Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62348 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-28 | XIX-XX | La documentació es troba col·locada en caixes classificadores, tot i que la major part es troba apilada sense cap tipus de protecció. S'han detectat problemes d'humitat i pols. | L'arxiu Municipal es troba ubicat al primer pis de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars, en una petita habitació que dóna llum natural. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. La documentació no es troba ni classificada ni ordenada i, per tant, s'hi barregen llibres de fons municipals, llibres d'inventaris, llibres d'actes, registres d'edificis i solars, llibres de caixes, correspondència i jutjat, registre civil, pressupostos i actes municipals, rendes i exaccions, cens electorals, etc. | 08225-67 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Seria interessant sol·licitar l'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal al Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62363 | Arxiu fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Sant Martí d'Albars. Es troben conservades en format digital i presenten una cronologia que, bàsicament, abasta el segle X)X. La temàtica és variada i s'hi poden observar activitats domèstiques, agrícoles i de la vida quotidiana com rentar la roba al riu, la matança del porc, recollida de llet amb carro, les feines del camp (segar i batre); grups d'escolars de l'escola de Sant Martí; processons i primeres comunions; el mercat de Sant Martí d'Albars; l'equip de futbol de mitjans de segle XX; grups d'excursionistes, etc. | 08225-82 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | El recull de fotografies antigues es va fer en motiu de la celebració dels 1.100 anys d'història de la parròquia de Sant Martí d'Albars, que es celebrà el 2005 i en la qual es va editar un llibre titulat 'Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som'. | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62336 | Cal Ferrer de Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-beulaigua | XVIII | Tot i algunes ampliacions en la part est, l'edifici conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | Cal Ferrer de Beulaigua és l'última casa situada al nord del nucli de Beulaigua al costat del camí ral de França i el camí ramader que creua el terme municipal de nord a sud, i prop del tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular i amb carreus a les cantonades, una d'elles integrada al mur a causa d'una ampliació a la banda oriental. La façana principal orientada al sud-oest, presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal a la dreta, de menors dimensions, emmarcat amb pedra treballada reconvertit en finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra reconvertida amb balcó. A les golfes, situada sobre el balcó, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part de la dreta hi ha un cos annexat de teulada a una vessant a nivell inferior que presenta una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta nivell de primer pis i golfes. A la part baixa s'hi observa una antiga obertura amb arcada, tapiada amb grans carreus, amb un desaigua de pedra a la part inferior. La façana nord-est hi ha un pou circular construït amb pedra i d'1,70 metres d'alçada. Presenta nivell de primer pis i golfes, amb una obertura per planta. Al nivell de primer pis hi ha un estret portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la part de l'esquerra, que pertany al cos adossat a la banda oriental, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est pertany al cos adossat i presenta un queixal. A la part esquerra de la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, i a la part dreta, endinsant-se en el queixal hi ha un porxo al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals bisellats a la planta baixa. | 08225-55 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | Cal Ferrer de Beulaigua va ser suposadament la primera casa a bastir-se al costat del camí ramader i camí ral de França a la zona on avui en dia hi ha el carrer de Beulaigua. El nom de la casa clarament ens indica l'ofici que s'hi desenvolupava i per tant podem suposar que era una de les cases que ferraven els animals dels traginers al llarg del camí ral que es dirigia a França. Algunes persones grans del nucli recorden que les cases de Beulaigua havien de pagar censos a cal Ferrer. Tot i no tenir cap data de referència es pot considerar cal Ferrer com una casa del segle XVIII. | 42.0315300,2.0659500 | 422682 | 4653699 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa, a uns 70 metres al nord-est, es troba el tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62367 | Cal Fadrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fadri | XIX | Es conserva l'estructura i les obertures originals de l'edifici. | Cal Fadrí és un antic hostal, actualment habitatge, situat a l'entrada del nucli de Beulaigua. És la primera casa que es troba entrant a Beulaigua, ja que està ubicada a l'extrem sud-est del nucli. Es tracta d'una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment s'ha unit amb l'habitatge adossat a la seva esquerra, cal Joan. És un edifici de tipologia urbana, de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada, com a la resta del carrer de Beulaigua, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La part que correspon a l'antic hostal, que aproximadament és la meitat dreta de la façana actual, presenta una composició pràcticament simètrica amb dos obertures per planta exceptuant la planta baixa, ocupada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, on hi ha la data de 1800 amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat i a les golfes s'hi observen dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada. | 08225-86 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar. Deixant de banda cal Ferrer de Beulaigua, més antiga i situada al nord de l'actual nucli, cal Fadrí va ser la primera casa construïda al carrer de Beulaigua, tal com ho indica la seva situació, a l'entrada del nucli, i la data que té inscrita a la llinda del portal principal, la més antiga de les que es conserven a Beulaigua. D'aquesta manera, podríem considerar que el nucli de Beulaigua neix amb l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, un hostal que s'emplaçava als peus del camí ramader i ral per a donar aixopluc als traginers i pastors que hi transcorrien. A partir de l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, amb el constant pas de traginers i ramats transhumants que tenien una returada a uns metres de cal Fadrí, van anar sorgint, al llarg del segle XIX, les diferents cases que actualment encara formen el nucli o carrer de Beulaigua. | 42.0300700,2.0651700 | 422616 | 4653538 | 1800 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62356 | Aplec de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-salselles | <p>REIXACH, R., Molta gent al recuperat aplec organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 55, 14 de juny de 2002 REIXACH, R., Gran èxit de participació a l'aplec de Salselles, en la segona edició, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 79, 23 de maig de 2003. TORRES, J., Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí, Solc, 2002</p> | Els darrers anys gaudeix de gran participació | <p>L'aplec de Salselles es celebra actualment l'endemà de Sant Isidre, tot i que antigament s'havia celebrat el dia de Sant Marc. Tradicionalment els parroquians de Sant Martí d'Albars es desplaçaven en processó fins a Salselles - municipi actualment depenent de Borredà - amb la finalitat de demanar a la Mare de Déu pluja i protecció dels sembrats, bones collites i contra temporals i pedregades. Els veïns sortien de la parròquia a les set del matí i es trobaven tots al nucli de la Blava per emprendre el camí. Passaven per cal Mercader, les Vinyes fins a les Darreries on es començava a dir el rosari. Es continuava el camí cap a Tiratemples i anaven a sortir prop del Castió, passant per sota Muntanyola. Es travessava la carena i es passava prop de Viladeures dins arribar a Salselles. En arribar a Salselles s'esmorzava una mica i es deien dues misses, concelebrades pels rectors de Salselles i de Sant Martí. Al sortir de l'església hi havia, vora la porta, dues administradores de la Mare de Déu del Roser que venien flor de marduix o roselles a punt d'esclatar. Els nois es solien posar les flors al trau de l'americana o de la camisa. Més tard la gent anava a dinar prop de la font de Salselles, que es troba prop del cementiri, i algun pastor o pagès que portava acordió o violí, amenitzava el dinar. A la tarda es reprenia el camí de tornada (TORRES:2002). Avui en dia, l'aplec, organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, s'inicia amb una caminada popular que inicialment resseguia l'antic traçat que els parroquians feien per anar a Salselles i que s'ha variat últimament: es surt de l'església de Sant Martí d'Albars i es dirigeixen a l'església de Salselles passant per Serrarols, la Font, la Casanova del Castell i Viladeures. Un cop allí es celebra una missa, s'organitza un dinar popular i en acabar el ball clou la festa.</p> | 08225-75 | Església de Salselles. Salselles. Borredà | <p>L'aplec de Salselles es va recuperar l'any 2002 després de més de trenta anys sense celebrar-se. Organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, i inscrit des de la seva recuperació al cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès, l'aplec ha suposat la trobada de veïns de la zona i la recuperació d'una tradició que any rere any acull més participants. En un temps passat, la Verge de Salselles havia estat la patrona del Lluçanès, i totes les parròquies de l'arxiprestat d'Olost anaven el dia de Sant Marc en processó a pregar a Santa Maria de Salselles. Aquesta Mare de Déu era protectora dels sembrats i se l'advocava per aturar temporals de mala aigua, pedregades. També s'encomanaven a la Mare de Déu de Salselles els casats, fadrins i donzelles; era advocada especial de les parteres, perquè era creença popular que una novena de la Mare de Déu de Salselles donava bon cabal de llet, i feia créixer els nadons sans i forts (TORRES:2002).</p> | 42.0277595,2.0741331 | 423355 | 4653273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62349 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-16 | XIX-XX | La documentació es conserva dins un armari de fusta, a la planta baixa de l'edifici. S'hi ha detectat problemes d'humitat. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí d'Albars es troba ubicat a l'església de Santa Creu de Joglars. L'arxiu conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament des de inicis del segle XIX fins a l'actualitat. Només un llibre data del segle XVII i un altre s'inicia al segle XVIII. La documentació és la següent: 5 volums de Baptismes (des de 1852) 1 volum de Confirmacions (des de 1829) 2 volums de Matrimonis (des de 1857) 2 volums de Defuncions (des de 1887) 1 volum de Testaments (1898) 1 llibre de la Capella i administració de Sant Isidre, de l'església parroquial de Sant Martí del Bas (1685) 1 llibre de visites (1720 - 1999) 3 llibretes d'obra de l'església (administració parroquial) (des de 1939) 1 llibre de consueta (1946) 1 llibre de misses parroquials (des de 1944) 1 'De statu animarum' (1960)</p> | 08225-68 | Església de Santa Creu de Joglars. Santa Creu de Joglars. Olost | <p>Possiblement la documentació de l'arxiu parroquial corresponent als segles anteriors al segle XIX va ser cremada durant els anys de la Guerra Civil espanyola.</p> | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Caldria fer una correcta classificació i inventari de la documentació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62343 | Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-bona-sort | <p>AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem tal com som, Comissió de la festa dels 1100 anys de Sant Martí d'Albars, 2005. VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1144.</p> | XIII-XV | Aquesta imatge sembla haver estat modificada i tractada en diverses ocasions al llarg dels anys. L'escultura ha estat repintada modernament. | <p>La Mare de Déu de la Bona Sort, de tipologia de Mare de Déu romànica amb el nen, està ubicada a l'església de Sant Martí d'Albars. És una escultura de fusta policromada de 100 x 50 x 50 centímetres aproximadament que es troba situada dins una urna. La verge està asseguda en un tron de planta quadrada que es desenvolupa en tres nivells separats entre ells per una motllura. Amb la mà dreta sosté una esfera i amb l'esquerra té l'actitud d'aguantar el nen, assegut sobre el seu genoll esquerre. Duu un vestit vermell decorat amb motius estrellats daurats i cobert per un mantell de color blau fosc. Té el cap cobert per un vel i duu una corona daurada culminada per tres florons i amb una franja de decoració policroma imitant la pedreria. El nen, assegut sobre el genoll de la verge, sosté un llibre amb la mà esquerra i beneeix amb la dreta. No duu corona i vesteix túnica vermella coberta amb mantell de color verd fosc. La Mare de Déu i el nen presenten un aspecte frontal, rígid i el hieratisme propi dels models romànics. Tot i així, es denota una certa modernitat de la peça en el treball dels vestits.</p> | 08225-62 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>La imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o també de la Bona Sort - nom que com se la coneix actualment -, és molt venerada per la població de Sant Martí d'Albars. Segons la tradició, la verge fou trobada per un bou de la casa del Prat dins una petita gruta prop d'una font i prop de la Gavarresa. Durant la Guerra Civil es va amagar a la cova de la Bona Sort. L'any 1949 va ser robada i recuperada dos dies després pel caporal de la Guàrdia Civil de Prats. La seva recuperació va ser motiu de gran festa per la població.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62343-foto-08225-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62343-foto-08225-62-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En la descripció feta l'any 1998 pel Bisbat de Vic el mantell de la verge era de color verd fosc igual que la del nen, i la túnica del nen era de color blanc. | 85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62344 | Creu processional de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-dalbars | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998 Núm. BDV 1143.</p> | XV-XVI | <p>La Creu processional es troba ubicada a l'església de Sant Martí d'Albars. És una creu gòtica d'argent, cisellada i repussada amb unes mides de 75 x 39 x 11 centímetres. La creu amb ànima de fusta està coberta per planxes d'argent. Al quadrant central hi ha la inscripció 'INRI' cisellada. Els extrems de la creu són flordelisats i tota ella és vorejada per un fi passamà en forma de cresteria exterior. Es troben expansions tetralobulades en els braços de la creu amb escenes repussades. A l'anvers de la creu hi ha la figura de Jesús en làmina emmotllada i està subjectada a la creu per mitjà de tres claus. El revers presenta la figura de la verge amb el nen també amb làmina emmotllada.</p> | 08225-63 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Hi ha el punxó de Barcelona'BA' a gairebé a tot arreu. | 93|94|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62345 | Campana gran de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-sant-marti | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1156</p> | XVIII | Presenta parts del vorell escrostonat | <p>La campana Gran està situada al campanar de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una campana de bronze amb sis nanses subjectades a un jou de fusta. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració està formada per dues faixes amb inscripcions a la part superior de la campana. La inscripció de sobre diu: JESUS * MARIA * JOSEPH * SANCTA BARBARA * SANCTE MARTINE ET S * MARIA ORATE PRO NOBIS. La inscripció de sota és la següent: CONGREGO CLERUM DEFUNCTOS PLORO PESTEM FUGO FESTA DECORO (RO es troba en un nivell inferior) LAUDO DEUM VERUM PLEBEM VOCO. A la part central de la campana hi ha una creu llatina sobre una peanya de quatre graons amb decoració de daus amb motius florals, flordelisats i d'estels. A la part baixa de la creu, entre l'últim graó de la peanya hi ha la inscripció i data següent: DAMIA BENTULA 17+84 DE VICH ME A FETA. A la part posterior de la campana es repeteix la imatge de la creu, però aquí sols amb la data al peu. La part inferior de la campana es troba decorada per unes fines motllures i una faixa de decoració amb motius florals.</p> | 08225-64 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Les campanes van ser tocades manualment fins fa uns quinze anys, quan es van automatitzar.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1784 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Damià Bentula | 98|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 62346 | Campana petita de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-sant-marti | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1157</p> | XVIII | Presenta vorell escrostonat i brutícia d'excrements de colom | <p>La campana Petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una campana de bronze subjectada per dues nanses a un jou de fusta. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció formada per lletres emmarcades en requadres: 'S MARIA ET S MARTINE ORATE PRO NOBIS ANO 1700'. La franja llisa inferior a la inscripció conté tres requadres amb imatges poc definides: una imatge presenta la verge amb el nen, una altra imatge presenta una figura humana molt borrosa i desgastada, i la última presenta Crist en Pietat envoltat dels instruments de la Passió. A la part central hi ha una faixa amb decoració vegetal que volta la campana, i la part inferior es troba decorada per agrupacions de tres i dues fines motllures. A la part posterior hi ha una creu que ocupa pràcticament tota l'alçada de la campana, decorada amb motius vegetals iguals a la franja central. Presenta una peanya inferior de quatre graons formats per daus amb motius florals que s'alteren amb espais buits.</p> | 08225-65 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Les campanes van ser tocades manualment fins fa uns quinze anys, quan es van automatitzar.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1700 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62346-foto-08225-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62346-foto-08225-65-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62350 | Goigs de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu de la Bona Sort, molt venerada a la parròquia de Sant Martí d'Albars del Bisbat de Vic. La lletra i la música dels Goigs va ser composada per Lluís Alemany. L'edició present és del 1982, impresa pels amics dels Goigs de Vic amb el número 94. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior es mostra un dibuix de la imatge de la talla d'estil romànic de la Mare de Déu de la Bona Sort, flanquejada per gerros farcits de flors i garlandes. A la part central hi ha les estrofes de lloança a la Verge i les pregàries dels vilatans que s'encomanen per demanar protecció, beneir i salvaguardar els conreus de les tempestes i els llamps, així com ser guiats, orientats a l'hora de la mort. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada.</p> | 08225-69 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1982 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62350-foto-08225-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Lluís Alemany (música i lletra) | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62351 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs a lloança de Sant Martí, bisbe de Tours, patró de la parròquia de Sant Martí d'Albars del Bisbat de Vic. Se'n desconeix l'autor de la lletra i la música de l'edició present que fou editada al 1982, i impresa pels amics dels Goigs de Vic amb el número 97. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que formen diversos motius enllaçats de volutes. A la part superior es mostra un dibuix del patró Sant Martí flanquejat per gerros amb flors i garlandes. A la part central hi ha les estrofes que ressegueixen les principals gestes de Sant Martí. Fill d'un oficial de l'exèrcit romà, s'enrolà per emprendre la carrera militar. S'adherí al cristianisme i trobà dificultats per conciliar la fe amb l'activitat militar, i per tant va demanar ser eximit del servei. Una de les gestes més conegudes, lloada en els goigs, i molt representada en la seva iconografia, és la partició de la capa per compartir-la amb un pobre mig nu que es trobà pel camí. També s'hi relacionen alguns símbols iconogràfics com la mitra, que senyala l'estatus de Sant Martí, que fou nomenat bisbe de Tours. Acaben els goigs demanant al sant la salut espiritual i física dels vilatans de Sant Martí d'Albars. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada.</p> | 08225-70 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1982 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62351-foto-08225-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Fins als primers anys de la dècada del 2000, els veïns del poble coneixien i cantaven els goigs. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62288 | Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nofre | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVII-XVIII | La teulada ha estat restaurada | Cal Nofre està situada al nucli de la Blava, prop de la carretera BV-4342. Es tracta d'una antiga masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular i composada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus regulars a les cantonades. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, denotant una ampliació de la casa al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures a la planta baixa. Destaca el portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A cada extrem hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, la de l'extrem dret és pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres. Són rellevants les dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de sobre el portal amb data inscrita de '16 IHS 94' i una creu sobre la 'H'. A les golfes hi ha tres finestres de similars dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La façana oest presenta una petita finestra oberta dins un gran carreu a la planta baixa. La façana nord mostra diverses obertures a la planta baixa disposades irregularment. Al primer pis hi ha cinc finestres entre les que en destaquen tres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de '17 IHS 22' i una creu sobre la 'H'. També es pot observar un desaigua de pedra a la part central. Les golfes presenten tres finestres d'iguals dimensions amb ampit, brancals i llinda de monòlits de pedra. A la façana est hi ha una estructura porxada adossada coberta amb teulada d'una vessant. A nivell de golfes s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A uns metres de la façana est hi havia una pallissa que constituïa part de l'estructura agropecuària de la masia, i que actualment s'ha reconvertit en habitatge. | 08225-7 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Cal Nofre és una de les masies més antigues que formen part de l'agrupació de cases del nucli de la Blava. Bastida al peu del camí ramader, conserva dues llindes datades que situen la seva edificació durant els segles XVII i XVIII, una del 1694 i una altra de 1722, aquesta última formant part d'una reforma i ampliació de la casa. | 42.0451200,2.0699700 | 423031 | 4655204 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62334 | Cal Ferrer de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-la-blava | TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XVIII | S'ha reformat la teulada i modificat algunes obertures, tot i així l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Cal Ferrer de la Blava està situada a tocar de la carretera BV-4342, dins del nucli de la Blava, tot i que aïllada respecte a les altres edificacions. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i diversos volums annexos d'usos agropecuaris. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan arrebossats només a la façana principal, i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu decorant la llinda, i un portal de nova obertura. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'extrem esquerre presenta una data inscrita molt erosionada a la llinda i la del centre, una inscripció de quatre lletres, junt amb l'anagrama 'IHS', una creu, i la data de 1640 també a la llinda. A les golfes trobem, d'esquerra a dreta, un porxo emmarcat amb pedra treballada, un balcó de petites dimensions emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1784 amb una creu grega de braços atrompetats intercalada. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum de teulada a una vessant que conserva una llinda bisellada al portal de la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest està ocupada en tota la meitat esquerra pel volum adossat; a la resta presenta set obertures emmarcades amb pedra, tot i que algunes han estat reformades. Les dues finestres de la planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada, les tres del primer pis amb pedra bisellada, i a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una gran obertura d'arc de mig punt fruit d'una reforma. La façana nord presenta a la planta baixa un portal de nova obertura; al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos de les quals amb ampit motllurat; i una finestra emmarcada amb pedra treballada, les quatre amb reixes de ferro d'estils diferents. La façana est presenta només el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell. En tota la meitat esquerra del primer pis sobresurt perpendicularment una estructura adossada; a la meitat dreta s'hi conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal, també emmarcat amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra força erosionat i dues obertures emmarcades amb pedra treballada fruit d'una reforma, una d'arc de mig punt, que donen accés a la terrassa. A uns metres de la façana principal hi ha la pallissa de dos pisos, de teulada de doble vessant i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus delimitant les cantonades i reformes amb totxana al mur posterior. L'obertura principal, separada en dos nivells, és d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra treballada. | 08225-53 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Situada al peu del camí ramader, cal Ferrer de la Blava era coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. Encara s'hi conserven les anelles on estacaven el bestiar. Tot i que té orígens anteriors, les dates inscrites en les llindes de dues finestres situen la casa entre el segle XVII (1640) i el segle XVIII (1784). | 42.0441400,2.0699600 | 423029 | 4655095 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62362 | Tondre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tondre | MESTRE, P., Els tonedors de Sant Martí d'Albars dins la revista El Temperi, núm. 7, 1997 VILARRASA, S., La vida dels pastors, Impremta Maideu, 1981 | Actualment la tècnica artesanal del tondre ja no es practica. | El tondre és la tècnica artesanal d'esquilar les ovelles que es vincula a la vida ramadera i transhumant del passat d'un municipi. La temporada del tondre començava la segona setmana de maig i s'allargava fins a la segona meitat de juny, abans que els ramats es posessin en camí cap a les altes pastures del Pirineu. Els tonedors anaven equipats amb dues mudes de camisa, calces (pantalons) i espardenyes, una per treballar i l'altre per mudar, i portaven una bossa de cuir amb les eines del treball: la pedra d'esmolar i un parell d'estisores especials per a tondre. Els tonedors es desplaçaven a peu d'una casa a l'altra, normalment arribaven a la casa on havien de tondre el dia abans, quan ja era fosc, on els esperaven la gent de la casa per donar-los de beure i un jaç per dormir. L'endemà, abans que sortís el sol, començava la tosa, diada del tondre, després de fer la barreja i menjar una mica, a l'era de la masia prèviament escombrada. El pastor presidia la tosa, els travadors (gent llogada per treballar aquest dia) lligaven i deslligaven les potes del bestiar amb traves (tires de pell d'ovella adobada) per tal que els tonedors esquilessin les ovelles amb les estisores sense haver d'entretenir-se ni un moment. La llana que en sortia de la tosa d'una ovella en deien el velló, que era trenat, lligat i guardat per vendre'l. Entre tots (tonedors, travadors i la gent de la casa) podien arribar a la vintena de persones. Durant la jornada es parava per esmorzar, per dinar, atipant-se d'abundosos àpats que la gent de la casa preparava per aquella diada tant especial, i per berenar. Un cop acabada la jornada, els tonedors prenien el sarró, la bossa del cuir amb les eines de tondre, i emprenien el camí cap a la casa on farien la tosa el dia següent (MESTRE:1997). | 08225-81 | Municipi de Sant Martí d'Albars | A Sant Martí d'Albars hi havia hagut una colla de tonedors amb tradició centenària, formada fa més de dos-cents anys quan l'activitat ramadera del bestiar de la llana era molt important per a l'economia del Lluçanès. Els tonedors esquilaven la llana de les ovelles abans que el ramat es disposés a pujar cap a les altes pastures del Pirineu. Els últims tonedors de la colla de Sant Martí d'Albars foren, entre els anys 1930 i 1936: el Sant Ponç de la Blava, el Pere Sanyes de la Talaia del carrer de Santa Eulàlia de Puigoriol, l'Andreu Gost de cal Bassó i els seus dos fills Andreu i Miquel, també de la parròquia de Puigoriol; Josep Agustí, el seu pare Ramon Agustí i el noi capellà del carrer de Beulaigua. Altres tonedors que havien format part antigament de la colla havien estat: el Pere Fadrí de cal Met Fadrí, el Ramon Nofre, el Pinós de la Blava i el Pere Aliguer de Beulaigua. Totes les colles tenien un Capità o cap de colla, que s'encarregaven de contractar i donar a cada casa la jornada que la colla passaria a fer la tosa, així com la distribució dels tonedors, i que a la de Sant Martí eren Ramon Agustí i Andreu Gost. El recorregut variava cada any segons les cases on havien d'anar, de manera que tothom tingués temps suficient per marxar i arribar a muntanya el primer dia de juliol. Començaven, normalment, pel sud i anaven pujant fins a les últimes cases del terme de les Llosses. Algunes de les cases que havien anat a tondre la colla de Sant Martí eren: el Marçal de Prats de Lluçanès; la Coromina, el Prat, Vilatammar, la Caseta, l'Almató de Sant Martí d'Albars; el Vilaró, la Font, Rocadembosc, Solana, Vilartimó, Muntanyola, Tor de l'Espar, la Riba i Monclús de Lluçà; les Heures de la Quar; Anfruns, el Graell, la Vall i el Plans d'Alpens; Puig de Viladonja, Puicercós, Capdevila, les Selles, el Roquer, Pujampí, l'Arboquer, Comià, Vila de Borredà i el Guixer de Matamala, de Borredà - Les Llosses. La colla de Sant Martí d'Albars es va dissoldre entre els anys 1936-1939, principalment per l'aparició d'un nou tipus d'estisores manual que doblava el rendiment de la tosa (MESTRE:1997). | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Quan un tonedor feia una mala estisorada i feia una ferida a l'ovella, de seguida portaven els ungüents que tenia preparats el pastor, la sutjada (oli i sutge) per tal de curar el tall o l'oli de ginebre conservat dins una banya, que tenia un gran poder desinfectant. | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62283 | Església de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-dalbars | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 Arxiu Municipal de Sant Martí d'Albars, Daños causados en la Iglesia de San Martin del Bas durante el dominio rojo (document solt). MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | L'església parroquial de Sant Martí d'Albars es troba emplaçada a 600 metres a llevant de la carretera que travessa el terme municipal, articulant el nucli de població de Sant Martí d'Albars. És un edifici d'estil barroc-neoclàssic de mitjanes dimensions constituït per una nau i un campanar de torreta i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i arrebossat, deixant a la vista les canonades de pedra de grans carreus treballats i l'emmarcament de les principals obertures. La façana principal amb coronament campaniforme està orientada a l'oest i queda dominada per un gran portal d'arc rebaixat adovellat i brancals de pedra amb fines motllures. A la dovella central hi ha un escut llis de pedra, en relleu. Sobre el portal hi ha una fornícula de quart d'esfera que presenta una repisa motllurada. A la part central hi domina un rosetó de mitjanes dimensions emmarcat amb pedra de fines motllures, i a la part superior s'hi obre un petit òcul també emmarcat amb pedra. De la façana sud arrenca el campanar de torreta que presenta una planta quadrangular i murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb les cantonades diferenciades de grans carreus treballats. La part superior del campanar, reformat modernament, delimitat entre dues impostes de pedra, presenta els murs amb aparell de carreus ordenats en filades regulars i un allargat ull coronat amb arc de mig punt s'obre a cada banda del campanar deixant veure les campanes, situades als ulls nord i sud. En l'ull oest hi ha ubicat un modern rellotge que dóna l'hora als veïns del nucli. Corona el campanar una balustrada de pedra. A la resta de la façana hi destaca una finestra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La banda dreta del campanar queda dominada per un cos que sobresurt perpendicularment amb dos contraforts a la part superior. D'aquest cos en surt una escala de graons de pedra que condueix a la porta d'accés del campanar situada a un nivell superior. La façana est que correspon a la zona de l'absis carrat només presenta una petita finestra a la part superior i dues finestres a la dreta que il·luminen la sagristia, una amb forma d'espitllera i l'altra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La façana nord presenta una teulada a nivell inferior d'una sola vessant i dos estrets contraforts a la seva part superior. S'hi observa una cantonada diferenciada integrada al mur i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell inferior actualment tapiada amb una reixa de ferro forjat, i una finestra a sobre, de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra i protegida amb un estripagats de ferro forjat. S'adossa a aquesta façana la rectoria que s'estén en sentit perpendicular. Antigament, l'església comptava amb dos retaules, el retaule major pintat per Joan Gascó l'any 1527, i un altre pintat per Jaume Gener l'any 1555. Actualment aquests retaules no s'han conservat. | 08225-2 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | L'Església de Sant Martí d'Albars es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà. Inicialment fou una sufragània de Santa Maria de Lluçà i posteriorment en va esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l'actualitat. L'existència de l'església es documenta l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. Sembla que se'n va independitzar a finals del mateix segle X, i l'església va ser refeta al segle XII. Al llarg d'aquest segle, per deixes dels senyors de Lluçà i altres terratinents, passà a dependre en gran part del monestir de Lluçà. El monestir hi tenia una batllia de sac, de la qual depenien els masos del Prat, el Parer, l'Almató i Fumanya. En una llista anterior al 1154, però, ja consta una parròquia de Albers o Albars. Aquest fet es confirmà en un document de l'any 1161 on hi consta la parròquia de 'Sancti Martini de Albars'. L'edifici antic degué perdurar fins al segle XVIII, que fou substituït per l'actual de tipus barroc neoclassicista, situat prop de la rectoria, i que conserva una imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o de la Bona Sort, imatge de tradició romànica. L'església de Sant Martí d'Albars va patir els estralls produïts pel moviment anticlerical dels Republicans. Així ho certifica un document que enumera els danys causats a l'església de Sant Martí d'Albars durant el domini republicà. En aquest document es certifica la destrucció de la pila baptismal, l'altar major, sis altars laterals de fusta, vint-i-quatre imatges (talles de fusta), així com diferents objectes litúrgics i varies pintures antigues sobre taula situades a l'altar de la Mare de Déu de la Bona sort, a les que se'ls hi atribuïa un valors artístic molt alt. És per aquest motiu que cal suposar que els retaules del segle XVI de Joan Gascó i Jaume Gener van ser destruïts en aquesta època. | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tradicionalment el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067); tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62292 | La Torre del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-baro | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Tot i ser un edifici inacabat, l'edifici es conserva tal com es va construir, exceptuant algunes obertures que s'han tapiat. | La Torre del Baró està situada dins del nucli de Sant Martí d'Albars, uns metres al sud-oest de l'església de Sant Martí d'Albars i al davant del punt on comença el corriol que condueix a la font de cal Blanc o de Sant Martí. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, format per diversos volums adossats, de diferents alçades, formant una planta de 'L'. Originalment, va ser projectat com un gran edifici de planta quadrada amb quatre torres quadrades de major alçada las extrems. Del projecte, però, només se'n va acabar realitzant una part, que correspon a l'edifici actual. Aquest està format per planta baixa i dos pisos, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la porta principal. La resta d'obertures estan emmarcades amb maó. Les teulades són a quatre vessants en la torre de l'extrem nord i de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, en els altres dos cossos dedicats a habitatge. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres parts diferenciades que corresponen al volum central i a les dues torres adossades als extrems. El volum central presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats. A banda i banda hi ha una finestra emmarcada amb maó vist que forma senzilles motllures. El primer i segon pis d'aquest volum estan construïts amb maó i formen dues galeries. La del primer pis està formada per tres grans finestrals, delimitats a banda i banda per pilars dobles de maó. La galeria del segon pis, de menors dimensions, està formada per sis obertures separades per pilars de maó. A banda i banda del volum central trobem les torres que ocupen els extrems. Són pràcticament simètriques, tot i que la de l'extrem dret és de major alçada i teulada a quatre vessants, i la de l'esquerra comparteix alçada i teulada amb el volum central. Les dues torres, que sobresurten lleugerament del volum central, presenten una idèntica tipologia de finestra que es repeteix a la planta baixa i el primer pis. Són finestres està totalment emmarcades amb maó, formant una separació a la part superior i un pilar al mig de la part inferior, de manera que queda dividida en tres parts. Tant a la part superior com a l'inferior el maó està col·locat formant senzilles motllures, entre les que es compta una línia que ressegueix tota la part superior de la finestra, a mode de guardapols. A la torre de la dreta trobem dues finestres d'aquest tipus a la planta baixa i dues més al primer pis. Al segon pis hi ha tres esveltes obertures separades per pilars de maó que formen una galeria. A la torre de l'esquerra es repeteix la mateixa distribució, tot i que la galeria del segon pis és de menors dimensions i les dues finestres de l'extrem esquerre estan tapiades. La façana nord-est presenta també tres parts, tot i que la part dreta, a on hi hauria d'haver una torre, està ocupada per un volum d'un sol pis. La part de l'esquerra, que correspon a la torre, presenta una distribució idèntica a la façana principal, tot i que la finestra esquerra del primer pis està tapiada. La part central de la façana, formada només de planta baixa, presenta una porta de nova construcció a l'esquerra i una finestra emmarcada amb maó a la dreta. El volum de la dreta presenta únicament dues obertures emmarcades amb maó, la de l'esquerra de les quals de grans dimensions. La façana nord-oest, parcialment recoberta d'heura, presenta només dos volums. El de l'esquerra amb dues finestres emmarcades amb maó i el de la dreta sense obertures. La façana sud-oest presenta a la dreta una de les torres, d'idèntica distribució a la façana principal, tot i que la finestra de la dreta de la planta baixa està tapiada. En aquesta torre, però, hi ha una planta inferior a causa del desnivell del terreny, a nivell de soterrani, amb una porta emmarcada amb maó i fusta i una estructura annexa de maó i teulada a una vessant. | 08225-11 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | La Torre del Baró va ser construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El projecte inicial era un edifici de reminiscències modernistes format per quatre torres situades als quatre extrems i un edifici central amb pati interior. Del projecte inicial només se'n va construir una petita part. | 42.0273100,2.0732000 | 423277 | 4653224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) A l'esquerra de la torre s'observa el que hauria estat el pati interior del projecte amb quatre torres, actualment obert. S'hi observa un cos a la part esquerra amb volta de canó de maó i un cobert amb pilars de maó al centre, a més de la façana posterior dels diversos volums que formen la façana principal. Les torres que haurien de tenir adossats altres cossos de major altura, no presenten cap obertura als murs interiors i el volum central en presenta cinc, totes emmarcades amb maó. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62302 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-0 | XVIII | Presenta els ampits de pedra força desgastats. | Cal Petit està situat al nucli de Sant Martí d'Albars, al nord oest de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta allargada, constituït per dos habitatges formats per planta baixa, un pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i presenten una única teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, orientada a l'oest, la qual presenta sols el nivell de primer pis i golfes, ja que l'edifici es troba bastit salvant un desnivell. L'habitatge meridional presenta, a la façana oest, una composició simètrica de dues obertures per planta. Al nivell inferior presenta una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. És d'especial rellevància la decoració de la llinda del portal que presenta diversos motius gravats: una inscripció 'RT PERE POTELLAS PRE', emmarcada dins dues figures rectangulars; una creu de braços iguals i atrompetats dins un cercle que s'intercala enmig de la data de 1744 i vuit motius estel·lars, tots ells emmarcats sota dues línies corbes. Per fora les línies hi ha dos motius que podrien correspondre a dues corones o barrets de tres punxes. A la part superior de la façana hi ha dues petites finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra treballada. La finestra de l'esquerra té una data inscrita '17- -' i una sanefa que la subratlla amb una voluta a cada extrem. La façana est d'aquest habitatge presenta un pany de paret amb grans carreus treballats sota el qual en sobresurt un desaigua de pedra. A la planta baixa destaca una espitllera al centre i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi destaca un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i ampit desgastat. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. L'habitatge septentrional presenta, a la façana oest, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada al nivell inferior. A la llinda hi ha una inscripció mig esborrada on s'hi llegeix 'JOSEPH ...'. Al nivell superior hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra molt desgastat. A la façana est hi destaquen dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, i dues finestres a les golfes, de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampits de pedra treballada, també força desgastats. | 08225-21 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Tot i que actualment no pertany al bisbat, cal Petit va ser edificada pel rector Pere Potelles pels volts de l'any 1744, tal com indica la llinda del portal d'entrada. | 42.0283200,2.0742500 | 423365 | 4653335 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62335 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell-0 | XVIII | Reformada algunes parts amb obra i maó, presenta esquerdes, humitat als murs i arrebossat erosionat. | Cal Vilardell es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, al sud de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb arrebossat erosionat i amb carreus regulars a les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest presenta un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda s'hi llegeix parcialment una inscripció a causa de l'erosió de la pedra:' IVAN 17- -', amb una creu i el monograma d' 'Ave Maria' intercalats. Sobre la llinda hi ha una filada de carreus que enllaça amb un gran finestral emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra hi ha una finestra de menors dimensions també emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses obertures de moderna construcció. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una a la planta baixa i l'altra a nivell de sota teulada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra, actualment tapiada. A la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una petita finestra que combina pedra i fusta en el seu emmarcament. | 08225-54 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Cal Vilardell es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. També és una època que creix el nucli de Sant Martí d'Albars, el barri de la Blava i es reforma l'església parroquial. La data, parcialment erosionada, que es troba inscrita a la llinda del portal principal ens testimonia l'època de la seva construcció. | 42.0275900,2.0739300 | 423338 | 4653254 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62301 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVIII | Des de que l'edifici ja no fa funció de casa de colònies, s'ha anat degradant pel nul ús que té. Tot i així, exteriorment conserva l'estructura i les obertures originals. | La Rectoria es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, adossada a la façana nord de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions allargat format per planta baixa, un pis, golfes i una estructura de pedra que sobresurt de la teulada i s'adossa a l'església, que constituïa el colomer. Els murs són de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i una escala central, de pedra, de moderna construcció que condueix a l'accés principal del primer pis. Aquest accés és una reforma d'una antiga finestra que conserva els brancals i la llinda de pedra bisellada i que ha estat reconvertida en porta, modificada amb brancals de maó. La flanquegen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat. A les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra i protegides amb estripagats de ferro forjat. La façana posterior, orientada a l'est, està dominada per un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data de '17 IHS 25', amb una creu intercalada. A la part esquerra, sota l'estructura del colomer i sobre la sagristia, hi ha dues finestres alineades verticalment emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit de pedra motllurat desgastat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de sobre el portal amb ampit de pedra motllurat escrostonat. A les golfes s'hi obren tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part dreta de la façana hi sobresurt una estructura de pedra on s'hi ubica un pou o cisterna també de pedra. Aquesta façana queda tancada per un mur de pedra que delimita una antiga zona d'horts, actualment plena de bardisses. L'accés a aquesta zona es feia a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i amb data gravada a la llinda de 1738. La Rectoria es troba tancada pel nord amb un edifici de moderna construcció que havia tingut la funció de casa de colònies. | 08225-20 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars. | En el fogatge de 1553 apareix dins la parròquia de Sant Martí d'Albars la casa de 'lo capelà'. Tot i així l'edifici actual de la Rectoria va ser edificat durant la primera meitat del segle XVIII, coincidint amb la reedificació de l'església parroquial amb l'impuls del rector Pere Potelles. | 42.0280800,2.0741300 | 423355 | 4653309 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62295 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-16 | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars | XVII | Conserva l'estructura, la teulada i la majoria de murs originals, observant-se petites reformes en algunes obertures i panys de paret. | La Caseta està situada en un punt elevat sobre una plataforma de roca natural, uns metres a l'oest de la carretera BV-4342 i uns centenars de metres al sud de la Blava. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant del volum central, que tanquen una lliça a la part nord-oest del conjunt. El volum central, així com bona part dels adossats, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenta carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta en la seva part central un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta trobem una finestra de nova obertura i un cos que sobresurt que correspon a l'eixida de la façana sud, bastida amb maó en la meitat superior. A la part esquerra de la façana s'hi troba únicament una finestra, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i actualment tapiada. Davant d'aquesta part esquerra hi ha la lliça, delimitada per diverses estructures d'ús agropecuari al davant i als laterals, quedant situada la porta de la lliça, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta, a pocs metres a l'esquerra de la porta principal de l'habitatge. La façana sud, fruit d'una ampliació del volum central, està composada per diverses grans obertures. La part dreta, construïda totalment amb pedra, presenta una gran obertura a la planta baixa i una gran eixida sustentada per un pilar de pedra al primer pis. La part esquerra, construïda parcialment amb maó, presenta també una gran obertura a la planta baixa i una porta a nivell de primer pis, situada en un pany de paret de maó. La façana est està situada sobre la balma que forma la plataforma de roca sobre la que es troba la masia. A la part esquerra, a on sobresurt una estructura amb teulada a una vessant que correspon al galliner, la façana fa un queixal a on destaca una finestra emmarcada amb pedra treballada que dóna a l'eixida de la façana sud. A la dreta del galliner s'obre un pati posterior de la masia amb accés només des de l'interior de la casa. Aquest pati, delimitat per un mur de pedra sobre la mateixa balma, és de forma allargada i recorre la façana est. En aquesta façana hi ha diverses obertures, entre els que destaquen dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a nivell de primer pis i una porta i una finestra amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa. La façana nord queda totalment oculta darrera diverses estructures d'ús agropecuari, entre les que destaca la pallissa de pedra, situada a l'extrem nord del conjunt. | 08225-14 | Sector central del terme municipal | La Caseta apareix documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la Caseta. Modernament, havia estat casa de parada dels pastors i ramats transhumants que discorrien pel camí ramader. Segons fonts orals, tancaven el ramat a la lliça. | 42.0397200,2.0686100 | 422912 | 4654606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62298 | La Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blava | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XIX | Tot i que l'estat de conservació de les cases és heterogeni (amb algunes amenaçant ruïna) en general s'han conservat bé les estructures originals. | El nucli de la Blava està situat a recer de la carena que creua el terme municipal de sud a nord., uns metres a l'est d'aquesta i per tant, encarada a l'est, on es divisa el poble veí de Perafita. Es tracta d'un nucli que no s'estructura