Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
77780 El Marquet de les Roques https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-les-roques CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. XIII-XX A causa de l'activitat turística, tant la casa com l'entorn reben sovint actuacions com arranjament d'accessos, zones d'aparcament, senyalització, etc… Masia originàriament agrícola i posteriorment residencial, ara dedicada a usos públics. El cos principal de la casa és el mas d'origen medieval del Marquet, i conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades d'època moderna. La resta de l'edifici, el cos de ponent, és de gust historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola vidriada i escultures, obra de l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. A la part de llevant hi ha adossada la masoveria. Per la seva importància, la casa té capella pròpia, diverses dependències i indústries rurals properes. 08223-52 Al fons de la Vall d'Horta, seguint la riera de la font del Llor. Les primeres dades de l'existència d'aquest mas es remunten al 1162, i amb el nom de Coma d'Hermet, on vivia la família Marquet, es pot seguir la seva pista medieval. També hi ha notícia documental de la masoveria des del 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV. L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès el comprà als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants. Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l'any 1895 Antoni Oliver i Buxó, industrial i avi de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) va encarregar l'eixample de la casa a l'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner. Als anys vint va ser punt de trobada d'intel·lectuals i artistes (Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, etc.), i Joan Oliver hi organitzava vetllades literàries amb el grup d'escriptors conegut com La Colla de Sabadell. Aquí es constituí l'editorial La Mirada, que encara perviu. La família en perdé la propietat durant la guerra civil, i l'any 1941 fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble. Actualment és propietat de la Diputació, que hi duu a terme activitats culturals combinades amb l'activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers. 41.6774200,2.0201400 418441 4614425 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial - cultural - productiu 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Popular - Juli Batllevell 94|98|105|85 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77790 Forn de Pega del Marquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-marquet Tot i que en desús des de fa decennis, els dos pous es mantenen bé. En pertànyer al Parc ha començat a ser restaurat recentment i eventualment s'hi fan visites guiades. Forn de pega construït aprofitant el desnivell de la muntanya, i a la vora del camí per tal de poder transportar el producte. Són ben visibles el clot superior, on s'apilaven les teies, i l'olla que recollia la pega. El clot fa uns 1,7 m. de diàmetre per uns 2 m. de fons i just sota seu hi ha l'olla, més petita (uns 1,3 m. de diàmetre per pressumiblement 1 m. de fons). Les parets són gruixudes i sòlides i, tot i la vegetació que hi ha crescut al damunt, els blocs de pedra són ben visibles. 08223-62 A poca distància de l'aparcament del Marquet, camí de Rocamur. Està indicat amb un cartell del Parc. Dels forns de pega se n'extreia trementina de resina del pi dels voltants que, solidificada, es venia en blocs de pega. Aquest producte era destinat a la venda, no a ús propi de la casa. És possible que es fes servir per a calafatejar els bóts de vi per a transport, en un entorn molt abocat a la vinya. Tot i que és impredible fixar una data per a aquestes indústries rurals, podria haver-se fet a finals del XVIII o al llarg del XIX com una font d'ingressos més d'una casa amb recursos. El forn de pega del Marquet fou descobert no fa gaires anys en fer neteja d'aquesta part de bosc. 41.6764100,2.0200100 418429 4614313 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77762 El Romeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-romeu AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. XVII-XX Masia residencial amb un cos central antic i diverses dependències tancades per un barri. A ponent s'hi han anat afegint dependències agrícoles i d'habitatge totalment modernes, sense desdir el conjunt. La casa té diverses llindes datades dels segles XVII i XVIII i decorades amb creus. Els anys 60 i 70 del segle XX va ser molt reformada com a residència, amb finestrals, piscina i jardins en lloc d'hortes, però respectant amb encert l'estructura i estètica originals. 08223-34 Seguir la carretera de la Vall d'Horta fins al fons de la vall; la darrera desviació duu al Romeu. Encara que podem suposar que abans ja tenia vida, el primer esment que tenim del mas (1236) el descriu com el Romeu, abans dit Comapregona, encara que aquest nom també s'aplicava al mas veí de Pregona. Al llarg de l'edat mitjana la documentació ens parla dels propietaris de cognoms Romeu i Comapregona. Fou propietat dels Romeu fins al segle XIX, i als anys 60 del segle XX va ser agençada com a segona residència pels actuals propietaris. 41.6882300,2.0193200 418387 4615626 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A l'entorn de la casa hi ha diverses eines i peces antigues que no són originàries del lloc. 98|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77873 Avenc de la canal de la Ravella https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-la-ravella <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>L'entrada de l'avenc es troba just a la vora del camí de la Canal de la Ravella, arran del cingle. L'entrada de la boca deu fer uns 2 m, i l'avenc arriba als 16 m de fondària.</p> 08223-145 A la meitat de la canal de la Ravella. <p>L'avenc fou descobert casualment per uns carboners que hi van encendre la pila a sobre, i el pes va fer obrir l'avenc, per on es va enfonsar la llenya amb gran estrèpit; els carboners es van pensar que havia estat el diable qui se'ls havia endut la feina a l'infern.</p> 41.6625700,2.0191600 418341 4612778 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77873-foto-08223-145-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77815 Megàlit de Roca Sareny (Dolmen de Roca Sareny) https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-roca-sareny-dolmen-de-roca-sareny AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 7 (El Dolmen de Roca Sereny, octubre 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. En el moment de redactar aquesta fitxa s'acabaven de fer obres de consolidació i estava previst fer la senyalització del jaciment. Cista de lloses de forma rectangular, ubicada damunt d'un petit túmul artificial, de la qual només queden tres parets i la llosa superior desplaçada. L'espai funerari mesura uns 150 x 60 cm i uns 50 d'alçada, i està tancat per blocs de pedra seguint el possible túmul. 08223-87 Sota el penyal de Roca Sareny, accessible per una pista i després corriol des del coll de la Casilla El sepulcre va ser localitzat per uns excursionistes l'estiu de 2005, de manera casual i en haver quedat al descobert arran de l'incendi de 2003. La mateixa tardor s'hi va fer una campanya arqueològica, així com una intervenció d'urgència l'abril de 2006. Actualment està en estudi per a intervencions de manteniment i senyalització. 41.6936500,2.0184500 418321 4616229 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Cultural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon En el moment de la descoberta estava inviolat encara que malmès per la intempèrie, i s'hi van trobar sis esquelets amb aixovar funerari: material ceràmic i lític i dos botons triangulars d'os. 79|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77823 Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca. 08223-95 A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista. 41.6611200,2.0169000 418151 4612619 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Lúdic/Cultural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. 94|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77763 Pregona (Comapregona) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregona-comapregona AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. XIV-XX Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l'època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L'ampliació d'estil modernista és un altre cos adossat al nordest, ben diferenciat, fet d'obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure. 08223-35 És la casa que queda més al fons de la Vall d'Horta; la reixa d'accés sol estar tancada. La història del mas Pregona (citat per primera vegada l'any 1236), de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista a l'estil del veí Marquet de les Roques. 41.6882000,2.0159200 418104 4615626 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat. 94|98|105|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77874 Avenc del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-davi <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. LLOPIS LLADÓ, N. (1935) Avenc del Daví, 'Sota Terra', Barcelona, Club Muntanyenc Barcelonès. SAMARRA, X.; CAROL, A. (1986) Les rates pinyades. Barcelona, Federació catalana d'Espeleologia.</p> <p>L'entrada de l'avenc és ampla, i es distingeixen dues boques a banda i banda d'un bloc caigut que crea un pont penjant. El pou ateny els 65 m de fondària per un recorregut de 250 m. La cavitat tenia diverses formacions d'estalactites que van ser arrancades al llarg dels anys.</p> 08223-146 Vora la canal de la Ravella, accés des de la Font Flàvia o les casetes del Bufí per un camí més a SE <p>L'avenc del Daví va ser explorat per primer cop als anys 1912-1913, i és utilitzat sovint com a escola d'espeleologia. Quan s'hi va entrar per primer cop s'hi van trobar antics motlles de fabricació de moneda falsa, que un conegut grup de falsificadors instal·lats als Òbits havien llançat pel pou abans d'ésser descoberts.</p> <p><span><span><span><span>Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.</span></span></span></span></p> 41.6594000,2.0163500 418103 4612428 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77874-foto-08223-146-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Miniopterus schereibersi) que rep una especial protecció per part del Parc Natural (Programa de protecció de la fauna cavernícola), raó per la qual no és permès entrar a la cavitat des de l'1 de novembre al 31 de maig. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77809 Font del Llor https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llor CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. Font natural arranjada amb una petita esplanada i un pedrís. L'accés també està arranjat amb escales i altres facilitats, i la sortida d'aigua té un petit rec. Curiosament no hi ha cap exemplar de llorer, que hauria donat nom a l'indret. 08223-81 Des del pont del Marquet de les Roques, seguint la canal de la font del Llor; està senyalitzada. La font del Llor a apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda. Té llarga tradició com a indret de fontades i berenades, i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d'Horta a Coll d'Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques. A principis del segle XX l'aigua fou embotellada i es venia a domicili a diverses poblacions del Vallès com a 'Manantial Llor, Castell Marquet'. Les construccions que es veuen en arribar-hi (basses, murs) són fruit d'aquesta activitat. 41.6758100,2.0154800 418051 4614251 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A la vora hi ha restes de construccions de quan l'aigua havia estat embotellada. 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77871 Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> 08223-143 A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès 41.6630100,2.0153800 418027 4612830 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77870 Cova gran de les Fogueroses https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> 08223-142 Al vessant E del paller de les Fogueroses. <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> 41.6693600,2.0140600 417925 4613536 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77813 Font Flàvia (de l'Auflàvia) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. 08223-85 Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. 41.6578400,2.0137900 417888 4612257 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77865 Avenc de Pregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-pregona <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>L'entrada és per l'avenc, però comunica amb una bauma inferior que havia servit d'amagatall durant la guerra civil.</p> 08223-137 Damunt de la casa de Pregona, prop del camí a coll de Pregona. <p>Redescobert després del foc del 2003, és un avenc senzill</p> 41.6897900,2.0129400 417858 4615805 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77792 Forn d'obra de Pregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-pregona FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. Tot i que es conserva l'estructura, l'edifici està ensorrat. Forn de dues boques, amb la part superior enfonsada però que permet veure les voltes de l'interior; es conserven totes i són de pedra i morter. La graella de sobre les voltes ha desaparegut, així com el pis superior. La construcció és vora la llera del torrent, d'on potser s'extreien argiles. 08223-64 A mig camí de la casa de Pregona i el coll de Pregona; el camí és perdedor d'ençà dels incendis. No hi ha documentació escrita sobre l'antiguitat d'aquesta construcció, que per la seva tipologia sembla ser força antiga. L'indret, vora un torrent i amb argila i llenya a l'abast, es trobava antigament en ple camí carreter de la Vall d'Horta a Mura, camí que facilitaria el transport de les peces cuites. 41.6895000,2.0125400 417824 4615774 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77792-foto-08223-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77792-foto-08223-64-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77864 Les Fogueroses https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> 08223-136 Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> 41.6701800,2.0127000 417813 4613629 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Legal i física Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77866 Cau dels Emboscats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-dels-emboscats <p>Balma arrecerada i orientada a l'est en una de les característiques formacions dels Emprius, que no arriba a formar una cova. Té sortida per l'altra banda de la penya. L'accés és per un forat que sembla un avenc i s'ha de fer per una escala de fusta i unes grapes de ferro.</p> 08223-138 Cova oberta o balma a llevant en un penyal de la carena dels Emprius, vora el Queixal Corcat. <p>El nom li ve d'haver estat amagatall de perseguits en èpoques diverses: s'hi amagaven bandolers, maquis, carlins.. I sembla que fou molt utilitzat en la guerra del Francès, per estar a la vora d'un antic camí de pas. Durant la guerra civil s'hi protegiren primer els perseguits pels esvelotats d'esquerres i després els represaliats pel franquisme, fins i tot als primers anys de la post-guerra; encara n'hi ha el record entre la població de Sant Llorenç. Actualment és un punt d'interès en les excursions als Emprius, malgrat la seva localització i accés difícils.</p> 41.6829800,2.0121700 417785 4615050 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77866-foto-08223-138-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77869 Cova de l'Àngel (o de Bellver) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-langel-o-de-bellver <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Cova d'entrada estreta al mig d'una esquerda, uns metres per damunt del camí. Té 25 m de recorregut interior i no lluny de l'entrada s'hi poden veure uns remarcables exemples de gours, curioses formacions calcàries en forma de petit clot escalonat on s'acumula aigua.</p> 08223-141 Passada la cova Simanya, al final de la mateixa línia de cavitats. <p>La cova ha servit d'aixopluc i habitatge temporer en diverses èpoques, però és sobretot coneguda per un estadant que al segle XVIII li va donar el nom. Jaume Bellver era un ermità veí de Castellterçol, que visqué a la cova després d'haver estat ja a l'ermita de Santa Agnès.. Pel que sembla era un personatge mig eremita mig savi a qui la gent dels masos propers acudien a demanar consell, i per això era anomenat 'àngel'.</p> 41.6749400,2.0091300 417522 4614160 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77867 Cova Simanya (Cova Simanya Gran) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-cova-simanya-gran <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1997).La vall del Riu Ripoll. La vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Pàg. 32-34. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Abat Oliba 13.</span></span></p> La cavitat és de les més visitades pels afeccionats i principiants a l'espeleologia, a més d'excursionistes. El jaciment arqueològic està destruït, però els elements de paleontologia estan a l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell. Les formacions estalactítiques interiors no estan gaire malmeses, però són febles. <p>La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. La galeria d'entrada fa gairebé 100 m de fons fins que arriba a l'anomenada Font de l'Oca, espai ampli amb formacions estalactítiques; d'aquí es divideix en dues galeries més de 46 i 43 m, fins a seguir tota la profunditat, que ateny els 372 m. Va ser formada en els primers estadis erosius del massís, i encara que actualment hi discorre un rierol la font del seu nivell de desguàs brolla molt més avall. Per l'interior arriba a comunicar amb una altra cova, la del Triangle, que té 121 m de recorregut.</p> 08223-139 Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. <p>La cova Simanya és potser la cavitat més popular del massís. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. Com és tradició en nombrosos cims del país, és costum d'instal·lar-hi pessebres per Nadal, tant a la boca com també a l'interior de la cavitat.</p> 41.6741200,2.0090700 417516 4614069 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'any 1911 s'hi varen trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys 30 es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics. Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Rhinolophus ferrum-equinum), raó per la qual es prohibeix l'activitat espeleològica entre l'1 de novembre i el 31 de maig.Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77816 Necròpolis visigòtica de Coll d'Eres (o dels cingles del Marquet) https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-visigotica-de-coll-deres-o-dels-cingles-del-marquet FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VI-VII La intempèrie, el pas de turistes i, sobretot, de senglars, van malmetent el jaciment mica en mica. No hi ha cap protecció, però per evitar el vandalisme o el simple pas massiu de visitants des del proper i concorregut coll d'Eres, des del Parc s'evita el seu coneixement. Al vessant SE d'un caire de carena es troben sis cistes de lloses orientades E-W. Dues d'elles es van poder documentar, una corresponent a un infant i l'altra a un adult, que conservava una sivella de bronze; les altres ja estaven saquejades. Estan cobertes de bosc i malesa, i algunes d'elles són difícils de localitzar. 08223-88 A 50 m al S de coll d'Eres, pel camí de la Mola, seguir un corriol N-NE Possible necròpoli d'un nucli de poblament visigòtic al mateix coll d'Eres. El conjunt fou habitat a l'alta edat mitjana, i es pot datar entre els segles V i VII. Alguns estudiosos han deduït que podria tractar-se d'un grup de fugitius d'Ègara durant alguna invasió àrab. El jaciment fou descobert a principis del segle XX pel pastor Tomàs Malé i excavat amb un cert criteri arqueològic l'any 1929 per Joan Solà. En aquesta excavació es trobà la sivella visigòtica a l'única sepultura que, per estar molt coberta, no havia estat profanada entremig per carboners i furtius. 41.6707400,2.0091100 417515 4613694 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-3.jpg Legal Visigot|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 87|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77855 Drac de Sant Llorenç Savall https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> 08223-127 Llegenda situada a la Cova Simanya. <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> 41.6747400,2.0090500 417515 4614138 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77814 Conjunt neolític de les Simanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-neolitic-de-les-simanyes CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. GORINA, P. (1930) La prehistòria de Sant Llorenç del Munt. Ceràmica eneolítica en la Cova Simanya. Terrassa, Arxiu del Centre excursionista de Terrassa, 12 (64). FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. TEN, Ramon (1980) Notes entorn del Neolític Vallesà, Arraona núm. 10, Sabadell El jaciment ha estat destruït, i la col·lecció escampada, tot i que es conserven material ceràmics al Museu de Terrassa i ossis al Museu Crusafont de Sabadell. El conjunt de les Simanyes el constitueixen les coves de la Simanya Petita, Simanya Gran, Simanya Nova o de la Canal, a més de la Cova de l'Àngel, la del Triangle i la de les Lianes. Totes elles estan comunicades entre si, i pel fet d'estar encarades a migdia i tenir aigua propera han estat habitades des d'antic. S'han fet troballes de materials del neolític i eneolític a la Simanya gran i sobretot a la Simanya Nova o Cova de la Canal. Es tracta de ceràmiques amb incisions, pentinats i cordons amb decoració cardial, a més de restes òssies diverses. També s'hi han trobat altres restes d'època romana i altmedieval. 08223-86 Conjunt de coves sota el Montcau Arreu del massís de Sant Llorenç, abundant en coves i baumes, s'han trobat interessants vestigis de l'eneolític i neolític. La Cova Simanya és una de les més ben condicionades per a l'assentament humà gràcies a l'espaiositat i la presència permanent d'aigua, i en el transcurs d'unes excavacions realitzades l'any 1930 s'hi va trobar una gran quantitat de ceràmica eneolítica. La Simanya Nova o de la Canal ha donat com a resultat ceràmica d'època neolítica sobretot arrel d'una excavació duta a terme per membres del Museu d'Història de Sabadell l'any 1969, però que no va documentar ni l'estratigrafia ni la ubicació dels materials. En altres coves properes s'han trobat destrals polides i altres elements menors. 41.6748500,2.0090300 417513 4614151 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77814-foto-08223-86-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Lúdic/Cultural 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La fitxa comprèn el conjunt de les sis coves amb restes arqueològiques. L es dades UTM corresponen a la Cova Nova o de la Canal, però cal remetre's també a la resta de jaciments. 78|79|80|83|85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77878 Cova Simanya Nova (o de la Canal o del Torrent) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-nova-o-de-la-canal-o-del-torrent <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50.</span></span></p> <p>Cova que forma part del conjunt de les Simanyes però que, per quedar-ne apartada, no es va catalogar fins bastant més tard. La boca és ampla i va permetre l'assentament humà en la Prehistòria, i al fons hi comença una cavitat que ateny els 40 m de recorregut.</p> 08223-150 Al sector de les Simanyes, més al nord de la Simanya Gran. <p>La cavitat no va ser descoberta fins l'any 1961, i als anys 70 s'hi van fer excavacions. Del conjunt de les Simanyes és la que ha aportat més material (ceràmiques d'època neolítica amb cordons) o que, si més no, ha pogut ser controlat abans de dispersar-se. Part del material es custodia al Museu d'Història de Sabadell.</p> 41.6749100,2.0089700 417508 4614157 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2021-08-04 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
77868 Cova Simanya Petita https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-petita <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>Situada molt a la vora de la Cova Simanya gran, la petita també té una boca gran i de fàcil accés, amb la mateixa forma que la Simanya gran. Té 70 m. de recorregut interior.</p> 08223-140 Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. <p>Sense la importància de la Cova Simanya gran, aquesta cavitat també fou coneguda i utilitzada en diverses èpoques històriques, i va ser explorada des dels inicis de l'espelelologia al nostre país. S'hi van fer troballes arqueològiques (restes ceràmiques d'època neolítica i medieval)</p> 41.6730000,2.0086900 417483 4613945 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77868-foto-08223-140-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 165,55 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/