Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62167 | Castell de Sant Martí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-marti-de-centelles | <p>DOMENEC MANSANA, J. (1913). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya n. 218. Barcelona. MONREAL, L; RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya, II. Barcelona. PLADEVALL, A. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1958). El castell de Centelles. Vic. PLADEVALL, A. et Ali. (1973). Els castells catalans, IV. Rafael Dalmau editor, Barcelona, p. 912-935. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.509-512. PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. et Ali (1999). 'Sant Martí de Centelles' a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116.</p> | s. X-XVIII | La mala conservació de la pedra calcària i l'abundant afluència de visitants al recinte fan perillar el seu manteniment i conservació. | <p>El Castell dels Centelles s'adapta a la orografia del terreny i presenta dos recintes delimitats formant dos nivells diferenciats en alçada. El castell superior o sobirà es troba dalt d'un turó encinglerat, d'accessibilitat molt difícil. Les restes arquitectòniques actuals són un parell de murs (de petits carreus) dels que no se'n pot precisar l'orientació ni la funcionalitat, i una gran sala (feta amb grans carreus de pedra local ben tallada i lligada amb morter de calç) coberta amb volta de canó i orientada nord- sud amb l'accés a la cara est. El castell inferior o jussà té unes dimensions que oscil·len entre els 113 m de llargada del costat nord i d'uns 50 m per la banda oest. Aquest recinte està emmurallat en la seva totalitat a excepció de la banda sud-est. El mur perimetral conservat és força important, en alguns punts pot arribar a fer 5 metres i presenta un gruix de 50 cm, està construït amb pedres mitjanes i grans lligades amb morter de calç i totxana i és de factura força senzilla. En aquest espai s'hi distribueixen les diverses residències dels senyors i els dels preveres de Santa Maria, juntament amb altres dependències d'avituallament, la cisterna i la presó. La major part de les restes que s'han conservat del castell són d'estil gòtic i es troben al voltant del patí d'armes (al cantó de llevant) i a l'església (per la banda de ponent). L'església es troba situada a l'oest del recinte i és de planta rectangular conservant la coberta i un petit campanar d'espadanya. La Casa del Moro o la Cambra del rei Moro és l'edificació que ocupa pràcticament tota la banda sud del recinte. A la façana sud-oest es conserven dues petites finestretes o troneres obertes en un gran pany de paret format per dos murs sobreposats i adossats a la roca natural del castell superior. Aquests murs han estat construïts amb grans blocs de pedra calcària escassament lligada i acabada amb tres grans merlets enmig dels quals hi ha sengles espitlleres. Resta un petit escut de pedra esculpit amb les armes de la família dels Júdice, que permet datar aquesta estructura entre el 1468 i el 1472. A la façana sud-est hi ha l'única porta d'entrada a la massissa construcció, és petita i baixa, fent-la fàcilment defensable. El mur de llevant acaba també amb merlets, i té una espitllera en forma de creu en el pis baix i tres en el superior. A l'interior s'observen indicis d'una estructura circular obrada amb calç i rajols, interpretada per alguns com la xemeneia d'una cuina, i per altres com una escala d'accés al recinte superior. Les hipòtesis sobre el seu ús són diverses. A l'est del castell trobem l'estructura de la cisterna, de la qual s'observa a la seva part superior el tancament de la coberta i un canal de recollida d'aigua. Seguint d'est a oest el recinte i al voltant del pati d'armes, es disposen un seguit d'estructures i edificacions rectangulars que serien de dos pisos les de la banda oest. Una d'elles, que conserva la coberta en volta de canó, s'associa amb la presó pel fet de presentar una escassa obertura. Aquest conjunt correspon a les obres fetes durant el s. XV per habilitar-ho com a residència reial. L'accés al castell es fa per una porta d'entrada adovellada flanquejada per una torre circular. La tècnica constructiva del conjunt es basa en la pedra de petites i mitjanes dimensions lligada amb morter, encara que en alguns punts s'utilitzen grans blocs de pedra. La porta és de petites dimensions (uns 60 cm) i a sobre d'ella, es troba l'espai on anava l'escut de la família Centelles que posteriorment va ser traslladat al Palau dels Comtes (a Centelles). A aquest accés s'hi arriba per un camí empedrat que parteix de la part baixa del peu de l'estructura castral i puja salvant la distància mitjançant una pendent amb revolts lleugerament pronunciats. Al mateix peu del castell s'observa una sèrie de murs construïts, concretament un gran pilar, que podrien pertànyer a un antic pont que comunicaria la serra amb el recinte castral.</p> | 08224-1 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>La primera referència històrica del Castell de Sant Esteve i posteriorment dels Centelles data del segle IX i la trobem en l'acta de Consagració de l'església de Sant Martí del Congost, feta pel bisbe Gotmar de Vic al 898 on s'esmenta el topònim 'Kastro Sancti Stephani' juntament amb una sèrie de masos i cases fortes de l'Alt Congost. D'aquesta dada es pot deduir que al 898 el castell ja estava construït i en funcionament i no és d'estranyar que donat el seu destacat emplaçament el puig del Castell presentés una ocupació humana des d'antic. Les primeres evidències sobre el domini eminent del Castell per part de la casa comtal no les trobarem fins a Pere el Cerimoniós, a qui, entre els anys 1359 i 1360, la família Centelles li rendia vassallatge. Els Centelles, una de les famílies castlanes més importants, no apareixen com a senyors del Castell de Sant Esteve fins el 1242 quan Bernat II de Centelles va fer un conveni amb Pere de Santa Eugènia sobre el Castell de Sant Esteve. A partir d'aquest moment la branca principal de la família Centelles exercirà el domini jurisdiccional d'aquest castell; i a partir del 1247 el castell prendrà definitivament el nom dels Centelles. Les notícies documentals del Castell aniran associades als esdeveniments de la família Centelles i a la seva política d'ampliació del patrimoni, actuant com agents de la casa Montcada i mitjançant diversos enllaços matrimonials. En època moderna la castlania passà per mans dels Bell-lloc, dels Peguera, dels Tagamanent i dels Montbui; però amb tot, els Centelles no perderen mai el domini jurisdiccional. A principis del segle XV, en una data incerta, els senyors de Centelles deixaren d'habitar el castell i traslladaren la seva residència a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que a partir d'aquell moment passà a anomenar-se Santa Coloma de Centelles. En època moderna, entre la Guerra de la Generalitat i el rei Joan II (1462-1472) el castell fou ocupat, al 1464 pels partidaris del rei en el tercer intent de conquerir-lo. En aquest moment fou enderrocada una part del castell sobirà. La capitulació es produí a l'abril de 1465, moment en que el Conestable de Portugal disposà la reparació del castell i l'ampliació de les fortificacions amb la intenció d'habitar-lo. Els treballs foren dirigits pel capità Dídac de Villarreal i portats a terme pel mestre de cases Jaume Cantal i el pedraire Joan de Montmany. En aquest moment s'esmicolà una grossa penya per fer més ampli el recinte inferior. Així durant els anys 1465 i 1466 es realitzaren diversos treballs a càrrec d'alguns artistes que treballaven també al palau dels Centelles a Barcelona; s'obriren noves finestres, es posaren vidrieres, es pintaren els sostres, i es preparà una cambra per el rei. La decoració la realitzà el pintor Alfons de Còrdova i l'escultor Joan Claperós. El mestre de cases Jaume Cantal i Jaume Vallès s'encarregaren de restaurar la fàbrica de fora porta. Aquestes obres semblen correspondre a les edificacions de la banda de tramuntana de l'entrada del Castell i la part de migdia o casa del Moro, que més endavant acabà Bonfill de Júdice, el qual exercí el domini del castell entre els anys 1469 i 1472. Les obres encara foren completades pels Centelles un cop acabada la guerra. El castell començà la seva decadència durant la Guerra de Successió. Cent anys més tard, el 1809, les tropes del general Saint-Cyr varen volar una part del castell, patint diverses destruccions i un incendi i al 1827 es desplomà el pont que unia el castell amb la serra. Durant les guerres carlines, també va albergar un escamot d'observació que va fer volar part dels murs. Els Centelles mateix a finals del segle XIX traslladaren diverses peces de l'edifici a altres casals de la família, fins a restar el castell abandonat i espoliat. La finca completa, amb el mas les Comes i el Castell fou adquirida el 1949 per la família Amich i recentment per la família Torán.</p> | 41.7696400,2.2064800 | 434046 | 4624504 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62167-foto-08224-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62167-foto-08224-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El puig del castell, anomenat l'Agullola de Sant Martí en un document del s. XVIII, és un turó de forma cònica unit per ponent a la Serra o Costa de Sant Martí. Assoleix una altura de 855 m s.n.m. i permet el domini del Massís del Montseny, les serres de Taradell i Seva fins la Garga i el Tagamanent. Amb un control directe sobre els Pirineus i la Plana de Vic, sobretot pel què fa els pobles més propers de Centelles, Hostalets, Tona, Balenyà i Vic. | 85|92|93|94 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||
| 62168 | Capella de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-castell-0 | <p>DOMENEC MANSANA, J. (1913). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya n. 218. Barcelona. MONREAL, L; RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya, II. Barcelona. PLADEVALL, A. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1958). El castell de Centelles. Vic. PLADEVALL, A. (1973). Els castells catalans, IV. Rafael Dalmau editor, Barcelona, p. 912-935. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 509-512. PLADEVALL, A. (1986). Sant Esteve i Santa Maria del Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Catalana. p.512-514. PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. ET ALI (1999). 'Sant Martí de Centelles' a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116.</p> | XII-XVIII | Recentment la família Torán va fer assegurar algun dels murs. | <p>La capella del castell és una de les dependències en millor estat de conservació de tot el recinte castral. Es troba emplaçada a l'angle sud-oest del castell de Sant Martí, una mica separada de la muralla i consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat i dues capelletes laterals com a indicació del creuer. La capçalera o absis presenta una forma rectangular i plana, menys ample que la nau. Aquest absis té una finestra de doble esqueixada ben alineada amb la que es conserva enfront seu, a la façana oest. Entre la nau i l'absis s'obren les dues capelletes laterals fetes mitjançant un buidatge dels murs que fan 1'5 m d'amplada. La porta de punt rodó, és al mur del costat sud, al mateix on s'alça el campanar doble de cadireta i resseguit per un àbac sota el qual s'obre una finestra d'una esqueixada. Mentre que les obertures restants les formen dues finestres més, probablement posteriors. La porta del petit temple és al seu costat meridional i deixa veure el buit d'una portada romànica que ha estat arrencada íntegrament. Sobre aquesta porta una petita espadanya marca el caràcter castral d'aquesta capella i permet observar les múltiples remodelacions de la mateixa. A la nau es pot apreciar algun que altre buit que correspon a antigues tombes dels senyors del castell. L'espoli ha afectat la totalitat de la capella, sobretot els elements decoratius de les obertures i accessos, dels que es conserva un arc apuntat decorat amb elements geomètrics i florals esculpits i que es troba a l'extrem nord-oest de la capella.</p> | 08224-2 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>Des del document de l'acta de consagració de Sant Martí del Congost del 898 es coneix una capella situada al castell de Sant Esteve. Aquesta, en un primer moment, estava dedicada a Sant Esteve però cap el segle XIII, moment en què la família Centelles comença a figurar com a senyora del Castell, l'advocació a Santa Maria substituí a Sant Esteve, quedant aquest com a copatró juntament amb Sant Joan. Aquesta església castral apareix des dels seus inicis vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost, passant a ser parròquia en un moment indeterminat del segle XI. Les notícies de l'església es troben en una relació de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix com a parròquia de Centelles. Després, al segle XIII, va esdevenir una simple capella castral vinculada a la parròquia de Sant Martí de Centelles. En els documents del Delme del Bisbat de Vic de 1280, tot i l'existència de l'advocació a Santa Maria del Castell, l'església encara apareix compartida amb Sant Esteve. En la documentació trobem que al 1243 Bernat Alfanec deixà en el seu testament un quartà d'ordi a l'altar de Sant Esteve, situat a l'església de Santa Maria i que 1379 la celebració de la festa de Sant Esteve anava a càrrec del rector de Sant Martí citant l'altar de S. Esteve del Castell sobre de Centelles. El primitiu emplaçament d'aquesta capella ha portat a diverses hipòtesis interpretatives. La més comú defensa que la capella seria a la part superior del castell o castell sobirà ja que en diversos documents s'esmenta la seva posició sobirana. Aquest és el cas d' un document del 1307 on apareix in capella Ste. Maria castri superioris, i en un testament de 1318 hi apareix dimitto altaria Ste. Marie et Sti. Stephani sitis in capella superiori castri de scintillis cuilibbet medium octavum blati. En aquests documents dels segles XIII i XIV es parla de l'església de Sant Esteve al castell superior i la de Santa Maria a l'inferior fet que ha portat a pensar que la primitiva capella es trobaria ubicada al castell superior i que al segle XIII es va fer una nova capella al castell inferior, traslladant el culte i l'altar de Sant Esteve, i que això explicaria la doble titularitat. Associada a aquesta capella i des de mitjans del segle XIII vivia en el castell una petita comunitat de clergues i preveres, amb un mínim de cinc, per expressa voluntat de la família Centelles que era partidària de la fundació de diversos presbiterats. A més d'aquest col·lectiu també hi havia un rector i un beneficiat que a inicis del XIII tenien cura de l'església. En aquest context i al 1217 s'afegiren dos presbiterats més fundats per Bernat de Centelles i la seva muller Elisenda, amb una dotació per al seu manteniment. El rector s'intitulava rector capella Sancte Marie de Scintillis i acostumava a exercir el càrrec de procurador dels senyors de Centelles i, a partir del segle XV, de prior. Al llarg dels segles els sacerdots residents a la capella anaren augmentat fins arribar al nombre de set. Aquesta comunitat viva seguint la regla de Sant Agustí, juntament amb diversos deodants o laics. El nombre de sacerdots augmentà a 8 quan Sança, esposa de Bernat de Centelles, fundà un nou benefici. La capella fou venerada fins al 1888 juntament amb la imatge de la Mare de Déu del Castell. En aquest moment encara es documenta que la capella estava dotada d'importants rendes i alous alhora que funcionava com a panteó dels senyors de Centelles. Actualment la capella ha perdut el seu culte.</p> | 41.7696200,2.2064300 | 434042 | 4624502 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62168-foto-08224-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62168-foto-08224-2-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Espai aprofitat pels excursionistes com a lloc de refugi. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||
| 62169 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-12 | PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la història d'un poble. Ajuntament de Centelles. | s.XIX-XX | Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural. | 08224-3 | L'Abella | L'arxiu municipal de Sant Martí de Centelles és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que Sant Martí de Centelles formés part de l'antic terme feudal, posteriorment baronia i finalment, a partir del 1599, comtat de Centelles no constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental. | 41.7639000,2.2513200 | 437767 | 4623834 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ordenació de l'arxiu municipal, no complert del tot, es realitzà durant l'estiu del 2001 per part de les mateixes administratives de l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 62170 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-8 | <p>PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la història d'un poble. Ajuntament de Centelles.</p> | s. XIV-XX | Es necessita organitzar l'arxiu | <p>L'Arxiu parroquial de Sant Martí de Centelles és comú amb el de Sant Miquel Sesperxes. Aquest conjunt està format per una dotzena de pergamins posteriors al s. XIV i tres lligalls de documentació diversa: el primer del segle XIV, el segon del segle XV i XVI i el tercer del segle XVII. El primer lligall conté documentació notarial del Castell i els seus senyors. També es conserven els llibres parroquials dels naixements i les defuncions de Sant Martí i de Sant Miquel des de finals del XVI fins l'actualitat i diversos llibres administratius d'on destaca una consueta del segle XIX i el Llibre de Visites Pastorals complert des del s. XVII. Com a part de l'arxiu es conserva una recopilació de Mn. Martí Morera, rector de Sant Martí de Centelles (1935-1954) que va aplegar una sèrie de documentació dispersa de la parròquia i va elaborar una petita monografia del Castell de Sant Esteve o Sant Martí.</p> | 08224-4 | Bisbat de Vic | <p>L'església de Sant Martí apareix documentada des del 1031 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III amb la seva muller Elisabet venen a Gombau de Besora un alou al lloc dit Riells i Fallio que termeneja a cerç in parrochia sancti Martini de Sancteias. Inicialment aquesta església estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt, documentada des del segle IX, i possiblement entrat el segle XI es va constituir en parròquia atribuint-li gran part de les terres de l'actual terme. Tot i això aquesta església estava mancada de les prerrogatives clàssiques de les antigues parròquies com són una dotació parroquial i una sagrera o espai protegit. Sembla que els patrons foren els senyors de la vila de Centelles i la seva vinculació amb el Castell de Sant Esteve serà una constat durant el període d'ocupació castral. Les referències documentals d'aquests primers moments no han estat recuperats, tot i que seran diverses les referències a aquesta església al llarg de l'època medieval i moderna. Amb la construcció d'un nou temple a la segona meitat del segle XVII es recupera part de l'activitat de la parròquia i la seva documentació, sobretot al llarg del segles XVIII i XIX. Actualment la seva activitat ha minvat compartint el mossèn amb la població veïna de Centelles.</p> | 41.7637600,2.2508300 | 437726 | 4623818 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bona part de la documentació pertanyent a l'Arxiu Parroquial va ser traslladada al llarg del segle XX al bisbat de Vic. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62171 | Capella de la Serra de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-serra-de-santa-anna | AAVV. (1984). Osona. Catalunya Romànica. Vol. II i III. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | El terra i la coberta es troben en un estat de conservació precari. | Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. Aquesta capella es troba adossada, per la part de l'absis a la façana oest del mas la Serra de Santa Anna, a la qual dóna el nom. La seva orientació respecta l'eix est-oest i l'entrada per la banda sud del recinte evidencia la seva adscripció al cristianisme. Aquesta entrada es realitza per una petita porta emmarcada per llindes de pedra ben treballada que contrasten amb la resta de la construcció. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. El terra és de rajola senzilla relligada, subjectada per un embigat de fustes i segurament restituït. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella. | 08224-5 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La primera referència documental del mas la Serra la trobem al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, germà del baró Guillem Ramon II, va comprar el mas i en va fer construir una capella l'any següent, al 1550. Aquesta primera capella podria correspondre a la mateixa estructura conservada que l'actual. Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna prop el mas Serra, conegut des d'aleshores com a Serra de Santa Anna. A finals del mateix segle estava tant indecorosa que en les Visites Pastorals del 1696 i 1703 el bisbe de Vic en va prohibir la celebració de misses. El culte a Santa Anna es va mantenir amb la construcció, en un moment incert del segle XVIII o inicis del XIX, d'una fornícula a la façana principal de la casa i on s'hi troba ubicada la imatge de la santa. Actualment la imatge de Santa Anna recorda la desapareguda capella i la memòria popular ha oblidat la seva ubicació original. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Algunes d'aquestes esglésies es convertiren en nuclis eremítics i altres en santuaris marians sense tenir massa vitalitat i passant, més recentment, a adoptar funcions diverses. El culte a la santa es va mantenir fins a mitjans de segle XX amb la celebració d'un aplec conegut com l'aplec de Santa Anna. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62171-foto-08224-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment és utilitzat com a galliner i traster de la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62172 | La Serra de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-santa-anna | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIV | Les reformes realitzades al mas, sobretot als seus annexes ramaders, han seguit un model arquitectònic arbitrari , malmetent les estructures anteriors. | Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. Aquest es troba assentat en un petit altiplà, planer per la cara sud de l'edifici però aturonat per la façana nord, fet que ha portat a la construcció de diversos contraforts per aquesta banda. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part d'una reforma posterior de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos, a sobre de les quals s'hi troba una petita galeria. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències encara s'utilitza a l'actualitat com a cort per al bestiar i com a paller. | 08224-6 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic del mas la Serra. Tot i això, la seva estructura de casa forta, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època baix medieval, cap el segle XIV. La manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeten documentar les diverses reformes i remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles. Aquestes reformes però si que són evidents a través dels seus paraments. La primera referència documental del mas la Serra la trobem en època moderna serà al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, germà del baró Guillem Ramon II, va comprar el mas i va fer construir una capella annexa al 1550. Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna prop el mas Serra, passant aquest mas a ser denominat com la Serra de Santa Anna. Al s. XV el mas es trobava sota el control de la domus de Càsoles, la demarcació de la qual s'estenia per Sauva Negra, el Corral de la Rovira i de la Rovira dels Cerdans fins a la Serra. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX. Actualment és una masoveria. | 41.7745400,2.2134200 | 434628 | 4625043 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62172-foto-08224-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62172-foto-08224-6-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal de la casa es troba ubicada una fornícula, de forma semi-circular i factura senzilla amb la imatge de la Santa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62173 | Capella del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pou | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XIX | Capella que forma part de la finca del Pou recentment restaurada. | Capella de petites dimensions ubicada dins el recinte fortificat del mas el Pou. Aquesta construcció presenta una planta allargada i rectangular, orientada d'est a oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El cos principal de l'edifici es troba adossat al mur nord del mateix mas. El sistema constructiu utilitzat es basa en l'ús del carreu de dimensions mitjanes i ben tallat de pedra local lligada amb argamassa. Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra local ben escairats que funcionarien com a reforç de la mateixa construcció. La coberta de la capella presenta una doble estructura: una primera a doble vessant i una segona a una sola vessant en teula aràbiga i bigues de fusta. Aquesta teulada es troba coronada per un petit campanar d'espadanya amb dues petites campanes. La façana principal de l'edifici presenta una obertura en volta, posteriorment convertida en balcó i coronada per una petita estructura de fusta en forma de porxada, coberta a una sola vessant amb teula i assentada sobre una gran llinda de pedra. L'accés a la capella es fa a través de la mateixa façana principal per un fals arc de pedra que dona a un espai o rebedor que seguidament permet l'entrada del recinte. El seu interior presenta un enguixat blanc, força auster i sense cap element moble o immoble significatiu. | 08224-7 | Mas el Pou | El mas Pou té des de finals del segle XIX una capella dedicada a la Verge dels Dolors. Tot i que el moment constructiu d'aquesta capella es pot emmarcar en època contemporània, no es descarta l'existència d'una primitiva capella o recinte de culte en el mateix lloc on es troba l'actual capella o dins el propi mas. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per a les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Actualment aquestes necessitats han estat substituïdes tot i que és força freqüent la reforma o construcció de noves capelles en època moderna i contemporània o la seva reutilització. | 41.7537300,2.2049600 | 433903 | 4622739 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 62174 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-1 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XIV-XIX | Recentment restaurada. | Conjunt d'edificacions formades per una torre, una masia, una font, una petita capella i diverses dependències agrícola ramaderes, en un recinte tancat. L'accés al mas es fa per dues portes rectangulars, situades al nord i al nord oest, de dimensions considerables i que permeten accedir a un petit pati on es distribueixen les edificacions esmentades. La torre presenta una estructura rectangular organitzada en planta baixa i quatre pisos acabats amb una coberta a quatre vents de teula aràbiga. La tècnica constructiva d'aquest edifici es basa en l'ús de carreus ben treballats i de tamany mitjà lligats amb argamassa i arrebossat a sobre imitant el carreu. Als extrems s'hi troben pedres cantoneres de tamany homogeni i ben encaixades. Les obertures es disposen de forma vertical i simètrica emmarcades per llindes de pedra local treballada i una repisa formada per un bloc de pedra treballat en tres motllures a les quatre façanes de la torre. Les obertures del darrer pis o les golfes són de dimensions més reduïdes i quadrangulars, sense repisa. L'accés es fa per una porta rectangular, també emmarcada per una llinda a la qual s'accedeix per una petita escalinata i un replà. Les diverses reformes realitzades en aquest edifici van portar a la modificació de les obertures del primer pis que van passar a ser de dimensions reduïdes. Les funcions de caire defensiu de la torre es poden apreciar tant per la presència d'espilleres situades al segon pis de l'estructura com per la presència de quatre petits canons a les cantonades superiors de l'edifici. El mas o habitatge del Pou es troba adossat per la seva banda est a la torre abans descrita. Es tracta d'un edifici rectangular amb entrada per les façanes nord i oest i que s'organitza en planta baixa i dos pisos. El fet d'estar construït sobre una lleugera pendent ha portat a la construcció d'una sobre estructura o contrafort al voltant de la planta baixa de l'edifici. La teulada és a doble vessant coberta amb teula aràbiga amb una doble cornisa i la tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra poc treballada i lligada amb argamassa, tenint com a principal element decoratiu les llindes de portes i finestres. Les obertures de la masia es disposen en ordre simètric en tota l'estructura. A la façana principal, a la planta baixa es disposa una porta quadrangular emmarcada per llindes de pedra ben treballada i tres obertures. Al primer pis es disposen tres balcons, les obertures dels quals són de forma rectangular allargat i que es troben emmarcats per a la part superior per una llinda de pedra ben treballada, i pedres cantoneres al voltant i una repisa inferior motllurada on es subjecta la barana. A la llinda de l'obertura central s'hi troba esculpit en pedra un motiu ornamental circular i un rellotge de sol a l'extrem sud. Mentre que el segon pis s'organitza en tres obertures de dimensions mitjanes emmarcades, com a motiu decoratiu, amb pedra i amb una petita repisa, que a la central de les quals s'hi subjecta una barana. Les obertures de la façana nord són de forma quadrangular, emmarcades amb llindes de pedra amb un tractament senzill i dimensions més petites que a la façana principal, seguint també cert ordre simètric. Les construccions annexes dedicades a les tasques agrícoles i ramaderes es disposen en dues ales construïdes a la cara est i nord del mas i en una terrassa superior situada al nord-oest de la casa. Es tracta d'estructures rectangulars de pedra lligada amb morter i coberta de fusta i teula utilitzades principalment com estables per al bestiar. | 08224-8 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Tot i que la primera referència històrica sobre el mas el Pou es remunta al fogatge de 1553 on trobem esmentat per primera vegada un personatge congnomitat amb el nom del mas: Joan Pou, la tipologia de l'edifici permetria recular la data constructiva de part del conjunt a l'època baix medieval. Les evidències arquitectòniques i constructives més immediates mostren que el mas va tenir la seva època d'esplendor durant l'època moderna. La seva situació lleugerament elevada i amb bones terres el convertiren en un punt privilegiat en el control del camí ral de Caldes de Montbui a la Plana de Vic, ben evidenciat amb la presència de la torre i les seves mesures defensives. Sense cap mena de dubte, aquest mas fou una de les cases fortes més destacades de la parròquia de Sant Martí juntament amb el mas Viladavall, les Comes, la Rovira i el Fabregar i la resta de masos del Pla de la Garga. La història del mas el Pou va lligada a la història de la seva família, aquesta va emparentar amb diversos masos de la zona, un dels més rellevants fou la família Castellar. Dins la història contemporània destaca la mort d'un dels seus membres durant la Guerra Civil Espanyola i la construcció d'una creu de recordatori. Actualment el mas continua essent una important explotació agrícola ramadera i s'ha remodelat gran part de l'edifici original. | 41.7537300,2.2049600 | 433903 | 4622739 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62174-foto-08224-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Prop del mas el Pou es construïren entrat el segle XX unes escoles públiques on hi anaven a col·legi els nens dels masos veïns. Actualment aquest edifici ha perdut el seu ús però encara conserva el nom i la construcció característica. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62175 | Creu del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pou | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | s. XX | Aquesta creu, de grans dimensions, es troba ubicada en una petita elevació formada per el marge d'un camp de conreu, al costat del trencant del mas el Pou. Es tracta d'una sola peça esculpida en pedra local de 2'5 m d'alçada per 1 m d'amplada situada sobre un pedestal en pedra que segueix la mateixa tècnica constructiva i on a la part oest s'hi troba una llegenda esculpida. El creuament dels eixos es troba desplaçat a la part superior de l'eix seguint el model típic de creu llatina. Aquest element arquitectònic destaca per la seva senzillesa i sobrietat i no presenta cap element estilístic significatiu. | 08224-9 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La creu del Pou pertany al conjunt de creus recordatori aixecades després de la Guerra Civil Espanyola com a commemoració a les víctimes que moriren durant el conflicte. En aquest cas concret es fa referència a quatre veïns de la zona que moriren assassinats durant el conflicte. L'epifania gravada a la pedra esmenta aquells esdeveniments de la forma següent: A la memòria de los asesinados por las tropas rojas el dia 12-2-1937/ J. TANTIÑA FEBRER/J. FEBRER FEBRER/ I. ARGEMÍ FABREGAS/ E. CASTELLAR CORS/J. NESPLE DORCA. La Creu del Pou evidencia un episodi sagnant entre els pagesos del Pla de la Garga i diversos comitès. Concretament el 19 de febrer de 1937 el comitè de Centelles va pujar a Sant Martí a requisar bestiar i queviures de les cases de pagès i un veí va sortir amb una arma i va matar un membre del comitè. Els altres membres del comitè van marxar cap a Centelles i tot seguit es va difondre que a Sant Martí hi havia una revolta feixista de diversos terratinents. Així, el 21 de febrer del mateix any es concentraren a Sant Martí els comitès de Centelles, de l'Abella, de Sant Feliu de Codines i altres poblacions i van agafar tots els homes de les cases que pogueren i els van afusellar a l'indret de la Creu del Pou. Els morts foren Josep Naslpé Dorca de 18 anys i masover de l'Aliguer, Josep Fabré Fabré de 32 anys i del mas Presseguer, Joan Tentiñà i Fabré de 45 anys i també del Presseguer, Isidre Argemí i Fàbregas de 24 anys i de Can Farigola i Jaume Castellar Cors de 21 anys i fill de Melcior Castellar del mas Pou. Les execucions haurien continuant si la guàrdia d'assalt no s'haguessin endut a Barcelona la resta de detinguts. Aquest episodi tingué gran ressò a la premsa local i a tota la comarca. El mateix comitè de l'Abella, un any abans, al 19 de febrer de 1937 va cridar al propietari del Pou, Melcior Castellar Soler que havia estat alcalde del poble i el va assassinar al cementiri de Valldeneu. | 41.7541000,2.2100800 | 434329 | 4622776 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||||
| 62176 | Mas Esglésies o Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-esglesies-o-iglesies | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XV | Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. A grans trets es pot dir que es tracta d'un edifici civil, de planta rectangular d'uns 11'5 m per 5 m amb la façana principal orientada a migdia. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb 3 grans carreus i dues finestres laterals a la planta, mentre que al primer pis s'obren 3 obertures conformant tres finestres decorades amb un ampit de pedra, de procedència local i ben treballada. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. La façana nord també és cega i es troba situada a uns 2 m escassos del mur sud de l'església de Sant Pere de Valldeneu. | 08224-10 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les referències històriques del mas Esglésies s'han de vincular a la propera església de Sant Pere de Valldeneu a la que es troba pràcticament adossat. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on destaquen: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà i al llarg de l'època moderna anirà apareixent el nom d'aquest mas com a explotació agrícola i ramadera de la vall de Valldeneu. La tècnica constructiva ens permet documentar que el mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. | 41.7483300,2.2468700 | 437382 | 4622108 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62176-foto-08224-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 62177 | Església de Sant Pere de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-valldeneu | AAVV.(1999). Full parròquies d'Aiguafreda i Valldeneu. 26-8-1999. n. 1748. JUNYENT, Emili. (1945-1952). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del Full Parroquial n. 60. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Sant Pere de Valldeneu. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.514-515. PLADEVALL, Antoni. ET ALI (1999). Sant Martí de Centelles a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 116. PLADEVALL, Antoni. (1992).Origen formació del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona). Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XII-XVIII | L'estructura constructiva de Sant Pere de Valldeneu pertany a una església d'una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular on posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. L'absis, a l'est, té una absididiola al costat que no és decorat ni té cap obertura; presentant una sèrie de tretze arquacions cegues de les quals només en podem apreciar 10, sense bandes llombardes, que en rematen la seva part superior i on a sobre hi ha una cornisa, abans del ràfec de teules. Aquests elements externs constituiran uns dels poc elements romànics que han pervingut del santuari. L'aparell constructiu utilitzat s'ha basat en l'ús de pedra tosca i l'anomenada pedra vermella de Tagamanent, tota de procedència local, de blocs irregulars, poc treballats, sense carejar i amb la junta poc definida. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter tot i que gran part del qual no està conservada. El campanar de torre quadrada, es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior. L'interior és completament enguixat i decorat cosa que no permet veure l'aparell ni les característiques del mur. La nau coberta per una volta d'ametlla no evidencia l'existència d'absis ni d'absidiola. De la primitiva església de Sant Pere en resta l'absis romànic i un absidiola, cap al 1640 es va fer una reforma que va suposar l'afegiment de les capelles laterals i possiblement una reconstrucció de la part de la nau central que va suposar el seu allargament i la coberta actual a través de la volta resolta en clau d'ogiva mot acusada. L'accés actual es fa per una porta oberta al mur de ponent, segurament com a pervivència de l'accés originari no conservat. | 08224-11 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | L'església es documentada des del segle XI com església parroquial dins el terme del Castell de Centelles. La Vall, on es troba ubicada, va rebre el nom d'un magnat de nom Daniel, documentat a finals del segle IX i que hauria estat el propietari del Vilar Daniel, una antiga domus de la zona. Es desconeix la ubicació exacte d'aquest primitiu Vilar Daniel tot i que podria situar-se prop de l'actual mas Valldeneu. El primer esment del topònim el trobem al 898, moment en que Daniel va vendre uns béns al comte Guifré Borrell i a la seva muller Garsenda, en el lloc del seu vilar. L'església de Sant Pere no s'esmenta en aquesta venda però si que sortirà en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Aquest paper fronterer el mantindrà durant tota l'alta edat mitja. En el llistat de les parròquies del Bisbat de Vic del llarg del segle XI, concretament al 1025 i 1050 Valldeneu consta com a Sant Pere de Vilar Daniel i al 1154 s'anomena de Valdaniel. Les funcions parroquials de l'església són conegudes a través d'aquests llistats i la seva principal funció seria la de gestionar tota aquesta vall i els masos circumdants i alhora controlar, des d'un punt privilegiat, l'accés al pas del Congost. Al segle XVII, concretament cap el 1640 l'església fou pràcticament reconstruïda com ens constaten les diferents evidències arquitectòniques: la nau i el portal foren totalment modificats juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als sectors de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions cultuals abandonant la seva categoria de parròquia i passant a ser una església secundària que actualment és competència del rector d'Aiguafreda. | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62177-foto-08224-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62177-foto-08224-11-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al 1961 l'arquitecte Manuel Puig Ribot va fer una proposta de projecte de reforma de l'església de Sant Pere de Valldeneu, per encàrrec de l'Ajuntament però que no s'arribà a realitzar mai. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62178 | Candeler I de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-i-de-valldeneu | <p>AAVV. (1991). Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. XXII, p. 240. MORGADES, J. (1893). Cátalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vic. p. 273-274.</p> | s. XIII | <p>Candeler molt ben conservat que consta de tres peus amb la base aixafada i oberts. Aquests peus, sense genolleres, es corben i s'adrecen per unir-se en un punt elevat, on serveixen de suport a una canya ornamentada amb tres nusos, distribuïts simètricament, l'un a mitja altura i els altres dos vers els extrems. Corona la canya un platet circular de forma aconcavada, del qual pengen, a manera d'ornament, quatre llàgrimes, perfectament distribuïdes. Al centre del platet hi ha un broc cilíndric, apte per encaixar-hi la candela a sostenir i fa unes mesures aproximades de 29 cm d'alt. Es tracta d'un exemplar simple, igual com la majoria de peces similars, fetes també en ferro forjat. En aquest tipus d'objectes que constituïen el conjunt del mobiliari litúrgic sovint hom es movia per un interès estrictament utilitari i funcional. D'aquí que les peces es limitaven a un detall ornamental, sempre escàs i senzill.</p> | 08224-12 | Museu Episcopal de Vic | <p>El canelobre documentat hauria format part dels béns mobles de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. D'adscripció cronològica atribuïble al segle XIII el seu ingrés al Museu Episcopal de Vic s'hauria realitzat abans del 1893, amb el número d'inventari 145. Aquesta peça va associada a un altre canelobre també procedent de la mateixa església i classificat amb el número 143. La seva ubicació dins el temple de Santa Pere de Valldeneu no acaba de ser clara i fa molt difícil se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. L'església de Sant Pere de Valldeneu es documenta per primera vegada a inicis del s. XI dC a la vall anomenada del Vilar Daniel, d'on hauria pervingut el nom. L'església s'esmenta en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Al segle XVII, concretament cap el 1640, l'església fou pràcticament reconstruïda i la nau i el portal foren totalment modificats, juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als nuclis urbans de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions i actualment és competència del rector d'Aiguafreda. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XVIII i XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església, cap a les parròquies veïnes i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest candeler, destinat a anar damunt l'altar durant les celebracions litúrgiques, té un clar paral·lel a un altre exemplar procedent de Sant Martí del Brull i que també es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 62179 | Candeler II de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-ii-de-valldeneu | <p>AAVV. (1991). Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. XXII, p. 240. MORGADES, J. (1893). Cátalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vic. p. 273-274.</p> | s. XIII | <p>Candeler d'estructura senzilla, constituït per un trípode amb uns peus de secció circular i aixafats a la plata, amb genolleres, els quals es corben a mesura que es van adreçant i s'uneixen prop el punt d'on emergeix una canya de secció circular, llisa al extrems. Damunt la canya hi ha un platet amb les vores ondulades, al centre del qual possiblement al començament hi havia una punta per clavar-hi la candela i posteriorment hi fou col·locat el broc que té actualment. Té una altura idèntica a un altre exemplar que procedeix de Sant Martí del Brull. És una peça molt simple i rudimentària, destinada a anar col·locada damunt l'altar, la qual no tenia altra qualitat que ésser un objecte utilitari i summament funcional, d'aquí en ve la manca d'elements ornamentals. Aquest objecte fa una alçada aproximada de 26 cm d'alt.</p> | 08224-13 | Museu Episcopal de Vic | <p>El canelobre descrit hauria format part dels béns mobles de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu i de la seva església. La cronologia atribuïda a aquesta peça la situa en època medieval, concretament al segle XIII. El seu ingrés al Museu Episcopal de Vic es va realitzar abans del 1893, coincidint amb altres peces litúrgiques i es va catalogar amb el número d'inventari 143. Aquesta peça va associada a un altre canelobre també procedent de la mateixa església i classificat amb el número 145. La seva ubicació dins el temple de Santa Pere de Valldeneu no acaba de ser clara, segurament els dos canelobres es trobaven junts il·luminant o decorant un mateix espai. L'església de Sant Pere de Valldeneu es documenta per primera vegada a inicis del s. XI dC a la vall anomenada del Vilar Daniel, d'on n'hauria pervingut el nom. L'església s'esmenta en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia fronterera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Al segle XVII, concretament cap el 1640, l'església fou pràcticament reconstruïda i la nau i el portal foren totalment modificats, juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als nuclis urbans de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions i actualment és competència del rector d'Aiguafreda. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XVIII i XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església, cap a les parròquies veïnes i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||||
| 62180 | Creu de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-valldeneu | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. | s. XV-XIX | Només es conserva el pedestal on es trobaria ubicada una creu de ferro. | Pedestal d'estructura quadrangular on hi hauria estat ubicada una petita creu de ferro, avui desapareguda. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal es troba situat al davant de la mateixa església de Sant Pere de Valldeneu i conserva en la seva plataforma superior l'espai on hi aniria encaixada l'esmentada creu. | 08224-14 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana i les seves primeres representacions s'inicien en època tardo- romana. Tot i que aquesta figura geomètrica també ha estat representada des d'època prehistòrica en diversos gravats sobre roca o en pintures rupestres la seva principal associació ha estat com a símbol cristià. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies abarcant des de les creus d'orfebreria a les creus esculpides de tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a element indicador: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, com a símbol de poder, etc. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. La creu de Valldeneu és de cronologia força inexacte, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets però es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'època renaixentista o moderna. | 41.7484000,2.2467300 | 437371 | 4622116 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62180-foto-08224-14-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62181 | Conjunt funerari de la família Senties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-funerari-de-la-familia-senties | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | 1924 | No apareix en la seva forma originària | Conjunt funerari format per un recinte rectangular de 2'5 per 3 m tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l'estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d'un pedestal i amb una flor a l'encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. També hi ha una làpida de forma semicircular que segurament es troba fora del seu lloc d'origen, i que és de difícil adscripció. El text gravat com a inscripció diu: A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parroquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo. | 08224-15 | Cementiri de la Parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Cementiri situat a l'antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu que en un principi estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost però que al s. XI ja apareix documentada com a parròquia. El topònim de la zona prové de Vilar Danielis, documentat al s. XI. Les funcions d'aquesta parròquia i d'aquest cementiri han minvat perquè la població s'ha concentrat a la part baixa del nucli. Segons informadors orals alguns membres de la família Sentias (o Senties) foren assassinats durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936. | 41.7485400,2.2465400 | 437355 | 4622132 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62181-foto-08224-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62181-foto-08224-15-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62182 | Tomba I de Sant Pere de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-i-de-sant-pere-de-valldeneu | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XV-XVI | La part de la coberta ha estat restaurada en època contemporània. | Sepultura comunitària formada per una construcció rectangular, les dimensions de la qual oscil·len entre els 50 cm d'amplada i 1'50 m d'alçada. La teulada és de factura senzilla, utilitzant l'ús de teules planes i l'arrebossat. L'element més significatiu l'aporta la doble làpida sepulcral que segella la tomba i que presenta una sèrie de gravats a la seva cara externa. Els motius gravats estan en força mal estat de conservació però a la llosa superior es pot apreciar un castell, insígnia de la família Castellar i un escrit en lletres gòtiques organitzat en tres bandes i totalment il·legible. Mentre que a la llosa inferior els motius gravats estan en més mal estat de conservació però també es pot apreciar la silueta d'un castell i una roseta decorada. | 08224-16 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les funcions religioses de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu es documenten, en aquest cas, amb la construcció i utilització de dues sepultures datades dels segles XV i XVI pertanyents a la família Castellar i com ho indica un pilar de pedra amb el nom d'aquesta família gravat al peu de les estructures. La cronologia ens l'acosta la procedència de la pedra utilitzada com a tapa i els gravats inscrits en la mateixa. Es tracta d'una reutilització de una llinda gravada del mas Castellar. Com a paral·lel més clar tenim que a l'interior del mateix mas s'hi troba una llinda homònima datada del s. XVI i que presenta el mateix motiu: un castell gravat que dóna nom a la família. Tot i que es desconeix el moment exacte en que aquestes sepultures foren traslladades a l'església parroquial de Sant Pere, si que podem afirmar que ens trobem davant d'una reestructuració eclesiàstica on es promociona la cohesió social de les diverses masies rurals per a potenciar el paper aglutinador de l'església en època moderna. | 41.7484000,2.2467300 | 437371 | 4622116 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62182-foto-08224-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62182-foto-08224-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62182-foto-08224-16-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conjunt de tombes gòtiques que tradicionalment s'han datat entre els segles XV i XVI i que es troben situades a l'entrada, a mà dreta, de l'església de Sant Pere de Valldeneu. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62183 | Tomba II de Sant Pere de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-ii-de-sant-pere-de-valldeneu | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XV-XVI | La llosa sepulcral es troba molt erosionada. | Sepultura comunitària formada per una construcció rectangular, les dimensions de la qual oscil·len entre els 50 cm d'amplada i 1'00 m d'alçada. Aquesta estructura és més petita que l'anterior i només es composa d'una sola llosa de pedra de forma ovalada. La teulada és de factura senzilla, utilitzant l'ús de teules planes i l'arrebossat. L'element més significatiu és la làpida sepulcral que segella la tomba formada per una gran llosa plana que combina la forma rodona amb la quadrangular. Segurament la làpida portava un gravat o algun símbol distintiu que actualment s'ha perdut. | 08224-17 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les funcions religioses de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu es documenten, en aquest cas, amb la construcció i utilització de dues sepultures datades dels segles XV i XVI. La cronologia ens l'acosta la procedència de la pedra utilitzada com a tapa i els gravats inscrits en la mateixa. Tot i que en aquest cas no es pot apreciar cap motiu gravat a la llosa sepulcral si que es pot relacionar aquesta sepultura amb la Tomba I de Sant Pere de Valldeneu. Segurament en un moment indeterminat de l'època moderna la família Castellar va traslladar els enterraments familiars a l'església parroquial més propera. | 41.7484000,2.2467300 | 437371 | 4622116 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62183-foto-08224-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62183-foto-08224-17-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conjunt de tombes gòtiques que tradicionalment s'han datat entre els segles XV i XVI. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62184 | Església de Nostra Senyora dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-nostra-senyora-dels-angels | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XX | El grup d'edificacions conegut com l'església de Nostra Senyora dels Àngels corresponen a una església i una casa adossada, utilitzable com a rectoria i com a casa de colònies. Aquest conjunt fou construït sobre un important desnivell del terreny natural que en va limitar i determinar les seves característiques arquitectòniques. Les tècniques utilitzades van tenir com a base la imitació de l'estil arquitectònic del romànic i el neoclàssic, destacant l'ús de la pedra local, de petites dimensions i ben escairada, lligada amb morter de calç i ciment. Les obertures són de dimensions mitjanes i destaca l'existència d'una sèrie de contraforts (tres per banda) que a la cara oest combinen amb tres finestres i són de tamany més reduït a causa del desnivell del terreny, abans esmentat. La composició presenta una planta rectangular i es troba orientada nord-sud tenint com a eix central la capçalera de l'església. Aquesta es troba representada per un campanar d'espadanya amb dues campanes a la part superior de la teulada i coronat per una creu. L'accés al recinte es fa per la mateixa cara est, coincidint amb la capçada de l'església, i s'organitza en base una petita entrada porticada i coberta per un porxo construït en base una estructura de pedra i una coberta amb bigues de fusta, teula aràbiga i rajola decorada a la banda interior. Les obertures d'aquesta església són de dimensions mitjanes imitant l'arc de mig punt a la cara oest, mentre que la cara nord hi ha una obertura circular pensada per encabir-hi un vitrall en una roseta. El seu interior és força auster, destaca l'ús de l'enguixat i l'existència d'un sostre alt cobert amb arcs ogivals. Com elements ornamentals hi ha els bancs de fusta de l'església, un petit altar amb una creu i una sèrie de làmpades d'aranya d'origen indeterminat. La part constituïda per la rectoria i casa de colònies és de fàbrica similar, predominant l'ús de petits blocs de pedra local escairats i lligats amb morter que folren una estructura de ciment. Aquesta part també presenta una planta rectangular i està formada per soterrani, planta i pis. L'espai utilitzable correspon a la planta baixa i pis, on a la primera s'hi troba ubicada la cuina, menjador i sala i a la part superior les habitacions amb lliteres i els serveis. | 08224-18 | Colònia Oller a l'Abella | El 1952 s'inaugura l'església de Nostre Senyora dels Àngels en el sector de l'Oller, projectada per l'arquitecte Agustí Duran Reynals, que també va projectar una casa en forma de masia per al pintor Muntané i al mateix municipi de Sant Martí de Centelles. El context històric del moment s'ha d'inscriure en plena post-guerra i de certa revifalla econòmica, que a Sant Martí de Centelles es caracteritza per l'arribada de nous estiuejants de la zona de Barcelona i rodalies, l'obertura de petits comerços i una millora en les comunicacions i el transport representats tant per el tren com la carretera nacional. L'obertura de la colònia Oller i el seu paper impulsador de la zona de l'Abella portà a la necessitat d'una infrastructura mínima de serveis que es materialitzà amb l'obertura de les piscines de l'Oller i l'església Nostra Senyora dels Àngels. El seu culte però, mai es va arribar a regularitzar i aquest espai és utilitzat per a trobades religioses i com a casa de colònies. | 41.7588600,2.2461200 | 437330 | 4623278 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62184-foto-08224-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Sr. Agustí Duran i Reynals | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62185 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-9 | MASNOU, Josep Maria. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals s. XVI-XIX. Temes Aiguafredencs IV. Ajuntament d'Aiguafreda. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XIX | En runes. | De planta rectangular i orientat sud-est a nord-oest, aquest mas conegut com la rectoria presentava una estructura organitzada en pis inferior, planta baixa i pis superior. Aquesta casa es troba situada en una petita pendent i la seva adaptació al terreny natural la va dotar d'una morfologia diferenciada d'on destaca la presència d'importants contraforts a la banda nord i oest i amb aterrassaments a la façana sud. L'edifici, parcialment en runes, es troba constituït per dos cossos constructius diferenciats. L'ala nord oest es troba en runes, aquest espai es trobava organitzat en planta baixa i pis amb accés a ambdues bandes. La tècnica constructiva emprada té com a material bàsic la pedra de dimensions petites, treballada bastament i lligada amb argamassa. Les cantonades d'aquest espai es troben rematades per pedres ben escairades de procedència local i amb alguna pedra roja de Tagamanent. A través del negatiu del mur est es pot apreciar que aquest cos tenia una teulada coberta a doble vessant i el material principal el formava la teula aràbiga. Les obertures conservades les formen tres finestres quadrangulars i enguixades i una porta i un finestral a la façana sud rematades per llindes de pedra local ben treballada i amb llegenda inscrites. No es pot determinar el nombre de dependències en que s'organitzava aquest espai a causa del seu precari estat de conservació. L'ala sud presenta una important reforma en època contemporània, el seu accés es realitzava per la façana sud-est i aquest cos es distribuïa en planta baixa i dos pisos. A baix s'hi trobaven les dependències per el bestiar (estables o annexes ramaders) i les estances als pisos superiors. En una reforma es va afegir una escala d'accés directe al primer pis i que actualment també es troba en runes. A la façana principal destaquen diverses obertures, dues de les quals amb una data inscrita. | 08224-19 | Sant Pere de Valldeneu | Les dades històriques les aporta el propi aparell constructiu i les diferents dates que es troben gravades en diverses llindes de la casa. A la cara oest una gran llinda que conforma un finestral porta gravada la següent inscripció: 1720. PETRUS. P. CARNER. RECTOR. 1629. Datant segurament una reforma del segle XVIII. A la part més restaurada una de les finestres de la banda sud porta la data de 1720, mentre que al costat n'hi ha una altra llinda inscrita amb la següent inscripció: BERNAT MIQUEL. RECTOR. IHS. 1687. Aquestes dues llindes segurament foren reaprofitades, ja que les obres d'aquest cos són segurament del segle XIX. Aquesta antiga rectoria hauria tingut una capella, actualment encara es pot apreciar un tram de paret en forma de cúpula, tot i que més tard s'habilità una de les sales per a fer les celebracions religioses, documentades fins als anys 30 del segle XX. Es desconeix però a quin sant estava consagrada tot i que no seria estrany que el culte fos a Sant Julià, donada la proximitat amb l'indret popularment identificat com a Sant Julià del Congost. Aquesta hipòtesi però de moment no és contrastable. Una referència puntual a aquesta rectoria la trobem a inicis del segle XVIII quan Manuel de Senjust i de Pagès, bisbe de Vic, va visitar l'església parroquial d'Aiguafreda i les capelles del terme, manant arranjar Sant Martí del Congost i l'execució del testament de Bartomeu Vila, entre altres coses, i en dóna part a la casa de la rectoria de Sant Pere de Valldeneu el 30 de novembre de 1710. La casa segurament es va desocupar durant la Guerra Civil o la post-guerra i actualment el seu estat de degradació és força important. Part de les destrosses han estat ocasionades per motoristes o excursionistes. | 41.7526100,2.2451600 | 437244 | 4622585 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62185-foto-08224-19-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al costat s'aixeca una paret en volta que possiblement és on s'hauria ubicat, en un primer moment, una petita capella. Les funcions de rectoria d'aquest edifici es troben ben documentades entrada l'època moderna. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62186 | Capella de Sant Julià del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-julia-del-congost | AAVV. (1984). Osona. Vol. II i III. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. AAVV. (1990). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i el Ripollès. Vol. I. p. 238-241. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XII | Abundant presència de runa i matolls. | Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa. | 08224-20 | L'Oller | Sobre l'Oller, al puig de Sant Julià, resten els vestigis d'una antiga capella dedicada a aquest sant i documentada des del 1007. Aquesta església es trobava ubicada dins l'antic terme del Castell de Esteve, i més tard de Centelles, on apareix classificada com a capella rural. La seva existència es troba documentada en el testament d'Odesind al segle XI, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera. El culte segurament no perdurà gaire en el temps ja que a inicis del XVIII el rector de Valldeneu, en la consueta que va redactar parla de l'església de Sant Julià considerada per la gent com l'antiga església parroquial, tot i que ell no n'està convençut. El 1719 l'edifici era un munt de runes i on encara s'hi podia veure algun enterrament. La possible ubicació de la capella i del mas es situa tradicionalment en el Pla de Sant Julià. | 41.7544300,2.2396300 | 436786 | 4622791 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62186-foto-08224-20-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Juntament a aquesta capella es documenta el mas Sant Julià que no ha estat possible de localitzar i que segurament es trobaria proper a la capella. La tradició oral de la gent de Sant Martí ubica en aquest pla l'existència d'un monestir o convent donada l'abundant presència de murs i pedres. Una intervenció arqueològica a la zona permetria documentar i definir aquestes estructures. | 92 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62187 | Mas Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oller | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XII-XVIII | Part de les construccions annexes del mas es troben sense teulada. | Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra roja de Tagamanent, ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Aquest espai actualment encara és habitat, funciona com a mas i hi ha masovers. El cos mig és de factura més moderna, està format per diverses dependències i una balconada i gran part de la coberta es troba en runes. El cos est, inicialment de planta rectangular i allargada, estava format per 10 finestres cobertes amb volta d'obra, una de les quals va ser convertida en porta i una altra en balconada. Aquesta estructura també ha perdut part de la coberta. | 08224-21 | L'Abella | Les primeres evidències històriques d'aquest mas es recullen en el conjunt de documents de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. El moment de gran auge del mas fou en època moderna i coincideix amb un període de gran activitat humana a tota la zona i de gran activitat constructiva que va suposar una remodelació important de part de les estructures del mas. Les noves dependències es van ordenar seguint una disposició en horitzontal i cap a llevant. Una datació aproximada del conjunt de les noves estructures, segurament destinades a magatzems, espais per al bestiar i les estances superiors com a pisos de jornalers seria al s. XVII o XVIII, moment de gran auge de la pagesia catalana. La documentació conservada a l'Arxiu Oller evidencia la gran activitat agrícola de la zona amb la contractació de jornalers que treballarien als camps i que viurien al mateix mas durant l'època de la collita. Actualment el mas pertany a la família Senties i la part original del mas és habitada com a masoveria per la família Rafel. | 41.7569000,2.2460700 | 437324 | 4623060 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62187-foto-08224-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62187-foto-08224-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Col·lecció d'eines agrícoles i arades antigues que es troben disperses per l'entrada i dependències annexes. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62188 | Mas Presseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-presseguer | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVII | Conserva elements constructius de gran valor arquitectònic. | Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració. | 08224-22 | Sant Miquel Sesperxes | Tot i que la primera evidència escrita sobre el mas Presseguer data de l'època moderna aquesta hauria podria datar-se ja en època baix medieval. La casa forta del Presseguer apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553 on es documenta com a cap de casa de la parròquia de St. Miquel Sesperxes un tal Joan Presseguer. Aquesta família seria la propietària del mas com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom: Motllura MIQUEL PRESSAGUE 1792. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del Pla de la Garga i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador dels Presseguer en la reconstrucció de l'església de Sant Miquel Sesperxes en època moderna. Actualment el mas pertany a la família Senties i les seves funcions principals continuen essent agricola-ramaderes. | 41.7491800,2.2276300 | 435783 | 4622217 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62188-foto-08224-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62189 | Mas Viladavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-viladavall | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Aquesta construcció presenta una planta rectangular de 22 m per 15 m, amb diversos cossos annexes. La coberta del mas és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, i l'estructura complerta consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i parcialment arrebossada, sense excessius elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, 3 balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i 3 portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres, el central amb arc rebaixat i motllurat amb el cap d'un monjo i una monja esculturats, de gran valor arquitectònic. Al primer pis el ràfec és de teules i sobre el carener hi ha un carreu datat i coronat amb una creu de ferro. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Ambdues façanes est i oest presenten adossats diversos coberts de totxana i uralita de construcció recent amb funcions de magatzem agrícola i estables per al bestiar. | 08224-23 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La història del mas es relaciona amb la propera parròquia de Sant Martí de Centelles. En la documentació escrita apareix en el fogatge de 1553 on s'esmenta com a mas de la parròquia de Sant Martí de Centelles un tal Joan Viladevall. També es fa referència a Mn. Joan Vall prior del Castell. Les reformes documentades a les diverses façanes ens aporten una cronologia entrada a l'època moderna sobretot s. XVII (1673) i s. XVIII (1793); aquestes inscripcions són indicatives d'algunes de les reformes efectuades al mas que possiblement té el seu origen en època baix-medieval. | 41.7647200,2.2072600 | 434106 | 4623958 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62189-foto-08224-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62189-foto-08224-23-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 62190 | Mas Castellar de dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-de-dalt | <p>PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.</p> | s. XVI | Els propietaris han tingut especial cura en el manteniment del mas i les seves estructures. | <p>Masia de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba el mas Castellar de Baix, les Pujades i el Fabregà ocupant les estribacions superiors dels cingles de Bertí. És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La portalada d'accés dona pas a un vestíbul a l'interior on s'hi conserva una premsa i una gran llinda monolítica gravada amb el nom de la família Castellar i amb el dibuix d'un castell, motiu de la casa. Al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, el celler i una dependència per als jornalers constituïda per una petita cuina de pedra, una llar de foc, formant un espai de menjador i on també s'hi troba ubicat un bugader de cendra. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla (barana de fusta i escales de pedra) que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas. La morfologia d'aquesta estructura ve determinada per les seves funcions i és que hauria estat utilitzat com un petit hostal franc o punt d'hospedatge per els viatgers que passaven per la zona. I al seu interior s'hi troben diverses dependències separades en funció dels sexes dels passants. El conjunt del gran mas Castellar es troba complementat amb una petita capella a la Mare de Déu dels Dolors i diverses dependències agrícola-ramaderes.</p> | 08224-24 | Sant Pere de Valldeneu | <p>La primera referència documental del mas data del 1240 i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge. Aquesta domus pertany actualment a la mateixa família Castellar que es dedica principalment a tasques agrícola-ramaderes, i sobretot al vacum.</p> | 41.7370700,2.2492400 | 437568 | 4620856 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62190-foto-08224-24-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El seu ús principal havia estat el d'una casa forta i actualment és un mas agrícola. Té la categoria de BCIN classificat com a Monument Històric R-51-5652 per la disposició de la llei 29/06/1988. Aquesta masia té tots els elements dispensables per la seva explotació. A part de les feixes de conreu al nord-est i al sud de finca i els diversos camps de secà documentant certa activitat agrària també hi ha un petit hort a prop del mas i una sèrie d'estructures i annexes complementaris. Els recursos hidràulics es realitzen a través d'una font-mina propera. Aquesta actualment encara és utilitzada per abastir la casa i per regar els camps i horts propers, juntament altres activitats: rentar-hi la roba, abeurar el bestiar. Cal destacar també el bon estat de conservació de les diverses estructures que conformen els espais del celler (on s'ha mantingut la construcció original i on es conserva un important nombre de botes) i la sala dels jornalers (amb la cuina de pedra, el bugader de cendra), una premsa d'oli, etc. Un altre element singular és la petita hospederia annexada al mas com a punt d'avituallament i refugi dels viatgers que passaven per els cingles de Bertí cap a Valldeneu o cap a Sant Miquel Sesperxes. Davant d'aquesta construcció s'hi troben dos grans xiprers que, segons les fonts orals, indicarien la categoria que tindria aquest servei d'hospedatge. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||
| 62191 | Capella del mas Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-mas-castellar | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XIX | L'exterior de la capella presenta un bon estat de conservació. | Edifici de planta rectangular orientada est-oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa i amb un enguixat exterior. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga. Els angles d'aquesta capella estan formats per blocs de dimensions mitjanes de pedra calcària local, i es troben situats verticalment funcionant com a reforç de l'estructura. A la façana principal, la porta d'accés és de grans dimensions i rectangular, emmarcada amb una decoració senzilla imitant les llindes de pedra amb un arrebossat simple. La resta de la façana també presenta una senzilla decoració pictòrica formada per una petita sanefa que ressegueix tot el perímetre arrebossat. L'única obertura la conforma un òcul o ull de bou situat sobre la porta i de reduïdes dimensions, que ajudaria a il·luminar el recinte. Aquest també apareix decorat amb una sanefa geomètrica circular. Aquesta façana acaba amb un petit campanar de pedra a la coberta, de dimensions reduïdes i coronat per una estructura en pedra de forma arrodonida, on s'hi poden apreciar els espais on anava fixada una petita campana. | 08224-25 | mas Castellar | Capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, tot i que es desconeix si havia tingut algun altra mentor. El seu interior fou devastat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en què va estar a punt de ser enderrocada. Es desconeix si el gran mas Castellar de dalt havia tingut alguna altra capella anterior situada a l'interior del mas o a les immediacions. Aquest oratori, per la seva morfologia i les seves característiques arquitectòniques caldria situar-lo cronològicament a l'època moderna, possiblement cap el s. XVII o XVIII coincidint amb un moment de grans reformes del mas Castellar de Dalt. Dins la tradició oral de la família Castellar es recorda que hi havia hagut un petit altar i que la capella no va funcionar de forma regular. L'actual hereu del mas va voler posar-la en funcionament per a usos particulars i el bisbat de Vic li va negar. | 41.7372700,2.2492500 | 437569 | 4620879 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62191-foto-08224-25-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62192 | Les Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pujades | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | cobert per la vegetació | Conjunt d'estructures que conformen un mas. El seu estat de conservació és força precari però tot i així es documenten diverses estances organitzades en base una estructura rectangular de dos pisos. No hi ha cap element arquitectònic rellevant. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el carreu de pedra local ben escairat i de dimensions mitjanes lligat amb morter o argamassa, sense que es puguin apreciar ni arrebossats ni cap mena d'enrajolat. També es poden observar diverses reformes i reestructuracions del mas a traves de l'observació dels seus paraments amb el tapiat de portes i finestres i l'afegiment del o ampliació de la façana nord del mas. | 08224-26 | Sant Pere de Valldeneu | La història d'aquest mas anirà lligada a la domus del Castellar, tant per la seva proximitat geogràfica com per la relació de dependència de les Pujades cap el Castellar. En el fogatge de 1553 com a cap de casa de la parròquia de Valldeneu s'esmenta a Antoni Pujades. Són molt poques les evidències documental referent a aquest mas i per la seva tipologia constructiva es podria parlar d'una construcció d'avançada època moderna. Els segles XVII i XVIII foren un moment de gran auge demogràfic i constructiu, ocupant-se terrenys que fins llavors havien estat considerats erms i construint-se nous masos i masoveries en busca de noves explotacions tant forestals com agrícola-ramaderes. No és d'estranyar que aquest fos el cas de les Pujades, un mas de dimensions mitjanes, situat al costat del camí del Castellar a Sant Pere de Valldeneu i amb unes condicions òptimes per a l'obtenció de recursos naturals. L'hereu del Castellar ens ha permès documentar, per tradició oral, la seva desocupació que hauria tingut lloc a mitjans del segle XIX. | 41.7370200,2.2545300 | 438008 | 4620847 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62192-foto-08224-26-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat al costat de l'antic camí cap al gran mas Castellar. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62193 | Mas les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-comes | IGLESIES, J. Els fogatges de 1553: estudi i transcripció, Josep Iglesies. Fundació Vives Casajoana. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Restaurada | Aquesta masia consta d'un cos central de planta rectangular d'uns 16 m per 14 m i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com a segona residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gotitzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espilleres i dos porxos a la part de les golfes. | 08224-27 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La història del mas les Comes es relaciona amb la propera església de Sant Martí de Centelles i amb la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, vertebradora de la població de la zona. Aquest mas apareix documentat junt amb nou masos més en els diversos fogatges del terme de Sancta Coloma de Scentelles. En el fogatge de 6 octubre 1553 per Pere Rovira batlle hi apareixen els noms de Joan Comes i Antoni Comes com a caps de família d'aquest gran mas. En el decurs de l'època moderna, l'esment documental d'aquest mas serà puntual, apareixent en diferents documents en relació a les seves propietats, i a les diverses compra-vendes. Després de passar per un període d'abandonament, i part de destrucció d'algunes de les seves estructures la masia passà entrat el segle XX a mans d'Alfons Amich i posteriorment a la família Torán que la restauraren i la convertiren en la seva segona residència. Dins la finca d'aquest mas hi entra el Castell de Sant Martí. | 41.7662100,2.2055300 | 433963 | 4624124 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62193-foto-08224-27-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62194 | Església de Sant Martí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-centelles | JUNYENT, Emili. (1945-1952). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del Full Parroquial n. 20. Arxiu episcopal de Vich. Llibre I de visites pastorals del 5 juny de 1665. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.514. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII | Edifici de planta quadrangular orientada de sud-est a nord-oest, alterant lleugerament la disposició de la majoria d'esglésies cristianes. Es tracta d'una construcció d'un sol espai distribuït amb tres naus per quatre pilars de pedra picada. Les dimensions d'aquest temple oscil·len entre els 11'5 m de llarg per 10 m d'ample i amb un presbiteri de 5 m per 4'5 m. D'aquesta església parroquial només es pot observar la façana principal ja que la resta de façanes presenten altres construccions annexes. Aquesta presenta una teulada a doble vessat coberta amb teula aràbiga, el parament del mur no es pot apreciar ja que està totalment arrebossada i emblanquinada amb un sòcol de mig metre amb arrebossat gris. La porta d'accés el recinte la conforma una porta adovellada amb carreus de grans dimensions combinant la llinda monolítica amb la construcció en pedra per als brancals. A la dovella central s'hi troba esculpit un petit escut totalment erosionat i a sota la data de 1699. La llinda del marxapeu de la porta també porta gravada la frase: CRISTUM REGEM ADOREMUS. En aquesta façana s'obre una altre obertura o petita finestra formada per un vitrall amb una creu central i acabada amb totxana disposada al voltant de la finestra i a la base, com a element decoratiu. Seguint una disposició simètrica s'obren dues obertures més a banda i banda de la porta que segueixen el model constructiu de la finestra amb vitrall decorada amb totxana. Adossada a aquesta estructura es troba una petita cambra rectangular de factura senzilla i tota emblanquinada que conforma l'actual sagristia. En aquesta construcció es pot observar part d'un edifici anterior amb volta de canó que mostra l'existència d'una antiga església que anava de l'actual campanar travessant el presbiteri fins a mitja sagristia, on hi hauria el presbiteri vell amb l'absis que va ser suprimit per allargar la sagristia conforme a la nova nau de l'església. Les restes conservades de l'església original permeten hipotetizar que aquesta podia tenir uns 3'3 m de llargada, amb un cos de 4'5 m i amb una llargada fins la base del campanar modern fins a 14 m. En mur de ponent s'hi veu una porta dovellada amb un finestró (anterior a l'actual església). La base del campanar i la porta que si troba ubicada també és possible que formessin part de la primitiva església. El campanar es troba adossat al nord-oest de l'església seguint una estructura de cos amb una escala de cargol interior i torre amb tres obertures semicirculars on s'hi troben les campanes i una estructura de petits merlets de pedra com element decoratiu del ràfec superior. Està format per una estructura massissa de petits carreus de pedra ben tallada i lligada amb morter de calç amb escassos elements decoratius. | 08224-28 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Les primeres notícies històriques sobre l'església de Sant Martí de Centelles són força confuses. Es pot afirmar que entorn del 900 no existia l'església de Sant Martí ja que no apareix esmentada a l'acta de consagració de Sant Martí del Congost (898 dC), a no ser que la seva primera advocació fos a Sant Esteve i estigués associada al Castell. Apareixerà per primer cop a partir del 1039 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III amb la seva muller Elisabet venen a Gombau de Besora un alou al lloc dit 'Riells i Fallio que termeneja a cerç in parrochia sancti Martini de Sancteias uel in parrochia sancti Petri vocitata Bertini', (document del 1045 cartulari de Sant Victor de Marsella, del fons de Sant Miquel del Fai), possiblement en aquest moment es va constituir en parròquia atribuint-li gran part de les terres de l'actual terme. Tot i això aquesta església estava mancada de les prerrogatives clàssiques de les antigues parròquies com són una dotació parroquial i una sagrera o espai protegit. Sembla que els patrons foren els senyors de la vila de Centelles. Una hipòtesi que es basa en aquests arguments portaria a pensar que l'església de Sant Martí fos, en un primer moment, l'oratori d'aquesta vila i que avançat el s. X es va constituir en parròquia. Els vilars assignats a la seva demarcació foren els de Casulles, Castell de Sant Esteve, Balona, Mamolla, Vallasnera, vilar de Ninfrid i el vilar de Rigbald. Inicialment estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt però molt aviat aconseguí la parroquialitat. Seran diverses les referències a aquesta església al llarg de l'època medieval i moderna. La primera dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut per la Coma del Bosch on fins l'any 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que en resten encara les runes i que consta que fou donat a Sant Martí pels nobles Gilabert de Centelles i la seva muller Saurina a inicis del XIII. També els delmes i primícies de Sant Martí anaven repartits a mitges entre els senyors de Centelles i el rector i els de Sant Miquel Sesperxes entre el prior dels beneficiats del Castell i el rector de Sant Martí. Es cita des del segle XIV l'altar de Sant Martí i no serà fins el segle XVI que es documenten els altars de Santa Eugènia i la Verge del Roser. (visites Pastorals de l'Arxiu Episcopal de Vic). Sembla que l'altar o culte de Santa Eugènia tindria un origen anterior i una possible vinculació amb la família Santaeugènia que va ser feudatària del Castell al segle XIII. El seu culte va subsistir fins la construcció de la nova església al 1669. La segona meitat del segle XVII es va procedir a la construcció d'un nou temple parroquial. El 1666 el feligresos, amb consentiment d'Elisabet Descatllar, comtessa del castell de Centelles es van comprometre a pagar un cens de gra d'aresta, que oscil·laria segons la collita entre la trentena i la seixantena part del total recollit. El 1668 el rector i els obrers varen comprar un tros de terra per eixamplar l'església perquè aquesta no tenia sagristia pròpia. Segons la data que consta en la porta adovellada, aquesta construcció es va acabar el 1669. El 23 d'abril el 1668, pel fet de no tenir sagrera o terreny propi, el rector Josep Vila de l'Abella i els obrers parroquials compraren a l'amo del mas les Comes un tros de terra per solar de la construcció del nou temple. Altres notícies del mateix segle XVII fan referència als béns immobles de l'església. Al 1665 el bisbe Antoni de Pascual va manar que s'acabés l'altar major i va donar altres disposicions referents als altars de Santa Eugènia i la Mare de Déu del Roser. L'altar major fou obra de Francesc Morató i es va acabar el 1706, com indica la data que porta gravada. Va daurar-lo Salvador Colobrans de Centelles qui ja estava contractat el 1704 cobrant 539 lliures barceloneses pel seu treball. | 41.7656700,2.2045300 | 433880 | 4624065 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació història) Posteriorment, cap al 1763, es va construir el campanar actual, que encara va tenir diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Entre el 1895 i 1899 es construí la nova capella que va fer aixecar el comte de Centelles i Duc de Solferino, Manuel Maria de Llanza, per posar-hi la imatge romànica de Santa Maria del Castell de Centelles i tenir-la sota el panteó familiar. I al llarg del mateix segle es troba documentada, a l'església parroquial, un benefici o capellania col·lectiva a honor a Sant Josep amb l'obligació d'una missa quotidiana.Abans del 1936 hi havia quatre retaules barrocs, tres d'ells dataven de principis del segle XVIII essent l'obra del Sant Crist del mateix Morató, i el de la Mare de Déu del Roser de l'escultor vigatà Bartomeu Ballester. El retaule més recent està dedicat a Sant Isidre i data de finals del XIX. El vandalisme de la Guerra civil espanyola va destruir els altars abans esmentats i va exposar el temple a perill d'enrunament, ja que s'havia trencat una de les columnes que aguantaven la volta. El 1940 es va arranjar la columna i es va arreglar tot l'interior i actualment aquesta destrucció és quasi inapreciable. Actualment l'església compte amb l'altar principal dedicat al Sant Bisbe de Tours amb el Sant Crist i dos altars situats al fons de les naus laterals. El de la dreta dedicat a Sant Isidre i el de l'esquerra a la Verge del Castell, ambdós han estat decorats per l'artista Elissa Lagoma.Durant el 2002 s'ha pintat la façana de l'església de color granate i s'hi ha afegit un rellotge de sol. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 62195 | Cripta dels Senyors de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-dels-senyors-de-centelles | JUNYENT, Emili. (1945-1952). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del Full Parroquial n. 20. Arxiu episcopal de Vich. Llibre I de visites pastorals del 5 juny de 1665. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Edifici de planta rectangular allargada format per dos cossos, un pis superior amb una obertura circular i un pis inferior sense obertures. Aquesta construcció es troba adossada a l'església de Sant Martí de Centelles per la seva cara sud. Es tracta d'una construcció de carreus ben escairats i de grans dimensions de pedra local lligats amb morter i amb un arrebossat exterior. L'accés es realitza per una porta de ferro massís per la banda nord de l'estructura. La teulada és a doble vessant i coberta de teula aràbiga. | 08224-29 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Entre 1895 i 1897 Manuel de Llança va fer construir al costat de l'església de Sant Martí un modern cos d'edifici. El seu pis superior va ser concebut com a capella del Santíssim per a la parròquia i al seu altar va traslladar-se la imatge de Santa Maria del Castell. El pis inferior va ser destinat a cripta-panteó dels senyors de Centelles. A aquesta cripta varen traslladar-se les restes de les tombes de la capella del Castell de Sant Esteve, on fins al moment havien estat enterrats els senyors de Centelles. | 41.7655800,2.2043500 | 433865 | 4624055 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62195-foto-08224-29-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 62196 | Antiga rectoria de la Coma del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-la-coma-del-bosc | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | Coberta pràcticament en la seva totalitat per la vegetació. | Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament 1'50 m, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la calcària. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient. | 08224-30 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Les notícies d'aquesta primitiva rectoria les trobem en la mateixa documentació parroquial on s'esmenta que la Coma del Bosch era la primera propietat que tenia la parròquia de Sant Martí de Centelles (i el Bisbat de Vic) a la zona. Concretament la documentació detalla que la única dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut com 'La coma del Bosch', on fins el 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que encara en queden les runes i que aquest mateix alou fou cedit a l'església de Sant Martí pels nobles Gilabert de Centelles i la seva muller Saurina a principis del s. XIII. Així l'espai definit amb el topònim de la Coma del Bosch es documenta des de l'alta edat mitjana, però les referències a la rectoria i les evidències arquitectòniques d'aquesta són aproximadament del segle XVII, entrada l'època moderna. Les seves funcions minvaren al llarg del s. XIX i aquesta casa fou abandonada ocupant-se com a rectoria part de les dependències properes a l'església fins a perdre el seu ús a mitjans del s. XX al canviar la gestió de la parròquia passant aquesta al rector de Centelles. | 41.7647800,2.2037600 | 433815 | 4623967 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62196-foto-08224-30-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn d'aquesta rectoria encara es conserva. | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62197 | Església de Sant Miquel Sesperxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-sesperxes | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, Antoni. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Eumo Ed. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. PLADEVALL, Antoni. et alii. (1999). Sant Martí de Centelles a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116. PUIGFERRAT, Carles. (1989). Aiguafreda segons el capbreu 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Ajuntament d'Aiguafreda. | XII-XVII | Temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el caraner perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es troba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga. | 08224-31 | Pla de la Garga | Tot i que la seva referència documental ens porta a l'alta edat mitjana, possiblement cap al s. XII, la part vista d'aquesta església és pròpiament moderna. L'església Pertegas apareix en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic que correspon cap el 1025 i 1050, moment en que ja estaria construïda i exerciria funcions parroquials. Aquest topònim continuarà apareixent al llarg del segle XII, concretament al 1154 i 1162 amb el nom Pertxes. En la documentació s'esmenta que al s. XIII i XIV tenia un altar dedicada a Santa Maria i segurament mantindria la seva estructura i construcció inicial. Aquest temple fou gestionat pel rector de Sant Martí i amb el domini alodial del Prior de la Comunitat de Beneficiats del Castell de Centelles. L'església de Sant Miquel tenia cementiri propi, actualment encara visible davant l'església. També tenia fonts baptismals pròpies i terreny diferenciat al de Sant Martí. Possiblement la despoblació del camp a inicis del segle XIV portaren a la seva pèrdua d'influència passant a ser sufragània, condició que ja tenia al 1330 quan el bisbe Galzeran Sacosta visità la zona. Una altra línia d'investigació defensa que aquesta església mai va tenir independència ni de fet ni de dret, com ho demostra el fet que la missa de l'alba anava a càrrec del monjo de Sant Martí. Del 1680 al 1690 es va reformar l'edifici antic del que se'n conserven molts pocs vestigis. En aquest moment les capelles de l'església estaven dedicades a Sant Antoni i a la verge del Roser. La de Sant Antoni fou pagada per Antoni Presseguer obrer, sagristà i promotor de les remodelacions a l'església. El seu nom, junt a la data de 1685, figuren a la clau d'enllaç de la volta de nervis de la capella. Aquesta església sempre va estar sota el patronat de la família Presseguer, que tenia en ella el seu vas sepulcral. Com consta en el llibre de visites del 1686 els principals contribuents foren els hereus dels masos Presseguer, Febrer, Bellavista, mas Bosch, la Vall i el Soler. El 1701 el rector Josep Vila creà una fundació que tenia com a finalitat aportar les despeses per poder celebrar missa dues vegades a la setmana en l'interval de dues hores. Al mateix segle i al 1709 els propietaris Antoni Presseguer, Pau Febrer i Pere Soler del Coll es van comprometre a edificar durant el mes de juliol una caseta al costat de l'església per la residència d'un guarda, ja que en poc temps l'església havia estat robada dues vegades; i també com a habitatge per el rector que hi anés a celebrar missa. Aquesta determinació va ser molt ben aprovada en la Visita Pastoral del 1710. El temple nou el va acabar el 1738 el mestre de cases Pere Font. La resta de la documentació del segle XVIII parla de les administracions del Roser del Sant Crist, de Sant Isidre i de Sant Sebastià, que tenien la seva imatge a l'església de Sant Miquel. El 1777 fou decorada la cúpula de la nau i les voltes de l'església amb relleus barrocs de guix que foren restaurats al 1928. Cap a finals del XVIII, al 1876, els fidels de la sufragania de Sesperxes varen recórrer a la Cúria de Vic per obtenir un sacerdot que tingués cura de la seva església, aquesta petició els fou sempre denegada, donant-los per resposta que el servei religiós de Sant Miquel era competència exclusiva del rector de Sant Martí. La construcció d'una caseta al costat de l'església de Sant Miquel responia a aquest desig. Durant la invasió francesa, al 1809 l'església fou saquejada fins al punt de no deixar-hi ni ornaments per celebrar la missa, igual fortuna patí durant la guerra civil espanyola al 1936. Actualment l'església de Sant Miquel, parcialment restaurada, continua essent sufragania a càrrec del rector de Sant Martí de Centelles. | 41.7459100,2.2238900 | 435469 | 4621857 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62197-foto-08224-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62197-foto-08224-31-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment té lloc en aquesta església la festivitat coneguda com l'Aplec dels Ous. Aquesta festa es celebra el dilluns de Pasqua i reuneix els habitants de les masies veïnes i de les poblacions més properes. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62198 | Rellotge de sol del Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-blanc | s. XX | Una part s'ha perdut | Esgrafiat formant un rellotge de sol i una escena ornamental. Aquest element es troba presidint la façana nord-oest del Mas Blanc i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per un sol de 19 puntes de cara i amb el rostre pintat que porta a la seva boca una pipa de ferro que actua de varilla indicadora de l'hora solar. El sol està emmarcat en un rectangle amb els extrems convexes i la part superior arrodonida on s'hi troben gravades les inscripcions NISI SIGNO SERENAS i a sota la data de MCMXXVI amb dotze línies disposades en radial amb els corresponents números al voltant (concretament: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17. Aquest rellotge es troba emmarcat per una escena pastoril representada amb la figura d'un caçador amb una pistola a la banda esquerra i envoltat d'un bosc; la figura d'un gos rampant cap a la dreta i tres aus volant i una senyora jacent amb un paraigües sobre la gespa a la part inferior de la composició. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgrafiada amb tres color bàsics: el blau, el vermell i el verd que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol. | 08224-32 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | El mas Blanc, abans denominat Salgot, possiblement en relació el mas que té al darrera, apareix esmentat en el fogatge de 1553 sota el nom de Joan Salgot. Es tractaria d'un antic mas que modificà part de la seva construcció original fins esdevenir una gran finca dedicada a la recepció d'estadants, sobretot a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX fins a l'actualitat. Com a casa de repòs va rebre visitants com el poeta Màrius Torres i diversos malalts tuberculosos que hi feien curtes estades i que provenien del proper santuari de Puigdolena (Sant Quirze de Safaja, Vallès Oriental). Les principals construccions annexes del mas s'edificaren a la banda oest i és en aquesta façana on s'hi troba el rellotge solar descrit. L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional. Concretament es va construir al 1926 evidenciant un cert estil noucentista de caire bàsicament rural i popular. | 41.7432200,2.2037300 | 433790 | 4621573 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62198-foto-08224-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 62199 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVII | Edifici d'una sola nau coronada amb absis circular i orientada d'est a oest seguint l'orientació cristiana tradicional. La teulada de la nau és de doble vessant coberta amb teula aràbiga i la tècnica constructiva segueix l'ús del carreu de petites dimensions de pedra treballada bastament i rejuntada amb morter de calç i argamassa amb un arrebossat exterior de factura consistent. L'accés al petit recinte es fa per una porta rectangular de factura senzilla amb una llinda i un marxapeu de pedra local ben treballada. L'única obertura complementària d'aquesta façana principal la conforma un ull de bou situat al centre de la composició i que presenta un senzill arrebossat com element decoratiu i ornamental bàsic. Posteriorment s'afegí una capella lateral coberta a una sola vessant i que segueix la mateixa tècnica constructiva del conjunt i presenta una petita arcuació que funciona de finestra. Tot el conjunt intenta imitar l'estil arquitectònic del romànic. | 08224-33 | L'Abella | Les primeres evidències sobre una capella dedicada a Sant Jaume a la zona de l'Abella les trobem al s. XVI. Moment en que els Vila de l'Abella feren una primera capella dedicada a Sant Jaume, a baix a prop del camí ral, i que es documenta al 1541. No sabem gairebé res d'aquesta primitiva capella que segurament tindria les funcions pròpies d'una capella rural de l'època i que alhora actuaria com a capella particular del mas Vila de l'Abella. D'aquesta primera estructura tampoc s'ha pogut establir cap antecedent ni identificar cap element que permeti fer una valoració de les seves restes arquitectòniques i en la documentació del mas Vila esmenta que un segle més tard (s.XVII) estava ja en runes. El trasllat d'aquesta capella i la seva advocació es detalla en una visita pastoral del bisbe Pascual de Vic del 1692, concretament se'n parla en un document que cedeix llicència a Francesc Vila de l'Abella per a poder fer una capella nova dedicada a Sant Jaume que substitueix la del camí ral de la plaça a dalt del penyal que corona el nucli antic de l'Abella i que es coneix com el Pla de Sant Jaume. Aquesta nova capella datada de finals del XVII tingué unes funcions religioses molt minses ja que no es documenta la celebració de cap cerimònia eclesiàstica significativa perdent la seva funció original i passant a ser un espai d'ús particular. Cal destacar que Sant Jaume és el patró de Sant Martí de Centelles, celebrant-se una festa al seu honor que té lloc a Sant Pere de Valldeneu i que aquesta capella es troba actualment dins una finca particular. | 41.7604000,2.2495400 | 437616 | 4623446 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El creixement de l'Abella es va fer pel sector del pla de Sant Jaume, urbanització dels carrers Puigfred, Tagamanent, Pi i Borrell, Cadenes, com també en el sector sud de l'Oller, el carrer de la Garga i la carretera de l'Oller, on hi ha un important creixement d'edificis. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 62200 | Aplec de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-valldeneu | s.XVIII-XX | L'Aplec a Valldeneu es celebra el dia de Sant Jaume, el 25 de juliol i consisteix la festa popular més coneguda i més concorreguda de Sant Martí de Centelles. La celebració comença amb una missa dedicada al sant i seguidament amb audició de sardanes, jocs per la mainada i concert. | 08224-34 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Tot i que no es pot precisar amb exactitud l'origen i l'inici de la celebració aquesta es podria remuntar a la festivitat de Sant Jaume com a patró del municipi i a la doble manifestació religiosa i civil de l'acte. Les fonts orals detallen com era aquesta festivitat a mitjans del segle XX. | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent de les masies veïnes i els habitants del nucli de l'Abella i les poblacions veïnes d'Aiguafreda i Centelles acudien a la parròquia de Sant Pere de Valldeneu a peu, amb burra o amb el taxi. Altres celebracions conegudes del municipi de Sant Martí de Centelles són la xocolatada. La missa de festa major i l'arrossada a l'Oller. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||
| 62201 | Aplec de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-anna | XVIII-XXI | Ja no es celebra | Aquesta celebració consistia en una missa i un petit aplec a la capella de la Serra de Santa Anna el dia 26 de juliol, diada d'aquesta santa. Consistia en què totes les dones de la contrada, que portessin el nom de la Santa, sortien del mas portant la imatge de la verge, en forma de romiatge. Després es feia un dinar i ball. | 08224-35 | Serra de Santa Anna | Festa actualment desapareguda, documentada a través de la tradició oral a inicis del segle XX. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||||
| 62202 | Els esquetllots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquetllots | Ja no es celebra | Manifestació festiva que es centrava al voltant del casament o segones núpcies d'una persona viuda del municipi. Tal i com manava la tradició, quan un vidu o una viuda es tornava a casar un grup d'homes del municipi (familiars, amics, veïns) anava a la casa de la nova núvia amb grans esquellots i feien sonar aquests instruments fins que la futura esposa els donava de beure i de menjar. Si això no es produïa el grup no marxava de l'habitatge de la nova parella fins que no els feien algun present. | 08224-36 | Sant Martí de Centelles | Tradició actualment perduda però molt coneguda en el municipi de Sant Martí de Centelles i també d'Aiguafreda. El trobem documentat des d'inicis del segle XX, abandonant-se cap els anys 50 del segle XX. Es desconeix l'origen d'aquesta festivitat que podria tenir un origen antic relacionat amb la celebració de les núpcies. | 41.7637600,2.2508300 | 437726 | 4623818 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||||
| 62203 | Parc de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-0 | s. XX | Placeta destinada a l'ús comunitari on s'hi troba ubicada una font central i al seu voltant un conjunt d'arbres i faroles, dos bancs i gronxadors. La data de la seva construcció la porta un petit monòlit de pedra que es troba situat a l'entrada d'aquest parc on gravat a la pedra diu: Parc de la Font 4-7-1992. l'aquest monòlit està format per una pedra de procedència local tallada de forma rectangular i amb acabament afuat, amb unes dimensions d'uns 0'50 m de llargada per uns 40 cm d'amplada. | 08224-37 | L'Abella | Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de la zona residencial de l'Oller. Situada sobre el revolt d'accés cap a l'estació i la barriada de l'Oller constitueix un lloc de pas i de trobada entre la gent de l'Abella i els de la colònia Oller. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants. | 41.7614100,2.2468400 | 437392 | 4623560 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62203-foto-08224-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||
| 62204 | Font de les Alzines o de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-alzines-o-de-loller | s. XX | Petita font situada sota uns grans dipòsits, en una lleugera pendent a la zona de davant el mas Oller. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans alzines i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a fer-hi jocs. | 08224-38 | Colònia Oller | Espai adequat per a l'esplai, molt concorregut per excursionistes i caminats. Al estar tant a prop de la zona urbana molta gent hi va a passejar o fer estada. La llinda de la part superior de la font porta la data de 1997, moment d'adequació de la zona. Al davant mateix s'hi troba un petit cub de ciment amb el nom de la font gravat: FONT DE LES ALZINES. | 41.7573600,2.2466900 | 437376 | 4623111 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62204-foto-08224-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conjunt d'alzines que haurien d'estar declarades | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 62205 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-5 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati davanter tancat i una petita pallissa. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior i el serveis van ser construïts, en una reforma posterior del mas, a la part de darrera. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana i limitada per dus petits bancs de pedra; al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de tamany rectangular mitjà i acabat amb matxembrat, mentre que el central fou convertit en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexes al mas el formen un petit corral, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest, i l'edificació separada de la pallissa. Aquest petit edifici està format per una construcció en pedra seca de dos pisos i coberta a una sola aigua, amb l'ús del rajol per a les obertures. Actualment una gran esquerda afecta la part est de la façana principal, amb gran perill d'ensorrar-se. | 08224-39 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les notícies històriques del mas la Casanova són força recents, de mitjans del segle XVIII i es redueixen als cadastres municipals de Sant Martí. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'la casanova' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistència. La família Canet hi viu des de fa un mínim de tres generacions i actualment en són els propietaris.. | 41.7531600,2.2460700 | 437320 | 4622645 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62205-foto-08224-39-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'espai emmurallat la família Canet guarda unes peces de ferro que havien estat utilitzades per la cocció de guix, es tracta d'unes barres de ferro allargades de mig metre de llarg per 4 cm de gruix. L'ús domèstic del guix és una activitat molt estesa per totes les masies de la zona. El propi guix es feia un petit forn situat a prop de la casa i actualment desaparegut i quan es necessitava guix en petites proporcions (per fer una reparació, etc) aquest es coïa dins la mateixa cuina de la casa. Aquesta activitat es documenta per darrer cop al segon quart del segle XX. A l'entrada del recinte del mas s'hi troba una roda de molí o d'esmolar de petites dimensions. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62206 | Mas Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-valldeneu | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. X-XX | La família grau ha tingut gran cura de la conservació de les estructures i pertinences del mas. | Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada es realitza per la portalada del barri, emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri el formen la resta de dependències. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. L'accés es realitza per una portalada d'arc de mig punt adovellada amb carreus i pedres ben tallades i la resta de la façana s'organitza amb tres obertures, situades al primer pis emmarcades amb llindes de pedra local de grans dimensions i una repisa. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada on s'hi ubica un gran cub per fer vi i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal a partir de la qual es distribueixen les diferents sales. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. A la façana que dóna a l'interior del pati, es troba l'accés a aquest recinte utilitzat com a estables. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: amb l'ús de petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica i aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Són moltes les reformes i reparacions realitzades en aquest mas, totes les estructures presenten un aixecament de la teulada, que en el cas del cos principal també va consistir en una prolongació aquesta estructura direcció sud. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, un safareig i un paller. L'era és un espai obert de grans dimensions de carreus de pedra ben col·locats com a solera. L'estructura del safareig és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Finalment, el paller està format per una estructura de dos pisos amb contrafort de pedres de petites dimensions ben treballades i poc lligades que actualment encara manté les funcions de paller i magatzem. | 08224-40 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | En el Mas Valldeneu es podria trobar ubicat el primitiu Vilar Daniel, que consta en la documentació escrita alt-medieval, concretament en l'acta de consagració de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt o del Congost datada del 898. La tradició situa aquest mas, anterior a la mateixa església que en pren el nom: Sant Pere de Valldeneu, a l'actual vall de Valldeneu sobre l'antic eix de comunicacions Barcelona-Vic. L'aparició d'aquest mas en la documentació parroquial serà molt freqüent, la família Valldeneu en serà la principal propietària tot i que una línia històrica situa en aquest emplaçament l'antiga domus del Congost, casal de la família Congost. La família Valldeneu apareix en diversos documents com queda palès en el fogatge del 1553 on es documenten els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els principals noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. En un moment indeterminat del segle XVIII la família passa a cognomitar-se Grau, possiblement per entroncaments de la família i mantenint-se aquest cognom fins a l'actualitat. Un altre mas cognomitat Valldeneu és el de la Sala de Valldeneu, aquest mas es trobava aterrat al 1547 i les seves terres repartides entre les famílies de Montmany i els Santa Eugènia de Tagamanent. Segons les delimitacions del capbreu es trobava prop del mas Castellar d'avall de Valldeneu. Una hipòtesi identificava aquest mas en runes com la Domus del Congost, esmentada en la documentació antiga, tot i que també podria tractar-se del mas Castellar o del mateix mas Valldeneu. | 41.7446000,2.2422600 | 436995 | 4621697 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62206-foto-08224-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62206-foto-08224-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mas es conserva un lligall format per recopilacions d'antics documents que abarquen des del segle XIV (1332) fins al segle XVI (1584). Es tracta de notes agrupades per capítols (i que comencen amb el capítol 3) que tracten les qüestions del mas: propietats de terres, llindars, etc. Aquest recopilatori segurament va ser fet molt més tard, cap al s. XVIII ja que està escrit en un català molt ben redactat. Al mas també es conserva un important conjunt d'eines agrícoles (unes balances, dos jous, un cub, etc) i a l'era es troben les restes d'una pica de rentar de pedra i una gran roda de molí utilitzada per premsar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 62207 | Bauma d'en Roma o d'en Rom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma-o-den-rom | Gran cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona. Es tracta d'un espai d'uns 50 m d'ample i 5 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc per fer escalada. | 08224-41 | sobre la Rovira dels Cerdans | Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar que aquesta gran bauma va ser utilitzada com a espai d'aixopluc, tant per els pastors com per excursionistes i altres visitants de la zona. Tampoc s'ha pogut definir el topònim, segurament en Roma fou un personatge que s'hi va amagar o que la va fer servir puntualment i d'aquí li hauria quedat el nom. | 41.7795800,2.1843600 | 432218 | 4625625 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62207-foto-08224-41-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||||
| 62208 | La Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-dels-cerdans | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | El gran casal de la Rovira o la Rovira dels Cerdans està format per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al l'est i al sud del mas. L'edifici central és una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. Els murs són de pedra local lligada amb argamassa formant un paredat comú, i amb grans carreus de pedra calcària local en els angles. La teulada és a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, a través d'una portalada adovellada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances d'ambdós pisos. Les escales són de factura força senzilla: fàbrica de pedra amb una barana forjada. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats que actuen com a principal element decoratiu. De les dues finestres que s'obren a cada pis, les de la banda est van ser modificades passant a ser convertides en balcons. I la finestra inferior de la banda oest va passar a ser un finestral. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes juxtaposats formats per un edifici d'una planta i terrat a sobre i un altre, de planta i pis amb un petit tancat al davant i que presenten una factura més moderna. És una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. El cos de més a l'oest té un ús particular mentre el segon cos té una doble funcionalitat, la part inferior és utilitzada com a galliner, mentre que el terrat té usos més domèstics. La façana est del mas té un segon cos adossat, es tracta d'una ampliació que s'organitza en base una planta rectangular de planta i pis i un eix de simetria horitzontal organitzat en petites finestres disposades en grups de tres, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Són obertures de petites dimensions, a excepció d'una finestra profusament decorada amb motius gòtics que es troba situada a l'angle sud-oest. La planta baixa d'aquesta edificació seria utilitzada amb fins agrícoles i ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas. A aquesta estructura s'afegeix un tercer cos de planta rectangular orientat de sud a nord organitzat en planta baixa i primer pis i on s'obren tres obertures, una a la planta baixa corresponent a un gran portal rectangular emmarcat amb llindes de pedra ben tallada i dos finestrals superiors (un dels quals actualment està tapiat). La planta baixa és utilitzada com a garatge, mentre que el primer pis actualment té funcions de sala, però hauria tingut usos de caire més agrícola: galeria o pallissa. La tècnica constructiva utilitzada segueix el modulat anterior de pedra de petits carreus bastament tallada i rejuntada amb morter amb grans llindes de pedra que emmarquen les diverses obertures. Aquesta darrera construcció està totalment buida en la seva fonamentació, ja que en aquest punt s'hi troba una gran cisterna excavada a la roca natural que dóna lloc a una petita bassa oberta amb una arcada per la banda est de l'estructura, feta de pedra de petites dimensions i rajola. El mas es troba tancat en aquest punt, fent un petit raval. Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat, l'accés es realitza per una porta de fusta coberta a una sola vessant amb teula aràbiga seguida d'un mur de pedra seca que s'obre cap a l'est. | 08224-42 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | El gran mas de la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l'arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d'altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles, i segurament fou la família Rovira la que tingué cura del castell en llargs moments de la seva història com queda palès en la custòdia que ha fet aquesta família d'elements tant emblemàtics com la imatge de Santa Maria del Castell i amb la presència d'elements arquitectònics de gran interès datables del segles XVI i XVII i possiblement originaris del Castell que posteriorment foren traslladats a la Rovira. A nivell constructiu el mas de la Rovira està format per un gran mas de planta rectangular que tingué dues reformes arquitectòniques durant l'època moderna cap a la banda est. En el mas no hi ha cap llinda gravada ni cap element que pugui donar una cronologia més exacta d'aquestes reformes. Actualment encara és la família Rovira la que habita en aquest mas. | 41.7737200,2.2013800 | 433626 | 4624961 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62208-foto-08224-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62208-foto-08224-42-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders formats per l'actual pallissa, i les corts per el bestiar menut (aviram, conills ,etc). Es tracta d'una construcció massissa formada per carreus de petites dimensions falcats amb rajols i pedres més petites i rejuntats amb morter, amb un alçat modern fet de totxana. Possiblement aquest cos hagués tingut altres usos menys agrícoles. Més allunyats del mas encara es troben altres annexes ramaders corresponents a les corts de bestiar gran (bòvids i sus).Aquest mas presenta diversos elements arquitectònics de gran interès artístic i històric. Destaca una pedra de grans dimensions amb un cap antropomorf esculpit i una obertura a la boca, aquest element podria haver format part d'un nimfeu o una antiga font avui desapareguda. Aquesta peça es troba situada a l'era del mas. Dos elements més a destacar són dos finestrals situats a la façana sud i est del mas: un dels quals presenta una decoració gòtica de motius florals i arcuacions, i una altra finestra rectangular decorada amb dos caps antropomorfs de petites dimensions i una barana esculpida al brancal. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62209 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-4 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | El mas original ha quedat tapat per les noves construccions. | El mas el Pujol està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar (vaques i porcs). L'era del mas, és un gran espai situat davant la façana principal que tot i haver perdut part de l'empedrat original encara conserva les seves funcions. | 08224-43 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Una primera referència documental la trobem en el fogatge de 1553 on s'esmenta a Benet Pujol, propietari del mas. A l'arxiu del mas Pujol es conserven diversos documents que fan referència a la família Pujol, a l'arbre genealògic de la família i a les propietats del mas i les seves vendes. La seva història és indisociable al Castell dels Centelles al trobar-se al peu del mateix camí d'accés. | 41.7764100,2.2097600 | 434325 | 4625254 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62209-foto-08224-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62209-foto-08224-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62211 | Can Mallorques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallorques | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | Una part no es conserva | Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original, sobre aquest segon balcó encara es conserva l'agafador d'una corriola, segurament per pujar la càrrega. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana. | 08224-45 | L'Abella | Aquest edifici es troba dins les primeres construccions edificades al nucli de l'Abella. Aquest nucli sorgí durant l'alta edat mitjana entorn un antic mas. Des del segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. Aquest primer edifici apareix esmentant en la documentació baix-medieval juntament amb dos molins propers que serien de la seva propietat. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. Els primers propietaris d'aquest antic mas ja porten aquest cognom. La nissaga Abella perdurà fins el 1433, moment en què Pere Abella es traslladà a Granollers i les seves propietats passaren a Bartomeu Vila d'Aiguafreda. Sota aquesta família, de gran rellevància a la zona del Congost. Durant l'època moderna es documenta al voltant del mas una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució d'aquest nucli anirà lligat a la història de les famílies que hi habitaven. Can Mallorques, amb la seva estructura rectangular construïda sobre el riu Congost actuava com articulador de la Plaça de l'Abella i part dels seus baixos foren utilitzats com a botiga fins als nostres dies essent una de les cases més importants de l'Abella entrada l'època moderna. | 41.7635700,2.2507400 | 437719 | 4623797 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62211-foto-08224-45-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62212 | El Fabregar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fabregar | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Gran part del mas no està habitat i aquest fet ajuda al deteriorament de les estructures. | El mas Fabregar correspon a una explotació agrícola ramadera formada per un conjunts d'edificacions annexes on destaca la zona d'habitatge i una sèrie d'edificis disposats al l'est i al sud del mas. Aquest mas es troba assentant sobre una plataforma natural que a causa del seu desnivell distribueix l'edifici en dos plans d'accessos diferenciats. L'edifici central el forma una construcció de planta rectangular orientada de sud a nord i organitzada en planta baixa i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és la pedra calcària local de dimensions mitjanes lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra local situats en els angles de l'edifici. La coberta està formada per una teulada a doble vessant de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, tot i que actualment els habitants del mas utilitzen la façana oest, i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna lloc a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'habitacions, concretament a una gran sala que dóna pas a les estances que es troben en ambdós pisos. A la façana principal es pot observar l'afegit, a la banda oest, d'un segon cos rectangular que segueix la disposició general de l'edifici. Aquesta façana presenta una estructura particular, les obertures es disposen de forma irregular en els diferents pisos: en el primer pis s'obren quatre obertures (una de les quals tapiada), totes estan emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats i amb una repisa treballada que actua com a principal element decoratiu. Dues d'aquestes, les de la banda oest van ser modificades passant a ser convertides en portes d'accés a una terrassa. Mentre que al segon pis s'obren tres obertures, dues de petites dimensions (una de les quals parcialment tapiada i que hauria funcionat com a finestral) i una tercera centrada que segueix el mateix tractament que la resta. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes disposats a banda i banda de façana formant un cobert amb funcions de terrat i un edifici rectangular d'una sola nau utilitzat com a estables. Les dues estructures formen part d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres. La façana est del mas segueix el mateix eix rectangular i amb una disposició simètrica de les obertures, amb un total de 14, en els seus tres pisos. La morfologia d'aquestes obertures és diversa en funció de les reformes arquitectòniques que s'han portat a terme al mas. Es documenten finestres motllurades amb carreus de pedra local i amb repisa treballada, juntament amb finestres acabades amb obra i finestres convertides en balcons. La fàbrica del mur continua essent la pedra de dimensions petites, mitjanes lligades amb morter i en alguns punts amb arrebossat. Per aquesta cara s'adossa un altre cos rectangular i de petites dimensions, format per tres murs de pedra local, poc treballada, actualment sense coberta i en força mal estat de conservació. Segurament aquest espai funcionaria amb una altra construcció situada al davant i actualment utilitzada com a magatzem i com a estable per al bestiar. Al voltant del mas es poden observar altres annexes ramaders de factura contemporània, actualment en ús. | 08224-46 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Aquest gran mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta com a cap de casa a Gaspar Fabragar, segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals s'esmenta el nom de Miquel Fabregar i la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna. | 41.7567000,2.1963800 | 433193 | 4623076 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62212-foto-08224-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62212-foto-08224-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62213 | Les Escoles de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-de-sant-marti | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XX | Una part de l'edifici no s'ha conservat | Construcció de planta rectangular orientada d'est a oest que es troba adossada per el mur est a l'església parroquial de Sant Martí de Centelles. Es tracta d'un edifici organitzat en planta baixa, primer pis i golfes amb la façana principal orientada al sud. Aquesta presenta una estructura senzilla en base un eix simètric modulat en tres obertures per pis. A la planta baixa s'hi troba la porta d'accés, aquesta és rectangular i es troba emmarcada per carreus de pedra local de dimensions mitjanes, ben treballats. A banda i banda de la porta hi ha un petit banc de pedra d'escassament dos metres de llargada, i a ambdues bandes s'obren dues petites finestres rectangulars. Al primer pis s'obren tres balcons, també decorats en base una llinda de pedra i un forjat senzill per a la barana. Al segon pis les obertures són més petites, es tracta de finestres que segueixen un modulat rectangular i que també estan emmarcades per carreus de petites dimensions de pedra calcària local. La tècnica constructiva de tota l'edificació és basa en la pedra de petites dimensions lligada amb morter i amb arrebossat a la part exterior i enguixat a l'interior. A l'exterior, l'arrebossat és blanc amb un sòcol en gris, a mode decoratiu i les lletres pintades en negre on diu: ESCOLA NOVA UNIFICADA. Per la resta de façanes no es pot fer una descripció gaire acurada ja que l'edifici es troba adossat a altres estructures. | 08224-47 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La construcció i funcionament de les escoles de Sant Martí s'ha d'emmarcar en el context d'escolarització de les zones rurals, entrat el segle XX, juntament amb les escoles del Pou i les de Can Miqueló. Donades les grans distàncies existents entre els diferents masos i habitatges del municipi de Sant Martí de Centelles s'obriren diverses escoles per donar suport a la gran pujada demogràfica i a la demanda d'escolarització de la zona. Aquestes escoles tingueren una curta durada en el temps i a partir dels anys 70 els alumnes passaren a centres escolars més grans situats en els municipis veïns, sobretot el de Centelles. Aquesta era una escola mixta on anaven els fills dels amos i dels masovers dels masos propers com la Rovira dels Cerdans, les Comes, la Viladevall, el Pujol, etc. No es conserva gaire documentació d'aquestes escoles, tot i que si que se'n conserva l'edifici i la modulació de les aules juntament amb part del material escolar (taules i cadires). Actualment està habilitat com habitatge. | 41.7661900,2.2048900 | 433910 | 4624123 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 62214 | Les Mirones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mirones-0 | Indret paisatgístic format per alzines i roureda baixa situat sobre el pas del riu Congost, en les estribacions més septentrionals dels Cingles de Bertí. Es coneix com a Cingles el conjunt de cingleres i relleus que separen l'altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. A llevant estan separats del massís (i del Parc Natural) del Montseny pel Congost, mentre que a ponent són creuats pel Tenes, que produeix espectaculars saltants d'aigua, amb formacions de travertí. Es troba formada per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues. Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. No obstant, també trobem mostres d'altres elements vegetals. Algunes valls, que destaquen per ser força tancades, són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació.. Els graus, per regla general, ofereixen excel·lents panoràmiques aèries dels llocs de l'entorn. | 08224-48 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les formacions geològiques més antigues corresponen a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, són, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. Durant el secundari, el mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d'aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n'han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus, conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures. Les graderies del Puig-Graciós, del turó d'en Cuspinera i de la zona de Castellar són d'aquesta època. L'època geològica més important per a la cinglera és la terciària, quan van originar-se i la podem dividir en dues etapes. A l'inici d'aquest període (paleocè, eocè) el mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l'Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpí, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l'escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granític per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de Bertí. Així, doncs, es tracten de capes calcàries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l'ensorrament del granit al fons d'actual depressió del Vallès. Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l'eocè superior. Els corrents d'aigua, sobretot el Tenes, el Congost han acabat de donar l‘aspecte que avui en dia coneixem dels Cingles, formant congostos, alguns força espectaculars com a Sant Miquel del Fai. La vall del Congost encara és la millor via per comunicar les planes del Vallès i d'Osona. Les actuals torrenteres han format el que es coneixen com a Sots. Des de finals del miocè, els rius han sedimentat més gruixos de materials a les seves vores. | 41.7432200,2.2549600 | 438050 | 4621535 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62214-foto-08224-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||||
| 62215 | Pla de la Garga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga | Tot el pla de la Garga fins al límit del terme municipal de Centelles geomorfològicament i ecològica forma una mateixa unitat. L'indret paisatgístic es de gran interès tant per les pròpies formacions en plans de la zona com per els penya-segats que s'obren cap al Congost. La vegetació es la pròpia de la zona (roure i alzina amb abundant presència de pi d'implantació més tardana). La presència humana ha convertit aquests altiplans en zones de conreu, sobretot de cereals i farratges. | 08224-49 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes | La formació del Pla de la Garga es troba estretament lligada amb la formació geològica dels Cingles de Bertí. Aquesta formació geològica correspon a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, essent, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. En aquest cas es va formar un plegament de l'escorça terrestre formant plans a diversos nivells actualment visibles: el pla de Sant Miquel, el pla de can Borla, el del Presseguer, etc. Etimològicament, el topònim Garga apareix citat per primer cop en una deixa feta per Visand a Sant Pere de Vic el 4 de març de 982 on s'esmenten les terres del castrum Sancti Stephani en la vila Ulligo, el lloc anomenat ipsa Garga, ipsa Olmedella, una peça de terra que limitava amb la terra de Goltregodo comitissa i una altra d'orient in roca de Concas, i a migdia in ipso collo de Rio Baldones, que segurament equival al Collet de la Vall. L'arrel etimològica del topònim Garga el porta a emparentar-lo amb gorja i altres mots amb l'arrel garg. Aquest antic mot podria referenciar l'accident geogràfic del Congost. | 41.7648100,2.2122800 | 434523 | 4623964 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||||||
| 62216 | Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-blanc-0 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XX | Restaurat. | Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas organitzat al voltant de dos grans espais oberts centrals i disposat en tres cossos constructius. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular de 15 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una gran galeria a la façana est i diverses dependències annexes afegides. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La resta de cossos són posteriors, es tracta de construccions de planta i pis, dedicades a usos comunitaris. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original. | 08224-50 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Aquest mas, abans denominat Salgot, possiblement en relació al mas que té al darrera. El topònim del mateix apareix esmentat en el fogatge de 1553 sota el nom de Joan Salgot. Es desconeix quan la família Salgot traspassà la propietat, però aquesta des del segle XX ja forma part del Bisbat de Vic i serà quan juntament amb el centre de Puigdolena esdevé una casa de repòs i meditació des de principis de segle XX. A la documentació d'època moderna s'esmenta com a mas desaparegut el Salgot Jussà, sense tenir-ne cap més notícia. Actualment al mas hi viu una comunitat eremítica dedicada a la oració i són nombrosos els visitants que passen per aquest centre de repòs. | 41.7432100,2.2041500 | 433825 | 4621572 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62216-foto-08224-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62216-foto-08224-50-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 62217 | Cal Rejadell o Rejidell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rejadell-o-rejidell | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIX | Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. | 08224-51 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com: Martí i altres nom com Ernestany i Carrica Mereufef d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels. | 41.7349900,2.2387600 | 436695 | 4620633 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Just al costat hi ha un altre habitatge de construcció contemporània. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml