Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62286 | Cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | El fet de no estar habitat comporta un deteriorament progressiu de l'edifici. | Cal Blanc està situat a uns 400 metres al sud del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, composat per planta baixa, un pis i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus delimitant les cantonades, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la banda meridional hi ha un cos adossat construït amb murs de pedra a la planta baixa i murs d'obra a la resta del parament. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres més, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de 1783 inscrita a la llinda i amb una creu de braços atrompetats sobre un cor. La façana nord està coberta d'heura i a la façana oest hi ha adossada una estructura de pedra que forma una terrassa. Al primer pis conserva una llinda de pedra bisellada coronant una finestra i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada amb dos ampits de pedra. | 08225-5 | Sector sud del terme municipal | Cal Blanc es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. Una data (1783) inscrita a la llinda d'una finestra testimonia l'època de la seva construcció o la data de la seva ampliació. | 42.0254800,2.0726900 | 423233 | 4653021 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Uns metres al nord de cal Blanc hi ha la font de cal Blanc, coneguda també com a font de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62294 | Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura original, la masia ha sofert diverses reformes i presenta acumulació de brutícia en algunes parts. | Serrarols està situada en un punt elevat a l'oest del nucli de Beulaigua, al sud del serrat Rodó i al nord-est de les Goles de Fumanya, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis, i diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen una petita lliça davant la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i envoltant la majoria d' obertures, la resta de les quals està emmarcada amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, que queda tancada dins una petita lliça, està orientada al sud-est i presenta dos portals a la planta baixa emmarcats amb brancals de pedra treballada i coronats amb arc rebaixat de maó. Entre els dos portals hi ha una finestra doble emmarcada amb monòlits de pedra treballada, el central dels quals és compartit per ambdues obertures. Al primer pis hi ha dues obertures apaïsades sota teulada a mode de porxo, sustentades per un pilar de maó. A la part dreta, on la façana fa un queixal, s'hi troben dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals, amb ampit de pedra, està tapiada. Més a la dreta, i fora de la lliça, la façana segueix formant un nivell inferior a causa del desnivell. En aquest nivell inferior s'hi ubica un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a l'esquerra. Al primer pis, que correspon al nivell de l'entrada principal, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals, arrebossada, presenta la data de 1776 inscrita a la llinda. La façana nord-est presenta al nivell inferior una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra de nova obertura i un contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, reconvertida en un balcó que dóna accés a la comuna i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al pis superior s'hi obren tres finestres, la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada, la central amb maó i la de la dreta amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un portal de nova obertura i fins a 7 obertures reformades entre els que destaca la de l'extrem superior dret, emmarcada amb brancals i arc rebaixat de maó. A la dreta hi ha annexat un cobert de pedra amb obertures i cantonades emmarcades amb maó i un gran portal, emmarcat amb brancals de maó i arc rebaixat de maó pla. La façana sud-oest queda dominada pel cobert adossat en tota la seva part inferior. En la part superior, on s'observa el mur de càrrega del volum principal, no hi ha obertures. Davant la façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari que combinen pedra i maó i que tanquen una lliça davant la façana. La porta de la lliça, reformada recentment, conserva els brancals de pedra treballada i una llinda de fusta. | 08225-13 | Sector oest del terme municipal | La masia de Serrarols apareix documentada a través d'un dels canonges que varen professar al monestir de Lluçà, la majoria dels quals eren fills de masos del veïnatge. Aquest és el cas de Pere de Serrarols que entrà al monestir com a escolà l'any 1314 i en sortí com a canonge l'any 1394. També es troba documentada en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434, on apareix Serrarols formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la masia de Serrarols. | 42.0322300,2.0601000 | 422199 | 4653782 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | El topònim Serrarols també apareix en algunes ocasions com a Cererols o Serarols. Tot i que el topònim històric és Serrarols, actualment els veïns del poble no solen pronunciar la doble r. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62298 | La Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blava | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XIX | Tot i que l'estat de conservació de les cases és heterogeni (amb algunes amenaçant ruïna) en general s'han conservat bé les estructures originals. | El nucli de la Blava està situat a recer de la carena que creua el terme municipal de sud a nord., uns metres a l'est d'aquesta i per tant, encarada a l'est, on es divisa el poble veí de Perafita. Es tracta d'un nucli que no s'estructura en carrers sinó que compta amb un seguit de cases separades, de tipologia rural, i no urbana. La major part del nucli es troba al cantó oriental de la carretera BV-4342, tot i que hi ha diverses cases disseminades a la part occidental, repartides entre el peu de la carretera i la carena que es troba a pocs metres. A l'extrem est del nucli hi ha diverses cases i granges que conformen l'única part que es podria considerar un carrer. Algunes d'aquestes cases, delimitades al darrera per la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita i pel rec de la Blava, presenten una tipologia urbana amb façanes laterals adossades. La de l'extrem nord és cal Martí o cal Martí Putxó, que constituïa antigament dos habitatges diferents, de la que destaquen a la façana principal una finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa amb llinda i brancals de pedra treballada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat, al primer pis, i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra de les quals amb la data mal picada de 18662. Al seu costat hi ha ca l'Escalé, que antigament era una de les botigues del poble, on destaca un portal reconvertit en finestra amb la data de 1796 i l'anagrama 'IHS' amb una creu i diversos elements de pedra en altres obertures com ampits rodons. Seguint el carrer, i un cop superades unes granges, s'arriba a cal Xalí i cal Lluís, dues cases adossades. A la primera destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data inscrita de 1742 junt amb una creu amb una peanya intercalada a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat hi ha cal Lluís on destaquen dos portals emmarcats amb pedra, el de l'esquerra bisellada i la data de 1800 amb una creu amb peanya intercalada a la llinda, i la de la dreta treballada amb la data de 1697, amb l'anagrama 'IHS' i una creu intercalada. Al primer pis destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat i l'altra amb ampit de pedra. Seguint el carrer i un cop superada la Casanova, una casa moderna construïda majoritàriament amb maó, s'arriba a cal Xicó, separada uns metres de la resta de cases. De cal Xicó destaquen una bona quantitat d'obertures emmarcades amb pedra, treballada en uns casos i bisellada en els altres. En una de les finestres de la façana nord hi ha la data inscrita de '17-9' amb una creu intercalada a la llinda. Davant de cal Martí i ca l'Escalé, s'hi ubica cal Sant Ponç, una casa bastida sobre la roca de la que destaquen el portal principal i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al sud, i tocant al camí asfaltat que passa per dins del nucli hi ha cal Pedrós, on destaca la llinda del portal principal amb la data de '17 - -' i una creu intercalada i el finestral del primer pis emmarcat amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la resta de façanes es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. A l'oest d'aquesta i just al costat de l'Ajuntament hi ha cal Tort, que presenta un pati tancat davant la façana principal. En destaca el portal principal emmarcat amb pedra treballada, així com una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. La resta de les façanes presenten diverses obertures emmarcades amb maó pla. Al seu costat hi ha la seu de l'Ajuntament, un edifici força reformat que només conserva de l'original l'estructura, les quatre cantonades diferenciades amb carreus i el portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1736 amb una motiu intercalat a la llinda. | 08225-17 | Sector central del terme municipal | La Blava és una agrupació de masies i cases situades al peu del camí ramader i bastides al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Les cases que es poden datar, a través de les seves llindes, del segle XVII són: cal Nofre, cal Fernando, cal Ferrer i cal Lluís, que es reformaren i ampliaren durant els segles següents. Durant el segle XVIII, coincidint amb un gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, el barri de la Blava s'amplià i s'hi edificaren diverses cases disseminades. D'aquesta època es poden datar les cases com cal Escalé, cal Xalí, cal Xicó, cal Pedrós o l'actual seu de l'ajuntament,així com també cal Parers o cal Sallent; i ja del segle XIX les cases com cal Martí o cal Setrill, tot i que possiblement algunes d'elles puguin tenir un origen anterior. Fou l'època d'auge de la transhumància de les activitats que d'ella se'n deriven com els hostals o la indústria llanera, així com de l'activitat dels traginers que transcorrien pel camí ral. Cal Ferrer de la Blava era una casa de força renom on hom diu que era el millor lloc on es ferraven els animals dels traginers. El creixement i consolidació del nucli coincideix amb l'època de la remodelació de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars i amb el naixement del carrer de Beulaigua. | 42.0447400,2.0708200 | 423101 | 4655161 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu darrera hi ha cal Putxó, un edifici assentat sobre roca natural que combina els emmarcaments de les obertures de pedra, treballada o bisellada, amb les de maó, coronades en alguns casos per arcs rebaixats. Cal Putxó, que havia estat una casa molt influent al poble, era també una casa d'hospedatge de la gent que passava pels camins rals i una botiga, que encara conserva unes tines, botes de vi i el taulell.Prop de l'Ajuntament hi ha les antigues escoles ara reconvertides en local social, equipat amb un escenari, on s'hi celebren la majoria d'actes durant les festes del poble.Uns metres al nord-oest de l'Ajuntament hi ha diversos edificis que formen l'entrada actual al nucli. L'entrada queda delimitada al nord per cal Nofre, descrita en una fitxa individual, a l'est per cal Manel, un edifici de petites dimensions on destaca el portal i la finestra de la façana principal emmarcats amb pedra bisellada; i al sud per cal Parers, casa de grans dimensions arrebossada on destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, situada a la façana est, amb la data de 1755 amb una creu intercalada a la llinda.Al nord de cal Nofre hi ha cal Fernando o cal Milio, una casa de mitjanes dimensions on destaquen dues obertures datades. Una és el portal de la façana principal, emmarcat amb pedra treballada i la data de 1691 amb una creu intercalada a la llinda, i l'altra una finestra al primer pis de la façana oest, emmarcada amb pedra bisellada, ampit rodó i la data de 1726 amb els anagrames de Jesús i Maria i una creu intercalats a la llinda.Al sud de cal Parers, i també a tocar de la carretera, hi ha cal Ferrer de la Blava, descrita en una fitxa individual.A l'altre costat de la carretera hi ha diverses cases, algunes de les quals força separades del nucli. La que trobem més al sud és cal Sallent, casa força reformada i arrebossada que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1821 amb un motiu intercalat a la llinda i dues finestres; la de l'esquerra reconvertida en balcó al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada; la de la dreta amb la data de 1781 i una creu intercalada a la llinda.Uns metres al nord de cal Sallent hi ha cal Setrill, una petita casa d'un sol cos que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits de pedra força desgastats, una de les quals amb la data de 1828. Al costat hi ha cal Ramon Nofre, que havia estat un antic bar republicà.Uns metres a l'oest d'aquesta hi ha cal Pericó, una casa de mitjanes dimensions amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada, tot i que conservada en mal estat. I més a l'oest, ja pràcticament a la carena, hi ha cal Serra, casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra, tot i que ha estat reformada profundament.La Baronia de la Blava és un títol nobiliari que va ser concedit l'any 1771 al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, que era una de les més importants dels segles XVI, XVII i XVIII; tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62305 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-1 | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Si bé l'aspecte exterior de l'edifici és correcte, l'estat d'abandó en el que es troba l'interior de l'edifici, podria en un futur proper provocar l'esfonframent. | El Molinot, també conegut com el Molinot Gran o el Molinot de Dalt, es troba situat a tocar de la riera Gavarresa, uns 200 al nord-est del Molinot Xic i al peu de la pista forestal que comunica el nucli de la Blava amb la veïna població de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum principal fruit de diverses ampliacions que correspon al molí antic, i un volum proper, a on s'ubicava el molí modern. Al nord de l'edifici principal s'hi troben les restes de la bassa del molí, i a uns metres les restes de la resclosa. El volum principal i més antic, format per planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra que alternen pedres de petites, mitjanes i grans dimensions, amb grans carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. L'edifici presenta una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb la vessant nord de menors dimensions a causa dels diversos queixals que formen les façanes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb una gran llinda de pedra bisellada, on hi ha la data inscrita de 1630, juntament amb una inscripció il·legible. Els dos pisos tenen una distribució simètrica de dues finestres per planta emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra treballada i un balcó a la part esquerra amb base, brancals i llinda de pedra treballada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un porxo sustentat per un pilar cantoner de pedra a l'extrem dret, amb obertura també a la façana est. La façana est, situada a tocar de la riera, presenta un nivell inferior que corresponia a la zona del carcabà de l'antic molí, actualment tapat per un joncar. La part inferior central de la façana presenta carreus treballats ordenats regularment. A nivell de planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra tapiada i la de la dreta amb un estripagats de ferro forjat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres: dues emmarcades amb monòlits de pedra, la de la dreta reformada amb maó, i una de petites dimensions. Al segon pis es pot observar una cantonada diferenciada integrada al mur, una finestra al centre de petites dimensions i el porxo obert també a la façana sud, a l'esquerra. La façana nord, coberta d'heura seca, presenta dos grans queixals fruit de les ampliacions. En uns dels queixals hi ha una porta d'accés al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una finestra just a sobre emmarcada amb pedra bisellada i una creu llatina inscrita a la llinda. A la resta de la façana hi ha només una finestra emmarcada amb pedra. Adossat a la façana nord, encara es pot observar el mur que delimitava la bassa del molí, actualment omplerta de terra i reconvertida en camp. El mur, que no sobresurt més d'un metre d'alçada, presenta grans esvorancs a la part oriental. Prop de l'extrem nord de la bassa, i enmig d'unes roques a tocar de la riera, es conserven les perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta de dues rescloses, separades actualment per un petit pont que creua la riera Gavarresa. Uns metres a l'oest del volum principal es troba el volum modern on s'ubicava la maquinària d'un molí escairador. Aquest volum, que no conserva la teulada, es troba parcialment derruït conservant les parets a mitja alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i maó i presenta dos nivells. El nivell inferior té coberta de volta de canó amb accés amb arc rebaixat, orientat al sud. A la part lateral hi ha una porta amb llinda trapezoïdal i brancals de pedra i diverses obertures. | 08225-24 | Sector est del terme municipal | El Molinot va ser construït durant la primera meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda del portal principal. Modernament, el complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0368300,2.0817400 | 423995 | 4654273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62307 | Vapor - xemeneia Molinot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-xemeneia-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Es conserva parcialment el conducte pel que passaven els fums que sortien per la xemeneia. | El vapor - xemeneia del Molinot Xic està situat uns metres al nord del Molinot Xic, en un marge rocós enlairat prop de la riera Gavarresa. Es tracta d'una ampliació que va fer el molí a finals del segle XIX per a poder moldre amb la força del vapor. El conjunt original comptava amb la caldera de vapor, que feia funcionar la fornera i la xemeneia, per on s'extreia el fum residual. De tot el conjunt se'n conserva només la xemeneia i part del conducte que condueix fins a on hi havia la fornera, ja que la resta va ser venuda als anys 30. La xemeneia està construïda amb pedra i maó, és de secció quadrada i amida uns 9 metres. La part inferior o base, amida uns 2'40 metres i està construïda amb pedra, exceptuant a la façana que dóna al molí, totalment coberta de maó i amb una obertura central d'arc rebaixat de maó pla. En la part posterior s'allarga per millorar l'estabilitat de la xemeneia, ja que està assentada sobre un desnivell. La següent part, delimitada a l'extrem inferior i superior per senzilles motllures de maó, amida també 2'40 metres i té els murs de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades, col·locat alternativament imitant les cantonades de carreus. La part central, que amida uns 4 metres, està construïda totalment amb maó i coronada per un senzill esglaonat de maó que sobresurt de la xemeneia donant pas a l'última part, d'uns 40 centímetres i també de maó. El conducte per on passava el fum, construït majoritàriament amb maó, comunicava la xemeneia amb la maquinària ubicada al molí, en un recorregut totalment recte i amb força pendent. En alguns trams encara és possible observar aquest conducte, destruït en algunes parts i colgat de terra en altres. | 08225-26 | Sector est del terme municipal | El vapor - xemeneia del Molinot Xic es va construir a finals del segle XIX, per no dependre exclusivament de la força hidràulica que tradicionalment havien utilitzat els molins. Amb la instal·lació de la caldera de vapor, la fornera i la xemeneia, es podia moldre en èpoques de secada, quan els molins tradicionals tenien dificultats per omplir la bassa. Tant el Molinot Xic, junt amb el vapor - xemeneia, com el Molinot Gran, formaven part d'una empresa que va fer fallida just abans de la Guerra Civil. La maquinària es va vendre per ferralla i els edificis van ser subhastats públicament. | 42.0355300,2.0803200 | 423876 | 4654130 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62308 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | Vegetació i bardisses al voltant de la façana nord-oest, i parets amb arrebossat escrostonat. També presenta les restes d'una balconada de fusta. | El molí de les Vinyes es troba situat al sud-oest de la masia de les Vinyes, prop del límit nord occidental del terme municipal i a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per el molí de les Vinyes i el rabadà del molí de les Vinyes situat a uns metres al sud del molí principal. El molí de les Vinyes, de mitjanes dimensions, està format per un volum principal composat per planta baixa i un pis, i construït amb parets de maçoneria de pedra amb arrebossat i emblanquinat a dues de les façanes. Presenta carreus treballats a les cantonades i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per una gran portalada emmarcada amb brancals i gran llinda de pedra bisellada amb la data inscrita de 1780 amb una creu dins un cercle intercalada. A l'esquerra hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, sota l'ample ràfec que sobresurt de la teulada hi ha una porta, emmarcada amb pedra bisellada, que donava accés a una antiga balconada de fusta que conserva, actualment, sols les bigues o suports de la base. A la dreta, i situada sobre el portal de la planta baixa, hi ha un finestral emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, parcialment tapiat amb maó i reconvertit en una petita finestra. A la part esquerra de la façana, arran de terra es conserva el carcabà, de volta de canó i coronament emmarcat amb pedres treballades a mode de dovelles. El rec que forma la sortida del carcabà i que continua en direcció sud es traspassa a través d'una passarel·la de fusta, que es conserva en mal estat. A la cantonada est hi ha, parcialment soterrada al terra, una mola d'escairar. La façana sud-oest presenta tres obertures, destaca la finestra del primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat amb un petit arc de descàrrega de maó. A la planta baixa hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada. Al davant d'aquesta façana en surt una escala amb graons excavats a la pedra que dona accés al damunt d'una gran roca natural. La façana nord-oest, amb molta vegetació i humida, es troba pràcticament adossada a l'estructura de l'antiga bassa del molí. Aquesta presenta grans carreus de pedra treballats disposats en filades regulars a la zona on més bé es conserven els murs de la bassa. La façana nord-est presenta un petit cos adossat a l'extrem dret amb teulada d'una vessant. Aquest cos presenta una gran obertura amb arc rebaixat i interior de volta de canó. A la part exterior es conserven unes frontisses de ferro, la qual cosa suposa que es trobava tancat amb una porta. La resta de la façana presenta dues obertures, una petita finestra a nivell de planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i amb un estripagats de ferro forjat, i una finestra, reconvertida en balcó al primer pis, emmarcada parcialment amb pedra bisellada. A uns metres al nord-oest del molí, a tocar de la riera Lluçanès, hi ha les restes de la resclosa del molí i del canal que conduïa l'aigua a la bassa. | 08225-27 | Sector nord-oest del terme municipal | El molí de les Vinyes va ser edificat durant l'últim terç del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal (1780). L'any 1776, Joan Vinyes de Sant Martí d'Albars rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de les Vinyes va ser una conseqüència de l'atorgament de la concessió. Va deixar de funcionar als anys 50 (l'avi de cal Pusquies va ser l'últim moliner). Des dels anys 80 s'ha habilitat com a segona residència. | 42.0532000,2.0553700 | 421833 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62325 | Font de l'Esqueixada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesqueixada | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font. | La font de l'Esqueixada, també coneguda com a font dels Plans, està situada en una zona de camps al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars, uns 200 metres al sud de cal Benet. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4342 amb les cases de cal Benet i cal Blanch, a més de diverses granges i el nucli de Sant Martí d'Albars. Al passar entre uns camps, s'ha de deixar la pista i seguir paral·lel al rec que avança entre camps resseguit de petits pollancres. A uns metres de la pista, en un racó on s'observa una vegetació espessa i dos petits roures, es troba la font. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de formigó, recobert en la majoria del seu mur exterior per molsa, situat sota una pedra de grans dimensions que forma una petita balma a tocar del rec. La font es troba pràcticament dins del rec, en una zona on aquest transcorre entre pedres esllavissades de grans dimensions. | 08225-44 | Sector sud del terme municipal | 42.0225800,2.0682900 | 422865 | 4652703 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62329 | Font de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumanya | Tot i que es conserva el mecanisme que permetia extreure l'aigua, actualment no està en ús ja que l'aigua és canalitzada per sota terra. | La font de Fumanya està situada al capdamunt d'un prat totalment cobert per desenes de pollancres, uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom i al sud-oest del nucli de Beulaigua. S'accedeix a la font a través del camí forestal que comunica la carretera BV-4342 amb las masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, passant pel pont de les goles de Fumanya i per la masia de Fumanya. Seguint aquesta pista s'arriba a la font, situada pocs metres abans de la masia, a l'altre costat del punt on es conserva un tram de camí empedrat. La font està formada per un petit mur de pedra, davant del qual hi ha una estructura cúbica de maó, a la que està subjectada l'estructura de ferro, que, a través d'un agafador, permetia extreure l'aigua. Al costat hi ha una altra estructura de maó, de menor alçada, tapada amb una porta quadrada de fusta. L'entorn de la font és ocupat pel prat amb pollancres, entre els que discorren diversos recs que arriben en aquest punt des de diferents direccions, el més important dels quals és el que prové de Beulaigua. | 08225-48 | Sector sud-oest del terme municipal | La font de Fumanya abastava d'aigua els habitants de la masia que li dóna nom, situada pocs metres al nord-est de la masia. | 42.0282800,2.0572400 | 421957 | 4653346 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62335 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell-0 | XVIII | Reformada algunes parts amb obra i maó, presenta esquerdes, humitat als murs i arrebossat erosionat. | Cal Vilardell es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, al sud de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb arrebossat erosionat i amb carreus regulars a les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest presenta un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda s'hi llegeix parcialment una inscripció a causa de l'erosió de la pedra:' IVAN 17- -', amb una creu i el monograma d' 'Ave Maria' intercalats. Sobre la llinda hi ha una filada de carreus que enllaça amb un gran finestral emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra hi ha una finestra de menors dimensions també emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses obertures de moderna construcció. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una a la planta baixa i l'altra a nivell de sota teulada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra, actualment tapiada. A la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una petita finestra que combina pedra i fusta en el seu emmarcament. | 08225-54 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Cal Vilardell es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. També és una època que creix el nucli de Sant Martí d'Albars, el barri de la Blava i es reforma l'església parroquial. La data, parcialment erosionada, que es troba inscrita a la llinda del portal principal ens testimonia l'època de la seva construcció. | 42.0275900,2.0739300 | 423338 | 4653254 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62337 | Creu de la Pau de Constantí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pau-de-constanti | SERRA, J., La creu de la pau de Constantí (document solt) | XX | L'extrem superior presenta alguna petita esquerda i els líquens donen unes tonalitats grogues a la pedra. | La creu de la Pau de Constantí està situada en una esplanada rocosa envoltada de camps, a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars, i al sud-est de la Caseta. Es tracta d'una creu de pedra, formada per pedres treballades de grans dimensions. La base està formada per dos plataformes quadrades esglaonades sobre la que reposen dues pedres de grans dimensions que formen un cub en el que hi ha la inscripció: RECORD DEL XVI / CENTENARI DE LA PAU / DE CONSTANTÍ / 22 MAIG 1913. Just a sobre hi ha dues plataformes quadrades esglaonades més, sobre el qual reposa una pedra allargada tronco-piramidal de secció quadrada que va reduint la seva amplada fins a una senzilla imposta. La part superior correspon a una creu llatina, de braços curts i massissos, amb acabament irregular a dalt i unes inscripcions a la cara sud que no es reconeixen actualment. | 08225-56 | Sector central del terme municipal | La creu de la Pau de Constantí es troba situada a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars. La seva situació no és casual, ja que es troba al peu del camí que utilitzaven els veïns de la Blava quan anaven a l'església de Sant Martí d'Albars, ja fos per anar a missa o per qualsevol altre tipus de cerimònia religiosa. Fins a la creu hi arribaven les processons religioses, des d'on es beneïen els camps del voltant. La creu es refereix a la commemoració de l'edicte de tolerància de l'any 313 pel qual la religió cristiana tenia les mateixes llibertats i els mateixos drets que la pagana. Constantí (280 - 337) era emperador romà, dit el Gran (llatí Caius Flavius Aurelius Constantinus), i va fer la pau amb els cristians però continuà essent pagà. Segon fonts orals, les pedres que formen la creu van ser portades amb bous i carretes fins a l'emplaçament actual, lloc on van ser treballades pels picapedrers. | 42.0366700,2.0723900 | 423221 | 4654264 | 1913 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62339 | Necròpolis de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-blava | RIU, M, L'arqueologia medieval a Catalunya, 1989 | VII-IX | A l'interior de la tomba s'hi ha acumulat terra i hi han crescut herbes. La part de la capçalera és la que presenta la màxima profunditat, uns 25 centímetres. | Al nord del nucli de la Blava es localitza una tomba antropomorfa, a l'oest del camí ramader sobre un petit monticle rocós. Es tracta d'una tomba de tipologia de banyera, isolada, excavada a la roca, orientada en sentit nord-sud. Presenta capçalera (orientada al nord) i peus arrodonits i amida 180 centímetres de longitud, 40 centímetres d'amplada a la capçalera, 56 centímetres d'amplada de cos i 35 centímetres d'amplada als peus. La tomba es trobava tapada per tres o quatre lloses de tova de 5 centímetres de gruix, de formes irregulars resseguides per un bordó. S'observa a la banda oest de la tomba un rebaixament a la roca que podria haver estat algun tipus d'encaix per les lloses sepulcrals. Actualment es troba destapada i al voltant s'hi observen restes d'aquest material. Es van trobar fragments d'os i de dentadura de l'inhumat, i s'han conservat alguns fragments de la coberta. | 08225-58 | Sector nord del terme municipal | Durant l'època alt medieval es troben diversos tipus de tombes repartits una mica per tot arreu, ja sigui de forma isolada, al voltant de masos o d'esglésies. El fet de trobar-se tombes isolades en el món cristià no és d'estranyar i cal emmarcar-ho dins una pràctica d'enterrament més o menys habitual en un espai de frontera, dèbilment organitzat tant a nivell polític com religiós. Aquesta pràctica és anterior al segle XI, ja que és a partir d'aquest període que es generalitzen els cementiris parroquials i monasterials, com a conseqüència d'una major organització territorial del món medieval (RIU:1989) | 42.0506900,2.0707300 | 423101 | 4655822 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions orals apunten a la troballa d'un parell de tombes més a prop d'aquesta, que afloraren en males condicions després d'un remenament de terra en un camp. | 85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62340 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-14 | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 TORRES, J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Algunes parts del camí estan asfaltades pel pas de la carretera BV-4342 | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Martí d'Albars forma part de la Ruta I, rutes identificaes pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta, que prové del Penedès, va en direcció en direcció a Castellar de n'Hug passant per Manresa, Sant Fruitós de Bages i Avinyó. Entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra segueix cap a la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens, i continua travessant la vall de les Lloses, la serra de Tubau i seguint cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug (AADD: 2000). El camí ramader travessa el terme de Sant Martí d'Albars de sud a nord passant pel sector central. Entra a Sant Martí d'Albars a l'altura de cal Solanic procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa, traçat que coincideix fins a la meitat del terme amb al camí ral de França. En aquest sector, el camí actualment segueix a través de la carretera asfaltada, tot i que en alguns trams s'observa el traçat de l'antiga carrerada que la voreja. El camí continua en direcció nord passant pel bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres (lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats), fins al serrat de l'entrada del nucli de Beulaigua que constituïa una pleta o returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. Aquí també disposaven del dret d'abeurada, ja que hi havia unes basses - que amb el temps s'han anat assecant - on s'hi abeurava el bestiar, i d'on prové el topònim de Beulaigua. El camí travessa el carrer de Beulaigua sorgit del pas dels ramats transhumants on s'hi ubica un hostal, cal Fadrí, que és la primera casa del carrer i la més antiga. Seguint cap al nord es voreja el serrat dels còdols per la banda de llevant i es continua cap al serrat dels esmorriadors fins a la Caseta. Un cop travessada la masia, el camí ral de França continua seguint la banda occidental de la carretera BV-4342, i el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava, passant prop de cal Ferrer, coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. El camí continua en direcció nord passant prop de la font de la Blava i s'arriba, després d'una pujada, a un planell rocós on també hi solien fer parada els ramats. Es segueix uns 800 metres fins que s'arriba a la gran masia de l'Almató, que constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i ramats que es desplaçaven pels camins de transhumància. A partir d'aquí el camí puja fins arribar a enllaçar amb la carretera BV-4342, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al terme de Lluçà fins arribar a Santa Eulàlia de Puigoriol . | 08225-59 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí, com és el cas del carrer de Beulaigua, així com els hostals o les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment, que també aprofitaven els beneficis dels ramats i atenien les necessitats d'aquests. La casa de parada dels pastors transhumants més important al municipi de Sant Martí d'Albars fou la gran masia de l'Almató. Els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0453100,2.0698800 | 423024 | 4655225 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 62341 | Camí ral de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-franca-0 | AADD, Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | En alguns punts el camí ha estat modificat, ja sigui per la construcció de la carretera BV-4342 o per altres modificacions puntuals. | El camí ral de França travessa el terme municipal de Sant Martí d'Albars de sud a nord per la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa. Fins a la meitat del terme segueix el mateix traçat que el camí ramader. Prové de Santa Creu de Joglars, entra al terme a l'altura de cal Solanic i segueix la carretera asfaltada passant pel bosquet de Fumanya i travessant el carrer de Beulaigua. Continua al nord vorejant, per llevant, el serrat dels còdols i segueix pel serrat dels esmorriadors fins a arribar a la masia de la Caseta. Un cop s'ha passat la masia, el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava i el camí ral de França continua per la banda occidental de la carretera BV-4342. Passa prop de cal Pericó, la Serra i segueix en direcció nord vorejant per l'est del serrat de la Por i el serrat de les Balmetes fins arribar a cal Pusquies. Des d'allí es continua en direcció a cal Met i s'enfila al serrat de Vila, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al de Lluçà en direcció a Santa Eulàlia de Puigoriol. És precisament en aquest desnivell que puja fins al serrat de Vila que es localitzen dos petits trams de camí empedrat, força fets malbé i erosionats tant per l'escorxament de l'aigua de la pluja com pel moviment de terra que es va fer a l'hora de col·locar un pal d'electricitat. | 08225-60 | Sector central del terme municipal | El camí de França era un camí de gran recorregut que enllaçava la zona de muntanya (els Pirineus) amb Barcelona, i travessava el Lluçanès. Es troba moltes vegades que el camí ral de França, que constituïa una important via de comunicació durant l'edat Mitjana, coincideix amb el principal camí ramader que creua el Lluçanès; aquest seria el cas de Sant Martí d'Albars, que fins a la meitat del terme municipal els dos camins coincideixen en traçat. Pel camí ral hi transcorrien traginers, mercaders i conductors de carros i tartanes que solien passar prop de les poblacions per tal satisfer els menesters que comporta la vida transhumant. Així mateix, al llarg dels camins naixeren diversos hostals que donaven resposta a aquestes necessitats i s'instal·laren gent d'oficis vinculats a l'activitat dels comerciants i traginers, com els ferrers que els ferraven els animals. En el cas del tram del camí de França que discorre per terme municipal de Sant Martí d'Albars, s'hi trobaven dues antigues ferreries, cal Ferrer de Beulaigua i cal Ferrer de la Blava, de gran renom a la zona, i també un antic hostal, cal Fadrí, situat a l'entrada del carrer de Beulaigua. | 42.0452700,2.0678400 | 422855 | 4655223 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el passat es van detectar annexions il·legals del camí a l'altura de cal Met i caldria controlar que no s'hi posin obstacles. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62342 | Camí ral de Vic a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-berga | ORDEIG, R., Villae, viae i stratae d'Osona. Testimonis de l'antiguitat a l'època medieval, dins Ausa 10/102-104, 1982 TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Es troben algunes pedres descalçades i enmig hi ha crescut algun arbust i herbes. Tot i això el tram de camí es troba força ben conservat. | El tram de camí ral empedrat es troba situat al nord-est del nucli de Beulaigua, a uns 60 metres a l'est del camí ral de França i el camí ramader en el punt on aquest fa un revolt vorejant el serrat del còdols. Presenta una direcció est-oest, d'uns 20 metres de longitud i una amplada que oscil·la entre els 2'70 i de 2,30 metres. El tram de camí es basteix salvant un desnivell del terreny de 3 metres i està format per pedres de mitjanes dimensions disposades de forma irregular amb la part superior graonada picada a la roca natural. A cada banda del camí el ressegueixen unes pedres formant una baixa barana, algunes d'elles descalçades del seu lloc original, que delimitaven el camí i evitaven caure daltabaix del mur de contenció. Aquest mur, construït amb maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, té una alçada de fins a 1,60 metres en la seva banda meridional. Segueix el camí en direcció est cap a Sant Martí d'Albars, sense estar empedrat i es perd enmig d'una escorxada del terreny que ha provocat l'aigua de la pluja. Els estudis per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, han portat a localitzar una pedrera i una farga amb materials ibèrics i romans en superfície i restes de treball de ferro, prop del camí. En direcció oest, les traces de camí es perden sobre el planell rocós cobert per vegetació al qual s'arriba un cop salvat el desnivell. La mateixa empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica apunta la idea de la bifurcació del camí en aquest punt. Una branca continuaria seguint el camí ramader i el camí ral en direcció a la Blava i una altra continuaria passant per darrere el nucli de Beulaigua en direcció a la masia de Fumanya, creuaria la Gavarresa i continuaria en direcció a Santa Maria de Lluçà. És precisament prop de la masia de Fumanya, a uns 70 metres d'aquesta, prop de la font de Fumanya, que es troba un altre tram de camí ral empedrat. És un tram d'uns14 metres de camí amb una amplada mitjana d'uns 3 metres, construït amb pedres de mitjanes dimensions, entre les quals hi ha crescut herba i bardissa.. Presenta un mur de pedra d'un metre d'alçada i 45 metres de llargada que ressegueix la banda sud. Sembla que aquest tram seguia en direcció a Beulaigua, ja que davant de la font de Fumanya continua un camí actualment arranjat que, segons fonts orals, antigament era empedrat. Encara s'hi poden observar algunes restes. | 08225-61 | Sector central del terme municipal. Nucli de Beulaigua | El tram de camí ral empedrat formava part del camí ral que anava de Vic a Berga passant pel nucli de Sant Martí d'Albars i que continuava en direcció a Lluçà. En un document que fa referència al Priorat de Lluçà que data de l'any 971, s'esmenta una via que comunica Santa Maria de Lluçà i Sant Martí d'Albars (ORDEIG:1982), i que hom podria relacionar amb el tram que es troba empedrat, ja que la direcció del camí uneix aquests dos punts. També s'ha apuntat, per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, la possibilitat d'identificar el camí amb l'antic traçat de l'strata Cardonensis. El què sí està corroborat és el fet que a principis del segle XX aquest tram de camí es continuava utilitzant com a camí ral per la gent de Lluçà que anava a peu a Vic. Era conegut com a camí de la Cendra pel transport, amb matxos, rucs o mules, de sacs de cendra pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic, que compraven la cendra d'alzines i roures que feien els carboners de Sant Martí i Lluçà (TORRES:2003). | 42.0318600,2.0670400 | 422773 | 4653735 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Era conegut també com a camí de la Cendra, ja que hi passaven carregaments de matxos, rucs i mules amb sacs plens de cendra (extreta de les carboneres de Lluçà i Sant Martí d'Albars) pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62348 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-28 | XIX-XX | La documentació es troba col·locada en caixes classificadores, tot i que la major part es troba apilada sense cap tipus de protecció. S'han detectat problemes d'humitat i pols. | L'arxiu Municipal es troba ubicat al primer pis de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars, en una petita habitació que dóna llum natural. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. La documentació no es troba ni classificada ni ordenada i, per tant, s'hi barregen llibres de fons municipals, llibres d'inventaris, llibres d'actes, registres d'edificis i solars, llibres de caixes, correspondència i jutjat, registre civil, pressupostos i actes municipals, rendes i exaccions, cens electorals, etc. | 08225-67 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Seria interessant sol·licitar l'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal al Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62349 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-16 | XIX-XX | La documentació es conserva dins un armari de fusta, a la planta baixa de l'edifici. S'hi ha detectat problemes d'humitat. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí d'Albars es troba ubicat a l'església de Santa Creu de Joglars. L'arxiu conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament des de inicis del segle XIX fins a l'actualitat. Només un llibre data del segle XVII i un altre s'inicia al segle XVIII. La documentació és la següent: 5 volums de Baptismes (des de 1852) 1 volum de Confirmacions (des de 1829) 2 volums de Matrimonis (des de 1857) 2 volums de Defuncions (des de 1887) 1 volum de Testaments (1898) 1 llibre de la Capella i administració de Sant Isidre, de l'església parroquial de Sant Martí del Bas (1685) 1 llibre de visites (1720 - 1999) 3 llibretes d'obra de l'església (administració parroquial) (des de 1939) 1 llibre de consueta (1946) 1 llibre de misses parroquials (des de 1944) 1 'De statu animarum' (1960)</p> | 08225-68 | Església de Santa Creu de Joglars. Santa Creu de Joglars. Olost | <p>Possiblement la documentació de l'arxiu parroquial corresponent als segles anteriors al segle XIX va ser cremada durant els anys de la Guerra Civil espanyola.</p> | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Caldria fer una correcta classificació i inventari de la documentació. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 62360 | Forn d'oli de ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-0 | Al llarg del temps s'ha tapat de terra i hi ha crescut vegetació. | El forn d'oli de ginebre es troba situat en un dels marges del pla dels ginebres, prop de la font dels graons, al nord del nucli de Sant Martí. Era un antic forn picat a la roca natural que conserva, parcialment colgat per terra i vegetació que ha crescut al damunt i al voltant, la cavitat superior, de forma més o menys circular, on s'hi cremaven els troncs de ginebre blanc; i la part inferior amb una petita pica rodona on s'hi recollia la substància que es desprenia de la combustió. | 08225-79 | Sector central del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses... Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0333000,2.0717200 | 423162 | 4653890 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||||
| 62368 | Passera de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-coromina | Amb la construcció de la passarel·la moderna de formigó es va perdre una part de les pedres que formaven la passera. | La passera de la Coromina està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Lluçanès, just al nord d'una passarel·la moderna de formigó que permet la comunicació amb vehicle entre els dos costats de la riera Lluçanès. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) de la que es conserven sis blocs de pedra units amb la roca per sobre la qual transcorre la riera Lluçanès. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. | 08225-87 | Sector sud-oest del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. | 42.0201200,2.0511800 | 421445 | 4652446 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||||
| 62303 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya | XIX | Parcialment enrunada, hi ha crescut vegetació a l'interior i als voltants. | La Cabanya està situada a uns metres a l'est de la masia de Torrents. És un edifici de mitjanes dimensions que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. Estava construït amb murs de maçoneria de pedra i tapia i teulada de doble vessant que actualment no es conserva. Es conserven, però, els murs parcialment derruïts fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1816, i una creu intercalada, i una finestra, a la dreta, emmarcada amb monòlits de pedra . Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra que conserva el brancal dret i la base de pedra treballada, i a la seva dreta una obertura que havia estat una finestra. L'heura cobreix l'extrem dret de la façana. La façana est, totalment coberta per heura, deixa entreveure una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis. Les façanes nord i oest són inaccessibles a causa de l'abundant vegetació que hi ha crescut. A l'interior s'hi pot observar alguna porta emmarcada amb pedra treballada. | 08225-22 | Sector nord del terme municipal | La Cabanya va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0547300,2.0689900 | 422962 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62304 | Cal Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mercader | XIX | Edifici parcialment derruït | Cal Mercader es troba situada al nord-oest de Cal Pusquies i a l'oest de la masia de Torrents, a 400 metres a ponent de la carretera principal que travessa el terme municipal. Edifici de petites dimensions bastit parcialment sobre una zona rocosa, en un desnivell del terreny. Presenta els murs de càrrega amb maçoneria de pedra irregular i reformes amb maó que es conserven a diferent altura, entre 1 i 3 metres, el de major altura i més ben conservat es troba a la part nord-oest on basteix el desnivell més accentuat de l'edifici. Actualment sense coberta, la teulada era de dues vessants. La façana sud-est presenta un accés principal emmarcat amb maó i just a la seva dreta hi destaca una de les poques finestres conservades, emmarcada amb monòlits de pedra. A la part esquerra de la façana hi ha una estructura agropecuària també en estat de ruïna. A la resta de les façanes, força malmeses, hi ha diverses obertures sense interès. | 08225-23 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada ni presentar llindes datades, es pot considerar cal Mercader, per la tipologia constructiva, com un edifici bastit entre el segle XIX i XX. | 42.0542600,2.0648700 | 422620 | 4656224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62306 | El Molinot xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva la teulada i es troba en estat de ruïna, totalment recobert de vegetació i arbres que han crescut tant a l'exterior com a l'interior. | El Molinot Xic, conegut també com el Molinot de Baix, es troba situat en una zona enclotada de la riera Gavarresa, en un pronunciat meandre que voreja els cingles del Molinot. Es troba a prop de la pista forestal que uneix el nucli de la Blava amb el municipi de Perafita, a uns 200 metres al sud-oest del Molinot de Dalt. Es tracta d'un edifici que es troba en estat de ruïna, amb força vegetació que recobreix tot l'exterior de l'edifici i part de l'interior. És un edifici de mitjanes dimensions format per dos volums annexats de teulades a doble vessant, actualment inexistents. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. Entre la massa vegetal es poden entreveure diverses obertures, emmarcades majoritàriament amb maó i fusta, amb una porta a la façana nord emmarcada amb pedra treballada. La bassa del molí es trobava ubicada al sud est del molí. Avui en dia no es conserva a causa de l'arranjament del camp proper. Només es poden observar les arrencades del mur de la bassa a tocar del molí. A uns 120 metres a l'est del molí, sobre una base de roca natural a la riera Gavarresa, es conserven diverses perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta d'una primitiva resclosa. Aquesta resclosa que subministrava aigua al molí va ser substituïda per un canal que provenia de la bassa del Molinot Gran. Uns metres al nord del molí, en un punt elevat, hi ha la Xemeneia de vapor del Molinot Xic descrita en una fitxa individual. | 08225-25 | Sector est del terme municipal | Tot i no estar documentat ni conservar llindes datades, s'ha de considerar el Molinot Xic com una obra probablement del segle XVIII per la tipologia constructiva. A finals del segle XIX el molí es va ampliar instal·lant una caldera de vapor que en època de secada s'utilitzava per fer funcionar l'engranatge del molí, així com fer funcionar una fornera. Tota la maquinària es va malvendre als anys 30 (1920-1930). El complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0354300,2.0802800 | 423873 | 4654119 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un marge situat davant la façana principal del molí hi ha una cavitat que probablement correspon a una de les cambres de cocció d'una teuleria o forn, però el seu estat de conservació és dolent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62309 | Rabadà del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabada-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | El seu estat és de ruïna i es troba envoltat i cobert de vegetació i bardisses que impossibiliten un accés normal. | El rabadà del molí de les Vinyes es troba situat a uns metres al sud del molí de les Vinyes, just al mig del rec que surt del carcabà d'aquest i que transcorre en sentit nord-sud. Es tracta d'un edifici de petites dimensions de 3,20 metres de llargada per 3 metres d'amplada, construït amb maçoneria de pedra i obertures amb maó, del qual se'n conserven poques restes ja que tres dels quatre murs es troben mig derruïts. Els murs es conserven fins a dos metres d'alçada. El mur oest, orientat a la riera, conserva dues petites finestres, i el mur del nord conserva el carcabà al nivell inferior, emmarcat amb maó a plec de llibre i amb l'interior de volta de canó que s'obre també a l'exterior a la banda del sud, per on travessa el rec que prové del molí de les Vinyes. A sobre el carcabà es conserva una petita finestreta de maó a mode d'espitllera. Les bardisses envolten tota la zona i cobreixen l'edifici. | 08225-28 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap documentació que es refereixi al rabadà del molí de les Vinyes, s'ha de suposar que no pot ser gaire posterior a la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica a Joan Vinyes (1776) i a la construcció de l'edifici principal del molí (1780). El rabadà és un molí de petites dimensions on ha havia una senzilla maquinària. Sempre va associat a un molí principal ja que aprofitava l'aigua d'aquest per moldre, i oferia un tipus de mòlta diferent (més fi, escairat, etc) depenent del tipus de mola utilitzada. | 42.0529100,2.0555200 | 421845 | 4656082 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62310 | Resclosa - canal del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-canal-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Tant la resclosa com el canal no s'utilitzen i el deteriorament ha estat progressiu. | La resclosa i el canal del molí de les Vinyes es troben a tocar de la riera Lluçanès, a uns metres al nord-oest del molí. La resclosa es trobava bastida sobre roca natural i conserva un seguit de forats quadrats i circulars excavats a la pedra formant línies rectes, entre les quals s'hi encaixaven els taulons que tancaven la riera. També es poden percebre les rases rectes picades a la roca que ajudaven a ajustar les fustes per la part inferior. De la multitud de forats n'hi ha catorze que encara conserven la post de fusta amb una alçada que varia entre els 10 centímetres i un metre. La resclosa dirigia l'aigua de la riera cap a l'arrencada del canal d'uns dos metres d'amplada, construït amb murs de grans carreus i entrada coronada amb pedra en forma de túnel. El canal portava l'aigua a la bassa del molí al llarg d'uns 150 metres i conserva parcialment el mur al llarg d'uns metres. Uns metres al sud, i més a prop del molí de les Vinyes, es poden observar dues zones més plenes de forats tipus resclosa, picats sobre grans planells rocosos, que no conserven la post de fusta. | 08225-29 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta resclosa correspon a la última resclosa que estigué en funcionament proporcionant aigua al molí de les Vinyes. Uns metres al sud es poden observar les cavitats de posts de fusta corresponents a rescloses que degué utilitzar el molí en temps més antics. El molí deixà de funcionar als anys 50 del segle XX i, per tant, la resclosa també va perdre el seu ús en aquest moment. | 42.0542400,2.0543300 | 421748 | 4656231 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62314 | Pou de glans de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Estructura del mur de pedra parcialment derruïda. El pou es troba tapat amb enderrocs i brutícia a l'interior. | El pou de glans o tina de les Vinyes es troba situat a uns 30 metres al sud de l'estructura agropecuària de pedra de la masia de les Vinyes. És un pou circular de 2,40 metres de diàmetre excavat a la roca, on encara s'hi observen les traces picades a la pedra. El perímetre del pou estava bastit amb un mur de pedra de mig metre de gruix del qual avui en dia només se'n conserva una part de fins a un metre d'alçada, presentant dos grans esvorancs a banda i banda. Al pou s'hi accedia per un entrant a la banda est de poc més de mig metre d'amplada i un metre i trenta centímetres de fondària. A l'entrada s'hi conserva una frontissa de ferro, denotant que l'accés es trobava habitualment tancat per una porta. | 08225-33 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0575100,2.0645400 | 422597 | 4656585 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 62315 | Pou de glans de Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-serrarols | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | El pou està totalment colgat de terra i només s'observa un tram inferior als 30 centímetres de la paret interior. | El pou de glans o tina de Serrarols està situat en una esplanada rocosa al nord-est de la masia que li dóna nom i al nord-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'un pou de glans de mitjanes dimensions que amida uns 2'65 metres de diàmetre. Actualment només s'observa un tram superior de la paret, ja que el pou es va omplir per evitar que el bestiar hi pogués caure. La part visible constitueix la meitat de la circumferència del pou i s'hi observa un tram de mur picat a la roca de pocs centímetres. A la part oposada, actualment totalment enterrada, hi havia, segons fonts orals, una entrada amb uns graons per a descendir dins del pou. | 08225-34 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0332100,2.0618400 | 422344 | 4653889 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 62317 | Pous de glans de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glans-de-fumanya | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Els pous es van dinamitar per evitar que el bestiar hi pogués caure quan eren plens d'aigua. Les restes es troben parcialment colgades de terra i vegetació. | Els pous de glans o tines de Fumanya estan situats uns 100 metres al sud-oest de la masia que els dóna nom, al peu de la pista forestal que uneix les masies de Fumanya amb el molí de Fumanya. Es tracta de tres pous de glans, un de petites dimensions i dos de grans dimensions que van ser dinamitats per evitar que el bestiar hi caigués quan eren plens d'aigua. Actualment es conserven dues terceres parts del pou de menors dimensions, que amida uns 1'60 metres de diàmetre, i parts dels altres dos pous, que eren de dimensions semblants (més de 3 metres de diàmetre). L'interior dels pous està parcialment colgat de terra amb abundant vegetació, que ha crescut a l'interior, ja que és un punt on hi queda l'aigua embassada. | 08225-36 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0270000,2.0549600 | 421767 | 4653206 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, al fons de les tines podrien haver-hi projectils, recollits dels voltants i dipositats per un avantpassat del propietari actual després de la Guerra Civil. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62318 | Teuleria de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Presenta vegetació als murs i algunes parts parcialment derruïdes. | La Teuleria de Fumanya es troba situada a uns 300 metres del pont de les goles de Fumanya seguint la pista forestal que comunica amb la masia de Marcusses. Es tracta d'una teuleria sense funcionament construïda amb murs de maçoneria de pedra i maó, amb una planta de 6 x 5 metres aproximadament, i amb una alçada de 4 metres. El gruix dels murs varia entre 115 i 160 centímetres. A la façana principal, orientada al sud, hi ha una única entrada principal rectangular, avui en dia tapiada, coronada amb llinda de fusta que donava accés al nivell inferior, la zona del forn. Aquest nivell, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. A la part interior, així com a tots els voltants, hi ha crescut força vegetació. A la façana oest s'hi annexava un cobert que actualment no es conserva i uns metres seguint al nord oest hi havia el terrer, zona d'on s'extreia la terra per la fabricació de l'obra. Un rec comunicava dues basses que flanquejaven la teuleria que obtenien l'aigua de la font que hi havia a prop. A la zona de les basses encara s'hi observa l'estructura i la vegetació pròpia d'una zona humida. | 08225-37 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria de Fumanya, probablement de finals del segle XIX, va funcionar per a ús exclusiu de la masia de Fumanya fins als anys 50 del segle XX. A l'última època de funcionament per a cada cocció es feia venir un mestre teuler del Bages que indicava el procés a seguir, des de l'extracció de terra i la preparació de les feixes de llenya fins a la cocció de les peces. A la teuleria s'hi produïa una peça pròpia que feia les mesures següents: 16 x 40 x 20 centímetres. Era una peça molt pesada i de tamany considerable i la van deixar de fer perquè tenien problemes en la seva cocció (la part interior quedava crua). Una mostra d'aquestes peces es troba a la cantonada nord-oest formant part dels murs de càrrega de la teuleria, així com també en alguns pilars de les estructures agropecuàries de la masia de Fumanya. A la teuleria també s'hi van fabricar unes primes rajoles d'un centímetre de gruix així com unes peces d'obra pensades expressament per posar als muntants de les finestres. Aquestes peces presentaven un queixal en una de l'extrem i quedaven totalment encaixades a la cantonada de la finestra, evitant haver de picar-les. El motlle amb queixal d'aquestes peces el va idear el propietari de la teuleria. | 42.0312500,2.0517200 | 421504 | 4653681 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62319 | Teuleria de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lalmato | XIX | Presenta murs parcialment derruïts i està cobert de vegetació. | La teuleria de l'Almató es troba situada a uns 600 metres al sud-est de la masia de l'Almató, seguint un camí que baixa per la baga de l'Almató en direcció a la riera Gavarresa, paral·lel al rec de l'Almató. És una teuleria de grans dimensions, de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i maó d'uns tres metres d'alçada i uns 150 centímetres de gruix. La façana principal, orientada al sud-oest, amida uns 6'55 metres d'amplada i presenta dues grans arcades, actualment tapiades, de 190 centímetres de diàmetre i uns 150 centímetres d'alçada. Sobre les arcades s'hi observa un gran arc de descàrrega format per pedres a mode de plec de llibre. L'interior, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. Al nivell superior així com als voltants hi ha crescut vegetació i arbusts. | 08225-38 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0513900,2.0807500 | 423931 | 4655891 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62320 | Teuleria del Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-moli-del-pont | XIX | Només es conserva un part de l'estructura i el mur frontal només conserva la pedra a l'extrem superior. | La teuleria del molí del Pont està situada uns 50 metres a l'oest del pont medieval de Sant Martí i el molí del Pont, davant una esplanada a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, de planta quadrada d'uns 5 metres per costat i murs d'un amplada pròxima als 90 centímetres. La façana principal, a on es troben els dos boques d'entrada al forn, està encarada al sud-est i es troba parcialment colgada de terra. De la paret de pedra que recobria aquesta façana només en resten dues filades de pedres a l'extrem superior, quedant a la resta només la tàpia. De les dues arcades de la part inferior només en queda la forma de la tàpia i les dues petites boques d'entrada al forn, emmarcades amb monòlits de pedra. La resta de façanes estan colgades per terra i vegetació, que ha anat guanyant terreny. Encara es pot observar, però, l'espai interior del forn, actualment mig colgat de terra. | 08225-39 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0274500,2.0760600 | 423514 | 4653237 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62324 | Font de les Escaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escaredes | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font, ja que ha cobert, en part, les escales que hi descendeixen. | La font de les Escaredes està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli de la Blava, uns centenars de metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en una zona de granges al nord de la Serra, a tocar de la Blava. La pista descendeix entre uns camps fins arribar a un punt on creua el rec de les Escaredes, on s'ha de deixar la pista i seguir un corriol que avança paral·lel al rec. Seguint el rec pel marge sud (el rec de les Escaredes té un recorregut oest - est ) s'arriba fins la font, situada al cantó contrari. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de maó arrebossat, actualment sense tapar, situat a recer d'una pedra de grans dimensions del que en sobresurt el brollador metàl·lic. Actualment però, el brollador està inutilitzat ja que un tub desvia l'aigua. La font es troba pràcticament dins del rec en una zona on aquest transcorre entre pedres de grans dimensions. En algunes d'aquestes pedres s'ha picat unes escales que permeten baixar fins al rec, ja que el corriol passa elevat. | 08225-43 | Sector oest del terme municipal | 42.0444300,2.0612400 | 422308 | 4655136 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006, la font de les Escaredes presentava un índex de nitrats de 64'00, 147'70, 112'90 i 161'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62326 | Font de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-carboneres | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba ben condicionada ja que es va netejar el seu entorn fa pocs anys. | La font de les Carboneres està situada a l'extrem sud del terme municipal, pocs metres al nord-oest de la riera Gavarresa en el pas d'aquesta per sota la carretera BP-4653, al peu del bosc de les Carboneres. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia al costat del Pont de la Gavarresa i segueix en direcció nord-oest travessant la riera Gavarresa. Un cop travessada la riera, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista transcorre paral·lela a un rec. Des d'aquest punt, i seguint el rec a peu, s'arriba a la font, situada al marge d'un prat amb alguns pollancres, en un racó ombrívol dominat per boixos i arços. Es tracta d'una font de bassa excavada a la roca, formada per un gran forat de forma rectangular a la part inferior del qual s'hi forma una petita bassa, que s'omple constantment gràcies a l'aigua que es filtra per l'extrem dret del fons de la roca que envolta la bassa. Actualment la bassa té poca profunditat ja que s'hi han acumulat sediments, però segons fonts orals, antigament el forat era força més fons formant una pica i quedava tancat per una porta, actualment inexistent, que evitava l'accés al bestiar. Uns metres més avall del rec hi ha una altra font, que forma un petit gorg al mateix rec que neix a la font de les Carboneres. Actualment l'accés és dificultós. | 08225-45 | Sector sud del terme municipal | La font de les Carboneres va ser una font molt utilitzada pels veïns de Santa Creu, que hi anaven a través d'un camí de bosc que els permetia arribar-hi en uns deu minuts. No només hi anaven a buscar aigua amb càntirs, ja que era una font que mai s'assecava, sinó que també hi anaven a berenar i a rentar la roba, a la font que es troba uns metres més avall, quan la riera Lluçanès baixava tèrbola. El topònim de la font fa referència a un passat no tan llunyà en què l'explotació dels boscos d'alzines i roures de Sant Martí d'Albars proveïa de cendra la ciutat de Vic. | 42.0147800,2.0665800 | 422714 | 4651839 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de les Carboneres presentava un índex de nitrats de 93'40 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62327 | Font de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | L'accés a la font és bo, tot i que la part posterior de la bassa està totalment ocupada per bardissa. | La font de l'Horta està situada a l'extrem superior del clot de l'Horta, a mig camí entre la Caseta i la riera Gavarresa, al nord-est de la Creu de la Pau de Constantí. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia davant de la Caseta i segueix en direcció sud-est fins a la Creu de la Pau de Constantí. Un cop passada la Creu, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista passa per uns metres empedrats de roca natural. Des d'aquest punt, s'ha de trencar a l'esquerra i uns metres més avall s'arriba a la font situada a l'extrem oest d'un prat que té un petit embassament a l'extrem est. Es tracta d'una font de bassa d'aigua cristal·lina que s'omple constantment gràcies a la filtració d'aigua per diversos punts entre els roques que hi ha a un extrem de la bassa. A l'altre extrem hi ha una bomba d'aigua subjectada al terra amb una base de formigó, que va servir per bombar aigua a un dipòsit per al control d'incendis. La vegetació que envolta la font és la pròpia d'una zona humida, amb joncs i cua de cavall, entre una massa de bardissa que envolta parcialment la bassa. | 08225-46 | Sector central del terme municipal | La font de l'Horta va ser probablement la font que abastava d'aigua els horts de la masia de la Caseta i a la mateixa masia, situada a l'oest de la font. Modernament, l'ADF va construir una bassa de grans dimensions en un punt elevat a l'oest de la font i s'hi bombava aigua per tenir-ne una reserva en cas d'incendi. L'embassament que hi ha al mateix prat de la font també és modern, té força fondària i és utilitzat per a abeurar-hi el bestiar. | 42.0389600,2.0742700 | 423380 | 4654516 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de l'Horta presentava un índex de nitrats de 53'20 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62328 | Font de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalmato | L'accés al safareig i a la font és pràcticament impossible per la gran quantitat de vegetació que ha crescut a l'entorn. | La font de l'Almató està situada al capdamunt del rec de l'Almató, en un espai enclotat a menys de 200 metres de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través del camí que surt del costat de la masia de l'Almató i ressegueix el camp que hi ha davant la masia per l'esquerra. Vorejant el camp a peu s'arriba al cap d'uns metres al rec de l'Almató. Al creuar-lo es troba a mà dreta un mur de pedra que forma un espai pla a sobre. En aquest espai, delimitat per parets rocoses, s'hi troba la font, amagada entre la vegetació. La font està formada per un safareig adossat a una de les parets de roca, el safareig està construït amb maó, amb batedors de pedra a dos dels quatre costats, ja que els altres dos queden delimitats per la roca natural. L'aigua que omple constantment el safareig és la que es filtra a través de diversos punts entre les roques, ja que tot l'espai pla on es troba la font és envoltat de parets rocoses, molt humides, on hi ha petites balmes i forats per on constantment es filtra l'aigua. | 08225-47 | Sector nord del terme municipal | La font de l'Almató abastava d'aigua els habitants de la masia de l'Almató, que també hi anaven a rentar la roba. Des de fa uns anys, però, la font no s'utilitza i es troba en perill de pèrdua. | 42.0533700,2.0759300 | 423534 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62330 | Font de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blava | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font ja no raja i només es conserva el pou i la caseta. | La font de la Blava està situada al marge d'un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l'altre cantó del rec de la Blava, trobem la font. Es tracta d'una font de pou que ja no s'utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l'estructura de ferro amb la politja que s'utilitzava per extreure l'aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s'ubicava la maquinària que permetia bombar l'aigua a la xarxa de la Blava. | 08225-49 | Sector central del terme municipal. Nucli de la Blava | Aquesta font s'utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava. Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l'aigua de la riera Gavarresa. D'aquesta manera es va deixar d'utilitzar la font de la Blava, que d'altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat. | 42.0460000,2.0708900 | 423108 | 4655301 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101'60 mg/l, per la qual cosa s'havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62331 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-0 | La vegetació dificulta l'accés a la font, que està envoltada totalment de bardissa. | La font del Raig està situada en un bosc de pins a la part obaga de la carena del Raig, uns 800 metres al nord-est de la masia de Vilatammar. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4653 amb les masies de Vilatammar i el Prat. Abans d'arribar a Vilatammar s'ha d'agafar un trencant a mà dreta que porta al bosc on es troba la font. Des de la pista, s'ha de descendir uns metres entre l'espessa vegetació fins a trobar la font, ubicada a uns 10 metres de la pista forestal. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura irregular de pedres, moltes de les quals recobertes de molsa. L'aigua, però, es filtra pels laterals del brollador lliscant entre les pedres en lloc de sortir pel brollador. Pocs metres més avall de la font hi ha una petita bassa d'aigües cristal·lines on va a parar l'aigua de la font. | 08225-50 | Sector sud-est del terme municipal | La font del Raig era utilitzada pels habitants de la masia de Vilatammar, ja que és una de les fonts més properes a la masia. | 42.0260800,2.0867800 | 424400 | 4653075 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font amb una bona qualitat d'aigua que no s'arriba a assecar mai. En el moment de la visita (agost 2006), tot i trobar-nos en període de secada, la font rajava i la bassa era plena. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 62333 | Font de cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-blanc | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | Tot i que la font es conserva en bon estat, l'accés es troba embardissat i l'aigua no és potable. | La font de cal Blanc, també coneguda com font de Sant Martí, està situada en una roureda entre cal Blanc i el nucli de Sant Martí d'Albars. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia uns metres davant de la Torre del Baró, just on es separen les pistes forestals que condueixen a cal Blanc i al pont de Sant Martí d'Albars. Al cap d'uns 150 metres de corriol descendent amb alguns graons de pedra s'arriba a la font, ubicada en una petita balma amb rocs de grans dimensions despresos. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de maó, reformat al 1993, tal com ho indica la data inscrita, i recobert de molsa. Al lateral esquerre del dipòsit hi ha una aixeta metàl·lica i a la part superior el sobreeixidor, de forma quadrada. L'entorn de la font té un contrast marcat, ja que a l'interior de la balma, amb parets humides per on es filtra l'aigua i diversos forats entre roques que permeten el pas d'una feble llum, no hi creix pràcticament vegetació, i a l'exterior hi creix abundant bardissa que dificulta l'accés. Uns metres més avall de la font hi ha un safareig de grans dimensions on anaven a rentar la roba les dones de Sant Martí d'Albars. | 08225-52 | Sector central del terme municipal | La font de cal Blanc o de Sant Martí era una de les més utilitzades pels veïns del nucli de Sant Martí, que també hi anaven a rentar la roba. | 42.0259600,2.0729000 | 423251 | 4653074 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 la font de cal Blanc presentava un índex de nitrats de 126'20, 98'40 i 119'90 mg/l respectivament, per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62362 | Tondre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tondre | MESTRE, P., Els tonedors de Sant Martí d'Albars dins la revista El Temperi, núm. 7, 1997 VILARRASA, S., La vida dels pastors, Impremta Maideu, 1981 | Actualment la tècnica artesanal del tondre ja no es practica. | El tondre és la tècnica artesanal d'esquilar les ovelles que es vincula a la vida ramadera i transhumant del passat d'un municipi. La temporada del tondre començava la segona setmana de maig i s'allargava fins a la segona meitat de juny, abans que els ramats es posessin en camí cap a les altes pastures del Pirineu. Els tonedors anaven equipats amb dues mudes de camisa, calces (pantalons) i espardenyes, una per treballar i l'altre per mudar, i portaven una bossa de cuir amb les eines del treball: la pedra d'esmolar i un parell d'estisores especials per a tondre. Els tonedors es desplaçaven a peu d'una casa a l'altra, normalment arribaven a la casa on havien de tondre el dia abans, quan ja era fosc, on els esperaven la gent de la casa per donar-los de beure i un jaç per dormir. L'endemà, abans que sortís el sol, començava la tosa, diada del tondre, després de fer la barreja i menjar una mica, a l'era de la masia prèviament escombrada. El pastor presidia la tosa, els travadors (gent llogada per treballar aquest dia) lligaven i deslligaven les potes del bestiar amb traves (tires de pell d'ovella adobada) per tal que els tonedors esquilessin les ovelles amb les estisores sense haver d'entretenir-se ni un moment. La llana que en sortia de la tosa d'una ovella en deien el velló, que era trenat, lligat i guardat per vendre'l. Entre tots (tonedors, travadors i la gent de la casa) podien arribar a la vintena de persones. Durant la jornada es parava per esmorzar, per dinar, atipant-se d'abundosos àpats que la gent de la casa preparava per aquella diada tant especial, i per berenar. Un cop acabada la jornada, els tonedors prenien el sarró, la bossa del cuir amb les eines de tondre, i emprenien el camí cap a la casa on farien la tosa el dia següent (MESTRE:1997). | 08225-81 | Municipi de Sant Martí d'Albars | A Sant Martí d'Albars hi havia hagut una colla de tonedors amb tradició centenària, formada fa més de dos-cents anys quan l'activitat ramadera del bestiar de la llana era molt important per a l'economia del Lluçanès. Els tonedors esquilaven la llana de les ovelles abans que el ramat es disposés a pujar cap a les altes pastures del Pirineu. Els últims tonedors de la colla de Sant Martí d'Albars foren, entre els anys 1930 i 1936: el Sant Ponç de la Blava, el Pere Sanyes de la Talaia del carrer de Santa Eulàlia de Puigoriol, l'Andreu Gost de cal Bassó i els seus dos fills Andreu i Miquel, també de la parròquia de Puigoriol; Josep Agustí, el seu pare Ramon Agustí i el noi capellà del carrer de Beulaigua. Altres tonedors que havien format part antigament de la colla havien estat: el Pere Fadrí de cal Met Fadrí, el Ramon Nofre, el Pinós de la Blava i el Pere Aliguer de Beulaigua. Totes les colles tenien un Capità o cap de colla, que s'encarregaven de contractar i donar a cada casa la jornada que la colla passaria a fer la tosa, així com la distribució dels tonedors, i que a la de Sant Martí eren Ramon Agustí i Andreu Gost. El recorregut variava cada any segons les cases on havien d'anar, de manera que tothom tingués temps suficient per marxar i arribar a muntanya el primer dia de juliol. Començaven, normalment, pel sud i anaven pujant fins a les últimes cases del terme de les Llosses. Algunes de les cases que havien anat a tondre la colla de Sant Martí eren: el Marçal de Prats de Lluçanès; la Coromina, el Prat, Vilatammar, la Caseta, l'Almató de Sant Martí d'Albars; el Vilaró, la Font, Rocadembosc, Solana, Vilartimó, Muntanyola, Tor de l'Espar, la Riba i Monclús de Lluçà; les Heures de la Quar; Anfruns, el Graell, la Vall i el Plans d'Alpens; Puig de Viladonja, Puicercós, Capdevila, les Selles, el Roquer, Pujampí, l'Arboquer, Comià, Vila de Borredà i el Guixer de Matamala, de Borredà - Les Llosses. La colla de Sant Martí d'Albars es va dissoldre entre els anys 1936-1939, principalment per l'aparició d'un nou tipus d'estisores manual que doblava el rendiment de la tosa (MESTRE:1997). | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Quan un tonedor feia una mala estisorada i feia una ferida a l'ovella, de seguida portaven els ungüents que tenia preparats el pastor, la sutjada (oli i sutge) per tal de curar el tall o l'oli de ginebre conservat dins una banya, que tenia un gran poder desinfectant. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 62366 | Farga del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-del-cami-ral | LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006. (inèdit) | V aC-V dC | Jaciment força erosionat. Probablement no té interès museològic, però sí científic. | Es troba situada prop del camí ral de Vic a Berga, en el seu pas entre el nucli de Sant Martí d'Albars i el nucli de Beulaigua, en un petit serradet. Es tractava d'un jaciment on s'hi ha trobat abundants restes ceràmiques de datació encara poc precisa entre els segles II a.C. i I d.C., i alguns fragments de metalls forjats, així com escòries de metall. Aquestes evidències apunten a l'existència de les restes d'un taller metal·lúrgic en aquesta ubicació. | 08225-85 | Sector central del terme municipal | 42.0310600,2.0709500 | 423095 | 4653642 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La localització de les restes de la farga l'ha fet l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, que està realitzant diversos estudis a l'àrea del Lluçanès. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62282 | Vilatammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatammar | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 BOLÓS, J., Atles del comptat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, 2001 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 ORDEIG, R., Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa, Institut d'Estudis Catalans, 1999 PLADEVALL, A., El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, Patronat d'Estudis Osonencs vol. 8, núm. 82-83, 1976</p> | XII-XIX | L'edifici presenta múltiples reformes als murs de càrrega a causa de l'antiguitat d'aquests. Conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | <p>Vilatammar està situada en un punt elevat sobre la vall de la riera Gavarresa, al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions, antiga casa forta medieval, formada per un volum principal de planta rectangular allargada i composada per planta baixa, primer pis i golfes; si bé el desnivell del terreny provoca que a l'extrem nord l'edifici només tingui el nivell de primer pis i golfes i a l'extrem sud hi hagi un nivell inferior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra alternant pedra irregular i carreus treballats, denotant multitud de reformes i ampliacions, i la teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, estan delimitades per carreus treballats i la majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra, si bé també n'hi ha amb maó. La façana principal, orientada a l'est, presenta diverses parts diferenciades fruit de les diverses ampliacions. Al mur de càrrega, modificat multitud de vegades, encara es pot observar algun pany de paret d'antiguitat quasi mil·lenària. Aquests panys, que es troben en el sòcol de la part central i a l'extrem dret de la façana, estan construïts amb carreus regulars ordenats en filades. A l'extrem esquerre, que correspon a l'últim cos ampliat, hi ha dues finestres de desiguals proporcions, emmarcades amb maó i ubicades a nivell de primer pis. La part central de la façana està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles amples i robustes. També a la planta baixa, i a l'extrem esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, la de l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, la del centre emmarcada amb pedra motllurada i la de la dreta, de petites dimensions, emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. A les golfes hi ha dues finestres més, emmarcades amb maó. La part dreta de la façana té només el nivell de primer pis i golfes. Al primer pis hi ha un imponent portal adovellat amb dovelles estretes i esveltes de grans dimensions al que s'accedeix a través d'una escala cantonera de 8 graons de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres de desiguals proporcions emmarcades amb pedra. La façana nord, a la que hi ha annexada la porta de la lliça, que només conserva els brancals, presenta un pany de paret incomplet a l'extrem esquerra, les restes del que podria haver estat una tina a la part esquerra i una comuna amb teulada a una vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i maó al centre. A la part dreta d'aquesta façana es conserva un arcada de pedra, actualment tapiada, que constituïa la zona del forn per coure el pa. La façana oest presenta a la part esquerra dos estrets contraforts que arriben fins a mitja alçada. En el de l'esquerra s'hi pot observar un carreu amb la data de 1767 inscrita. Entre els dos contraforts hi ha dues finestres de nova obertura. De la part central de la façana en sobresurt una comuna de pedra bastida amb carreus de grans dimensions a nivell de primer pis. Sota la comuna hi ha dues petites finestres de nova obertura, a la seva esquerra una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la seva dreta dues finestres: la més propera emmarcada amb pedra treballada i llinda d'arc de mig punt i la de l'extrem dret, pertanyent al cos ampliat a l'extrem dret, emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó amb una fina motllura. A les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades amb maó. En aquesta façana s'observen nombroses diferències en el parament: a la part inferior s'observa un tram amb filades regulars de carreus treballats i la meitat superior està reformada amb maó.</p> | 08225-1 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Vilatammar és una gran masia que conserva, tot i les reformes i modificacions que ha patit al llarg del temps, la disposició de fortalesa dels segles XIV i XV, i el bastiment primitiu i genuí en forma d'unes quantes filades de carreus ben disposats. També conserva l'elegància d'un espaiós arc gòtic interior i una antiga finestra bilobulada reconvertida en porta interior. Les primeres notícies que es tenen de Vilatammar són del 16 de juliol del 956, quan el comte Borrell comprà la propietat de Vilatedmar a un tal Anseredus que la tenia en alou. Estigué poc temps en mans del comte, vist que l'octubre del 964 el comte es vengué l'alou anomenat Teudemar situat al lloc de Garrigós a un tal Giralt. Totes les notícies del segle X que hi fan referència parlen de vendes i traspassos entre particulars, fins a l'any 983, quan fou donat al monestir de Ripoll. Durant el segle XI els senyors de Lluçà es troben com a posseïdors i també hi devien tenir alguns drets, ja que el 29 d'agost del 1051 Sunifred de Lluçà torna a llegar a Ripoll en testament el lloc dit vila Tedmar, entre altres propietats. El llinatge dels Vilatammar es documenta des de 1183 i des de l'any 1230 es troba sempre Vilatammar en domini del Paborde de Palau del monestir de Ripoll. A partir del 1261 en fou una batllia que aglutinava tots els dominis ripollesos de l'indret com el Prat, Orriols, Casals, Taulats d'Olost, etc. El llinatge de Vilatammar es refongué amb el dels Palmerola del castell de la baronia de la Portella, que passaren a cognominar-se indistintament 'de palmerola' i 'de Vilatamar'. Durant el segle XV, els donzells Guillem Ramon de Palmerola i Joan de Palmerola, aquest últim procurador general de les baronies de Pinós i Mataplana, residien a Vilatammar, emplaçament que surt atestat com a castell o casa forta. Els Palmerola foren succeïts pels Alemany i Descatllar, per donació feta l'any 1612 per la Marquesa Ribot i de Palmerola. Consta que també heretaren el mas de la Coromina, a més d'uns delmes de Sant Bartomeu del Grau i de Santa Creu de Joglars. A finals del segle XVII el mas estava en mans de Lluís Alemany i Descatllar, on hi consta una capella dedicada a Sant Miquel - avui en dia inexistent - que l'any 1686 ja estava en estat de ruïna. Per raó de matrimoni, Vilatammar passà a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata (MASRAMON:1990)</p> | 42.0218100,2.0812500 | 423937 | 4652606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) La façana sud correspon a l'últim cos ampliat i presenta un nivell més que a la resta de l'edifici a causa del desnivell. A nivell de soterrani hi ha dues grans arcades d'arc rebaixat de maó sustentades per un pilar de pedra a l'interior de les quals s'hi conserven les menjadores del bestiar. A nivell de planta baixa hi ha una única finestra emmarcada amb maó. Tant el primer pis com les golfes presenten dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó i pedra als brancals exteriors, desplaçades a la part dreta de la façana. Al primer pis l'arcada dreta està tapiada i l'esquerra presenta un gran finestral, a les golfes l'arcada dreta també està tapiada i la de l'esquerra presenta una barana de fusta en mal estat. També és interessant un dels carreus treballats que formen la cantonada entre aquesta façana i la principal, amb la data de 1777 inscrita fins a tres vegades. Davant la façana principal hi havia la lliça, que ja només conserva els brancals d'una de les dues portes que formaven. Aquesta lliça queda tancada a l'est per un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que amb reformes de maó. Resulta destacable el caminet empedrat que dóna entrada a la masia, format per diversos graons de llarg pas que salven el desnivell fins a l'accés principal. A uns metres dels diversos edificis d'ús agropecuari es conserva un pou de pedra que recollia l'aigua de pluja de la masia. La masia de Vilatammar havia constituït en certes ocasions una casa de parada de ramaders que provenien de les muntanyes en direcció a la fira d'Olost i que s' hi aturaven a passar la nit. La masia havia tingut una capella advocada a Sant Miquel que el 1686, en una visita del bisbe de Vic Antoni Pasqual a la parròquia de Sant Martí d'Albars, ja la va considerar com a rònega. Actualment aquesta capella no existeix. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||
| 62283 | Església de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-dalbars | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 Arxiu Municipal de Sant Martí d'Albars, Daños causados en la Iglesia de San Martin del Bas durante el dominio rojo (document solt). MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | L'església parroquial de Sant Martí d'Albars es troba emplaçada a 600 metres a llevant de la carretera que travessa el terme municipal, articulant el nucli de població de Sant Martí d'Albars. És un edifici d'estil barroc-neoclàssic de mitjanes dimensions constituït per una nau i un campanar de torreta i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i arrebossat, deixant a la vista les canonades de pedra de grans carreus treballats i l'emmarcament de les principals obertures. La façana principal amb coronament campaniforme està orientada a l'oest i queda dominada per un gran portal d'arc rebaixat adovellat i brancals de pedra amb fines motllures. A la dovella central hi ha un escut llis de pedra, en relleu. Sobre el portal hi ha una fornícula de quart d'esfera que presenta una repisa motllurada. A la part central hi domina un rosetó de mitjanes dimensions emmarcat amb pedra de fines motllures, i a la part superior s'hi obre un petit òcul també emmarcat amb pedra. De la façana sud arrenca el campanar de torreta que presenta una planta quadrangular i murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb les cantonades diferenciades de grans carreus treballats. La part superior del campanar, reformat modernament, delimitat entre dues impostes de pedra, presenta els murs amb aparell de carreus ordenats en filades regulars i un allargat ull coronat amb arc de mig punt s'obre a cada banda del campanar deixant veure les campanes, situades als ulls nord i sud. En l'ull oest hi ha ubicat un modern rellotge que dóna l'hora als veïns del nucli. Corona el campanar una balustrada de pedra. A la resta de la façana hi destaca una finestra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La banda dreta del campanar queda dominada per un cos que sobresurt perpendicularment amb dos contraforts a la part superior. D'aquest cos en surt una escala de graons de pedra que condueix a la porta d'accés del campanar situada a un nivell superior. La façana est que correspon a la zona de l'absis carrat només presenta una petita finestra a la part superior i dues finestres a la dreta que il·luminen la sagristia, una amb forma d'espitllera i l'altra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La façana nord presenta una teulada a nivell inferior d'una sola vessant i dos estrets contraforts a la seva part superior. S'hi observa una cantonada diferenciada integrada al mur i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell inferior actualment tapiada amb una reixa de ferro forjat, i una finestra a sobre, de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra i protegida amb un estripagats de ferro forjat. S'adossa a aquesta façana la rectoria que s'estén en sentit perpendicular. Antigament, l'església comptava amb dos retaules, el retaule major pintat per Joan Gascó l'any 1527, i un altre pintat per Jaume Gener l'any 1555. Actualment aquests retaules no s'han conservat. | 08225-2 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | L'Església de Sant Martí d'Albars es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà. Inicialment fou una sufragània de Santa Maria de Lluçà i posteriorment en va esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l'actualitat. L'existència de l'església es documenta l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. Sembla que se'n va independitzar a finals del mateix segle X, i l'església va ser refeta al segle XII. Al llarg d'aquest segle, per deixes dels senyors de Lluçà i altres terratinents, passà a dependre en gran part del monestir de Lluçà. El monestir hi tenia una batllia de sac, de la qual depenien els masos del Prat, el Parer, l'Almató i Fumanya. En una llista anterior al 1154, però, ja consta una parròquia de Albers o Albars. Aquest fet es confirmà en un document de l'any 1161 on hi consta la parròquia de 'Sancti Martini de Albars'. L'edifici antic degué perdurar fins al segle XVIII, que fou substituït per l'actual de tipus barroc neoclassicista, situat prop de la rectoria, i que conserva una imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o de la Bona Sort, imatge de tradició romànica. L'església de Sant Martí d'Albars va patir els estralls produïts pel moviment anticlerical dels Republicans. Així ho certifica un document que enumera els danys causats a l'església de Sant Martí d'Albars durant el domini republicà. En aquest document es certifica la destrucció de la pila baptismal, l'altar major, sis altars laterals de fusta, vint-i-quatre imatges (talles de fusta), així com diferents objectes litúrgics i varies pintures antigues sobre taula situades a l'altar de la Mare de Déu de la Bona sort, a les que se'ls hi atribuïa un valors artístic molt alt. És per aquest motiu que cal suposar que els retaules del segle XVI de Joan Gascó i Jaume Gener van ser destruïts en aquesta època. | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tradicionalment el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067); tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62284 | Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumanya | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XIX | Tot i que algunes estructures annexes es conserven en mal estat, com és el cas del femer, el conjunt està en general ben conservat amb l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La masia de Fumanya està situada al sud-oest del nucli de Beulaigua, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un masia de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, i bastida parcialment sobre roca natural. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i en alguns panys de paret. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, fruit de l'ampliació d'un cos a la banda meridional. La façana principal, orientada a l'est, presenta al centre de la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb grans dovelles i amb dos graons semicirculars d'accés. El portal està flanquejat per dues espitlleres. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, les dues finestres centrals són amb pedra bisellada. Tres finestres presenten ampit motllurat. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és de majors dimensions i mostra una data inscrita a la llinda: 1632. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra motllurat. Davant la façana principal un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari (pallissa i coberts) tanquen la lliça i una era enrajolada amb dues grans portalades. Segons fonts orals, la gran llinda de la portalada principal de la lliça tenia una data inscrita corresponent a finals del segle XVII. La façana nord presenta un sòcol amb filades de pedres regulars de mitjanes dimensions força erosionades. A la planta baixa hi ha tres petites obertures, destaca la central emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una a cada extrem de la façana emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra moltllurat. A la part dreta de la façana, hi ha un cos que forma part d'una ampliació a la façana oest. Presenta un portal a nivell de planta baixa que conserva un brancal de pedra treballada i una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, parcialment tapiada. La façana oest presenta un cos de teulada d'una vessant que ocupa tot el parament. A la part central hi ha un porxo sustentat per un pilar de maó i una columna de pedra, formada per tres peces, i amb una base i capitell llisos. Sota la zona porxada s'hi obre un portal de petites dimensions adovellat. A la part dreta hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Destaca la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud presenta un nivell més, causat pel desnivell. Al nivell inferior hi ha tres portals emmarcats amb brancals i llinda de pedra treballada, i sobre els portals, a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues arcades geminades d'arc rebaixat emmarcades amb brancals, coronament i pilar central de pedra, el qual està decorat amb una fina motllura i una inscripció no desxifrada. Les arcades estan reformades amb maó, deixant tres finestrals a cada arcada separats per columnes de maó. A la dreta de les arcades hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Les golfes presenten una part del parament reformat amb maó i una gran arcada central emmarcada amb brancals de pedra i coronada amb arc de maó a plec de llibre que descansa sobre una imposta de fina motllura. A la dreta destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part esquerra de la façana correspon al cos adossat a la façana oest. Presenta tres obertures en sentit vertical, i destaca la superior, una antiga finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en balcó. A la part del davant de la façana sud hi ha un femer cobert amb volta de canó. | 08225-3 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Fumanya, esmentada també com a Fuymana, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en què apareix Fumanya a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. També apareix la masia documentada en el fogatge de 1553 en la parròquia de Sant Martí d'Albars. | 42.0277700,2.0557200 | 421831 | 4653291 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Algunes estructures agropecuàries de la masia (la pallissa i els coberts) presenten pilars amb maons de grans dimensions fets a la teuleria de Fumanya. Altres pilars són de pedra bisellada i s'hi pot observar, en alguns, una decoració geomètrica al capdamunt. Segons l'IPA hi ha una llinda amb la data de 1700 que no s'ha localitzat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62285 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-1 | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | S'ha restaurat el volum principal i el cobert adossat. També s'ha ampliat i restaurat l'antic cos que formava la galeria. | Cal Met està situat al nord del terme municipal, a la part oriental de la carretera BV-4342, prop de les masies de cal Pusquies i l'Almató. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i un volum annexat perpendicularment que constituïa l'antic cobert, actualment habilitat com habitatge. Els dos volums han estat restaurats recentment i la majoria de les obertures han estat reformades amb brancals de pedra moderna i llindes de pedra i fusta. Presenten murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1809 a la llinda. A la dreta de la porta hi ha una finestra de pedra treballada amb un arc rebaixat de maó integrat al mur a la part superior. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit modern de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha dues arcades que corresponen a la galeria del cos adossat a la façana sud-oest. La façana sud-oest, de moderna construcció, es va ampliar amb un cos que presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dos grans finestres. A la part superior tres grans arcades d'arc de mig punt formen la galeria moderna. La façana nord-oest presenta tres finestres de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres de pedra bisellada al primer pis, amb ampits de nova construcció. La part dreta correspon al cos de la façana sud-oest i presenta una finestra a la planta baixa i dues petites arcades al primer pis. La façana nord-est presenta un cos annexat que cobreix la meitat de la façana. A la part esquerra, que queda descoberta, s'hi poden observar dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis emmarcades amb pedra treballada i protegides amb reixes de ferro forjat. | 08225-4 | Sector nord del terme municipal | Cal Met es basteix al peu de camí ral de França que li passava, antigament, per davant de la façana principal, en una època de creixement demogràfic tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, en la qual també s'edifiquen les cases del carrer de Beulaigua. Segons la data que es troba inscrita en el portal d'accés principal, cal Met es pot considerar una masia de principis del segle XIX. | 42.0567300,2.0722200 | 423231 | 4656491 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Prop de la casa hi passa el camí ral de França que va de Santa Creu de Jotglars a Santa Eulàlia de Puigoriol. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62287 | Cal Pusquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pusquies | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Cal Pusquies es troba situada prop de la masia de Torrents, al nord del nucli de la Blava, al peu de la carretera principal que travessa el municipi, a la banda de ponent. Es tracta d'una casa bastida parcialment sobre roca natural, de petites dimensions. Està formada per planta baixa i un pis i construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra presentant cantonades diferenciades de pedres treballades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres que el flanquegen també emmarcades amb maó. Sobre el portal hi ha una placa amb les inicials SB i l'any 1916. La mateixa disposició d'obertures es troba al primer pis, amb un balcó central i una finestra a cada costat, totes elles emmarcades amb maó. A la part esquerra de la façana s'estenen estructures agropecuàries, la quadra de les vaques i la pallissa. Al davant hi ha l'antiga era sobre roca natural. A la façana est hi predomina un pou de pedra de mitjanes dimensions annexat a la part esquerra de la façana. A la resta de la façana hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes elles emmarcades amb brancals i coronament de maó. A la façana nord hi ha un cobert adossat de nova construcció i no presenta cap obertura. A la façana oest s'hi adossen diverses estructures agropecuàries, amb teulades d'una sola vessant, que deixen entreveure sols una finestra a nivell de primer pis emmarcada amb maó. | 08225-6 | Sector nord del terme municipal | Cal Pusquies és una masia que per la seva tipologia i per l'estil dels emmarcaments de les obertures amb maó podria considerar-se del segle XIX. Tot i així, una placa de ceràmica situada sobre la porta principal té inscrit l'any 1916, situant-la a principis del segle XX. | 42.0525200,2.0683000 | 422902 | 4656027 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 62288 | Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nofre | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVII-XVIII | La teulada ha estat restaurada | Cal Nofre està situada al nucli de la Blava, prop de la carretera BV-4342. Es tracta d'una antiga masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular i composada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus regulars a les cantonades. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, denotant una ampliació de la casa al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures a la planta baixa. Destaca el portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A cada extrem hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, la de l'extrem dret és pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres. Són rellevants les dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de sobre el portal amb data inscrita de '16 IHS 94' i una creu sobre la 'H'. A les golfes hi ha tres finestres de similars dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La façana oest presenta una petita finestra oberta dins un gran carreu a la planta baixa. La façana nord mostra diverses obertures a la planta baixa disposades irregularment. Al primer pis hi ha cinc finestres entre les que en destaquen tres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de '17 IHS 22' i una creu sobre la 'H'. També es pot observar un desaigua de pedra a la part central. Les golfes presenten tres finestres d'iguals dimensions amb ampit, brancals i llinda de monòlits de pedra. A la façana est hi ha una estructura porxada adossada coberta amb teulada d'una vessant. A nivell de golfes s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A uns metres de la façana est hi havia una pallissa que constituïa part de l'estructura agropecuària de la masia, i que actualment s'ha reconvertit en habitatge. | 08225-7 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Cal Nofre és una de les masies més antigues que formen part de l'agrupació de cases del nucli de la Blava. Bastida al peu del camí ramader, conserva dues llindes datades que situen la seva edificació durant els segles XVII i XVIII, una del 1694 i una altra de 1722, aquesta última formant part d'una reforma i ampliació de la casa. | 42.0451200,2.0699700 | 423031 | 4655204 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62289 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-1 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | Es conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Les Vinyes forma un conjunt arquitectònic composat per la masia de les Vinyes, la pallissa i la masia de les Vinyes Xiques. El conjunt està situat al nord-oest del nucli de la Blava prop del límit del terme municipal. La masia de les Vinyes és un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa, un pis i golfes, i bastit amb maçoneria de pedra irregular amb carreus de pedra treballada a les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, es troba tancada per dues grans estructures agropecuàries adossades a cada extrem formant un estret passadís d'accés, tipus lliça, que tanca amb un portal principal emmarcat amb brancals de pedra i gran llinda de fusta. A la façana hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la inscripció '17 IHS 54' i una creu de caravaca sobre la 'H', i una abreviació a la part inferior formada per dues lletres 'VA'. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de forma triangular format per dues lloses de pedra. A la dreta del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits. Al primer pis hi ha dues finestres, destaca la de sobre el portal emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat. A la llinda hi ha la data 'MDCCLIV'. A les golfes i al nivell de sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. La façana sud presenta un cos adossat perpendicularment que s'allarga a la façana est corresponent a una estructura d'ús agropecuàri, i que mostra un portal d'arc rebaixat coronat amb maó. La resta de la façana presenta una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres obertures: un balcó i dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures que el primer pis, hi ha tres petites finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana oest presenta a la plana baixa una finestra coronada amb maó pla. Al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta amb pedra bisellada i la de l'esquerra protegida per una reixa de ferro forjat. A les golfes i a sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. Uns metres endavant hi ha les corts construïdes amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana nord forma un queixal a causa d'un cos que sobresurt. A la banda oest d'aquest queixal hi ha dues finestres, una a la planta baixa protegida amb reixa de ferro i una al primer pis emmarcades amb monòlits treballats. A la banda nord del cos hi ha quatre finestres: una a la planta baixa emmarcada amb monòlits treballats i protegida per un estripagats de ferro forjat; dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, i la data de '1718' inscrita a la llinda; i una finestra a les golfes emmarcada amb monòlits bisellats i ampit motllurat. Es perllonga la façana cap a llevant sobresortint de la façana est amb una estructura d'ús agropecuàri on hi destaquen dues finestres amb ampit rodó de pedra. A la part oriental de la masia hi ha la pallissa, de dos pisos, construïda amb maçoneria de pedra i un pilar central d'obra, que tanca l'era de roca natural i la masia de les Vinyes Xiques. Aquesta és una casa de mitjanes dimensions construïda amb maçoneria de pedra i reformes de maó. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, i una distribució força simètrica de les obertures les quals estan majoritàriament emmarcades amb maó. A la façana principal, orientada al sud, hi ha un gran portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció 'Ano 1863'. Les sis finestres de la façana estan emmarcades amb maó. A les golfes hi ha un porxo, amb barana de fusta, que ocupa la part central i orienta. | 08225-8 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de les Vinyes es troba documentada l'any 1052, quan un tal Fruia dóna a Ripoll el mas de les Vinyes, situat dins la 'vil·la d'Orriols'. Les Vinyes, per tant, pertanyia al monestir de Ripoll, principal senyoria alodial de l'actual terme de Sant Martí d'Albars. També surt documentada com 'lo mas Vinyes' en el fogatge de 1553 a la parròquia de Sant Martí d'Albars. La seva evolució al llarg del segle XVIII, amb reformes i remodelacions, es reflecteix en les dates que apareixen inscrites a les llindes d'algunes obertures com la de 1718 en una finestra i la de 1754 en el portal principal. | 42.0579800,2.0650800 | 422642 | 4656637 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A uns metres al sud-oest de la masia hi ha un pou de glans i uns metres al nord de les Vinyes xiques una estructura que no s'ha identificat el seu ús amb murs de pedra i porta principal amb brancals de pedra treballada parcialment derruïda. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62290 | L'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalmato | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVIII | La masia conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | L'Almató està situat a l'extrem nord-est del terme municipal, prop de la carretera BV-4342 i als peus de l'antic camí ramader. És una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular; consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, i la teulada és de doble vessant. A la façana principal, orientada al sud-est, destaca a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada a la llinda i treballada als brancals. A l'esquerra hi ha una porta de nova obertura i a la dreta una finestra emmarcada amb monòlits treballars i una decoració semicircular a la llinda. Al primer pis trobem tres grans finestres, totes emmarcades amb pedra motllurada, les de l'extrem amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia i la central, amb la inscripció: 'IOSEPH ALMATO ME FECI', junt amb una creu amb basament dins de la qual hi ha la data de 1738 a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre de tres obertures emmarcades amb maó, les laterals d'arc de mig punt i la central d'arc rebaixat. També destaca un carreu situat a l'extrem dret de la façana, decorat amb motius geomètrics en relleu. La façana nord-est presenta tres obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, una finestra de nova obertura i una finestra apaïsada emmarcada amb dos carreus treballats. Al primer pis hi ha quatre grans finestres i una, de menors dimensions, de nova obertura. Les tres de la part dreta estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la de l'extrem esquerre està emmarcada amb pedra motllurada, amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia. A les golfes hi havia originalment dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La de la dreta conserva l'ampit motllurat i la de l'esquerra s'ha reconvertit en balcó. A l'extrem superior de la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest està dominada per una estructura de pedra amb teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment fins a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, i dues finestres de nova obertura, una a cada costat de l'estructura. Al primer pis, just a l'esquerra de l'estructura, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada amb un data inscrita a la llinda de la que només es reconeixen les xifres '1-39'. A les golfes trobem una única finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta de l'estructura s'observen diversos forats a la paret que podrien correspondre a l'antic embigat d'una construcció annexa. La façana sud-oest presenta a la planta baixa i d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un arc de lloses a plec de llibre integrat al mur just a sobre, una volta de maó tapiada i dues finestres amb les llindes bisellades, els brancals de pedra i reformes de maó. Al primer pis trobem quatre grans finestres amb tres de menors dimensions entre elles. Les dues finestres centrals i la de l'extrem esquerre estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, algun dels quals força desgastat; l'arc de descàrrega de maó sobre la llinda i la de l'extrem dret està emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Les dues dels extrems tenen carreus als brancals compartits amb els de la cantoneres de la masia. A les golfes hi ha dues úniques finestres, emmarcades amb pedra bisellada, ampit motllurat i arc de descàrrega de maó sobre la llinda. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura d'ús agropecuari de pedra amb reformes de maó, amb teulada de doble vessant i diverses obertures emmarcades amb pedra. | 08225-9 | Sector nord del terme municipal | La masia de l'Almató, bastida al peu del camí ramader, fou una de les cases de parada de pastors i ramats transhumants que discorrien pel terme municipal de Sant Martí d'Albars. L'Almató es troba documentada al 1287, quan consta sota el domini de la catedral de Vic. Al segle XV, però, es troba sota domini del Priorat de Lluçà. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix Almató formant part de la batllia de Santa Eulàlia de Puigoriol. Al llarg del segle XVIII es produeix una remodelació de la masia tal com ho demostra la data de 1738 inscrita a la llinda de la finestra principal del primer pis on també hi consta la inscripció 'IOSEPH ALMATO ME FECI'. Com sol passar a moltes nissagues importants, el nom de la casa i el de la família propietària coincidien. La família Almató estava formada per gent molt culta, amb una bona formació acadèmica. En Salvi Almató, cabaler de nissaga, va estudiar medicina a la universitat de Cervera. Va contraure matrimoni amb una cerverina de família també pagesa i força adinerada. Després de casar-se, en Salvi i la seva muller Antònia Ribera, van anar a viure al poble de Sant Feliu Sasserra, on ell s'establí com a metge. Fruit del matrimoni nasqueren sis fills, quatre noies i dos nois. L'hereu, en Salvi Almató i Ribera, estudià medicina igual que el seu pare, i és considerat el creador de l'Escola Catalana d'Homeopatia. L'altre noi, en Pere Almató Ribera, nascut el dia 1 de novembre de 1830, va cursar carrera eclesiàstica. Professat com a frare dominic se'n va anar de missioner a Tonkín on morí decapitat el dia 1 de novembre de 1861. L'any 1906 fou beatificat com a màrtir del Tokín i el 19 de juny de 1988 va ésser canonitzat pel papa Joan Pau II, com a Sant Pere Almató, màrtir de la fe cristiana (TORRES:2003). | 42.0548200,2.0747300 | 423437 | 4656277 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Davant la façana principal trobem diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen un pati. Majoritàriament estan construïdes amb pedra, algunes compten amb dos pisos i tenen les obertures emmarcades amb pedra, en alguns casos, i maó, en altres. En destaca especialment una volta de canó de pedra de grans dimensions, situada davant la façana principal. Al voltant de la masia es troben altres elements d'interès com la font de l'Almató, descrita en una fitxa individual, o una bassa als peus de l'antic camí ramader, situada uns metres al nord-est de la masia. En la part interior d'una de les portes de la planta baixa, es conserva un element en relleu esculpit a la part inferior de la llinda. Es tracta d'una creu en relleu amb la part inferior dentada.L'Almató és coneguda oralment pels habitants de la zona com 'l'Aumató'. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62291 | Cal Benet de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-de-sant-marti | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | Es conserva l'estructura original tot i que s'han modificat algunes obertures. | Cal Benet està situat al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de petites dimensions, de planta rectangular format per planta baixa i un pis. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret, amb la data inscrita de 1808, i una creu intercalada. Sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega amb lloses a plec de llibre. A l'esquerra hi ha una petita cavitat amb repisa i coronada per un monòlit d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres situades als extrems de la façana. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat perpendicularment. A la façana nord-est hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis, totes elles emmarcades amb pedra de moderna construcció. Antigament hi havia un antic portal tapiat per on entraven les carretes. | 08225-10 | Sector sud del terme municipal | Cal Benet va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0268000,2.0695100 | 422971 | 4653171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al costat s'hi ha bastit un habitatge de moderna construcció. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62292 | La Torre del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-baro | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Tot i ser un edifici inacabat, l'edifici es conserva tal com es va construir, exceptuant algunes obertures que s'han tapiat. | La Torre del Baró està situada dins del nucli de Sant Martí d'Albars, uns metres al sud-oest de l'església de Sant Martí d'Albars i al davant del punt on comença el corriol que condueix a la font de cal Blanc o de Sant Martí. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, format per diversos volums adossats, de diferents alçades, formant una planta de 'L'. Originalment, va ser projectat com un gran edifici de planta quadrada amb quatre torres quadrades de major alçada las extrems. Del projecte, però, només se'n va acabar realitzant una part, que correspon a l'edifici actual. Aquest està format per planta baixa i dos pisos, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la porta principal. La resta d'obertures estan emmarcades amb maó. Les teulades són a quatre vessants en la torre de l'extrem nord i de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, en els altres dos cossos dedicats a habitatge. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres parts diferenciades que corresponen al volum central i a les dues torres adossades als extrems. El volum central presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats. A banda i banda hi ha una finestra emmarcada amb maó vist que forma senzilles motllures. El primer i segon pis d'aquest volum estan construïts amb maó i formen dues galeries. La del primer pis està formada per tres grans finestrals, delimitats a banda i banda per pilars dobles de maó. La galeria del segon pis, de menors dimensions, està formada per sis obertures separades per pilars de maó. A banda i banda del volum central trobem les torres que ocupen els extrems. Són pràcticament simètriques, tot i que la de l'extrem dret és de major alçada i teulada a quatre vessants, i la de l'esquerra comparteix alçada i teulada amb el volum central. Les dues torres, que sobresurten lleugerament del volum central, presenten una idèntica tipologia de finestra que es repeteix a la planta baixa i el primer pis. Són finestres està totalment emmarcades amb maó, formant una separació a la part superior i un pilar al mig de la part inferior, de manera que queda dividida en tres parts. Tant a la part superior com a l'inferior el maó està col·locat formant senzilles motllures, entre les que es compta una línia que ressegueix tota la part superior de la finestra, a mode de guardapols. A la torre de la dreta trobem dues finestres d'aquest tipus a la planta baixa i dues més al primer pis. Al segon pis hi ha tres esveltes obertures separades per pilars de maó que formen una galeria. A la torre de l'esquerra es repeteix la mateixa distribució, tot i que la galeria del segon pis és de menors dimensions i les dues finestres de l'extrem esquerre estan tapiades. La façana nord-est presenta també tres parts, tot i que la part dreta, a on hi hauria d'haver una torre, està ocupada per un volum d'un sol pis. La part de l'esquerra, que correspon a la torre, presenta una distribució idèntica a la façana principal, tot i que la finestra esquerra del primer pis està tapiada. La part central de la façana, formada només de planta baixa, presenta una porta de nova construcció a l'esquerra i una finestra emmarcada amb maó a la dreta. El volum de la dreta presenta únicament dues obertures emmarcades amb maó, la de l'esquerra de les quals de grans dimensions. La façana nord-oest, parcialment recoberta d'heura, presenta només dos volums. El de l'esquerra amb dues finestres emmarcades amb maó i el de la dreta sense obertures. La façana sud-oest presenta a la dreta una de les torres, d'idèntica distribució a la façana principal, tot i que la finestra de la dreta de la planta baixa està tapiada. En aquesta torre, però, hi ha una planta inferior a causa del desnivell del terreny, a nivell de soterrani, amb una porta emmarcada amb maó i fusta i una estructura annexa de maó i teulada a una vessant. | 08225-11 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | La Torre del Baró va ser construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El projecte inicial era un edifici de reminiscències modernistes format per quatre torres situades als quatre extrems i un edifici central amb pati interior. Del projecte inicial només se'n va construir una petita part. | 42.0273100,2.0732000 | 423277 | 4653224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) A l'esquerra de la torre s'observa el que hauria estat el pati interior del projecte amb quatre torres, actualment obert. S'hi observa un cos a la part esquerra amb volta de canó de maó i un cobert amb pilars de maó al centre, a més de la façana posterior dels diversos volums que formen la façana principal. Les torres que haurien de tenir adossats altres cossos de major altura, no presenten cap obertura als murs interiors i el volum central en presenta cinc, totes emmarcades amb maó. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62293 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-6 | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XVIII | Tot i comptar amb diverses obertures reformades, l'edifici conserva l'estructura i bona part dels elements arquitectònics originals. | El Prat està situada en una zona de camps a pocs centenars de metres de la riera Gavarresa, en el cantó de llevant d'aquesta, i al sud del pont medieval de Sant Martí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta pràcticament quadrada format per planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures annexes d'ús agropecuari, algunes de les quals estan adossades a l'habitatge. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat en tres de les quatre façanes, i amb carreus treballats envoltant la majoria d'obertures i delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una estructura adossada a l'esquerra i una estructura que sobresurt a la dreta. A la planta baixa hi ha dues finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a cada extrem. Al centre trobem dos portals reformats emmarcats amb maó als brancals i un petit contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb llinda de pedra bisellada, una finestra que conserva trams de brancal bisellat i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest està dominada per una estructura amb teulada d'una vessant que sobresurt al centre fins a nivell de primer pis. A la planta baixa, l'estructura forma un cobert sustentat per un pilar de pedra i al primer pis forma una eixida amb barana de pedra amb un acabament motllurat, sustentada per un pilar de pedra bisellada. A l'esquerra de l'estructura hi ha dues finestres de nova obertura a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Dins l'estructura hi ha una finestra de nova obertura a la planta baixa i una porta emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Sobre l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, a nivell de golfes. A la dreta de l'estructura trobem fins a cinc obertures entre les que destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La façana sud-oest presenta una estructura de pedra i maó adossada perpendicularment a la part inferior. Només s'hi observen dues obertures, una reformada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. A uns metres davant d'aquesta façana hi ha l'era empedrada que queda delimitada per la pallissa, descrita en una fitxa individual. La façana sud-est també presenta una estructura adossada a la part inferior. S'observa un porxo amb barana de fusta sustentat per un pilar de pedra a nivell de golfes i dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. De totes les estructures que envolten l'edifici en destaca una finestra de l'estructura adossada a l'esquerra de la façana principal, amb decoració d'arc conopial a la llinda i una espitllera de reduïdes dimensions a sota; el pou de pedra situat a uns metres de la façana principal i la pallissa. | 08225-12 | Sector sud del terme municipal | La masia del Prat es troba documentada al segle XIII, quan un tal Bernat de Prat al 1230 confessa tenir el seu mas en domini del monestir de Ripoll. El mas deuria passar algun entrebanc, ja que el 1259 en Ripoll de Prat es compromet a reedificar-lo i a tornar-lo a inscriure en la llista de focs. El 1384 l'hereu, Pere, ven a Joan Sunyera de Perafita el mas Sanies de munt (la Casanova de la Tria actual) pel preu de 30 lliures barceloneses i deixa constància que el domini alodial d'aquest mas és del cambrer de Sant Joan de les Abadesses. El 1418 Berenguer de Prat, hereu, compra al ciutadà de Vic Jaume Sariera el mas Trullàs, de Perafita. Durant tota l'època medieval consta que el mas estava adscrit al domini de Ripoll, però el prior del monestir de Lluçà també hi devia tenir algun dret, per tal com al segle XV un tal Francesc de Prat, de Sant Martí, li'n fa reconeixença (MASRAMON:1990) El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix el Prat formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553 de la parròquia de Sant Martí d'Albars. En un document sobre l'heretat de Joan Prat Reixach, del mas Prat de Sant Martí d'Albars, de 1696-1698 hi consta la propietat dels masos la Caseta i Serrarols. L'any 1771 va ser concedit al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, el títol nobiliari que la Baronia de la Blava. Tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 42.0238900,2.0767200 | 423564 | 4652841 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62295 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-16 | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars | XVII | Conserva l'estructura, la teulada i la majoria de murs originals, observant-se petites reformes en algunes obertures i panys de paret. | La Caseta està situada en un punt elevat sobre una plataforma de roca natural, uns metres a l'oest de la carretera BV-4342 i uns centenars de metres al sud de la Blava. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant del volum central, que tanquen una lliça a la part nord-oest del conjunt. El volum central, així com bona part dels adossats, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenta carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta en la seva part central un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta trobem una finestra de nova obertura i un cos que sobresurt que correspon a l'eixida de la façana sud, bastida amb maó en la meitat superior. A la part esquerra de la façana s'hi troba únicament una finestra, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i actualment tapiada. Davant d'aquesta part esquerra hi ha la lliça, delimitada per diverses estructures d'ús agropecuari al davant i als laterals, quedant situada la porta de la lliça, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta, a pocs metres a l'esquerra de la porta principal de l'habitatge. La façana sud, fruit d'una ampliació del volum central, està composada per diverses grans obertures. La part dreta, construïda totalment amb pedra, presenta una gran obertura a la planta baixa i una gran eixida sustentada per un pilar de pedra al primer pis. La part esquerra, construïda parcialment amb maó, presenta també una gran obertura a la planta baixa i una porta a nivell de primer pis, situada en un pany de paret de maó. La façana est està situada sobre la balma que forma la plataforma de roca sobre la que es troba la masia. A la part esquerra, a on sobresurt una estructura amb teulada a una vessant que correspon al galliner, la façana fa un queixal a on destaca una finestra emmarcada amb pedra treballada que dóna a l'eixida de la façana sud. A la dreta del galliner s'obre un pati posterior de la masia amb accés només des de l'interior de la casa. Aquest pati, delimitat per un mur de pedra sobre la mateixa balma, és de forma allargada i recorre la façana est. En aquesta façana hi ha diverses obertures, entre els que destaquen dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a nivell de primer pis i una porta i una finestra amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa. La façana nord queda totalment oculta darrera diverses estructures d'ús agropecuari, entre les que destaca la pallissa de pedra, situada a l'extrem nord del conjunt. | 08225-14 | Sector central del terme municipal | La Caseta apareix documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la Caseta. Modernament, havia estat casa de parada dels pastors i ramats transhumants que discorrien pel camí ramader. Segons fonts orals, tancaven el ramat a la lliça. | 42.0397200,2.0686100 | 422912 | 4654606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 133,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc