Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77729 | Santa Maria del castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIV | El conjunt del castell va rebre una campanya d'excavacions arqueològiques l'any 2002, però des d'aleshores ha estat abandonat a la intempèrie i el pas de desaprensius. | <p>Antiga capella castellera, ubicada dins el conjunt emmurallat. Actualment només en resta bona part de l'absis, que s'assenta molt avall al cingle, i sobretot el pany de mur meridional, amb l'arrencada de la volta, l'obertura d'entrada i vestigis d'arrebossat.</p> | 08223-1 | Al sector est de les ruïnes del castell de Pera, al serrat del castell. | <p>Tot i que l'inici de la seva construcció es pot associar a la del castell, les úniques notícies documentals es limiten a dos documents, l'un és una deixa de 1378 i l'altre és de 1736, en motiu del trasllat de la imatge per ruïna de l'església. El conjunt del castell, inclosa l'església, va ser excavat l'any 2002.</p> | 41.6904400,2.0288200 | 419180 | 4615863 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 77738 | Ca l'Albagés (Torre de l'Albagés) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbages-torre-de-lalbages | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XIX | Torre d'estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden forma de creu, i l'edifici està coronat per una torreta lateral. L'obra és de maó vist i té acabats ceràmics. | 08223-10 | C/ Ripoll núm 2 | Torre d'estiueig propietat de l'industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla. L'any 1937 fou incautada per l'Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és vivenda particular. | 41.6777300,2.0581200 | 421603 | 4614424 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Pla | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77828 | Cal Llogari (La Sala de Font Llogari) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llogari-la-sala-de-font-llogari | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | Només queden escasses restes, a la intempèrie. | Tot el que queda de Cal Llogari són alguns murs en unes feixes damunt la font del mateix nom. Tot i que també hi ha marges es poden distingir murs més rectes i restes de fonaments; fa uns anys encara quedaven parets. A l'extrem de la feixa es troba el cup de la casa, en relatiu bon estat. | 08223-100 | Seguir el camí a la dreta de la carretera de Monistrol al Km 22 cap a la font de Cal Llogari. | Cal Llogari apareix documentat l'any 1328, i estigué habitat fins entre els anys 1900 i 1905. En documents històrics també apareix esmentat amb el nom de Salvany. | 41.7006700,2.0439800 | 420454 | 4616984 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77828-foto-08223-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77828-foto-08223-100-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77829 | El Barroer (El Barrué) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barroer-el-barrue | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | Masia en pura ruïna; la seva ubicació just sota un encreuament de línies d'alta tensió impedeix qualsevol recuperació. | Tot i que se'n pot veure encara el perímetre, només s'endevinen l'arrencada de dues de les parets d'aquest mas encara distingible als anys 70. | 08223-101 | De la pista a Collmonner, seguir un vial fins a l'encreuament de totes les línies d'alta tensió. | Abans de l'enderroc, el mas conservava una llinda datada el 1420. Fou habitat fins a principis del segle XX, i els darrers anys saquejat per a obtenir pedra rústica. | 41.6662100,2.0935100 | 424535 | 4613114 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77829-foto-08223-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77829-foto-08223-101-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77830 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-6 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | Només queden escasses restes, a la intempèrie. | Els basaments de murs d'aquest mas es poden distingir vora una clariana pedregosa (una codina) al sector més a llevant del municipi. Actualment només resten visibles dues parets que fan cantonada a l'W del que sembla haver estat l'habitatge, però fa alguns anys encara quedaven parets dempeus. També es poden endevinar unes restes corresponents a un cup. | 08223-102 | A la pista de Collmonner, abans de la font de la Codina; corriol a l'E fins arribar a una codina. | Trobem el topònim ja al 1217, i concretament el mas Codina l'any 1497; estigué habitat fins a principis del segle XX. El cognom perdurà fins l'any 1747, en què Josep Codina ven la propietat a un Serra (de la casa de la Serra?), de Sant Llorenç Savall. El mas deuria ser una referència ja que ha donat lloc a diversos topònims. | 41.6772700,2.0978700 | 424911 | 4614338 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77830-foto-08223-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77830-foto-08223-102-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77831 | El Paretó (Obàgols, Ubàgols) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pareto-obagols-ubagols | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | Edifici en abandó i ruïna, amenaçat per la intempèrie. | Antic mas de planta rectangular amb planta baixa, pis i engolfa, actualment en ruïna. Tot i que es conserven les parets principals la masia ja no té teulada i està plena de runam. Es poden distinguir alguns elements com armaris i lleixes a les parets, tres forns, una tenalla d'oli i un pou annex. | 08223-103 | A la capçalera del torrent de Can Sallent, per una bifurcació de la pista de Collmonner. | Mas documentat ja l'any 1373 i amb una vida pròspera, va ser habitat fins als anys 30 del segle XX. Mentre els antics amos van ser vius es va mantenir dempeus, però d'ençà dels anys 70 ha anat caient. A principis del segle XX hi vivia un marxant que es féu molt popular perquè a més de vestir de manera pintoresca i vendre de tot, sempre anava acompanyat d'un ase amb un carretó i una esquella, i era conegut com 'el Sabater de l'Esquella'. | 41.6767400,2.1015500 | 425217 | 4614276 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77831-foto-08223-103-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77832 | El Crestó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cresto | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XVIII-XIX | Les restes de l'edifici estan en abandó i ruïna. | Ruïna de la qual s'endevinen dos cossos arquitectònics amb part de les parets a banda i banda del camí. A l'est hi ha el cos més gran, de pedra i maó, amb tres parets dempeus i el forat d'alguna finestra i restes d'un cup sense rajols. A l'altra banda del camí i aprofitant una roca com a sostre hi ha una altra construcció, probablement un cobert. | 08223-104 | A la capçalera del torrent de Can Sallent, per una bifurcació de la pista de Collmonner. | Masia documentada l'any 1761, quan Joan Ubàgols del Paretó va vendre una peça de terra a Manel Pedrós perquè s'hi bastís una casa. Fou finalment abandonada l'any 1883. | 41.6762100,2.1001100 | 425096 | 4614218 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77832-foto-08223-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77832-foto-08223-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77833 | Mas Palomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-palomeres | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIII-XV | Només queden restes de ruïnes | Del mas Palomeres només en queda un petit pany de mur i restes de desnivells. | 08223-105 | Seguint un corriol a mig camí entre la Riera Seca i el coll de Palomeres. | El mas Palomeres està documentat des del segle XIII (1222) fins al XV, en què quedà rònec arrel de la pesta. Ha originat algun topònim proper, i era un punt estratègic en l'antic camí a Terrassa. La ubicació exacta la va suposar A. Ferrando. | 41.6606500,2.0360600 | 419746 | 4612548 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77834 | El Valumí (Balomí, Valomí, Balumí) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-valumi-balomi-valomi-balumi | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIX | De la casa del Balumí no en resten més que les filades dels fonaments, destriables enmig de la malesa en un espai fortament atacat pels incendis. Fa pocs anys encara s'alçaven algunes parets. | 08223-106 | Per una pista de serveis des del Km 24 de la carretera de Monistrol | Mas de curta vida, ja que no apareix documentat fins a 1821 i a finals de segle XIX ja estava abandonat. Segurament deuria aprofitar la bonança del cultiu de la vinya en aquest sector despoblat, però no es coneix cap cup als entorns. | 41.7039700,2.0246000 | 418846 | 4617369 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77834-foto-08223-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77834-foto-08223-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77835 | Rec de la Vall d'Horta (Sèquia de la Vall d'Horta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-vall-dhorta-sequia-de-la-vall-dhorta | FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Mentre alguns trams estan restaurats o mantinguts d'altres han quedat abandonats; en el moment de redactar aquesta fitxa el servei del Parc estava duent a terme alguna senyalització parcial. | El rec de la Vall d'Horta s'inicia sota l'antic mas de la Muntada i acaba passat la Roca, facilitant el funcionament de tres molins, dos trulls i un sistema de rec per a les hortes de diverses finques, a més d'usos domèstics. De nord a sud es poden seguir els següents elements: la resclosa i el safareig de la Muntada, un tram de rec ben conservat conegut com la Rambleta, el safareig de les Oliveres, la bassa del molí de les Oliveres, la resclosa de Comadran, el segon molí de les Oliveres, la resclosa de la Roca (o de la Parellada), un bon tram de rec arreglat amb pedra, un sistema de sifons a tocar de la Roca, el Trull de la Roca, la bassa del molí de la Roca i una darrera resclosa. En més d'un indret encara es conserven les portelles per a les hortes i camps. A més, arreu de la riera es poden veure encara els forats per a les antigues passeres de fusta que creuaven la riera i el rec. Mentre altres torrents eren salvats amb ponts de pedra, la força de l'aigua de la riera feia més aconsellable palanques i passeres que, en cas d'avingudes, fossin més fàcils de substituir. | 08223-107 | El rec s'inicia a la resclosa de la Muntada, sota la casa homònima, i acaba passat la Roca. | Possiblement l'aprofitament de la riera de la Vall d'Horta sigui l'origen del seu poblament; des de les primeres notícies de població estable i adjudicació de propietats es parla de molins i de les seves entrades i sortides d'aigües, per les quals s'endevina l'economia i l'ordenació del territori. El rec i les seves possibilitats agrícoles i protoindustrials, doncs, és l'embrió del primer nucli de poblament alt-medieval. Al llarg dels segles es pot trobar documentació relativa a l'aparició de noves estructures, reparacions, drets d'ús i canvis de propietats, sobretot lligats als molins. El rec estigué en actiu fins als anys 30, quan l'aigua fou desviada cap al consum de boca de Sant Llorenç; tot i que el cabal disminuí, encara s'aprofità alguna infraestructura fins als anys seixanta. Anteriorment, però, el cabal era prou important com perquè, en boca dels habitants de la vall, “quan la Roca ja havia fet una bassada les Oliveres ja tenia la bassa plena de nou”. Actualment ja no corre aigua pel rec, però alguns trams i instal·lacions han estat recentment arranjats i senyalitzats per part del Parc Natural. | 41.6765000,2.0309100 | 419337 | 4614313 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77835-foto-08223-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77835-foto-08223-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77835-foto-08223-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Des que als anys 30 l'aigua de la riera es canalitzà cap al poble i es reduí considerablement el cabal, el rec funciona sota mínims, tot i que alguns propietaris encara en mantenen l'estat tot i l'absència d'aigua.Les dades UTM estan preses a l'inici del rec, a la resclosa de la Muntada. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77836 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca-0 | Darrerament el servei del Parc s'ha encarregat de la senyalització i manteniment d'aquest element. | L'antic pont de la Roca (amb aquesta denominació es coneix actualment el pont de la carretera de Sant Llorenç a Castellar) salva el torrent del Sot del Fontanet. Fauns 2 m. d'amplada per uns 1,5 d'arc. És d'obra sobre una base de pedra, i com que travessa el torrent de biaix i no perpendicularment té els maons disposats, curiosament, en forma de ventall. | 08223-108 | Entre el molí de la Roca i el primer aparcament de la vall d'Horta, damunt la resclosa de la Roca. | Abans de l'obertura de les carreteres de la Vall d'Horta en motiu de les obres del Marquet, i de la de Sant Llorenç a Castellar, aquest pont formava part del camí carreter de Sant Llorenç a Terrassa per sota Coma Grossa. L'emplaçament d'un pas, si no l'obra, deu tenir una antigor notable. Actualment s'ha recuperat i té ús peatonal. | 41.6682200,2.0438900 | 420407 | 4613382 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77836-foto-08223-108-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77837 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila-1 | XIX | Pont d'un sol ull, fet de pedra i maó, que salva el riu Ripoll a l'entrada de la vila. L'ull té 17 m de llum i 6 m de gàlib, i el pont fa 20 m de llargada, per 12 m de tauler i 9 m de calçada. | 08223-109 | A l'entrada del poble, salvant el riu Ripoll (Ctra BP-1241 Km 19). | Pont aixecat l'any 1867 sota la iniciativa del rector del poble (que també féu obres a l'església, rectoria i altres serveis) i amb la participació de tot el veïnat. | 41.6781800,2.0575700 | 421558 | 4614475 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77837-foto-08223-109-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'obra actual va ser feta sota l'empenta de l'aleshores rector, mossèn Miró, l'any 1867, i així ho recull una petita placa en un mur a ponent: 'Ajudat de un poble bo / aqueix pont que veus ha fet / lo rector mossèn Miró / en lo any de nostre seño / mil vuit sens sexanta set.' | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77739 | Cal Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pero | XVIII | Restaurada completament als anys 70-80, amb encert. | Casa de poble entre mitgeres, amb dos pisos i la façana arrebossada. Portes i finestres tenen llindes, i a la d'entrada hi ha la inscripció '1781 / Josep Ventura Rifé' i una llançadora gravada. L'ample ràfec de la teulada de l'engolfa mostra rajoles romboïdals entre l'embigat. | 08223-11 | C/ Ripoll 17-19 | A jutjar per les datacions de les llindes, la casa fou feta o si més no reformada al segle XVIII; a mitjan segle XX fou reformada respectant tots els elements d'obra popular existents, reforma que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6772400,2.0584200 | 421627 | 4614370 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77838 | Camí vell de Granera (Antic camí ral de Vic, PR-C 145 - 145.1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-granera-antic-cami-ral-de-vic-pr-c-145-1451 | SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). | Els incendis van afectar molt el traçat del GR, sobretot vora els cingles de Granera. Actualment està curosament assenyalat amb fites, però s'han perdut bona part de les marques i a trams l'estat és precari. | El camí surt del poble cap a les Conques, i al cap de poc es bifurca a la dreta per acabar seguint el torrent de l'Armengol. Passa per sota Vallcàrcara, el Roc del Cornut i ateny el coll de Traens, límit del municipi, per arribar a Granera.En algun tram en què no ha esdevingut pista forestal encara es distingeix l'enllosat o els talussos. | 08223-110 | De Sant Llorenç Savall al coll de Traens per Vallcàrcara. | El camí no apareix esmentat fins l'any 1800, però segurament és un dels més antics del terme. Al segle XIX es documenta com a camí de Vallcàrcara, però la tradició o l'antiga llegenda del roc del Cornut certifiquen una existència anterior. Al segle XX es va recuperar com a PR - 145 (Sender de Sant Llorenç Savall). | 41.7093500,2.0593400 | 421743 | 4617934 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77838-foto-08223-110-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El PR 145 complet voreja els cingles de Salamó i enllaça amb l'antic camí ral de Castellterçol.Les dades UTM estan preses al tram enllosat sota el Roc del Cornut. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77839 | Camí ral de Sant Llorenç Savall a Castellterçol (PR-C 145 - 145.3) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-llorenc-savall-a-castelltercol-pr-c-145-1453 | <p>SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | XVIII-XIX | <p>L'antic traçat sortia de Sant Llorenç per l'Agell, carrer Llevant i carrer del Raval; l'actual GR parteix directament del revolt del cementiri. Ja fora del poble segueix enfilant-se entre el torrent Micó i el torrent de la vall de Maria, la serra del Vinardell i ateny el collet del Pi d'en Guàrdia, i abandona el terme municipal al collet de Can Blanc.</p> | 08223-111 | Entre Sant Llorenç i el coll del Pi d'en Guàrdia. | <p>Antigament era conegut també com a camí de Vic o, en el seu primer tram, camí del Vinardell. L'any 1850 el comandant Bonet de Terrassa el descriu com a camí de ferradura. Al segle XX es va recuperar com a PR - 145 (Sender de Sant Llorenç Savall).</p> | 41.6905400,2.0747300 | 423001 | 4615832 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El PR 145 complet voreja els cingles de Salamó i enllaça amb l'antic camí ral de Granera. Les dades UTM estan preses a la serra del Vinardell, en un encreuament sobre el forat d'en Perer. | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77840 | Camí ral de Sant Llorenç Savall a Caldes de Montbui (PR 30) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-llorenc-savall-a-caldes-de-montbui-pr-30 | SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). | El traçat antic descriu la sortida del poble per la creu de pedra (Era del Có), segueix la riera de Mascarell passant per sota la Busqueta i l'església de Sant Jaume de Vallverd i ateny el coll Monner i surt del terme municipal a llevant de la Jofresa, per seguir cap a Caldes i Sentmenat. | 08223-112 | De Sant Llorenç a Coll Monner | El camí apareix esmentat sovint a finals del segle XVIII; al segle XX s'ha recuperat com a PR - 30 (Sender de Sabadell a Sant Llorenç Savall) | 41.6629600,2.0917800 | 424387 | 4612755 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al coll de Collmonner, sobre la casa del mateix nom i cruïlla de camins. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77841 | Camí de Sant Llorenç Savall a Terrassa (o a Sant Feliu del Racó). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-savall-a-terrassa-o-a-sant-feliu-del-raco | SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). | Aquest camí, que estigué en ús fins a la construcció de la carretera de Castellar, sortia del poble pel pont i la creu de Ricó. Després travessava la vall d'Horta pel mas de la Roca, resclosa de la Roca i antic pont, i s'enfilava cap al coll de Palomeres, vorejava Coma Grossa i baixava als Quatre Camins. D'allà seguia riera Seca avall i, fora del municipi, cap a les Arenes. En algun tram encara conserva marges i parts d'enllosat. | 08223-113 | De Sant Llorenç a la riera Seca | Aquest va ser durant anys un dels principals camins de comunicació de Sant Llorenç, ja que comunicava amb Terrassa i altres poblacions d'importància. Hi ha diversos elements que testimonien els anys de pas. En no ser recuperat per un sender excursionista no és un dels camins més concorreguts, però alguns veïns encara recorden llocs de pas al llarg del recorregut. | 41.6596800,2.0429400 | 420317 | 4612434 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Des del coll de Palomeres el camí coincideix amb el traçat del GR 173, variant 1.Les dades UTM estan preses al coll de Palomeres, pas emblemàtic del traçat. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77842 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-7 | Savall, Butlletí d'Informació municipal de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, núm. 106 (març 2007). Ajuntament de Sant Llorenç Savall. | XXI | Monument en memòria del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover. Està format per quatre barres d'acer costen, d'uns 2 m. d'alçada i de forma sinuosa, que suggereixen les quatre barres de la bandera catalana. L'autor és en Joan Miquel Martínez Piera, 'Quelot' (Barcelona, 1963), artista plàstic multidisciplinar que té l'estudi a Sant Llorenç Savall. | 08223-114 | En un extrem del Passeig de la Rectoria, parc públic a la riba del riu Ripoll vora el pont. | El monument fou una decisió presa pel consistori arran d'una subvenció de la Generalitat per a emprendre activitats públiques per a recordar la memòria històrica. Tal com ho recorda una placa commemorativa, fou instal·lat el 13 de gener de 2007 i inaugurat pel president del Parlament de Catalunya, el M.H, Ernest Benach. Fou el primer monument públic no religiós de la població. | 41.6787600,2.0572800 | 421534 | 4614540 | 2007 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77842-foto-08223-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77842-foto-08223-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Miquel Martínez Piera, Quelot. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77843 | Memòria del foc (Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memoria-del-foc-monolit-en-record-de-les-victimes-dels-incendis-de-2003 | Savall, Butlletí d'Informació municipal de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, núm. 88 (novembre 2003). Ajuntament de Sant Llorenç Savall. | XXI | Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l'agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d'una base trapezoïdal d'acer. A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals. A la base hi ha les inscripcions: “Memòria del foc; Quelot / Punt d'inici del foc del 10 d'agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals” i un petit poema: “Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l'adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D'aquella estona maca”. | 08223-115 | En una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d'Horta. | El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s'inicià el devastador incendi forestal, en un acte celebrat el dia 12 d'octubre de 2003. | 41.6691100,2.0415700 | 420215 | 4613483 | 2003 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77843-foto-08223-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77843-foto-08223-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Miquel Martínez Piera, Quelot | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77844 | Sivella visigòtica de Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sivella-visigotica-de-coll-deres | <p>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988) ‘La sivella de Granera', Butlletí Unió Excursionista de Sabadell, núm. 83, Sabadell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. PALOL, Pere de (1950) Fíbulas y broches de cinturón de época visigoda en Cataluña. 'Archivo Español de Arqueología', Tomo XXIII, Madrid. SOLÀ, Joan (1931) Sivella visigòtica a Sant Llorenç del Munt. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. VIII (1927-1931), Barcelona, I.E.C. Savall, Butlletí d'Informació municipal de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, núm. 98 (juny 2005). Ajuntament de Sant Llorenç Savall. La sivella de Coll d'Eres. (1988) Fitxa del Museu de Terrassa / Castell-Cartoixa de Vallparadís. Terrassa, Ajuntament de Terrassa.</p> | V-VIII | <p>Sivella o fermall de bronze gairebé rectangular, de 96 x 49 mm., amb un dels dos extrems arrodonit. Darrera té tres apèndixs amb un forat per a poder fixar la peça al cinturó. La cara anterior està decorada amb un animal, identificat com un griu, envoltat de dues bèsties més amb cap d'ocell i cos llarg. Per la iconografia s'ha situat la sivella en un conjunt de peces semblants d'època visigòtica d'influència burgúndia. La necròpoli de coll d'Eres on es va trobar es podria datar dels segles V-VIII. La semblança amb la sivella del Coll de la Descàrrega ha fet pensar en un taller i potser un grup humà comú.</p> | 08223-116 | Museu de Terrassa - cartoixa de Vallparadís. Parc de Vallparadís s/n, Terrassa. | <p>La sivella és l'únic element que es va poder recuperar a les sepultures de coll d'Eres; aquest jaciment fou descobert pel pastor Tomàs Malé, i el 29 de setembre de 1929 l'escolapi Joan Solà féu la descoberta a la única sepultura que no fou saquejada. Inicialment propietat del Centre Excursionista de Terrassa, la sivella ingressà al Museu de la mateixa ciutat el 29 de gener de 1937. És una de les peces més significatives en aquest entorn i època, i apareix sovint en la bibliografia especialitzada. Actualment a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall s'exposa una rèplica de la sivella lliurada per l'Alcalde de Terrassa l'any 2006.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Obert | Bo | Legal i física | Visigot | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Exposició permanent del Museu de Terrassa, sala d'arqueologia, vitrina del periode alt-medieval. | 87 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77740 | C/ Nou 33 (Cal Gep de la Font, Casa Genestó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-33-cal-gep-de-la-font-casa-genesto | XVII | restauració recent. | Casa de poble situada en una cantonada de la part més antiga del carrer Nou, en un indret conegut com 'la placeta'. La casa consta de planta baixa i dos pisos; la façana està rematada per un ornament ondulat, i té alguns petits balcons. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat, i gravat amb la inscripció 'Genesto. IHS. 1695', una creu i una flor de quatre pètals inscrita en un cercle. Hi ha altres llindes de finestra de la casa datades als segles XVII i XVIII. | 08223-12 | C/ Nou 33 (la placeta, Font de Cal Cames o de Cal Gep) | Segons les llindes datades, la casa deu ésser del segle XVII si no és que es tracta de reformes sobre un edifici anterior; és la casa datada de més antic al nucli urbà. La segona meitat del segle XX va ser restaurada, amb prou encert i respecte a l'estructura i elements originals que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6797500,2.0574800 | 421552 | 4614649 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77740-foto-08223-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de l'aspecte de la casa és relativament recent, ja que en fotogafies antigues la porta està ubicada lateralment i just davant la casa n'hi ha una altra de petita. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77849 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-26 | XIX-XX | Membres del Centre d'Estudis Històrics Lacera han estudiat diversos aspectes de la documentació, que tot i no estar inventariada està, més o menys, endreçada. | <p>Documentació pròpia del municipi des dels anys 1836-40 fins a l'actualitat. Està custodiada a l'Ajuntament, ordenada en un armari en llibres i lligalls.</p> | 08223-121 | Ajuntament de Sant Llorenç Savall, C/ Canigó 7 | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a l'actual seu de l'Ajuntament de Sant Llorenç; alguns dels seus equipaments podrien canviar properament d'ubicació. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77850 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-23 | <p>AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIV-XXI | Per la dispersió del material durant la guerra, és possible que encara es guardi algun fragment de l'arxiu a casa d'algun particular. | <p>L'arxiu de la parròquia es conserva partit en dues col·leccions: mentre a la parròquia només hi ha els llibres sacramentals pertanyents al segle XX, l'arxiu històric és al Diocesà de Vic. Allà es conserven els sacramentals d'entre els segles XVI i XIX: set llibres de Baptismes, quatre de Desposoris, quatre d'Òbits i un de Confirmacions. Alguns d'aquests llibres havien utilitzat per a les tapes pergamins de llibres litúrgics medievals, que foren recuperats i que es guarden encara a la parròquia.</p> | 08223-122 | Parròquia de Sant Llorenç Savall i Arxiu Diocesà de Vic. | <p>L'any 1936, a l'inici de la guerra, el titular mossèn Josep Blancher va guardar tot l'arxiu de la parròquia en capses de sabates i les dugué a la sabateria de Pau Roma, al carrer Nou, dissimulada entre les prestatgeries. Acabada la guerra es tornaren a vendre sabates i a part de l'arxiu quedà dispers entre diversos veïns; tot i que s'intentà recuperar tot és probable que encara quedi algun document dispers.</p> | 41.6786200,2.0579000 | 421586 | 4614524 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77851 | Arxiu del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-destudis-historics-de-sant-llorenc-savall-lacera | <p>El Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç, que pren el nom del territori medieval de Lacera, fou creat l'any 2002. Des del primer moment es va proposar de recollir tota la informació documental, tant escrita com gràfica, referent a la història del poble i del municipi. L'arxiu, doncs, està constituït per còpies (còpies fotogràfiques, fotocòpies, arxius digitalitzats..) i no sempre per originals, però pels seus objectius té un interès notable. Alguns veïns han ofert pergamins i altres documents privats, i també es recull tota la bibliografia existent sobre la població.</p> | 08223-123 | Ubicació dispersa | <p>L'arxiu es va començar a recollir l'any 2002, i comprèn documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.</p> | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'espera d'un local o espai definitiu l'arxiu de Lacera encara no té una ubicació exacta, i està en diversos domicilis privats dels seus membres. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77852 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 | Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. | <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> | 08223-124 | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||||
| 77853 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 | Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. | <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> | 08223-125 | <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||||
| 77854 | Pi de maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-maig-0 | <p>La festa del Pi forma part del cicle de festes ancestrals per a celebrar l'arribada de la primavera. Se celebra el dia 1 de maig, i consisteix a plantar un pi alt i dret al mig de la Plaça Major. Al matí se surt a buscar un pi alt als afores del poble per després plantar-lo ben dret al bell mig de la Plaça Major. És costum de posar un premi al capdamunt del pi, que és per al primer que aconsegueix de pujar-hi malgrat la resina i el greix que s'hi afegeix. El pi es fa baixar, és a dir es talla, el primer de juny, en què es torna a fer una festa amb ball de gitanes inclòs. Aquest costum que s'havia perdut es va recuperar fa uns anys i actualment gaudeix de molt bona salut, essent una de les festes més viscudes pels llorençans.</p> | 08223-126 | Se sol celebrar al plaça major. | <p>La festa del pi s'havia perdut als anys seixanta i va ser recuperada fa pocs anys amb èxit; s'han intentat diversos emplaçaments, fins que ha quedat la plaça major com a lloc de referència de la plantada. A tall d'anècdota, després de diversos trasllats de l'activitat, la web local va fer una enquesta l'any 2008 sobre l'indret preferit per a la plantada, que va ser la plaça en detriment de la font de l'Aixeta.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||||
| 77855 | Drac de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall | <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> | 08223-127 | Llegenda situada a la Cova Simanya. | <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> | 41.6747400,2.0090500 | 417515 | 4614138 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77856 | Els dimonis del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> | 08223-128 | Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur | 41.6625700,2.0308700 | 419316 | 4612767 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||||
| 77857 | El roc del Cornut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-del-cornut | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Tot i el coneixement d'aquesta llegenda, la caiguda de l'element natural que l'ha originada n'ha fet perdre la vigència. | <p>Llegenda popular. Diuen que Santa Cecília (de Granera) i Sant Climent es van enamorar, i que al cap d'un temps Sant Climent insinuà en iniciar una relació sexual. A Santa Cecília no li va fer gràcia la proposta i el va fer desdir, però davant la insistència se'n va atipar, es va omplir el davantal de pedres i, perseguint el sant pel camí de Vallcàrcara, li va llançar una pedra al damunt mentre la resta li va caure del davantal. El roc encara es conserva al lloc, amb tot de pedres a sobre. Sant Climent va passar corrents per davant de Sant Feliu (de Vallcàrcara) i Santa Cecília se'n va tornar a Granera. És tradició tirar pedretes damunt del roc del Cornut, i si s'hi queden indiquen que el noi o noia que l'hagi tirat es casarà aviat: si s'hi queda a la primera, abans d'un any; si s'hi queda a la segona, abans de dos anys.. El lloc encara és ple de pedres.</p> | 08223-129 | Llegenda sobre aquesta pedra singular de la part alta de Vallcàrcara, sota l'Hostal del Llop. | 41.7098500,2.0610400 | 421885 | 4617988 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El Roc del Cornut és una pedra singular de forma lleugerament triangular, punt de referència del camí de Vallcàrcara a Granera, situació que pot haver inspirat la llegenda. L'any 2003 va caure, quedant en una posició diferent que desdiu una mica l'encant en les arts endevinatòries. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77741 | Cal Blasi (Cal Sr. Blasi) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi-cal-sr-blasi | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XX | Edifici de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, de planta baixa i pis i envoltada de jardí. Les finestres de la planta estan emmarcades per una motllura, i les del pis són d'arc de mig punt amb una mica de balcó. | 08223-13 | Avda. Catalunya núm 13 | Torre d'estiueig construïda pel terrassenc Jaume Blasi i Buxeda al solar d'una antiga caseta de poble ja coneguda com a Cal Blasi. L'any 1936 fou incautada pel Comitè de Milícies Antifeixistes i l'edifici acollí l'Ajuntament durant tota la guerra. | 41.6784600,2.0578200 | 421579 | 4614506 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77741-foto-08223-13-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77858 | L'àvia del Dalmau (la vella del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-dalmau-la-vella-del-dalmau | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Llegenda segurament inspirada en algun fet real, amenitzat amb frases fàcils de recordar per la canalla. Conten que fa anys, al Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l'àvia s'hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s'acostaven a la casa tres individus d'aspecte sospitós, i l'àvia Dalmau va córrer a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat. Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l'àvia que deia: - Pere, salta per l'era! Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava: - Bernat, salta pel terrat! Els lladres van tornar a córrer, però la vella va continuar fent tota mena de sorolls i cridant: - Ramon, compta quants són! Els bandolers es van mirar sorpresos, però un darrer crit de l'àvia els va fer decidir del tot. - Joan, mira cap on van! Van arrencar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velociat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.</p> | 08223-130 | El Dalmau, casa de la vall de Mur | <p>La llegenda és força viva i popular, i apareix en diversos reculls de llegendes locals. Probablement nasqué en èpoques convulses de pas de bandolers per la contrada.</p> | 41.6570400,2.0323100 | 419429 | 4612151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen al mas Dalmau. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77859 | El Minyó de Sant Llorenç (bandoler) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-minyo-de-sant-llorenc-bandoler | <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1988) Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt-El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat. P. 59-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (2007) Les sendes dels bandolers de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac. Col·lecció Cavall Bernat. P. 63-69.</span></span></span></p> | XVII | Llegenda viva en la tradició popular, mantinguda per alguna publicació local i per la projecció educativa de la casa de la Muntada. | <p>Personatge real que va exercir de bandoler amb la colla de Perot Rocaguinarda i que gaudeix d'un cert aire llegendari. Joan Muntada, el Minyó de Sant Llorenç Savall, era fill de la casa del mateix nom de la Vall d'Horta. Deuria néixer al darrer quart del segle XVI, i pel sorbenom de 'Muntadeta' o bé era menut o bé el menor dels germans. Actuà pels voltants del poble amb un tal Bertran 'el Carnisser' i després en altres llocs de la comarca. Al cap d'un temps s'incorporà a la colla del famós bandoler Perot Rocaguinarda. La seva captura és ben coneguda per estar descrita en una crònica de l'Arxiu Històric de Sabadell; es va produir el 7 d'abril de 1610 i fou un intent rocambolesc de captura per part de les autoritats i alguns veïns, i que finalment no reeixí. Com altres bandolers, rebé el perdó a canvi d'enrolar-se a l'exèrcit i s'embarcà a Itàlia l'any 1611, on se li perd la pista.</p> | 08223-131 | Llegenda o personatge sortit de la Muntada, Vall d'Horta | <p>La informació d'aquest bandoler va ser fruit d'una intensa recerca als arxius comarcals de la zona (Ferrando, 1988, 2007).</p> | 41.6777700,2.0310400 | 419349 | 4614454 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a la masia de la Muntada. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77860 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-12 | Tradició recuperada recentment. | <p>Dansa típica que es fa per Carnestoltes i eventualment algun altre dia de l'any. Els balls de gitanes són típics de diverses zones de Catalunya i el País Valencià, però les gitanes del Vallès tenen un caràcter específic i estan molt arrelades en diverses poblacions. El ball de gitanes de Sant Llorenç està lligat a la tradició vallesana.</p> | 08223-132 | Plaça Major i altres indrets del poble | <p>El ball de gitanes es perdé durant la postguerra, i es féu una primera recuperació de la tradició als anys 50, que més tard quedà perduda de nou. L'actual grup de gitanes recuperà la tradició l'any 1985, i té bona acollida en la població. A més del dia de Carnestoltes es fan altres ballades l'any.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||||
| 77861 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 | <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> | 08223-133 | <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||||||
| 77862 | Penjar Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjar-reis | Costum perdut. | <p>Era costum que la vigília de Reis, joves i no tan joves del poble fessin peculiars regals als balcons de determinades cases i persones. Ja fos amb ninots, llufes, elements o simples cartells o pancartes, es penjava a les cases escollides motius de crítica, de felicitació, de caricatura o fins i tot d'escarni de fets ocorreguts al llarg de l'any. L'acció sempre restava anònima, i el dia de Reis tot el veïnat podia veure en ple carrer qui havia estat objecte de burla o d'elogi. Generalment es tractava d'accions creatives i molt ocurrents, que propiciaven l'interès per què hi hauria l'any següent.</p> | 08223-134 | <p>No es té notícia de quan començà aquesta tradició, que encara que als anys 70 estigué molt viva s'anà abandonant als anys 80, segurament per necessitat d'un canvi generacional que no es produí.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||||
| 77863 | La Vall d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dhorta | La zona està inclosa en la legislació del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i diversos elements pertanyen directament a la Diputació de Barcelona. Alguns propietaris són els darrers d'estirps familiars que es remunten a l'edat mitjana, i han mantingut la hisenda; altres propietats han estat curosament arranjades com a segona residència. | <p>La vall d'Horta és un dels sectors més característics de tot el terme municipal. La riera de la vall d'Horta la recorre de NW a SE i és un dels principals afluents del curs alt del Ripoll. És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l'indret de poblament més antic. Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d'una manera autàrquica i autosuficient. La zona fou fortament afectada per un incendi l'any 1969 i, sobretot, pel devastador incendi de 2003.</p> | 08223-135 | Vall entre el massís de Sant Llorenç i la població, accessible des de la carretera de Castellar. | <p>La Vall d'Horta és un dels indrets més antigament poblats del massís; a les zones de muntanya properes hi ha vestigis de poblament en època prehistòrica, però l'inici de l'assentament ininterromput arrenca de l'alta edat mitjana. El monestir de Sant Llorenç ordenà tot el territori, segurament partint d'una eficaç infraestructura hidràulica (el rec de la vall) a l'entorn del qual creixerien masos, molins i conreus profitosos. El castell de Pera, a la capçalera de la vall, s'encarregaria de la defensa i la jurisdicció del territori; depenent del castell, la Torre de Lacera tancaria aquesta vigilància pel sud i acabaria donant nom a un ampli territori més enllà de la vall i tot. Alguns masos tenen documentació des del S. XII, i segurament a partir d'aquesta època passaren a mans dels seus habitants, tot i dependre encara del monestir o del castell. Tot i que en època moderna també aprofità el conreu de la vinya, no en fou tan depenent com en altres indrets; d'aquesta època cal remarcar una xarxa d'indústries rurals lligades tant al creiexement dels masos com a diverses activitats paral·leles, com la carboneria. Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall. Actualment encara queda algun mas dedicat a l'agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s'han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística. L'excursionisme i l'interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.</p> | 41.6777500,2.0273900 | 419045 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La Vall d'Horta forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectada per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla del Marquet i Pregona, aproximadament al centre de la vall. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77864 | Les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. | <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> | 08223-136 | Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. | <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> | 41.6701800,2.0127000 | 417813 | 4613629 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77865 | Avenc de Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-pregona | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>L'entrada és per l'avenc, però comunica amb una bauma inferior que havia servit d'amagatall durant la guerra civil.</p> | 08223-137 | Damunt de la casa de Pregona, prop del camí a coll de Pregona. | <p>Redescobert després del foc del 2003, és un avenc senzill</p> | 41.6897900,2.0129400 | 417858 | 4615805 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77866 | Cau dels Emboscats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-dels-emboscats | <p>Balma arrecerada i orientada a l'est en una de les característiques formacions dels Emprius, que no arriba a formar una cova. Té sortida per l'altra banda de la penya. L'accés és per un forat que sembla un avenc i s'ha de fer per una escala de fusta i unes grapes de ferro.</p> | 08223-138 | Cova oberta o balma a llevant en un penyal de la carena dels Emprius, vora el Queixal Corcat. | <p>El nom li ve d'haver estat amagatall de perseguits en èpoques diverses: s'hi amagaven bandolers, maquis, carlins.. I sembla que fou molt utilitzat en la guerra del Francès, per estar a la vora d'un antic camí de pas. Durant la guerra civil s'hi protegiren primer els perseguits pels esvelotats d'esquerres i després els represaliats pel franquisme, fins i tot als primers anys de la post-guerra; encara n'hi ha el record entre la població de Sant Llorenç. Actualment és un punt d'interès en les excursions als Emprius, malgrat la seva localització i accés difícils.</p> | 41.6829800,2.0121700 | 417785 | 4615050 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77866-foto-08223-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77867 | Cova Simanya (Cova Simanya Gran) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-cova-simanya-gran | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1997).La vall del Riu Ripoll. La vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Pàg. 32-34. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Abat Oliba 13.</span></span></p> | La cavitat és de les més visitades pels afeccionats i principiants a l'espeleologia, a més d'excursionistes. El jaciment arqueològic està destruït, però els elements de paleontologia estan a l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell. Les formacions estalactítiques interiors no estan gaire malmeses, però són febles. | <p>La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. La galeria d'entrada fa gairebé 100 m de fons fins que arriba a l'anomenada Font de l'Oca, espai ampli amb formacions estalactítiques; d'aquí es divideix en dues galeries més de 46 i 43 m, fins a seguir tota la profunditat, que ateny els 372 m. Va ser formada en els primers estadis erosius del massís, i encara que actualment hi discorre un rierol la font del seu nivell de desguàs brolla molt més avall. Per l'interior arriba a comunicar amb una altra cova, la del Triangle, que té 121 m de recorregut.</p> | 08223-139 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>La cova Simanya és potser la cavitat més popular del massís. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. Com és tradició en nombrosos cims del país, és costum d'instal·lar-hi pessebres per Nadal, tant a la boca com també a l'interior de la cavitat.</p> | 41.6741200,2.0090700 | 417516 | 4614069 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'any 1911 s'hi varen trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys 30 es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics. Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Rhinolophus ferrum-equinum), raó per la qual es prohibeix l'activitat espeleològica entre l'1 de novembre i el 31 de maig.Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77742 | Cal Berbis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berbis | XX | Vivenda unifamiliar d'una sola planta i d'estil modernista. Els murs, arrebossats, estan acabats amb formes orgàniques i decorats amb trencadís de ceràmica. El carener superior acaba amb formes ondulants i una decoració de trencadís de color, i hi ha indicat l'any de construcció: 1910. A la façana lateral hi ha una terrasseta que dóna al carrer tancada amb forja i decorada, a la paret, amb un motiu floral de trencadís. | 08223-14 | Avda Catalunya núm. 58 | L'edifici consta com a construït l'any 1910. | 41.6781900,2.0578500 | 421581 | 4614476 | 1910 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77868 | Cova Simanya Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-petita | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Situada molt a la vora de la Cova Simanya gran, la petita també té una boca gran i de fàcil accés, amb la mateixa forma que la Simanya gran. Té 70 m. de recorregut interior.</p> | 08223-140 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>Sense la importància de la Cova Simanya gran, aquesta cavitat també fou coneguda i utilitzada en diverses èpoques històriques, i va ser explorada des dels inicis de l'espelelologia al nostre país. S'hi van fer troballes arqueològiques (restes ceràmiques d'època neolítica i medieval)</p> | 41.6730000,2.0086900 | 417483 | 4613945 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77868-foto-08223-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77869 | Cova de l'Àngel (o de Bellver) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-langel-o-de-bellver | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova d'entrada estreta al mig d'una esquerda, uns metres per damunt del camí. Té 25 m de recorregut interior i no lluny de l'entrada s'hi poden veure uns remarcables exemples de gours, curioses formacions calcàries en forma de petit clot escalonat on s'acumula aigua.</p> | 08223-141 | Passada la cova Simanya, al final de la mateixa línia de cavitats. | <p>La cova ha servit d'aixopluc i habitatge temporer en diverses èpoques, però és sobretot coneguda per un estadant que al segle XVIII li va donar el nom. Jaume Bellver era un ermità veí de Castellterçol, que visqué a la cova després d'haver estat ja a l'ermita de Santa Agnès.. Pel que sembla era un personatge mig eremita mig savi a qui la gent dels masos propers acudien a demanar consell, i per això era anomenat 'àngel'.</p> | 41.6749400,2.0091300 | 417522 | 4614160 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77870 | Cova gran de les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> | 08223-142 | Al vessant E del paller de les Fogueroses. | <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> | 41.6693600,2.0140600 | 417925 | 4613536 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77871 | Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> | 08223-143 | A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès | 41.6630100,2.0153800 | 418027 | 4612830 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77872 | Cova dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-gossos | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Petita obertura arran de camí, a la mateixa carretera del Marquet, al vessant S. La boca és estreta i llarga, i la cavitat té 10 m de recorregut i ateny els 6 m de fondària.</p> | 08223-144 | A la pista del Marquet de les Roques, passat l'encreuament de la Muntada. | 41.6770800,2.0232100 | 418696 | 4614385 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77872-foto-08223-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77873 | Avenc de la canal de la Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-la-ravella | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>L'entrada de l'avenc es troba just a la vora del camí de la Canal de la Ravella, arran del cingle. L'entrada de la boca deu fer uns 2 m, i l'avenc arriba als 16 m de fondària.</p> | 08223-145 | A la meitat de la canal de la Ravella. | <p>L'avenc fou descobert casualment per uns carboners que hi van encendre la pila a sobre, i el pes va fer obrir l'avenc, per on es va enfonsar la llenya amb gran estrèpit; els carboners es van pensar que havia estat el diable qui se'ls havia endut la feina a l'infern.</p> | 41.6625700,2.0191600 | 418341 | 4612778 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77873-foto-08223-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77874 | Avenc del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-davi | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. LLOPIS LLADÓ, N. (1935) Avenc del Daví, 'Sota Terra', Barcelona, Club Muntanyenc Barcelonès. SAMARRA, X.; CAROL, A. (1986) Les rates pinyades. Barcelona, Federació catalana d'Espeleologia.</p> | <p>L'entrada de l'avenc és ampla, i es distingeixen dues boques a banda i banda d'un bloc caigut que crea un pont penjant. El pou ateny els 65 m de fondària per un recorregut de 250 m. La cavitat tenia diverses formacions d'estalactites que van ser arrancades al llarg dels anys.</p> | 08223-146 | Vora la canal de la Ravella, accés des de la Font Flàvia o les casetes del Bufí per un camí més a SE | <p>L'avenc del Daví va ser explorat per primer cop als anys 1912-1913, i és utilitzat sovint com a escola d'espeleologia. Quan s'hi va entrar per primer cop s'hi van trobar antics motlles de fabricació de moneda falsa, que un conegut grup de falsificadors instal·lats als Òbits havien llançat pel pou abans d'ésser descoberts.</p> <p><span><span><span><span>Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.</span></span></span></span></p> | 41.6594000,2.0163500 | 418103 | 4612428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77874-foto-08223-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Miniopterus schereibersi) que rep una especial protecció per part del Parc Natural (Programa de protecció de la fauna cavernícola), raó per la qual no és permès entrar a la cavitat des de l'1 de novembre al 31 de maig. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77875 | Avenc del Xarop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-xarop | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>A mig camí de la pista de la vall de Mur cap a Puig Rodó, la boca de l'avenc queda a tocar d'un revolt, i generalment està protegit per un reixat de buscalls. Té uns 50/60 cm de boca i ateny els 6 m. de profunditat.</p> | 08223-147 | A l'inici de la pista de la Vall de Mur, prendre una bifurcació a la dreta. | 41.6566800,2.0459400 | 420563 | 4612099 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77875-foto-08223-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/