en carrers sinó que compta amb un seguit de cases separades, de tipologia rural, i no urbana. La major part del nucli es troba al cantó oriental de la carretera BV-4342, tot i que hi ha diverses cases disseminades a la part occidental, repartides entre el peu de la carretera i la carena que es troba a pocs metres. A l'extrem est del nucli hi ha diverses cases i granges que conformen l'única part que es podria considerar un carrer. Algunes d'aquestes cases, delimitades al darrera per la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita i pel rec de la Blava, presenten una tipologia urbana amb façanes laterals adossades. La de l'extrem nord és cal Martí o cal Martí Putxó, que constituïa antigament dos habitatges diferents, de la que destaquen a la façana principal una finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa amb llinda i brancals de pedra treballada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat, al primer pis, i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra de les quals amb la data mal picada de 18662. Al seu costat hi ha ca l'Escalé, que antigament era una de les botigues del poble, on destaca un portal reconvertit en finestra amb la data de 1796 i l'anagrama 'IHS' amb una creu i diversos elements de pedra en altres obertures com ampits rodons. Seguint el carrer, i un cop superades unes granges, s'arriba a cal Xalí i cal Lluís, dues cases adossades. A la primera destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data inscrita de 1742 junt amb una creu amb una peanya intercalada a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat hi ha cal Lluís on destaquen dos portals emmarcats amb pedra, el de l'esquerra bisellada i la data de 1800 amb una creu amb peanya intercalada a la llinda, i la de la dreta treballada amb la data de 1697, amb l'anagrama 'IHS' i una creu intercalada. Al primer pis destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat i l'altra amb ampit de pedra. Seguint el carrer i un cop superada la Casanova, una casa moderna construïda majoritàriament amb maó, s'arriba a cal Xicó, separada uns metres de la resta de cases. De cal Xicó destaquen una bona quantitat d'obertures emmarcades amb pedra, treballada en uns casos i bisellada en els altres. En una de les finestres de la façana nord hi ha la data inscrita de '17-9' amb una creu intercalada a la llinda. Davant de cal Martí i ca l'Escalé, s'hi ubica cal Sant Ponç, una casa bastida sobre la roca de la que destaquen el portal principal i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al sud, i tocant al camí asfaltat que passa per dins del nucli hi ha cal Pedrós, on destaca la llinda del portal principal amb la data de '17 - -' i una creu intercalada i el finestral del primer pis emmarcat amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la resta de façanes es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. A l'oest d'aquesta i just al costat de l'Ajuntament hi ha cal Tort, que presenta un pati tancat davant la façana principal. En destaca el portal principal emmarcat amb pedra treballada, així com una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. La resta de les façanes presenten diverses obertures emmarcades amb maó pla. Al seu costat hi ha la seu de l'Ajuntament, un edifici força reformat que només conserva de l'original l'estructura, les quatre cantonades diferenciades amb carreus i el portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1736 amb una motiu intercalat a la llinda. | 08225-17 | Sector central del terme municipal | La Blava és una agrupació de masies i cases situades al peu del camí ramader i bastides al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Les cases que es poden datar, a través de les seves llindes, del segle XVII són: cal Nofre, cal Fernando, cal Ferrer i cal Lluís, que es reformaren i ampliaren durant els segles següents. Durant el segle XVIII, coincidint amb un gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, el barri de la Blava s'amplià i s'hi edificaren diverses cases disseminades. D'aquesta època es poden datar les cases com cal Escalé, cal Xalí, cal Xicó, cal Pedrós o l'actual seu de l'ajuntament,així com també cal Parers o cal Sallent; i ja del segle XIX les cases com cal Martí o cal Setrill, tot i que possiblement algunes d'elles puguin tenir un origen anterior. Fou l'època d'auge de la transhumància de les activitats que d'ella se'n deriven com els hostals o la indústria llanera, així com de l'activitat dels traginers que transcorrien pel camí ral. Cal Ferrer de la Blava era una casa de força renom on hom diu que era el millor lloc on es ferraven els animals dels traginers. El creixement i consolidació del nucli coincideix amb l'època de la remodelació de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars i amb el naixement del carrer de Beulaigua. | 42.0447400,2.0708200 | 423101 | 4655161 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu darrera hi ha cal Putxó, un edifici assentat sobre roca natural que combina els emmarcaments de les obertures de pedra, treballada o bisellada, amb les de maó, coronades en alguns casos per arcs rebaixats. Cal Putxó, que havia estat una casa molt influent al poble, era també una casa d'hospedatge de la gent que passava pels camins rals i una botiga, que encara conserva unes tines, botes de vi i el taulell.Prop de l'Ajuntament hi ha les antigues escoles ara reconvertides en local social, equipat amb un escenari, on s'hi celebren la majoria d'actes durant les festes del poble.Uns metres al nord-oest de l'Ajuntament hi ha diversos edificis que formen l'entrada actual al nucli. L'entrada queda delimitada al nord per cal Nofre, descrita en una fitxa individual, a l'est per cal Manel, un edifici de petites dimensions on destaca el portal i la finestra de la façana principal emmarcats amb pedra bisellada; i al sud per cal Parers, casa de grans dimensions arrebossada on destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, situada a la façana est, amb la data de 1755 amb una creu intercalada a la llinda.Al nord de cal Nofre hi ha cal Fernando o cal Milio, una casa de mitjanes dimensions on destaquen dues obertures datades. Una és el portal de la façana principal, emmarcat amb pedra treballada i la data de 1691 amb una creu intercalada a la llinda, i l'altra una finestra al primer pis de la façana oest, emmarcada amb pedra bisellada, ampit rodó i la data de 1726 amb els anagrames de Jesús i Maria i una creu intercalats a la llinda.Al sud de cal Parers, i també a tocar de la carretera, hi ha cal Ferrer de la Blava, descrita en una fitxa individual.A l'altre costat de la carretera hi ha diverses cases, algunes de les quals força separades del nucli. La que trobem més al sud és cal Sallent, casa força reformada i arrebossada que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1821 amb un motiu intercalat a la llinda i dues finestres; la de l'esquerra reconvertida en balcó al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada; la de la dreta amb la data de 1781 i una creu intercalada a la llinda.Uns metres al nord de cal Sallent hi ha cal Setrill, una petita casa d'un sol cos que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits de pedra força desgastats, una de les quals amb la data de 1828. Al costat hi ha cal Ramon Nofre, que havia estat un antic bar republicà.Uns metres a l'oest d'aquesta hi ha cal Pericó, una casa de mitjanes dimensions amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada, tot i que conservada en mal estat. I més a l'oest, ja pràcticament a la carena, hi ha cal Serra, casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra, tot i que ha estat reformada profundament.La Baronia de la Blava és un títol nobiliari que va ser concedit l'any 1771 al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, que era una de les més importants dels segles XVI, XVII i XVIII; tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62299 | Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulaigua | XIX | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli o carrer de Beulaigua està situat al nord-oest de l'església de Sant Martí d'Albars, a l'est de Serrarols i al peu dels antics camí ral i camí ramader que creuen el terme de sud a nord. Es tracta d'un carrer ample, recte, ascendent i no excessivament llarg. Té un recorregut sud-nord amb edificacions a ambdós costats. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan ubicades al costat est, quedant el costat oest ocupat per diverses estructures de caràcter agropecuari, la majoria construïdes amb totxana vista. Les cases tenen els murs de càrrega de pedra arrebossats, exceptuant alguna casa moderna construïda amb totxana vista. La majoria presenten una estructura de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La primera casa que es troba al costat est és cal Fadrí, una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment ocupa dos habitatges, l'antic cal Fadrí i cal Joan. Conserva a la planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda i el de l'esquerra amb la data incompleta de '18 - -', junt amb un motiu circular religiós a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues dels extrems també amb ampit motllurat. A les golfes hi ha dues obertures emmarcades amb pedra treballada i una de nova construcció. A la seva esquerra hi ha cal Dot, una casa amb la façana arrebossada de blanc que conserva quatre finestres, al primer pis i a les golfes, emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que una s'ha reconvertit en balcó. També conserva la llinda de la porta principal, amb inscripció i data actualment il·legibles. Al seu costat hi ha ca la Gràcia i cal Tomassa, dues cases amb les façanes també arrebossades de blanc que conserven a la planta baixa les dues llindes dels dos portals d'accés. En el de l'esquerra es pot llegir 'FRANCISCO 1864 MAS', junt amb una creu intercalada en la data. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta reconvertida en balcó, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, situades just a sobre de les finestres del primer pis de manera que la llinda d'unes és l'ampit de les altres. Més a l'esquerra hi ha cal Ton, una casa amb la façana arrebossada de color vermellós que conserva la llinda de la porta principal, amb la data de 1807 amb una creu intercalada, i dues finestres al primer pis, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra bisellada i ampit motllurat. A partir d'aquest punt hi ha diverses cases de construcció recent fins al final del carrer, anomenades cal Lluís, cal Patxatxa, cal Pastisser, cal Fumanya i cal Maurici, a uns metres del qual hi ha cal Ferrer de Beulaigua, descrita en una fitxa individual. Al costat oest, a més d'una casa moderna, s'hi ubiquen diverses granges i coberts de nova construcció que formen petits carrerons en sentit est - oest. | 08225-18 | Sector central del terme municipal | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral de França i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar, on també hi havia una pleta o returada els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. L'origen del topònim Beulaigua és, doncs, essencialment ramader, com també el fet que una de les cases sigui coneguda com cal Ferrer, ja que el pas dels ramats i dels traginers oferia feina als ferrers que s'emplaçaven al llarg del camí ramader i del camí ral. Una altre fet que demostra que el naixement de Beulaigua va lligat al pas del camí ramader i del camí ral és que la casa més antiga, cal Fadrí, situada a l'entrada del poble, va ser durant dècades seu d'un hostal. El nucli de Beulaigua és, doncs, una agrupació que va néixer i créixer als peus del camí ramader i del camí ral a principis del segle XIX tal com ho indiquen les llindes dels portals d'accés a les cases, totes datades als primers anys del segle XIX, exceptuant-ne una de 1864. | 42.0304900,2.0651600 | 422615 | 4653584 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Persones grans del carrer de Beulaigua recorden que les cases que formen el carrer havien de pagar, antigament, censals a cal Ferrer, suposadament una de les cases més antigues de la zona de Beulaigua. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62300 | Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbars | ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979 MASRAMON, R. El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 | XVIII | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli de Sant Martí d'Albars és el més meridional dels tres nuclis que formen el municipi de Sant Martí d'Albars. Està situat a uns 800 metres a l'est del nucli de Beulaigua, prop de la riera Gavarresa. És el nucli històric més antic on es bastia la primitiva església documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà. Actualment, està format per l'església parroquial actual d'estil barroc- neoclàssic, la rectoria, la Torre del Baró, cal Vilardell i cal Petit, totes elles descrites en una fitxa individual. Al nucli també hi ha tres cases més: Cal Sallés, una petita casa situada al nord de la rectoria formada per planta baixa i un pis, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades, i amb teulada de doble vessant d'aigües a la façana lateral. Presenta un cobert d'una sola vessant adossat a la dreta, sustentat per pilars de maó. La façana principal presenta un gran portal de moderna obertura que conserva sols un brancal de pedra treballada. A la seva dreta s'hi obre una finestra reformada amb coronament ondulat de maó pla. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Cal Baciver (que havia estat una botiga, l'última que va funcionar a Sant Martí d'Albars) i cal Campaner, dues cases adossades situades a l'entrada del nucli formades per planta baixa, un pis i golfes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb algunes parts arrebossades i amb reformes d'obra. Destaquen a la planta baixa, els dos portals, actualment situats sota una ampliació d'obra ocupada per galeries. El de l'esquerra, que correspon a cal Campaner, està emmarcat amb brancals de maó i llinda de pedra treballada. El de la dreta, que correspon a cal Baciver, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data incompleta de '- - 66' inscrita a la llinda. A la resta de les façanes destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, moltes de les quals amb monòlits i algunes amb ampit de pedra. A uns metres de cal Campaner i cal Baciver s'hi ubiquen les antigues escoles de Sant Martí, un edifici modern que actualment s'està condicionant com a local públic. Prop del nucli hi passava l'antic camí ral que provenia d'Olost, travessava la Gavarresa pel pont Medieval i es dirigia a l'oest passant pel nord del nucli de Beulaigua, on s'hi troba un tram ascendent del camí empedrat. | 08225-19 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment, el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067), tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. El nucli existeix ja al segle X amb l'emplaçament de l'església de Sant Martí d'Albars documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. La configuració del nucli actual, però, correspon a l'època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya i també al Lluçanès al segle XVIII. Així ho indiquen també les llindes de les cases del nucli i properes que porten inscrites les dates corresponents a aquest segle (1725, 1744, 17 - -, etc.) | 42.0282800,2.0736000 | 423311 | 4653331 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment sols hi ha una família que resideixi habitualment al nucli. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62311 | Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Presenta murs parcialment arrebossats. | El molí del Pont es troba situat al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars a tocar de la riera Gavarresa, i al costat del pont medieval de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa i dos pisos i un volum annexat a la cantonada nord-est de planta baixa i un pis construït amb murs de pedra a la part inferior i totxana al superior, presentant diverses obertures emmarcades amb maó. Els murs de càrrega del volum principal són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter i amb alguns panys de paret parcialment arrebossats. Presenta teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i carreus treballats delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica de dues obertures per planta. A la planta baixa destaca un portal emmarcat amb brancals i una gran llinda de pedra bisellada amb la data de 1798 i una creu intercalada. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Fins a l'altura del primer pis la façana està arrebossada. Al segon pis, sense arrebossar, hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'extrem esquerre es perllonga un mur que podria correspondre a un dels murs que delimitaven la bassa del molí. La façana nord, tapada parcialment pel volum annex presenta quatre obertures de petites dimensions disposades irregularment; les dues del primer pis estan emmarcades amb monòlits de pedra. La façana est, que compta només amb els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell en el que està assentat el molí, presenta una porta d'accés al nivell de primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i la data gravada de 1806 juntament amb una creu intercalada. Al nivell del segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. La façana sud presenta dues úniques obertures ubicades a nivell de primer. La de la dreta està emmarcada amb monòlits de pedra i la de l'esquerra amb maó fruit d'una reforma. Uns metres a la banda nord del molí hi ha un cobert i unes quadres de nova construcció, i a uns centenars de metres al nord-est del molí hi havia la resclosa on es desviava l'aigua fins a la bassa. Aquesta resclosa, avui en dia, forma part d'una de les tres basses de captació d'aigua per la xarxa d'aigua municipal de Sant Martí d'Albars. | 08225-30 | Sector central del terme municipal | El molí de Pont va ser construït entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, tal com ho indiquen diverses llindes datades, en una època de fort creixement demogràfic a Sant Martí d'Albars, amb la construcció de diverses cases com les del nucli de Beulaigua, masies i molins. | 42.0270300,2.0763600 | 423538 | 4653190 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62311-foto-08225-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62311-foto-08225-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62316 | Pou de glans de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-la-serra | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | S'ha netejat recentment. | El pou de glans o tina es troba situat a uns 130 metres a l'oest de les granges que hi ha sobre la casa de la Serra. És un pou circular excavat a la roca natural, situat a l'extrem d'un planell rocós de lleuger pendent. El pou, que ha estat recentment buidat i netejat, presenta un diàmetre de 198 centímetres, i una profunditat que varia, a causa del desnivell en què està excavat el pou, entre els 190 centímetres al punt més profund i 115 centímetres al punt de menys profunditat. Al fons del pou hi ha un forat lateral que es taponava amb una boixa quan el pou estava ple d'aigua i glans, i que permetia buidar-lo d'aigua i netejar-lo quan ja no feia servei. | 08225-35 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0454600,2.0655900 | 422669 | 4655246 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62327 | Font de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | L'accés a la font és bo, tot i que la part posterior de la bassa està totalment ocupada per bardissa. | La font de l'Horta està situada a l'extrem superior del clot de l'Horta, a mig camí entre la Caseta i la riera Gavarresa, al nord-est de la Creu de la Pau de Constantí. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia davant de la Caseta i segueix en direcció sud-est fins a la Creu de la Pau de Constantí. Un cop passada la Creu, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista passa per uns metres empedrats de roca natural. Des d'aquest punt, s'ha de trencar a l'esquerra i uns metres més avall s'arriba a la font situada a l'extrem oest d'un prat que té un petit embassament a l'extrem est. Es tracta d'una font de bassa d'aigua cristal·lina que s'omple constantment gràcies a la filtració d'aigua per diversos punts entre els roques que hi ha a un extrem de la bassa. A l'altre extrem hi ha una bomba d'aigua subjectada al terra amb una base de formigó, que va servir per bombar aigua a un dipòsit per al control d'incendis. La vegetació que envolta la font és la pròpia d'una zona humida, amb joncs i cua de cavall, entre una massa de bardissa que envolta parcialment la bassa. | 08225-46 | Sector central del terme municipal | La font de l'Horta va ser probablement la font que abastava d'aigua els horts de la masia de la Caseta i a la mateixa masia, situada a l'oest de la font. Modernament, l'ADF va construir una bassa de grans dimensions en un punt elevat a l'oest de la font i s'hi bombava aigua per tenir-ne una reserva en cas d'incendi. L'embassament que hi ha al mateix prat de la font també és modern, té força fondària i és utilitzat per a abeurar-hi el bestiar. | 42.0389600,2.0742700 | 423380 | 4654516 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de l'Horta presentava un índex de nitrats de 53'20 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62333 | Font de cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-blanc | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | Tot i que la font es conserva en bon estat, l'accés es troba embardissat i l'aigua no és potable. | La font de cal Blanc, també coneguda com font de Sant Martí, està situada en una roureda entre cal Blanc i el nucli de Sant Martí d'Albars. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia uns metres davant de la Torre del Baró, just on es separen les pistes forestals que condueixen a cal Blanc i al pont de Sant Martí d'Albars. Al cap d'uns 150 metres de corriol descendent amb alguns graons de pedra s'arriba a la font, ubicada en una petita balma amb rocs de grans dimensions despresos. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de maó, reformat al 1993, tal com ho indica la data inscrita, i recobert de molsa. Al lateral esquerre del dipòsit hi ha una aixeta metàl·lica i a la part superior el sobreeixidor, de forma quadrada. L'entorn de la font té un contrast marcat, ja que a l'interior de la balma, amb parets humides per on es filtra l'aigua i diversos forats entre roques que permeten el pas d'una feble llum, no hi creix pràcticament vegetació, i a l'exterior hi creix abundant bardissa que dificulta l'accés. Uns metres més avall de la font hi ha un safareig de grans dimensions on anaven a rentar la roba les dones de Sant Martí d'Albars. | 08225-52 | Sector central del terme municipal | La font de cal Blanc o de Sant Martí era una de les més utilitzades pels veïns del nucli de Sant Martí, que també hi anaven a rentar la roba. | 42.0259600,2.0729000 | 423251 | 4653074 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 la font de cal Blanc presentava un índex de nitrats de 126'20, 98'40 i 119'90 mg/l respectivament, per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62337 | Creu de la Pau de Constantí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pau-de-constanti | SERRA, J., La creu de la pau de Constantí (document solt) | XX | L'extrem superior presenta alguna petita esquerda i els líquens donen unes tonalitats grogues a la pedra. | La creu de la Pau de Constantí està situada en una esplanada rocosa envoltada de camps, a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars, i al sud-est de la Caseta. Es tracta d'una creu de pedra, formada per pedres treballades de grans dimensions. La base està formada per dos plataformes quadrades esglaonades sobre la que reposen dues pedres de grans dimensions que formen un cub en el que hi ha la inscripció: RECORD DEL XVI / CENTENARI DE LA PAU / DE CONSTANTÍ / 22 MAIG 1913. Just a sobre hi ha dues plataformes quadrades esglaonades més, sobre el qual reposa una pedra allargada tronco-piramidal de secció quadrada que va reduint la seva amplada fins a una senzilla imposta. La part superior correspon a una creu llatina, de braços curts i massissos, amb acabament irregular a dalt i unes inscripcions a la cara sud que no es reconeixen actualment. | 08225-56 | Sector central del terme municipal | La creu de la Pau de Constantí es troba situada a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars. La seva situació no és casual, ja que es troba al peu del camí que utilitzaven els veïns de la Blava quan anaven a l'església de Sant Martí d'Albars, ja fos per anar a missa o per qualsevol altre tipus de cerimònia religiosa. Fins a la creu hi arribaven les processons religioses, des d'on es beneïen els camps del voltant. La creu es refereix a la commemoració de l'edicte de tolerància de l'any 313 pel qual la religió cristiana tenia les mateixes llibertats i els mateixos drets que la pagana. Constantí (280 - 337) era emperador romà, dit el Gran (llatí Caius Flavius Aurelius Constantinus), i va fer la pau amb els cristians però continuà essent pagà. Segon fonts orals, les pedres que formen la creu van ser portades amb bous i carretes fins a l'emplaçament actual, lloc on van ser treballades pels picapedrers. | 42.0366700,2.0723900 | 423221 | 4654264 | 1913 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62341 | Camí ral de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-franca-0 | AADD, Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | En alguns punts el camí ha estat modificat, ja sigui per la construcció de la carretera BV-4342 o per altres modificacions puntuals. | El camí ral de França travessa el terme municipal de Sant Martí d'Albars de sud a nord per la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa. Fins a la meitat del terme segueix el mateix traçat que el camí ramader. Prové de Santa Creu de Joglars, entra al terme a l'altura de cal Solanic i segueix la carretera asfaltada passant pel bosquet de Fumanya i travessant el carrer de Beulaigua. Continua al nord vorejant, per llevant, el serrat dels còdols i segueix pel serrat dels esmorriadors fins a arribar a la masia de la Caseta. Un cop s'ha passat la masia, el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava i el camí ral de França continua per la banda occidental de la carretera BV-4342. Passa prop de cal Pericó, la Serra i segueix en direcció nord vorejant per l'est del serrat de la Por i el serrat de les Balmetes fins arribar a cal Pusquies. Des d'allí es continua en direcció a cal Met i s'enfila al serrat de Vila, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al de Lluçà en direcció a Santa Eulàlia de Puigoriol. És precisament en aquest desnivell que puja fins al serrat de Vila que es localitzen dos petits trams de camí empedrat, força fets malbé i erosionats tant per l'escorxament de l'aigua de la pluja com pel moviment de terra que es va fer a l'hora de col·locar un pal d'electricitat. | 08225-60 | Sector central del terme municipal | El camí de França era un camí de gran recorregut que enllaçava la zona de muntanya (els Pirineus) amb Barcelona, i travessava el Lluçanès. Es troba moltes vegades que el camí ral de França, que constituïa una important via de comunicació durant l'edat Mitjana, coincideix amb el principal camí ramader que creua el Lluçanès; aquest seria el cas de Sant Martí d'Albars, que fins a la meitat del terme municipal els dos camins coincideixen en traçat. Pel camí ral hi transcorrien traginers, mercaders i conductors de carros i tartanes que solien passar prop de les poblacions per tal satisfer els menesters que comporta la vida transhumant. Així mateix, al llarg dels camins naixeren diversos hostals que donaven resposta a aquestes necessitats i s'instal·laren gent d'oficis vinculats a l'activitat dels comerciants i traginers, com els ferrers que els ferraven els animals. En el cas del tram del camí de França que discorre per terme municipal de Sant Martí d'Albars, s'hi trobaven dues antigues ferreries, cal Ferrer de Beulaigua i cal Ferrer de la Blava, de gran renom a la zona, i també un antic hostal, cal Fadrí, situat a l'entrada del carrer de Beulaigua. | 42.0452700,2.0678400 | 422855 | 4655223 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el passat es van detectar annexions il·legals del camí a l'altura de cal Met i caldria controlar que no s'hi posin obstacles. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62352 | El mossèn, la màgica i la por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mossen-la-magica-i-la-por | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història. | 'En una casa de Sant Martí d'Albars una nit van sentir un soroll molt fort a baix a l'entrada, van encendre una espelma, van anar a veure què passava però no van veure res, tot estava al seu lloc. Al dia següent es va repetir el mateix soroll, després van passar uns quants dies sense. Però vet aquí que tot d'una el bestiar de la cort va començar a fer uns crits molt forts. Anaren a veure què passava, però en arribar a la cort trobaren el bestiar tranquil i com si no passés res; altres dies trobaven les vaques i mules desestacades i, en comptes d'estar de cap a la menjadora, hi estaven de cul. Altres nits no sentien cap soroll, però al matí trobaven les cadires de la casa totes girades de potes enlaire. Aquella família estava una mica preocupada pel que els passava, ho van parlar amb un veí i aquest els va comentar que el problema podia ser el mossèn. La mestressa de la casa era una d'aquelles dones típiques de pagès, ben plantada, valenta i decidida. Una nit el bestiar se'ls va desestacar, tot fent uns grans crits, i a la matinada van trobar totes les cadires de potes enlaire. Llavors la mestressa va dir: - Me'n vaig a veure el rector perquè em doni un remei per acabar amb tot aquest desori. Li va explicar tot el que els passava i li va demanar consell. El rector li va dir que algun familiar seu tenia problemes a l'altra vida i es manifestava d'aquesta forma reclamant el seu ajut. - Si vostè sap per què passa això, suposo que també deu saber què fer perquè no passi més, oi? - digué la dona. - Doncs sí. Mira, per resoldre aquest desori que dius que sentiu a la nit, només cal que feu dir unes quantes misses en memòria dels avantpassats de la casa, o sigui les persones que havien viscut i ja són mortes, això els reportarà el repòs de les seves ànimes i ja no us molestaran més. - Molt bé mossèn, si vostè creu que la solució és dir misses, ja en pot dir i com més millor. - Però, perquè tinguin efecte sobre els sorolls i altres coses que els passen a vostès, han de donar una almoina, si no les misses no seran el remei dels seus mals. A la pagesa ja li començava a pujar la mosca al nas i digué: - Miri, si fent dir misses deixem de sentir el soroll, ja pot anar ara mateix a dir la primera. El que sí li prometo es que jo ni ningú de casa meva li donarà una pesseta per això i procuri que no passi cap més dia cosa estranya a casa meva, perquè llavors cobrarà sense monedes. Des d'aquell dia ençà no va passar res d'anormal en aquella casa.'(TORRES:2003) | 08225-71 | Sector central del terme municipal | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62354 | La marxanta, la bruixa del forat del cul del gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marxanta-la-bruixa-del-forat-del-cul-del-gos | TORRES, J. Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002 | XX | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història i la marxanta, que n'és la protagonista. | 'Aquesta dona que feia de marxanta es guanyava la vida venent roba a les cases de pagès i també a fires i mercats als pobles del Lluçanès. Sempre amb companyia del seu gos. La residència la tenia a Sant Martí d'Albars. Quan anava d'un lloc a altre i trobava ramats d'ovelles, el gos les bordava tot esgarriant el ramat. Gos i bruixa jugaven amb les ovelles, cosa que feia enfadar molt els pastors. Aquests l'escridassaven i ella els responia: - Jo sóc el forat del cul del gos. Tothom la coneixia per aquest nom. Un dels que m'han explicat la història deia que, quan era molt jovenet, un dia que la mare li va comprar un davantal li va dir: - A veure, si aquesta peça de roba em surt malament on us puc trobar? La marxanta li va respondre: - Aneu on aneu, demaneu per la dona del forat del cul del gos. Tingueu la seguretat que us donaran raó de mi. Era un xic misteriosa. Quan algú la feia enfadar es venjava provocant alguna malvestat en el bestiar de la casa on l'havien maltractada. Per venjar-se sempre ho feia a través del gos. Algú deia que el gos era ella mateixa, ja que no podia ser que un gos tingués tan enginy per fer trapelleries. (El més probable era que el gos estigués posseït pel dimoni i, per tant, gos i marxanta eren el mateix ésser, és a dir, la dona tenia dues personalitats: per això, en algunes ocasions el comportament del gos era idèntic al d'una persona). Els seus poders: Els conjurs els feia sempre mitjançant les tisores, ja que tenien un poder màgic especial: aturaven les pedregades i curava malalties. Però quan alguna persona la feia enfadar, llavors li provocava dolor o bé li feia caure una forta pedregada damunt dels camps tot malmetent-li l‘anyada. Per parar un temporal agafava tres tisores; dues les posava damunt del palmell de la mà esquerra en forma de creu, la tercera l'agafava amb la mà dreta i mullava la fulla amb saliva. Llavors aixecava el braç i anava caminant endavant i endarrera, i d'esquerra a dreta, tot fent una creu. Ho feia tot arrossegant els peus per tal que la creu quedés ben marcada. Quan acabava aquest ritual, se situava al centre de la creu i, des d'aquest punt i amb les tisores que havia mullat amb saliva, anava fent talls a l'aire, tot murmurant algunes jaculatòries inintel·ligibles. Si el temporal no era massa fort, amb tres vegades de fer el ritual complert el temporal ja amainava; si aquest era molt espaordidor, llavors calia fer el ritual cinc, set o nou vegades, i el temporal es trencava i no pedregava. Aquest ritual era indispensable que es fes a l'era on batien cada any; al mateix temps, calia que hi hagués pallers. Si no es donaven aquestes tres circumstàncies, el conjur no tenia cap efecte i el temporal continuava i la pedregada destrossava la collita. Quan el ritual era per guarir una malaltia també ho feia amb tisores. Posava dues tisores damunt la taula en forma de creu i amb l'altra tallava el mal que patia la persona. Mentre feia aquest ritual anava murmurant jaculatòries. Quan ella acabava la cerimònia el malalt començava a millorar. Si la malaltia era molt greu llavors calia emprar més tisores. Si emprava cinc tisores, la seva distribució era de la següent forma: dues creus i la cinquena per tallar la malaltia. Si eren set, feia tres creus; i si eren nou, quatre creus i la novena per tallar el mal. El nombre de tisores no podia ser parell; calia que fossin tres, cinc, set o nou. Per saber si el malalt tenia una malaltia greu sense veure'l procedia de la següent manera. Per exemple, una grip d'aquelles que deixaven les persones a les portes de la mort, a les tres pedretes com en deien la gent del país. Posava en un plat dues tisores en forma de creu, llavors hi afegia aigua fins que tot just cobrís les tisores. Quan tenia això preparat, tot seguit ho posava damunt del fogó, perquè l'aigua s'escalfés, sense arribar a bullir. | 08225-73 | Sector central del terme municipal | Com s'explica en aquesta història, la marxanta del forat del cul del gos va viure a Sant Martí d'Albars, tot i que la seva professió l'obligava a viatjar, i també va morir-hi als anys 60 del segle XX. En algunes cases i masies de Sant Martí d'Albars encara recorden el pas de la marxanta, com a cal Ferrer de la Blava, on s'hi havia quedat a dormir en algunes ocasions. | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A continuació, tirava tres gotes d'oli damunt de l'aigua; si aquestes s'ajuntaven formant un dibuix semblant a la fulla de trèvol, era una grip de les més dolentes que hi pogués haver; si prenien forma de mongeta, eren unes angines fortes; si prenien la forma d'un cercle, només era un constipat fort; si s'ajuntaven però no prenien cap forma definida, llavors es tractava d'un cop d'aire.Aquests nuclis, independentment de la forma que agafessin, sempre es formaven en el centre de la creu que formaven les tisores que hi havia dintre el plat cobertes d'aigua. Això servia només per saber la dolença que la persona patia. Quan ja sabia del que es tractava, llavors feia el ritual per tal que el malalt es guarís de la malaltia.El conjur per trencar aquesta dolença el feia de la següent manera: amb la tercera tisora feia un tall a la figura formada per les gotes d'oli, la partia per la meitat. Si no es tornava a ajuntar, el malalt guaria en vint-i-quatre hores. Això servia per un constipat. Quan més forta era la malaltia més creus calia fer, és a dir, la figura que feia l'oli damunt de l'aigua era tallada tantes vegades com la gravetat que la malaltia requerís. El màxim de talls que es podien fer era de quatre. Quan l'oli estava tallat calia deixar el plat fora del foc en un lloc on ningú el toqués. Si a l'endemà les gotes d'oli continuaven tallades el malalt en tres dies sanaria; en el cas que a les vint-i-quatre hores les gotes tornessin a estar juntes era senyal de malaltia greu. Calia repetir el conjur tantes vegades com fes falta fins a guarir el malalt. Remugava unes jaculatòries que mai deixava que ningú les pogués entendre.Per curar el dolor, dibuixava la silueta de la persona sobre un tros de paper on també escrivia el nom del qui calia curar; tot seguit, posava el paper damunt de dues creus que prèviament havia fet amb quatre tisores, i amb la cinquena tisora feia un tall a la part del cos afectada pel dolor: tot fent aquest ritual anava recitant l'oració que pertocava al cas.Just quan acabava el ritual, el pacient ja començava a millorar. Si l'afecció era molt greu calia repetir el ritual durant tres, cinc, set o nou dies, després d'aquests dies el dolor desapareixia (TORRES:2002).La versió de la llegenda que explica Jordi Torres de com morí la marxanta no coincideix amb els records que en tenen la gent del poble, ja que recorden la marxanta com una dona prima i menuda. La persona, que si era grossa i que fou enterrada portada en un carro fou la cabanyera, que visqué a la Cabanya. La versió continua així: La mort de la dona Aquesta dona va morir als primers dels anys de la dècada de 1960. Quan va morir s'esqueia que feien la carretera de Santa Creu de Joglars (Olost) a Santa Eulàlia de Puigoriol (Lluçà). Plovia molt i els camins estaven tan malament que era pena de la vida el caminar per aquells camins tan enfangats.Era una dona molt grossa. El capellà preguntà:- Osca! Com ho farem per portar aquesta dona amb el que pesa i el temps que fa?Un dels veïns trobà la solució:- Per això no cal preocupar-se. Jo tinc un tractor i remolc. Si li sembla bé, la carreguem al remolc i llestos.Va ser el primer difunt que no van portar a pes de braços. La persona que la va portar amb el tractor al cementiri se sorprengué de la rigidesa del seu cos. Una dona que no havia fet mai res més que caminar i rondar món, no estava quasi mai aposentada en un lloc. Era una autèntica rodamón, però el dia del seu enterrament no movia ni peu ni cama; tampoc no va fer servir l'escombra per anar al cementiri. Va haver de ser un tractor que la hi portés.' | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62360 | Forn d'oli de ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-0 | Al llarg del temps s'ha tapat de terra i hi ha crescut vegetació. | El forn d'oli de ginebre es troba situat en un dels marges del pla dels ginebres, prop de la font dels graons, al nord del nucli de Sant Martí. Era un antic forn picat a la roca natural que conserva, parcialment colgat per terra i vegetació que ha crescut al damunt i al voltant, la cavitat superior, de forma més o menys circular, on s'hi cremaven els troncs de ginebre blanc; i la part inferior amb una petita pica rodona on s'hi recollia la substància que es desprenia de la combustió. | 08225-79 | Sector central del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses... Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0333000,2.0717200 | 423162 | 4653890 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62366 | Farga del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-del-cami-ral | LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006. (inèdit) | V aC-V dC | Jaciment força erosionat. Probablement no té interès museològic, però sí científic. | Es troba situada prop del camí ral de Vic a Berga, en el seu pas entre el nucli de Sant Martí d'Albars i el nucli de Beulaigua, en un petit serradet. Es tractava d'un jaciment on s'hi ha trobat abundants restes ceràmiques de datació encara poc precisa entre els segles II a.C. i I d.C., i alguns fragments de metalls forjats, així com escòries de metall. Aquestes evidències apunten a l'existència de les restes d'un taller metal·lúrgic en aquesta ubicació. | 08225-85 | Sector central del terme municipal | 42.0310600,2.0709500 | 423095 | 4653642 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La localització de les restes de la farga l'ha fet l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, que està realitzant diversos estudis a l'àrea del Lluçanès. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62342 | Camí ral de Vic a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-berga | ORDEIG, R., Villae, viae i stratae d'Osona. Testimonis de l'antiguitat a l'època medieval, dins Ausa 10/102-104, 1982 TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Es troben algunes pedres descalçades i enmig hi ha crescut algun arbust i herbes. Tot i això el tram de camí es troba força ben conservat. | El tram de camí ral empedrat es troba situat al nord-est del nucli de Beulaigua, a uns 60 metres a l'est del camí ral de França i el camí ramader en el punt on aquest fa un revolt vorejant el serrat del còdols. Presenta una direcció est-oest, d'uns 20 metres de longitud i una amplada que oscil·la entre els 2'70 i de 2,30 metres. El tram de camí es basteix salvant un desnivell del terreny de 3 metres i està format per pedres de mitjanes dimensions disposades de forma irregular amb la part superior graonada picada a la roca natural. A cada banda del camí el ressegueixen unes pedres formant una baixa barana, algunes d'elles descalçades del seu lloc original, que delimitaven el camí i evitaven caure daltabaix del mur de contenció. Aquest mur, construït amb maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, té una alçada de fins a 1,60 metres en la seva banda meridional. Segueix el camí en direcció est cap a Sant Martí d'Albars, sense estar empedrat i es perd enmig d'una escorxada del terreny que ha provocat l'aigua de la pluja. Els estudis per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, han portat a localitzar una pedrera i una farga amb materials ibèrics i romans en superfície i restes de treball de ferro, prop del camí. En direcció oest, les traces de camí es perden sobre el planell rocós cobert per vegetació al qual s'arriba un cop salvat el desnivell. La mateixa empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica apunta la idea de la bifurcació del camí en aquest punt. Una branca continuaria seguint el camí ramader i el camí ral en direcció a la Blava i una altra continuaria passant per darrere el nucli de Beulaigua en direcció a la masia de Fumanya, creuaria la Gavarresa i continuaria en direcció a Santa Maria de Lluçà. És precisament prop de la masia de Fumanya, a uns 70 metres d'aquesta, prop de la font de Fumanya, que es troba un altre tram de camí ral empedrat. És un tram d'uns14 metres de camí amb una amplada mitjana d'uns 3 metres, construït amb pedres de mitjanes dimensions, entre les quals hi ha crescut herba i bardissa.. Presenta un mur de pedra d'un metre d'alçada i 45 metres de llargada que ressegueix la banda sud. Sembla que aquest tram seguia en direcció a Beulaigua, ja que davant de la font de Fumanya continua un camí actualment arranjat que, segons fonts orals, antigament era empedrat. Encara s'hi poden observar algunes restes. | 08225-61 | Sector central del terme municipal. Nucli de Beulaigua | El tram de camí ral empedrat formava part del camí ral que anava de Vic a Berga passant pel nucli de Sant Martí d'Albars i que continuava en direcció a Lluçà. En un document que fa referència al Priorat de Lluçà que data de l'any 971, s'esmenta una via que comunica Santa Maria de Lluçà i Sant Martí d'Albars (ORDEIG:1982), i que hom podria relacionar amb el tram que es troba empedrat, ja que la direcció del camí uneix aquests dos punts. També s'ha apuntat, per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, la possibilitat d'identificar el camí amb l'antic traçat de l'strata Cardonensis. El què sí està corroborat és el fet que a principis del segle XX aquest tram de camí es continuava utilitzant com a camí ral per la gent de Lluçà que anava a peu a Vic. Era conegut com a camí de la Cendra pel transport, amb matxos, rucs o mules, de sacs de cendra pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic, que compraven la cendra d'alzines i roures que feien els carboners de Sant Martí i Lluçà (TORRES:2003). | 42.0318600,2.0670400 | 422773 | 4653735 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Era conegut també com a camí de la Cendra, ja que hi passaven carregaments de matxos, rucs i mules amb sacs plens de cendra (extreta de les carboneres de Lluçà i Sant Martí d'Albars) pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62355 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-21 | La festa Major de Sant Martí d'Albars es celebra el dia 11 de novembre de cada any. És el dia del patró del poble, Sant Martí, bisbe de Tours, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. És, per tant, el dia que es celebra la missa solemne, l'únic acte que ha perviscut inalterable dins de la festa Major. La celebració litúrgica és el que dóna origen a la festivitat ja les festes majors neixen en el marc de la devoció i memorial d'un sant o santa, patró o patrona a qui la comunitat s'encomana per demanar protecció. Al llarg dels anys han acompanyat la festa Major diversos actes de caràcter lúdic i festiu que van variant depenent de l'acceptació que tenen en la població i que tenen lloc el cap de setmana més proper al dia de la festivitat, com per exemple, el ball, la cercavila amb gegants, sopars populars, jocs per la canalla, etc. | 08225-74 | Sector central del terme municipal. Nucli de Sant Martí d'Albars i de la Blava | Les manifestacions de caràcter folklòric com són les festes majors són difícils de datar i documentar. Tot i així, l'església parroquial de Sant Martí d'Albars ja apareix documentada el 905 en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà, i per tant l'advocació a aquest sant cal suposar que prové d'ençà de l'Edat Mitjana. És a partir de l'època medieval que les manifestacions populars experimenten un auge important, i tot i que és difícil precisar l'inici de la celebració tal com l'entenem avui en dia cal dir que és durant el segle XX on s'iclouen les activitats populars que l'envolten ball, cercavila de gegants, etc. | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al final de la missa es cantaven els goigs de Sant Martí per part de la gent més gran que és qui coneixia i sabia cantar-los. Des del 2004 s'han deixat de cantar. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62330 | Font de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blava | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font ja no raja i només es conserva el pou i la caseta. | La font de la Blava està situada al marge d'un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l'altre cantó del rec de la Blava, trobem la font. Es tracta d'una font de pou que ja no s'utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l'estructura de ferro amb la politja que s'utilitzava per extreure l'aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s'ubicava la maquinària que permetia bombar l'aigua a la xarxa de la Blava. | 08225-49 | Sector central del terme municipal. Nucli de la Blava | Aquesta font s'utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava. Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l'aigua de la riera Gavarresa. D'aquesta manera es va deixar d'utilitzar la font de la Blava, que d'altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat. | 42.0460000,2.0708900 | 423108 | 4655301 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101'60 mg/l, per la qual cosa s'havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62305 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-1 | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Si bé l'aspecte exterior de l'edifici és correcte, l'estat d'abandó en el que es troba l'interior de l'edifici, podria en un futur proper provocar l'esfonframent. | El Molinot, també conegut com el Molinot Gran o el Molinot de Dalt, es troba situat a tocar de la riera Gavarresa, uns 200 al nord-est del Molinot Xic i al peu de la pista forestal que comunica el nucli de la Blava amb la veïna població de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum principal fruit de diverses ampliacions que correspon al molí antic, i un volum proper, a on s'ubicava el molí modern. Al nord de l'edifici principal s'hi troben les restes de la bassa del molí, i a uns metres les restes de la resclosa. El volum principal i més antic, format per planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra que alternen pedres de petites, mitjanes i grans dimensions, amb grans carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. L'edifici presenta una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb la vessant nord de menors dimensions a causa dels diversos queixals que formen les façanes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb una gran llinda de pedra bisellada, on hi ha la data inscrita de 1630, juntament amb una inscripció il·legible. Els dos pisos tenen una distribució simètrica de dues finestres per planta emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra treballada i un balcó a la part esquerra amb base, brancals i llinda de pedra treballada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un porxo sustentat per un pilar cantoner de pedra a l'extrem dret, amb obertura també a la façana est. La façana est, situada a tocar de la riera, presenta un nivell inferior que corresponia a la zona del carcabà de l'antic molí, actualment tapat per un joncar. La part inferior central de la façana presenta carreus treballats ordenats regularment. A nivell de planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra tapiada i la de la dreta amb un estripagats de ferro forjat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres: dues emmarcades amb monòlits de pedra, la de la dreta reformada amb maó, i una de petites dimensions. Al segon pis es pot observar una cantonada diferenciada integrada al mur, una finestra al centre de petites dimensions i el porxo obert també a la façana sud, a l'esquerra. La façana nord, coberta d'heura seca, presenta dos grans queixals fruit de les ampliacions. En uns dels queixals hi ha una porta d'accés al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una finestra just a sobre emmarcada amb pedra bisellada i una creu llatina inscrita a la llinda. A la resta de la façana hi ha només una finestra emmarcada amb pedra. Adossat a la façana nord, encara es pot observar el mur que delimitava la bassa del molí, actualment omplerta de terra i reconvertida en camp. El mur, que no sobresurt més d'un metre d'alçada, presenta grans esvorancs a la part oriental. Prop de l'extrem nord de la bassa, i enmig d'unes roques a tocar de la riera, es conserven les perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta de dues rescloses, separades actualment per un petit pont que creua la riera Gavarresa. Uns metres a l'oest del volum principal es troba el volum modern on s'ubicava la maquinària d'un molí escairador. Aquest volum, que no conserva la teulada, es troba parcialment derruït conservant les parets a mitja alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i maó i presenta dos nivells. El nivell inferior té coberta de volta de canó amb accés amb arc rebaixat, orientat al sud. A la part lateral hi ha una porta amb llinda trapezoïdal i brancals de pedra i diverses obertures. | 08225-24 | Sector est del terme municipal | El Molinot va ser construït durant la primera meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda del portal principal. Modernament, el complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0368300,2.0817400 | 423995 | 4654273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62306 | El Molinot xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva la teulada i es troba en estat de ruïna, totalment recobert de vegetació i arbres que han crescut tant a l'exterior com a l'interior. | El Molinot Xic, conegut també com el Molinot de Baix, es troba situat en una zona enclotada de la riera Gavarresa, en un pronunciat meandre que voreja els cingles del Molinot. Es troba a prop de la pista forestal que uneix el nucli de la Blava amb el municipi de Perafita, a uns 200 metres al sud-oest del Molinot de Dalt. Es tracta d'un edifici que es troba en estat de ruïna, amb força vegetació que recobreix tot l'exterior de l'edifici i part de l'interior. És un edifici de mitjanes dimensions format per dos volums annexats de teulades a doble vessant, actualment inexistents. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. Entre la massa vegetal es poden entreveure diverses obertures, emmarcades majoritàriament amb maó i fusta, amb una porta a la façana nord emmarcada amb pedra treballada. La bassa del molí es trobava ubicada al sud est del molí. Avui en dia no es conserva a causa de l'arranjament del camp proper. Només es poden observar les arrencades del mur de la bassa a tocar del molí. A uns 120 metres a l'est del molí, sobre una base de roca natural a la riera Gavarresa, es conserven diverses perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta d'una primitiva resclosa. Aquesta resclosa que subministrava aigua al molí va ser substituïda per un canal que provenia de la bassa del Molinot Gran. Uns metres al nord del molí, en un punt elevat, hi ha la Xemeneia de vapor del Molinot Xic descrita en una fitxa individual. | 08225-25 | Sector est del terme municipal | Tot i no estar documentat ni conservar llindes datades, s'ha de considerar el Molinot Xic com una obra probablement del segle XVIII per la tipologia constructiva. A finals del segle XIX el molí es va ampliar instal·lant una caldera de vapor que en època de secada s'utilitzava per fer funcionar l'engranatge del molí, així com fer funcionar una fornera. Tota la maquinària es va malvendre als anys 30 (1920-1930). El complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0354300,2.0802800 | 423873 | 4654119 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un marge situat davant la façana principal del molí hi ha una cavitat que probablement correspon a una de les cambres de cocció d'una teuleria o forn, però el seu estat de conservació és dolent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62307 | Vapor - xemeneia Molinot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-xemeneia-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Es conserva parcialment el conducte pel que passaven els fums que sortien per la xemeneia. | El vapor - xemeneia del Molinot Xic està situat uns metres al nord del Molinot Xic, en un marge rocós enlairat prop de la riera Gavarresa. Es tracta d'una ampliació que va fer el molí a finals del segle XIX per a poder moldre amb la força del vapor. El conjunt original comptava amb la caldera de vapor, que feia funcionar la fornera i la xemeneia, per on s'extreia el fum residual. De tot el conjunt se'n conserva només la xemeneia i part del conducte que condueix fins a on hi havia la fornera, ja que la resta va ser venuda als anys 30. La xemeneia està construïda amb pedra i maó, és de secció quadrada i amida uns 9 metres. La part inferior o base, amida uns 2'40 metres i està construïda amb pedra, exceptuant a la façana que dóna al molí, totalment coberta de maó i amb una obertura central d'arc rebaixat de maó pla. En la part posterior s'allarga per millorar l'estabilitat de la xemeneia, ja que està assentada sobre un desnivell. La següent part, delimitada a l'extrem inferior i superior per senzilles motllures de maó, amida també 2'40 metres i té els murs de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades, col·locat alternativament imitant les cantonades de carreus. La part central, que amida uns 4 metres, està construïda totalment amb maó i coronada per un senzill esglaonat de maó que sobresurt de la xemeneia donant pas a l'última part, d'uns 40 centímetres i també de maó. El conducte per on passava el fum, construït majoritàriament amb maó, comunicava la xemeneia amb la maquinària ubicada al molí, en un recorregut totalment recte i amb força pendent. En alguns trams encara és possible observar aquest conducte, destruït en algunes parts i colgat de terra en altres. | 08225-26 | Sector est del terme municipal | El vapor - xemeneia del Molinot Xic es va construir a finals del segle XIX, per no dependre exclusivament de la força hidràulica que tradicionalment havien utilitzat els molins. Amb la instal·lació de la caldera de vapor, la fornera i la xemeneia, es podia moldre en èpoques de secada, quan els molins tradicionals tenien dificultats per omplir la bassa. Tant el Molinot Xic, junt amb el vapor - xemeneia, com el Molinot Gran, formaven part d'una empresa que va fer fallida just abans de la Guerra Civil. La maquinària es va vendre per ferralla i els edificis van ser subhastats públicament. | 42.0355300,2.0803200 | 423876 | 4654130 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62312 | Pont de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-marti | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Han caigut algunes lloses de coronament de les baranes del pont, provocant un deteriorament d'aquestes. El plafó indicatiu es troba brut i en mal estat. | El pont Medieval es troba situat al sud est del nucli de Sant Martí prop del molí del Pont, travessant la riera Gavarresa. És un robust pont d'uns 25 metres de llarg construït amb maçoneria de pedra irregular agafat amb morter de calç. Presenta un massís pilar central de pràcticament dos metres de costat on s'hi observa una disposició regular del parament i els forats de col·locació de les cintres que ajudaren a construir les dues arcades que formen el pont. Sobre el pilar central hi ha un gran orifici de forma pentagonal que distribueix les forces de la superstructura. El pas del pont, d'una amplada de 180 centímetres està delimitat per unes baixes baranes, construïdes amb pedra i coronades amb lloses irregulars, de 60 centímetres d'alçada i 30 centímetres d'amplada. El paviment està empedrat i s'hi observen unes traces de desgast de la pedra a causa del pas continu dels carruatges. | 08225-31 | Sector est del terme municipal | El pont era el pas de la Gavarresa en el camí antic per anar de Sant Martí d'Albars a Perafita. | 42.0269400,2.0760200 | 423510 | 4653180 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62312-foto-08225-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62312-foto-08225-31-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una de les llegendes conegudes a Sant Martí d'Albars fa referència al pont Medieval. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62320 | Teuleria del Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-moli-del-pont | XIX | Només es conserva un part de l'estructura i el mur frontal només conserva la pedra a l'extrem superior. | La teuleria del molí del Pont està situada uns 50 metres a l'oest del pont medieval de Sant Martí i el molí del Pont, davant una esplanada a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, de planta quadrada d'uns 5 metres per costat i murs d'un amplada pròxima als 90 centímetres. La façana principal, a on es troben els dos boques d'entrada al forn, està encarada al sud-est i es troba parcialment colgada de terra. De la paret de pedra que recobria aquesta façana només en resten dues filades de pedres a l'extrem superior, quedant a la resta només la tàpia. De les dues arcades de la part inferior només en queda la forma de la tàpia i les dues petites boques d'entrada al forn, emmarcades amb monòlits de pedra. La resta de façanes estan colgades per terra i vegetació, que ha anat guanyant terreny. Encara es pot observar, però, l'espai interior del forn, actualment mig colgat de terra. | 08225-39 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0274500,2.0760600 | 423514 | 4653237 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62321 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-5 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 http://perso.wanadoo.es/albanell/blava/index.htm | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost - on rep les aigües de la riera Lluçanès-, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Perafita en la meitat nord-est i creua el terme en la meitat sud-est, fins abandonar-lo prop del pont de la Gavarresa, a l'est de Santa Creu de Joglars. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Roca (en el marge oriental i per tant, en terme municipal de Perafita), el Molinot, el Molinot Xic i el Molí del Pont, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que forma el lliscant de Vilatammar i d'altres artificials, com les tres petites preses que abasten la xarxa pública d'aigua del municipi. La riera és travessada per diverses passeres, com la de Vilatammar i la de la Franquesa, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troben tres ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Sant Martí d'Albars. El petit pont modern situat al costat del Molinot, que correspon a la pista forestal que uneix els nuclis de la Blava i Perafita, el pont d'origen medieval situat sota el nucli de Sant Martí d'Albars i el pont de la Gavarresa, que correspon a la carretera BP-4653. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic com els cingles que envolten els meandres situats prop del Molinot Xic i més al sud, del Molí del Pont o el lliscant de Vilatammar, una formació rocosa d'uns 15 metres d'ample per 40 de llarg que forma un petit embassament i que és creuat per una passera formada per 18 pedres rectangulars amb una separació d'uns 50 centímetres. Uns dels principals afluents de la riera Gavarresa en terme de Sant Martí d'Albars és el rec de l'Almató, situat a l'extrem nord-oriental del terme municipal. Es tracta d'un rec que recull aigua de pluges amb un ambient molt humit que propicia l'existència d'arbres de ribera. Per la seva situació és un rec amb poca intervenció humana, permetent un ecosistema botànicament ric on destaquen les alquequengis (Physalis alkekengi), unes plantes molt vistoses i alhora poc comunes a la zona. | 08225-40 | Sector est del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0351500,2.0803100 | 423875 | 4654088 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten especialment a Sant Martí d'Albars ja que es troba relativament prop de la capçalera de la riera, però sí als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62353 | Els animals del traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-animals-del-traginers | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història. | 'Això diuen que va passar ja fa molts anys, quan a la ciutat de Vic feien servir cendra de llenya d'alzina dels boscos del Lluçanès, és a dir, dels boscos de Sant Martí d'Albars i Lluçà, per rentar la roba, així com per al curat de pells a les pelleteries. El transport de la cendra el feien en carros i també a bast. Els traginers que es dedicaven a aquesta feina solien arribar a Sant Martí més o menys quan llostrejava, acabant el trajecte al capdamunt de la pujada de davant de l'església de la parròquia. Si passaven el pont del Molí de clar o mig llostre no passava res, feien la pujada amb tota normalitat. Si anaven una mica més tard i passaven ja de fosc, segur que tenien problemes. En ocasions es veien obligats a fer nit al peu de la Gavarresa o a tornar un tros enrera i demanar acolliment a la casa del Prat, que feia d'hostal. El bestiar agafava com una mena d'espant, feia mitja volta i tornava enrera, no hi havia manera de fer-lo pujar de bell nou. Altres vegades passava el pont i quan era a mitja costa es quedava parat i no hi havia manera que continués. Tot el contrari, donava mitja volta i tornava fins a la Gavarresa. Els traginers no veien ni sentien res. Era una cosa que només sentien o veien els animals. Això els tenia molt preocupats, fins al punt que només hi passaven de clar. Però vet aquí que un dia a aquests traginers que tenien problemes amb el bestiar se'ls va afegir un traginer nou. I aquest quan calia resoldre un problema hi anava de cara i disposat a fer el que fes falta per tal de resoldre el contratemps. A la sortida de Vic anava un grup força gran de carros, però en el transcurs del camí anaven prenent diferents camins, uns quants diu que es varen quedar a Olost, i cap a Sant Martí hi varen anar el nou traginer i un parell més. Els altres dos ja eren veterans de la ruta, sabien perfectament que de fosc era impossible arribar a Sant Martí. Quan varen passar per davant de la casa del Prat ja era negra nit. Els dos van dir: - Nosaltres ens hi quedarem a dormir, demà de clar ja pujarem, et recomanem que facis com nosaltres. Tampoc no podràs travessar la Gavarresa i, en cas que ho aconsegueixis passar el pont, quan seràs a mitja pujada també hauràs de tornar enrera i no et quedarà més remei que tornar a dormir aquí. Diu que era un d'aquells traginers que no acostumava a canviar els plans fàcilment. Va dir: - Vosaltres podeu fer el que més us convingui, però jo he dit que anava a dormir a Sant Martí i aniré a dormir allà on tenia previst. Si preferiu quedar-vos ho podeu fer, però jo continuo. Els dos sabien el que passaria, perquè coneixien prou bé i de sobres el que passava quan enfilaven la pujada de Sant Martí si era de nit. Els va picar una mica la curiositat per veure com se les empescaria i varen dir: - Bé home, ja venim, així et farem companyia en el camí de tornada. Els tres carreters van emprendre el camí. Quan van ser al pont, els dos que ja sabien amb el que es trobarien es van posar a l'aguait, però res, van passar. Els dos deien: - Noi, això si que no ho entenc pas, nosaltres quan es fa llostre mai podem pujar la costa, si tenim sort passem el pont, però en el punt on comença la pujada el bestiar s'atura i no hi ha forma de continuar. Anaven fent aquests comentaris i alhora no entenien per què quan anaven ells amb altres companys mai no podien pujar si era de nit i aquell dia, en canvi, sí que pujaven. El traginer, que ja quasi era a dalt de la pujada, tot cofoi va dir: - Jo us he dit que anava a dormir a Sant Martí i ja hi som. Quan feien l'últim revolt de la pujada, des d'on ja es podia veure l'església de Sant Martí, les mules es van parar amb sec. Davant la sorpresa del traginer i dels seus companys, van fer mitja volta, emprenent la baixada fins al final de tot. Res ni ningú no les va poder aturar. El traginer era molt tossut, no era dels que es queda plegat de braços quan les coses anaven malament. | 08225-72 | Sector est del terme municipal | 42.0269400,2.0760200 | 423510 | 4653180 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En un rampell agafà les mules i tornà a emprendre la pujada. Les va arriar a quatre de fondo pujada amunt, però encara no eren a mitja pujada quan les mules altre cop es van aturar, van fer mitja volta i cap avall. Des del lloc on varen donar mitja volta es veia el campanar de la parròquia.- Mira, hi ha llum a salt el cimbori de la parròquia - va exclamar el nou traginer, que tot seguit va preguntar:- Les altres vegades que us passava això també hi havia llum al campanar?- Doncs, mira, en això si que no ens hi havíem fixat mai - van respondre els dos nois.Llavors el nou traginer va dir als seus companys:- Vosaltres tingueu cura del bestiar que jo en un tres i no res arreglaré el problema i us asseguro que mai més tindreu dificultats per pujar la costa de Sant Martí d'Albars. Aquest traginer sempre portava l'escopeta pel que pogués passar. Va agafar l'arma de dintre del carro, ja que sempre la portava carregada i preparada per si tenia algun contratemps durant els trajectes. Es va atansar ben a prop del campanar tot disparant un tret ben dirigit de dret al llum. Tan bon punt va disparar el tret la llum es va apagar. Va tornar a buscar el carro i les mules i va pujar la costa sense cap problema. Quan van arribar al lloc on tenien per costum anar a dormir, va dir:- Jo he dit que dormiria a Sant Martí i aquí estic, quasi sempre el que prometo ho compleixo. Companys em sembla que des d'avui ja no tindreu cap més problema per pujar la famosa pujada de Sant Martí, si no es que carregueu massa el carro i el bestiar no té prou força per pujar la costa. Però el motiu que feia tornar el bestiar enrera ja no es donarà més, l'autor de la malifeta ha quedat ben servit per un temps i no crec que li quedin ganes de tornar a fer semblants trapelleries.Així es com es va acabar la por a la pujada que va de la Gavarresa fins a Sant Martí i des d'aquell dia mai més els traginers de la cendra varen tenir problemes.' (TORRES:2003) | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62365 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-0 | La font dels Abeuradors està situada a l'est del nucli de la Blava, en una zona coneguda com el racó de Cabanes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita. Pocs metres després de sortir de la Blava s'ha de girar a l'esquerra fins trobar un corral, sota del qual, i al marge superior d'un camp, hi ha la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada al sud per camps i al nord per un planell rocós. El bassal, estret i allargat, fa una forma de mitja lluna i l'aigua hi surt cap a la superfície per diversos punts. La bassa està coberta en bona part per joncs i vegetació pròpia d'una zona humida. Antigament l'aigua de la font s'anava acumulant en un bassal situat uns metres a l'est de la font; posteriorment es va construir una estructura quadrada de formigó que encara es conserva, tot i no estar en ús. | 08225-84 | Sector est del terme municipal | Tal com el seu nom indica, la font dels Abeuradors va ser utilitzada principalment per abeurar el bestiar que bevia a través de la bassa on s'acumulava l'aigua situada a tocar de la font. | 42.0453000,2.0741800 | 423380 | 4655220 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62285 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-1 | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | S'ha restaurat el volum principal i el cobert adossat. També s'ha ampliat i restaurat l'antic cos que formava la galeria. | Cal Met està situat al nord del terme municipal, a la part oriental de la carretera BV-4342, prop de les masies de cal Pusquies i l'Almató. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i un volum annexat perpendicularment que constituïa l'antic cobert, actualment habilitat com habitatge. Els dos volums han estat restaurats recentment i la majoria de les obertures han estat reformades amb brancals de pedra moderna i llindes de pedra i fusta. Presenten murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1809 a la llinda. A la dreta de la porta hi ha una finestra de pedra treballada amb un arc rebaixat de maó integrat al mur a la part superior. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit modern de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha dues arcades que corresponen a la galeria del cos adossat a la façana sud-oest. La façana sud-oest, de moderna construcció, es va ampliar amb un cos que presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dos grans finestres. A la part superior tres grans arcades d'arc de mig punt formen la galeria moderna. La façana nord-oest presenta tres finestres de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres de pedra bisellada al primer pis, amb ampits de nova construcció. La part dreta correspon al cos de la façana sud-oest i presenta una finestra a la planta baixa i dues petites arcades al primer pis. La façana nord-est presenta un cos annexat que cobreix la meitat de la façana. A la part esquerra, que queda descoberta, s'hi poden observar dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis emmarcades amb pedra treballada i protegides amb reixes de ferro forjat. | 08225-4 | Sector nord del terme municipal | Cal Met es basteix al peu de camí ral de França que li passava, antigament, per davant de la façana principal, en una època de creixement demogràfic tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, en la qual també s'edifiquen les cases del carrer de Beulaigua. Segons la data que es troba inscrita en el portal d'accés principal, cal Met es pot considerar una masia de principis del segle XIX. | 42.0567300,2.0722200 | 423231 | 4656491 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Prop de la casa hi passa el camí ral de França que va de Santa Creu de Jotglars a Santa Eulàlia de Puigoriol. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62287 | Cal Pusquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pusquies | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Cal Pusquies es troba situada prop de la masia de Torrents, al nord del nucli de la Blava, al peu de la carretera principal que travessa el municipi, a la banda de ponent. Es tracta d'una casa bastida parcialment sobre roca natural, de petites dimensions. Està formada per planta baixa i un pis i construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra presentant cantonades diferenciades de pedres treballades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres que el flanquegen també emmarcades amb maó. Sobre el portal hi ha una placa amb les inicials SB i l'any 1916. La mateixa disposició d'obertures es troba al primer pis, amb un balcó central i una finestra a cada costat, totes elles emmarcades amb maó. A la part esquerra de la façana s'estenen estructures agropecuàries, la quadra de les vaques i la pallissa. Al davant hi ha l'antiga era sobre roca natural. A la façana est hi predomina un pou de pedra de mitjanes dimensions annexat a la part esquerra de la façana. A la resta de la façana hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes elles emmarcades amb brancals i coronament de maó. A la façana nord hi ha un cobert adossat de nova construcció i no presenta cap obertura. A la façana oest s'hi adossen diverses estructures agropecuàries, amb teulades d'una sola vessant, que deixen entreveure sols una finestra a nivell de primer pis emmarcada amb maó. | 08225-6 | Sector nord del terme municipal | Cal Pusquies és una masia que per la seva tipologia i per l'estil dels emmarcaments de les obertures amb maó podria considerar-se del segle XIX. Tot i així, una placa de ceràmica situada sobre la porta principal té inscrit l'any 1916, situant-la a principis del segle XX. | 42.0525200,2.0683000 | 422902 | 4656027 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62290 | L'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalmato | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVIII | La masia conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | L'Almató està situat a l'extrem nord-est del terme municipal, prop de la carretera BV-4342 i als peus de l'antic camí ramader. És una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular; consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, i la teulada és de doble vessant. A la façana principal, orientada al sud-est, destaca a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada a la llinda i treballada als brancals. A l'esquerra hi ha una porta de nova obertura i a la dreta una finestra emmarcada amb monòlits treballars i una decoració semicircular a la llinda. Al primer pis trobem tres grans finestres, totes emmarcades amb pedra motllurada, les de l'extrem amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia i la central, amb la inscripció: 'IOSEPH ALMATO ME FECI', junt amb una creu amb basament dins de la qual hi ha la data de 1738 a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre de tres obertures emmarcades amb maó, les laterals d'arc de mig punt i la central d'arc rebaixat. També destaca un carreu situat a l'extrem dret de la façana, decorat amb motius geomètrics en relleu. La façana nord-est presenta tres obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, una finestra de nova obertura i una finestra apaïsada emmarcada amb dos carreus treballats. Al primer pis hi ha quatre grans finestres i una, de menors dimensions, de nova obertura. Les tres de la part dreta estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la de l'extrem esquerre està emmarcada amb pedra motllurada, amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia. A les golfes hi havia originalment dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La de la dreta conserva l'ampit motllurat i la de l'esquerra s'ha reconvertit en balcó. A l'extrem superior de la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest està dominada per una estructura de pedra amb teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment fins a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, i dues finestres de nova obertura, una a cada costat de l'estructura. Al primer pis, just a l'esquerra de l'estructura, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada amb un data inscrita a la llinda de la que només es reconeixen les xifres '1-39'. A les golfes trobem una única finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta de l'estructura s'observen diversos forats a la paret que podrien correspondre a l'antic embigat d'una construcció annexa. La façana sud-oest presenta a la planta baixa i d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un arc de lloses a plec de llibre integrat al mur just a sobre, una volta de maó tapiada i dues finestres amb les llindes bisellades, els brancals de pedra i reformes de maó. Al primer pis trobem quatre grans finestres amb tres de menors dimensions entre elles. Les dues finestres centrals i la de l'extrem esquerre estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, algun dels quals força desgastat; l'arc de descàrrega de maó sobre la llinda i la de l'extrem dret està emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Les dues dels extrems tenen carreus als brancals compartits amb els de la cantoneres de la masia. A les golfes hi ha dues úniques finestres, emmarcades amb pedra bisellada, ampit motllurat i arc de descàrrega de maó sobre la llinda. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura d'ús agropecuari de pedra amb reformes de maó, amb teulada de doble vessant i diverses obertures emmarcades amb pedra. | 08225-9 | Sector nord del terme municipal | La masia de l'Almató, bastida al peu del camí ramader, fou una de les cases de parada de pastors i ramats transhumants que discorrien pel terme municipal de Sant Martí d'Albars. L'Almató es troba documentada al 1287, quan consta sota el domini de la catedral de Vic. Al segle XV, però, es troba sota domini del Priorat de Lluçà. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix Almató formant part de la batllia de Santa Eulàlia de Puigoriol. Al llarg del segle XVIII es produeix una remodelació de la masia tal com ho demostra la data de 1738 inscrita a la llinda de la finestra principal del primer pis on també hi consta la inscripció 'IOSEPH ALMATO ME FECI'. Com sol passar a moltes nissagues importants, el nom de la casa i el de la família propietària coincidien. La família Almató estava formada per gent molt culta, amb una bona formació acadèmica. En Salvi Almató, cabaler de nissaga, va estudiar medicina a la universitat de Cervera. Va contraure matrimoni amb una cerverina de família també pagesa i força adinerada. Després de casar-se, en Salvi i la seva muller Antònia Ribera, van anar a viure al poble de Sant Feliu Sasserra, on ell s'establí com a metge. Fruit del matrimoni nasqueren sis fills, quatre noies i dos nois. L'hereu, en Salvi Almató i Ribera, estudià medicina igual que el seu pare, i és considerat el creador de l'Escola Catalana d'Homeopatia. L'altre noi, en Pere Almató Ribera, nascut el dia 1 de novembre de 1830, va cursar carrera eclesiàstica. Professat com a frare dominic se'n va anar de missioner a Tonkín on morí decapitat el dia 1 de novembre de 1861. L'any 1906 fou beatificat com a màrtir del Tokín i el 19 de juny de 1988 va ésser canonitzat pel papa Joan Pau II, com a Sant Pere Almató, màrtir de la fe cristiana (TORRES:2003). | 42.0548200,2.0747300 | 423437 | 4656277 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Davant la façana principal trobem diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen un pati. Majoritàriament estan construïdes amb pedra, algunes compten amb dos pisos i tenen les obertures emmarcades amb pedra, en alguns casos, i maó, en altres. En destaca especialment una volta de canó de pedra de grans dimensions, situada davant la façana principal. Al voltant de la masia es troben altres elements d'interès com la font de l'Almató, descrita en una fitxa individual, o una bassa als peus de l'antic camí ramader, situada uns metres al nord-est de la masia. En la part interior d'una de les portes de la planta baixa, es conserva un element en relleu esculpit a la part inferior de la llinda. Es tracta d'una creu en relleu amb la part inferior dentada.L'Almató és coneguda oralment pels habitants de la zona com 'l'Aumató'. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62297 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-2 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVII | Tot i algunes reformes, sobretot a l'interior, l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'elements arquitectònics originals en bon estat. | Torrents està ubicada a en un punt elevat sobre la vall de la riera Lluçanès, prop de la carena per on passa la carretera BV-4342 i al sud del clot de Torrents. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular separat en dos habitatges diferents. La part oest de l'edifici principal és coneguda com Torrents Xic i la part est com Torrents Gros. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i envoltant algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una discontinuïtat en el parament que correspon amb la separació dels dos habitatges. En la part esquerra, que correspon a Torrents Xic, s'hi pot observar un portal emmarcat amb maó i fusta a la planta baixa; una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, a més d'una petita finestra moderna al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La part dreta de la façana correspon a Torrents Gros i conserva a la planta baixa els brancals de pedra d'un portal que s'ha reformat. Al primer pis trobem una finestra amb llinda motllurada i els brancals, reformats, de pedra treballada, i un balcó emmarcat amb pedra bisellada, tot i que només conserva el brancal dret i la llinda, amb la inscripció '16-3 ' i una creu. Sobre la llinda hi resta el coronament, d'una antiga finestra d'arc conopial. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest, que correspon únicament a Torrents Xic presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits treballats i al seu costat una finestra de petites dimensions emmarcada amb una única pedra. Al primer pis trobem a la dreta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres de nova obertura al centre. A l'extrem esquerre hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada que han estat tapiades i integrades al mur; a la de la dreta li manca mitja llinda i el brancal esquerre i la de l'esquerra compta amb un ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada als extrems, una amb ampit motllurat. A la façana nord també s'observa la separació entre Torrents Xic i Torrents Gros. El primer, situat a l'oest i en aquest cas a la dreta, presenta un petit eixamplament de mur a la planta baixa a mode de contrafort; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis; i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la part de l'esquerra, corresponent a Torrents Gros, s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals també amb ampit motllurat, al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana est, que correspon únicament a Torrents Gros, es troba parcialment tapada per una de les estructures d'ús agropecuari que hi ha al voltant de l'edifici principal. S'hi pot observar, al primer pis, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a un balcó que comunica amb l'estructura adossada i diverses obertures a les golfes: una a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i amb un pilar interior de pedra, i dos grans obertures a la dreta tapiades amb maó i amb una obertura de nova construcció, cada una a la part inferior. L'estructura adossada a la façana est, és de planta baixa i primer pis, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i parts de maó: La pallissa, situada uns metres més enllà, és de murs de càrrega de maçoneria de pedra; destaca a la façana nord un portal d'arc rebaixat, una finestra i un òcul emmarcats amb maó. Davant la casa es conforma un pati. En el camí entrant a la masia, hi ha un mur construït amb pedres de mitjanes dimensions ordenades regularment. | 08225-16 | Sector nord del terme municipal | La masia de Torrents apareix documentada en el fogatge de 1553 com a 'lo mas Torrent Cavaller', formant part de la parròquia de Sant Martí d'Albars. La data de la llinda del balcó del primer pis confirma l'existència del mas en aquesta època. Torna a sortir documentada al 1875, quan Ramon Costa i Comas (de Prats de Lluçanès) i Vicente Viñas (de Sant Martí d'Albars) van comprar la casa de Torrents a parts iguals. Més endavant, i a conseqüència de les heretats familiars, la finca va quedar dividida en dues parts. | 42.0547200,2.0684400 | 422916 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62303 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya | XIX | Parcialment enrunada, hi ha crescut vegetació a l'interior i als voltants. | La Cabanya està situada a uns metres a l'est de la masia de Torrents. És un edifici de mitjanes dimensions que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. Estava construït amb murs de maçoneria de pedra i tapia i teulada de doble vessant que actualment no es conserva. Es conserven, però, els murs parcialment derruïts fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1816, i una creu intercalada, i una finestra, a la dreta, emmarcada amb monòlits de pedra . Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra que conserva el brancal dret i la base de pedra treballada, i a la seva dreta una obertura que havia estat una finestra. L'heura cobreix l'extrem dret de la façana. La façana est, totalment coberta per heura, deixa entreveure una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis. Les façanes nord i oest són inaccessibles a causa de l'abundant vegetació que hi ha crescut. A l'interior s'hi pot observar alguna porta emmarcada amb pedra treballada. | 08225-22 | Sector nord del terme municipal | La Cabanya va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0547300,2.0689900 | 422962 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml