Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62282 | Vilatammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatammar | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 BOLÓS, J., Atles del comptat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, 2001 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 ORDEIG, R., Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa, Institut d'Estudis Catalans, 1999 PLADEVALL, A., El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, Patronat d'Estudis Osonencs vol. 8, núm. 82-83, 1976</p> | XII-XIX | L'edifici presenta múltiples reformes als murs de càrrega a causa de l'antiguitat d'aquests. Conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | <p>Vilatammar està situada en un punt elevat sobre la vall de la riera Gavarresa, al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions, antiga casa forta medieval, formada per un volum principal de planta rectangular allargada i composada per planta baixa, primer pis i golfes; si bé el desnivell del terreny provoca que a l'extrem nord l'edifici només tingui el nivell de primer pis i golfes i a l'extrem sud hi hagi un nivell inferior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra alternant pedra irregular i carreus treballats, denotant multitud de reformes i ampliacions, i la teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, estan delimitades per carreus treballats i la majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra, si bé també n'hi ha amb maó. La façana principal, orientada a l'est, presenta diverses parts diferenciades fruit de les diverses ampliacions. Al mur de càrrega, modificat multitud de vegades, encara es pot observar algun pany de paret d'antiguitat quasi mil·lenària. Aquests panys, que es troben en el sòcol de la part central i a l'extrem dret de la façana, estan construïts amb carreus regulars ordenats en filades. A l'extrem esquerre, que correspon a l'últim cos ampliat, hi ha dues finestres de desiguals proporcions, emmarcades amb maó i ubicades a nivell de primer pis. La part central de la façana està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles amples i robustes. També a la planta baixa, i a l'extrem esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, la de l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, la del centre emmarcada amb pedra motllurada i la de la dreta, de petites dimensions, emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. A les golfes hi ha dues finestres més, emmarcades amb maó. La part dreta de la façana té només el nivell de primer pis i golfes. Al primer pis hi ha un imponent portal adovellat amb dovelles estretes i esveltes de grans dimensions al que s'accedeix a través d'una escala cantonera de 8 graons de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres de desiguals proporcions emmarcades amb pedra. La façana nord, a la que hi ha annexada la porta de la lliça, que només conserva els brancals, presenta un pany de paret incomplet a l'extrem esquerra, les restes del que podria haver estat una tina a la part esquerra i una comuna amb teulada a una vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i maó al centre. A la part dreta d'aquesta façana es conserva un arcada de pedra, actualment tapiada, que constituïa la zona del forn per coure el pa. La façana oest presenta a la part esquerra dos estrets contraforts que arriben fins a mitja alçada. En el de l'esquerra s'hi pot observar un carreu amb la data de 1767 inscrita. Entre els dos contraforts hi ha dues finestres de nova obertura. De la part central de la façana en sobresurt una comuna de pedra bastida amb carreus de grans dimensions a nivell de primer pis. Sota la comuna hi ha dues petites finestres de nova obertura, a la seva esquerra una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la seva dreta dues finestres: la més propera emmarcada amb pedra treballada i llinda d'arc de mig punt i la de l'extrem dret, pertanyent al cos ampliat a l'extrem dret, emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó amb una fina motllura. A les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades amb maó. En aquesta façana s'observen nombroses diferències en el parament: a la part inferior s'observa un tram amb filades regulars de carreus treballats i la meitat superior està reformada amb maó.</p> | 08225-1 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Vilatammar és una gran masia que conserva, tot i les reformes i modificacions que ha patit al llarg del temps, la disposició de fortalesa dels segles XIV i XV, i el bastiment primitiu i genuí en forma d'unes quantes filades de carreus ben disposats. També conserva l'elegància d'un espaiós arc gòtic interior i una antiga finestra bilobulada reconvertida en porta interior. Les primeres notícies que es tenen de Vilatammar són del 16 de juliol del 956, quan el comte Borrell comprà la propietat de Vilatedmar a un tal Anseredus que la tenia en alou. Estigué poc temps en mans del comte, vist que l'octubre del 964 el comte es vengué l'alou anomenat Teudemar situat al lloc de Garrigós a un tal Giralt. Totes les notícies del segle X que hi fan referència parlen de vendes i traspassos entre particulars, fins a l'any 983, quan fou donat al monestir de Ripoll. Durant el segle XI els senyors de Lluçà es troben com a posseïdors i també hi devien tenir alguns drets, ja que el 29 d'agost del 1051 Sunifred de Lluçà torna a llegar a Ripoll en testament el lloc dit vila Tedmar, entre altres propietats. El llinatge dels Vilatammar es documenta des de 1183 i des de l'any 1230 es troba sempre Vilatammar en domini del Paborde de Palau del monestir de Ripoll. A partir del 1261 en fou una batllia que aglutinava tots els dominis ripollesos de l'indret com el Prat, Orriols, Casals, Taulats d'Olost, etc. El llinatge de Vilatammar es refongué amb el dels Palmerola del castell de la baronia de la Portella, que passaren a cognominar-se indistintament 'de palmerola' i 'de Vilatamar'. Durant el segle XV, els donzells Guillem Ramon de Palmerola i Joan de Palmerola, aquest últim procurador general de les baronies de Pinós i Mataplana, residien a Vilatammar, emplaçament que surt atestat com a castell o casa forta. Els Palmerola foren succeïts pels Alemany i Descatllar, per donació feta l'any 1612 per la Marquesa Ribot i de Palmerola. Consta que també heretaren el mas de la Coromina, a més d'uns delmes de Sant Bartomeu del Grau i de Santa Creu de Joglars. A finals del segle XVII el mas estava en mans de Lluís Alemany i Descatllar, on hi consta una capella dedicada a Sant Miquel - avui en dia inexistent - que l'any 1686 ja estava en estat de ruïna. Per raó de matrimoni, Vilatammar passà a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata (MASRAMON:1990)</p> | 42.0218100,2.0812500 | 423937 | 4652606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) La façana sud correspon a l'últim cos ampliat i presenta un nivell més que a la resta de l'edifici a causa del desnivell. A nivell de soterrani hi ha dues grans arcades d'arc rebaixat de maó sustentades per un pilar de pedra a l'interior de les quals s'hi conserven les menjadores del bestiar. A nivell de planta baixa hi ha una única finestra emmarcada amb maó. Tant el primer pis com les golfes presenten dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó i pedra als brancals exteriors, desplaçades a la part dreta de la façana. Al primer pis l'arcada dreta està tapiada i l'esquerra presenta un gran finestral, a les golfes l'arcada dreta també està tapiada i la de l'esquerra presenta una barana de fusta en mal estat. També és interessant un dels carreus treballats que formen la cantonada entre aquesta façana i la principal, amb la data de 1777 inscrita fins a tres vegades. Davant la façana principal hi havia la lliça, que ja només conserva els brancals d'una de les dues portes que formaven. Aquesta lliça queda tancada a l'est per un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que amb reformes de maó. Resulta destacable el caminet empedrat que dóna entrada a la masia, format per diversos graons de llarg pas que salven el desnivell fins a l'accés principal. A uns metres dels diversos edificis d'ús agropecuari es conserva un pou de pedra que recollia l'aigua de pluja de la masia. La masia de Vilatammar havia constituït en certes ocasions una casa de parada de ramaders que provenien de les muntanyes en direcció a la fira d'Olost i que s' hi aturaven a passar la nit. La masia havia tingut una capella advocada a Sant Miquel que el 1686, en una visita del bisbe de Vic Antoni Pasqual a la parròquia de Sant Martí d'Albars, ja la va considerar com a rònega. Actualment aquesta capella no existeix. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||
| 62291 | Cal Benet de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-de-sant-marti | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | Es conserva l'estructura original tot i que s'han modificat algunes obertures. | Cal Benet està situat al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de petites dimensions, de planta rectangular format per planta baixa i un pis. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret, amb la data inscrita de 1808, i una creu intercalada. Sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega amb lloses a plec de llibre. A l'esquerra hi ha una petita cavitat amb repisa i coronada per un monòlit d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres situades als extrems de la façana. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat perpendicularment. A la façana nord-est hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis, totes elles emmarcades amb pedra de moderna construcció. Antigament hi havia un antic portal tapiat per on entraven les carretes. | 08225-10 | Sector sud del terme municipal | Cal Benet va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0268000,2.0695100 | 422971 | 4653171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al costat s'hi ha bastit un habitatge de moderna construcció. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62292 | La Torre del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-baro | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Tot i ser un edifici inacabat, l'edifici es conserva tal com es va construir, exceptuant algunes obertures que s'han tapiat. | La Torre del Baró està situada dins del nucli de Sant Martí d'Albars, uns metres al sud-oest de l'església de Sant Martí d'Albars i al davant del punt on comença el corriol que condueix a la font de cal Blanc o de Sant Martí. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, format per diversos volums adossats, de diferents alçades, formant una planta de 'L'. Originalment, va ser projectat com un gran edifici de planta quadrada amb quatre torres quadrades de major alçada las extrems. Del projecte, però, només se'n va acabar realitzant una part, que correspon a l'edifici actual. Aquest està format per planta baixa i dos pisos, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la porta principal. La resta d'obertures estan emmarcades amb maó. Les teulades són a quatre vessants en la torre de l'extrem nord i de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, en els altres dos cossos dedicats a habitatge. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres parts diferenciades que corresponen al volum central i a les dues torres adossades als extrems. El volum central presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats. A banda i banda hi ha una finestra emmarcada amb maó vist que forma senzilles motllures. El primer i segon pis d'aquest volum estan construïts amb maó i formen dues galeries. La del primer pis està formada per tres grans finestrals, delimitats a banda i banda per pilars dobles de maó. La galeria del segon pis, de menors dimensions, està formada per sis obertures separades per pilars de maó. A banda i banda del volum central trobem les torres que ocupen els extrems. Són pràcticament simètriques, tot i que la de l'extrem dret és de major alçada i teulada a quatre vessants, i la de l'esquerra comparteix alçada i teulada amb el volum central. Les dues torres, que sobresurten lleugerament del volum central, presenten una idèntica tipologia de finestra que es repeteix a la planta baixa i el primer pis. Són finestres està totalment emmarcades amb maó, formant una separació a la part superior i un pilar al mig de la part inferior, de manera que queda dividida en tres parts. Tant a la part superior com a l'inferior el maó està col·locat formant senzilles motllures, entre les que es compta una línia que ressegueix tota la part superior de la finestra, a mode de guardapols. A la torre de la dreta trobem dues finestres d'aquest tipus a la planta baixa i dues més al primer pis. Al segon pis hi ha tres esveltes obertures separades per pilars de maó que formen una galeria. A la torre de l'esquerra es repeteix la mateixa distribució, tot i que la galeria del segon pis és de menors dimensions i les dues finestres de l'extrem esquerre estan tapiades. La façana nord-est presenta també tres parts, tot i que la part dreta, a on hi hauria d'haver una torre, està ocupada per un volum d'un sol pis. La part de l'esquerra, que correspon a la torre, presenta una distribució idèntica a la façana principal, tot i que la finestra esquerra del primer pis està tapiada. La part central de la façana, formada només de planta baixa, presenta una porta de nova construcció a l'esquerra i una finestra emmarcada amb maó a la dreta. El volum de la dreta presenta únicament dues obertures emmarcades amb maó, la de l'esquerra de les quals de grans dimensions. La façana nord-oest, parcialment recoberta d'heura, presenta només dos volums. El de l'esquerra amb dues finestres emmarcades amb maó i el de la dreta sense obertures. La façana sud-oest presenta a la dreta una de les torres, d'idèntica distribució a la façana principal, tot i que la finestra de la dreta de la planta baixa està tapiada. En aquesta torre, però, hi ha una planta inferior a causa del desnivell del terreny, a nivell de soterrani, amb una porta emmarcada amb maó i fusta i una estructura annexa de maó i teulada a una vessant. | 08225-11 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | La Torre del Baró va ser construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El projecte inicial era un edifici de reminiscències modernistes format per quatre torres situades als quatre extrems i un edifici central amb pati interior. Del projecte inicial només se'n va construir una petita part. | 42.0273100,2.0732000 | 423277 | 4653224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) A l'esquerra de la torre s'observa el que hauria estat el pati interior del projecte amb quatre torres, actualment obert. S'hi observa un cos a la part esquerra amb volta de canó de maó i un cobert amb pilars de maó al centre, a més de la façana posterior dels diversos volums que formen la façana principal. Les torres que haurien de tenir adossats altres cossos de major altura, no presenten cap obertura als murs interiors i el volum central en presenta cinc, totes emmarcades amb maó. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62293 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-6 | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XVIII | Tot i comptar amb diverses obertures reformades, l'edifici conserva l'estructura i bona part dels elements arquitectònics originals. | El Prat està situada en una zona de camps a pocs centenars de metres de la riera Gavarresa, en el cantó de llevant d'aquesta, i al sud del pont medieval de Sant Martí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta pràcticament quadrada format per planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures annexes d'ús agropecuari, algunes de les quals estan adossades a l'habitatge. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat en tres de les quatre façanes, i amb carreus treballats envoltant la majoria d'obertures i delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una estructura adossada a l'esquerra i una estructura que sobresurt a la dreta. A la planta baixa hi ha dues finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a cada extrem. Al centre trobem dos portals reformats emmarcats amb maó als brancals i un petit contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb llinda de pedra bisellada, una finestra que conserva trams de brancal bisellat i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest està dominada per una estructura amb teulada d'una vessant que sobresurt al centre fins a nivell de primer pis. A la planta baixa, l'estructura forma un cobert sustentat per un pilar de pedra i al primer pis forma una eixida amb barana de pedra amb un acabament motllurat, sustentada per un pilar de pedra bisellada. A l'esquerra de l'estructura hi ha dues finestres de nova obertura a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Dins l'estructura hi ha una finestra de nova obertura a la planta baixa i una porta emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Sobre l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, a nivell de golfes. A la dreta de l'estructura trobem fins a cinc obertures entre les que destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La façana sud-oest presenta una estructura de pedra i maó adossada perpendicularment a la part inferior. Només s'hi observen dues obertures, una reformada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. A uns metres davant d'aquesta façana hi ha l'era empedrada que queda delimitada per la pallissa, descrita en una fitxa individual. La façana sud-est també presenta una estructura adossada a la part inferior. S'observa un porxo amb barana de fusta sustentat per un pilar de pedra a nivell de golfes i dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. De totes les estructures que envolten l'edifici en destaca una finestra de l'estructura adossada a l'esquerra de la façana principal, amb decoració d'arc conopial a la llinda i una espitllera de reduïdes dimensions a sota; el pou de pedra situat a uns metres de la façana principal i la pallissa. | 08225-12 | Sector sud del terme municipal | La masia del Prat es troba documentada al segle XIII, quan un tal Bernat de Prat al 1230 confessa tenir el seu mas en domini del monestir de Ripoll. El mas deuria passar algun entrebanc, ja que el 1259 en Ripoll de Prat es compromet a reedificar-lo i a tornar-lo a inscriure en la llista de focs. El 1384 l'hereu, Pere, ven a Joan Sunyera de Perafita el mas Sanies de munt (la Casanova de la Tria actual) pel preu de 30 lliures barceloneses i deixa constància que el domini alodial d'aquest mas és del cambrer de Sant Joan de les Abadesses. El 1418 Berenguer de Prat, hereu, compra al ciutadà de Vic Jaume Sariera el mas Trullàs, de Perafita. Durant tota l'època medieval consta que el mas estava adscrit al domini de Ripoll, però el prior del monestir de Lluçà també hi devia tenir algun dret, per tal com al segle XV un tal Francesc de Prat, de Sant Martí, li'n fa reconeixença (MASRAMON:1990) El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix el Prat formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553 de la parròquia de Sant Martí d'Albars. En un document sobre l'heretat de Joan Prat Reixach, del mas Prat de Sant Martí d'Albars, de 1696-1698 hi consta la propietat dels masos la Caseta i Serrarols. L'any 1771 va ser concedit al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, el títol nobiliari que la Baronia de la Blava. Tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 42.0238900,2.0767200 | 423564 | 4652841 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62294 | Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura original, la masia ha sofert diverses reformes i presenta acumulació de brutícia en algunes parts. | Serrarols està situada en un punt elevat a l'oest del nucli de Beulaigua, al sud del serrat Rodó i al nord-est de les Goles de Fumanya, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis, i diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen una petita lliça davant la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i envoltant la majoria d' obertures, la resta de les quals està emmarcada amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, que queda tancada dins una petita lliça, està orientada al sud-est i presenta dos portals a la planta baixa emmarcats amb brancals de pedra treballada i coronats amb arc rebaixat de maó. Entre els dos portals hi ha una finestra doble emmarcada amb monòlits de pedra treballada, el central dels quals és compartit per ambdues obertures. Al primer pis hi ha dues obertures apaïsades sota teulada a mode de porxo, sustentades per un pilar de maó. A la part dreta, on la façana fa un queixal, s'hi troben dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals, amb ampit de pedra, està tapiada. Més a la dreta, i fora de la lliça, la façana segueix formant un nivell inferior a causa del desnivell. En aquest nivell inferior s'hi ubica un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a l'esquerra. Al primer pis, que correspon al nivell de l'entrada principal, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals, arrebossada, presenta la data de 1776 inscrita a la llinda. La façana nord-est presenta al nivell inferior una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra de nova obertura i un contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, reconvertida en un balcó que dóna accés a la comuna i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al pis superior s'hi obren tres finestres, la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada, la central amb maó i la de la dreta amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un portal de nova obertura i fins a 7 obertures reformades entre els que destaca la de l'extrem superior dret, emmarcada amb brancals i arc rebaixat de maó. A la dreta hi ha annexat un cobert de pedra amb obertures i cantonades emmarcades amb maó i un gran portal, emmarcat amb brancals de maó i arc rebaixat de maó pla. La façana sud-oest queda dominada pel cobert adossat en tota la seva part inferior. En la part superior, on s'observa el mur de càrrega del volum principal, no hi ha obertures. Davant la façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari que combinen pedra i maó i que tanquen una lliça davant la façana. La porta de la lliça, reformada recentment, conserva els brancals de pedra treballada i una llinda de fusta. | 08225-13 | Sector oest del terme municipal | La masia de Serrarols apareix documentada a través d'un dels canonges que varen professar al monestir de Lluçà, la majoria dels quals eren fills de masos del veïnatge. Aquest és el cas de Pere de Serrarols que entrà al monestir com a escolà l'any 1314 i en sortí com a canonge l'any 1394. També es troba documentada en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434, on apareix Serrarols formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la masia de Serrarols. | 42.0322300,2.0601000 | 422199 | 4653782 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | El topònim Serrarols també apareix en algunes ocasions com a Cererols o Serarols. Tot i que el topònim històric és Serrarols, actualment els veïns del poble no solen pronunciar la doble r. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62295 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-16 | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars | XVII | Conserva l'estructura, la teulada i la majoria de murs originals, observant-se petites reformes en algunes obertures i panys de paret. | La Caseta està situada en un punt elevat sobre una plataforma de roca natural, uns metres a l'oest de la carretera BV-4342 i uns centenars de metres al sud de la Blava. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant del volum central, que tanquen una lliça a la part nord-oest del conjunt. El volum central, així com bona part dels adossats, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenta carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta en la seva part central un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta trobem una finestra de nova obertura i un cos que sobresurt que correspon a l'eixida de la façana sud, bastida amb maó en la meitat superior. A la part esquerra de la façana s'hi troba únicament una finestra, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i actualment tapiada. Davant d'aquesta part esquerra hi ha la lliça, delimitada per diverses estructures d'ús agropecuari al davant i als laterals, quedant situada la porta de la lliça, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta, a pocs metres a l'esquerra de la porta principal de l'habitatge. La façana sud, fruit d'una ampliació del volum central, està composada per diverses grans obertures. La part dreta, construïda totalment amb pedra, presenta una gran obertura a la planta baixa i una gran eixida sustentada per un pilar de pedra al primer pis. La part esquerra, construïda parcialment amb maó, presenta també una gran obertura a la planta baixa i una porta a nivell de primer pis, situada en un pany de paret de maó. La façana est està situada sobre la balma que forma la plataforma de roca sobre la que es troba la masia. A la part esquerra, a on sobresurt una estructura amb teulada a una vessant que correspon al galliner, la façana fa un queixal a on destaca una finestra emmarcada amb pedra treballada que dóna a l'eixida de la façana sud. A la dreta del galliner s'obre un pati posterior de la masia amb accés només des de l'interior de la casa. Aquest pati, delimitat per un mur de pedra sobre la mateixa balma, és de forma allargada i recorre la façana est. En aquesta façana hi ha diverses obertures, entre els que destaquen dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a nivell de primer pis i una porta i una finestra amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa. La façana nord queda totalment oculta darrera diverses estructures d'ús agropecuari, entre les que destaca la pallissa de pedra, situada a l'extrem nord del conjunt. | 08225-14 | Sector central del terme municipal | La Caseta apareix documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la Caseta. Modernament, havia estat casa de parada dels pastors i ramats transhumants que discorrien pel camí ramader. Segons fonts orals, tancaven el ramat a la lliça. | 42.0397200,2.0686100 | 422912 | 4654606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62296 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-1 | MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII | Conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La Coromina està situada a prop de la riera Lluçanès al sud-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions constituïda per un volum central i diferents cossos adossats a banda i banda, de diferent nivell de teulada, que juntament amb un mur de pedra tanquen, a través d'una gran portalada, un pati central. El volum principal està format per planta baixa, un pis i golfes, construït amb murs de pedra irregular amb ciment a les juntures i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i cinc graons de formigó d'accés. A l'esquerra hi ha una finestra de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures, destaca la finestra central, situada sobre el portal, de majors dimensions i emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, i la finestra de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes també hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana est, parcialment coberta per cos adossat, presenta quatre finestres, dues al primer i dues a les golfes. Destaquen les dues finestres de les golfes, que estan emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i la finestra dreta del primer pis emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda decorada amb una secció triangular ondulada, on s'hi ubica un motiu esculturat que fa referència a un rostre humà. La façana nord presenta un sòcol de pedra natural a la part esquerra i nou obertures disposades irregularment entre les que destaquen dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una d'elles bisellada, al nivell del primer pis. La façana oest està coberta per un cos que ocupa pràcticament tot el parament. | 08225-15 | Sector sud-oest del terme municipal | La Coromina apareix documentada per primera vegada l'any 1154, quan Bernat Guillem de Lluçà deixa en testament a la seva església el mas Coromina amb destinació de la sagristia. També està documentada l'any 1382, quan Maria, filla de Bernat de la Coromina, s'esposà amb Berenguer de Codines, hereu de Codines de Sant Boi de Lluçanès. El mas era tingut en domini del sagristà del monestir de Lluçà. És a partir de 1612 que el mas segueix el mateix camí que la masia Vilatammar, pertanyent com a propietat d'aquesta, passant a formar part de la família Alemany i Descatllar. Més endavant passaria a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata. | 42.0213100,2.0531900 | 421613 | 4652576 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62297 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-2 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVII | Tot i algunes reformes, sobretot a l'interior, l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'elements arquitectònics originals en bon estat. | Torrents està ubicada a en un punt elevat sobre la vall de la riera Lluçanès, prop de la carena per on passa la carretera BV-4342 i al sud del clot de Torrents. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular separat en dos habitatges diferents. La part oest de l'edifici principal és coneguda com Torrents Xic i la part est com Torrents Gros. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i envoltant algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una discontinuïtat en el parament que correspon amb la separació dels dos habitatges. En la part esquerra, que correspon a Torrents Xic, s'hi pot observar un portal emmarcat amb maó i fusta a la planta baixa; una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, a més d'una petita finestra moderna al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La part dreta de la façana correspon a Torrents Gros i conserva a la planta baixa els brancals de pedra d'un portal que s'ha reformat. Al primer pis trobem una finestra amb llinda motllurada i els brancals, reformats, de pedra treballada, i un balcó emmarcat amb pedra bisellada, tot i que només conserva el brancal dret i la llinda, amb la inscripció '16-3 ' i una creu. Sobre la llinda hi resta el coronament, d'una antiga finestra d'arc conopial. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest, que correspon únicament a Torrents Xic presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits treballats i al seu costat una finestra de petites dimensions emmarcada amb una única pedra. Al primer pis trobem a la dreta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres de nova obertura al centre. A l'extrem esquerre hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada que han estat tapiades i integrades al mur; a la de la dreta li manca mitja llinda i el brancal esquerre i la de l'esquerra compta amb un ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada als extrems, una amb ampit motllurat. A la façana nord també s'observa la separació entre Torrents Xic i Torrents Gros. El primer, situat a l'oest i en aquest cas a la dreta, presenta un petit eixamplament de mur a la planta baixa a mode de contrafort; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis; i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la part de l'esquerra, corresponent a Torrents Gros, s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals també amb ampit motllurat, al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana est, que correspon únicament a Torrents Gros, es troba parcialment tapada per una de les estructures d'ús agropecuari que hi ha al voltant de l'edifici principal. S'hi pot observar, al primer pis, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a un balcó que comunica amb l'estructura adossada i diverses obertures a les golfes: una a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i amb un pilar interior de pedra, i dos grans obertures a la dreta tapiades amb maó i amb una obertura de nova construcció, cada una a la part inferior. L'estructura adossada a la façana est, és de planta baixa i primer pis, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i parts de maó: La pallissa, situada uns metres més enllà, és de murs de càrrega de maçoneria de pedra; destaca a la façana nord un portal d'arc rebaixat, una finestra i un òcul emmarcats amb maó. Davant la casa es conforma un pati. En el camí entrant a la masia, hi ha un mur construït amb pedres de mitjanes dimensions ordenades regularment. | 08225-16 | Sector nord del terme municipal | La masia de Torrents apareix documentada en el fogatge de 1553 com a 'lo mas Torrent Cavaller', formant part de la parròquia de Sant Martí d'Albars. La data de la llinda del balcó del primer pis confirma l'existència del mas en aquesta època. Torna a sortir documentada al 1875, quan Ramon Costa i Comas (de Prats de Lluçanès) i Vicente Viñas (de Sant Martí d'Albars) van comprar la casa de Torrents a parts iguals. Més endavant, i a conseqüència de les heretats familiars, la finca va quedar dividida en dues parts. | 42.0547200,2.0684400 | 422916 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62298 | La Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blava | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XIX | Tot i que l'estat de conservació de les cases és heterogeni (amb algunes amenaçant ruïna) en general s'han conservat bé les estructures originals. | El nucli de la Blava està situat a recer de la carena que creua el terme municipal de sud a nord., uns metres a l'est d'aquesta i per tant, encarada a l'est, on es divisa el poble veí de Perafita. Es tracta d'un nucli que no s'estructura en carrers sinó que compta amb un seguit de cases separades, de tipologia rural, i no urbana. La major part del nucli es troba al cantó oriental de la carretera BV-4342, tot i que hi ha diverses cases disseminades a la part occidental, repartides entre el peu de la carretera i la carena que es troba a pocs metres. A l'extrem est del nucli hi ha diverses cases i granges que conformen l'única part que es podria considerar un carrer. Algunes d'aquestes cases, delimitades al darrera per la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita i pel rec de la Blava, presenten una tipologia urbana amb façanes laterals adossades. La de l'extrem nord és cal Martí o cal Martí Putxó, que constituïa antigament dos habitatges diferents, de la que destaquen a la façana principal una finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa amb llinda i brancals de pedra treballada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat, al primer pis, i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra de les quals amb la data mal picada de 18662. Al seu costat hi ha ca l'Escalé, que antigament era una de les botigues del poble, on destaca un portal reconvertit en finestra amb la data de 1796 i l'anagrama 'IHS' amb una creu i diversos elements de pedra en altres obertures com ampits rodons. Seguint el carrer, i un cop superades unes granges, s'arriba a cal Xalí i cal Lluís, dues cases adossades. A la primera destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data inscrita de 1742 junt amb una creu amb una peanya intercalada a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat hi ha cal Lluís on destaquen dos portals emmarcats amb pedra, el de l'esquerra bisellada i la data de 1800 amb una creu amb peanya intercalada a la llinda, i la de la dreta treballada amb la data de 1697, amb l'anagrama 'IHS' i una creu intercalada. Al primer pis destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat i l'altra amb ampit de pedra. Seguint el carrer i un cop superada la Casanova, una casa moderna construïda majoritàriament amb maó, s'arriba a cal Xicó, separada uns metres de la resta de cases. De cal Xicó destaquen una bona quantitat d'obertures emmarcades amb pedra, treballada en uns casos i bisellada en els altres. En una de les finestres de la façana nord hi ha la data inscrita de '17-9' amb una creu intercalada a la llinda. Davant de cal Martí i ca l'Escalé, s'hi ubica cal Sant Ponç, una casa bastida sobre la roca de la que destaquen el portal principal i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al sud, i tocant al camí asfaltat que passa per dins del nucli hi ha cal Pedrós, on destaca la llinda del portal principal amb la data de '17 - -' i una creu intercalada i el finestral del primer pis emmarcat amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la resta de façanes es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. A l'oest d'aquesta i just al costat de l'Ajuntament hi ha cal Tort, que presenta un pati tancat davant la façana principal. En destaca el portal principal emmarcat amb pedra treballada, així com una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. La resta de les façanes presenten diverses obertures emmarcades amb maó pla. Al seu costat hi ha la seu de l'Ajuntament, un edifici força reformat que només conserva de l'original l'estructura, les quatre cantonades diferenciades amb carreus i el portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1736 amb una motiu intercalat a la llinda. | 08225-17 | Sector central del terme municipal | La Blava és una agrupació de masies i cases situades al peu del camí ramader i bastides al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Les cases que es poden datar, a través de les seves llindes, del segle XVII són: cal Nofre, cal Fernando, cal Ferrer i cal Lluís, que es reformaren i ampliaren durant els segles següents. Durant el segle XVIII, coincidint amb un gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, el barri de la Blava s'amplià i s'hi edificaren diverses cases disseminades. D'aquesta època es poden datar les cases com cal Escalé, cal Xalí, cal Xicó, cal Pedrós o l'actual seu de l'ajuntament,així com també cal Parers o cal Sallent; i ja del segle XIX les cases com cal Martí o cal Setrill, tot i que possiblement algunes d'elles puguin tenir un origen anterior. Fou l'època d'auge de la transhumància de les activitats que d'ella se'n deriven com els hostals o la indústria llanera, així com de l'activitat dels traginers que transcorrien pel camí ral. Cal Ferrer de la Blava era una casa de força renom on hom diu que era el millor lloc on es ferraven els animals dels traginers. El creixement i consolidació del nucli coincideix amb l'època de la remodelació de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars i amb el naixement del carrer de Beulaigua. | 42.0447400,2.0708200 | 423101 | 4655161 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu darrera hi ha cal Putxó, un edifici assentat sobre roca natural que combina els emmarcaments de les obertures de pedra, treballada o bisellada, amb les de maó, coronades en alguns casos per arcs rebaixats. Cal Putxó, que havia estat una casa molt influent al poble, era també una casa d'hospedatge de la gent que passava pels camins rals i una botiga, que encara conserva unes tines, botes de vi i el taulell.Prop de l'Ajuntament hi ha les antigues escoles ara reconvertides en local social, equipat amb un escenari, on s'hi celebren la majoria d'actes durant les festes del poble.Uns metres al nord-oest de l'Ajuntament hi ha diversos edificis que formen l'entrada actual al nucli. L'entrada queda delimitada al nord per cal Nofre, descrita en una fitxa individual, a l'est per cal Manel, un edifici de petites dimensions on destaca el portal i la finestra de la façana principal emmarcats amb pedra bisellada; i al sud per cal Parers, casa de grans dimensions arrebossada on destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, situada a la façana est, amb la data de 1755 amb una creu intercalada a la llinda.Al nord de cal Nofre hi ha cal Fernando o cal Milio, una casa de mitjanes dimensions on destaquen dues obertures datades. Una és el portal de la façana principal, emmarcat amb pedra treballada i la data de 1691 amb una creu intercalada a la llinda, i l'altra una finestra al primer pis de la façana oest, emmarcada amb pedra bisellada, ampit rodó i la data de 1726 amb els anagrames de Jesús i Maria i una creu intercalats a la llinda.Al sud de cal Parers, i també a tocar de la carretera, hi ha cal Ferrer de la Blava, descrita en una fitxa individual.A l'altre costat de la carretera hi ha diverses cases, algunes de les quals força separades del nucli. La que trobem més al sud és cal Sallent, casa força reformada i arrebossada que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1821 amb un motiu intercalat a la llinda i dues finestres; la de l'esquerra reconvertida en balcó al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada; la de la dreta amb la data de 1781 i una creu intercalada a la llinda.Uns metres al nord de cal Sallent hi ha cal Setrill, una petita casa d'un sol cos que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits de pedra força desgastats, una de les quals amb la data de 1828. Al costat hi ha cal Ramon Nofre, que havia estat un antic bar republicà.Uns metres a l'oest d'aquesta hi ha cal Pericó, una casa de mitjanes dimensions amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada, tot i que conservada en mal estat. I més a l'oest, ja pràcticament a la carena, hi ha cal Serra, casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra, tot i que ha estat reformada profundament.La Baronia de la Blava és un títol nobiliari que va ser concedit l'any 1771 al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, que era una de les més importants dels segles XVI, XVII i XVIII; tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62299 | Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulaigua | XIX | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli o carrer de Beulaigua està situat al nord-oest de l'església de Sant Martí d'Albars, a l'est de Serrarols i al peu dels antics camí ral i camí ramader que creuen el terme de sud a nord. Es tracta d'un carrer ample, recte, ascendent i no excessivament llarg. Té un recorregut sud-nord amb edificacions a ambdós costats. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan ubicades al costat est, quedant el costat oest ocupat per diverses estructures de caràcter agropecuari, la majoria construïdes amb totxana vista. Les cases tenen els murs de càrrega de pedra arrebossats, exceptuant alguna casa moderna construïda amb totxana vista. La majoria presenten una estructura de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La primera casa que es troba al costat est és cal Fadrí, una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment ocupa dos habitatges, l'antic cal Fadrí i cal Joan. Conserva a la planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda i el de l'esquerra amb la data incompleta de '18 - -', junt amb un motiu circular religiós a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues dels extrems també amb ampit motllurat. A les golfes hi ha dues obertures emmarcades amb pedra treballada i una de nova construcció. A la seva esquerra hi ha cal Dot, una casa amb la façana arrebossada de blanc que conserva quatre finestres, al primer pis i a les golfes, emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que una s'ha reconvertit en balcó. També conserva la llinda de la porta principal, amb inscripció i data actualment il·legibles. Al seu costat hi ha ca la Gràcia i cal Tomassa, dues cases amb les façanes també arrebossades de blanc que conserven a la planta baixa les dues llindes dels dos portals d'accés. En el de l'esquerra es pot llegir 'FRANCISCO 1864 MAS', junt amb una creu intercalada en la data. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta reconvertida en balcó, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, situades just a sobre de les finestres del primer pis de manera que la llinda d'unes és l'ampit de les altres. Més a l'esquerra hi ha cal Ton, una casa amb la façana arrebossada de color vermellós que conserva la llinda de la porta principal, amb la data de 1807 amb una creu intercalada, i dues finestres al primer pis, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra bisellada i ampit motllurat. A partir d'aquest punt hi ha diverses cases de construcció recent fins al final del carrer, anomenades cal Lluís, cal Patxatxa, cal Pastisser, cal Fumanya i cal Maurici, a uns metres del qual hi ha cal Ferrer de Beulaigua, descrita en una fitxa individual. Al costat oest, a més d'una casa moderna, s'hi ubiquen diverses granges i coberts de nova construcció que formen petits carrerons en sentit est - oest. | 08225-18 | Sector central del terme municipal | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral de França i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar, on també hi havia una pleta o returada els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. L'origen del topònim Beulaigua és, doncs, essencialment ramader, com també el fet que una de les cases sigui coneguda com cal Ferrer, ja que el pas dels ramats i dels traginers oferia feina als ferrers que s'emplaçaven al llarg del camí ramader i del camí ral. Una altre fet que demostra que el naixement de Beulaigua va lligat al pas del camí ramader i del camí ral és que la casa més antiga, cal Fadrí, situada a l'entrada del poble, va ser durant dècades seu d'un hostal. El nucli de Beulaigua és, doncs, una agrupació que va néixer i créixer als peus del camí ramader i del camí ral a principis del segle XIX tal com ho indiquen les llindes dels portals d'accés a les cases, totes datades als primers anys del segle XIX, exceptuant-ne una de 1864. | 42.0304900,2.0651600 | 422615 | 4653584 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Persones grans del carrer de Beulaigua recorden que les cases que formen el carrer havien de pagar, antigament, censals a cal Ferrer, suposadament una de les cases més antigues de la zona de Beulaigua. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62300 | Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbars | ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979 MASRAMON, R. El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 | XVIII | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli de Sant Martí d'Albars és el més meridional dels tres nuclis que formen el municipi de Sant Martí d'Albars. Està situat a uns 800 metres a l'est del nucli de Beulaigua, prop de la riera Gavarresa. És el nucli històric més antic on es bastia la primitiva església documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà. Actualment, està format per l'església parroquial actual d'estil barroc- neoclàssic, la rectoria, la Torre del Baró, cal Vilardell i cal Petit, totes elles descrites en una fitxa individual. Al nucli també hi ha tres cases més: Cal Sallés, una petita casa situada al nord de la rectoria formada per planta baixa i un pis, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades, i amb teulada de doble vessant d'aigües a la façana lateral. Presenta un cobert d'una sola vessant adossat a la dreta, sustentat per pilars de maó. La façana principal presenta un gran portal de moderna obertura que conserva sols un brancal de pedra treballada. A la seva dreta s'hi obre una finestra reformada amb coronament ondulat de maó pla. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Cal Baciver (que havia estat una botiga, l'última que va funcionar a Sant Martí d'Albars) i cal Campaner, dues cases adossades situades a l'entrada del nucli formades per planta baixa, un pis i golfes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb algunes parts arrebossades i amb reformes d'obra. Destaquen a la planta baixa, els dos portals, actualment situats sota una ampliació d'obra ocupada per galeries. El de l'esquerra, que correspon a cal Campaner, està emmarcat amb brancals de maó i llinda de pedra treballada. El de la dreta, que correspon a cal Baciver, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data incompleta de '- - 66' inscrita a la llinda. A la resta de les façanes destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, moltes de les quals amb monòlits i algunes amb ampit de pedra. A uns metres de cal Campaner i cal Baciver s'hi ubiquen les antigues escoles de Sant Martí, un edifici modern que actualment s'està condicionant com a local públic. Prop del nucli hi passava l'antic camí ral que provenia d'Olost, travessava la Gavarresa pel pont Medieval i es dirigia a l'oest passant pel nord del nucli de Beulaigua, on s'hi troba un tram ascendent del camí empedrat. | 08225-19 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment, el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067), tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. El nucli existeix ja al segle X amb l'emplaçament de l'església de Sant Martí d'Albars documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. La configuració del nucli actual, però, correspon a l'època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya i també al Lluçanès al segle XVIII. Així ho indiquen també les llindes de les cases del nucli i properes que porten inscrites les dates corresponents a aquest segle (1725, 1744, 17 - -, etc.) | 42.0282800,2.0736000 | 423311 | 4653331 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment sols hi ha una família que resideixi habitualment al nucli. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62283 | Església de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-dalbars | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 Arxiu Municipal de Sant Martí d'Albars, Daños causados en la Iglesia de San Martin del Bas durante el dominio rojo (document solt). MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | L'església parroquial de Sant Martí d'Albars es troba emplaçada a 600 metres a llevant de la carretera que travessa el terme municipal, articulant el nucli de població de Sant Martí d'Albars. És un edifici d'estil barroc-neoclàssic de mitjanes dimensions constituït per una nau i un campanar de torreta i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i arrebossat, deixant a la vista les canonades de pedra de grans carreus treballats i l'emmarcament de les principals obertures. La façana principal amb coronament campaniforme està orientada a l'oest i queda dominada per un gran portal d'arc rebaixat adovellat i brancals de pedra amb fines motllures. A la dovella central hi ha un escut llis de pedra, en relleu. Sobre el portal hi ha una fornícula de quart d'esfera que presenta una repisa motllurada. A la part central hi domina un rosetó de mitjanes dimensions emmarcat amb pedra de fines motllures, i a la part superior s'hi obre un petit òcul també emmarcat amb pedra. De la façana sud arrenca el campanar de torreta que presenta una planta quadrangular i murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb les cantonades diferenciades de grans carreus treballats. La part superior del campanar, reformat modernament, delimitat entre dues impostes de pedra, presenta els murs amb aparell de carreus ordenats en filades regulars i un allargat ull coronat amb arc de mig punt s'obre a cada banda del campanar deixant veure les campanes, situades als ulls nord i sud. En l'ull oest hi ha ubicat un modern rellotge que dóna l'hora als veïns del nucli. Corona el campanar una balustrada de pedra. A la resta de la façana hi destaca una finestra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La banda dreta del campanar queda dominada per un cos que sobresurt perpendicularment amb dos contraforts a la part superior. D'aquest cos en surt una escala de graons de pedra que condueix a la porta d'accés del campanar situada a un nivell superior. La façana est que correspon a la zona de l'absis carrat només presenta una petita finestra a la part superior i dues finestres a la dreta que il·luminen la sagristia, una amb forma d'espitllera i l'altra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La façana nord presenta una teulada a nivell inferior d'una sola vessant i dos estrets contraforts a la seva part superior. S'hi observa una cantonada diferenciada integrada al mur i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell inferior actualment tapiada amb una reixa de ferro forjat, i una finestra a sobre, de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra i protegida amb un estripagats de ferro forjat. S'adossa a aquesta façana la rectoria que s'estén en sentit perpendicular. Antigament, l'església comptava amb dos retaules, el retaule major pintat per Joan Gascó l'any 1527, i un altre pintat per Jaume Gener l'any 1555. Actualment aquests retaules no s'han conservat. | 08225-2 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | L'Església de Sant Martí d'Albars es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà. Inicialment fou una sufragània de Santa Maria de Lluçà i posteriorment en va esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l'actualitat. L'existència de l'església es documenta l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. Sembla que se'n va independitzar a finals del mateix segle X, i l'església va ser refeta al segle XII. Al llarg d'aquest segle, per deixes dels senyors de Lluçà i altres terratinents, passà a dependre en gran part del monestir de Lluçà. El monestir hi tenia una batllia de sac, de la qual depenien els masos del Prat, el Parer, l'Almató i Fumanya. En una llista anterior al 1154, però, ja consta una parròquia de Albers o Albars. Aquest fet es confirmà en un document de l'any 1161 on hi consta la parròquia de 'Sancti Martini de Albars'. L'edifici antic degué perdurar fins al segle XVIII, que fou substituït per l'actual de tipus barroc neoclassicista, situat prop de la rectoria, i que conserva una imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o de la Bona Sort, imatge de tradició romànica. L'església de Sant Martí d'Albars va patir els estralls produïts pel moviment anticlerical dels Republicans. Així ho certifica un document que enumera els danys causats a l'església de Sant Martí d'Albars durant el domini republicà. En aquest document es certifica la destrucció de la pila baptismal, l'altar major, sis altars laterals de fusta, vint-i-quatre imatges (talles de fusta), així com diferents objectes litúrgics i varies pintures antigues sobre taula situades a l'altar de la Mare de Déu de la Bona sort, a les que se'ls hi atribuïa un valors artístic molt alt. És per aquest motiu que cal suposar que els retaules del segle XVI de Joan Gascó i Jaume Gener van ser destruïts en aquesta època. | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tradicionalment el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067); tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62301 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVIII | Des de que l'edifici ja no fa funció de casa de colònies, s'ha anat degradant pel nul ús que té. Tot i així, exteriorment conserva l'estructura i les obertures originals. | La Rectoria es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, adossada a la façana nord de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions allargat format per planta baixa, un pis, golfes i una estructura de pedra que sobresurt de la teulada i s'adossa a l'església, que constituïa el colomer. Els murs són de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i una escala central, de pedra, de moderna construcció que condueix a l'accés principal del primer pis. Aquest accés és una reforma d'una antiga finestra que conserva els brancals i la llinda de pedra bisellada i que ha estat reconvertida en porta, modificada amb brancals de maó. La flanquegen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat. A les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra i protegides amb estripagats de ferro forjat. La façana posterior, orientada a l'est, està dominada per un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data de '17 IHS 25', amb una creu intercalada. A la part esquerra, sota l'estructura del colomer i sobre la sagristia, hi ha dues finestres alineades verticalment emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit de pedra motllurat desgastat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de sobre el portal amb ampit de pedra motllurat escrostonat. A les golfes s'hi obren tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part dreta de la façana hi sobresurt una estructura de pedra on s'hi ubica un pou o cisterna també de pedra. Aquesta façana queda tancada per un mur de pedra que delimita una antiga zona d'horts, actualment plena de bardisses. L'accés a aquesta zona es feia a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i amb data gravada a la llinda de 1738. La Rectoria es troba tancada pel nord amb un edifici de moderna construcció que havia tingut la funció de casa de colònies. | 08225-20 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars. | En el fogatge de 1553 apareix dins la parròquia de Sant Martí d'Albars la casa de 'lo capelà'. Tot i així l'edifici actual de la Rectoria va ser edificat durant la primera meitat del segle XVIII, coincidint amb la reedificació de l'església parroquial amb l'impuls del rector Pere Potelles. | 42.0280800,2.0741300 | 423355 | 4653309 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62302 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-0 | XVIII | Presenta els ampits de pedra força desgastats. | Cal Petit està situat al nucli de Sant Martí d'Albars, al nord oest de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta allargada, constituït per dos habitatges formats per planta baixa, un pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i presenten una única teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, orientada a l'oest, la qual presenta sols el nivell de primer pis i golfes, ja que l'edifici es troba bastit salvant un desnivell. L'habitatge meridional presenta, a la façana oest, una composició simètrica de dues obertures per planta. Al nivell inferior presenta una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. És d'especial rellevància la decoració de la llinda del portal que presenta diversos motius gravats: una inscripció 'RT PERE POTELLAS PRE', emmarcada dins dues figures rectangulars; una creu de braços iguals i atrompetats dins un cercle que s'intercala enmig de la data de 1744 i vuit motius estel·lars, tots ells emmarcats sota dues línies corbes. Per fora les línies hi ha dos motius que podrien correspondre a dues corones o barrets de tres punxes. A la part superior de la façana hi ha dues petites finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra treballada. La finestra de l'esquerra té una data inscrita '17- -' i una sanefa que la subratlla amb una voluta a cada extrem. La façana est d'aquest habitatge presenta un pany de paret amb grans carreus treballats sota el qual en sobresurt un desaigua de pedra. A la planta baixa destaca una espitllera al centre i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi destaca un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i ampit desgastat. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. L'habitatge septentrional presenta, a la façana oest, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada al nivell inferior. A la llinda hi ha una inscripció mig esborrada on s'hi llegeix 'JOSEPH ...'. Al nivell superior hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra molt desgastat. A la façana est hi destaquen dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, i dues finestres a les golfes, de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampits de pedra treballada, també força desgastats. | 08225-21 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Tot i que actualment no pertany al bisbat, cal Petit va ser edificada pel rector Pere Potelles pels volts de l'any 1744, tal com indica la llinda del portal d'entrada. | 42.0283200,2.0742500 | 423365 | 4653335 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62303 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya | XIX | Parcialment enrunada, hi ha crescut vegetació a l'interior i als voltants. | La Cabanya està situada a uns metres a l'est de la masia de Torrents. És un edifici de mitjanes dimensions que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. Estava construït amb murs de maçoneria de pedra i tapia i teulada de doble vessant que actualment no es conserva. Es conserven, però, els murs parcialment derruïts fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1816, i una creu intercalada, i una finestra, a la dreta, emmarcada amb monòlits de pedra . Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra que conserva el brancal dret i la base de pedra treballada, i a la seva dreta una obertura que havia estat una finestra. L'heura cobreix l'extrem dret de la façana. La façana est, totalment coberta per heura, deixa entreveure una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis. Les façanes nord i oest són inaccessibles a causa de l'abundant vegetació que hi ha crescut. A l'interior s'hi pot observar alguna porta emmarcada amb pedra treballada. | 08225-22 | Sector nord del terme municipal | La Cabanya va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0547300,2.0689900 | 422962 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62304 | Cal Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mercader | XIX | Edifici parcialment derruït | Cal Mercader es troba situada al nord-oest de Cal Pusquies i a l'oest de la masia de Torrents, a 400 metres a ponent de la carretera principal que travessa el terme municipal. Edifici de petites dimensions bastit parcialment sobre una zona rocosa, en un desnivell del terreny. Presenta els murs de càrrega amb maçoneria de pedra irregular i reformes amb maó que es conserven a diferent altura, entre 1 i 3 metres, el de major altura i més ben conservat es troba a la part nord-oest on basteix el desnivell més accentuat de l'edifici. Actualment sense coberta, la teulada era de dues vessants. La façana sud-est presenta un accés principal emmarcat amb maó i just a la seva dreta hi destaca una de les poques finestres conservades, emmarcada amb monòlits de pedra. A la part esquerra de la façana hi ha una estructura agropecuària també en estat de ruïna. A la resta de les façanes, força malmeses, hi ha diverses obertures sense interès. | 08225-23 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada ni presentar llindes datades, es pot considerar cal Mercader, per la tipologia constructiva, com un edifici bastit entre el segle XIX i XX. | 42.0542600,2.0648700 | 422620 | 4656224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62305 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-1 | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Si bé l'aspecte exterior de l'edifici és correcte, l'estat d'abandó en el que es troba l'interior de l'edifici, podria en un futur proper provocar l'esfonframent. | El Molinot, també conegut com el Molinot Gran o el Molinot de Dalt, es troba situat a tocar de la riera Gavarresa, uns 200 al nord-est del Molinot Xic i al peu de la pista forestal que comunica el nucli de la Blava amb la veïna població de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum principal fruit de diverses ampliacions que correspon al molí antic, i un volum proper, a on s'ubicava el molí modern. Al nord de l'edifici principal s'hi troben les restes de la bassa del molí, i a uns metres les restes de la resclosa. El volum principal i més antic, format per planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra que alternen pedres de petites, mitjanes i grans dimensions, amb grans carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. L'edifici presenta una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb la vessant nord de menors dimensions a causa dels diversos queixals que formen les façanes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb una gran llinda de pedra bisellada, on hi ha la data inscrita de 1630, juntament amb una inscripció il·legible. Els dos pisos tenen una distribució simètrica de dues finestres per planta emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra treballada i un balcó a la part esquerra amb base, brancals i llinda de pedra treballada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un porxo sustentat per un pilar cantoner de pedra a l'extrem dret, amb obertura també a la façana est. La façana est, situada a tocar de la riera, presenta un nivell inferior que corresponia a la zona del carcabà de l'antic molí, actualment tapat per un joncar. La part inferior central de la façana presenta carreus treballats ordenats regularment. A nivell de planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra tapiada i la de la dreta amb un estripagats de ferro forjat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres: dues emmarcades amb monòlits de pedra, la de la dreta reformada amb maó, i una de petites dimensions. Al segon pis es pot observar una cantonada diferenciada integrada al mur, una finestra al centre de petites dimensions i el porxo obert també a la façana sud, a l'esquerra. La façana nord, coberta d'heura seca, presenta dos grans queixals fruit de les ampliacions. En uns dels queixals hi ha una porta d'accés al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una finestra just a sobre emmarcada amb pedra bisellada i una creu llatina inscrita a la llinda. A la resta de la façana hi ha només una finestra emmarcada amb pedra. Adossat a la façana nord, encara es pot observar el mur que delimitava la bassa del molí, actualment omplerta de terra i reconvertida en camp. El mur, que no sobresurt més d'un metre d'alçada, presenta grans esvorancs a la part oriental. Prop de l'extrem nord de la bassa, i enmig d'unes roques a tocar de la riera, es conserven les perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta de dues rescloses, separades actualment per un petit pont que creua la riera Gavarresa. Uns metres a l'oest del volum principal es troba el volum modern on s'ubicava la maquinària d'un molí escairador. Aquest volum, que no conserva la teulada, es troba parcialment derruït conservant les parets a mitja alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i maó i presenta dos nivells. El nivell inferior té coberta de volta de canó amb accés amb arc rebaixat, orientat al sud. A la part lateral hi ha una porta amb llinda trapezoïdal i brancals de pedra i diverses obertures. | 08225-24 | Sector est del terme municipal | El Molinot va ser construït durant la primera meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda del portal principal. Modernament, el complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0368300,2.0817400 | 423995 | 4654273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62306 | El Molinot xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva la teulada i es troba en estat de ruïna, totalment recobert de vegetació i arbres que han crescut tant a l'exterior com a l'interior. | El Molinot Xic, conegut també com el Molinot de Baix, es troba situat en una zona enclotada de la riera Gavarresa, en un pronunciat meandre que voreja els cingles del Molinot. Es troba a prop de la pista forestal que uneix el nucli de la Blava amb el municipi de Perafita, a uns 200 metres al sud-oest del Molinot de Dalt. Es tracta d'un edifici que es troba en estat de ruïna, amb força vegetació que recobreix tot l'exterior de l'edifici i part de l'interior. És un edifici de mitjanes dimensions format per dos volums annexats de teulades a doble vessant, actualment inexistents. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. Entre la massa vegetal es poden entreveure diverses obertures, emmarcades majoritàriament amb maó i fusta, amb una porta a la façana nord emmarcada amb pedra treballada. La bassa del molí es trobava ubicada al sud est del molí. Avui en dia no es conserva a causa de l'arranjament del camp proper. Només es poden observar les arrencades del mur de la bassa a tocar del molí. A uns 120 metres a l'est del molí, sobre una base de roca natural a la riera Gavarresa, es conserven diverses perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta d'una primitiva resclosa. Aquesta resclosa que subministrava aigua al molí va ser substituïda per un canal que provenia de la bassa del Molinot Gran. Uns metres al nord del molí, en un punt elevat, hi ha la Xemeneia de vapor del Molinot Xic descrita en una fitxa individual. | 08225-25 | Sector est del terme municipal | Tot i no estar documentat ni conservar llindes datades, s'ha de considerar el Molinot Xic com una obra probablement del segle XVIII per la tipologia constructiva. A finals del segle XIX el molí es va ampliar instal·lant una caldera de vapor que en època de secada s'utilitzava per fer funcionar l'engranatge del molí, així com fer funcionar una fornera. Tota la maquinària es va malvendre als anys 30 (1920-1930). El complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0354300,2.0802800 | 423873 | 4654119 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un marge situat davant la façana principal del molí hi ha una cavitat que probablement correspon a una de les cambres de cocció d'una teuleria o forn, però el seu estat de conservació és dolent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62307 | Vapor - xemeneia Molinot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-xemeneia-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Es conserva parcialment el conducte pel que passaven els fums que sortien per la xemeneia. | El vapor - xemeneia del Molinot Xic està situat uns metres al nord del Molinot Xic, en un marge rocós enlairat prop de la riera Gavarresa. Es tracta d'una ampliació que va fer el molí a finals del segle XIX per a poder moldre amb la força del vapor. El conjunt original comptava amb la caldera de vapor, que feia funcionar la fornera i la xemeneia, per on s'extreia el fum residual. De tot el conjunt se'n conserva només la xemeneia i part del conducte que condueix fins a on hi havia la fornera, ja que la resta va ser venuda als anys 30. La xemeneia està construïda amb pedra i maó, és de secció quadrada i amida uns 9 metres. La part inferior o base, amida uns 2'40 metres i està construïda amb pedra, exceptuant a la façana que dóna al molí, totalment coberta de maó i amb una obertura central d'arc rebaixat de maó pla. En la part posterior s'allarga per millorar l'estabilitat de la xemeneia, ja que està assentada sobre un desnivell. La següent part, delimitada a l'extrem inferior i superior per senzilles motllures de maó, amida també 2'40 metres i té els murs de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades, col·locat alternativament imitant les cantonades de carreus. La part central, que amida uns 4 metres, està construïda totalment amb maó i coronada per un senzill esglaonat de maó que sobresurt de la xemeneia donant pas a l'última part, d'uns 40 centímetres i també de maó. El conducte per on passava el fum, construït majoritàriament amb maó, comunicava la xemeneia amb la maquinària ubicada al molí, en un recorregut totalment recte i amb força pendent. En alguns trams encara és possible observar aquest conducte, destruït en algunes parts i colgat de terra en altres. | 08225-26 | Sector est del terme municipal | El vapor - xemeneia del Molinot Xic es va construir a finals del segle XIX, per no dependre exclusivament de la força hidràulica que tradicionalment havien utilitzat els molins. Amb la instal·lació de la caldera de vapor, la fornera i la xemeneia, es podia moldre en èpoques de secada, quan els molins tradicionals tenien dificultats per omplir la bassa. Tant el Molinot Xic, junt amb el vapor - xemeneia, com el Molinot Gran, formaven part d'una empresa que va fer fallida just abans de la Guerra Civil. La maquinària es va vendre per ferralla i els edificis van ser subhastats públicament. | 42.0355300,2.0803200 | 423876 | 4654130 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62308 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | Vegetació i bardisses al voltant de la façana nord-oest, i parets amb arrebossat escrostonat. També presenta les restes d'una balconada de fusta. | El molí de les Vinyes es troba situat al sud-oest de la masia de les Vinyes, prop del límit nord occidental del terme municipal i a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per el molí de les Vinyes i el rabadà del molí de les Vinyes situat a uns metres al sud del molí principal. El molí de les Vinyes, de mitjanes dimensions, està format per un volum principal composat per planta baixa i un pis, i construït amb parets de maçoneria de pedra amb arrebossat i emblanquinat a dues de les façanes. Presenta carreus treballats a les cantonades i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per una gran portalada emmarcada amb brancals i gran llinda de pedra bisellada amb la data inscrita de 1780 amb una creu dins un cercle intercalada. A l'esquerra hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, sota l'ample ràfec que sobresurt de la teulada hi ha una porta, emmarcada amb pedra bisellada, que donava accés a una antiga balconada de fusta que conserva, actualment, sols les bigues o suports de la base. A la dreta, i situada sobre el portal de la planta baixa, hi ha un finestral emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, parcialment tapiat amb maó i reconvertit en una petita finestra. A la part esquerra de la façana, arran de terra es conserva el carcabà, de volta de canó i coronament emmarcat amb pedres treballades a mode de dovelles. El rec que forma la sortida del carcabà i que continua en direcció sud es traspassa a través d'una passarel·la de fusta, que es conserva en mal estat. A la cantonada est hi ha, parcialment soterrada al terra, una mola d'escairar. La façana sud-oest presenta tres obertures, destaca la finestra del primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat amb un petit arc de descàrrega de maó. A la planta baixa hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada. Al davant d'aquesta façana en surt una escala amb graons excavats a la pedra que dona accés al damunt d'una gran roca natural. La façana nord-oest, amb molta vegetació i humida, es troba pràcticament adossada a l'estructura de l'antiga bassa del molí. Aquesta presenta grans carreus de pedra treballats disposats en filades regulars a la zona on més bé es conserven els murs de la bassa. La façana nord-est presenta un petit cos adossat a l'extrem dret amb teulada d'una vessant. Aquest cos presenta una gran obertura amb arc rebaixat i interior de volta de canó. A la part exterior es conserven unes frontisses de ferro, la qual cosa suposa que es trobava tancat amb una porta. La resta de la façana presenta dues obertures, una petita finestra a nivell de planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i amb un estripagats de ferro forjat, i una finestra, reconvertida en balcó al primer pis, emmarcada parcialment amb pedra bisellada. A uns metres al nord-oest del molí, a tocar de la riera Lluçanès, hi ha les restes de la resclosa del molí i del canal que conduïa l'aigua a la bassa. | 08225-27 | Sector nord-oest del terme municipal | El molí de les Vinyes va ser edificat durant l'últim terç del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal (1780). L'any 1776, Joan Vinyes de Sant Martí d'Albars rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de les Vinyes va ser una conseqüència de l'atorgament de la concessió. Va deixar de funcionar als anys 50 (l'avi de cal Pusquies va ser l'últim moliner). Des dels anys 80 s'ha habilitat com a segona residència. | 42.0532000,2.0553700 | 421833 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62309 | Rabadà del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabada-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | El seu estat és de ruïna i es troba envoltat i cobert de vegetació i bardisses que impossibiliten un accés normal. | El rabadà del molí de les Vinyes es troba situat a uns metres al sud del molí de les Vinyes, just al mig del rec que surt del carcabà d'aquest i que transcorre en sentit nord-sud. Es tracta d'un edifici de petites dimensions de 3,20 metres de llargada per 3 metres d'amplada, construït amb maçoneria de pedra i obertures amb maó, del qual se'n conserven poques restes ja que tres dels quatre murs es troben mig derruïts. Els murs es conserven fins a dos metres d'alçada. El mur oest, orientat a la riera, conserva dues petites finestres, i el mur del nord conserva el carcabà al nivell inferior, emmarcat amb maó a plec de llibre i amb l'interior de volta de canó que s'obre també a l'exterior a la banda del sud, per on travessa el rec que prové del molí de les Vinyes. A sobre el carcabà es conserva una petita finestreta de maó a mode d'espitllera. Les bardisses envolten tota la zona i cobreixen l'edifici. | 08225-28 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap documentació que es refereixi al rabadà del molí de les Vinyes, s'ha de suposar que no pot ser gaire posterior a la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica a Joan Vinyes (1776) i a la construcció de l'edifici principal del molí (1780). El rabadà és un molí de petites dimensions on ha havia una senzilla maquinària. Sempre va associat a un molí principal ja que aprofitava l'aigua d'aquest per moldre, i oferia un tipus de mòlta diferent (més fi, escairat, etc) depenent del tipus de mola utilitzada. | 42.0529100,2.0555200 | 421845 | 4656082 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62310 | Resclosa - canal del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-canal-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Tant la resclosa com el canal no s'utilitzen i el deteriorament ha estat progressiu. | La resclosa i el canal del molí de les Vinyes es troben a tocar de la riera Lluçanès, a uns metres al nord-oest del molí. La resclosa es trobava bastida sobre roca natural i conserva un seguit de forats quadrats i circulars excavats a la pedra formant línies rectes, entre les quals s'hi encaixaven els taulons que tancaven la riera. També es poden percebre les rases rectes picades a la roca que ajudaven a ajustar les fustes per la part inferior. De la multitud de forats n'hi ha catorze que encara conserven la post de fusta amb una alçada que varia entre els 10 centímetres i un metre. La resclosa dirigia l'aigua de la riera cap a l'arrencada del canal d'uns dos metres d'amplada, construït amb murs de grans carreus i entrada coronada amb pedra en forma de túnel. El canal portava l'aigua a la bassa del molí al llarg d'uns 150 metres i conserva parcialment el mur al llarg d'uns metres. Uns metres al sud, i més a prop del molí de les Vinyes, es poden observar dues zones més plenes de forats tipus resclosa, picats sobre grans planells rocosos, que no conserven la post de fusta. | 08225-29 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta resclosa correspon a la última resclosa que estigué en funcionament proporcionant aigua al molí de les Vinyes. Uns metres al sud es poden observar les cavitats de posts de fusta corresponents a rescloses que degué utilitzar el molí en temps més antics. El molí deixà de funcionar als anys 50 del segle XX i, per tant, la resclosa també va perdre el seu ús en aquest moment. | 42.0542400,2.0543300 | 421748 | 4656231 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62284 | Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumanya | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XIX | Tot i que algunes estructures annexes es conserven en mal estat, com és el cas del femer, el conjunt està en general ben conservat amb l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La masia de Fumanya està situada al sud-oest del nucli de Beulaigua, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un masia de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, i bastida parcialment sobre roca natural. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i en alguns panys de paret. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, fruit de l'ampliació d'un cos a la banda meridional. La façana principal, orientada a l'est, presenta al centre de la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb grans dovelles i amb dos graons semicirculars d'accés. El portal està flanquejat per dues espitlleres. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, les dues finestres centrals són amb pedra bisellada. Tres finestres presenten ampit motllurat. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és de majors dimensions i mostra una data inscrita a la llinda: 1632. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra motllurat. Davant la façana principal un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari (pallissa i coberts) tanquen la lliça i una era enrajolada amb dues grans portalades. Segons fonts orals, la gran llinda de la portalada principal de la lliça tenia una data inscrita corresponent a finals del segle XVII. La façana nord presenta un sòcol amb filades de pedres regulars de mitjanes dimensions força erosionades. A la planta baixa hi ha tres petites obertures, destaca la central emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una a cada extrem de la façana emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra moltllurat. A la part dreta de la façana, hi ha un cos que forma part d'una ampliació a la façana oest. Presenta un portal a nivell de planta baixa que conserva un brancal de pedra treballada i una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, parcialment tapiada. La façana oest presenta un cos de teulada d'una vessant que ocupa tot el parament. A la part central hi ha un porxo sustentat per un pilar de maó i una columna de pedra, formada per tres peces, i amb una base i capitell llisos. Sota la zona porxada s'hi obre un portal de petites dimensions adovellat. A la part dreta hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Destaca la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud presenta un nivell més, causat pel desnivell. Al nivell inferior hi ha tres portals emmarcats amb brancals i llinda de pedra treballada, i sobre els portals, a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues arcades geminades d'arc rebaixat emmarcades amb brancals, coronament i pilar central de pedra, el qual està decorat amb una fina motllura i una inscripció no desxifrada. Les arcades estan reformades amb maó, deixant tres finestrals a cada arcada separats per columnes de maó. A la dreta de les arcades hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Les golfes presenten una part del parament reformat amb maó i una gran arcada central emmarcada amb brancals de pedra i coronada amb arc de maó a plec de llibre que descansa sobre una imposta de fina motllura. A la dreta destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part esquerra de la façana correspon al cos adossat a la façana oest. Presenta tres obertures en sentit vertical, i destaca la superior, una antiga finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en balcó. A la part del davant de la façana sud hi ha un femer cobert amb volta de canó. | 08225-3 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Fumanya, esmentada també com a Fuymana, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en què apareix Fumanya a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. També apareix la masia documentada en el fogatge de 1553 en la parròquia de Sant Martí d'Albars. | 42.0277700,2.0557200 | 421831 | 4653291 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Algunes estructures agropecuàries de la masia (la pallissa i els coberts) presenten pilars amb maons de grans dimensions fets a la teuleria de Fumanya. Altres pilars són de pedra bisellada i s'hi pot observar, en alguns, una decoració geomètrica al capdamunt. Segons l'IPA hi ha una llinda amb la data de 1700 que no s'ha localitzat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62311 | Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Presenta murs parcialment arrebossats. | El molí del Pont es troba situat al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars a tocar de la riera Gavarresa, i al costat del pont medieval de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa i dos pisos i un volum annexat a la cantonada nord-est de planta baixa i un pis construït amb murs de pedra a la part inferior i totxana al superior, presentant diverses obertures emmarcades amb maó. Els murs de càrrega del volum principal són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter i amb alguns panys de paret parcialment arrebossats. Presenta teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i carreus treballats delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica de dues obertures per planta. A la planta baixa destaca un portal emmarcat amb brancals i una gran llinda de pedra bisellada amb la data de 1798 i una creu intercalada. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Fins a l'altura del primer pis la façana està arrebossada. Al segon pis, sense arrebossar, hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'extrem esquerre es perllonga un mur que podria correspondre a un dels murs que delimitaven la bassa del molí. La façana nord, tapada parcialment pel volum annex presenta quatre obertures de petites dimensions disposades irregularment; les dues del primer pis estan emmarcades amb monòlits de pedra. La façana est, que compta només amb els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell en el que està assentat el molí, presenta una porta d'accés al nivell de primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i la data gravada de 1806 juntament amb una creu intercalada. Al nivell del segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. La façana sud presenta dues úniques obertures ubicades a nivell de primer. La de la dreta està emmarcada amb monòlits de pedra i la de l'esquerra amb maó fruit d'una reforma. Uns metres a la banda nord del molí hi ha un cobert i unes quadres de nova construcció, i a uns centenars de metres al nord-est del molí hi havia la resclosa on es desviava l'aigua fins a la bassa. Aquesta resclosa, avui en dia, forma part d'una de les tres basses de captació d'aigua per la xarxa d'aigua municipal de Sant Martí d'Albars. | 08225-30 | Sector central del terme municipal | El molí de Pont va ser construït entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, tal com ho indiquen diverses llindes datades, en una època de fort creixement demogràfic a Sant Martí d'Albars, amb la construcció de diverses cases com les del nucli de Beulaigua, masies i molins. | 42.0270300,2.0763600 | 423538 | 4653190 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62311-foto-08225-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62311-foto-08225-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62312 | Pont de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-marti | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Han caigut algunes lloses de coronament de les baranes del pont, provocant un deteriorament d'aquestes. El plafó indicatiu es troba brut i en mal estat. | El pont Medieval es troba situat al sud est del nucli de Sant Martí prop del molí del Pont, travessant la riera Gavarresa. És un robust pont d'uns 25 metres de llarg construït amb maçoneria de pedra irregular agafat amb morter de calç. Presenta un massís pilar central de pràcticament dos metres de costat on s'hi observa una disposició regular del parament i els forats de col·locació de les cintres que ajudaren a construir les dues arcades que formen el pont. Sobre el pilar central hi ha un gran orifici de forma pentagonal que distribueix les forces de la superstructura. El pas del pont, d'una amplada de 180 centímetres està delimitat per unes baixes baranes, construïdes amb pedra i coronades amb lloses irregulars, de 60 centímetres d'alçada i 30 centímetres d'amplada. El paviment està empedrat i s'hi observen unes traces de desgast de la pedra a causa del pas continu dels carruatges. | 08225-31 | Sector est del terme municipal | El pont era el pas de la Gavarresa en el camí antic per anar de Sant Martí d'Albars a Perafita. | 42.0269400,2.0760200 | 423510 | 4653180 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62312-foto-08225-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62312-foto-08225-31-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una de les llegendes conegudes a Sant Martí d'Albars fa referència al pont Medieval. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62313 | Pont de les goles de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-goles-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | S'ha reconstruït el pont un parell de vegades, ja que la força de l'aigua de dos cops de riera se'l va endur. | El pont de les goles de Fumanya està situat al nord-oest de la masia de Fumanya, en la pista forestal que comunica amb Lluçà. El pont travessa la riera Lluçanès en una zona de rocosa anomenada goles de Fumanya. És un pont de 22 metres de llarg aproximadament que té la base i els murs de càrrega de pedra de mitjanes dimensions i està format per dos arcs asimètrics amb volta de maó a plec de llibre. L'arcada central, sota la qual passa el rec natural de la riera, és la més gran i fa 2,90 metres d'alçada per 3,22 metres de profunditat. L'arcada més petita fa 2,30 metres d'alçada i fa de suport de desguàs en moments de grans rierades. L'amplada mitjana del pont és de 2,80 metres, i a l'extrem sud s'hi poden observar dos pilars de ferro, un a cada banda amb una gruixuda corda (avui en dia oberta), recordant el dret de pas que havia tingut el pont. | 08225-32 | Sector sud-oest del terme municipal | L'actual pont es va construir a finals del segle XIX per travessar la riera Lluçanès. El camí natural que prové de Lluçà i es dirigeix a Santa Creu de Joglars antigament passava pel pont del molí nou, anomenat pont de Lluçà. Els veïns de Lluçà van demanar de passar per la zona de les goles de Fumanya per no haver de baixar tant avall i hi van accedir amb la condició que el pont estaria tancat amb clau: hi havia dret de pas. Per a travessar-lo amb carro s'havia d'anar a buscar la clau a la masia de Fumanya i un cop passat retornar-la. Avui en dia aquest dret de pas s'ha perdut, ja que per mantenir-lo havien de tancar el pont almenys un cop a l'any. | 42.0298700,2.0541100 | 421700 | 4653525 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62313-foto-08225-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62313-foto-08225-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la banda est del pont, sobre els planells rocosos que flanquegen la riera, s'hi pot observar un seguit de forats circulars excavats a la pedra, a mode de resclosa, que podrien haver constituït els forats pels suports d'una antiga passarel·la que travessava la riera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62314 | Pou de glans de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Estructura del mur de pedra parcialment derruïda. El pou es troba tapat amb enderrocs i brutícia a l'interior. | El pou de glans o tina de les Vinyes es troba situat a uns 30 metres al sud de l'estructura agropecuària de pedra de la masia de les Vinyes. És un pou circular de 2,40 metres de diàmetre excavat a la roca, on encara s'hi observen les traces picades a la pedra. El perímetre del pou estava bastit amb un mur de pedra de mig metre de gruix del qual avui en dia només se'n conserva una part de fins a un metre d'alçada, presentant dos grans esvorancs a banda i banda. Al pou s'hi accedia per un entrant a la banda est de poc més de mig metre d'amplada i un metre i trenta centímetres de fondària. A l'entrada s'hi conserva una frontissa de ferro, denotant que l'accés es trobava habitualment tancat per una porta. | 08225-33 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0575100,2.0645400 | 422597 | 4656585 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 62315 | Pou de glans de Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-serrarols | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | El pou està totalment colgat de terra i només s'observa un tram inferior als 30 centímetres de la paret interior. | El pou de glans o tina de Serrarols està situat en una esplanada rocosa al nord-est de la masia que li dóna nom i al nord-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'un pou de glans de mitjanes dimensions que amida uns 2'65 metres de diàmetre. Actualment només s'observa un tram superior de la paret, ja que el pou es va omplir per evitar que el bestiar hi pogués caure. La part visible constitueix la meitat de la circumferència del pou i s'hi observa un tram de mur picat a la roca de pocs centímetres. A la part oposada, actualment totalment enterrada, hi havia, segons fonts orals, una entrada amb uns graons per a descendir dins del pou. | 08225-34 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0332100,2.0618400 | 422344 | 4653889 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 62316 | Pou de glans de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-la-serra | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | S'ha netejat recentment. | El pou de glans o tina es troba situat a uns 130 metres a l'oest de les granges que hi ha sobre la casa de la Serra. És un pou circular excavat a la roca natural, situat a l'extrem d'un planell rocós de lleuger pendent. El pou, que ha estat recentment buidat i netejat, presenta un diàmetre de 198 centímetres, i una profunditat que varia, a causa del desnivell en què està excavat el pou, entre els 190 centímetres al punt més profund i 115 centímetres al punt de menys profunditat. Al fons del pou hi ha un forat lateral que es taponava amb una boixa quan el pou estava ple d'aigua i glans, i que permetia buidar-lo d'aigua i netejar-lo quan ja no feia servei. | 08225-35 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0454600,2.0655900 | 422669 | 4655246 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 62317 | Pous de glans de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glans-de-fumanya | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Els pous es van dinamitar per evitar que el bestiar hi pogués caure quan eren plens d'aigua. Les restes es troben parcialment colgades de terra i vegetació. | Els pous de glans o tines de Fumanya estan situats uns 100 metres al sud-oest de la masia que els dóna nom, al peu de la pista forestal que uneix les masies de Fumanya amb el molí de Fumanya. Es tracta de tres pous de glans, un de petites dimensions i dos de grans dimensions que van ser dinamitats per evitar que el bestiar hi caigués quan eren plens d'aigua. Actualment es conserven dues terceres parts del pou de menors dimensions, que amida uns 1'60 metres de diàmetre, i parts dels altres dos pous, que eren de dimensions semblants (més de 3 metres de diàmetre). L'interior dels pous està parcialment colgat de terra amb abundant vegetació, que ha crescut a l'interior, ja que és un punt on hi queda l'aigua embassada. | 08225-36 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0270000,2.0549600 | 421767 | 4653206 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, al fons de les tines podrien haver-hi projectils, recollits dels voltants i dipositats per un avantpassat del propietari actual després de la Guerra Civil. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62318 | Teuleria de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Presenta vegetació als murs i algunes parts parcialment derruïdes. | La Teuleria de Fumanya es troba situada a uns 300 metres del pont de les goles de Fumanya seguint la pista forestal que comunica amb la masia de Marcusses. Es tracta d'una teuleria sense funcionament construïda amb murs de maçoneria de pedra i maó, amb una planta de 6 x 5 metres aproximadament, i amb una alçada de 4 metres. El gruix dels murs varia entre 115 i 160 centímetres. A la façana principal, orientada al sud, hi ha una única entrada principal rectangular, avui en dia tapiada, coronada amb llinda de fusta que donava accés al nivell inferior, la zona del forn. Aquest nivell, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. A la part interior, així com a tots els voltants, hi ha crescut força vegetació. A la façana oest s'hi annexava un cobert que actualment no es conserva i uns metres seguint al nord oest hi havia el terrer, zona d'on s'extreia la terra per la fabricació de l'obra. Un rec comunicava dues basses que flanquejaven la teuleria que obtenien l'aigua de la font que hi havia a prop. A la zona de les basses encara s'hi observa l'estructura i la vegetació pròpia d'una zona humida. | 08225-37 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria de Fumanya, probablement de finals del segle XIX, va funcionar per a ús exclusiu de la masia de Fumanya fins als anys 50 del segle XX. A l'última època de funcionament per a cada cocció es feia venir un mestre teuler del Bages que indicava el procés a seguir, des de l'extracció de terra i la preparació de les feixes de llenya fins a la cocció de les peces. A la teuleria s'hi produïa una peça pròpia que feia les mesures següents: 16 x 40 x 20 centímetres. Era una peça molt pesada i de tamany considerable i la van deixar de fer perquè tenien problemes en la seva cocció (la part interior quedava crua). Una mostra d'aquestes peces es troba a la cantonada nord-oest formant part dels murs de càrrega de la teuleria, així com també en alguns pilars de les estructures agropecuàries de la masia de Fumanya. A la teuleria també s'hi van fabricar unes primes rajoles d'un centímetre de gruix així com unes peces d'obra pensades expressament per posar als muntants de les finestres. Aquestes peces presentaven un queixal en una de l'extrem i quedaven totalment encaixades a la cantonada de la finestra, evitant haver de picar-les. El motlle amb queixal d'aquestes peces el va idear el propietari de la teuleria. | 42.0312500,2.0517200 | 421504 | 4653681 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62319 | Teuleria de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lalmato | XIX | Presenta murs parcialment derruïts i està cobert de vegetació. | La teuleria de l'Almató es troba situada a uns 600 metres al sud-est de la masia de l'Almató, seguint un camí que baixa per la baga de l'Almató en direcció a la riera Gavarresa, paral·lel al rec de l'Almató. És una teuleria de grans dimensions, de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i maó d'uns tres metres d'alçada i uns 150 centímetres de gruix. La façana principal, orientada al sud-oest, amida uns 6'55 metres d'amplada i presenta dues grans arcades, actualment tapiades, de 190 centímetres de diàmetre i uns 150 centímetres d'alçada. Sobre les arcades s'hi observa un gran arc de descàrrega format per pedres a mode de plec de llibre. L'interior, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. Al nivell superior així com als voltants hi ha crescut vegetació i arbusts. | 08225-38 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0513900,2.0807500 | 423931 | 4655891 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62320 | Teuleria del Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-moli-del-pont | XIX | Només es conserva un part de l'estructura i el mur frontal només conserva la pedra a l'extrem superior. | La teuleria del molí del Pont està situada uns 50 metres a l'oest del pont medieval de Sant Martí i el molí del Pont, davant una esplanada a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, de planta quadrada d'uns 5 metres per costat i murs d'un amplada pròxima als 90 centímetres. La façana principal, a on es troben els dos boques d'entrada al forn, està encarada al sud-est i es troba parcialment colgada de terra. De la paret de pedra que recobria aquesta façana només en resten dues filades de pedres a l'extrem superior, quedant a la resta només la tàpia. De les dues arcades de la part inferior només en queda la forma de la tàpia i les dues petites boques d'entrada al forn, emmarcades amb monòlits de pedra. La resta de façanes estan colgades per terra i vegetació, que ha anat guanyant terreny. Encara es pot observar, però, l'espai interior del forn, actualment mig colgat de terra. | 08225-39 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0274500,2.0760600 | 423514 | 4653237 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62285 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-1 | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | S'ha restaurat el volum principal i el cobert adossat. També s'ha ampliat i restaurat l'antic cos que formava la galeria. | Cal Met està situat al nord del terme municipal, a la part oriental de la carretera BV-4342, prop de les masies de cal Pusquies i l'Almató. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i un volum annexat perpendicularment que constituïa l'antic cobert, actualment habilitat com habitatge. Els dos volums han estat restaurats recentment i la majoria de les obertures han estat reformades amb brancals de pedra moderna i llindes de pedra i fusta. Presenten murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1809 a la llinda. A la dreta de la porta hi ha una finestra de pedra treballada amb un arc rebaixat de maó integrat al mur a la part superior. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit modern de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha dues arcades que corresponen a la galeria del cos adossat a la façana sud-oest. La façana sud-oest, de moderna construcció, es va ampliar amb un cos que presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dos grans finestres. A la part superior tres grans arcades d'arc de mig punt formen la galeria moderna. La façana nord-oest presenta tres finestres de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres de pedra bisellada al primer pis, amb ampits de nova construcció. La part dreta correspon al cos de la façana sud-oest i presenta una finestra a la planta baixa i dues petites arcades al primer pis. La façana nord-est presenta un cos annexat que cobreix la meitat de la façana. A la part esquerra, que queda descoberta, s'hi poden observar dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis emmarcades amb pedra treballada i protegides amb reixes de ferro forjat. | 08225-4 | Sector nord del terme municipal | Cal Met es basteix al peu de camí ral de França que li passava, antigament, per davant de la façana principal, en una època de creixement demogràfic tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, en la qual també s'edifiquen les cases del carrer de Beulaigua. Segons la data que es troba inscrita en el portal d'accés principal, cal Met es pot considerar una masia de principis del segle XIX. | 42.0567300,2.0722200 | 423231 | 4656491 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Prop de la casa hi passa el camí ral de França que va de Santa Creu de Jotglars a Santa Eulàlia de Puigoriol. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62321 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-5 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 http://perso.wanadoo.es/albanell/blava/index.htm | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost - on rep les aigües de la riera Lluçanès-, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Perafita en la meitat nord-est i creua el terme en la meitat sud-est, fins abandonar-lo prop del pont de la Gavarresa, a l'est de Santa Creu de Joglars. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Roca (en el marge oriental i per tant, en terme municipal de Perafita), el Molinot, el Molinot Xic i el Molí del Pont, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que forma el lliscant de Vilatammar i d'altres artificials, com les tres petites preses que abasten la xarxa pública d'aigua del municipi. La riera és travessada per diverses passeres, com la de Vilatammar i la de la Franquesa, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troben tres ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Sant Martí d'Albars. El petit pont modern situat al costat del Molinot, que correspon a la pista forestal que uneix els nuclis de la Blava i Perafita, el pont d'origen medieval situat sota el nucli de Sant Martí d'Albars i el pont de la Gavarresa, que correspon a la carretera BP-4653. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic com els cingles que envolten els meandres situats prop del Molinot Xic i més al sud, del Molí del Pont o el lliscant de Vilatammar, una formació rocosa d'uns 15 metres d'ample per 40 de llarg que forma un petit embassament i que és creuat per una passera formada per 18 pedres rectangulars amb una separació d'uns 50 centímetres. Uns dels principals afluents de la riera Gavarresa en terme de Sant Martí d'Albars és el rec de l'Almató, situat a l'extrem nord-oriental del terme municipal. Es tracta d'un rec que recull aigua de pluges amb un ambient molt humit que propicia l'existència d'arbres de ribera. Per la seva situació és un rec amb poca intervenció humana, permetent un ecosistema botànicament ric on destaquen les alquequengis (Physalis alkekengi), unes plantes molt vistoses i alhora poc comunes a la zona. | 08225-40 | Sector est del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0351500,2.0803100 | 423875 | 4654088 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten especialment a Sant Martí d'Albars ja que es troba relativament prop de la capçalera de la riera, però sí als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62322 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes-1 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès, tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té força menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Lluçanès separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Lluçà en la meitat nord i creua el terme en la meitat sud, fins abandonar-lo al sud-oest de la Coromina. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Lluçanès passa pel molí de les Vinyes i el molí de Fumanya, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars o quadrats on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que formen les goles de Fumanya i d'altres artificials, com la resclosa de formigó del molí de Fumanya, i és travessada per diverses passeres, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas per sobre l'aigua de la riera, entre els que es compten la passera de Serrarols i la de la Coromina. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troba el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual. La riera Lluçanès també forma diversos espais d'interès paisatgístic com les goles de Fumanya o l'entorn del molí de les Vinyes, dos espais on l'erosió ha donat formes capritxoses a les grans roques per entre les que transcorre la riera. | 08225-41 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.0366500,2.0574300 | 421983 | 4654275 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 62323 | Goles de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-fumanya | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | En èpoques de secada l'aigua es queda embassada a les goles, acumulant restes de matèria orgànica (troncs, fulles...) sobre la superfície de l'aigua. | Les goles de Fumanya estan situades a la riera Lluçanès, en el pas d'aquesta sota el pont de les goles de Fumanya, al nord-oest de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una formació rocosa entre la que transcorre la riera Lluçanès. El tram de les goles, d'uns 50 metres de llarg, està delimitat a banda i banda per roques de grans dimensions que han originat el pas estret i sinuós de la riera. L'erosió ha anat modulant la roca, formant punts on l'estretor de la riera permet el pas a peu d'un cantó a l'altre (menys d'un metre) i gorgs profunds que de ser buidats presentarien una forma de bolet invertit, amb més amplada a la part inferior que a la superior. Sobre les goles hi ha el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual i uns metres més al nord hi ha uns forats circulars picats a la roca a banda i banda, de la mateixa tipologia que a les rescloses. | 08225-42 | Sector sud-oest del terme municipal | Les goles de Fumanya és un dels punts màgics de Sant Martí d'Albars, ja que hi ha diverses llegendes que hi estan relacionades. Una de les llegendes narra com un euguer de la masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, s'havia submergit a les goles de Fumanya, trobant-hi un forat sota l'aigua. Després de seguir-lo arribava, per sota terra, fins un tros lluny de les goles i de la riera, suposadament sota la masia de Fumanya. Una altra llegenda relacionada amb les goles, és la que explica la formació rocosa coneguda com 'la ramada encantada', situada entre els termes municipals de Perafita i Lluçà. En aquesta llegenda s'explica com una noia es banyava nua, suposadament a les goles de Fumanya, amb un pastor, provocant l'ira del pare de la noia, que ja l'havia promès amb un altre pretendent. La maledicció que rebé la noia va ser quedar-se dins les goles de Fumanya amb el pastor eternament mentre les ovelles del ramat del pastor quedaven convertides en pedra, originant la formació rocosa que s'observa des de molts punts de Sant Martí d'Albars. | 42.0298700,2.0542000 | 421707 | 4653525 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, les goles de Fumanya no s'assequen mai, ni en períodes de grans secades. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62324 | Font de les Escaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escaredes | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font, ja que ha cobert, en part, les escales que hi descendeixen. | La font de les Escaredes està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli de la Blava, uns centenars de metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en una zona de granges al nord de la Serra, a tocar de la Blava. La pista descendeix entre uns camps fins arribar a un punt on creua el rec de les Escaredes, on s'ha de deixar la pista i seguir un corriol que avança paral·lel al rec. Seguint el rec pel marge sud (el rec de les Escaredes té un recorregut oest - est ) s'arriba fins la font, situada al cantó contrari. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de maó arrebossat, actualment sense tapar, situat a recer d'una pedra de grans dimensions del que en sobresurt el brollador metàl·lic. Actualment però, el brollador està inutilitzat ja que un tub desvia l'aigua. La font es troba pràcticament dins del rec en una zona on aquest transcorre entre pedres de grans dimensions. En algunes d'aquestes pedres s'ha picat unes escales que permeten baixar fins al rec, ja que el corriol passa elevat. | 08225-43 | Sector oest del terme municipal | 42.0444300,2.0612400 | 422308 | 4655136 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006, la font de les Escaredes presentava un índex de nitrats de 64'00, 147'70, 112'90 i 161'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62325 | Font de l'Esqueixada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesqueixada | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font. | La font de l'Esqueixada, també coneguda com a font dels Plans, està situada en una zona de camps al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars, uns 200 metres al sud de cal Benet. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4342 amb les cases de cal Benet i cal Blanch, a més de diverses granges i el nucli de Sant Martí d'Albars. Al passar entre uns camps, s'ha de deixar la pista i seguir paral·lel al rec que avança entre camps resseguit de petits pollancres. A uns metres de la pista, en un racó on s'observa una vegetació espessa i dos petits roures, es troba la font. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de formigó, recobert en la majoria del seu mur exterior per molsa, situat sota una pedra de grans dimensions que forma una petita balma a tocar del rec. La font es troba pràcticament dins del rec, en una zona on aquest transcorre entre pedres esllavissades de grans dimensions. | 08225-44 | Sector sud del terme municipal | 42.0225800,2.0682900 | 422865 | 4652703 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62326 | Font de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-carboneres | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba ben condicionada ja que es va netejar el seu entorn fa pocs anys. | La font de les Carboneres està situada a l'extrem sud del terme municipal, pocs metres al nord-oest de la riera Gavarresa en el pas d'aquesta per sota la carretera BP-4653, al peu del bosc de les Carboneres. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia al costat del Pont de la Gavarresa i segueix en direcció nord-oest travessant la riera Gavarresa. Un cop travessada la riera, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista transcorre paral·lela a un rec. Des d'aquest punt, i seguint el rec a peu, s'arriba a la font, situada al marge d'un prat amb alguns pollancres, en un racó ombrívol dominat per boixos i arços. Es tracta d'una font de bassa excavada a la roca, formada per un gran forat de forma rectangular a la part inferior del qual s'hi forma una petita bassa, que s'omple constantment gràcies a l'aigua que es filtra per l'extrem dret del fons de la roca que envolta la bassa. Actualment la bassa té poca profunditat ja que s'hi han acumulat sediments, però segons fonts orals, antigament el forat era força més fons formant una pica i quedava tancat per una porta, actualment inexistent, que evitava l'accés al bestiar. Uns metres més avall del rec hi ha una altra font, que forma un petit gorg al mateix rec que neix a la font de les Carboneres. Actualment l'accés és dificultós. | 08225-45 | Sector sud del terme municipal | La font de les Carboneres va ser una font molt utilitzada pels veïns de Santa Creu, que hi anaven a través d'un camí de bosc que els permetia arribar-hi en uns deu minuts. No només hi anaven a buscar aigua amb càntirs, ja que era una font que mai s'assecava, sinó que també hi anaven a berenar i a rentar la roba, a la font que es troba uns metres més avall, quan la riera Lluçanès baixava tèrbola. El topònim de la font fa referència a un passat no tan llunyà en què l'explotació dels boscos d'alzines i roures de Sant Martí d'Albars proveïa de cendra la ciutat de Vic. | 42.0147800,2.0665800 | 422714 | 4651839 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de les Carboneres presentava un índex de nitrats de 93'40 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62327 | Font de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | L'accés a la font és bo, tot i que la part posterior de la bassa està totalment ocupada per bardissa. | La font de l'Horta està situada a l'extrem superior del clot de l'Horta, a mig camí entre la Caseta i la riera Gavarresa, al nord-est de la Creu de la Pau de Constantí. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia davant de la Caseta i segueix en direcció sud-est fins a la Creu de la Pau de Constantí. Un cop passada la Creu, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista passa per uns metres empedrats de roca natural. Des d'aquest punt, s'ha de trencar a l'esquerra i uns metres més avall s'arriba a la font situada a l'extrem oest d'un prat que té un petit embassament a l'extrem est. Es tracta d'una font de bassa d'aigua cristal·lina que s'omple constantment gràcies a la filtració d'aigua per diversos punts entre els roques que hi ha a un extrem de la bassa. A l'altre extrem hi ha una bomba d'aigua subjectada al terra amb una base de formigó, que va servir per bombar aigua a un dipòsit per al control d'incendis. La vegetació que envolta la font és la pròpia d'una zona humida, amb joncs i cua de cavall, entre una massa de bardissa que envolta parcialment la bassa. | 08225-46 | Sector central del terme municipal | La font de l'Horta va ser probablement la font que abastava d'aigua els horts de la masia de la Caseta i a la mateixa masia, situada a l'oest de la font. Modernament, l'ADF va construir una bassa de grans dimensions en un punt elevat a l'oest de la font i s'hi bombava aigua per tenir-ne una reserva en cas d'incendi. L'embassament que hi ha al mateix prat de la font també és modern, té força fondària i és utilitzat per a abeurar-hi el bestiar. | 42.0389600,2.0742700 | 423380 | 4654516 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de l'Horta presentava un índex de nitrats de 53'20 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62328 | Font de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalmato | L'accés al safareig i a la font és pràcticament impossible per la gran quantitat de vegetació que ha crescut a l'entorn. | La font de l'Almató està situada al capdamunt del rec de l'Almató, en un espai enclotat a menys de 200 metres de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través del camí que surt del costat de la masia de l'Almató i ressegueix el camp que hi ha davant la masia per l'esquerra. Vorejant el camp a peu s'arriba al cap d'uns metres al rec de l'Almató. Al creuar-lo es troba a mà dreta un mur de pedra que forma un espai pla a sobre. En aquest espai, delimitat per parets rocoses, s'hi troba la font, amagada entre la vegetació. La font està formada per un safareig adossat a una de les parets de roca, el safareig està construït amb maó, amb batedors de pedra a dos dels quatre costats, ja que els altres dos queden delimitats per la roca natural. L'aigua que omple constantment el safareig és la que es filtra a través de diversos punts entre les roques, ja que tot l'espai pla on es troba la font és envoltat de parets rocoses, molt humides, on hi ha petites balmes i forats per on constantment es filtra l'aigua. | 08225-47 | Sector nord del terme municipal | La font de l'Almató abastava d'aigua els habitants de la masia de l'Almató, que també hi anaven a rentar la roba. Des de fa uns anys, però, la font no s'utilitza i es troba en perill de pèrdua. | 42.0533700,2.0759300 | 423534 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62329 | Font de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumanya | Tot i que es conserva el mecanisme que permetia extreure l'aigua, actualment no està en ús ja que l'aigua és canalitzada per sota terra. | La font de Fumanya està situada al capdamunt d'un prat totalment cobert per desenes de pollancres, uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom i al sud-oest del nucli de Beulaigua. S'accedeix a la font a través del camí forestal que comunica la carretera BV-4342 amb las masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, passant pel pont de les goles de Fumanya i per la masia de Fumanya. Seguint aquesta pista s'arriba a la font, situada pocs metres abans de la masia, a l'altre costat del punt on es conserva un tram de camí empedrat. La font està formada per un petit mur de pedra, davant del qual hi ha una estructura cúbica de maó, a la que està subjectada l'estructura de ferro, que, a través d'un agafador, permetia extreure l'aigua. Al costat hi ha una altra estructura de maó, de menor alçada, tapada amb una porta quadrada de fusta. L'entorn de la font és ocupat pel prat amb pollancres, entre els que discorren diversos recs que arriben en aquest punt des de diferents direccions, el més important dels quals és el que prové de Beulaigua. | 08225-48 | Sector sud-oest del terme municipal | La font de Fumanya abastava d'aigua els habitants de la masia que li dóna nom, situada pocs metres al nord-est de la masia. | 42.0282800,2.0572400 | 421957 | 4653346 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62330 | Font de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blava | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font ja no raja i només es conserva el pou i la caseta. | La font de la Blava està situada al marge d'un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l'altre cantó del rec de la Blava, trobem la font. Es tracta d'una font de pou que ja no s'utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l'estructura de ferro amb la politja que s'utilitzava per extreure l'aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s'ubicava la maquinària que permetia bombar l'aigua a la xarxa de la Blava. | 08225-49 | Sector central del terme municipal. Nucli de la Blava | Aquesta font s'utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava. Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l'aigua de la riera Gavarresa. D'aquesta manera es va deixar d'utilitzar la font de la Blava, que d'altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat. | 42.0460000,2.0708900 | 423108 | 4655301 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101'60 mg/l, per la qual cosa s'havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62286 | Cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | El fet de no estar habitat comporta un deteriorament progressiu de l'edifici. | Cal Blanc està situat a uns 400 metres al sud del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, composat per planta baixa, un pis i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus delimitant les cantonades, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la banda meridional hi ha un cos adossat construït amb murs de pedra a la planta baixa i murs d'obra a la resta del parament. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres més, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de 1783 inscrita a la llinda i amb una creu de braços atrompetats sobre un cor. La façana nord està coberta d'heura i a la façana oest hi ha adossada una estructura de pedra que forma una terrassa. Al primer pis conserva una llinda de pedra bisellada coronant una finestra i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada amb dos ampits de pedra. | 08225-5 | Sector sud del terme municipal | Cal Blanc es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. Una data (1783) inscrita a la llinda d'una finestra testimonia l'època de la seva construcció o la data de la seva ampliació. | 42.0254800,2.0726900 | 423233 | 4653021 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Uns metres al nord de cal Blanc hi ha la font de cal Blanc, coneguda també com a font de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62331 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-0 | La vegetació dificulta l'accés a la font, que està envoltada totalment de bardissa. | La font del Raig està situada en un bosc de pins a la part obaga de la carena del Raig, uns 800 metres al nord-est de la masia de Vilatammar. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4653 amb les masies de Vilatammar i el Prat. Abans d'arribar a Vilatammar s'ha d'agafar un trencant a mà dreta que porta al bosc on es troba la font. Des de la pista, s'ha de descendir uns metres entre l'espessa vegetació fins a trobar la font, ubicada a uns 10 metres de la pista forestal. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura irregular de pedres, moltes de les quals recobertes de molsa. L'aigua, però, es filtra pels laterals del brollador lliscant entre les pedres en lloc de sortir pel brollador. Pocs metres més avall de la font hi ha una petita bassa d'aigües cristal·lines on va a parar l'aigua de la font. | 08225-50 | Sector sud-est del terme municipal | La font del Raig era utilitzada pels habitants de la masia de Vilatammar, ja que és una de les fonts més properes a la masia. | 42.0260800,2.0867800 | 424400 | 4653075 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font amb una bona qualitat d'aigua que no s'arriba a assecar mai. En el moment de la visita (agost 2006), tot i trobar-nos en període de secada, la font rajava i la bassa era plena. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 62332 | Font del Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba en bon estat ja que segueix essent utilitzada pels veïns de la zona. | La font del Bullidor, també coneguda com a font de la Coromina, està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que passa per la masia de la Coromina i segueix en direcció oest travessant la riera Lluçanès. Un cop travessada la riera s'arriba a una zona de plans amb pins, al fons de la qual s'obre un camp resseguit per un rec i per pollancres. A l'extrem nord-oest del camp s'hi troba la font, a tocar del rec. La font està formada per dos brolladors metàl·lics que sobresurten d'un mur situat en un espai enclotat. El mur, que amaga el dipòsit, és de maó arrebossat i presenta diverses pedres treballades delimitant-lo per dalt i formant uns graons que baixen fins als brolladors. A pocs metres de la font hi passa el rec de Marcusses. | 08225-51 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Bullidor o font de la Coromina antigament era utilitzada pels veïns de la masia de la Coromina i és una de les poques de Sant Martí d'Albars que encara és utilitzada pels veïns de la zona, tot i que deixa de rajar en períodes de secada. | 42.0240500,2.0462400 | 421041 | 4652886 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font del Bullidor presentava un índex de nitrats de 1'50 mg/l, per la qual cosa es podia considerar com una font potable amb una bona qualitat d'aigua. Actualment, l'ajuntament de Sant Martí d'Albars realitza anàlisis periòdiques per garantir-ne la potabilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62333 | Font de cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-blanc | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | Tot i que la font es conserva en bon estat, l'accés es troba embardissat i l'aigua no és potable. | La font de cal Blanc, també coneguda com font de Sant Martí, està situada en una roureda entre cal Blanc i el nucli de Sant Martí d'Albars. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia uns metres davant de la Torre del Baró, just on es separen les pistes forestals que condueixen a cal Blanc i al pont de Sant Martí d'Albars. Al cap d'uns 150 metres de corriol descendent amb alguns graons de pedra s'arriba a la font, ubicada en una petita balma amb rocs de grans dimensions despresos. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de maó, reformat al 1993, tal com ho indica la data inscrita, i recobert de molsa. Al lateral esquerre del dipòsit hi ha una aixeta metàl·lica i a la part superior el sobreeixidor, de forma quadrada. L'entorn de la font té un contrast marcat, ja que a l'interior de la balma, amb parets humides per on es filtra l'aigua i diversos forats entre roques que permeten el pas d'una feble llum, no hi creix pràcticament vegetació, i a l'exterior hi creix abundant bardissa que dificulta l'accés. Uns metres més avall de la font hi ha un safareig de grans dimensions on anaven a rentar la roba les dones de Sant Martí d'Albars. | 08225-52 | Sector central del terme municipal | La font de cal Blanc o de Sant Martí era una de les més utilitzades pels veïns del nucli de Sant Martí, que també hi anaven a rentar la roba. | 42.0259600,2.0729000 | 423251 | 4653074 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 la font de cal Blanc presentava un índex de nitrats de 126'20, 98'40 i 119'90 mg/l respectivament, per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62334 | Cal Ferrer de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-la-blava | TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XVIII | S'ha reformat la teulada i modificat algunes obertures, tot i així l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Cal Ferrer de la Blava està situada a tocar de la carretera BV-4342, dins del nucli de la Blava, tot i que aïllada respecte a les altres edificacions. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i diversos volums annexos d'usos agropecuaris. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan arrebossats només a la façana principal, i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu decorant la llinda, i un portal de nova obertura. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'extrem esquerre presenta una data inscrita molt erosionada a la llinda i la del centre, una inscripció de quatre lletres, junt amb l'anagrama 'IHS', una creu, i la data de 1640 també a la llinda. A les golfes trobem, d'esquerra a dreta, un porxo emmarcat amb pedra treballada, un balcó de petites dimensions emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1784 amb una creu grega de braços atrompetats intercalada. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum de teulada a una vessant que conserva una llinda bisellada al portal de la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest està ocupada en tota la meitat esquerra pel volum adossat; a la resta presenta set obertures emmarcades amb pedra, tot i que algunes han estat reformades. Les dues finestres de la planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada, les tres del primer pis amb pedra bisellada, i a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una gran obertura d'arc de mig punt fruit d'una reforma. La façana nord presenta a la planta baixa un portal de nova obertura; al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos de les quals amb ampit motllurat; i una finestra emmarcada amb pedra treballada, les quatre amb reixes de ferro d'estils diferents. La façana est presenta només el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell. En tota la meitat esquerra del primer pis sobresurt perpendicularment una estructura adossada; a la meitat dreta s'hi conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal, també emmarcat amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra força erosionat i dues obertures emmarcades amb pedra treballada fruit d'una reforma, una d'arc de mig punt, que donen accés a la terrassa. A uns metres de la façana principal hi ha la pallissa de dos pisos, de teulada de doble vessant i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus delimitant les cantonades i reformes amb totxana al mur posterior. L'obertura principal, separada en dos nivells, és d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra treballada. | 08225-53 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Situada al peu del camí ramader, cal Ferrer de la Blava era coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. Encara s'hi conserven les anelles on estacaven el bestiar. Tot i que té orígens anteriors, les dates inscrites en les llindes de dues finestres situen la casa entre el segle XVII (1640) i el segle XVIII (1784). | 42.0441400,2.0699600 | 423029 | 4655095 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62335 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell-0 | XVIII | Reformada algunes parts amb obra i maó, presenta esquerdes, humitat als murs i arrebossat erosionat. | Cal Vilardell es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, al sud de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb arrebossat erosionat i amb carreus regulars a les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest presenta un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda s'hi llegeix parcialment una inscripció a causa de l'erosió de la pedra:' IVAN 17- -', amb una creu i el monograma d' 'Ave Maria' intercalats. Sobre la llinda hi ha una filada de carreus que enllaça amb un gran finestral emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra hi ha una finestra de menors dimensions també emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses obertures de moderna construcció. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una a la planta baixa i l'altra a nivell de sota teulada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra, actualment tapiada. A la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una petita finestra que combina pedra i fusta en el seu emmarcament. | 08225-54 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Cal Vilardell es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. També és una època que creix el nucli de Sant Martí d'Albars, el barri de la Blava i es reforma l'església parroquial. La data, parcialment erosionada, que es troba inscrita a la llinda del portal principal ens testimonia l'època de la seva construcció. | 42.0275900,2.0739300 | 423338 | 4653254 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml