Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77781 | Carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona | XVI-XX | Un dels carrers més antics del nucli urbà, enfront l'església parroquial. El primer tram, fins al carrer de Torrent Micó, és on hi ha les llindes datades més antigues, moltes d'elles nominals. La llinda partida en tres de la casa dita 'la Peixateria' ja era així d'inici, i així es pot veure en fotografies antigues; la casa cantonera (Ca l'Emília) té un rellotge de sol del segle XIX, restaurat recentment. La resta de carrer també té moltes cases amb llindes datades, amb inscripcions, noms de propietaris o indicacions d'oficis; algunes d'elles estan pintades per a realçar la inscripció. Les façanes estan arrebossades i tenen totes planta, pis i golfa. En total, al llarg del carrer hi ha 14 llindes inscrites d'entre els anys 1678 i 1897. | 08223-53 | Carrer que parteix de la plaça major, al sector sud del poble. | Per la seva ubicació i per l'aspecte de les cases, aquest deu ser un dels carrers més antics del poble, i antic camí a Sabadell i Barcelona abans de l'existència del carrer Ripoll. Encara que les principals reformes daten del segle XVII és probable que ja existís anteriorment. | 41.6781600,2.0588800 | 421667 | 4614472 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses a la placeta de la confluència del carrer de Torrent Micó (Cal Gregori). | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 77780 | El Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-les-roques | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XIII-XX | A causa de l'activitat turística, tant la casa com l'entorn reben sovint actuacions com arranjament d'accessos, zones d'aparcament, senyalització, etc… | Masia originàriament agrícola i posteriorment residencial, ara dedicada a usos públics. El cos principal de la casa és el mas d'origen medieval del Marquet, i conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades d'època moderna. La resta de l'edifici, el cos de ponent, és de gust historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola vidriada i escultures, obra de l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. A la part de llevant hi ha adossada la masoveria. Per la seva importància, la casa té capella pròpia, diverses dependències i indústries rurals properes. | 08223-52 | Al fons de la Vall d'Horta, seguint la riera de la font del Llor. | Les primeres dades de l'existència d'aquest mas es remunten al 1162, i amb el nom de Coma d'Hermet, on vivia la família Marquet, es pot seguir la seva pista medieval. També hi ha notícia documental de la masoveria des del 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV. L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès el comprà als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants. Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l'any 1895 Antoni Oliver i Buxó, industrial i avi de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) va encarregar l'eixample de la casa a l'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner. Als anys vint va ser punt de trobada d'intel·lectuals i artistes (Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, etc.), i Joan Oliver hi organitzava vetllades literàries amb el grup d'escriptors conegut com La Colla de Sabadell. Aquí es constituí l'editorial La Mirada, que encara perviu. La família en perdé la propietat durant la guerra civil, i l'any 1941 fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble. Actualment és propietat de la Diputació, que hi duu a terme activitats culturals combinades amb l'activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers. | 41.6774200,2.0201400 | 418441 | 4614425 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Popular - Juli Batllevell | 94|98|105|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77779 | Castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIV | Les restes del castell estan en ruïna, i de no ser consolidades podrien anar-se enderrocant més amb el temps. L'excavació arqueològica va deixar molts elements al descobert, però la intempèrie i el pas de desaprensius poden continuar malmetent el conjunt. | <p>Castell roquer, actualment en ruïna, bastit damunt un turó rocós allargassat. Els vestigis més identificables són un gran pany de mur a ponent amb espitlleres; la base de la torre de Vernet al nord; i a llevant s'hi troben els murs més antics i dues entrades, les dependències principals i la capella castellera. Arran de la campanya d'excavacions, en aquest darrer sector van trobar-se dues cisternes arrebossades i un forn. Es desconeix la funció d'una construcció quadrada i profunda, que s'ha suggerit com a masmorra o bé sitja. L'esperó sud és rocós i deuria substituir la construcció d'una torre de guaita, ja que no hi queda cap vestigi ni de forat per a bigues ni de restes de construccions.</p> | 08223-51 | Accés des de la Vall d'Horta, per la pista abans d'Agramunt, o corriol des de Saladelafont. | <p>Tot i que les primeres notícies daten de l'any 978, el castell ja deuria existir des de feia alguns anys. Sota l'alt domini dels comtes de Barcelona i dels vescomtes de Cardona, el castell estigué en mans de la família Bonnuç fins al segle XII. Després canvià sovint de propietaris vallesans, entre els quals la família Vernet, que hi féu importants reformes. Lluny ja de la seva funció de vigilància, el castell tenia importància pel control jurisdiccional del territori de Lacera, i comprenia també el castell de Rocamur i la Torre de Lacera. A finals del XIV fou venut a la família Sentmenat, que en mantingueren la propietat i els drets feudals fins al darrer membre de la nissaga, mort a mitjan segle XIX. El castell fou habitat amb més o menys continuïtat fins al XVII. Visitat i estudiat per historiadors locals i excursionistes, al primer quart de segle XX encara conservava força estructures dempeus. L'any 2002 s'hi va fer una campanya d'excavacions arqueològiques que aportà moltes dades noves, però sense consolidació definitiva. Hi ha intenció de fer una segona campanya i treballs de consolidació.</p> | 41.6905400,2.0287300 | 419173 | 4615874 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||
| 77778 | La Serra (La Serra de Gavarres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-la-serra-de-gavarres | AA.DD (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Masia de planta rectangular i teulada a dues aigües, construïda sobre roca mare i aprofitant el talús. L'accés principal és per una escala i un portal adovellat; la dovella central tenia, fins l'any 2007, la imatge d'una serra montserratina i la data '22 del mes de juliol 1639' però actualment s'ha desprès la pedra. Té diversos cossos annexos, actualment utilitzats com a magatzem i que, pel seu estat descurat, ofereixen un aspecte caòtic del conjunt. | 08223-50 | Als afores del poble, al Km 3 de la carretera de Gallifa. | Masia documentada des de l'any 1360. Sempre ha tingut activitat agropecuària, però els darrers anys s'ha fet servir com a magatzem d'obra i de fusteria tot i que alguns camps es conreen temporalment. | 41.6812900,2.0813000 | 423537 | 4614799 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77778-foto-08223-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77778-foto-08223-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77778-foto-08223-50-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'esquerra de l'entrada hi ha un curiós cap esculpit a mitja paret, malauradament força malmès; a l'extrem superior dret de la mateixa façana hi ha un rellotge de sol despintat i fet malbé. Fent cantonada amb aquest rellotge, al mur de migdia, hi ha un altre rellotge de sol, centrat per un cap amb barba esculpit, però també en abandó i malmès. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 77733 | Església Parroquial de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-savall | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | XX | <p>L'església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l'època medieval, i l'alçat dels murs correspondria a l'època moderna. L'any 1887 s'hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945). L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o 'cumani', imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Puig i Cadafalch. D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.</p> | 08223-5 | Plaça Major | <p>La primera notícia d'una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l'any 1010. Un altre document de 1050 n'esmenta el cementiri, i pel 1087 s'anomena parròquia. Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l'aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s'estableix un nucli habitat al voltant de l'església. La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l'edat mitjana, disminueix amb l'abandó del monestir al segle XV. A l'època moderna consten donacions d'altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l'església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques. El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges, Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent. L'edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.</p> | 41.6786300,2.0579000 | 421586 | 4614525 | 1957 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les campanes del campanar foren batejades amb els noms de Joana i Sebastiana, i encara es coneixen els tocs del sometent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 77777 | Collmonner (Coll Monner, Mas Monner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collmonner-coll-monner-mas-monner | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XV-XX | Tot i l'estat de ruïna, fa pocs anys s'hi va afegir una coberta industrial sostinguda per pilars metàl·lics que impedeixen la degradació sense intervenir en l'edifici. | Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i engolfa, amb alguns cossos adossats a ponent. Tot i que l'edifici estava bastant en ruïna, darrerament se li ha fet un arrebossat interior i una coberta que impedeixen la degradació. Una part de la casa té usos agropecuaris com a magatzem. Conserva un forn, alguna finestra amb la llinda decorada i una amb festejadors, i altres petits detalls. | 08223-49 | Per pista forestal des del Coll de les Forques, vora el coll Monner. | Documentada des de 1438, Collmonner estigué habitada fins l'any 1954. Sempre gaudí d'una posició priviliegiada com a important cruïlla de camins, i al segle XVI incorporà masos rònecs a la propietat. Actualment té funcions de magatzem agrícola i ramader. | 41.6636600,2.0922700 | 424429 | 4612832 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77777-foto-08223-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77777-foto-08223-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77777-foto-08223-49-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77776 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-0 | En el moment de redactar aquest inventari s'estaven fent unes obres en el cobert annex, a l'era. | Mas de planta rectangular amb teulada a dues aigües, compost de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de còdols i pedra sense desbastar, i alguna finestra té llinda adornada i datada. A migdia hi ha una gran galeria amb arcs. L'era és davant de la casa, però les principals dependències agrícoles s'organitzen als laterals i darrera, i també s'hi troba alguna llinda datada. A l'interior conserva dos grans cups i un celler de l'època en què el mas vivia de la vinya. L'aspecte actual és fruit d'una reforma recent molt respectuosa, ja que la casa estava abandonada i amenaçava ruïna. | 08223-48 | Per pista forestal des del Coll de les Forques | La primera documentació la trobem l'any 1497, i la masia ha estat habitada fins a l'actualitat, sempre com a explotació agropecuària, quedant només abandonada uns anys a mitjans anys 70. Actualment ha recuperat la seva activitat i està totalment referta amb encert i respecte a les estructures existents. | 41.6733800,2.1032300 | 425353 | 4613901 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77776-foto-08223-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77776-foto-08223-48-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 77775 | La Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-busqueta | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XV-XX | La casa està restaurada amb encert, però cal saber destriar què és originari i què s'ha anat aportant a la segona meitat de segle XX. | Masia d'origen medieval, amb un cos central i diversos annexos tancats per un pati amb barri. A l'entrada hi ha una pallissa ampla amb un gran arc davant una era enrajolada i tancada. La casa té altres dependències als voltants i a l'entorn hi ha granges. Hi ha diverses llindes decorades, i a la façana un gran rellotge de sol magníficament esgrafiat amb una escena camperola, d'aire antic però executat als anys 70. | 08223-47 | Des del carrer Ripoll, seguir la pista que pel torrent del Burc i el Mascarell arriba al mas. | Mas d'origen medieval, datat al segle XIV (1372), tot i que podria existir anteriorment amb un altre nom, formant part del terme de Vallverd al segle XII. Pren el nom de Busqueta al segle XVII, coexistint com a Busqueta del Feu o mas del Feu. Als anys 70 va ser restaurat respectant tant l'arquitectura original com l'entorn agropecuari que la defineix. El cos principal de la casa és segona residència, i és habitada encara actualment en règim de masoveria. | 41.6722600,2.0710400 | 422672 | 4613805 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Arreu de la casa hi ha estris i eines del camp, la majoria aliens o d'antiquari però alguns d'ells de la mateixa casa. Es conserva una premsa de vi sencera i un trull d'oli.A l'entorn hi ha una granja moderna amb diverses edificacions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77774 | Cal Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llop-0 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XVII-XIX | La casa es troba es procés de ruïna, i han començat a caure algunes de les parets. | Senzill maset d'un sol cos amb dues ampliacions fetes al llarg del temps i algun cobert annex; tot i que les portes i finestres tenen llindes sòlides, cap d'ella és datada. No conserva la teulada, però sí l'arrencada de lloses. | 08223-46 | Per la pista des de L'Armengol cap als cingles o des del poble a Salallassera. | Mas documentat des del 1693, abandonat a finals del segle XIX i associat a la propietat de Salallasera. També fou coneguda com a casa Calvó per ser el cognom dels propietaris. | 41.7055100,2.0737600 | 422938 | 4617495 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77774-foto-08223-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77774-foto-08223-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77774-foto-08223-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El mas es troba sota un gran dipòsit d'aigua. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77773 | El Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-genesca-0 | XVII-XX | Tot i que la casa està habitada i en bon estat no té un bon manteniment, i està deixada, bruta i plena de deixalles pertot. | L'edifici principal és de planta i dos pisos, rectangular i amb teulada a dues aigües. Té cossos afegits a la façana, lligats tots ells per una gran terrassa assolellada. Cap de les llindes és datada. Als voltants hi ha diverses dependències agrícoles. | 08223-45 | Accés des de la urbanització Comabella, i també (restringit) des de la carretera de Monistrol. | És un dels masos documentats des de més antic al municipi: les primeres referències són de 1126, tot i que el topònim Genestar, si és que hi té a veure, apareix ja l'any 966. Els noms s'alternen en Genescar, Genescà, Ginascar o Ginascà. L'aspecte actual dels edificis correspon a l'època moderna. | 41.6915200,2.0417800 | 420260 | 4615970 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 77772 | El Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gali | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Les darreres reformes han alterat l'edifici original, per adaptar-lo a un complex residencial. | Gran mas conformat per diversos cossos amb antics usos agropecuaris i una capella (Santa Filomena) del segle XIX. L'edifici principal és a dues aigües i té finestrals d'arc de mig punt. Actualment el conjunt està totalment renovat amb criteris d'arquitectura contemporània, que si bé han respectat l'estructura bàsica desdibuixen totalment l'aspecte del mas antic. Al pati central hi ha una font d'aigua contínua de disseny contemporani. | 08223-44 | Per pista forestal des del pont del Galí, a la carretera de Sant Llorenç a Monistrol. | Mas documentat des de 1328. Bona part dels edificis de creixement són del segle XIX, en què també s'afegí la capella. Aquesta fou saquejada i cremada l'any 1936. Abandonat com a mas agrícola, a finals de segle XX i inicis del XXI ha patit una important transformació econòmica i arquitectònica, i actualment es destina a Hotel-masia de luxe. | 41.7092800,2.0390500 | 420055 | 4617945 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77772-foto-08223-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77772-foto-08223-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77772-foto-08223-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Uns edificis il·legals que s'havien construït a l'era superior van ser demolits l'any 2007. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77771 | El Vilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilet | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XVI-XIX | Com altres masos propers, ha estat expoliada per aprofitar les llindes o les cantoneres per a cases rústiques, cosa que ha accelerat la seva ruïna i amenaça d'acabar essent buidada del tot. | Masia composta per un antic cos principal de planta i pis, eixamplat a N i a S en època moderna. A migdia hi ha un finestral amb llinda de totxo i al N un cobert annex on es troba una premsa per a elaborar vi. Amb l'expoli sofert a partir dels anys 80 s'ha enrunat, i pràcticament no té teulada. | 08223-43 | Seguir la pista que surt des de l'Armengol cap als cingles, o des de Salallasera. | Documentada per primera vegada l'any 1597, va estar habitada ininterrompudament fins a inicis del segle XX. L'any 1927, en definir-se el terme municipal, consta com a deshabitada però en bon estat. | 41.7091700,2.0721100 | 422805 | 4617902 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77771-foto-08223-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77771-foto-08223-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77771-foto-08223-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La premsa de vi del cobert annex és un element interessant que corre el risc d'ésser expoliat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77770 | Cal Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mesquita | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIX | Masia pràcticament arruïnada. Fins als anys 70 es conservaven elements de pedra (llindes, portals i pedres cantoneres) i fins i tot de maó que foren expoliats per a embellir vivendes noves. | Masia en estat de ruïna a l'extrem d'un turó. Està compost d'un cos principal de planta rectangular i pis, sense teulada. Encara es distingeixen diverses estances, una antiga escala d'accés i alguns coberts, i un gran cup rectangular en un espai interior, probablement proper a un celler. Les llindes i dovelles estan treballades amb maó seguint unes discretes motllures que otorgaven un caràcter singular a la casa. | 08223-42 | Seguir la pista des de l'Armengol cap als cingles o a Salallasera. | Masia de curta vida, ja que no és documentada fins l'any 1821 i va ser abandonada al 1892. Atesa la proximitat al Vilet i a Cal Llop, preexistents, aquesta masia deuria aprofitar la bonança del cultiu de la vinya, i desparegué amb ell. Tenia fama de masia rica i pròspera. El topònim és anterior, i és probable que a l'indret o a la casa i tot s'hi fes mesquita (purins) que es deuria comercialitzar. | 41.7067300,2.0712100 | 422727 | 4617632 | 1821 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77770-foto-08223-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77770-foto-08223-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77770-foto-08223-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A certa distància hi ha una altra construcció destinada a l'elaboració de vi, amb dos cups. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 77769 | Vilaterçana (Vilatersana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatercana-vilatersana | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | En el moment de redactar la fitxa s'hi estaven fent obres de rehabilitació. | Masia ampliada al llarg del temps, amb un cos principal a dues aigües, de planta baixa, pis i engolfa, al voltant d'un barri obert. A l'exterior hi ha l'era i dos coberts, a més d'altres dependències agropecuàries. En el moment de redactar la fitxa estava en obres i el més apartat dels coberts, de planta i pis, s'estava habilitant com a vivenda. Té diverses llindes datades dels segles XVII i XVIII. | 08223-41 | Pel camí d'accés a Vallcàrcara, és el primer mas que queda a l'esquerra. | La masia està documentada des de l'any 1355, i rebé també els noms del mas de la Coma o Torre de la Coma. Sempre ha mantingut l'activitat agrícola, encara que la vivenda va quedar abandonada fa uns anys. Actualment s'està arreglant com a residència. | 41.6985500,2.0525600 | 421166 | 4616741 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77769-foto-08223-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77769-foto-08223-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77769-foto-08223-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al pati hi ha diversos elements del procés d'elaboració de vi (diverses portadores, una premsa sencera). | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77768 | Salallasera (Salallessera, La Sala de Lacera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salallasera-salallessera-la-sala-de-lacera | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercl e d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XII-XIX | La casa ha estat restaurada, però actualment està descurada. Els incendis van afectar alguna dependència. | Mas d'origen medieval ampliat al llarg del temps. La façana nord manté l'aparell medieval original i una porta adovellada, i al sud s'hi va afegir un gran cos de galeria i terrassa; malgrat les successives ampliacions no té cap llinda datada. En un cobert afegit a llevant s'hi conserven dos cups de grans dimensions i en perfecte estat de conservació, un d'uns 2 m de diàmetre i l'altre d'uns 1,50 m. La façana sud va ser ampliada en època moderna amb uns coberts baixos de característics arcs de totxo. Vora l'era hi ha una pallissa espaiosa que fou afectada pels incendis de 2003, amb una gran porta metàl·lica nova. | 08223-40 | Per pista forestal seguint la riera de Salallasera | La documentació de la casa arrenca de l'any 1050, en què s'esmenta la Sala de Lacera, és a dir, el mas més important (no caseta) del terme controlat per la Torre o terme de Lacera; és l'únic element que ha conservat el nom de Lacera en tot el municipi. El topònim Sala o Sales perdura en el temps. L'antiguitat de la façana nord es remuntaria, si no a l'edifici original, sí a una construcció ferma d'època medieval. Apareix documentat sovint i, tot i que en època moderna no fou un mas esplendorós, mai deixà la seva activitat agrícola. Al segle XX passà a ser segona residència. | 41.7043700,2.0770600 | 423211 | 4617365 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77768-foto-08223-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77768-foto-08223-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77768-foto-08223-40-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77732 | Sant Jaume de Vallverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-vallverd | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (19921) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XII-XX | Restaurada gairebé completament als anys 70. | Església bastida sobre un gran bloc de pedra, de planta rectangular, amb absis a llevant amb arcuacions cegues, porta a ponent i campanar d'espadanya. Reconstruïda de la ruïna l'any 1975, els murs S i W són els que conserven més restes originals. | 08223-4 | Per un corriol des del mas la Busqueta o des de la pista del Pla de les Forques a Coll Monner. | Probable antiga capella del casal o domuys de Vallverd, ja existent l'any 1190. En desaparèixer el casal passà a càrrec del mas Busqueta, i arran d'una visita l'any 1606 s'hi van fer reformes, segurament l'allargament de la nau i l'afegit del campanar d'espadanya. Consta en estat de ruïna l'any 1736, i als anys 70 l'actual propietat (la propera masia de la Busqueta) en féu la restauració a partir de les pedres originals. Arrel d'aquesta recuperació també s'ha recuperat l'aplec anual i els goigs locals. | 41.6708200,2.0819300 | 423577 | 4613636 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al mur de tramuntana hi ha una placa commemorativa de la seva restauració i nova consagració els anys 1975-76. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77767 | L'Armengol (L'Ermengol, erròniament Cal Panxot) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larmengol-lermengol-erroniament-cal-panxot | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVI - XX | Mas compost de diversos cossos afegits al llarg del temps, organitzats al voltant d'una lliça a la qual s'accedeix per un barri tancat. L'edifici té diverses llindes datades (1697, 1758), i una galeria a llevant amb arcs sobrealçats. A ponent hi ha una gran era de rajola ben conservada amb algunes dependències. L'edifici està en ús i en explotació agropecuària, i ha anat essent restaurat i adequat als usos moderns sense desdir l'arquitectura original. | 08223-39 | Accés a Vallcàrcara des de la carretera de Monistrol. | Les primeres notícies del mas són de l'any 1328, tot i que se suposa anterior per la presència de l'església i un nucli originari de població devora. Es poden constatar les diverses ampliacions d'època moderna datades a les llindes. Actualment és un complex residencial i d'explotació agropecuària. | 41.7021100,2.0605300 | 421833 | 4617129 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77767-foto-08223-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77767-foto-08223-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77767-foto-08223-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A poca distància es troba l'església de Sant Feliu de Vallcàrcara, i a tocar d'aquesta un cup que deuria ser de les vinyes del mas. A l'interior el propietari hi guarda curosament una interessant col·lecció d'eines del camp, objectes artístics i altres elements d'interès que en fan un petit museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77766 | El Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-davi | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVIII-XX | Casa força gran de planta, pis i golfes. És difícil endevinar estructures i elements antics, ja que ha estat molt restaurada al llarg dels segles i sobretot a finals del XIX i inicis del XX. La part més antiga és a ponent de la casa, encara que hi ha una galeria i terrassa afegides, i a llevant hi ha un barri tancat amb algunes dependències. No hi ha llindes datades d'època moderna ni altres elements de tipus històric. L'activitat agrícola de l'entorn continua activa gràcies a masovers. | 08223-38 | Al fons de la Vall de Mur, vora el torrent del Daví. | Documentat des de l'any 1154, el mas del Daví depengué sempre del monestir de Sant Llorenç del Munt, tot i que sembla que al segle XIV hi hagué malentesos de propietats i obediències. Al segle XVI el monestir li adjudicà la propietat de nombrosos masos rònecs de la Vall de Mur, que deurien enriquir les terres. La família Daví fou la propietària fins ben avançat el segle XVIII, però des de fa molts anys la casa està a càrrec de masovers. | 41.6602000,2.0296700 | 419213 | 4612504 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 77765 | El Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dalmau-0 | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIII-XIX | En el moment de redactar aquesta fitxa els actuals veïns estaven fent obres a la casa. | Conjunt remarcable de casa pairal, masoveria, dependències i una terrassa tancades per un barri i altres annexos al voltant d'una gran era. El cos central de la casa és de dos pisos, i encara que se li endevina l'estructura antiga va ser àmpliament reformada en època moderna; així ho testimonien diverses llindes gravades i datades dels segles XVII i XVIII. A la façana, presidida per un gran portal adovellat, hi ha una curiosa llinda esculpida amb dues figures tosques (masculina i femenina?) al voltant d'una màscara encerclada. A les façanes de llevant i de migdia hi ha dos rellotges de sol bellament esgrafiats i restaurats a mitjan s. XX. A ponent de la casa hi ha una gran bassa per a rec que recull les aigües pluvials de tot el joc de teulades, ja que les fonts són escasses a la Vall de Mur. | 08223-37 | A la Vall de Mur, al sector del torrent de la font del Cubell. | Documentat des del segle XII, el mas Dalmau depenia feudalment del monestir de Sant Llorenç de Munt i durant un temps també estigué sota la protecció i jurisdicció del castell de Pera i, se suposa, de la seva avançada de Rocamur. Els propietaris sempre han estat la família Dalmau, probables descendents d'un primer Dalmau de nom, l'any 1110, encara que no sempre ha passat de pares a fills per problemes menors. A principis del s. XXI morí l'últim descendent de la família Dalmau, que hi residia, sense descendència. El mas conserva nombrosos pergamins de la seva pròpia història. Vora la casa hi ha l'antiga parroquial de Sant Pere de Mur, que d'encà el segle XVIII passà als Dalmau assumint funcions de capella privada; encara que no forma part de la casa, és coneguda també com a Sant Pere del Dalmau. | 41.6570500,2.0323100 | 419429 | 4612152 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 77764 | Agramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Tot i les obres efectuades la segona meitat del segle XX, la casa va quedar greument afectada pels incendis de 2003. | Masia situada a la part alta de la vall d'Horta, en una fondalada assolellada però força afectada pels incendis de 1970 i 2003. Consta de dos cossos (vivenda i dependències agropecuàries) a banda i banda d'un pati tancat per un barri amb dues portes, ple d'afegits. Als anys 80 es reformà com a segona residència, i s'hi va fer una piscina i tot, però actualment està en abandó i amb diverses portes i bigues cremades l'any 2003. | 08223-36 | Abans d'arribar al fons de la Vall d'Horta, seguir una pista a la dreta sota el castell de Pera | Mas documentat des de 1336. Tot i la proximitat del castell de Pera estava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Fou habitat per la família Comapregona fins l'any 1695, quan passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció, segurament donant-li l'aspecte actual. Als anys 80 del segle XX va ser reformada amb cura com a segona residència, però actualment està abandonada. | 41.6917700,2.0242300 | 418800 | 4616015 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77763 | Pregona (Comapregona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregona-comapregona | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l'època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L'ampliació d'estil modernista és un altre cos adossat al nordest, ben diferenciat, fet d'obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure. | 08223-35 | És la casa que queda més al fons de la Vall d'Horta; la reixa d'accés sol estar tancada. | La història del mas Pregona (citat per primera vegada l'any 1236), de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista a l'estil del veí Marquet de les Roques. | 41.6882000,2.0159200 | 418104 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat. | 94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77762 | El Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-romeu | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Masia residencial amb un cos central antic i diverses dependències tancades per un barri. A ponent s'hi han anat afegint dependències agrícoles i d'habitatge totalment modernes, sense desdir el conjunt. La casa té diverses llindes datades dels segles XVII i XVIII i decorades amb creus. Els anys 60 i 70 del segle XX va ser molt reformada com a residència, amb finestrals, piscina i jardins en lloc d'hortes, però respectant amb encert l'estructura i estètica originals. | 08223-34 | Seguir la carretera de la Vall d'Horta fins al fons de la vall; la darrera desviació duu al Romeu. | Encara que podem suposar que abans ja tenia vida, el primer esment que tenim del mas (1236) el descriu com el Romeu, abans dit Comapregona, encara que aquest nom també s'aplicava al mas veí de Pregona. Al llarg de l'edat mitjana la documentació ens parla dels propietaris de cognoms Romeu i Comapregona. Fou propietat dels Romeu fins al segle XIX, i als anys 60 del segle XX va ser agençada com a segona residència pels actuals propietaris. | 41.6882300,2.0193200 | 418387 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de la casa hi ha diverses eines i peces antigues que no són originàries del lloc. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77761 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-1 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII-XX | Les recents restauracions han desdibuixat l'edifici agrícola original, tot i respectar elements arquitectònics, sobretot externs. | Petit mas de la capçalera de la vall, de planta rectangular allargada cap a migdia sota un talús, i teulada a una sola vessant. Té diversos coberts annexos a l'entorn d'una petita era. Després de diverses vicissituds, usos i transformacions, als anys 90 del segle XX va quedar abandonada i fou restaurada amb criteris que no sempre han respectat l'estructura i els materials originals. | 08223-33 | Masia a l'esquerra de la Vall d'Horta, a l'inici del torrent de les Acàcies | La Muntada és el mas més antic documentat de la Vall d'Horta: 1162. La propietat passà del castell de Pera al monestir de Sant Llorenç del Munt, i finalment als Muntada que hi habitaven. Al segle XVII la propietat passà als Marquet, de la casa Marquet de l'Era. Als anys 70 s'hi instal·là una comunitat, que la convertí en casa de colònies durant alguns anys, després va servir com a refugi excursionista, però patí els efectes del vandalisme i finalment quedà abandonada l'any 1995. La Diputació de Barcelona l'adquirí el 1998, i com a escola de natura s'hi duen a terme activitats educatives. Fou fill del mas en Joan Muntada, conegut com el Muntadeta ('el Minyó de Sant Llorenç Savall'), bandoler de la colla de Perot Rocaguinarda. | 41.6777800,2.0310400 | 419349 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77760 | Can Brossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brossa-0 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Edifici bàsicament d'un sol cos, de planta quadrangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes i teulada a dues aigües. La restauració que ha sofert al llarg dels darrers anys, tot i que ha respectat l'aspecte arquitectònic i els materials, ha desdibuixat bastant l'estructura original. A la façana de tramuntana es conserva una llinda de 1670, i a la de migdia un bonic rellotge de sol pintat de 1839, resturat l'any 1981. | 08223-32 | A mig camí de la Vall d'Horta, al vessant oriental. | Les primeres notícies que es tenen d'aquest mas són de 1215. Estigué sota el domini del castell de Pera com altres masos de la vall, i mai va interrompre l'activitat agrícola. Des de fa uns anys exerceix de restaurant els caps de setmana. Al seu entorn s'hi duen a terme activitats pilot de reforestació. | 41.6805700,2.0258900 | 418924 | 4614770 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de Can Brossa hi ha diverses construccions modernes, tant xalets com granges. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77759 | Molí nou de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-les-oliveres | Petit molí del qual encara es poden distingir el rec i el perímetre de la bassa, poblada de canyes i rebrots de pollancre. De l'edifici originari en queden pocs vestigis, ja que a mitjan segle XX es va reconvertir en un petit refugi. A l'edifici hi ha un rètol que diu 'Canari' i una placa ceràmica amb la llegenda 'passeig dels pollancres'. Com l'altre molí de les Oliveres, recollia les aigües a la bassa de la Muntada. | 08223-31 | Aquest segon molí es troba en el camí d'accés al mas de les Oliveres, abans de creuar el riu. | Aquest era el molí propi del mas de les Oliveres, ja que el que hi ha just sota el mas era propietat de la Roca. | 41.6715300,2.0390000 | 420004 | 4613754 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77759-foto-08223-31-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les antigues moles van anar a parar a l'era de les Oliveres. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 77758 | Molí vell de les Oliveres. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-les-oliveres | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV? | L'edifici fa temps que està en procés de ruïna, però d'ençà dels incendis s'ha embardissat molt i ja no és possible accedir-hi. | Antic edifici d'un molí de tipologia primitiva, bastit al mig del talús. És de planta rectangular i només se'n conserven les parets. A la part inferior es pot veure la sortida del carcavà, però no és possible observar l'interior per estar ple de malesa. Es conserva la bassa i el rec, que forma part de la infraestructura de la sèquia de la vall; les aigües es recollien a la bassa de la Muntada. | 08223-30 | Sota mateix del mas de les Oliveres | La documentació del molí es remunta al segle XVI, però per la seva tipologia i estructura deu ser anterior; probablement es tracti del molí més antic de la vall. Tot i estar sota el mas de les Oliveres, sempre va pertànyer a la Roca. Als anys vuitanta del segle XX el propietari de les Oliveres permutà amb el de la Roca el molí per uns camps, per evitar que l'edifici fos convertit en segona residència. | 41.6736400,2.0353800 | 419705 | 4613991 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77758-foto-08223-30-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La bassa del molí està en perfecte estat i és utilitzada pels propietaris de les Oliveres per al rec de les hortes. | 85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77731 | Sant Pere de Mur (Sant Pere del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mur-sant-pere-del-dalmau | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XI-XVIII | Església privada amb culte no regular; no té cap tipus de parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Originàriament era de planta rectangular amb absis a llevant, i amb dues primitives i interessants portes a nord i a sud. Una reforma posterior capgirà l'estructura obrint una porta (datada) al lloc de l'absis, tapià les antigues portes, sobrealçà el sostre i afegí el campanar d'espadanya. | 08223-3 | Sobre el mas Dalmau, seguint el camí dels horts de la casa; els masovers en tenen la clau. | Sant Pere de Mur va ser consagrada l'any 1101 com a parroquial de la vall, que en aquells moments començava a ser molt poblada; coetània a la consagració de la nova església de Sant Llorenç del Munt, amb la qual manté alguns paral·lelismes estílístics. Arran de la despoblació de la zona per la pesta, al segle XV ja era una capella administrada pel proper mas Dalmau. Tal com consta a la nova llinda (Antoni Dalmau 1722) els propietaris del Dalmau hi feren reformes importants que, encara que deurien evitar l'abandó de l'edifici, en desvirtuaren totalment la seva estructura original, capgirant l'absis. L'any 1936 es va saquejar i cremar el mobiliari, i va ser destinada durant temps a magatzem agrícola, fins que els mateixos Dalmau la van restaurar de nou als anys 80, en què es va recuperar el retaule i també la pica baptismal medieval. | 41.6580000,2.0320400 | 419408 | 4612258 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'interior conserva un retaule del segle XVI o XVII i una pica d'aigua beneïda suposadament de l'XI, que fins als anys vuitanta servia d'abeurador a la masia. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77757 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-2 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII-XX | Conjunt d'edificis que al llarg dels segles s'ha adaptat al talús del terreny, formant diversos cossos paral·lels al riu i un grup de coberts voltant l'era. El cos central és a dues aigües i bona part de les parets són de còdols. L'ampliació més important és a sud, en una galeria porxada, i un antic cobert agrícola a SE va ser adaptat fa pocs anys com a vivenda, afegint-s'hi una terrassa i altres elements nous. Moltes llindes estan datades o tenen marques de protecció contra les bruixes. | 08223-29 | Entrant a la Vall d'Horta, seguir un trencant a la dreta que duu a la casa. | El nom de les Oliveres ja apareix l'any 1196 lligat al senyoriu del castell de Pera. El cognom d'Oliveres i s'Olivera es manté a la casa des del segle XII fins al XIX, en què la pubilla es va casar amb un Dalmau de la Vall de Mur, i els seus descendents són encara a la casa. Bona part de la documentació que es conserva del mas Oliveres es refereix al molí i la sèquia, que encara es conserven, i a diverses compravendes a la Vall d'Horta que manifesten com, encara que es tracti d'un mas no molt gran, ha mantingut una economia estable. | 41.6739000,2.0355500 | 419720 | 4614020 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El portal principal d'entrada, adovellat, té una figura esculpida, dempeus i amb els braços oberts i inscrit en un baix relleu; tot i que molt simple, se suposa d'època medieval i té un notable interès.A l'era de la casa es conserva també, al costat d'antigues moles dels molins de la casa, una interessant pedra de molí a mig desbastar, que mai fou acabada, i que l'amo trobà vora el turó d'Abellerols.D'altra banda, a la casa es conserva una imatge de la Marededéu que antigament anava voltant de casa en casa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77756 | Comadran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadran | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Fa anys va començar un procés de restauració que ha quedat interromput. | En fotografies antigues es pot veure el cos principal de la casa, rectangular, una ampliació més baixa a migdia amb una petita galeria porxada i l'afegit del cup a llevant; tot i que l'estructura original no ha estat enderrocada, les reformes de finals del segle XX han desdibuixat aquest aspecte original amb més cossos, noves obertures i una gran terrassa. El cup es conserva tal com estava. | 08223-28 | Entrant a la Vall d'Horta és la primera casa que es veu a mà esquerra, enlairada. | Tot i que possiblement fos més antic, el mas no apareix documentat fins l'any 1328. Els segles XVI i XVII deuria passar dificultats econòmiques, ja que apareix sovint en deutes. Al segle XVIII es perd el cognom Comadran, però hi segueix la mateixa família amb el cognom Farell fins que el darrer descendent morí l'any 1989. Posteriorment ha estat reformada com a segona residència. | 41.6715200,2.0356900 | 419728 | 4613756 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77755 | Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-roca-0 | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular amb teulada a dues aigües. Aprofita el desnivell del talús, de manera que s'entra a peu pla al primer i segon pis, antic habitatge del moliner, mentre que la maquinària del molí se situava a la planta inferior. A la façana hi ha una llinda datada de 1785 i una placa corresponent a una altra restauració (Fue renobado por Dª Josefa Vidal y Rocal 1886) . Fa anys que l'edifici està refet del tot com a segona residència, i de la maquinària del molí no en queda gaire res, tot i que la bassa s'utilitza per a les hortes properes i el canal com a recollida d'aigües pluvials. El rec per a aquest molí arrencava de la bassa de la Parellada. | 08223-27 | Pel mateix camí de la Roca, el molí es troba uns metres abans del mas, vora la riera. | El molí de la Roca consta des d'antic, i la seva existència deu estar lligada a les primeres infraestructures del rec. Sempre ha estat lligat a la masia de la Roca, i estigué en funcionament fins als anys 50, en què s'intentà adaptar a un funcionament amb electricitat que no reeixí. Als anys 70 el propietari arranjà l'edifici per a segona residència a llogaters. | 41.6688600,2.0437400 | 420395 | 4613453 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | De les moles originàries del molí, una està aprofitada com a taula de jardí i una altra, trencada, és als peus de l'entrada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77754 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-9 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Gran masia ampliada al llarg dels segles, amb un cos central de teulada a quatre vessants i portal adovellat. Sota una galeria porxada d'època moderna hi ha l'arc de pas de l'antic camí de bast, que passava just per sota el mas medieval i va continuar fins a finals del segle XIX creuant pel mig de la casa: es veuen els traços dels arcs, i segons comunicació de l'amo, quan va fer tapar-ne part per un paleta local, aquest li va recordar que allò tenia 'servitud de pas'. A llevant d'aquesta entrada hi ha parts de la casa amb espitlleres, recordant petites fortificacions de guaita i possible defensa d'aquest antic camí. Moltes de les llindes estan treballades, bellament decorades i datades. Una d'elles presenta representacions vegetals i dos micos sostenint un escut amb la inscripció: INRI, Ave Maria, Joan Roca 1558, i és la llinda més antiga datada de tot el terme. També conserva un rellotge de sol, ara ja mig esborrat i amb intenció de restaurar-lo. A l'interior es conserven molts elements antics, i cal destacar-ne el celler, amb dos grans cups ara coberts i la sortida de les boixes. | 08223-26 | La Roca és el primer mas que queda a la dreta de la vall d'Horta, per una pista des de la carretera. | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1328 amb un membre de la família Roca, tot i que és possible que abans existís amb un altre nom, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt. El cognom Roca perviu a la casa fins l'any 1892, en què una pubilla es casà amb un Margenat, cognom que perdura encara actualment a la casa. El mas de la Roca apareix sovint lligat al del molí, també anomenat molí del senyor. | 41.6699500,2.0430900 | 420342 | 4613574 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de la casa ha estat adaptada per a petites segones residències; a una certa distància hi ha una gran granja arrendada per a la seva explotació, i altres dependències annexes.Un gran cos al sud té una filera superior de finestres d'arc de mig punt; els rajols corbats en parell que conformen cadascun dels petits arcs formaven part de l'antic rec (entre el sifó i les hortes), que va ser desmuntat a mitjan segle XX. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||
| 77753 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-9 | L'edifici ha estat adaptat a les necessitats i gustos actuals, respectant l'estructura antiga i el nom de fassina. | Habitage que fa cantonada aixamfranada entre dos carrers irregulars; l'exterior està reformat al gust de finals de segle XX respectant les tècniques i elements originals. A l'interior conserva alguns elements estructurals d'haver estat fassina d'aiguardents. | 08223-25 | C/ Bisbe Solà 8 | 41.6785000,2.0593000 | 421702 | 4614509 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77753-foto-08223-25-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 77752 | Celler Cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu-0 | AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XX | Actualment serveix només de magatzem. | Nau industrial d'ampla façana i teulada a dues aigües, amb un rètol pintat a la façana (Grupo Sindical de Colonizacion 1086. San Lorenzo Savall. Bodega Cooperativa). A l'interior conserva molta de la maquinària de l'elaboració i conservació del vi a mitjan segle XX. | 08223-24 | A la zona industrial | El Celler Cooperatiu es va crear l'any 1955, a imitació d'altres cellers cooperatius històrics, per intentar revifar el cultiu de la vinya, que havia caigut arrel de la fil·loxera però que es podia intentar de refer. Uns primers anys de bona producció van fer pensar en un futur del conreu, però poc més d'una dècada més tard el Celler va haver de plegar. Com que la construcció es va pagar per títols de participació, l'edifici i tot el que hi ha dins encara està en dubte de propietat. | 41.6820100,2.0565900 | 421481 | 4614901 | 1955 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 77751 | El Vapor (Vapor Ros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vapor-vapor-ros | XIX-XX | Gran nau industrial amb la façana al carrer del Vapor. Antigament havia ocupat un major espai vora el Ripoll, fins ben bé davant les escoles, amb nombroses naus i espaioses, i una característica xemeneia. Actualment només queden dempeus part d'aquestes naus, ja que la resta s'ha anat reconvertint en polígon industrial. Es reconeixen les finestres de l'època i un parell de passatges que creuen l'edifici. | 08223-23 | C/ Vapor s/n | Indústria tèxtil de Llorenç Valls i Valls, coneguda popularment com el Vapor Ros o, senzillament, el Vapor. Fou una de les empreses èxtils més importants de Sant Llorenç, en nombre de telers i de treballadors, crescuda arrel de la importància tèxtil de Sabadell. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada (empresa col·lectivitzada Lorenzo Valls, per la CNT-UGT). Actualment s'utilitza com a nau industrial a diverses petites empreses del tèxtil. | 41.6828100,2.0564400 | 421469 | 4614990 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||||
| 77750 | Molí de l'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lagell | AA.DD. (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XIX | Part de l'edifici està enrunat. Pels elements que conserva el molí i per la seva situació està en risc de perdre's, a més de ser lloc de pas habitual de motos de trial. | Molí situat a la confluència dels rius Mascarell i Ripoll, aprofitant les aigües d'aquest per un rec. L'edifici té dos cossos adjunts; el més antic estava destinat a molí a la part inferior i vivenda la superior, i el segon, aprofitant el talús, feia funcions de magatzem. Tot i que està enrunat (el sostre començà a esfondrar-se als anys 80) conserva les moles i les farineres; el carcavà està en mal estat i no és possible veure si encara hi ha el rodet i l'arbre. A la part de darrera hi ha una gran bassa, que s'allarga agafant part del rec. Una de les llindes duu la data de 1775. | 08223-22 | Seguir la carretera del polígon al final del C/ Ripoll, i la pista abans del pont fins al molí. | L'any 1332 s'esmenta 'el camp del Molí' dins les possessions del mas l'Agell, i el mateix segon nom del mas, 'Cadireta', fa pensar en el seu origen com una resclosa. La primera documentació específica, però, no apareix fins l'any 1580. La llinda del molí duu la data de 1775 arrel de la reforma de Pau Agell, i les moles deurien ser renovades a finals de segle XIX; des de mitjan segle XX està abandonat, encara que fou el darrer molí fariner d'aigua en funcionament al poble. | 41.6696700,2.0572800 | 421523 | 4613530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||
| 77749 | Escoles (Escoles Velles, Casa de Cultura) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-escoles-velles-casa-de-cultura | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XX | Edifici rectangular amb teulada a dues vessants, que havia acollit dues grans aules i altres serveis. Les dues façanes laterals tenen el carener ondulat i decorat amb volutes, i damunt el frontó de l'entrada hi ha un gran escut. L'edifici ha estat rehabilitat i repintat recentment, i el seu entorn s'ha agençat per a parc infantil públic. | 08223-21 | C/ Vapor s/n | Edifici concebut per a escola pública i iniciat l'any 1915; nombrosos entrebancs van postergar la seva obertura a l'any 1924, vicissituds de les quals és testimoni l'escut que corona l'entrada, sense cap motiu a causa dels canvis polítics de l'època. L'arquitecte projectista era Antoni de Falguera i el contractista fou Joan Pla. Amb el parèntesi de la guerra civil, en què l'escola va ser traslladada a Ca l'Albagés, l'edifici va mantenir aquest ús fins als anys setanta, en què es féu un nou equipament; actualment acull la casa de cultura amb diversos usos (sala pública, biblioteca, seu de diverses entitats..). Als anys 20-30 els alumnes van publicar un 'Butlletí Escolar'. Josep Gras i Casasayas hi exercí de mestre durant molts anys, i en reconeixement a la seva activitat les escoles noves duen el seu nom. | 41.6814400,2.0569600 | 421511 | 4614837 | 1924 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Antoni de Falguera | Els actuals colors exteriors són molt característics: parets ganats i decoracions blanc trencat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||
| 77748 | Ctra de Monistrol 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-de-monistrol-80 | XX | En el moment de redactar aquesta fitxa l'edifici estava essent rehabilitat profundament, tot i que sembla que respectant els elements arquitectònics històrics. | Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i pis, i cobert per teulada a quatre vessants sostinguda per cabirons de biga. Les finestres i altres obertures tenen l'ampit i la decoració allindada feta de ceràmica vidriada, detall que li dóna un aire característic d'inicis de segle. Té diversos elements originals d'interès, com les fustes de les finestres, i un original tancat de pedra irregular, maó i reixat. | 08223-20 | Ctra de Monistrol 80 | 41.6819500,2.0554200 | 421383 | 4614895 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 77730 | Sant Feliu de Vallcàrcara (Sant Feliuet, Sant Filuet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-vallcarcara-sant-feliuet-sant-filuet | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII | Església privada amb culte no regular; a l'interior hi ha parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Té diversos afegits de segles posteriors, i als anys 70 s'hi va fer una restauració per a recuperar-ne l'aspecte original, tot i que s'ha mantingut l'arrebossat exterior. És de planta rectangular, amb tres capelles afegides amb el temps i campanar d'espadanya. L'absis conserva les arcuacions llombardes, i també són romàniques originals dues petites absidioles, una al sud i una altra a nord, a la meitat del temple. A pocs metres al sud de l'església es conserva un pany de mur en opus spicatum, que s'ha suposat part d'una construcció anterior. | 08223-2 | Situada sobre la casa de l'Armengol, al sector de Vallcàrcara, seguint un corriol que surt del mas. | Cap de l'antiga parròquia rural de Vallcàrcara o Vallcarca. Documentada des de l'any 1053, va passar a ser sufragània de Sant Llorenç al segle XVI. Des d'aleshores estigué a cura del mas Armengol, i adoptà funcions de santuari local. L'aplec, ara perdut, era molt concorregut. L'any 1936 l'església fou saquejada i es van cremar els arxius, el retaule i el mobiliari. L'església es restaurà als anys 50, i s'hi venera la imatge de la Marededéu de l'Ajuda. Sembla que hi ha uns goigs locals. | 41.7021900,2.0592200 | 421724 | 4617139 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la paret de migdia, vora la porta d'accés, s'hi conserva un rellotge de sol de l'any 1819.Es manté com a santuari rural, i a l'interior s'hi conservava un retaule tardogòtic i una imatge, cremats l'any 1936, de la Marededéu de l'Ajuda, actualment substituïda per una imatge de guix sense cap interès artístic. Fins fa poc s'hi celebrava un aplec i hi havia uns goigs propis. | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77747 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-monistrol-14-i-14-bis | XX | Edifici de planta i tres pisos, bastit en ple talús i que dóna una sensació de verticalitat i altura. Està situat entre la carretera de Monistrol i l'inici de l'avinguda Catalunya, i els dos carrers estan units per sengles passos peatonals a ambdós costats de l'edifici. A la façana sud un seguit d'eixides contrasta amb la verticalitat de l'edifici. L'habitatge superior té una balconada irregular i uns arcs característics acabats en una teulada de teules. S'hi conserven elements originals com algunes persianes de fusta, reixes i balconades. | 08223-19 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | 41.6769600,2.0572100 | 421526 | 4614340 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77747-foto-08223-19-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per la seva alçada i ubicació l'edifici singularitza l'entrada al poble des de la carretera de Castellar. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 77746 | Cal Ferrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-mig | VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVII | Casa entre mitgeres amb planta, dos pisos i engolfa. A la façana, arrebossada, hi destaquen dues llindes: la de l'entrada té la inscripció ÀVE·MARIA SIN·IHS·PEC CONCEBDA / RAFEL·1691·CLARA i damunt d'una finestra lateral n'hi ha una altra amb una ferradura, unes tenalles i un mall, identificatius de l'activitat menestral que s'hi dugué a terme durant generacions. | 08223-18 | C/ Barcelona 30 | 41.6777700,2.0587600 | 421656 | 4614428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77746-foto-08223-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 77906 | Barraca de vinya de la Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-busqueta | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre una codina. L'interior deu mesurar uns 1,30m. Conserva la paret del fons d'obra, i vora l'entrada hi ha un petit marge que evita que l'escorrentia d'aigües la pugui fer malbé. Tot i adaptar-se a la irregularitat del terreny és de planta arrodonida.</p> | 08223-178 | Sota la casa de la Busqueta, vora el camí de coll Roig. | <p>Aquesta deu ser una de les dues barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector de la Busqueta.</p> | 41.6704500,2.0702800 | 422606 | 4613605 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77906-foto-08223-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Comunica amb la casa de la Busqueta per un camí antigament agençat i amb xiprers, però que es va perdent. El propietari va arreglar la barraca fa alguns anys. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||
| 77905 | Barraca de vinya del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rossell | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca rodona en terreny isolat, sense aprofitar cap marge ni talús, només la roca mare del sòl. L'accés és molt baix, poc més d'un metre, i es conserva sencer el sostre cobert de terra acabat de forma punxeguda.</p> | 08223-177 | A la carretera que puja a Coll Roig, passada la riera de Mascarell | <p>Segurament aquesta barraca és una de les quatre contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6679000,2.0730000 | 422830 | 4613320 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Per trobar-se just a la vora d'un camí de vegades hi ha senyals de fogueres davant la barraca, o restes de deixalles; és d'esperar que aquest ús fortuït no sigui font de vandalisme. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||||
| 77904 | Barraca de vinya de Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-coll-roig | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca de planta rodona actualment enmig del paisatge boscós, bastida aprofitant el talús del terreny. La paret del fons és de roca mare, i deu fer uns 1,50 m de fons per 1,20 d'ample. El sostre és cobert de terra i conserva la pedra de tapar el forat dels fums.</p> | 08223-176 | Seguir un camí a l'esquerra poc abans d'arribar a coll Roig; a la vora hi ha un xalet modern. | <p>És possible que aquesta sigui una de les quatre barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6676500,2.0776900 | 423220 | 4613288 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | En aquest sector del terme municipal sembla que la concentració de barraques és menor, i es troben totes enmig del bosc ja que la vinya original s'ha perdut. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 77903 | Barraca de vinya del torrent de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-torrent-de-les-comes | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre roca mare. De planta més o menys rodona, a l'interior deu fer uns 1,20 m. de diàmetre i una persona hi cap just. El forat dels fums és enllosat.</p> | 08223-175 | A la carena d'un turó sobre el marge dret del torrent de les Comes, per pista de desemboscar. | 41.6745200,2.0315300 | 419386 | 4614093 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Aquesta barraca va ser refeta quan, arrel dels incendis, va quedar al descobert en passar-li davant un camí de deforestar. En zones desforestades se'n poden veure moltes. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 77902 | Barraca de vinya del Cumònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cumonia | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca situada al mig d'un marge, i que per tant no deixa veure cap estructura exterior. A l'interior es pot veure la forma arrodonida, i encara que la porta és baixa, s'hi cap dret i deu mesurar ben bé 2 m tant d'alt com d'ample. Pel fet d'estar en un marge no presenta obertura per a sortida de fums, ja que damunt hi ha una feixa.</p> | 08223-174 | Al marge esquerre del torrent de les Comes, seguint una pista de desemboscar | <p>La barraca és coneguda pel nom de 'Cumònia', que deuria ser el renom del propietari o d'algun treballador. Aquesta barraca no consta en cap document cadastral.</p> | 41.6752300,2.0303100 | 419285 | 4614173 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77902-foto-08223-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Va ser arreglada recentment, després dels incendis. Tot i que hi ha altres barraques de marge, aquesta n'és representativa per ser, segurament, la més gran. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||
| 77901 | Hipogeu de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-placa | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Al subsòl de la plaça, per sota de la carretera, davant de l'hostal de cal Ramon, hi ha un hipogeu o sala soterrada i tancada, amb l'únic accés d'una galeria lateral. La sala no és d'obra sinó que és buidada a la terra, i presenta dotze fornícules rectangulars a l'entorn amb la part interior còncava, i un banc seguit d'obra. A la galeria hi ha grafits del segle XVII, i sembla que en aquella època aquest espai es va fer servir de fresquera de l'hostal aprofitant aquesta obra, per tant, anterior. S'ha deduït que podria haver estat un espai de culte religiós no permès en època baix-medieval.</p> | 08223-173 | Al subsòl de la plaça major | <p>La troballa es va produir l'any 1982 en motiu d'unes obres. Segons comunicació de Miquel Casals es féu una memòria arqueològica que s'ha perdut, i l'accés només es podria fer per una claveguera propera. La sola informació, doncs, és a la publicació de CASALS i VICENS. Els grafits d'època moderna, que s'han atribuït a l'ús de l'espai per part de l'hostal, corresponen al moment en què es deuria fer una remodelació de la plaça i l'espai de cementiri, que antigament es trobava a l'est de l'església. No s'ha relacionat, però, aquest espai amb el cementiri.</p> | 41.6786800,2.0581500 | 421607 | 4614530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'únic accés, tancat, es podria fer pel clavegueram. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 77899 | GR 173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-173 | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>El traçat coincideix en part amb els antics camins rals de Sant Llorenç a Terrassa i de Sant Llorenç a Caldes i Castellar, i també amb els traçats dels GR 5 i el PR 145. Aquesta variant entra al terme venint de les Arenes, pel Pi de les Quatre Besses, coll de Palomeres i Rocamur; a la Vall d'Horta s'ajunta al GR 5 i entra a la població, per seguir per sota la Busqueta cap a Coll Roig i d'allà a Catafau, a Castellar del Vallès.</p> | 08223-171 | De la vall de Mur a Coll Roig. | <p>El sender sencer rep el nom de sender del 'Vallès Natural', i fa una volta pels parcs naturals i massissos de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola. Encara que el sender va ser definitivament homologat l'any 1999 i habitualment està balisat, no disposa d'una topoguia editada.</p> | 41.6741900,2.0645700 | 422136 | 4614026 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al sector de les Avenques, sortint del poble, al collet que hi ha sobre la casa dita Masia de mossèn Enric d'Ossó. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||||
| 77898 | GR 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-5-0 | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. AA.DD. (2007) Guia dels senders GR4 - GR5 - GR176 - GR179 i GR241. Barcelona, Associació catalana de Senderisme / FEEC.</p> | Arrel de la publicació de la topoguia, tot el GR ha estat revisat i marcat de nou l'any 2007. | <p>Part del traçat del GR5 o 'Sender dels Miradors', que va del Garraf a Montserrat, el Montseny i acaba al Maresme. El tram que creua el terme municipal de Sant Llorenç Savall baixa de coll d'Eres al coll del Llor, baixa a la vall d'Horta però se'n desvia a la Muntada per passar per sota del turó d'Abellerols (seguint un antic camí entre Comabella i la vall d'Horta) cap a la creu de Ricó. Travessa el poble per sortir-ne per les Avenques i continuar a llevant pel Pla de les Forques.</p> | 08223-170 | Des de Coll d'Eres al Pla de les Forques. | <p>La primera part del GR, fins a Montserrat, constitueix un dels senders balisats més antics de Catalunya. Tot i que la resta del traçat estava contemplat es va tardar una mica més a completar-lo essent homologat l'any 1980. Indicat a la majoria de mapes a poca escala des d'inicis dels 80, la guia no s'ha publicat fins al 2007. Tot i que aquesta via en si no és un camí històric, sí que va enllaçant diverses vies de comunicació utilitzades des de ben antic.</p> | 41.6767600,2.0369100 | 419836 | 4614336 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al collet sota Abellerols, entre la Muntada i la Creu de Ricó, des d'on es té vista a la Vall d'Horta i a la població. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | |||||||||||
| 77745 | Fonda Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-rius | XVIII | El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals. | 08223-17 | C/ Ripoll | Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX. La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal. | 41.6776100,2.0583600 | 421623 | 4614411 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77745-foto-08223-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 | ||||||||||
| 77897 | Camí de Sant Llorenç a Monistrol, 'Camí del Riu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-monistrol-cami-del-riu | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Després dels incendis del 2003, al llarg dels nays 2005 i 2006 s'han fet actuacions de millora i arranjament de diversos elements d'aquest camí, tant per a acondicionar-lo per anar-hi a peu com en bicicleta. Malauradament també és utilitzat per motos, que l'estan fent malbé. | <p>El camí surt de Sant Llorenç pel carrer Nou i el Vapor. A les Conques es desvien els camins de Granera i aquest, que per l'esquerra segueix el curs del Ripoll. Passa per sota Vilaterçana, la font i les basses de Cal Llogari i s'enfila pel Galí i el sot del Galí fins al coll de la Descàrrega. Sovint ha de creuar el riu o torrenteres a gual.</p> | 08223-169 | Traçat paral·lel a l'actual carretera asfaltada, per l'E. | <p>Camí documentat al segle XVIII i detallat pel comandant militar de Terrassa, Antoni Bonet, l'any 1850. Aquest el descriví com a camí de ferradura però 'de a uno', és a dir que només hi havia pas per a una persona, i sovint esmenta la manca de passeres als torrents. D'altra banda, aigües amunt de cal Llogari hi ha l'indret anomenat 'els Abeuradors', on antigament s'hi abeuraven les cavalleries. Els darrers anys s'ha popularitzat com a camí de lleure pels habitants del poble, sobretot el tram fons a la font de Cal Llogari o fins al gorg.</p> | 41.6929400,2.0524100 | 421146 | 4616118 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77897-foto-08223-169-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Bona part del recorregut està balisat com a PR-C 145. Les dades UTM estan preses en un tram sortint del bosc just abans de la pista que baixa de Vallcàrcara i Vilaterçana, a l'alçada del KM 21 de la carretera, on el camí conserva força bé el seu traçat originari. | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,53 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/