Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62173 | Capella del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pou | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XIX | Capella que forma part de la finca del Pou recentment restaurada. | Capella de petites dimensions ubicada dins el recinte fortificat del mas el Pou. Aquesta construcció presenta una planta allargada i rectangular, orientada d'est a oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El cos principal de l'edifici es troba adossat al mur nord del mateix mas. El sistema constructiu utilitzat es basa en l'ús del carreu de dimensions mitjanes i ben tallat de pedra local lligada amb argamassa. Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra local ben escairats que funcionarien com a reforç de la mateixa construcció. La coberta de la capella presenta una doble estructura: una primera a doble vessant i una segona a una sola vessant en teula aràbiga i bigues de fusta. Aquesta teulada es troba coronada per un petit campanar d'espadanya amb dues petites campanes. La façana principal de l'edifici presenta una obertura en volta, posteriorment convertida en balcó i coronada per una petita estructura de fusta en forma de porxada, coberta a una sola vessant amb teula i assentada sobre una gran llinda de pedra. L'accés a la capella es fa a través de la mateixa façana principal per un fals arc de pedra que dona a un espai o rebedor que seguidament permet l'entrada del recinte. El seu interior presenta un enguixat blanc, força auster i sense cap element moble o immoble significatiu. | 08224-7 | Mas el Pou | El mas Pou té des de finals del segle XIX una capella dedicada a la Verge dels Dolors. Tot i que el moment constructiu d'aquesta capella es pot emmarcar en època contemporània, no es descarta l'existència d'una primitiva capella o recinte de culte en el mateix lloc on es troba l'actual capella o dins el propi mas. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per a les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Actualment aquestes necessitats han estat substituïdes tot i que és força freqüent la reforma o construcció de noves capelles en època moderna i contemporània o la seva reutilització. | 41.7537300,2.2049600 | 433903 | 4622739 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62216 | Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-blanc-0 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XX | Restaurat. | Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas organitzat al voltant de dos grans espais oberts centrals i disposat en tres cossos constructius. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular de 15 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una gran galeria a la façana est i diverses dependències annexes afegides. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La resta de cossos són posteriors, es tracta de construccions de planta i pis, dedicades a usos comunitaris. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original. | 08224-50 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Aquest mas, abans denominat Salgot, possiblement en relació al mas que té al darrera. El topònim del mateix apareix esmentat en el fogatge de 1553 sota el nom de Joan Salgot. Es desconeix quan la família Salgot traspassà la propietat, però aquesta des del segle XX ja forma part del Bisbat de Vic i serà quan juntament amb el centre de Puigdolena esdevé una casa de repòs i meditació des de principis de segle XX. A la documentació d'època moderna s'esmenta com a mas desaparegut el Salgot Jussà, sense tenir-ne cap més notícia. Actualment al mas hi viu una comunitat eremítica dedicada a la oració i són nombrosos els visitants que passen per aquest centre de repòs. | 41.7432100,2.2041500 | 433825 | 4621572 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62216-foto-08224-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62216-foto-08224-50-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62169 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-12 | PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la història d'un poble. Ajuntament de Centelles. | s.XIX-XX | Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural. | 08224-3 | L'Abella | L'arxiu municipal de Sant Martí de Centelles és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que Sant Martí de Centelles formés part de l'antic terme feudal, posteriorment baronia i finalment, a partir del 1599, comtat de Centelles no constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental. | 41.7639000,2.2513200 | 437767 | 4623834 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ordenació de l'arxiu municipal, no complert del tot, es realitzà durant l'estiu del 2001 per part de les mateixes administratives de l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62170 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-8 | <p>PLADEVALL, A. (1987). Centelles. Aproximació a la història d'un poble. Ajuntament de Centelles.</p> | s. XIV-XX | Es necessita organitzar l'arxiu | <p>L'Arxiu parroquial de Sant Martí de Centelles és comú amb el de Sant Miquel Sesperxes. Aquest conjunt està format per una dotzena de pergamins posteriors al s. XIV i tres lligalls de documentació diversa: el primer del segle XIV, el segon del segle XV i XVI i el tercer del segle XVII. El primer lligall conté documentació notarial del Castell i els seus senyors. També es conserven els llibres parroquials dels naixements i les defuncions de Sant Martí i de Sant Miquel des de finals del XVI fins l'actualitat i diversos llibres administratius d'on destaca una consueta del segle XIX i el Llibre de Visites Pastorals complert des del s. XVII. Com a part de l'arxiu es conserva una recopilació de Mn. Martí Morera, rector de Sant Martí de Centelles (1935-1954) que va aplegar una sèrie de documentació dispersa de la parròquia i va elaborar una petita monografia del Castell de Sant Esteve o Sant Martí.</p> | 08224-4 | Bisbat de Vic | <p>L'església de Sant Martí apareix documentada des del 1031 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III amb la seva muller Elisabet venen a Gombau de Besora un alou al lloc dit Riells i Fallio que termeneja a cerç in parrochia sancti Martini de Sancteias. Inicialment aquesta església estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt, documentada des del segle IX, i possiblement entrat el segle XI es va constituir en parròquia atribuint-li gran part de les terres de l'actual terme. Tot i això aquesta església estava mancada de les prerrogatives clàssiques de les antigues parròquies com són una dotació parroquial i una sagrera o espai protegit. Sembla que els patrons foren els senyors de la vila de Centelles i la seva vinculació amb el Castell de Sant Esteve serà una constat durant el període d'ocupació castral. Les referències documentals d'aquests primers moments no han estat recuperats, tot i que seran diverses les referències a aquesta església al llarg de l'època medieval i moderna. Amb la construcció d'un nou temple a la segona meitat del segle XVII es recupera part de l'activitat de la parròquia i la seva documentació, sobretot al llarg del segles XVIII i XIX. Actualment la seva activitat ha minvat compartint el mossèn amb la població veïna de Centelles.</p> | 41.7637600,2.2508300 | 437726 | 4623818 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bona part de la documentació pertanyent a l'Arxiu Parroquial va ser traslladada al llarg del segle XX al bisbat de Vic. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62178 | Candeler I de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-i-de-valldeneu | <p>AAVV. (1991). Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. XXII, p. 240. MORGADES, J. (1893). Cátalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vic. p. 273-274.</p> | s. XIII | <p>Candeler molt ben conservat que consta de tres peus amb la base aixafada i oberts. Aquests peus, sense genolleres, es corben i s'adrecen per unir-se en un punt elevat, on serveixen de suport a una canya ornamentada amb tres nusos, distribuïts simètricament, l'un a mitja altura i els altres dos vers els extrems. Corona la canya un platet circular de forma aconcavada, del qual pengen, a manera d'ornament, quatre llàgrimes, perfectament distribuïdes. Al centre del platet hi ha un broc cilíndric, apte per encaixar-hi la candela a sostenir i fa unes mesures aproximades de 29 cm d'alt. Es tracta d'un exemplar simple, igual com la majoria de peces similars, fetes també en ferro forjat. En aquest tipus d'objectes que constituïen el conjunt del mobiliari litúrgic sovint hom es movia per un interès estrictament utilitari i funcional. D'aquí que les peces es limitaven a un detall ornamental, sempre escàs i senzill.</p> | 08224-12 | Museu Episcopal de Vic | <p>El canelobre documentat hauria format part dels béns mobles de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. D'adscripció cronològica atribuïble al segle XIII el seu ingrés al Museu Episcopal de Vic s'hauria realitzat abans del 1893, amb el número d'inventari 145. Aquesta peça va associada a un altre canelobre també procedent de la mateixa església i classificat amb el número 143. La seva ubicació dins el temple de Santa Pere de Valldeneu no acaba de ser clara i fa molt difícil se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. L'església de Sant Pere de Valldeneu es documenta per primera vegada a inicis del s. XI dC a la vall anomenada del Vilar Daniel, d'on hauria pervingut el nom. L'església s'esmenta en el testament sagramental d'Odesind al 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Al segle XVII, concretament cap el 1640, l'església fou pràcticament reconstruïda i la nau i el portal foren totalment modificats, juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona i el posterior desplaçament de la població cap als nuclis urbans de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions i actualment és competència del rector d'Aiguafreda. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XVIII i XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església, cap a les parròquies veïnes i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest candeler, destinat a anar damunt l'altar durant les celebracions litúrgiques, té un clar paral·lel a un altre exemplar procedent de Sant Martí del Brull i que també es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62200 | Aplec de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-valldeneu | s.XVIII-XX | L'Aplec a Valldeneu es celebra el dia de Sant Jaume, el 25 de juliol i consisteix la festa popular més coneguda i més concorreguda de Sant Martí de Centelles. La celebració comença amb una missa dedicada al sant i seguidament amb audició de sardanes, jocs per la mainada i concert. | 08224-34 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Tot i que no es pot precisar amb exactitud l'origen i l'inici de la celebració aquesta es podria remuntar a la festivitat de Sant Jaume com a patró del municipi i a la doble manifestació religiosa i civil de l'acte. Les fonts orals detallen com era aquesta festivitat a mitjans del segle XX. | 41.7485000,2.2469100 | 437386 | 4622127 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent de les masies veïnes i els habitants del nucli de l'Abella i les poblacions veïnes d'Aiguafreda i Centelles acudien a la parròquia de Sant Pere de Valldeneu a peu, amb burra o amb el taxi. Altres celebracions conegudes del municipi de Sant Martí de Centelles són la xocolatada. La missa de festa major i l'arrossada a l'Oller. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62237 | Can Vila de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-de-labella | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Actualment es utilitzat com a centre de cultura per l'Ajuntament de Sant Martí. | Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original, sobre aquest segon balcó encara es conserva l'agafador d'una corriola, segurament per pujar la càrrega. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana. Tres d'aquestes obertures actualment estan tapiades i una de les quals hauria estat un balcó. | 08224-71 | L'Abella | El mas Vila de l'Abella seria el nucli humà a partir del qual es desenvolupà una primera ocupació estable formada per un mas, dos molins i el posterior nucli urbà de l'Abella. Al segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. Aquest primer edifici apareix esmentant en la documentació baix-medieval juntament amb dos molins propers que serien de la seva propietat. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. Els primers propietaris d'aquest antic mas ja porten aquest cognom. Ramon Abella és el primer personatge documentat d'aquesta dinastia seguit de Arnau, Guillem i Pere. La nissaga Abella perdurà fins el 1433, moment en què Pere Abella es traslladà a Granollers i les seves propietats passaren a Bartomeu Vila d'Aiguafreda. Sota aquesta família, de gran rellevància a la zona del Congost, el mas adquirí un nou impuls. Jaume Vila va ser familiar de número del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició per la Parròquia de Valldeneu, mentre que Francesc Vila va ser batlle de les baronies de Centelles i Josep Vila rector de Sant Martí. El topònim d'aquesta nissaga apareix en el fogatge de 1553 on s'esmenta com a cap de casa de la parròquia de Valldeneu a Bernardí Vila i en el mateix s. XVI es documenta al voltant del mas una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució del mas tindrà lloc durant els segles XVII i XVIII en aquesta petita agrupació humana i les diverses remodelacions arquitectòniques del mas seran principalment una evidència d'aquest moment. | 41.7635400,2.2510000 | 437740 | 4623794 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62237-foto-08224-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn d'aquest mas ha estat molt modificat per l'acció humana i actualment es troba en el centre urbà del municipi de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62250 | Fòssil Campanile Giganteum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-campanile-giganteum | GRIMAL, Eduard (1995). 'Fòssils (I- XVIII)'. Revista El Portal de Centelles, n. setembre 1994 -març 1996. Ed. El Portal. Centelles. p. 22. GRIMAL, Eduard. (1993). 'Exposició permanent de Paleontologia (fòssils)'. Ed. Ajuntament de Centelles. | 38 milions | No presenta cap tractament secundari d'origen antròpic. | Exemplar de Campanile Giganteum de la família certidae (Molusc). Aquest fòssil pertany a la classe gasteròpode, de l'ordre dels mesogasteròpodes. Es tracta d'una peça de dimensions mitjanes respecte altres exemplars de la seva espècie amb unes mesures aproximades de 40 cm de llargada per uns 20 cm d'amplada. Aquests cargols en forma de torres i obertura ovalada i obliqua poden presentar nombroses voltes, en aquest cas concret se'n comptabilitzen 7. Les primeres voltes presenten costelles espirals llises o granuloses, amb un creixement lent i regular separades per sutures ben marcades i les estries del creixement. Les primeres voltes del cargol són les coltes apicals, que només es troben en les fòssils que no han sofert un desballestament previ. En general aquests fòssils són de forma betònia i es troben en les fàcies carbonatades i en les sorrenques. Es tractava d'un animal que es desplaçava arrossegant el musculós peu ventral que el sostenia i amb la conquilla lleugerament inclinada cap enrera. | 08224-84 | L'Abella | Aquest fòssil datat del Cenozoic, concretament l'Eocè mitjà fou trobat en el terme municipal de Sant Martí de Centelles i és una donació realitzada a l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles per part d'un afeccionat a la paleontologia. Aquest tipus de fòssil pertany a la era Terciària i forma part dels fòssils gasteròpodes o cargols gegants que presenten una forma molt comuna de cargolina o cargol allargat. Les treballes més antigues d'aquesta espècia corresponen al Cretaci superior, però el seu moment de màxim esplendor serà l'era cenozoica i concretament l'eocè mitjà. En començar el terciari, apareix a la zona central de l'actual Catalunya un mar interior que connectava directament amb la zona atlàntica per la seva banda oest. En aquest moment l'activitat interna de la terra donà lloc a moviments tectònics i volcànics que originaren part de les serralades actuals i és quan es documenten un important presència de gasteròpodes, crustacis, spondylus o bicalves, ammonites... i alguns vegetals, juntament amb els primers precedents dels dinosaures. | 41.7639500,2.2509200 | 437734 | 4623840 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El terme municipal de Sant Martí és força ric en troballes paleontològiques, concretament s'ha trobat fòssils (tots adscrits al període Cenozoic de l'Eocè Mitjà) a la part baixa del riu Congost, els plans del Fabregar i la Rovira dels Cerdans, al mateix Castell de Sant Martí, al Pla de la Garga i la zona de Roquetes. Alguns d'aquests exemplars es troben recollits i documentats a la Sala de Paleontologia a la Casa de Cultura de l'Ajuntament de Centelles. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62175 | Creu del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pou | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | s. XX | Aquesta creu, de grans dimensions, es troba ubicada en una petita elevació formada per el marge d'un camp de conreu, al costat del trencant del mas el Pou. Es tracta d'una sola peça esculpida en pedra local de 2'5 m d'alçada per 1 m d'amplada situada sobre un pedestal en pedra que segueix la mateixa tècnica constructiva i on a la part oest s'hi troba una llegenda esculpida. El creuament dels eixos es troba desplaçat a la part superior de l'eix seguint el model típic de creu llatina. Aquest element arquitectònic destaca per la seva senzillesa i sobrietat i no presenta cap element estilístic significatiu. | 08224-9 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La creu del Pou pertany al conjunt de creus recordatori aixecades després de la Guerra Civil Espanyola com a commemoració a les víctimes que moriren durant el conflicte. En aquest cas concret es fa referència a quatre veïns de la zona que moriren assassinats durant el conflicte. L'epifania gravada a la pedra esmenta aquells esdeveniments de la forma següent: A la memòria de los asesinados por las tropas rojas el dia 12-2-1937/ J. TANTIÑA FEBRER/J. FEBRER FEBRER/ I. ARGEMÍ FABREGAS/ E. CASTELLAR CORS/J. NESPLE DORCA. La Creu del Pou evidencia un episodi sagnant entre els pagesos del Pla de la Garga i diversos comitès. Concretament el 19 de febrer de 1937 el comitè de Centelles va pujar a Sant Martí a requisar bestiar i queviures de les cases de pagès i un veí va sortir amb una arma i va matar un membre del comitè. Els altres membres del comitè van marxar cap a Centelles i tot seguit es va difondre que a Sant Martí hi havia una revolta feixista de diversos terratinents. Així, el 21 de febrer del mateix any es concentraren a Sant Martí els comitès de Centelles, de l'Abella, de Sant Feliu de Codines i altres poblacions i van agafar tots els homes de les cases que pogueren i els van afusellar a l'indret de la Creu del Pou. Els morts foren Josep Naslpé Dorca de 18 anys i masover de l'Aliguer, Josep Fabré Fabré de 32 anys i del mas Presseguer, Joan Tentiñà i Fabré de 45 anys i també del Presseguer, Isidre Argemí i Fàbregas de 24 anys i de Can Farigola i Jaume Castellar Cors de 21 anys i fill de Melcior Castellar del mas Pou. Les execucions haurien continuant si la guàrdia d'assalt no s'haguessin endut a Barcelona la resta de detinguts. Aquest episodi tingué gran ressò a la premsa local i a tota la comarca. El mateix comitè de l'Abella, un any abans, al 19 de febrer de 1937 va cridar al propietari del Pou, Melcior Castellar Soler que havia estat alcalde del poble i el va assassinar al cementiri de Valldeneu. | 41.7541000,2.2100800 | 434329 | 4622776 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 62198 | Rellotge de sol del Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-blanc | s. XX | Una part s'ha perdut | Esgrafiat formant un rellotge de sol i una escena ornamental. Aquest element es troba presidint la façana nord-oest del Mas Blanc i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per un sol de 19 puntes de cara i amb el rostre pintat que porta a la seva boca una pipa de ferro que actua de varilla indicadora de l'hora solar. El sol està emmarcat en un rectangle amb els extrems convexes i la part superior arrodonida on s'hi troben gravades les inscripcions NISI SIGNO SERENAS i a sota la data de MCMXXVI amb dotze línies disposades en radial amb els corresponents números al voltant (concretament: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17. Aquest rellotge es troba emmarcat per una escena pastoril representada amb la figura d'un caçador amb una pistola a la banda esquerra i envoltat d'un bosc; la figura d'un gos rampant cap a la dreta i tres aus volant i una senyora jacent amb un paraigües sobre la gespa a la part inferior de la composició. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgrafiada amb tres color bàsics: el blau, el vermell i el verd que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol. | 08224-32 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | El mas Blanc, abans denominat Salgot, possiblement en relació el mas que té al darrera, apareix esmentat en el fogatge de 1553 sota el nom de Joan Salgot. Es tractaria d'un antic mas que modificà part de la seva construcció original fins esdevenir una gran finca dedicada a la recepció d'estadants, sobretot a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX fins a l'actualitat. Com a casa de repòs va rebre visitants com el poeta Màrius Torres i diversos malalts tuberculosos que hi feien curtes estades i que provenien del proper santuari de Puigdolena (Sant Quirze de Safaja, Vallès Oriental). Les principals construccions annexes del mas s'edificaren a la banda oest i és en aquesta façana on s'hi troba el rellotge solar descrit. L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional. Concretament es va construir al 1926 evidenciant un cert estil noucentista de caire bàsicament rural i popular. | 41.7432200,2.2037300 | 433790 | 4621573 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62198-foto-08224-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62257 | Dovella de la casa n. 3 del carrer Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-la-casa-n-3-del-carrer-sant-jaume | s. XVII | Dovella que ha estat parcialment restaurada. | Motiu decoratiu que forma part d'una dovella integrada en un arc apuntant situat a l'accés de la façana principal d'una casa. Dins un petit escut esculpit en un rectangle arrodonit pels extrems s'hi troba esculpida una orla amb un compàs i un martell al seu interior. A sota la mateixa llinda la data de 1680. Les dimensions d'aquest element oscil·len entre els 14 cm d'alçada i 10 d'amplada. | 08224-91 | L'Abella | El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella o Apilla documentat des del 1128 tenint com a eixos principals l'antic camí ral i el riu Congost. El desenvolupament d'aquest petit nucli tingué lloc en època moderna, durant els segles XVII i XVIII es construïren noves edificacions i habitatges per la gent d'ofici de la zona. L'ampliació del pont i dels serveis ajudaren a aquest creixement. Concretament, la dovella amb les insígnies d'un constructor evidencien l'existència d'aquest ofici al segle XVII. | 41.7603300,2.2496500 | 437625 | 4623439 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Són abundants les reutilitzacions de llindes de portes i finestres com element arquitectònic decoratiu en molts dels habitatges actuals del nucli urbà de Sant Martí de Centelles. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62171 | Capella de la Serra de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-serra-de-santa-anna | AAVV. (1984). Osona. Catalunya Romànica. Vol. II i III. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | El terra i la coberta es troben en un estat de conservació precari. | Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. Aquesta capella es troba adossada, per la part de l'absis a la façana oest del mas la Serra de Santa Anna, a la qual dóna el nom. La seva orientació respecta l'eix est-oest i l'entrada per la banda sud del recinte evidencia la seva adscripció al cristianisme. Aquesta entrada es realitza per una petita porta emmarcada per llindes de pedra ben treballada que contrasten amb la resta de la construcció. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. El terra és de rajola senzilla relligada, subjectada per un embigat de fustes i segurament restituït. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella. | 08224-5 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La primera referència documental del mas la Serra la trobem al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, germà del baró Guillem Ramon II, va comprar el mas i en va fer construir una capella l'any següent, al 1550. Aquesta primera capella podria correspondre a la mateixa estructura conservada que l'actual. Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna prop el mas Serra, conegut des d'aleshores com a Serra de Santa Anna. A finals del mateix segle estava tant indecorosa que en les Visites Pastorals del 1696 i 1703 el bisbe de Vic en va prohibir la celebració de misses. El culte a Santa Anna es va mantenir amb la construcció, en un moment incert del segle XVIII o inicis del XIX, d'una fornícula a la façana principal de la casa i on s'hi troba ubicada la imatge de la santa. Actualment la imatge de Santa Anna recorda la desapareguda capella i la memòria popular ha oblidat la seva ubicació original. Les antigues cases fortes acostumaven a tenir una capella que servia per al culte dels senyors de la domus, els quals eren els patrons de l'església i que sovint la feien servir de panteó familiar. Els habitants volien tenir un temple propi per les celebracions, encara que haguessin d'acudir a l'església parroquial o sufragània pels actes litúrgics més rellevants. Algunes d'aquestes esglésies es convertiren en nuclis eremítics i altres en santuaris marians sense tenir massa vitalitat i passant, més recentment, a adoptar funcions diverses. El culte a la santa es va mantenir fins a mitjans de segle XX amb la celebració d'un aplec conegut com l'aplec de Santa Anna. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62171-foto-08224-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment és utilitzat com a galliner i traster de la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62172 | La Serra de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-santa-anna | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIV | Les reformes realitzades al mas, sobretot als seus annexes ramaders, han seguit un model arquitectònic arbitrari , malmetent les estructures anteriors. | Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. Aquest es troba assentat en un petit altiplà, planer per la cara sud de l'edifici però aturonat per la façana nord, fet que ha portat a la construcció de diversos contraforts per aquesta banda. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part d'una reforma posterior de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos, a sobre de les quals s'hi troba una petita galeria. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències encara s'utilitza a l'actualitat com a cort per al bestiar i com a paller. | 08224-6 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic del mas la Serra. Tot i això, la seva estructura de casa forta, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època baix medieval, cap el segle XIV. La manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeten documentar les diverses reformes i remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles. Aquestes reformes però si que són evidents a través dels seus paraments. La primera referència documental del mas la Serra la trobem en època moderna serà al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, germà del baró Guillem Ramon II, va comprar el mas i va fer construir una capella annexa al 1550. Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna prop el mas Serra, passant aquest mas a ser denominat com la Serra de Santa Anna. Al s. XV el mas es trobava sota el control de la domus de Càsoles, la demarcació de la qual s'estenia per Sauva Negra, el Corral de la Rovira i de la Rovira dels Cerdans fins a la Serra. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX. Actualment és una masoveria. | 41.7745400,2.2134200 | 434628 | 4625043 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62172-foto-08224-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62172-foto-08224-6-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal de la casa es troba ubicada una fornícula, de forma semi-circular i factura senzilla amb la imatge de la Santa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62189 | Mas Viladavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-viladavall | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Aquesta construcció presenta una planta rectangular de 22 m per 15 m, amb diversos cossos annexes. La coberta del mas és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, i l'estructura complerta consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i parcialment arrebossada, sense excessius elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, 3 balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i 3 portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres, el central amb arc rebaixat i motllurat amb el cap d'un monjo i una monja esculturats, de gran valor arquitectònic. Al primer pis el ràfec és de teules i sobre el carener hi ha un carreu datat i coronat amb una creu de ferro. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Ambdues façanes est i oest presenten adossats diversos coberts de totxana i uralita de construcció recent amb funcions de magatzem agrícola i estables per al bestiar. | 08224-23 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La història del mas es relaciona amb la propera parròquia de Sant Martí de Centelles. En la documentació escrita apareix en el fogatge de 1553 on s'esmenta com a mas de la parròquia de Sant Martí de Centelles un tal Joan Viladevall. També es fa referència a Mn. Joan Vall prior del Castell. Les reformes documentades a les diverses façanes ens aporten una cronologia entrada a l'època moderna sobretot s. XVII (1673) i s. XVIII (1793); aquestes inscripcions són indicatives d'algunes de les reformes efectuades al mas que possiblement té el seu origen en època baix-medieval. | 41.7647200,2.2072600 | 434106 | 4623958 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62189-foto-08224-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62189-foto-08224-23-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62219 | Can Bellavista Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-nova | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | La majoria de l'estructura ha perdut la coberta. | Gran mas situat sobre una penya de roca calcària. L'edifici es troba envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra d'arestes bisellades. | 08224-53 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta del cap de casa de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. Actualment es utilitzat per a guardar-hi el bestiar i ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes. | 41.7306300,2.2195500 | 435093 | 4620163 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62219-foto-08224-53-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La majoria d'espais privats del mas han estat reutilitzats com a estables. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62229 | El Montpart o Monpar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montpart-o-monpar | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Interior malmès | Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès. Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola. | 08224-63 | Pla de la Garga | El topònim d'aquest mas es troba escrit tant amb t final com sense. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'edat mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona. Pertanyia a la sufragàania de Santa Magdalena de Vilarestau (una petita ermita situada prop el mas Cerdà a Centelles). Tot i que actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat. | 41.7582400,2.2239100 | 435483 | 4623225 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62229-foto-08224-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62229-foto-08224-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta explotació agrícola pertany la meitat al terme municipal de Sant Martí de Centelles i l'altre meitat al terme municipal de Centelles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62235 | Can Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigventos-0 | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Les construccions d'època contemporània han ocultat l'estructura original del mas. | Edifici de planta rectangular orientat est-oest formant un conjunt tancat de barri i dependències annexes de caire agrícola-ramader. La construcció principal presenta una coberta a doble vessant, amb una reforma al caient nord, i s'organitza en planta baixa pis i unes petites golfes. La façana principal la conforma una porta rectangular amb llindes de carreus, de grans dimensions, ben escairats i dues obertures de petites dimensions, una per pis. La porta presenta una petita teulada formada per un suport de fusta i forjat coberta amb teula. La resta de façanes també es caracteritzen per la presència d'obertures que han estat parcialment remodelades. La tècnica constructiva utilitzada té com a material constructiu la pedra de petites dimensions sense treballar o bastament treballada lligada amb morter de calç i un lleuger arrebossat a la façana sud. Les reformes del conjunt s'han realitzat amb obra, i més recentment en totxana. L'espai interior del mas presenta l'organització clàssica d'espais ramaders a la part baixa de l'estructura i la zona d'habitatge al primer pis. | 08224-69 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Són poques les evidències escrites sobre aquest mas constituït com una modesta explotació agrícola i ramadera en una de les vessants septentrionals del pla de la Garga. La manca d'elements arquitectònics ornamentals indica un caràcter modest de l'estructura i la presència de teula com a material constructiu ens remunta la construcció a l'època moderna, segurament durant els segles XVII i XVIII, moment de construcció de la nova parròquia de Sant Miquel Sesperxes i altres masos veïns de la zona, obrint noves roturacions i nous espais de conreu en un espai, fins el moment, forestal. | 41.7451700,2.2176700 | 434951 | 4621779 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62235-foto-08224-69-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62239 | Mas Castellar de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-de-baix | PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Masia de planta rectangular orientada de oest a est, en un replà inferior dins el conjunt arquitectònic format per el mas Castellar de dalt. La distribució d'aquest mas segueix una estructura de baixos més pis i golfes amb una coberta a doble vessant, aiguavessant als costats, sobre ràfec de llosa local. Els murs són de paredat comú, amb algunes pedres carejades i rejuntat de morter d'on destaca la presència de grans pedres cantoneres, situades als angles del mas. A la façana central trobem la portalada amb una llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats; a ambdues bandes s'obren també un seguit d'obertures rectangulars, una per banda i quatre finestres a la resta de pisos, de tamany similar amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i de lleixa motllurada que acaben d'organitzar simètricament la façana. La distribució interna del mas ha estat parcialment alterada al convertir tot aquest edifici en estables per el bestiar, concretament bòvids. El cos afegit de la dreta de la façana principal, és de planta rectangular, de petites dimensions i amb coberta a dues vessants també utilitzat per a les funcions ramaderes. Davant l'edifici hi ha un petit espai obert o era que actualment ha perdut el seu ús. | 08224-73 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | La història i genealogia de l'anomenat mas Castellar de baix es troba estretament lligat al gran mas Castellar de dalt, situat sobre un replà a pocs metres de distància de l'altre edifici ja citat. Les evidències documentals del Castellar de baix es remunten al fogatge del 1553, moment en que apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu d'on es destaquen els noms de: Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. L'aparició d'aquest topònim 'jussà' indica la possible existència d'un segon mas, també pertanyent a la família Castellar situat més o menys a prop de l'anterior i que podria correspondre al mas inventariat. La família Castellar fou una de les famílies més importants de l'Alt Congost atresorant gran quantitat de béns i propietats des de l'edat mitjana fins època moderna. Pel mas Castellar de dalt la primera referència documental la trobem al 1240, moment en que es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Aquest mas havia estat identificat com el possible casal o Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. No es conserva documentació concreta per el Castellar de baix, però tant per les evidències arquitectòniques com per els paral·lels establerts amb l'altre mas, es pot dir que hauria experimentat una època de revifallla econòmica cap els segles XVII i XVIII, moment en què s'ampliaran les estructures arquitectòniques del conjunt. | 41.7368500,2.2499800 | 437630 | 4620831 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62239-foto-08224-73-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62241 | Ca l'Aliguer o Aligué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laliguer-o-aligue | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada col·locats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjunt es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles. | 08224-75 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Antic mas situat al costat de l'antic eix viari que comunicava Centelles i la Plana de Vic amb Sant Feliu de Codines i el Vallès constituint una explotació agrícola ramadera de les més destacades de la zona. L'edifici segurament va ser construït cap el segle XIV, però no serà fins entrada època moderna, al s. XVI que apareix referènciat en el fogatge de 1553 amb el nom de Joana Aliguer viuda. L'època de màxima esplendor del mas serà els segles XVII i XVIII com documenten dues llindes interiors (1715 i 1817) evidenciant diverses reformes i ampliacions del conjunt. La pista sobre la família Aligué o Aliguer desapareix entrada l'època moderna i el mas passarà diverses vicissituds fins a l'actualitat. | 41.7420800,2.1909500 | 432726 | 4621457 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62241-foto-08224-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62241-foto-08224-75-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62260 | Pou-mina del Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mina-del-mas-blanc | XVI-XVIII | Tot i estar situat en un camp de cultiu conreat, el manteniment d'aquesta estructura és correcte. | Construcció que correspon a un pou mina ubicada prop de la casa i masia del Mas Blanc, en un camp situat al costat del camí cap a la casa. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de petites dimensions i carreus molt poc treballats lligats amb terra i poca calç. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de morfologia semiesfèrica, la boca del pou és rectangular es troba tancada. Es desconeix la fondària del pou que actualment encara es troba en ús i abasteix al mateix mas. | 08224-94 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | L'aigua d'aquest pou no és potable, proveïa d'aigua a la masia del mas Blanc i també servia per abeurar els animals i regar una horta petita. La seva construcció s'ha d'associar a la ocupació humana de la zona i a la necessitat de recursos hidràulics. Segurament es tracta d'una obra d'època moderna, concretament del s. XVIII, moment de gran auge demogràfic i important activitat constructiva a la zona. | 41.7439800,2.2034100 | 433764 | 4621658 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 62281 | Bassa de la Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-rovira-dels-cerdans | XIV-XVIII | Bassa excavada a la roca natural i parcialment construïda que actualment abasteix d'aigua al mas la Rovira dels Cerdans. La seva particularitat la conforma el fet d'estar situada sota una ampliació de l'actual mas. En la part construïda de la bassa s'utilitzen els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb morter de calç. L'edifici es sustenta sobre la bassa mitjançant una fonamentació a la roca salvada per un arc construït en pedra i que segueix la mateixa tècnica constructiva que la resta de l'estructura. Aquest arc permet la sortida de l'aigua en cas de sobreeixir i aquesta té una obertura parcial a l'exterior per a la seva gestió. | 08224-115 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | la bassa de la Rovira s'ha d'associar al funcionament del gran mas de la Rovira dels Cerdans. En un primer moment aquesta bassa, situada molt a prop del primitiu edifici del mas, tenia com a funció principal abastir d'aigua el mas de la Rovira, però amb l'ampliació en època moderna del mas la bassa va quedar integrada dins l'estructura i actualment es troba sota el garatge de la casa. El mas la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l'arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d'altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles. | 41.7736200,2.2014600 | 433633 | 4624950 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62281-foto-08224-115-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la bassa es realitza per la banda exterior est del mas. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62194 | Església de Sant Martí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-centelles | JUNYENT, Emili. (1945-1952). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del Full Parroquial n. 20. Arxiu episcopal de Vich. Llibre I de visites pastorals del 5 juny de 1665. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, A. (1981). Sant Martí de Centelles. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona i Ripollès). Ed. Enciclopèdia Catalana. p. 82. PLADEVALL, A. (1986). Sant Martí de Centelles. Catalunya Romànica. Vol. III. Osona. Ed. Enciclopèdia Catalana. p.514. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII | Edifici de planta quadrangular orientada de sud-est a nord-oest, alterant lleugerament la disposició de la majoria d'esglésies cristianes. Es tracta d'una construcció d'un sol espai distribuït amb tres naus per quatre pilars de pedra picada. Les dimensions d'aquest temple oscil·len entre els 11'5 m de llarg per 10 m d'ample i amb un presbiteri de 5 m per 4'5 m. D'aquesta església parroquial només es pot observar la façana principal ja que la resta de façanes presenten altres construccions annexes. Aquesta presenta una teulada a doble vessat coberta amb teula aràbiga, el parament del mur no es pot apreciar ja que està totalment arrebossada i emblanquinada amb un sòcol de mig metre amb arrebossat gris. La porta d'accés el recinte la conforma una porta adovellada amb carreus de grans dimensions combinant la llinda monolítica amb la construcció en pedra per als brancals. A la dovella central s'hi troba esculpit un petit escut totalment erosionat i a sota la data de 1699. La llinda del marxapeu de la porta també porta gravada la frase: CRISTUM REGEM ADOREMUS. En aquesta façana s'obre una altre obertura o petita finestra formada per un vitrall amb una creu central i acabada amb totxana disposada al voltant de la finestra i a la base, com a element decoratiu. Seguint una disposició simètrica s'obren dues obertures més a banda i banda de la porta que segueixen el model constructiu de la finestra amb vitrall decorada amb totxana. Adossada a aquesta estructura es troba una petita cambra rectangular de factura senzilla i tota emblanquinada que conforma l'actual sagristia. En aquesta construcció es pot observar part d'un edifici anterior amb volta de canó que mostra l'existència d'una antiga església que anava de l'actual campanar travessant el presbiteri fins a mitja sagristia, on hi hauria el presbiteri vell amb l'absis que va ser suprimit per allargar la sagristia conforme a la nova nau de l'església. Les restes conservades de l'església original permeten hipotetizar que aquesta podia tenir uns 3'3 m de llargada, amb un cos de 4'5 m i amb una llargada fins la base del campanar modern fins a 14 m. En mur de ponent s'hi veu una porta dovellada amb un finestró (anterior a l'actual església). La base del campanar i la porta que si troba ubicada també és possible que formessin part de la primitiva església. El campanar es troba adossat al nord-oest de l'església seguint una estructura de cos amb una escala de cargol interior i torre amb tres obertures semicirculars on s'hi troben les campanes i una estructura de petits merlets de pedra com element decoratiu del ràfec superior. Està format per una estructura massissa de petits carreus de pedra ben tallada i lligada amb morter de calç amb escassos elements decoratius. | 08224-28 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Les primeres notícies històriques sobre l'església de Sant Martí de Centelles són força confuses. Es pot afirmar que entorn del 900 no existia l'església de Sant Martí ja que no apareix esmentada a l'acta de consagració de Sant Martí del Congost (898 dC), a no ser que la seva primera advocació fos a Sant Esteve i estigués associada al Castell. Apareixerà per primer cop a partir del 1039 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III amb la seva muller Elisabet venen a Gombau de Besora un alou al lloc dit 'Riells i Fallio que termeneja a cerç in parrochia sancti Martini de Sancteias uel in parrochia sancti Petri vocitata Bertini', (document del 1045 cartulari de Sant Victor de Marsella, del fons de Sant Miquel del Fai), possiblement en aquest moment es va constituir en parròquia atribuint-li gran part de les terres de l'actual terme. Tot i això aquesta església estava mancada de les prerrogatives clàssiques de les antigues parròquies com són una dotació parroquial i una sagrera o espai protegit. Sembla que els patrons foren els senyors de la vila de Centelles. Una hipòtesi que es basa en aquests arguments portaria a pensar que l'església de Sant Martí fos, en un primer moment, l'oratori d'aquesta vila i que avançat el s. X es va constituir en parròquia. Els vilars assignats a la seva demarcació foren els de Casulles, Castell de Sant Esteve, Balona, Mamolla, Vallasnera, vilar de Ninfrid i el vilar de Rigbald. Inicialment estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt però molt aviat aconseguí la parroquialitat. Seran diverses les referències a aquesta església al llarg de l'època medieval i moderna. La primera dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut per la Coma del Bosch on fins l'any 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que en resten encara les runes i que consta que fou donat a Sant Martí pels nobles Gilabert de Centelles i la seva muller Saurina a inicis del XIII. També els delmes i primícies de Sant Martí anaven repartits a mitges entre els senyors de Centelles i el rector i els de Sant Miquel Sesperxes entre el prior dels beneficiats del Castell i el rector de Sant Martí. Es cita des del segle XIV l'altar de Sant Martí i no serà fins el segle XVI que es documenten els altars de Santa Eugènia i la Verge del Roser. (visites Pastorals de l'Arxiu Episcopal de Vic). Sembla que l'altar o culte de Santa Eugènia tindria un origen anterior i una possible vinculació amb la família Santaeugènia que va ser feudatària del Castell al segle XIII. El seu culte va subsistir fins la construcció de la nova església al 1669. La segona meitat del segle XVII es va procedir a la construcció d'un nou temple parroquial. El 1666 el feligresos, amb consentiment d'Elisabet Descatllar, comtessa del castell de Centelles es van comprometre a pagar un cens de gra d'aresta, que oscil·laria segons la collita entre la trentena i la seixantena part del total recollit. El 1668 el rector i els obrers varen comprar un tros de terra per eixamplar l'església perquè aquesta no tenia sagristia pròpia. Segons la data que consta en la porta adovellada, aquesta construcció es va acabar el 1669. El 23 d'abril el 1668, pel fet de no tenir sagrera o terreny propi, el rector Josep Vila de l'Abella i els obrers parroquials compraren a l'amo del mas les Comes un tros de terra per solar de la construcció del nou temple. Altres notícies del mateix segle XVII fan referència als béns immobles de l'església. Al 1665 el bisbe Antoni de Pascual va manar que s'acabés l'altar major i va donar altres disposicions referents als altars de Santa Eugènia i la Mare de Déu del Roser. L'altar major fou obra de Francesc Morató i es va acabar el 1706, com indica la data que porta gravada. Va daurar-lo Salvador Colobrans de Centelles qui ja estava contractat el 1704 cobrant 539 lliures barceloneses pel seu treball. | 41.7656700,2.2045300 | 433880 | 4624065 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació història) Posteriorment, cap al 1763, es va construir el campanar actual, que encara va tenir diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Entre el 1895 i 1899 es construí la nova capella que va fer aixecar el comte de Centelles i Duc de Solferino, Manuel Maria de Llanza, per posar-hi la imatge romànica de Santa Maria del Castell de Centelles i tenir-la sota el panteó familiar. I al llarg del mateix segle es troba documentada, a l'església parroquial, un benefici o capellania col·lectiva a honor a Sant Josep amb l'obligació d'una missa quotidiana.Abans del 1936 hi havia quatre retaules barrocs, tres d'ells dataven de principis del segle XVIII essent l'obra del Sant Crist del mateix Morató, i el de la Mare de Déu del Roser de l'escultor vigatà Bartomeu Ballester. El retaule més recent està dedicat a Sant Isidre i data de finals del XIX. El vandalisme de la Guerra civil espanyola va destruir els altars abans esmentats i va exposar el temple a perill d'enrunament, ja que s'havia trencat una de les columnes que aguantaven la volta. El 1940 es va arranjar la columna i es va arreglar tot l'interior i actualment aquesta destrucció és quasi inapreciable. Actualment l'església compte amb l'altar principal dedicat al Sant Bisbe de Tours amb el Sant Crist i dos altars situats al fons de les naus laterals. El de la dreta dedicat a Sant Isidre i el de l'esquerra a la Verge del Castell, ambdós han estat decorats per l'artista Elissa Lagoma.Durant el 2002 s'ha pintat la façana de l'església de color granate i s'hi ha afegit un rellotge de sol. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62251 | Imatge de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-maria-del-castell | <p>---'Jaime Vilatimó nos habla sobre los orígenes del culto parroquial '. Programa de la Festa Major, 1956. Ajuntament de Centelles. ROVIRA, J. (1997). 'El Castell de Sant Martí' a La costa de Centelles. Programa de Festa Major d'Estiu. 1997. Ajuntament de Centelles. P. 55-56. TORRAS, C.A. (1888). 'Excrusió a Centellas. 15 de Decembre de 1878' Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (BACED). P. 351-356.</p> | s. XIII | <p>La imatge de Santa Maria del Castell està formada per una Maiestas Mariae. La seva alçada és d'uns 70 cm d'altura per uns 30 cm d'amplada formant una verge amb un Infant assentat a la falda sobre un petit pedestal o base de fusta quadrangular. La talla es va realitzar en blocs monolítics posteriorment treballats amb policromia i, més tard, amb la tècnica del recobriment. Es tracta d'una figura simètrica de gran hieratisme tant en les faccions de la figura principal com en les extremitats superiors de la verge i el mateix infant. Santa Maria presenta un cap lleugerament allargat i rectangular coronat amb una corona plana i a les mans hi porta una bola del món i un ciri. La rigidesa caracteritza la verticalitat de la composició, només trencada per la vestimenta de roba que la subjecta. A la seva falda s'hi troba un infant de dimensions desproporcionadament inferiors a les de la verge. Es tracta d'una petita figura també policromada i coronada vestida amb una túnica i que subjecta un castell amb la mà esquerra mentre que la mà dreta la té alçada. Tot i que el conjunt té un marcat estil romànic, aquesta imatge fou parcialment remodelada sobretot en les extremitats superiors i el rostre; els braços li foren amputats i la imatge de l'infant substituïda. Les posteriors reparacions no permeten apreciar la talla en la seva posició original i la vestimenta que porta en limita el seu estudi.</p> | 08224-85 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>La imatge de Santa Maria del Castell ha estat catalogada com una escultura del segle XIII tallada en fusta. La talla de fusta fou una de les tècniques en la construcció i en la decoració medieval més emprades tant per elements estructurals com per mobiliari quotidià i litúrgic. Aquesta escultura pertany al grup d'imatges eclesiàstiques de corrent marià. Aquesta escultura ha estat reformada i mutilada al llarg del temps, sobretot en les extremitats superiors i el rostre, que fou remodelat. Com a resultat de la seva última restauració al 1860 li tallaren els braços i fou renovada la imatge de l'infant. Passant d'una possible situació primitiva sobre el genoll esquerra de la Mare va passar a ocupar una situació central convertint-se en una figura llevadissa. En aquest moment també es posà dins una suport o tron on hi ha gravada una inscripció que pretén fer remuntar els seus orígens i els del llinatge Centelles al rei god Suintila al 634. Aquesta darrera intervenció convertí la Mare de Déu del Castell en una imatge de vestir. El 1888 va ser traslladada del castell a la parròquia de Sant Martí, i al 1897 a la capella adossada a la paret de tramuntana de l'església, actual panteó familiar dels Centelles. El 1936 la imatge de Santa Maria va ser salvada pels habitants del mas la Rovira essent col·locada a l'església de Sant Martí després de la guerra. El seu actual altar fou inaugurat el 1957 en completar-se la decoració de l'artista Elissa Lagoma. La Verge del Castell ha estat la patrona de la rodalia de Sant Martí, tant per la seva antiguitat com per les vicissituds que ha sofert ha esdevingut la imatge més coneguda i apreciada de la zona.</p> | 41.7655800,2.2043500 | 433865 | 4624055 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62251-foto-08224-85-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | desconegut | La Mare de Déu del Castell ha estat protagonista i ha format part de nombroses llegendes. La seva talla ha desaparegut i aparegut diverses vegades. Segons César August Torras, al peu de la imatge hi ha la següent inscripció: 'esta santa imagen fue venerada en el año 634 en este palacio de recreo que edificó el rey godo Chintila, cuándo la invasión de los moros, fue escondida por los cristianos y luego hallada por Clotaldo de Crahon ,que con el ejército de Carlomagno conquistó este castillo. En el que fué venerada cerca de 1000 años hasta que fue profanada por los partidarios de Felipe V. En 1849 fue de nuevo hallada entre las ruinas por Don Benito de Llanza, conde de Centellas, y en 1860 luego restaurada, se colocó con gran solemnidad en su altar, en cumplimiento de un voto hecho por el mismo conde de Centellas por haberse salvado tres de sus hijos quando veia por momentos desaparecer a toda su familia por el contagio del sarampión. Aquí permanezca hasta la consumación de los siglos. Amén. María Madre de Dios, rogad por la casa de Centellas.' Aquesta llegenda permetia lligar la casa de Centelles a un origen franc. Una altra llegenda lligada amb la Mare de Déu data del segle VIII, en aquest moment i a causa de les invasions sarraïnes, la imatge va ser traslladada cap a un lloc segur 'añ edificio que, en ruinas aún, se encuentra entre la Rovira y Sauva Negra, en el lugar conocido por Casa de Santa Maria, donde fue venerada durante toda la ocupación musulamna, hasta el año 792 que, con motivo de la reconquista del Castillo de Sant Martín fue éste a partir de entonces, el nuevo lugar de veneración de la imagen'. Posteriorment la verge va desaparèixer més cops, una de les quals durant la Guerra Civil (1936-1939) moment en que va ser guardada a la Rovira dels Cerdans, i en aquest últims anys també va desaparèixer per un curt període de temps. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62174 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-1 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XIV-XIX | Recentment restaurada. | Conjunt d'edificacions formades per una torre, una masia, una font, una petita capella i diverses dependències agrícola ramaderes, en un recinte tancat. L'accés al mas es fa per dues portes rectangulars, situades al nord i al nord oest, de dimensions considerables i que permeten accedir a un petit pati on es distribueixen les edificacions esmentades. La torre presenta una estructura rectangular organitzada en planta baixa i quatre pisos acabats amb una coberta a quatre vents de teula aràbiga. La tècnica constructiva d'aquest edifici es basa en l'ús de carreus ben treballats i de tamany mitjà lligats amb argamassa i arrebossat a sobre imitant el carreu. Als extrems s'hi troben pedres cantoneres de tamany homogeni i ben encaixades. Les obertures es disposen de forma vertical i simètrica emmarcades per llindes de pedra local treballada i una repisa formada per un bloc de pedra treballat en tres motllures a les quatre façanes de la torre. Les obertures del darrer pis o les golfes són de dimensions més reduïdes i quadrangulars, sense repisa. L'accés es fa per una porta rectangular, també emmarcada per una llinda a la qual s'accedeix per una petita escalinata i un replà. Les diverses reformes realitzades en aquest edifici van portar a la modificació de les obertures del primer pis que van passar a ser de dimensions reduïdes. Les funcions de caire defensiu de la torre es poden apreciar tant per la presència d'espilleres situades al segon pis de l'estructura com per la presència de quatre petits canons a les cantonades superiors de l'edifici. El mas o habitatge del Pou es troba adossat per la seva banda est a la torre abans descrita. Es tracta d'un edifici rectangular amb entrada per les façanes nord i oest i que s'organitza en planta baixa i dos pisos. El fet d'estar construït sobre una lleugera pendent ha portat a la construcció d'una sobre estructura o contrafort al voltant de la planta baixa de l'edifici. La teulada és a doble vessant coberta amb teula aràbiga amb una doble cornisa i la tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra poc treballada i lligada amb argamassa, tenint com a principal element decoratiu les llindes de portes i finestres. Les obertures de la masia es disposen en ordre simètric en tota l'estructura. A la façana principal, a la planta baixa es disposa una porta quadrangular emmarcada per llindes de pedra ben treballada i tres obertures. Al primer pis es disposen tres balcons, les obertures dels quals són de forma rectangular allargat i que es troben emmarcats per a la part superior per una llinda de pedra ben treballada, i pedres cantoneres al voltant i una repisa inferior motllurada on es subjecta la barana. A la llinda de l'obertura central s'hi troba esculpit en pedra un motiu ornamental circular i un rellotge de sol a l'extrem sud. Mentre que el segon pis s'organitza en tres obertures de dimensions mitjanes emmarcades, com a motiu decoratiu, amb pedra i amb una petita repisa, que a la central de les quals s'hi subjecta una barana. Les obertures de la façana nord són de forma quadrangular, emmarcades amb llindes de pedra amb un tractament senzill i dimensions més petites que a la façana principal, seguint també cert ordre simètric. Les construccions annexes dedicades a les tasques agrícoles i ramaderes es disposen en dues ales construïdes a la cara est i nord del mas i en una terrassa superior situada al nord-oest de la casa. Es tracta d'estructures rectangulars de pedra lligada amb morter i coberta de fusta i teula utilitzades principalment com estables per al bestiar. | 08224-8 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Tot i que la primera referència històrica sobre el mas el Pou es remunta al fogatge de 1553 on trobem esmentat per primera vegada un personatge congnomitat amb el nom del mas: Joan Pou, la tipologia de l'edifici permetria recular la data constructiva de part del conjunt a l'època baix medieval. Les evidències arquitectòniques i constructives més immediates mostren que el mas va tenir la seva època d'esplendor durant l'època moderna. La seva situació lleugerament elevada i amb bones terres el convertiren en un punt privilegiat en el control del camí ral de Caldes de Montbui a la Plana de Vic, ben evidenciat amb la presència de la torre i les seves mesures defensives. Sense cap mena de dubte, aquest mas fou una de les cases fortes més destacades de la parròquia de Sant Martí juntament amb el mas Viladavall, les Comes, la Rovira i el Fabregar i la resta de masos del Pla de la Garga. La història del mas el Pou va lligada a la història de la seva família, aquesta va emparentar amb diversos masos de la zona, un dels més rellevants fou la família Castellar. Dins la història contemporània destaca la mort d'un dels seus membres durant la Guerra Civil Espanyola i la construcció d'una creu de recordatori. Actualment el mas continua essent una important explotació agrícola ramadera i s'ha remodelat gran part de l'edifici original. | 41.7537300,2.2049600 | 433903 | 4622739 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62174-foto-08224-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Prop del mas el Pou es construïren entrat el segle XX unes escoles públiques on hi anaven a col·legi els nens dels masos veïns. Actualment aquest edifici ha perdut el seu ús però encara conserva el nom i la construcció característica. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62176 | Mas Esglésies o Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-esglesies-o-iglesies | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XV | Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. A grans trets es pot dir que es tracta d'un edifici civil, de planta rectangular d'uns 11'5 m per 5 m amb la façana principal orientada a migdia. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb 3 grans carreus i dues finestres laterals a la planta, mentre que al primer pis s'obren 3 obertures conformant tres finestres decorades amb un ampit de pedra, de procedència local i ben treballada. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. La façana nord també és cega i es troba situada a uns 2 m escassos del mur sud de l'església de Sant Pere de Valldeneu. | 08224-10 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les referències històriques del mas Esglésies s'han de vincular a la propera església de Sant Pere de Valldeneu a la que es troba pràcticament adossat. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on destaquen: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà i al llarg de l'època moderna anirà apareixent el nom d'aquest mas com a explotació agrícola i ramadera de la vall de Valldeneu. La tècnica constructiva ens permet documentar que el mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. | 41.7483300,2.2468700 | 437382 | 4622108 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62176-foto-08224-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62187 | Mas Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oller | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XII-XVIII | Part de les construccions annexes del mas es troben sense teulada. | Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra roja de Tagamanent, ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Aquest espai actualment encara és habitat, funciona com a mas i hi ha masovers. El cos mig és de factura més moderna, està format per diverses dependències i una balconada i gran part de la coberta es troba en runes. El cos est, inicialment de planta rectangular i allargada, estava format per 10 finestres cobertes amb volta d'obra, una de les quals va ser convertida en porta i una altra en balconada. Aquesta estructura també ha perdut part de la coberta. | 08224-21 | L'Abella | Les primeres evidències històriques d'aquest mas es recullen en el conjunt de documents de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. El moment de gran auge del mas fou en època moderna i coincideix amb un període de gran activitat humana a tota la zona i de gran activitat constructiva que va suposar una remodelació important de part de les estructures del mas. Les noves dependències es van ordenar seguint una disposició en horitzontal i cap a llevant. Una datació aproximada del conjunt de les noves estructures, segurament destinades a magatzems, espais per al bestiar i les estances superiors com a pisos de jornalers seria al s. XVII o XVIII, moment de gran auge de la pagesia catalana. La documentació conservada a l'Arxiu Oller evidencia la gran activitat agrícola de la zona amb la contractació de jornalers que treballarien als camps i que viurien al mateix mas durant l'època de la collita. Actualment el mas pertany a la família Senties i la part original del mas és habitada com a masoveria per la família Rafel. | 41.7569000,2.2460700 | 437324 | 4623060 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62187-foto-08224-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62187-foto-08224-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Col·lecció d'eines agrícoles i arades antigues que es troben disperses per l'entrada i dependències annexes. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62188 | Mas Presseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-presseguer | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVII | Conserva elements constructius de gran valor arquitectònic. | Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració. | 08224-22 | Sant Miquel Sesperxes | Tot i que la primera evidència escrita sobre el mas Presseguer data de l'època moderna aquesta hauria podria datar-se ja en època baix medieval. La casa forta del Presseguer apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553 on es documenta com a cap de casa de la parròquia de St. Miquel Sesperxes un tal Joan Presseguer. Aquesta família seria la propietària del mas com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom: Motllura MIQUEL PRESSAGUE 1792. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del Pla de la Garga i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador dels Presseguer en la reconstrucció de l'església de Sant Miquel Sesperxes en època moderna. Actualment el mas pertany a la família Senties i les seves funcions principals continuen essent agricola-ramaderes. | 41.7491800,2.2276300 | 435783 | 4622217 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62188-foto-08224-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62190 | Mas Castellar de dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-de-dalt | <p>PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.</p> | s. XVI | Els propietaris han tingut especial cura en el manteniment del mas i les seves estructures. | <p>Masia de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba el mas Castellar de Baix, les Pujades i el Fabregà ocupant les estribacions superiors dels cingles de Bertí. És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La portalada d'accés dona pas a un vestíbul a l'interior on s'hi conserva una premsa i una gran llinda monolítica gravada amb el nom de la família Castellar i amb el dibuix d'un castell, motiu de la casa. Al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, el celler i una dependència per als jornalers constituïda per una petita cuina de pedra, una llar de foc, formant un espai de menjador i on també s'hi troba ubicat un bugader de cendra. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla (barana de fusta i escales de pedra) que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas. La morfologia d'aquesta estructura ve determinada per les seves funcions i és que hauria estat utilitzat com un petit hostal franc o punt d'hospedatge per els viatgers que passaven per la zona. I al seu interior s'hi troben diverses dependències separades en funció dels sexes dels passants. El conjunt del gran mas Castellar es troba complementat amb una petita capella a la Mare de Déu dels Dolors i diverses dependències agrícola-ramaderes.</p> | 08224-24 | Sant Pere de Valldeneu | <p>La primera referència documental del mas data del 1240 i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge. Aquesta domus pertany actualment a la mateixa família Castellar que es dedica principalment a tasques agrícola-ramaderes, i sobretot al vacum.</p> | 41.7370700,2.2492400 | 437568 | 4620856 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62190-foto-08224-24-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El seu ús principal havia estat el d'una casa forta i actualment és un mas agrícola. Té la categoria de BCIN classificat com a Monument Històric R-51-5652 per la disposició de la llei 29/06/1988. Aquesta masia té tots els elements dispensables per la seva explotació. A part de les feixes de conreu al nord-est i al sud de finca i els diversos camps de secà documentant certa activitat agrària també hi ha un petit hort a prop del mas i una sèrie d'estructures i annexes complementaris. Els recursos hidràulics es realitzen a través d'una font-mina propera. Aquesta actualment encara és utilitzada per abastir la casa i per regar els camps i horts propers, juntament altres activitats: rentar-hi la roba, abeurar el bestiar. Cal destacar també el bon estat de conservació de les diverses estructures que conformen els espais del celler (on s'ha mantingut la construcció original i on es conserva un important nombre de botes) i la sala dels jornalers (amb la cuina de pedra, el bugader de cendra), una premsa d'oli, etc. Un altre element singular és la petita hospederia annexada al mas com a punt d'avituallament i refugi dels viatgers que passaven per els cingles de Bertí cap a Valldeneu o cap a Sant Miquel Sesperxes. Davant d'aquesta construcció s'hi troben dos grans xiprers que, segons les fonts orals, indicarien la categoria que tindria aquest servei d'hospedatge. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 62193 | Mas les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-comes | IGLESIES, J. Els fogatges de 1553: estudi i transcripció, Josep Iglesies. Fundació Vives Casajoana. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Restaurada | Aquesta masia consta d'un cos central de planta rectangular d'uns 16 m per 14 m i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com a segona residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gotitzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espilleres i dos porxos a la part de les golfes. | 08224-27 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La història del mas les Comes es relaciona amb la propera església de Sant Martí de Centelles i amb la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, vertebradora de la població de la zona. Aquest mas apareix documentat junt amb nou masos més en els diversos fogatges del terme de Sancta Coloma de Scentelles. En el fogatge de 6 octubre 1553 per Pere Rovira batlle hi apareixen els noms de Joan Comes i Antoni Comes com a caps de família d'aquest gran mas. En el decurs de l'època moderna, l'esment documental d'aquest mas serà puntual, apareixent en diferents documents en relació a les seves propietats, i a les diverses compra-vendes. Després de passar per un període d'abandonament, i part de destrucció d'algunes de les seves estructures la masia passà entrat el segle XX a mans d'Alfons Amich i posteriorment a la família Torán que la restauraren i la convertiren en la seva segona residència. Dins la finca d'aquest mas hi entra el Castell de Sant Martí. | 41.7662100,2.2055300 | 433963 | 4624124 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62193-foto-08224-27-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62205 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-5 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati davanter tancat i una petita pallissa. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior i el serveis van ser construïts, en una reforma posterior del mas, a la part de darrera. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana i limitada per dus petits bancs de pedra; al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de tamany rectangular mitjà i acabat amb matxembrat, mentre que el central fou convertit en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexes al mas el formen un petit corral, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest, i l'edificació separada de la pallissa. Aquest petit edifici està format per una construcció en pedra seca de dos pisos i coberta a una sola aigua, amb l'ús del rajol per a les obertures. Actualment una gran esquerda afecta la part est de la façana principal, amb gran perill d'ensorrar-se. | 08224-39 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les notícies històriques del mas la Casanova són força recents, de mitjans del segle XVIII i es redueixen als cadastres municipals de Sant Martí. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'la casanova' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistència. La família Canet hi viu des de fa un mínim de tres generacions i actualment en són els propietaris.. | 41.7531600,2.2460700 | 437320 | 4622645 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62205-foto-08224-39-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'espai emmurallat la família Canet guarda unes peces de ferro que havien estat utilitzades per la cocció de guix, es tracta d'unes barres de ferro allargades de mig metre de llarg per 4 cm de gruix. L'ús domèstic del guix és una activitat molt estesa per totes les masies de la zona. El propi guix es feia un petit forn situat a prop de la casa i actualment desaparegut i quan es necessitava guix en petites proporcions (per fer una reparació, etc) aquest es coïa dins la mateixa cuina de la casa. Aquesta activitat es documenta per darrer cop al segon quart del segle XX. A l'entrada del recinte del mas s'hi troba una roda de molí o d'esmolar de petites dimensions. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62206 | Mas Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-valldeneu | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. X-XX | La família grau ha tingut gran cura de la conservació de les estructures i pertinences del mas. | Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada es realitza per la portalada del barri, emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri el formen la resta de dependències. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. L'accés es realitza per una portalada d'arc de mig punt adovellada amb carreus i pedres ben tallades i la resta de la façana s'organitza amb tres obertures, situades al primer pis emmarcades amb llindes de pedra local de grans dimensions i una repisa. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada on s'hi ubica un gran cub per fer vi i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal a partir de la qual es distribueixen les diferents sales. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. A la façana que dóna a l'interior del pati, es troba l'accés a aquest recinte utilitzat com a estables. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: amb l'ús de petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica i aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Són moltes les reformes i reparacions realitzades en aquest mas, totes les estructures presenten un aixecament de la teulada, que en el cas del cos principal també va consistir en una prolongació aquesta estructura direcció sud. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, un safareig i un paller. L'era és un espai obert de grans dimensions de carreus de pedra ben col·locats com a solera. L'estructura del safareig és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Finalment, el paller està format per una estructura de dos pisos amb contrafort de pedres de petites dimensions ben treballades i poc lligades que actualment encara manté les funcions de paller i magatzem. | 08224-40 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | En el Mas Valldeneu es podria trobar ubicat el primitiu Vilar Daniel, que consta en la documentació escrita alt-medieval, concretament en l'acta de consagració de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt o del Congost datada del 898. La tradició situa aquest mas, anterior a la mateixa església que en pren el nom: Sant Pere de Valldeneu, a l'actual vall de Valldeneu sobre l'antic eix de comunicacions Barcelona-Vic. L'aparició d'aquest mas en la documentació parroquial serà molt freqüent, la família Valldeneu en serà la principal propietària tot i que una línia històrica situa en aquest emplaçament l'antiga domus del Congost, casal de la família Congost. La família Valldeneu apareix en diversos documents com queda palès en el fogatge del 1553 on es documenten els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els principals noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. En un moment indeterminat del segle XVIII la família passa a cognomitar-se Grau, possiblement per entroncaments de la família i mantenint-se aquest cognom fins a l'actualitat. Un altre mas cognomitat Valldeneu és el de la Sala de Valldeneu, aquest mas es trobava aterrat al 1547 i les seves terres repartides entre les famílies de Montmany i els Santa Eugènia de Tagamanent. Segons les delimitacions del capbreu es trobava prop del mas Castellar d'avall de Valldeneu. Una hipòtesi identificava aquest mas en runes com la Domus del Congost, esmentada en la documentació antiga, tot i que també podria tractar-se del mas Castellar o del mateix mas Valldeneu. | 41.7446000,2.2422600 | 436995 | 4621697 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62206-foto-08224-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62206-foto-08224-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mas es conserva un lligall format per recopilacions d'antics documents que abarquen des del segle XIV (1332) fins al segle XVI (1584). Es tracta de notes agrupades per capítols (i que comencen amb el capítol 3) que tracten les qüestions del mas: propietats de terres, llindars, etc. Aquest recopilatori segurament va ser fet molt més tard, cap al s. XVIII ja que està escrit en un català molt ben redactat. Al mas també es conserva un important conjunt d'eines agrícoles (unes balances, dos jous, un cub, etc) i a l'era es troben les restes d'una pica de rentar de pedra i una gran roda de molí utilitzada per premsar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62208 | La Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-dels-cerdans | GAVÍN, Josep Maria (1990). Osona. Inventari d'esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | El gran casal de la Rovira o la Rovira dels Cerdans està format per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al l'est i al sud del mas. L'edifici central és una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. Els murs són de pedra local lligada amb argamassa formant un paredat comú, i amb grans carreus de pedra calcària local en els angles. La teulada és a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, a través d'una portalada adovellada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances d'ambdós pisos. Les escales són de factura força senzilla: fàbrica de pedra amb una barana forjada. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats que actuen com a principal element decoratiu. De les dues finestres que s'obren a cada pis, les de la banda est van ser modificades passant a ser convertides en balcons. I la finestra inferior de la banda oest va passar a ser un finestral. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes juxtaposats formats per un edifici d'una planta i terrat a sobre i un altre, de planta i pis amb un petit tancat al davant i que presenten una factura més moderna. És una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. El cos de més a l'oest té un ús particular mentre el segon cos té una doble funcionalitat, la part inferior és utilitzada com a galliner, mentre que el terrat té usos més domèstics. La façana est del mas té un segon cos adossat, es tracta d'una ampliació que s'organitza en base una planta rectangular de planta i pis i un eix de simetria horitzontal organitzat en petites finestres disposades en grups de tres, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Són obertures de petites dimensions, a excepció d'una finestra profusament decorada amb motius gòtics que es troba situada a l'angle sud-oest. La planta baixa d'aquesta edificació seria utilitzada amb fins agrícoles i ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas. A aquesta estructura s'afegeix un tercer cos de planta rectangular orientat de sud a nord organitzat en planta baixa i primer pis i on s'obren tres obertures, una a la planta baixa corresponent a un gran portal rectangular emmarcat amb llindes de pedra ben tallada i dos finestrals superiors (un dels quals actualment està tapiat). La planta baixa és utilitzada com a garatge, mentre que el primer pis actualment té funcions de sala, però hauria tingut usos de caire més agrícola: galeria o pallissa. La tècnica constructiva utilitzada segueix el modulat anterior de pedra de petits carreus bastament tallada i rejuntada amb morter amb grans llindes de pedra que emmarquen les diverses obertures. Aquesta darrera construcció està totalment buida en la seva fonamentació, ja que en aquest punt s'hi troba una gran cisterna excavada a la roca natural que dóna lloc a una petita bassa oberta amb una arcada per la banda est de l'estructura, feta de pedra de petites dimensions i rajola. El mas es troba tancat en aquest punt, fent un petit raval. Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat, l'accés es realitza per una porta de fusta coberta a una sola vessant amb teula aràbiga seguida d'un mur de pedra seca que s'obre cap a l'est. | 08224-42 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | El gran mas de la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l'arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d'altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles, i segurament fou la família Rovira la que tingué cura del castell en llargs moments de la seva història com queda palès en la custòdia que ha fet aquesta família d'elements tant emblemàtics com la imatge de Santa Maria del Castell i amb la presència d'elements arquitectònics de gran interès datables del segles XVI i XVII i possiblement originaris del Castell que posteriorment foren traslladats a la Rovira. A nivell constructiu el mas de la Rovira està format per un gran mas de planta rectangular que tingué dues reformes arquitectòniques durant l'època moderna cap a la banda est. En el mas no hi ha cap llinda gravada ni cap element que pugui donar una cronologia més exacta d'aquestes reformes. Actualment encara és la família Rovira la que habita en aquest mas. | 41.7737200,2.2013800 | 433626 | 4624961 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62208-foto-08224-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62208-foto-08224-42-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders formats per l'actual pallissa, i les corts per el bestiar menut (aviram, conills ,etc). Es tracta d'una construcció massissa formada per carreus de petites dimensions falcats amb rajols i pedres més petites i rejuntats amb morter, amb un alçat modern fet de totxana. Possiblement aquest cos hagués tingut altres usos menys agrícoles. Més allunyats del mas encara es troben altres annexes ramaders corresponents a les corts de bestiar gran (bòvids i sus).Aquest mas presenta diversos elements arquitectònics de gran interès artístic i històric. Destaca una pedra de grans dimensions amb un cap antropomorf esculpit i una obertura a la boca, aquest element podria haver format part d'un nimfeu o una antiga font avui desapareguda. Aquesta peça es troba situada a l'era del mas. Dos elements més a destacar són dos finestrals situats a la façana sud i est del mas: un dels quals presenta una decoració gòtica de motius florals i arcuacions, i una altra finestra rectangular decorada amb dos caps antropomorfs de petites dimensions i una barana esculpida al brancal. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62209 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-4 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | El mas original ha quedat tapat per les noves construccions. | El mas el Pujol està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar (vaques i porcs). L'era del mas, és un gran espai situat davant la façana principal que tot i haver perdut part de l'empedrat original encara conserva les seves funcions. | 08224-43 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Una primera referència documental la trobem en el fogatge de 1553 on s'esmenta a Benet Pujol, propietari del mas. A l'arxiu del mas Pujol es conserven diversos documents que fan referència a la família Pujol, a l'arbre genealògic de la família i a les propietats del mas i les seves vendes. La seva història és indisociable al Castell dels Centelles al trobar-se al peu del mateix camí d'accés. | 41.7764100,2.2097600 | 434325 | 4625254 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62209-foto-08224-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62209-foto-08224-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62211 | Can Mallorques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallorques | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | Una part no es conserva | Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original, sobre aquest segon balcó encara es conserva l'agafador d'una corriola, segurament per pujar la càrrega. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana. | 08224-45 | L'Abella | Aquest edifici es troba dins les primeres construccions edificades al nucli de l'Abella. Aquest nucli sorgí durant l'alta edat mitjana entorn un antic mas. Des del segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. Aquest primer edifici apareix esmentant en la documentació baix-medieval juntament amb dos molins propers que serien de la seva propietat. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. Els primers propietaris d'aquest antic mas ja porten aquest cognom. La nissaga Abella perdurà fins el 1433, moment en què Pere Abella es traslladà a Granollers i les seves propietats passaren a Bartomeu Vila d'Aiguafreda. Sota aquesta família, de gran rellevància a la zona del Congost. Durant l'època moderna es documenta al voltant del mas una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució d'aquest nucli anirà lligat a la història de les famílies que hi habitaven. Can Mallorques, amb la seva estructura rectangular construïda sobre el riu Congost actuava com articulador de la Plaça de l'Abella i part dels seus baixos foren utilitzats com a botiga fins als nostres dies essent una de les cases més importants de l'Abella entrada l'època moderna. | 41.7635700,2.2507400 | 437719 | 4623797 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62211-foto-08224-45-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62212 | El Fabregar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fabregar | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Gran part del mas no està habitat i aquest fet ajuda al deteriorament de les estructures. | El mas Fabregar correspon a una explotació agrícola ramadera formada per un conjunts d'edificacions annexes on destaca la zona d'habitatge i una sèrie d'edificis disposats al l'est i al sud del mas. Aquest mas es troba assentant sobre una plataforma natural que a causa del seu desnivell distribueix l'edifici en dos plans d'accessos diferenciats. L'edifici central el forma una construcció de planta rectangular orientada de sud a nord i organitzada en planta baixa i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és la pedra calcària local de dimensions mitjanes lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra local situats en els angles de l'edifici. La coberta està formada per una teulada a doble vessant de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, tot i que actualment els habitants del mas utilitzen la façana oest, i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna lloc a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'habitacions, concretament a una gran sala que dóna pas a les estances que es troben en ambdós pisos. A la façana principal es pot observar l'afegit, a la banda oest, d'un segon cos rectangular que segueix la disposició general de l'edifici. Aquesta façana presenta una estructura particular, les obertures es disposen de forma irregular en els diferents pisos: en el primer pis s'obren quatre obertures (una de les quals tapiada), totes estan emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats i amb una repisa treballada que actua com a principal element decoratiu. Dues d'aquestes, les de la banda oest van ser modificades passant a ser convertides en portes d'accés a una terrassa. Mentre que al segon pis s'obren tres obertures, dues de petites dimensions (una de les quals parcialment tapiada i que hauria funcionat com a finestral) i una tercera centrada que segueix el mateix tractament que la resta. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes disposats a banda i banda de façana formant un cobert amb funcions de terrat i un edifici rectangular d'una sola nau utilitzat com a estables. Les dues estructures formen part d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres. La façana est del mas segueix el mateix eix rectangular i amb una disposició simètrica de les obertures, amb un total de 14, en els seus tres pisos. La morfologia d'aquestes obertures és diversa en funció de les reformes arquitectòniques que s'han portat a terme al mas. Es documenten finestres motllurades amb carreus de pedra local i amb repisa treballada, juntament amb finestres acabades amb obra i finestres convertides en balcons. La fàbrica del mur continua essent la pedra de dimensions petites, mitjanes lligades amb morter i en alguns punts amb arrebossat. Per aquesta cara s'adossa un altre cos rectangular i de petites dimensions, format per tres murs de pedra local, poc treballada, actualment sense coberta i en força mal estat de conservació. Segurament aquest espai funcionaria amb una altra construcció situada al davant i actualment utilitzada com a magatzem i com a estable per al bestiar. Al voltant del mas es poden observar altres annexes ramaders de factura contemporània, actualment en ús. | 08224-46 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Aquest gran mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta com a cap de casa a Gaspar Fabragar, segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals s'esmenta el nom de Miquel Fabregar i la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna. | 41.7567000,2.1963800 | 433193 | 4623076 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62212-foto-08224-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62212-foto-08224-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62213 | Les Escoles de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-de-sant-marti | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XX | Una part de l'edifici no s'ha conservat | Construcció de planta rectangular orientada d'est a oest que es troba adossada per el mur est a l'església parroquial de Sant Martí de Centelles. Es tracta d'un edifici organitzat en planta baixa, primer pis i golfes amb la façana principal orientada al sud. Aquesta presenta una estructura senzilla en base un eix simètric modulat en tres obertures per pis. A la planta baixa s'hi troba la porta d'accés, aquesta és rectangular i es troba emmarcada per carreus de pedra local de dimensions mitjanes, ben treballats. A banda i banda de la porta hi ha un petit banc de pedra d'escassament dos metres de llargada, i a ambdues bandes s'obren dues petites finestres rectangulars. Al primer pis s'obren tres balcons, també decorats en base una llinda de pedra i un forjat senzill per a la barana. Al segon pis les obertures són més petites, es tracta de finestres que segueixen un modulat rectangular i que també estan emmarcades per carreus de petites dimensions de pedra calcària local. La tècnica constructiva de tota l'edificació és basa en la pedra de petites dimensions lligada amb morter i amb arrebossat a la part exterior i enguixat a l'interior. A l'exterior, l'arrebossat és blanc amb un sòcol en gris, a mode decoratiu i les lletres pintades en negre on diu: ESCOLA NOVA UNIFICADA. Per la resta de façanes no es pot fer una descripció gaire acurada ja que l'edifici es troba adossat a altres estructures. | 08224-47 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La construcció i funcionament de les escoles de Sant Martí s'ha d'emmarcar en el context d'escolarització de les zones rurals, entrat el segle XX, juntament amb les escoles del Pou i les de Can Miqueló. Donades les grans distàncies existents entre els diferents masos i habitatges del municipi de Sant Martí de Centelles s'obriren diverses escoles per donar suport a la gran pujada demogràfica i a la demanda d'escolarització de la zona. Aquestes escoles tingueren una curta durada en el temps i a partir dels anys 70 els alumnes passaren a centres escolars més grans situats en els municipis veïns, sobretot el de Centelles. Aquesta era una escola mixta on anaven els fills dels amos i dels masovers dels masos propers com la Rovira dels Cerdans, les Comes, la Viladevall, el Pujol, etc. No es conserva gaire documentació d'aquestes escoles, tot i que si que se'n conserva l'edifici i la modulació de les aules juntament amb part del material escolar (taules i cadires). Actualment està habilitat com habitatge. | 41.7661900,2.2048900 | 433910 | 4624123 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62217 | Cal Rejadell o Rejidell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rejadell-o-rejidell | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIX | Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. | 08224-51 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com: Martí i altres nom com Ernestany i Carrica Mereufef d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels. | 41.7349900,2.2387600 | 436695 | 4620633 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Just al costat hi ha un altre habitatge de construcció contemporània. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62218 | Can Bellavista Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-vella | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Recentment restaurat. | Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura, de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra. | 08224-52 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'edat mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada, segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima esplendor. | 41.7338400,2.2350500 | 436385 | 4620508 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62218-foto-08224-52-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62220 | Puig-Arnau o Puigarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-arnau-o-puigarnau | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Parcialment restaurat | Conjunt d'edificacions que correspondrien a un mas i les seves dependències annexes. Està situat en un petit turonet aprofitant el pendent natural del terreny, per edificar-hi un primer pis. El material constructiu emprat utilitza el carreu de pedra local, més o menys ben escairats i de dimensions variables i no gaire grans; lligat amb argamassa i carreus cantoners de dimensions més grans per consolidar l'estructura de l'edifici. De la coberta, no conservada, en resten els espais on anaven encaixades les bigues de fusta i aquesta, segurament, seria de teula aràbiga i a doble vessant. Són poques les estructures conservades referents a planta i pis i que es podrien identificar com a habitacions i espais d'ús domèstic; mentre que la resta d'estructures segurament corresponien a dependències ramaderes i altres espais de magatzem. Les obertures conservades corresponen a finestres de petites dimensions, emmarcades per carreus de pedra rojenca local, que actua com element decoratiu. Part d'aquest mas ha estat reedificat de nou. | 08224-54 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les notícies històriques referents al mas cognomitat Puigarnau o Puig-Arnau són força parques. Segons Pladevall, aquest mas juntament amb el Febrer, Presseguer, Soler del Coll, la Vall, Bellavista vella, Roqueta i Mas Bosch són anteriors al segle XIV. I els tres últims estaven ja despoblats al 1553. Aquest mas limitava amb Bellavista nova, el Soler del Coll, Bellavista vella i la Vall i els seus terrenys s'estenien al voltant del Puig Fred. Es desconeix l'evolució genealògica de la família o famílies ocupants del mas com també del paper d'aquest mas en època moderna dins la parròquia de Sant Miquel Sesperxes. | 41.7370700,2.2265400 | 435681 | 4620873 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62225 | Can Borla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borla | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. | 08224-59 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història de Can Borla és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada dins el Pla de Sant Miquel va afavorí la seva explotació i la creació d'altres petits establiments com Can Borla Petit o el Pasbrocall. | 41.7434700,2.2294000 | 435925 | 4621582 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal hi ha un rellotge de sol i un pou que han arrenjat els mateixos propietaris actuals. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62226 | Can Figuera o can Capità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figuera-o-can-capita | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Edifici format per una estructura organitzada en 3 pisos articulats en base la pendent del terreny natural. El soterrani només és visible de cara el riu Congost i el seu accés és totalment interior. Per la banda que dóna a la Plaça de l'Abella aquesta construcció s'estructura en planta i pis amb una coberta de teulada que aiguavessa a la façana. L'accés es realitza per tres portes que conformen tres façanes diferenciades. En aquestes s'hi obra de forma desigual diverses finestres, totes rectangulars i de petites dimensions, a tres de les quals s'hi van afegir tres balcons i a quatre més una barana. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga ja que les reformes realitzades per la part davantera no permeten observar la fàbrica ni les diverses reparacions de l'edifici. A grans trets es pot dir que el sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades i amb una decoració senzilla basada en l'arrebossat i el pintat del marc de les obertures imitant l'obra. | 08224-60 | L'Abella | El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella i documentat des del 1128. El sorgiment d'aquest nucli en aquest punt es deu tant per la proximitat al riu Congost com per la seva situació estratègica al costat de l'eix de comunicacions natural que uneix el Vallès amb la Plana de Vic. Entrada l'època moderna (1433) la família Vila s'encarregà dels molins i el mas Abella donant un gran impuls constructiu a la zona. Del primitiu nucli urbà destaquen establiments diversos com són una carnisseria, unes ferreries i uns molins juntament amb un hostal. L'evolució d'aquest poblament s'organitzà al voltant de la Plaça Major amb la construcció de les cases de can Mallorques, can Senir, can Maties i can Serra. Al segle XVII daten altres cases com can Craus, can Xacó, can Porret i can Fogás. Aquest edifici fou una de les cases més rellevants de l'antic nucli de l'Abella. Durant l'edat moderna avançada el propietari havia estat un capità i d'aquí en ve el nom. | 41.7638100,2.2512700 | 437763 | 4623824 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62228 | Can Tudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tudis | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XV-XVIII | Reformat | Edifici de planta rectangular format per planta i pis amb un segon cos adossat a mode de dependència orientada de sud-oest. L'estructura original presenta nombroses remodelacions en obra nova. Els murs són de paredat comú amb carreus de pedra local treballats bastament combinant amb obra. El mas s'estructura en planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis seguint un patró constructiu estable. Les obertures es realitzen mitjançant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i es troben distribuïdes a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes destinats a les diverses tasques agrícoles i ramaderes. | 08224-62 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Tot i que no tenim cap més evidència documental ni arquitectònica es pot afirmar que la construcció d'aquest mas es pot remuntar a l'època moderna. Aquesta construcció de factura senzilla es trobava a l'eix de comunicació del Castell de Sant Martí amb Centelles i per tant en l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. La seva construcció també s'ha d'associar al moment l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. El seu creixement es relaciona a la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, com can Gafes, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a l'autoconsum. | 41.7700800,2.2127400 | 434567 | 4624548 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62230 | El Tal·ló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tallo-0 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIV-XX | Edifici aïllat de planta rectangular organitzat en baixos, dos pisos i golfes en base dos cossos articulats adossats. Les estructures visibles del mas pertanyen a un gran establiment agrícola-ramader. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra local lligada amb argamassa i enguixat a sobre. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una galeria i diverses dependències annexes afegides. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i dues finestres rectangulars A la façana oest es troba adossat un segon cos organitzat en planta i pis en base quatre obertures per pis. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, quan va ser adequada com a residència. | 08224-64 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Tot i que la construcció d'aquest mas no es pot precisar amb exactitud en el temps, Mn Pladevall la situa amb anterioritat al segle XIV. La primera referència documental sobre el mateix la tenim en el fogatge de 1553 amb la figura de Joan Tal·ló. A partir d'aquest moment i durant l'època moderna aquest mas desenvoluparà una doble tasca: l'agrícola-ramadera i la de control de l'antic camí del Vallés cap a la Plana de Vic per Caldes de Montbui. | 41.7511900,2.2103300 | 434347 | 4622453 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62230-foto-08224-64-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62233 | Can Gafes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafes | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Masia de petites dimensions, de planta quadrada organitzada en planta baixa més pis amb diversos annexes ramaders. Es tracta d'una construcció de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars i una important remodelació en obra i totxana. Els angles cantoners i les obertures es troben limitades per carreus de dimensions més grans que actuen tant d'element constructiu de reforçament i com d'element arquitectònic. Les estances es distribueixen seguint el patró d'estables i espais agrícoles a la part inferior, mentre que el primer pis es distribueixen les diverses habitacions. | 08224-67 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en els diverses parròquies de Sant Martí de Centelles. Es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular situat en l'eix de comunicació del Castell de Sant Martí amb Centelles i en direcció al Vallés per Sant Quirze de Safaja i Sant Feliu de Codines. | 41.7699700,2.2120700 | 434511 | 4624537 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62233-foto-08224-67-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62242 | Can Deixafer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deixafer | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Restaurada amb materials moderns | Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'espoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. | 08224-76 | Racó de la Font | mas molt reformat al llarg del segle XX. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades al Racó de la Font es pot recular la seva construcció al segle XVI. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment segurament atribuïble al segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes del Racó de la Font i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. | 41.7486100,2.1954000 | 433103 | 4622178 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62242-foto-08224-76-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62244 | Can Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeta | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Actualment en restauració. | Edifici de petites dimensions orientat sud-nord i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció presenta una planta rectangular allargada pels extrems est i oest amb un segon cos adossat a la banda oest. La casa s'estructura en base una planta baixa i un primer pis i la tècnica utilitzada es basa en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través. La façana principal està emblanquinada i la façana s'organitza en base una porta rectangular amb dues finestres per banda, de diferents dimensions, i tres obertures rectangulars al primer pis conformant tres finestres simples i sense elements decoratius. La coberta és a doble vessant amb el carener est més llarg que l'oest. El cos adossat està format per una planta rectangular perpendicular a la casa, seguint la mateixa tècnica constructiva del conjunt. Aquest cos presenta una sola obertura i la coberta és a una sola vessant aiguavessant a l'oest. | 08224-78 | Racó de la Font | Es coneix molt poc d'aquesta construcció que es pot remuntar al segle XVI i que es troba integrada en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats. Aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms. La casa és la més allunyada del conjunt i el fet d'estar situada en una petita costa fa pensar el topònim referència aquest fet geogràfic. Les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte. Actualment s'està condicionant aquest petit mas com a segona residència. | 41.7473500,2.2001700 | 433498 | 4622034 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62245 | Can Ferra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferra | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Aquesta construcció de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, amb unes petites golfes i organitzada davant d'un pati o era central. La tècnica constructiva combina la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa amb les cantonades rematades per pedres cantoneres de tamany mig i de procedència local. La coberta és a doble vessant a teula aràbiga i a la façana principal les obertures es disposen en ordre simètric al voltant d'una porta amb arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures, emmarcades amb llindes de pedra de petit tamany es disposen de forma irregular en la resta de façanes. Com element arquitectònic singular s'ha conservat el forn de planta circular i factura de pedra local, poc treballada i lligada amb argamassa, situat a l'angle oest de l'edifici. | 08224-79 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI. Apareix en la documentació contemporània al 1843 juntament amb les cases veïnes de can Deixa fer, ca l'Oleguer i can Ferrer dins el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. La bona situació geogràfica del lloc juntament amb la proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 va portar a un creixement al llarg dels segles XVI i XVIII en un moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però per el seu topònim és lògic pensar en un ferrer o un altre ofici. | 41.7469300,2.1976900 | 433292 | 4621990 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62245-foto-08224-79-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62246 | Can Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manya | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Força restaurada. | Aquest petit edifici format per una casa i un annex es troba situat en un petit altiplà aprofitant el pendent natural del terreny. La casa consta de 2 pisos i unes petites golfes cobertes per una teulada a doble vessant en teula aràbiga. La façana principal segueix una estructura molt senzilla amb una porta quadrada i amb una llinda. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una altra de dimensions mitjanes coronada amb una llinda de pedra local. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. | 08224-80 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI i que es troba integrada en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. La bona situació geogràfica del lloc juntament amb la proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 va portar a un creixement al llarg dels segles XVI i XVIII en un moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però per el seu topònim és lògic pensar que en aquest punt hi vivia un manyà, un ofici molt propici per estar situat al peu de carretera. | 41.7442800,2.1987500 | 433377 | 4621695 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62246-foto-08224-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62246-foto-08224-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal hi ha un rellotge de sol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62247 | El Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-febrer | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Parcialment restaurada | Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agricola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. La portalada d'accés la conforma un arc de mig punt adovellat i amb un escut de la nissaga i una data. Aquest element es troba situat a la dovella central, en forma de semi-cercle formant una forma geomètrica oval. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables seguint una organització en vertical. En aquest punt destaca una finestra escultòricament molt ben treballada, d'acabat apuntat i on es troben esculpits dos caps humans. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals. | 08224-81 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La primera referència documental del mas Febrer la trobem en el fogatge de 1553 amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família, tot i això la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Sant Miquel Sesperxes, juntament amb el mas Presseguer i el Pou. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febrer. Un petit element ornamental de la porta data una possible reforma al 1565, moment d'ampliació del mas. | 41.7531000,2.2265900 | 435701 | 4622653 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62247-foto-08224-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62247-foto-08224-81-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Dins el mateix recinte del mas hi ha un pou mina per comprendre els recursos hidràulics necessaris tant per consum humà com animal. A prop de l'edifici, en el revolt d'accés a la carretera, es troba un forn de calç d'ús domèstic que presenta una clara relació amb el funcionament del mas en època moderna. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62249 | Ca la Viuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-viuda-0 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XVI-XX | Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annex, orientada de sud-oest i adaptada als desnivells del terreny. Els murs són de paredat comú; amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes ramaders. | 08224-83 | Racó de la Font | Edifici situat al Racó de la Font, Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim. | 41.7502400,2.1991300 | 433415 | 4622356 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62249-foto-08224-83-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.