Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62251 | Imatge de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-maria-del-castell | <p>---'Jaime Vilatimó nos habla sobre los orígenes del culto parroquial '. Programa de la Festa Major, 1956. Ajuntament de Centelles. ROVIRA, J. (1997). 'El Castell de Sant Martí' a La costa de Centelles. Programa de Festa Major d'Estiu. 1997. Ajuntament de Centelles. P. 55-56. TORRAS, C.A. (1888). 'Excrusió a Centellas. 15 de Decembre de 1878' Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (BACED). P. 351-356.</p> | s. XIII | <p>La imatge de Santa Maria del Castell està formada per una Maiestas Mariae. La seva alçada és d'uns 70 cm d'altura per uns 30 cm d'amplada formant una verge amb un Infant assentat a la falda sobre un petit pedestal o base de fusta quadrangular. La talla es va realitzar en blocs monolítics posteriorment treballats amb policromia i, més tard, amb la tècnica del recobriment. Es tracta d'una figura simètrica de gran hieratisme tant en les faccions de la figura principal com en les extremitats superiors de la verge i el mateix infant. Santa Maria presenta un cap lleugerament allargat i rectangular coronat amb una corona plana i a les mans hi porta una bola del món i un ciri. La rigidesa caracteritza la verticalitat de la composició, només trencada per la vestimenta de roba que la subjecta. A la seva falda s'hi troba un infant de dimensions desproporcionadament inferiors a les de la verge. Es tracta d'una petita figura també policromada i coronada vestida amb una túnica i que subjecta un castell amb la mà esquerra mentre que la mà dreta la té alçada. Tot i que el conjunt té un marcat estil romànic, aquesta imatge fou parcialment remodelada sobretot en les extremitats superiors i el rostre; els braços li foren amputats i la imatge de l'infant substituïda. Les posteriors reparacions no permeten apreciar la talla en la seva posició original i la vestimenta que porta en limita el seu estudi.</p> | 08224-85 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>La imatge de Santa Maria del Castell ha estat catalogada com una escultura del segle XIII tallada en fusta. La talla de fusta fou una de les tècniques en la construcció i en la decoració medieval més emprades tant per elements estructurals com per mobiliari quotidià i litúrgic. Aquesta escultura pertany al grup d'imatges eclesiàstiques de corrent marià. Aquesta escultura ha estat reformada i mutilada al llarg del temps, sobretot en les extremitats superiors i el rostre, que fou remodelat. Com a resultat de la seva última restauració al 1860 li tallaren els braços i fou renovada la imatge de l'infant. Passant d'una possible situació primitiva sobre el genoll esquerra de la Mare va passar a ocupar una situació central convertint-se en una figura llevadissa. En aquest moment també es posà dins una suport o tron on hi ha gravada una inscripció que pretén fer remuntar els seus orígens i els del llinatge Centelles al rei god Suintila al 634. Aquesta darrera intervenció convertí la Mare de Déu del Castell en una imatge de vestir. El 1888 va ser traslladada del castell a la parròquia de Sant Martí, i al 1897 a la capella adossada a la paret de tramuntana de l'església, actual panteó familiar dels Centelles. El 1936 la imatge de Santa Maria va ser salvada pels habitants del mas la Rovira essent col·locada a l'església de Sant Martí després de la guerra. El seu actual altar fou inaugurat el 1957 en completar-se la decoració de l'artista Elissa Lagoma. La Verge del Castell ha estat la patrona de la rodalia de Sant Martí, tant per la seva antiguitat com per les vicissituds que ha sofert ha esdevingut la imatge més coneguda i apreciada de la zona.</p> | 41.7655800,2.2043500 | 433865 | 4624055 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62251-foto-08224-85-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | desconegut | La Mare de Déu del Castell ha estat protagonista i ha format part de nombroses llegendes. La seva talla ha desaparegut i aparegut diverses vegades. Segons César August Torras, al peu de la imatge hi ha la següent inscripció: 'esta santa imagen fue venerada en el año 634 en este palacio de recreo que edificó el rey godo Chintila, cuándo la invasión de los moros, fue escondida por los cristianos y luego hallada por Clotaldo de Crahon ,que con el ejército de Carlomagno conquistó este castillo. En el que fué venerada cerca de 1000 años hasta que fue profanada por los partidarios de Felipe V. En 1849 fue de nuevo hallada entre las ruinas por Don Benito de Llanza, conde de Centellas, y en 1860 luego restaurada, se colocó con gran solemnidad en su altar, en cumplimiento de un voto hecho por el mismo conde de Centellas por haberse salvado tres de sus hijos quando veia por momentos desaparecer a toda su familia por el contagio del sarampión. Aquí permanezca hasta la consumación de los siglos. Amén. María Madre de Dios, rogad por la casa de Centellas.' Aquesta llegenda permetia lligar la casa de Centelles a un origen franc. Una altra llegenda lligada amb la Mare de Déu data del segle VIII, en aquest moment i a causa de les invasions sarraïnes, la imatge va ser traslladada cap a un lloc segur 'añ edificio que, en ruinas aún, se encuentra entre la Rovira y Sauva Negra, en el lugar conocido por Casa de Santa Maria, donde fue venerada durante toda la ocupación musulamna, hasta el año 792 que, con motivo de la reconquista del Castillo de Sant Martín fue éste a partir de entonces, el nuevo lugar de veneración de la imagen'. Posteriorment la verge va desaparèixer més cops, una de les quals durant la Guerra Civil (1936-1939) moment en que va ser guardada a la Rovira dels Cerdans, i en aquest últims anys també va desaparèixer per un curt període de temps. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 62255 | El camí empedrat de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-empedrat-de-labella | ESTRADA, J. (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Museu de Granollers. ESTRADA, J. (1983). Notes històriques sobre camins antics i moderns de la rodalia de Granollers. Ponències. Associació cultural. Granollers. LLOBET, S. (1951). Granollers. Estudio geográfico e histórico. Granollers. MAYER, M. (1992). Una vegada més sobre el camí antic i el seu pas per Aiguafreda. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n. 29. MOLES, MD. (1982). Els Ausetans i la ciutat d'Ausa. Osona a la Butxaca. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 63-78. PÀMIES, A. PANOSA, M. PARDO, J. (1985).Excavació d'urgència al camí de Sant Martí de Centelles- Aiguafreda. Memòria d'excavació arqueologia. Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PARDO, J.; PÀMIES, A.; PANOSA, M. (1987). 'El camí empedrat de l'Abella'. a Temes Aiguafredencs, n. IV. Ajuntament d'Aiguafreda. | III aC-XX | Parcialment cobert per la vegetació | La descripció d'aquest camí ens la proporciona les dades d'una intervenció arqueològica que consistí en la neteja de part del camí, partint del tram que ja era visible i que sorgia del pont de l'Abella. Aquest estava construït amb pedres de grandària mitjana seguint el pendent en direcció sud. La zona intervinguda va presentar una extensió de 12'5 m i amplada mitja de 2'56 m, sense ser possible la seva ampliació a causa d'una important destrucció, realitzada en època incerta, tant natural com antròpica. En aquest tram es trobava un estrat de reompliment que corresponia a l'anivellament del camí. No fou possible la documentació de l'amplada total del camí, tot i l'existència d'un dels marges del camí constituït per un mur de contenció que el protegia de l'acció erosiva del riu. L'obertura d'una cata en aquest punt també va permetre documentar una sèrie de desguassos, situats a mitja alçada i que actuaven com a reconductors de les aigües cap el riu. El nivell de preparació superior contenia pedres més petites amb terra, actuant com a coixí de l'enllosat superior. L'empedrat que recobria el camí estava constituït per còdols petits sense cap disposició concreta. Aquests anaven sobre la preparació de terra i pedres petites. La part superior del mur de contenció anava rematada per unes pedres grosses, carejades, les quals actuaven com elements per fixar l'empedrat menut. Aquesta filera d'empedrat amb blocs grossos tenia una disposició lateral en tot el sector. En un punt del camí hi anaven encaixats 4 blocs verticals que actuaven com a para-rodes dels carros, els quals sobresortien entre els 44 i 31 cm per sobre el nivell de pavimentació. Aquesta tècnica de protecció dels marges s'ha utilitzat en diverses èpoques. | 08224-89 | L'Abella | El coneixement i documentació d'aquest antic camí va venir propiciada per la urgència arqueològica realitzada prop del pont de l'Abella arran de les obres de la construcció de la nova carretera, actual C-17 tram la Garriga-Aiguafreda, que va tenir lloc entre els dies 7 i 25 d'octubre de 1986 i va anar a càrrec dels arqueòlegs Jordi Pardo, Anna Pàmies i Maribel Panosa amb la promoció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El projecte de la nova carretera d'Aiguafreda afectava amb la zona del pont de l'Abella, de gran potencialitat arqueològica i la intervenció afectà el tram 9/600 i 10/300. Les diferents fases arquitectòniques documentades en l'excavació arqueològica permeteren documentar diferents moments constructius: Una primera fase inicial correspondria al moment anterior a la construcció del camí documentat amb la presència de la roca calissa dolomítica. Una segona fase aniria associada a la preparació de l'empedrat. Aquest estava format per un nivell de pedres ben disposades i no gaire grans i, per sota, un estrat de pedres de tamany més gran que es recolzaven a la roca del riu i que no es va poder datar. Una altra fase correspondria al moment de la construcció del pont i del camí empedrat, cronològicament datat cap el 1740 per la construcció del Pont de l'Abella i per la relació existent entre el marge inferior del camí i l'enllaç amb el parament del pont. Una següent fase, seria la d'utilització del camí des del 1740 fins al segle XIX i posteriorment el seu desús al projectar-se el nou traçat de la carretera de Ribes poc després del 1848. els nivells de destrucció d'aquesta zona vindran documentats tant pel reaprofitament dels blocs de pedra del camí, com per la utilització de la petites terrasses fluvials com a zona de petits horts de regadiu. La realització d'aquesta intervenció arqueològica no va permetre consolidar la hipòtesi prèvia de l'existència de les restes d'un camí d'època romana o anterior, malgrat els diversos indicadors que avalaven els diversos elements geogràfics i topogràfics així com el context arqueològic de la zona. Aquesta intervenció arqueològica va permetre documentar l'existència d'un antic camí de cronologia incerta que tindria com a element associat el mateix pont de l'Abella ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar que aquestes pedres són reaprofitades. Ja que la zona proveeix d'importants recursos petris per si mateixa. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es situava l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Vorejant el riu Congost, aquest camí ral travessava vàries vegades d'un cantó a l'altre de riu. | 41.7641900,2.2518600 | 437812 | 4623865 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62255-foto-08224-89-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Caldria fer una neteja i una senyalització d'aquest antic camí. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 62256 | Pont de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-labella | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. MASNOU, Josep Maria. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals s. XVI-XIX. Temes Aiguafredencs IV. Ajuntament d'Aiguafreda. | 1740 | Pont de tres arcades orientat nord-est a sud-oest sobre el riu Congost. Es tracta d'una estructura massissa construïda en pedra calcària local de grans i mitjanes dimensions a les fileres posteriors i pedra carejada recollida a les ribes del riu a la part superior. Aquesta pedra anava rejuntada amb morter de calç i fang. Els pilars de suport del pont presenten un total de dos contraforts de secció circular també construïts en pedra per consolidar la resistència de l'estructura. Les arcades del pont presenten un reforç de pedra que emmarca les obertures i que alhora actua com element decoratiu. L'arc central és un carpanel de 5 centres mentre que els laterals també carpanells, al tenir menys angle són de 3 centres. Els arcs es construïren pel procediment comú, mitjançant cimbres de fusta i un reompliment de terra, posteriorment s'adossaren els tajamres i s'aixecaren les baranes presentant certa discontinuïtat entre aquestes i la resta del pont. En dos dels arrencaments del pont o pilars, que es troben assentats sobre la roca natural, es localitzen dues obertures més, també emmarcades amb pedres de dimensions més grans i que permetrien el pas de l'aigua en cas d'inundacions. Les baranes, de la part superior i interior porten un arrebossat de morter per protegir-les de l'erosió i del trànsit. També presenten restes de morter l'intradós dels arcs i els canals per protegir l'obra i facilitar el flux de l'aigua en les crescudes del riu. | 08224-90 | L'Abella | El moment de més creixement del nucli de Sant Martí de Centelles, i la zona de la riba esquerra del Congost tingué lloc entre els segles XVIII i XIX. En aquest moment es bastiria un nou pont que tindria com a principal objectiu el de facilitar les comunicacions entre Sant Martí de Centelles i el raval que s'originà des del segle XVI cap a l'actual Aiguafreda. L'activitat d'aquest nucli estava orientada al l'hospedatge i als serveis, com a hostal del camí ral amb ferreries, una carnisseria, etc. El 1740 es construí el pont i un mur de contenció al marge inferior esquerra del camí com ho indicava una llinda gravada amb la data de 174- , sota el regnat de Felip V. La documentació sobre aquest pont i el seu entorn és força escassa, aquest apareix com a límit del terme parroquial de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt en les diferents visites pastorals del Bisbe de Vic (segles XVI al XIX) i també s'esmenta la seva presència i el seu ús en els diferents Amillaraments (1929) i Cadastres (1946). L'excavació arqueològica realitzada prop del pont de l'Abella arran de les obres de la construcció de la nova carretera, actual C-17 tram la Garriga-Aiguafreda, que va tenir lloc entre els dies 7 i 25 d'octubre de 1986 i va anar a càrrec dels arqueòlegs Jordi Pardo, Anna Pàmies i Maribel Panosa amb la promoció del Servei d'Arqueologia va permetre documentar la relació directa d'una de les fases arquitectòniques existent entre el pont i el camí documentat. Aquesta coetanietat fa pensar en la lògica utilització de les dues estructures en el mateix moment permetent documentar una fase del pont i la via de circulació del moment. | 41.7642100,2.2518500 | 437812 | 4623868 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62256-foto-08224-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62256-foto-08224-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Amb la construcció de l'actual C-17, el pont de l'Abella quedà ocultat sota el nou vial elevat de l'autovia. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 62262 | Camí de la Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-rovira-dels-cerdans | s. X-XX | Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per sobre el Sot de Codinamala puja cap a la dreta fins al Castell dels Centelles i seguint amunt fins el mas la Rovira dels Cerdans. Tot i que aquest pas ha estat molt reparat (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten fragments de paviment de llosa i parets de contenció de més 1'5 m d'alçada. També conserva, just en el trencat del castell, un sistema de canalització i evacuació d'aigües. Camí que surt de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines pujant per el mas Pujol. | 08224-96 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Els principals accessos que menen al Castell de Sant Martí han estat per una banda el camí del mas la Rovira, i per una altra els diversos caminets i corriols. El corriol que puja per Can Corpus i Codinamala que mena al punt de llevant del castell i un altre corriol que puja directament per l'estimball; per l'església de Sant Martí també pugen dos corriols per darrera la rectoria. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí, podem dir que camí tradicional de pujar al mas la Rovira dels Cerdans (documentada des del segle XII) i al Castell (documentat al 898) haurà estat el camí de pujar a la Rovira. Ens trobem doncs, davant una antiga via de comunicació de la segona cinglera del municipi de Sant Martí amb la pre-plana del Pla de Garga i rodalies. | 41.7728300,2.2015300 | 433638 | 4624862 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62262-foto-08224-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62262-foto-08224-96-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 62261 | Llegenda del castell de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-sant-esteve | CATALÀ, P. (1983). Llegendes de Castells Catalans. Dalmau Ed. Barcelona. ROVIRA, J. (1997). 'El Castell de Sant Martí' a La costa de Centelles. Programa de Festa Major d'Estiu. 1997. Ajuntament de Centelles. P. 55-56. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell. Sant Vicenç de Castellet. P. 27-28. | XVIII-XIX | No es massa coneguda | Com en molts altres castells, el Castell dels Centelles ha donat peu a multitud de llegendes, la majoria de caràcter enigmàtic i misteriós. Aquest conjunt de relats es poden agrupar en diferents llegendes. Una sobre l'origen del castell o el seu nom, una altra de força comuna és l'existència d'un túnel subterrani per poder fugir i una darrera és la gran capacitat per resistir els setges enemics. La tradició popular relata que cap el segle VIII el castell de Sant Martí estava en mans dels sarraïns. Aquest període d'ocupació musulmana també el trobem present en molts altres castells com Sant Julià, Casserres, Sameda, Savellana, Brull, Cruïlles, Torroella, Sentfores, Orís, etc. S'explica que després d'un llarg setge per part de les tropes cristianes dirigides per Ludovic Pius el castell encara resistia sota la dominació sarraïna i que va ser un humil pastor de la vila de Santa Coloma que va proposar lligar a les banyes de 50 bocs uns feixos de llenya. Aquests animals els van deixar anar de nit amb les teies o torxes enceses fent creure als musulmans que pujava una tropa molt nombrosa a atacar el castell. Els moros en veure aquella quantitat de teies es van ven espantar i van fugir. Des d'aquesta feta el lloc s'anomenà Centelles per recordar les cent teies que feren fugir els enemics. Una altra versió de la llegenda assenyala que les posicions erren al revés. Els cristians ocupaven el castell i els musulmans atacaven. Els cinquanta bocs amb les seves cent banyes enceses, castell avall, varen fer foragitat els musulmans espantats. Una altra llegenda explica que mentre els moros eren els amos del castell de Sant Martí, hi feren construir una mina o túnel que anava des del castell fins a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, a l'altra banda de cinglera, per poder escapar-se en cas de perill. La llegenda de l'existència d'un túnel o passadís secret, també apareix en diferents moments històrics. En un dels casos s'explica que després d'un llarg setge al castell, ja en època moderna, els estadants del mateix obriren les portes als enemics amb plates de fruita i peix fresc. La tradició situa aquest túnel a la Casa del Moro. | 08224-95 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Són diverses les llegendes sobre el castell dels Centelles i tot i que se'n desconeix el seu origen i la seva gestació si que s'entreveu una voluntat popular d'interpretació i justificació d'uns fets conduïts per l'imaginari. La justificació del topònim (del visigot Suintila, les cent-teies....) o la búsqueda d'un antic origen (cambra del rei Moro, la presència dels reis francs). L'existència de cambres secretes i túnels subterranis també és molt comú en les explicacions de les restes arquitectòniques conservades d'un castell juntament amb la narració d'episodis bèl·lics o relats de cavalleries la majoria adscrits a l'època moderna, en un moment de justificació de les identitats de la comunitat. La primera referència històrica del Castell de Sant Martí és del segle IX on s'esmenta el castell de Sant Esteve a l'Acta de Consagració de l'església de Sant Martí del Congost, feta pel bisbe Gotmar de Vic al 898. El domini eminent del terme i del castell corresponia als comtes de Barcelona, documentant-se diverses famílies de castlans al llarg dels segles XII i XIII, la més important de les quals fou la Centelles. Amb tot els Centelles no apareixen com a senyors del castell fins el 1242 quan Bernat II de Centelles va fer un conveni amb Pere de Santa Eugènia sobre el Castell de Sant Esteve. A partir d'aquest moment la branca principal de la família Centelles exercí el domini jurisdiccional del castell. Les notícies documentals referents al castell aniran associades als esdeveniments familiars dels Centelles fins que a principis del segle XV, en una data incerta, els senyors de Centelles deixaren d'habitar el castell i traslladaren la seva residència a la vila de Santa Coloma de Vinyoles. El castell continuà essent habitat per una comunitat monàstica fins a ser reformat de nou a parir del 1465 quan el Joan II el Conestable de Portugal va disposar la seva reparació i l'ampliació de les fortificacions, acabant les obres la mateixa família Centelles. Durant la guerra de Successió el castell inicià la seva davallada, al 1809 les tropes del General Saint-Cyr volaren una part del castell i al 1827 es va produir un important incendi que desplomà el pont que unia comunicava el castell. Durant les guerres carlines albergà un escamot d'observació i a finals del segle XIX traslladaren diverses peces de l'edifici a altres punts restant el castell abandonat i espoliat. | 41.7696400,2.2064800 | 434046 | 4624504 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 62204 | Font de les Alzines o de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-alzines-o-de-loller | s. XX | Petita font situada sota uns grans dipòsits, en una lleugera pendent a la zona de davant el mas Oller. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans alzines i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a fer-hi jocs. | 08224-38 | Colònia Oller | Espai adequat per a l'esplai, molt concorregut per excursionistes i caminats. Al estar tant a prop de la zona urbana molta gent hi va a passejar o fer estada. La llinda de la part superior de la font porta la data de 1997, moment d'adequació de la zona. Al davant mateix s'hi troba un petit cub de ciment amb el nom de la font gravat: FONT DE LES ALZINES. | 41.7573600,2.2466900 | 437376 | 4623111 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62204-foto-08224-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conjunt d'alzines que haurien d'estar declarades | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 62207 | Bauma d'en Roma o d'en Rom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma-o-den-rom | Gran cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona. Es tracta d'un espai d'uns 50 m d'ample i 5 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc per fer escalada. | 08224-41 | sobre la Rovira dels Cerdans | Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar que aquesta gran bauma va ser utilitzada com a espai d'aixopluc, tant per els pastors com per excursionistes i altres visitants de la zona. Tampoc s'ha pogut definir el topònim, segurament en Roma fou un personatge que s'hi va amagar o que la va fer servir puntualment i d'aquí li hauria quedat el nom. | 41.7795800,2.1843600 | 432218 | 4625625 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62207-foto-08224-41-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||||
| 62214 | Les Mirones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mirones-0 | Indret paisatgístic format per alzines i roureda baixa situat sobre el pas del riu Congost, en les estribacions més septentrionals dels Cingles de Bertí. Es coneix com a Cingles el conjunt de cingleres i relleus que separen l'altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. A llevant estan separats del massís (i del Parc Natural) del Montseny pel Congost, mentre que a ponent són creuats pel Tenes, que produeix espectaculars saltants d'aigua, amb formacions de travertí. Es troba formada per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues. Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. No obstant, també trobem mostres d'altres elements vegetals. Algunes valls, que destaquen per ser força tancades, són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació.. Els graus, per regla general, ofereixen excel·lents panoràmiques aèries dels llocs de l'entorn. | 08224-48 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les formacions geològiques més antigues corresponen a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, són, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. Durant el secundari, el mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d'aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n'han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus, conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures. Les graderies del Puig-Graciós, del turó d'en Cuspinera i de la zona de Castellar són d'aquesta època. L'època geològica més important per a la cinglera és la terciària, quan van originar-se i la podem dividir en dues etapes. A l'inici d'aquest període (paleocè, eocè) el mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l'Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpí, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l'escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granític per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de Bertí. Així, doncs, es tracten de capes calcàries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l'ensorrament del granit al fons d'actual depressió del Vallès. Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l'eocè superior. Els corrents d'aigua, sobretot el Tenes, el Congost han acabat de donar l‘aspecte que avui en dia coneixem dels Cingles, formant congostos, alguns força espectaculars com a Sant Miquel del Fai. La vall del Congost encara és la millor via per comunicar les planes del Vallès i d'Osona. Les actuals torrenteres han format el que es coneixen com a Sots. Des de finals del miocè, els rius han sedimentat més gruixos de materials a les seves vores. | 41.7432200,2.2549600 | 438050 | 4621535 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62214-foto-08224-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||||
| 62215 | Pla de la Garga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga | Tot el pla de la Garga fins al límit del terme municipal de Centelles geomorfològicament i ecològica forma una mateixa unitat. L'indret paisatgístic es de gran interès tant per les pròpies formacions en plans de la zona com per els penya-segats que s'obren cap al Congost. La vegetació es la pròpia de la zona (roure i alzina amb abundant presència de pi d'implantació més tardana). La presència humana ha convertit aquests altiplans en zones de conreu, sobretot de cereals i farratges. | 08224-49 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes | La formació del Pla de la Garga es troba estretament lligada amb la formació geològica dels Cingles de Bertí. Aquesta formació geològica correspon a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, essent, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. En aquest cas es va formar un plegament de l'escorça terrestre formant plans a diversos nivells actualment visibles: el pla de Sant Miquel, el pla de can Borla, el del Presseguer, etc. Etimològicament, el topònim Garga apareix citat per primer cop en una deixa feta per Visand a Sant Pere de Vic el 4 de març de 982 on s'esmenten les terres del castrum Sancti Stephani en la vila Ulligo, el lloc anomenat ipsa Garga, ipsa Olmedella, una peça de terra que limitava amb la terra de Goltregodo comitissa i una altra d'orient in roca de Concas, i a migdia in ipso collo de Rio Baldones, que segurament equival al Collet de la Vall. L'arrel etimològica del topònim Garga el porta a emparentar-lo amb gorja i altres mots amb l'arrel garg. Aquest antic mot podria referenciar l'accident geogràfic del Congost. | 41.7648100,2.2122800 | 434523 | 4623964 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||||||
| 62240 | La Font del Rector o del raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-rector-o-del-raig | s. XX | Font ubicada en una petita placeta formada per un torrent, rebaixada i arreglada amb dues taules i uns bancs de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada) i una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua. En aquest punt hi ha una placa de ceràmica on es fa referència al Centre Excursionista de Centelles, junt a la data de 1970, moment del seu arranjament. | 08224-74 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Font molt concorreguda per excursionistes i caminants de la zona i de les poblacions veïnes. Als anys 70 i 80 era molt comú que la gent anés a buscar aigua a la font, fins que aquesta va ser declarada no potable i actualment aquesta zona ha quedat reduïda a un espai de lleure i esbarjo per als visitants de la parròquia de Sant Martí de Centelles, ubicada a uns 200 m de la font. L'aportació hidrogràfica realitzada per la torrentera que baixa per la Coma del Bosc, havia abastit d'aigua els masos i cases de la zona, com també a la mateixa rectoria de la Coma del Bosc, mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. La moderna canalització i gestió de l'aigua en va fer variar la seva funció principal quedant reduïda a font pública, amb la creació de cisternes. | 41.7649500,2.2041100 | 433844 | 4623985 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||||
| 62267 | Font de ca n'Eglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-neglesies | Font construïda a la banda dreta del torrent de ca n'Iglésies sobre la roca natural del mateix. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 2'5m de llarg per 0'5 m d'altura i l'aigua surt per un petit tub que la condueix en una petita pica construïda seguint la mateixa tècnica esmentada i que la retorna al mateix torrent. | 08224-101 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | No hi ha cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, tant per els habitants del municipi com per els excursionistes i visitants a la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. L'ús d'aquest espai s'ha de relacionar amb el mas Eglésies i Can Ton tant per la proximitat d'aquest dos habitatges com per la gestió dels recursos hidràulics relacionats amb aquest torrent. | 41.7486000,2.2479300 | 437471 | 4622137 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||||||
| 62269 | El Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-negre | Cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona la qual presenta una segona cavitat realitzada antròpicament. Es tracta d'un espai d'uns 10 m d'ample i 3 m de profunditat, de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc d'aixopluc. L'interior de la cavitat presenta evidències d'haver estat en contacte amb el foc. | 08224-103 | Sobre la Rovira dels Cerdans | Segons informadors orals, la perforació realitzada a la roca en aquesta petita bauma es pot situar al l'època moderna, moment en què amb l'objectiu de trobar aigua natural, es va iniciar la tasca de perforar la roca natural, sense resultats satisfactoris. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporat, tot i que no es descarta la ocupació humana en època antiga d'aquests abrics o baumes. Si que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir de corral o tancat, fins i tot d'amagatall, com és el cas de la Bauma d'en Roma o d'en Rom. Actualment és utilitzat de forma esporàdica com a corral per tancar bestiar. | 41.7775900,2.1955500 | 433146 | 4625395 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62269-foto-08224-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment és utilitzada esporàdicament per estabular bestiar, sobretot ovicaprins. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/