Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
77827 Saladelafont https://patrimonicultural.diba.cat/element/saladelafont AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. XVI-XX Mas afectat per la cerca de pedra rústica per a nova construcció, raó per la qual no es queda gairebé res. Mas totalment enrunat i desmuntat pedra a pedra; només queda el puntal del paller i indicis de l'era i altres espais. En fotografies de fa trenta anys es pot veure un gran mas de dos cossos i barri tancat, amb dos pisos i galeria a migdia. En una feixa inferior es conserva encara un cup sencer. 08223-99 Al vessant NE del Castell de Pera, per una pista des del pont de la Sala a la carretera de Monistrol Els orígens de la casa es remunten al segle XVI (la primera documentació data de 1553), i fou habitada fins a mitjan segle XX. Per una llegenda que corria entre lladres, es creia que a Saladelafont s'hi amagava un tresor; als anys 60, estant la casa ja abandonada, diversos desaprensius la van anar enderrocant fins a deixar-la en ruïnes, buscant el tresor entre les parets. Les pedres es van reaprofitar a les urbanitzacions properes. 41.6943900,2.0322300 419469 4616298 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77827-foto-08223-99-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A l'espai que ocupava el mas s'hi va construir un petit habitatge senzill, sense cap gràcia ni estètica. 98 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77826 El Vinardell (o Vilardell) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinardell-o-vilardell CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. Mas afectat per la cerca de pedra rústica per a nova construcció, raó per la qual no es queda gairebé res. Tot el que queda de la gran casa del Vinardell és l'era de rajoles, en un espai d'uns 10 x 12 m. Al voltant hi ha restes de teula i obra que indiquen on hi havia hagut el mas. 08223-98 A la capçalera del torrent del Vinardell, sota el coll del Vinardell. Se'n tenen notícies des de 1328, i fou abandonat a principis del segle XX. Deuria tractar-se d'un mas important i de referència, perquè ha donat lloc a diversos topònims; d'altra banda estava al pas d'una important via de comunicació. Fins als anys 60 encara es conservava gairebé tot dempeus, i sembla que era molt gran, amb dos cossos i alguna llinda decorada; els darrers anys ha estat totalment saquejada per a pedra de construcció de casa rústica, fins al punt de no quedar ni un sol vestigi. 41.6956500,2.0777800 423261 4616396 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77826-foto-08223-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77826-foto-08223-98-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La casa estava dempeus fins al darrer quart del segle XX, i se'n conserven diverses fotografies testimonials. 94|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77825 El Borrell (Les Tres parets) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-borrell-les-tres-parets AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1990) Anecdotari ocult d'una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 12. Tot i que en estat ruïnós, es poden observar diversos panys de paret que delimiten més d'una estança del mas. Algunes parets són de carreus, altres de pedra desbastada, i algun tros està arrebossat amb morter de calç. Des del seu abandó al segle XIX les pedres han estat aprofitades per a fer marges propers. 08223-97 Al mig del camí des del Daví a Rocamur; l'accés sol estar indicat amb fites. El mas del Borrell apareix en documentació de 1318, tot i que el topònim ja es troba l'any 1019. Malgrat que va va ser habitat ininterrompudament fins a finals del segle XIX sembla que era un mas permanentment caigut en desgràcia. Els seus propietaris van ser uns dels acusats, sense proves, de l'assassinat de l'abat de Sant Cugat Raimon de Biure l'any 1350, i des d'aleshores maleïts pels seus veïns i font de llegendes. Es poden documentar desgràcies i mala sort diverses en litigis al llarg del segle XVII, i a mitjan XVIII era un mas fortament endeutat, fins al punt que les 3 filles del darrer propietari es desentengueren de la casa, i les terres es repartiren entre els seus creditors. 41.6625800,2.0308700 419316 4612768 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77824 La Costa (mas o bauma dels corralots d'Agramunt) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-mas-o-bauma-dels-corralots-dagramunt AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. XIII-XIV El mur, força inclinat, amenaça esfondrament. Els incendis de l'any 2003 van deixar més afectada aquesta estructura feble. Habitatge bastit aprofitant la bauma d'una roca, enmig del cingle; els incendis de 2003 van cremar l'entorn deixant aquest element més al descobert ja que fins aquell moment era protegit per arbres i vegetació. L'aixopluc consisteix en un mur de pedra que tanca la bauma, amb un rengle d'espitlleres a la part inferior que acrediten un altre nivell del terra en el seu moment. L'espai interior queda d'uns 13 x 5 m. Als voltants hi ha teules trencades i altres restes d'obra. 08223-96 En una balma sota la pista del coll de la Casilla a Roca Sereny; l'indret està indicat amb fites. Es tenen dades de l'utilització d'aquesta bauma com a habitatge des de l'any 1207, i sembla que al segle XIV, arran de la pesta, va quedar deshabitada. Des d'aleshores només ha estat ocupada molt ocasionalment com a refugi, aixopluc o corral de bestiar, o també com a amagatall en temps de guerres. 41.6950100,2.0204500 418489 4616378 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Sembla que hi havia dos forns de calç propers. Estant tan lluny d'altres cases podrien haver estat fets com a modus vivendi de la casa-balma.Pel mig del cingle, quan plou, s'hi forma l'inici d'una torrentera, que antigament deuria proveir mínimament d'aigua. 85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77823 Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca. 08223-95 A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista. 41.6611200,2.0169000 418151 4612619 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Lúdic/Cultural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. 94|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77822 Construcció del Coll de la Descàrrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-del-coll-de-la-descarrega CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Element en plena ruïna; pel seu desconeixement mai s'hi ha fet cap estudi ni treball de consolidació, i ha estat afectat pels incendis. Entre la pista del Galí i la carretera de Granera, vora el coll, es distingeixen uns murs molt junts, ben aparellats i sovint traçant cantonada, establint una base rectangular; el parament es pot diferenciar dels marges de vinya que hi ha pels voltants. 08223-94 Al turó a W del coll de la Descàrrega, arran de carretera. A. Ferrando va apuntar l'existència d'aquesta construcció, associant-la amb la necròpolis visigòtica propera, actualment desapareguda, i altres estudis apunten a la possibilitat d'un assentament ibèric. És impossible afirmar res ni si la necròpolis hi té algun lligam, ja que aquestes restes podrien ser algun dels masos medievals documentats a la zona però sense ubicació precisa, i més tractant-se d'un pas estratègic en un camí freqüentat. En qualsevol cas indica poblament en aquest sector, on la presència d'una necròpolis pot ser senyal d'una població més o menys afincada des d'antic. 41.7167300,2.0358200 419795 4618775 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77822-foto-08223-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77822-foto-08223-94-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77821 Torre de senyals de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-senyals-de-la-roca <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> XI-XIII El jaciment no és sinó una ruïna; la pedra de fer focs deu haver caigut fa segles de la seva ubicació originària. <p>Dalt d'un petit promontori prop de la Torre de Lacera es veuen els basaments d'una construcció de planta irregular, d'uns 2 m. d'amplada i forma semicircular; als peus de la roca hi ha una gran pedra caiguda amb una concavitat treballada que s'ha interpretat que era per a encendre-hi focs. En qualsevol cas és un element de gran singularitat.</p> 08223-93 A pocs metres de la Torre de Lacera, seguint un corriol que s'enfila a un turó al NE i a la dreta. <p>Aquesta construcció està òbviament lligada a la torre de Lacera, i cal situar-la al mateix moment. Possiblement cobrís la funció de torre de guaita i de defensa. Les restes foren reconegudes i interpretades a mitjan segle XX per diversos estudiosos.</p> 41.6691700,2.0488900 420824 4613483 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77820 Torrota de la Roca (Torre de Lacera, Castell de la Roca, Torre del Moro) https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-de-la-roca-torre-de-lacera-castell-de-la-roca-torre-del-moro <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> XI-XIII Element sense cap mena de consolidació, molt a l'abast de buscadors desaprensius de pedra rústica. <p>De l'antiga torre quadrada, que deuria fer uns 12 m. de costat, només resta dempeus un bon pany de paret esbotzat d'uns 3 m. d'alçada i dues cantoneres. Els carreus, més o menys treballats, foren reaprofitats amb els anys per a fer-ne marges, però n'hi ha molts d'escampats al voltant.</p> 08223-92 Entre la carretera de Castellar i el mas de la Roca, en un turó a la dreta camí de la creu de Ricó. <p>El conjunt de la torre i torre de senyals de Lacera apareix lligat al castell de Pera, com a protecció avançada de l'entrada de la vall d'Horta, fora de l'aguait del castell. Les primeres notícies documentals daten de finals del segle XI, i el darrer esment és en un testament de 1228. El territori i nom de Lacera és àmpliament documentat durant un periode més extens, i la torre en fóra només l'element defensiu de referència. És probable que, un cop perduda l'eficàcia del Castell de Pera, que seria de difícil accés, la Torre de Lacera tingués alguna funció residencial o administrativa regulant aquest ampli territori que vindria a correspondre's a bona part del terme municipal actual.</p> 41.6689300,2.0485800 420798 4613456 08223 Sant Llorenç Savall Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77819 Castell de Rocamur (Guàrdia de Rocamur, Castell de mur, Castell Gavatx, Màquina de tren) https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocamur-guardia-de-rocamur-castell-de-mur-castell-gavatx-maquina-de-tren <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> X-XIII Els escassos murs de la construcció corren el risc d'acabar de caure. <p>En una situació natural idònia per a la defensa, del castell de Rocamur només en queden vestigis de tres panys de paret a llevant, dos a ponent i uns seguits de forats als dos extrems del cim rocós. Això ha fet suposar que el castell de Rocamur fos una guàrdia amb sengles torres de fusta als extrems i una renglera de muralles per a reforçar la defensa natural de la pedra.</p> 08223-91 El turó de Rocamur queda entre el Marquet de les Roques i la vall de Mur. <p>La història d'aquesta fortificació està lligada a la del castell de Pera; Rocamur no deuria ser sinó una guàrdia avançada que vigilava i protegia el territori de la vall de Mur o Quadra de Mur, allunyada del castell i aleshores densament poblada. Els propietaris són els mateixos que els del castell de Pera, tot i que alguna vegada algun membre de segona fila de la família s'anomena de Rocamur, segurament per esser-ne castlà. La documentació s'extén dels segles X al XIII, en què passà als Terrassa i se'n perderen notícies. Les restes no foren identificades fins als anys 80.</p> 41.6683500,2.0241800 418766 4613414 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77818 Domus de Vallverd (Casal o castell de Vallverd) https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-vallverd-casal-o-castell-de-vallverd <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> XII L'element és en un turó boscós ple de vegetació; mai s'hi ha fet cap prospecció arqueològica ni treballs de neteja ni de manteniment. <p>Al turó a tramuntana i al voltant de l'ermita de Sant Jaume de Vallverd es poden veure diverses restes de fonaments de murs (diverses filades i una cantonada de carreus), que han fet pensar en la ubicació d'una domus (eventualment anomenada castell) que apareix en la documentació. Les restes de murs, tot i visibles, són escasses i no s'han de confondre amb altres arranjaments moderns d'accés; l'ermita de Sant Jaume hauria pogut formar part del conjunt, fet que acostaria la domus a un castell amb capella pròpia. Es desconeix l'abast del conjunt de la construcció.</p> 08223-90 Al turó damunt l'església de Sant Jaume de Vallverd, des de la Busqueta o des de Collmonner. <p>Es coneixen dues notícies documentals d'aquest casal (possiblement una domus forta) dels anys 1190 i 1205, a càrrec de Bernat de Vallverd, la seva dona Berenguera i l'hereu, Bernat. S'hi esmenta l'existència de l'església castellera de Sant Jaume de Vallverd. La propietat passà a Collmonner al segle XIV i posteriorment al mas de la Busqueta. Els actuals propietaris de la Busqueta han agençat l'entorn.</p> 41.6708900,2.0818900 423573 4613644 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77818-foto-08223-90-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77737 Torre dels Carlins (Castell dels Carlins) https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-carlins-castell-dels-carlins <p>AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall.núm. 4 (Les Guerres Carlines, març 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> XIX <p>L'anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d'una cantonada, abans portal, i és una vivenda. La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d'espitlleres. Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s'hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l'estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.</p> 08223-9 C/ Calvari 11 <p>Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble. L'anomenada 'torre dels carlins' tancava el carrer Barcelona, damunt de l'indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.</p> 41.6764100,2.0592200 421693 4614277 1836 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77817 Necròpolis visigòtica de Vallcàrcara https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-visigotica-de-vallcarcara FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (19922) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. V-VIII Després dels incendis de 2003 i l'erosió produïda posteriorment el jaciment ha quedat molt malmès, invadit per malesa i en part irreconeixible. Conjunt de sepultures de lloses verticals de pedra sorrenca encastades a terra i orientades a llevant. Alguna d'elles encara conserva part de la llosa superior, però totes han estat regirades amb el temps. Tot i que anys enrera se'n comptaven almenys vint (almenys dues d'elles infantils), els efectes posteriors a l'incendi fan difícil aquestes localitzacions. A. Ferrando descriví altres sepultures de la mateixa naturalesa per la zona. 08223-89 Al vessant SE del darrer turó de la serra de Salallassera, des de la pista que duu a aquest mas. Per la seva semblança amb les necròpolis de Coll d'Eres i de la Descàrrega es podria situar en la mateixa època, alt-medieval, probablement dins l'entorn visigòtic (V-VIII). A. Ferrando també relacionava el jaciment amb una construcció difícil de datar del coll de la Descàrrega, però la hipòtesi és difícil de confirmar. 41.7000400,2.0679300 422446 4616893 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77817-foto-08223-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77817-foto-08223-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77817-foto-08223-89-3.jpg Legal Visigot|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 87|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77816 Necròpolis visigòtica de Coll d'Eres (o dels cingles del Marquet) https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-visigotica-de-coll-deres-o-dels-cingles-del-marquet FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VI-VII La intempèrie, el pas de turistes i, sobretot, de senglars, van malmetent el jaciment mica en mica. No hi ha cap protecció, però per evitar el vandalisme o el simple pas massiu de visitants des del proper i concorregut coll d'Eres, des del Parc s'evita el seu coneixement. Al vessant SE d'un caire de carena es troben sis cistes de lloses orientades E-W. Dues d'elles es van poder documentar, una corresponent a un infant i l'altra a un adult, que conservava una sivella de bronze; les altres ja estaven saquejades. Estan cobertes de bosc i malesa, i algunes d'elles són difícils de localitzar. 08223-88 A 50 m al S de coll d'Eres, pel camí de la Mola, seguir un corriol N-NE Possible necròpoli d'un nucli de poblament visigòtic al mateix coll d'Eres. El conjunt fou habitat a l'alta edat mitjana, i es pot datar entre els segles V i VII. Alguns estudiosos han deduït que podria tractar-se d'un grup de fugitius d'Ègara durant alguna invasió àrab. El jaciment fou descobert a principis del segle XX pel pastor Tomàs Malé i excavat amb un cert criteri arqueològic l'any 1929 per Joan Solà. En aquesta excavació es trobà la sivella visigòtica a l'única sepultura que, per estar molt coberta, no havia estat profanada entremig per carboners i furtius. 41.6707400,2.0091100 417515 4613694 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-3.jpg Legal Visigot|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 87|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77815 Megàlit de Roca Sareny (Dolmen de Roca Sareny) https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-roca-sareny-dolmen-de-roca-sareny AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 7 (El Dolmen de Roca Sereny, octubre 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. En el moment de redactar aquesta fitxa s'acabaven de fer obres de consolidació i estava previst fer la senyalització del jaciment. Cista de lloses de forma rectangular, ubicada damunt d'un petit túmul artificial, de la qual només queden tres parets i la llosa superior desplaçada. L'espai funerari mesura uns 150 x 60 cm i uns 50 d'alçada, i està tancat per blocs de pedra seguint el possible túmul. 08223-87 Sota el penyal de Roca Sareny, accessible per una pista i després corriol des del coll de la Casilla El sepulcre va ser localitzat per uns excursionistes l'estiu de 2005, de manera casual i en haver quedat al descobert arran de l'incendi de 2003. La mateixa tardor s'hi va fer una campanya arqueològica, així com una intervenció d'urgència l'abril de 2006. Actualment està en estudi per a intervencions de manteniment i senyalització. 41.6936500,2.0184500 418321 4616229 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Cultural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon En el moment de la descoberta estava inviolat encara que malmès per la intempèrie, i s'hi van trobar sis esquelets amb aixovar funerari: material ceràmic i lític i dos botons triangulars d'os. 79|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77814 Conjunt neolític de les Simanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-neolitic-de-les-simanyes CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. GORINA, P. (1930) La prehistòria de Sant Llorenç del Munt. Ceràmica eneolítica en la Cova Simanya. Terrassa, Arxiu del Centre excursionista de Terrassa, 12 (64). FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. TEN, Ramon (1980) Notes entorn del Neolític Vallesà, Arraona núm. 10, Sabadell El jaciment ha estat destruït, i la col·lecció escampada, tot i que es conserven material ceràmics al Museu de Terrassa i ossis al Museu Crusafont de Sabadell. El conjunt de les Simanyes el constitueixen les coves de la Simanya Petita, Simanya Gran, Simanya Nova o de la Canal, a més de la Cova de l'Àngel, la del Triangle i la de les Lianes. Totes elles estan comunicades entre si, i pel fet d'estar encarades a migdia i tenir aigua propera han estat habitades des d'antic. S'han fet troballes de materials del neolític i eneolític a la Simanya gran i sobretot a la Simanya Nova o Cova de la Canal. Es tracta de ceràmiques amb incisions, pentinats i cordons amb decoració cardial, a més de restes òssies diverses. També s'hi han trobat altres restes d'època romana i altmedieval. 08223-86 Conjunt de coves sota el Montcau Arreu del massís de Sant Llorenç, abundant en coves i baumes, s'han trobat interessants vestigis de l'eneolític i neolític. La Cova Simanya és una de les més ben condicionades per a l'assentament humà gràcies a l'espaiositat i la presència permanent d'aigua, i en el transcurs d'unes excavacions realitzades l'any 1930 s'hi va trobar una gran quantitat de ceràmica eneolítica. La Simanya Nova o de la Canal ha donat com a resultat ceràmica d'època neolítica sobretot arrel d'una excavació duta a terme per membres del Museu d'Història de Sabadell l'any 1969, però que no va documentar ni l'estratigrafia ni la ubicació dels materials. En altres coves properes s'han trobat destrals polides i altres elements menors. 41.6748500,2.0090300 417513 4614151 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77814-foto-08223-86-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Lúdic/Cultural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La fitxa comprèn el conjunt de les sis coves amb restes arqueològiques. L es dades UTM corresponen a la Cova Nova o de la Canal, però cal remetre's també a la resta de jaciments. 78|79|80|83|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77813 Font Flàvia (de l'Auflàvia) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. 08223-85 Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. 41.6578400,2.0137900 417888 4612257 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77812 Les Fontanelles (Font de Les Fontanelles, Font de l'hort de la Busqueta). https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontanelles-font-de-les-fontanelles-font-de-lhort-de-la-busqueta L'entorn sol estar descurat, tot i que eventualment algun visitant el neteja. En un entorn boscós amb un parell de grans alzines, la font sorgeix d'un marge que està arranjat amb una mica de pedrís i un petit rec. 08223-84 Al sector llevantí del poble, vora el torrent del Burc camí del coll de la Busqueta. Per la seva proximitat al nucli urbà, la font de les Fontarelles és un indret apreciat tradicionament per a passejades i berenades. 41.6771200,2.0720400 422761 4614344 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77811 Font de l'Aixeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laixeta-0 XX L'any 2007 es va arranjar la font i tot el seu entorn. Font ubicada en un jardí públic al final del poble. L'entorn ha estat arranjat en diverses ocasions (la darrera l'any 2007), i actualment el broc està dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952. 08223-83 A la sortida del poble per la carretera de Gallifa, abans de l'escola. Fins fa uns anys la font de l'Aixeta estava als afores del poble i era un lloc agradable d'anar-hi a berenar o a passejar l'estiu. Des que es van fer les escoles noves a sobre mateix l'ús de l'espai ha canviat i és molt concorregut, i a més la població ha anat creixent fins a deixar-la a l'abast de carrer, no de camí de passeig. 41.6807500,2.0617400 421908 4614756 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77811-foto-08223-83-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77810 Font del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-davi La font i l'entorn estan descurats, i l'accés des de la casa tallat. Font als entorns de la casa del Daví, vora el torrent, en un entorn ombrívol amb plàtans i til·lers. La surgència de la font ha estat arranjada i té davant un doble banc en doble ferradura, però l'entorn està deixat i brut i la font actualment és seca. 08223-82 A mig camí del Torrent del Daví; l'accés des de la casa està tallat i cal anar-hi des del Dalmau. 41.6604300,2.0279000 419066 4612532 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'aigua és aprofitada per a la casa i generalment la font no raja. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77809 Font del Llor https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llor CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. Font natural arranjada amb una petita esplanada i un pedrís. L'accés també està arranjat amb escales i altres facilitats, i la sortida d'aigua té un petit rec. Curiosament no hi ha cap exemplar de llorer, que hauria donat nom a l'indret. 08223-81 Des del pont del Marquet de les Roques, seguint la canal de la font del Llor; està senyalitzada. La font del Llor a apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda. Té llarga tradició com a indret de fontades i berenades, i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d'Horta a Coll d'Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques. A principis del segle XX l'aigua fou embotellada i es venia a domicili a diverses poblacions del Vallès com a 'Manantial Llor, Castell Marquet'. Les construccions que es veuen en arribar-hi (basses, murs) són fruit d'aquesta activitat. 41.6758100,2.0154800 418051 4614251 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A la vora hi ha restes de construccions de quan l'aigua havia estat embotellada. 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77808 Font de cal Llogari https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llogari XIX La construcció està en bon estat, però envoltada d'esbarzers i afectada pel vandalisme. La font està protegida per una construcció de dues parets, una columna i una teulada a quatre vessants damunt d'un embigat de cabiró. A l'interior hi ha un pedrís a tall de seient. Damunt la surgència un cartell, actualment mig esborrat, recorda com la font es va salvar de ben poc de l'incendi de l'any 2003. Sota la font hi ha una bassa, i una segona uns metres més avall, que alimentaven un vessant ple d'hortes; quan antigament es feien servir per al regadiu hi havia qui hi anava a banyar-s'hi. 08223-80 Sota les ruïnes de cal Llogari, des de la carretera de Monistrol o pel camí del riu des del poble. Tot i que l'entorn sempre ha estat agençat, l'actual teulada i les basses daten dels anys 50. L'arranjament en forma d'edifici deu datar del segle XIX. Tot i que l'indret era molt pintoresc i gaudia de molta popularitat, d'ençà dels incendis ha quedat malmès i és menys visitat. 41.7007800,2.0433500 420402 4616997 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77808-foto-08223-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77808-foto-08223-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77736 L'Agell (mas Cadireta o Sacadireta) https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagell-mas-cadireta-o-sacadireta <p>AA.DD (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> <p>Mas bastit en un talús a l'actual centre del poble, constituït de dos cossos lligats per un barri tancat. El cos superior té planta, pis i un baix aprofitant el talús, i les parets pintades imitant carreus de pedra, encara que aquest ornament està en general malmès. El cos inferior té dues plantes i té dos contraforts externs a la banda de migdia. Darrera la casa hi ha dues basses que deurien abastir els horts. A l'interior conserva moltes peces d'interès de la vida pagesa, com les sitges, cups, dues premses de vi amb l'arbre, el celler amb les seves bótes i eines diverses.</p> 08223-8 Al carrer Vic, vora l'Avinguda Catalunya. <p>La primera documentació és de 1328, tot i que també podria ser el topònim 'Agell' d'altres documents anteriors de la comarca, remuntant-se al 1047. Els primers propietaris eren els Ça Cadireta o Sacadireta, i aquest és el nom del mas fins al segle XIV. La casa estigué lligada a l'edat mitjana al monestir de Sant Llorenç del Munt i al Castell de Pera. El nom Agell es perdé pels hereus de la casa al segle XVI, en què passà als Collmonner, ampliant així la propietat, i posteriorment als Valls. Actualment és de propietat municipal, i els anys 2006 i 2007 visqué un cert moviment popular de defensa ja que havia de ser demolit per a construir-hi el Museu del Foc; el projecte està aturat i sembla que alguns dels elements mòbils seran recuperats.</p> 41.6789000,2.0593000 421703 4614553 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'antiga era és ocupada ara pel carrer Vic, i l'espai darrera les basses s'ha ocupat com a aparcament públic. D'altra banda, el conjunt està actualment bastant malmès, i l'Ajuntament s'ha plantejat el seu enderroc fins fa poc. 94|85 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77807 Creu del Calvari (Creu de terme, de l'era del Có) https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-calvari-creu-de-terme-de-lera-del-co XIV-XX La part que sempre ha tocat al N o NW està més desgastada per la intempèrie. <p>Antiga creu de terme, situada en un indret que antigament ja era als afores del poble. La creu té una imatge de crist crucificat a una banda i la marededéu a l'altra, amb l'alfa i la omega als braços. A sota, a mode de capitell, hi ha les imatges de vuit sants sota unes petites arcuacions, entre els quals Sant Llorenç, Sant Jaume, Sant Jordi o Santa Eulàlia. El conjunt està instal·lat en una base més recent amb graons, en un dels quals hi ha inscrit 'Santa Missió 1946'.</p> 08223-79 Era del Có (turó del Calvari) <p>Antiga creu de terme de la població, situada damunt el turó del Calvari, també conegut com l'era del Có perquè aquí hi havia l'era de ventar de l'Agell, on un dels amos va ser conegut amb el renom del Co. L'any 1936 va ser aterrada i feta malbé, però fou recuperada posteriorment. L'any 1946 fou instal·lada de nou, en l'esperit de l'època. A finals de segle XX, amb la urbanització de l'indret, la creu va quedar dins un jardí privat fins que es va traslladar d'ubicació fins a un espai erm entre dos carrers.</p> 41.6772900,2.0601400 421771 4614374 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'entorn del turó dit del Calvari s'ha anat urbanitzant els darrers anys, traient a la creu la seva primitiva funció de creu de terme i assimilant-la al nucli urbà. 94|98|85 47 1.3 1781 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77806 Creu de Ricó https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-rico AA.DD (2007) Andreu Joan Rico i la creu de Ricó. Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8, Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. XX Creu de ferro amb les bandes reforçades, instal·lada sobre un pedestal de pedra del país, en substitució d'una antiga creu de terme. En una de les cares de la base hi ha la inscripció 'Any de la fe 1968'. La creu és, a més, un lloc de referència local per trobar-se en una cruïlla de camins. 08223-78 A l'encreuament de camins dit de la creu de Ricó, entre el poble i la Vall d'Horta. En aquesta cruïlla de camins hi havia hagut una popular creu de terme de fusta, que fou destruïda l'any 1936. La creu actual fou inaugurada i beneïda el diumenge de Rams de 1968, per mossèn Llorenç Garriga, fill del poble. És obra del forjador Lluís Brossa, també llorençà. La relació del topònim amb Andreu Joan Ricó, militar valencià que estigué relacionat amb el terme arran de la guerra de Successió, és una suggerent hipòtesi. 41.6758200,2.0493200 420868 4614220 1968 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Lluís Brossa Sembla que a l'entorn s'hi van trobar denaris d'època romana. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77805 Cup de cal Llogari https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-llogari Tot i que l'estructura està en estat ruïnós, és interessant l'enrajolat vitriat, en relatiu bon estat. Restes d'un cup per a fer vi, que constitueixen les restes més visibles de la casa de Cal Llogari. El cup deu mesurar gairebé 2 metres d'amplada i conserva els cairons vidriats de l'interior, i l'estructura en bon estat. Està ple de malesa i no és possible veure'n la profunditat, però a sota de l'estructura sí que és ben visible la boixa. 08223-77 A l'extrem de la feixa on hi havia hagut cal Llogari, sobre la font. 41.7006200,2.0441200 420466 4616979 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77805-foto-08223-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77805-foto-08223-77-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77804 Cup de Vallcàrcara https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-vallcarcara Restes d'un cup per a fer vi localitzades a la part alta de les vinyes de la casa, a tocar de la tanca de l'església, d'uns 120 cm. de diàmetre. Es veu part de l'enrajolat, però el mal estat no permet fer més deduccions. 08223-76 Vora l'angle SE de l'església de Sant Feliu de Vallcàrcara. El cup va aparèixer l'any 2008 en fer feines de neteja de la vegetació, fins aleshores era desconegut. Deuria ser utilitzat per la masia veïna de l'Armengol, que deuria tenir vinyes fins a tocar de l'església. 41.7020800,2.0593400 421734 4617127 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77804-foto-08223-76-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77803 Cups de cal Mesquita https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-cal-mesquita XIX Des dels incendis Cal Mesquita i els cups estan plens de bardisses i l'accés és entremig de malesa. Els dos cups de vi de Cal Mesquita es troben en una construcció separada de la casa, destinada al procés d'elaboració de vi. A la part central hi ha un cos massís amb els dos cups, d'uns 200 i 130 cm. de diàmatre. Estan recoberts de cairons corbats a mida, i conserven l'encaix de la tapadora. També es veuen els arcs i les boixes. 08223-75 Els cups estan a pocs metres al nord de cal Mesquita. Cal Mesquita no està documentada fins a inicis del s. XIX; segurament bastida per a aprofitar els recursos de la vinya, els cups poden datar del mateix moment de construcció de la masia. 41.7068700,2.0718700 422782 4617647 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77803-foto-08223-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77803-foto-08223-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77803-foto-08223-75-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77802 Trull de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-les-oliveres Només es conserva la pedra solera, i encara força malmesa. La proximitat del rec deuria permetre l'existència d'una bassa, de la qual sembla haver-hi restes al costat de la pedra, sense que s'hagi pogut excavar i determinar. 08223-74 Des de les Oliveres, seguir el rec enllà fins al torrent o sot del Trull. El trull va ser trobat per casualitat a finals del s. XX per l'amo de les Oliveres, i netejat per personal del Parc. No es tenia notícia ni record de la seva existència, però l'indret on es troba era conegut amb el nom de sot del trull, i el torrent que hi passa és el torrent del trull. 41.6746600,2.0346400 419645 4614105 08223 Sant Llorenç Savall Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77802-foto-08223-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77802-foto-08223-74-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77801 Trull de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-roca Tot i que es conserva l'estructura, tot l'element està fet malbé pel desús i la malesa. Trull del qual es conserva un corró i la solera, in situ, al costat de la bassa on es treia l'oli per decantació. Es troba vora les instal·lacions del rec, aprofitant-ne les aigües per a la bassa; a mitjan segle XX es féu una conducció per sobre per millorar el rec, quan el trull ja estava en desús. 08223-73 Als darreres de la casa, sota el pas del rec de la vall. No es té notícia de l'antiguitat de l'element, però la producció d'oli és gairebé tan antiga com la casa. El trull va estar en funcionament fins a principis de segle XX. 41.6699800,2.0425800 420300 4613578 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77801-foto-08223-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77801-foto-08223-73-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77800 Barraca de vinya d'Agramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dagramunt XIX Barraca senzilla aprofitant el talús de la muntanya, de planta arrodonida i amb una entrada de poc més d'un metre i la mida justa a l'interior per a encabir-hi una persona. El sostre és mig enrunat. 08223-72 Sobre el camí que duu a Agramunt, a l'ecreuament del pont del Romeu. No hi ha cap dada cadastral sobre barraques de vinya en aquest sector, tot i que hi són abundants. 41.6868500,2.0219800 418606 4615471 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Com moltes de les barraques d'aquest sector del terme, els incendis forestals l'han deixat al descobert, però també l'han fet malbé i, amb el temps, la malesa que brolla després del foc l'ha acabat d'atacar. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77799 Forn de calç del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-davi FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. Encara que ruïnós i ple de malesa, manté l'estructura encara força ben conservada. Forn de calç obert a un talús del torrent que ve des de la Cadireta. Conserva el graó inferior per a la volta i l'accés força sencer. Deu mesurar un 3,20 m. de diàmetre, i té les parets de pedra recremada. 08223-71 Des de Sant Pere del Dalmau, seguir un corriol fins a trobar el torrent que baixa de la Cadireta. Encara que força proper a l'església i casa del Dalmau, aquest era el forn de calç del Daví. Segurament se situava en aquest punt allunyat de la casa per a a profitar els còdols de la riera per a elaborar la calç. 41.6577100,2.0280700 419077 4612230 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77799-foto-08223-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77799-foto-08223-71-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77798 Forn de calç del Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-dalmau FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. XIX El forn està en estat de ruïna, ple de malesa. Restes de la paret d'un forn de calç excavada al talús a l'oest de la riera; encara es pot endevinar part del graó sota les bardisses i les parets foses, des d'un tall que deuria ser l'entrada. 08223-70 A la pista de la vall de Mur, a l'indret de Quatre Camins en direcció a la riera del Dalmau. Per la seva situació aquest era el forn de calç del Dalmau, i deuria aprofitar els còdols de la riera Seca, aquí en una llera ampla i rocosa. 41.6560300,2.0398900 420059 4612032 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77798-foto-08223-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77798-foto-08223-70-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 98|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77735 Masia de Ponsferrer (Pont Ferrer, Ponçferrer) https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-ponsferrer-pont-ferrer-poncferrer AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. XIII-XVIII Al darrer moment de la redacció d'aquest inventari la propietat estava restaurant la casa com a vivenda. Masia d'origen medieval d'un cos principal a dues aigües, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal té un portal adovellat i diverses dependències annexades arbitràriament al llarg dels segles. En estar bastida damunt un penyal de roca viva s'accedeix a part de la casa per una llarga escala. 08223-7 Sobre la riera, vora el pont del Vapor, amb accés des de la carretera de Monistrol de Calders. Documentada des de l'any 1205 i habitada fins a temps recents, encara que està en estat precari. Fins al segle XVI s'alternen els cognoms Pons Ferrer i Bonferrer, segurament derivats de l'ofici de ferrer ja que consta que entre els segle XIII i XVII la casa tingué una ferreria. Els Ponsferrer exerciren sovint de batlle en època moderna. Per ser una de les masies més antigues del nucli urbà constitueix un element de referència, i fa uns anys es va utilitzar com a restaurant. 41.6813200,2.0558200 421416 4614825 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La seva ubicació damunt d'un penyal sobre el riu en fa un lloc pintoresc, i abans de la construcció del pont era un punt de referència amb la bauma que hi ha sota la casa; la construcció d'un xalet modern imitant una masia de pedra ha tret gràcia al paisatge. L'any 2003 es va esfondrar part d'una cantonada, accident que de moment ha estat solucionat de manera provisional amb una espuma expandida que dóna mal aspecte a la casa. 94|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77797 Aixopluc de la Muntada https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-muntada <p>Aixopluc excavat en un marge de terra d'un talús a la vora del torrent. Té una boca d'entrada en forma d'arc de mig punt que permet accedir a l'interior.</p> <p> </p> 08223-69 Des de la casa, aigües amunt del torrent de les Acàcies, en un talús a l'esquerra. <p>No es té cap notícia documental ni verbal del seu ús. </p> 41.6797000,2.0318500 419419 4614667 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2021-05-03 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77796 Forn d'obra de Cal Cagaire (o del cementiri) https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-cagaire-o-del-cementiri XIX Construcció de mides considerables, l'estructura del qual es manté dempeus ja que s'utilitza com a magatzem. Té una sola boca de foc al fons d'una entrada en forma de túnel, i tot l'edifici està atalussat. Té dues entrades superiors i conserva la teulada. Deu conservar també l'engraellat, però pel seu ús com a magatzem és difícil de veure. 08223-68 Als afores del poble per la carretera de Gallifa, davant del cementiri. No hi ha notícies de la construcció i ús d'aquest forn, però per les seves característiques sembla ser força recent, sense anar més enllà de mitjans del XIX. Aquest era un dels dos forns d'obra o teuleries del qual es proveïen els paletes del poble fins entrat el segle XX. L'altre (d'en Sargantana), proper, desparegué fa anys. Sembla que al final de la guerra serví de parapet a actius republicans fugitius, i que s'hi produïren tiroteigs. 41.6824400,2.0638200 422083 4614942 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77796-foto-08223-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77796-foto-08223-68-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77795 Forn d'obra de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-roca FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. El forn va estar en activitat fins fa pocs anys. El forn de la Roca es conserva força complert, amb el pis superior en condicions i la teulada sencera, a més d'un petit cobert annex. Té dues boques de foc i conserva tot l'engraellat sencer. S'accedeix a la part de dalt per un passatge obert al mur. 08223-67 El forn es troba a la part de darrera de la casa. És difícil datar una construcció d'aquest tipus, ni saber quines parts foren refetes o adaptades al pas dels segles, però deu trobar-se al mateix lloc des que la casa necessita maons, teules i altres peces ceràmiques. Als anys 70 del segle XX el forn fou reparat i recuperat per un rajoler de Sant Llorenç que hi feia peces d'obra amb tècniques tradicionals fins fa ben pocs anys. 41.6707300,2.0426300 420305 4613661 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77794 Forn d'obra del Marquet de les Roques https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-marquet-de-les-roques En formar part del conjunt del Marquet, del qual s'estan recuperant elements diversos, és possible que acabi essent restaurat. El forn del Marquet fou molt probablement alterat al llarg del temps per adaptar-se a cada necessitat constructiva. Té una boca d'entrada de foc i la resta de l'estructura es conserva reconeixible. 08223-66 Vora la masoveria del Marquet, en un marge. Segurament aprofitant un forn o teuleria anterior, aquest és el forn que s'utilitzà per a coure totes les peces d'estil modernista que singularitzen la casa. 41.6780300,2.0206800 418487 4614493 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77793 Forn d'obra de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-oliveres Tot i que es conserva l'estructura, l'edifici està ensorrat.Tot i que es conserva l'estructura, l'edifici està ensorrat. De l'antic forn encara es veuen les parets de l'estructura externa; per estar ple de bardissa no és possible detectar elements interiors com la rella. 08223-65 Damunt el mas Oliveres, camí de Sant Llorenç per sota Abellerols. No es té cap notícia documental d'aquest element, que òbviament deuria proveir de peces de terra cuita la casa de les Oliveres. 41.6736200,2.0378200 419908 4613987 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77792 Forn d'obra de Pregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-pregona FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. Tot i que es conserva l'estructura, l'edifici està ensorrat. Forn de dues boques, amb la part superior enfonsada però que permet veure les voltes de l'interior; es conserven totes i són de pedra i morter. La graella de sobre les voltes ha desaparegut, així com el pis superior. La construcció és vora la llera del torrent, d'on potser s'extreien argiles. 08223-64 A mig camí de la casa de Pregona i el coll de Pregona; el camí és perdedor d'ençà dels incendis. No hi ha documentació escrita sobre l'antiguitat d'aquesta construcció, que per la seva tipologia sembla ser força antiga. L'indret, vora un torrent i amb argila i llenya a l'abast, es trobava antigament en ple camí carreter de la Vall d'Horta a Mura, camí que facilitaria el transport de les peces cuites. 41.6895000,2.0125400 417824 4615774 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77792-foto-08223-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77792-foto-08223-64-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77791 Forn d'obra del Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-dalmau FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. El forn va ser utilitzat durant anys com a abocador; encara que ja no té aquest ús és ple de brutícia i no se li presta cap atenció especial. La vegetació de la teulada pot acabar malmetent-lo. Forn força gran, amb quatre xemeneies superiors, de les quals tres queden més o menys dempeus. Per l'única obertura inferior es pot distingir una columna que deuria sostenir la graella de cocció. Actualment té malesa a la teulada, i hi han crescut alguns arbres encara petits. 08223-63 A pocs metres del mas, seguint el camí del torrent de la Font del Cubell. Aquest forn deuria abastir el maó i la ceràmica de la casa del Dalmau en època moderna; es tenen notícies d'un ús encara al segle XX, però durant molt de temps es reaprofità com a abocador. Actualment està net, però no se li presta cap atenció especial. 41.6565700,2.0313700 419350 4612100 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77791-foto-08223-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77791-foto-08223-63-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77790 Forn de Pega del Marquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-marquet Tot i que en desús des de fa decennis, els dos pous es mantenen bé. En pertànyer al Parc ha començat a ser restaurat recentment i eventualment s'hi fan visites guiades. Forn de pega construït aprofitant el desnivell de la muntanya, i a la vora del camí per tal de poder transportar el producte. Són ben visibles el clot superior, on s'apilaven les teies, i l'olla que recollia la pega. El clot fa uns 1,7 m. de diàmetre per uns 2 m. de fons i just sota seu hi ha l'olla, més petita (uns 1,3 m. de diàmetre per pressumiblement 1 m. de fons). Les parets són gruixudes i sòlides i, tot i la vegetació que hi ha crescut al damunt, els blocs de pedra són ben visibles. 08223-62 A poca distància de l'aparcament del Marquet, camí de Rocamur. Està indicat amb un cartell del Parc. Dels forns de pega se n'extreia trementina de resina del pi dels voltants que, solidificada, es venia en blocs de pega. Aquest producte era destinat a la venda, no a ús propi de la casa. És possible que es fes servir per a calafatejar els bóts de vi per a transport, en un entorn molt abocat a la vinya. Tot i que és impredible fixar una data per a aquestes indústries rurals, podria haver-se fet a finals del XVIII o al llarg del XIX com una font d'ingressos més d'una casa amb recursos. El forn de pega del Marquet fou descobert no fa gaires anys en fer neteja d'aquesta part de bosc. 41.6764100,2.0200100 418429 4614313 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77789 Plaça Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-12 Plaça organitzada en diversos nivells ja que la carretera de Gallifa hi passa pel mig. Al nord s'hi troben l'església parroquial i algun edifici antic, com l'hostal de Cal Ramon. La part sud és més espaiosa i està arranjada amb terra de rajoles i bancs d'obra; la darrera remodelació es féu l'any 1983 i una placa commemorativa en una façana ho recorda. A l'arrancada dels carrers Vic i Barcelona hi ha també edificis antics. L'espai també té una important funció social com a espai de trobada i d'esbarjo, i com a lloc de celebració de les festes i esdeveniments del poble: els actes de festa major, sardanes i ball de gitanes o el pi de maig. 08223-61 La plaça major es troba al centre del nucli urbà. Per l'existència de l'església parroquial, la sagrera i la confluència dels camins més antics, aquest és l'espai generador del poble i del seu urbanisme. Per tal d'evitar les possibles crescudes de les rieres es va fer a mitja alçada, i encara que la carretera actual accentui més aquesta característica, la plaça sempre ha estat a diversos nivells. Per la història dels edificis aquí hi hagut sempre algun hostal i lloc de parada de cavalleries, tartanes o autobusos. Cal fer notar que antigament el cementiri ocupava part de l'espai al nord i a l'est de l'església, a l'entorn del carrer de la Rectoria, i que fins a mitjan segle XIX l'entrada de l'església no era per la plaça, i que el capgirament de façanes ha facilitat l'ús de la plaça com a espai comunitari. 41.6786300,2.0583200 421621 4614524 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 98|94 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77788 Carrer de Sant Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-feliu El carrer de Sant Feliu es troba a la part nord del poble, i probablement fos una prolongació del carrer Llevant cap a l'antiga parròquia de Vallcàrcara (és a dir, Sant Feliu). Les cases, mitgeres, són estretes i sovint tenen més d'un pis, organitzats de manera caòtica. Hi ha dues cases amb llindes datades del segle XVIII i algunes encara conserven cups per a l'elaboració de vi a l'interior. Com en altres carrers del poble, la majoria de cases tenen el nom en una placa ceràmica. A la part alta, una façana que dóna al sud mostra un rellotge de sol de factura senzilla. 08223-60 Al sector nord del poble, sota el mas del Marquet de l'Era, seguint el carrer Llevant. Prolongació natural del carrer Llevant cap a Sant Feliu de Vallcàrcara, en el moment en què el Marquet de l'Era ja no tenia camps propis arran de la casa. Totes les vivendes del carrer són estretes, llargues i caòtiques, fruit de l'aprofitament de l'espai per famílies humils que haurien millorat la seva situació amb el conreu de la vinya al llarg del s. XVIII. 41.6809600,2.0575200 421557 4614784 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses a la part alta del carrer, passat el Marquet de l'Era 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77734 El Marquet de l'Era https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-lera FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. XVII-XXI En el moment de redactar aquesta fitxa encara estava en procés de restauració, iniciat l'any 2004. Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, dos pisos amb balconades i golfes amb galeries d'arcs de mig punt. A l'interior són de destacar el gran celler i la sala, de volta catalana. Hi ha diverses llindes datades als segles XVII i XVIII. 08223-6 Al centre del poble, a la confluència dels carrers Nou, Llevant, Raval i Sant Feliu. Documentada des del segle XII, el casal tingué usos pairals fins que quedà engolit pel creixement urbà. Sembla que els Marquet (o Marquès) eren descendents dels senyors de Pera, i van acabar essent grans propietaris rurals. Al segle XIX el casal serví de caserna dels isabelins durant les guerres carlines tot i que l'any 1838 el cap local dels carlins era Jaume Antoni Marquet. Fou declarat Bé d'Interès Local i adquirit per l'Ajuntament l'any 1996. Davant del risc d'enrunament parcial, les obres de restauració van començar l'any 2004; en el moment de redactar aquest inventari el Marquet de l'Era estava acabant d'ésser restaurat per a allotjar en un futur equipaments municipals. 41.6804600,2.0576700 421569 4614728 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet L'entorn conserva elements agrícoles, com marges i un pou, i està essent agençat com a jardí públic on de vegades s'hi fan actes culturals.Un cop acabada la restauració l'edifici acollirà les dependències municipals. 98|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77787 Carrer del Calvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-calvari-0 Carrer del sector sud del poble, gairebé paral·lel al torrent del Burc, estret i de considerable desnivell. Possiblement s'anés fent seguint el camí cap al turó dit del Calvari, on hi ha una creu de terme. Encara es conserva algun mur fet amb tàpia o toves, tècnica constructiva molt comú però que ha estat relegada pels materials del segle XX. Al llarg del carrer hi ha quatre cases amb llindes datades d'entre els anys 1710 i 1801. 08223-59 Carrer al sector sud del poble, entre el carrer Ripoll i el turó del Calvari. Carrer segurament crescut en època moderna, i que deuria seguir un antic vial que comunicava la confluència del Ripoll, el torrent del Burc i les vies de comunicació al sud, amb l'antiga era de l'Agell (era del Có) on hi havia la creu de terme. 41.6763200,2.0587900 421657 4614267 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram central del carrer. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77786 Carrer Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-0 Es tracta d'un dels carrers antics del nucli urbà; el tram més interessant patrimonialment és el comprès entre el carrer Bisbe Solà i la carretera. Tot i que no hi ha cap casa amb llinda datada, moltes façanes mantenen elements històrics com portals adovellats i arcades a les golfes. Alguna casa està restaurada. 08223-58 El carrer Vic és al sector sud del poble, amb inici a la plaça i final a la masia de l'Agell. Per la seva direccionalitat i traçat aquest deuria ser el camí inicial cap a Gallifa i Sant Feliu i, és clar, camí de Vic. L'Agell deuria ser el mas que tancaria aquesta part urbanitzada, i inicialment deuria estar allunyat del poble. 41.6787600,2.0589600 421674 4614538 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, quan comença la pujada. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77785 Carrer de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-rectoria-0 Carreró petit que acull les cases de la part posterior de l'església. La part baixa està constituïda per edificis recents, mentre que de la meitat cap amunt hi ha vivendes més antigues; una d'elles té una llinda datada de 1678 i està restaurada amb encert. La resta de cases estan força deixades. La vorera sud és tota ocupada per l'església, i en una paret hi ha les restes d'una làpida que havia format part del cementiri vell. 08223-57 El carrer de la rectoria és el que dóna la volta a la part posterior de l'església parroquial. Just darrera l'església, aquest vial deuria acollir inicialment la sagrera o espai per a cementiri. Posteriorment s'anirien arrenglerant cases a l'altar banda de la sagrera, seguint la façana de l'antiga rectoria (actual casal parroquial), i fent volta fins a la plaça. 41.6787100,2.0577200 421571 4614534 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, just darrera l'absis de l'església. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77784 Carrer del Bisbe Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-sola Bona part del carrer només té habitages a la vorera de ponent, ja que l'altra és roca mare, amb marges d'hortes als darreres del carrer superior. Hi ha algunes vivendes amb llindes datades dels segles XVIII i XIX. Als darreres de l'Agell hi ha uns edificis que s'han anat fent espai al talús amb el temps, configurant una petita placeta i cases amb diversos pisos. 08223-56 Carrer al sector sud del poble, de l'Agell a tocar el torrent del Burc. La denominació és moderna, però el carrer forma part de l'entramat urbà més antic del poble, a l'entorn de la plaça i l'església, conduint cap al sector on hi havia el mas de l'Agell. En una façana encara es conserva una placa, segurament commemorativa del moment en què es rebatejà el carrer: 'La vila de Sant Llorenç Savall al ? Matias Solà Farell nascut en aquesta casa el 10 d'agost de 1884 i consagrat bisbe el 22 d'abril de 1931'. 41.6774600,2.0592300 421695 4614393 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77784-foto-08223-56-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram sud del carrer, entre l'Agell i el carrer del Calvari. 94 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77783 Carrer del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval-0 El tram entre els carrers Llevant i Canigó està constituït per diverses cases mitgeres, algunes d'elles amb pallers a l'engolfa i corrioles per a facilitar l'ús agrícola. El tram superior és més recent, però té algunes cases reformades o fetes de nou amb estètica rústica. 08223-55 Carrer al sector nord del poble, davant el mas del Marquet de l'Era. Tal com indica el nom, aquest carrer deuria formar part d'un raval o barri extramurs, posterior a l'existència del Marquet de l'Era que deuria estar als afores. Juntament amb el carrer Nou es deuria anar integrant al poble al llarg del temps. 41.6804400,2.0580100 421597 4614725 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram de carrer més antic, entre el Marquet de l'Era i el carrer Canigó. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
77782 Carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-6 Possiblement el carrer més antic del poble, seguint un traçat no rectilini des de la plaça. El primer tram ha estat bastant refet al llarg dels segles XIX i XX i té edificis més moderns i comerços, però el tram nord, seguint la costa, conserva cases mitgeres antigues, moltes d'elles restaurades amb encert. S'hi conserven 11 llindes decorades, datades o nominals, d'entre els anys 1580 (la llinda amb datació més antiga del nucli urbà) i 1803. 08223-54 Carrer entre la plaça major i el Marquet de l'Era Com el seu nom indica, el carrer es deuria conformar quan ja hi havia un petit nucli. En un principi deuria enllaçar la plaça amb el Marquet, que deuria ser inicialment un mas aïllat. La llinda més antiga, del segle XVI, podria correspondre a l'època de la configuració del carrer. 41.6796500,2.0574300 421548 4614638 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram superior del carrer, en començar la pujada fins al Marquet de l'Era. És una placeta coneguda com Cal Gep de la font, i antigament hi havia una de les fonts públiques de proveïment d'aigua. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-16 08:42
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc