Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62169 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-12 | PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la història d'un poble. Ajuntament de Centelles. | s.XIX-XX | Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural. | 08224-3 | L'Abella | L'arxiu municipal de Sant Martí de Centelles és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que Sant Martí de Centelles formés part de l'antic terme feudal, posteriorment baronia i finalment, a partir del 1599, comtat de Centelles no constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental. | 41.7639000,2.2513200 | 437767 | 4623834 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ordenació de l'arxiu municipal, no complert del tot, es realitzà durant l'estiu del 2001 per part de les mateixes administratives de l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 62173 | Capella del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pou | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XIX | Capella que forma part de la finca del Pou recentment restaurada. | Capella de petites dimensions ubicada dins el recinte fortificat del mas el Pou. Aquesta construcció presenta una planta allargada i rectangular, orientada d'est a oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El cos principal de l'edifici es troba adossat al mur nord del mateix mas. El sistema constructiu utilitzat es basa en l'ús del carreu de dimensions mitjanes i ben tallat de pedra local lligada amb argamassa. Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra local ben escairats que funcionarien com a reforç de la mateixa construcció. La coberta de la capella presenta una doble estructura: una primera a doble vessant i una segona a una sola vessant en teula aràbiga i bigues de fusta. Aquesta teulada es troba coronada per un petit campanar d'espadanya amb dues petites campanes. La façana principal de l'edifici presenta una obertura en volta, posteriorment convertida en balcó i coronada per una petita estructura de fusta en forma de porxada, coberta a una sola vessant amb teula i assentada sobre una gran llinda de pedra. L'accés a la capella es fa a través de la mateixa façana principal per un fals arc de pedra que dona a un espai o rebedor que seguidament permet l'entrada del recinte. El seu interior presenta un enguixat blanc, força auster i sense cap element moble o immoble significatiu. | 08224-7 | Mas el Pou | El mas Pou té des de finals del segle XIX una capella dedicada a la Verge dels Dolors. Tot i que el moment constructiu d'aquesta capella es pot emmarcar en època contemporània, no es descarta l'existència d'una primitiva capella o recinte de culte en el mateix lloc on es troba l'actual capella o dins el propi mas. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per a les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Actualment aquestes necessitats han estat substituïdes tot i que és força freqüent la reforma o construcció de noves capelles en època moderna i contemporània o la seva reutilització. | 41.7537300,2.2049600 | 433903 | 4622739 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 62175 | Creu del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pou | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | s. XX | Aquesta creu, de grans dimensions, es troba ubicada en una petita elevació formada per el marge d'un camp de conreu, al costat del trencant del mas el Pou. Es tracta d'una sola peça esculpida en pedra local de 2'5 m d'alçada per 1 m d'amplada situada sobre un pedestal en pedra que segueix la mateixa tècnica constructiva i on a la part oest s'hi troba una llegenda esculpida. El creuament dels eixos es troba desplaçat a la part superior de l'eix seguint el model típic de creu llatina. Aquest element arquitectònic destaca per la seva senzillesa i sobrietat i no presenta cap element estilístic significatiu. | 08224-9 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La creu del Pou pertany al conjunt de creus recordatori aixecades després de la Guerra Civil Espanyola com a commemoració a les víctimes que moriren durant el conflicte. En aquest cas concret es fa referència a quatre veïns de la zona que moriren assassinats durant el conflicte. L'epifania gravada a la pedra esmenta aquells esdeveniments de la forma següent: A la memòria de los asesinados por las tropas rojas el dia 12-2-1937/ J. TANTIÑA FEBRER/J. FEBRER FEBRER/ I. ARGEMÍ FABREGAS/ E. CASTELLAR CORS/J. NESPLE DORCA. La Creu del Pou evidencia un episodi sagnant entre els pagesos del Pla de la Garga i diversos comitès. Concretament el 19 de febrer de 1937 el comitè de Centelles va pujar a Sant Martí a requisar bestiar i queviures de les cases de pagès i un veí va sortir amb una arma i va matar un membre del comitè. Els altres membres del comitè van marxar cap a Centelles i tot seguit es va difondre que a Sant Martí hi havia una revolta feixista de diversos terratinents. Així, el 21 de febrer del mateix any es concentraren a Sant Martí els comitès de Centelles, de l'Abella, de Sant Feliu de Codines i altres poblacions i van agafar tots els homes de les cases que pogueren i els van afusellar a l'indret de la Creu del Pou. Els morts foren Josep Naslpé Dorca de 18 anys i masover de l'Aliguer, Josep Fabré Fabré de 32 anys i del mas Presseguer, Joan Tentiñà i Fabré de 45 anys i també del Presseguer, Isidre Argemí i Fàbregas de 24 anys i de Can Farigola i Jaume Castellar Cors de 21 anys i fill de Melcior Castellar del mas Pou. Les execucions haurien continuant si la guàrdia d'assalt no s'haguessin endut a Barcelona la resta de detinguts. Aquest episodi tingué gran ressò a la premsa local i a tota la comarca. El mateix comitè de l'Abella, un any abans, al 19 de febrer de 1937 va cridar al propietari del Pou, Melcior Castellar Soler que havia estat alcalde del poble i el va assassinar al cementiri de Valldeneu. | 41.7541000,2.2100800 | 434329 | 4622776 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 62178 | Candeler I de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-i-de-valldeneu | <p>AAVV. (1991). Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. XXII, p. 240. MORGADES, J. (1893). Cátalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vic. p. 273-274.</p> | s. XIII | <p>Candeler molt ben conservat que consta de tres peus amb la base aixafada i oberts. Aquests peus, sense genolleres, es corben i s'adrecen per unir-se en un punt elevat, on serveixen de suport a una canya ornamentada amb tres nusos, distribuïts simètricament, l'un a mitja altura i els altres dos vers els extrems. Corona la canya un platet circular de forma aconcavada, del qual pengen, a manera d'ornament, quatre llàgrimes, perfectament distribuïdes. Al centre del platet hi ha un broc cilíndric, apte per encaixar-hi la candela a sostenir i fa unes mesures aproximades de 29 cm d'alt. Es tracta d'un exemplar simple, igual com la majoria de peces similars, fetes també en ferro forjat. En aquest tipus d'objectes que constituïen el conjunt del mobiliari litúrgic sovint hom es movia per un interès estrictament utilitari i funcional. D'aquí que les peces es limitaven a un detall ornamental, sempre escàs i senzill.</p> | 08224-12 | Museu Episcopal de Vic | <p>El canelobre documentat hauria format part dels béns mobles de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. D'adscripció cronològica atribuïble al segle XIII el seu ingrés al Museu Episcopal de Vic s'hauria realitzat abans del 1893, amb el número d'inventari 145. Aquesta peça va associada a un altre canelobre també procedent de la mateixa església i classificat amb el número 143. La seva ubicació dins el temple de Santa Pere de Valldeneu no acaba de ser clara i fa molt difícil se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. L'església de Sant Pere de Valldeneu es documenta per primera vegada a inicis del s. XI dC a la vall anomenada del Vilar Daniel, d'on hauria pervingut el nom. L'església s'esmenta en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Al segle XVII, concretament cap el 1640, l'església fou pràcticament reconstruïda i la nau i el portal foren totalment modificats, juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als nuclis urbans de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions i actualment és competència del rector d'Aiguafreda. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XVIII i XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església, cap a les parròquies veïnes i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest candeler, destinat a anar damunt l'altar durant les celebracions litúrgiques, té un clar paral·lel a un altre exemplar procedent de Sant Martí del Brull i que també es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 62179 | Candeler II de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-ii-de-valldeneu | <p>AAVV. (1991). Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. XXII, p. 240. MORGADES, J. (1893). Cátalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vic. p. 273-274.</p> | s. XIII | <p>Candeler d'estructura senzilla, constituït per un trípode amb uns peus de secció circular i aixafats a la plata, amb genolleres, els quals es corben a mesura que es van adreçant i s'uneixen prop el punt d'on emergeix una canya de secció circular, llisa al extrems. Damunt la canya hi ha un platet amb les vores ondulades, al centre del qual possiblement al començament hi havia una punta per clavar-hi la candela i posteriorment hi fou col·locat el broc que té actualment. Té una altura idèntica a un altre exemplar que procedeix de Sant Martí del Brull. És una peça molt simple i rudimentària, destinada a anar col·locada damunt l'altar, la qual no tenia altra qualitat que ésser un objecte utilitari i summament funcional, d'aquí en ve la manca d'elements ornamentals. Aquest objecte fa una alçada aproximada de 26 cm d'alt.</p> | 08224-13 | Museu Episcopal de Vic | <p>El canelobre descrit hauria format part dels béns mobles de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu i de la seva església. La cronologia atribuïda a aquesta peça la situa en època medieval, concretament al segle XIII. El seu ingrés al Museu Episcopal de Vic es va realitzar abans del 1893, coincidint amb altres peces litúrgiques i es va catalogar amb el número d'inventari 143. Aquesta peça va associada a un altre canelobre també procedent de la mateixa església i classificat amb el número 145. La seva ubicació dins el temple de Santa Pere de Valldeneu no acaba de ser clara, segurament els dos canelobres es trobaven junts il·luminant o decorant un mateix espai. L'església de Sant Pere de Valldeneu es documenta per primera vegada a inicis del s. XI dC a la vall anomenada del Vilar Daniel, d'on n'hauria pervingut el nom. L'església s'esmenta en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia fronterera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Al segle XVII, concretament cap el 1640, l'església fou pràcticament reconstruïda i la nau i el portal foren totalment modificats, juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als nuclis urbans de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions i actualment és competència del rector d'Aiguafreda. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XVIII i XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església, cap a les parròquies veïnes i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 62194 | Església de Sant Martí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-centelles | JUNYENT, Emili. (1945-1952). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del Full Parroquial n. 20. Arxiu episcopal de Vich. Llibre I de visites pastorals del 5 juny de 1665. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.514. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII | Edifici de planta quadrangular orientada de sud-est a nord-oest, alterant lleugerament la disposició de la majoria d'esglésies cristianes. Es tracta d'una construcció d'un sol espai distribuït amb tres naus per quatre pilars de pedra picada. Les dimensions d'aquest temple oscil·len entre els 11'5 m de llarg per 10 m d'ample i amb un presbiteri de 5 m per 4'5 m. D'aquesta església parroquial només es pot observar la façana principal ja que la resta de façanes presenten altres construccions annexes. Aquesta presenta una teulada a doble vessat coberta amb teula aràbiga, el parament del mur no es pot apreciar ja que està totalment arrebossada i emblanquinada amb un sòcol de mig metre amb arrebossat gris. La porta d'accés el recinte la conforma una porta adovellada amb carreus de grans dimensions combinant la llinda monolítica amb la construcció en pedra per als brancals. A la dovella central s'hi troba esculpit un petit escut totalment erosionat i a sota la data de 1699. La llinda del marxapeu de la porta també porta gravada la frase: CRISTUM REGEM ADOREMUS. En aquesta façana s'obre una altre obertura o petita finestra formada per un vitrall amb una creu central i acabada amb totxana disposada al voltant de la finestra i a la base, com a element decoratiu. Seguint una disposició simètrica s'obren dues obertures més a banda i banda de la porta que segueixen el model constructiu de la finestra amb vitrall decorada amb totxana. Adossada a aquesta estructura es troba una petita cambra rectangular de factura senzilla i tota emblanquinada que conforma l'actual sagristia. En aquesta construcció es pot observar part d'un edifici anterior amb volta de canó que mostra l'existència d'una antiga església que anava de l'actual campanar travessant el presbiteri fins a mitja sagristia, on hi hauria el presbiteri vell amb l'absis que va ser suprimit per allargar la sagristia conforme a la nova nau de l'església. Les restes conservades de l'església original permeten hipotetizar que aquesta podia tenir uns 3'3 m de llargada, amb un cos de 4'5 m i amb una llargada fins la base del campanar modern fins a 14 m. En mur de ponent s'hi veu una porta dovellada amb un finestró (anterior a l'actual església). La base del campanar i la porta que si troba ubicada també és possible que formessin part de la primitiva església. El campanar es troba adossat al nord-oest de l'església seguint una estructura de cos amb una escala de cargol interior i torre amb tres obertures semicirculars on s'hi troben les campanes i una estructura de petits merlets de pedra com element decoratiu del ràfec superior. Està format per una estructura massissa de petits carreus de pedra ben tallada i lligada amb morter de calç amb escassos elements decoratius. | 08224-28 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Les primeres notícies històriques sobre l'església de Sant Martí de Centelles són força confuses. Es pot afirmar que entorn del 900 no existia l'església de Sant Martí ja que no apareix esmentada a l'acta de consagració de Sant Martí del Congost (898 dC), a no ser que la seva primera advocació fos a Sant Esteve i estigués associada al Castell. Apareixerà per primer cop a partir del 1039 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III amb la seva muller Elisabet venen a Gombau de Besora un alou al lloc dit 'Riells i Fallio que termeneja a cerç in parrochia sancti Martini de Sancteias uel in parrochia sancti Petri vocitata Bertini', (document del 1045 cartulari de Sant Victor de Marsella, del fons de Sant Miquel del Fai), possiblement en aquest moment es va constituir en parròquia atribuint-li gran part de les terres de l'actual terme. Tot i això aquesta església estava mancada de les prerrogatives clàssiques de les antigues parròquies com són una dotació parroquial i una sagrera o espai protegit. Sembla que els patrons foren els senyors de la vila de Centelles. Una hipòtesi que es basa en aquests arguments portaria a pensar que l'església de Sant Martí fos, en un primer moment, l'oratori d'aquesta vila i que avançat el s. X es va constituir en parròquia. Els vilars assignats a la seva demarcació foren els de Casulles, Castell de Sant Esteve, Balona, Mamolla, Vallasnera, vilar de Ninfrid i el vilar de Rigbald. Inicialment estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt però molt aviat aconseguí la parroquialitat. Seran diverses les referències a aquesta església al llarg de l'època medieval i moderna. La primera dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut per la Coma del Bosch on fins l'any 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que en resten encara les runes i que consta que fou donat a Sant Martí pels nobles Gilabert de Centelles i la seva muller Saurina a inicis del XIII. També els delmes i primícies de Sant Martí anaven repartits a mitges entre els senyors de Centelles i el rector i els de Sant Miquel Sesperxes entre el prior dels beneficiats del Castell i el rector de Sant Martí. Es cita des del segle XIV l'altar de Sant Martí i no serà fins el segle XVI que es documenten els altars de Santa Eugènia i la Verge del Roser. (visites Pastorals de l'Arxiu Episcopal de Vic). Sembla que l'altar o culte de Santa Eugènia tindria un origen anterior i una possible vinculació amb la família Santaeugènia que va ser feudatària del Castell al segle XIII. El seu culte va subsistir fins la construcció de la nova església al 1669. La segona meitat del segle XVII es va procedir a la construcció d'un nou temple parroquial. El 1666 el feligresos, amb consentiment d'Elisabet Descatllar, comtessa del castell de Centelles es van comprometre a pagar un cens de gra d'aresta, que oscil·laria segons la collita entre la trentena i la seixantena part del total recollit. El 1668 el rector i els obrers varen comprar un tros de terra per eixamplar l'església perquè aquesta no tenia sagristia pròpia. Segons la data que consta en la porta adovellada, aquesta construcció es va acabar el 1669. El 23 d'abril el 1668, pel fet de no tenir sagrera o terreny propi, el rector Josep Vila de l'Abella i els obrers parroquials compraren a l'amo del mas les Comes un tros de terra per solar de la construcció del nou temple. Altres notícies del mateix segle XVII fan referència als béns immobles de l'església. Al 1665 el bisbe Antoni de Pascual va manar que s'acabés l'altar major i va donar altres disposicions referents als altars de Santa Eugènia i la Mare de Déu del Roser. L'altar major fou obra de Francesc Morató i es va acabar el 1706, com indica la data que porta gravada. Va daurar-lo Salvador Colobrans de Centelles qui ja estava contractat el 1704 cobrant 539 lliures barceloneses pel seu treball. | 41.7656700,2.2045300 | 433880 | 4624065 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació història) Posteriorment, cap al 1763, es va construir el campanar actual, que encara va tenir diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Entre el 1895 i 1899 es construí la nova capella que va fer aixecar el comte de Centelles i Duc de Solferino, Manuel Maria de Llanza, per posar-hi la imatge romànica de Santa Maria del Castell de Centelles i tenir-la sota el panteó familiar. I al llarg del mateix segle es troba documentada, a l'església parroquial, un benefici o capellania col·lectiva a honor a Sant Josep amb l'obligació d'una missa quotidiana.Abans del 1936 hi havia quatre retaules barrocs, tres d'ells dataven de principis del segle XVIII essent l'obra del Sant Crist del mateix Morató, i el de la Mare de Déu del Roser de l'escultor vigatà Bartomeu Ballester. El retaule més recent està dedicat a Sant Isidre i data de finals del XIX. El vandalisme de la Guerra civil espanyola va destruir els altars abans esmentats i va exposar el temple a perill d'enrunament, ja que s'havia trencat una de les columnes que aguantaven la volta. El 1940 es va arranjar la columna i es va arreglar tot l'interior i actualment aquesta destrucció és quasi inapreciable. Actualment l'església compte amb l'altar principal dedicat al Sant Bisbe de Tours amb el Sant Crist i dos altars situats al fons de les naus laterals. El de la dreta dedicat a Sant Isidre i el de l'esquerra a la Verge del Castell, ambdós han estat decorats per l'artista Elissa Lagoma.Durant el 2002 s'ha pintat la façana de l'església de color granate i s'hi ha afegit un rellotge de sol. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62199 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVII | Edifici d'una sola nau coronada amb absis circular i orientada d'est a oest seguint l'orientació cristiana tradicional. La teulada de la nau és de doble vessant coberta amb teula aràbiga i la tècnica constructiva segueix l'ús del carreu de petites dimensions de pedra treballada bastament i rejuntada amb morter de calç i argamassa amb un arrebossat exterior de factura consistent. L'accés al petit recinte es fa per una porta rectangular de factura senzilla amb una llinda i un marxapeu de pedra local ben treballada. L'única obertura complementària d'aquesta façana principal la conforma un ull de bou situat al centre de la composició i que presenta un senzill arrebossat com element decoratiu i ornamental bàsic. Posteriorment s'afegí una capella lateral coberta a una sola vessant i que segueix la mateixa tècnica constructiva del conjunt i presenta una petita arcuació que funciona de finestra. Tot el conjunt intenta imitar l'estil arquitectònic del romànic. | 08224-33 | L'Abella | Les primeres evidències sobre una capella dedicada a Sant Jaume a la zona de l'Abella les trobem al s. XVI. Moment en que els Vila de l'Abella feren una primera capella dedicada a Sant Jaume, a baix a prop del camí ral, i que es documenta al 1541. No sabem gairebé res d'aquesta primitiva capella que segurament tindria les funcions pròpies d'una capella rural de l'època i que alhora actuaria com a capella particular del mas Vila de l'Abella. D'aquesta primera estructura tampoc s'ha pogut establir cap antecedent ni identificar cap element que permeti fer una valoració de les seves restes arquitectòniques i en la documentació del mas Vila esmenta que un segle més tard (s.XVII) estava ja en runes. El trasllat d'aquesta capella i la seva advocació es detalla en una visita pastoral del bisbe Pascual de Vic del 1692, concretament se'n parla en un document que cedeix llicència a Francesc Vila de l'Abella per a poder fer una capella nova dedicada a Sant Jaume que substitueix la del camí ral de la plaça a dalt del penyal que corona el nucli antic de l'Abella i que es coneix com el Pla de Sant Jaume. Aquesta nova capella datada de finals del XVII tingué unes funcions religioses molt minses ja que no es documenta la celebració de cap cerimònia eclesiàstica significativa perdent la seva funció original i passant a ser un espai d'ús particular. Cal destacar que Sant Jaume és el patró de Sant Martí de Centelles, celebrant-se una festa al seu honor que té lloc a Sant Pere de Valldeneu i que aquesta capella es troba actualment dins una finca particular. | 41.7604000,2.2495400 | 437616 | 4623446 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El creixement de l'Abella es va fer pel sector del pla de Sant Jaume, urbanització dels carrers Puigfred, Tagamanent, Pi i Borrell, Cadenes, com també en el sector sud de l'Oller, el carrer de la Garga i la carretera de l'Oller, on hi ha un important creixement d'edificis. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62201 | Aplec de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-anna | XVIII-XXI | Ja no es celebra | Aquesta celebració consistia en una missa i un petit aplec a la capella de la Serra de Santa Anna el dia 26 de juliol, diada d'aquesta santa. Consistia en què totes les dones de la contrada, que portessin el nom de la Santa, sortien del mas portant la imatge de la verge, en forma de romiatge. Després es feia un dinar i ball. | 08224-35 | Serra de Santa Anna | Festa actualment desapareguda, documentada a través de la tradició oral a inicis del segle XX. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | ||||||||||||
| 62202 | Els esquetllots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquetllots | Ja no es celebra | Manifestació festiva que es centrava al voltant del casament o segones núpcies d'una persona viuda del municipi. Tal i com manava la tradició, quan un vidu o una viuda es tornava a casar un grup d'homes del municipi (familiars, amics, veïns) anava a la casa de la nova núvia amb grans esquellots i feien sonar aquests instruments fins que la futura esposa els donava de beure i de menjar. Si això no es produïa el grup no marxava de l'habitatge de la nova parella fins que no els feien algun present. | 08224-36 | Sant Martí de Centelles | Tradició actualment perduda però molt coneguda en el municipi de Sant Martí de Centelles i també d'Aiguafreda. El trobem documentat des d'inicis del segle XX, abandonant-se cap els anys 50 del segle XX. Es desconeix l'origen d'aquesta festivitat que podria tenir un origen antic relacionat amb la celebració de les núpcies. | 41.7637600,2.2508300 | 437726 | 4623818 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||||
| 62207 | Bauma d'en Roma o d'en Rom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma-o-den-rom | Gran cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona. Es tracta d'un espai d'uns 50 m d'ample i 5 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc per fer escalada. | 08224-41 | sobre la Rovira dels Cerdans | Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar que aquesta gran bauma va ser utilitzada com a espai d'aixopluc, tant per els pastors com per excursionistes i altres visitants de la zona. Tampoc s'ha pogut definir el topònim, segurament en Roma fou un personatge que s'hi va amagar o que la va fer servir puntualment i d'aquí li hauria quedat el nom. | 41.7795800,2.1843600 | 432218 | 4625625 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62207-foto-08224-41-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||||
| 62213 | Les Escoles de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-de-sant-marti | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XX | Una part de l'edifici no s'ha conservat | Construcció de planta rectangular orientada d'est a oest que es troba adossada per el mur est a l'església parroquial de Sant Martí de Centelles. Es tracta d'un edifici organitzat en planta baixa, primer pis i golfes amb la façana principal orientada al sud. Aquesta presenta una estructura senzilla en base un eix simètric modulat en tres obertures per pis. A la planta baixa s'hi troba la porta d'accés, aquesta és rectangular i es troba emmarcada per carreus de pedra local de dimensions mitjanes, ben treballats. A banda i banda de la porta hi ha un petit banc de pedra d'escassament dos metres de llargada, i a ambdues bandes s'obren dues petites finestres rectangulars. Al primer pis s'obren tres balcons, també decorats en base una llinda de pedra i un forjat senzill per a la barana. Al segon pis les obertures són més petites, es tracta de finestres que segueixen un modulat rectangular i que també estan emmarcades per carreus de petites dimensions de pedra calcària local. La tècnica constructiva de tota l'edificació és basa en la pedra de petites dimensions lligada amb morter i amb arrebossat a la part exterior i enguixat a l'interior. A l'exterior, l'arrebossat és blanc amb un sòcol en gris, a mode decoratiu i les lletres pintades en negre on diu: ESCOLA NOVA UNIFICADA. Per la resta de façanes no es pot fer una descripció gaire acurada ja que l'edifici es troba adossat a altres estructures. | 08224-47 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La construcció i funcionament de les escoles de Sant Martí s'ha d'emmarcar en el context d'escolarització de les zones rurals, entrat el segle XX, juntament amb les escoles del Pou i les de Can Miqueló. Donades les grans distàncies existents entre els diferents masos i habitatges del municipi de Sant Martí de Centelles s'obriren diverses escoles per donar suport a la gran pujada demogràfica i a la demanda d'escolarització de la zona. Aquestes escoles tingueren una curta durada en el temps i a partir dels anys 70 els alumnes passaren a centres escolars més grans situats en els municipis veïns, sobretot el de Centelles. Aquesta era una escola mixta on anaven els fills dels amos i dels masovers dels masos propers com la Rovira dels Cerdans, les Comes, la Viladevall, el Pujol, etc. No es conserva gaire documentació d'aquestes escoles, tot i que si que se'n conserva l'edifici i la modulació de les aules juntament amb part del material escolar (taules i cadires). Actualment està habilitat com habitatge. | 41.7661900,2.2048900 | 433910 | 4624123 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62214 | Les Mirones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mirones-0 | Indret paisatgístic format per alzines i roureda baixa situat sobre el pas del riu Congost, en les estribacions més septentrionals dels Cingles de Bertí. Es coneix com a Cingles el conjunt de cingleres i relleus que separen l'altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. A llevant estan separats del massís (i del Parc Natural) del Montseny pel Congost, mentre que a ponent són creuats pel Tenes, que produeix espectaculars saltants d'aigua, amb formacions de travertí. Es troba formada per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues. Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. No obstant, també trobem mostres d'altres elements vegetals. Algunes valls, que destaquen per ser força tancades, són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació.. Els graus, per regla general, ofereixen excel·lents panoràmiques aèries dels llocs de l'entorn. | 08224-48 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les formacions geològiques més antigues corresponen a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, són, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. Durant el secundari, el mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d'aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n'han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus, conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures. Les graderies del Puig-Graciós, del turó d'en Cuspinera i de la zona de Castellar són d'aquesta època. L'època geològica més important per a la cinglera és la terciària, quan van originar-se i la podem dividir en dues etapes. A l'inici d'aquest període (paleocè, eocè) el mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l'Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpí, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l'escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granític per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de Bertí. Així, doncs, es tracten de capes calcàries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l'ensorrament del granit al fons d'actual depressió del Vallès. Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l'eocè superior. Els corrents d'aigua, sobretot el Tenes, el Congost han acabat de donar l‘aspecte que avui en dia coneixem dels Cingles, formant congostos, alguns força espectaculars com a Sant Miquel del Fai. La vall del Congost encara és la millor via per comunicar les planes del Vallès i d'Osona. Les actuals torrenteres han format el que es coneixen com a Sots. Des de finals del miocè, els rius han sedimentat més gruixos de materials a les seves vores. | 41.7432200,2.2549600 | 438050 | 4621535 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62214-foto-08224-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||||
| 62215 | Pla de la Garga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga | Tot el pla de la Garga fins al límit del terme municipal de Centelles geomorfològicament i ecològica forma una mateixa unitat. L'indret paisatgístic es de gran interès tant per les pròpies formacions en plans de la zona com per els penya-segats que s'obren cap al Congost. La vegetació es la pròpia de la zona (roure i alzina amb abundant presència de pi d'implantació més tardana). La presència humana ha convertit aquests altiplans en zones de conreu, sobretot de cereals i farratges. | 08224-49 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes | La formació del Pla de la Garga es troba estretament lligada amb la formació geològica dels Cingles de Bertí. Aquesta formació geològica correspon a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, essent, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. En aquest cas es va formar un plegament de l'escorça terrestre formant plans a diversos nivells actualment visibles: el pla de Sant Miquel, el pla de can Borla, el del Presseguer, etc. Etimològicament, el topònim Garga apareix citat per primer cop en una deixa feta per Visand a Sant Pere de Vic el 4 de març de 982 on s'esmenten les terres del castrum Sancti Stephani en la vila Ulligo, el lloc anomenat ipsa Garga, ipsa Olmedella, una peça de terra que limitava amb la terra de Goltregodo comitissa i una altra d'orient in roca de Concas, i a migdia in ipso collo de Rio Baldones, que segurament equival al Collet de la Vall. L'arrel etimològica del topònim Garga el porta a emparentar-lo amb gorja i altres mots amb l'arrel garg. Aquest antic mot podria referenciar l'accident geogràfic del Congost. | 41.7648100,2.2122800 | 434523 | 4623964 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | ||||||||||||||
| 62217 | Cal Rejadell o Rejidell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rejadell-o-rejidell | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIX | Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. | 08224-51 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com: Martí i altres nom com Ernestany i Carrica Mereufef d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels. | 41.7349900,2.2387600 | 436695 | 4620633 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Just al costat hi ha un altre habitatge de construcció contemporània. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62220 | Puig-Arnau o Puigarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-arnau-o-puigarnau | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Parcialment restaurat | Conjunt d'edificacions que correspondrien a un mas i les seves dependències annexes. Està situat en un petit turonet aprofitant el pendent natural del terreny, per edificar-hi un primer pis. El material constructiu emprat utilitza el carreu de pedra local, més o menys ben escairats i de dimensions variables i no gaire grans; lligat amb argamassa i carreus cantoners de dimensions més grans per consolidar l'estructura de l'edifici. De la coberta, no conservada, en resten els espais on anaven encaixades les bigues de fusta i aquesta, segurament, seria de teula aràbiga i a doble vessant. Són poques les estructures conservades referents a planta i pis i que es podrien identificar com a habitacions i espais d'ús domèstic; mentre que la resta d'estructures segurament corresponien a dependències ramaderes i altres espais de magatzem. Les obertures conservades corresponen a finestres de petites dimensions, emmarcades per carreus de pedra rojenca local, que actua com element decoratiu. Part d'aquest mas ha estat reedificat de nou. | 08224-54 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les notícies històriques referents al mas cognomitat Puigarnau o Puig-Arnau són força parques. Segons Pladevall, aquest mas juntament amb el Febrer, Presseguer, Soler del Coll, la Vall, Bellavista vella, Roqueta i Mas Bosch són anteriors al segle XIV. I els tres últims estaven ja despoblats al 1553. Aquest mas limitava amb Bellavista nova, el Soler del Coll, Bellavista vella i la Vall i els seus terrenys s'estenien al voltant del Puig Fred. Es desconeix l'evolució genealògica de la família o famílies ocupants del mas com també del paper d'aquest mas en època moderna dins la parròquia de Sant Miquel Sesperxes. | 41.7370700,2.2265400 | 435681 | 4620873 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62222 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-1 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Molt cobert per la vegetació, en runes. | En queda molt poc d'aquesta edificació de planta rectangular totalment coberta per la vegetació. Es conserven fragments d'un paredat interior de la casa on s'aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa i amb arrebossat. A prop s'entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d'aquest mas. | 08224-56 | Sot de la Vall | Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais, en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant al 1808, s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb can Escloper, con Ramon o can Benet...Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos i la causa principal es deu la llunyania del seu emplaçament respecte els principals nuclis de població. | 41.7420600,2.2135000 | 434601 | 4621437 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62225 | Can Borla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borla | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. | 08224-59 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història de Can Borla és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada dins el Pla de Sant Miquel va afavorí la seva explotació i la creació d'altres petits establiments com Can Borla Petit o el Pasbrocall. | 41.7434700,2.2294000 | 435925 | 4621582 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal hi ha un rellotge de sol i un pou que han arrenjat els mateixos propietaris actuals. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | ||||||||||
| 62226 | Can Figuera o can Capità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figuera-o-can-capita | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Edifici format per una estructura organitzada en 3 pisos articulats en base la pendent del terreny natural. El soterrani només és visible de cara el riu Congost i el seu accés és totalment interior. Per la banda que dóna a la Plaça de l'Abella aquesta construcció s'estructura en planta i pis amb una coberta de teulada que aiguavessa a la façana. L'accés es realitza per tres portes que conformen tres façanes diferenciades. En aquestes s'hi obra de forma desigual diverses finestres, totes rectangulars i de petites dimensions, a tres de les quals s'hi van afegir tres balcons i a quatre més una barana. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga ja que les reformes realitzades per la part davantera no permeten observar la fàbrica ni les diverses reparacions de l'edifici. A grans trets es pot dir que el sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades i amb una decoració senzilla basada en l'arrebossat i el pintat del marc de les obertures imitant l'obra. | 08224-60 | L'Abella | El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella i documentat des del 1128. El sorgiment d'aquest nucli en aquest punt es deu tant per la proximitat al riu Congost com per la seva situació estratègica al costat de l'eix de comunicacions natural que uneix el Vallès amb la Plana de Vic. Entrada l'època moderna (1433) la família Vila s'encarregà dels molins i el mas Abella donant un gran impuls constructiu a la zona. Del primitiu nucli urbà destaquen establiments diversos com són una carnisseria, unes ferreries i uns molins juntament amb un hostal. L'evolució d'aquest poblament s'organitzà al voltant de la Plaça Major amb la construcció de les cases de can Mallorques, can Senir, can Maties i can Serra. Al segle XVII daten altres cases com can Craus, can Xacó, can Porret i can Fogás. Aquest edifici fou una de les cases més rellevants de l'antic nucli de l'Abella. Durant l'edat moderna avançada el propietari havia estat un capità i d'aquí en ve el nom. | 41.7638100,2.2512700 | 437763 | 4623824 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62228 | Can Tudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tudis | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XV-XVIII | Reformat | Edifici de planta rectangular format per planta i pis amb un segon cos adossat a mode de dependència orientada de sud-oest. L'estructura original presenta nombroses remodelacions en obra nova. Els murs són de paredat comú amb carreus de pedra local treballats bastament combinant amb obra. El mas s'estructura en planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis seguint un patró constructiu estable. Les obertures es realitzen mitjançant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i es troben distribuïdes a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes destinats a les diverses tasques agrícoles i ramaderes. | 08224-62 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Tot i que no tenim cap més evidència documental ni arquitectònica es pot afirmar que la construcció d'aquest mas es pot remuntar a l'època moderna. Aquesta construcció de factura senzilla es trobava a l'eix de comunicació del Castell de Sant Martí amb Centelles i per tant en l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. La seva construcció també s'ha d'associar al moment l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. El seu creixement es relaciona a la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, com can Gafes, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a l'autoconsum. | 41.7700800,2.2127400 | 434567 | 4624548 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62236 | Can Capó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capo | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Molt cobert per la vegetació. | Gran mas, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats a l'entorn d'un petit barri tancat. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'espoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina. | 08224-70 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Mas que s'hauria construït al llarg del segle XVIII, en un moment de recuperació demogràfica important i sobretot durant el segle XIX. Una referència a aquest mas la trobem al 1922, segurament poc després el mas passà a ser abandonat i les terres es deixaren de conrear. El seu difícil accés propiciaren la seva desocupació i actualment resta en runes. | 41.7407700,2.2129900 | 434558 | 4621294 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest mas es documenten els camps formant una lleugera pendent i que actualment es troben en desús. Resta encara tot un complex sistema de roturació i irrigació dels mateixos camps. El mas ha perdut el camí d'accés, tot i que es conserven traces del mateix en algun punt i en direcció a l'est. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | ||||||||||
| 62238 | Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI | Una part de les estructures es troba en estat precari | Mas constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i amb un emblanquinat a les façanes est i sud. A la façana principal es troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries, es documenta a prop una bassa-rentadora amb pedres treballades de forma circular i de factura força moderna. I també es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades. | 08224-72 | Zona de Roquetes | Mas que segons Pladevall es documenta despoblat al 1553 i que la seva construcció es podria situar al segle XIV o anterior. Les evidències arquitectòniques conservades de l'edifici són de factura força moderna limitant el coneixement de l'estructura primitiva d'aquest mas. L'estructura actual es podria atribuir cronològicament als segles XVII o XVIII, documentat tant per l'abundant presència de teula com element constructiu dels paraments com per la factura de les diverses obertures. Aquesta segona fase constructiva coincidiria amb un augment demogràfic important i una recuperació d'antics espais conreats situats en zones perifèriques de valls i planes. | 41.7282600,2.2120700 | 434468 | 4619906 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62240 | La Font del Rector o del raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-rector-o-del-raig | s. XX | Font ubicada en una petita placeta formada per un torrent, rebaixada i arreglada amb dues taules i uns bancs de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada) i una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua. En aquest punt hi ha una placa de ceràmica on es fa referència al Centre Excursionista de Centelles, junt a la data de 1970, moment del seu arranjament. | 08224-74 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Font molt concorreguda per excursionistes i caminants de la zona i de les poblacions veïnes. Als anys 70 i 80 era molt comú que la gent anés a buscar aigua a la font, fins que aquesta va ser declarada no potable i actualment aquesta zona ha quedat reduïda a un espai de lleure i esbarjo per als visitants de la parròquia de Sant Martí de Centelles, ubicada a uns 200 m de la font. L'aportació hidrogràfica realitzada per la torrentera que baixa per la Coma del Bosc, havia abastit d'aigua els masos i cases de la zona, com també a la mateixa rectoria de la Coma del Bosc, mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. La moderna canalització i gestió de l'aigua en va fer variar la seva funció principal quedant reduïda a font pública, amb la creació de cisternes. | 41.7649500,2.2041100 | 433844 | 4623985 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||||
| 62244 | Can Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeta | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Actualment en restauració. | Edifici de petites dimensions orientat sud-nord i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció presenta una planta rectangular allargada pels extrems est i oest amb un segon cos adossat a la banda oest. La casa s'estructura en base una planta baixa i un primer pis i la tècnica utilitzada es basa en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través. La façana principal està emblanquinada i la façana s'organitza en base una porta rectangular amb dues finestres per banda, de diferents dimensions, i tres obertures rectangulars al primer pis conformant tres finestres simples i sense elements decoratius. La coberta és a doble vessant amb el carener est més llarg que l'oest. El cos adossat està format per una planta rectangular perpendicular a la casa, seguint la mateixa tècnica constructiva del conjunt. Aquest cos presenta una sola obertura i la coberta és a una sola vessant aiguavessant a l'oest. | 08224-78 | Racó de la Font | Es coneix molt poc d'aquesta construcció que es pot remuntar al segle XVI i que es troba integrada en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats. Aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms. La casa és la més allunyada del conjunt i el fet d'estar situada en una petita costa fa pensar el topònim referència aquest fet geogràfic. Les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte. Actualment s'està condicionant aquest petit mas com a segona residència. | 41.7473500,2.2001700 | 433498 | 4622034 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||||
| 62250 | Fòssil Campanile Giganteum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-campanile-giganteum | GRIMAL, Eduard (1995). 'Fòssils (I- XVIII)'. Revista El Portal de Centelles, n. setembre 1994 -març 1996. Ed. El Portal. Centelles. p. 22. GRIMAL, Eduard. (1993). 'Exposició permanent de Paleontologia (fòssils)'. Ed. Ajuntament de Centelles. | 38 milions | No presenta cap tractament secundari d'origen antròpic. | Exemplar de Campanile Giganteum de la família certidae (Molusc). Aquest fòssil pertany a la classe gasteròpode, de l'ordre dels mesogasteròpodes. Es tracta d'una peça de dimensions mitjanes respecte altres exemplars de la seva espècie amb unes mesures aproximades de 40 cm de llargada per uns 20 cm d'amplada. Aquests cargols en forma de torres i obertura ovalada i obliqua poden presentar nombroses voltes, en aquest cas concret se'n comptabilitzen 7. Les primeres voltes presenten costelles espirals llises o granuloses, amb un creixement lent i regular separades per sutures ben marcades i les estries del creixement. Les primeres voltes del cargol són les coltes apicals, que només es troben en les fòssils que no han sofert un desballestament previ. En general aquests fòssils són de forma betònia i es troben en les fàcies carbonatades i en les sorrenques. Es tractava d'un animal que es desplaçava arrossegant el musculós peu ventral que el sostenia i amb la conquilla lleugerament inclinada cap enrera. | 08224-84 | L'Abella | Aquest fòssil datat del Cenozoic, concretament l'Eocè mitjà fou trobat en el terme municipal de Sant Martí de Centelles i és una donació realitzada a l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles per part d'un afeccionat a la paleontologia. Aquest tipus de fòssil pertany a la era Terciària i forma part dels fòssils gasteròpodes o cargols gegants que presenten una forma molt comuna de cargolina o cargol allargat. Les treballes més antigues d'aquesta espècia corresponen al Cretaci superior, però el seu moment de màxim esplendor serà l'era cenozoica i concretament l'eocè mitjà. En començar el terciari, apareix a la zona central de l'actual Catalunya un mar interior que connectava directament amb la zona atlàntica per la seva banda oest. En aquest moment l'activitat interna de la terra donà lloc a moviments tectònics i volcànics que originaren part de les serralades actuals i és quan es documenten un important presència de gasteròpodes, crustacis, spondylus o bicalves, ammonites... i alguns vegetals, juntament amb els primers precedents dels dinosaures. | 41.7639500,2.2509200 | 437734 | 4623840 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El terme municipal de Sant Martí és força ric en troballes paleontològiques, concretament s'ha trobat fòssils (tots adscrits al període Cenozoic de l'Eocè Mitjà) a la part baixa del riu Congost, els plans del Fabregar i la Rovira dels Cerdans, al mateix Castell de Sant Martí, al Pla de la Garga i la zona de Roquetes. Alguns d'aquests exemplars es troben recollits i documentats a la Sala de Paleontologia a la Casa de Cultura de l'Ajuntament de Centelles. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | ||||||||||
| 62257 | Dovella de la casa n. 3 del carrer Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-la-casa-n-3-del-carrer-sant-jaume | s. XVII | Dovella que ha estat parcialment restaurada. | Motiu decoratiu que forma part d'una dovella integrada en un arc apuntant situat a l'accés de la façana principal d'una casa. Dins un petit escut esculpit en un rectangle arrodonit pels extrems s'hi troba esculpida una orla amb un compàs i un martell al seu interior. A sota la mateixa llinda la data de 1680. Les dimensions d'aquest element oscil·len entre els 14 cm d'alçada i 10 d'amplada. | 08224-91 | L'Abella | El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella o Apilla documentat des del 1128 tenint com a eixos principals l'antic camí ral i el riu Congost. El desenvolupament d'aquest petit nucli tingué lloc en època moderna, durant els segles XVII i XVIII es construïren noves edificacions i habitatges per la gent d'ofici de la zona. L'ampliació del pont i dels serveis ajudaren a aquest creixement. Concretament, la dovella amb les insígnies d'un constructor evidencien l'existència d'aquest ofici al segle XVII. | 41.7603300,2.2496500 | 437625 | 4623439 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Són abundants les reutilitzacions de llindes de portes i finestres com element arquitectònic decoratiu en molts dels habitatges actuals del nucli urbà de Sant Martí de Centelles. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 62259 | Creu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | XVII | Creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest de 50 cm d'alt està format per tres blocs de pedra local, ben treballada i bisellada en els extrems. Tot i que els elements arquitectònics ornamentals són força parcs, cal destacar el treball del bloc de suport de la creu que imita la part superior d'un capitell. | 08224-93 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La creu ubicada al replà de l'església de Sant Martí de Centelles es pot classificar en el conjunt de creus utilitzades com a padró de funcions clarament religioses. Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies comprenen des de les creus gregues a les llatines tant esculpides com gravades amb un tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a indicadors: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, o com a símbol de poder. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. Concretament la creu de Sant Martí és de factura força moderna, segurament bastida en un moment de remodelació de la mateixa església, en època moderna avançada, cap el s. XVIII. Durant l'època moderna es va utilitzar com a padró. | 41.7659400,2.2046900 | 433893 | 4624095 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 62260 | Pou-mina del Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mina-del-mas-blanc | XVI-XVIII | Tot i estar situat en un camp de cultiu conreat, el manteniment d'aquesta estructura és correcte. | Construcció que correspon a un pou mina ubicada prop de la casa i masia del Mas Blanc, en un camp situat al costat del camí cap a la casa. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de petites dimensions i carreus molt poc treballats lligats amb terra i poca calç. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de morfologia semiesfèrica, la boca del pou és rectangular es troba tancada. Es desconeix la fondària del pou que actualment encara es troba en ús i abasteix al mateix mas. | 08224-94 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | L'aigua d'aquest pou no és potable, proveïa d'aigua a la masia del mas Blanc i també servia per abeurar els animals i regar una horta petita. La seva construcció s'ha d'associar a la ocupació humana de la zona i a la necessitat de recursos hidràulics. Segurament es tracta d'una obra d'època moderna, concretament del s. XVIII, moment de gran auge demogràfic i important activitat constructiva a la zona. | 41.7439800,2.2034100 | 433764 | 4621658 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 62263 | Forn de calç de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-valldeneu | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | s. XVIII | Només es conserva una part i està molt cobert de vegetació | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge d'un camí. Es tracta d'una estructura circular i cilíndrica, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 4'5 metres de diàmetre i uns 3'5 metres de profunditat. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions i amb les restes del refrectari. La boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En el forn de Valldeneu la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, totalment cobert per la vegetació. | 08224-97 | Mas Valldeneu | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'ús particular i d'abast pròpiament local. La construcció d'aquest tipus de forn es solia fer a l'abric d'un pendent ja que facilitava el seu procés productiu tant de càrrega del forn com del posterior transport del material. La boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil realitzar l'alimentació del forn i la seva neteja. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat de forma tradicional com a material de lligar. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera i de la que se'n localitzen diversos nòduls a les immediacions del forn de Valldeneu. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven les capes alternades de pedres de calcita de dimensions variables i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació del mas Valldeneu. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals s'atribueix una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic del mas Valldeneu i alguna de les seves reformes. | 41.7453700,2.2423700 | 437005 | 4621783 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les immediacions de l'estructura s'observen les restes de rebuig de les pedres de calç que no es van coure bé i no van poder ser utilitzades com a material constructiu. També es poden apreciar diverses pedres de calcita que fan pensar que l'extracció de la matèria prima no es faria gaire lluny del forn. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 62264 | Forn de calç del camí al Pla de la Batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-al-pla-de-la-batalla | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | s. XVIII | Parcialment destruït | Forn parcialment destruït format per una estructura construïda de pedres de petites dimensions lligades amb calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila d'uns 7 cm de gruix utilitzada com element aïllant. Aquesta construcció es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per la pendent d'un camí. Es tracta d'una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 3'5 metres de diàmetre i uns 3 metres de profunditat conservant l'inici de la volta o cúpula. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç de planta circular i ovalada de secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions que es poden apreciar en la mateixa secció sud del forn. No es conserva la part inferior de l'estructura on es trobava ubicada la solera i la boca del forn. Aquesta normalment construïda en obra i de secció ovalada té com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. | 08224-98 | Camí al Pla de la Batalla | Aquesta estructura es correspon a un forn de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Sant Martí de Centelles aquesta pedra calcària, es concentra a la zona de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu, i és en aquest espai on es documenta l'ús de la pedra calcària tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns documentats. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia i la calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, però se'n desconeixen els detalls. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del camí al Pla de la Batalla, no es poden fer gaires precisions, i el seu funcionament es podria adscriure entrat en segle XVIII. | 41.7545100,2.2396300 | 436786 | 4622800 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'arranjament d'aquest camí ha seccionat aquest forn de calç que es trobava en el marge dret del mateix. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 62267 | Font de ca n'Eglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-neglesies | Font construïda a la banda dreta del torrent de ca n'Iglésies sobre la roca natural del mateix. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 2'5m de llarg per 0'5 m d'altura i l'aigua surt per un petit tub que la condueix en una petita pica construïda seguint la mateixa tècnica esmentada i que la retorna al mateix torrent. | 08224-101 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | No hi ha cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, tant per els habitants del municipi com per els excursionistes i visitants a la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. L'ús d'aquest espai s'ha de relacionar amb el mas Eglésies i Can Ton tant per la proximitat d'aquest dos habitatges com per la gestió dels recursos hidràulics relacionats amb aquest torrent. | 41.7486000,2.2479300 | 437471 | 4622137 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 62269 | El Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-negre | Cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona la qual presenta una segona cavitat realitzada antròpicament. Es tracta d'un espai d'uns 10 m d'ample i 3 m de profunditat, de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc d'aixopluc. L'interior de la cavitat presenta evidències d'haver estat en contacte amb el foc. | 08224-103 | Sobre la Rovira dels Cerdans | Segons informadors orals, la perforació realitzada a la roca en aquesta petita bauma es pot situar al l'època moderna, moment en què amb l'objectiu de trobar aigua natural, es va iniciar la tasca de perforar la roca natural, sense resultats satisfactoris. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporat, tot i que no es descarta la ocupació humana en època antiga d'aquests abrics o baumes. Si que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir de corral o tancat, fins i tot d'amagatall, com és el cas de la Bauma d'en Roma o d'en Rom. Actualment és utilitzat de forma esporàdica com a corral per tancar bestiar. | 41.7775900,2.1955500 | 433146 | 4625395 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62269-foto-08224-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment és utilitzada esporàdicament per estabular bestiar, sobretot ovicaprins. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 62270 | Forn de calç del Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-febrer | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XVIII | Cobert per la vegetació | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta al mas Febrer. Es tracta d'una doble estructura circular i cilíndrica, assentada sobre el terreny natural, de mesures considerables. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada, la boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En aquest cas es tracta d'una doble boca construïda amb obra. | 08224-104 | Sant Miquel Sesperxes | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'ús particular i d'abast pròpiament local. La construcció d'aquest tipus de forn es solia fer a l'abric d'un pendent ja que facilitava el seu procés productiu tant de càrrega del forn com del posterior transport del material. La boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil realitzar l'alimentació del forn i la seva neteja. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat de forma tradicional com a material de lligar. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven les capes alternades de pedres de calcita de dimensions variables i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació del mas Valldeneu. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals s'atribueix una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de l'assentament humà al Pla de la Garga. | 41.7521500,2.2262900 | 435675 | 4622548 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 62275 | Can Genis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-1 | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | En runes | Queden els basaments del què hauria estat un mas format per un edifici annexat formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades. | 08224-109 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en els diverses parròquies de Sant Martí de Centelles. Aquesta construcció limitaria al sud amb can Puigventós i l'església parroquial de Sant Miquel Sesperxes. Es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular. | 41.7441700,2.2219700 | 435308 | 4621665 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 62276 | Can Cuixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuixes | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | Deshabitat i en estat precari | Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. | 08224-110 | Racó de la Font | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX. | 41.7415600,2.1959600 | 433142 | 4621395 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas deshabitat, es treballen les terres de l'entorn. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 62280 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans | finals XX | Espai públic adequat com a zona de lleure on al seu centre es troba ubicada una petita font construïda de metall. Al seu voltant hi ha diversos arbres i un petit parc infantil juntament amb alguns bancs. El terra és de grava. | 08224-114 | L'Abella | Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de l'Abella a finals del segle XX. Situada en una plataforma sobre el riu Congost al carrer de Vic constitueix un lloc de trobada per la gent de l'Abella. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants. | 41.7645800,2.2509400 | 437736 | 4623909 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||||
| 62198 | Rellotge de sol del Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-blanc | s. XX | Una part s'ha perdut | Esgrafiat formant un rellotge de sol i una escena ornamental. Aquest element es troba presidint la façana nord-oest del Mas Blanc i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per un sol de 19 puntes de cara i amb el rostre pintat que porta a la seva boca una pipa de ferro que actua de varilla indicadora de l'hora solar. El sol està emmarcat en un rectangle amb els extrems convexes i la part superior arrodonida on s'hi troben gravades les inscripcions NISI SIGNO SERENAS i a sota la data de MCMXXVI amb dotze línies disposades en radial amb els corresponents números al voltant (concretament: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17. Aquest rellotge es troba emmarcat per una escena pastoril representada amb la figura d'un caçador amb una pistola a la banda esquerra i envoltat d'un bosc; la figura d'un gos rampant cap a la dreta i tres aus volant i una senyora jacent amb un paraigües sobre la gespa a la part inferior de la composició. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgrafiada amb tres color bàsics: el blau, el vermell i el verd que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol. | 08224-32 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | El mas Blanc, abans denominat Salgot, possiblement en relació el mas que té al darrera, apareix esmentat en el fogatge de 1553 sota el nom de Joan Salgot. Es tractaria d'un antic mas que modificà part de la seva construcció original fins esdevenir una gran finca dedicada a la recepció d'estadants, sobretot a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX fins a l'actualitat. Com a casa de repòs va rebre visitants com el poeta Màrius Torres i diversos malalts tuberculosos que hi feien curtes estades i que provenien del proper santuari de Puigdolena (Sant Quirze de Safaja, Vallès Oriental). Les principals construccions annexes del mas s'edificaren a la banda oest i és en aquesta façana on s'hi troba el rellotge solar descrit. L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional. Concretament es va construir al 1926 evidenciant un cert estil noucentista de caire bàsicament rural i popular. | 41.7432200,2.2037300 | 433790 | 4621573 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62198-foto-08224-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||||
| 62181 | Conjunt funerari de la família Senties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-funerari-de-la-familia-senties | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | 1924 | No apareix en la seva forma originària | Conjunt funerari format per un recinte rectangular de 2'5 per 3 m tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l'estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d'un pedestal i amb una flor a l'encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. També hi ha una làpida de forma semicircular que segurament es troba fora del seu lloc d'origen, i que és de difícil adscripció. El text gravat com a inscripció diu: A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parroquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo. | 08224-15 | Cementiri de la Parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Cementiri situat a l'antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu que en un principi estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost però que al s. XI ja apareix documentada com a parròquia. El topònim de la zona prové de Vilar Danielis, documentat al s. XI. Les funcions d'aquesta parròquia i d'aquest cementiri han minvat perquè la població s'ha concentrat a la part baixa del nucli. Segons informadors orals alguns membres de la família Sentias (o Senties) foren assassinats durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936. | 41.7485400,2.2465400 | 437355 | 4622132 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62181-foto-08224-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62181-foto-08224-15-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 62253 | Voltants del dolmen del Serrat del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-del-dolmen-del-serrat-del-duc | AAVV. (1984). Història d'Osona. Ed. Eumo. Vic. p. 36-37. BATISTA NOGUERA, R. (1963). SEPULCROS MEGALÍTICOS DE LA COMARCA DE Vic. Corpus de Sepulcros megalíticos. España: Fascículo 2. Instituto de prehistoria y arqueología de la Diputación provincial de Barcelona. Barcelona. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. Ausa X. Vic. p. 102-104. GUDIOL, J.M. (1914-1917). Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vol. I-II. Vic. MAÑÉ, A.; MARTÍNEZ, J.; MONTOLIU, J. (1990). 'Aiguafreda, el Brull, Seva, Sant Martí de Centelles. Osona-Vallès Oriental'. A Vètex, p. 127-130. TARRADELL, M.; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalitico: el dolmen del Duc en San Martín de Centellas (Barcelona)'. a Ampurias VI, p. 305. PERICOT, LL. Smc i cp p. 152. SOLÀ, F. (1983). 'Aiguafreda' a Temes Aiguafredencs I. Ed. Humanitas. P. 9-11. | 2100-1500 | La superficialitat del jaciment no ajuda a la seva preservació | Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat del Dolmen del Serrat del Duc (Terme municipal de Centelles, Osona). En aquest sepulcre s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 2 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realitzades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que envolta la zona. | 08224-87 | L'Abella | Aquest espai es pot considerar de gran interès arqueològic tant per la proximitat del dolmen com per les troballes realitzades. La zona va ser prospectada i el túmul excavat per A. Panyella i M. Tarradell al 1944. Posteriorment al 1961 s'hi realitzà una reexcavació i un estudi planimètric i topogràfic. Al llarg de la intervenció es recuperà poc material, escàs i fragmentat, a la terra de l'exterior del sepulcre. A la càmara interior no s'hi trobà pràcticament res donada la forta pendent del terreny. Les troballes, consistiren en diversos fragments d'ossos humans, ceràmica i algunes denes de collaret. Concretament, diversos fragments humans de costelles, tíbia i falange, un fragment de mandíbula inferior, que conservava en un dels seus alveols un premolar, 4 peces dentals i 5 molars d'adult. La ceràmica trobada es centrava en escassos fragments de ceràmica informe i sense decoració, de pasta negra amb un desgreixant tosc. Com objectes ornamentals destaca una dena circular de pecten fragmentada, de 5 mm de diàmetre i 3 d'espessor i 2 fragments de valva de pecten. Tot el material trobat fou dipositat al Museu Episcopal de Vic, on resta actualment. Es desconeix l'existència de cap més sepulcre megalític a la zona, tot i que no seria estrany pensar en una ocupació durant el neolític d'aquesta zona ben comunicada al costat del Congost i a l'abast dels recursos més necessaris per tota comunitat humana. Aquesta zona de vies i passos permetria enllaçar la vall vallesana amb l'interior, a més de tenir importants recursos hidràulics i unes condicions òptimes per la caça i recol·lecció, sense deixar de banda una agricultura incipient. L'assentament d'aquestes poblacions es feia tant a l'aire lliure com en bauma i abric i els paral·lels més propers els tenim en el conjunt de dòlmens i menhirs dels municipis veïns de Seva i Aiguafreda documentant una àmplia ocupació de tota el territori de l'Alt Congost. | 41.7627600,2.2433500 | 437104 | 4623713 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62253-foto-08224-87-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'estructura dolmènica del Serrat del Duc es troba ubicat dins el terme de Centelles (Osona), però pel fet d'estar just a la partió dels dos municipis es pot considerar que els voltants del dolmen afecten al terme de Sant Martí de Centelles. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 62167 | Castell de Sant Martí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-marti-de-centelles | <p>DOMENEC MANSANA, J. (1913). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya n. 218. Barcelona. MONREAL, L; RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya, II. Barcelona. PLADEVALL, A. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1958). El castell de Centelles. Vic. PLADEVALL, A. et Ali. (1973). Els castells catalans, IV. Rafael Dalmau editor, Barcelona, p. 912-935. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.509-512. PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. et Ali (1999). 'Sant Martí de Centelles' a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116.</p> | s. X-XVIII | La mala conservació de la pedra calcària i l'abundant afluència de visitants al recinte fan perillar el seu manteniment i conservació. | <p>El Castell dels Centelles s'adapta a la orografia del terreny i presenta dos recintes delimitats formant dos nivells diferenciats en alçada. El castell superior o sobirà es troba dalt d'un turó encinglerat, d'accessibilitat molt difícil. Les restes arquitectòniques actuals són un parell de murs (de petits carreus) dels que no se'n pot precisar l'orientació ni la funcionalitat, i una gran sala (feta amb grans carreus de pedra local ben tallada i lligada amb morter de calç) coberta amb volta de canó i orientada nord- sud amb l'accés a la cara est. El castell inferior o jussà té unes dimensions que oscil·len entre els 113 m de llargada del costat nord i d'uns 50 m per la banda oest. Aquest recinte està emmurallat en la seva totalitat a excepció de la banda sud-est. El mur perimetral conservat és força important, en alguns punts pot arribar a fer 5 metres i presenta un gruix de 50 cm, està construït amb pedres mitjanes i grans lligades amb morter de calç i totxana i és de factura força senzilla. En aquest espai s'hi distribueixen les diverses residències dels senyors i els dels preveres de Santa Maria, juntament amb altres dependències d'avituallament, la cisterna i la presó. La major part de les restes que s'han conservat del castell són d'estil gòtic i es troben al voltant del patí d'armes (al cantó de llevant) i a l'església (per la banda de ponent). L'església es troba situada a l'oest del recinte i és de planta rectangular conservant la coberta i un petit campanar d'espadanya. La Casa del Moro o la Cambra del rei Moro és l'edificació que ocupa pràcticament tota la banda sud del recinte. A la façana sud-oest es conserven dues petites finestretes o troneres obertes en un gran pany de paret format per dos murs sobreposats i adossats a la roca natural del castell superior. Aquests murs han estat construïts amb grans blocs de pedra calcària escassament lligada i acabada amb tres grans merlets enmig dels quals hi ha sengles espitlleres. Resta un petit escut de pedra esculpit amb les armes de la família dels Júdice, que permet datar aquesta estructura entre el 1468 i el 1472. A la façana sud-est hi ha l'única porta d'entrada a la massissa construcció, és petita i baixa, fent-la fàcilment defensable. El mur de llevant acaba també amb merlets, i té una espitllera en forma de creu en el pis baix i tres en el superior. A l'interior s'observen indicis d'una estructura circular obrada amb calç i rajols, interpretada per alguns com la xemeneia d'una cuina, i per altres com una escala d'accés al recinte superior. Les hipòtesis sobre el seu ús són diverses. A l'est del castell trobem l'estructura de la cisterna, de la qual s'observa a la seva part superior el tancament de la coberta i un canal de recollida d'aigua. Seguint d'est a oest el recinte i al voltant del pati d'armes, es disposen un seguit d'estructures i edificacions rectangulars que serien de dos pisos les de la banda oest. Una d'elles, que conserva la coberta en volta de canó, s'associa amb la presó pel fet de presentar una escassa obertura. Aquest conjunt correspon a les obres fetes durant el s. XV per habilitar-ho com a residència reial. L'accés al castell es fa per una porta d'entrada adovellada flanquejada per una torre circular. La tècnica constructiva del conjunt es basa en la pedra de petites i mitjanes dimensions lligada amb morter, encara que en alguns punts s'utilitzen grans blocs de pedra. La porta és de petites dimensions (uns 60 cm) i a sobre d'ella, es troba l'espai on anava l'escut de la família Centelles que posteriorment va ser traslladat al Palau dels Comtes (a Centelles). A aquest accés s'hi arriba per un camí empedrat que parteix de la part baixa del peu de l'estructura castral i puja salvant la distància mitjançant una pendent amb revolts lleugerament pronunciats. Al mateix peu del castell s'observa una sèrie de murs construïts, concretament un gran pilar, que podrien pertànyer a un antic pont que comunicaria la serra amb el recinte castral.</p> | 08224-1 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>La primera referència històrica del Castell de Sant Esteve i posteriorment dels Centelles data del segle IX i la trobem en l'acta de Consagració de l'església de Sant Martí del Congost, feta pel bisbe Gotmar de Vic al 898 on s'esmenta el topònim 'Kastro Sancti Stephani' juntament amb una sèrie de masos i cases fortes de l'Alt Congost. D'aquesta dada es pot deduir que al 898 el castell ja estava construït i en funcionament i no és d'estranyar que donat el seu destacat emplaçament el puig del Castell presentés una ocupació humana des d'antic. Les primeres evidències sobre el domini eminent del Castell per part de la casa comtal no les trobarem fins a Pere el Cerimoniós, a qui, entre els anys 1359 i 1360, la família Centelles li rendia vassallatge. Els Centelles, una de les famílies castlanes més importants, no apareixen com a senyors del Castell de Sant Esteve fins el 1242 quan Bernat II de Centelles va fer un conveni amb Pere de Santa Eugènia sobre el Castell de Sant Esteve. A partir d'aquest moment la branca principal de la família Centelles exercirà el domini jurisdiccional d'aquest castell; i a partir del 1247 el castell prendrà definitivament el nom dels Centelles. Les notícies documentals del Castell aniran associades als esdeveniments de la família Centelles i a la seva política d'ampliació del patrimoni, actuant com agents de la casa Montcada i mitjançant diversos enllaços matrimonials. En època moderna la castlania passà per mans dels Bell-lloc, dels Peguera, dels Tagamanent i dels Montbui; però amb tot, els Centelles no perderen mai el domini jurisdiccional. A principis del segle XV, en una data incerta, els senyors de Centelles deixaren d'habitar el castell i traslladaren la seva residència a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que a partir d'aquell moment passà a anomenar-se Santa Coloma de Centelles. En època moderna, entre la Guerra de la Generalitat i el rei Joan II (1462-1472) el castell fou ocupat, al 1464 pels partidaris del rei en el tercer intent de conquerir-lo. En aquest moment fou enderrocada una part del castell sobirà. La capitulació es produí a l'abril de 1465, moment en que el Conestable de Portugal disposà la reparació del castell i l'ampliació de les fortificacions amb la intenció d'habitar-lo. Els treballs foren dirigits pel capità Dídac de Villarreal i portats a terme pel mestre de cases Jaume Cantal i el pedraire Joan de Montmany. En aquest moment s'esmicolà una grossa penya per fer més ampli el recinte inferior. Així durant els anys 1465 i 1466 es realitzaren diversos treballs a càrrec d'alguns artistes que treballaven també al palau dels Centelles a Barcelona; s'obriren noves finestres, es posaren vidrieres, es pintaren els sostres, i es preparà una cambra per el rei. La decoració la realitzà el pintor Alfons de Còrdova i l'escultor Joan Claperós. El mestre de cases Jaume Cantal i Jaume Vallès s'encarregaren de restaurar la fàbrica de fora porta. Aquestes obres semblen correspondre a les edificacions de la banda de tramuntana de l'entrada del Castell i la part de migdia o casa del Moro, que més endavant acabà Bonfill de Júdice, el qual exercí el domini del castell entre els anys 1469 i 1472. Les obres encara foren completades pels Centelles un cop acabada la guerra. El castell començà la seva decadència durant la Guerra de Successió. Cent anys més tard, el 1809, les tropes del general Saint-Cyr varen volar una part del castell, patint diverses destruccions i un incendi i al 1827 es desplomà el pont que unia el castell amb la serra. Durant les guerres carlines, també va albergar un escamot d'observació que va fer volar part dels murs. Els Centelles mateix a finals del segle XIX traslladaren diverses peces de l'edifici a altres casals de la família, fins a restar el castell abandonat i espoliat. La finca completa, amb el mas les Comes i el Castell fou adquirida el 1949 per la família Amich i recentment per la família Torán.</p> | 41.7696400,2.2064800 | 434046 | 4624504 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62167-foto-08224-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62167-foto-08224-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El puig del castell, anomenat l'Agullola de Sant Martí en un document del s. XVIII, és un turó de forma cònica unit per ponent a la Serra o Costa de Sant Martí. Assoleix una altura de 855 m s.n.m. i permet el domini del Massís del Montseny, les serres de Taradell i Seva fins la Garga i el Tagamanent. Amb un control directe sobre els Pirineus i la Plana de Vic, sobretot pel què fa els pobles més propers de Centelles, Hostalets, Tona, Balenyà i Vic. | 85|92|93|94 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||
| 62255 | El camí empedrat de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-empedrat-de-labella | ESTRADA, J. (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Museu de Granollers. ESTRADA, J. (1983). Notes històriques sobre camins antics i moderns de la rodalia de Granollers. Ponències. Associació cultural. Granollers. LLOBET, S. (1951). Granollers. Estudio geográfico e histórico. Granollers. MAYER, M. (1992). Una vegada més sobre el camí antic i el seu pas per Aiguafreda. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n. 29. MOLES, MD. (1982). Els Ausetans i la ciutat d'Ausa. Osona a la Butxaca. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 63-78. PÀMIES, A. PANOSA, M. PARDO, J. (1985).Excavació d'urgència al camí de Sant Martí de Centelles- Aiguafreda. Memòria d'excavació arqueologia. Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PARDO, J.; PÀMIES, A.; PANOSA, M. (1987). 'El camí empedrat de l'Abella'. a Temes Aiguafredencs, n. IV. Ajuntament d'Aiguafreda. | III aC-XX | Parcialment cobert per la vegetació | La descripció d'aquest camí ens la proporciona les dades d'una intervenció arqueològica que consistí en la neteja de part del camí, partint del tram que ja era visible i que sorgia del pont de l'Abella. Aquest estava construït amb pedres de grandària mitjana seguint el pendent en direcció sud. La zona intervinguda va presentar una extensió de 12'5 m i amplada mitja de 2'56 m, sense ser possible la seva ampliació a causa d'una important destrucció, realitzada en època incerta, tant natural com antròpica. En aquest tram es trobava un estrat de reompliment que corresponia a l'anivellament del camí. No fou possible la documentació de l'amplada total del camí, tot i l'existència d'un dels marges del camí constituït per un mur de contenció que el protegia de l'acció erosiva del riu. L'obertura d'una cata en aquest punt també va permetre documentar una sèrie de desguassos, situats a mitja alçada i que actuaven com a reconductors de les aigües cap el riu. El nivell de preparació superior contenia pedres més petites amb terra, actuant com a coixí de l'enllosat superior. L'empedrat que recobria el camí estava constituït per còdols petits sense cap disposició concreta. Aquests anaven sobre la preparació de terra i pedres petites. La part superior del mur de contenció anava rematada per unes pedres grosses, carejades, les quals actuaven com elements per fixar l'empedrat menut. Aquesta filera d'empedrat amb blocs grossos tenia una disposició lateral en tot el sector. En un punt del camí hi anaven encaixats 4 blocs verticals que actuaven com a para-rodes dels carros, els quals sobresortien entre els 44 i 31 cm per sobre el nivell de pavimentació. Aquesta tècnica de protecció dels marges s'ha utilitzat en diverses èpoques. | 08224-89 | L'Abella | El coneixement i documentació d'aquest antic camí va venir propiciada per la urgència arqueològica realitzada prop del pont de l'Abella arran de les obres de la construcció de la nova carretera, actual C-17 tram la Garriga-Aiguafreda, que va tenir lloc entre els dies 7 i 25 d'octubre de 1986 i va anar a càrrec dels arqueòlegs Jordi Pardo, Anna Pàmies i Maribel Panosa amb la promoció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El projecte de la nova carretera d'Aiguafreda afectava amb la zona del pont de l'Abella, de gran potencialitat arqueològica i la intervenció afectà el tram 9/600 i 10/300. Les diferents fases arquitectòniques documentades en l'excavació arqueològica permeteren documentar diferents moments constructius: Una primera fase inicial correspondria al moment anterior a la construcció del camí documentat amb la presència de la roca calissa dolomítica. Una segona fase aniria associada a la preparació de l'empedrat. Aquest estava format per un nivell de pedres ben disposades i no gaire grans i, per sota, un estrat de pedres de tamany més gran que es recolzaven a la roca del riu i que no es va poder datar. Una altra fase correspondria al moment de la construcció del pont i del camí empedrat, cronològicament datat cap el 1740 per la construcció del Pont de l'Abella i per la relació existent entre el marge inferior del camí i l'enllaç amb el parament del pont. Una següent fase, seria la d'utilització del camí des del 1740 fins al segle XIX i posteriorment el seu desús al projectar-se el nou traçat de la carretera de Ribes poc després del 1848. els nivells de destrucció d'aquesta zona vindran documentats tant pel reaprofitament dels blocs de pedra del camí, com per la utilització de la petites terrasses fluvials com a zona de petits horts de regadiu. La realització d'aquesta intervenció arqueològica no va permetre consolidar la hipòtesi prèvia de l'existència de les restes d'un camí d'època romana o anterior, malgrat els diversos indicadors que avalaven els diversos elements geogràfics i topogràfics així com el context arqueològic de la zona. Aquesta intervenció arqueològica va permetre documentar l'existència d'un antic camí de cronologia incerta que tindria com a element associat el mateix pont de l'Abella ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar que aquestes pedres són reaprofitades. Ja que la zona proveeix d'importants recursos petris per si mateixa. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es situava l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Vorejant el riu Congost, aquest camí ral travessava vàries vegades d'un cantó a l'altre de riu. | 41.7641900,2.2518600 | 437812 | 4623865 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62255-foto-08224-89-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Caldria fer una neteja i una senyalització d'aquest antic camí. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 62186 | Capella de Sant Julià del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-julia-del-congost | AAVV. (1984). Osona. Vol. II i III. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. AAVV. (1990). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i el Ripollès. Vol. I. p. 238-241. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XII | Abundant presència de runa i matolls. | Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa. | 08224-20 | L'Oller | Sobre l'Oller, al puig de Sant Julià, resten els vestigis d'una antiga capella dedicada a aquest sant i documentada des del 1007. Aquesta església es trobava ubicada dins l'antic terme del Castell de Esteve, i més tard de Centelles, on apareix classificada com a capella rural. La seva existència es troba documentada en el testament d'Odesind al segle XI, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera. El culte segurament no perdurà gaire en el temps ja que a inicis del XVIII el rector de Valldeneu, en la consueta que va redactar parla de l'església de Sant Julià considerada per la gent com l'antiga església parroquial, tot i que ell no n'està convençut. El 1719 l'edifici era un munt de runes i on encara s'hi podia veure algun enterrament. La possible ubicació de la capella i del mas es situa tradicionalment en el Pla de Sant Julià. | 41.7544300,2.2396300 | 436786 | 4622791 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62186-foto-08224-20-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Juntament a aquesta capella es documenta el mas Sant Julià que no ha estat possible de localitzar i que segurament es trobaria proper a la capella. La tradició oral de la gent de Sant Martí ubica en aquest pla l'existència d'un monestir o convent donada l'abundant presència de murs i pedres. Una intervenció arqueològica a la zona permetria documentar i definir aquestes estructures. | 92 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||
| 62251 | Imatge de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-maria-del-castell | <p>---'Jaime Vilatimó nos habla sobre los orígenes del culto parroquial '. Programa de la Festa Major, 1956. Ajuntament de Centelles. ROVIRA, J. (1997). 'El Castell de Sant Martí' a La costa de Centelles. Programa de Festa Major d'Estiu. 1997. Ajuntament de Centelles. P. 55-56. TORRAS, C.A. (1888). 'Excrusió a Centellas. 15 de Decembre de 1878' Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (BACED). P. 351-356.</p> | s. XIII | <p>La imatge de Santa Maria del Castell està formada per una Maiestas Mariae. La seva alçada és d'uns 70 cm d'altura per uns 30 cm d'amplada formant una verge amb un Infant assentat a la falda sobre un petit pedestal o base de fusta quadrangular. La talla es va realitzar en blocs monolítics posteriorment treballats amb policromia i, més tard, amb la tècnica del recobriment. Es tracta d'una figura simètrica de gran hieratisme tant en les faccions de la figura principal com en les extremitats superiors de la verge i el mateix infant. Santa Maria presenta un cap lleugerament allargat i rectangular coronat amb una corona plana i a les mans hi porta una bola del món i un ciri. La rigidesa caracteritza la verticalitat de la composició, només trencada per la vestimenta de roba que la subjecta. A la seva falda s'hi troba un infant de dimensions desproporcionadament inferiors a les de la verge. Es tracta d'una petita figura també policromada i coronada vestida amb una túnica i que subjecta un castell amb la mà esquerra mentre que la mà dreta la té alçada. Tot i que el conjunt té un marcat estil romànic, aquesta imatge fou parcialment remodelada sobretot en les extremitats superiors i el rostre; els braços li foren amputats i la imatge de l'infant substituïda. Les posteriors reparacions no permeten apreciar la talla en la seva posició original i la vestimenta que porta en limita el seu estudi.</p> | 08224-85 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>La imatge de Santa Maria del Castell ha estat catalogada com una escultura del segle XIII tallada en fusta. La talla de fusta fou una de les tècniques en la construcció i en la decoració medieval més emprades tant per elements estructurals com per mobiliari quotidià i litúrgic. Aquesta escultura pertany al grup d'imatges eclesiàstiques de corrent marià. Aquesta escultura ha estat reformada i mutilada al llarg del temps, sobretot en les extremitats superiors i el rostre, que fou remodelat. Com a resultat de la seva última restauració al 1860 li tallaren els braços i fou renovada la imatge de l'infant. Passant d'una possible situació primitiva sobre el genoll esquerra de la Mare va passar a ocupar una situació central convertint-se en una figura llevadissa. En aquest moment també es posà dins una suport o tron on hi ha gravada una inscripció que pretén fer remuntar els seus orígens i els del llinatge Centelles al rei god Suintila al 634. Aquesta darrera intervenció convertí la Mare de Déu del Castell en una imatge de vestir. El 1888 va ser traslladada del castell a la parròquia de Sant Martí, i al 1897 a la capella adossada a la paret de tramuntana de l'església, actual panteó familiar dels Centelles. El 1936 la imatge de Santa Maria va ser salvada pels habitants del mas la Rovira essent col·locada a l'església de Sant Martí després de la guerra. El seu actual altar fou inaugurat el 1957 en completar-se la decoració de l'artista Elissa Lagoma. La Verge del Castell ha estat la patrona de la rodalia de Sant Martí, tant per la seva antiguitat com per les vicissituds que ha sofert ha esdevingut la imatge més coneguda i apreciada de la zona.</p> | 41.7655800,2.2043500 | 433865 | 4624055 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62251-foto-08224-85-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | desconegut | La Mare de Déu del Castell ha estat protagonista i ha format part de nombroses llegendes. La seva talla ha desaparegut i aparegut diverses vegades. Segons César August Torras, al peu de la imatge hi ha la següent inscripció: 'esta santa imagen fue venerada en el año 634 en este palacio de recreo que edificó el rey godo Chintila, cuándo la invasión de los moros, fue escondida por los cristianos y luego hallada por Clotaldo de Crahon ,que con el ejército de Carlomagno conquistó este castillo. En el que fué venerada cerca de 1000 años hasta que fue profanada por los partidarios de Felipe V. En 1849 fue de nuevo hallada entre las ruinas por Don Benito de Llanza, conde de Centellas, y en 1860 luego restaurada, se colocó con gran solemnidad en su altar, en cumplimiento de un voto hecho por el mismo conde de Centellas por haberse salvado tres de sus hijos quando veia por momentos desaparecer a toda su familia por el contagio del sarampión. Aquí permanezca hasta la consumación de los siglos. Amén. María Madre de Dios, rogad por la casa de Centellas.' Aquesta llegenda permetia lligar la casa de Centelles a un origen franc. Una altra llegenda lligada amb la Mare de Déu data del segle VIII, en aquest moment i a causa de les invasions sarraïnes, la imatge va ser traslladada cap a un lloc segur 'añ edificio que, en ruinas aún, se encuentra entre la Rovira y Sauva Negra, en el lugar conocido por Casa de Santa Maria, donde fue venerada durante toda la ocupación musulamna, hasta el año 792 que, con motivo de la reconquista del Castillo de Sant Martín fue éste a partir de entonces, el nuevo lugar de veneración de la imagen'. Posteriorment la verge va desaparèixer més cops, una de les quals durant la Guerra Civil (1936-1939) moment en que va ser guardada a la Rovira dels Cerdans, i en aquest últims anys també va desaparèixer per un curt període de temps. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | |||||||
| 62168 | Capella de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-castell-0 | <p>DOMENEC MANSANA, J. (1913). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya n. 218. Barcelona. MONREAL, L; RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya, II. Barcelona. PLADEVALL, A. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1958). El castell de Centelles. Vic. PLADEVALL, A. (1973). Els castells catalans, IV. Rafael Dalmau editor, Barcelona, p. 912-935. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 509-512. PLADEVALL, A. (1986). Sant Esteve i Santa Maria del Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Catalana. p.512-514. PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. ET ALI (1999). 'Sant Martí de Centelles' a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116.</p> | XII-XVIII | Recentment la família Torán va fer assegurar algun dels murs. | <p>La capella del castell és una de les dependències en millor estat de conservació de tot el recinte castral. Es troba emplaçada a l'angle sud-oest del castell de Sant Martí, una mica separada de la muralla i consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat i dues capelletes laterals com a indicació del creuer. La capçalera o absis presenta una forma rectangular i plana, menys ample que la nau. Aquest absis té una finestra de doble esqueixada ben alineada amb la que es conserva enfront seu, a la façana oest. Entre la nau i l'absis s'obren les dues capelletes laterals fetes mitjançant un buidatge dels murs que fan 1'5 m d'amplada. La porta de punt rodó, és al mur del costat sud, al mateix on s'alça el campanar doble de cadireta i resseguit per un àbac sota el qual s'obre una finestra d'una esqueixada. Mentre que les obertures restants les formen dues finestres més, probablement posteriors. La porta del petit temple és al seu costat meridional i deixa veure el buit d'una portada romànica que ha estat arrencada íntegrament. Sobre aquesta porta una petita espadanya marca el caràcter castral d'aquesta capella i permet observar les múltiples remodelacions de la mateixa. A la nau es pot apreciar algun que altre buit que correspon a antigues tombes dels senyors del castell. L'espoli ha afectat la totalitat de la capella, sobretot els elements decoratius de les obertures i accessos, dels que es conserva un arc apuntat decorat amb elements geomètrics i florals esculpits i que es troba a l'extrem nord-oest de la capella.</p> | 08224-2 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>Des del document de l'acta de consagració de Sant Martí del Congost del 898 es coneix una capella situada al castell de Sant Esteve. Aquesta, en un primer moment, estava dedicada a Sant Esteve però cap el segle XIII, moment en què la família Centelles comença a figurar com a senyora del Castell, l'advocació a Santa Maria substituí a Sant Esteve, quedant aquest com a copatró juntament amb Sant Joan. Aquesta església castral apareix des dels seus inicis vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost, passant a ser parròquia en un moment indeterminat del segle XI. Les notícies de l'església es troben en una relació de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix com a parròquia de Centelles. Després, al segle XIII, va esdevenir una simple capella castral vinculada a la parròquia de Sant Martí de Centelles. En els documents del Delme del Bisbat de Vic de 1280, tot i l'existència de l'advocació a Santa Maria del Castell, l'església encara apareix compartida amb Sant Esteve. En la documentació trobem que al 1243 Bernat Alfanec deixà en el seu testament un quartà d'ordi a l'altar de Sant Esteve, situat a l'església de Santa Maria i que 1379 la celebració de la festa de Sant Esteve anava a càrrec del rector de Sant Martí citant l'altar de S. Esteve del Castell sobre de Centelles. El primitiu emplaçament d'aquesta capella ha portat a diverses hipòtesis interpretatives. La més comú defensa que la capella seria a la part superior del castell o castell sobirà ja que en diversos documents s'esmenta la seva posició sobirana. Aquest és el cas d' un document del 1307 on apareix in capella Ste. Maria castri superioris, i en un testament de 1318 hi apareix dimitto altaria Ste. Marie et Sti. Stephani sitis in capella superiori castri de scintillis cuilibbet medium octavum blati. En aquests documents dels segles XIII i XIV es parla de l'església de Sant Esteve al castell superior i la de Santa Maria a l'inferior fet que ha portat a pensar que la primitiva capella es trobaria ubicada al castell superior i que al segle XIII es va fer una nova capella al castell inferior, traslladant el culte i l'altar de Sant Esteve, i que això explicaria la doble titularitat. Associada a aquesta capella i des de mitjans del segle XIII vivia en el castell una petita comunitat de clergues i preveres, amb un mínim de cinc, per expressa voluntat de la família Centelles que era partidària de la fundació de diversos presbiterats. A més d'aquest col·lectiu també hi havia un rector i un beneficiat que a inicis del XIII tenien cura de l'església. En aquest context i al 1217 s'afegiren dos presbiterats més fundats per Bernat de Centelles i la seva muller Elisenda, amb una dotació per al seu manteniment. El rector s'intitulava rector capella Sancte Marie de Scintillis i acostumava a exercir el càrrec de procurador dels senyors de Centelles i, a partir del segle XV, de prior. Al llarg dels segles els sacerdots residents a la capella anaren augmentat fins arribar al nombre de set. Aquesta comunitat viva seguint la regla de Sant Agustí, juntament amb diversos deodants o laics. El nombre de sacerdots augmentà a 8 quan Sança, esposa de Bernat de Centelles, fundà un nou benefici. La capella fou venerada fins al 1888 juntament amb la imatge de la Mare de Déu del Castell. En aquest moment encara es documenta que la capella estava dotada d'importants rendes i alous alhora que funcionava com a panteó dels senyors de Centelles. Actualment la capella ha perdut el seu culte.</p> | 41.7696200,2.2064300 | 434042 | 4624502 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62168-foto-08224-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62168-foto-08224-2-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Espai aprofitat pels excursionistes com a lloc de refugi. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||
| 62177 | Església de Sant Pere de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-valldeneu | AAVV.(1999). Full parròquies d'Aiguafreda i Valldeneu. 26-8-1999. n. 1748. JUNYENT, Emili. (1945-1952). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del Full Parroquial n. 60. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Sant Pere de Valldeneu. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.514-515. PLADEVALL, Antoni. ET ALI (1999). Sant Martí de Centelles a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 116. PLADEVALL, Antoni. (1992).Origen formació del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona). Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XII-XVIII | L'estructura constructiva de Sant Pere de Valldeneu pertany a una església d'una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular on posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. L'absis, a l'est, té una absididiola al costat que no és decorat ni té cap obertura; presentant una sèrie de tretze arquacions cegues de les quals només en podem apreciar 10, sense bandes llombardes, que en rematen la seva part superior i on a sobre hi ha una cornisa, abans del ràfec de teules. Aquests elements externs constituiran uns dels poc elements romànics que han pervingut del santuari. L'aparell constructiu utilitzat s'ha basat en l'ús de pedra tosca i l'anomenada pedra vermella de Tagamanent, tota de procedència local, de blocs irregulars, poc treballats, sense carejar i amb la junta poc definida. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter tot i que gran part del qual no està conservada. El campanar de torre quadrada, es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior. L'interior és completament enguixat i decorat cosa que no permet veure l'aparell ni les característiques del mur. La nau coberta per una volta d'ametlla no evidencia l'existència d'absis ni d'absidiola. De la primitiva església de Sant Pere en resta l'absis romànic i un absidiola, cap al 1640 es va fer una reforma que va suposar l'afegiment de les capelles laterals i possiblement una reconstrucció de la part de la nau central que va suposar el seu allargament i la coberta actual a través de la volta resolta en clau d'ogiva mot acusada. L'accés actual es fa per una porta oberta al mur de ponent, segurament com a pervivència de l'accés originari no conservat. | 08224-11 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | L'església es documentada des del segle XI com església parroquial dins el terme del Castell de Centelles. La Vall, on es troba ubicada, va rebre el nom d'un magnat de nom Daniel, documentat a finals del segle IX i que hauria estat el propietari del Vilar Daniel, una antiga domus de la zona. Es desconeix la ubicació exacte d'aquest primitiu Vilar Daniel tot i que podria situar-se prop de l'actual mas Valldeneu. El primer esment del topònim el trobem al 898, moment en que Daniel va vendre uns béns al comte Guifré Borrell i a la seva muller Garsenda, en el lloc del seu vilar. L'església de Sant Pere no s'esmenta en aquesta venda però si que sortirà en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Aquest paper fronterer el mantindrà durant tota l'alta edat mitja. En el llistat de les parròquies del Bisbat de Vic del llarg del segle XI, concretament al 1025 i 1050 Valldeneu consta com a Sant Pere de Vilar Daniel i al 1154 s'anomena de Valdaniel. Les funcions parroquials de l'església són conegudes a través d'aquests llistats i la seva principal funció seria la de gestionar tota aquesta vall i els masos circumdants i alhora controlar, des d'un punt privilegiat, l'accés al pas del Congost. Al segle XVII, concretament cap el 1640 l'església fou pràcticament reconstruïda com ens constaten les diferents evidències arquitectòniques: la nau i el portal foren totalment modificats juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als sectors de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions cultuals abandonant la seva categoria de parròquia i passant a ser una església secundària que actualment és competència del rector d'Aiguafreda. | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62177-foto-08224-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62177-foto-08224-11-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al 1961 l'arquitecte Manuel Puig Ribot va fer una proposta de projecte de reforma de l'església de Sant Pere de Valldeneu, per encàrrec de l'Ajuntament però que no s'arribà a realitzar mai. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 62197 | Església de Sant Miquel Sesperxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-sesperxes | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, Antoni. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Eumo Ed. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. PLADEVALL, Antoni. et alii. (1999). Sant Martí de Centelles a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116. PUIGFERRAT, Carles. (1989). Aiguafreda segons el capbreu 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Ajuntament d'Aiguafreda. | XII-XVII | Temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el caraner perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es troba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga. | 08224-31 | Pla de la Garga | Tot i que la seva referència documental ens porta a l'alta edat mitjana, possiblement cap al s. XII, la part vista d'aquesta església és pròpiament moderna. L'església Pertegas apareix en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic que correspon cap el 1025 i 1050, moment en que ja estaria construïda i exerciria funcions parroquials. Aquest topònim continuarà apareixent al llarg del segle XII, concretament al 1154 i 1162 amb el nom Pertxes. En la documentació s'esmenta que al s. XIII i XIV tenia un altar dedicada a Santa Maria i segurament mantindria la seva estructura i construcció inicial. Aquest temple fou gestionat pel rector de Sant Martí i amb el domini alodial del Prior de la Comunitat de Beneficiats del Castell de Centelles. L'església de Sant Miquel tenia cementiri propi, actualment encara visible davant l'església. També tenia fonts baptismals pròpies i terreny diferenciat al de Sant Martí. Possiblement la despoblació del camp a inicis del segle XIV portaren a la seva pèrdua d'influència passant a ser sufragània, condició que ja tenia al 1330 quan el bisbe Galzeran Sacosta visità la zona. Una altra línia d'investigació defensa que aquesta església mai va tenir independència ni de fet ni de dret, com ho demostra el fet que la missa de l'alba anava a càrrec del monjo de Sant Martí. Del 1680 al 1690 es va reformar l'edifici antic del que se'n conserven molts pocs vestigis. En aquest moment les capelles de l'església estaven dedicades a Sant Antoni i a la verge del Roser. La de Sant Antoni fou pagada per Antoni Presseguer obrer, sagristà i promotor de les remodelacions a l'església. El seu nom, junt a la data de 1685, figuren a la clau d'enllaç de la volta de nervis de la capella. Aquesta església sempre va estar sota el patronat de la família Presseguer, que tenia en ella el seu vas sepulcral. Com consta en el llibre de visites del 1686 els principals contribuents foren els hereus dels masos Presseguer, Febrer, Bellavista, mas Bosch, la Vall i el Soler. El 1701 el rector Josep Vila creà una fundació que tenia com a finalitat aportar les despeses per poder celebrar missa dues vegades a la setmana en l'interval de dues hores. Al mateix segle i al 1709 els propietaris Antoni Presseguer, Pau Febrer i Pere Soler del Coll es van comprometre a edificar durant el mes de juliol una caseta al costat de l'església per la residència d'un guarda, ja que en poc temps l'església havia estat robada dues vegades; i també com a habitatge per el rector que hi anés a celebrar missa. Aquesta determinació va ser molt ben aprovada en la Visita Pastoral del 1710. El temple nou el va acabar el 1738 el mestre de cases Pere Font. La resta de la documentació del segle XVIII parla de les administracions del Roser del Sant Crist, de Sant Isidre i de Sant Sebastià, que tenien la seva imatge a l'església de Sant Miquel. El 1777 fou decorada la cúpula de la nau i les voltes de l'església amb relleus barrocs de guix que foren restaurats al 1928. Cap a finals del XVIII, al 1876, els fidels de la sufragania de Sesperxes varen recórrer a la Cúria de Vic per obtenir un sacerdot que tingués cura de la seva església, aquesta petició els fou sempre denegada, donant-los per resposta que el servei religiós de Sant Miquel era competència exclusiva del rector de Sant Martí. La construcció d'una caseta al costat de l'església de Sant Miquel responia a aquest desig. Durant la invasió francesa, al 1809 l'església fou saquejada fins al punt de no deixar-hi ni ornaments per celebrar la missa, igual fortuna patí durant la guerra civil espanyola al 1936. Actualment l'església de Sant Miquel, parcialment restaurada, continua essent sufragania a càrrec del rector de Sant Martí de Centelles. | 41.7459100,2.2238900 | 435469 | 4621857 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62197-foto-08224-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62197-foto-08224-31-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment té lloc en aquesta església la festivitat coneguda com l'Aplec dels Ous. Aquesta festa es celebra el dilluns de Pasqua i reuneix els habitants de les masies veïnes i de les poblacions més properes. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | ||||||||
| 62182 | Tomba I de Sant Pere de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-i-de-sant-pere-de-valldeneu | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XV-XVI | La part de la coberta ha estat restaurada en època contemporània. | Sepultura comunitària formada per una construcció rectangular, les dimensions de la qual oscil·len entre els 50 cm d'amplada i 1'50 m d'alçada. La teulada és de factura senzilla, utilitzant l'ús de teules planes i l'arrebossat. L'element més significatiu l'aporta la doble làpida sepulcral que segella la tomba i que presenta una sèrie de gravats a la seva cara externa. Els motius gravats estan en força mal estat de conservació però a la llosa superior es pot apreciar un castell, insígnia de la família Castellar i un escrit en lletres gòtiques organitzat en tres bandes i totalment il·legible. Mentre que a la llosa inferior els motius gravats estan en més mal estat de conservació però també es pot apreciar la silueta d'un castell i una roseta decorada. | 08224-16 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les funcions religioses de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu es documenten, en aquest cas, amb la construcció i utilització de dues sepultures datades dels segles XV i XVI pertanyents a la família Castellar i com ho indica un pilar de pedra amb el nom d'aquesta família gravat al peu de les estructures. La cronologia ens l'acosta la procedència de la pedra utilitzada com a tapa i els gravats inscrits en la mateixa. Es tracta d'una reutilització de una llinda gravada del mas Castellar. Com a paral·lel més clar tenim que a l'interior del mateix mas s'hi troba una llinda homònima datada del s. XVI i que presenta el mateix motiu: un castell gravat que dóna nom a la família. Tot i que es desconeix el moment exacte en que aquestes sepultures foren traslladades a l'església parroquial de Sant Pere, si que podem afirmar que ens trobem davant d'una reestructuració eclesiàstica on es promociona la cohesió social de les diverses masies rurals per a potenciar el paper aglutinador de l'església en època moderna. | 41.7484000,2.2467300 | 437371 | 4622116 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62182-foto-08224-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62182-foto-08224-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62182-foto-08224-16-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conjunt de tombes gòtiques que tradicionalment s'han datat entre els segles XV i XVI i que es troben situades a l'entrada, a mà dreta, de l'església de Sant Pere de Valldeneu. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 62183 | Tomba II de Sant Pere de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-ii-de-sant-pere-de-valldeneu | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XV-XVI | La llosa sepulcral es troba molt erosionada. | Sepultura comunitària formada per una construcció rectangular, les dimensions de la qual oscil·len entre els 50 cm d'amplada i 1'00 m d'alçada. Aquesta estructura és més petita que l'anterior i només es composa d'una sola llosa de pedra de forma ovalada. La teulada és de factura senzilla, utilitzant l'ús de teules planes i l'arrebossat. L'element més significatiu és la làpida sepulcral que segella la tomba formada per una gran llosa plana que combina la forma rodona amb la quadrangular. Segurament la làpida portava un gravat o algun símbol distintiu que actualment s'ha perdut. | 08224-17 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les funcions religioses de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu es documenten, en aquest cas, amb la construcció i utilització de dues sepultures datades dels segles XV i XVI. La cronologia ens l'acosta la procedència de la pedra utilitzada com a tapa i els gravats inscrits en la mateixa. Tot i que en aquest cas no es pot apreciar cap motiu gravat a la llosa sepulcral si que es pot relacionar aquesta sepultura amb la Tomba I de Sant Pere de Valldeneu. Segurament en un moment indeterminat de l'època moderna la família Castellar va traslladar els enterraments familiars a l'església parroquial més propera. | 41.7484000,2.2467300 | 437371 | 4622116 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62183-foto-08224-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62183-foto-08224-17-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conjunt de tombes gòtiques que tradicionalment s'han datat entre els segles XV i XVI. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 62208 | La Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-dels-cerdans | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | El gran casal de la Rovira o la Rovira dels Cerdans està format per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al l'est i al sud del mas. L'edifici central és una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. Els murs són de pedra local lligada amb argamassa formant un paredat comú, i amb grans carreus de pedra calcària local en els angles. La teulada és a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, a través d'una portalada adovellada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances d'ambdós pisos. Les escales són de factura força senzilla: fàbrica de pedra amb una barana forjada. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats que actuen com a principal element decoratiu. De les dues finestres que s'obren a cada pis, les de la banda est van ser modificades passant a ser convertides en balcons. I la finestra inferior de la banda oest va passar a ser un finestral. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes juxtaposats formats per un edifici d'una planta i terrat a sobre i un altre, de planta i pis amb un petit tancat al davant i que presenten una factura més moderna. És una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. El cos de més a l'oest té un ús particular mentre el segon cos té una doble funcionalitat, la part inferior és utilitzada com a galliner, mentre que el terrat té usos més domèstics. La façana est del mas té un segon cos adossat, es tracta d'una ampliació que s'organitza en base una planta rectangular de planta i pis i un eix de simetria horitzontal organitzat en petites finestres disposades en grups de tres, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Són obertures de petites dimensions, a excepció d'una finestra profusament decorada amb motius gòtics que es troba situada a l'angle sud-oest. La planta baixa d'aquesta edificació seria utilitzada amb fins agrícoles i ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas. A aquesta estructura s'afegeix un tercer cos de planta rectangular orientat de sud a nord organitzat en planta baixa i primer pis i on s'obren tres obertures, una a la planta baixa corresponent a un gran portal rectangular emmarcat amb llindes de pedra ben tallada i dos finestrals superiors (un dels quals actualment està tapiat). La planta baixa és utilitzada com a garatge, mentre que el primer pis actualment té funcions de sala, però hauria tingut usos de caire més agrícola: galeria o pallissa. La tècnica constructiva utilitzada segueix el modulat anterior de pedra de petits carreus bastament tallada i rejuntada amb morter amb grans llindes de pedra que emmarquen les diverses obertures. Aquesta darrera construcció està totalment buida en la seva fonamentació, ja que en aquest punt s'hi troba una gran cisterna excavada a la roca natural que dóna lloc a una petita bassa oberta amb una arcada per la banda est de l'estructura, feta de pedra de petites dimensions i rajola. El mas es troba tancat en aquest punt, fent un petit raval. Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat, l'accés es realitza per una porta de fusta coberta a una sola vessant amb teula aràbiga seguida d'un mur de pedra seca que s'obre cap a l'est. | 08224-42 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | El gran mas de la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l'arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d'altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles, i segurament fou la família Rovira la que tingué cura del castell en llargs moments de la seva història com queda palès en la custòdia que ha fet aquesta família d'elements tant emblemàtics com la imatge de Santa Maria del Castell i amb la presència d'elements arquitectònics de gran interès datables del segles XVI i XVII i possiblement originaris del Castell que posteriorment foren traslladats a la Rovira. A nivell constructiu el mas de la Rovira està format per un gran mas de planta rectangular que tingué dues reformes arquitectòniques durant l'època moderna cap a la banda est. En el mas no hi ha cap llinda gravada ni cap element que pugui donar una cronologia més exacta d'aquestes reformes. Actualment encara és la família Rovira la que habita en aquest mas. | 41.7737200,2.2013800 | 433626 | 4624961 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62208-foto-08224-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62208-foto-08224-42-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders formats per l'actual pallissa, i les corts per el bestiar menut (aviram, conills ,etc). Es tracta d'una construcció massissa formada per carreus de petites dimensions falcats amb rajols i pedres més petites i rejuntats amb morter, amb un alçat modern fet de totxana. Possiblement aquest cos hagués tingut altres usos menys agrícoles. Més allunyats del mas encara es troben altres annexes ramaders corresponents a les corts de bestiar gran (bòvids i sus).Aquest mas presenta diversos elements arquitectònics de gran interès artístic i històric. Destaca una pedra de grans dimensions amb un cap antropomorf esculpit i una obertura a la boca, aquest element podria haver format part d'un nimfeu o una antiga font avui desapareguda. Aquesta peça es troba situada a l'era del mas. Dos elements més a destacar són dos finestrals situats a la façana sud i est del mas: un dels quals presenta una decoració gòtica de motius florals i arcuacions, i una altra finestra rectangular decorada amb dos caps antropomorfs de petites dimensions i una barana esculpida al brancal. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:53 | ||||||||
| 62171 | Capella de la Serra de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-serra-de-santa-anna | AAVV. (1984). Osona. Catalunya Romànica. Vol. II i III. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | El terra i la coberta es troben en un estat de conservació precari. | Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. Aquesta capella es troba adossada, per la part de l'absis a la façana oest del mas la Serra de Santa Anna, a la qual dóna el nom. La seva orientació respecta l'eix est-oest i l'entrada per la banda sud del recinte evidencia la seva adscripció al cristianisme. Aquesta entrada es realitza per una petita porta emmarcada per llindes de pedra ben treballada que contrasten amb la resta de la construcció. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. El terra és de rajola senzilla relligada, subjectada per un embigat de fustes i segurament restituït. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella. | 08224-5 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La primera referència documental del mas la Serra la trobem al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, germà del baró Guillem Ramon II, va comprar el mas i en va fer construir una capella l'any següent, al 1550. Aquesta primera capella podria correspondre a la mateixa estructura conservada que l'actual. Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna prop el mas Serra, conegut des d'aleshores com a Serra de Santa Anna. A finals del mateix segle estava tant indecorosa que en les Visites Pastorals del 1696 i 1703 el bisbe de Vic en va prohibir la celebració de misses. El culte a Santa Anna es va mantenir amb la construcció, en un moment incert del segle XVIII o inicis del XIX, d'una fornícula a la façana principal de la casa i on s'hi troba ubicada la imatge de la santa. Actualment la imatge de Santa Anna recorda la desapareguda capella i la memòria popular ha oblidat la seva ubicació original. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Algunes d'aquestes esglésies es convertiren en nuclis eremítics i altres en santuaris marians sense tenir massa vitalitat i passant, més recentment, a adoptar funcions diverses. El culte a la santa es va mantenir fins a mitjans de segle XX amb la celebració d'un aplec conegut com l'aplec de Santa Anna. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62171-foto-08224-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment és utilitzat com a galliner i traster de la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 62176 | Mas Esglésies o Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-esglesies-o-iglesies | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XV | Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. A grans trets es pot dir que es tracta d'un edifici civil, de planta rectangular d'uns 11'5 m per 5 m amb la façana principal orientada a migdia. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb 3 grans carreus i dues finestres laterals a la planta, mentre que al primer pis s'obren 3 obertures conformant tres finestres decorades amb un ampit de pedra, de procedència local i ben treballada. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. La façana nord també és cega i es troba situada a uns 2 m escassos del mur sud de l'església de Sant Pere de Valldeneu. | 08224-10 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les referències històriques del mas Esglésies s'han de vincular a la propera església de Sant Pere de Valldeneu a la que es troba pràcticament adossat. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on destaquen: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà i al llarg de l'època moderna anirà apareixent el nom d'aquest mas com a explotació agrícola i ramadera de la vall de Valldeneu. La tècnica constructiva ens permet documentar que el mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. | 41.7483300,2.2468700 | 437382 | 4622108 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62176-foto-08224-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml