Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62218 | Can Bellavista Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-vella | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Recentment restaurat. | Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura, de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra. | 08224-52 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'edat mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada, segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima esplendor. | 41.7338400,2.2350500 | 436385 | 4620508 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62218-foto-08224-52-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62219 | Can Bellavista Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-nova | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | La majoria de l'estructura ha perdut la coberta. | Gran mas situat sobre una penya de roca calcària. L'edifici es troba envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra d'arestes bisellades. | 08224-53 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta del cap de casa de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. Actualment es utilitzat per a guardar-hi el bestiar i ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes. | 41.7306300,2.2195500 | 435093 | 4620163 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62219-foto-08224-53-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La majoria d'espais privats del mas han estat reutilitzats com a estables. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62220 | Puig-Arnau o Puigarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-arnau-o-puigarnau | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Parcialment restaurat | Conjunt d'edificacions que correspondrien a un mas i les seves dependències annexes. Està situat en un petit turonet aprofitant el pendent natural del terreny, per edificar-hi un primer pis. El material constructiu emprat utilitza el carreu de pedra local, més o menys ben escairats i de dimensions variables i no gaire grans; lligat amb argamassa i carreus cantoners de dimensions més grans per consolidar l'estructura de l'edifici. De la coberta, no conservada, en resten els espais on anaven encaixades les bigues de fusta i aquesta, segurament, seria de teula aràbiga i a doble vessant. Són poques les estructures conservades referents a planta i pis i que es podrien identificar com a habitacions i espais d'ús domèstic; mentre que la resta d'estructures segurament corresponien a dependències ramaderes i altres espais de magatzem. Les obertures conservades corresponen a finestres de petites dimensions, emmarcades per carreus de pedra rojenca local, que actua com element decoratiu. Part d'aquest mas ha estat reedificat de nou. | 08224-54 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Les notícies històriques referents al mas cognomitat Puigarnau o Puig-Arnau són força parques. Segons Pladevall, aquest mas juntament amb el Febrer, Presseguer, Soler del Coll, la Vall, Bellavista vella, Roqueta i Mas Bosch són anteriors al segle XIV. I els tres últims estaven ja despoblats al 1553. Aquest mas limitava amb Bellavista nova, el Soler del Coll, Bellavista vella i la Vall i els seus terrenys s'estenien al voltant del Puig Fred. Es desconeix l'evolució genealògica de la família o famílies ocupants del mas com també del paper d'aquest mas en època moderna dins la parròquia de Sant Miquel Sesperxes. | 41.7370700,2.2265400 | 435681 | 4620873 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62221 | Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes-2 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XIX | Una part de les estructures es troben en estat precari | Mas constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i amb un emblanquinat a les façanes est i sud. A la façana principal es troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades. | 08224-55 | Torrent de Roquetes | El nom d'aquesta petita explotació agrícola-ramadera abandonada prové del topònim del torrent on es troba ubicada. El nom Roquetes és també el nom d'un altre mas datat d'època medieval situat al Pla de la Garga i la perllongació d'aquest nom podria indicar cert parentiu familiar. Arquitectònicament aquest mas és molt més modern no es pot apreciar cap evidència pertanyent a una fase constructiva anterior a l'època moderna avançada. La seva construcció es pot associar al moment de reocupació d'antics espais de conreu. Al 1843 es torna a fer esment a un conjunt de masos que es tornen a reformar al llarg de l'època d'esplendor aportada durant el segle XVIII, entre aquests masos: Pere Xic, Ventroy, Jan, Deixafer, Ferrer, Olaguer, Ferra, també es fa esment al mas Roquetes, sense especificar quin. A la façana principal del mas hi ha pintada la data de 1928, poc després, segurament a mitjans del segle XX, l'edifici es desocupà de forma definitiva. | 41.7599200,2.2181000 | 435002 | 4623416 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62221-foto-08224-55-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62222 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-1 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Molt cobert per la vegetació, en runes. | En queda molt poc d'aquesta edificació de planta rectangular totalment coberta per la vegetació. Es conserven fragments d'un paredat interior de la casa on s'aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa i amb arrebossat. A prop s'entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d'aquest mas. | 08224-56 | Sot de la Vall | Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais, en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant al 1808, s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb can Escloper, con Ramon o can Benet...Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos i la causa principal es deu la llunyania del seu emplaçament respecte els principals nuclis de població. | 41.7420600,2.2135000 | 434601 | 4621437 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62223 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-4 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | En runes, tot i que es conserva parts de teulada i d'un segon pis. | Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta. | 08224-57 | Sot de la Vall | Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas Mn. A. Pladevall situa la seva construcció anterior al segle XIV. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas i no hi ha cap element arquitectònic que aporti nova llum. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot de la Vall. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553 apareix Bartomeu Vall esmentat segurament com a representant de família o cap del mas la Vall. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. El mas resta deshabitat i mig enrunat, però els camps de conreu de la zona encara són treballats. | 41.7360300,2.2144600 | 434675 | 4620767 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62223-foto-08224-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62223-foto-08224-57-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62224 | El Soler del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-del-coll | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada en aquesta construcció utilitza el mur de paredat comú reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest, està formada per una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb un marxapeu fet d'una sola llosa de pedra, amb una orla inscrita on es pot llegir: IHS, SOLER (...), FECIT- JOAN. 13-X-44. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de tamany mitjà emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de tamany més petit amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur. Al davant de la façana est hi ha un conjunt de construccions annexes d'una sola planta i de construcció força recent que són utilitzades per guardar els ramats. I a l'altra banda hi ha l'era amb un paviment de lloses de pedra i limitada per un petit mur de pedra. | 08224-58 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La manca de documentació anterior a l'època moderna per els masos dispersos de la parròquia de Sant Miquel Sesperxes dificulta l'establiment de cronologies estables per aquestes construccions. Segons Mn. A. Pladevall el mas Soler del Coll es trobava entre els masos ja existents al segle XIV. Aquests altres edificis eren el Febrer, Presseguer, la Vall, Bellavista vella, Puig-arnau, Roqueta i Mas Bosch. La primera referència en època moderna la trobem en el fogatge de 1553 on fent referent a la parròquia de Sant Miquel Sesperxes s'esmenta a Joan Soler possible propietari del mas Soler o Soler del Coll. Serà en època moderna quan aquest mas viurà la màxima esplendor, mantenint-se actualment la seva estructura. La seva tipologia d casa forta d'estructura quadrangular i amb coberta a quatre vents la trobem al mas Presseguer o al mas Castellar de dalt. | 41.7390300,2.2201500 | 435151 | 4621096 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62224-foto-08224-58-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62225 | Can Borla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borla | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. | 08224-59 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La història de Can Borla és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada dins el Pla de Sant Miquel va afavorí la seva explotació i la creació d'altres petits establiments com Can Borla Petit o el Pasbrocall. | 41.7434700,2.2294000 | 435925 | 4621582 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal hi ha un rellotge de sol i un pou que han arrenjat els mateixos propietaris actuals. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62226 | Can Figuera o can Capità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figuera-o-can-capita | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Restaurada | Edifici format per una estructura organitzada en 3 pisos articulats en base la pendent del terreny natural. El soterrani només és visible de cara el riu Congost i el seu accés és totalment interior. Per la banda que dóna a la Plaça de l'Abella aquesta construcció s'estructura en planta i pis amb una coberta de teulada que aiguavessa a la façana. L'accés es realitza per tres portes que conformen tres façanes diferenciades. En aquestes s'hi obra de forma desigual diverses finestres, totes rectangulars i de petites dimensions, a tres de les quals s'hi van afegir tres balcons i a quatre més una barana. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga ja que les reformes realitzades per la part davantera no permeten observar la fàbrica ni les diverses reparacions de l'edifici. A grans trets es pot dir que el sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades i amb una decoració senzilla basada en l'arrebossat i el pintat del marc de les obertures imitant l'obra. | 08224-60 | L'Abella | El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella i documentat des del 1128. El sorgiment d'aquest nucli en aquest punt es deu tant per la proximitat al riu Congost com per la seva situació estratègica al costat de l'eix de comunicacions natural que uneix el Vallès amb la Plana de Vic. Entrada l'època moderna (1433) la família Vila s'encarregà dels molins i el mas Abella donant un gran impuls constructiu a la zona. Del primitiu nucli urbà destaquen establiments diversos com són una carnisseria, unes ferreries i uns molins juntament amb un hostal. L'evolució d'aquest poblament s'organitzà al voltant de la Plaça Major amb la construcció de les cases de can Mallorques, can Senir, can Maties i can Serra. Al segle XVII daten altres cases com can Craus, can Xacó, can Porret i can Fogás. Aquest edifici fou una de les cases més rellevants de l'antic nucli de l'Abella. Durant l'edat moderna avançada el propietari havia estat un capità i d'aquí en ve el nom. | 41.7638100,2.2512700 | 437763 | 4623824 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62227 | Can Marçó o Marsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marco-o-marso | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Les obertures del pis superior estan tapiades amb obra moderna. | L'edifici conegut com el Merçó, el Marçó o el Marsó està format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est i s'accedeix a la porta d'entrada a través d'unes escales de sis graons de pedra local ben tallada i de pendent pronunciat. En aquesta façana també hi havia dues obertures més, es tracta de dues finestres situades al primer pis i que posteriorment van ser tapiades. La distribució interior de la casa també segueix el modulat estàndard de rebedor i cuina i dues habitacions al pis superior. L'estança més ben conservada és la cuina, que tot i presentar evidències de foc, conserva part del mobiliari i de l'arrebossat interior. | 08224-61 | Racó de la Font | La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XIV. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu Parroquial de Sant Martí de Centelles s'esmenta a la família Merçó a partir del segle XV, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a la baixa edat mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També foren tapiades les dues finestres del pis superior aquestes ja entrat el segle XX. Les abundants evidències de foc fan pensar en un abandonament sobtat de la casa. | 41.7498200,2.1937800 | 432970 | 4622314 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62227-foto-08224-61-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A dins l'edifici es conserva una antiga cuina, un forn i un suport de pedra picada. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62228 | Can Tudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tudis | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XV-XVIII | Reformat | Edifici de planta rectangular format per planta i pis amb un segon cos adossat a mode de dependència orientada de sud-oest. L'estructura original presenta nombroses remodelacions en obra nova. Els murs són de paredat comú amb carreus de pedra local treballats bastament combinant amb obra. El mas s'estructura en planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis seguint un patró constructiu estable. Les obertures es realitzen mitjançant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i es troben distribuïdes a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes destinats a les diverses tasques agrícoles i ramaderes. | 08224-62 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Tot i que no tenim cap més evidència documental ni arquitectònica es pot afirmar que la construcció d'aquest mas es pot remuntar a l'època moderna. Aquesta construcció de factura senzilla es trobava a l'eix de comunicació del Castell de Sant Martí amb Centelles i per tant en l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. La seva construcció també s'ha d'associar al moment l'eix de comunicació clau entre Centelles i Sant Quirze de Safaja i tota la plana vallesana. El seu creixement es relaciona a la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, com can Gafes, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a l'autoconsum. | 41.7700800,2.2127400 | 434567 | 4624548 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62229 | El Montpart o Monpar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montpart-o-monpar | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Interior malmès | Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès. Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola. | 08224-63 | Pla de la Garga | El topònim d'aquest mas es troba escrit tant amb t final com sense. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'edat mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona. Pertanyia a la sufragàania de Santa Magdalena de Vilarestau (una petita ermita situada prop el mas Cerdà a Centelles). Tot i que actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat. | 41.7582400,2.2239100 | 435483 | 4623225 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62229-foto-08224-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62229-foto-08224-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta explotació agrícola pertany la meitat al terme municipal de Sant Martí de Centelles i l'altre meitat al terme municipal de Centelles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62230 | El Tal·ló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tallo-0 | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XIV-XX | Edifici aïllat de planta rectangular organitzat en baixos, dos pisos i golfes en base dos cossos articulats adossats. Les estructures visibles del mas pertanyen a un gran establiment agrícola-ramader. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra local lligada amb argamassa i enguixat a sobre. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una galeria i diverses dependències annexes afegides. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i dues finestres rectangulars A la façana oest es troba adossat un segon cos organitzat en planta i pis en base quatre obertures per pis. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, quan va ser adequada com a residència. | 08224-64 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Tot i que la construcció d'aquest mas no es pot precisar amb exactitud en el temps, Mn Pladevall la situa amb anterioritat al segle XIV. La primera referència documental sobre el mateix la tenim en el fogatge de 1553 amb la figura de Joan Tal·ló. A partir d'aquest moment i durant l'època moderna aquest mas desenvoluparà una doble tasca: l'agrícola-ramadera i la de control de l'antic camí del Vallés cap a la Plana de Vic per Caldes de Montbui. | 41.7511900,2.2103300 | 434347 | 4622453 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62230-foto-08224-64-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62233 | Can Gafes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafes | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Masia de petites dimensions, de planta quadrada organitzada en planta baixa més pis amb diversos annexes ramaders. Es tracta d'una construcció de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars i una important remodelació en obra i totxana. Els angles cantoners i les obertures es troben limitades per carreus de dimensions més grans que actuen tant d'element constructiu de reforçament i com d'element arquitectònic. Les estances es distribueixen seguint el patró d'estables i espais agrícoles a la part inferior, mentre que el primer pis es distribueixen les diverses habitacions. | 08224-67 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en els diverses parròquies de Sant Martí de Centelles. Es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular situat en l'eix de comunicació del Castell de Sant Martí amb Centelles i en direcció al Vallés per Sant Quirze de Safaja i Sant Feliu de Codines. | 41.7699700,2.2120700 | 434511 | 4624537 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62233-foto-08224-67-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62234 | Can Carabrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carabrut | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XVI-XIX | Pràcticament cobert per la vegetació i en runes. | Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 2 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajustades amb morter. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa. | 08224-68 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La documentació sobre aquesta casa o petita explotació és molt parca, sortint esmentat en els cadastres del segle XX. Per les seves dimensions i les restes conservades podem dir que la seva factura és d'època moderna i que la seva construcció tingué lloc cap el segle XVIII en el context històric d'ampliació i explotació de nous terrenys desforestats en aquest moment. Segurament i en relació al topònim de la construcció l'activitat principal que es realitzava era l'explotació forestal dedicada especialment al carboneig, junt a una agricultura incipient. | 41.7455800,2.2110400 | 434400 | 4621830 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62234-foto-08224-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62234-foto-08224-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'actual construcció de can Carabrut es troba just al costat d'aquest edifici i es tracta d'una estructura de factura contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62235 | Can Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigventos-0 | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Les construccions d'època contemporània han ocultat l'estructura original del mas. | Edifici de planta rectangular orientat est-oest formant un conjunt tancat de barri i dependències annexes de caire agrícola-ramader. La construcció principal presenta una coberta a doble vessant, amb una reforma al caient nord, i s'organitza en planta baixa pis i unes petites golfes. La façana principal la conforma una porta rectangular amb llindes de carreus, de grans dimensions, ben escairats i dues obertures de petites dimensions, una per pis. La porta presenta una petita teulada formada per un suport de fusta i forjat coberta amb teula. La resta de façanes també es caracteritzen per la presència d'obertures que han estat parcialment remodelades. La tècnica constructiva utilitzada té com a material constructiu la pedra de petites dimensions sense treballar o bastament treballada lligada amb morter de calç i un lleuger arrebossat a la façana sud. Les reformes del conjunt s'han realitzat amb obra, i més recentment en totxana. L'espai interior del mas presenta l'organització clàssica d'espais ramaders a la part baixa de l'estructura i la zona d'habitatge al primer pis. | 08224-69 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Són poques les evidències escrites sobre aquest mas constituït com una modesta explotació agrícola i ramadera en una de les vessants septentrionals del pla de la Garga. La manca d'elements arquitectònics ornamentals indica un caràcter modest de l'estructura i la presència de teula com a material constructiu ens remunta la construcció a l'època moderna, segurament durant els segles XVII i XVIII, moment de construcció de la nova parròquia de Sant Miquel Sesperxes i altres masos veïns de la zona, obrint noves roturacions i nous espais de conreu en un espai, fins el moment, forestal. | 41.7451700,2.2176700 | 434951 | 4621779 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62235-foto-08224-69-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62236 | Can Capó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capo | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XVIII | Molt cobert per la vegetació. | Gran mas, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats a l'entorn d'un petit barri tancat. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'espoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina. | 08224-70 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | Mas que s'hauria construït al llarg del segle XVIII, en un moment de recuperació demogràfica important i sobretot durant el segle XIX. Una referència a aquest mas la trobem al 1922, segurament poc després el mas passà a ser abandonat i les terres es deixaren de conrear. El seu difícil accés propiciaren la seva desocupació i actualment resta en runes. | 41.7407700,2.2129900 | 434558 | 4621294 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest mas es documenten els camps formant una lleugera pendent i que actualment es troben en desús. Resta encara tot un complex sistema de roturació i irrigació dels mateixos camps. El mas ha perdut el camí d'accés, tot i que es conserven traces del mateix en algun punt i en direcció a l'est. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62237 | Can Vila de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-de-labella | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVI | Actualment es utilitzat com a centre de cultura per l'Ajuntament de Sant Martí. | Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original, sobre aquest segon balcó encara es conserva l'agafador d'una corriola, segurament per pujar la càrrega. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana. Tres d'aquestes obertures actualment estan tapiades i una de les quals hauria estat un balcó. | 08224-71 | L'Abella | El mas Vila de l'Abella seria el nucli humà a partir del qual es desenvolupà una primera ocupació estable formada per un mas, dos molins i el posterior nucli urbà de l'Abella. Al segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. Aquest primer edifici apareix esmentant en la documentació baix-medieval juntament amb dos molins propers que serien de la seva propietat. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. Els primers propietaris d'aquest antic mas ja porten aquest cognom. Ramon Abella és el primer personatge documentat d'aquesta dinastia seguit de Arnau, Guillem i Pere. La nissaga Abella perdurà fins el 1433, moment en què Pere Abella es traslladà a Granollers i les seves propietats passaren a Bartomeu Vila d'Aiguafreda. Sota aquesta família, de gran rellevància a la zona del Congost, el mas adquirí un nou impuls. Jaume Vila va ser familiar de número del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició per la Parròquia de Valldeneu, mentre que Francesc Vila va ser batlle de les baronies de Centelles i Josep Vila rector de Sant Martí. El topònim d'aquesta nissaga apareix en el fogatge de 1553 on s'esmenta com a cap de casa de la parròquia de Valldeneu a Bernardí Vila i en el mateix s. XVI es documenta al voltant del mas una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució del mas tindrà lloc durant els segles XVII i XVIII en aquesta petita agrupació humana i les diverses remodelacions arquitectòniques del mas seran principalment una evidència d'aquest moment. | 41.7635400,2.2510000 | 437740 | 4623794 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62237-foto-08224-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn d'aquest mas ha estat molt modificat per l'acció humana i actualment es troba en el centre urbà del municipi de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62238 | Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI | Una part de les estructures es troba en estat precari | Mas constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i amb un emblanquinat a les façanes est i sud. A la façana principal es troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries, es documenta a prop una bassa-rentadora amb pedres treballades de forma circular i de factura força moderna. I també es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades. | 08224-72 | Zona de Roquetes | Mas que segons Pladevall es documenta despoblat al 1553 i que la seva construcció es podria situar al segle XIV o anterior. Les evidències arquitectòniques conservades de l'edifici són de factura força moderna limitant el coneixement de l'estructura primitiva d'aquest mas. L'estructura actual es podria atribuir cronològicament als segles XVII o XVIII, documentat tant per l'abundant presència de teula com element constructiu dels paraments com per la factura de les diverses obertures. Aquesta segona fase constructiva coincidiria amb un augment demogràfic important i una recuperació d'antics espais conreats situats en zones perifèriques de valls i planes. | 41.7282600,2.2120700 | 434468 | 4619906 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62239 | Mas Castellar de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-de-baix | PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Masia de planta rectangular orientada de oest a est, en un replà inferior dins el conjunt arquitectònic format per el mas Castellar de dalt. La distribució d'aquest mas segueix una estructura de baixos més pis i golfes amb una coberta a doble vessant, aiguavessant als costats, sobre ràfec de llosa local. Els murs són de paredat comú, amb algunes pedres carejades i rejuntat de morter d'on destaca la presència de grans pedres cantoneres, situades als angles del mas. A la façana central trobem la portalada amb una llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats; a ambdues bandes s'obren també un seguit d'obertures rectangulars, una per banda i quatre finestres a la resta de pisos, de tamany similar amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i de lleixa motllurada que acaben d'organitzar simètricament la façana. La distribució interna del mas ha estat parcialment alterada al convertir tot aquest edifici en estables per el bestiar, concretament bòvids. El cos afegit de la dreta de la façana principal, és de planta rectangular, de petites dimensions i amb coberta a dues vessants també utilitzat per a les funcions ramaderes. Davant l'edifici hi ha un petit espai obert o era que actualment ha perdut el seu ús. | 08224-73 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | La història i genealogia de l'anomenat mas Castellar de baix es troba estretament lligat al gran mas Castellar de dalt, situat sobre un replà a pocs metres de distància de l'altre edifici ja citat. Les evidències documentals del Castellar de baix es remunten al fogatge del 1553, moment en que apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu d'on es destaquen els noms de: Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. L'aparició d'aquest topònim 'jussà' indica la possible existència d'un segon mas, també pertanyent a la família Castellar situat més o menys a prop de l'anterior i que podria correspondre al mas inventariat. La família Castellar fou una de les famílies més importants de l'Alt Congost atresorant gran quantitat de béns i propietats des de l'edat mitjana fins època moderna. Pel mas Castellar de dalt la primera referència documental la trobem al 1240, moment en que es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Aquest mas havia estat identificat com el possible casal o Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. No es conserva documentació concreta per el Castellar de baix, però tant per les evidències arquitectòniques com per els paral·lels establerts amb l'altre mas, es pot dir que hauria experimentat una època de revifallla econòmica cap els segles XVII i XVIII, moment en què s'ampliaran les estructures arquitectòniques del conjunt. | 41.7368500,2.2499800 | 437630 | 4620831 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62239-foto-08224-73-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62240 | La Font del Rector o del raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-rector-o-del-raig | s. XX | Font ubicada en una petita placeta formada per un torrent, rebaixada i arreglada amb dues taules i uns bancs de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada) i una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua. En aquest punt hi ha una placa de ceràmica on es fa referència al Centre Excursionista de Centelles, junt a la data de 1970, moment del seu arranjament. | 08224-74 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Font molt concorreguda per excursionistes i caminants de la zona i de les poblacions veïnes. Als anys 70 i 80 era molt comú que la gent anés a buscar aigua a la font, fins que aquesta va ser declarada no potable i actualment aquesta zona ha quedat reduïda a un espai de lleure i esbarjo per als visitants de la parròquia de Sant Martí de Centelles, ubicada a uns 200 m de la font. L'aportació hidrogràfica realitzada per la torrentera que baixa per la Coma del Bosc, havia abastit d'aigua els masos i cases de la zona, com també a la mateixa rectoria de la Coma del Bosc, mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. La moderna canalització i gestió de l'aigua en va fer variar la seva funció principal quedant reduïda a font pública, amb la creació de cisternes. | 41.7649500,2.2041100 | 433844 | 4623985 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 62241 | Ca l'Aliguer o Aligué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laliguer-o-aligue | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada col·locats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjunt es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles. | 08224-75 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Antic mas situat al costat de l'antic eix viari que comunicava Centelles i la Plana de Vic amb Sant Feliu de Codines i el Vallès constituint una explotació agrícola ramadera de les més destacades de la zona. L'edifici segurament va ser construït cap el segle XIV, però no serà fins entrada època moderna, al s. XVI que apareix referènciat en el fogatge de 1553 amb el nom de Joana Aliguer viuda. L'època de màxima esplendor del mas serà els segles XVII i XVIII com documenten dues llindes interiors (1715 i 1817) evidenciant diverses reformes i ampliacions del conjunt. La pista sobre la família Aligué o Aliguer desapareix entrada l'època moderna i el mas passarà diverses vicissituds fins a l'actualitat. | 41.7420800,2.1909500 | 432726 | 4621457 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62241-foto-08224-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62241-foto-08224-75-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62242 | Can Deixafer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deixafer | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Restaurada amb materials moderns | Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'espoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. | 08224-76 | Racó de la Font | mas molt reformat al llarg del segle XX. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades al Racó de la Font es pot recular la seva construcció al segle XVI. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment segurament atribuïble al segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes del Racó de la Font i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. | 41.7486100,2.1954000 | 433103 | 4622178 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62242-foto-08224-76-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62243 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-1 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt. | 08224-77 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI. La casa apareix en la documentació al 1843 juntament amb els masos veïns de can Deixafer i l'Olaguer o can Ferra. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. La proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 i el creixement sostingut dels segles XVI i XVIII va donar lloc a un moment propici per a la construcció i el desenvolupament de nous oficis. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però en relació el seu topònim és lògic pensar que hi vivia un ferrer. | 41.7485000,2.1949400 | 433065 | 4622166 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62243-foto-08224-77-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62244 | Can Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeta | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Actualment en restauració. | Edifici de petites dimensions orientat sud-nord i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció presenta una planta rectangular allargada pels extrems est i oest amb un segon cos adossat a la banda oest. La casa s'estructura en base una planta baixa i un primer pis i la tècnica utilitzada es basa en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través. La façana principal està emblanquinada i la façana s'organitza en base una porta rectangular amb dues finestres per banda, de diferents dimensions, i tres obertures rectangulars al primer pis conformant tres finestres simples i sense elements decoratius. La coberta és a doble vessant amb el carener est més llarg que l'oest. El cos adossat està format per una planta rectangular perpendicular a la casa, seguint la mateixa tècnica constructiva del conjunt. Aquest cos presenta una sola obertura i la coberta és a una sola vessant aiguavessant a l'oest. | 08224-78 | Racó de la Font | Es coneix molt poc d'aquesta construcció que es pot remuntar al segle XVI i que es troba integrada en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats. Aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms. La casa és la més allunyada del conjunt i el fet d'estar situada en una petita costa fa pensar el topònim referència aquest fet geogràfic. Les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte. Actualment s'està condicionant aquest petit mas com a segona residència. | 41.7473500,2.2001700 | 433498 | 4622034 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62245 | Can Ferra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferra | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Aquesta construcció de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, amb unes petites golfes i organitzada davant d'un pati o era central. La tècnica constructiva combina la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa amb les cantonades rematades per pedres cantoneres de tamany mig i de procedència local. La coberta és a doble vessant a teula aràbiga i a la façana principal les obertures es disposen en ordre simètric al voltant d'una porta amb arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures, emmarcades amb llindes de pedra de petit tamany es disposen de forma irregular en la resta de façanes. Com element arquitectònic singular s'ha conservat el forn de planta circular i factura de pedra local, poc treballada i lligada amb argamassa, situat a l'angle oest de l'edifici. | 08224-79 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI. Apareix en la documentació contemporània al 1843 juntament amb les cases veïnes de can Deixa fer, ca l'Oleguer i can Ferrer dins el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. La bona situació geogràfica del lloc juntament amb la proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 va portar a un creixement al llarg dels segles XVI i XVIII en un moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però per el seu topònim és lògic pensar en un ferrer o un altre ofici. | 41.7469300,2.1976900 | 433292 | 4621990 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62245-foto-08224-79-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62246 | Can Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manya | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XX | Força restaurada. | Aquest petit edifici format per una casa i un annex es troba situat en un petit altiplà aprofitant el pendent natural del terreny. La casa consta de 2 pisos i unes petites golfes cobertes per una teulada a doble vessant en teula aràbiga. La façana principal segueix una estructura molt senzilla amb una porta quadrada i amb una llinda. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una altra de dimensions mitjanes coronada amb una llinda de pedra local. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. | 08224-80 | Racó de la Font | Construcció que es pot remuntar al segle XVI i que es troba integrada en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. La bona situació geogràfica del lloc juntament amb la proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 va portar a un creixement al llarg dels segles XVI i XVIII en un moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però per el seu topònim és lògic pensar que en aquest punt hi vivia un manyà, un ofici molt propici per estar situat al peu de carretera. | 41.7442800,2.1987500 | 433377 | 4621695 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62246-foto-08224-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62246-foto-08224-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la façana principal hi ha un rellotge de sol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62247 | El Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-febrer | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Parcialment restaurada | Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agricola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. La portalada d'accés la conforma un arc de mig punt adovellat i amb un escut de la nissaga i una data. Aquest element es troba situat a la dovella central, en forma de semi-cercle formant una forma geomètrica oval. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables seguint una organització en vertical. En aquest punt destaca una finestra escultòricament molt ben treballada, d'acabat apuntat i on es troben esculpits dos caps humans. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals. | 08224-81 | Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes | La primera referència documental del mas Febrer la trobem en el fogatge de 1553 amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família, tot i això la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Sant Miquel Sesperxes, juntament amb el mas Presseguer i el Pou. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febrer. Un petit element ornamental de la porta data una possible reforma al 1565, moment d'ampliació del mas. | 41.7531000,2.2265900 | 435701 | 4622653 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62247-foto-08224-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62247-foto-08224-81-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Dins el mateix recinte del mas hi ha un pou mina per comprendre els recursos hidràulics necessaris tant per consum humà com animal. A prop de l'edifici, en el revolt d'accés a la carretera, es troba un forn de calç d'ús domèstic que presenta una clara relació amb el funcionament del mas en època moderna. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62248 | Can Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabrega | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | Només queden algunes restes | Resten les quatre parets d'un gran mas format per una edificació aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt de construccions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per planta i pis amb unes dimensions de 30 per 25 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no ha conservat part de la coberta de la banda oest. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estaria dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies d'aquesta zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les altres dependències privades. La teulada hauria estat de doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos agrícola - ramaders, formen part de construccions posteriors; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, amb les funcions de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat i un forn de pedra que encara conserva la coberta. A la banda oest hi ha un altre edifici amb les mateixes característiques arquitectòniques que s'hauria utilitzat com a pahissa o magatzem. | 08224-82 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les notícies documentals sobre aquest mas són molt escasses, no apareix esmentat en els diversos fogatges de l'època moderna. La seva història segurament anirà lligada a del gran mas Castellar i a l'ocupació i explotació agrícola i ramadera de tot el pla de Castellar. Tractant-se d'una petita explotació situada en la via secundària de comunicació del mas Castellar al riu Congost i la plana vallesana, amb Tagamanent a primer terme. Pel sistema constructiu utilitzat es pot datar part de les estructures del mas cap el segle XVI al XVIII, i no hi ha evidències que ens permetin recular aquesta data. | 41.7352700,2.2546800 | 438019 | 4620653 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62248-foto-08224-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62248-foto-08224-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62249 | Ca la Viuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-viuda-0 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s.XVI-XX | Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annex, orientada de sud-oest i adaptada als desnivells del terreny. Els murs són de paredat comú; amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes ramaders. | 08224-83 | Racó de la Font | Edifici situat al Racó de la Font, Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim. | 41.7502400,2.1991300 | 433415 | 4622356 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62249-foto-08224-83-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62250 | Fòssil Campanile Giganteum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-campanile-giganteum | GRIMAL, Eduard (1995). 'Fòssils (I- XVIII)'. Revista El Portal de Centelles, n. setembre 1994 -març 1996. Ed. El Portal. Centelles. p. 22. GRIMAL, Eduard. (1993). 'Exposició permanent de Paleontologia (fòssils)'. Ed. Ajuntament de Centelles. | 38 milions | No presenta cap tractament secundari d'origen antròpic. | Exemplar de Campanile Giganteum de la família certidae (Molusc). Aquest fòssil pertany a la classe gasteròpode, de l'ordre dels mesogasteròpodes. Es tracta d'una peça de dimensions mitjanes respecte altres exemplars de la seva espècie amb unes mesures aproximades de 40 cm de llargada per uns 20 cm d'amplada. Aquests cargols en forma de torres i obertura ovalada i obliqua poden presentar nombroses voltes, en aquest cas concret se'n comptabilitzen 7. Les primeres voltes presenten costelles espirals llises o granuloses, amb un creixement lent i regular separades per sutures ben marcades i les estries del creixement. Les primeres voltes del cargol són les coltes apicals, que només es troben en les fòssils que no han sofert un desballestament previ. En general aquests fòssils són de forma betònia i es troben en les fàcies carbonatades i en les sorrenques. Es tractava d'un animal que es desplaçava arrossegant el musculós peu ventral que el sostenia i amb la conquilla lleugerament inclinada cap enrera. | 08224-84 | L'Abella | Aquest fòssil datat del Cenozoic, concretament l'Eocè mitjà fou trobat en el terme municipal de Sant Martí de Centelles i és una donació realitzada a l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles per part d'un afeccionat a la paleontologia. Aquest tipus de fòssil pertany a la era Terciària i forma part dels fòssils gasteròpodes o cargols gegants que presenten una forma molt comuna de cargolina o cargol allargat. Les treballes més antigues d'aquesta espècia corresponen al Cretaci superior, però el seu moment de màxim esplendor serà l'era cenozoica i concretament l'eocè mitjà. En començar el terciari, apareix a la zona central de l'actual Catalunya un mar interior que connectava directament amb la zona atlàntica per la seva banda oest. En aquest moment l'activitat interna de la terra donà lloc a moviments tectònics i volcànics que originaren part de les serralades actuals i és quan es documenten un important presència de gasteròpodes, crustacis, spondylus o bicalves, ammonites... i alguns vegetals, juntament amb els primers precedents dels dinosaures. | 41.7639500,2.2509200 | 437734 | 4623840 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El terme municipal de Sant Martí és força ric en troballes paleontològiques, concretament s'ha trobat fòssils (tots adscrits al període Cenozoic de l'Eocè Mitjà) a la part baixa del riu Congost, els plans del Fabregar i la Rovira dels Cerdans, al mateix Castell de Sant Martí, al Pla de la Garga i la zona de Roquetes. Alguns d'aquests exemplars es troben recollits i documentats a la Sala de Paleontologia a la Casa de Cultura de l'Ajuntament de Centelles. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62251 | Imatge de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-maria-del-castell | <p>---'Jaime Vilatimó nos habla sobre los orígenes del culto parroquial '. Programa de la Festa Major, 1956. Ajuntament de Centelles. ROVIRA, J. (1997). 'El Castell de Sant Martí' a La costa de Centelles. Programa de Festa Major d'Estiu. 1997. Ajuntament de Centelles. P. 55-56. TORRAS, C.A. (1888). 'Excrusió a Centellas. 15 de Decembre de 1878' Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (BACED). P. 351-356.</p> | s. XIII | <p>La imatge de Santa Maria del Castell està formada per una Maiestas Mariae. La seva alçada és d'uns 70 cm d'altura per uns 30 cm d'amplada formant una verge amb un Infant assentat a la falda sobre un petit pedestal o base de fusta quadrangular. La talla es va realitzar en blocs monolítics posteriorment treballats amb policromia i, més tard, amb la tècnica del recobriment. Es tracta d'una figura simètrica de gran hieratisme tant en les faccions de la figura principal com en les extremitats superiors de la verge i el mateix infant. Santa Maria presenta un cap lleugerament allargat i rectangular coronat amb una corona plana i a les mans hi porta una bola del món i un ciri. La rigidesa caracteritza la verticalitat de la composició, només trencada per la vestimenta de roba que la subjecta. A la seva falda s'hi troba un infant de dimensions desproporcionadament inferiors a les de la verge. Es tracta d'una petita figura també policromada i coronada vestida amb una túnica i que subjecta un castell amb la mà esquerra mentre que la mà dreta la té alçada. Tot i que el conjunt té un marcat estil romànic, aquesta imatge fou parcialment remodelada sobretot en les extremitats superiors i el rostre; els braços li foren amputats i la imatge de l'infant substituïda. Les posteriors reparacions no permeten apreciar la talla en la seva posició original i la vestimenta que porta en limita el seu estudi.</p> | 08224-85 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | <p>La imatge de Santa Maria del Castell ha estat catalogada com una escultura del segle XIII tallada en fusta. La talla de fusta fou una de les tècniques en la construcció i en la decoració medieval més emprades tant per elements estructurals com per mobiliari quotidià i litúrgic. Aquesta escultura pertany al grup d'imatges eclesiàstiques de corrent marià. Aquesta escultura ha estat reformada i mutilada al llarg del temps, sobretot en les extremitats superiors i el rostre, que fou remodelat. Com a resultat de la seva última restauració al 1860 li tallaren els braços i fou renovada la imatge de l'infant. Passant d'una possible situació primitiva sobre el genoll esquerra de la Mare va passar a ocupar una situació central convertint-se en una figura llevadissa. En aquest moment també es posà dins una suport o tron on hi ha gravada una inscripció que pretén fer remuntar els seus orígens i els del llinatge Centelles al rei god Suintila al 634. Aquesta darrera intervenció convertí la Mare de Déu del Castell en una imatge de vestir. El 1888 va ser traslladada del castell a la parròquia de Sant Martí, i al 1897 a la capella adossada a la paret de tramuntana de l'església, actual panteó familiar dels Centelles. El 1936 la imatge de Santa Maria va ser salvada pels habitants del mas la Rovira essent col·locada a l'església de Sant Martí després de la guerra. El seu actual altar fou inaugurat el 1957 en completar-se la decoració de l'artista Elissa Lagoma. La Verge del Castell ha estat la patrona de la rodalia de Sant Martí, tant per la seva antiguitat com per les vicissituds que ha sofert ha esdevingut la imatge més coneguda i apreciada de la zona.</p> | 41.7655800,2.2043500 | 433865 | 4624055 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62251-foto-08224-85-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | desconegut | La Mare de Déu del Castell ha estat protagonista i ha format part de nombroses llegendes. La seva talla ha desaparegut i aparegut diverses vegades. Segons César August Torras, al peu de la imatge hi ha la següent inscripció: 'esta santa imagen fue venerada en el año 634 en este palacio de recreo que edificó el rey godo Chintila, cuándo la invasión de los moros, fue escondida por los cristianos y luego hallada por Clotaldo de Crahon ,que con el ejército de Carlomagno conquistó este castillo. En el que fué venerada cerca de 1000 años hasta que fue profanada por los partidarios de Felipe V. En 1849 fue de nuevo hallada entre las ruinas por Don Benito de Llanza, conde de Centellas, y en 1860 luego restaurada, se colocó con gran solemnidad en su altar, en cumplimiento de un voto hecho por el mismo conde de Centellas por haberse salvado tres de sus hijos quando veia por momentos desaparecer a toda su familia por el contagio del sarampión. Aquí permanezca hasta la consumación de los siglos. Amén. María Madre de Dios, rogad por la casa de Centellas.' Aquesta llegenda permetia lligar la casa de Centelles a un origen franc. Una altra llegenda lligada amb la Mare de Déu data del segle VIII, en aquest moment i a causa de les invasions sarraïnes, la imatge va ser traslladada cap a un lloc segur 'añ edificio que, en ruinas aún, se encuentra entre la Rovira y Sauva Negra, en el lugar conocido por Casa de Santa Maria, donde fue venerada durante toda la ocupación musulamna, hasta el año 792 que, con motivo de la reconquista del Castillo de Sant Martín fue éste a partir de entonces, el nuevo lugar de veneración de la imagen'. Posteriorment la verge va desaparèixer més cops, una de les quals durant la Guerra Civil (1936-1939) moment en que va ser guardada a la Rovira dels Cerdans, i en aquest últims anys també va desaparèixer per un curt període de temps. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62252 | Font de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lajuntament-0 | s. XX | Estructura de factura contemporània formada per pedres de procedència local i de dimensions petites i irregulars lligades amb ciment presentant una estructura semicircular assentada a una base quadrangular construïda seguint el mateix sistema. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra coberta amb una reixa de metall; a la part central hi ha gravat l'escut de Sant Martí de Centelles format per un rectangle coronat amb dos cims coronats per una àliga i un castell, i una capella; mentre que a la part inferior està format per l'escut de la família Centelles. I també una inscripció a quatre línies on es pot llegir FONT DE L'AJUNTAMENT, 1985. A la part exterior hi ha una imatge religiosa. | 08224-86 | L'Abella | La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la construcció del nou ajuntament i consolidació d'aquest espai urbà. Com es pot apreciar a la inscripció gravada a la pedra de suport de la font, aquesta fou construïda al 1985. Aquest espai es força concorregut tant per els infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com per els vianants i habitants del municipi. | 41.7639900,2.2511500 | 437753 | 4623844 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62252-foto-08224-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62253 | Voltants del dolmen del Serrat del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-del-dolmen-del-serrat-del-duc | AAVV. (1984). Història d'Osona. Ed. Eumo. Vic. p. 36-37. BATISTA NOGUERA, R. (1963). SEPULCROS MEGALÍTICOS DE LA COMARCA DE Vic. Corpus de Sepulcros megalíticos. España: Fascículo 2. Instituto de prehistoria y arqueología de la Diputación provincial de Barcelona. Barcelona. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. Ausa X. Vic. p. 102-104. GUDIOL, J.M. (1914-1917). Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vol. I-II. Vic. MAÑÉ, A.; MARTÍNEZ, J.; MONTOLIU, J. (1990). 'Aiguafreda, el Brull, Seva, Sant Martí de Centelles. Osona-Vallès Oriental'. A Vètex, p. 127-130. TARRADELL, M.; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalitico: el dolmen del Duc en San Martín de Centellas (Barcelona)'. a Ampurias VI, p. 305. PERICOT, LL. Smc i cp p. 152. SOLÀ, F. (1983). 'Aiguafreda' a Temes Aiguafredencs I. Ed. Humanitas. P. 9-11. | 2100-1500 | La superficialitat del jaciment no ajuda a la seva preservació | Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat del Dolmen del Serrat del Duc (Terme municipal de Centelles, Osona). En aquest sepulcre s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 2 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realitzades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que envolta la zona. | 08224-87 | L'Abella | Aquest espai es pot considerar de gran interès arqueològic tant per la proximitat del dolmen com per les troballes realitzades. La zona va ser prospectada i el túmul excavat per A. Panyella i M. Tarradell al 1944. Posteriorment al 1961 s'hi realitzà una reexcavació i un estudi planimètric i topogràfic. Al llarg de la intervenció es recuperà poc material, escàs i fragmentat, a la terra de l'exterior del sepulcre. A la càmara interior no s'hi trobà pràcticament res donada la forta pendent del terreny. Les troballes, consistiren en diversos fragments d'ossos humans, ceràmica i algunes denes de collaret. Concretament, diversos fragments humans de costelles, tíbia i falange, un fragment de mandíbula inferior, que conservava en un dels seus alveols un premolar, 4 peces dentals i 5 molars d'adult. La ceràmica trobada es centrava en escassos fragments de ceràmica informe i sense decoració, de pasta negra amb un desgreixant tosc. Com objectes ornamentals destaca una dena circular de pecten fragmentada, de 5 mm de diàmetre i 3 d'espessor i 2 fragments de valva de pecten. Tot el material trobat fou dipositat al Museu Episcopal de Vic, on resta actualment. Es desconeix l'existència de cap més sepulcre megalític a la zona, tot i que no seria estrany pensar en una ocupació durant el neolític d'aquesta zona ben comunicada al costat del Congost i a l'abast dels recursos més necessaris per tota comunitat humana. Aquesta zona de vies i passos permetria enllaçar la vall vallesana amb l'interior, a més de tenir importants recursos hidràulics i unes condicions òptimes per la caça i recol·lecció, sense deixar de banda una agricultura incipient. L'assentament d'aquestes poblacions es feia tant a l'aire lliure com en bauma i abric i els paral·lels més propers els tenim en el conjunt de dòlmens i menhirs dels municipis veïns de Seva i Aiguafreda documentant una àmplia ocupació de tota el territori de l'Alt Congost. | 41.7627600,2.2433500 | 437104 | 4623713 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62253-foto-08224-87-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'estructura dolmènica del Serrat del Duc es troba ubicat dins el terme de Centelles (Osona), però pel fet d'estar just a la partió dels dos municipis es pot considerar que els voltants del dolmen afecten al terme de Sant Martí de Centelles. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62254 | L'hostal de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-de-labella | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XII-XX | Actualment l'edifici no conserva cap reminiscència de l'època. | Edificació allargada disposada davant el riu Congost i orientada de nord a sud. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos. L'abruptuositat del terreny ha portat a una adaptació de l'estructura construïda formant diferents alçats i cossos on es distribuirien les diferents dependències de l'hostal. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona i còdols de riu lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior. | 08224-88 | L'Abella | L'origen del nucli urbà de l'Abella el trobem durant l'edat mitjana amb la presència d'una primera ocupació estable formada per un mas, dos molins i el posterior nucli urbà de l'Abella. Al segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. La seva particular situació com a lloc de pas afavoriren la creació d'un hostal i diversos edificis de serveis que daten ja de l'època moderna. Al mateix s. XVI es documenta al voltant del mas Abella, i posteriorment Vila, una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució del mas tindrà lloc durant els segles XVII i XVIII en aquesta petita agrupació humana i les diverses remodelacions arquitectòniques de l'hostal seran una evidència d'aquest moment. Es poca la documentació que queda d'aquest hostal tot i que s'esmenta per tradició oral un episodi que tingué lloc al 1614 quan l'hostaler, Ramon Pujol, de l'hostal d'en Vila de l'Abella súbdit del comtat de Centelles fou assassinat pels bandolers de la quadrilla d'en Trucafort. Actualment l'edifici no conserva cap reminiscència de l'època. | 41.7637800,2.2514900 | 437781 | 4623820 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62254-foto-08224-88-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62255 | El camí empedrat de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-empedrat-de-labella | ESTRADA, J. (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Museu de Granollers. ESTRADA, J. (1983). Notes històriques sobre camins antics i moderns de la rodalia de Granollers. Ponències. Associació cultural. Granollers. LLOBET, S. (1951). Granollers. Estudio geográfico e histórico. Granollers. MAYER, M. (1992). Una vegada més sobre el camí antic i el seu pas per Aiguafreda. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n. 29. MOLES, MD. (1982). Els Ausetans i la ciutat d'Ausa. Osona a la Butxaca. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 63-78. PÀMIES, A. PANOSA, M. PARDO, J. (1985).Excavació d'urgència al camí de Sant Martí de Centelles- Aiguafreda. Memòria d'excavació arqueologia. Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PARDO, J.; PÀMIES, A.; PANOSA, M. (1987). 'El camí empedrat de l'Abella'. a Temes Aiguafredencs, n. IV. Ajuntament d'Aiguafreda. | III aC-XX | Parcialment cobert per la vegetació | La descripció d'aquest camí ens la proporciona les dades d'una intervenció arqueològica que consistí en la neteja de part del camí, partint del tram que ja era visible i que sorgia del pont de l'Abella. Aquest estava construït amb pedres de grandària mitjana seguint el pendent en direcció sud. La zona intervinguda va presentar una extensió de 12'5 m i amplada mitja de 2'56 m, sense ser possible la seva ampliació a causa d'una important destrucció, realitzada en època incerta, tant natural com antròpica. En aquest tram es trobava un estrat de reompliment que corresponia a l'anivellament del camí. No fou possible la documentació de l'amplada total del camí, tot i l'existència d'un dels marges del camí constituït per un mur de contenció que el protegia de l'acció erosiva del riu. L'obertura d'una cata en aquest punt també va permetre documentar una sèrie de desguassos, situats a mitja alçada i que actuaven com a reconductors de les aigües cap el riu. El nivell de preparació superior contenia pedres més petites amb terra, actuant com a coixí de l'enllosat superior. L'empedrat que recobria el camí estava constituït per còdols petits sense cap disposició concreta. Aquests anaven sobre la preparació de terra i pedres petites. La part superior del mur de contenció anava rematada per unes pedres grosses, carejades, les quals actuaven com elements per fixar l'empedrat menut. Aquesta filera d'empedrat amb blocs grossos tenia una disposició lateral en tot el sector. En un punt del camí hi anaven encaixats 4 blocs verticals que actuaven com a para-rodes dels carros, els quals sobresortien entre els 44 i 31 cm per sobre el nivell de pavimentació. Aquesta tècnica de protecció dels marges s'ha utilitzat en diverses èpoques. | 08224-89 | L'Abella | El coneixement i documentació d'aquest antic camí va venir propiciada per la urgència arqueològica realitzada prop del pont de l'Abella arran de les obres de la construcció de la nova carretera, actual C-17 tram la Garriga-Aiguafreda, que va tenir lloc entre els dies 7 i 25 d'octubre de 1986 i va anar a càrrec dels arqueòlegs Jordi Pardo, Anna Pàmies i Maribel Panosa amb la promoció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El projecte de la nova carretera d'Aiguafreda afectava amb la zona del pont de l'Abella, de gran potencialitat arqueològica i la intervenció afectà el tram 9/600 i 10/300. Les diferents fases arquitectòniques documentades en l'excavació arqueològica permeteren documentar diferents moments constructius: Una primera fase inicial correspondria al moment anterior a la construcció del camí documentat amb la presència de la roca calissa dolomítica. Una segona fase aniria associada a la preparació de l'empedrat. Aquest estava format per un nivell de pedres ben disposades i no gaire grans i, per sota, un estrat de pedres de tamany més gran que es recolzaven a la roca del riu i que no es va poder datar. Una altra fase correspondria al moment de la construcció del pont i del camí empedrat, cronològicament datat cap el 1740 per la construcció del Pont de l'Abella i per la relació existent entre el marge inferior del camí i l'enllaç amb el parament del pont. Una següent fase, seria la d'utilització del camí des del 1740 fins al segle XIX i posteriorment el seu desús al projectar-se el nou traçat de la carretera de Ribes poc després del 1848. els nivells de destrucció d'aquesta zona vindran documentats tant pel reaprofitament dels blocs de pedra del camí, com per la utilització de la petites terrasses fluvials com a zona de petits horts de regadiu. La realització d'aquesta intervenció arqueològica no va permetre consolidar la hipòtesi prèvia de l'existència de les restes d'un camí d'època romana o anterior, malgrat els diversos indicadors que avalaven els diversos elements geogràfics i topogràfics així com el context arqueològic de la zona. Aquesta intervenció arqueològica va permetre documentar l'existència d'un antic camí de cronologia incerta que tindria com a element associat el mateix pont de l'Abella ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar que aquestes pedres són reaprofitades. Ja que la zona proveeix d'importants recursos petris per si mateixa. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es situava l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Vorejant el riu Congost, aquest camí ral travessava vàries vegades d'un cantó a l'altre de riu. | 41.7641900,2.2518600 | 437812 | 4623865 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62255-foto-08224-89-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Caldria fer una neteja i una senyalització d'aquest antic camí. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 62256 | Pont de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-labella | CRUELLS, A.S. (1997). 'Petites històries de ça beya'. Programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles. L'Abella. MASNOU, Josep Maria. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals s. XVI-XIX. Temes Aiguafredencs IV. Ajuntament d'Aiguafreda. | 1740 | Pont de tres arcades orientat nord-est a sud-oest sobre el riu Congost. Es tracta d'una estructura massissa construïda en pedra calcària local de grans i mitjanes dimensions a les fileres posteriors i pedra carejada recollida a les ribes del riu a la part superior. Aquesta pedra anava rejuntada amb morter de calç i fang. Els pilars de suport del pont presenten un total de dos contraforts de secció circular també construïts en pedra per consolidar la resistència de l'estructura. Les arcades del pont presenten un reforç de pedra que emmarca les obertures i que alhora actua com element decoratiu. L'arc central és un carpanel de 5 centres mentre que els laterals també carpanells, al tenir menys angle són de 3 centres. Els arcs es construïren pel procediment comú, mitjançant cimbres de fusta i un reompliment de terra, posteriorment s'adossaren els tajamres i s'aixecaren les baranes presentant certa discontinuïtat entre aquestes i la resta del pont. En dos dels arrencaments del pont o pilars, que es troben assentats sobre la roca natural, es localitzen dues obertures més, també emmarcades amb pedres de dimensions més grans i que permetrien el pas de l'aigua en cas d'inundacions. Les baranes, de la part superior i interior porten un arrebossat de morter per protegir-les de l'erosió i del trànsit. També presenten restes de morter l'intradós dels arcs i els canals per protegir l'obra i facilitar el flux de l'aigua en les crescudes del riu. | 08224-90 | L'Abella | El moment de més creixement del nucli de Sant Martí de Centelles, i la zona de la riba esquerra del Congost tingué lloc entre els segles XVIII i XIX. En aquest moment es bastiria un nou pont que tindria com a principal objectiu el de facilitar les comunicacions entre Sant Martí de Centelles i el raval que s'originà des del segle XVI cap a l'actual Aiguafreda. L'activitat d'aquest nucli estava orientada al l'hospedatge i als serveis, com a hostal del camí ral amb ferreries, una carnisseria, etc. El 1740 es construí el pont i un mur de contenció al marge inferior esquerra del camí com ho indicava una llinda gravada amb la data de 174- , sota el regnat de Felip V. La documentació sobre aquest pont i el seu entorn és força escassa, aquest apareix com a límit del terme parroquial de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt en les diferents visites pastorals del Bisbe de Vic (segles XVI al XIX) i també s'esmenta la seva presència i el seu ús en els diferents Amillaraments (1929) i Cadastres (1946). L'excavació arqueològica realitzada prop del pont de l'Abella arran de les obres de la construcció de la nova carretera, actual C-17 tram la Garriga-Aiguafreda, que va tenir lloc entre els dies 7 i 25 d'octubre de 1986 i va anar a càrrec dels arqueòlegs Jordi Pardo, Anna Pàmies i Maribel Panosa amb la promoció del Servei d'Arqueologia va permetre documentar la relació directa d'una de les fases arquitectòniques existent entre el pont i el camí documentat. Aquesta coetanietat fa pensar en la lògica utilització de les dues estructures en el mateix moment permetent documentar una fase del pont i la via de circulació del moment. | 41.7642100,2.2518500 | 437812 | 4623868 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62256-foto-08224-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62256-foto-08224-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Amb la construcció de l'actual C-17, el pont de l'Abella quedà ocultat sota el nou vial elevat de l'autovia. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62257 | Dovella de la casa n. 3 del carrer Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-la-casa-n-3-del-carrer-sant-jaume | s. XVII | Dovella que ha estat parcialment restaurada. | Motiu decoratiu que forma part d'una dovella integrada en un arc apuntant situat a l'accés de la façana principal d'una casa. Dins un petit escut esculpit en un rectangle arrodonit pels extrems s'hi troba esculpida una orla amb un compàs i un martell al seu interior. A sota la mateixa llinda la data de 1680. Les dimensions d'aquest element oscil·len entre els 14 cm d'alçada i 10 d'amplada. | 08224-91 | L'Abella | El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella o Apilla documentat des del 1128 tenint com a eixos principals l'antic camí ral i el riu Congost. El desenvolupament d'aquest petit nucli tingué lloc en època moderna, durant els segles XVII i XVIII es construïren noves edificacions i habitatges per la gent d'ofici de la zona. L'ampliació del pont i dels serveis ajudaren a aquest creixement. Concretament, la dovella amb les insígnies d'un constructor evidencien l'existència d'aquest ofici al segle XVII. | 41.7603300,2.2496500 | 437625 | 4623439 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Són abundants les reutilitzacions de llindes de portes i finestres com element arquitectònic decoratiu en molts dels habitatges actuals del nucli urbà de Sant Martí de Centelles. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 62258 | Molí de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-labella | Arxiu Capitular de Vic. Liber Dotationum Antiquorum. Armari 37. Foli 103. ROCAFIGUERA, Francesc. (1985). La documentació dels segles IX- XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Ajuntament d'Aiguafreda. PLADEVALL, Antoni; LLAVINA, Jordi. (1997). Els molins del terme senyorial de Centelles. 500 anys del Molí de la Llavina (1497-1997). Ajuntament de Centelles i Centre d'Estudis Centellencs. | XII-XX | Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior, a tocar del riu Congost format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i el carrer, espai que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés 1'60 m d'altura amb llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat. | 08224-92 | L'Abella | Les primeres evidències sobre els molins de l'Abella i el topònim Abella es remunten al 1128 quan les terres de l'Abella 'in Congosto ad ipsam Abeiam' van ser cedides a la catedral de Vic juntament amb altres molins i terres que eren del monestir de l'Estany. Concretament al 26 de desembre de 1128 és diu que Pere Ramon Tarradell, canonge de Vic, dóna a la canònica de Sant Pere de Vic un molí situat al Congost en el lloc de l'Abella i altres béns que té a Taradell. En el Liber Datationum Antiquorum foli 103, s'esmenta 'ipsum mulinum quod est in Congusto scilicet ad isam Abeiam quod fuit Gualdi'. En un document del 1242 s'esmenta que aquests molins eren propietat del monestir de l'Estany i que estaven situats dins el terme del mas de l'Abella , dels Vila d'Abella, al peu del camí ral. El monestir se'n va desprendre el 1376 i els va adquirir, juntament amb el mas, l'hereu de l'Abella, que més tard apareix com a súbdit de la família dels Centelles. Ramon Abella és el primer esmentat de la dinastia i després el segueixen els seus descendents: Arnau, Guillem i Pere Abella. Al 1433 la família cognomitada Abella es va traslladar a viure a Granollers i va vendre el seu mas, un hostal prop el camí ral, i dos molins situats al Congost a Bartomeu Vila, que hi va anar a viure i convertí la masia en la seva residència. Aquests molins aniran apareixent al llarg de l'època moderna. La documentació referent a aquesta etapa es troba recollida a l'arxiu de la família Rocafiguera de Vic, antics propietaris de la Vila de l'Abella. No tenim cap document que relati les condicions en què es trobaven aquests molins ni la seva exacta ubicació, tot els mateixos documents relaten la seva proximitat al riu Congost. Tampoc coneixem quin tipus de règim jurídic i tributari estaven sotmesos tot i que no seria d'estranyar una certa dependència respecte els comtes de Centelles. | 41.7631700,2.2514900 | 437781 | 4623753 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62258-foto-08224-92-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La seva ubicació al costat del riu i el seu caràcter isolat, juntament amb la consistència dels murs conservats i la seva tipologia fan pensar que es tractaria d'un dels molins esmentats en la documentació escrita. Al seu interior i al pis inferior encara es conserva part de l'estructura mecànica del molí. | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62259 | Creu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti | BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona. FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona. GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (1987). Centelles, aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles. p. 302-303. | XVII | Creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest de 50 cm d'alt està format per tres blocs de pedra local, ben treballada i bisellada en els extrems. Tot i que els elements arquitectònics ornamentals són força parcs, cal destacar el treball del bloc de suport de la creu que imita la part superior d'un capitell. | 08224-93 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | La creu ubicada al replà de l'església de Sant Martí de Centelles es pot classificar en el conjunt de creus utilitzades com a padró de funcions clarament religioses. Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies comprenen des de les creus gregues a les llatines tant esculpides com gravades amb un tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a indicadors: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, o com a símbol de poder. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. Concretament la creu de Sant Martí és de factura força moderna, segurament bastida en un moment de remodelació de la mateixa església, en època moderna avançada, cap el s. XVIII. Durant l'època moderna es va utilitzar com a padró. | 41.7659400,2.2046900 | 433893 | 4624095 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 62260 | Pou-mina del Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mina-del-mas-blanc | XVI-XVIII | Tot i estar situat en un camp de cultiu conreat, el manteniment d'aquesta estructura és correcte. | Construcció que correspon a un pou mina ubicada prop de la casa i masia del Mas Blanc, en un camp situat al costat del camí cap a la casa. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de petites dimensions i carreus molt poc treballats lligats amb terra i poca calç. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de morfologia semiesfèrica, la boca del pou és rectangular es troba tancada. Es desconeix la fondària del pou que actualment encara es troba en ús i abasteix al mateix mas. | 08224-94 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | L'aigua d'aquest pou no és potable, proveïa d'aigua a la masia del mas Blanc i també servia per abeurar els animals i regar una horta petita. La seva construcció s'ha d'associar a la ocupació humana de la zona i a la necessitat de recursos hidràulics. Segurament es tracta d'una obra d'època moderna, concretament del s. XVIII, moment de gran auge demogràfic i important activitat constructiva a la zona. | 41.7439800,2.2034100 | 433764 | 4621658 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 62261 | Llegenda del castell de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-sant-esteve | CATALÀ, P. (1983). Llegendes de Castells Catalans. Dalmau Ed. Barcelona. ROVIRA, J. (1997). 'El Castell de Sant Martí' a La costa de Centelles. Programa de Festa Major d'Estiu. 1997. Ajuntament de Centelles. P. 55-56. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell. Sant Vicenç de Castellet. P. 27-28. | XVIII-XIX | No es massa coneguda | Com en molts altres castells, el Castell dels Centelles ha donat peu a multitud de llegendes, la majoria de caràcter enigmàtic i misteriós. Aquest conjunt de relats es poden agrupar en diferents llegendes. Una sobre l'origen del castell o el seu nom, una altra de força comuna és l'existència d'un túnel subterrani per poder fugir i una darrera és la gran capacitat per resistir els setges enemics. La tradició popular relata que cap el segle VIII el castell de Sant Martí estava en mans dels sarraïns. Aquest període d'ocupació musulmana també el trobem present en molts altres castells com Sant Julià, Casserres, Sameda, Savellana, Brull, Cruïlles, Torroella, Sentfores, Orís, etc. S'explica que després d'un llarg setge per part de les tropes cristianes dirigides per Ludovic Pius el castell encara resistia sota la dominació sarraïna i que va ser un humil pastor de la vila de Santa Coloma que va proposar lligar a les banyes de 50 bocs uns feixos de llenya. Aquests animals els van deixar anar de nit amb les teies o torxes enceses fent creure als musulmans que pujava una tropa molt nombrosa a atacar el castell. Els moros en veure aquella quantitat de teies es van ven espantar i van fugir. Des d'aquesta feta el lloc s'anomenà Centelles per recordar les cent teies que feren fugir els enemics. Una altra versió de la llegenda assenyala que les posicions erren al revés. Els cristians ocupaven el castell i els musulmans atacaven. Els cinquanta bocs amb les seves cent banyes enceses, castell avall, varen fer foragitat els musulmans espantats. Una altra llegenda explica que mentre els moros eren els amos del castell de Sant Martí, hi feren construir una mina o túnel que anava des del castell fins a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, a l'altra banda de cinglera, per poder escapar-se en cas de perill. La llegenda de l'existència d'un túnel o passadís secret, també apareix en diferents moments històrics. En un dels casos s'explica que després d'un llarg setge al castell, ja en època moderna, els estadants del mateix obriren les portes als enemics amb plates de fruita i peix fresc. La tradició situa aquest túnel a la Casa del Moro. | 08224-95 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Són diverses les llegendes sobre el castell dels Centelles i tot i que se'n desconeix el seu origen i la seva gestació si que s'entreveu una voluntat popular d'interpretació i justificació d'uns fets conduïts per l'imaginari. La justificació del topònim (del visigot Suintila, les cent-teies....) o la búsqueda d'un antic origen (cambra del rei Moro, la presència dels reis francs). L'existència de cambres secretes i túnels subterranis també és molt comú en les explicacions de les restes arquitectòniques conservades d'un castell juntament amb la narració d'episodis bèl·lics o relats de cavalleries la majoria adscrits a l'època moderna, en un moment de justificació de les identitats de la comunitat. La primera referència històrica del Castell de Sant Martí és del segle IX on s'esmenta el castell de Sant Esteve a l'Acta de Consagració de l'església de Sant Martí del Congost, feta pel bisbe Gotmar de Vic al 898. El domini eminent del terme i del castell corresponia als comtes de Barcelona, documentant-se diverses famílies de castlans al llarg dels segles XII i XIII, la més important de les quals fou la Centelles. Amb tot els Centelles no apareixen com a senyors del castell fins el 1242 quan Bernat II de Centelles va fer un conveni amb Pere de Santa Eugènia sobre el Castell de Sant Esteve. A partir d'aquest moment la branca principal de la família Centelles exercí el domini jurisdiccional del castell. Les notícies documentals referents al castell aniran associades als esdeveniments familiars dels Centelles fins que a principis del segle XV, en una data incerta, els senyors de Centelles deixaren d'habitar el castell i traslladaren la seva residència a la vila de Santa Coloma de Vinyoles. El castell continuà essent habitat per una comunitat monàstica fins a ser reformat de nou a parir del 1465 quan el Joan II el Conestable de Portugal va disposar la seva reparació i l'ampliació de les fortificacions, acabant les obres la mateixa família Centelles. Durant la guerra de Successió el castell inicià la seva davallada, al 1809 les tropes del General Saint-Cyr volaren una part del castell i al 1827 es va produir un important incendi que desplomà el pont que unia comunicava el castell. Durant les guerres carlines albergà un escamot d'observació i a finals del segle XIX traslladaren diverses peces de l'edifici a altres punts restant el castell abandonat i espoliat. | 41.7696400,2.2064800 | 434046 | 4624504 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62262 | Camí de la Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-rovira-dels-cerdans | s. X-XX | Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per sobre el Sot de Codinamala puja cap a la dreta fins al Castell dels Centelles i seguint amunt fins el mas la Rovira dels Cerdans. Tot i que aquest pas ha estat molt reparat (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten fragments de paviment de llosa i parets de contenció de més 1'5 m d'alçada. També conserva, just en el trencat del castell, un sistema de canalització i evacuació d'aigües. Camí que surt de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines pujant per el mas Pujol. | 08224-96 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Els principals accessos que menen al Castell de Sant Martí han estat per una banda el camí del mas la Rovira, i per una altra els diversos caminets i corriols. El corriol que puja per Can Corpus i Codinamala que mena al punt de llevant del castell i un altre corriol que puja directament per l'estimball; per l'església de Sant Martí també pugen dos corriols per darrera la rectoria. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí, podem dir que camí tradicional de pujar al mas la Rovira dels Cerdans (documentada des del segle XII) i al Castell (documentat al 898) haurà estat el camí de pujar a la Rovira. Ens trobem doncs, davant una antiga via de comunicació de la segona cinglera del municipi de Sant Martí amb la pre-plana del Pla de Garga i rodalies. | 41.7728300,2.2015300 | 433638 | 4624862 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62262-foto-08224-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62262-foto-08224-96-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62263 | Forn de calç de Valldeneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-valldeneu | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | s. XVIII | Només es conserva una part i està molt cobert de vegetació | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge d'un camí. Es tracta d'una estructura circular i cilíndrica, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 4'5 metres de diàmetre i uns 3'5 metres de profunditat. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions i amb les restes del refrectari. La boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En el forn de Valldeneu la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, totalment cobert per la vegetació. | 08224-97 | Mas Valldeneu | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'ús particular i d'abast pròpiament local. La construcció d'aquest tipus de forn es solia fer a l'abric d'un pendent ja que facilitava el seu procés productiu tant de càrrega del forn com del posterior transport del material. La boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil realitzar l'alimentació del forn i la seva neteja. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat de forma tradicional com a material de lligar. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera i de la que se'n localitzen diversos nòduls a les immediacions del forn de Valldeneu. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven les capes alternades de pedres de calcita de dimensions variables i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació del mas Valldeneu. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals s'atribueix una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic del mas Valldeneu i alguna de les seves reformes. | 41.7453700,2.2423700 | 437005 | 4621783 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les immediacions de l'estructura s'observen les restes de rebuig de les pedres de calç que no es van coure bé i no van poder ser utilitzades com a material constructiu. També es poden apreciar diverses pedres de calcita que fan pensar que l'extracció de la matèria prima no es faria gaire lluny del forn. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62264 | Forn de calç del camí al Pla de la Batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-al-pla-de-la-batalla | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | s. XVIII | Parcialment destruït | Forn parcialment destruït format per una estructura construïda de pedres de petites dimensions lligades amb calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila d'uns 7 cm de gruix utilitzada com element aïllant. Aquesta construcció es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per la pendent d'un camí. Es tracta d'una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 3'5 metres de diàmetre i uns 3 metres de profunditat conservant l'inici de la volta o cúpula. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç de planta circular i ovalada de secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions que es poden apreciar en la mateixa secció sud del forn. No es conserva la part inferior de l'estructura on es trobava ubicada la solera i la boca del forn. Aquesta normalment construïda en obra i de secció ovalada té com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. | 08224-98 | Camí al Pla de la Batalla | Aquesta estructura es correspon a un forn de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Sant Martí de Centelles aquesta pedra calcària, es concentra a la zona de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu, i és en aquest espai on es documenta l'ús de la pedra calcària tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns documentats. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia i la calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, però se'n desconeixen els detalls. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del camí al Pla de la Batalla, no es poden fer gaires precisions, i el seu funcionament es podria adscriure entrat en segle XVIII. | 41.7545100,2.2396300 | 436786 | 4622800 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'arranjament d'aquest camí ha seccionat aquest forn de calç que es trobava en el marge dret del mateix. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 62265 | Barraca de pastor I camí al Pla de la Batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-i-cami-al-pla-de-la-batalla | XVII-XX | Només resta el basament | Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat. | 08224-99 | Camí al Pla de la Batalla o Pla de Sant Julià | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7548000,2.2387600 | 436714 | 4622833 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62265-foto-08224-99-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62266 | Barraca de pastor II camí al Pla de la Batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-ii-cami-al-pla-de-la-batalla | XVII-XX | Parcialment destruïda. | Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada. | 08224-100 | Camí al Pla de la Batalla o Pla de Sant Julià | Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Al eixamplar-se recentment el camí al Pla de la Batalla s'ha posat al descobert aquesta estructura rectangular que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX. | 41.7545500,2.2369400 | 436563 | 4622806 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62266-foto-08224-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62266-foto-08224-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 62267 | Font de ca n'Eglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-neglesies | Font construïda a la banda dreta del torrent de ca n'Iglésies sobre la roca natural del mateix. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 2'5m de llarg per 0'5 m d'altura i l'aigua surt per un petit tub que la condueix en una petita pica construïda seguint la mateixa tècnica esmentada i que la retorna al mateix torrent. | 08224-101 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | No hi ha cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, tant per els habitants del municipi com per els excursionistes i visitants a la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. L'ús d'aquest espai s'ha de relacionar amb el mas Eglésies i Can Ton tant per la proximitat d'aquest dos habitatges com per la gestió dels recursos hidràulics relacionats amb aquest torrent. | 41.7486000,2.2479300 | 437471 | 4622137 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 62268 | Indústria de calç de les piscines de l'Oller o el Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-de-calc-de-les-piscines-de-loller-o-el-ciment | s. XX | En part desapareguts | Conjunt d'edificacions formant un complex de quatre forns de calç i les dependències corresponents. Es tracta d'una gran construcció de caire industrial construïda a la pendent de la muntanya, prop del nucli de l'Abella. A la part baixa de la muntanya es troba ubicada aquesta gran estructura construïda en carreus de pedra local ben escairats i de disposició regular tancada per les quatre bandes, i que s'ha interpretat com a contenidor. Al costat d'aquesta estructura hi ha un gran edifici en obra limitat per un mur de contenció on al seu interior s'hi troben tres forns de calç, d'una profunditat aproximada d'uns 12 metres. Aquests pous són excavats sobre el pendent natural, i amb una part construïda amb petits carreus de pedra local i obra reforçant l'esquelet del pou. La part vista també presenta una fàbrica en obra i ferro. | 08224-102 | L'Abella | Aquest complex de grans dimensions evidencia una gran activitat basada en la indústria de la calç a la zona de l'Alt Congost. El conjunt apareix documentat cap el 1900 en relació amb l'ús de la calç hidràulica, però al primer decenni del s. XX es va produir el seu tancament. Es desconeix el moment exacte de la seva obertura, tot i que es conserva gran part de la documentació al l'Arxiu del mas Oller. Aquest complex es pot associar al conjunt de forns de calç del veí municipi de Tagamanent com el Forn d'en Peret i els forns del Rieral. Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast industrial, situat a prop de les piscines de l'Oller, en una zona de gran auge constructiu i molt proper a la via del tren i a l'antiga carretera de Ribes i actual C-17, com a principal eix de comunicacions. Des d'aquest punt amb vagonetes es transportava la calç fins a l'estació de Sant Martí i a partir d'allà es redistribuïa. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent que en facilitava el seu procés productiu, la càrrega i buidatge de l'estructura. Les boques dels forns, amb un total de 4, es troben a la part inferior del pendent des d'on és més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera a la zona propera. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obtenia la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquest mateix punt de producció de calç es portaria a terme la seva venta i comercialització. Aquesta indústria pertanyia a en F. Senties que posteriorment s'associà a Falgueres, després passaren l'explotació. En aquest punt també hi va tenir lloc un dels episodis més sagnants de la història contemporània de Sant Martí de Centelles. El 8 de novembre del 1936 foren assassinats Francesc Senties Fabregar (el propietari) i els seus fills Francesc i Josep, una placa recordatòria ho esmenta així: En recordança de Francesc Sentias Fabregar i dels seus fills Francesc Sentias Defencio i Josep Sentias Defencio que aquí moriren respectivament a l'edat de 44-18-14 anys el 8-11-36 RIP, vianant que aquí et detures prega que sempre hi hagi pau. | 41.7563300,2.2431100 | 437077 | 4622999 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62268-foto-08224-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest punt es on foren morts durant la Guerra Civil tres homes de la família Senties que posteriorment foren enterrats al cementiri de Sant Pere de Valldeneu.. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 62269 | El Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-negre | Cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona la qual presenta una segona cavitat realitzada antròpicament. Es tracta d'un espai d'uns 10 m d'ample i 3 m de profunditat, de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc d'aixopluc. L'interior de la cavitat presenta evidències d'haver estat en contacte amb el foc. | 08224-103 | Sobre la Rovira dels Cerdans | Segons informadors orals, la perforació realitzada a la roca en aquesta petita bauma es pot situar al l'època moderna, moment en què amb l'objectiu de trobar aigua natural, es va iniciar la tasca de perforar la roca natural, sense resultats satisfactoris. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporat, tot i que no es descarta la ocupació humana en època antiga d'aquests abrics o baumes. Si que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir de corral o tancat, fins i tot d'amagatall, com és el cas de la Bauma d'en Roma o d'en Rom. Actualment és utilitzat de forma esporàdica com a corral per tancar bestiar. | 41.7775900,2.1955500 | 433146 | 4625395 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62269-foto-08224-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment és utilitzada esporàdicament per estabular bestiar, sobretot ovicaprins. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml