Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
77737 Torre dels Carlins (Castell dels Carlins) https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-carlins-castell-dels-carlins <p>AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall.núm. 4 (Les Guerres Carlines, març 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> XIX <p>L'anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d'una cantonada, abans portal, i és una vivenda. La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d'espitlleres. Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s'hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l'estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.</p> 08223-9 C/ Calvari 11 <p>Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble. L'anomenada 'torre dels carlins' tancava el carrer Barcelona, damunt de l'indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.</p> 41.6764100,2.0592200 421693 4614277 1836 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77751 El Vapor (Vapor Ros) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vapor-vapor-ros XIX-XX Gran nau industrial amb la façana al carrer del Vapor. Antigament havia ocupat un major espai vora el Ripoll, fins ben bé davant les escoles, amb nombroses naus i espaioses, i una característica xemeneia. Actualment només queden dempeus part d'aquestes naus, ja que la resta s'ha anat reconvertint en polígon industrial. Es reconeixen les finestres de l'època i un parell de passatges que creuen l'edifici. 08223-23 C/ Vapor s/n Indústria tèxtil de Llorenç Valls i Valls, coneguda popularment com el Vapor Ros o, senzillament, el Vapor. Fou una de les empreses èxtils més importants de Sant Llorenç, en nombre de telers i de treballadors, crescuda arrel de la importància tèxtil de Sabadell. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada (empresa col·lectivitzada Lorenzo Valls, per la CNT-UGT). Actualment s'utilitza com a nau industrial a diverses petites empreses del tèxtil. 41.6828100,2.0564400 421469 4614990 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77752 Celler Cooperatiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu-0 AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. XX Actualment serveix només de magatzem. Nau industrial d'ampla façana i teulada a dues aigües, amb un rètol pintat a la façana (Grupo Sindical de Colonizacion 1086. San Lorenzo Savall. Bodega Cooperativa). A l'interior conserva molta de la maquinària de l'elaboració i conservació del vi a mitjan segle XX. 08223-24 A la zona industrial El Celler Cooperatiu es va crear l'any 1955, a imitació d'altres cellers cooperatius històrics, per intentar revifar el cultiu de la vinya, que havia caigut arrel de la fil·loxera però que es podia intentar de refer. Uns primers anys de bona producció van fer pensar en un futur del conreu, però poc més d'una dècada més tard el Celler va haver de plegar. Com que la construcció es va pagar per títols de participació, l'edifici i tot el que hi ha dins encara està en dubte de propietat. 41.6820100,2.0565900 421481 4614901 1955 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77782 Carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-6 Possiblement el carrer més antic del poble, seguint un traçat no rectilini des de la plaça. El primer tram ha estat bastant refet al llarg dels segles XIX i XX i té edificis més moderns i comerços, però el tram nord, seguint la costa, conserva cases mitgeres antigues, moltes d'elles restaurades amb encert. S'hi conserven 11 llindes decorades, datades o nominals, d'entre els anys 1580 (la llinda amb datació més antiga del nucli urbà) i 1803. 08223-54 Carrer entre la plaça major i el Marquet de l'Era Com el seu nom indica, el carrer es deuria conformar quan ja hi havia un petit nucli. En un principi deuria enllaçar la plaça amb el Marquet, que deuria ser inicialment un mas aïllat. La llinda més antiga, del segle XVI, podria correspondre a l'època de la configuració del carrer. 41.6796500,2.0574300 421548 4614638 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram superior del carrer, en començar la pujada fins al Marquet de l'Era. És una placeta coneguda com Cal Gep de la font, i antigament hi havia una de les fonts públiques de proveïment d'aigua. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77783 Carrer del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval-0 El tram entre els carrers Llevant i Canigó està constituït per diverses cases mitgeres, algunes d'elles amb pallers a l'engolfa i corrioles per a facilitar l'ús agrícola. El tram superior és més recent, però té algunes cases reformades o fetes de nou amb estètica rústica. 08223-55 Carrer al sector nord del poble, davant el mas del Marquet de l'Era. Tal com indica el nom, aquest carrer deuria formar part d'un raval o barri extramurs, posterior a l'existència del Marquet de l'Era que deuria estar als afores. Juntament amb el carrer Nou es deuria anar integrant al poble al llarg del temps. 41.6804400,2.0580100 421597 4614725 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram de carrer més antic, entre el Marquet de l'Era i el carrer Canigó. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77785 Carrer de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-rectoria-0 Carreró petit que acull les cases de la part posterior de l'església. La part baixa està constituïda per edificis recents, mentre que de la meitat cap amunt hi ha vivendes més antigues; una d'elles té una llinda datada de 1678 i està restaurada amb encert. La resta de cases estan força deixades. La vorera sud és tota ocupada per l'església, i en una paret hi ha les restes d'una làpida que havia format part del cementiri vell. 08223-57 El carrer de la rectoria és el que dóna la volta a la part posterior de l'església parroquial. Just darrera l'església, aquest vial deuria acollir inicialment la sagrera o espai per a cementiri. Posteriorment s'anirien arrenglerant cases a l'altar banda de la sagrera, seguint la façana de l'antiga rectoria (actual casal parroquial), i fent volta fins a la plaça. 41.6787100,2.0577200 421571 4614534 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, just darrera l'absis de l'església. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77786 Carrer Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-0 Es tracta d'un dels carrers antics del nucli urbà; el tram més interessant patrimonialment és el comprès entre el carrer Bisbe Solà i la carretera. Tot i que no hi ha cap casa amb llinda datada, moltes façanes mantenen elements històrics com portals adovellats i arcades a les golfes. Alguna casa està restaurada. 08223-58 El carrer Vic és al sector sud del poble, amb inici a la plaça i final a la masia de l'Agell. Per la seva direccionalitat i traçat aquest deuria ser el camí inicial cap a Gallifa i Sant Feliu i, és clar, camí de Vic. L'Agell deuria ser el mas que tancaria aquesta part urbanitzada, i inicialment deuria estar allunyat del poble. 41.6787600,2.0589600 421674 4614538 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, quan comença la pujada. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77787 Carrer del Calvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-calvari-0 Carrer del sector sud del poble, gairebé paral·lel al torrent del Burc, estret i de considerable desnivell. Possiblement s'anés fent seguint el camí cap al turó dit del Calvari, on hi ha una creu de terme. Encara es conserva algun mur fet amb tàpia o toves, tècnica constructiva molt comú però que ha estat relegada pels materials del segle XX. Al llarg del carrer hi ha quatre cases amb llindes datades d'entre els anys 1710 i 1801. 08223-59 Carrer al sector sud del poble, entre el carrer Ripoll i el turó del Calvari. Carrer segurament crescut en època moderna, i que deuria seguir un antic vial que comunicava la confluència del Ripoll, el torrent del Burc i les vies de comunicació al sud, amb l'antiga era de l'Agell (era del Có) on hi havia la creu de terme. 41.6763200,2.0587900 421657 4614267 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram central del carrer. 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77788 Carrer de Sant Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-feliu El carrer de Sant Feliu es troba a la part nord del poble, i probablement fos una prolongació del carrer Llevant cap a l'antiga parròquia de Vallcàrcara (és a dir, Sant Feliu). Les cases, mitgeres, són estretes i sovint tenen més d'un pis, organitzats de manera caòtica. Hi ha dues cases amb llindes datades del segle XVIII i algunes encara conserven cups per a l'elaboració de vi a l'interior. Com en altres carrers del poble, la majoria de cases tenen el nom en una placa ceràmica. A la part alta, una façana que dóna al sud mostra un rellotge de sol de factura senzilla. 08223-60 Al sector nord del poble, sota el mas del Marquet de l'Era, seguint el carrer Llevant. Prolongació natural del carrer Llevant cap a Sant Feliu de Vallcàrcara, en el moment en què el Marquet de l'Era ja no tenia camps propis arran de la casa. Totes les vivendes del carrer són estretes, llargues i caòtiques, fruit de l'aprofitament de l'espai per famílies humils que haurien millorat la seva situació amb el conreu de la vinya al llarg del s. XVIII. 41.6809600,2.0575200 421557 4614784 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses a la part alta del carrer, passat el Marquet de l'Era 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77793 Forn d'obra de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-oliveres Tot i que es conserva l'estructura, l'edifici està ensorrat.Tot i que es conserva l'estructura, l'edifici està ensorrat. De l'antic forn encara es veuen les parets de l'estructura externa; per estar ple de bardissa no és possible detectar elements interiors com la rella. 08223-65 Damunt el mas Oliveres, camí de Sant Llorenç per sota Abellerols. No es té cap notícia documental d'aquest element, que òbviament deuria proveir de peces de terra cuita la casa de les Oliveres. 41.6736200,2.0378200 419908 4613987 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77794 Forn d'obra del Marquet de les Roques https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-marquet-de-les-roques En formar part del conjunt del Marquet, del qual s'estan recuperant elements diversos, és possible que acabi essent restaurat. El forn del Marquet fou molt probablement alterat al llarg del temps per adaptar-se a cada necessitat constructiva. Té una boca d'entrada de foc i la resta de l'estructura es conserva reconeixible. 08223-66 Vora la masoveria del Marquet, en un marge. Segurament aprofitant un forn o teuleria anterior, aquest és el forn que s'utilitzà per a coure totes les peces d'estil modernista que singularitzen la casa. 41.6780300,2.0206800 418487 4614493 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77797 Aixopluc de la Muntada https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-muntada <p>Aixopluc excavat en un marge de terra d'un talús a la vora del torrent. Té una boca d'entrada en forma d'arc de mig punt que permet accedir a l'interior.</p> <p> </p> 08223-69 Des de la casa, aigües amunt del torrent de les Acàcies, en un talús a l'esquerra. <p>No es té cap notícia documental ni verbal del seu ús. </p> 41.6797000,2.0318500 419419 4614667 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2021-05-03 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77800 Barraca de vinya d'Agramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dagramunt XIX Barraca senzilla aprofitant el talús de la muntanya, de planta arrodonida i amb una entrada de poc més d'un metre i la mida justa a l'interior per a encabir-hi una persona. El sostre és mig enrunat. 08223-72 Sobre el camí que duu a Agramunt, a l'ecreuament del pont del Romeu. No hi ha cap dada cadastral sobre barraques de vinya en aquest sector, tot i que hi són abundants. 41.6868500,2.0219800 418606 4615471 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Com moltes de les barraques d'aquest sector del terme, els incendis forestals l'han deixat al descobert, però també l'han fet malbé i, amb el temps, la malesa que brolla després del foc l'ha acabat d'atacar. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77806 Creu de Ricó https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-rico AA.DD (2007) Andreu Joan Rico i la creu de Ricó. Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8, Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. XX Creu de ferro amb les bandes reforçades, instal·lada sobre un pedestal de pedra del país, en substitució d'una antiga creu de terme. En una de les cares de la base hi ha la inscripció 'Any de la fe 1968'. La creu és, a més, un lloc de referència local per trobar-se en una cruïlla de camins. 08223-78 A l'encreuament de camins dit de la creu de Ricó, entre el poble i la Vall d'Horta. En aquesta cruïlla de camins hi havia hagut una popular creu de terme de fusta, que fou destruïda l'any 1936. La creu actual fou inaugurada i beneïda el diumenge de Rams de 1968, per mossèn Llorenç Garriga, fill del poble. És obra del forjador Lluís Brossa, també llorençà. La relació del topònim amb Andreu Joan Ricó, militar valencià que estigué relacionat amb el terme arran de la guerra de Successió, és una suggerent hipòtesi. 41.6758200,2.0493200 420868 4614220 1968 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Lluís Brossa Sembla que a l'entorn s'hi van trobar denaris d'època romana. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77810 Font del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-davi La font i l'entorn estan descurats, i l'accés des de la casa tallat. Font als entorns de la casa del Daví, vora el torrent, en un entorn ombrívol amb plàtans i til·lers. La surgència de la font ha estat arranjada i té davant un doble banc en doble ferradura, però l'entorn està deixat i brut i la font actualment és seca. 08223-82 A mig camí del Torrent del Daví; l'accés des de la casa està tallat i cal anar-hi des del Dalmau. 41.6604300,2.0279000 419066 4612532 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'aigua és aprofitada per a la casa i generalment la font no raja. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77812 Les Fontanelles (Font de Les Fontanelles, Font de l'hort de la Busqueta). https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontanelles-font-de-les-fontanelles-font-de-lhort-de-la-busqueta L'entorn sol estar descurat, tot i que eventualment algun visitant el neteja. En un entorn boscós amb un parell de grans alzines, la font sorgeix d'un marge que està arranjat amb una mica de pedrís i un petit rec. 08223-84 Al sector llevantí del poble, vora el torrent del Burc camí del coll de la Busqueta. Per la seva proximitat al nucli urbà, la font de les Fontarelles és un indret apreciat tradicionament per a passejades i berenades. 41.6771200,2.0720400 422761 4614344 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77833 Mas Palomeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-palomeres AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. XIII-XV Només queden restes de ruïnes Del mas Palomeres només en queda un petit pany de mur i restes de desnivells. 08223-105 Seguint un corriol a mig camí entre la Riera Seca i el coll de Palomeres. El mas Palomeres està documentat des del segle XIII (1222) fins al XV, en què quedà rònec arrel de la pesta. Ha originat algun topònim proper, i era un punt estratègic en l'antic camí a Terrassa. La ubicació exacta la va suposar A. Ferrando. 41.6606500,2.0360600 419746 4612548 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77839 Camí ral de Sant Llorenç Savall a Castellterçol (PR-C 145 - 145.3) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-llorenc-savall-a-castelltercol-pr-c-145-1453 <p>SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> XVIII-XIX <p>L'antic traçat sortia de Sant Llorenç per l'Agell, carrer Llevant i carrer del Raval; l'actual GR parteix directament del revolt del cementiri. Ja fora del poble segueix enfilant-se entre el torrent Micó i el torrent de la vall de Maria, la serra del Vinardell i ateny el collet del Pi d'en Guàrdia, i abandona el terme municipal al collet de Can Blanc.</p> 08223-111 Entre Sant Llorenç i el coll del Pi d'en Guàrdia. <p>Antigament era conegut també com a camí de Vic o, en el seu primer tram, camí del Vinardell. L'any 1850 el comandant Bonet de Terrassa el descriu com a camí de ferradura. Al segle XX es va recuperar com a PR - 145 (Sender de Sant Llorenç Savall).</p> 41.6905400,2.0747300 423001 4615832 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon El PR 145 complet voreja els cingles de Salamó i enllaça amb l'antic camí ral de Granera. Les dades UTM estan preses a la serra del Vinardell, en un encreuament sobre el forat d'en Perer. 94|98 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77840 Camí ral de Sant Llorenç Savall a Caldes de Montbui (PR 30) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-llorenc-savall-a-caldes-de-montbui-pr-30 SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). El traçat antic descriu la sortida del poble per la creu de pedra (Era del Có), segueix la riera de Mascarell passant per sota la Busqueta i l'església de Sant Jaume de Vallverd i ateny el coll Monner i surt del terme municipal a llevant de la Jofresa, per seguir cap a Caldes i Sentmenat. 08223-112 De Sant Llorenç a Coll Monner El camí apareix esmentat sovint a finals del segle XVIII; al segle XX s'ha recuperat com a PR - 30 (Sender de Sabadell a Sant Llorenç Savall) 41.6629600,2.0917800 424387 4612755 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al coll de Collmonner, sobre la casa del mateix nom i cruïlla de camins. 94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77841 Camí de Sant Llorenç Savall a Terrassa (o a Sant Feliu del Racó). https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-savall-a-terrassa-o-a-sant-feliu-del-raco SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). Aquest camí, que estigué en ús fins a la construcció de la carretera de Castellar, sortia del poble pel pont i la creu de Ricó. Després travessava la vall d'Horta pel mas de la Roca, resclosa de la Roca i antic pont, i s'enfilava cap al coll de Palomeres, vorejava Coma Grossa i baixava als Quatre Camins. D'allà seguia riera Seca avall i, fora del municipi, cap a les Arenes. En algun tram encara conserva marges i parts d'enllosat. 08223-113 De Sant Llorenç a la riera Seca Aquest va ser durant anys un dels principals camins de comunicació de Sant Llorenç, ja que comunicava amb Terrassa i altres poblacions d'importància. Hi ha diversos elements que testimonien els anys de pas. En no ser recuperat per un sender excursionista no és un dels camins més concorreguts, però alguns veïns encara recorden llocs de pas al llarg del recorregut. 41.6596800,2.0429400 420317 4612434 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Des del coll de Palomeres el camí coincideix amb el traçat del GR 173, variant 1.Les dades UTM estan preses al coll de Palomeres, pas emblemàtic del traçat. 94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77844 Sivella visigòtica de Coll d'Eres https://patrimonicultural.diba.cat/element/sivella-visigotica-de-coll-deres <p>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988) ‘La sivella de Granera', Butlletí Unió Excursionista de Sabadell, núm. 83, Sabadell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. PALOL, Pere de (1950) Fíbulas y broches de cinturón de época visigoda en Cataluña. 'Archivo Español de Arqueología', Tomo XXIII, Madrid. SOLÀ, Joan (1931) Sivella visigòtica a Sant Llorenç del Munt. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. VIII (1927-1931), Barcelona, I.E.C. Savall, Butlletí d'Informació municipal de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, núm. 98 (juny 2005). Ajuntament de Sant Llorenç Savall. La sivella de Coll d'Eres. (1988) Fitxa del Museu de Terrassa / Castell-Cartoixa de Vallparadís. Terrassa, Ajuntament de Terrassa.</p> V-VIII <p>Sivella o fermall de bronze gairebé rectangular, de 96 x 49 mm., amb un dels dos extrems arrodonit. Darrera té tres apèndixs amb un forat per a poder fixar la peça al cinturó. La cara anterior està decorada amb un animal, identificat com un griu, envoltat de dues bèsties més amb cap d'ocell i cos llarg. Per la iconografia s'ha situat la sivella en un conjunt de peces semblants d'època visigòtica d'influència burgúndia. La necròpoli de coll d'Eres on es va trobar es podria datar dels segles V-VIII. La semblança amb la sivella del Coll de la Descàrrega ha fet pensar en un taller i potser un grup humà comú.</p> 08223-116 Museu de Terrassa - cartoixa de Vallparadís. Parc de Vallparadís s/n, Terrassa. <p>La sivella és l'únic element que es va poder recuperar a les sepultures de coll d'Eres; aquest jaciment fou descobert pel pastor Tomàs Malé, i el 29 de setembre de 1929 l'escolapi Joan Solà féu la descoberta a la única sepultura que no fou saquejada. Inicialment propietat del Centre Excursionista de Terrassa, la sivella ingressà al Museu de la mateixa ciutat el 29 de gener de 1937. És una de les peces més significatives en aquest entorn i època, i apareix sovint en la bibliografia especialitzada. Actualment a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall s'exposa una rèplica de la sivella lliurada per l'Alcalde de Terrassa l'any 2006.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Obert Bo Legal i física Visigot Patrimoni moble Objecte Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Exposició permanent del Museu de Terrassa, sala d'arqueologia, vitrina del periode alt-medieval. 87 52 2.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77849 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-26 XIX-XX Membres del Centre d'Estudis Històrics Lacera han estudiat diversos aspectes de la documentació, que tot i no estar inventariada està, més o menys, endreçada. <p>Documentació pròpia del municipi des dels anys 1836-40 fins a l'actualitat. Està custodiada a l'Ajuntament, ordenada en un armari en llibres i lligalls.</p> 08223-121 Ajuntament de Sant Llorenç Savall, C/ Canigó 7 41.6795700,2.0596000 421728 4614627 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM es corresponen a l'actual seu de l'Ajuntament de Sant Llorenç; alguns dels seus equipaments podrien canviar properament d'ubicació. 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77850 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-23 <p>AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> XIV-XXI Per la dispersió del material durant la guerra, és possible que encara es guardi algun fragment de l'arxiu a casa d'algun particular. <p>L'arxiu de la parròquia es conserva partit en dues col·leccions: mentre a la parròquia només hi ha els llibres sacramentals pertanyents al segle XX, l'arxiu històric és al Diocesà de Vic. Allà es conserven els sacramentals d'entre els segles XVI i XIX: set llibres de Baptismes, quatre de Desposoris, quatre d'Òbits i un de Confirmacions. Alguns d'aquests llibres havien utilitzat per a les tapes pergamins de llibres litúrgics medievals, que foren recuperats i que es guarden encara a la parròquia.</p> 08223-122 Parròquia de Sant Llorenç Savall i Arxiu Diocesà de Vic. <p>L'any 1936, a l'inici de la guerra, el titular mossèn Josep Blancher va guardar tot l'arxiu de la parròquia en capses de sabates i les dugué a la sabateria de Pau Roma, al carrer Nou, dissimulada entre les prestatgeries. Acabada la guerra es tornaren a vendre sabates i a part de l'arxiu quedà dispers entre diversos veïns; tot i que s'intentà recuperar tot és probable que encara quedi algun document dispers.</p> 41.6786200,2.0579000 421586 4614524 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94|98 56 3.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77851 Arxiu del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-destudis-historics-de-sant-llorenc-savall-lacera <p>El Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç, que pren el nom del territori medieval de Lacera, fou creat l'any 2002. Des del primer moment es va proposar de recollir tota la informació documental, tant escrita com gràfica, referent a la història del poble i del municipi. L'arxiu, doncs, està constituït per còpies (còpies fotogràfiques, fotocòpies, arxius digitalitzats..) i no sempre per originals, però pels seus objectius té un interès notable. Alguns veïns han ofert pergamins i altres documents privats, i també es recull tota la bibliografia existent sobre la població.</p> 08223-123 Ubicació dispersa <p>L'arxiu es va començar a recollir l'any 2002, i comprèn documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.</p> 41.6795700,2.0596000 421728 4614627 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A l'espera d'un local o espai definitiu l'arxiu de Lacera encara no té una ubicació exacta, i està en diversos domicilis privats dels seus membres. 94|98 56 3.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77852 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> 08223-124 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77853 Festa Major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> 08223-125 <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77854 Pi de maig https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-maig-0 <p>La festa del Pi forma part del cicle de festes ancestrals per a celebrar l'arribada de la primavera. Se celebra el dia 1 de maig, i consisteix a plantar un pi alt i dret al mig de la Plaça Major. Al matí se surt a buscar un pi alt als afores del poble per després plantar-lo ben dret al bell mig de la Plaça Major. És costum de posar un premi al capdamunt del pi, que és per al primer que aconsegueix de pujar-hi malgrat la resina i el greix que s'hi afegeix. El pi es fa baixar, és a dir es talla, el primer de juny, en què es torna a fer una festa amb ball de gitanes inclòs. Aquest costum que s'havia perdut es va recuperar fa uns anys i actualment gaudeix de molt bona salut, essent una de les festes més viscudes pels llorençans.</p> 08223-126 Se sol celebrar al plaça major. <p>La festa del pi s'havia perdut als anys seixanta i va ser recuperada fa pocs anys amb èxit; s'han intentat diversos emplaçaments, fins que ha quedat la plaça major com a lloc de referència de la plantada. A tall d'anècdota, després de diversos trasllats de l'activitat, la web local va fer una enquesta l'any 2008 sobre l'indret preferit per a la plantada, que va ser la plaça en detriment de la font de l'Aixeta.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77855 Drac de Sant Llorenç Savall https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> 08223-127 Llegenda situada a la Cova Simanya. <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> 41.6747400,2.0090500 417515 4614138 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77856 Els dimonis del Borrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> 08223-128 Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur 41.6625700,2.0308700 419316 4612767 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77857 El roc del Cornut https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-del-cornut <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> Tot i el coneixement d'aquesta llegenda, la caiguda de l'element natural que l'ha originada n'ha fet perdre la vigència. <p>Llegenda popular. Diuen que Santa Cecília (de Granera) i Sant Climent es van enamorar, i que al cap d'un temps Sant Climent insinuà en iniciar una relació sexual. A Santa Cecília no li va fer gràcia la proposta i el va fer desdir, però davant la insistència se'n va atipar, es va omplir el davantal de pedres i, perseguint el sant pel camí de Vallcàrcara, li va llançar una pedra al damunt mentre la resta li va caure del davantal. El roc encara es conserva al lloc, amb tot de pedres a sobre. Sant Climent va passar corrents per davant de Sant Feliu (de Vallcàrcara) i Santa Cecília se'n va tornar a Granera. És tradició tirar pedretes damunt del roc del Cornut, i si s'hi queden indiquen que el noi o noia que l'hagi tirat es casarà aviat: si s'hi queda a la primera, abans d'un any; si s'hi queda a la segona, abans de dos anys.. El lloc encara és ple de pedres.</p> 08223-129 Llegenda sobre aquesta pedra singular de la part alta de Vallcàrcara, sota l'Hostal del Llop. 41.7098500,2.0610400 421885 4617988 08223 Sant Llorenç Savall Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon El Roc del Cornut és una pedra singular de forma lleugerament triangular, punt de referència del camí de Vallcàrcara a Granera, situació que pot haver inspirat la llegenda. L'any 2003 va caure, quedant en una posició diferent que desdiu una mica l'encant en les arts endevinatòries. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77858 L'àvia del Dalmau (la vella del Dalmau) https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-dalmau-la-vella-del-dalmau Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. <p>Llegenda segurament inspirada en algun fet real, amenitzat amb frases fàcils de recordar per la canalla. Conten que fa anys, al Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l'àvia s'hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s'acostaven a la casa tres individus d'aspecte sospitós, i l'àvia Dalmau va córrer a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat. Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l'àvia que deia: - Pere, salta per l'era! Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava: - Bernat, salta pel terrat! Els lladres van tornar a córrer, però la vella va continuar fent tota mena de sorolls i cridant: - Ramon, compta quants són! Els bandolers es van mirar sorpresos, però un darrer crit de l'àvia els va fer decidir del tot. - Joan, mira cap on van! Van arrencar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velociat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.</p> 08223-130 El Dalmau, casa de la vall de Mur <p>La llegenda és força viva i popular, i apareix en diversos reculls de llegendes locals. Probablement nasqué en èpoques convulses de pas de bandolers per la contrada.</p> 41.6570400,2.0323100 419429 4612151 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM es corresponen al mas Dalmau. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77859 El Minyó de Sant Llorenç (bandoler) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-minyo-de-sant-llorenc-bandoler <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1988) Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt-El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat. P. 59-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (2007) Les sendes dels bandolers de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac. Col·lecció Cavall Bernat. P. 63-69.</span></span></span></p> XVII Llegenda viva en la tradició popular, mantinguda per alguna publicació local i per la projecció educativa de la casa de la Muntada. <p>Personatge real que va exercir de bandoler amb la colla de Perot Rocaguinarda i que gaudeix d'un cert aire llegendari. Joan Muntada, el Minyó de Sant Llorenç Savall, era fill de la casa del mateix nom de la Vall d'Horta. Deuria néixer al darrer quart del segle XVI, i pel sorbenom de 'Muntadeta' o bé era menut o bé el menor dels germans. Actuà pels voltants del poble amb un tal Bertran 'el Carnisser' i després en altres llocs de la comarca. Al cap d'un temps s'incorporà a la colla del famós bandoler Perot Rocaguinarda. La seva captura és ben coneguda per estar descrita en una crònica de l'Arxiu Històric de Sabadell; es va produir el 7 d'abril de 1610 i fou un intent rocambolesc de captura per part de les autoritats i alguns veïns, i que finalment no reeixí. Com altres bandolers, rebé el perdó a canvi d'enrolar-se a l'exèrcit i s'embarcà a Itàlia l'any 1611, on se li perd la pista.</p> 08223-131 Llegenda o personatge sortit de la Muntada, Vall d'Horta <p>La informació d'aquest bandoler va ser fruit d'una intensa recerca als arxius comarcals de la zona (Ferrando, 1988, 2007).</p> 41.6777700,2.0310400 419349 4614454 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM es corresponen a la masia de la Muntada. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77860 Ball de gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-12 Tradició recuperada recentment. <p>Dansa típica que es fa per Carnestoltes i eventualment algun altre dia de l'any. Els balls de gitanes són típics de diverses zones de Catalunya i el País Valencià, però les gitanes del Vallès tenen un caràcter específic i estan molt arrelades en diverses poblacions. El ball de gitanes de Sant Llorenç està lligat a la tradició vallesana.</p> 08223-132 Plaça Major i altres indrets del poble <p>El ball de gitanes es perdé durant la postguerra, i es féu una primera recuperació de la tradició als anys 50, que més tard quedà perduda de nou. L'actual grup de gitanes recuperà la tradició l'any 1985, i té bona acollida en la població. A més del dia de Carnestoltes es fan altres ballades l'any.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77861 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> 08223-133 <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77862 Penjar Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjar-reis Costum perdut. <p>Era costum que la vigília de Reis, joves i no tan joves del poble fessin peculiars regals als balcons de determinades cases i persones. Ja fos amb ninots, llufes, elements o simples cartells o pancartes, es penjava a les cases escollides motius de crítica, de felicitació, de caricatura o fins i tot d'escarni de fets ocorreguts al llarg de l'any. L'acció sempre restava anònima, i el dia de Reis tot el veïnat podia veure en ple carrer qui havia estat objecte de burla o d'elogi. Generalment es tractava d'accions creatives i molt ocurrents, que propiciaven l'interès per què hi hauria l'any següent.</p> 08223-134 <p>No es té notícia de quan començà aquesta tradició, que encara que als anys 70 estigué molt viva s'anà abandonant als anys 80, segurament per necessitat d'un canvi generacional que no es produí.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 63 4.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77864 Les Fogueroses https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> 08223-136 Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> 41.6701800,2.0127000 417813 4613629 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Legal i física Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77865 Avenc de Pregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-pregona <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>L'entrada és per l'avenc, però comunica amb una bauma inferior que havia servit d'amagatall durant la guerra civil.</p> 08223-137 Damunt de la casa de Pregona, prop del camí a coll de Pregona. <p>Redescobert després del foc del 2003, és un avenc senzill</p> 41.6897900,2.0129400 417858 4615805 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77870 Cova gran de les Fogueroses https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> 08223-142 Al vessant E del paller de les Fogueroses. <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> 41.6693600,2.0140600 417925 4613536 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77876 Avenc del Pi de les Quatre Besses https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pi-de-les-quatre-besses <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>Petit avenc arran de camí, sobre el pi de les Quatre Besses, de 3 m de profunditat i una boca llarga i estreta.</p> 08223-148 Una mica més al sud del Pi de les Quatre Besses, a l'entrada de la vall de Mur. 41.6567300,2.0406400 420122 4612109 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77878 Cova Simanya Nova (o de la Canal o del Torrent) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-nova-o-de-la-canal-o-del-torrent <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50.</span></span></p> <p>Cova que forma part del conjunt de les Simanyes però que, per quedar-ne apartada, no es va catalogar fins bastant més tard. La boca és ampla i va permetre l'assentament humà en la Prehistòria, i al fons hi comença una cavitat que ateny els 40 m de recorregut.</p> 08223-150 Al sector de les Simanyes, més al nord de la Simanya Gran. <p>La cavitat no va ser descoberta fins l'any 1961, i als anys 70 s'hi van fer excavacions. Del conjunt de les Simanyes és la que ha aportat més material (ceràmiques d'època neolítica amb cordons) o que, si més no, ha pogut ser controlat abans de dispersar-se. Part del material es custodia al Museu d'Història de Sabadell.</p> 41.6749100,2.0089700 417508 4614157 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2021-08-04 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77880 Roc del Cornut https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-cornut <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Roc o penyal aïllat de forma triangular que es troba al mig de l'antic camí ral de Sant Llorenç a Granera. Per la seva singularitat deuria ser una referència en aquesta via de comunicació i deuria inspirar la llegenda.</p> 08223-152 Al camí de Granera, vora l'indret de l'Hostal del Llop. 41.7098500,2.0610400 421885 4617988 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'hivern de 2003 la pedra va bascular i va quedar en una posició diferent, alterant el paisatge i desdibuixant una mica el sentit de la llegenda. L'entorn va resultar greument afectat pels incendis, sense afectar la pedra en si. El paisatge ha canviat molt, i l'antic camí, aquí en part enllosat i atalussat, corre el risc de malmetre's de bardisses. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77881 Font de Cal Llogari https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llogari-0 <p>És el lloc de naixement del riu Ripoll. L'indret es pot reconèixer entre el Galí i el coll de la Descàrrega, allà on conflueixen dues capçaleres de torrentera; quan comencen les pluges és el primer lloc on l'aigua forma un filet, sense que hi hagi una font o surgència pròpiament dita. Actualment l'indret és desangelat i embardissat a causa dels incendis de 2003 i la malesa que hi ha crescut.</p> 08223-153 La capçalera del riu es troba vora el coll de la Descàrrega, a l'indret anomenat sot del Galí. 41.7154000,2.0357900 419791 4618627 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Malgrat l'estat en què ha quedat la zona després dels incendis forestals, vora el torrent hi creix una rara espècie d'orquidiàcies. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77882 Gorg de Vilaterçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-vilatercana Els darrers anys ha anat empitjorant la netedat de les aigües <p>Gorg que es forma al curs alt del riu Ripoll; el riu fa un petit saltant i després una bassa fonda d'uns 12 x 8m. Per les seves dimensions i la fresca de l'indret és un racó apreciat per al bany, sobretot quan l'estiu és plujós.</p> 08223-154 Per un corriol des del Km 21,4 de la carretera de Monistrol o pel camí del riu. <p>Al poble hi ha molta tradició d'anar a banyar-se al gorg a l'estiu, i és un indret molt freqüentat.</p> 41.6957100,2.0486200 420834 4616429 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77883 Alzina d'en Crispiano https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-den-crispiano <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> Fa pocs anys se li va efectuar una poda una mica maldestra que li va desdibuixar la forma coneguda fins aleshores. <p>Alzina singular en un encreuament de camins. No és especialment remarcable, i de vegades té una fita a sota mateix per a identificar-la.</p> 08223-155 A mig camí entre el Marquet i Rocamur. <p>El referent popular d'aquesta alzina no és pel seu caràcter botànic sinó pel fet que aquí sempre s'hi aturava el bosquerol Crispiano Ventura, carreter de Castellar. Durant anys aquí hi va penjar l'abric, les eines, hi lligava la mula i fins i dormia al ras. Des d'aleshores ha estat un punt de referència estimat, i conegut pels vilatans i excursionistes. Encara que el nom ha estat normalitzat en 'Crispià', sempre se li havia dit, a ell i a l'alzina, 'Crispiano'. De fet està a tocar d'una cruïlla de camins de la qual esdevé referència.</p> 41.6709900,2.0203400 418450 4613711 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Simbòlic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77894 Font del Balumí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balumi <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Surgència que brolla de manera natural del subsòl sense crear una font pròpiament dita, sinó un petit gorg amb presència intermitent d'aigua. Hi ha qui creu que el riu Ripoll neix realment aquí, i no al sot del Galí, però la surgència pot interrompre's en èpoques de sequera i per tant no es pot considerar el cabal originari.</p> 08223-166 A la confluència de torrenteres sota la casa del Balumí, vora el coll de la casilla. 41.7033000,2.0249100 418871 4617294 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'entorn va quedar plenament afectat pels incendis del 2003, amb pèrdua de flora, i actualment està molt embardissat, a part que l'afluència d'aigua del subsòl ha resultat alterada. Quan hi ha aigua també hi ha molta malesa, i l'antic accés a aquesta bonica curiositat natural és actualment difícil. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77895 Camí ramader de Castellar a Castellterçol (Camí ramader del Pirineu) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-castellar-a-castelltercol-cami-ramader-del-pirineu <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> <p>Traçat irregular, en alguna part perdut, vorejant el terme i desviant-se cap al Bages. En algun tram coincideix amb camins rals, en d'altres travessa serrats evitant grans masos i nuclis de població. Pujava des de Castellar per Collmonner, i seguia per l'alçada de la Codina fins al Pla de les Forques i el serrat de Costa Barrassa (les Costes), en part fora del terme municipal per haver-ne estat el límit. Després del coll de cal Blanc travessa els cingles de Salamó per dalt, pel Pla del Bonell fins a Traens; actualment en part fora del terme, aquest traçat era considerat la partió amb el terme de Granera. D'allà seguia pel bosc per sobre del galí i fins al coll dels Tres Senyors, vora l'actual coll de la casilla.</p> 08223-167 Traçat pels límits del terme des de Collmonner, Coll de les Forques i coll de Balumí. <p>El camí està documentat al segle XVIII i seguit per ramats fins a mitjan segle XX. Bona part del recorregut és l'actual PR 145 (sense variants), mentre que el traçat damunt del Galí s'està perdent arrel de la construcció de la carretera de Gallifa i l'efecte dels incendis de 2003.</p> 41.7047600,2.0858500 423943 4617401 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram que passa pel collet de Can Blanc, ben bé dins el terme municipal. 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77896 Camí de Sant Llorenç a Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-mura <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> Darrerament el servei del parc ha començat a recuperar trams d'aquest camí, com a camí de la Vall d'Horta. En algun tram està balisat i comprèn les indicacions de diversos elements del rec o sèquia. A més dels plafons informatius està previst fer algun fulletó. El tram de la Muntada al collet del Llor forma part del GR 5 i està balisat. <p>El camí sortia per la Creu de Ricó i enfilava per la vall d'Horta passant segurament per la Torre de Lacera. Al mas de la Roca passava pel mig de la casa, on encara es poden veure punts de defensa i el passatge, i seguia per llevant de la riera cap a les Oliveres -no pel traçat actual de la carretera (oberta a principis de s. XX per al Marquet). El traçat segueix per la Muntada, pont de la Muntada, pont del Marquet i s'enfila per la font del Llor fins a tocar els Emprius, des d'on davalla cap a Mura.</p> 08223-168 De Sant Llorenç per la Vall d'Horta <p>A més de ser la principal via de comunicació de la vall d'Horta, paral·lela al rec, aquest camí deuria ser seguit durant anys per travessar la vall cap al nord. Alguns vestigis del traçat es demostren antics, i encara es recorda com a camí de carboners i altres bosquerols. A l'entrada del mas de la Roca hi ha una antiga construcció, com una torreta, amb espitlleres i espai per a un portal, vestigi probablement d'una defensa d'origen medieval d'aquest pas, no a la casa (que va absorbir la construcció) sinó públic.</p> 41.6700000,2.0429600 420332 4613580 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram del camí que fins a finals de segel XIX passava per l'interior del mas la Roca, i que actualment és un passatge cobert per arcades dins la casa. 94 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77898 GR 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-5-0 <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. AA.DD. (2007) Guia dels senders GR4 - GR5 - GR176 - GR179 i GR241. Barcelona, Associació catalana de Senderisme / FEEC.</p> Arrel de la publicació de la topoguia, tot el GR ha estat revisat i marcat de nou l'any 2007. <p>Part del traçat del GR5 o 'Sender dels Miradors', que va del Garraf a Montserrat, el Montseny i acaba al Maresme. El tram que creua el terme municipal de Sant Llorenç Savall baixa de coll d'Eres al coll del Llor, baixa a la vall d'Horta però se'n desvia a la Muntada per passar per sota del turó d'Abellerols (seguint un antic camí entre Comabella i la vall d'Horta) cap a la creu de Ricó. Travessa el poble per sortir-ne per les Avenques i continuar a llevant pel Pla de les Forques.</p> 08223-170 Des de Coll d'Eres al Pla de les Forques. <p>La primera part del GR, fins a Montserrat, constitueix un dels senders balisats més antics de Catalunya. Tot i que la resta del traçat estava contemplat es va tardar una mica més a completar-lo essent homologat l'any 1980. Indicat a la majoria de mapes a poca escala des d'inicis dels 80, la guia no s'ha publicat fins al 2007. Tot i que aquesta via en si no és un camí històric, sí que va enllaçant diverses vies de comunicació utilitzades des de ben antic.</p> 41.6767600,2.0369100 419836 4614336 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al collet sota Abellerols, entre la Muntada i la Creu de Ricó, des d'on es té vista a la Vall d'Horta i a la població. 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77899 GR 173 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-173 <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>El traçat coincideix en part amb els antics camins rals de Sant Llorenç a Terrassa i de Sant Llorenç a Caldes i Castellar, i també amb els traçats dels GR 5 i el PR 145. Aquesta variant entra al terme venint de les Arenes, pel Pi de les Quatre Besses, coll de Palomeres i Rocamur; a la Vall d'Horta s'ajunta al GR 5 i entra a la població, per seguir per sota la Busqueta cap a Coll Roig i d'allà a Catafau, a Castellar del Vallès.</p> 08223-171 De la vall de Mur a Coll Roig. <p>El sender sencer rep el nom de sender del 'Vallès Natural', i fa una volta pels parcs naturals i massissos de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola. Encara que el sender va ser definitivament homologat l'any 1999 i habitualment està balisat, no disposa d'una topoguia editada.</p> 41.6741900,2.0645700 422136 4614026 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al sector de les Avenques, sortint del poble, al collet que hi ha sobre la casa dita Masia de mossèn Enric d'Ossó. 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
77901 Hipogeu de la plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-placa <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Al subsòl de la plaça, per sota de la carretera, davant de l'hostal de cal Ramon, hi ha un hipogeu o sala soterrada i tancada, amb l'únic accés d'una galeria lateral. La sala no és d'obra sinó que és buidada a la terra, i presenta dotze fornícules rectangulars a l'entorn amb la part interior còncava, i un banc seguit d'obra. A la galeria hi ha grafits del segle XVII, i sembla que en aquella època aquest espai es va fer servir de fresquera de l'hostal aprofitant aquesta obra, per tant, anterior. S'ha deduït que podria haver estat un espai de culte religiós no permès en època baix-medieval.</p> 08223-173 Al subsòl de la plaça major <p>La troballa es va produir l'any 1982 en motiu d'unes obres. Segons comunicació de Miquel Casals es féu una memòria arqueològica que s'ha perdut, i l'accés només es podria fer per una claveguera propera. La sola informació, doncs, és a la publicació de CASALS i VICENS. Els grafits d'època moderna, que s'han atribuït a l'ús de l'espai per part de l'hostal, corresponen al moment en què es deuria fer una remodelació de la plaça i l'espai de cementiri, que antigament es trobava a l'est de l'església. No s'ha relacionat, però, aquest espai amb el cementiri.</p> 41.6786800,2.0581500 421607 4614530 08223 Sant Llorenç Savall Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'únic accés, tancat, es podria fer pel clavegueram. 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 152,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/