Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62284 | Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumanya | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XIX | Tot i que algunes estructures annexes es conserven en mal estat, com és el cas del femer, el conjunt està en general ben conservat amb l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La masia de Fumanya està situada al sud-oest del nucli de Beulaigua, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un masia de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, i bastida parcialment sobre roca natural. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i en alguns panys de paret. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, fruit de l'ampliació d'un cos a la banda meridional. La façana principal, orientada a l'est, presenta al centre de la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb grans dovelles i amb dos graons semicirculars d'accés. El portal està flanquejat per dues espitlleres. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, les dues finestres centrals són amb pedra bisellada. Tres finestres presenten ampit motllurat. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és de majors dimensions i mostra una data inscrita a la llinda: 1632. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra motllurat. Davant la façana principal un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari (pallissa i coberts) tanquen la lliça i una era enrajolada amb dues grans portalades. Segons fonts orals, la gran llinda de la portalada principal de la lliça tenia una data inscrita corresponent a finals del segle XVII. La façana nord presenta un sòcol amb filades de pedres regulars de mitjanes dimensions força erosionades. A la planta baixa hi ha tres petites obertures, destaca la central emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una a cada extrem de la façana emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra moltllurat. A la part dreta de la façana, hi ha un cos que forma part d'una ampliació a la façana oest. Presenta un portal a nivell de planta baixa que conserva un brancal de pedra treballada i una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, parcialment tapiada. La façana oest presenta un cos de teulada d'una vessant que ocupa tot el parament. A la part central hi ha un porxo sustentat per un pilar de maó i una columna de pedra, formada per tres peces, i amb una base i capitell llisos. Sota la zona porxada s'hi obre un portal de petites dimensions adovellat. A la part dreta hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Destaca la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud presenta un nivell més, causat pel desnivell. Al nivell inferior hi ha tres portals emmarcats amb brancals i llinda de pedra treballada, i sobre els portals, a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues arcades geminades d'arc rebaixat emmarcades amb brancals, coronament i pilar central de pedra, el qual està decorat amb una fina motllura i una inscripció no desxifrada. Les arcades estan reformades amb maó, deixant tres finestrals a cada arcada separats per columnes de maó. A la dreta de les arcades hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Les golfes presenten una part del parament reformat amb maó i una gran arcada central emmarcada amb brancals de pedra i coronada amb arc de maó a plec de llibre que descansa sobre una imposta de fina motllura. A la dreta destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part esquerra de la façana correspon al cos adossat a la façana oest. Presenta tres obertures en sentit vertical, i destaca la superior, una antiga finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en balcó. A la part del davant de la façana sud hi ha un femer cobert amb volta de canó. | 08225-3 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Fumanya, esmentada també com a Fuymana, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en què apareix Fumanya a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. També apareix la masia documentada en el fogatge de 1553 en la parròquia de Sant Martí d'Albars. | 42.0277700,2.0557200 | 421831 | 4653291 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Algunes estructures agropecuàries de la masia (la pallissa i els coberts) presenten pilars amb maons de grans dimensions fets a la teuleria de Fumanya. Altres pilars són de pedra bisellada i s'hi pot observar, en alguns, una decoració geomètrica al capdamunt. Segons l'IPA hi ha una llinda amb la data de 1700 que no s'ha localitzat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62296 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-1 | MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII | Conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La Coromina està situada a prop de la riera Lluçanès al sud-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions constituïda per un volum central i diferents cossos adossats a banda i banda, de diferent nivell de teulada, que juntament amb un mur de pedra tanquen, a través d'una gran portalada, un pati central. El volum principal està format per planta baixa, un pis i golfes, construït amb murs de pedra irregular amb ciment a les juntures i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i cinc graons de formigó d'accés. A l'esquerra hi ha una finestra de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures, destaca la finestra central, situada sobre el portal, de majors dimensions i emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, i la finestra de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes també hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana est, parcialment coberta per cos adossat, presenta quatre finestres, dues al primer i dues a les golfes. Destaquen les dues finestres de les golfes, que estan emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i la finestra dreta del primer pis emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda decorada amb una secció triangular ondulada, on s'hi ubica un motiu esculturat que fa referència a un rostre humà. La façana nord presenta un sòcol de pedra natural a la part esquerra i nou obertures disposades irregularment entre les que destaquen dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una d'elles bisellada, al nivell del primer pis. La façana oest està coberta per un cos que ocupa pràcticament tot el parament. | 08225-15 | Sector sud-oest del terme municipal | La Coromina apareix documentada per primera vegada l'any 1154, quan Bernat Guillem de Lluçà deixa en testament a la seva església el mas Coromina amb destinació de la sagristia. També està documentada l'any 1382, quan Maria, filla de Bernat de la Coromina, s'esposà amb Berenguer de Codines, hereu de Codines de Sant Boi de Lluçanès. El mas era tingut en domini del sagristà del monestir de Lluçà. És a partir de 1612 que el mas segueix el mateix camí que la masia Vilatammar, pertanyent com a propietat d'aquesta, passant a formar part de la família Alemany i Descatllar. Més endavant passaria a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata. | 42.0213100,2.0531900 | 421613 | 4652576 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62313 | Pont de les goles de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-goles-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | S'ha reconstruït el pont un parell de vegades, ja que la força de l'aigua de dos cops de riera se'l va endur. | El pont de les goles de Fumanya està situat al nord-oest de la masia de Fumanya, en la pista forestal que comunica amb Lluçà. El pont travessa la riera Lluçanès en una zona de rocosa anomenada goles de Fumanya. És un pont de 22 metres de llarg aproximadament que té la base i els murs de càrrega de pedra de mitjanes dimensions i està format per dos arcs asimètrics amb volta de maó a plec de llibre. L'arcada central, sota la qual passa el rec natural de la riera, és la més gran i fa 2,90 metres d'alçada per 3,22 metres de profunditat. L'arcada més petita fa 2,30 metres d'alçada i fa de suport de desguàs en moments de grans rierades. L'amplada mitjana del pont és de 2,80 metres, i a l'extrem sud s'hi poden observar dos pilars de ferro, un a cada banda amb una gruixuda corda (avui en dia oberta), recordant el dret de pas que havia tingut el pont. | 08225-32 | Sector sud-oest del terme municipal | L'actual pont es va construir a finals del segle XIX per travessar la riera Lluçanès. El camí natural que prové de Lluçà i es dirigeix a Santa Creu de Joglars antigament passava pel pont del molí nou, anomenat pont de Lluçà. Els veïns de Lluçà van demanar de passar per la zona de les goles de Fumanya per no haver de baixar tant avall i hi van accedir amb la condició que el pont estaria tancat amb clau: hi havia dret de pas. Per a travessar-lo amb carro s'havia d'anar a buscar la clau a la masia de Fumanya i un cop passat retornar-la. Avui en dia aquest dret de pas s'ha perdut, ja que per mantenir-lo havien de tancar el pont almenys un cop a l'any. | 42.0298700,2.0541100 | 421700 | 4653525 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62313-foto-08225-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62313-foto-08225-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la banda est del pont, sobre els planells rocosos que flanquegen la riera, s'hi pot observar un seguit de forats circulars excavats a la pedra, a mode de resclosa, que podrien haver constituït els forats pels suports d'una antiga passarel·la que travessava la riera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62317 | Pous de glans de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glans-de-fumanya | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Els pous es van dinamitar per evitar que el bestiar hi pogués caure quan eren plens d'aigua. Les restes es troben parcialment colgades de terra i vegetació. | Els pous de glans o tines de Fumanya estan situats uns 100 metres al sud-oest de la masia que els dóna nom, al peu de la pista forestal que uneix les masies de Fumanya amb el molí de Fumanya. Es tracta de tres pous de glans, un de petites dimensions i dos de grans dimensions que van ser dinamitats per evitar que el bestiar hi caigués quan eren plens d'aigua. Actualment es conserven dues terceres parts del pou de menors dimensions, que amida uns 1'60 metres de diàmetre, i parts dels altres dos pous, que eren de dimensions semblants (més de 3 metres de diàmetre). L'interior dels pous està parcialment colgat de terra amb abundant vegetació, que ha crescut a l'interior, ja que és un punt on hi queda l'aigua embassada. | 08225-36 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0270000,2.0549600 | 421767 | 4653206 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, al fons de les tines podrien haver-hi projectils, recollits dels voltants i dipositats per un avantpassat del propietari actual després de la Guerra Civil. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62323 | Goles de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-fumanya | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | En èpoques de secada l'aigua es queda embassada a les goles, acumulant restes de matèria orgànica (troncs, fulles...) sobre la superfície de l'aigua. | Les goles de Fumanya estan situades a la riera Lluçanès, en el pas d'aquesta sota el pont de les goles de Fumanya, al nord-oest de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una formació rocosa entre la que transcorre la riera Lluçanès. El tram de les goles, d'uns 50 metres de llarg, està delimitat a banda i banda per roques de grans dimensions que han originat el pas estret i sinuós de la riera. L'erosió ha anat modulant la roca, formant punts on l'estretor de la riera permet el pas a peu d'un cantó a l'altre (menys d'un metre) i gorgs profunds que de ser buidats presentarien una forma de bolet invertit, amb més amplada a la part inferior que a la superior. Sobre les goles hi ha el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual i uns metres més al nord hi ha uns forats circulars picats a la roca a banda i banda, de la mateixa tipologia que a les rescloses. | 08225-42 | Sector sud-oest del terme municipal | Les goles de Fumanya és un dels punts màgics de Sant Martí d'Albars, ja que hi ha diverses llegendes que hi estan relacionades. Una de les llegendes narra com un euguer de la masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, s'havia submergit a les goles de Fumanya, trobant-hi un forat sota l'aigua. Després de seguir-lo arribava, per sota terra, fins un tros lluny de les goles i de la riera, suposadament sota la masia de Fumanya. Una altra llegenda relacionada amb les goles, és la que explica la formació rocosa coneguda com 'la ramada encantada', situada entre els termes municipals de Perafita i Lluçà. En aquesta llegenda s'explica com una noia es banyava nua, suposadament a les goles de Fumanya, amb un pastor, provocant l'ira del pare de la noia, que ja l'havia promès amb un altre pretendent. La maledicció que rebé la noia va ser quedar-se dins les goles de Fumanya amb el pastor eternament mentre les ovelles del ramat del pastor quedaven convertides en pedra, originant la formació rocosa que s'observa des de molts punts de Sant Martí d'Albars. | 42.0298700,2.0542000 | 421707 | 4653525 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, les goles de Fumanya no s'assequen mai, ni en períodes de grans secades. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62329 | Font de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumanya | Tot i que es conserva el mecanisme que permetia extreure l'aigua, actualment no està en ús ja que l'aigua és canalitzada per sota terra. | La font de Fumanya està situada al capdamunt d'un prat totalment cobert per desenes de pollancres, uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom i al sud-oest del nucli de Beulaigua. S'accedeix a la font a través del camí forestal que comunica la carretera BV-4342 amb las masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, passant pel pont de les goles de Fumanya i per la masia de Fumanya. Seguint aquesta pista s'arriba a la font, situada pocs metres abans de la masia, a l'altre costat del punt on es conserva un tram de camí empedrat. La font està formada per un petit mur de pedra, davant del qual hi ha una estructura cúbica de maó, a la que està subjectada l'estructura de ferro, que, a través d'un agafador, permetia extreure l'aigua. Al costat hi ha una altra estructura de maó, de menor alçada, tapada amb una porta quadrada de fusta. L'entorn de la font és ocupat pel prat amb pollancres, entre els que discorren diversos recs que arriben en aquest punt des de diferents direccions, el més important dels quals és el que prové de Beulaigua. | 08225-48 | Sector sud-oest del terme municipal | La font de Fumanya abastava d'aigua els habitants de la masia que li dóna nom, situada pocs metres al nord-est de la masia. | 42.0282800,2.0572400 | 421957 | 4653346 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62332 | Font del Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba en bon estat ja que segueix essent utilitzada pels veïns de la zona. | La font del Bullidor, també coneguda com a font de la Coromina, està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que passa per la masia de la Coromina i segueix en direcció oest travessant la riera Lluçanès. Un cop travessada la riera s'arriba a una zona de plans amb pins, al fons de la qual s'obre un camp resseguit per un rec i per pollancres. A l'extrem nord-oest del camp s'hi troba la font, a tocar del rec. La font està formada per dos brolladors metàl·lics que sobresurten d'un mur situat en un espai enclotat. El mur, que amaga el dipòsit, és de maó arrebossat i presenta diverses pedres treballades delimitant-lo per dalt i formant uns graons que baixen fins als brolladors. A pocs metres de la font hi passa el rec de Marcusses. | 08225-51 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Bullidor o font de la Coromina antigament era utilitzada pels veïns de la masia de la Coromina i és una de les poques de Sant Martí d'Albars que encara és utilitzada pels veïns de la zona, tot i que deixa de rajar en períodes de secada. | 42.0240500,2.0462400 | 421041 | 4652886 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font del Bullidor presentava un índex de nitrats de 1'50 mg/l, per la qual cosa es podia considerar com una font potable amb una bona qualitat d'aigua. Actualment, l'ajuntament de Sant Martí d'Albars realitza anàlisis periòdiques per garantir-ne la potabilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62357 | Balma dels Gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-0 | La recent neteja del bosc permet un bon accés a la balma. | La balma dels Gitanos està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la font del Bullidor, prop de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que comunica la carretera BV-4341 amb la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà, però a tocar del de Sant Martí d'Albars. Just abans d'arribar a la masia, un cop descendit el serrat, s'ha de girar a mà dreta i seguir el serrat boscós que s'estén sobre la font del Bullidor. Un cop superada una clariana es troba la balma a la dreta, enmig del bosc i just sota la carena del serrat. És una balma de grans dimensions formada per una enorme roca que sobresurt de la muntanya en un angle d'uns 45% formant una gran cavitat molt oberta cap a l'exterior. La cavitat té una alçada que varia entre els pocs centímetres i els 6 o 7 metres en el punt central ja que l'obertura es tanca progressivament del centre cap als costats, i una llargària que supera els 60 metres, amb petites balmes a banda i banda. La profunditat, que també és progressiva del centre als costats, assoleix uns 10 metres prop del punt central. El terra de la balma, no excessivament humit, està recobert totalment per heura i per algunes roques de dimensions mitjanes que s'han anat desprenent de la balma. A unes desenes de metres sota la balma s'hi troben dos enormes blocs de pedra despresos probablement d'un punt proper a la balma però que actualment han quedat integrats al bosc. | 08225-76 | Sector sud-oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament al Lluçanès, espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. | 42.0233600,2.0439400 | 420850 | 4652812 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un racó de la balma s'observen parts ennegrides ja que s'hi ha fet foc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62358 | Font de Morgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-morgada | L'estructura de la font es conserva en bon estat i la qualitat de l'aigua és excel·lent. | La font de Morgada està situada al marge sud d'un camp, a l'extrem nord del bosc de Morgada i uns metres al sud-oest de la roca de Morgada, un pla de grans dimensions cobert completament de roca. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Sant Martí d'Albars i Lluçà passant pel pont de les Goles de Fumanya. Un cop creuada la riera Lluçanès, s'arriba a una roca de grans dimensions que ocupa tot un planell, la roca de Morgada. Des d'aquesta roca s'ha de deixar el camí i vorejar el camp que hi ha al costat fins trobar la font, situada a l'inici del bosc de Morgada, un bosc de pins. Es tracta d'una font de bassal que té una bassa delimitada amb petits murs de totxana amb abundant vegetació aquàtica. A uns metres de la bassa d'obra, i al costat d'un pi de mitjanes dimensions, hi ha la font, que consisteix en un forat semicircular picat a la roca i tapat, normalment, per una porta de fusta que evita l'accés al bestiar. L'aigua que constantment omple aquest forat és la que també omple la bassa d'obra del costat, a partir de la qual, l'aigua segueix formant un petit rec. | 08225-77 | Sector sud-oest del terme municipal | Un dels principals usos que ha tingut la font de Morgada va ser el de proveir d'aigua la teuleria de Fumanya, situada uns metres al sud de la font, en el mateix bosc de Morgada. De la font en sortia un rec, del que actualment encara se'n reconeixen parts, que conduïa l'aigua fins al costat de la teuleria on hi havia dues basses que emmagatzemaven l'aigua. | 42.0313900,2.0526100 | 421578 | 4653696 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita es va trobar un tritó dins la font, senyal inequívoc d'una excel·lent qualitat de l'aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62359 | Molí de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Conserva l'estructura de l'edifici però ha estat molt reformat. | El molí de Fumanya es troba situat a uns 500 metres al sud-oest de la masia de Fumanya, a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un molí de planta rectangular, composat per planta baixa i dos pisos, i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Conserva l'estructura principal de l'edifici, però s'ha modificat i ampliat algunes façanes. Tampoc no conserva la maquinària de funcionament del molí. La façana principal antigament es trobava orientada al sud-est, on hi havia un cobert annex per guardar-hi les eines. A la planta baixa hi havia el carcabà, que desembocava les aigües a la riera Lluçanès i, segons fonts orals, hi ha una llinda datada de mitjans del segle XIX. Aquest façana ha estat força modificada, ja que s'hi ha annexat una galeria a la planta baixa que forma una terrassa al primer pis, on també hi ha una piscina. La façana nord-est té accés al primer pis. Està formada per una porta flanquejada per dues finestres, i al damunt, a nivell de segon pis, hi ha una finestra central. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra. La façana nord-oest té accés al segon pis a través d'una escala de pedra. És on hi havia la bassa del molí la qual, antigament, ocupava tota la façana. Actualment es conserva un mur de pedra que s'allarga perpendicularment i que ha estat aprofitat com un dels murs de l'actual garatge o cobert. La façana sud-oest és la que conserva millor els elements originals. Està composada per una finestra a la planta baixa, tres al primer pis i dues al segon pis. Totes elles emmarcades amb pedra treballada. A uns 200 metres al nord-oest, a peu de riera, hi ha l'antiga resclosa del molí de Fumanya que s'ha reformat amb ciment. Conserva alguns forats tan circulars com quadrangulars de l'antiga resclosa, amb la post de fusta encara encastada. | 08225-78 | Sector sud-oest del terme municipal | El molí va deixar de funcionar els anys 50 del segle XX. | 42.0254900,2.0526300 | 421572 | 4653040 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al camí d'entrada del molí de Fumanya hi ha, recolzada a un arbre, una mola de pedra, que suposadament constituïa una de les peces de la maquinària del molí. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62368 | Passera de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-coromina | Amb la construcció de la passarel·la moderna de formigó es va perdre una part de les pedres que formaven la passera. | La passera de la Coromina està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Lluçanès, just al nord d'una passarel·la moderna de formigó que permet la comunicació amb vehicle entre els dos costats de la riera Lluçanès. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) de la que es conserven sis blocs de pedra units amb la roca per sobre la qual transcorre la riera Lluçanès. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. | 08225-87 | Sector sud-oest del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. | 42.0201200,2.0511800 | 421445 | 4652446 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62282 | Vilatammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatammar | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 BOLÓS, J., Atles del comptat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, 2001 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 ORDEIG, R., Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa, Institut d'Estudis Catalans, 1999 PLADEVALL, A., El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, Patronat d'Estudis Osonencs vol. 8, núm. 82-83, 1976</p> | XII-XIX | L'edifici presenta múltiples reformes als murs de càrrega a causa de l'antiguitat d'aquests. Conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | <p>Vilatammar està situada en un punt elevat sobre la vall de la riera Gavarresa, al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions, antiga casa forta medieval, formada per un volum principal de planta rectangular allargada i composada per planta baixa, primer pis i golfes; si bé el desnivell del terreny provoca que a l'extrem nord l'edifici només tingui el nivell de primer pis i golfes i a l'extrem sud hi hagi un nivell inferior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra alternant pedra irregular i carreus treballats, denotant multitud de reformes i ampliacions, i la teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, estan delimitades per carreus treballats i la majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra, si bé també n'hi ha amb maó. La façana principal, orientada a l'est, presenta diverses parts diferenciades fruit de les diverses ampliacions. Al mur de càrrega, modificat multitud de vegades, encara es pot observar algun pany de paret d'antiguitat quasi mil·lenària. Aquests panys, que es troben en el sòcol de la part central i a l'extrem dret de la façana, estan construïts amb carreus regulars ordenats en filades. A l'extrem esquerre, que correspon a l'últim cos ampliat, hi ha dues finestres de desiguals proporcions, emmarcades amb maó i ubicades a nivell de primer pis. La part central de la façana està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles amples i robustes. També a la planta baixa, i a l'extrem esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, la de l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, la del centre emmarcada amb pedra motllurada i la de la dreta, de petites dimensions, emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. A les golfes hi ha dues finestres més, emmarcades amb maó. La part dreta de la façana té només el nivell de primer pis i golfes. Al primer pis hi ha un imponent portal adovellat amb dovelles estretes i esveltes de grans dimensions al que s'accedeix a través d'una escala cantonera de 8 graons de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres de desiguals proporcions emmarcades amb pedra. La façana nord, a la que hi ha annexada la porta de la lliça, que només conserva els brancals, presenta un pany de paret incomplet a l'extrem esquerra, les restes del que podria haver estat una tina a la part esquerra i una comuna amb teulada a una vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i maó al centre. A la part dreta d'aquesta façana es conserva un arcada de pedra, actualment tapiada, que constituïa la zona del forn per coure el pa. La façana oest presenta a la part esquerra dos estrets contraforts que arriben fins a mitja alçada. En el de l'esquerra s'hi pot observar un carreu amb la data de 1767 inscrita. Entre els dos contraforts hi ha dues finestres de nova obertura. De la part central de la façana en sobresurt una comuna de pedra bastida amb carreus de grans dimensions a nivell de primer pis. Sota la comuna hi ha dues petites finestres de nova obertura, a la seva esquerra una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la seva dreta dues finestres: la més propera emmarcada amb pedra treballada i llinda d'arc de mig punt i la de l'extrem dret, pertanyent al cos ampliat a l'extrem dret, emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó amb una fina motllura. A les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades amb maó. En aquesta façana s'observen nombroses diferències en el parament: a la part inferior s'observa un tram amb filades regulars de carreus treballats i la meitat superior està reformada amb maó.</p> | 08225-1 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Vilatammar és una gran masia que conserva, tot i les reformes i modificacions que ha patit al llarg del temps, la disposició de fortalesa dels segles XIV i XV, i el bastiment primitiu i genuí en forma d'unes quantes filades de carreus ben disposats. També conserva l'elegància d'un espaiós arc gòtic interior i una antiga finestra bilobulada reconvertida en porta interior. Les primeres notícies que es tenen de Vilatammar són del 16 de juliol del 956, quan el comte Borrell comprà la propietat de Vilatedmar a un tal Anseredus que la tenia en alou. Estigué poc temps en mans del comte, vist que l'octubre del 964 el comte es vengué l'alou anomenat Teudemar situat al lloc de Garrigós a un tal Giralt. Totes les notícies del segle X que hi fan referència parlen de vendes i traspassos entre particulars, fins a l'any 983, quan fou donat al monestir de Ripoll. Durant el segle XI els senyors de Lluçà es troben com a posseïdors i també hi devien tenir alguns drets, ja que el 29 d'agost del 1051 Sunifred de Lluçà torna a llegar a Ripoll en testament el lloc dit vila Tedmar, entre altres propietats. El llinatge dels Vilatammar es documenta des de 1183 i des de l'any 1230 es troba sempre Vilatammar en domini del Paborde de Palau del monestir de Ripoll. A partir del 1261 en fou una batllia que aglutinava tots els dominis ripollesos de l'indret com el Prat, Orriols, Casals, Taulats d'Olost, etc. El llinatge de Vilatammar es refongué amb el dels Palmerola del castell de la baronia de la Portella, que passaren a cognominar-se indistintament 'de palmerola' i 'de Vilatamar'. Durant el segle XV, els donzells Guillem Ramon de Palmerola i Joan de Palmerola, aquest últim procurador general de les baronies de Pinós i Mataplana, residien a Vilatammar, emplaçament que surt atestat com a castell o casa forta. Els Palmerola foren succeïts pels Alemany i Descatllar, per donació feta l'any 1612 per la Marquesa Ribot i de Palmerola. Consta que també heretaren el mas de la Coromina, a més d'uns delmes de Sant Bartomeu del Grau i de Santa Creu de Joglars. A finals del segle XVII el mas estava en mans de Lluís Alemany i Descatllar, on hi consta una capella dedicada a Sant Miquel - avui en dia inexistent - que l'any 1686 ja estava en estat de ruïna. Per raó de matrimoni, Vilatammar passà a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata (MASRAMON:1990)</p> | 42.0218100,2.0812500 | 423937 | 4652606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) La façana sud correspon a l'últim cos ampliat i presenta un nivell més que a la resta de l'edifici a causa del desnivell. A nivell de soterrani hi ha dues grans arcades d'arc rebaixat de maó sustentades per un pilar de pedra a l'interior de les quals s'hi conserven les menjadores del bestiar. A nivell de planta baixa hi ha una única finestra emmarcada amb maó. Tant el primer pis com les golfes presenten dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó i pedra als brancals exteriors, desplaçades a la part dreta de la façana. Al primer pis l'arcada dreta està tapiada i l'esquerra presenta un gran finestral, a les golfes l'arcada dreta també està tapiada i la de l'esquerra presenta una barana de fusta en mal estat. També és interessant un dels carreus treballats que formen la cantonada entre aquesta façana i la principal, amb la data de 1777 inscrita fins a tres vegades. Davant la façana principal hi havia la lliça, que ja només conserva els brancals d'una de les dues portes que formaven. Aquesta lliça queda tancada a l'est per un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que amb reformes de maó. Resulta destacable el caminet empedrat que dóna entrada a la masia, format per diversos graons de llarg pas que salven el desnivell fins a l'accés principal. A uns metres dels diversos edificis d'ús agropecuari es conserva un pou de pedra que recollia l'aigua de pluja de la masia. La masia de Vilatammar havia constituït en certes ocasions una casa de parada de ramaders que provenien de les muntanyes en direcció a la fira d'Olost i que s' hi aturaven a passar la nit. La masia havia tingut una capella advocada a Sant Miquel que el 1686, en una visita del bisbe de Vic Antoni Pasqual a la parròquia de Sant Martí d'Albars, ja la va considerar com a rònega. Actualment aquesta capella no existeix. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||
| 62331 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-0 | La vegetació dificulta l'accés a la font, que està envoltada totalment de bardissa. | La font del Raig està situada en un bosc de pins a la part obaga de la carena del Raig, uns 800 metres al nord-est de la masia de Vilatammar. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4653 amb les masies de Vilatammar i el Prat. Abans d'arribar a Vilatammar s'ha d'agafar un trencant a mà dreta que porta al bosc on es troba la font. Des de la pista, s'ha de descendir uns metres entre l'espessa vegetació fins a trobar la font, ubicada a uns 10 metres de la pista forestal. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura irregular de pedres, moltes de les quals recobertes de molsa. L'aigua, però, es filtra pels laterals del brollador lliscant entre les pedres en lloc de sortir pel brollador. Pocs metres més avall de la font hi ha una petita bassa d'aigües cristal·lines on va a parar l'aigua de la font. | 08225-50 | Sector sud-est del terme municipal | La font del Raig era utilitzada pels habitants de la masia de Vilatammar, ja que és una de les fonts més properes a la masia. | 42.0260800,2.0867800 | 424400 | 4653075 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font amb una bona qualitat d'aigua que no s'arriba a assecar mai. En el moment de la visita (agost 2006), tot i trobar-nos en període de secada, la font rajava i la bassa era plena. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62338 | Barraca de pastor del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-prat | TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Tot i ser una construcció en pedra seca, s'observa l'apuntalament amb ciment d'alguna pedra a l'interior. | La barraca de pastor del Prat està situada al marge d'un camp prop de la roureda del Prat, al nord-est de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta pràcticament quadrada i colgada parcialment de terra. Està situada en un marge d'un camp, en un punt en què aquest queda delimitat per un baix mur de pedra. La barraca, integrada al paisatge que l'envolta, està formada per murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular que arriben fins a una alçada d'1'20 metres i formen una planta quadrada de 3'5 per 3'5 metres. La coberta, formada per una falsa cúpula de lloses està sustentada a l'interior per un pilar central de dues pedres allargades. L'interior, sense ser ample, permet l'aixopluc de diverses persones. | 08225-57 | Sector sud-est del terme municipal | Les barraques de pastor, també anomenades barraques cerdanes, foren construïdes pels pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques de pastor són normalment de petites dimensions, ja que s'utilitzaven especialment per aixoplugar-se en cas de tempesta. | 42.0291200,2.0892600 | 424609 | 4653411 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62340 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-14 | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 TORRES, J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Algunes parts del camí estan asfaltades pel pas de la carretera BV-4342 | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Martí d'Albars forma part de la Ruta I, rutes identificaes pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta, que prové del Penedès, va en direcció en direcció a Castellar de n'Hug passant per Manresa, Sant Fruitós de Bages i Avinyó. Entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra segueix cap a la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens, i continua travessant la vall de les Lloses, la serra de Tubau i seguint cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug (AADD: 2000). El camí ramader travessa el terme de Sant Martí d'Albars de sud a nord passant pel sector central. Entra a Sant Martí d'Albars a l'altura de cal Solanic procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa, traçat que coincideix fins a la meitat del terme amb al camí ral de França. En aquest sector, el camí actualment segueix a través de la carretera asfaltada, tot i que en alguns trams s'observa el traçat de l'antiga carrerada que la voreja. El camí continua en direcció nord passant pel bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres (lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats), fins al serrat de l'entrada del nucli de Beulaigua que constituïa una pleta o returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. Aquí també disposaven del dret d'abeurada, ja que hi havia unes basses - que amb el temps s'han anat assecant - on s'hi abeurava el bestiar, i d'on prové el topònim de Beulaigua. El camí travessa el carrer de Beulaigua sorgit del pas dels ramats transhumants on s'hi ubica un hostal, cal Fadrí, que és la primera casa del carrer i la més antiga. Seguint cap al nord es voreja el serrat dels còdols per la banda de llevant i es continua cap al serrat dels esmorriadors fins a la Caseta. Un cop travessada la masia, el camí ral de França continua seguint la banda occidental de la carretera BV-4342, i el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava, passant prop de cal Ferrer, coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. El camí continua en direcció nord passant prop de la font de la Blava i s'arriba, després d'una pujada, a un planell rocós on també hi solien fer parada els ramats. Es segueix uns 800 metres fins que s'arriba a la gran masia de l'Almató, que constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i ramats que es desplaçaven pels camins de transhumància. A partir d'aquí el camí puja fins arribar a enllaçar amb la carretera BV-4342, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al terme de Lluçà fins arribar a Santa Eulàlia de Puigoriol . | 08225-59 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí, com és el cas del carrer de Beulaigua, així com els hostals o les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment, que també aprofitaven els beneficis dels ramats i atenien les necessitats d'aquests. La casa de parada dels pastors transhumants més important al municipi de Sant Martí d'Albars fou la gran masia de l'Almató. Els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0453100,2.0698800 | 423024 | 4655225 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62286 | Cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | El fet de no estar habitat comporta un deteriorament progressiu de l'edifici. | Cal Blanc està situat a uns 400 metres al sud del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, composat per planta baixa, un pis i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus delimitant les cantonades, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la banda meridional hi ha un cos adossat construït amb murs de pedra a la planta baixa i murs d'obra a la resta del parament. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres més, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de 1783 inscrita a la llinda i amb una creu de braços atrompetats sobre un cor. La façana nord està coberta d'heura i a la façana oest hi ha adossada una estructura de pedra que forma una terrassa. Al primer pis conserva una llinda de pedra bisellada coronant una finestra i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada amb dos ampits de pedra. | 08225-5 | Sector sud del terme municipal | Cal Blanc es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. Una data (1783) inscrita a la llinda d'una finestra testimonia l'època de la seva construcció o la data de la seva ampliació. | 42.0254800,2.0726900 | 423233 | 4653021 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Uns metres al nord de cal Blanc hi ha la font de cal Blanc, coneguda també com a font de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62291 | Cal Benet de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-de-sant-marti | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | Es conserva l'estructura original tot i que s'han modificat algunes obertures. | Cal Benet està situat al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de petites dimensions, de planta rectangular format per planta baixa i un pis. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret, amb la data inscrita de 1808, i una creu intercalada. Sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega amb lloses a plec de llibre. A l'esquerra hi ha una petita cavitat amb repisa i coronada per un monòlit d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres situades als extrems de la façana. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat perpendicularment. A la façana nord-est hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis, totes elles emmarcades amb pedra de moderna construcció. Antigament hi havia un antic portal tapiat per on entraven les carretes. | 08225-10 | Sector sud del terme municipal | Cal Benet va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0268000,2.0695100 | 422971 | 4653171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al costat s'hi ha bastit un habitatge de moderna construcció. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62293 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-6 | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XVIII | Tot i comptar amb diverses obertures reformades, l'edifici conserva l'estructura i bona part dels elements arquitectònics originals. | El Prat està situada en una zona de camps a pocs centenars de metres de la riera Gavarresa, en el cantó de llevant d'aquesta, i al sud del pont medieval de Sant Martí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta pràcticament quadrada format per planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures annexes d'ús agropecuari, algunes de les quals estan adossades a l'habitatge. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat en tres de les quatre façanes, i amb carreus treballats envoltant la majoria d'obertures i delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una estructura adossada a l'esquerra i una estructura que sobresurt a la dreta. A la planta baixa hi ha dues finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a cada extrem. Al centre trobem dos portals reformats emmarcats amb maó als brancals i un petit contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb llinda de pedra bisellada, una finestra que conserva trams de brancal bisellat i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest està dominada per una estructura amb teulada d'una vessant que sobresurt al centre fins a nivell de primer pis. A la planta baixa, l'estructura forma un cobert sustentat per un pilar de pedra i al primer pis forma una eixida amb barana de pedra amb un acabament motllurat, sustentada per un pilar de pedra bisellada. A l'esquerra de l'estructura hi ha dues finestres de nova obertura a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Dins l'estructura hi ha una finestra de nova obertura a la planta baixa i una porta emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Sobre l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, a nivell de golfes. A la dreta de l'estructura trobem fins a cinc obertures entre les que destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La façana sud-oest presenta una estructura de pedra i maó adossada perpendicularment a la part inferior. Només s'hi observen dues obertures, una reformada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. A uns metres davant d'aquesta façana hi ha l'era empedrada que queda delimitada per la pallissa, descrita en una fitxa individual. La façana sud-est també presenta una estructura adossada a la part inferior. S'observa un porxo amb barana de fusta sustentat per un pilar de pedra a nivell de golfes i dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. De totes les estructures que envolten l'edifici en destaca una finestra de l'estructura adossada a l'esquerra de la façana principal, amb decoració d'arc conopial a la llinda i una espitllera de reduïdes dimensions a sota; el pou de pedra situat a uns metres de la façana principal i la pallissa. | 08225-12 | Sector sud del terme municipal | La masia del Prat es troba documentada al segle XIII, quan un tal Bernat de Prat al 1230 confessa tenir el seu mas en domini del monestir de Ripoll. El mas deuria passar algun entrebanc, ja que el 1259 en Ripoll de Prat es compromet a reedificar-lo i a tornar-lo a inscriure en la llista de focs. El 1384 l'hereu, Pere, ven a Joan Sunyera de Perafita el mas Sanies de munt (la Casanova de la Tria actual) pel preu de 30 lliures barceloneses i deixa constància que el domini alodial d'aquest mas és del cambrer de Sant Joan de les Abadesses. El 1418 Berenguer de Prat, hereu, compra al ciutadà de Vic Jaume Sariera el mas Trullàs, de Perafita. Durant tota l'època medieval consta que el mas estava adscrit al domini de Ripoll, però el prior del monestir de Lluçà també hi devia tenir algun dret, per tal com al segle XV un tal Francesc de Prat, de Sant Martí, li'n fa reconeixença (MASRAMON:1990) El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix el Prat formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553 de la parròquia de Sant Martí d'Albars. En un document sobre l'heretat de Joan Prat Reixach, del mas Prat de Sant Martí d'Albars, de 1696-1698 hi consta la propietat dels masos la Caseta i Serrarols. L'any 1771 va ser concedit al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, el títol nobiliari que la Baronia de la Blava. Tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 42.0238900,2.0767200 | 423564 | 4652841 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62325 | Font de l'Esqueixada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesqueixada | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font. | La font de l'Esqueixada, també coneguda com a font dels Plans, està situada en una zona de camps al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars, uns 200 metres al sud de cal Benet. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4342 amb les cases de cal Benet i cal Blanch, a més de diverses granges i el nucli de Sant Martí d'Albars. Al passar entre uns camps, s'ha de deixar la pista i seguir paral·lel al rec que avança entre camps resseguit de petits pollancres. A uns metres de la pista, en un racó on s'observa una vegetació espessa i dos petits roures, es troba la font. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de formigó, recobert en la majoria del seu mur exterior per molsa, situat sota una pedra de grans dimensions que forma una petita balma a tocar del rec. La font es troba pràcticament dins del rec, en una zona on aquest transcorre entre pedres esllavissades de grans dimensions. | 08225-44 | Sector sud del terme municipal | 42.0225800,2.0682900 | 422865 | 4652703 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62326 | Font de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-carboneres | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba ben condicionada ja que es va netejar el seu entorn fa pocs anys. | La font de les Carboneres està situada a l'extrem sud del terme municipal, pocs metres al nord-oest de la riera Gavarresa en el pas d'aquesta per sota la carretera BP-4653, al peu del bosc de les Carboneres. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia al costat del Pont de la Gavarresa i segueix en direcció nord-oest travessant la riera Gavarresa. Un cop travessada la riera, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista transcorre paral·lela a un rec. Des d'aquest punt, i seguint el rec a peu, s'arriba a la font, situada al marge d'un prat amb alguns pollancres, en un racó ombrívol dominat per boixos i arços. Es tracta d'una font de bassa excavada a la roca, formada per un gran forat de forma rectangular a la part inferior del qual s'hi forma una petita bassa, que s'omple constantment gràcies a l'aigua que es filtra per l'extrem dret del fons de la roca que envolta la bassa. Actualment la bassa té poca profunditat ja que s'hi han acumulat sediments, però segons fonts orals, antigament el forat era força més fons formant una pica i quedava tancat per una porta, actualment inexistent, que evitava l'accés al bestiar. Uns metres més avall del rec hi ha una altra font, que forma un petit gorg al mateix rec que neix a la font de les Carboneres. Actualment l'accés és dificultós. | 08225-45 | Sector sud del terme municipal | La font de les Carboneres va ser una font molt utilitzada pels veïns de Santa Creu, que hi anaven a través d'un camí de bosc que els permetia arribar-hi en uns deu minuts. No només hi anaven a buscar aigua amb càntirs, ja que era una font que mai s'assecava, sinó que també hi anaven a berenar i a rentar la roba, a la font que es troba uns metres més avall, quan la riera Lluçanès baixava tèrbola. El topònim de la font fa referència a un passat no tan llunyà en què l'explotació dels boscos d'alzines i roures de Sant Martí d'Albars proveïa de cendra la ciutat de Vic. | 42.0147800,2.0665800 | 422714 | 4651839 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de les Carboneres presentava un índex de nitrats de 93'40 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62361 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat | XVIII-XIX | Es conserva l'estructura original sense cap reforma remarcable. El seu ús continuat ha permès una bona conservació. | La pallissa del Prat està situada uns metres al sud de la masia del Prat, separada d'aquesta per l'era empedrada. Es tracta d'una pallissa de planta rectangular allargada, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, formada per dos nivells, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, que en alguns panys està formada per lloses fines i cantonades diferenciades. La façana principal, encarada a l'era empedrada, presenta dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb dovelles i brancals de pedra treballada que donen accés al nivell superior. La façana oest presenta una única obertura, ubicada a l'extrem dret del pis inferior. Es tracta d'una porta d'arc rebaixat emmarcada amb dovelles i brancals de pedra treballada. La façana sud presenta en el nivell superior sis grans obertures separades per pilars de pedra treballada. En cada una d'aquestes obertures s'hi observa un sistema de bigues de fusta col·locades ortogonalment que serveix per evitar que les bales de palla caiguin a l'exterior. A la planta baixa, sota les quatre obertures centrals, hi ha quatre petites finestres emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. La façana est, com la oest, presenta un únic portal d'arc rebaixat emmarcat amb dovelles i brancals de pedra treballada, al nivell inferior. | 08225-80 | Sector sud del terme municipal | La pallissa del Prat va ser construïda probablement durant el segle XVIII o XIX per als mateixos usos agropecuaris que té avui en dia. | 42.0236500,2.0764800 | 423544 | 4652815 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62369 | Passera de Vilatammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-vilatammar | La passera de Vilatammar està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Gavarresa, just sobre l'anomenat lliscant de Vilatammar, una roca pràcticament llisa de grans dimensions que forma un petit embassament. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) formada per divuit blocs de pedra units amb la gran roca per sobre la qual transcorre la riera Gavarresa i que és coneguda com el lliscant de Vilatammar. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular de 25x50x40 centímetres que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables però donant un aspecte força regular. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. Aquesta passera transcorre sobre el lliscant de Vilatammar, una roca de grans dimensions, uns quaranta metres de llarg per uns quinze d'ample, pràcticament llisa i amb un suau pendent que provoca que l'aigua hi llisqui lentament seguint el seu curs natural. Aquesta formació rocosa origina un petit embassament just al nord, que ressegueix una zona de camps al sud del pont medieval de Sant Martí d'Albars. | 08225-88 | Sector sud del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. Modernament, la passera de Vilatammar era utilitzada per veïns de Sant Martí d'Albars i Lluçà per anar a agafar el cotxe de línia al trencant de Santa Creu, ubicat al sud de la passera | 42.0200600,2.0759400 | 423495 | 4652416 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62369-foto-08225-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62369-foto-08225-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62370 | Bosquet de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-fumanya | El bosc, o bosquet, de Fumanya, també conegut com el pla de les Carboneres és un alzinar travessat per la carretera BV-4342, al sector sud del terme municipal. Antigament, com un dels seus topònims indica, era un bosc en el que es produïa carbó, fet que suposava la explotació, normalment abusiva, de la massa forestal. Per aquesta raó, el bosc de Fumanya no compta amb alzines de grans dimensions, sinó que està format per multitud d'alzines de mitjanes dimensions, que, per la seva espessor, creen un ambient fresc on no hi passa pràcticament la llum del sol, de manera que el sotabosc és molt pobre. | 08225-89 | Sector sud del terme municipal | Pel mig del bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres, hi transcorria el camí ramader i el camí ral de França. Era un lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats. Pel topònim es pot deduir que al bosc s'hi produïa carbó a través de les carboneres, que eren unes piles de fusta tapades amb llenya verda, herba i terra, que hom encenia des de l'interior perquè esdevingués carbó vegetal per carbonització de la llenya. El carbó i la cendra que s'obtenien eren comercialitzats a la Plana de Vic, i es tronsportaven en sacs que carregaven mules i matxos. | 42.0227700,2.0628900 | 422418 | 4652729 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es poden observar alguns trams de l'antic traçat del camí ramader i unes fites de pedra que limitaven el camí construïdes modernament. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62294 | Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura original, la masia ha sofert diverses reformes i presenta acumulació de brutícia en algunes parts. | Serrarols està situada en un punt elevat a l'oest del nucli de Beulaigua, al sud del serrat Rodó i al nord-est de les Goles de Fumanya, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis, i diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen una petita lliça davant la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i envoltant la majoria d' obertures, la resta de les quals està emmarcada amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, que queda tancada dins una petita lliça, està orientada al sud-est i presenta dos portals a la planta baixa emmarcats amb brancals de pedra treballada i coronats amb arc rebaixat de maó. Entre els dos portals hi ha una finestra doble emmarcada amb monòlits de pedra treballada, el central dels quals és compartit per ambdues obertures. Al primer pis hi ha dues obertures apaïsades sota teulada a mode de porxo, sustentades per un pilar de maó. A la part dreta, on la façana fa un queixal, s'hi troben dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals, amb ampit de pedra, està tapiada. Més a la dreta, i fora de la lliça, la façana segueix formant un nivell inferior a causa del desnivell. En aquest nivell inferior s'hi ubica un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a l'esquerra. Al primer pis, que correspon al nivell de l'entrada principal, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals, arrebossada, presenta la data de 1776 inscrita a la llinda. La façana nord-est presenta al nivell inferior una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra de nova obertura i un contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, reconvertida en un balcó que dóna accés a la comuna i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al pis superior s'hi obren tres finestres, la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada, la central amb maó i la de la dreta amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un portal de nova obertura i fins a 7 obertures reformades entre els que destaca la de l'extrem superior dret, emmarcada amb brancals i arc rebaixat de maó. A la dreta hi ha annexat un cobert de pedra amb obertures i cantonades emmarcades amb maó i un gran portal, emmarcat amb brancals de maó i arc rebaixat de maó pla. La façana sud-oest queda dominada pel cobert adossat en tota la seva part inferior. En la part superior, on s'observa el mur de càrrega del volum principal, no hi ha obertures. Davant la façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari que combinen pedra i maó i que tanquen una lliça davant la façana. La porta de la lliça, reformada recentment, conserva els brancals de pedra treballada i una llinda de fusta. | 08225-13 | Sector oest del terme municipal | La masia de Serrarols apareix documentada a través d'un dels canonges que varen professar al monestir de Lluçà, la majoria dels quals eren fills de masos del veïnatge. Aquest és el cas de Pere de Serrarols que entrà al monestir com a escolà l'any 1314 i en sortí com a canonge l'any 1394. També es troba documentada en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434, on apareix Serrarols formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la masia de Serrarols. | 42.0322300,2.0601000 | 422199 | 4653782 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | El topònim Serrarols també apareix en algunes ocasions com a Cererols o Serarols. Tot i que el topònim històric és Serrarols, actualment els veïns del poble no solen pronunciar la doble r. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62315 | Pou de glans de Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-serrarols | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | El pou està totalment colgat de terra i només s'observa un tram inferior als 30 centímetres de la paret interior. | El pou de glans o tina de Serrarols està situat en una esplanada rocosa al nord-est de la masia que li dóna nom i al nord-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'un pou de glans de mitjanes dimensions que amida uns 2'65 metres de diàmetre. Actualment només s'observa un tram superior de la paret, ja que el pou es va omplir per evitar que el bestiar hi pogués caure. La part visible constitueix la meitat de la circumferència del pou i s'hi observa un tram de mur picat a la roca de pocs centímetres. A la part oposada, actualment totalment enterrada, hi havia, segons fonts orals, una entrada amb uns graons per a descendir dins del pou. | 08225-34 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0332100,2.0618400 | 422344 | 4653889 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62318 | Teuleria de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Presenta vegetació als murs i algunes parts parcialment derruïdes. | La Teuleria de Fumanya es troba situada a uns 300 metres del pont de les goles de Fumanya seguint la pista forestal que comunica amb la masia de Marcusses. Es tracta d'una teuleria sense funcionament construïda amb murs de maçoneria de pedra i maó, amb una planta de 6 x 5 metres aproximadament, i amb una alçada de 4 metres. El gruix dels murs varia entre 115 i 160 centímetres. A la façana principal, orientada al sud, hi ha una única entrada principal rectangular, avui en dia tapiada, coronada amb llinda de fusta que donava accés al nivell inferior, la zona del forn. Aquest nivell, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. A la part interior, així com a tots els voltants, hi ha crescut força vegetació. A la façana oest s'hi annexava un cobert que actualment no es conserva i uns metres seguint al nord oest hi havia el terrer, zona d'on s'extreia la terra per la fabricació de l'obra. Un rec comunicava dues basses que flanquejaven la teuleria que obtenien l'aigua de la font que hi havia a prop. A la zona de les basses encara s'hi observa l'estructura i la vegetació pròpia d'una zona humida. | 08225-37 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria de Fumanya, probablement de finals del segle XIX, va funcionar per a ús exclusiu de la masia de Fumanya fins als anys 50 del segle XX. A l'última època de funcionament per a cada cocció es feia venir un mestre teuler del Bages que indicava el procés a seguir, des de l'extracció de terra i la preparació de les feixes de llenya fins a la cocció de les peces. A la teuleria s'hi produïa una peça pròpia que feia les mesures següents: 16 x 40 x 20 centímetres. Era una peça molt pesada i de tamany considerable i la van deixar de fer perquè tenien problemes en la seva cocció (la part interior quedava crua). Una mostra d'aquestes peces es troba a la cantonada nord-oest formant part dels murs de càrrega de la teuleria, així com també en alguns pilars de les estructures agropecuàries de la masia de Fumanya. A la teuleria també s'hi van fabricar unes primes rajoles d'un centímetre de gruix així com unes peces d'obra pensades expressament per posar als muntants de les finestres. Aquestes peces presentaven un queixal en una de l'extrem i quedaven totalment encaixades a la cantonada de la finestra, evitant haver de picar-les. El motlle amb queixal d'aquestes peces el va idear el propietari de la teuleria. | 42.0312500,2.0517200 | 421504 | 4653681 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62322 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes-1 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès, tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té força menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Lluçanès separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Lluçà en la meitat nord i creua el terme en la meitat sud, fins abandonar-lo al sud-oest de la Coromina. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Lluçanès passa pel molí de les Vinyes i el molí de Fumanya, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars o quadrats on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que formen les goles de Fumanya i d'altres artificials, com la resclosa de formigó del molí de Fumanya, i és travessada per diverses passeres, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas per sobre l'aigua de la riera, entre els que es compten la passera de Serrarols i la de la Coromina. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troba el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual. La riera Lluçanès també forma diversos espais d'interès paisatgístic com les goles de Fumanya o l'entorn del molí de les Vinyes, dos espais on l'erosió ha donat formes capritxoses a les grans roques per entre les que transcorre la riera. | 08225-41 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.0366500,2.0574300 | 421983 | 4654275 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62324 | Font de les Escaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escaredes | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font, ja que ha cobert, en part, les escales que hi descendeixen. | La font de les Escaredes està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli de la Blava, uns centenars de metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en una zona de granges al nord de la Serra, a tocar de la Blava. La pista descendeix entre uns camps fins arribar a un punt on creua el rec de les Escaredes, on s'ha de deixar la pista i seguir un corriol que avança paral·lel al rec. Seguint el rec pel marge sud (el rec de les Escaredes té un recorregut oest - est ) s'arriba fins la font, situada al cantó contrari. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de maó arrebossat, actualment sense tapar, situat a recer d'una pedra de grans dimensions del que en sobresurt el brollador metàl·lic. Actualment però, el brollador està inutilitzat ja que un tub desvia l'aigua. La font es troba pràcticament dins del rec en una zona on aquest transcorre entre pedres de grans dimensions. En algunes d'aquestes pedres s'ha picat unes escales que permeten baixar fins al rec, ja que el corriol passa elevat. | 08225-43 | Sector oest del terme municipal | 42.0444300,2.0612400 | 422308 | 4655136 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006, la font de les Escaredes presentava un índex de nitrats de 64'00, 147'70, 112'90 i 161'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62289 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-1 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | Es conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Les Vinyes forma un conjunt arquitectònic composat per la masia de les Vinyes, la pallissa i la masia de les Vinyes Xiques. El conjunt està situat al nord-oest del nucli de la Blava prop del límit del terme municipal. La masia de les Vinyes és un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa, un pis i golfes, i bastit amb maçoneria de pedra irregular amb carreus de pedra treballada a les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, es troba tancada per dues grans estructures agropecuàries adossades a cada extrem formant un estret passadís d'accés, tipus lliça, que tanca amb un portal principal emmarcat amb brancals de pedra i gran llinda de fusta. A la façana hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la inscripció '17 IHS 54' i una creu de caravaca sobre la 'H', i una abreviació a la part inferior formada per dues lletres 'VA'. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de forma triangular format per dues lloses de pedra. A la dreta del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits. Al primer pis hi ha dues finestres, destaca la de sobre el portal emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat. A la llinda hi ha la data 'MDCCLIV'. A les golfes i al nivell de sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. La façana sud presenta un cos adossat perpendicularment que s'allarga a la façana est corresponent a una estructura d'ús agropecuàri, i que mostra un portal d'arc rebaixat coronat amb maó. La resta de la façana presenta una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres obertures: un balcó i dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures que el primer pis, hi ha tres petites finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana oest presenta a la plana baixa una finestra coronada amb maó pla. Al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta amb pedra bisellada i la de l'esquerra protegida per una reixa de ferro forjat. A les golfes i a sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. Uns metres endavant hi ha les corts construïdes amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana nord forma un queixal a causa d'un cos que sobresurt. A la banda oest d'aquest queixal hi ha dues finestres, una a la planta baixa protegida amb reixa de ferro i una al primer pis emmarcades amb monòlits treballats. A la banda nord del cos hi ha quatre finestres: una a la planta baixa emmarcada amb monòlits treballats i protegida per un estripagats de ferro forjat; dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, i la data de '1718' inscrita a la llinda; i una finestra a les golfes emmarcada amb monòlits bisellats i ampit motllurat. Es perllonga la façana cap a llevant sobresortint de la façana est amb una estructura d'ús agropecuàri on hi destaquen dues finestres amb ampit rodó de pedra. A la part oriental de la masia hi ha la pallissa, de dos pisos, construïda amb maçoneria de pedra i un pilar central d'obra, que tanca l'era de roca natural i la masia de les Vinyes Xiques. Aquesta és una casa de mitjanes dimensions construïda amb maçoneria de pedra i reformes de maó. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, i una distribució força simètrica de les obertures les quals estan majoritàriament emmarcades amb maó. A la façana principal, orientada al sud, hi ha un gran portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció 'Ano 1863'. Les sis finestres de la façana estan emmarcades amb maó. A les golfes hi ha un porxo, amb barana de fusta, que ocupa la part central i orienta. | 08225-8 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de les Vinyes es troba documentada l'any 1052, quan un tal Fruia dóna a Ripoll el mas de les Vinyes, situat dins la 'vil·la d'Orriols'. Les Vinyes, per tant, pertanyia al monestir de Ripoll, principal senyoria alodial de l'actual terme de Sant Martí d'Albars. També surt documentada com 'lo mas Vinyes' en el fogatge de 1553 a la parròquia de Sant Martí d'Albars. La seva evolució al llarg del segle XVIII, amb reformes i remodelacions, es reflecteix en les dates que apareixen inscrites a les llindes d'algunes obertures com la de 1718 en una finestra i la de 1754 en el portal principal. | 42.0579800,2.0650800 | 422642 | 4656637 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A uns metres al sud-oest de la masia hi ha un pou de glans i uns metres al nord de les Vinyes xiques una estructura que no s'ha identificat el seu ús amb murs de pedra i porta principal amb brancals de pedra treballada parcialment derruïda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62304 | Cal Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mercader | XIX | Edifici parcialment derruït | Cal Mercader es troba situada al nord-oest de Cal Pusquies i a l'oest de la masia de Torrents, a 400 metres a ponent de la carretera principal que travessa el terme municipal. Edifici de petites dimensions bastit parcialment sobre una zona rocosa, en un desnivell del terreny. Presenta els murs de càrrega amb maçoneria de pedra irregular i reformes amb maó que es conserven a diferent altura, entre 1 i 3 metres, el de major altura i més ben conservat es troba a la part nord-oest on basteix el desnivell més accentuat de l'edifici. Actualment sense coberta, la teulada era de dues vessants. La façana sud-est presenta un accés principal emmarcat amb maó i just a la seva dreta hi destaca una de les poques finestres conservades, emmarcada amb monòlits de pedra. A la part esquerra de la façana hi ha una estructura agropecuària també en estat de ruïna. A la resta de les façanes, força malmeses, hi ha diverses obertures sense interès. | 08225-23 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada ni presentar llindes datades, es pot considerar cal Mercader, per la tipologia constructiva, com un edifici bastit entre el segle XIX i XX. | 42.0542600,2.0648700 | 422620 | 4656224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62308 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | Vegetació i bardisses al voltant de la façana nord-oest, i parets amb arrebossat escrostonat. També presenta les restes d'una balconada de fusta. | El molí de les Vinyes es troba situat al sud-oest de la masia de les Vinyes, prop del límit nord occidental del terme municipal i a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per el molí de les Vinyes i el rabadà del molí de les Vinyes situat a uns metres al sud del molí principal. El molí de les Vinyes, de mitjanes dimensions, està format per un volum principal composat per planta baixa i un pis, i construït amb parets de maçoneria de pedra amb arrebossat i emblanquinat a dues de les façanes. Presenta carreus treballats a les cantonades i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per una gran portalada emmarcada amb brancals i gran llinda de pedra bisellada amb la data inscrita de 1780 amb una creu dins un cercle intercalada. A l'esquerra hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, sota l'ample ràfec que sobresurt de la teulada hi ha una porta, emmarcada amb pedra bisellada, que donava accés a una antiga balconada de fusta que conserva, actualment, sols les bigues o suports de la base. A la dreta, i situada sobre el portal de la planta baixa, hi ha un finestral emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, parcialment tapiat amb maó i reconvertit en una petita finestra. A la part esquerra de la façana, arran de terra es conserva el carcabà, de volta de canó i coronament emmarcat amb pedres treballades a mode de dovelles. El rec que forma la sortida del carcabà i que continua en direcció sud es traspassa a través d'una passarel·la de fusta, que es conserva en mal estat. A la cantonada est hi ha, parcialment soterrada al terra, una mola d'escairar. La façana sud-oest presenta tres obertures, destaca la finestra del primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat amb un petit arc de descàrrega de maó. A la planta baixa hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada. Al davant d'aquesta façana en surt una escala amb graons excavats a la pedra que dona accés al damunt d'una gran roca natural. La façana nord-oest, amb molta vegetació i humida, es troba pràcticament adossada a l'estructura de l'antiga bassa del molí. Aquesta presenta grans carreus de pedra treballats disposats en filades regulars a la zona on més bé es conserven els murs de la bassa. La façana nord-est presenta un petit cos adossat a l'extrem dret amb teulada d'una vessant. Aquest cos presenta una gran obertura amb arc rebaixat i interior de volta de canó. A la part exterior es conserven unes frontisses de ferro, la qual cosa suposa que es trobava tancat amb una porta. La resta de la façana presenta dues obertures, una petita finestra a nivell de planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i amb un estripagats de ferro forjat, i una finestra, reconvertida en balcó al primer pis, emmarcada parcialment amb pedra bisellada. A uns metres al nord-oest del molí, a tocar de la riera Lluçanès, hi ha les restes de la resclosa del molí i del canal que conduïa l'aigua a la bassa. | 08225-27 | Sector nord-oest del terme municipal | El molí de les Vinyes va ser edificat durant l'últim terç del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal (1780). L'any 1776, Joan Vinyes de Sant Martí d'Albars rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de les Vinyes va ser una conseqüència de l'atorgament de la concessió. Va deixar de funcionar als anys 50 (l'avi de cal Pusquies va ser l'últim moliner). Des dels anys 80 s'ha habilitat com a segona residència. | 42.0532000,2.0553700 | 421833 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62309 | Rabadà del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabada-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | El seu estat és de ruïna i es troba envoltat i cobert de vegetació i bardisses que impossibiliten un accés normal. | El rabadà del molí de les Vinyes es troba situat a uns metres al sud del molí de les Vinyes, just al mig del rec que surt del carcabà d'aquest i que transcorre en sentit nord-sud. Es tracta d'un edifici de petites dimensions de 3,20 metres de llargada per 3 metres d'amplada, construït amb maçoneria de pedra i obertures amb maó, del qual se'n conserven poques restes ja que tres dels quatre murs es troben mig derruïts. Els murs es conserven fins a dos metres d'alçada. El mur oest, orientat a la riera, conserva dues petites finestres, i el mur del nord conserva el carcabà al nivell inferior, emmarcat amb maó a plec de llibre i amb l'interior de volta de canó que s'obre també a l'exterior a la banda del sud, per on travessa el rec que prové del molí de les Vinyes. A sobre el carcabà es conserva una petita finestreta de maó a mode d'espitllera. Les bardisses envolten tota la zona i cobreixen l'edifici. | 08225-28 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap documentació que es refereixi al rabadà del molí de les Vinyes, s'ha de suposar que no pot ser gaire posterior a la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica a Joan Vinyes (1776) i a la construcció de l'edifici principal del molí (1780). El rabadà és un molí de petites dimensions on ha havia una senzilla maquinària. Sempre va associat a un molí principal ja que aprofitava l'aigua d'aquest per moldre, i oferia un tipus de mòlta diferent (més fi, escairat, etc) depenent del tipus de mola utilitzada. | 42.0529100,2.0555200 | 421845 | 4656082 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62310 | Resclosa - canal del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-canal-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Tant la resclosa com el canal no s'utilitzen i el deteriorament ha estat progressiu. | La resclosa i el canal del molí de les Vinyes es troben a tocar de la riera Lluçanès, a uns metres al nord-oest del molí. La resclosa es trobava bastida sobre roca natural i conserva un seguit de forats quadrats i circulars excavats a la pedra formant línies rectes, entre les quals s'hi encaixaven els taulons que tancaven la riera. També es poden percebre les rases rectes picades a la roca que ajudaven a ajustar les fustes per la part inferior. De la multitud de forats n'hi ha catorze que encara conserven la post de fusta amb una alçada que varia entre els 10 centímetres i un metre. La resclosa dirigia l'aigua de la riera cap a l'arrencada del canal d'uns dos metres d'amplada, construït amb murs de grans carreus i entrada coronada amb pedra en forma de túnel. El canal portava l'aigua a la bassa del molí al llarg d'uns 150 metres i conserva parcialment el mur al llarg d'uns metres. Uns metres al sud, i més a prop del molí de les Vinyes, es poden observar dues zones més plenes de forats tipus resclosa, picats sobre grans planells rocosos, que no conserven la post de fusta. | 08225-29 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta resclosa correspon a la última resclosa que estigué en funcionament proporcionant aigua al molí de les Vinyes. Uns metres al sud es poden observar les cavitats de posts de fusta corresponents a rescloses que degué utilitzar el molí en temps més antics. El molí deixà de funcionar als anys 50 del segle XX i, per tant, la resclosa també va perdre el seu ús en aquest moment. | 42.0542400,2.0543300 | 421748 | 4656231 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62319 | Teuleria de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lalmato | XIX | Presenta murs parcialment derruïts i està cobert de vegetació. | La teuleria de l'Almató es troba situada a uns 600 metres al sud-est de la masia de l'Almató, seguint un camí que baixa per la baga de l'Almató en direcció a la riera Gavarresa, paral·lel al rec de l'Almató. És una teuleria de grans dimensions, de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i maó d'uns tres metres d'alçada i uns 150 centímetres de gruix. La façana principal, orientada al sud-oest, amida uns 6'55 metres d'amplada i presenta dues grans arcades, actualment tapiades, de 190 centímetres de diàmetre i uns 150 centímetres d'alçada. Sobre les arcades s'hi observa un gran arc de descàrrega format per pedres a mode de plec de llibre. L'interior, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. Al nivell superior així com als voltants hi ha crescut vegetació i arbusts. | 08225-38 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0513900,2.0807500 | 423931 | 4655891 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62285 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-1 | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | S'ha restaurat el volum principal i el cobert adossat. També s'ha ampliat i restaurat l'antic cos que formava la galeria. | Cal Met està situat al nord del terme municipal, a la part oriental de la carretera BV-4342, prop de les masies de cal Pusquies i l'Almató. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i un volum annexat perpendicularment que constituïa l'antic cobert, actualment habilitat com habitatge. Els dos volums han estat restaurats recentment i la majoria de les obertures han estat reformades amb brancals de pedra moderna i llindes de pedra i fusta. Presenten murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1809 a la llinda. A la dreta de la porta hi ha una finestra de pedra treballada amb un arc rebaixat de maó integrat al mur a la part superior. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit modern de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha dues arcades que corresponen a la galeria del cos adossat a la façana sud-oest. La façana sud-oest, de moderna construcció, es va ampliar amb un cos que presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dos grans finestres. A la part superior tres grans arcades d'arc de mig punt formen la galeria moderna. La façana nord-oest presenta tres finestres de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres de pedra bisellada al primer pis, amb ampits de nova construcció. La part dreta correspon al cos de la façana sud-oest i presenta una finestra a la planta baixa i dues petites arcades al primer pis. La façana nord-est presenta un cos annexat que cobreix la meitat de la façana. A la part esquerra, que queda descoberta, s'hi poden observar dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis emmarcades amb pedra treballada i protegides amb reixes de ferro forjat. | 08225-4 | Sector nord del terme municipal | Cal Met es basteix al peu de camí ral de França que li passava, antigament, per davant de la façana principal, en una època de creixement demogràfic tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, en la qual també s'edifiquen les cases del carrer de Beulaigua. Segons la data que es troba inscrita en el portal d'accés principal, cal Met es pot considerar una masia de principis del segle XIX. | 42.0567300,2.0722200 | 423231 | 4656491 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Prop de la casa hi passa el camí ral de França que va de Santa Creu de Jotglars a Santa Eulàlia de Puigoriol. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62287 | Cal Pusquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pusquies | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Cal Pusquies es troba situada prop de la masia de Torrents, al nord del nucli de la Blava, al peu de la carretera principal que travessa el municipi, a la banda de ponent. Es tracta d'una casa bastida parcialment sobre roca natural, de petites dimensions. Està formada per planta baixa i un pis i construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra presentant cantonades diferenciades de pedres treballades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres que el flanquegen també emmarcades amb maó. Sobre el portal hi ha una placa amb les inicials SB i l'any 1916. La mateixa disposició d'obertures es troba al primer pis, amb un balcó central i una finestra a cada costat, totes elles emmarcades amb maó. A la part esquerra de la façana s'estenen estructures agropecuàries, la quadra de les vaques i la pallissa. Al davant hi ha l'antiga era sobre roca natural. A la façana est hi predomina un pou de pedra de mitjanes dimensions annexat a la part esquerra de la façana. A la resta de la façana hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes elles emmarcades amb brancals i coronament de maó. A la façana nord hi ha un cobert adossat de nova construcció i no presenta cap obertura. A la façana oest s'hi adossen diverses estructures agropecuàries, amb teulades d'una sola vessant, que deixen entreveure sols una finestra a nivell de primer pis emmarcada amb maó. | 08225-6 | Sector nord del terme municipal | Cal Pusquies és una masia que per la seva tipologia i per l'estil dels emmarcaments de les obertures amb maó podria considerar-se del segle XIX. Tot i així, una placa de ceràmica situada sobre la porta principal té inscrit l'any 1916, situant-la a principis del segle XX. | 42.0525200,2.0683000 | 422902 | 4656027 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62290 | L'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalmato | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVIII | La masia conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | L'Almató està situat a l'extrem nord-est del terme municipal, prop de la carretera BV-4342 i als peus de l'antic camí ramader. És una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular; consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, i la teulada és de doble vessant. A la façana principal, orientada al sud-est, destaca a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada a la llinda i treballada als brancals. A l'esquerra hi ha una porta de nova obertura i a la dreta una finestra emmarcada amb monòlits treballars i una decoració semicircular a la llinda. Al primer pis trobem tres grans finestres, totes emmarcades amb pedra motllurada, les de l'extrem amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia i la central, amb la inscripció: 'IOSEPH ALMATO ME FECI', junt amb una creu amb basament dins de la qual hi ha la data de 1738 a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre de tres obertures emmarcades amb maó, les laterals d'arc de mig punt i la central d'arc rebaixat. També destaca un carreu situat a l'extrem dret de la façana, decorat amb motius geomètrics en relleu. La façana nord-est presenta tres obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, una finestra de nova obertura i una finestra apaïsada emmarcada amb dos carreus treballats. Al primer pis hi ha quatre grans finestres i una, de menors dimensions, de nova obertura. Les tres de la part dreta estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la de l'extrem esquerre està emmarcada amb pedra motllurada, amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia. A les golfes hi havia originalment dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La de la dreta conserva l'ampit motllurat i la de l'esquerra s'ha reconvertit en balcó. A l'extrem superior de la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest està dominada per una estructura de pedra amb teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment fins a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, i dues finestres de nova obertura, una a cada costat de l'estructura. Al primer pis, just a l'esquerra de l'estructura, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada amb un data inscrita a la llinda de la que només es reconeixen les xifres '1-39'. A les golfes trobem una única finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta de l'estructura s'observen diversos forats a la paret que podrien correspondre a l'antic embigat d'una construcció annexa. La façana sud-oest presenta a la planta baixa i d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un arc de lloses a plec de llibre integrat al mur just a sobre, una volta de maó tapiada i dues finestres amb les llindes bisellades, els brancals de pedra i reformes de maó. Al primer pis trobem quatre grans finestres amb tres de menors dimensions entre elles. Les dues finestres centrals i la de l'extrem esquerre estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, algun dels quals força desgastat; l'arc de descàrrega de maó sobre la llinda i la de l'extrem dret està emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Les dues dels extrems tenen carreus als brancals compartits amb els de la cantoneres de la masia. A les golfes hi ha dues úniques finestres, emmarcades amb pedra bisellada, ampit motllurat i arc de descàrrega de maó sobre la llinda. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura d'ús agropecuari de pedra amb reformes de maó, amb teulada de doble vessant i diverses obertures emmarcades amb pedra. | 08225-9 | Sector nord del terme municipal | La masia de l'Almató, bastida al peu del camí ramader, fou una de les cases de parada de pastors i ramats transhumants que discorrien pel terme municipal de Sant Martí d'Albars. L'Almató es troba documentada al 1287, quan consta sota el domini de la catedral de Vic. Al segle XV, però, es troba sota domini del Priorat de Lluçà. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix Almató formant part de la batllia de Santa Eulàlia de Puigoriol. Al llarg del segle XVIII es produeix una remodelació de la masia tal com ho demostra la data de 1738 inscrita a la llinda de la finestra principal del primer pis on també hi consta la inscripció 'IOSEPH ALMATO ME FECI'. Com sol passar a moltes nissagues importants, el nom de la casa i el de la família propietària coincidien. La família Almató estava formada per gent molt culta, amb una bona formació acadèmica. En Salvi Almató, cabaler de nissaga, va estudiar medicina a la universitat de Cervera. Va contraure matrimoni amb una cerverina de família també pagesa i força adinerada. Després de casar-se, en Salvi i la seva muller Antònia Ribera, van anar a viure al poble de Sant Feliu Sasserra, on ell s'establí com a metge. Fruit del matrimoni nasqueren sis fills, quatre noies i dos nois. L'hereu, en Salvi Almató i Ribera, estudià medicina igual que el seu pare, i és considerat el creador de l'Escola Catalana d'Homeopatia. L'altre noi, en Pere Almató Ribera, nascut el dia 1 de novembre de 1830, va cursar carrera eclesiàstica. Professat com a frare dominic se'n va anar de missioner a Tonkín on morí decapitat el dia 1 de novembre de 1861. L'any 1906 fou beatificat com a màrtir del Tokín i el 19 de juny de 1988 va ésser canonitzat pel papa Joan Pau II, com a Sant Pere Almató, màrtir de la fe cristiana (TORRES:2003). | 42.0548200,2.0747300 | 423437 | 4656277 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Davant la façana principal trobem diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen un pati. Majoritàriament estan construïdes amb pedra, algunes compten amb dos pisos i tenen les obertures emmarcades amb pedra, en alguns casos, i maó, en altres. En destaca especialment una volta de canó de pedra de grans dimensions, situada davant la façana principal. Al voltant de la masia es troben altres elements d'interès com la font de l'Almató, descrita en una fitxa individual, o una bassa als peus de l'antic camí ramader, situada uns metres al nord-est de la masia. En la part interior d'una de les portes de la planta baixa, es conserva un element en relleu esculpit a la part inferior de la llinda. Es tracta d'una creu en relleu amb la part inferior dentada.L'Almató és coneguda oralment pels habitants de la zona com 'l'Aumató'. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62297 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-2 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVII | Tot i algunes reformes, sobretot a l'interior, l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'elements arquitectònics originals en bon estat. | Torrents està ubicada a en un punt elevat sobre la vall de la riera Lluçanès, prop de la carena per on passa la carretera BV-4342 i al sud del clot de Torrents. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular separat en dos habitatges diferents. La part oest de l'edifici principal és coneguda com Torrents Xic i la part est com Torrents Gros. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i envoltant algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una discontinuïtat en el parament que correspon amb la separació dels dos habitatges. En la part esquerra, que correspon a Torrents Xic, s'hi pot observar un portal emmarcat amb maó i fusta a la planta baixa; una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, a més d'una petita finestra moderna al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La part dreta de la façana correspon a Torrents Gros i conserva a la planta baixa els brancals de pedra d'un portal que s'ha reformat. Al primer pis trobem una finestra amb llinda motllurada i els brancals, reformats, de pedra treballada, i un balcó emmarcat amb pedra bisellada, tot i que només conserva el brancal dret i la llinda, amb la inscripció '16-3 ' i una creu. Sobre la llinda hi resta el coronament, d'una antiga finestra d'arc conopial. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest, que correspon únicament a Torrents Xic presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits treballats i al seu costat una finestra de petites dimensions emmarcada amb una única pedra. Al primer pis trobem a la dreta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres de nova obertura al centre. A l'extrem esquerre hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada que han estat tapiades i integrades al mur; a la de la dreta li manca mitja llinda i el brancal esquerre i la de l'esquerra compta amb un ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada als extrems, una amb ampit motllurat. A la façana nord també s'observa la separació entre Torrents Xic i Torrents Gros. El primer, situat a l'oest i en aquest cas a la dreta, presenta un petit eixamplament de mur a la planta baixa a mode de contrafort; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis; i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la part de l'esquerra, corresponent a Torrents Gros, s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals també amb ampit motllurat, al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana est, que correspon únicament a Torrents Gros, es troba parcialment tapada per una de les estructures d'ús agropecuari que hi ha al voltant de l'edifici principal. S'hi pot observar, al primer pis, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a un balcó que comunica amb l'estructura adossada i diverses obertures a les golfes: una a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i amb un pilar interior de pedra, i dos grans obertures a la dreta tapiades amb maó i amb una obertura de nova construcció, cada una a la part inferior. L'estructura adossada a la façana est, és de planta baixa i primer pis, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i parts de maó: La pallissa, situada uns metres més enllà, és de murs de càrrega de maçoneria de pedra; destaca a la façana nord un portal d'arc rebaixat, una finestra i un òcul emmarcats amb maó. Davant la casa es conforma un pati. En el camí entrant a la masia, hi ha un mur construït amb pedres de mitjanes dimensions ordenades regularment. | 08225-16 | Sector nord del terme municipal | La masia de Torrents apareix documentada en el fogatge de 1553 com a 'lo mas Torrent Cavaller', formant part de la parròquia de Sant Martí d'Albars. La data de la llinda del balcó del primer pis confirma l'existència del mas en aquesta època. Torna a sortir documentada al 1875, quan Ramon Costa i Comas (de Prats de Lluçanès) i Vicente Viñas (de Sant Martí d'Albars) van comprar la casa de Torrents a parts iguals. Més endavant, i a conseqüència de les heretats familiars, la finca va quedar dividida en dues parts. | 42.0547200,2.0684400 | 422916 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62303 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya | XIX | Parcialment enrunada, hi ha crescut vegetació a l'interior i als voltants. | La Cabanya està situada a uns metres a l'est de la masia de Torrents. És un edifici de mitjanes dimensions que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. Estava construït amb murs de maçoneria de pedra i tapia i teulada de doble vessant que actualment no es conserva. Es conserven, però, els murs parcialment derruïts fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1816, i una creu intercalada, i una finestra, a la dreta, emmarcada amb monòlits de pedra . Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra que conserva el brancal dret i la base de pedra treballada, i a la seva dreta una obertura que havia estat una finestra. L'heura cobreix l'extrem dret de la façana. La façana est, totalment coberta per heura, deixa entreveure una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis. Les façanes nord i oest són inaccessibles a causa de l'abundant vegetació que hi ha crescut. A l'interior s'hi pot observar alguna porta emmarcada amb pedra treballada. | 08225-22 | Sector nord del terme municipal | La Cabanya va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0547300,2.0689900 | 422962 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62314 | Pou de glans de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Estructura del mur de pedra parcialment derruïda. El pou es troba tapat amb enderrocs i brutícia a l'interior. | El pou de glans o tina de les Vinyes es troba situat a uns 30 metres al sud de l'estructura agropecuària de pedra de la masia de les Vinyes. És un pou circular de 2,40 metres de diàmetre excavat a la roca, on encara s'hi observen les traces picades a la pedra. El perímetre del pou estava bastit amb un mur de pedra de mig metre de gruix del qual avui en dia només se'n conserva una part de fins a un metre d'alçada, presentant dos grans esvorancs a banda i banda. Al pou s'hi accedia per un entrant a la banda est de poc més de mig metre d'amplada i un metre i trenta centímetres de fondària. A l'entrada s'hi conserva una frontissa de ferro, denotant que l'accés es trobava habitualment tancat per una porta. | 08225-33 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0575100,2.0645400 | 422597 | 4656585 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62328 | Font de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalmato | L'accés al safareig i a la font és pràcticament impossible per la gran quantitat de vegetació que ha crescut a l'entorn. | La font de l'Almató està situada al capdamunt del rec de l'Almató, en un espai enclotat a menys de 200 metres de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través del camí que surt del costat de la masia de l'Almató i ressegueix el camp que hi ha davant la masia per l'esquerra. Vorejant el camp a peu s'arriba al cap d'uns metres al rec de l'Almató. Al creuar-lo es troba a mà dreta un mur de pedra que forma un espai pla a sobre. En aquest espai, delimitat per parets rocoses, s'hi troba la font, amagada entre la vegetació. La font està formada per un safareig adossat a una de les parets de roca, el safareig està construït amb maó, amb batedors de pedra a dos dels quatre costats, ja que els altres dos queden delimitats per la roca natural. L'aigua que omple constantment el safareig és la que es filtra a través de diversos punts entre les roques, ja que tot l'espai pla on es troba la font és envoltat de parets rocoses, molt humides, on hi ha petites balmes i forats per on constantment es filtra l'aigua. | 08225-47 | Sector nord del terme municipal | La font de l'Almató abastava d'aigua els habitants de la masia de l'Almató, que també hi anaven a rentar la roba. Des de fa uns anys, però, la font no s'utilitza i es troba en perill de pèrdua. | 42.0533700,2.0759300 | 423534 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62339 | Necròpolis de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-blava | RIU, M, L'arqueologia medieval a Catalunya, 1989 | VII-IX | A l'interior de la tomba s'hi ha acumulat terra i hi han crescut herbes. La part de la capçalera és la que presenta la màxima profunditat, uns 25 centímetres. | Al nord del nucli de la Blava es localitza una tomba antropomorfa, a l'oest del camí ramader sobre un petit monticle rocós. Es tracta d'una tomba de tipologia de banyera, isolada, excavada a la roca, orientada en sentit nord-sud. Presenta capçalera (orientada al nord) i peus arrodonits i amida 180 centímetres de longitud, 40 centímetres d'amplada a la capçalera, 56 centímetres d'amplada de cos i 35 centímetres d'amplada als peus. La tomba es trobava tapada per tres o quatre lloses de tova de 5 centímetres de gruix, de formes irregulars resseguides per un bordó. S'observa a la banda oest de la tomba un rebaixament a la roca que podria haver estat algun tipus d'encaix per les lloses sepulcrals. Actualment es troba destapada i al voltant s'hi observen restes d'aquest material. Es van trobar fragments d'os i de dentadura de l'inhumat, i s'han conservat alguns fragments de la coberta. | 08225-58 | Sector nord del terme municipal | Durant l'època alt medieval es troben diversos tipus de tombes repartits una mica per tot arreu, ja sigui de forma isolada, al voltant de masos o d'esglésies. El fet de trobar-se tombes isolades en el món cristià no és d'estranyar i cal emmarcar-ho dins una pràctica d'enterrament més o menys habitual en un espai de frontera, dèbilment organitzat tant a nivell polític com religiós. Aquesta pràctica és anterior al segle XI, ja que és a partir d'aquest període que es generalitzen els cementiris parroquials i monasterials, com a conseqüència d'una major organització territorial del món medieval (RIU:1989) | 42.0506900,2.0707300 | 423101 | 4655822 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions orals apunten a la troballa d'un parell de tombes més a prop d'aquesta, que afloraren en males condicions després d'un remenament de terra en un camp. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62305 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-1 | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII | Si bé l'aspecte exterior de l'edifici és correcte, l'estat d'abandó en el que es troba l'interior de l'edifici, podria en un futur proper provocar l'esfonframent. | El Molinot, també conegut com el Molinot Gran o el Molinot de Dalt, es troba situat a tocar de la riera Gavarresa, uns 200 al nord-est del Molinot Xic i al peu de la pista forestal que comunica el nucli de la Blava amb la veïna població de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum principal fruit de diverses ampliacions que correspon al molí antic, i un volum proper, a on s'ubicava el molí modern. Al nord de l'edifici principal s'hi troben les restes de la bassa del molí, i a uns metres les restes de la resclosa. El volum principal i més antic, format per planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra que alternen pedres de petites, mitjanes i grans dimensions, amb grans carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. L'edifici presenta una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb la vessant nord de menors dimensions a causa dels diversos queixals que formen les façanes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb una gran llinda de pedra bisellada, on hi ha la data inscrita de 1630, juntament amb una inscripció il·legible. Els dos pisos tenen una distribució simètrica de dues finestres per planta emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra treballada i un balcó a la part esquerra amb base, brancals i llinda de pedra treballada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i un porxo sustentat per un pilar cantoner de pedra a l'extrem dret, amb obertura també a la façana est. La façana est, situada a tocar de la riera, presenta un nivell inferior que corresponia a la zona del carcabà de l'antic molí, actualment tapat per un joncar. La part inferior central de la façana presenta carreus treballats ordenats regularment. A nivell de planta baixa s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra tapiada i la de la dreta amb un estripagats de ferro forjat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres: dues emmarcades amb monòlits de pedra, la de la dreta reformada amb maó, i una de petites dimensions. Al segon pis es pot observar una cantonada diferenciada integrada al mur, una finestra al centre de petites dimensions i el porxo obert també a la façana sud, a l'esquerra. La façana nord, coberta d'heura seca, presenta dos grans queixals fruit de les ampliacions. En uns dels queixals hi ha una porta d'accés al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i una finestra just a sobre emmarcada amb pedra bisellada i una creu llatina inscrita a la llinda. A la resta de la façana hi ha només una finestra emmarcada amb pedra. Adossat a la façana nord, encara es pot observar el mur que delimitava la bassa del molí, actualment omplerta de terra i reconvertida en camp. El mur, que no sobresurt més d'un metre d'alçada, presenta grans esvorancs a la part oriental. Prop de l'extrem nord de la bassa, i enmig d'unes roques a tocar de la riera, es conserven les perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta de dues rescloses, separades actualment per un petit pont que creua la riera Gavarresa. Uns metres a l'oest del volum principal es troba el volum modern on s'ubicava la maquinària d'un molí escairador. Aquest volum, que no conserva la teulada, es troba parcialment derruït conservant les parets a mitja alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i maó i presenta dos nivells. El nivell inferior té coberta de volta de canó amb accés amb arc rebaixat, orientat al sud. A la part lateral hi ha una porta amb llinda trapezoïdal i brancals de pedra i diverses obertures. | 08225-24 | Sector est del terme municipal | El Molinot va ser construït durant la primera meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda del portal principal. Modernament, el complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0368300,2.0817400 | 423995 | 4654273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62305-foto-08225-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62306 | El Molinot xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva la teulada i es troba en estat de ruïna, totalment recobert de vegetació i arbres que han crescut tant a l'exterior com a l'interior. | El Molinot Xic, conegut també com el Molinot de Baix, es troba situat en una zona enclotada de la riera Gavarresa, en un pronunciat meandre que voreja els cingles del Molinot. Es troba a prop de la pista forestal que uneix el nucli de la Blava amb el municipi de Perafita, a uns 200 metres al sud-oest del Molinot de Dalt. Es tracta d'un edifici que es troba en estat de ruïna, amb força vegetació que recobreix tot l'exterior de l'edifici i part de l'interior. És un edifici de mitjanes dimensions format per dos volums annexats de teulades a doble vessant, actualment inexistents. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. Entre la massa vegetal es poden entreveure diverses obertures, emmarcades majoritàriament amb maó i fusta, amb una porta a la façana nord emmarcada amb pedra treballada. La bassa del molí es trobava ubicada al sud est del molí. Avui en dia no es conserva a causa de l'arranjament del camp proper. Només es poden observar les arrencades del mur de la bassa a tocar del molí. A uns 120 metres a l'est del molí, sobre una base de roca natural a la riera Gavarresa, es conserven diverses perforacions circulars que corresponien a l'emplaçament dels suports de fusta d'una primitiva resclosa. Aquesta resclosa que subministrava aigua al molí va ser substituïda per un canal que provenia de la bassa del Molinot Gran. Uns metres al nord del molí, en un punt elevat, hi ha la Xemeneia de vapor del Molinot Xic descrita en una fitxa individual. | 08225-25 | Sector est del terme municipal | Tot i no estar documentat ni conservar llindes datades, s'ha de considerar el Molinot Xic com una obra probablement del segle XVIII per la tipologia constructiva. A finals del segle XIX el molí es va ampliar instal·lant una caldera de vapor que en època de secada s'utilitzava per fer funcionar l'engranatge del molí, així com fer funcionar una fornera. Tota la maquinària es va malvendre als anys 30 (1920-1930). El complex format pel Molinot Xic, el Molinot Gran i la Xemeneia de vapor del Molinot Xic pertanyia a una empresa que va fer fallida abans de la Guerra Civil. | 42.0354300,2.0802800 | 423873 | 4654119 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62306-foto-08225-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un marge situat davant la façana principal del molí hi ha una cavitat que probablement correspon a una de les cambres de cocció d'una teuleria o forn, però el seu estat de conservació és dolent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62307 | Vapor - xemeneia Molinot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-xemeneia-molinot-xic | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Es conserva parcialment el conducte pel que passaven els fums que sortien per la xemeneia. | El vapor - xemeneia del Molinot Xic està situat uns metres al nord del Molinot Xic, en un marge rocós enlairat prop de la riera Gavarresa. Es tracta d'una ampliació que va fer el molí a finals del segle XIX per a poder moldre amb la força del vapor. El conjunt original comptava amb la caldera de vapor, que feia funcionar la fornera i la xemeneia, per on s'extreia el fum residual. De tot el conjunt se'n conserva només la xemeneia i part del conducte que condueix fins a on hi havia la fornera, ja que la resta va ser venuda als anys 30. La xemeneia està construïda amb pedra i maó, és de secció quadrada i amida uns 9 metres. La part inferior o base, amida uns 2'40 metres i està construïda amb pedra, exceptuant a la façana que dóna al molí, totalment coberta de maó i amb una obertura central d'arc rebaixat de maó pla. En la part posterior s'allarga per millorar l'estabilitat de la xemeneia, ja que està assentada sobre un desnivell. La següent part, delimitada a l'extrem inferior i superior per senzilles motllures de maó, amida també 2'40 metres i té els murs de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades, col·locat alternativament imitant les cantonades de carreus. La part central, que amida uns 4 metres, està construïda totalment amb maó i coronada per un senzill esglaonat de maó que sobresurt de la xemeneia donant pas a l'última part, d'uns 40 centímetres i també de maó. El conducte per on passava el fum, construït majoritàriament amb maó, comunicava la xemeneia amb la maquinària ubicada al molí, en un recorregut totalment recte i amb força pendent. En alguns trams encara és possible observar aquest conducte, destruït en algunes parts i colgat de terra en altres. | 08225-26 | Sector est del terme municipal | El vapor - xemeneia del Molinot Xic es va construir a finals del segle XIX, per no dependre exclusivament de la força hidràulica que tradicionalment havien utilitzat els molins. Amb la instal·lació de la caldera de vapor, la fornera i la xemeneia, es podia moldre en èpoques de secada, quan els molins tradicionals tenien dificultats per omplir la bassa. Tant el Molinot Xic, junt amb el vapor - xemeneia, com el Molinot Gran, formaven part d'una empresa que va fer fallida just abans de la Guerra Civil. La maquinària es va vendre per ferralla i els edificis van ser subhastats públicament. | 42.0355300,2.0803200 | 423876 | 4654130 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62307-foto-08225-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62312 | Pont de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-marti | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Han caigut algunes lloses de coronament de les baranes del pont, provocant un deteriorament d'aquestes. El plafó indicatiu es troba brut i en mal estat. | El pont Medieval es troba situat al sud est del nucli de Sant Martí prop del molí del Pont, travessant la riera Gavarresa. És un robust pont d'uns 25 metres de llarg construït amb maçoneria de pedra irregular agafat amb morter de calç. Presenta un massís pilar central de pràcticament dos metres de costat on s'hi observa una disposició regular del parament i els forats de col·locació de les cintres que ajudaren a construir les dues arcades que formen el pont. Sobre el pilar central hi ha un gran orifici de forma pentagonal que distribueix les forces de la superstructura. El pas del pont, d'una amplada de 180 centímetres està delimitat per unes baixes baranes, construïdes amb pedra i coronades amb lloses irregulars, de 60 centímetres d'alçada i 30 centímetres d'amplada. El paviment està empedrat i s'hi observen unes traces de desgast de la pedra a causa del pas continu dels carruatges. | 08225-31 | Sector est del terme municipal | El pont era el pas de la Gavarresa en el camí antic per anar de Sant Martí d'Albars a Perafita. | 42.0269400,2.0760200 | 423510 | 4653180 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62312-foto-08225-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62312-foto-08225-31-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una de les llegendes conegudes a Sant Martí d'Albars fa referència al pont Medieval. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62320 | Teuleria del Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-moli-del-pont | XIX | Només es conserva un part de l'estructura i el mur frontal només conserva la pedra a l'extrem superior. | La teuleria del molí del Pont està situada uns 50 metres a l'oest del pont medieval de Sant Martí i el molí del Pont, davant una esplanada a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, de planta quadrada d'uns 5 metres per costat i murs d'un amplada pròxima als 90 centímetres. La façana principal, a on es troben els dos boques d'entrada al forn, està encarada al sud-est i es troba parcialment colgada de terra. De la paret de pedra que recobria aquesta façana només en resten dues filades de pedres a l'extrem superior, quedant a la resta només la tàpia. De les dues arcades de la part inferior només en queda la forma de la tàpia i les dues petites boques d'entrada al forn, emmarcades amb monòlits de pedra. La resta de façanes estan colgades per terra i vegetació, que ha anat guanyant terreny. Encara es pot observar, però, l'espai interior del forn, actualment mig colgat de terra. | 08225-39 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0274500,2.0760600 | 423514 | 4653237 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62321 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-5 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 http://perso.wanadoo.es/albanell/blava/index.htm | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost - on rep les aigües de la riera Lluçanès-, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Perafita en la meitat nord-est i creua el terme en la meitat sud-est, fins abandonar-lo prop del pont de la Gavarresa, a l'est de Santa Creu de Joglars. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Roca (en el marge oriental i per tant, en terme municipal de Perafita), el Molinot, el Molinot Xic i el Molí del Pont, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que forma el lliscant de Vilatammar i d'altres artificials, com les tres petites preses que abasten la xarxa pública d'aigua del municipi. La riera és travessada per diverses passeres, com la de Vilatammar i la de la Franquesa, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troben tres ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Sant Martí d'Albars. El petit pont modern situat al costat del Molinot, que correspon a la pista forestal que uneix els nuclis de la Blava i Perafita, el pont d'origen medieval situat sota el nucli de Sant Martí d'Albars i el pont de la Gavarresa, que correspon a la carretera BP-4653. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic com els cingles que envolten els meandres situats prop del Molinot Xic i més al sud, del Molí del Pont o el lliscant de Vilatammar, una formació rocosa d'uns 15 metres d'ample per 40 de llarg que forma un petit embassament i que és creuat per una passera formada per 18 pedres rectangulars amb una separació d'uns 50 centímetres. Uns dels principals afluents de la riera Gavarresa en terme de Sant Martí d'Albars és el rec de l'Almató, situat a l'extrem nord-oriental del terme municipal. Es tracta d'un rec que recull aigua de pluges amb un ambient molt humit que propicia l'existència d'arbres de ribera. Per la seva situació és un rec amb poca intervenció humana, permetent un ecosistema botànicament ric on destaquen les alquequengis (Physalis alkekengi), unes plantes molt vistoses i alhora poc comunes a la zona. | 08225-40 | Sector est del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0351500,2.0803100 | 423875 | 4654088 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten especialment a Sant Martí d'Albars ja que es troba relativament prop de la capçalera de la riera, però sí als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62353 | Els animals del traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-animals-del-traginers | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història. | 'Això diuen que va passar ja fa molts anys, quan a la ciutat de Vic feien servir cendra de llenya d'alzina dels boscos del Lluçanès, és a dir, dels boscos de Sant Martí d'Albars i Lluçà, per rentar la roba, així com per al curat de pells a les pelleteries. El transport de la cendra el feien en carros i també a bast. Els traginers que es dedicaven a aquesta feina solien arribar a Sant Martí més o menys quan llostrejava, acabant el trajecte al capdamunt de la pujada de davant de l'església de la parròquia. Si passaven el pont del Molí de clar o mig llostre no passava res, feien la pujada amb tota normalitat. Si anaven una mica més tard i passaven ja de fosc, segur que tenien problemes. En ocasions es veien obligats a fer nit al peu de la Gavarresa o a tornar un tros enrera i demanar acolliment a la casa del Prat, que feia d'hostal. El bestiar agafava com una mena d'espant, feia mitja volta i tornava enrera, no hi havia manera de fer-lo pujar de bell nou. Altres vegades passava el pont i quan era a mitja costa es quedava parat i no hi havia manera que continués. Tot el contrari, donava mitja volta i tornava fins a la Gavarresa. Els traginers no veien ni sentien res. Era una cosa que només sentien o veien els animals. Això els tenia molt preocupats, fins al punt que només hi passaven de clar. Però vet aquí que un dia a aquests traginers que tenien problemes amb el bestiar se'ls va afegir un traginer nou. I aquest quan calia resoldre un problema hi anava de cara i disposat a fer el que fes falta per tal de resoldre el contratemps. A la sortida de Vic anava un grup força gran de carros, però en el transcurs del camí anaven prenent diferents camins, uns quants diu que es varen quedar a Olost, i cap a Sant Martí hi varen anar el nou traginer i un parell més. Els altres dos ja eren veterans de la ruta, sabien perfectament que de fosc era impossible arribar a Sant Martí. Quan varen passar per davant de la casa del Prat ja era negra nit. Els dos van dir: - Nosaltres ens hi quedarem a dormir, demà de clar ja pujarem, et recomanem que facis com nosaltres. Tampoc no podràs travessar la Gavarresa i, en cas que ho aconsegueixis passar el pont, quan seràs a mitja pujada també hauràs de tornar enrera i no et quedarà més remei que tornar a dormir aquí. Diu que era un d'aquells traginers que no acostumava a canviar els plans fàcilment. Va dir: - Vosaltres podeu fer el que més us convingui, però jo he dit que anava a dormir a Sant Martí i aniré a dormir allà on tenia previst. Si preferiu quedar-vos ho podeu fer, però jo continuo. Els dos sabien el que passaria, perquè coneixien prou bé i de sobres el que passava quan enfilaven la pujada de Sant Martí si era de nit. Els va picar una mica la curiositat per veure com se les empescaria i varen dir: - Bé home, ja venim, així et farem companyia en el camí de tornada. Els tres carreters van emprendre el camí. Quan van ser al pont, els dos que ja sabien amb el que es trobarien es van posar a l'aguait, però res, van passar. Els dos deien: - Noi, això si que no ho entenc pas, nosaltres quan es fa llostre mai podem pujar la costa, si tenim sort passem el pont, però en el punt on comença la pujada el bestiar s'atura i no hi ha forma de continuar. Anaven fent aquests comentaris i alhora no entenien per què quan anaven ells amb altres companys mai no podien pujar si era de nit i aquell dia, en canvi, sí que pujaven. El traginer, que ja quasi era a dalt de la pujada, tot cofoi va dir: - Jo us he dit que anava a dormir a Sant Martí i ja hi som. Quan feien l'últim revolt de la pujada, des d'on ja es podia veure l'església de Sant Martí, les mules es van parar amb sec. Davant la sorpresa del traginer i dels seus companys, van fer mitja volta, emprenent la baixada fins al final de tot. Res ni ningú no les va poder aturar. El traginer era molt tossut, no era dels que es queda plegat de braços quan les coses anaven malament. | 08225-72 | Sector est del terme municipal | 42.0269400,2.0760200 | 423510 | 4653180 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En un rampell agafà les mules i tornà a emprendre la pujada. Les va arriar a quatre de fondo pujada amunt, però encara no eren a mitja pujada quan les mules altre cop es van aturar, van fer mitja volta i cap avall. Des del lloc on varen donar mitja volta es veia el campanar de la parròquia.- Mira, hi ha llum a salt el cimbori de la parròquia - va exclamar el nou traginer, que tot seguit va preguntar:- Les altres vegades que us passava això també hi havia llum al campanar?- Doncs, mira, en això si que no ens hi havíem fixat mai - van respondre els dos nois.Llavors el nou traginer va dir als seus companys:- Vosaltres tingueu cura del bestiar que jo en un tres i no res arreglaré el problema i us asseguro que mai més tindreu dificultats per pujar la costa de Sant Martí d'Albars. Aquest traginer sempre portava l'escopeta pel que pogués passar. Va agafar l'arma de dintre del carro, ja que sempre la portava carregada i preparada per si tenia algun contratemps durant els trajectes. Es va atansar ben a prop del campanar tot disparant un tret ben dirigit de dret al llum. Tan bon punt va disparar el tret la llum es va apagar. Va tornar a buscar el carro i les mules i va pujar la costa sense cap problema. Quan van arribar al lloc on tenien per costum anar a dormir, va dir:- Jo he dit que dormiria a Sant Martí i aquí estic, quasi sempre el que prometo ho compleixo. Companys em sembla que des d'avui ja no tindreu cap més problema per pujar la famosa pujada de Sant Martí, si no es que carregueu massa el carro i el bestiar no té prou força per pujar la costa. Però el motiu que feia tornar el bestiar enrera ja no es donarà més, l'autor de la malifeta ha quedat ben servit per un temps i no crec que li quedin ganes de tornar a fer semblants trapelleries.Així es com es va acabar la por a la pujada que va de la Gavarresa fins a Sant Martí i des d'aquell dia mai més els traginers de la cendra varen tenir problemes.' (TORRES:2003) | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62365 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-0 | La font dels Abeuradors està situada a l'est del nucli de la Blava, en una zona coneguda com el racó de Cabanes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita. Pocs metres després de sortir de la Blava s'ha de girar a l'esquerra fins trobar un corral, sota del qual, i al marge superior d'un camp, hi ha la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada al sud per camps i al nord per un planell rocós. El bassal, estret i allargat, fa una forma de mitja lluna i l'aigua hi surt cap a la superfície per diversos punts. La bassa està coberta en bona part per joncs i vegetació pròpia d'una zona humida. Antigament l'aigua de la font s'anava acumulant en un bassal situat uns metres a l'est de la font; posteriorment es va construir una estructura quadrada de formigó que encara es conserva, tot i no estar en ús. | 08225-84 | Sector est del terme municipal | Tal com el seu nom indica, la font dels Abeuradors va ser utilitzada principalment per abeurar el bestiar que bevia a través de la bassa on s'acumulava l'aigua situada a tocar de la font. | 42.0453000,2.0741800 | 423380 | 4655220 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc