Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77886 | Pinassa del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-del-dalmau | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> | <p>Exemplar particularment alt i recte de pi blanc o pinassa, que sobressurt enmig del bosc. A 1 m de terra la soca mesura 3 m de de circumferència i 95 cm de diàmetre. Deu fer uns 20 m d'alçada.</p> | 08223-158 | Seguir el torrent de la font del Cubell fins gairebé la carena; l'accés a la pinassa està fitat. | <p>La propietat del Dalmau conserva alguns dels espais boscosos més remarcables del massís i del terme, en bona part degut a la resistència dels amos a les tales indiscriminades; sembla que l'amo del Dalmau es resistí especialment a les tales de pinassa per a la indústria naval de principis del XVIII, època de la qual podria datar aquesta raconada. Visible des del camí de Santa Agnès, aquesta gran pinassa ha esdevingut una referència per a locals, boquerols i excursionistes, i apareix sovint en els itineraris de muntanya al massís.</p> | 41.6549600,2.0294100 | 419185 | 4611923 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77886-foto-08223-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77798 | Forn de calç del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-dalmau | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIX | El forn està en estat de ruïna, ple de malesa. | Restes de la paret d'un forn de calç excavada al talús a l'oest de la riera; encara es pot endevinar part del graó sota les bardisses i les parets foses, des d'un tall que deuria ser l'entrada. | 08223-70 | A la pista de la vall de Mur, a l'indret de Quatre Camins en direcció a la riera del Dalmau. | Per la seva situació aquest era el forn de calç del Dalmau, i deuria aprofitar els còdols de la riera Seca, aquí en una llera ampla i rocosa. | 41.6560300,2.0398900 | 420059 | 4612032 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77798-foto-08223-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77798-foto-08223-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77875 | Avenc del Xarop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-xarop | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>A mig camí de la pista de la vall de Mur cap a Puig Rodó, la boca de l'avenc queda a tocar d'un revolt, i generalment està protegit per un reixat de buscalls. Té uns 50/60 cm de boca i ateny els 6 m. de profunditat.</p> | 08223-147 | A l'inici de la pista de la Vall de Mur, prendre una bifurcació a la dreta. | 41.6566800,2.0459400 | 420563 | 4612099 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77875-foto-08223-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77791 | Forn d'obra del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-dalmau | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | El forn va ser utilitzat durant anys com a abocador; encara que ja no té aquest ús és ple de brutícia i no se li presta cap atenció especial. La vegetació de la teulada pot acabar malmetent-lo. | Forn força gran, amb quatre xemeneies superiors, de les quals tres queden més o menys dempeus. Per l'única obertura inferior es pot distingir una columna que deuria sostenir la graella de cocció. Actualment té malesa a la teulada, i hi han crescut alguns arbres encara petits. | 08223-63 | A pocs metres del mas, seguint el camí del torrent de la Font del Cubell. | Aquest forn deuria abastir el maó i la ceràmica de la casa del Dalmau en època moderna; es tenen notícies d'un ús encara al segle XX, però durant molt de temps es reaprofità com a abocador. Actualment està net, però no se li presta cap atenció especial. | 41.6565700,2.0313700 | 419350 | 4612100 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77791-foto-08223-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77791-foto-08223-63-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77876 | Avenc del Pi de les Quatre Besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pi-de-les-quatre-besses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Petit avenc arran de camí, sobre el pi de les Quatre Besses, de 3 m de profunditat i una boca llarga i estreta.</p> | 08223-148 | Una mica més al sud del Pi de les Quatre Besses, a l'entrada de la vall de Mur. | 41.6567300,2.0406400 | 420122 | 4612109 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||||
| 77890 | Balmes d'en Carné (Coves del Carné) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-den-carne-coves-del-carne | La cova està senyalitzada pels serveis del Parc. | <p>Tot i que hi ha una cova pròpiament dita, el lloc és conegut com 'les balmes' perquè la roca crea diversos aixoplucs utilitzats al llarg del temps. Arreu del cingle hi ha marques d'antics murs, parets fumades i restes d'antics forns. A la part més protegida de les balmes n'hi ha una amb un forat fondo al final, que és l'entrada de la cova pròpiament dita. Aquesta ateny els 35 m de profunditat, tot i que un cartell indica 23 m..</p> | 08223-162 | En una cinglera de la carretera de Castellar, al límit del terme municipal. | <p>Quan en aquest indret no hi havia cap via de comunicació aquest tros de cingle era utilitzat com a refugi, corral i excepcionalment com a vivenda; el topònim es deu al proper mas Carné, a l'altra banda del riu.</p> | 41.6568400,2.0522900 | 421092 | 4612111 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77890-foto-08223-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77858 | L'àvia del Dalmau (la vella del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-dalmau-la-vella-del-dalmau | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Llegenda segurament inspirada en algun fet real, amenitzat amb frases fàcils de recordar per la canalla. Conten que fa anys, al Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l'àvia s'hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s'acostaven a la casa tres individus d'aspecte sospitós, i l'àvia Dalmau va córrer a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat. Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l'àvia que deia: - Pere, salta per l'era! Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava: - Bernat, salta pel terrat! Els lladres van tornar a córrer, però la vella va continuar fent tota mena de sorolls i cridant: - Ramon, compta quants són! Els bandolers es van mirar sorpresos, però un darrer crit de l'àvia els va fer decidir del tot. - Joan, mira cap on van! Van arrencar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velociat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.</p> | 08223-130 | El Dalmau, casa de la vall de Mur | <p>La llegenda és força viva i popular, i apareix en diversos reculls de llegendes locals. Probablement nasqué en èpoques convulses de pas de bandolers per la contrada.</p> | 41.6570400,2.0323100 | 419429 | 4612151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen al mas Dalmau. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77765 | El Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dalmau-0 | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIII-XIX | En el moment de redactar aquesta fitxa els actuals veïns estaven fent obres a la casa. | Conjunt remarcable de casa pairal, masoveria, dependències i una terrassa tancades per un barri i altres annexos al voltant d'una gran era. El cos central de la casa és de dos pisos, i encara que se li endevina l'estructura antiga va ser àmpliament reformada en època moderna; així ho testimonien diverses llindes gravades i datades dels segles XVII i XVIII. A la façana, presidida per un gran portal adovellat, hi ha una curiosa llinda esculpida amb dues figures tosques (masculina i femenina?) al voltant d'una màscara encerclada. A les façanes de llevant i de migdia hi ha dos rellotges de sol bellament esgrafiats i restaurats a mitjan s. XX. A ponent de la casa hi ha una gran bassa per a rec que recull les aigües pluvials de tot el joc de teulades, ja que les fonts són escasses a la Vall de Mur. | 08223-37 | A la Vall de Mur, al sector del torrent de la font del Cubell. | Documentat des del segle XII, el mas Dalmau depenia feudalment del monestir de Sant Llorenç de Munt i durant un temps també estigué sota la protecció i jurisdicció del castell de Pera i, se suposa, de la seva avançada de Rocamur. Els propietaris sempre han estat la família Dalmau, probables descendents d'un primer Dalmau de nom, l'any 1110, encara que no sempre ha passat de pares a fills per problemes menors. A principis del s. XXI morí l'últim descendent de la família Dalmau, que hi residia, sense descendència. El mas conserva nombrosos pergamins de la seva pròpia història. Vora la casa hi ha l'antiga parroquial de Sant Pere de Mur, que d'encà el segle XVIII passà als Dalmau assumint funcions de capella privada; encara que no forma part de la casa, és coneguda també com a Sant Pere del Dalmau. | 41.6570500,2.0323100 | 419429 | 4612152 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77885 | Pi de les Quatre Besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-quatre-besses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> <p>ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 344-354. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. El gegant de la vall de Mur, pàg. 12-13. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a></span></span></p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa que té la curiositat de tenir quatre branques principals, o quatre besses, des de la soca. Les darreres mesures preses li donaven 28 m d'alçada i 4,70 de soca. A 1 m del terra fa 4,25 m de perímetre i 1,35 m de diàmetre.</p> | 08223-157 | Passada la cruïlla de quatre camins, camí del Daví, per un corriol. | <p>Per la seva particularitat botànica l'arbre sempre ha estat respectat en les tales i altres treballs forestals, i és una referència per als propietaris i els excursionistes. L'any 1986, arran d'una intensa nevada, es va desprendre una branca d'ordre secundari, de la qual es van fer estudis dels anells i que es va poder datar de 1796, a més d'oferir informació local de periodes de sequeres. Durant un incendi l'any 1917 diversos veïns van acudir a salvar-lo juntament amb el capellà i un seminarista, i l'any 1937 l'amo del Dalmau s'hagué d'enfrontar a una tropa de revoltats que volien tallar-lo, oferint la seva vida a canvi de la del pi.</p> | 41.6574900,2.0394600 | 420025 | 4612194 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-08-09 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per les seves dimensions i la seva suposada antiguitat se'l suposa l'arbre més vell del massís de Sant Llorenç del Munt (o el que s'ha pogut salvar de les tales). | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77799 | Forn de calç del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-davi | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Encara que ruïnós i ple de malesa, manté l'estructura encara força ben conservada. | Forn de calç obert a un talús del torrent que ve des de la Cadireta. Conserva el graó inferior per a la volta i l'accés força sencer. Deu mesurar un 3,20 m. de diàmetre, i té les parets de pedra recremada. | 08223-71 | Des de Sant Pere del Dalmau, seguir un corriol fins a trobar el torrent que baixa de la Cadireta. | Encara que força proper a l'església i casa del Dalmau, aquest era el forn de calç del Daví. Segurament se situava en aquest punt allunyat de la casa per a a profitar els còdols de la riera per a elaborar la calç. | 41.6577100,2.0280700 | 419077 | 4612230 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77799-foto-08223-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77799-foto-08223-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77813 | Font Flàvia (de l'Auflàvia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia | Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. | 08223-85 | Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. | La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. | 41.6578400,2.0137900 | 417888 | 4612257 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77731 | Sant Pere de Mur (Sant Pere del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mur-sant-pere-del-dalmau | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XI-XVIII | Església privada amb culte no regular; no té cap tipus de parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Originàriament era de planta rectangular amb absis a llevant, i amb dues primitives i interessants portes a nord i a sud. Una reforma posterior capgirà l'estructura obrint una porta (datada) al lloc de l'absis, tapià les antigues portes, sobrealçà el sostre i afegí el campanar d'espadanya. | 08223-3 | Sobre el mas Dalmau, seguint el camí dels horts de la casa; els masovers en tenen la clau. | Sant Pere de Mur va ser consagrada l'any 1101 com a parroquial de la vall, que en aquells moments començava a ser molt poblada; coetània a la consagració de la nova església de Sant Llorenç del Munt, amb la qual manté alguns paral·lelismes estílístics. Arran de la despoblació de la zona per la pesta, al segle XV ja era una capella administrada pel proper mas Dalmau. Tal com consta a la nova llinda (Antoni Dalmau 1722) els propietaris del Dalmau hi feren reformes importants que, encara que deurien evitar l'abandó de l'edifici, en desvirtuaren totalment la seva estructura original, capgirant l'absis. L'any 1936 es va saquejar i cremar el mobiliari, i va ser destinada durant temps a magatzem agrícola, fins que els mateixos Dalmau la van restaurar de nou als anys 80, en què es va recuperar el retaule i també la pica baptismal medieval. | 41.6580000,2.0320400 | 419408 | 4612258 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'interior conserva un retaule del segle XVI o XVII i una pica d'aigua beneïda suposadament de l'XI, que fins als anys vuitanta servia d'abeurador a la masia. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77874 | Avenc del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-davi | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. LLOPIS LLADÓ, N. (1935) Avenc del Daví, 'Sota Terra', Barcelona, Club Muntanyenc Barcelonès. SAMARRA, X.; CAROL, A. (1986) Les rates pinyades. Barcelona, Federació catalana d'Espeleologia.</p> | <p>L'entrada de l'avenc és ampla, i es distingeixen dues boques a banda i banda d'un bloc caigut que crea un pont penjant. El pou ateny els 65 m de fondària per un recorregut de 250 m. La cavitat tenia diverses formacions d'estalactites que van ser arrancades al llarg dels anys.</p> | 08223-146 | Vora la canal de la Ravella, accés des de la Font Flàvia o les casetes del Bufí per un camí més a SE | <p>L'avenc del Daví va ser explorat per primer cop als anys 1912-1913, i és utilitzat sovint com a escola d'espeleologia. Quan s'hi va entrar per primer cop s'hi van trobar antics motlles de fabricació de moneda falsa, que un conegut grup de falsificadors instal·lats als Òbits havien llançat pel pou abans d'ésser descoberts.</p> <p><span><span><span><span>Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.</span></span></span></span></p> | 41.6594000,2.0163500 | 418103 | 4612428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77874-foto-08223-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Miniopterus schereibersi) que rep una especial protecció per part del Parc Natural (Programa de protecció de la fauna cavernícola), raó per la qual no és permès entrar a la cavitat des de l'1 de novembre al 31 de maig. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77841 | Camí de Sant Llorenç Savall a Terrassa (o a Sant Feliu del Racó). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-savall-a-terrassa-o-a-sant-feliu-del-raco | SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). | Aquest camí, que estigué en ús fins a la construcció de la carretera de Castellar, sortia del poble pel pont i la creu de Ricó. Després travessava la vall d'Horta pel mas de la Roca, resclosa de la Roca i antic pont, i s'enfilava cap al coll de Palomeres, vorejava Coma Grossa i baixava als Quatre Camins. D'allà seguia riera Seca avall i, fora del municipi, cap a les Arenes. En algun tram encara conserva marges i parts d'enllosat. | 08223-113 | De Sant Llorenç a la riera Seca | Aquest va ser durant anys un dels principals camins de comunicació de Sant Llorenç, ja que comunicava amb Terrassa i altres poblacions d'importància. Hi ha diversos elements que testimonien els anys de pas. En no ser recuperat per un sender excursionista no és un dels camins més concorreguts, però alguns veïns encara recorden llocs de pas al llarg del recorregut. | 41.6596800,2.0429400 | 420317 | 4612434 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Des del coll de Palomeres el camí coincideix amb el traçat del GR 173, variant 1.Les dades UTM estan preses al coll de Palomeres, pas emblemàtic del traçat. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77766 | El Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-davi | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVIII-XX | Casa força gran de planta, pis i golfes. És difícil endevinar estructures i elements antics, ja que ha estat molt restaurada al llarg dels segles i sobretot a finals del XIX i inicis del XX. La part més antiga és a ponent de la casa, encara que hi ha una galeria i terrassa afegides, i a llevant hi ha un barri tancat amb algunes dependències. No hi ha llindes datades d'època moderna ni altres elements de tipus històric. L'activitat agrícola de l'entorn continua activa gràcies a masovers. | 08223-38 | Al fons de la Vall de Mur, vora el torrent del Daví. | Documentat des de l'any 1154, el mas del Daví depengué sempre del monestir de Sant Llorenç del Munt, tot i que sembla que al segle XIV hi hagué malentesos de propietats i obediències. Al segle XVI el monestir li adjudicà la propietat de nombrosos masos rònecs de la Vall de Mur, que deurien enriquir les terres. La família Daví fou la propietària fins ben avançat el segle XVIII, però des de fa molts anys la casa està a càrrec de masovers. | 41.6602000,2.0296700 | 419213 | 4612504 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77810 | Font del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-davi | La font i l'entorn estan descurats, i l'accés des de la casa tallat. | Font als entorns de la casa del Daví, vora el torrent, en un entorn ombrívol amb plàtans i til·lers. La surgència de la font ha estat arranjada i té davant un doble banc en doble ferradura, però l'entorn està deixat i brut i la font actualment és seca. | 08223-82 | A mig camí del Torrent del Daví; l'accés des de la casa està tallat i cal anar-hi des del Dalmau. | 41.6604300,2.0279000 | 419066 | 4612532 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'aigua és aprofitada per a la casa i generalment la font no raja. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77833 | Mas Palomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-palomeres | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIII-XV | Només queden restes de ruïnes | Del mas Palomeres només en queda un petit pany de mur i restes de desnivells. | 08223-105 | Seguint un corriol a mig camí entre la Riera Seca i el coll de Palomeres. | El mas Palomeres està documentat des del segle XIII (1222) fins al XV, en què quedà rònec arrel de la pesta. Ha originat algun topònim proper, i era un punt estratègic en l'antic camí a Terrassa. La ubicació exacta la va suposar A. Ferrando. | 41.6606500,2.0360600 | 419746 | 4612548 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77823 | Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. | Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. | Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca. | 08223-95 | A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. | El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista. | 41.6611200,2.0169000 | 418151 | 4612619 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Lúdic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77840 | Camí ral de Sant Llorenç Savall a Caldes de Montbui (PR 30) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-llorenc-savall-a-caldes-de-montbui-pr-30 | SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). | El traçat antic descriu la sortida del poble per la creu de pedra (Era del Có), segueix la riera de Mascarell passant per sota la Busqueta i l'església de Sant Jaume de Vallverd i ateny el coll Monner i surt del terme municipal a llevant de la Jofresa, per seguir cap a Caldes i Sentmenat. | 08223-112 | De Sant Llorenç a Coll Monner | El camí apareix esmentat sovint a finals del segle XVIII; al segle XX s'ha recuperat com a PR - 30 (Sender de Sabadell a Sant Llorenç Savall) | 41.6629600,2.0917800 | 424387 | 4612755 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al coll de Collmonner, sobre la casa del mateix nom i cruïlla de camins. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77856 | Els dimonis del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> | 08223-128 | Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur | 41.6625700,2.0308700 | 419316 | 4612767 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||||
| 77825 | El Borrell (Les Tres parets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-borrell-les-tres-parets | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1990) Anecdotari ocult d'una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 12. | Tot i que en estat ruïnós, es poden observar diversos panys de paret que delimiten més d'una estança del mas. Algunes parets són de carreus, altres de pedra desbastada, i algun tros està arrebossat amb morter de calç. Des del seu abandó al segle XIX les pedres han estat aprofitades per a fer marges propers. | 08223-97 | Al mig del camí des del Daví a Rocamur; l'accés sol estar indicat amb fites. | El mas del Borrell apareix en documentació de 1318, tot i que el topònim ja es troba l'any 1019. Malgrat que va va ser habitat ininterrompudament fins a finals del segle XIX sembla que era un mas permanentment caigut en desgràcia. Els seus propietaris van ser uns dels acusats, sense proves, de l'assassinat de l'abat de Sant Cugat Raimon de Biure l'any 1350, i des d'aleshores maleïts pels seus veïns i font de llegendes. Es poden documentar desgràcies i mala sort diverses en litigis al llarg del segle XVII, i a mitjan XVIII era un mas fortament endeutat, fins al punt que les 3 filles del darrer propietari es desentengueren de la casa, i les terres es repartiren entre els seus creditors. | 41.6625800,2.0308700 | 419316 | 4612768 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77873 | Avenc de la canal de la Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-la-ravella | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>L'entrada de l'avenc es troba just a la vora del camí de la Canal de la Ravella, arran del cingle. L'entrada de la boca deu fer uns 2 m, i l'avenc arriba als 16 m de fondària.</p> | 08223-145 | A la meitat de la canal de la Ravella. | <p>L'avenc fou descobert casualment per uns carboners que hi van encendre la pila a sobre, i el pes va fer obrir l'avenc, per on es va enfonsar la llenya amb gran estrèpit; els carboners es van pensar que havia estat el diable qui se'ls havia endut la feina a l'infern.</p> | 41.6625700,2.0191600 | 418341 | 4612778 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77873-foto-08223-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77871 | Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> | 08223-143 | A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès | 41.6630100,2.0153800 | 418027 | 4612830 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77777 | Collmonner (Coll Monner, Mas Monner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collmonner-coll-monner-mas-monner | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XV-XX | Tot i l'estat de ruïna, fa pocs anys s'hi va afegir una coberta industrial sostinguda per pilars metàl·lics que impedeixen la degradació sense intervenir en l'edifici. | Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i engolfa, amb alguns cossos adossats a ponent. Tot i que l'edifici estava bastant en ruïna, darrerament se li ha fet un arrebossat interior i una coberta que impedeixen la degradació. Una part de la casa té usos agropecuaris com a magatzem. Conserva un forn, alguna finestra amb la llinda decorada i una amb festejadors, i altres petits detalls. | 08223-49 | Per pista forestal des del Coll de les Forques, vora el coll Monner. | Documentada des de 1438, Collmonner estigué habitada fins l'any 1954. Sempre gaudí d'una posició priviliegiada com a important cruïlla de camins, i al segle XVI incorporà masos rònecs a la propietat. Actualment té funcions de magatzem agrícola i ramader. | 41.6636600,2.0922700 | 424429 | 4612832 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77777-foto-08223-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77777-foto-08223-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77777-foto-08223-49-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77829 | El Barroer (El Barrué) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barroer-el-barrue | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | Masia en pura ruïna; la seva ubicació just sota un encreuament de línies d'alta tensió impedeix qualsevol recuperació. | Tot i que se'n pot veure encara el perímetre, només s'endevinen l'arrencada de dues de les parets d'aquest mas encara distingible als anys 70. | 08223-101 | De la pista a Collmonner, seguir un vial fins a l'encreuament de totes les línies d'alta tensió. | Abans de l'enderroc, el mas conservava una llinda datada el 1420. Fou habitat fins a principis del segle XX, i els darrers anys saquejat per a obtenir pedra rústica. | 41.6662100,2.0935100 | 424535 | 4613114 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77829-foto-08223-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77829-foto-08223-101-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77884 | Pi gros de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-la-roca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26</p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa de mides considerables, que destaca enmig del bosc. A 1 m de terra mesura 2,79 m de perímetre, i 87 cm de diàmetre.</p> | 08223-156 | Sota la carretera de Sant Llorenç a Castellar, abans de creuar el pont de la Roca. | <p>Els propietaris de la Roca sempre l'han mantingut i es té com una fita remarcable. En una tala desproporcionada durant la tercera carlinada (1872-76) l'amo de la Roca s'enfrontà a la brigada per evitar que el talessin. El mateix féu Joan Solà, cap d'una brigada de llenyataires l'any 1936, quan es resistí a talar-lo desobeint les autoritats.</p> | 41.6669100,2.0482400 | 420767 | 4613232 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77884-foto-08223-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77904 | Barraca de vinya de Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-coll-roig | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca de planta rodona actualment enmig del paisatge boscós, bastida aprofitant el talús del terreny. La paret del fons és de roca mare, i deu fer uns 1,50 m de fons per 1,20 d'ample. El sostre és cobert de terra i conserva la pedra de tapar el forat dels fums.</p> | 08223-176 | Seguir un camí a l'esquerra poc abans d'arribar a coll Roig; a la vora hi ha un xalet modern. | <p>És possible que aquesta sigui una de les quatre barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6676500,2.0776900 | 423220 | 4613288 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | En aquest sector del terme municipal sembla que la concentració de barraques és menor, i es troben totes enmig del bosc ja que la vinya original s'ha perdut. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77905 | Barraca de vinya del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rossell | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca rodona en terreny isolat, sense aprofitar cap marge ni talús, només la roca mare del sòl. L'accés és molt baix, poc més d'un metre, i es conserva sencer el sostre cobert de terra acabat de forma punxeguda.</p> | 08223-177 | A la carretera que puja a Coll Roig, passada la riera de Mascarell | <p>Segurament aquesta barraca és una de les quatre contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6679000,2.0730000 | 422830 | 4613320 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Per trobar-se just a la vora d'un camí de vegades hi ha senyals de fogueres davant la barraca, o restes de deixalles; és d'esperar que aquest ús fortuït no sigui font de vandalisme. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77836 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca-0 | Darrerament el servei del Parc s'ha encarregat de la senyalització i manteniment d'aquest element. | L'antic pont de la Roca (amb aquesta denominació es coneix actualment el pont de la carretera de Sant Llorenç a Castellar) salva el torrent del Sot del Fontanet. Fauns 2 m. d'amplada per uns 1,5 d'arc. És d'obra sobre una base de pedra, i com que travessa el torrent de biaix i no perpendicularment té els maons disposats, curiosament, en forma de ventall. | 08223-108 | Entre el molí de la Roca i el primer aparcament de la vall d'Horta, damunt la resclosa de la Roca. | Abans de l'obertura de les carreteres de la Vall d'Horta en motiu de les obres del Marquet, i de la de Sant Llorenç a Castellar, aquest pont formava part del camí carreter de Sant Llorenç a Terrassa per sota Coma Grossa. L'emplaçament d'un pas, si no l'obra, deu tenir una antigor notable. Actualment s'ha recuperat i té ús peatonal. | 41.6682200,2.0438900 | 420407 | 4613382 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77836-foto-08223-108-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77819 | Castell de Rocamur (Guàrdia de Rocamur, Castell de mur, Castell Gavatx, Màquina de tren) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocamur-guardia-de-rocamur-castell-de-mur-castell-gavatx-maquina-de-tren | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIII | Els escassos murs de la construcció corren el risc d'acabar de caure. | <p>En una situació natural idònia per a la defensa, del castell de Rocamur només en queden vestigis de tres panys de paret a llevant, dos a ponent i uns seguits de forats als dos extrems del cim rocós. Això ha fet suposar que el castell de Rocamur fos una guàrdia amb sengles torres de fusta als extrems i una renglera de muralles per a reforçar la defensa natural de la pedra.</p> | 08223-91 | El turó de Rocamur queda entre el Marquet de les Roques i la vall de Mur. | <p>La història d'aquesta fortificació està lligada a la del castell de Pera; Rocamur no deuria ser sinó una guàrdia avançada que vigilava i protegia el territori de la vall de Mur o Quadra de Mur, allunyada del castell i aleshores densament poblada. Els propietaris són els mateixos que els del castell de Pera, tot i que alguna vegada algun membre de segona fila de la família s'anomena de Rocamur, segurament per esser-ne castlà. La documentació s'extén dels segles X al XIII, en què passà als Terrassa i se'n perderen notícies. Les restes no foren identificades fins als anys 80.</p> | 41.6683500,2.0241800 | 418766 | 4613414 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 77755 | Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-roca-0 | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular amb teulada a dues aigües. Aprofita el desnivell del talús, de manera que s'entra a peu pla al primer i segon pis, antic habitatge del moliner, mentre que la maquinària del molí se situava a la planta inferior. A la façana hi ha una llinda datada de 1785 i una placa corresponent a una altra restauració (Fue renobado por Dª Josefa Vidal y Rocal 1886) . Fa anys que l'edifici està refet del tot com a segona residència, i de la maquinària del molí no en queda gaire res, tot i que la bassa s'utilitza per a les hortes properes i el canal com a recollida d'aigües pluvials. El rec per a aquest molí arrencava de la bassa de la Parellada. | 08223-27 | Pel mateix camí de la Roca, el molí es troba uns metres abans del mas, vora la riera. | El molí de la Roca consta des d'antic, i la seva existència deu estar lligada a les primeres infraestructures del rec. Sempre ha estat lligat a la masia de la Roca, i estigué en funcionament fins als anys 50, en què s'intentà adaptar a un funcionament amb electricitat que no reeixí. Als anys 70 el propietari arranjà l'edifici per a segona residència a llogaters. | 41.6688600,2.0437400 | 420395 | 4613453 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | De les moles originàries del molí, una està aprofitada com a taula de jardí i una altra, trencada, és als peus de l'entrada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77820 | Torrota de la Roca (Torre de Lacera, Castell de la Roca, Torre del Moro) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-de-la-roca-torre-de-lacera-castell-de-la-roca-torre-del-moro | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIII | Element sense cap mena de consolidació, molt a l'abast de buscadors desaprensius de pedra rústica. | <p>De l'antiga torre quadrada, que deuria fer uns 12 m. de costat, només resta dempeus un bon pany de paret esbotzat d'uns 3 m. d'alçada i dues cantoneres. Els carreus, més o menys treballats, foren reaprofitats amb els anys per a fer-ne marges, però n'hi ha molts d'escampats al voltant.</p> | 08223-92 | Entre la carretera de Castellar i el mas de la Roca, en un turó a la dreta camí de la creu de Ricó. | <p>El conjunt de la torre i torre de senyals de Lacera apareix lligat al castell de Pera, com a protecció avançada de l'entrada de la vall d'Horta, fora de l'aguait del castell. Les primeres notícies documentals daten de finals del segle XI, i el darrer esment és en un testament de 1228. El territori i nom de Lacera és àmpliament documentat durant un periode més extens, i la torre en fóra només l'element defensiu de referència. És probable que, un cop perduda l'eficàcia del Castell de Pera, que seria de difícil accés, la Torre de Lacera tingués alguna funció residencial o administrativa regulant aquest ampli territori que vindria a correspondre's a bona part del terme municipal actual.</p> | 41.6689300,2.0485800 | 420798 | 4613456 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||
| 77821 | Torre de senyals de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-senyals-de-la-roca | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIII | El jaciment no és sinó una ruïna; la pedra de fer focs deu haver caigut fa segles de la seva ubicació originària. | <p>Dalt d'un petit promontori prop de la Torre de Lacera es veuen els basaments d'una construcció de planta irregular, d'uns 2 m. d'amplada i forma semicircular; als peus de la roca hi ha una gran pedra caiguda amb una concavitat treballada que s'ha interpretat que era per a encendre-hi focs. En qualsevol cas és un element de gran singularitat.</p> | 08223-93 | A pocs metres de la Torre de Lacera, seguint un corriol que s'enfila a un turó al NE i a la dreta. | <p>Aquesta construcció està òbviament lligada a la torre de Lacera, i cal situar-la al mateix moment. Possiblement cobrís la funció de torre de guaita i de defensa. Les restes foren reconegudes i interpretades a mitjan segle XX per diversos estudiosos.</p> | 41.6691700,2.0488900 | 420824 | 4613483 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 77843 | Memòria del foc (Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memoria-del-foc-monolit-en-record-de-les-victimes-dels-incendis-de-2003 | Savall, Butlletí d'Informació municipal de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, núm. 88 (novembre 2003). Ajuntament de Sant Llorenç Savall. | XXI | Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l'agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d'una base trapezoïdal d'acer. A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals. A la base hi ha les inscripcions: “Memòria del foc; Quelot / Punt d'inici del foc del 10 d'agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals” i un petit poema: “Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l'adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D'aquella estona maca”. | 08223-115 | En una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d'Horta. | El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s'inicià el devastador incendi forestal, en un acte celebrat el dia 12 d'octubre de 2003. | 41.6691100,2.0415700 | 420215 | 4613483 | 2003 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77843-foto-08223-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77843-foto-08223-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Miquel Martínez Piera, Quelot | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77750 | Molí de l'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lagell | AA.DD. (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XIX | Part de l'edifici està enrunat. Pels elements que conserva el molí i per la seva situació està en risc de perdre's, a més de ser lloc de pas habitual de motos de trial. | Molí situat a la confluència dels rius Mascarell i Ripoll, aprofitant les aigües d'aquest per un rec. L'edifici té dos cossos adjunts; el més antic estava destinat a molí a la part inferior i vivenda la superior, i el segon, aprofitant el talús, feia funcions de magatzem. Tot i que està enrunat (el sostre començà a esfondrar-se als anys 80) conserva les moles i les farineres; el carcavà està en mal estat i no és possible veure si encara hi ha el rodet i l'arbre. A la part de darrera hi ha una gran bassa, que s'allarga agafant part del rec. Una de les llindes duu la data de 1775. | 08223-22 | Seguir la carretera del polígon al final del C/ Ripoll, i la pista abans del pont fins al molí. | L'any 1332 s'esmenta 'el camp del Molí' dins les possessions del mas l'Agell, i el mateix segon nom del mas, 'Cadireta', fa pensar en el seu origen com una resclosa. La primera documentació específica, però, no apareix fins l'any 1580. La llinda del molí duu la data de 1775 arrel de la reforma de Pau Agell, i les moles deurien ser renovades a finals de segle XIX; des de mitjan segle XX està abandonat, encara que fou el darrer molí fariner d'aigua en funcionament al poble. | 41.6696700,2.0572800 | 421523 | 4613530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77870 | Cova gran de les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> | 08223-142 | Al vessant E del paller de les Fogueroses. | <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> | 41.6693600,2.0140600 | 417925 | 4613536 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77754 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-9 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Gran masia ampliada al llarg dels segles, amb un cos central de teulada a quatre vessants i portal adovellat. Sota una galeria porxada d'època moderna hi ha l'arc de pas de l'antic camí de bast, que passava just per sota el mas medieval i va continuar fins a finals del segle XIX creuant pel mig de la casa: es veuen els traços dels arcs, i segons comunicació de l'amo, quan va fer tapar-ne part per un paleta local, aquest li va recordar que allò tenia 'servitud de pas'. A llevant d'aquesta entrada hi ha parts de la casa amb espitlleres, recordant petites fortificacions de guaita i possible defensa d'aquest antic camí. Moltes de les llindes estan treballades, bellament decorades i datades. Una d'elles presenta representacions vegetals i dos micos sostenint un escut amb la inscripció: INRI, Ave Maria, Joan Roca 1558, i és la llinda més antiga datada de tot el terme. També conserva un rellotge de sol, ara ja mig esborrat i amb intenció de restaurar-lo. A l'interior es conserven molts elements antics, i cal destacar-ne el celler, amb dos grans cups ara coberts i la sortida de les boixes. | 08223-26 | La Roca és el primer mas que queda a la dreta de la vall d'Horta, per una pista des de la carretera. | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1328 amb un membre de la família Roca, tot i que és possible que abans existís amb un altre nom, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt. El cognom Roca perviu a la casa fins l'any 1892, en què una pubilla es casà amb un Margenat, cognom que perdura encara actualment a la casa. El mas de la Roca apareix sovint lligat al del molí, també anomenat molí del senyor. | 41.6699500,2.0430900 | 420342 | 4613574 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de la casa ha estat adaptada per a petites segones residències; a una certa distància hi ha una gran granja arrendada per a la seva explotació, i altres dependències annexes.Un gran cos al sud té una filera superior de finestres d'arc de mig punt; els rajols corbats en parell que conformen cadascun dels petits arcs formaven part de l'antic rec (entre el sifó i les hortes), que va ser desmuntat a mitjan segle XX. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77801 | Trull de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-roca | Tot i que es conserva l'estructura, tot l'element està fet malbé pel desús i la malesa. | Trull del qual es conserva un corró i la solera, in situ, al costat de la bassa on es treia l'oli per decantació. Es troba vora les instal·lacions del rec, aprofitant-ne les aigües per a la bassa; a mitjan segle XX es féu una conducció per sobre per millorar el rec, quan el trull ja estava en desús. | 08223-73 | Als darreres de la casa, sota el pas del rec de la vall. | No es té notícia de l'antiguitat de l'element, però la producció d'oli és gairebé tan antiga com la casa. El trull va estar en funcionament fins a principis de segle XX. | 41.6699800,2.0425800 | 420300 | 4613578 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77801-foto-08223-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77801-foto-08223-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77896 | Camí de Sant Llorenç a Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-mura | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Darrerament el servei del parc ha començat a recuperar trams d'aquest camí, com a camí de la Vall d'Horta. En algun tram està balisat i comprèn les indicacions de diversos elements del rec o sèquia. A més dels plafons informatius està previst fer algun fulletó. El tram de la Muntada al collet del Llor forma part del GR 5 i està balisat. | <p>El camí sortia per la Creu de Ricó i enfilava per la vall d'Horta passant segurament per la Torre de Lacera. Al mas de la Roca passava pel mig de la casa, on encara es poden veure punts de defensa i el passatge, i seguia per llevant de la riera cap a les Oliveres -no pel traçat actual de la carretera (oberta a principis de s. XX per al Marquet). El traçat segueix per la Muntada, pont de la Muntada, pont del Marquet i s'enfila per la font del Llor fins a tocar els Emprius, des d'on davalla cap a Mura.</p> | 08223-168 | De Sant Llorenç per la Vall d'Horta | <p>A més de ser la principal via de comunicació de la vall d'Horta, paral·lela al rec, aquest camí deuria ser seguit durant anys per travessar la vall cap al nord. Alguns vestigis del traçat es demostren antics, i encara es recorda com a camí de carboners i altres bosquerols. A l'entrada del mas de la Roca hi ha una antiga construcció, com una torreta, amb espitlleres i espai per a un portal, vestigi probablement d'una defensa d'origen medieval d'aquest pas, no a la casa (que va absorbir la construcció) sinó públic.</p> | 41.6700000,2.0429600 | 420332 | 4613580 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram del camí que fins a finals de segel XIX passava per l'interior del mas la Roca, i que actualment és un passatge cobert per arcades dins la casa. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77893 | Sifó de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sifo-de-la-roca | En el moment d'elaborar aquesta fitxa el servei del Parc acabava de senyalitzar l'element, que potser seria inclòs en un recorregut per tots els elements del rec. | <p>El sifó consta de tres elements: dues basses circulars de més de 2m de diàmetre i un conducte soterrat que les comunica. D'aquesta manera el rec salvava el desnivell del torrent de la Roca. Es tracta d'una infraestructura més del rec de la vall, en un indret on hi havia diversos elements que l'aprofitaven: el forn d'obra, el trull, el safareig, etc…</p> | 08223-165 | Darrera el mas de la Roca, sobre el trull i el rec; està indicat. | <p>No se sap en quina època es deuria fer el sifó, ni hi ha cap documentació. L'arribada del rec de la vall d'Horta a la Roca, i els usos que es feien de la seva aigua, eren força complexos i comprenien diversos elements. L'actual propietari només recorda que el manteniment i la neteja l'havien fet sempre les criatures de la casa perquè podien entrar-hi dins; ell mateix desvià el sifó per no haver-hi d'entrar més.Des dels anys 50 el rec es féu passar amb una canalització moderna per sobre del trull, evitant així el sifó, que quedà inutilitzat.</p> | 41.6701900,2.0427300 | 420313 | 4613602 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77893-foto-08223-165-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77906 | Barraca de vinya de la Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-busqueta | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre una codina. L'interior deu mesurar uns 1,30m. Conserva la paret del fons d'obra, i vora l'entrada hi ha un petit marge que evita que l'escorrentia d'aigües la pugui fer malbé. Tot i adaptar-se a la irregularitat del terreny és de planta arrodonida.</p> | 08223-178 | Sota la casa de la Busqueta, vora el camí de coll Roig. | <p>Aquesta deu ser una de les dues barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector de la Busqueta.</p> | 41.6704500,2.0702800 | 422606 | 4613605 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77906-foto-08223-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Comunica amb la casa de la Busqueta per un camí antigament agençat i amb xiprers, però que es va perdent. El propietari va arreglar la barraca fa alguns anys. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77864 | Les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. | <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> | 08223-136 | Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. | <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> | 41.6701800,2.0127000 | 417813 | 4613629 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77732 | Sant Jaume de Vallverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-vallverd | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (19921) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XII-XX | Restaurada gairebé completament als anys 70. | Església bastida sobre un gran bloc de pedra, de planta rectangular, amb absis a llevant amb arcuacions cegues, porta a ponent i campanar d'espadanya. Reconstruïda de la ruïna l'any 1975, els murs S i W són els que conserven més restes originals. | 08223-4 | Per un corriol des del mas la Busqueta o des de la pista del Pla de les Forques a Coll Monner. | Probable antiga capella del casal o domuys de Vallverd, ja existent l'any 1190. En desaparèixer el casal passà a càrrec del mas Busqueta, i arran d'una visita l'any 1606 s'hi van fer reformes, segurament l'allargament de la nau i l'afegit del campanar d'espadanya. Consta en estat de ruïna l'any 1736, i als anys 70 l'actual propietat (la propera masia de la Busqueta) en féu la restauració a partir de les pedres originals. Arrel d'aquesta recuperació també s'ha recuperat l'aplec anual i els goigs locals. | 41.6708200,2.0819300 | 423577 | 4613636 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al mur de tramuntana hi ha una placa commemorativa de la seva restauració i nova consagració els anys 1975-76. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77818 | Domus de Vallverd (Casal o castell de Vallverd) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-vallverd-casal-o-castell-de-vallverd | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | XII | L'element és en un turó boscós ple de vegetació; mai s'hi ha fet cap prospecció arqueològica ni treballs de neteja ni de manteniment. | <p>Al turó a tramuntana i al voltant de l'ermita de Sant Jaume de Vallverd es poden veure diverses restes de fonaments de murs (diverses filades i una cantonada de carreus), que han fet pensar en la ubicació d'una domus (eventualment anomenada castell) que apareix en la documentació. Les restes de murs, tot i visibles, són escasses i no s'han de confondre amb altres arranjaments moderns d'accés; l'ermita de Sant Jaume hauria pogut formar part del conjunt, fet que acostaria la domus a un castell amb capella pròpia. Es desconeix l'abast del conjunt de la construcció.</p> | 08223-90 | Al turó damunt l'església de Sant Jaume de Vallverd, des de la Busqueta o des de Collmonner. | <p>Es coneixen dues notícies documentals d'aquest casal (possiblement una domus forta) dels anys 1190 i 1205, a càrrec de Bernat de Vallverd, la seva dona Berenguera i l'hereu, Bernat. S'hi esmenta l'existència de l'església castellera de Sant Jaume de Vallverd. La propietat passà a Collmonner al segle XIV i posteriorment al mas de la Busqueta. Els actuals propietaris de la Busqueta han agençat l'entorn.</p> | 41.6708900,2.0818900 | 423573 | 4613644 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77818-foto-08223-90-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 77795 | Forn d'obra de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-roca | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | El forn va estar en activitat fins fa pocs anys. | El forn de la Roca es conserva força complert, amb el pis superior en condicions i la teulada sencera, a més d'un petit cobert annex. Té dues boques de foc i conserva tot l'engraellat sencer. S'accedeix a la part de dalt per un passatge obert al mur. | 08223-67 | El forn es troba a la part de darrera de la casa. | És difícil datar una construcció d'aquest tipus, ni saber quines parts foren refetes o adaptades al pas dels segles, però deu trobar-se al mateix lloc des que la casa necessita maons, teules i altres peces ceràmiques. Als anys 70 del segle XX el forn fou reparat i recuperat per un rajoler de Sant Llorenç que hi feia peces d'obra amb tècniques tradicionals fins fa ben pocs anys. | 41.6707300,2.0426300 | 420305 | 4613661 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77816 | Necròpolis visigòtica de Coll d'Eres (o dels cingles del Marquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-visigotica-de-coll-deres-o-dels-cingles-del-marquet | FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | VI-VII | La intempèrie, el pas de turistes i, sobretot, de senglars, van malmetent el jaciment mica en mica. No hi ha cap protecció, però per evitar el vandalisme o el simple pas massiu de visitants des del proper i concorregut coll d'Eres, des del Parc s'evita el seu coneixement. | Al vessant SE d'un caire de carena es troben sis cistes de lloses orientades E-W. Dues d'elles es van poder documentar, una corresponent a un infant i l'altra a un adult, que conservava una sivella de bronze; les altres ja estaven saquejades. Estan cobertes de bosc i malesa, i algunes d'elles són difícils de localitzar. | 08223-88 | A 50 m al S de coll d'Eres, pel camí de la Mola, seguir un corriol N-NE | Possible necròpoli d'un nucli de poblament visigòtic al mateix coll d'Eres. El conjunt fou habitat a l'alta edat mitjana, i es pot datar entre els segles V i VII. Alguns estudiosos han deduït que podria tractar-se d'un grup de fugitius d'Ègara durant alguna invasió àrab. El jaciment fou descobert a principis del segle XX pel pastor Tomàs Malé i excavat amb un cert criteri arqueològic l'any 1929 per Joan Solà. En aquesta excavació es trobà la sivella visigòtica a l'única sepultura que, per estar molt coberta, no havia estat profanada entremig per carboners i furtius. | 41.6707400,2.0091100 | 417515 | 4613694 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-3.jpg | Legal | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 87|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77883 | Alzina d'en Crispiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-den-crispiano | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Fa pocs anys se li va efectuar una poda una mica maldestra que li va desdibuixar la forma coneguda fins aleshores. | <p>Alzina singular en un encreuament de camins. No és especialment remarcable, i de vegades té una fita a sota mateix per a identificar-la.</p> | 08223-155 | A mig camí entre el Marquet i Rocamur. | <p>El referent popular d'aquesta alzina no és pel seu caràcter botànic sinó pel fet que aquí sempre s'hi aturava el bosquerol Crispiano Ventura, carreter de Castellar. Durant anys aquí hi va penjar l'abric, les eines, hi lligava la mula i fins i dormia al ras. Des d'aleshores ha estat un punt de referència estimat, i conegut pels vilatans i excursionistes. Encara que el nom ha estat normalitzat en 'Crispià', sempre se li havia dit, a ell i a l'alzina, 'Crispiano'. De fet està a tocar d'una cruïlla de camins de la qual esdevé referència.</p> | 41.6709900,2.0203400 | 418450 | 4613711 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77759 | Molí nou de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-les-oliveres | Petit molí del qual encara es poden distingir el rec i el perímetre de la bassa, poblada de canyes i rebrots de pollancre. De l'edifici originari en queden pocs vestigis, ja que a mitjan segle XX es va reconvertir en un petit refugi. A l'edifici hi ha un rètol que diu 'Canari' i una placa ceràmica amb la llegenda 'passeig dels pollancres'. Com l'altre molí de les Oliveres, recollia les aigües a la bassa de la Muntada. | 08223-31 | Aquest segon molí es troba en el camí d'accés al mas de les Oliveres, abans de creuar el riu. | Aquest era el molí propi del mas de les Oliveres, ja que el que hi ha just sota el mas era propietat de la Roca. | 41.6715300,2.0390000 | 420004 | 4613754 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77759-foto-08223-31-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les antigues moles van anar a parar a l'era de les Oliveres. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77756 | Comadran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadran | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Fa anys va començar un procés de restauració que ha quedat interromput. | En fotografies antigues es pot veure el cos principal de la casa, rectangular, una ampliació més baixa a migdia amb una petita galeria porxada i l'afegit del cup a llevant; tot i que l'estructura original no ha estat enderrocada, les reformes de finals del segle XX han desdibuixat aquest aspecte original amb més cossos, noves obertures i una gran terrassa. El cup es conserva tal com estava. | 08223-28 | Entrant a la Vall d'Horta és la primera casa que es veu a mà esquerra, enlairada. | Tot i que possiblement fos més antic, el mas no apareix documentat fins l'any 1328. Els segles XVI i XVII deuria passar dificultats econòmiques, ja que apareix sovint en deutes. Al segle XVIII es perd el cognom Comadran, però hi segueix la mateixa família amb el cognom Farell fins que el darrer descendent morí l'any 1989. Posteriorment ha estat reformada com a segona residència. | 41.6715200,2.0356900 | 419728 | 4613756 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77775 | La Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-busqueta | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XV-XX | La casa està restaurada amb encert, però cal saber destriar què és originari i què s'ha anat aportant a la segona meitat de segle XX. | Masia d'origen medieval, amb un cos central i diversos annexos tancats per un pati amb barri. A l'entrada hi ha una pallissa ampla amb un gran arc davant una era enrajolada i tancada. La casa té altres dependències als voltants i a l'entorn hi ha granges. Hi ha diverses llindes decorades, i a la façana un gran rellotge de sol magníficament esgrafiat amb una escena camperola, d'aire antic però executat als anys 70. | 08223-47 | Des del carrer Ripoll, seguir la pista que pel torrent del Burc i el Mascarell arriba al mas. | Mas d'origen medieval, datat al segle XIV (1372), tot i que podria existir anteriorment amb un altre nom, formant part del terme de Vallverd al segle XII. Pren el nom de Busqueta al segle XVII, coexistint com a Busqueta del Feu o mas del Feu. Als anys 70 va ser restaurat respectant tant l'arquitectura original com l'entorn agropecuari que la defineix. El cos principal de la casa és segona residència, i és habitada encara actualment en règim de masoveria. | 41.6722600,2.0710400 | 422672 | 4613805 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Arreu de la casa hi ha estris i eines del camp, la majoria aliens o d'antiquari però alguns d'ells de la mateixa casa. Es conserva una premsa de vi sencera i un trull d'oli.A l'entorn hi ha una granja moderna amb diverses edificacions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 152,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc