Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77807 | Creu del Calvari (Creu de terme, de l'era del Có) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-calvari-creu-de-terme-de-lera-del-co | XIV-XX | La part que sempre ha tocat al N o NW està més desgastada per la intempèrie. | <p>Antiga creu de terme, situada en un indret que antigament ja era als afores del poble. La creu té una imatge de crist crucificat a una banda i la marededéu a l'altra, amb l'alfa i la omega als braços. A sota, a mode de capitell, hi ha les imatges de vuit sants sota unes petites arcuacions, entre els quals Sant Llorenç, Sant Jaume, Sant Jordi o Santa Eulàlia. El conjunt està instal·lat en una base més recent amb graons, en un dels quals hi ha inscrit 'Santa Missió 1946'.</p> | 08223-79 | Era del Có (turó del Calvari) | <p>Antiga creu de terme de la població, situada damunt el turó del Calvari, també conegut com l'era del Có perquè aquí hi havia l'era de ventar de l'Agell, on un dels amos va ser conegut amb el renom del Co. L'any 1936 va ser aterrada i feta malbé, però fou recuperada posteriorment. L'any 1946 fou instal·lada de nou, en l'esperit de l'època. A finals de segle XX, amb la urbanització de l'indret, la creu va quedar dins un jardí privat fins que es va traslladar d'ubicació fins a un espai erm entre dos carrers.</p> | 41.6772900,2.0601400 | 421771 | 4614374 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'entorn del turó dit del Calvari s'ha anat urbanitzant els darrers anys, traient a la creu la seva primitiva funció de creu de terme i assimilant-la al nucli urbà. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||
| 77736 | L'Agell (mas Cadireta o Sacadireta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagell-mas-cadireta-o-sacadireta | <p>AA.DD (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> | <p>Mas bastit en un talús a l'actual centre del poble, constituït de dos cossos lligats per un barri tancat. El cos superior té planta, pis i un baix aprofitant el talús, i les parets pintades imitant carreus de pedra, encara que aquest ornament està en general malmès. El cos inferior té dues plantes i té dos contraforts externs a la banda de migdia. Darrera la casa hi ha dues basses que deurien abastir els horts. A l'interior conserva moltes peces d'interès de la vida pagesa, com les sitges, cups, dues premses de vi amb l'arbre, el celler amb les seves bótes i eines diverses.</p> | 08223-8 | Al carrer Vic, vora l'Avinguda Catalunya. | <p>La primera documentació és de 1328, tot i que també podria ser el topònim 'Agell' d'altres documents anteriors de la comarca, remuntant-se al 1047. Els primers propietaris eren els Ça Cadireta o Sacadireta, i aquest és el nom del mas fins al segle XIV. La casa estigué lligada a l'edat mitjana al monestir de Sant Llorenç del Munt i al Castell de Pera. El nom Agell es perdé pels hereus de la casa al segle XVI, en què passà als Collmonner, ampliant així la propietat, i posteriorment als Valls. Actualment és de propietat municipal, i els anys 2006 i 2007 visqué un cert moviment popular de defensa ja que havia de ser demolit per a construir-hi el Museu del Foc; el projecte està aturat i sembla que alguns dels elements mòbils seran recuperats.</p> | 41.6789000,2.0593000 | 421703 | 4614553 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'antiga era és ocupada ara pel carrer Vic, i l'espai darrera les basses s'ha ocupat com a aparcament públic. D'altra banda, el conjunt està actualment bastant malmès, i l'Ajuntament s'ha plantejat el seu enderroc fins fa poc. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 77808 | Font de cal Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llogari | XIX | La construcció està en bon estat, però envoltada d'esbarzers i afectada pel vandalisme. | La font està protegida per una construcció de dues parets, una columna i una teulada a quatre vessants damunt d'un embigat de cabiró. A l'interior hi ha un pedrís a tall de seient. Damunt la surgència un cartell, actualment mig esborrat, recorda com la font es va salvar de ben poc de l'incendi de l'any 2003. Sota la font hi ha una bassa, i una segona uns metres més avall, que alimentaven un vessant ple d'hortes; quan antigament es feien servir per al regadiu hi havia qui hi anava a banyar-s'hi. | 08223-80 | Sota les ruïnes de cal Llogari, des de la carretera de Monistrol o pel camí del riu des del poble. | Tot i que l'entorn sempre ha estat agençat, l'actual teulada i les basses daten dels anys 50. L'arranjament en forma d'edifici deu datar del segle XIX. Tot i que l'indret era molt pintoresc i gaudia de molta popularitat, d'ençà dels incendis ha quedat malmès i és menys visitat. | 41.7007800,2.0433500 | 420402 | 4616997 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77808-foto-08223-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77808-foto-08223-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 77809 | Font del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llor | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | Font natural arranjada amb una petita esplanada i un pedrís. L'accés també està arranjat amb escales i altres facilitats, i la sortida d'aigua té un petit rec. Curiosament no hi ha cap exemplar de llorer, que hauria donat nom a l'indret. | 08223-81 | Des del pont del Marquet de les Roques, seguint la canal de la font del Llor; està senyalitzada. | La font del Llor a apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda. Té llarga tradició com a indret de fontades i berenades, i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d'Horta a Coll d'Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques. A principis del segle XX l'aigua fou embotellada i es venia a domicili a diverses poblacions del Vallès com a 'Manantial Llor, Castell Marquet'. Les construccions que es veuen en arribar-hi (basses, murs) són fruit d'aquesta activitat. | 41.6758100,2.0154800 | 418051 | 4614251 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha restes de construccions de quan l'aigua havia estat embotellada. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 77810 | Font del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-davi | La font i l'entorn estan descurats, i l'accés des de la casa tallat. | Font als entorns de la casa del Daví, vora el torrent, en un entorn ombrívol amb plàtans i til·lers. La surgència de la font ha estat arranjada i té davant un doble banc en doble ferradura, però l'entorn està deixat i brut i la font actualment és seca. | 08223-82 | A mig camí del Torrent del Daví; l'accés des de la casa està tallat i cal anar-hi des del Dalmau. | 41.6604300,2.0279000 | 419066 | 4612532 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'aigua és aprofitada per a la casa i generalment la font no raja. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||||
| 77811 | Font de l'Aixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laixeta-0 | XX | L'any 2007 es va arranjar la font i tot el seu entorn. | Font ubicada en un jardí públic al final del poble. L'entorn ha estat arranjat en diverses ocasions (la darrera l'any 2007), i actualment el broc està dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952. | 08223-83 | A la sortida del poble per la carretera de Gallifa, abans de l'escola. | Fins fa uns anys la font de l'Aixeta estava als afores del poble i era un lloc agradable d'anar-hi a berenar o a passejar l'estiu. Des que es van fer les escoles noves a sobre mateix l'ús de l'espai ha canviat i és molt concorregut, i a més la població ha anat creixent fins a deixar-la a l'abast de carrer, no de camí de passeig. | 41.6807500,2.0617400 | 421908 | 4614756 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77811-foto-08223-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 77812 | Les Fontanelles (Font de Les Fontanelles, Font de l'hort de la Busqueta). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontanelles-font-de-les-fontanelles-font-de-lhort-de-la-busqueta | L'entorn sol estar descurat, tot i que eventualment algun visitant el neteja. | En un entorn boscós amb un parell de grans alzines, la font sorgeix d'un marge que està arranjat amb una mica de pedrís i un petit rec. | 08223-84 | Al sector llevantí del poble, vora el torrent del Burc camí del coll de la Busqueta. | Per la seva proximitat al nucli urbà, la font de les Fontarelles és un indret apreciat tradicionament per a passejades i berenades. | 41.6771200,2.0720400 | 422761 | 4614344 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||||
| 77813 | Font Flàvia (de l'Auflàvia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia | Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. | 08223-85 | Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. | La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. | 41.6578400,2.0137900 | 417888 | 4612257 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||||
| 77814 | Conjunt neolític de les Simanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-neolitic-de-les-simanyes | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. GORINA, P. (1930) La prehistòria de Sant Llorenç del Munt. Ceràmica eneolítica en la Cova Simanya. Terrassa, Arxiu del Centre excursionista de Terrassa, 12 (64). FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. TEN, Ramon (1980) Notes entorn del Neolític Vallesà, Arraona núm. 10, Sabadell | El jaciment ha estat destruït, i la col·lecció escampada, tot i que es conserven material ceràmics al Museu de Terrassa i ossis al Museu Crusafont de Sabadell. | El conjunt de les Simanyes el constitueixen les coves de la Simanya Petita, Simanya Gran, Simanya Nova o de la Canal, a més de la Cova de l'Àngel, la del Triangle i la de les Lianes. Totes elles estan comunicades entre si, i pel fet d'estar encarades a migdia i tenir aigua propera han estat habitades des d'antic. S'han fet troballes de materials del neolític i eneolític a la Simanya gran i sobretot a la Simanya Nova o Cova de la Canal. Es tracta de ceràmiques amb incisions, pentinats i cordons amb decoració cardial, a més de restes òssies diverses. També s'hi han trobat altres restes d'època romana i altmedieval. | 08223-86 | Conjunt de coves sota el Montcau | Arreu del massís de Sant Llorenç, abundant en coves i baumes, s'han trobat interessants vestigis de l'eneolític i neolític. La Cova Simanya és una de les més ben condicionades per a l'assentament humà gràcies a l'espaiositat i la presència permanent d'aigua, i en el transcurs d'unes excavacions realitzades l'any 1930 s'hi va trobar una gran quantitat de ceràmica eneolítica. La Simanya Nova o de la Canal ha donat com a resultat ceràmica d'època neolítica sobretot arrel d'una excavació duta a terme per membres del Museu d'Història de Sabadell l'any 1969, però que no va documentar ni l'estratigrafia ni la ubicació dels materials. En altres coves properes s'han trobat destrals polides i altres elements menors. | 41.6748500,2.0090300 | 417513 | 4614151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77814-foto-08223-86-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La fitxa comprèn el conjunt de les sis coves amb restes arqueològiques. L es dades UTM corresponen a la Cova Nova o de la Canal, però cal remetre's també a la resta de jaciments. | 78|79|80|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 77815 | Megàlit de Roca Sareny (Dolmen de Roca Sareny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-roca-sareny-dolmen-de-roca-sareny | AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 7 (El Dolmen de Roca Sereny, octubre 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | En el moment de redactar aquesta fitxa s'acabaven de fer obres de consolidació i estava previst fer la senyalització del jaciment. | Cista de lloses de forma rectangular, ubicada damunt d'un petit túmul artificial, de la qual només queden tres parets i la llosa superior desplaçada. L'espai funerari mesura uns 150 x 60 cm i uns 50 d'alçada, i està tancat per blocs de pedra seguint el possible túmul. | 08223-87 | Sota el penyal de Roca Sareny, accessible per una pista i després corriol des del coll de la Casilla | El sepulcre va ser localitzat per uns excursionistes l'estiu de 2005, de manera casual i en haver quedat al descobert arran de l'incendi de 2003. La mateixa tardor s'hi va fer una campanya arqueològica, així com una intervenció d'urgència l'abril de 2006. Actualment està en estudi per a intervencions de manteniment i senyalització. | 41.6936500,2.0184500 | 418321 | 4616229 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | En el moment de la descoberta estava inviolat encara que malmès per la intempèrie, i s'hi van trobar sis esquelets amb aixovar funerari: material ceràmic i lític i dos botons triangulars d'os. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 77816 | Necròpolis visigòtica de Coll d'Eres (o dels cingles del Marquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-visigotica-de-coll-deres-o-dels-cingles-del-marquet | FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | VI-VII | La intempèrie, el pas de turistes i, sobretot, de senglars, van malmetent el jaciment mica en mica. No hi ha cap protecció, però per evitar el vandalisme o el simple pas massiu de visitants des del proper i concorregut coll d'Eres, des del Parc s'evita el seu coneixement. | Al vessant SE d'un caire de carena es troben sis cistes de lloses orientades E-W. Dues d'elles es van poder documentar, una corresponent a un infant i l'altra a un adult, que conservava una sivella de bronze; les altres ja estaven saquejades. Estan cobertes de bosc i malesa, i algunes d'elles són difícils de localitzar. | 08223-88 | A 50 m al S de coll d'Eres, pel camí de la Mola, seguir un corriol N-NE | Possible necròpoli d'un nucli de poblament visigòtic al mateix coll d'Eres. El conjunt fou habitat a l'alta edat mitjana, i es pot datar entre els segles V i VII. Alguns estudiosos han deduït que podria tractar-se d'un grup de fugitius d'Ègara durant alguna invasió àrab. El jaciment fou descobert a principis del segle XX pel pastor Tomàs Malé i excavat amb un cert criteri arqueològic l'any 1929 per Joan Solà. En aquesta excavació es trobà la sivella visigòtica a l'única sepultura que, per estar molt coberta, no havia estat profanada entremig per carboners i furtius. | 41.6707400,2.0091100 | 417515 | 4613694 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-3.jpg | Legal | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 87|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 77817 | Necròpolis visigòtica de Vallcàrcara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-visigotica-de-vallcarcara | FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (19922) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | V-VIII | Després dels incendis de 2003 i l'erosió produïda posteriorment el jaciment ha quedat molt malmès, invadit per malesa i en part irreconeixible. | Conjunt de sepultures de lloses verticals de pedra sorrenca encastades a terra i orientades a llevant. Alguna d'elles encara conserva part de la llosa superior, però totes han estat regirades amb el temps. Tot i que anys enrera se'n comptaven almenys vint (almenys dues d'elles infantils), els efectes posteriors a l'incendi fan difícil aquestes localitzacions. A. Ferrando descriví altres sepultures de la mateixa naturalesa per la zona. | 08223-89 | Al vessant SE del darrer turó de la serra de Salallassera, des de la pista que duu a aquest mas. | Per la seva semblança amb les necròpolis de Coll d'Eres i de la Descàrrega es podria situar en la mateixa època, alt-medieval, probablement dins l'entorn visigòtic (V-VIII). A. Ferrando també relacionava el jaciment amb una construcció difícil de datar del coll de la Descàrrega, però la hipòtesi és difícil de confirmar. | 41.7000400,2.0679300 | 422446 | 4616893 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77817-foto-08223-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77817-foto-08223-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77817-foto-08223-89-3.jpg | Legal | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 87|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 77737 | Torre dels Carlins (Castell dels Carlins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-carlins-castell-dels-carlins | <p>AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall.núm. 4 (Les Guerres Carlines, març 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>L'anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d'una cantonada, abans portal, i és una vivenda. La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d'espitlleres. Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s'hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l'estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.</p> | 08223-9 | C/ Calvari 11 | <p>Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble. L'anomenada 'torre dels carlins' tancava el carrer Barcelona, damunt de l'indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.</p> | 41.6764100,2.0592200 | 421693 | 4614277 | 1836 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||
| 77818 | Domus de Vallverd (Casal o castell de Vallverd) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-vallverd-casal-o-castell-de-vallverd | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | XII | L'element és en un turó boscós ple de vegetació; mai s'hi ha fet cap prospecció arqueològica ni treballs de neteja ni de manteniment. | <p>Al turó a tramuntana i al voltant de l'ermita de Sant Jaume de Vallverd es poden veure diverses restes de fonaments de murs (diverses filades i una cantonada de carreus), que han fet pensar en la ubicació d'una domus (eventualment anomenada castell) que apareix en la documentació. Les restes de murs, tot i visibles, són escasses i no s'han de confondre amb altres arranjaments moderns d'accés; l'ermita de Sant Jaume hauria pogut formar part del conjunt, fet que acostaria la domus a un castell amb capella pròpia. Es desconeix l'abast del conjunt de la construcció.</p> | 08223-90 | Al turó damunt l'església de Sant Jaume de Vallverd, des de la Busqueta o des de Collmonner. | <p>Es coneixen dues notícies documentals d'aquest casal (possiblement una domus forta) dels anys 1190 i 1205, a càrrec de Bernat de Vallverd, la seva dona Berenguera i l'hereu, Bernat. S'hi esmenta l'existència de l'església castellera de Sant Jaume de Vallverd. La propietat passà a Collmonner al segle XIV i posteriorment al mas de la Busqueta. Els actuals propietaris de la Busqueta han agençat l'entorn.</p> | 41.6708900,2.0818900 | 423573 | 4613644 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77818-foto-08223-90-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||
| 77819 | Castell de Rocamur (Guàrdia de Rocamur, Castell de mur, Castell Gavatx, Màquina de tren) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocamur-guardia-de-rocamur-castell-de-mur-castell-gavatx-maquina-de-tren | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIII | Els escassos murs de la construcció corren el risc d'acabar de caure. | <p>En una situació natural idònia per a la defensa, del castell de Rocamur només en queden vestigis de tres panys de paret a llevant, dos a ponent i uns seguits de forats als dos extrems del cim rocós. Això ha fet suposar que el castell de Rocamur fos una guàrdia amb sengles torres de fusta als extrems i una renglera de muralles per a reforçar la defensa natural de la pedra.</p> | 08223-91 | El turó de Rocamur queda entre el Marquet de les Roques i la vall de Mur. | <p>La història d'aquesta fortificació està lligada a la del castell de Pera; Rocamur no deuria ser sinó una guàrdia avançada que vigilava i protegia el territori de la vall de Mur o Quadra de Mur, allunyada del castell i aleshores densament poblada. Els propietaris són els mateixos que els del castell de Pera, tot i que alguna vegada algun membre de segona fila de la família s'anomena de Rocamur, segurament per esser-ne castlà. La documentació s'extén dels segles X al XIII, en què passà als Terrassa i se'n perderen notícies. Les restes no foren identificades fins als anys 80.</p> | 41.6683500,2.0241800 | 418766 | 4613414 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||
| 77820 | Torrota de la Roca (Torre de Lacera, Castell de la Roca, Torre del Moro) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-de-la-roca-torre-de-lacera-castell-de-la-roca-torre-del-moro | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIII | Element sense cap mena de consolidació, molt a l'abast de buscadors desaprensius de pedra rústica. | <p>De l'antiga torre quadrada, que deuria fer uns 12 m. de costat, només resta dempeus un bon pany de paret esbotzat d'uns 3 m. d'alçada i dues cantoneres. Els carreus, més o menys treballats, foren reaprofitats amb els anys per a fer-ne marges, però n'hi ha molts d'escampats al voltant.</p> | 08223-92 | Entre la carretera de Castellar i el mas de la Roca, en un turó a la dreta camí de la creu de Ricó. | <p>El conjunt de la torre i torre de senyals de Lacera apareix lligat al castell de Pera, com a protecció avançada de l'entrada de la vall d'Horta, fora de l'aguait del castell. Les primeres notícies documentals daten de finals del segle XI, i el darrer esment és en un testament de 1228. El territori i nom de Lacera és àmpliament documentat durant un periode més extens, i la torre en fóra només l'element defensiu de referència. És probable que, un cop perduda l'eficàcia del Castell de Pera, que seria de difícil accés, la Torre de Lacera tingués alguna funció residencial o administrativa regulant aquest ampli territori que vindria a correspondre's a bona part del terme municipal actual.</p> | 41.6689300,2.0485800 | 420798 | 4613456 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 77821 | Torre de senyals de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-senyals-de-la-roca | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIII | El jaciment no és sinó una ruïna; la pedra de fer focs deu haver caigut fa segles de la seva ubicació originària. | <p>Dalt d'un petit promontori prop de la Torre de Lacera es veuen els basaments d'una construcció de planta irregular, d'uns 2 m. d'amplada i forma semicircular; als peus de la roca hi ha una gran pedra caiguda amb una concavitat treballada que s'ha interpretat que era per a encendre-hi focs. En qualsevol cas és un element de gran singularitat.</p> | 08223-93 | A pocs metres de la Torre de Lacera, seguint un corriol que s'enfila a un turó al NE i a la dreta. | <p>Aquesta construcció està òbviament lligada a la torre de Lacera, i cal situar-la al mateix moment. Possiblement cobrís la funció de torre de guaita i de defensa. Les restes foren reconegudes i interpretades a mitjan segle XX per diversos estudiosos.</p> | 41.6691700,2.0488900 | 420824 | 4613483 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||
| 77822 | Construcció del Coll de la Descàrrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-del-coll-de-la-descarrega | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. | Element en plena ruïna; pel seu desconeixement mai s'hi ha fet cap estudi ni treball de consolidació, i ha estat afectat pels incendis. | Entre la pista del Galí i la carretera de Granera, vora el coll, es distingeixen uns murs molt junts, ben aparellats i sovint traçant cantonada, establint una base rectangular; el parament es pot diferenciar dels marges de vinya que hi ha pels voltants. | 08223-94 | Al turó a W del coll de la Descàrrega, arran de carretera. | A. Ferrando va apuntar l'existència d'aquesta construcció, associant-la amb la necròpolis visigòtica propera, actualment desapareguda, i altres estudis apunten a la possibilitat d'un assentament ibèric. És impossible afirmar res ni si la necròpolis hi té algun lligam, ja que aquestes restes podrien ser algun dels masos medievals documentats a la zona però sense ubicació precisa, i més tractant-se d'un pas estratègic en un camí freqüentat. En qualsevol cas indica poblament en aquest sector, on la presència d'una necròpolis pot ser senyal d'una població més o menys afincada des d'antic. | 41.7167300,2.0358200 | 419795 | 4618775 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77822-foto-08223-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77822-foto-08223-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||
| 77823 | Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. | Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. | Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca. | 08223-95 | A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. | El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista. | 41.6611200,2.0169000 | 418151 | 4612619 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Lúdic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||
| 77824 | La Costa (mas o bauma dels corralots d'Agramunt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-mas-o-bauma-dels-corralots-dagramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIII-XIV | El mur, força inclinat, amenaça esfondrament. Els incendis de l'any 2003 van deixar més afectada aquesta estructura feble. | Habitatge bastit aprofitant la bauma d'una roca, enmig del cingle; els incendis de 2003 van cremar l'entorn deixant aquest element més al descobert ja que fins aquell moment era protegit per arbres i vegetació. L'aixopluc consisteix en un mur de pedra que tanca la bauma, amb un rengle d'espitlleres a la part inferior que acrediten un altre nivell del terra en el seu moment. L'espai interior queda d'uns 13 x 5 m. Als voltants hi ha teules trencades i altres restes d'obra. | 08223-96 | En una balma sota la pista del coll de la Casilla a Roca Sereny; l'indret està indicat amb fites. | Es tenen dades de l'utilització d'aquesta bauma com a habitatge des de l'any 1207, i sembla que al segle XIV, arran de la pesta, va quedar deshabitada. Des d'aleshores només ha estat ocupada molt ocasionalment com a refugi, aixopluc o corral de bestiar, o també com a amagatall en temps de guerres. | 41.6950100,2.0204500 | 418489 | 4616378 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Sembla que hi havia dos forns de calç propers. Estant tan lluny d'altres cases podrien haver estat fets com a modus vivendi de la casa-balma.Pel mig del cingle, quan plou, s'hi forma l'inici d'una torrentera, que antigament deuria proveir mínimament d'aigua. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 77825 | El Borrell (Les Tres parets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-borrell-les-tres-parets | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1990) Anecdotari ocult d'una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 12. | Tot i que en estat ruïnós, es poden observar diversos panys de paret que delimiten més d'una estança del mas. Algunes parets són de carreus, altres de pedra desbastada, i algun tros està arrebossat amb morter de calç. Des del seu abandó al segle XIX les pedres han estat aprofitades per a fer marges propers. | 08223-97 | Al mig del camí des del Daví a Rocamur; l'accés sol estar indicat amb fites. | El mas del Borrell apareix en documentació de 1318, tot i que el topònim ja es troba l'any 1019. Malgrat que va va ser habitat ininterrompudament fins a finals del segle XIX sembla que era un mas permanentment caigut en desgràcia. Els seus propietaris van ser uns dels acusats, sense proves, de l'assassinat de l'abat de Sant Cugat Raimon de Biure l'any 1350, i des d'aleshores maleïts pels seus veïns i font de llegendes. Es poden documentar desgràcies i mala sort diverses en litigis al llarg del segle XVII, i a mitjan XVIII era un mas fortament endeutat, fins al punt que les 3 filles del darrer propietari es desentengueren de la casa, i les terres es repartiren entre els seus creditors. | 41.6625800,2.0308700 | 419316 | 4612768 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 77826 | El Vinardell (o Vilardell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinardell-o-vilardell | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | Mas afectat per la cerca de pedra rústica per a nova construcció, raó per la qual no es queda gairebé res. | Tot el que queda de la gran casa del Vinardell és l'era de rajoles, en un espai d'uns 10 x 12 m. Al voltant hi ha restes de teula i obra que indiquen on hi havia hagut el mas. | 08223-98 | A la capçalera del torrent del Vinardell, sota el coll del Vinardell. | Se'n tenen notícies des de 1328, i fou abandonat a principis del segle XX. Deuria tractar-se d'un mas important i de referència, perquè ha donat lloc a diversos topònims; d'altra banda estava al pas d'una important via de comunicació. Fins als anys 60 encara es conservava gairebé tot dempeus, i sembla que era molt gran, amb dos cossos i alguna llinda decorada; els darrers anys ha estat totalment saquejada per a pedra de construcció de casa rústica, fins al punt de no quedar ni un sol vestigi. | 41.6956500,2.0777800 | 423261 | 4616396 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77826-foto-08223-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77826-foto-08223-98-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La casa estava dempeus fins al darrer quart del segle XX, i se'n conserven diverses fotografies testimonials. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 77827 | Saladelafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saladelafont | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVI-XX | Mas afectat per la cerca de pedra rústica per a nova construcció, raó per la qual no es queda gairebé res. | Mas totalment enrunat i desmuntat pedra a pedra; només queda el puntal del paller i indicis de l'era i altres espais. En fotografies de fa trenta anys es pot veure un gran mas de dos cossos i barri tancat, amb dos pisos i galeria a migdia. En una feixa inferior es conserva encara un cup sencer. | 08223-99 | Al vessant NE del Castell de Pera, per una pista des del pont de la Sala a la carretera de Monistrol | Els orígens de la casa es remunten al segle XVI (la primera documentació data de 1553), i fou habitada fins a mitjan segle XX. Per una llegenda que corria entre lladres, es creia que a Saladelafont s'hi amagava un tresor; als anys 60, estant la casa ja abandonada, diversos desaprensius la van anar enderrocant fins a deixar-la en ruïnes, buscant el tresor entre les parets. Les pedres es van reaprofitar a les urbanitzacions properes. | 41.6943900,2.0322300 | 419469 | 4616298 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77827-foto-08223-99-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'espai que ocupava el mas s'hi va construir un petit habitatge senzill, sense cap gràcia ni estètica. | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.