Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62297 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-2 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVII | Tot i algunes reformes, sobretot a l'interior, l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'elements arquitectònics originals en bon estat. | Torrents està ubicada a en un punt elevat sobre la vall de la riera Lluçanès, prop de la carena per on passa la carretera BV-4342 i al sud del clot de Torrents. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular separat en dos habitatges diferents. La part oest de l'edifici principal és coneguda com Torrents Xic i la part est com Torrents Gros. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i envoltant algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una discontinuïtat en el parament que correspon amb la separació dels dos habitatges. En la part esquerra, que correspon a Torrents Xic, s'hi pot observar un portal emmarcat amb maó i fusta a la planta baixa; una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, a més d'una petita finestra moderna al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La part dreta de la façana correspon a Torrents Gros i conserva a la planta baixa els brancals de pedra d'un portal que s'ha reformat. Al primer pis trobem una finestra amb llinda motllurada i els brancals, reformats, de pedra treballada, i un balcó emmarcat amb pedra bisellada, tot i que només conserva el brancal dret i la llinda, amb la inscripció '16-3 ' i una creu. Sobre la llinda hi resta el coronament, d'una antiga finestra d'arc conopial. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest, que correspon únicament a Torrents Xic presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits treballats i al seu costat una finestra de petites dimensions emmarcada amb una única pedra. Al primer pis trobem a la dreta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres de nova obertura al centre. A l'extrem esquerre hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada que han estat tapiades i integrades al mur; a la de la dreta li manca mitja llinda i el brancal esquerre i la de l'esquerra compta amb un ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada als extrems, una amb ampit motllurat. A la façana nord també s'observa la separació entre Torrents Xic i Torrents Gros. El primer, situat a l'oest i en aquest cas a la dreta, presenta un petit eixamplament de mur a la planta baixa a mode de contrafort; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis; i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la part de l'esquerra, corresponent a Torrents Gros, s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals també amb ampit motllurat, al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana est, que correspon únicament a Torrents Gros, es troba parcialment tapada per una de les estructures d'ús agropecuari que hi ha al voltant de l'edifici principal. S'hi pot observar, al primer pis, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a un balcó que comunica amb l'estructura adossada i diverses obertures a les golfes: una a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i amb un pilar interior de pedra, i dos grans obertures a la dreta tapiades amb maó i amb una obertura de nova construcció, cada una a la part inferior. L'estructura adossada a la façana est, és de planta baixa i primer pis, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i parts de maó: La pallissa, situada uns metres més enllà, és de murs de càrrega de maçoneria de pedra; destaca a la façana nord un portal d'arc rebaixat, una finestra i un òcul emmarcats amb maó. Davant la casa es conforma un pati. En el camí entrant a la masia, hi ha un mur construït amb pedres de mitjanes dimensions ordenades regularment. | 08225-16 | Sector nord del terme municipal | La masia de Torrents apareix documentada en el fogatge de 1553 com a 'lo mas Torrent Cavaller', formant part de la parròquia de Sant Martí d'Albars. La data de la llinda del balcó del primer pis confirma l'existència del mas en aquesta època. Torna a sortir documentada al 1875, quan Ramon Costa i Comas (de Prats de Lluçanès) i Vicente Viñas (de Sant Martí d'Albars) van comprar la casa de Torrents a parts iguals. Més endavant, i a conseqüència de les heretats familiars, la finca va quedar dividida en dues parts. | 42.0547200,2.0684400 | 422916 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62298 | La Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blava | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XIX | Tot i que l'estat de conservació de les cases és heterogeni (amb algunes amenaçant ruïna) en general s'han conservat bé les estructures originals. | El nucli de la Blava està situat a recer de la carena que creua el terme municipal de sud a nord., uns metres a l'est d'aquesta i per tant, encarada a l'est, on es divisa el poble veí de Perafita. Es tracta d'un nucli que no s'estructura en carrers sinó que compta amb un seguit de cases separades, de tipologia rural, i no urbana. La major part del nucli es troba al cantó oriental de la carretera BV-4342, tot i que hi ha diverses cases disseminades a la part occidental, repartides entre el peu de la carretera i la carena que es troba a pocs metres. A l'extrem est del nucli hi ha diverses cases i granges que conformen l'única part que es podria considerar un carrer. Algunes d'aquestes cases, delimitades al darrera per la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita i pel rec de la Blava, presenten una tipologia urbana amb façanes laterals adossades. La de l'extrem nord és cal Martí o cal Martí Putxó, que constituïa antigament dos habitatges diferents, de la que destaquen a la façana principal una finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa amb llinda i brancals de pedra treballada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat, al primer pis, i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra de les quals amb la data mal picada de 18662. Al seu costat hi ha ca l'Escalé, que antigament era una de les botigues del poble, on destaca un portal reconvertit en finestra amb la data de 1796 i l'anagrama 'IHS' amb una creu i diversos elements de pedra en altres obertures com ampits rodons. Seguint el carrer, i un cop superades unes granges, s'arriba a cal Xalí i cal Lluís, dues cases adossades. A la primera destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data inscrita de 1742 junt amb una creu amb una peanya intercalada a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat hi ha cal Lluís on destaquen dos portals emmarcats amb pedra, el de l'esquerra bisellada i la data de 1800 amb una creu amb peanya intercalada a la llinda, i la de la dreta treballada amb la data de 1697, amb l'anagrama 'IHS' i una creu intercalada. Al primer pis destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat i l'altra amb ampit de pedra. Seguint el carrer i un cop superada la Casanova, una casa moderna construïda majoritàriament amb maó, s'arriba a cal Xicó, separada uns metres de la resta de cases. De cal Xicó destaquen una bona quantitat d'obertures emmarcades amb pedra, treballada en uns casos i bisellada en els altres. En una de les finestres de la façana nord hi ha la data inscrita de '17-9' amb una creu intercalada a la llinda. Davant de cal Martí i ca l'Escalé, s'hi ubica cal Sant Ponç, una casa bastida sobre la roca de la que destaquen el portal principal i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al sud, i tocant al camí asfaltat que passa per dins del nucli hi ha cal Pedrós, on destaca la llinda del portal principal amb la data de '17 - -' i una creu intercalada i el finestral del primer pis emmarcat amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la resta de façanes es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. A l'oest d'aquesta i just al costat de l'Ajuntament hi ha cal Tort, que presenta un pati tancat davant la façana principal. En destaca el portal principal emmarcat amb pedra treballada, així com una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. La resta de les façanes presenten diverses obertures emmarcades amb maó pla. Al seu costat hi ha la seu de l'Ajuntament, un edifici força reformat que només conserva de l'original l'estructura, les quatre cantonades diferenciades amb carreus i el portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1736 amb una motiu intercalat a la llinda. | 08225-17 | Sector central del terme municipal | La Blava és una agrupació de masies i cases situades al peu del camí ramader i bastides al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Les cases que es poden datar, a través de les seves llindes, del segle XVII són: cal Nofre, cal Fernando, cal Ferrer i cal Lluís, que es reformaren i ampliaren durant els segles següents. Durant el segle XVIII, coincidint amb un gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, el barri de la Blava s'amplià i s'hi edificaren diverses cases disseminades. D'aquesta època es poden datar les cases com cal Escalé, cal Xalí, cal Xicó, cal Pedrós o l'actual seu de l'ajuntament,així com també cal Parers o cal Sallent; i ja del segle XIX les cases com cal Martí o cal Setrill, tot i que possiblement algunes d'elles puguin tenir un origen anterior. Fou l'època d'auge de la transhumància de les activitats que d'ella se'n deriven com els hostals o la indústria llanera, així com de l'activitat dels traginers que transcorrien pel camí ral. Cal Ferrer de la Blava era una casa de força renom on hom diu que era el millor lloc on es ferraven els animals dels traginers. El creixement i consolidació del nucli coincideix amb l'època de la remodelació de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars i amb el naixement del carrer de Beulaigua. | 42.0447400,2.0708200 | 423101 | 4655161 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu darrera hi ha cal Putxó, un edifici assentat sobre roca natural que combina els emmarcaments de les obertures de pedra, treballada o bisellada, amb les de maó, coronades en alguns casos per arcs rebaixats. Cal Putxó, que havia estat una casa molt influent al poble, era també una casa d'hospedatge de la gent que passava pels camins rals i una botiga, que encara conserva unes tines, botes de vi i el taulell.Prop de l'Ajuntament hi ha les antigues escoles ara reconvertides en local social, equipat amb un escenari, on s'hi celebren la majoria d'actes durant les festes del poble.Uns metres al nord-oest de l'Ajuntament hi ha diversos edificis que formen l'entrada actual al nucli. L'entrada queda delimitada al nord per cal Nofre, descrita en una fitxa individual, a l'est per cal Manel, un edifici de petites dimensions on destaca el portal i la finestra de la façana principal emmarcats amb pedra bisellada; i al sud per cal Parers, casa de grans dimensions arrebossada on destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, situada a la façana est, amb la data de 1755 amb una creu intercalada a la llinda.Al nord de cal Nofre hi ha cal Fernando o cal Milio, una casa de mitjanes dimensions on destaquen dues obertures datades. Una és el portal de la façana principal, emmarcat amb pedra treballada i la data de 1691 amb una creu intercalada a la llinda, i l'altra una finestra al primer pis de la façana oest, emmarcada amb pedra bisellada, ampit rodó i la data de 1726 amb els anagrames de Jesús i Maria i una creu intercalats a la llinda.Al sud de cal Parers, i també a tocar de la carretera, hi ha cal Ferrer de la Blava, descrita en una fitxa individual.A l'altre costat de la carretera hi ha diverses cases, algunes de les quals força separades del nucli. La que trobem més al sud és cal Sallent, casa força reformada i arrebossada que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1821 amb un motiu intercalat a la llinda i dues finestres; la de l'esquerra reconvertida en balcó al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada; la de la dreta amb la data de 1781 i una creu intercalada a la llinda.Uns metres al nord de cal Sallent hi ha cal Setrill, una petita casa d'un sol cos que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits de pedra força desgastats, una de les quals amb la data de 1828. Al costat hi ha cal Ramon Nofre, que havia estat un antic bar republicà.Uns metres a l'oest d'aquesta hi ha cal Pericó, una casa de mitjanes dimensions amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada, tot i que conservada en mal estat. I més a l'oest, ja pràcticament a la carena, hi ha cal Serra, casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra, tot i que ha estat reformada profundament.La Baronia de la Blava és un títol nobiliari que va ser concedit l'any 1771 al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, que era una de les més importants dels segles XVI, XVII i XVIII; tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62299 | Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulaigua | XIX | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli o carrer de Beulaigua està situat al nord-oest de l'església de Sant Martí d'Albars, a l'est de Serrarols i al peu dels antics camí ral i camí ramader que creuen el terme de sud a nord. Es tracta d'un carrer ample, recte, ascendent i no excessivament llarg. Té un recorregut sud-nord amb edificacions a ambdós costats. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan ubicades al costat est, quedant el costat oest ocupat per diverses estructures de caràcter agropecuari, la majoria construïdes amb totxana vista. Les cases tenen els murs de càrrega de pedra arrebossats, exceptuant alguna casa moderna construïda amb totxana vista. La majoria presenten una estructura de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La primera casa que es troba al costat est és cal Fadrí, una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment ocupa dos habitatges, l'antic cal Fadrí i cal Joan. Conserva a la planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda i el de l'esquerra amb la data incompleta de '18 - -', junt amb un motiu circular religiós a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues dels extrems també amb ampit motllurat. A les golfes hi ha dues obertures emmarcades amb pedra treballada i una de nova construcció. A la seva esquerra hi ha cal Dot, una casa amb la façana arrebossada de blanc que conserva quatre finestres, al primer pis i a les golfes, emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que una s'ha reconvertit en balcó. També conserva la llinda de la porta principal, amb inscripció i data actualment il·legibles. Al seu costat hi ha ca la Gràcia i cal Tomassa, dues cases amb les façanes també arrebossades de blanc que conserven a la planta baixa les dues llindes dels dos portals d'accés. En el de l'esquerra es pot llegir 'FRANCISCO 1864 MAS', junt amb una creu intercalada en la data. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta reconvertida en balcó, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, situades just a sobre de les finestres del primer pis de manera que la llinda d'unes és l'ampit de les altres. Més a l'esquerra hi ha cal Ton, una casa amb la façana arrebossada de color vermellós que conserva la llinda de la porta principal, amb la data de 1807 amb una creu intercalada, i dues finestres al primer pis, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra bisellada i ampit motllurat. A partir d'aquest punt hi ha diverses cases de construcció recent fins al final del carrer, anomenades cal Lluís, cal Patxatxa, cal Pastisser, cal Fumanya i cal Maurici, a uns metres del qual hi ha cal Ferrer de Beulaigua, descrita en una fitxa individual. Al costat oest, a més d'una casa moderna, s'hi ubiquen diverses granges i coberts de nova construcció que formen petits carrerons en sentit est - oest. | 08225-18 | Sector central del terme municipal | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral de França i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar, on també hi havia una pleta o returada els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. L'origen del topònim Beulaigua és, doncs, essencialment ramader, com també el fet que una de les cases sigui coneguda com cal Ferrer, ja que el pas dels ramats i dels traginers oferia feina als ferrers que s'emplaçaven al llarg del camí ramader i del camí ral. Una altre fet que demostra que el naixement de Beulaigua va lligat al pas del camí ramader i del camí ral és que la casa més antiga, cal Fadrí, situada a l'entrada del poble, va ser durant dècades seu d'un hostal. El nucli de Beulaigua és, doncs, una agrupació que va néixer i créixer als peus del camí ramader i del camí ral a principis del segle XIX tal com ho indiquen les llindes dels portals d'accés a les cases, totes datades als primers anys del segle XIX, exceptuant-ne una de 1864. | 42.0304900,2.0651600 | 422615 | 4653584 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Persones grans del carrer de Beulaigua recorden que les cases que formen el carrer havien de pagar, antigament, censals a cal Ferrer, suposadament una de les cases més antigues de la zona de Beulaigua. | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62300 | Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbars | ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979 MASRAMON, R. El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 | XVIII | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli de Sant Martí d'Albars és el més meridional dels tres nuclis que formen el municipi de Sant Martí d'Albars. Està situat a uns 800 metres a l'est del nucli de Beulaigua, prop de la riera Gavarresa. És el nucli històric més antic on es bastia la primitiva església documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà. Actualment, està format per l'església parroquial actual d'estil barroc- neoclàssic, la rectoria, la Torre del Baró, cal Vilardell i cal Petit, totes elles descrites en una fitxa individual. Al nucli també hi ha tres cases més: Cal Sallés, una petita casa situada al nord de la rectoria formada per planta baixa i un pis, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades, i amb teulada de doble vessant d'aigües a la façana lateral. Presenta un cobert d'una sola vessant adossat a la dreta, sustentat per pilars de maó. La façana principal presenta un gran portal de moderna obertura que conserva sols un brancal de pedra treballada. A la seva dreta s'hi obre una finestra reformada amb coronament ondulat de maó pla. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Cal Baciver (que havia estat una botiga, l'última que va funcionar a Sant Martí d'Albars) i cal Campaner, dues cases adossades situades a l'entrada del nucli formades per planta baixa, un pis i golfes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb algunes parts arrebossades i amb reformes d'obra. Destaquen a la planta baixa, els dos portals, actualment situats sota una ampliació d'obra ocupada per galeries. El de l'esquerra, que correspon a cal Campaner, està emmarcat amb brancals de maó i llinda de pedra treballada. El de la dreta, que correspon a cal Baciver, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data incompleta de '- - 66' inscrita a la llinda. A la resta de les façanes destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, moltes de les quals amb monòlits i algunes amb ampit de pedra. A uns metres de cal Campaner i cal Baciver s'hi ubiquen les antigues escoles de Sant Martí, un edifici modern que actualment s'està condicionant com a local públic. Prop del nucli hi passava l'antic camí ral que provenia d'Olost, travessava la Gavarresa pel pont Medieval i es dirigia a l'oest passant pel nord del nucli de Beulaigua, on s'hi troba un tram ascendent del camí empedrat. | 08225-19 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment, el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067), tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. El nucli existeix ja al segle X amb l'emplaçament de l'església de Sant Martí d'Albars documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. La configuració del nucli actual, però, correspon a l'època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya i també al Lluçanès al segle XVIII. Així ho indiquen també les llindes de les cases del nucli i properes que porten inscrites les dates corresponents a aquest segle (1725, 1744, 17 - -, etc.) | 42.0282800,2.0736000 | 423311 | 4653331 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment sols hi ha una família que resideixi habitualment al nucli. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62301 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVIII | Des de que l'edifici ja no fa funció de casa de colònies, s'ha anat degradant pel nul ús que té. Tot i així, exteriorment conserva l'estructura i les obertures originals. | La Rectoria es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, adossada a la façana nord de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions allargat format per planta baixa, un pis, golfes i una estructura de pedra que sobresurt de la teulada i s'adossa a l'església, que constituïa el colomer. Els murs són de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i una escala central, de pedra, de moderna construcció que condueix a l'accés principal del primer pis. Aquest accés és una reforma d'una antiga finestra que conserva els brancals i la llinda de pedra bisellada i que ha estat reconvertida en porta, modificada amb brancals de maó. La flanquegen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat. A les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra i protegides amb estripagats de ferro forjat. La façana posterior, orientada a l'est, està dominada per un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data de '17 IHS 25', amb una creu intercalada. A la part esquerra, sota l'estructura del colomer i sobre la sagristia, hi ha dues finestres alineades verticalment emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit de pedra motllurat desgastat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de sobre el portal amb ampit de pedra motllurat escrostonat. A les golfes s'hi obren tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part dreta de la façana hi sobresurt una estructura de pedra on s'hi ubica un pou o cisterna també de pedra. Aquesta façana queda tancada per un mur de pedra que delimita una antiga zona d'horts, actualment plena de bardisses. L'accés a aquesta zona es feia a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i amb data gravada a la llinda de 1738. La Rectoria es troba tancada pel nord amb un edifici de moderna construcció que havia tingut la funció de casa de colònies. | 08225-20 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars. | En el fogatge de 1553 apareix dins la parròquia de Sant Martí d'Albars la casa de 'lo capelà'. Tot i així l'edifici actual de la Rectoria va ser edificat durant la primera meitat del segle XVIII, coincidint amb la reedificació de l'església parroquial amb l'impuls del rector Pere Potelles. | 42.0280800,2.0741300 | 423355 | 4653309 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62302 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-0 | XVIII | Presenta els ampits de pedra força desgastats. | Cal Petit està situat al nucli de Sant Martí d'Albars, al nord oest de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta allargada, constituït per dos habitatges formats per planta baixa, un pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i presenten una única teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, orientada a l'oest, la qual presenta sols el nivell de primer pis i golfes, ja que l'edifici es troba bastit salvant un desnivell. L'habitatge meridional presenta, a la façana oest, una composició simètrica de dues obertures per planta. Al nivell inferior presenta una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. És d'especial rellevància la decoració de la llinda del portal que presenta diversos motius gravats: una inscripció 'RT PERE POTELLAS PRE', emmarcada dins dues figures rectangulars; una creu de braços iguals i atrompetats dins un cercle que s'intercala enmig de la data de 1744 i vuit motius estel·lars, tots ells emmarcats sota dues línies corbes. Per fora les línies hi ha dos motius que podrien correspondre a dues corones o barrets de tres punxes. A la part superior de la façana hi ha dues petites finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra treballada. La finestra de l'esquerra té una data inscrita '17- -' i una sanefa que la subratlla amb una voluta a cada extrem. La façana est d'aquest habitatge presenta un pany de paret amb grans carreus treballats sota el qual en sobresurt un desaigua de pedra. A la planta baixa destaca una espitllera al centre i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi destaca un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i ampit desgastat. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. L'habitatge septentrional presenta, a la façana oest, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada al nivell inferior. A la llinda hi ha una inscripció mig esborrada on s'hi llegeix 'JOSEPH ...'. Al nivell superior hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra molt desgastat. A la façana est hi destaquen dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, i dues finestres a les golfes, de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampits de pedra treballada, també força desgastats. | 08225-21 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Tot i que actualment no pertany al bisbat, cal Petit va ser edificada pel rector Pere Potelles pels volts de l'any 1744, tal com indica la llinda del portal d'entrada. | 42.0283200,2.0742500 | 423365 | 4653335 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||
| 62303 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya | XIX | Parcialment enrunada, hi ha crescut vegetació a l'interior i als voltants. | La Cabanya està situada a uns metres a l'est de la masia de Torrents. És un edifici de mitjanes dimensions que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. Estava construït amb murs de maçoneria de pedra i tapia i teulada de doble vessant que actualment no es conserva. Es conserven, però, els murs parcialment derruïts fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1816, i una creu intercalada, i una finestra, a la dreta, emmarcada amb monòlits de pedra . Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra que conserva el brancal dret i la base de pedra treballada, i a la seva dreta una obertura que havia estat una finestra. L'heura cobreix l'extrem dret de la façana. La façana est, totalment coberta per heura, deixa entreveure una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis. Les façanes nord i oest són inaccessibles a causa de l'abundant vegetació que hi ha crescut. A l'interior s'hi pot observar alguna porta emmarcada amb pedra treballada. | 08225-22 | Sector nord del terme municipal | La Cabanya va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0547300,2.0689900 | 422962 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||
| 62304 | Cal Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mercader | XIX | Edifici parcialment derruït | Cal Mercader es troba situada al nord-oest de Cal Pusquies i a l'oest de la masia de Torrents, a 400 metres a ponent de la carretera principal que travessa el terme municipal. Edifici de petites dimensions bastit parcialment sobre una zona rocosa, en un desnivell del terreny. Presenta els murs de càrrega amb maçoneria de pedra irregular i reformes amb maó que es conserven a diferent altura, entre 1 i 3 metres, el de major altura i més ben conservat es troba a la part nord-oest on basteix el desnivell més accentuat de l'edifici. Actualment sense coberta, la teulada era de dues vessants. La façana sud-est presenta un accés principal emmarcat amb maó i just a la seva dreta hi destaca una de les poques finestres conservades, emmarcada amb monòlits de pedra. A la part esquerra de la façana hi ha una estructura agropecuària també en estat de ruïna. A la resta de les façanes, força malmeses, hi ha diverses obertures sense interès. | 08225-23 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada ni presentar llindes datades, es pot considerar cal Mercader, per la tipologia constructiva, com un edifici bastit entre el segle XIX i XX. | 42.0542600,2.0648700 | 422620 | 4656224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||
| 62305 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-1 | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Si bé l'aspecte exterior de l'edifici és correcte, l'estat d'abandó en el que es troba l'interior de l'edifici, podria en un futur proper provocar l'esfonframent. | El Molinot, també conegut com el Molinot Gran o el Molinot de Dalt, es troba situat a tocar de la riera Gavarresa, uns 200 al nord-est del Molinot Xic i al peu de la pista forestal que comunica el nucli de la Blava amb la veïna població de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum principal fruit de diverses ampliacions que correspon al molí antic, i un volum proper, a on s'ubicava el molí modern. Al nord de l'edifici principal s'hi troben les restes de la bassa del molí, i a uns metres les restes de la resclosa. El volum principal i més antic, format per planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra que alternen pedres de petites, mitjanes i grans dimensions, amb grans carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. L'edifici presenta una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb la vessant nord de menors dimensions a causa dels diversos queixals que formen les façanes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb una gran llinda de pedra bisellada, on hi ha la data inscrita de 1630, juntament amb una inscripció il·legible. Els dos pisos tenen una distribució simètrica de dues finestres per planta emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra treballada i un balcó a la part esquerra amb base, brancals i llinda de pedra treballada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un porxo sustentat per un pilar cantoner de pedra a l'extrem dret, amb obertura també a la façana est. La façana est, situada a tocar de la riera, presenta un nivell inferior que corresponia a la zona del carcabà de l'antic molí, actualment tapat per un joncar. La part inferior central de la façana presenta carreus treballats ordenats regularment. A nivell de planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra tapiada i la de la dreta amb un estripagats de ferro forjat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres: dues emmarcades amb monòlits de pedra, la de la dreta reformada amb maó, i una de petites dimensions. Al segon pis es pot observar una cantonada diferenciada integrada al mur, una finestra al centre de petites dimensions i el porxo obert també a la façana sud, a l'esquerra. La façana nord, coberta d'heura seca, presenta dos grans queixals fruit de les ampliacions. En uns dels queixals hi ha una porta d'accés al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una finestra just a sobre emmarcada amb pedra bisellada i una creu llatina inscrita a la llinda. A la resta de la façana hi ha només una finestra emmarcada amb pedra. Adossat a la façana nord, encara es pot observar el mur que delimitava la bassa del molí, actualment omplerta de terra i reconvertida en camp. El mur, que no sobresurt més d'un metre d'alçada, presenta grans esvorancs a la part oriental. Prop de l'extrem nord de la bassa, i enmig d'unes roques a tocar de la riera, es conserven les perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta de dues rescloses, separades actualment per un petit pont que creua la riera Gavarresa. Uns metres a l'oest del volum principal es troba el volum modern on s'ubicava la maquinària d'un molí escairador. Aquest volum, que no conserva la teulada, es troba parcialment derruït conservant les parets a mitja alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i maó i presenta dos nivells. El nivell inferior té coberta de volta de canó amb accés amb arc rebaixat, orientat al sud. A la part lateral hi ha una porta amb llinda trapezoïdal i brancals de pedra i diverses obertures. | 08225-24 | Sector est del terme municipal | El Molinot va ser construït durant la primera meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda del portal principal. Modernament, el complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0368300,2.0817400 | 423995 | 4654273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62306 | El Molinot xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva la teulada i es troba en estat de ruïna, totalment recobert de vegetació i arbres que han crescut tant a l'exterior com a l'interior. | El Molinot Xic, conegut també com el Molinot de Baix, es troba situat en una zona enclotada de la riera Gavarresa, en un pronunciat meandre que voreja els cingles del Molinot. Es troba a prop de la pista forestal que uneix el nucli de la Blava amb el municipi de Perafita, a uns 200 metres al sud-oest del Molinot de Dalt. Es tracta d'un edifici que es troba en estat de ruïna, amb força vegetació que recobreix tot l'exterior de l'edifici i part de l'interior. És un edifici de mitjanes dimensions format per dos volums annexats de teulades a doble vessant, actualment inexistents. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. Entre la massa vegetal es poden entreveure diverses obertures, emmarcades majoritàriament amb maó i fusta, amb una porta a la façana nord emmarcada amb pedra treballada. La bassa del molí es trobava ubicada al sud est del molí. Avui en dia no es conserva a causa de l'arranjament del camp proper. Només es poden observar les arrencades del mur de la bassa a tocar del molí. A uns 120 metres a l'est del molí, sobre una base de roca natural a la riera Gavarresa, es conserven diverses perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta d'una primitiva resclosa. Aquesta resclosa que subministrava aigua al molí va ser substituïda per un canal que provenia de la bassa del Molinot Gran. Uns metres al nord del molí, en un punt elevat, hi ha la Xemeneia de vapor del Molinot Xic descrita en una fitxa individual. | 08225-25 | Sector est del terme municipal | Tot i no estar documentat ni conservar llindes datades, s'ha de considerar el Molinot Xic com una obra probablement del segle XVIII per la tipologia constructiva. A finals del segle XIX el molí es va ampliar instal·lant una caldera de vapor que en època de secada s'utilitzava per fer funcionar l'engranatge del molí, així com fer funcionar una fornera. Tota la maquinària es va malvendre als anys 30 (1920-1930). El complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0354300,2.0802800 | 423873 | 4654119 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un marge situat davant la façana principal del molí hi ha una cavitat que probablement correspon a una de les cambres de cocció d'una teuleria o forn, però el seu estat de conservació és dolent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62307 | Vapor - xemeneia Molinot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-xemeneia-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Es conserva parcialment el conducte pel que passaven els fums que sortien per la xemeneia. | El vapor - xemeneia del Molinot Xic està situat uns metres al nord del Molinot Xic, en un marge rocós enlairat prop de la riera Gavarresa. Es tracta d'una ampliació que va fer el molí a finals del segle XIX per a poder moldre amb la força del vapor. El conjunt original comptava amb la caldera de vapor, que feia funcionar la fornera i la xemeneia, per on s'extreia el fum residual. De tot el conjunt se'n conserva només la xemeneia i part del conducte que condueix fins a on hi havia la fornera, ja que la resta va ser venuda als anys 30. La xemeneia està construïda amb pedra i maó, és de secció quadrada i amida uns 9 metres. La part inferior o base, amida uns 2'40 metres i està construïda amb pedra, exceptuant a la façana que dóna al molí, totalment coberta de maó i amb una obertura central d'arc rebaixat de maó pla. En la part posterior s'allarga per millorar l'estabilitat de la xemeneia, ja que està assentada sobre un desnivell. La següent part, delimitada a l'extrem inferior i superior per senzilles motllures de maó, amida també 2'40 metres i té els murs de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades, col·locat alternativament imitant les cantonades de carreus. La part central, que amida uns 4 metres, està construïda totalment amb maó i coronada per un senzill esglaonat de maó que sobresurt de la xemeneia donant pas a l'última part, d'uns 40 centímetres i també de maó. El conducte per on passava el fum, construït majoritàriament amb maó, comunicava la xemeneia amb la maquinària ubicada al molí, en un recorregut totalment recte i amb força pendent. En alguns trams encara és possible observar aquest conducte, destruït en algunes parts i colgat de terra en altres. | 08225-26 | Sector est del terme municipal | El vapor - xemeneia del Molinot Xic es va construir a finals del segle XIX, per no dependre exclusivament de la força hidràulica que tradicionalment havien utilitzat els molins. Amb la instal·lació de la caldera de vapor, la fornera i la xemeneia, es podia moldre en èpoques de secada, quan els molins tradicionals tenien dificultats per omplir la bassa. Tant el Molinot Xic, junt amb el vapor - xemeneia, com el Molinot Gran, formaven part d'una empresa que va fer fallida just abans de la Guerra Civil. La maquinària es va vendre per ferralla i els edificis van ser subhastats públicament. | 42.0355300,2.0803200 | 423876 | 4654130 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62308 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | Vegetació i bardisses al voltant de la façana nord-oest, i parets amb arrebossat escrostonat. També presenta les restes d'una balconada de fusta. | El molí de les Vinyes es troba situat al sud-oest de la masia de les Vinyes, prop del límit nord occidental del terme municipal i a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per el molí de les Vinyes i el rabadà del molí de les Vinyes situat a uns metres al sud del molí principal. El molí de les Vinyes, de mitjanes dimensions, està format per un volum principal composat per planta baixa i un pis, i construït amb parets de maçoneria de pedra amb arrebossat i emblanquinat a dues de les façanes. Presenta carreus treballats a les cantonades i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per una gran portalada emmarcada amb brancals i gran llinda de pedra bisellada amb la data inscrita de 1780 amb una creu dins un cercle intercalada. A l'esquerra hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, sota l'ample ràfec que sobresurt de la teulada hi ha una porta, emmarcada amb pedra bisellada, que donava accés a una antiga balconada de fusta que conserva, actualment, sols les bigues o suports de la base. A la dreta, i situada sobre el portal de la planta baixa, hi ha un finestral emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, parcialment tapiat amb maó i reconvertit en una petita finestra. A la part esquerra de la façana, arran de terra es conserva el carcabà, de volta de canó i coronament emmarcat amb pedres treballades a mode de dovelles. El rec que forma la sortida del carcabà i que continua en direcció sud es traspassa a través d'una passarel·la de fusta, que es conserva en mal estat. A la cantonada est hi ha, parcialment soterrada al terra, una mola d'escairar. La façana sud-oest presenta tres obertures, destaca la finestra del primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat amb un petit arc de descàrrega de maó. A la planta baixa hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada. Al davant d'aquesta façana en surt una escala amb graons excavats a la pedra que dona accés al damunt d'una gran roca natural. La façana nord-oest, amb molta vegetació i humida, es troba pràcticament adossada a l'estructura de l'antiga bassa del molí. Aquesta presenta grans carreus de pedra treballats disposats en filades regulars a la zona on més bé es conserven els murs de la bassa. La façana nord-est presenta un petit cos adossat a l'extrem dret amb teulada d'una vessant. Aquest cos presenta una gran obertura amb arc rebaixat i interior de volta de canó. A la part exterior es conserven unes frontisses de ferro, la qual cosa suposa que es trobava tancat amb una porta. La resta de la façana presenta dues obertures, una petita finestra a nivell de planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i amb un estripagats de ferro forjat, i una finestra, reconvertida en balcó al primer pis, emmarcada parcialment amb pedra bisellada. A uns metres al nord-oest del molí, a tocar de la riera Lluçanès, hi ha les restes de la resclosa del molí i del canal que conduïa l'aigua a la bassa. | 08225-27 | Sector nord-oest del terme municipal | El molí de les Vinyes va ser edificat durant l'últim terç del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal (1780). L'any 1776, Joan Vinyes de Sant Martí d'Albars rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de les Vinyes va ser una conseqüència de l'atorgament de la concessió. Va deixar de funcionar als anys 50 (l'avi de cal Pusquies va ser l'últim moliner). Des dels anys 80 s'ha habilitat com a segona residència. | 42.0532000,2.0553700 | 421833 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62309 | Rabadà del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabada-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | El seu estat és de ruïna i es troba envoltat i cobert de vegetació i bardisses que impossibiliten un accés normal. | El rabadà del molí de les Vinyes es troba situat a uns metres al sud del molí de les Vinyes, just al mig del rec que surt del carcabà d'aquest i que transcorre en sentit nord-sud. Es tracta d'un edifici de petites dimensions de 3,20 metres de llargada per 3 metres d'amplada, construït amb maçoneria de pedra i obertures amb maó, del qual se'n conserven poques restes ja que tres dels quatre murs es troben mig derruïts. Els murs es conserven fins a dos metres d'alçada. El mur oest, orientat a la riera, conserva dues petites finestres, i el mur del nord conserva el carcabà al nivell inferior, emmarcat amb maó a plec de llibre i amb l'interior de volta de canó que s'obre també a l'exterior a la banda del sud, per on travessa el rec que prové del molí de les Vinyes. A sobre el carcabà es conserva una petita finestreta de maó a mode d'espitllera. Les bardisses envolten tota la zona i cobreixen l'edifici. | 08225-28 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap documentació que es refereixi al rabadà del molí de les Vinyes, s'ha de suposar que no pot ser gaire posterior a la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica a Joan Vinyes (1776) i a la construcció de l'edifici principal del molí (1780). El rabadà és un molí de petites dimensions on ha havia una senzilla maquinària. Sempre va associat a un molí principal ja que aprofitava l'aigua d'aquest per moldre, i oferia un tipus de mòlta diferent (més fi, escairat, etc) depenent del tipus de mola utilitzada. | 42.0529100,2.0555200 | 421845 | 4656082 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62310 | Resclosa - canal del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-canal-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Tant la resclosa com el canal no s'utilitzen i el deteriorament ha estat progressiu. | La resclosa i el canal del molí de les Vinyes es troben a tocar de la riera Lluçanès, a uns metres al nord-oest del molí. La resclosa es trobava bastida sobre roca natural i conserva un seguit de forats quadrats i circulars excavats a la pedra formant línies rectes, entre les quals s'hi encaixaven els taulons que tancaven la riera. També es poden percebre les rases rectes picades a la roca que ajudaven a ajustar les fustes per la part inferior. De la multitud de forats n'hi ha catorze que encara conserven la post de fusta amb una alçada que varia entre els 10 centímetres i un metre. La resclosa dirigia l'aigua de la riera cap a l'arrencada del canal d'uns dos metres d'amplada, construït amb murs de grans carreus i entrada coronada amb pedra en forma de túnel. El canal portava l'aigua a la bassa del molí al llarg d'uns 150 metres i conserva parcialment el mur al llarg d'uns metres. Uns metres al sud, i més a prop del molí de les Vinyes, es poden observar dues zones més plenes de forats tipus resclosa, picats sobre grans planells rocosos, que no conserven la post de fusta. | 08225-29 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta resclosa correspon a la última resclosa que estigué en funcionament proporcionant aigua al molí de les Vinyes. Uns metres al sud es poden observar les cavitats de posts de fusta corresponents a rescloses que degué utilitzar el molí en temps més antics. El molí deixà de funcionar als anys 50 del segle XX i, per tant, la resclosa també va perdre el seu ús en aquest moment. | 42.0542400,2.0543300 | 421748 | 4656231 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62326 | Font de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-carboneres | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba ben condicionada ja que es va netejar el seu entorn fa pocs anys. | La font de les Carboneres està situada a l'extrem sud del terme municipal, pocs metres al nord-oest de la riera Gavarresa en el pas d'aquesta per sota la carretera BP-4653, al peu del bosc de les Carboneres. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia al costat del Pont de la Gavarresa i segueix en direcció nord-oest travessant la riera Gavarresa. Un cop travessada la riera, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista transcorre paral·lela a un rec. Des d'aquest punt, i seguint el rec a peu, s'arriba a la font, situada al marge d'un prat amb alguns pollancres, en un racó ombrívol dominat per boixos i arços. Es tracta d'una font de bassa excavada a la roca, formada per un gran forat de forma rectangular a la part inferior del qual s'hi forma una petita bassa, que s'omple constantment gràcies a l'aigua que es filtra per l'extrem dret del fons de la roca que envolta la bassa. Actualment la bassa té poca profunditat ja que s'hi han acumulat sediments, però segons fonts orals, antigament el forat era força més fons formant una pica i quedava tancat per una porta, actualment inexistent, que evitava l'accés al bestiar. Uns metres més avall del rec hi ha una altra font, que forma un petit gorg al mateix rec que neix a la font de les Carboneres. Actualment l'accés és dificultós. | 08225-45 | Sector sud del terme municipal | La font de les Carboneres va ser una font molt utilitzada pels veïns de Santa Creu, que hi anaven a través d'un camí de bosc que els permetia arribar-hi en uns deu minuts. No només hi anaven a buscar aigua amb càntirs, ja que era una font que mai s'assecava, sinó que també hi anaven a berenar i a rentar la roba, a la font que es troba uns metres més avall, quan la riera Lluçanès baixava tèrbola. El topònim de la font fa referència a un passat no tan llunyà en què l'explotació dels boscos d'alzines i roures de Sant Martí d'Albars proveïa de cendra la ciutat de Vic. | 42.0147800,2.0665800 | 422714 | 4651839 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de les Carboneres presentava un índex de nitrats de 93'40 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||
| 62327 | Font de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | L'accés a la font és bo, tot i que la part posterior de la bassa està totalment ocupada per bardissa. | La font de l'Horta està situada a l'extrem superior del clot de l'Horta, a mig camí entre la Caseta i la riera Gavarresa, al nord-est de la Creu de la Pau de Constantí. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia davant de la Caseta i segueix en direcció sud-est fins a la Creu de la Pau de Constantí. Un cop passada la Creu, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista passa per uns metres empedrats de roca natural. Des d'aquest punt, s'ha de trencar a l'esquerra i uns metres més avall s'arriba a la font situada a l'extrem oest d'un prat que té un petit embassament a l'extrem est. Es tracta d'una font de bassa d'aigua cristal·lina que s'omple constantment gràcies a la filtració d'aigua per diversos punts entre els roques que hi ha a un extrem de la bassa. A l'altre extrem hi ha una bomba d'aigua subjectada al terra amb una base de formigó, que va servir per bombar aigua a un dipòsit per al control d'incendis. La vegetació que envolta la font és la pròpia d'una zona humida, amb joncs i cua de cavall, entre una massa de bardissa que envolta parcialment la bassa. | 08225-46 | Sector central del terme municipal | La font de l'Horta va ser probablement la font que abastava d'aigua els horts de la masia de la Caseta i a la mateixa masia, situada a l'oest de la font. Modernament, l'ADF va construir una bassa de grans dimensions en un punt elevat a l'oest de la font i s'hi bombava aigua per tenir-ne una reserva en cas d'incendi. L'embassament que hi ha al mateix prat de la font també és modern, té força fondària i és utilitzat per a abeurar-hi el bestiar. | 42.0389600,2.0742700 | 423380 | 4654516 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de l'Horta presentava un índex de nitrats de 53'20 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||
| 62328 | Font de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalmato | L'accés al safareig i a la font és pràcticament impossible per la gran quantitat de vegetació que ha crescut a l'entorn. | La font de l'Almató està situada al capdamunt del rec de l'Almató, en un espai enclotat a menys de 200 metres de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través del camí que surt del costat de la masia de l'Almató i ressegueix el camp que hi ha davant la masia per l'esquerra. Vorejant el camp a peu s'arriba al cap d'uns metres al rec de l'Almató. Al creuar-lo es troba a mà dreta un mur de pedra que forma un espai pla a sobre. En aquest espai, delimitat per parets rocoses, s'hi troba la font, amagada entre la vegetació. La font està formada per un safareig adossat a una de les parets de roca, el safareig està construït amb maó, amb batedors de pedra a dos dels quatre costats, ja que els altres dos queden delimitats per la roca natural. L'aigua que omple constantment el safareig és la que es filtra a través de diversos punts entre les roques, ja que tot l'espai pla on es troba la font és envoltat de parets rocoses, molt humides, on hi ha petites balmes i forats per on constantment es filtra l'aigua. | 08225-47 | Sector nord del terme municipal | La font de l'Almató abastava d'aigua els habitants de la masia de l'Almató, que també hi anaven a rentar la roba. Des de fa uns anys, però, la font no s'utilitza i es troba en perill de pèrdua. | 42.0533700,2.0759300 | 423534 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||
| 62329 | Font de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumanya | Tot i que es conserva el mecanisme que permetia extreure l'aigua, actualment no està en ús ja que l'aigua és canalitzada per sota terra. | La font de Fumanya està situada al capdamunt d'un prat totalment cobert per desenes de pollancres, uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom i al sud-oest del nucli de Beulaigua. S'accedeix a la font a través del camí forestal que comunica la carretera BV-4342 amb las masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, passant pel pont de les goles de Fumanya i per la masia de Fumanya. Seguint aquesta pista s'arriba a la font, situada pocs metres abans de la masia, a l'altre costat del punt on es conserva un tram de camí empedrat. La font està formada per un petit mur de pedra, davant del qual hi ha una estructura cúbica de maó, a la que està subjectada l'estructura de ferro, que, a través d'un agafador, permetia extreure l'aigua. Al costat hi ha una altra estructura de maó, de menor alçada, tapada amb una porta quadrada de fusta. L'entorn de la font és ocupat pel prat amb pollancres, entre els que discorren diversos recs que arriben en aquest punt des de diferents direccions, el més important dels quals és el que prové de Beulaigua. | 08225-48 | Sector sud-oest del terme municipal | La font de Fumanya abastava d'aigua els habitants de la masia que li dóna nom, situada pocs metres al nord-est de la masia. | 42.0282800,2.0572400 | 421957 | 4653346 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||
| 62330 | Font de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blava | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font ja no raja i només es conserva el pou i la caseta. | La font de la Blava està situada al marge d'un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l'altre cantó del rec de la Blava, trobem la font. Es tracta d'una font de pou que ja no s'utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l'estructura de ferro amb la politja que s'utilitzava per extreure l'aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s'ubicava la maquinària que permetia bombar l'aigua a la xarxa de la Blava. | 08225-49 | Sector central del terme municipal. Nucli de la Blava | Aquesta font s'utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava. Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l'aigua de la riera Gavarresa. D'aquesta manera es va deixar d'utilitzar la font de la Blava, que d'altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat. | 42.0460000,2.0708900 | 423108 | 4655301 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101'60 mg/l, per la qual cosa s'havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62331 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-0 | La vegetació dificulta l'accés a la font, que està envoltada totalment de bardissa. | La font del Raig està situada en un bosc de pins a la part obaga de la carena del Raig, uns 800 metres al nord-est de la masia de Vilatammar. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4653 amb les masies de Vilatammar i el Prat. Abans d'arribar a Vilatammar s'ha d'agafar un trencant a mà dreta que porta al bosc on es troba la font. Des de la pista, s'ha de descendir uns metres entre l'espessa vegetació fins a trobar la font, ubicada a uns 10 metres de la pista forestal. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura irregular de pedres, moltes de les quals recobertes de molsa. L'aigua, però, es filtra pels laterals del brollador lliscant entre les pedres en lloc de sortir pel brollador. Pocs metres més avall de la font hi ha una petita bassa d'aigües cristal·lines on va a parar l'aigua de la font. | 08225-50 | Sector sud-est del terme municipal | La font del Raig era utilitzada pels habitants de la masia de Vilatammar, ja que és una de les fonts més properes a la masia. | 42.0260800,2.0867800 | 424400 | 4653075 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font amb una bona qualitat d'aigua que no s'arriba a assecar mai. En el moment de la visita (agost 2006), tot i trobar-nos en període de secada, la font rajava i la bassa era plena. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||||
| 62332 | Font del Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba en bon estat ja que segueix essent utilitzada pels veïns de la zona. | La font del Bullidor, també coneguda com a font de la Coromina, està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que passa per la masia de la Coromina i segueix en direcció oest travessant la riera Lluçanès. Un cop travessada la riera s'arriba a una zona de plans amb pins, al fons de la qual s'obre un camp resseguit per un rec i per pollancres. A l'extrem nord-oest del camp s'hi troba la font, a tocar del rec. La font està formada per dos brolladors metàl·lics que sobresurten d'un mur situat en un espai enclotat. El mur, que amaga el dipòsit, és de maó arrebossat i presenta diverses pedres treballades delimitant-lo per dalt i formant uns graons que baixen fins als brolladors. A pocs metres de la font hi passa el rec de Marcusses. | 08225-51 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Bullidor o font de la Coromina antigament era utilitzada pels veïns de la masia de la Coromina i és una de les poques de Sant Martí d'Albars que encara és utilitzada pels veïns de la zona, tot i que deixa de rajar en períodes de secada. | 42.0240500,2.0462400 | 421041 | 4652886 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font del Bullidor presentava un índex de nitrats de 1'50 mg/l, per la qual cosa es podia considerar com una font potable amb una bona qualitat d'aigua. Actualment, l'ajuntament de Sant Martí d'Albars realitza anàlisis periòdiques per garantir-ne la potabilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62333 | Font de cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-blanc | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | Tot i que la font es conserva en bon estat, l'accés es troba embardissat i l'aigua no és potable. | La font de cal Blanc, també coneguda com font de Sant Martí, està situada en una roureda entre cal Blanc i el nucli de Sant Martí d'Albars. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia uns metres davant de la Torre del Baró, just on es separen les pistes forestals que condueixen a cal Blanc i al pont de Sant Martí d'Albars. Al cap d'uns 150 metres de corriol descendent amb alguns graons de pedra s'arriba a la font, ubicada en una petita balma amb rocs de grans dimensions despresos. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de maó, reformat al 1993, tal com ho indica la data inscrita, i recobert de molsa. Al lateral esquerre del dipòsit hi ha una aixeta metàl·lica i a la part superior el sobreeixidor, de forma quadrada. L'entorn de la font té un contrast marcat, ja que a l'interior de la balma, amb parets humides per on es filtra l'aigua i diversos forats entre roques que permeten el pas d'una feble llum, no hi creix pràcticament vegetació, i a l'exterior hi creix abundant bardissa que dificulta l'accés. Uns metres més avall de la font hi ha un safareig de grans dimensions on anaven a rentar la roba les dones de Sant Martí d'Albars. | 08225-52 | Sector central del terme municipal | La font de cal Blanc o de Sant Martí era una de les més utilitzades pels veïns del nucli de Sant Martí, que també hi anaven a rentar la roba. | 42.0259600,2.0729000 | 423251 | 4653074 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 la font de cal Blanc presentava un índex de nitrats de 126'20, 98'40 i 119'90 mg/l respectivament, per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62334 | Cal Ferrer de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-la-blava | TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XVIII | S'ha reformat la teulada i modificat algunes obertures, tot i així l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Cal Ferrer de la Blava està situada a tocar de la carretera BV-4342, dins del nucli de la Blava, tot i que aïllada respecte a les altres edificacions. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i diversos volums annexos d'usos agropecuaris. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan arrebossats només a la façana principal, i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu decorant la llinda, i un portal de nova obertura. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'extrem esquerre presenta una data inscrita molt erosionada a la llinda i la del centre, una inscripció de quatre lletres, junt amb l'anagrama 'IHS', una creu, i la data de 1640 també a la llinda. A les golfes trobem, d'esquerra a dreta, un porxo emmarcat amb pedra treballada, un balcó de petites dimensions emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1784 amb una creu grega de braços atrompetats intercalada. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum de teulada a una vessant que conserva una llinda bisellada al portal de la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest està ocupada en tota la meitat esquerra pel volum adossat; a la resta presenta set obertures emmarcades amb pedra, tot i que algunes han estat reformades. Les dues finestres de la planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada, les tres del primer pis amb pedra bisellada, i a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una gran obertura d'arc de mig punt fruit d'una reforma. La façana nord presenta a la planta baixa un portal de nova obertura; al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos de les quals amb ampit motllurat; i una finestra emmarcada amb pedra treballada, les quatre amb reixes de ferro d'estils diferents. La façana est presenta només el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell. En tota la meitat esquerra del primer pis sobresurt perpendicularment una estructura adossada; a la meitat dreta s'hi conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal, també emmarcat amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra força erosionat i dues obertures emmarcades amb pedra treballada fruit d'una reforma, una d'arc de mig punt, que donen accés a la terrassa. A uns metres de la façana principal hi ha la pallissa de dos pisos, de teulada de doble vessant i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus delimitant les cantonades i reformes amb totxana al mur posterior. L'obertura principal, separada en dos nivells, és d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra treballada. | 08225-53 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Situada al peu del camí ramader, cal Ferrer de la Blava era coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. Encara s'hi conserven les anelles on estacaven el bestiar. Tot i que té orígens anteriors, les dates inscrites en les llindes de dues finestres situen la casa entre el segle XVII (1640) i el segle XVIII (1784). | 42.0441400,2.0699600 | 423029 | 4655095 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62335 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell-0 | XVIII | Reformada algunes parts amb obra i maó, presenta esquerdes, humitat als murs i arrebossat erosionat. | Cal Vilardell es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, al sud de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb arrebossat erosionat i amb carreus regulars a les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest presenta un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda s'hi llegeix parcialment una inscripció a causa de l'erosió de la pedra:' IVAN 17- -', amb una creu i el monograma d' 'Ave Maria' intercalats. Sobre la llinda hi ha una filada de carreus que enllaça amb un gran finestral emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra hi ha una finestra de menors dimensions també emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses obertures de moderna construcció. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una a la planta baixa i l'altra a nivell de sota teulada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra, actualment tapiada. A la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una petita finestra que combina pedra i fusta en el seu emmarcament. | 08225-54 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Cal Vilardell es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. També és una època que creix el nucli de Sant Martí d'Albars, el barri de la Blava i es reforma l'església parroquial. La data, parcialment erosionada, que es troba inscrita a la llinda del portal principal ens testimonia l'època de la seva construcció. | 42.0275900,2.0739300 | 423338 | 4653254 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||
| 62336 | Cal Ferrer de Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-beulaigua | XVIII | Tot i algunes ampliacions en la part est, l'edifici conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | Cal Ferrer de Beulaigua és l'última casa situada al nord del nucli de Beulaigua al costat del camí ral de França i el camí ramader que creua el terme municipal de nord a sud, i prop del tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular i amb carreus a les cantonades, una d'elles integrada al mur a causa d'una ampliació a la banda oriental. La façana principal orientada al sud-oest, presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal a la dreta, de menors dimensions, emmarcat amb pedra treballada reconvertit en finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra reconvertida amb balcó. A les golfes, situada sobre el balcó, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part de la dreta hi ha un cos annexat de teulada a una vessant a nivell inferior que presenta una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta nivell de primer pis i golfes. A la part baixa s'hi observa una antiga obertura amb arcada, tapiada amb grans carreus, amb un desaigua de pedra a la part inferior. La façana nord-est hi ha un pou circular construït amb pedra i d'1,70 metres d'alçada. Presenta nivell de primer pis i golfes, amb una obertura per planta. Al nivell de primer pis hi ha un estret portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la part de l'esquerra, que pertany al cos adossat a la banda oriental, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est pertany al cos adossat i presenta un queixal. A la part esquerra de la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, i a la part dreta, endinsant-se en el queixal hi ha un porxo al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals bisellats a la planta baixa. | 08225-55 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | Cal Ferrer de Beulaigua va ser suposadament la primera casa a bastir-se al costat del camí ramader i camí ral de França a la zona on avui en dia hi ha el carrer de Beulaigua. El nom de la casa clarament ens indica l'ofici que s'hi desenvolupava i per tant podem suposar que era una de les cases que ferraven els animals dels traginers al llarg del camí ral que es dirigia a França. Algunes persones grans del nucli recorden que les cases de Beulaigua havien de pagar censos a cal Ferrer. Tot i no tenir cap data de referència es pot considerar cal Ferrer com una casa del segle XVIII. | 42.0315300,2.0659500 | 422682 | 4653699 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa, a uns 70 metres al nord-est, es troba el tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62337 | Creu de la Pau de Constantí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pau-de-constanti | SERRA, J., La creu de la pau de Constantí (document solt) | XX | L'extrem superior presenta alguna petita esquerda i els líquens donen unes tonalitats grogues a la pedra. | La creu de la Pau de Constantí està situada en una esplanada rocosa envoltada de camps, a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars, i al sud-est de la Caseta. Es tracta d'una creu de pedra, formada per pedres treballades de grans dimensions. La base està formada per dos plataformes quadrades esglaonades sobre la que reposen dues pedres de grans dimensions que formen un cub en el que hi ha la inscripció: RECORD DEL XVI / CENTENARI DE LA PAU / DE CONSTANTÍ / 22 MAIG 1913. Just a sobre hi ha dues plataformes quadrades esglaonades més, sobre el qual reposa una pedra allargada tronco-piramidal de secció quadrada que va reduint la seva amplada fins a una senzilla imposta. La part superior correspon a una creu llatina, de braços curts i massissos, amb acabament irregular a dalt i unes inscripcions a la cara sud que no es reconeixen actualment. | 08225-56 | Sector central del terme municipal | La creu de la Pau de Constantí es troba situada a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars. La seva situació no és casual, ja que es troba al peu del camí que utilitzaven els veïns de la Blava quan anaven a l'església de Sant Martí d'Albars, ja fos per anar a missa o per qualsevol altre tipus de cerimònia religiosa. Fins a la creu hi arribaven les processons religioses, des d'on es beneïen els camps del voltant. La creu es refereix a la commemoració de l'edicte de tolerància de l'any 313 pel qual la religió cristiana tenia les mateixes llibertats i els mateixos drets que la pagana. Constantí (280 - 337) era emperador romà, dit el Gran (llatí Caius Flavius Aurelius Constantinus), i va fer la pau amb els cristians però continuà essent pagà. Segon fonts orals, les pedres que formen la creu van ser portades amb bous i carretes fins a l'emplaçament actual, lloc on van ser treballades pels picapedrers. | 42.0366700,2.0723900 | 423221 | 4654264 | 1913 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62338 | Barraca de pastor del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-prat | TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Tot i ser una construcció en pedra seca, s'observa l'apuntalament amb ciment d'alguna pedra a l'interior. | La barraca de pastor del Prat està situada al marge d'un camp prop de la roureda del Prat, al nord-est de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta pràcticament quadrada i colgada parcialment de terra. Està situada en un marge d'un camp, en un punt en què aquest queda delimitat per un baix mur de pedra. La barraca, integrada al paisatge que l'envolta, està formada per murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular que arriben fins a una alçada d'1'20 metres i formen una planta quadrada de 3'5 per 3'5 metres. La coberta, formada per una falsa cúpula de lloses està sustentada a l'interior per un pilar central de dues pedres allargades. L'interior, sense ser ample, permet l'aixopluc de diverses persones. | 08225-57 | Sector sud-est del terme municipal | Les barraques de pastor, també anomenades barraques cerdanes, foren construïdes pels pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques de pastor són normalment de petites dimensions, ja que s'utilitzaven especialment per aixoplugar-se en cas de tempesta. | 42.0291200,2.0892600 | 424609 | 4653411 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||
| 62339 | Necròpolis de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-blava | RIU, M, L'arqueologia medieval a Catalunya, 1989 | VII-IX | A l'interior de la tomba s'hi ha acumulat terra i hi han crescut herbes. La part de la capçalera és la que presenta la màxima profunditat, uns 25 centímetres. | Al nord del nucli de la Blava es localitza una tomba antropomorfa, a l'oest del camí ramader sobre un petit monticle rocós. Es tracta d'una tomba de tipologia de banyera, isolada, excavada a la roca, orientada en sentit nord-sud. Presenta capçalera (orientada al nord) i peus arrodonits i amida 180 centímetres de longitud, 40 centímetres d'amplada a la capçalera, 56 centímetres d'amplada de cos i 35 centímetres d'amplada als peus. La tomba es trobava tapada per tres o quatre lloses de tova de 5 centímetres de gruix, de formes irregulars resseguides per un bordó. S'observa a la banda oest de la tomba un rebaixament a la roca que podria haver estat algun tipus d'encaix per les lloses sepulcrals. Actualment es troba destapada i al voltant s'hi observen restes d'aquest material. Es van trobar fragments d'os i de dentadura de l'inhumat, i s'han conservat alguns fragments de la coberta. | 08225-58 | Sector nord del terme municipal | Durant l'època alt medieval es troben diversos tipus de tombes repartits una mica per tot arreu, ja sigui de forma isolada, al voltant de masos o d'esglésies. El fet de trobar-se tombes isolades en el món cristià no és d'estranyar i cal emmarcar-ho dins una pràctica d'enterrament més o menys habitual en un espai de frontera, dèbilment organitzat tant a nivell polític com religiós. Aquesta pràctica és anterior al segle XI, ja que és a partir d'aquest període que es generalitzen els cementiris parroquials i monasterials, com a conseqüència d'una major organització territorial del món medieval (RIU:1989) | 42.0506900,2.0707300 | 423101 | 4655822 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions orals apunten a la troballa d'un parell de tombes més a prop d'aquesta, que afloraren en males condicions després d'un remenament de terra en un camp. | 85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62340 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-14 | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 TORRES, J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Algunes parts del camí estan asfaltades pel pas de la carretera BV-4342 | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Martí d'Albars forma part de la Ruta I, rutes identificaes pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta, que prové del Penedès, va en direcció en direcció a Castellar de n'Hug passant per Manresa, Sant Fruitós de Bages i Avinyó. Entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra segueix cap a la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens, i continua travessant la vall de les Lloses, la serra de Tubau i seguint cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug (AADD: 2000). El camí ramader travessa el terme de Sant Martí d'Albars de sud a nord passant pel sector central. Entra a Sant Martí d'Albars a l'altura de cal Solanic procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa, traçat que coincideix fins a la meitat del terme amb al camí ral de França. En aquest sector, el camí actualment segueix a través de la carretera asfaltada, tot i que en alguns trams s'observa el traçat de l'antiga carrerada que la voreja. El camí continua en direcció nord passant pel bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres (lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats), fins al serrat de l'entrada del nucli de Beulaigua que constituïa una pleta o returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. Aquí també disposaven del dret d'abeurada, ja que hi havia unes basses - que amb el temps s'han anat assecant - on s'hi abeurava el bestiar, i d'on prové el topònim de Beulaigua. El camí travessa el carrer de Beulaigua sorgit del pas dels ramats transhumants on s'hi ubica un hostal, cal Fadrí, que és la primera casa del carrer i la més antiga. Seguint cap al nord es voreja el serrat dels còdols per la banda de llevant i es continua cap al serrat dels esmorriadors fins a la Caseta. Un cop travessada la masia, el camí ral de França continua seguint la banda occidental de la carretera BV-4342, i el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava, passant prop de cal Ferrer, coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. El camí continua en direcció nord passant prop de la font de la Blava i s'arriba, després d'una pujada, a un planell rocós on també hi solien fer parada els ramats. Es segueix uns 800 metres fins que s'arriba a la gran masia de l'Almató, que constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i ramats que es desplaçaven pels camins de transhumància. A partir d'aquí el camí puja fins arribar a enllaçar amb la carretera BV-4342, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al terme de Lluçà fins arribar a Santa Eulàlia de Puigoriol . | 08225-59 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí, com és el cas del carrer de Beulaigua, així com els hostals o les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment, que també aprofitaven els beneficis dels ramats i atenien les necessitats d'aquests. La casa de parada dels pastors transhumants més important al municipi de Sant Martí d'Albars fou la gran masia de l'Almató. Els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0453100,2.0698800 | 423024 | 4655225 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||||
| 62341 | Camí ral de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-franca-0 | AADD, Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | En alguns punts el camí ha estat modificat, ja sigui per la construcció de la carretera BV-4342 o per altres modificacions puntuals. | El camí ral de França travessa el terme municipal de Sant Martí d'Albars de sud a nord per la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa. Fins a la meitat del terme segueix el mateix traçat que el camí ramader. Prové de Santa Creu de Joglars, entra al terme a l'altura de cal Solanic i segueix la carretera asfaltada passant pel bosquet de Fumanya i travessant el carrer de Beulaigua. Continua al nord vorejant, per llevant, el serrat dels còdols i segueix pel serrat dels esmorriadors fins a arribar a la masia de la Caseta. Un cop s'ha passat la masia, el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava i el camí ral de França continua per la banda occidental de la carretera BV-4342. Passa prop de cal Pericó, la Serra i segueix en direcció nord vorejant per l'est del serrat de la Por i el serrat de les Balmetes fins arribar a cal Pusquies. Des d'allí es continua en direcció a cal Met i s'enfila al serrat de Vila, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al de Lluçà en direcció a Santa Eulàlia de Puigoriol. És precisament en aquest desnivell que puja fins al serrat de Vila que es localitzen dos petits trams de camí empedrat, força fets malbé i erosionats tant per l'escorxament de l'aigua de la pluja com pel moviment de terra que es va fer a l'hora de col·locar un pal d'electricitat. | 08225-60 | Sector central del terme municipal | El camí de França era un camí de gran recorregut que enllaçava la zona de muntanya (els Pirineus) amb Barcelona, i travessava el Lluçanès. Es troba moltes vegades que el camí ral de França, que constituïa una important via de comunicació durant l'edat Mitjana, coincideix amb el principal camí ramader que creua el Lluçanès; aquest seria el cas de Sant Martí d'Albars, que fins a la meitat del terme municipal els dos camins coincideixen en traçat. Pel camí ral hi transcorrien traginers, mercaders i conductors de carros i tartanes que solien passar prop de les poblacions per tal satisfer els menesters que comporta la vida transhumant. Així mateix, al llarg dels camins naixeren diversos hostals que donaven resposta a aquestes necessitats i s'instal·laren gent d'oficis vinculats a l'activitat dels comerciants i traginers, com els ferrers que els ferraven els animals. En el cas del tram del camí de França que discorre per terme municipal de Sant Martí d'Albars, s'hi trobaven dues antigues ferreries, cal Ferrer de Beulaigua i cal Ferrer de la Blava, de gran renom a la zona, i també un antic hostal, cal Fadrí, situat a l'entrada del carrer de Beulaigua. | 42.0452700,2.0678400 | 422855 | 4655223 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el passat es van detectar annexions il·legals del camí a l'altura de cal Met i caldria controlar que no s'hi posin obstacles. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||
| 62353 | Els animals del traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-animals-del-traginers | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història. | 'Això diuen que va passar ja fa molts anys, quan a la ciutat de Vic feien servir cendra de llenya d'alzina dels boscos del Lluçanès, és a dir, dels boscos de Sant Martí d'Albars i Lluçà, per rentar la roba, així com per al curat de pells a les pelleteries. El transport de la cendra el feien en carros i també a bast. Els traginers que es dedicaven a aquesta feina solien arribar a Sant Martí més o menys quan llostrejava, acabant el trajecte al capdamunt de la pujada de davant de l'església de la parròquia. Si passaven el pont del Molí de clar o mig llostre no passava res, feien la pujada amb tota normalitat. Si anaven una mica més tard i passaven ja de fosc, segur que tenien problemes. En ocasions es veien obligats a fer nit al peu de la Gavarresa o a tornar un tros enrera i demanar acolliment a la casa del Prat, que feia d'hostal. El bestiar agafava com una mena d'espant, feia mitja volta i tornava enrera, no hi havia manera de fer-lo pujar de bell nou. Altres vegades passava el pont i quan era a mitja costa es quedava parat i no hi havia manera que continués. Tot el contrari, donava mitja volta i tornava fins a la Gavarresa. Els traginers no veien ni sentien res. Era una cosa que només sentien o veien els animals. Això els tenia molt preocupats, fins al punt que només hi passaven de clar. Però vet aquí que un dia a aquests traginers que tenien problemes amb el bestiar se'ls va afegir un traginer nou. I aquest quan calia resoldre un problema hi anava de cara i disposat a fer el que fes falta per tal de resoldre el contratemps. A la sortida de Vic anava un grup força gran de carros, però en el transcurs del camí anaven prenent diferents camins, uns quants diu que es varen quedar a Olost, i cap a Sant Martí hi varen anar el nou traginer i un parell més. Els altres dos ja eren veterans de la ruta, sabien perfectament que de fosc era impossible arribar a Sant Martí. Quan varen passar per davant de la casa del Prat ja era negra nit. Els dos van dir: - Nosaltres ens hi quedarem a dormir, demà de clar ja pujarem, et recomanem que facis com nosaltres. Tampoc no podràs travessar la Gavarresa i, en cas que ho aconsegueixis passar el pont, quan seràs a mitja pujada també hauràs de tornar enrera i no et quedarà més remei que tornar a dormir aquí. Diu que era un d'aquells traginers que no acostumava a canviar els plans fàcilment. Va dir: - Vosaltres podeu fer el que més us convingui, però jo he dit que anava a dormir a Sant Martí i aniré a dormir allà on tenia previst. Si preferiu quedar-vos ho podeu fer, però jo continuo. Els dos sabien el que passaria, perquè coneixien prou bé i de sobres el que passava quan enfilaven la pujada de Sant Martí si era de nit. Els va picar una mica la curiositat per veure com se les empescaria i varen dir: - Bé home, ja venim, així et farem companyia en el camí de tornada. Els tres carreters van emprendre el camí. Quan van ser al pont, els dos que ja sabien amb el que es trobarien es van posar a l'aguait, però res, van passar. Els dos deien: - Noi, això si que no ho entenc pas, nosaltres quan es fa llostre mai podem pujar la costa, si tenim sort passem el pont, però en el punt on comença la pujada el bestiar s'atura i no hi ha forma de continuar. Anaven fent aquests comentaris i alhora no entenien per què quan anaven ells amb altres companys mai no podien pujar si era de nit i aquell dia, en canvi, sí que pujaven. El traginer, que ja quasi era a dalt de la pujada, tot cofoi va dir: - Jo us he dit que anava a dormir a Sant Martí i ja hi som. Quan feien l'últim revolt de la pujada, des d'on ja es podia veure l'església de Sant Martí, les mules es van parar amb sec. Davant la sorpresa del traginer i dels seus companys, van fer mitja volta, emprenent la baixada fins al final de tot. Res ni ningú no les va poder aturar. El traginer era molt tossut, no era dels que es queda plegat de braços quan les coses anaven malament. | 08225-72 | Sector est del terme municipal | 42.0269400,2.0760200 | 423510 | 4653180 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En un rampell agafà les mules i tornà a emprendre la pujada. Les va arriar a quatre de fondo pujada amunt, però encara no eren a mitja pujada quan les mules altre cop es van aturar, van fer mitja volta i cap avall. Des del lloc on varen donar mitja volta es veia el campanar de la parròquia.- Mira, hi ha llum a salt el cimbori de la parròquia - va exclamar el nou traginer, que tot seguit va preguntar:- Les altres vegades que us passava això també hi havia llum al campanar?- Doncs, mira, en això si que no ens hi havíem fixat mai - van respondre els dos nois.Llavors el nou traginer va dir als seus companys:- Vosaltres tingueu cura del bestiar que jo en un tres i no res arreglaré el problema i us asseguro que mai més tindreu dificultats per pujar la costa de Sant Martí d'Albars. Aquest traginer sempre portava l'escopeta pel que pogués passar. Va agafar l'arma de dintre del carro, ja que sempre la portava carregada i preparada per si tenia algun contratemps durant els trajectes. Es va atansar ben a prop del campanar tot disparant un tret ben dirigit de dret al llum. Tan bon punt va disparar el tret la llum es va apagar. Va tornar a buscar el carro i les mules i va pujar la costa sense cap problema. Quan van arribar al lloc on tenien per costum anar a dormir, va dir:- Jo he dit que dormiria a Sant Martí i aquí estic, quasi sempre el que prometo ho compleixo. Companys em sembla que des d'avui ja no tindreu cap més problema per pujar la famosa pujada de Sant Martí, si no es que carregueu massa el carro i el bestiar no té prou força per pujar la costa. Però el motiu que feia tornar el bestiar enrera ja no es donarà més, l'autor de la malifeta ha quedat ben servit per un temps i no crec que li quedin ganes de tornar a fer semblants trapelleries.Així es com es va acabar la por a la pujada que va de la Gavarresa fins a Sant Martí i des d'aquell dia mai més els traginers de la cendra varen tenir problemes.' (TORRES:2003) | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||||
| 62354 | La marxanta, la bruixa del forat del cul del gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marxanta-la-bruixa-del-forat-del-cul-del-gos | TORRES, J. Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002 | XX | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història i la marxanta, que n'és la protagonista. | 'Aquesta dona que feia de marxanta es guanyava la vida venent roba a les cases de pagès i també a fires i mercats als pobles del Lluçanès. Sempre amb companyia del seu gos. La residència la tenia a Sant Martí d'Albars. Quan anava d'un lloc a altre i trobava ramats d'ovelles, el gos les bordava tot esgarriant el ramat. Gos i bruixa jugaven amb les ovelles, cosa que feia enfadar molt els pastors. Aquests l'escridassaven i ella els responia: - Jo sóc el forat del cul del gos. Tothom la coneixia per aquest nom. Un dels que m'han explicat la història deia que, quan era molt jovenet, un dia que la mare li va comprar un davantal li va dir: - A veure, si aquesta peça de roba em surt malament on us puc trobar? La marxanta li va respondre: - Aneu on aneu, demaneu per la dona del forat del cul del gos. Tingueu la seguretat que us donaran raó de mi. Era un xic misteriosa. Quan algú la feia enfadar es venjava provocant alguna malvestat en el bestiar de la casa on l'havien maltractada. Per venjar-se sempre ho feia a través del gos. Algú deia que el gos era ella mateixa, ja que no podia ser que un gos tingués tan enginy per fer trapelleries. (El més probable era que el gos estigués posseït pel dimoni i, per tant, gos i marxanta eren el mateix ésser, és a dir, la dona tenia dues personalitats: per això, en algunes ocasions el comportament del gos era idèntic al d'una persona). Els seus poders: Els conjurs els feia sempre mitjançant les tisores, ja que tenien un poder màgic especial: aturaven les pedregades i curava malalties. Però quan alguna persona la feia enfadar, llavors li provocava dolor o bé li feia caure una forta pedregada damunt dels camps tot malmetent-li l‘anyada. Per parar un temporal agafava tres tisores; dues les posava damunt del palmell de la mà esquerra en forma de creu, la tercera l'agafava amb la mà dreta i mullava la fulla amb saliva. Llavors aixecava el braç i anava caminant endavant i endarrera, i d'esquerra a dreta, tot fent una creu. Ho feia tot arrossegant els peus per tal que la creu quedés ben marcada. Quan acabava aquest ritual, se situava al centre de la creu i, des d'aquest punt i amb les tisores que havia mullat amb saliva, anava fent talls a l'aire, tot murmurant algunes jaculatòries inintel·ligibles. Si el temporal no era massa fort, amb tres vegades de fer el ritual complert el temporal ja amainava; si aquest era molt espaordidor, llavors calia fer el ritual cinc, set o nou vegades, i el temporal es trencava i no pedregava. Aquest ritual era indispensable que es fes a l'era on batien cada any; al mateix temps, calia que hi hagués pallers. Si no es donaven aquestes tres circumstàncies, el conjur no tenia cap efecte i el temporal continuava i la pedregada destrossava la collita. Quan el ritual era per guarir una malaltia també ho feia amb tisores. Posava dues tisores damunt la taula en forma de creu i amb l'altra tallava el mal que patia la persona. Mentre feia aquest ritual anava murmurant jaculatòries. Quan ella acabava la cerimònia el malalt començava a millorar. Si la malaltia era molt greu llavors calia emprar més tisores. Si emprava cinc tisores, la seva distribució era de la següent forma: dues creus i la cinquena per tallar la malaltia. Si eren set, feia tres creus; i si eren nou, quatre creus i la novena per tallar el mal. El nombre de tisores no podia ser parell; calia que fossin tres, cinc, set o nou. Per saber si el malalt tenia una malaltia greu sense veure'l procedia de la següent manera. Per exemple, una grip d'aquelles que deixaven les persones a les portes de la mort, a les tres pedretes com en deien la gent del país. Posava en un plat dues tisores en forma de creu, llavors hi afegia aigua fins que tot just cobrís les tisores. Quan tenia això preparat, tot seguit ho posava damunt del fogó, perquè l'aigua s'escalfés, sense arribar a bullir. | 08225-73 | Sector central del terme municipal | Com s'explica en aquesta història, la marxanta del forat del cul del gos va viure a Sant Martí d'Albars, tot i que la seva professió l'obligava a viatjar, i també va morir-hi als anys 60 del segle XX. En algunes cases i masies de Sant Martí d'Albars encara recorden el pas de la marxanta, com a cal Ferrer de la Blava, on s'hi havia quedat a dormir en algunes ocasions. | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A continuació, tirava tres gotes d'oli damunt de l'aigua; si aquestes s'ajuntaven formant un dibuix semblant a la fulla de trèvol, era una grip de les més dolentes que hi pogués haver; si prenien forma de mongeta, eren unes angines fortes; si prenien la forma d'un cercle, només era un constipat fort; si s'ajuntaven però no prenien cap forma definida, llavors es tractava d'un cop d'aire.Aquests nuclis, independentment de la forma que agafessin, sempre es formaven en el centre de la creu que formaven les tisores que hi havia dintre el plat cobertes d'aigua. Això servia només per saber la dolença que la persona patia. Quan ja sabia del que es tractava, llavors feia el ritual per tal que el malalt es guarís de la malaltia.El conjur per trencar aquesta dolença el feia de la següent manera: amb la tercera tisora feia un tall a la figura formada per les gotes d'oli, la partia per la meitat. Si no es tornava a ajuntar, el malalt guaria en vint-i-quatre hores. Això servia per un constipat. Quan més forta era la malaltia més creus calia fer, és a dir, la figura que feia l'oli damunt de l'aigua era tallada tantes vegades com la gravetat que la malaltia requerís. El màxim de talls que es podien fer era de quatre. Quan l'oli estava tallat calia deixar el plat fora del foc en un lloc on ningú el toqués. Si a l'endemà les gotes d'oli continuaven tallades el malalt en tres dies sanaria; en el cas que a les vint-i-quatre hores les gotes tornessin a estar juntes era senyal de malaltia greu. Calia repetir el conjur tantes vegades com fes falta fins a guarir el malalt. Remugava unes jaculatòries que mai deixava que ningú les pogués entendre.Per curar el dolor, dibuixava la silueta de la persona sobre un tros de paper on també escrivia el nom del qui calia curar; tot seguit, posava el paper damunt de dues creus que prèviament havia fet amb quatre tisores, i amb la cinquena tisora feia un tall a la part del cos afectada pel dolor: tot fent aquest ritual anava recitant l'oració que pertocava al cas.Just quan acabava el ritual, el pacient ja començava a millorar. Si l'afecció era molt greu calia repetir el ritual durant tres, cinc, set o nou dies, després d'aquests dies el dolor desapareixia (TORRES:2002).La versió de la llegenda que explica Jordi Torres de com morí la marxanta no coincideix amb els records que en tenen la gent del poble, ja que recorden la marxanta com una dona prima i menuda. La persona, que si era grossa i que fou enterrada portada en un carro fou la cabanyera, que visqué a la Cabanya. La versió continua així: La mort de la dona Aquesta dona va morir als primers dels anys de la dècada de 1960. Quan va morir s'esqueia que feien la carretera de Santa Creu de Joglars (Olost) a Santa Eulàlia de Puigoriol (Lluçà). Plovia molt i els camins estaven tan malament que era pena de la vida el caminar per aquells camins tan enfangats.Era una dona molt grossa. El capellà preguntà:- Osca! Com ho farem per portar aquesta dona amb el que pesa i el temps que fa?Un dels veïns trobà la solució:- Per això no cal preocupar-se. Jo tinc un tractor i remolc. Si li sembla bé, la carreguem al remolc i llestos.Va ser el primer difunt que no van portar a pes de braços. La persona que la va portar amb el tractor al cementiri se sorprengué de la rigidesa del seu cos. Una dona que no havia fet mai res més que caminar i rondar món, no estava quasi mai aposentada en un lloc. Era una autèntica rodamón, però el dia del seu enterrament no movia ni peu ni cama; tampoc no va fer servir l'escombra per anar al cementiri. Va haver de ser un tractor que la hi portés.' | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||
| 62355 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-21 | La festa Major de Sant Martí d'Albars es celebra el dia 11 de novembre de cada any. És el dia del patró del poble, Sant Martí, bisbe de Tours, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. És, per tant, el dia que es celebra la missa solemne, l'únic acte que ha perviscut inalterable dins de la festa Major. La celebració litúrgica és el que dóna origen a la festivitat ja les festes majors neixen en el marc de la devoció i memorial d'un sant o santa, patró o patrona a qui la comunitat s'encomana per demanar protecció. Al llarg dels anys han acompanyat la festa Major diversos actes de caràcter lúdic i festiu que van variant depenent de l'acceptació que tenen en la població i que tenen lloc el cap de setmana més proper al dia de la festivitat, com per exemple, el ball, la cercavila amb gegants, sopars populars, jocs per la canalla, etc. | 08225-74 | Sector central del terme municipal. Nucli de Sant Martí d'Albars i de la Blava | Les manifestacions de caràcter folklòric com són les festes majors són difícils de datar i documentar. Tot i així, l'església parroquial de Sant Martí d'Albars ja apareix documentada el 905 en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà, i per tant l'advocació a aquest sant cal suposar que prové d'ençà de l'Edat Mitjana. És a partir de l'època medieval que les manifestacions populars experimenten un auge important, i tot i que és difícil precisar l'inici de la celebració tal com l'entenem avui en dia cal dir que és durant el segle XX on s'iclouen les activitats populars que l'envolten ball, cercavila de gegants, etc. | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al final de la missa es cantaven els goigs de Sant Martí per part de la gent més gran que és qui coneixia i sabia cantar-los. Des del 2004 s'han deixat de cantar. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||||||
| 62356 | Aplec de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-salselles | <p>REIXACH, R., Molta gent al recuperat aplec organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 55, 14 de juny de 2002 REIXACH, R., Gran èxit de participació a l'aplec de Salselles, en la segona edició, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 79, 23 de maig de 2003. TORRES, J., Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí, Solc, 2002</p> | Els darrers anys gaudeix de gran participació | <p>L'aplec de Salselles es celebra actualment l'endemà de Sant Isidre, tot i que antigament s'havia celebrat el dia de Sant Marc. Tradicionalment els parroquians de Sant Martí d'Albars es desplaçaven en processó fins a Salselles - municipi actualment depenent de Borredà - amb la finalitat de demanar a la Mare de Déu pluja i protecció dels sembrats, bones collites i contra temporals i pedregades. Els veïns sortien de la parròquia a les set del matí i es trobaven tots al nucli de la Blava per emprendre el camí. Passaven per cal Mercader, les Vinyes fins a les Darreries on es començava a dir el rosari. Es continuava el camí cap a Tiratemples i anaven a sortir prop del Castió, passant per sota Muntanyola. Es travessava la carena i es passava prop de Viladeures dins arribar a Salselles. En arribar a Salselles s'esmorzava una mica i es deien dues misses, concelebrades pels rectors de Salselles i de Sant Martí. Al sortir de l'església hi havia, vora la porta, dues administradores de la Mare de Déu del Roser que venien flor de marduix o roselles a punt d'esclatar. Els nois es solien posar les flors al trau de l'americana o de la camisa. Més tard la gent anava a dinar prop de la font de Salselles, que es troba prop del cementiri, i algun pastor o pagès que portava acordió o violí, amenitzava el dinar. A la tarda es reprenia el camí de tornada (TORRES:2002). Avui en dia, l'aplec, organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, s'inicia amb una caminada popular que inicialment resseguia l'antic traçat que els parroquians feien per anar a Salselles i que s'ha variat últimament: es surt de l'església de Sant Martí d'Albars i es dirigeixen a l'església de Salselles passant per Serrarols, la Font, la Casanova del Castell i Viladeures. Un cop allí es celebra una missa, s'organitza un dinar popular i en acabar el ball clou la festa.</p> | 08225-75 | Església de Salselles. Salselles. Borredà | <p>L'aplec de Salselles es va recuperar l'any 2002 després de més de trenta anys sense celebrar-se. Organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, i inscrit des de la seva recuperació al cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès, l'aplec ha suposat la trobada de veïns de la zona i la recuperació d'una tradició que any rere any acull més participants. En un temps passat, la Verge de Salselles havia estat la patrona del Lluçanès, i totes les parròquies de l'arxiprestat d'Olost anaven el dia de Sant Marc en processó a pregar a Santa Maria de Salselles. Aquesta Mare de Déu era protectora dels sembrats i se l'advocava per aturar temporals de mala aigua, pedregades. També s'encomanaven a la Mare de Déu de Salselles els casats, fadrins i donzelles; era advocada especial de les parteres, perquè era creença popular que una novena de la Mare de Déu de Salselles donava bon cabal de llet, i feia créixer els nadons sans i forts (TORRES:2002).</p> | 42.0277595,2.0741331 | 423355 | 4653273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||||
| 62357 | Balma dels Gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-0 | La recent neteja del bosc permet un bon accés a la balma. | La balma dels Gitanos està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la font del Bullidor, prop de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que comunica la carretera BV-4341 amb la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà, però a tocar del de Sant Martí d'Albars. Just abans d'arribar a la masia, un cop descendit el serrat, s'ha de girar a mà dreta i seguir el serrat boscós que s'estén sobre la font del Bullidor. Un cop superada una clariana es troba la balma a la dreta, enmig del bosc i just sota la carena del serrat. És una balma de grans dimensions formada per una enorme roca que sobresurt de la muntanya en un angle d'uns 45% formant una gran cavitat molt oberta cap a l'exterior. La cavitat té una alçada que varia entre els pocs centímetres i els 6 o 7 metres en el punt central ja que l'obertura es tanca progressivament del centre cap als costats, i una llargària que supera els 60 metres, amb petites balmes a banda i banda. La profunditat, que també és progressiva del centre als costats, assoleix uns 10 metres prop del punt central. El terra de la balma, no excessivament humit, està recobert totalment per heura i per algunes roques de dimensions mitjanes que s'han anat desprenent de la balma. A unes desenes de metres sota la balma s'hi troben dos enormes blocs de pedra despresos probablement d'un punt proper a la balma però que actualment han quedat integrats al bosc. | 08225-76 | Sector sud-oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament al Lluçanès, espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. | 42.0233600,2.0439400 | 420850 | 4652812 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un racó de la balma s'observen parts ennegrides ja que s'hi ha fet foc. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||||
| 62358 | Font de Morgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-morgada | L'estructura de la font es conserva en bon estat i la qualitat de l'aigua és excel·lent. | La font de Morgada està situada al marge sud d'un camp, a l'extrem nord del bosc de Morgada i uns metres al sud-oest de la roca de Morgada, un pla de grans dimensions cobert completament de roca. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Sant Martí d'Albars i Lluçà passant pel pont de les Goles de Fumanya. Un cop creuada la riera Lluçanès, s'arriba a una roca de grans dimensions que ocupa tot un planell, la roca de Morgada. Des d'aquesta roca s'ha de deixar el camí i vorejar el camp que hi ha al costat fins trobar la font, situada a l'inici del bosc de Morgada, un bosc de pins. Es tracta d'una font de bassal que té una bassa delimitada amb petits murs de totxana amb abundant vegetació aquàtica. A uns metres de la bassa d'obra, i al costat d'un pi de mitjanes dimensions, hi ha la font, que consisteix en un forat semicircular picat a la roca i tapat, normalment, per una porta de fusta que evita l'accés al bestiar. L'aigua que constantment omple aquest forat és la que també omple la bassa d'obra del costat, a partir de la qual, l'aigua segueix formant un petit rec. | 08225-77 | Sector sud-oest del terme municipal | Un dels principals usos que ha tingut la font de Morgada va ser el de proveir d'aigua la teuleria de Fumanya, situada uns metres al sud de la font, en el mateix bosc de Morgada. De la font en sortia un rec, del que actualment encara se'n reconeixen parts, que conduïa l'aigua fins al costat de la teuleria on hi havia dues basses que emmagatzemaven l'aigua. | 42.0313900,2.0526100 | 421578 | 4653696 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita es va trobar un tritó dins la font, senyal inequívoc d'una excel·lent qualitat de l'aigua. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||||
| 62359 | Molí de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Conserva l'estructura de l'edifici però ha estat molt reformat. | El molí de Fumanya es troba situat a uns 500 metres al sud-oest de la masia de Fumanya, a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un molí de planta rectangular, composat per planta baixa i dos pisos, i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Conserva l'estructura principal de l'edifici, però s'ha modificat i ampliat algunes façanes. Tampoc no conserva la maquinària de funcionament del molí. La façana principal antigament es trobava orientada al sud-est, on hi havia un cobert annex per guardar-hi les eines. A la planta baixa hi havia el carcabà, que desembocava les aigües a la riera Lluçanès i, segons fonts orals, hi ha una llinda datada de mitjans del segle XIX. Aquest façana ha estat força modificada, ja que s'hi ha annexat una galeria a la planta baixa que forma una terrassa al primer pis, on també hi ha una piscina. La façana nord-est té accés al primer pis. Està formada per una porta flanquejada per dues finestres, i al damunt, a nivell de segon pis, hi ha una finestra central. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra. La façana nord-oest té accés al segon pis a través d'una escala de pedra. És on hi havia la bassa del molí la qual, antigament, ocupava tota la façana. Actualment es conserva un mur de pedra que s'allarga perpendicularment i que ha estat aprofitat com un dels murs de l'actual garatge o cobert. La façana sud-oest és la que conserva millor els elements originals. Està composada per una finestra a la planta baixa, tres al primer pis i dues al segon pis. Totes elles emmarcades amb pedra treballada. A uns 200 metres al nord-oest, a peu de riera, hi ha l'antiga resclosa del molí de Fumanya que s'ha reformat amb ciment. Conserva alguns forats tan circulars com quadrangulars de l'antiga resclosa, amb la post de fusta encara encastada. | 08225-78 | Sector sud-oest del terme municipal | El molí va deixar de funcionar els anys 50 del segle XX. | 42.0254900,2.0526300 | 421572 | 4653040 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al camí d'entrada del molí de Fumanya hi ha, recolzada a un arbre, una mola de pedra, que suposadament constituïa una de les peces de la maquinària del molí. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62360 | Forn d'oli de ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-0 | Al llarg del temps s'ha tapat de terra i hi ha crescut vegetació. | El forn d'oli de ginebre es troba situat en un dels marges del pla dels ginebres, prop de la font dels graons, al nord del nucli de Sant Martí. Era un antic forn picat a la roca natural que conserva, parcialment colgat per terra i vegetació que ha crescut al damunt i al voltant, la cavitat superior, de forma més o menys circular, on s'hi cremaven els troncs de ginebre blanc; i la part inferior amb una petita pica rodona on s'hi recollia la substància que es desprenia de la combustió. | 08225-79 | Sector central del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses... Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0333000,2.0717200 | 423162 | 4653890 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||||
| 62361 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat | XVIII-XIX | Es conserva l'estructura original sense cap reforma remarcable. El seu ús continuat ha permès una bona conservació. | La pallissa del Prat està situada uns metres al sud de la masia del Prat, separada d'aquesta per l'era empedrada. Es tracta d'una pallissa de planta rectangular allargada, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, formada per dos nivells, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, que en alguns panys està formada per lloses fines i cantonades diferenciades. La façana principal, encarada a l'era empedrada, presenta dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb dovelles i brancals de pedra treballada que donen accés al nivell superior. La façana oest presenta una única obertura, ubicada a l'extrem dret del pis inferior. Es tracta d'una porta d'arc rebaixat emmarcada amb dovelles i brancals de pedra treballada. La façana sud presenta en el nivell superior sis grans obertures separades per pilars de pedra treballada. En cada una d'aquestes obertures s'hi observa un sistema de bigues de fusta col·locades ortogonalment que serveix per evitar que les bales de palla caiguin a l'exterior. A la planta baixa, sota les quatre obertures centrals, hi ha quatre petites finestres emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. La façana est, com la oest, presenta un únic portal d'arc rebaixat emmarcat amb dovelles i brancals de pedra treballada, al nivell inferior. | 08225-80 | Sector sud del terme municipal | La pallissa del Prat va ser construïda probablement durant el segle XVIII o XIX per als mateixos usos agropecuaris que té avui en dia. | 42.0236500,2.0764800 | 423544 | 4652815 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||
| 62365 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-0 | La font dels Abeuradors està situada a l'est del nucli de la Blava, en una zona coneguda com el racó de Cabanes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita. Pocs metres després de sortir de la Blava s'ha de girar a l'esquerra fins trobar un corral, sota del qual, i al marge superior d'un camp, hi ha la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada al sud per camps i al nord per un planell rocós. El bassal, estret i allargat, fa una forma de mitja lluna i l'aigua hi surt cap a la superfície per diversos punts. La bassa està coberta en bona part per joncs i vegetació pròpia d'una zona humida. Antigament l'aigua de la font s'anava acumulant en un bassal situat uns metres a l'est de la font; posteriorment es va construir una estructura quadrada de formigó que encara es conserva, tot i no estar en ús. | 08225-84 | Sector est del terme municipal | Tal com el seu nom indica, la font dels Abeuradors va ser utilitzada principalment per abeurar el bestiar que bevia a través de la bassa on s'acumulava l'aigua situada a tocar de la font. | 42.0453000,2.0741800 | 423380 | 4655220 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||||||
| 62366 | Farga del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-del-cami-ral | LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006. (inèdit) | V aC-V dC | Jaciment força erosionat. Probablement no té interès museològic, però sí científic. | Es troba situada prop del camí ral de Vic a Berga, en el seu pas entre el nucli de Sant Martí d'Albars i el nucli de Beulaigua, en un petit serradet. Es tractava d'un jaciment on s'hi ha trobat abundants restes ceràmiques de datació encara poc precisa entre els segles II a.C. i I d.C., i alguns fragments de metalls forjats, així com escòries de metall. Aquestes evidències apunten a l'existència de les restes d'un taller metal·lúrgic en aquesta ubicació. | 08225-85 | Sector central del terme municipal | 42.0310600,2.0709500 | 423095 | 4653642 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La localització de les restes de la farga l'ha fet l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, que està realitzant diversos estudis a l'àrea del Lluçanès. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62367 | Cal Fadrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fadri | XIX | Es conserva l'estructura i les obertures originals de l'edifici. | Cal Fadrí és un antic hostal, actualment habitatge, situat a l'entrada del nucli de Beulaigua. És la primera casa que es troba entrant a Beulaigua, ja que està ubicada a l'extrem sud-est del nucli. Es tracta d'una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment s'ha unit amb l'habitatge adossat a la seva esquerra, cal Joan. És un edifici de tipologia urbana, de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada, com a la resta del carrer de Beulaigua, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La part que correspon a l'antic hostal, que aproximadament és la meitat dreta de la façana actual, presenta una composició pràcticament simètrica amb dos obertures per planta exceptuant la planta baixa, ocupada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, on hi ha la data de 1800 amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat i a les golfes s'hi observen dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada. | 08225-86 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar. Deixant de banda cal Ferrer de Beulaigua, més antiga i situada al nord de l'actual nucli, cal Fadrí va ser la primera casa construïda al carrer de Beulaigua, tal com ho indica la seva situació, a l'entrada del nucli, i la data que té inscrita a la llinda del portal principal, la més antiga de les que es conserven a Beulaigua. D'aquesta manera, podríem considerar que el nucli de Beulaigua neix amb l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, un hostal que s'emplaçava als peus del camí ramader i ral per a donar aixopluc als traginers i pastors que hi transcorrien. A partir de l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, amb el constant pas de traginers i ramats transhumants que tenien una returada a uns metres de cal Fadrí, van anar sorgint, al llarg del segle XIX, les diferents cases que actualment encara formen el nucli o carrer de Beulaigua. | 42.0300700,2.0651700 | 422616 | 4653538 | 1800 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62368 | Passera de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-coromina | Amb la construcció de la passarel·la moderna de formigó es va perdre una part de les pedres que formaven la passera. | La passera de la Coromina està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Lluçanès, just al nord d'una passarel·la moderna de formigó que permet la comunicació amb vehicle entre els dos costats de la riera Lluçanès. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) de la que es conserven sis blocs de pedra units amb la roca per sobre la qual transcorre la riera Lluçanès. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. | 08225-87 | Sector sud-oest del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. | 42.0201200,2.0511800 | 421445 | 4652446 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||||
| 62369 | Passera de Vilatammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-vilatammar | La passera de Vilatammar està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Gavarresa, just sobre l'anomenat lliscant de Vilatammar, una roca pràcticament llisa de grans dimensions que forma un petit embassament. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) formada per divuit blocs de pedra units amb la gran roca per sobre la qual transcorre la riera Gavarresa i que és coneguda com el lliscant de Vilatammar. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular de 25x50x40 centímetres que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables però donant un aspecte força regular. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. Aquesta passera transcorre sobre el lliscant de Vilatammar, una roca de grans dimensions, uns quaranta metres de llarg per uns quinze d'ample, pràcticament llisa i amb un suau pendent que provoca que l'aigua hi llisqui lentament seguint el seu curs natural. Aquesta formació rocosa origina un petit embassament just al nord, que ressegueix una zona de camps al sud del pont medieval de Sant Martí d'Albars. | 08225-88 | Sector sud del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. Modernament, la passera de Vilatammar era utilitzada per veïns de Sant Martí d'Albars i Lluçà per anar a agafar el cotxe de línia al trencant de Santa Creu, ubicat al sud de la passera | 42.0200600,2.0759400 | 423495 | 4652416 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62369-foto-08225-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62369-foto-08225-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||||||||
| 62370 | Bosquet de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-fumanya | El bosc, o bosquet, de Fumanya, també conegut com el pla de les Carboneres és un alzinar travessat per la carretera BV-4342, al sector sud del terme municipal. Antigament, com un dels seus topònims indica, era un bosc en el que es produïa carbó, fet que suposava la explotació, normalment abusiva, de la massa forestal. Per aquesta raó, el bosc de Fumanya no compta amb alzines de grans dimensions, sinó que està format per multitud d'alzines de mitjanes dimensions, que, per la seva espessor, creen un ambient fresc on no hi passa pràcticament la llum del sol, de manera que el sotabosc és molt pobre. | 08225-89 | Sector sud del terme municipal | Pel mig del bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres, hi transcorria el camí ramader i el camí ral de França. Era un lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats. Pel topònim es pot deduir que al bosc s'hi produïa carbó a través de les carboneres, que eren unes piles de fusta tapades amb llenya verda, herba i terra, que hom encenia des de l'interior perquè esdevingués carbó vegetal per carbonització de la llenya. El carbó i la cendra que s'obtenien eren comercialitzats a la Plana de Vic, i es tronsportaven en sacs que carregaven mules i matxos. | 42.0227700,2.0628900 | 422418 | 4652729 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es poden observar alguns trams de l'antic traçat del camí ramader i unes fites de pedra que limitaven el camí construïdes modernament. | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||||
| 62282 | Vilatammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatammar | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 BOLÓS, J., Atles del comptat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, 2001 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 ORDEIG, R., Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa, Institut d'Estudis Catalans, 1999 PLADEVALL, A., El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, Patronat d'Estudis Osonencs vol. 8, núm. 82-83, 1976</p> | XII-XIX | L'edifici presenta múltiples reformes als murs de càrrega a causa de l'antiguitat d'aquests. Conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | <p>Vilatammar està situada en un punt elevat sobre la vall de la riera Gavarresa, al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions, antiga casa forta medieval, formada per un volum principal de planta rectangular allargada i composada per planta baixa, primer pis i golfes; si bé el desnivell del terreny provoca que a l'extrem nord l'edifici només tingui el nivell de primer pis i golfes i a l'extrem sud hi hagi un nivell inferior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra alternant pedra irregular i carreus treballats, denotant multitud de reformes i ampliacions, i la teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, estan delimitades per carreus treballats i la majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra, si bé també n'hi ha amb maó. La façana principal, orientada a l'est, presenta diverses parts diferenciades fruit de les diverses ampliacions. Al mur de càrrega, modificat multitud de vegades, encara es pot observar algun pany de paret d'antiguitat quasi mil·lenària. Aquests panys, que es troben en el sòcol de la part central i a l'extrem dret de la façana, estan construïts amb carreus regulars ordenats en filades. A l'extrem esquerre, que correspon a l'últim cos ampliat, hi ha dues finestres de desiguals proporcions, emmarcades amb maó i ubicades a nivell de primer pis. La part central de la façana està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles amples i robustes. També a la planta baixa, i a l'extrem esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, la de l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, la del centre emmarcada amb pedra motllurada i la de la dreta, de petites dimensions, emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. A les golfes hi ha dues finestres més, emmarcades amb maó. La part dreta de la façana té només el nivell de primer pis i golfes. Al primer pis hi ha un imponent portal adovellat amb dovelles estretes i esveltes de grans dimensions al que s'accedeix a través d'una escala cantonera de 8 graons de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres de desiguals proporcions emmarcades amb pedra. La façana nord, a la que hi ha annexada la porta de la lliça, que només conserva els brancals, presenta un pany de paret incomplet a l'extrem esquerra, les restes del que podria haver estat una tina a la part esquerra i una comuna amb teulada a una vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i maó al centre. A la part dreta d'aquesta façana es conserva un arcada de pedra, actualment tapiada, que constituïa la zona del forn per coure el pa. La façana oest presenta a la part esquerra dos estrets contraforts que arriben fins a mitja alçada. En el de l'esquerra s'hi pot observar un carreu amb la data de 1767 inscrita. Entre els dos contraforts hi ha dues finestres de nova obertura. De la part central de la façana en sobresurt una comuna de pedra bastida amb carreus de grans dimensions a nivell de primer pis. Sota la comuna hi ha dues petites finestres de nova obertura, a la seva esquerra una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la seva dreta dues finestres: la més propera emmarcada amb pedra treballada i llinda d'arc de mig punt i la de l'extrem dret, pertanyent al cos ampliat a l'extrem dret, emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó amb una fina motllura. A les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades amb maó. En aquesta façana s'observen nombroses diferències en el parament: a la part inferior s'observa un tram amb filades regulars de carreus treballats i la meitat superior està reformada amb maó.</p> | 08225-1 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Vilatammar és una gran masia que conserva, tot i les reformes i modificacions que ha patit al llarg del temps, la disposició de fortalesa dels segles XIV i XV, i el bastiment primitiu i genuí en forma d'unes quantes filades de carreus ben disposats. També conserva l'elegància d'un espaiós arc gòtic interior i una antiga finestra bilobulada reconvertida en porta interior. Les primeres notícies que es tenen de Vilatammar són del 16 de juliol del 956, quan el comte Borrell comprà la propietat de Vilatedmar a un tal Anseredus que la tenia en alou. Estigué poc temps en mans del comte, vist que l'octubre del 964 el comte es vengué l'alou anomenat Teudemar situat al lloc de Garrigós a un tal Giralt. Totes les notícies del segle X que hi fan referència parlen de vendes i traspassos entre particulars, fins a l'any 983, quan fou donat al monestir de Ripoll. Durant el segle XI els senyors de Lluçà es troben com a posseïdors i també hi devien tenir alguns drets, ja que el 29 d'agost del 1051 Sunifred de Lluçà torna a llegar a Ripoll en testament el lloc dit vila Tedmar, entre altres propietats. El llinatge dels Vilatammar es documenta des de 1183 i des de l'any 1230 es troba sempre Vilatammar en domini del Paborde de Palau del monestir de Ripoll. A partir del 1261 en fou una batllia que aglutinava tots els dominis ripollesos de l'indret com el Prat, Orriols, Casals, Taulats d'Olost, etc. El llinatge de Vilatammar es refongué amb el dels Palmerola del castell de la baronia de la Portella, que passaren a cognominar-se indistintament 'de palmerola' i 'de Vilatamar'. Durant el segle XV, els donzells Guillem Ramon de Palmerola i Joan de Palmerola, aquest últim procurador general de les baronies de Pinós i Mataplana, residien a Vilatammar, emplaçament que surt atestat com a castell o casa forta. Els Palmerola foren succeïts pels Alemany i Descatllar, per donació feta l'any 1612 per la Marquesa Ribot i de Palmerola. Consta que també heretaren el mas de la Coromina, a més d'uns delmes de Sant Bartomeu del Grau i de Santa Creu de Joglars. A finals del segle XVII el mas estava en mans de Lluís Alemany i Descatllar, on hi consta una capella dedicada a Sant Miquel - avui en dia inexistent - que l'any 1686 ja estava en estat de ruïna. Per raó de matrimoni, Vilatammar passà a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata (MASRAMON:1990)</p> | 42.0218100,2.0812500 | 423937 | 4652606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) La façana sud correspon a l'últim cos ampliat i presenta un nivell més que a la resta de l'edifici a causa del desnivell. A nivell de soterrani hi ha dues grans arcades d'arc rebaixat de maó sustentades per un pilar de pedra a l'interior de les quals s'hi conserven les menjadores del bestiar. A nivell de planta baixa hi ha una única finestra emmarcada amb maó. Tant el primer pis com les golfes presenten dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó i pedra als brancals exteriors, desplaçades a la part dreta de la façana. Al primer pis l'arcada dreta està tapiada i l'esquerra presenta un gran finestral, a les golfes l'arcada dreta també està tapiada i la de l'esquerra presenta una barana de fusta en mal estat. També és interessant un dels carreus treballats que formen la cantonada entre aquesta façana i la principal, amb la data de 1777 inscrita fins a tres vegades. Davant la façana principal hi havia la lliça, que ja només conserva els brancals d'una de les dues portes que formaven. Aquesta lliça queda tancada a l'est per un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que amb reformes de maó. Resulta destacable el caminet empedrat que dóna entrada a la masia, format per diversos graons de llarg pas que salven el desnivell fins a l'accés principal. A uns metres dels diversos edificis d'ús agropecuari es conserva un pou de pedra que recollia l'aigua de pluja de la masia. La masia de Vilatammar havia constituït en certes ocasions una casa de parada de ramaders que provenien de les muntanyes en direcció a la fira d'Olost i que s' hi aturaven a passar la nit. La masia havia tingut una capella advocada a Sant Miquel que el 1686, en una visita del bisbe de Vic Antoni Pasqual a la parròquia de Sant Martí d'Albars, ja la va considerar com a rònega. Actualment aquesta capella no existeix. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||
| 62283 | Església de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-dalbars | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 Arxiu Municipal de Sant Martí d'Albars, Daños causados en la Iglesia de San Martin del Bas durante el dominio rojo (document solt). MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | L'església parroquial de Sant Martí d'Albars es troba emplaçada a 600 metres a llevant de la carretera que travessa el terme municipal, articulant el nucli de població de Sant Martí d'Albars. És un edifici d'estil barroc-neoclàssic de mitjanes dimensions constituït per una nau i un campanar de torreta i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i arrebossat, deixant a la vista les canonades de pedra de grans carreus treballats i l'emmarcament de les principals obertures. La façana principal amb coronament campaniforme està orientada a l'oest i queda dominada per un gran portal d'arc rebaixat adovellat i brancals de pedra amb fines motllures. A la dovella central hi ha un escut llis de pedra, en relleu. Sobre el portal hi ha una fornícula de quart d'esfera que presenta una repisa motllurada. A la part central hi domina un rosetó de mitjanes dimensions emmarcat amb pedra de fines motllures, i a la part superior s'hi obre un petit òcul també emmarcat amb pedra. De la façana sud arrenca el campanar de torreta que presenta una planta quadrangular i murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb les cantonades diferenciades de grans carreus treballats. La part superior del campanar, reformat modernament, delimitat entre dues impostes de pedra, presenta els murs amb aparell de carreus ordenats en filades regulars i un allargat ull coronat amb arc de mig punt s'obre a cada banda del campanar deixant veure les campanes, situades als ulls nord i sud. En l'ull oest hi ha ubicat un modern rellotge que dóna l'hora als veïns del nucli. Corona el campanar una balustrada de pedra. A la resta de la façana hi destaca una finestra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La banda dreta del campanar queda dominada per un cos que sobresurt perpendicularment amb dos contraforts a la part superior. D'aquest cos en surt una escala de graons de pedra que condueix a la porta d'accés del campanar situada a un nivell superior. La façana est que correspon a la zona de l'absis carrat només presenta una petita finestra a la part superior i dues finestres a la dreta que il·luminen la sagristia, una amb forma d'espitllera i l'altra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La façana nord presenta una teulada a nivell inferior d'una sola vessant i dos estrets contraforts a la seva part superior. S'hi observa una cantonada diferenciada integrada al mur i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell inferior actualment tapiada amb una reixa de ferro forjat, i una finestra a sobre, de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra i protegida amb un estripagats de ferro forjat. S'adossa a aquesta façana la rectoria que s'estén en sentit perpendicular. Antigament, l'església comptava amb dos retaules, el retaule major pintat per Joan Gascó l'any 1527, i un altre pintat per Jaume Gener l'any 1555. Actualment aquests retaules no s'han conservat. | 08225-2 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | L'Església de Sant Martí d'Albars es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà. Inicialment fou una sufragània de Santa Maria de Lluçà i posteriorment en va esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l'actualitat. L'existència de l'església es documenta l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. Sembla que se'n va independitzar a finals del mateix segle X, i l'església va ser refeta al segle XII. Al llarg d'aquest segle, per deixes dels senyors de Lluçà i altres terratinents, passà a dependre en gran part del monestir de Lluçà. El monestir hi tenia una batllia de sac, de la qual depenien els masos del Prat, el Parer, l'Almató i Fumanya. En una llista anterior al 1154, però, ja consta una parròquia de Albers o Albars. Aquest fet es confirmà en un document de l'any 1161 on hi consta la parròquia de 'Sancti Martini de Albars'. L'edifici antic degué perdurar fins al segle XVIII, que fou substituït per l'actual de tipus barroc neoclassicista, situat prop de la rectoria, i que conserva una imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o de la Bona Sort, imatge de tradició romànica. L'església de Sant Martí d'Albars va patir els estralls produïts pel moviment anticlerical dels Republicans. Així ho certifica un document que enumera els danys causats a l'església de Sant Martí d'Albars durant el domini republicà. En aquest document es certifica la destrucció de la pila baptismal, l'altar major, sis altars laterals de fusta, vint-i-quatre imatges (talles de fusta), així com diferents objectes litúrgics i varies pintures antigues sobre taula situades a l'altar de la Mare de Déu de la Bona sort, a les que se'ls hi atribuïa un valors artístic molt alt. És per aquest motiu que cal suposar que els retaules del segle XVI de Joan Gascó i Jaume Gener van ser destruïts en aquesta època. | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tradicionalment el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067); tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | ||||||||
| 62284 | Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumanya | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XIX | Tot i que algunes estructures annexes es conserven en mal estat, com és el cas del femer, el conjunt està en general ben conservat amb l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La masia de Fumanya està situada al sud-oest del nucli de Beulaigua, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un masia de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, i bastida parcialment sobre roca natural. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i en alguns panys de paret. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, fruit de l'ampliació d'un cos a la banda meridional. La façana principal, orientada a l'est, presenta al centre de la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb grans dovelles i amb dos graons semicirculars d'accés. El portal està flanquejat per dues espitlleres. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, les dues finestres centrals són amb pedra bisellada. Tres finestres presenten ampit motllurat. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és de majors dimensions i mostra una data inscrita a la llinda: 1632. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra motllurat. Davant la façana principal un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari (pallissa i coberts) tanquen la lliça i una era enrajolada amb dues grans portalades. Segons fonts orals, la gran llinda de la portalada principal de la lliça tenia una data inscrita corresponent a finals del segle XVII. La façana nord presenta un sòcol amb filades de pedres regulars de mitjanes dimensions força erosionades. A la planta baixa hi ha tres petites obertures, destaca la central emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una a cada extrem de la façana emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra moltllurat. A la part dreta de la façana, hi ha un cos que forma part d'una ampliació a la façana oest. Presenta un portal a nivell de planta baixa que conserva un brancal de pedra treballada i una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, parcialment tapiada. La façana oest presenta un cos de teulada d'una vessant que ocupa tot el parament. A la part central hi ha un porxo sustentat per un pilar de maó i una columna de pedra, formada per tres peces, i amb una base i capitell llisos. Sota la zona porxada s'hi obre un portal de petites dimensions adovellat. A la part dreta hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Destaca la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud presenta un nivell més, causat pel desnivell. Al nivell inferior hi ha tres portals emmarcats amb brancals i llinda de pedra treballada, i sobre els portals, a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues arcades geminades d'arc rebaixat emmarcades amb brancals, coronament i pilar central de pedra, el qual està decorat amb una fina motllura i una inscripció no desxifrada. Les arcades estan reformades amb maó, deixant tres finestrals a cada arcada separats per columnes de maó. A la dreta de les arcades hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Les golfes presenten una part del parament reformat amb maó i una gran arcada central emmarcada amb brancals de pedra i coronada amb arc de maó a plec de llibre que descansa sobre una imposta de fina motllura. A la dreta destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part esquerra de la façana correspon al cos adossat a la façana oest. Presenta tres obertures en sentit vertical, i destaca la superior, una antiga finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en balcó. A la part del davant de la façana sud hi ha un femer cobert amb volta de canó. | 08225-3 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Fumanya, esmentada també com a Fuymana, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en què apareix Fumanya a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. També apareix la masia documentada en el fogatge de 1553 en la parròquia de Sant Martí d'Albars. | 42.0277700,2.0557200 | 421831 | 4653291 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Algunes estructures agropecuàries de la masia (la pallissa i els coberts) presenten pilars amb maons de grans dimensions fets a la teuleria de Fumanya. Altres pilars són de pedra bisellada i s'hi pot observar, en alguns, una decoració geomètrica al capdamunt. Segons l'IPA hi ha una llinda amb la data de 1700 que no s'ha localitzat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62285 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-1 | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | S'ha restaurat el volum principal i el cobert adossat. També s'ha ampliat i restaurat l'antic cos que formava la galeria. | Cal Met està situat al nord del terme municipal, a la part oriental de la carretera BV-4342, prop de les masies de cal Pusquies i l'Almató. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i un volum annexat perpendicularment que constituïa l'antic cobert, actualment habilitat com habitatge. Els dos volums han estat restaurats recentment i la majoria de les obertures han estat reformades amb brancals de pedra moderna i llindes de pedra i fusta. Presenten murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1809 a la llinda. A la dreta de la porta hi ha una finestra de pedra treballada amb un arc rebaixat de maó integrat al mur a la part superior. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit modern de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha dues arcades que corresponen a la galeria del cos adossat a la façana sud-oest. La façana sud-oest, de moderna construcció, es va ampliar amb un cos que presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dos grans finestres. A la part superior tres grans arcades d'arc de mig punt formen la galeria moderna. La façana nord-oest presenta tres finestres de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres de pedra bisellada al primer pis, amb ampits de nova construcció. La part dreta correspon al cos de la façana sud-oest i presenta una finestra a la planta baixa i dues petites arcades al primer pis. La façana nord-est presenta un cos annexat que cobreix la meitat de la façana. A la part esquerra, que queda descoberta, s'hi poden observar dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis emmarcades amb pedra treballada i protegides amb reixes de ferro forjat. | 08225-4 | Sector nord del terme municipal | Cal Met es basteix al peu de camí ral de França que li passava, antigament, per davant de la façana principal, en una època de creixement demogràfic tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, en la qual també s'edifiquen les cases del carrer de Beulaigua. Segons la data que es troba inscrita en el portal d'accés principal, cal Met es pot considerar una masia de principis del segle XIX. | 42.0567300,2.0722200 | 423231 | 4656491 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Prop de la casa hi passa el camí ral de França que va de Santa Creu de Jotglars a Santa Eulàlia de Puigoriol. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 | |||||||
| 62286 | Cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | El fet de no estar habitat comporta un deteriorament progressiu de l'edifici. | Cal Blanc està situat a uns 400 metres al sud del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, composat per planta baixa, un pis i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus delimitant les cantonades, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la banda meridional hi ha un cos adossat construït amb murs de pedra a la planta baixa i murs d'obra a la resta del parament. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres més, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de 1783 inscrita a la llinda i amb una creu de braços atrompetats sobre un cor. La façana nord està coberta d'heura i a la façana oest hi ha adossada una estructura de pedra que forma una terrassa. Al primer pis conserva una llinda de pedra bisellada coronant una finestra i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada amb dos ampits de pedra. | 08225-5 | Sector sud del terme municipal | Cal Blanc es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. Una data (1783) inscrita a la llinda d'una finestra testimonia l'època de la seva construcció o la data de la seva ampliació. | 42.0254800,2.0726900 | 423233 | 4653021 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Uns metres al nord de cal Blanc hi ha la font de cal Blanc, coneguda també com a font de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-23 07:32 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 49,83 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml