Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62196 | Antiga rectoria de la Coma del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-la-coma-del-bosc | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | Coberta pràcticament en la seva totalitat per la vegetació. | Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament 1'50 m, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la calcària. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient. | 08224-30 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Les notícies d'aquesta primitiva rectoria les trobem en la mateixa documentació parroquial on s'esmenta que la Coma del Bosch era la primera propietat que tenia la parròquia de Sant Martí de Centelles (i el Bisbat de Vic) a la zona. Concretament la documentació detalla que la única dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut com 'La coma del Bosch', on fins el 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que encara en queden les runes i que aquest mateix alou fou cedit a l'església de Sant Martí pels nobles Gilabert de Centelles i la seva muller Saurina a principis del s. XIII. Així l'espai definit amb el topònim de la Coma del Bosch es documenta des de l'alta edat mitjana, però les referències a la rectoria i les evidències arquitectòniques d'aquesta són aproximadament del segle XVII, entrada l'època moderna. Les seves funcions minvaren al llarg del s. XIX i aquesta casa fou abandonada ocupant-se com a rectoria part de les dependències properes a l'església fins a perdre el seu ús a mitjans del s. XX al canviar la gestió de la parròquia passant aquesta al rector de Centelles. | 41.7647800,2.2037600 | 433815 | 4623967 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62196-foto-08224-30-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn d'aquesta rectoria encara es conserva. | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62201 | Aplec de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-anna | XVIII-XXI | Ja no es celebra | Aquesta celebració consistia en una missa i un petit aplec a la capella de la Serra de Santa Anna el dia 26 de juliol, diada d'aquesta santa. Consistia en què totes les dones de la contrada, que portessin el nom de la Santa, sortien del mas portant la imatge de la verge, en forma de romiatge. Després es feia un dinar i ball. | 08224-35 | Serra de Santa Anna | Festa actualment desapareguda, documentada a través de la tradició oral a inicis del segle XX. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||||||
| 62200 | Aplec de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-valldeneu | s.XVIII-XX | L'Aplec a Valldeneu es celebra el dia de Sant Jaume, el 25 de juliol i consisteix la festa popular més coneguda i més concorreguda de Sant Martí de Centelles. La celebració comença amb una missa dedicada al sant i seguidament amb audició de sardanes, jocs per la mainada i concert. | 08224-34 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Tot i que no es pot precisar amb exactitud l'origen i l'inici de la celebració aquesta es podria remuntar a la festivitat de Sant Jaume com a patró del municipi i a la doble manifestació religiosa i civil de l'acte. Les fonts orals detallen com era aquesta festivitat a mitjans del segle XX. | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent de les masies veïnes i els habitants del nucli de l'Abella i les poblacions veïnes d'Aiguafreda i Centelles acudien a la parròquia de Sant Pere de Valldeneu a peu, amb burra o amb el taxi. Altres celebracions conegudes del municipi de Sant Martí de Centelles són la xocolatada. La missa de festa major i l'arrossada a l'Oller. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||||
| 62169 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-12 | PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la història d'un poble. Ajuntament de Centelles. | s.XIX-XX | Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural. | 08224-3 | L'Abella | L'arxiu municipal de Sant Martí de Centelles és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que Sant Martí de Centelles formés part de l'antic terme feudal, posteriorment baronia i finalment, a partir del 1599, comtat de Centelles no constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental. | 41.7639000,2.2513200 | 437767 | 4623834 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ordenació de l'arxiu municipal, no complert del tot, es realitzà durant l'estiu del 2001 per part de les mateixes administratives de l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62170 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-8 | <p>PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la història d'un poble. Ajuntament de Centelles.</p> | s. XIV-XX | Es necessita organitzar l'arxiu | <p>L'Arxiu parroquial de Sant Martí de Centelles és comú amb el de Sant Miquel Sesperxes. Aquest conjunt està format per una dotzena de pergamins posteriors al s. XIV i tres lligalls de documentació diversa: el primer del segle XIV, el segon del segle XV i XVI i el tercer del segle XVII. El primer lligall conté documentació notarial del Castell i els seus senyors. També es conserven els llibres parroquials dels naixements i les defuncions de Sant Martí i de Sant Miquel des de finals del XVI fins l'actualitat i diversos llibres administratius d'on destaca una consueta del segle XIX i el Llibre de Visites Pastorals complert des del s. XVII. Com a part de l'arxiu es conserva una recopilació de Mn. Martí Morera, rector de Sant Martí de Centelles (1935-1954) que va aplegar una sèrie de documentació dispersa de la parròquia i va elaborar una petita monografia del Castell de Sant Esteve o Sant Martí.</p> | 08224-4 | Bisbat de Vic | <p>L'església de Sant Martí apareix documentada des del 1031 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III amb la seva muller Elisabet venen a Gombau de Besora un alou al lloc dit Riells i Fallio que termeneja a cerç in parrochia sancti Martini de Sancteias. Inicialment aquesta església estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt, documentada des del segle IX, i possiblement entrat el segle XI es va constituir en parròquia atribuint-li gran part de les terres de l'actual terme. Tot i això aquesta església estava mancada de les prerrogatives clàssiques de les antigues parròquies com són una dotació parroquial i una sagrera o espai protegit. Sembla que els patrons foren els senyors de la vila de Centelles i la seva vinculació amb el Castell de Sant Esteve serà una constat durant el període d'ocupació castral. Les referències documentals d'aquests primers moments no han estat recuperats, tot i que seran diverses les referències a aquesta església al llarg de l'època medieval i moderna. Amb la construcció d'un nou temple a la segona meitat del segle XVII es recupera part de l'activitat de la parròquia i la seva documentació, sobretot al llarg del segles XVIII i XIX. Actualment la seva activitat ha minvat compartint el mossèn amb la població veïna de Centelles.</p> | 41.7637600,2.2508300 | 437726 | 4623818 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bona part de la documentació pertanyent a l'Arxiu Parroquial va ser traslladada al llarg del segle XX al bisbat de Vic. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62265 | Barraca de pastor I camí al Pla de la Batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-i-cami-al-pla-de-la-batalla | XVII-XX | Només resta el basament | Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat. | 08224-99 | Camí al Pla de la Batalla o Pla de Sant Julià | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7548000,2.2387600 | 436714 | 4622833 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62265-foto-08224-99-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | |||||||||
| 62266 | Barraca de pastor II camí al Pla de la Batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-ii-cami-al-pla-de-la-batalla | XVII-XX | Parcialment destruïda. | Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada. | 08224-100 | Camí al Pla de la Batalla o Pla de Sant Julià | Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Al eixamplar-se recentment el camí al Pla de la Batalla s'ha posat al descobert aquesta estructura rectangular que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX. | 41.7545500,2.2369400 | 436563 | 4622806 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62266-foto-08224-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62266-foto-08224-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | |||||||||
| 62281 | Bassa de la Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-rovira-dels-cerdans | XIV-XVIII | Bassa excavada a la roca natural i parcialment construïda que actualment abasteix d'aigua al mas la Rovira dels Cerdans. La seva particularitat la conforma el fet d'estar situada sota una ampliació de l'actual mas. En la part construïda de la bassa s'utilitzen els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb morter de calç. L'edifici es sustenta sobre la bassa mitjançant una fonamentació a la roca salvada per un arc construït en pedra i que segueix la mateixa tècnica constructiva que la resta de l'estructura. Aquest arc permet la sortida de l'aigua en cas de sobreeixir i aquesta té una obertura parcial a l'exterior per a la seva gestió. | 08224-115 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | la bassa de la Rovira s'ha d'associar al funcionament del gran mas de la Rovira dels Cerdans. En un primer moment aquesta bassa, situada molt a prop del primitiu edifici del mas, tenia com a funció principal abastir d'aigua el mas de la Rovira, però amb l'ampliació en època moderna del mas la bassa va quedar integrada dins l'estructura i actualment es troba sota el garatge de la casa. El mas la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l'arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d'altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles. | 41.7736200,2.2014600 | 433633 | 4624950 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62281-foto-08224-115-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la bassa es realitza per la banda exterior est del mas. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | |||||||||
| 62207 | Bauma d'en Roma o d'en Rom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma-o-den-rom | Gran cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona. Es tracta d'un espai d'uns 50 m d'ample i 5 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc per fer escalada. | 08224-41 | sobre la Rovira dels Cerdans | Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar que aquesta gran bauma va ser utilitzada com a espai d'aixopluc, tant per els pastors com per excursionistes i altres visitants de la zona. Tampoc s'ha pogut definir el topònim, segurament en Roma fou un personatge que s'hi va amagar o que la va fer servir puntualment i d'aquí li hauria quedat el nom. | 41.7795800,2.1843600 | 432218 | 4625625 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62207-foto-08224-41-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||||
| 62249 | Ca la Viuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-viuda-0 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XVI-XX | Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annex, orientada de sud-oest i adaptada als desnivells del terreny. Els murs són de paredat comú; amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes ramaders. | 08224-83 | Racó de la Font | Edifici situat al Racó de la Font, Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim. | 41.7502400,2.1991300 | 433415 | 4622356 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62249-foto-08224-83-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||
| 62241 | Ca l'Aliguer o Aligué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laliguer-o-aligue | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada col·locats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjunt es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles. | 08224-75 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Antic mas situat al costat de l'antic eix viari que comunicava Centelles i la Plana de Vic amb Sant Feliu de Codines i el Vallès constituint una explotació agrícola ramadera de les més destacades de la zona. L'edifici segurament va ser construït cap el segle XIV, però no serà fins entrada època moderna, al s. XVI que apareix referènciat en el fogatge de 1553 amb el nom de Joana Aliguer viuda. L'època de màxima esplendor del mas serà els segles XVII i XVIII com documenten dues llindes interiors (1715 i 1817) evidenciant diverses reformes i ampliacions del conjunt. La pista sobre la família Aligué o Aliguer desapareix entrada l'època moderna i el mas passarà diverses vicissituds fins a l'actualitat. | 41.7420800,2.1909500 | 432726 | 4621457 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62241-foto-08224-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62241-foto-08224-75-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||
| 62243 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-1 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt. | 08224-77 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI. La casa apareix en la documentació al 1843 juntament amb els masos veïns de can Deixafer i l'Olaguer o can Ferra. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. La proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 i el creixement sostingut dels segles XVI i XVIII va donar lloc a un moment propici per a la construcció i el desenvolupament de nous oficis. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però en relació el seu topònim és lògic pensar que hi vivia un ferrer. | 41.7485000,2.1949400 | 433065 | 4622166 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62243-foto-08224-77-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||
| 62217 | Cal Rejadell o Rejidell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rejadell-o-rejidell | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIX | Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. | 08224-51 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com: Martí i altres nom com Ernestany i Carrica Mereufef d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels. | 41.7349900,2.2387600 | 436695 | 4620633 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Just al costat hi ha un altre habitatge de construcció contemporània. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62262 | Camí de la Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-rovira-dels-cerdans | s. X-XX | Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per sobre el Sot de Codinamala puja cap a la dreta fins al Castell dels Centelles i seguint amunt fins el mas la Rovira dels Cerdans. Tot i que aquest pas ha estat molt reparat (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten fragments de paviment de llosa i parets de contenció de més 1'5 m d'alçada. També conserva, just en el trencat del castell, un sistema de canalització i evacuació d'aigües. Camí que surt de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines pujant per el mas Pujol. | 08224-96 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Els principals accessos que menen al Castell de Sant Martí han estat per una banda el camí del mas la Rovira, i per una altra els diversos caminets i corriols. El corriol que puja per Can Corpus i Codinamala que mena al punt de llevant del castell i un altre corriol que puja directament per l'estimball; per l'església de Sant Martí també pugen dos corriols per darrera la rectoria. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí, podem dir que camí tradicional de pujar al mas la Rovira dels Cerdans (documentada des del segle XII) i al Castell (documentat al 898) haurà estat el camí de pujar a la Rovira. Ens trobem doncs, davant una antiga via de comunicació de la segona cinglera del municipi de Sant Martí amb la pre-plana del Pla de Garga i rodalies. | 41.7728300,2.2015300 | 433638 | 4624862 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62262-foto-08224-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62262-foto-08224-96-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | ||||||||||
| 62219 | Can Bellavista Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-nova | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | La majoria de l'estructura ha perdut la coberta. | Gran mas situat sobre una penya de roca calcària. L'edifici es troba envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra d'arestes bisellades. | 08224-53 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta del cap de casa de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. Actualment es utilitzat per a guardar-hi el bestiar i ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes. | 41.7306300,2.2195500 | 435093 | 4620163 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62219-foto-08224-53-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La majoria d'espais privats del mas han estat reutilitzats com a estables. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62218 | Can Bellavista Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-vella | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Recentment restaurat. | Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura, de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra. | 08224-52 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'edat mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada, segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima esplendor. | 41.7338400,2.2350500 | 436385 | 4620508 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62218-foto-08224-52-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62225 | Can Borla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borla | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. | 08224-59 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història de Can Borla és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada dins el Pla de Sant Miquel va afavorí la seva explotació i la creació d'altres petits establiments com Can Borla Petit o el Pasbrocall. | 41.7434700,2.2294000 | 435925 | 4621582 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal hi ha un rellotge de sol i un pou que han arrenjat els mateixos propietaris actuals. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||||
| 62236 | Can Capó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capo | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Molt cobert per la vegetació. | Gran mas, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats a l'entorn d'un petit barri tancat. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'espoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina. | 08224-70 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Mas que s'hauria construït al llarg del segle XVIII, en un moment de recuperació demogràfica important i sobretot durant el segle XIX. Una referència a aquest mas la trobem al 1922, segurament poc després el mas passà a ser abandonat i les terres es deixaren de conrear. El seu difícil accés propiciaren la seva desocupació i actualment resta en runes. | 41.7407700,2.2129900 | 434558 | 4621294 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest mas es documenten els camps formant una lleugera pendent i que actualment es troben en desús. Resta encara tot un complex sistema de roturació i irrigació dels mateixos camps. El mas ha perdut el camí d'accés, tot i que es conserven traces del mateix en algun punt i en direcció a l'est. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||||
| 62234 | Can Carabrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carabrut | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XVI-XIX | Pràcticament cobert per la vegetació i en runes. | Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 2 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajustades amb morter. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa. | 08224-68 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La documentació sobre aquesta casa o petita explotació és molt parca, sortint esmentat en els cadastres del segle XX. Per les seves dimensions i les restes conservades podem dir que la seva factura és d'època moderna i que la seva construcció tingué lloc cap el segle XVIII en el context històric d'ampliació i explotació de nous terrenys desforestats en aquest moment. Segurament i en relació al topònim de la construcció l'activitat principal que es realitzava era l'explotació forestal dedicada especialment al carboneig, junt a una agricultura incipient. | 41.7455800,2.2110400 | 434400 | 4621830 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62234-foto-08224-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62234-foto-08224-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'actual construcció de can Carabrut es troba just al costat d'aquest edifici i es tracta d'una estructura de factura contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62244 | Can Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeta | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Actualment en restauració. | Edifici de petites dimensions orientat sud-nord i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció presenta una planta rectangular allargada pels extrems est i oest amb un segon cos adossat a la banda oest. La casa s'estructura en base una planta baixa i un primer pis i la tècnica utilitzada es basa en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través. La façana principal està emblanquinada i la façana s'organitza en base una porta rectangular amb dues finestres per banda, de diferents dimensions, i tres obertures rectangulars al primer pis conformant tres finestres simples i sense elements decoratius. La coberta és a doble vessant amb el carener est més llarg que l'oest. El cos adossat està format per una planta rectangular perpendicular a la casa, seguint la mateixa tècnica constructiva del conjunt. Aquest cos presenta una sola obertura i la coberta és a una sola vessant aiguavessant a l'oest. | 08224-78 | Racó de la Font | Es coneix molt poc d'aquesta construcció que es pot remuntar al segle XVI i que es troba integrada en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats. Aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms. La casa és la més allunyada del conjunt i el fet d'estar situada en una petita costa fa pensar el topònim referència aquest fet geogràfic. Les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte. Actualment s'està condicionant aquest petit mas com a segona residència. | 41.7473500,2.2001700 | 433498 | 4622034 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62276 | Can Cuixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuixes | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | Deshabitat i en estat precari | Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. | 08224-110 | Racó de la Font | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX. | 41.7415600,2.1959600 | 433142 | 4621395 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas deshabitat, es treballen les terres de l'entorn. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | ||||||||||
| 62242 | Can Deixafer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deixafer | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Restaurada amb materials moderns | Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'espoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. | 08224-76 | Racó de la Font | mas molt reformat al llarg del segle XX. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades al Racó de la Font es pot recular la seva construcció al segle XVI. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment segurament atribuïble al segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes del Racó de la Font i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. | 41.7486100,2.1954000 | 433103 | 4622178 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62242-foto-08224-76-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62248 | Can Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabrega | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Només queden algunes restes | Resten les quatre parets d'un gran mas format per una edificació aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt de construccions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per planta i pis amb unes dimensions de 30 per 25 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no ha conservat part de la coberta de la banda oest. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estaria dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies d'aquesta zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les altres dependències privades. La teulada hauria estat de doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos agrícola - ramaders, formen part de construccions posteriors; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, amb les funcions de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat i un forn de pedra que encara conserva la coberta. A la banda oest hi ha un altre edifici amb les mateixes característiques arquitectòniques que s'hauria utilitzat com a pahissa o magatzem. | 08224-82 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les notícies documentals sobre aquest mas són molt escasses, no apareix esmentat en els diversos fogatges de l'època moderna. La seva història segurament anirà lligada a del gran mas Castellar i a l'ocupació i explotació agrícola i ramadera de tot el pla de Castellar. Tractant-se d'una petita explotació situada en la via secundària de comunicació del mas Castellar al riu Congost i la plana vallesana, amb Tagamanent a primer terme. Pel sistema constructiu utilitzat es pot datar part de les estructures del mas cap el segle XVI al XVIII, i no hi ha evidències que ens permetin recular aquesta data. | 41.7352700,2.2546800 | 438019 | 4620653 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62248-foto-08224-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62248-foto-08224-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62277 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-3 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XV-XX | Necessita rehabilitació | L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Farigola està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos seguint l'estructura modular de cuina i annexes al pis inferior i les estances més privades i la sala al primer pis. La façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes força austeres. Les obertures es disposen de forma irregular al llarg d'aquesta façana: dues al primer pis i una al segon pis. Al costat oest de la façana principal es troben un cos annexat format per un edifici d'una planta i pis i que presenta una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. La planta baixa d'aquesta edificació és utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas. A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders de factura contemporània. | 08224-111 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història de Can Farigola s'ha de posar en relació amb la ocupació humana del Pla de Sant Miquel i els masos existents en aquesta zona com el Febrer o el Presseguer. La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Farigola es pot situar durant l'època moderna relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals ex. Figuera, Presseguer, etc. A nivell arquitectònic no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la baixa edat mitjana. | 41.7454400,2.2261400 | 435656 | 4621803 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62277-foto-08224-111-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | ||||||||
| 62274 | Can Fèlix o Can Felis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felix-o-can-felis | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Necessita rehabilitació | Mas format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. La distribució interior de la casa també segueix el modulat de la masia catalana. Entrada i cuina a baix, juntament amb els estables i les habitacions al pis superior. | 08224-108 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a la baixa edat mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna que aquest petit mas va arribar a presentar una ocupació permanent. El fet d'estar habitat fins a l'actualitat ha propiciat nombroses reparacions, la més significativa de les quals s'ha realitzat durant la segona meitat del segle XX amb l'afegiment d'un cos quadrangular adossat a la façana sud. | 41.7542900,2.2171100 | 434914 | 4622792 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62274-foto-08224-108-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | ||||||||
| 62245 | Can Ferra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferra | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Aquesta construcció de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, amb unes petites golfes i organitzada davant d'un pati o era central. La tècnica constructiva combina la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa amb les cantonades rematades per pedres cantoneres de tamany mig i de procedència local. La coberta és a doble vessant a teula aràbiga i a la façana principal les obertures es disposen en ordre simètric al voltant d'una porta amb arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures, emmarcades amb llindes de pedra de petit tamany es disposen de forma irregular en la resta de façanes. Com element arquitectònic singular s'ha conservat el forn de planta circular i factura de pedra local, poc treballada i lligada amb argamassa, situat a l'angle oest de l'edifici. | 08224-79 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI. Apareix en la documentació contemporània al 1843 juntament amb les cases veïnes de can Deixa fer, ca l'Oleguer i can Ferrer dins el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. La bona situació geogràfica del lloc juntament amb la proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 va portar a un creixement al llarg dels segles XVI i XVIII en un moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però per el seu topònim és lògic pensar en un ferrer o un altre ofici. | 41.7469300,2.1976900 | 433292 | 4621990 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62245-foto-08224-79-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||
| 62226 | Can Figuera o can Capità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figuera-o-can-capita | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Edifici format per una estructura organitzada en 3 pisos articulats en base la pendent del terreny natural. El soterrani només és visible de cara el riu Congost i el seu accés és totalment interior. Per la banda que dóna a la Plaça de l'Abella aquesta construcció s'estructura en planta i pis amb una coberta de teulada que aiguavessa a la façana. L'accés es realitza per tres portes que conformen tres façanes diferenciades. En aquestes s'hi obra de forma desigual diverses finestres, totes rectangulars i de petites dimensions, a tres de les quals s'hi van afegir tres balcons i a quatre més una barana. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga ja que les reformes realitzades per la part davantera no permeten observar la fàbrica ni les diverses reparacions de l'edifici. A grans trets es pot dir que el sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades i amb una decoració senzilla basada en l'arrebossat i el pintat del marc de les obertures imitant l'obra. | 08224-60 | L'Abella | El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella i documentat des del 1128. El sorgiment d'aquest nucli en aquest punt es deu tant per la proximitat al riu Congost com per la seva situació estratègica al costat de l'eix de comunicacions natural que uneix el Vallès amb la Plana de Vic. Entrada l'època moderna (1433) la família Vila s'encarregà dels molins i el mas Abella donant un gran impuls constructiu a la zona. Del primitiu nucli urbà destaquen establiments diversos com són una carnisseria, unes ferreries i uns molins juntament amb un hostal. L'evolució d'aquest poblament s'organitzà al voltant de la Plaça Major amb la construcció de les cases de can Mallorques, can Senir, can Maties i can Serra. Al segle XVII daten altres cases com can Craus, can Xacó, can Porret i can Fogás. Aquest edifici fou una de les cases més rellevants de l'antic nucli de l'Abella. Durant l'edat moderna avançada el propietari havia estat un capità i d'aquí en ve el nom. | 41.7638100,2.2512700 | 437763 | 4623824 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62233 | Can Gafes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafes | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Masia de petites dimensions, de planta quadrada organitzada en planta baixa més pis amb diversos annexes ramaders. Es tracta d'una construcció de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars i una important remodelació en obra i totxana. Els angles cantoners i les obertures es troben limitades per carreus de dimensions més grans que actuen tant d'element constructiu de reforçament i com d'element arquitectònic. Les estances es distribueixen seguint el patró d'estables i espais agrícoles a la part inferior, mentre que el primer pis es distribueixen les diverses habitacions. | 08224-67 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en els diverses parròquies de Sant Martí de Centelles. Es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular situat en l'eix de comunicació del Castell de Sant Martí amb Centelles i en direcció al Vallés per Sant Quirze de Safaja i Sant Feliu de Codines. | 41.7699700,2.2120700 | 434511 | 4624537 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62233-foto-08224-67-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||
| 62275 | Can Genis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-1 | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | En runes | Queden els basaments del què hauria estat un mas format per un edifici annexat formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades. | 08224-109 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en els diverses parròquies de Sant Martí de Centelles. Aquesta construcció limitaria al sud amb can Puigventós i l'església parroquial de Sant Miquel Sesperxes. Es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular. | 41.7441700,2.2219700 | 435308 | 4621665 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | |||||||||||
| 62211 | Can Mallorques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallorques | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | Una part no es conserva | Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original, sobre aquest segon balcó encara es conserva l'agafador d'una corriola, segurament per pujar la càrrega. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana. | 08224-45 | L'Abella | Aquest edifici es troba dins les primeres construccions edificades al nucli de l'Abella. Aquest nucli sorgí durant l'alta edat mitjana entorn un antic mas. Des del segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. Aquest primer edifici apareix esmentant en la documentació baix-medieval juntament amb dos molins propers que serien de la seva propietat. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. Els primers propietaris d'aquest antic mas ja porten aquest cognom. La nissaga Abella perdurà fins el 1433, moment en què Pere Abella es traslladà a Granollers i les seves propietats passaren a Bartomeu Vila d'Aiguafreda. Sota aquesta família, de gran rellevància a la zona del Congost. Durant l'època moderna es documenta al voltant del mas una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució d'aquest nucli anirà lligat a la història de les famílies que hi habitaven. Can Mallorques, amb la seva estructura rectangular construïda sobre el riu Congost actuava com articulador de la Plaça de l'Abella i part dels seus baixos foren utilitzats com a botiga fins als nostres dies essent una de les cases més importants de l'Abella entrada l'època moderna. | 41.7635700,2.2507400 | 437719 | 4623797 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62211-foto-08224-45-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62246 | Can Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manya | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Força restaurada. | Aquest petit edifici format per una casa i un annex es troba situat en un petit altiplà aprofitant el pendent natural del terreny. La casa consta de 2 pisos i unes petites golfes cobertes per una teulada a doble vessant en teula aràbiga. La façana principal segueix una estructura molt senzilla amb una porta quadrada i amb una llinda. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una altra de dimensions mitjanes coronada amb una llinda de pedra local. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. | 08224-80 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI i que es troba integrada en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. La bona situació geogràfica del lloc juntament amb la proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 va portar a un creixement al llarg dels segles XVI i XVIII en un moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però per el seu topònim és lògic pensar que en aquest punt hi vivia un manyà, un ofici molt propici per estar situat al peu de carretera. | 41.7442800,2.1987500 | 433377 | 4621695 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62246-foto-08224-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62246-foto-08224-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal hi ha un rellotge de sol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62227 | Can Marçó o Marsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marco-o-marso | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Les obertures del pis superior estan tapiades amb obra moderna. | L'edifici conegut com el Merçó, el Marçó o el Marsó està format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est i s'accedeix a la porta d'entrada a través d'unes escales de sis graons de pedra local ben tallada i de pendent pronunciat. En aquesta façana també hi havia dues obertures més, es tracta de dues finestres situades al primer pis i que posteriorment van ser tapiades. La distribució interior de la casa també segueix el modulat estàndard de rebedor i cuina i dues habitacions al pis superior. L'estança més ben conservada és la cuina, que tot i presentar evidències de foc, conserva part del mobiliari i de l'arrebossat interior. | 08224-61 | Racó de la Font | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XIV. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu Parroquial de Sant Martí de Centelles s'esmenta a la família Merçó a partir del segle XV, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a la baixa edat mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També foren tapiades les dues finestres del pis superior aquestes ja entrat el segle XX. Les abundants evidències de foc fan pensar en un abandonament sobtat de la casa. | 41.7498200,2.1937800 | 432970 | 4622314 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62227-foto-08224-61-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A dins l'edifici es conserva una antiga cuina, un forn i un suport de pedra picada. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62235 | Can Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigventos-0 | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Les construccions d'època contemporània han ocultat l'estructura original del mas. | Edifici de planta rectangular orientat est-oest formant un conjunt tancat de barri i dependències annexes de caire agrícola-ramader. La construcció principal presenta una coberta a doble vessant, amb una reforma al caient nord, i s'organitza en planta baixa pis i unes petites golfes. La façana principal la conforma una porta rectangular amb llindes de carreus, de grans dimensions, ben escairats i dues obertures de petites dimensions, una per pis. La porta presenta una petita teulada formada per un suport de fusta i forjat coberta amb teula. La resta de façanes també es caracteritzen per la presència d'obertures que han estat parcialment remodelades. La tècnica constructiva utilitzada té com a material constructiu la pedra de petites dimensions sense treballar o bastament treballada lligada amb morter de calç i un lleuger arrebossat a la façana sud. Les reformes del conjunt s'han realitzat amb obra, i més recentment en totxana. L'espai interior del mas presenta l'organització clàssica d'espais ramaders a la part baixa de l'estructura i la zona d'habitatge al primer pis. | 08224-69 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Són poques les evidències escrites sobre aquest mas constituït com una modesta explotació agrícola i ramadera en una de les vessants septentrionals del pla de la Garga. La manca d'elements arquitectònics ornamentals indica un caràcter modest de l'estructura i la presència de teula com a material constructiu ens remunta la construcció a l'època moderna, segurament durant els segles XVII i XVIII, moment de construcció de la nova parròquia de Sant Miquel Sesperxes i altres masos veïns de la zona, obrint noves roturacions i nous espais de conreu en un espai, fins el moment, forestal. | 41.7451700,2.2176700 | 434951 | 4621779 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62235-foto-08224-69-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62279 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-1 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | En runes i cobert per la vegetació. | Edifici de petites dimensions situat en un petit altiplà pràcticament en runes. De la seva morfologia s'intueix que es tractava d'una construcció quadrangular de planta baixa i pis del que en resten les parets cantoneres, algunes bigues de fusta i part de teulada i les restes d'un forn. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de la pedra local poc treballada i lligada amb morter amb una teulada a doble vessant de teula aràbiga senzilla. | 08224-113 | Pla de la Garga | La construcció d'aquest petit mas proper al mas Montpart i Can Tres Quarts (Centelles) s'emmarca en el context de reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries, algunes de les quals encara actives. L'explotació del mas es centrava en les terres de conreu més immediates i segurament fou deshabitat i abandonat al llarg del segle XIX. | 41.7573500,2.2284400 | 435859 | 4623123 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62279-foto-08224-113-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | ||||||||
| 62278 | Can Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquetes | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XX | Necessita rehabilitació | Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà de marga amb les diverses terres de conreu al voltant. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant. | 08224-112 | Pla de la Garga | El mas Roquetes és inclòs dins el conjunt de masos anteriors al segle XIV, tot i que arquitectònicament no es pot apreciar cap evidència pertanyent a aquesta fase constructiva. Mn. Pladevall també esmenta aquest mas, juntament amb Puig-Arnau i mas Bosch com a masos despoblats al 1553. A finals del mateix segle XVI es portaria a cap una reocupació d'antics espais de conreu i segurament es tornaria a ocupar aquest mas, ja plenament documentat en el segle XVII. Al 1843 es torna a fer esment a un conjunt de masos que es tornen a reformar al llarg de l'època d'esplendor aportada durant el segle XVIII, entre aquests masos destaquen can Pere Xic, Ventroy, Jan, Deixafer, Ferrer, Olaguer, Ferra, i també s'esmenta el mas Roquetes. Aquest mas va patir una reforma important a la segona meitat del segle XX com ho demostra la part construïda en obra i actualment és una explotació agrícola ramadera en ús. | 41.7600100,2.2180400 | 434997 | 4623426 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62278-foto-08224-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62278-foto-08224-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | ||||||||
| 62273 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-0 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Necessita rehabilitació | Edifici civil, de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. La façana nord també és cega i s'adossa al mas Esglésies. | 08224-107 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les referències històriques de Cal Ton s'han de posar en relació al seu emplaçament. Situat darrera el mas Esglésies i adossat per l'est a l'església de Sant Pere de Valldeneu. Possiblement aquest mas va funcionar de sagristia i casa del mossèn en època moderna. Per similituds amb el mas Esglésies, segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que l'església de Sant Pere de Valldeneu arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració entorn la vall de Valldaneu en aquest moment. | 41.7484300,2.2470100 | 437394 | 4622119 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62273-foto-08224-107-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 | ||||||||
| 62228 | Can Tudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tudis | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XV-XVIII | Reformat | Edifici de planta rectangular format per planta i pis amb un segon cos adossat a mode de dependència orientada de sud-oest. L'estructura original presenta nombroses remodelacions en obra nova. Els murs són de paredat comú amb carreus de pedra local treballats bastament combinant amb obra. El mas s'estructura en planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis seguint un patró constructiu estable. Les obertures es realitzen mitjançant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i es troben distribuïdes a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes destinats a les diverses tasques agrícoles i ramaderes. | 08224-62 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Tot i que no tenim cap més evidència documental ni arquitectònica es pot afirmar que la construcció d'aquest mas es pot remuntar a l'època moderna. Aquesta construcció de factura senzilla es trobava a l'eix de comunicació del Castell de Sant Martí amb Centelles i per tant en l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. La seva construcció també s'ha d'associar al moment l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. El seu creixement es relaciona a la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, com can Gafes, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a l'autoconsum. | 41.7700800,2.2127400 | 434567 | 4624548 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62237 | Can Vila de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-de-labella | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Actualment es utilitzat com a centre de cultura per l'Ajuntament de Sant Martí. | Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original, sobre aquest segon balcó encara es conserva l'agafador d'una corriola, segurament per pujar la càrrega. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana. Tres d'aquestes obertures actualment estan tapiades i una de les quals hauria estat un balcó. | 08224-71 | L'Abella | El mas Vila de l'Abella seria el nucli humà a partir del qual es desenvolupà una primera ocupació estable formada per un mas, dos molins i el posterior nucli urbà de l'Abella. Al segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. Aquest primer edifici apareix esmentant en la documentació baix-medieval juntament amb dos molins propers que serien de la seva propietat. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. Els primers propietaris d'aquest antic mas ja porten aquest cognom. Ramon Abella és el primer personatge documentat d'aquesta dinastia seguit de Arnau, Guillem i Pere. La nissaga Abella perdurà fins el 1433, moment en què Pere Abella es traslladà a Granollers i les seves propietats passaren a Bartomeu Vila d'Aiguafreda. Sota aquesta família, de gran rellevància a la zona del Congost, el mas adquirí un nou impuls. Jaume Vila va ser familiar de número del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició per la Parròquia de Valldeneu, mentre que Francesc Vila va ser batlle de les baronies de Centelles i Josep Vila rector de Sant Martí. El topònim d'aquesta nissaga apareix en el fogatge de 1553 on s'esmenta com a cap de casa de la parròquia de Valldeneu a Bernardí Vila i en el mateix s. XVI es documenta al voltant del mas una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució del mas tindrà lloc durant els segles XVII i XVIII en aquesta petita agrupació humana i les diverses remodelacions arquitectòniques del mas seran principalment una evidència d'aquest moment. | 41.7635400,2.2510000 | 437740 | 4623794 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62237-foto-08224-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn d'aquest mas ha estat molt modificat per l'acció humana i actualment es troba en el centre urbà del municipi de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62178 | Candeler I de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-i-de-valldeneu | <p>AAVV. (1991). Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. XXII, p. 240. MORGADES, J. (1893). Cátalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vic. p. 273-274.</p> | s. XIII | <p>Candeler molt ben conservat que consta de tres peus amb la base aixafada i oberts. Aquests peus, sense genolleres, es corben i s'adrecen per unir-se en un punt elevat, on serveixen de suport a una canya ornamentada amb tres nusos, distribuïts simètricament, l'un a mitja altura i els altres dos vers els extrems. Corona la canya un platet circular de forma aconcavada, del qual pengen, a manera d'ornament, quatre llàgrimes, perfectament distribuïdes. Al centre del platet hi ha un broc cilíndric, apte per encaixar-hi la candela a sostenir i fa unes mesures aproximades de 29 cm d'alt. Es tracta d'un exemplar simple, igual com la majoria de peces similars, fetes també en ferro forjat. En aquest tipus d'objectes que constituïen el conjunt del mobiliari litúrgic sovint hom es movia per un interès estrictament utilitari i funcional. D'aquí que les peces es limitaven a un detall ornamental, sempre escàs i senzill.</p> | 08224-12 | Museu Episcopal de Vic | <p>El canelobre documentat hauria format part dels béns mobles de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. D'adscripció cronològica atribuïble al segle XIII el seu ingrés al Museu Episcopal de Vic s'hauria realitzat abans del 1893, amb el número d'inventari 145. Aquesta peça va associada a un altre canelobre també procedent de la mateixa església i classificat amb el número 143. La seva ubicació dins el temple de Santa Pere de Valldeneu no acaba de ser clara i fa molt difícil se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. L'església de Sant Pere de Valldeneu es documenta per primera vegada a inicis del s. XI dC a la vall anomenada del Vilar Daniel, d'on hauria pervingut el nom. L'església s'esmenta en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Al segle XVII, concretament cap el 1640, l'església fou pràcticament reconstruïda i la nau i el portal foren totalment modificats, juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als nuclis urbans de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions i actualment és competència del rector d'Aiguafreda. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XVIII i XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església, cap a les parròquies veïnes i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest candeler, destinat a anar damunt l'altar durant les celebracions litúrgiques, té un clar paral·lel a un altre exemplar procedent de Sant Martí del Brull i que també es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62179 | Candeler II de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-ii-de-valldeneu | <p>AAVV. (1991). Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. XXII, p. 240. MORGADES, J. (1893). Cátalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vic. p. 273-274.</p> | s. XIII | <p>Candeler d'estructura senzilla, constituït per un trípode amb uns peus de secció circular i aixafats a la plata, amb genolleres, els quals es corben a mesura que es van adreçant i s'uneixen prop el punt d'on emergeix una canya de secció circular, llisa al extrems. Damunt la canya hi ha un platet amb les vores ondulades, al centre del qual possiblement al començament hi havia una punta per clavar-hi la candela i posteriorment hi fou col·locat el broc que té actualment. Té una altura idèntica a un altre exemplar que procedeix de Sant Martí del Brull. És una peça molt simple i rudimentària, destinada a anar col·locada damunt l'altar, la qual no tenia altra qualitat que ésser un objecte utilitari i summament funcional, d'aquí en ve la manca d'elements ornamentals. Aquest objecte fa una alçada aproximada de 26 cm d'alt.</p> | 08224-13 | Museu Episcopal de Vic | <p>El canelobre descrit hauria format part dels béns mobles de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu i de la seva església. La cronologia atribuïda a aquesta peça la situa en època medieval, concretament al segle XIII. El seu ingrés al Museu Episcopal de Vic es va realitzar abans del 1893, coincidint amb altres peces litúrgiques i es va catalogar amb el número d'inventari 143. Aquesta peça va associada a un altre canelobre també procedent de la mateixa església i classificat amb el número 145. La seva ubicació dins el temple de Santa Pere de Valldeneu no acaba de ser clara, segurament els dos canelobres es trobaven junts il·luminant o decorant un mateix espai. L'església de Sant Pere de Valldeneu es documenta per primera vegada a inicis del s. XI dC a la vall anomenada del Vilar Daniel, d'on n'hauria pervingut el nom. L'església s'esmenta en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia fronterera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Al segle XVII, concretament cap el 1640, l'església fou pràcticament reconstruïda i la nau i el portal foren totalment modificats, juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als nuclis urbans de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions i actualment és competència del rector d'Aiguafreda. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XVIII i XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església, cap a les parròquies veïnes i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||||||
| 62171 | Capella de la Serra de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-serra-de-santa-anna | AAVV. (1984). Osona. Catalunya Romànica. Vol. II i III. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | El terra i la coberta es troben en un estat de conservació precari. | Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. Aquesta capella es troba adossada, per la part de l'absis a la façana oest del mas la Serra de Santa Anna, a la qual dóna el nom. La seva orientació respecta l'eix est-oest i l'entrada per la banda sud del recinte evidencia la seva adscripció al cristianisme. Aquesta entrada es realitza per una petita porta emmarcada per llindes de pedra ben treballada que contrasten amb la resta de la construcció. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. El terra és de rajola senzilla relligada, subjectada per un embigat de fustes i segurament restituït. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella. | 08224-5 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La primera referència documental del mas la Serra la trobem al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, germà del baró Guillem Ramon II, va comprar el mas i en va fer construir una capella l'any següent, al 1550. Aquesta primera capella podria correspondre a la mateixa estructura conservada que l'actual. Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna prop el mas Serra, conegut des d'aleshores com a Serra de Santa Anna. A finals del mateix segle estava tant indecorosa que en les Visites Pastorals del 1696 i 1703 el bisbe de Vic en va prohibir la celebració de misses. El culte a Santa Anna es va mantenir amb la construcció, en un moment incert del segle XVIII o inicis del XIX, d'una fornícula a la façana principal de la casa i on s'hi troba ubicada la imatge de la santa. Actualment la imatge de Santa Anna recorda la desapareguda capella i la memòria popular ha oblidat la seva ubicació original. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Algunes d'aquestes esglésies es convertiren en nuclis eremítics i altres en santuaris marians sense tenir massa vitalitat i passant, més recentment, a adoptar funcions diverses. El culte a la santa es va mantenir fins a mitjans de segle XX amb la celebració d'un aplec conegut com l'aplec de Santa Anna. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62171-foto-08224-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment és utilitzat com a galliner i traster de la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62199 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVII | Edifici d'una sola nau coronada amb absis circular i orientada d'est a oest seguint l'orientació cristiana tradicional. La teulada de la nau és de doble vessant coberta amb teula aràbiga i la tècnica constructiva segueix l'ús del carreu de petites dimensions de pedra treballada bastament i rejuntada amb morter de calç i argamassa amb un arrebossat exterior de factura consistent. L'accés al petit recinte es fa per una porta rectangular de factura senzilla amb una llinda i un marxapeu de pedra local ben treballada. L'única obertura complementària d'aquesta façana principal la conforma un ull de bou situat al centre de la composició i que presenta un senzill arrebossat com element decoratiu i ornamental bàsic. Posteriorment s'afegí una capella lateral coberta a una sola vessant i que segueix la mateixa tècnica constructiva del conjunt i presenta una petita arcuació que funciona de finestra. Tot el conjunt intenta imitar l'estil arquitectònic del romànic. | 08224-33 | L'Abella | Les primeres evidències sobre una capella dedicada a Sant Jaume a la zona de l'Abella les trobem al s. XVI. Moment en que els Vila de l'Abella feren una primera capella dedicada a Sant Jaume, a baix a prop del camí ral, i que es documenta al 1541. No sabem gairebé res d'aquesta primitiva capella que segurament tindria les funcions pròpies d'una capella rural de l'època i que alhora actuaria com a capella particular del mas Vila de l'Abella. D'aquesta primera estructura tampoc s'ha pogut establir cap antecedent ni identificar cap element que permeti fer una valoració de les seves restes arquitectòniques i en la documentació del mas Vila esmenta que un segle més tard (s.XVII) estava ja en runes. El trasllat d'aquesta capella i la seva advocació es detalla en una visita pastoral del bisbe Pascual de Vic del 1692, concretament se'n parla en un document que cedeix llicència a Francesc Vila de l'Abella per a poder fer una capella nova dedicada a Sant Jaume que substitueix la del camí ral de la plaça a dalt del penyal que corona el nucli antic de l'Abella i que es coneix com el Pla de Sant Jaume. Aquesta nova capella datada de finals del XVII tingué unes funcions religioses molt minses ja que no es documenta la celebració de cap cerimònia eclesiàstica significativa perdent la seva funció original i passant a ser un espai d'ús particular. Cal destacar que Sant Jaume és el patró de Sant Martí de Centelles, celebrant-se una festa al seu honor que té lloc a Sant Pere de Valldeneu i que aquesta capella es troba actualment dins una finca particular. | 41.7604000,2.2495400 | 437616 | 4623446 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El creixement de l'Abella es va fer pel sector del pla de Sant Jaume, urbanització dels carrers Puigfred, Tagamanent, Pi i Borrell, Cadenes, com també en el sector sud de l'Oller, el carrer de la Garga i la carretera de l'Oller, on hi ha un important creixement d'edificis. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62186 | Capella de Sant Julià del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-julia-del-congost | AAVV. (1984). Osona. Vol. II i III. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. AAVV. (1990). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i el Ripollès. Vol. I. p. 238-241. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XII | Abundant presència de runa i matolls. | Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa. | 08224-20 | L'Oller | Sobre l'Oller, al puig de Sant Julià, resten els vestigis d'una antiga capella dedicada a aquest sant i documentada des del 1007. Aquesta església es trobava ubicada dins l'antic terme del Castell de Esteve, i més tard de Centelles, on apareix classificada com a capella rural. La seva existència es troba documentada en el testament d'Odesind al segle XI, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera. El culte segurament no perdurà gaire en el temps ja que a inicis del XVIII el rector de Valldeneu, en la consueta que va redactar parla de l'església de Sant Julià considerada per la gent com l'antiga església parroquial, tot i que ell no n'està convençut. El 1719 l'edifici era un munt de runes i on encara s'hi podia veure algun enterrament. La possible ubicació de la capella i del mas es situa tradicionalment en el Pla de Sant Julià. | 41.7544300,2.2396300 | 436786 | 4622791 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62186-foto-08224-20-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Juntament a aquesta capella es documenta el mas Sant Julià que no ha estat possible de localitzar i que segurament es trobaria proper a la capella. La tradició oral de la gent de Sant Martí ubica en aquest pla l'existència d'un monestir o convent donada l'abundant presència de murs i pedres. Una intervenció arqueològica a la zona permetria documentar i definir aquestes estructures. | 92 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||
| 62168 | Capella de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-castell-0 | <p>DOMENEC MANSANA, J. (1913). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya n. 218. Barcelona. MONREAL, L; RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya, II. Barcelona. PLADEVALL, A. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1958). El castell de Centelles. Vic. PLADEVALL, A. (1973). Els castells catalans, IV. Rafael Dalmau editor, Barcelona, p. 912-935. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 509-512. PLADEVALL, A. (1986). Sant Esteve i Santa Maria del Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Catalana. p.512-514. PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. ET ALI (1999). 'Sant Martí de Centelles' a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116.</p> | XII-XVIII | Recentment la família Torán va fer assegurar algun dels murs. | <p>La capella del castell és una de les dependències en millor estat de conservació de tot el recinte castral. Es troba emplaçada a l'angle sud-oest del castell de Sant Martí, una mica separada de la muralla i consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat i dues capelletes laterals com a indicació del creuer. La capçalera o absis presenta una forma rectangular i plana, menys ample que la nau. Aquest absis té una finestra de doble esqueixada ben alineada amb la que es conserva enfront seu, a la façana oest. Entre la nau i l'absis s'obren les dues capelletes laterals fetes mitjançant un buidatge dels murs que fan 1'5 m d'amplada. La porta de punt rodó, és al mur del costat sud, al mateix on s'alça el campanar doble de cadireta i resseguit per un àbac sota el qual s'obre una finestra d'una esqueixada. Mentre que les obertures restants les formen dues finestres més, probablement posteriors. La porta del petit temple és al seu costat meridional i deixa veure el buit d'una portada romànica que ha estat arrencada íntegrament. Sobre aquesta porta una petita espadanya marca el caràcter castral d'aquesta capella i permet observar les múltiples remodelacions de la mateixa. A la nau es pot apreciar algun que altre buit que correspon a antigues tombes dels senyors del castell. L'espoli ha afectat la totalitat de la capella, sobretot els elements decoratius de les obertures i accessos, dels que es conserva un arc apuntat decorat amb elements geomètrics i florals esculpits i que es troba a l'extrem nord-oest de la capella.</p> | 08224-2 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>Des del document de l'acta de consagració de Sant Martí del Congost del 898 es coneix una capella situada al castell de Sant Esteve. Aquesta, en un primer moment, estava dedicada a Sant Esteve però cap el segle XIII, moment en què la família Centelles comença a figurar com a senyora del Castell, l'advocació a Santa Maria substituí a Sant Esteve, quedant aquest com a copatró juntament amb Sant Joan. Aquesta església castral apareix des dels seus inicis vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost, passant a ser parròquia en un moment indeterminat del segle XI. Les notícies de l'església es troben en una relació de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix com a parròquia de Centelles. Després, al segle XIII, va esdevenir una simple capella castral vinculada a la parròquia de Sant Martí de Centelles. En els documents del Delme del Bisbat de Vic de 1280, tot i l'existència de l'advocació a Santa Maria del Castell, l'església encara apareix compartida amb Sant Esteve. En la documentació trobem que al 1243 Bernat Alfanec deixà en el seu testament un quartà d'ordi a l'altar de Sant Esteve, situat a l'església de Santa Maria i que 1379 la celebració de la festa de Sant Esteve anava a càrrec del rector de Sant Martí citant l'altar de S. Esteve del Castell sobre de Centelles. El primitiu emplaçament d'aquesta capella ha portat a diverses hipòtesis interpretatives. La més comú defensa que la capella seria a la part superior del castell o castell sobirà ja que en diversos documents s'esmenta la seva posició sobirana. Aquest és el cas d' un document del 1307 on apareix in capella Ste. Maria castri superioris, i en un testament de 1318 hi apareix dimitto altaria Ste. Marie et Sti. Stephani sitis in capella superiori castri de scintillis cuilibbet medium octavum blati. En aquests documents dels segles XIII i XIV es parla de l'església de Sant Esteve al castell superior i la de Santa Maria a l'inferior fet que ha portat a pensar que la primitiva capella es trobaria ubicada al castell superior i que al segle XIII es va fer una nova capella al castell inferior, traslladant el culte i l'altar de Sant Esteve, i que això explicaria la doble titularitat. Associada a aquesta capella i des de mitjans del segle XIII vivia en el castell una petita comunitat de clergues i preveres, amb un mínim de cinc, per expressa voluntat de la família Centelles que era partidària de la fundació de diversos presbiterats. A més d'aquest col·lectiu també hi havia un rector i un beneficiat que a inicis del XIII tenien cura de l'església. En aquest context i al 1217 s'afegiren dos presbiterats més fundats per Bernat de Centelles i la seva muller Elisenda, amb una dotació per al seu manteniment. El rector s'intitulava rector capella Sancte Marie de Scintillis i acostumava a exercir el càrrec de procurador dels senyors de Centelles i, a partir del segle XV, de prior. Al llarg dels segles els sacerdots residents a la capella anaren augmentat fins arribar al nombre de set. Aquesta comunitat viva seguint la regla de Sant Agustí, juntament amb diversos deodants o laics. El nombre de sacerdots augmentà a 8 quan Sança, esposa de Bernat de Centelles, fundà un nou benefici. La capella fou venerada fins al 1888 juntament amb la imatge de la Mare de Déu del Castell. En aquest moment encara es documenta que la capella estava dotada d'importants rendes i alous alhora que funcionava com a panteó dels senyors de Centelles. Actualment la capella ha perdut el seu culte.</p> | 41.7696200,2.2064300 | 434042 | 4624502 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62168-foto-08224-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62168-foto-08224-2-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Espai aprofitat pels excursionistes com a lloc de refugi. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||
| 62191 | Capella del mas Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-mas-castellar | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XIX | L'exterior de la capella presenta un bon estat de conservació. | Edifici de planta rectangular orientada est-oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa i amb un enguixat exterior. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga. Els angles d'aquesta capella estan formats per blocs de dimensions mitjanes de pedra calcària local, i es troben situats verticalment funcionant com a reforç de l'estructura. A la façana principal, la porta d'accés és de grans dimensions i rectangular, emmarcada amb una decoració senzilla imitant les llindes de pedra amb un arrebossat simple. La resta de la façana també presenta una senzilla decoració pictòrica formada per una petita sanefa que ressegueix tot el perímetre arrebossat. L'única obertura la conforma un òcul o ull de bou situat sobre la porta i de reduïdes dimensions, que ajudaria a il·luminar el recinte. Aquest també apareix decorat amb una sanefa geomètrica circular. Aquesta façana acaba amb un petit campanar de pedra a la coberta, de dimensions reduïdes i coronat per una estructura en pedra de forma arrodonida, on s'hi poden apreciar els espais on anava fixada una petita campana. | 08224-25 | mas Castellar | Capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, tot i que es desconeix si havia tingut algun altra mentor. El seu interior fou devastat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en què va estar a punt de ser enderrocada. Es desconeix si el gran mas Castellar de dalt havia tingut alguna altra capella anterior situada a l'interior del mas o a les immediacions. Aquest oratori, per la seva morfologia i les seves característiques arquitectòniques caldria situar-lo cronològicament a l'època moderna, possiblement cap el s. XVII o XVIII coincidint amb un moment de grans reformes del mas Castellar de Dalt. Dins la tradició oral de la família Castellar es recorda que hi havia hagut un petit altar i que la capella no va funcionar de forma regular. L'actual hereu del mas va voler posar-la en funcionament per a usos particulars i el bisbat de Vic li va negar. | 41.7372700,2.2492500 | 437569 | 4620879 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62191-foto-08224-25-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62173 | Capella del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pou | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XIX | Capella que forma part de la finca del Pou recentment restaurada. | Capella de petites dimensions ubicada dins el recinte fortificat del mas el Pou. Aquesta construcció presenta una planta allargada i rectangular, orientada d'est a oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El cos principal de l'edifici es troba adossat al mur nord del mateix mas. El sistema constructiu utilitzat es basa en l'ús del carreu de dimensions mitjanes i ben tallat de pedra local lligada amb argamassa. Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra local ben escairats que funcionarien com a reforç de la mateixa construcció. La coberta de la capella presenta una doble estructura: una primera a doble vessant i una segona a una sola vessant en teula aràbiga i bigues de fusta. Aquesta teulada es troba coronada per un petit campanar d'espadanya amb dues petites campanes. La façana principal de l'edifici presenta una obertura en volta, posteriorment convertida en balcó i coronada per una petita estructura de fusta en forma de porxada, coberta a una sola vessant amb teula i assentada sobre una gran llinda de pedra. L'accés a la capella es fa a través de la mateixa façana principal per un fals arc de pedra que dona a un espai o rebedor que seguidament permet l'entrada del recinte. El seu interior presenta un enguixat blanc, força auster i sense cap element moble o immoble significatiu. | 08224-7 | Mas el Pou | El mas Pou té des de finals del segle XIX una capella dedicada a la Verge dels Dolors. Tot i que el moment constructiu d'aquesta capella es pot emmarcar en època contemporània, no es descarta l'existència d'una primitiva capella o recinte de culte en el mateix lloc on es troba l'actual capella o dins el propi mas. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per a les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Actualment aquestes necessitats han estat substituïdes tot i que és força freqüent la reforma o construcció de noves capelles en època moderna i contemporània o la seva reutilització. | 41.7537300,2.2049600 | 433903 | 4622739 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62222 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-1 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Molt cobert per la vegetació, en runes. | En queda molt poc d'aquesta edificació de planta rectangular totalment coberta per la vegetació. Es conserven fragments d'un paredat interior de la casa on s'aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa i amb arrebossat. A prop s'entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d'aquest mas. | 08224-56 | Sot de la Vall | Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais, en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant al 1808, s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb can Escloper, con Ramon o can Benet...Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos i la causa principal es deu la llunyania del seu emplaçament respecte els principals nuclis de població. | 41.7420600,2.2135000 | 434601 | 4621437 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||||||||||
| 62167 | Castell de Sant Martí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-marti-de-centelles | <p>DOMENEC MANSANA, J. (1913). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya n. 218. Barcelona. MONREAL, L; RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya, II. Barcelona. PLADEVALL, A. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. (1958). El castell de Centelles. Vic. PLADEVALL, A. et Ali. (1973). Els castells catalans, IV. Rafael Dalmau editor, Barcelona, p. 912-935. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Castell de Centelles. Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.509-512. PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. et Ali (1999). 'Sant Martí de Centelles' a Osona. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona. p. 113-116.</p> | s. X-XVIII | La mala conservació de la pedra calcària i l'abundant afluència de visitants al recinte fan perillar el seu manteniment i conservació. | <p>El Castell dels Centelles s'adapta a la orografia del terreny i presenta dos recintes delimitats formant dos nivells diferenciats en alçada. El castell superior o sobirà es troba dalt d'un turó encinglerat, d'accessibilitat molt difícil. Les restes arquitectòniques actuals són un parell de murs (de petits carreus) dels que no se'n pot precisar l'orientació ni la funcionalitat, i una gran sala (feta amb grans carreus de pedra local ben tallada i lligada amb morter de calç) coberta amb volta de canó i orientada nord- sud amb l'accés a la cara est. El castell inferior o jussà té unes dimensions que oscil·len entre els 113 m de llargada del costat nord i d'uns 50 m per la banda oest. Aquest recinte està emmurallat en la seva totalitat a excepció de la banda sud-est. El mur perimetral conservat és força important, en alguns punts pot arribar a fer 5 metres i presenta un gruix de 50 cm, està construït amb pedres mitjanes i grans lligades amb morter de calç i totxana i és de factura força senzilla. En aquest espai s'hi distribueixen les diverses residències dels senyors i els dels preveres de Santa Maria, juntament amb altres dependències d'avituallament, la cisterna i la presó. La major part de les restes que s'han conservat del castell són d'estil gòtic i es troben al voltant del patí d'armes (al cantó de llevant) i a l'església (per la banda de ponent). L'església es troba situada a l'oest del recinte i és de planta rectangular conservant la coberta i un petit campanar d'espadanya. La Casa del Moro o la Cambra del rei Moro és l'edificació que ocupa pràcticament tota la banda sud del recinte. A la façana sud-oest es conserven dues petites finestretes o troneres obertes en un gran pany de paret format per dos murs sobreposats i adossats a la roca natural del castell superior. Aquests murs han estat construïts amb grans blocs de pedra calcària escassament lligada i acabada amb tres grans merlets enmig dels quals hi ha sengles espitlleres. Resta un petit escut de pedra esculpit amb les armes de la família dels Júdice, que permet datar aquesta estructura entre el 1468 i el 1472. A la façana sud-est hi ha l'única porta d'entrada a la massissa construcció, és petita i baixa, fent-la fàcilment defensable. El mur de llevant acaba també amb merlets, i té una espitllera en forma de creu en el pis baix i tres en el superior. A l'interior s'observen indicis d'una estructura circular obrada amb calç i rajols, interpretada per alguns com la xemeneia d'una cuina, i per altres com una escala d'accés al recinte superior. Les hipòtesis sobre el seu ús són diverses. A l'est del castell trobem l'estructura de la cisterna, de la qual s'observa a la seva part superior el tancament de la coberta i un canal de recollida d'aigua. Seguint d'est a oest el recinte i al voltant del pati d'armes, es disposen un seguit d'estructures i edificacions rectangulars que serien de dos pisos les de la banda oest. Una d'elles, que conserva la coberta en volta de canó, s'associa amb la presó pel fet de presentar una escassa obertura. Aquest conjunt correspon a les obres fetes durant el s. XV per habilitar-ho com a residència reial. L'accés al castell es fa per una porta d'entrada adovellada flanquejada per una torre circular. La tècnica constructiva del conjunt es basa en la pedra de petites i mitjanes dimensions lligada amb morter, encara que en alguns punts s'utilitzen grans blocs de pedra. La porta és de petites dimensions (uns 60 cm) i a sobre d'ella, es troba l'espai on anava l'escut de la família Centelles que posteriorment va ser traslladat al Palau dels Comtes (a Centelles). A aquest accés s'hi arriba per un camí empedrat que parteix de la part baixa del peu de l'estructura castral i puja salvant la distància mitjançant una pendent amb revolts lleugerament pronunciats. Al mateix peu del castell s'observa una sèrie de murs construïts, concretament un gran pilar, que podrien pertànyer a un antic pont que comunicaria la serra amb el recinte castral.</p> | 08224-1 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>La primera referència històrica del Castell de Sant Esteve i posteriorment dels Centelles data del segle IX i la trobem en l'acta de Consagració de l'església de Sant Martí del Congost, feta pel bisbe Gotmar de Vic al 898 on s'esmenta el topònim 'Kastro Sancti Stephani' juntament amb una sèrie de masos i cases fortes de l'Alt Congost. D'aquesta dada es pot deduir que al 898 el castell ja estava construït i en funcionament i no és d'estranyar que donat el seu destacat emplaçament el puig del Castell presentés una ocupació humana des d'antic. Les primeres evidències sobre el domini eminent del Castell per part de la casa comtal no les trobarem fins a Pere el Cerimoniós, a qui, entre els anys 1359 i 1360, la família Centelles li rendia vassallatge. Els Centelles, una de les famílies castlanes més importants, no apareixen com a senyors del Castell de Sant Esteve fins el 1242 quan Bernat II de Centelles va fer un conveni amb Pere de Santa Eugènia sobre el Castell de Sant Esteve. A partir d'aquest moment la branca principal de la família Centelles exercirà el domini jurisdiccional d'aquest castell; i a partir del 1247 el castell prendrà definitivament el nom dels Centelles. Les notícies documentals del Castell aniran associades als esdeveniments de la família Centelles i a la seva política d'ampliació del patrimoni, actuant com agents de la casa Montcada i mitjançant diversos enllaços matrimonials. En època moderna la castlania passà per mans dels Bell-lloc, dels Peguera, dels Tagamanent i dels Montbui; però amb tot, els Centelles no perderen mai el domini jurisdiccional. A principis del segle XV, en una data incerta, els senyors de Centelles deixaren d'habitar el castell i traslladaren la seva residència a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que a partir d'aquell moment passà a anomenar-se Santa Coloma de Centelles. En època moderna, entre la Guerra de la Generalitat i el rei Joan II (1462-1472) el castell fou ocupat, al 1464 pels partidaris del rei en el tercer intent de conquerir-lo. En aquest moment fou enderrocada una part del castell sobirà. La capitulació es produí a l'abril de 1465, moment en que el Conestable de Portugal disposà la reparació del castell i l'ampliació de les fortificacions amb la intenció d'habitar-lo. Els treballs foren dirigits pel capità Dídac de Villarreal i portats a terme pel mestre de cases Jaume Cantal i el pedraire Joan de Montmany. En aquest moment s'esmicolà una grossa penya per fer més ampli el recinte inferior. Així durant els anys 1465 i 1466 es realitzaren diversos treballs a càrrec d'alguns artistes que treballaven també al palau dels Centelles a Barcelona; s'obriren noves finestres, es posaren vidrieres, es pintaren els sostres, i es preparà una cambra per el rei. La decoració la realitzà el pintor Alfons de Còrdova i l'escultor Joan Claperós. El mestre de cases Jaume Cantal i Jaume Vallès s'encarregaren de restaurar la fàbrica de fora porta. Aquestes obres semblen correspondre a les edificacions de la banda de tramuntana de l'entrada del Castell i la part de migdia o casa del Moro, que més endavant acabà Bonfill de Júdice, el qual exercí el domini del castell entre els anys 1469 i 1472. Les obres encara foren completades pels Centelles un cop acabada la guerra. El castell començà la seva decadència durant la Guerra de Successió. Cent anys més tard, el 1809, les tropes del general Saint-Cyr varen volar una part del castell, patint diverses destruccions i un incendi i al 1827 es desplomà el pont que unia el castell amb la serra. Durant les guerres carlines, també va albergar un escamot d'observació que va fer volar part dels murs. Els Centelles mateix a finals del segle XIX traslladaren diverses peces de l'edifici a altres casals de la família, fins a restar el castell abandonat i espoliat. La finca completa, amb el mas les Comes i el Castell fou adquirida el 1949 per la família Amich i recentment per la família Torán.</p> | 41.7696400,2.2064800 | 434046 | 4624504 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62167-foto-08224-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62167-foto-08224-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El puig del castell, anomenat l'Agullola de Sant Martí en un document del s. XVIII, és un turó de forma cònica unit per ponent a la Serra o Costa de Sant Martí. Assoleix una altura de 855 m s.n.m. i permet el domini del Massís del Montseny, les serres de Taradell i Seva fins la Garga i el Tagamanent. Amb un control directe sobre els Pirineus i la Plana de Vic, sobretot pel què fa els pobles més propers de Centelles, Hostalets, Tona, Balenyà i Vic. | 85|92|93|94 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | |||
| 62181 | Conjunt funerari de la família Senties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-funerari-de-la-familia-senties | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | 1924 | No apareix en la seva forma originària | Conjunt funerari format per un recinte rectangular de 2'5 per 3 m tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l'estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d'un pedestal i amb una flor a l'encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. També hi ha una làpida de forma semicircular que segurament es troba fora del seu lloc d'origen, i que és de difícil adscripció. El text gravat com a inscripció diu: A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parroquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo. | 08224-15 | Cementiri de la Parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Cementiri situat a l'antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu que en un principi estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost però que al s. XI ja apareix documentada com a parròquia. El topònim de la zona prové de Vilar Danielis, documentat al s. XI. Les funcions d'aquesta parròquia i d'aquest cementiri han minvat perquè la població s'ha concentrat a la part baixa del nucli. Segons informadors orals alguns membres de la família Sentias (o Senties) foren assassinats durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936. | 41.7485400,2.2465400 | 437355 | 4622132 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62181-foto-08224-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62181-foto-08224-15-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:22 | ||||||||
| 62259 | Creu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | XVII | Creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest de 50 cm d'alt està format per tres blocs de pedra local, ben treballada i bisellada en els extrems. Tot i que els elements arquitectònics ornamentals són força parcs, cal destacar el treball del bloc de suport de la creu que imita la part superior d'un capitell. | 08224-93 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La creu ubicada al replà de l'església de Sant Martí de Centelles es pot classificar en el conjunt de creus utilitzades com a padró de funcions clarament religioses. Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies comprenen des de les creus gregues a les llatines tant esculpides com gravades amb un tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a indicadors: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, o com a símbol de poder. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. Concretament la creu de Sant Martí és de factura força moderna, segurament bastida en un moment de remodelació de la mateixa església, en època moderna avançada, cap el s. XVIII. Durant l'època moderna es va utilitzar com a padró. | 41.7659400,2.2046900 | 433893 | 4624095 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-11 01:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml