Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62270 | Forn de calç del Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-febrer | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XVIII | Cobert per la vegetació | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta al mas Febrer. Es tracta d'una doble estructura circular i cilíndrica, assentada sobre el terreny natural, de mesures considerables. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada, la boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En aquest cas es tracta d'una doble boca construïda amb obra. | 08224-104 | Sant Miquel Sesperxes | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'ús particular i d'abast pròpiament local. La construcció d'aquest tipus de forn es solia fer a l'abric d'un pendent ja que facilitava el seu procés productiu tant de càrrega del forn com del posterior transport del material. La boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil realitzar l'alimentació del forn i la seva neteja. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat de forma tradicional com a material de lligar. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven les capes alternades de pedres de calcita de dimensions variables i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació del mas Valldeneu. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals s'atribueix una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de l'assentament humà al Pla de la Garga. | 41.7521500,2.2262900 | 435675 | 4622548 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62271 | Forn de calç de l'Aliguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-laliguer | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XVIII | Cobert per vegetació i terra. | Estructura que es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge de la carretera comarcal C-1413. Es tracta de les restes de dues de les boques d'un forn d'estructura circular i cilíndrica, assentat sobre el terreny natural. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada, la boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. Es poden observar restes de cendres i terra rubefectada de l'activitat del forn. No es pot aportar cap dada sobre les seves dimensions ja que es troba totalment cobert de terra. | 08224-105 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes, mas Aligué | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'ús particular i d'abast pròpiament local. La construcció d'aquest tipus de forn es solia fer a l'abric d'un pendent ja que facilitava el seu procés productiu tant de càrrega del forn com del posterior transport del material. La boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil realitzar l'alimentació del forn i la seva neteja. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat de forma tradicional com a material de lligar. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven les capes alternades de pedres de calcita de dimensions variables i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació del mas Valldeneu. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals s'atribueix una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de l'assentament humà al Pla de la Garga. | 41.7416900,2.1893500 | 432593 | 4621414 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62271-foto-08224-105-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les obres de millora de la carretera i el rebaix del marge han posat al descobert la boca d'aquest forn. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62272 | Creu de Sant Miquel Sesperxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-miquel-sesperxes | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | XVI-XX | Presenta erosió | Conjunt format per una creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest medeix aproximadament uns 60 cm d'alt està format per un gran bloc de pedra local, ben treballada. La part superior presenta una forma arrodonida en els extrems, mentre que la part inferior es de base quadrangular. El basament es troba molt erosionat a causa del temps, aquest degradadament també afecta la creu de metall, a la qual li falta un dels trams. | 08224-106 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Aquesta estructura cruciforme es pot adscriure al conjunt de creus de funció religiosa. Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies comprenen des de les creus gregues a les llatines tant esculpides com gravades amb un tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a indicadors: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, o com a símbol de poder. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. El mal estat de conservació de la factura de la creu fa que no puguem precisar més la seva cronologia. Tot i que sembla fàcil pensar la relació d'aquest element arquitectònic amb la pròxima església de Sant Miquel Sesperxes. | 41.7459500,2.2255200 | 435605 | 4621860 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62272-foto-08224-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62273 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-0 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Necessita rehabilitació | Edifici civil, de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. La façana nord també és cega i s'adossa al mas Esglésies. | 08224-107 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les referències històriques de Cal Ton s'han de posar en relació al seu emplaçament. Situat darrera el mas Esglésies i adossat per l'est a l'església de Sant Pere de Valldeneu. Possiblement aquest mas va funcionar de sagristia i casa del mossèn en època moderna. Per similituds amb el mas Esglésies, segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que l'església de Sant Pere de Valldeneu arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració entorn la vall de Valldaneu en aquest moment. | 41.7484300,2.2470100 | 437394 | 4622119 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62273-foto-08224-107-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62274 | Can Fèlix o Can Felis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felix-o-can-felis | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Necessita rehabilitació | Mas format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. La distribució interior de la casa també segueix el modulat de la masia catalana. Entrada i cuina a baix, juntament amb els estables i les habitacions al pis superior. | 08224-108 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a la baixa edat mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna que aquest petit mas va arribar a presentar una ocupació permanent. El fet d'estar habitat fins a l'actualitat ha propiciat nombroses reparacions, la més significativa de les quals s'ha realitzat durant la segona meitat del segle XX amb l'afegiment d'un cos quadrangular adossat a la façana sud. | 41.7542900,2.2171100 | 434914 | 4622792 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62274-foto-08224-108-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62275 | Can Genis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-1 | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | En runes | Queden els basaments del què hauria estat un mas format per un edifici annexat formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades. | 08224-109 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en els diverses parròquies de Sant Martí de Centelles. Aquesta construcció limitaria al sud amb can Puigventós i l'església parroquial de Sant Miquel Sesperxes. Es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular. | 41.7441700,2.2219700 | 435308 | 4621665 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62276 | Can Cuixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuixes | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | Deshabitat i en estat precari | Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. | 08224-110 | Racó de la Font | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX. | 41.7415600,2.1959600 | 433142 | 4621395 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas deshabitat, es treballen les terres de l'entorn. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62277 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-3 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XV-XX | Necessita rehabilitació | L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Farigola està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos seguint l'estructura modular de cuina i annexes al pis inferior i les estances més privades i la sala al primer pis. La façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes força austeres. Les obertures es disposen de forma irregular al llarg d'aquesta façana: dues al primer pis i una al segon pis. Al costat oest de la façana principal es troben un cos annexat format per un edifici d'una planta i pis i que presenta una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. La planta baixa d'aquesta edificació és utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas. A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders de factura contemporània. | 08224-111 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història de Can Farigola s'ha de posar en relació amb la ocupació humana del Pla de Sant Miquel i els masos existents en aquesta zona com el Febrer o el Presseguer. La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Farigola es pot situar durant l'època moderna relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals ex. Figuera, Presseguer, etc. A nivell arquitectònic no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la baixa edat mitjana. | 41.7454400,2.2261400 | 435656 | 4621803 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62277-foto-08224-111-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62278 | Can Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquetes | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XX | Necessita rehabilitació | Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà de marga amb les diverses terres de conreu al voltant. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant. | 08224-112 | Pla de la Garga | El mas Roquetes és inclòs dins el conjunt de masos anteriors al segle XIV, tot i que arquitectònicament no es pot apreciar cap evidència pertanyent a aquesta fase constructiva. Mn. Pladevall també esmenta aquest mas, juntament amb Puig-Arnau i mas Bosch com a masos despoblats al 1553. A finals del mateix segle XVI es portaria a cap una reocupació d'antics espais de conreu i segurament es tornaria a ocupar aquest mas, ja plenament documentat en el segle XVII. Al 1843 es torna a fer esment a un conjunt de masos que es tornen a reformar al llarg de l'època d'esplendor aportada durant el segle XVIII, entre aquests masos destaquen can Pere Xic, Ventroy, Jan, Deixafer, Ferrer, Olaguer, Ferra, i també s'esmenta el mas Roquetes. Aquest mas va patir una reforma important a la segona meitat del segle XX com ho demostra la part construïda en obra i actualment és una explotació agrícola ramadera en ús. | 41.7600100,2.2180400 | 434997 | 4623426 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62278-foto-08224-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62278-foto-08224-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62279 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-1 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | En runes i cobert per la vegetació. | Edifici de petites dimensions situat en un petit altiplà pràcticament en runes. De la seva morfologia s'intueix que es tractava d'una construcció quadrangular de planta baixa i pis del que en resten les parets cantoneres, algunes bigues de fusta i part de teulada i les restes d'un forn. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de la pedra local poc treballada i lligada amb morter amb una teulada a doble vessant de teula aràbiga senzilla. | 08224-113 | Pla de la Garga | La construcció d'aquest petit mas proper al mas Montpart i Can Tres Quarts (Centelles) s'emmarca en el context de reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries, algunes de les quals encara actives. L'explotació del mas es centrava en les terres de conreu més immediates i segurament fou deshabitat i abandonat al llarg del segle XIX. | 41.7573500,2.2284400 | 435859 | 4623123 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62279-foto-08224-113-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62280 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans | finals XX | Espai públic adequat com a zona de lleure on al seu centre es troba ubicada una petita font construïda de metall. Al seu voltant hi ha diversos arbres i un petit parc infantil juntament amb alguns bancs. El terra és de grava. | 08224-114 | L'Abella | Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de l'Abella a finals del segle XX. Situada en una plataforma sobre el riu Congost al carrer de Vic constitueix un lloc de trobada per la gent de l'Abella. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants. | 41.7645800,2.2509400 | 437736 | 4623909 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 62281 | Bassa de la Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-rovira-dels-cerdans | XIV-XVIII | Bassa excavada a la roca natural i parcialment construïda que actualment abasteix d'aigua al mas la Rovira dels Cerdans. La seva particularitat la conforma el fet d'estar situada sota una ampliació de l'actual mas. En la part construïda de la bassa s'utilitzen els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb morter de calç. L'edifici es sustenta sobre la bassa mitjançant una fonamentació a la roca salvada per un arc construït en pedra i que segueix la mateixa tècnica constructiva que la resta de l'estructura. Aquest arc permet la sortida de l'aigua en cas de sobreeixir i aquesta té una obertura parcial a l'exterior per a la seva gestió. | 08224-115 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | la bassa de la Rovira s'ha d'associar al funcionament del gran mas de la Rovira dels Cerdans. En un primer moment aquesta bassa, situada molt a prop del primitiu edifici del mas, tenia com a funció principal abastir d'aigua el mas de la Rovira, però amb l'ampliació en època moderna del mas la bassa va quedar integrada dins l'estructura i actualment es troba sota el garatge de la casa. El mas la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l'arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d'altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles. | 41.7736200,2.2014600 | 433633 | 4624950 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62281-foto-08224-115-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la bassa es realitza per la banda exterior est del mas. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.