Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62325 | Font de l'Esqueixada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesqueixada | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font. | La font de l'Esqueixada, també coneguda com a font dels Plans, està situada en una zona de camps al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars, uns 200 metres al sud de cal Benet. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4342 amb les cases de cal Benet i cal Blanch, a més de diverses granges i el nucli de Sant Martí d'Albars. Al passar entre uns camps, s'ha de deixar la pista i seguir paral·lel al rec que avança entre camps resseguit de petits pollancres. A uns metres de la pista, en un racó on s'observa una vegetació espessa i dos petits roures, es troba la font. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de formigó, recobert en la majoria del seu mur exterior per molsa, situat sota una pedra de grans dimensions que forma una petita balma a tocar del rec. La font es troba pràcticament dins del rec, en una zona on aquest transcorre entre pedres esllavissades de grans dimensions. | 08225-44 | Sector sud del terme municipal | 42.0225800,2.0682900 | 422865 | 4652703 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62357 | Balma dels Gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-0 | La recent neteja del bosc permet un bon accés a la balma. | La balma dels Gitanos està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la font del Bullidor, prop de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que comunica la carretera BV-4341 amb la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà, però a tocar del de Sant Martí d'Albars. Just abans d'arribar a la masia, un cop descendit el serrat, s'ha de girar a mà dreta i seguir el serrat boscós que s'estén sobre la font del Bullidor. Un cop superada una clariana es troba la balma a la dreta, enmig del bosc i just sota la carena del serrat. És una balma de grans dimensions formada per una enorme roca que sobresurt de la muntanya en un angle d'uns 45% formant una gran cavitat molt oberta cap a l'exterior. La cavitat té una alçada que varia entre els pocs centímetres i els 6 o 7 metres en el punt central ja que l'obertura es tanca progressivament del centre cap als costats, i una llargària que supera els 60 metres, amb petites balmes a banda i banda. La profunditat, que també és progressiva del centre als costats, assoleix uns 10 metres prop del punt central. El terra de la balma, no excessivament humit, està recobert totalment per heura i per algunes roques de dimensions mitjanes que s'han anat desprenent de la balma. A unes desenes de metres sota la balma s'hi troben dos enormes blocs de pedra despresos probablement d'un punt proper a la balma però que actualment han quedat integrats al bosc. | 08225-76 | Sector sud-oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament al Lluçanès, espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. | 42.0233600,2.0439400 | 420850 | 4652812 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un racó de la balma s'observen parts ennegrides ja que s'hi ha fet foc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62365 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-0 | La font dels Abeuradors està situada a l'est del nucli de la Blava, en una zona coneguda com el racó de Cabanes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita. Pocs metres després de sortir de la Blava s'ha de girar a l'esquerra fins trobar un corral, sota del qual, i al marge superior d'un camp, hi ha la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada al sud per camps i al nord per un planell rocós. El bassal, estret i allargat, fa una forma de mitja lluna i l'aigua hi surt cap a la superfície per diversos punts. La bassa està coberta en bona part per joncs i vegetació pròpia d'una zona humida. Antigament l'aigua de la font s'anava acumulant en un bassal situat uns metres a l'est de la font; posteriorment es va construir una estructura quadrada de formigó que encara es conserva, tot i no estar en ús. | 08225-84 | Sector est del terme municipal | Tal com el seu nom indica, la font dels Abeuradors va ser utilitzada principalment per abeurar el bestiar que bevia a través de la bassa on s'acumulava l'aigua situada a tocar de la font. | 42.0453000,2.0741800 | 423380 | 4655220 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62348 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-28 | XIX-XX | La documentació es troba col·locada en caixes classificadores, tot i que la major part es troba apilada sense cap tipus de protecció. S'han detectat problemes d'humitat i pols. | L'arxiu Municipal es troba ubicat al primer pis de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars, en una petita habitació que dóna llum natural. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. La documentació no es troba ni classificada ni ordenada i, per tant, s'hi barregen llibres de fons municipals, llibres d'inventaris, llibres d'actes, registres d'edificis i solars, llibres de caixes, correspondència i jutjat, registre civil, pressupostos i actes municipals, rendes i exaccions, cens electorals, etc. | 08225-67 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Seria interessant sol·licitar l'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal al Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62349 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-16 | XIX-XX | La documentació es conserva dins un armari de fusta, a la planta baixa de l'edifici. S'hi ha detectat problemes d'humitat. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí d'Albars es troba ubicat a l'església de Santa Creu de Joglars. L'arxiu conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament des de inicis del segle XIX fins a l'actualitat. Només un llibre data del segle XVII i un altre s'inicia al segle XVIII. La documentació és la següent: 5 volums de Baptismes (des de 1852) 1 volum de Confirmacions (des de 1829) 2 volums de Matrimonis (des de 1857) 2 volums de Defuncions (des de 1887) 1 volum de Testaments (1898) 1 llibre de la Capella i administració de Sant Isidre, de l'església parroquial de Sant Martí del Bas (1685) 1 llibre de visites (1720 - 1999) 3 llibretes d'obra de l'església (administració parroquial) (des de 1939) 1 llibre de consueta (1946) 1 llibre de misses parroquials (des de 1944) 1 'De statu animarum' (1960)</p> | 08225-68 | Església de Santa Creu de Joglars. Santa Creu de Joglars. Olost | <p>Possiblement la documentació de l'arxiu parroquial corresponent als segles anteriors al segle XIX va ser cremada durant els anys de la Guerra Civil espanyola.</p> | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Caldria fer una correcta classificació i inventari de la documentació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62356 | Aplec de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-salselles | <p>REIXACH, R., Molta gent al recuperat aplec organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 55, 14 de juny de 2002 REIXACH, R., Gran èxit de participació a l'aplec de Salselles, en la segona edició, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 79, 23 de maig de 2003. TORRES, J., Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí, Solc, 2002</p> | Els darrers anys gaudeix de gran participació | <p>L'aplec de Salselles es celebra actualment l'endemà de Sant Isidre, tot i que antigament s'havia celebrat el dia de Sant Marc. Tradicionalment els parroquians de Sant Martí d'Albars es desplaçaven en processó fins a Salselles - municipi actualment depenent de Borredà - amb la finalitat de demanar a la Mare de Déu pluja i protecció dels sembrats, bones collites i contra temporals i pedregades. Els veïns sortien de la parròquia a les set del matí i es trobaven tots al nucli de la Blava per emprendre el camí. Passaven per cal Mercader, les Vinyes fins a les Darreries on es començava a dir el rosari. Es continuava el camí cap a Tiratemples i anaven a sortir prop del Castió, passant per sota Muntanyola. Es travessava la carena i es passava prop de Viladeures dins arribar a Salselles. En arribar a Salselles s'esmorzava una mica i es deien dues misses, concelebrades pels rectors de Salselles i de Sant Martí. Al sortir de l'església hi havia, vora la porta, dues administradores de la Mare de Déu del Roser que venien flor de marduix o roselles a punt d'esclatar. Els nois es solien posar les flors al trau de l'americana o de la camisa. Més tard la gent anava a dinar prop de la font de Salselles, que es troba prop del cementiri, i algun pastor o pagès que portava acordió o violí, amenitzava el dinar. A la tarda es reprenia el camí de tornada (TORRES:2002). Avui en dia, l'aplec, organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, s'inicia amb una caminada popular que inicialment resseguia l'antic traçat que els parroquians feien per anar a Salselles i que s'ha variat últimament: es surt de l'església de Sant Martí d'Albars i es dirigeixen a l'església de Salselles passant per Serrarols, la Font, la Casanova del Castell i Viladeures. Un cop allí es celebra una missa, s'organitza un dinar popular i en acabar el ball clou la festa.</p> | 08225-75 | Església de Salselles. Salselles. Borredà | <p>L'aplec de Salselles es va recuperar l'any 2002 després de més de trenta anys sense celebrar-se. Organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, i inscrit des de la seva recuperació al cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès, l'aplec ha suposat la trobada de veïns de la zona i la recuperació d'una tradició que any rere any acull més participants. En un temps passat, la Verge de Salselles havia estat la patrona del Lluçanès, i totes les parròquies de l'arxiprestat d'Olost anaven el dia de Sant Marc en processó a pregar a Santa Maria de Salselles. Aquesta Mare de Déu era protectora dels sembrats i se l'advocava per aturar temporals de mala aigua, pedregades. També s'encomanaven a la Mare de Déu de Salselles els casats, fadrins i donzelles; era advocada especial de les parteres, perquè era creença popular que una novena de la Mare de Déu de Salselles donava bon cabal de llet, i feia créixer els nadons sans i forts (TORRES:2002).</p> | 42.0277595,2.0741331 | 423355 | 4653273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62363 | Arxiu fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Sant Martí d'Albars. Es troben conservades en format digital i presenten una cronologia que, bàsicament, abasta el segle X)X. La temàtica és variada i s'hi poden observar activitats domèstiques, agrícoles i de la vida quotidiana com rentar la roba al riu, la matança del porc, recollida de llet amb carro, les feines del camp (segar i batre); grups d'escolars de l'escola de Sant Martí; processons i primeres comunions; el mercat de Sant Martí d'Albars; l'equip de futbol de mitjans de segle XX; grups d'excursionistes, etc. | 08225-82 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | El recull de fotografies antigues es va fer en motiu de la celebració dels 1.100 anys d'història de la parròquia de Sant Martí d'Albars, que es celebrà el 2005 i en la qual es va editar un llibre titulat 'Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som'. | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62355 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-21 | La festa Major de Sant Martí d'Albars es celebra el dia 11 de novembre de cada any. És el dia del patró del poble, Sant Martí, bisbe de Tours, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. És, per tant, el dia que es celebra la missa solemne, l'únic acte que ha perviscut inalterable dins de la festa Major. La celebració litúrgica és el que dóna origen a la festivitat ja les festes majors neixen en el marc de la devoció i memorial d'un sant o santa, patró o patrona a qui la comunitat s'encomana per demanar protecció. Al llarg dels anys han acompanyat la festa Major diversos actes de caràcter lúdic i festiu que van variant depenent de l'acceptació que tenen en la població i que tenen lloc el cap de setmana més proper al dia de la festivitat, com per exemple, el ball, la cercavila amb gegants, sopars populars, jocs per la canalla, etc. | 08225-74 | Sector central del terme municipal. Nucli de Sant Martí d'Albars i de la Blava | Les manifestacions de caràcter folklòric com són les festes majors són difícils de datar i documentar. Tot i així, l'església parroquial de Sant Martí d'Albars ja apareix documentada el 905 en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà, i per tant l'advocació a aquest sant cal suposar que prové d'ençà de l'Edat Mitjana. És a partir de l'època medieval que les manifestacions populars experimenten un auge important, i tot i que és difícil precisar l'inici de la celebració tal com l'entenem avui en dia cal dir que és durant el segle XX on s'iclouen les activitats populars que l'envolten ball, cercavila de gegants, etc. | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al final de la missa es cantaven els goigs de Sant Martí per part de la gent més gran que és qui coneixia i sabia cantar-los. Des del 2004 s'han deixat de cantar. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62337 | Creu de la Pau de Constantí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pau-de-constanti | SERRA, J., La creu de la pau de Constantí (document solt) | XX | L'extrem superior presenta alguna petita esquerda i els líquens donen unes tonalitats grogues a la pedra. | La creu de la Pau de Constantí està situada en una esplanada rocosa envoltada de camps, a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars, i al sud-est de la Caseta. Es tracta d'una creu de pedra, formada per pedres treballades de grans dimensions. La base està formada per dos plataformes quadrades esglaonades sobre la que reposen dues pedres de grans dimensions que formen un cub en el que hi ha la inscripció: RECORD DEL XVI / CENTENARI DE LA PAU / DE CONSTANTÍ / 22 MAIG 1913. Just a sobre hi ha dues plataformes quadrades esglaonades més, sobre el qual reposa una pedra allargada tronco-piramidal de secció quadrada que va reduint la seva amplada fins a una senzilla imposta. La part superior correspon a una creu llatina, de braços curts i massissos, amb acabament irregular a dalt i unes inscripcions a la cara sud que no es reconeixen actualment. | 08225-56 | Sector central del terme municipal | La creu de la Pau de Constantí es troba situada a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars. La seva situació no és casual, ja que es troba al peu del camí que utilitzaven els veïns de la Blava quan anaven a l'església de Sant Martí d'Albars, ja fos per anar a missa o per qualsevol altre tipus de cerimònia religiosa. Fins a la creu hi arribaven les processons religioses, des d'on es beneïen els camps del voltant. La creu es refereix a la commemoració de l'edicte de tolerància de l'any 313 pel qual la religió cristiana tenia les mateixes llibertats i els mateixos drets que la pagana. Constantí (280 - 337) era emperador romà, dit el Gran (llatí Caius Flavius Aurelius Constantinus), i va fer la pau amb els cristians però continuà essent pagà. Segon fonts orals, les pedres que formen la creu van ser portades amb bous i carretes fins a l'emplaçament actual, lloc on van ser treballades pels picapedrers. | 42.0366700,2.0723900 | 423221 | 4654264 | 1913 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62286 | Cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | El fet de no estar habitat comporta un deteriorament progressiu de l'edifici. | Cal Blanc està situat a uns 400 metres al sud del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, composat per planta baixa, un pis i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus delimitant les cantonades, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la banda meridional hi ha un cos adossat construït amb murs de pedra a la planta baixa i murs d'obra a la resta del parament. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres més, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de 1783 inscrita a la llinda i amb una creu de braços atrompetats sobre un cor. La façana nord està coberta d'heura i a la façana oest hi ha adossada una estructura de pedra que forma una terrassa. Al primer pis conserva una llinda de pedra bisellada coronant una finestra i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada amb dos ampits de pedra. | 08225-5 | Sector sud del terme municipal | Cal Blanc es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. Una data (1783) inscrita a la llinda d'una finestra testimonia l'època de la seva construcció o la data de la seva ampliació. | 42.0254800,2.0726900 | 423233 | 4653021 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Uns metres al nord de cal Blanc hi ha la font de cal Blanc, coneguda també com a font de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62293 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-6 | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XVIII | Tot i comptar amb diverses obertures reformades, l'edifici conserva l'estructura i bona part dels elements arquitectònics originals. | El Prat està situada en una zona de camps a pocs centenars de metres de la riera Gavarresa, en el cantó de llevant d'aquesta, i al sud del pont medieval de Sant Martí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta pràcticament quadrada format per planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures annexes d'ús agropecuari, algunes de les quals estan adossades a l'habitatge. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat en tres de les quatre façanes, i amb carreus treballats envoltant la majoria d'obertures i delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una estructura adossada a l'esquerra i una estructura que sobresurt a la dreta. A la planta baixa hi ha dues finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a cada extrem. Al centre trobem dos portals reformats emmarcats amb maó als brancals i un petit contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb llinda de pedra bisellada, una finestra que conserva trams de brancal bisellat i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest està dominada per una estructura amb teulada d'una vessant que sobresurt al centre fins a nivell de primer pis. A la planta baixa, l'estructura forma un cobert sustentat per un pilar de pedra i al primer pis forma una eixida amb barana de pedra amb un acabament motllurat, sustentada per un pilar de pedra bisellada. A l'esquerra de l'estructura hi ha dues finestres de nova obertura a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Dins l'estructura hi ha una finestra de nova obertura a la planta baixa i una porta emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Sobre l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, a nivell de golfes. A la dreta de l'estructura trobem fins a cinc obertures entre les que destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La façana sud-oest presenta una estructura de pedra i maó adossada perpendicularment a la part inferior. Només s'hi observen dues obertures, una reformada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. A uns metres davant d'aquesta façana hi ha l'era empedrada que queda delimitada per la pallissa, descrita en una fitxa individual. La façana sud-est també presenta una estructura adossada a la part inferior. S'observa un porxo amb barana de fusta sustentat per un pilar de pedra a nivell de golfes i dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. De totes les estructures que envolten l'edifici en destaca una finestra de l'estructura adossada a l'esquerra de la façana principal, amb decoració d'arc conopial a la llinda i una espitllera de reduïdes dimensions a sota; el pou de pedra situat a uns metres de la façana principal i la pallissa. | 08225-12 | Sector sud del terme municipal | La masia del Prat es troba documentada al segle XIII, quan un tal Bernat de Prat al 1230 confessa tenir el seu mas en domini del monestir de Ripoll. El mas deuria passar algun entrebanc, ja que el 1259 en Ripoll de Prat es compromet a reedificar-lo i a tornar-lo a inscriure en la llista de focs. El 1384 l'hereu, Pere, ven a Joan Sunyera de Perafita el mas Sanies de munt (la Casanova de la Tria actual) pel preu de 30 lliures barceloneses i deixa constància que el domini alodial d'aquest mas és del cambrer de Sant Joan de les Abadesses. El 1418 Berenguer de Prat, hereu, compra al ciutadà de Vic Jaume Sariera el mas Trullàs, de Perafita. Durant tota l'època medieval consta que el mas estava adscrit al domini de Ripoll, però el prior del monestir de Lluçà també hi devia tenir algun dret, per tal com al segle XV un tal Francesc de Prat, de Sant Martí, li'n fa reconeixença (MASRAMON:1990) El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix el Prat formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553 de la parròquia de Sant Martí d'Albars. En un document sobre l'heretat de Joan Prat Reixach, del mas Prat de Sant Martí d'Albars, de 1696-1698 hi consta la propietat dels masos la Caseta i Serrarols. L'any 1771 va ser concedit al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, el títol nobiliari que la Baronia de la Blava. Tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 42.0238900,2.0767200 | 423564 | 4652841 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62293-foto-08225-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62324 | Font de les Escaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escaredes | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font, ja que ha cobert, en part, les escales que hi descendeixen. | La font de les Escaredes està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli de la Blava, uns centenars de metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en una zona de granges al nord de la Serra, a tocar de la Blava. La pista descendeix entre uns camps fins arribar a un punt on creua el rec de les Escaredes, on s'ha de deixar la pista i seguir un corriol que avança paral·lel al rec. Seguint el rec pel marge sud (el rec de les Escaredes té un recorregut oest - est ) s'arriba fins la font, situada al cantó contrari. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de maó arrebossat, actualment sense tapar, situat a recer d'una pedra de grans dimensions del que en sobresurt el brollador metàl·lic. Actualment però, el brollador està inutilitzat ja que un tub desvia l'aigua. La font es troba pràcticament dins del rec en una zona on aquest transcorre entre pedres de grans dimensions. En algunes d'aquestes pedres s'ha picat unes escales que permeten baixar fins al rec, ja que el corriol passa elevat. | 08225-43 | Sector oest del terme municipal | 42.0444300,2.0612400 | 422308 | 4655136 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006, la font de les Escaredes presentava un índex de nitrats de 64'00, 147'70, 112'90 i 161'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62327 | Font de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | L'accés a la font és bo, tot i que la part posterior de la bassa està totalment ocupada per bardissa. | La font de l'Horta està situada a l'extrem superior del clot de l'Horta, a mig camí entre la Caseta i la riera Gavarresa, al nord-est de la Creu de la Pau de Constantí. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia davant de la Caseta i segueix en direcció sud-est fins a la Creu de la Pau de Constantí. Un cop passada la Creu, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista passa per uns metres empedrats de roca natural. Des d'aquest punt, s'ha de trencar a l'esquerra i uns metres més avall s'arriba a la font situada a l'extrem oest d'un prat que té un petit embassament a l'extrem est. Es tracta d'una font de bassa d'aigua cristal·lina que s'omple constantment gràcies a la filtració d'aigua per diversos punts entre els roques que hi ha a un extrem de la bassa. A l'altre extrem hi ha una bomba d'aigua subjectada al terra amb una base de formigó, que va servir per bombar aigua a un dipòsit per al control d'incendis. La vegetació que envolta la font és la pròpia d'una zona humida, amb joncs i cua de cavall, entre una massa de bardissa que envolta parcialment la bassa. | 08225-46 | Sector central del terme municipal | La font de l'Horta va ser probablement la font que abastava d'aigua els horts de la masia de la Caseta i a la mateixa masia, situada a l'oest de la font. Modernament, l'ADF va construir una bassa de grans dimensions en un punt elevat a l'oest de la font i s'hi bombava aigua per tenir-ne una reserva en cas d'incendi. L'embassament que hi ha al mateix prat de la font també és modern, té força fondària i és utilitzat per a abeurar-hi el bestiar. | 42.0389600,2.0742700 | 423380 | 4654516 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de l'Horta presentava un índex de nitrats de 53'20 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62329 | Font de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumanya | Tot i que es conserva el mecanisme que permetia extreure l'aigua, actualment no està en ús ja que l'aigua és canalitzada per sota terra. | La font de Fumanya està situada al capdamunt d'un prat totalment cobert per desenes de pollancres, uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom i al sud-oest del nucli de Beulaigua. S'accedeix a la font a través del camí forestal que comunica la carretera BV-4342 amb las masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, passant pel pont de les goles de Fumanya i per la masia de Fumanya. Seguint aquesta pista s'arriba a la font, situada pocs metres abans de la masia, a l'altre costat del punt on es conserva un tram de camí empedrat. La font està formada per un petit mur de pedra, davant del qual hi ha una estructura cúbica de maó, a la que està subjectada l'estructura de ferro, que, a través d'un agafador, permetia extreure l'aigua. Al costat hi ha una altra estructura de maó, de menor alçada, tapada amb una porta quadrada de fusta. L'entorn de la font és ocupat pel prat amb pollancres, entre els que discorren diversos recs que arriben en aquest punt des de diferents direccions, el més important dels quals és el que prové de Beulaigua. | 08225-48 | Sector sud-oest del terme municipal | La font de Fumanya abastava d'aigua els habitants de la masia que li dóna nom, situada pocs metres al nord-est de la masia. | 42.0282800,2.0572400 | 421957 | 4653346 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62331 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-0 | La vegetació dificulta l'accés a la font, que està envoltada totalment de bardissa. | La font del Raig està situada en un bosc de pins a la part obaga de la carena del Raig, uns 800 metres al nord-est de la masia de Vilatammar. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4653 amb les masies de Vilatammar i el Prat. Abans d'arribar a Vilatammar s'ha d'agafar un trencant a mà dreta que porta al bosc on es troba la font. Des de la pista, s'ha de descendir uns metres entre l'espessa vegetació fins a trobar la font, ubicada a uns 10 metres de la pista forestal. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura irregular de pedres, moltes de les quals recobertes de molsa. L'aigua, però, es filtra pels laterals del brollador lliscant entre les pedres en lloc de sortir pel brollador. Pocs metres més avall de la font hi ha una petita bassa d'aigües cristal·lines on va a parar l'aigua de la font. | 08225-50 | Sector sud-est del terme municipal | La font del Raig era utilitzada pels habitants de la masia de Vilatammar, ja que és una de les fonts més properes a la masia. | 42.0260800,2.0867800 | 424400 | 4653075 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font amb una bona qualitat d'aigua que no s'arriba a assecar mai. En el moment de la visita (agost 2006), tot i trobar-nos en període de secada, la font rajava i la bassa era plena. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62332 | Font del Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba en bon estat ja que segueix essent utilitzada pels veïns de la zona. | La font del Bullidor, també coneguda com a font de la Coromina, està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que passa per la masia de la Coromina i segueix en direcció oest travessant la riera Lluçanès. Un cop travessada la riera s'arriba a una zona de plans amb pins, al fons de la qual s'obre un camp resseguit per un rec i per pollancres. A l'extrem nord-oest del camp s'hi troba la font, a tocar del rec. La font està formada per dos brolladors metàl·lics que sobresurten d'un mur situat en un espai enclotat. El mur, que amaga el dipòsit, és de maó arrebossat i presenta diverses pedres treballades delimitant-lo per dalt i formant uns graons que baixen fins als brolladors. A pocs metres de la font hi passa el rec de Marcusses. | 08225-51 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Bullidor o font de la Coromina antigament era utilitzada pels veïns de la masia de la Coromina i és una de les poques de Sant Martí d'Albars que encara és utilitzada pels veïns de la zona, tot i que deixa de rajar en períodes de secada. | 42.0240500,2.0462400 | 421041 | 4652886 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font del Bullidor presentava un índex de nitrats de 1'50 mg/l, per la qual cosa es podia considerar com una font potable amb una bona qualitat d'aigua. Actualment, l'ajuntament de Sant Martí d'Albars realitza anàlisis periòdiques per garantir-ne la potabilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62338 | Barraca de pastor del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-prat | TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Tot i ser una construcció en pedra seca, s'observa l'apuntalament amb ciment d'alguna pedra a l'interior. | La barraca de pastor del Prat està situada al marge d'un camp prop de la roureda del Prat, al nord-est de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta pràcticament quadrada i colgada parcialment de terra. Està situada en un marge d'un camp, en un punt en què aquest queda delimitat per un baix mur de pedra. La barraca, integrada al paisatge que l'envolta, està formada per murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular que arriben fins a una alçada d'1'20 metres i formen una planta quadrada de 3'5 per 3'5 metres. La coberta, formada per una falsa cúpula de lloses està sustentada a l'interior per un pilar central de dues pedres allargades. L'interior, sense ser ample, permet l'aixopluc de diverses persones. | 08225-57 | Sector sud-est del terme municipal | Les barraques de pastor, també anomenades barraques cerdanes, foren construïdes pels pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques de pastor són normalment de petites dimensions, ja que s'utilitzaven especialment per aixoplugar-se en cas de tempesta. | 42.0291200,2.0892600 | 424609 | 4653411 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62361 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat | XVIII-XIX | Es conserva l'estructura original sense cap reforma remarcable. El seu ús continuat ha permès una bona conservació. | La pallissa del Prat està situada uns metres al sud de la masia del Prat, separada d'aquesta per l'era empedrada. Es tracta d'una pallissa de planta rectangular allargada, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, formada per dos nivells, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, que en alguns panys està formada per lloses fines i cantonades diferenciades. La façana principal, encarada a l'era empedrada, presenta dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb dovelles i brancals de pedra treballada que donen accés al nivell superior. La façana oest presenta una única obertura, ubicada a l'extrem dret del pis inferior. Es tracta d'una porta d'arc rebaixat emmarcada amb dovelles i brancals de pedra treballada. La façana sud presenta en el nivell superior sis grans obertures separades per pilars de pedra treballada. En cada una d'aquestes obertures s'hi observa un sistema de bigues de fusta col·locades ortogonalment que serveix per evitar que les bales de palla caiguin a l'exterior. A la planta baixa, sota les quatre obertures centrals, hi ha quatre petites finestres emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. La façana est, com la oest, presenta un únic portal d'arc rebaixat emmarcat amb dovelles i brancals de pedra treballada, al nivell inferior. | 08225-80 | Sector sud del terme municipal | La pallissa del Prat va ser construïda probablement durant el segle XVIII o XIX per als mateixos usos agropecuaris que té avui en dia. | 42.0236500,2.0764800 | 423544 | 4652815 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62370 | Bosquet de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-fumanya | El bosc, o bosquet, de Fumanya, també conegut com el pla de les Carboneres és un alzinar travessat per la carretera BV-4342, al sector sud del terme municipal. Antigament, com un dels seus topònims indica, era un bosc en el que es produïa carbó, fet que suposava la explotació, normalment abusiva, de la massa forestal. Per aquesta raó, el bosc de Fumanya no compta amb alzines de grans dimensions, sinó que està format per multitud d'alzines de mitjanes dimensions, que, per la seva espessor, creen un ambient fresc on no hi passa pràcticament la llum del sol, de manera que el sotabosc és molt pobre. | 08225-89 | Sector sud del terme municipal | Pel mig del bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres, hi transcorria el camí ramader i el camí ral de França. Era un lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats. Pel topònim es pot deduir que al bosc s'hi produïa carbó a través de les carboneres, que eren unes piles de fusta tapades amb llenya verda, herba i terra, que hom encenia des de l'interior perquè esdevingués carbó vegetal per carbonització de la llenya. El carbó i la cendra que s'obtenien eren comercialitzats a la Plana de Vic, i es tronsportaven en sacs que carregaven mules i matxos. | 42.0227700,2.0628900 | 422418 | 4652729 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es poden observar alguns trams de l'antic traçat del camí ramader i unes fites de pedra que limitaven el camí construïdes modernament. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62283 | Església de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-dalbars | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 Arxiu Municipal de Sant Martí d'Albars, Daños causados en la Iglesia de San Martin del Bas durante el dominio rojo (document solt). MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | L'església parroquial de Sant Martí d'Albars es troba emplaçada a 600 metres a llevant de la carretera que travessa el terme municipal, articulant el nucli de població de Sant Martí d'Albars. És un edifici d'estil barroc-neoclàssic de mitjanes dimensions constituït per una nau i un campanar de torreta i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i arrebossat, deixant a la vista les canonades de pedra de grans carreus treballats i l'emmarcament de les principals obertures. La façana principal amb coronament campaniforme està orientada a l'oest i queda dominada per un gran portal d'arc rebaixat adovellat i brancals de pedra amb fines motllures. A la dovella central hi ha un escut llis de pedra, en relleu. Sobre el portal hi ha una fornícula de quart d'esfera que presenta una repisa motllurada. A la part central hi domina un rosetó de mitjanes dimensions emmarcat amb pedra de fines motllures, i a la part superior s'hi obre un petit òcul també emmarcat amb pedra. De la façana sud arrenca el campanar de torreta que presenta una planta quadrangular i murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb les cantonades diferenciades de grans carreus treballats. La part superior del campanar, reformat modernament, delimitat entre dues impostes de pedra, presenta els murs amb aparell de carreus ordenats en filades regulars i un allargat ull coronat amb arc de mig punt s'obre a cada banda del campanar deixant veure les campanes, situades als ulls nord i sud. En l'ull oest hi ha ubicat un modern rellotge que dóna l'hora als veïns del nucli. Corona el campanar una balustrada de pedra. A la resta de la façana hi destaca una finestra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La banda dreta del campanar queda dominada per un cos que sobresurt perpendicularment amb dos contraforts a la part superior. D'aquest cos en surt una escala de graons de pedra que condueix a la porta d'accés del campanar situada a un nivell superior. La façana est que correspon a la zona de l'absis carrat només presenta una petita finestra a la part superior i dues finestres a la dreta que il·luminen la sagristia, una amb forma d'espitllera i l'altra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La façana nord presenta una teulada a nivell inferior d'una sola vessant i dos estrets contraforts a la seva part superior. S'hi observa una cantonada diferenciada integrada al mur i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell inferior actualment tapiada amb una reixa de ferro forjat, i una finestra a sobre, de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra i protegida amb un estripagats de ferro forjat. S'adossa a aquesta façana la rectoria que s'estén en sentit perpendicular. Antigament, l'església comptava amb dos retaules, el retaule major pintat per Joan Gascó l'any 1527, i un altre pintat per Jaume Gener l'any 1555. Actualment aquests retaules no s'han conservat. | 08225-2 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | L'Església de Sant Martí d'Albars es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà. Inicialment fou una sufragània de Santa Maria de Lluçà i posteriorment en va esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l'actualitat. L'existència de l'església es documenta l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. Sembla que se'n va independitzar a finals del mateix segle X, i l'església va ser refeta al segle XII. Al llarg d'aquest segle, per deixes dels senyors de Lluçà i altres terratinents, passà a dependre en gran part del monestir de Lluçà. El monestir hi tenia una batllia de sac, de la qual depenien els masos del Prat, el Parer, l'Almató i Fumanya. En una llista anterior al 1154, però, ja consta una parròquia de Albers o Albars. Aquest fet es confirmà en un document de l'any 1161 on hi consta la parròquia de 'Sancti Martini de Albars'. L'edifici antic degué perdurar fins al segle XVIII, que fou substituït per l'actual de tipus barroc neoclassicista, situat prop de la rectoria, i que conserva una imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o de la Bona Sort, imatge de tradició romànica. L'església de Sant Martí d'Albars va patir els estralls produïts pel moviment anticlerical dels Republicans. Així ho certifica un document que enumera els danys causats a l'església de Sant Martí d'Albars durant el domini republicà. En aquest document es certifica la destrucció de la pila baptismal, l'altar major, sis altars laterals de fusta, vint-i-quatre imatges (talles de fusta), així com diferents objectes litúrgics i varies pintures antigues sobre taula situades a l'altar de la Mare de Déu de la Bona sort, a les que se'ls hi atribuïa un valors artístic molt alt. És per aquest motiu que cal suposar que els retaules del segle XVI de Joan Gascó i Jaume Gener van ser destruïts en aquesta època. | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62283-foto-08225-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tradicionalment el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067); tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62343 | Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-bona-sort | <p>AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem tal com som, Comissió de la festa dels 1100 anys de Sant Martí d'Albars, 2005. VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1144.</p> | XIII-XV | Aquesta imatge sembla haver estat modificada i tractada en diverses ocasions al llarg dels anys. L'escultura ha estat repintada modernament. | <p>La Mare de Déu de la Bona Sort, de tipologia de Mare de Déu romànica amb el nen, està ubicada a l'església de Sant Martí d'Albars. És una escultura de fusta policromada de 100 x 50 x 50 centímetres aproximadament que es troba situada dins una urna. La verge està asseguda en un tron de planta quadrada que es desenvolupa en tres nivells separats entre ells per una motllura. Amb la mà dreta sosté una esfera i amb l'esquerra té l'actitud d'aguantar el nen, assegut sobre el seu genoll esquerre. Duu un vestit vermell decorat amb motius estrellats daurats i cobert per un mantell de color blau fosc. Té el cap cobert per un vel i duu una corona daurada culminada per tres florons i amb una franja de decoració policroma imitant la pedreria. El nen, assegut sobre el genoll de la verge, sosté un llibre amb la mà esquerra i beneeix amb la dreta. No duu corona i vesteix túnica vermella coberta amb mantell de color verd fosc. La Mare de Déu i el nen presenten un aspecte frontal, rígid i el hieratisme propi dels models romànics. Tot i així, es denota una certa modernitat de la peça en el treball dels vestits.</p> | 08225-62 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>La imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o també de la Bona Sort - nom que com se la coneix actualment -, és molt venerada per la població de Sant Martí d'Albars. Segons la tradició, la verge fou trobada per un bou de la casa del Prat dins una petita gruta prop d'una font i prop de la Gavarresa. Durant la Guerra Civil es va amagar a la cova de la Bona Sort. L'any 1949 va ser robada i recuperada dos dies després pel caporal de la Guàrdia Civil de Prats. La seva recuperació va ser motiu de gran festa per la població.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62343-foto-08225-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62343-foto-08225-62-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En la descripció feta l'any 1998 pel Bisbat de Vic el mantell de la verge era de color verd fosc igual que la del nen, i la túnica del nen era de color blanc. | 85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62344 | Creu processional de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-dalbars | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998 Núm. BDV 1143.</p> | XV-XVI | <p>La Creu processional es troba ubicada a l'església de Sant Martí d'Albars. És una creu gòtica d'argent, cisellada i repussada amb unes mides de 75 x 39 x 11 centímetres. La creu amb ànima de fusta està coberta per planxes d'argent. Al quadrant central hi ha la inscripció 'INRI' cisellada. Els extrems de la creu són flordelisats i tota ella és vorejada per un fi passamà en forma de cresteria exterior. Es troben expansions tetralobulades en els braços de la creu amb escenes repussades. A l'anvers de la creu hi ha la figura de Jesús en làmina emmotllada i està subjectada a la creu per mitjà de tres claus. El revers presenta la figura de la verge amb el nen també amb làmina emmotllada.</p> | 08225-63 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Hi ha el punxó de Barcelona'BA' a gairebé a tot arreu. | 93|94|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62345 | Campana gran de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-sant-marti | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1156</p> | XVIII | Presenta parts del vorell escrostonat | <p>La campana Gran està situada al campanar de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una campana de bronze amb sis nanses subjectades a un jou de fusta. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració està formada per dues faixes amb inscripcions a la part superior de la campana. La inscripció de sobre diu: JESUS * MARIA * JOSEPH * SANCTA BARBARA * SANCTE MARTINE ET S * MARIA ORATE PRO NOBIS. La inscripció de sota és la següent: CONGREGO CLERUM DEFUNCTOS PLORO PESTEM FUGO FESTA DECORO (RO es troba en un nivell inferior) LAUDO DEUM VERUM PLEBEM VOCO. A la part central de la campana hi ha una creu llatina sobre una peanya de quatre graons amb decoració de daus amb motius florals, flordelisats i d'estels. A la part baixa de la creu, entre l'últim graó de la peanya hi ha la inscripció i data següent: DAMIA BENTULA 17+84 DE VICH ME A FETA. A la part posterior de la campana es repeteix la imatge de la creu, però aquí sols amb la data al peu. La part inferior de la campana es troba decorada per unes fines motllures i una faixa de decoració amb motius florals.</p> | 08225-64 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Les campanes van ser tocades manualment fins fa uns quinze anys, quan es van automatitzar.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1784 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Damià Bentula | 98|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 62346 | Campana petita de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-sant-marti | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1157</p> | XVIII | Presenta vorell escrostonat i brutícia d'excrements de colom | <p>La campana Petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una campana de bronze subjectada per dues nanses a un jou de fusta. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció formada per lletres emmarcades en requadres: 'S MARIA ET S MARTINE ORATE PRO NOBIS ANO 1700'. La franja llisa inferior a la inscripció conté tres requadres amb imatges poc definides: una imatge presenta la verge amb el nen, una altra imatge presenta una figura humana molt borrosa i desgastada, i la última presenta Crist en Pietat envoltat dels instruments de la Passió. A la part central hi ha una faixa amb decoració vegetal que volta la campana, i la part inferior es troba decorada per agrupacions de tres i dues fines motllures. A la part posterior hi ha una creu que ocupa pràcticament tota l'alçada de la campana, decorada amb motius vegetals iguals a la franja central. Presenta una peanya inferior de quatre graons formats per daus amb motius florals que s'alteren amb espais buits.</p> | 08225-65 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Les campanes van ser tocades manualment fins fa uns quinze anys, quan es van automatitzar.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1700 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62346-foto-08225-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62346-foto-08225-65-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62350 | Goigs de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu de la Bona Sort, molt venerada a la parròquia de Sant Martí d'Albars del Bisbat de Vic. La lletra i la música dels Goigs va ser composada per Lluís Alemany. L'edició present és del 1982, impresa pels amics dels Goigs de Vic amb el número 94. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior es mostra un dibuix de la imatge de la talla d'estil romànic de la Mare de Déu de la Bona Sort, flanquejada per gerros farcits de flors i garlandes. A la part central hi ha les estrofes de lloança a la Verge i les pregàries dels vilatans que s'encomanen per demanar protecció, beneir i salvaguardar els conreus de les tempestes i els llamps, així com ser guiats, orientats a l'hora de la mort. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada.</p> | 08225-69 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1982 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62350-foto-08225-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Lluís Alemany (música i lletra) | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62351 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs a lloança de Sant Martí, bisbe de Tours, patró de la parròquia de Sant Martí d'Albars del Bisbat de Vic. Se'n desconeix l'autor de la lletra i la música de l'edició present que fou editada al 1982, i impresa pels amics dels Goigs de Vic amb el número 97. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que formen diversos motius enllaçats de volutes. A la part superior es mostra un dibuix del patró Sant Martí flanquejat per gerros amb flors i garlandes. A la part central hi ha les estrofes que ressegueixen les principals gestes de Sant Martí. Fill d'un oficial de l'exèrcit romà, s'enrolà per emprendre la carrera militar. S'adherí al cristianisme i trobà dificultats per conciliar la fe amb l'activitat militar, i per tant va demanar ser eximit del servei. Una de les gestes més conegudes, lloada en els goigs, i molt representada en la seva iconografia, és la partició de la capa per compartir-la amb un pobre mig nu que es trobà pel camí. També s'hi relacionen alguns símbols iconogràfics com la mitra, que senyala l'estatus de Sant Martí, que fou nomenat bisbe de Tours. Acaben els goigs demanant al sant la salut espiritual i física dels vilatans de Sant Martí d'Albars. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada.</p> | 08225-70 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1982 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62351-foto-08225-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Fins als primers anys de la dècada del 2000, els veïns del poble coneixien i cantaven els goigs. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62282 | Vilatammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatammar | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 BOLÓS, J., Atles del comptat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, 2001 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 ORDEIG, R., Catalunya Carolíngia, IV: Els Comtats d'Osona i Manresa, Institut d'Estudis Catalans, 1999 PLADEVALL, A., El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, Patronat d'Estudis Osonencs vol. 8, núm. 82-83, 1976</p> | XII-XIX | L'edifici presenta múltiples reformes als murs de càrrega a causa de l'antiguitat d'aquests. Conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | <p>Vilatammar està situada en un punt elevat sobre la vall de la riera Gavarresa, al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions, antiga casa forta medieval, formada per un volum principal de planta rectangular allargada i composada per planta baixa, primer pis i golfes; si bé el desnivell del terreny provoca que a l'extrem nord l'edifici només tingui el nivell de primer pis i golfes i a l'extrem sud hi hagi un nivell inferior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra alternant pedra irregular i carreus treballats, denotant multitud de reformes i ampliacions, i la teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, estan delimitades per carreus treballats i la majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra, si bé també n'hi ha amb maó. La façana principal, orientada a l'est, presenta diverses parts diferenciades fruit de les diverses ampliacions. Al mur de càrrega, modificat multitud de vegades, encara es pot observar algun pany de paret d'antiguitat quasi mil·lenària. Aquests panys, que es troben en el sòcol de la part central i a l'extrem dret de la façana, estan construïts amb carreus regulars ordenats en filades. A l'extrem esquerre, que correspon a l'últim cos ampliat, hi ha dues finestres de desiguals proporcions, emmarcades amb maó i ubicades a nivell de primer pis. La part central de la façana està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles amples i robustes. També a la planta baixa, i a l'extrem esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, la de l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, la del centre emmarcada amb pedra motllurada i la de la dreta, de petites dimensions, emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. A les golfes hi ha dues finestres més, emmarcades amb maó. La part dreta de la façana té només el nivell de primer pis i golfes. Al primer pis hi ha un imponent portal adovellat amb dovelles estretes i esveltes de grans dimensions al que s'accedeix a través d'una escala cantonera de 8 graons de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres de desiguals proporcions emmarcades amb pedra. La façana nord, a la que hi ha annexada la porta de la lliça, que només conserva els brancals, presenta un pany de paret incomplet a l'extrem esquerra, les restes del que podria haver estat una tina a la part esquerra i una comuna amb teulada a una vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i maó al centre. A la part dreta d'aquesta façana es conserva un arcada de pedra, actualment tapiada, que constituïa la zona del forn per coure el pa. La façana oest presenta a la part esquerra dos estrets contraforts que arriben fins a mitja alçada. En el de l'esquerra s'hi pot observar un carreu amb la data de 1767 inscrita. Entre els dos contraforts hi ha dues finestres de nova obertura. De la part central de la façana en sobresurt una comuna de pedra bastida amb carreus de grans dimensions a nivell de primer pis. Sota la comuna hi ha dues petites finestres de nova obertura, a la seva esquerra una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la seva dreta dues finestres: la més propera emmarcada amb pedra treballada i llinda d'arc de mig punt i la de l'extrem dret, pertanyent al cos ampliat a l'extrem dret, emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó amb una fina motllura. A les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades amb maó. En aquesta façana s'observen nombroses diferències en el parament: a la part inferior s'observa un tram amb filades regulars de carreus treballats i la meitat superior està reformada amb maó.</p> | 08225-1 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Vilatammar és una gran masia que conserva, tot i les reformes i modificacions que ha patit al llarg del temps, la disposició de fortalesa dels segles XIV i XV, i el bastiment primitiu i genuí en forma d'unes quantes filades de carreus ben disposats. També conserva l'elegància d'un espaiós arc gòtic interior i una antiga finestra bilobulada reconvertida en porta interior. Les primeres notícies que es tenen de Vilatammar són del 16 de juliol del 956, quan el comte Borrell comprà la propietat de Vilatedmar a un tal Anseredus que la tenia en alou. Estigué poc temps en mans del comte, vist que l'octubre del 964 el comte es vengué l'alou anomenat Teudemar situat al lloc de Garrigós a un tal Giralt. Totes les notícies del segle X que hi fan referència parlen de vendes i traspassos entre particulars, fins a l'any 983, quan fou donat al monestir de Ripoll. Durant el segle XI els senyors de Lluçà es troben com a posseïdors i també hi devien tenir alguns drets, ja que el 29 d'agost del 1051 Sunifred de Lluçà torna a llegar a Ripoll en testament el lloc dit vila Tedmar, entre altres propietats. El llinatge dels Vilatammar es documenta des de 1183 i des de l'any 1230 es troba sempre Vilatammar en domini del Paborde de Palau del monestir de Ripoll. A partir del 1261 en fou una batllia que aglutinava tots els dominis ripollesos de l'indret com el Prat, Orriols, Casals, Taulats d'Olost, etc. El llinatge de Vilatammar es refongué amb el dels Palmerola del castell de la baronia de la Portella, que passaren a cognominar-se indistintament 'de palmerola' i 'de Vilatamar'. Durant el segle XV, els donzells Guillem Ramon de Palmerola i Joan de Palmerola, aquest últim procurador general de les baronies de Pinós i Mataplana, residien a Vilatammar, emplaçament que surt atestat com a castell o casa forta. Els Palmerola foren succeïts pels Alemany i Descatllar, per donació feta l'any 1612 per la Marquesa Ribot i de Palmerola. Consta que també heretaren el mas de la Coromina, a més d'uns delmes de Sant Bartomeu del Grau i de Santa Creu de Joglars. A finals del segle XVII el mas estava en mans de Lluís Alemany i Descatllar, on hi consta una capella dedicada a Sant Miquel - avui en dia inexistent - que l'any 1686 ja estava en estat de ruïna. Per raó de matrimoni, Vilatammar passà a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata (MASRAMON:1990)</p> | 42.0218100,2.0812500 | 423937 | 4652606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62282-foto-08225-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) La façana sud correspon a l'últim cos ampliat i presenta un nivell més que a la resta de l'edifici a causa del desnivell. A nivell de soterrani hi ha dues grans arcades d'arc rebaixat de maó sustentades per un pilar de pedra a l'interior de les quals s'hi conserven les menjadores del bestiar. A nivell de planta baixa hi ha una única finestra emmarcada amb maó. Tant el primer pis com les golfes presenten dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó i pedra als brancals exteriors, desplaçades a la part dreta de la façana. Al primer pis l'arcada dreta està tapiada i l'esquerra presenta un gran finestral, a les golfes l'arcada dreta també està tapiada i la de l'esquerra presenta una barana de fusta en mal estat. També és interessant un dels carreus treballats que formen la cantonada entre aquesta façana i la principal, amb la data de 1777 inscrita fins a tres vegades. Davant la façana principal hi havia la lliça, que ja només conserva els brancals d'una de les dues portes que formaven. Aquesta lliça queda tancada a l'est per un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que amb reformes de maó. Resulta destacable el caminet empedrat que dóna entrada a la masia, format per diversos graons de llarg pas que salven el desnivell fins a l'accés principal. A uns metres dels diversos edificis d'ús agropecuari es conserva un pou de pedra que recollia l'aigua de pluja de la masia. La masia de Vilatammar havia constituït en certes ocasions una casa de parada de ramaders que provenien de les muntanyes en direcció a la fira d'Olost i que s' hi aturaven a passar la nit. La masia havia tingut una capella advocada a Sant Miquel que el 1686, en una visita del bisbe de Vic Antoni Pasqual a la parròquia de Sant Martí d'Albars, ja la va considerar com a rònega. Actualment aquesta capella no existeix. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||
| 62284 | Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumanya | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XIX | Tot i que algunes estructures annexes es conserven en mal estat, com és el cas del femer, el conjunt està en general ben conservat amb l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La masia de Fumanya està situada al sud-oest del nucli de Beulaigua, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un masia de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, i bastida parcialment sobre roca natural. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i en alguns panys de paret. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, fruit de l'ampliació d'un cos a la banda meridional. La façana principal, orientada a l'est, presenta al centre de la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb grans dovelles i amb dos graons semicirculars d'accés. El portal està flanquejat per dues espitlleres. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, les dues finestres centrals són amb pedra bisellada. Tres finestres presenten ampit motllurat. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és de majors dimensions i mostra una data inscrita a la llinda: 1632. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra motllurat. Davant la façana principal un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari (pallissa i coberts) tanquen la lliça i una era enrajolada amb dues grans portalades. Segons fonts orals, la gran llinda de la portalada principal de la lliça tenia una data inscrita corresponent a finals del segle XVII. La façana nord presenta un sòcol amb filades de pedres regulars de mitjanes dimensions força erosionades. A la planta baixa hi ha tres petites obertures, destaca la central emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una a cada extrem de la façana emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra moltllurat. A la part dreta de la façana, hi ha un cos que forma part d'una ampliació a la façana oest. Presenta un portal a nivell de planta baixa que conserva un brancal de pedra treballada i una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, parcialment tapiada. La façana oest presenta un cos de teulada d'una vessant que ocupa tot el parament. A la part central hi ha un porxo sustentat per un pilar de maó i una columna de pedra, formada per tres peces, i amb una base i capitell llisos. Sota la zona porxada s'hi obre un portal de petites dimensions adovellat. A la part dreta hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Destaca la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud presenta un nivell més, causat pel desnivell. Al nivell inferior hi ha tres portals emmarcats amb brancals i llinda de pedra treballada, i sobre els portals, a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues arcades geminades d'arc rebaixat emmarcades amb brancals, coronament i pilar central de pedra, el qual està decorat amb una fina motllura i una inscripció no desxifrada. Les arcades estan reformades amb maó, deixant tres finestrals a cada arcada separats per columnes de maó. A la dreta de les arcades hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Les golfes presenten una part del parament reformat amb maó i una gran arcada central emmarcada amb brancals de pedra i coronada amb arc de maó a plec de llibre que descansa sobre una imposta de fina motllura. A la dreta destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part esquerra de la façana correspon al cos adossat a la façana oest. Presenta tres obertures en sentit vertical, i destaca la superior, una antiga finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en balcó. A la part del davant de la façana sud hi ha un femer cobert amb volta de canó. | 08225-3 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Fumanya, esmentada també com a Fuymana, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en què apareix Fumanya a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. També apareix la masia documentada en el fogatge de 1553 en la parròquia de Sant Martí d'Albars. | 42.0277700,2.0557200 | 421831 | 4653291 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Algunes estructures agropecuàries de la masia (la pallissa i els coberts) presenten pilars amb maons de grans dimensions fets a la teuleria de Fumanya. Altres pilars són de pedra bisellada i s'hi pot observar, en alguns, una decoració geomètrica al capdamunt. Segons l'IPA hi ha una llinda amb la data de 1700 que no s'ha localitzat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62285 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-1 | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | S'ha restaurat el volum principal i el cobert adossat. També s'ha ampliat i restaurat l'antic cos que formava la galeria. | Cal Met està situat al nord del terme municipal, a la part oriental de la carretera BV-4342, prop de les masies de cal Pusquies i l'Almató. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i un volum annexat perpendicularment que constituïa l'antic cobert, actualment habilitat com habitatge. Els dos volums han estat restaurats recentment i la majoria de les obertures han estat reformades amb brancals de pedra moderna i llindes de pedra i fusta. Presenten murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1809 a la llinda. A la dreta de la porta hi ha una finestra de pedra treballada amb un arc rebaixat de maó integrat al mur a la part superior. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit modern de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha dues arcades que corresponen a la galeria del cos adossat a la façana sud-oest. La façana sud-oest, de moderna construcció, es va ampliar amb un cos que presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dos grans finestres. A la part superior tres grans arcades d'arc de mig punt formen la galeria moderna. La façana nord-oest presenta tres finestres de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres de pedra bisellada al primer pis, amb ampits de nova construcció. La part dreta correspon al cos de la façana sud-oest i presenta una finestra a la planta baixa i dues petites arcades al primer pis. La façana nord-est presenta un cos annexat que cobreix la meitat de la façana. A la part esquerra, que queda descoberta, s'hi poden observar dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis emmarcades amb pedra treballada i protegides amb reixes de ferro forjat. | 08225-4 | Sector nord del terme municipal | Cal Met es basteix al peu de camí ral de França que li passava, antigament, per davant de la façana principal, en una època de creixement demogràfic tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, en la qual també s'edifiquen les cases del carrer de Beulaigua. Segons la data que es troba inscrita en el portal d'accés principal, cal Met es pot considerar una masia de principis del segle XIX. | 42.0567300,2.0722200 | 423231 | 4656491 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Prop de la casa hi passa el camí ral de França que va de Santa Creu de Jotglars a Santa Eulàlia de Puigoriol. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62287 | Cal Pusquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pusquies | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Cal Pusquies es troba situada prop de la masia de Torrents, al nord del nucli de la Blava, al peu de la carretera principal que travessa el municipi, a la banda de ponent. Es tracta d'una casa bastida parcialment sobre roca natural, de petites dimensions. Està formada per planta baixa i un pis i construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra presentant cantonades diferenciades de pedres treballades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres que el flanquegen també emmarcades amb maó. Sobre el portal hi ha una placa amb les inicials SB i l'any 1916. La mateixa disposició d'obertures es troba al primer pis, amb un balcó central i una finestra a cada costat, totes elles emmarcades amb maó. A la part esquerra de la façana s'estenen estructures agropecuàries, la quadra de les vaques i la pallissa. Al davant hi ha l'antiga era sobre roca natural. A la façana est hi predomina un pou de pedra de mitjanes dimensions annexat a la part esquerra de la façana. A la resta de la façana hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes elles emmarcades amb brancals i coronament de maó. A la façana nord hi ha un cobert adossat de nova construcció i no presenta cap obertura. A la façana oest s'hi adossen diverses estructures agropecuàries, amb teulades d'una sola vessant, que deixen entreveure sols una finestra a nivell de primer pis emmarcada amb maó. | 08225-6 | Sector nord del terme municipal | Cal Pusquies és una masia que per la seva tipologia i per l'estil dels emmarcaments de les obertures amb maó podria considerar-se del segle XIX. Tot i així, una placa de ceràmica situada sobre la porta principal té inscrit l'any 1916, situant-la a principis del segle XX. | 42.0525200,2.0683000 | 422902 | 4656027 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62288 | Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nofre | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVII-XVIII | La teulada ha estat restaurada | Cal Nofre està situada al nucli de la Blava, prop de la carretera BV-4342. Es tracta d'una antiga masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular i composada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus regulars a les cantonades. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, denotant una ampliació de la casa al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures a la planta baixa. Destaca el portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A cada extrem hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, la de l'extrem dret és pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres. Són rellevants les dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de sobre el portal amb data inscrita de '16 IHS 94' i una creu sobre la 'H'. A les golfes hi ha tres finestres de similars dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La façana oest presenta una petita finestra oberta dins un gran carreu a la planta baixa. La façana nord mostra diverses obertures a la planta baixa disposades irregularment. Al primer pis hi ha cinc finestres entre les que en destaquen tres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de '17 IHS 22' i una creu sobre la 'H'. També es pot observar un desaigua de pedra a la part central. Les golfes presenten tres finestres d'iguals dimensions amb ampit, brancals i llinda de monòlits de pedra. A la façana est hi ha una estructura porxada adossada coberta amb teulada d'una vessant. A nivell de golfes s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A uns metres de la façana est hi havia una pallissa que constituïa part de l'estructura agropecuària de la masia, i que actualment s'ha reconvertit en habitatge. | 08225-7 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Cal Nofre és una de les masies més antigues que formen part de l'agrupació de cases del nucli de la Blava. Bastida al peu del camí ramader, conserva dues llindes datades que situen la seva edificació durant els segles XVII i XVIII, una del 1694 i una altra de 1722, aquesta última formant part d'una reforma i ampliació de la casa. | 42.0451200,2.0699700 | 423031 | 4655204 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62289 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-1 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | Es conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Les Vinyes forma un conjunt arquitectònic composat per la masia de les Vinyes, la pallissa i la masia de les Vinyes Xiques. El conjunt està situat al nord-oest del nucli de la Blava prop del límit del terme municipal. La masia de les Vinyes és un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa, un pis i golfes, i bastit amb maçoneria de pedra irregular amb carreus de pedra treballada a les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, es troba tancada per dues grans estructures agropecuàries adossades a cada extrem formant un estret passadís d'accés, tipus lliça, que tanca amb un portal principal emmarcat amb brancals de pedra i gran llinda de fusta. A la façana hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la inscripció '17 IHS 54' i una creu de caravaca sobre la 'H', i una abreviació a la part inferior formada per dues lletres 'VA'. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de forma triangular format per dues lloses de pedra. A la dreta del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits. Al primer pis hi ha dues finestres, destaca la de sobre el portal emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat. A la llinda hi ha la data 'MDCCLIV'. A les golfes i al nivell de sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. La façana sud presenta un cos adossat perpendicularment que s'allarga a la façana est corresponent a una estructura d'ús agropecuàri, i que mostra un portal d'arc rebaixat coronat amb maó. La resta de la façana presenta una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres obertures: un balcó i dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures que el primer pis, hi ha tres petites finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana oest presenta a la plana baixa una finestra coronada amb maó pla. Al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta amb pedra bisellada i la de l'esquerra protegida per una reixa de ferro forjat. A les golfes i a sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. Uns metres endavant hi ha les corts construïdes amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana nord forma un queixal a causa d'un cos que sobresurt. A la banda oest d'aquest queixal hi ha dues finestres, una a la planta baixa protegida amb reixa de ferro i una al primer pis emmarcades amb monòlits treballats. A la banda nord del cos hi ha quatre finestres: una a la planta baixa emmarcada amb monòlits treballats i protegida per un estripagats de ferro forjat; dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, i la data de '1718' inscrita a la llinda; i una finestra a les golfes emmarcada amb monòlits bisellats i ampit motllurat. Es perllonga la façana cap a llevant sobresortint de la façana est amb una estructura d'ús agropecuàri on hi destaquen dues finestres amb ampit rodó de pedra. A la part oriental de la masia hi ha la pallissa, de dos pisos, construïda amb maçoneria de pedra i un pilar central d'obra, que tanca l'era de roca natural i la masia de les Vinyes Xiques. Aquesta és una casa de mitjanes dimensions construïda amb maçoneria de pedra i reformes de maó. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, i una distribució força simètrica de les obertures les quals estan majoritàriament emmarcades amb maó. A la façana principal, orientada al sud, hi ha un gran portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció 'Ano 1863'. Les sis finestres de la façana estan emmarcades amb maó. A les golfes hi ha un porxo, amb barana de fusta, que ocupa la part central i orienta. | 08225-8 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de les Vinyes es troba documentada l'any 1052, quan un tal Fruia dóna a Ripoll el mas de les Vinyes, situat dins la 'vil·la d'Orriols'. Les Vinyes, per tant, pertanyia al monestir de Ripoll, principal senyoria alodial de l'actual terme de Sant Martí d'Albars. També surt documentada com 'lo mas Vinyes' en el fogatge de 1553 a la parròquia de Sant Martí d'Albars. La seva evolució al llarg del segle XVIII, amb reformes i remodelacions, es reflecteix en les dates que apareixen inscrites a les llindes d'algunes obertures com la de 1718 en una finestra i la de 1754 en el portal principal. | 42.0579800,2.0650800 | 422642 | 4656637 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A uns metres al sud-oest de la masia hi ha un pou de glans i uns metres al nord de les Vinyes xiques una estructura que no s'ha identificat el seu ús amb murs de pedra i porta principal amb brancals de pedra treballada parcialment derruïda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62290 | L'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalmato | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVIII | La masia conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | L'Almató està situat a l'extrem nord-est del terme municipal, prop de la carretera BV-4342 i als peus de l'antic camí ramader. És una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular; consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, i la teulada és de doble vessant. A la façana principal, orientada al sud-est, destaca a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada a la llinda i treballada als brancals. A l'esquerra hi ha una porta de nova obertura i a la dreta una finestra emmarcada amb monòlits treballars i una decoració semicircular a la llinda. Al primer pis trobem tres grans finestres, totes emmarcades amb pedra motllurada, les de l'extrem amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia i la central, amb la inscripció: 'IOSEPH ALMATO ME FECI', junt amb una creu amb basament dins de la qual hi ha la data de 1738 a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre de tres obertures emmarcades amb maó, les laterals d'arc de mig punt i la central d'arc rebaixat. També destaca un carreu situat a l'extrem dret de la façana, decorat amb motius geomètrics en relleu. La façana nord-est presenta tres obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, una finestra de nova obertura i una finestra apaïsada emmarcada amb dos carreus treballats. Al primer pis hi ha quatre grans finestres i una, de menors dimensions, de nova obertura. Les tres de la part dreta estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la de l'extrem esquerre està emmarcada amb pedra motllurada, amb carreus als brancals que coincideixen amb els de la cantonada de la masia. A les golfes hi havia originalment dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La de la dreta conserva l'ampit motllurat i la de l'esquerra s'ha reconvertit en balcó. A l'extrem superior de la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest està dominada per una estructura de pedra amb teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment fins a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits treballats i una decoració semicircular a la llinda, i dues finestres de nova obertura, una a cada costat de l'estructura. Al primer pis, just a l'esquerra de l'estructura, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada amb un data inscrita a la llinda de la que només es reconeixen les xifres '1-39'. A les golfes trobem una única finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta de l'estructura s'observen diversos forats a la paret que podrien correspondre a l'antic embigat d'una construcció annexa. La façana sud-oest presenta a la planta baixa i d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un arc de lloses a plec de llibre integrat al mur just a sobre, una volta de maó tapiada i dues finestres amb les llindes bisellades, els brancals de pedra i reformes de maó. Al primer pis trobem quatre grans finestres amb tres de menors dimensions entre elles. Les dues finestres centrals i la de l'extrem esquerre estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, algun dels quals força desgastat; l'arc de descàrrega de maó sobre la llinda i la de l'extrem dret està emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Les dues dels extrems tenen carreus als brancals compartits amb els de la cantoneres de la masia. A les golfes hi ha dues úniques finestres, emmarcades amb pedra bisellada, ampit motllurat i arc de descàrrega de maó sobre la llinda. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura d'ús agropecuari de pedra amb reformes de maó, amb teulada de doble vessant i diverses obertures emmarcades amb pedra. | 08225-9 | Sector nord del terme municipal | La masia de l'Almató, bastida al peu del camí ramader, fou una de les cases de parada de pastors i ramats transhumants que discorrien pel terme municipal de Sant Martí d'Albars. L'Almató es troba documentada al 1287, quan consta sota el domini de la catedral de Vic. Al segle XV, però, es troba sota domini del Priorat de Lluçà. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. Així doncs, en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix Almató formant part de la batllia de Santa Eulàlia de Puigoriol. Al llarg del segle XVIII es produeix una remodelació de la masia tal com ho demostra la data de 1738 inscrita a la llinda de la finestra principal del primer pis on també hi consta la inscripció 'IOSEPH ALMATO ME FECI'. Com sol passar a moltes nissagues importants, el nom de la casa i el de la família propietària coincidien. La família Almató estava formada per gent molt culta, amb una bona formació acadèmica. En Salvi Almató, cabaler de nissaga, va estudiar medicina a la universitat de Cervera. Va contraure matrimoni amb una cerverina de família també pagesa i força adinerada. Després de casar-se, en Salvi i la seva muller Antònia Ribera, van anar a viure al poble de Sant Feliu Sasserra, on ell s'establí com a metge. Fruit del matrimoni nasqueren sis fills, quatre noies i dos nois. L'hereu, en Salvi Almató i Ribera, estudià medicina igual que el seu pare, i és considerat el creador de l'Escola Catalana d'Homeopatia. L'altre noi, en Pere Almató Ribera, nascut el dia 1 de novembre de 1830, va cursar carrera eclesiàstica. Professat com a frare dominic se'n va anar de missioner a Tonkín on morí decapitat el dia 1 de novembre de 1861. L'any 1906 fou beatificat com a màrtir del Tokín i el 19 de juny de 1988 va ésser canonitzat pel papa Joan Pau II, com a Sant Pere Almató, màrtir de la fe cristiana (TORRES:2003). | 42.0548200,2.0747300 | 423437 | 4656277 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62290-foto-08225-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Davant la façana principal trobem diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen un pati. Majoritàriament estan construïdes amb pedra, algunes compten amb dos pisos i tenen les obertures emmarcades amb pedra, en alguns casos, i maó, en altres. En destaca especialment una volta de canó de pedra de grans dimensions, situada davant la façana principal. Al voltant de la masia es troben altres elements d'interès com la font de l'Almató, descrita en una fitxa individual, o una bassa als peus de l'antic camí ramader, situada uns metres al nord-est de la masia. En la part interior d'una de les portes de la planta baixa, es conserva un element en relleu esculpit a la part inferior de la llinda. Es tracta d'una creu en relleu amb la part inferior dentada.L'Almató és coneguda oralment pels habitants de la zona com 'l'Aumató'. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62291 | Cal Benet de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-de-sant-marti | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | Es conserva l'estructura original tot i que s'han modificat algunes obertures. | Cal Benet està situat al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de petites dimensions, de planta rectangular format per planta baixa i un pis. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret, amb la data inscrita de 1808, i una creu intercalada. Sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega amb lloses a plec de llibre. A l'esquerra hi ha una petita cavitat amb repisa i coronada per un monòlit d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres situades als extrems de la façana. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat perpendicularment. A la façana nord-est hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis, totes elles emmarcades amb pedra de moderna construcció. Antigament hi havia un antic portal tapiat per on entraven les carretes. | 08225-10 | Sector sud del terme municipal | Cal Benet va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0268000,2.0695100 | 422971 | 4653171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al costat s'hi ha bastit un habitatge de moderna construcció. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62294 | Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura original, la masia ha sofert diverses reformes i presenta acumulació de brutícia en algunes parts. | Serrarols està situada en un punt elevat a l'oest del nucli de Beulaigua, al sud del serrat Rodó i al nord-est de les Goles de Fumanya, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis, i diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen una petita lliça davant la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i envoltant la majoria d' obertures, la resta de les quals està emmarcada amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, que queda tancada dins una petita lliça, està orientada al sud-est i presenta dos portals a la planta baixa emmarcats amb brancals de pedra treballada i coronats amb arc rebaixat de maó. Entre els dos portals hi ha una finestra doble emmarcada amb monòlits de pedra treballada, el central dels quals és compartit per ambdues obertures. Al primer pis hi ha dues obertures apaïsades sota teulada a mode de porxo, sustentades per un pilar de maó. A la part dreta, on la façana fa un queixal, s'hi troben dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals, amb ampit de pedra, està tapiada. Més a la dreta, i fora de la lliça, la façana segueix formant un nivell inferior a causa del desnivell. En aquest nivell inferior s'hi ubica un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a l'esquerra. Al primer pis, que correspon al nivell de l'entrada principal, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals, arrebossada, presenta la data de 1776 inscrita a la llinda. La façana nord-est presenta al nivell inferior una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra de nova obertura i un contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, reconvertida en un balcó que dóna accés a la comuna i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al pis superior s'hi obren tres finestres, la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada, la central amb maó i la de la dreta amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un portal de nova obertura i fins a 7 obertures reformades entre els que destaca la de l'extrem superior dret, emmarcada amb brancals i arc rebaixat de maó. A la dreta hi ha annexat un cobert de pedra amb obertures i cantonades emmarcades amb maó i un gran portal, emmarcat amb brancals de maó i arc rebaixat de maó pla. La façana sud-oest queda dominada pel cobert adossat en tota la seva part inferior. En la part superior, on s'observa el mur de càrrega del volum principal, no hi ha obertures. Davant la façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari que combinen pedra i maó i que tanquen una lliça davant la façana. La porta de la lliça, reformada recentment, conserva els brancals de pedra treballada i una llinda de fusta. | 08225-13 | Sector oest del terme municipal | La masia de Serrarols apareix documentada a través d'un dels canonges que varen professar al monestir de Lluçà, la majoria dels quals eren fills de masos del veïnatge. Aquest és el cas de Pere de Serrarols que entrà al monestir com a escolà l'any 1314 i en sortí com a canonge l'any 1394. També es troba documentada en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434, on apareix Serrarols formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la masia de Serrarols. | 42.0322300,2.0601000 | 422199 | 4653782 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | El topònim Serrarols també apareix en algunes ocasions com a Cererols o Serarols. Tot i que el topònim històric és Serrarols, actualment els veïns del poble no solen pronunciar la doble r. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62295 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-16 | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars | XVII | Conserva l'estructura, la teulada i la majoria de murs originals, observant-se petites reformes en algunes obertures i panys de paret. | La Caseta està situada en un punt elevat sobre una plataforma de roca natural, uns metres a l'oest de la carretera BV-4342 i uns centenars de metres al sud de la Blava. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant del volum central, que tanquen una lliça a la part nord-oest del conjunt. El volum central, així com bona part dels adossats, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenta carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta en la seva part central un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta trobem una finestra de nova obertura i un cos que sobresurt que correspon a l'eixida de la façana sud, bastida amb maó en la meitat superior. A la part esquerra de la façana s'hi troba únicament una finestra, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i actualment tapiada. Davant d'aquesta part esquerra hi ha la lliça, delimitada per diverses estructures d'ús agropecuari al davant i als laterals, quedant situada la porta de la lliça, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta, a pocs metres a l'esquerra de la porta principal de l'habitatge. La façana sud, fruit d'una ampliació del volum central, està composada per diverses grans obertures. La part dreta, construïda totalment amb pedra, presenta una gran obertura a la planta baixa i una gran eixida sustentada per un pilar de pedra al primer pis. La part esquerra, construïda parcialment amb maó, presenta també una gran obertura a la planta baixa i una porta a nivell de primer pis, situada en un pany de paret de maó. La façana est està situada sobre la balma que forma la plataforma de roca sobre la que es troba la masia. A la part esquerra, a on sobresurt una estructura amb teulada a una vessant que correspon al galliner, la façana fa un queixal a on destaca una finestra emmarcada amb pedra treballada que dóna a l'eixida de la façana sud. A la dreta del galliner s'obre un pati posterior de la masia amb accés només des de l'interior de la casa. Aquest pati, delimitat per un mur de pedra sobre la mateixa balma, és de forma allargada i recorre la façana est. En aquesta façana hi ha diverses obertures, entre els que destaquen dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a nivell de primer pis i una porta i una finestra amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa. La façana nord queda totalment oculta darrera diverses estructures d'ús agropecuari, entre les que destaca la pallissa de pedra, situada a l'extrem nord del conjunt. | 08225-14 | Sector central del terme municipal | La Caseta apareix documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la Caseta. Modernament, havia estat casa de parada dels pastors i ramats transhumants que discorrien pel camí ramader. Segons fonts orals, tancaven el ramat a la lliça. | 42.0397200,2.0686100 | 422912 | 4654606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62296 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-1 | MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII | Conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La Coromina està situada a prop de la riera Lluçanès al sud-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions constituïda per un volum central i diferents cossos adossats a banda i banda, de diferent nivell de teulada, que juntament amb un mur de pedra tanquen, a través d'una gran portalada, un pati central. El volum principal està format per planta baixa, un pis i golfes, construït amb murs de pedra irregular amb ciment a les juntures i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i cinc graons de formigó d'accés. A l'esquerra hi ha una finestra de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures, destaca la finestra central, situada sobre el portal, de majors dimensions i emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, i la finestra de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes també hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana est, parcialment coberta per cos adossat, presenta quatre finestres, dues al primer i dues a les golfes. Destaquen les dues finestres de les golfes, que estan emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i la finestra dreta del primer pis emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda decorada amb una secció triangular ondulada, on s'hi ubica un motiu esculturat que fa referència a un rostre humà. La façana nord presenta un sòcol de pedra natural a la part esquerra i nou obertures disposades irregularment entre les que destaquen dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una d'elles bisellada, al nivell del primer pis. La façana oest està coberta per un cos que ocupa pràcticament tot el parament. | 08225-15 | Sector sud-oest del terme municipal | La Coromina apareix documentada per primera vegada l'any 1154, quan Bernat Guillem de Lluçà deixa en testament a la seva església el mas Coromina amb destinació de la sagristia. També està documentada l'any 1382, quan Maria, filla de Bernat de la Coromina, s'esposà amb Berenguer de Codines, hereu de Codines de Sant Boi de Lluçanès. El mas era tingut en domini del sagristà del monestir de Lluçà. És a partir de 1612 que el mas segueix el mateix camí que la masia Vilatammar, pertanyent com a propietat d'aquesta, passant a formar part de la família Alemany i Descatllar. Més endavant passaria a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata. | 42.0213100,2.0531900 | 421613 | 4652576 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62297 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-2 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVII | Tot i algunes reformes, sobretot a l'interior, l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'elements arquitectònics originals en bon estat. | Torrents està ubicada a en un punt elevat sobre la vall de la riera Lluçanès, prop de la carena per on passa la carretera BV-4342 i al sud del clot de Torrents. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular separat en dos habitatges diferents. La part oest de l'edifici principal és coneguda com Torrents Xic i la part est com Torrents Gros. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i envoltant algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una discontinuïtat en el parament que correspon amb la separació dels dos habitatges. En la part esquerra, que correspon a Torrents Xic, s'hi pot observar un portal emmarcat amb maó i fusta a la planta baixa; una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, a més d'una petita finestra moderna al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La part dreta de la façana correspon a Torrents Gros i conserva a la planta baixa els brancals de pedra d'un portal que s'ha reformat. Al primer pis trobem una finestra amb llinda motllurada i els brancals, reformats, de pedra treballada, i un balcó emmarcat amb pedra bisellada, tot i que només conserva el brancal dret i la llinda, amb la inscripció '16-3 ' i una creu. Sobre la llinda hi resta el coronament, d'una antiga finestra d'arc conopial. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest, que correspon únicament a Torrents Xic presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits treballats i al seu costat una finestra de petites dimensions emmarcada amb una única pedra. Al primer pis trobem a la dreta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres de nova obertura al centre. A l'extrem esquerre hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada que han estat tapiades i integrades al mur; a la de la dreta li manca mitja llinda i el brancal esquerre i la de l'esquerra compta amb un ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada als extrems, una amb ampit motllurat. A la façana nord també s'observa la separació entre Torrents Xic i Torrents Gros. El primer, situat a l'oest i en aquest cas a la dreta, presenta un petit eixamplament de mur a la planta baixa a mode de contrafort; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis; i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la part de l'esquerra, corresponent a Torrents Gros, s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals també amb ampit motllurat, al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana est, que correspon únicament a Torrents Gros, es troba parcialment tapada per una de les estructures d'ús agropecuari que hi ha al voltant de l'edifici principal. S'hi pot observar, al primer pis, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a un balcó que comunica amb l'estructura adossada i diverses obertures a les golfes: una a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i amb un pilar interior de pedra, i dos grans obertures a la dreta tapiades amb maó i amb una obertura de nova construcció, cada una a la part inferior. L'estructura adossada a la façana est, és de planta baixa i primer pis, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i parts de maó: La pallissa, situada uns metres més enllà, és de murs de càrrega de maçoneria de pedra; destaca a la façana nord un portal d'arc rebaixat, una finestra i un òcul emmarcats amb maó. Davant la casa es conforma un pati. En el camí entrant a la masia, hi ha un mur construït amb pedres de mitjanes dimensions ordenades regularment. | 08225-16 | Sector nord del terme municipal | La masia de Torrents apareix documentada en el fogatge de 1553 com a 'lo mas Torrent Cavaller', formant part de la parròquia de Sant Martí d'Albars. La data de la llinda del balcó del primer pis confirma l'existència del mas en aquesta època. Torna a sortir documentada al 1875, quan Ramon Costa i Comas (de Prats de Lluçanès) i Vicente Viñas (de Sant Martí d'Albars) van comprar la casa de Torrents a parts iguals. Més endavant, i a conseqüència de les heretats familiars, la finca va quedar dividida en dues parts. | 42.0547200,2.0684400 | 422916 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62298 | La Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blava | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XIX | Tot i que l'estat de conservació de les cases és heterogeni (amb algunes amenaçant ruïna) en general s'han conservat bé les estructures originals. | El nucli de la Blava està situat a recer de la carena que creua el terme municipal de sud a nord., uns metres a l'est d'aquesta i per tant, encarada a l'est, on es divisa el poble veí de Perafita. Es tracta d'un nucli que no s'estructura en carrers sinó que compta amb un seguit de cases separades, de tipologia rural, i no urbana. La major part del nucli es troba al cantó oriental de la carretera BV-4342, tot i que hi ha diverses cases disseminades a la part occidental, repartides entre el peu de la carretera i la carena que es troba a pocs metres. A l'extrem est del nucli hi ha diverses cases i granges que conformen l'única part que es podria considerar un carrer. Algunes d'aquestes cases, delimitades al darrera per la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita i pel rec de la Blava, presenten una tipologia urbana amb façanes laterals adossades. La de l'extrem nord és cal Martí o cal Martí Putxó, que constituïa antigament dos habitatges diferents, de la que destaquen a la façana principal una finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa amb llinda i brancals de pedra treballada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat, al primer pis, i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra de les quals amb la data mal picada de 18662. Al seu costat hi ha ca l'Escalé, que antigament era una de les botigues del poble, on destaca un portal reconvertit en finestra amb la data de 1796 i l'anagrama 'IHS' amb una creu i diversos elements de pedra en altres obertures com ampits rodons. Seguint el carrer, i un cop superades unes granges, s'arriba a cal Xalí i cal Lluís, dues cases adossades. A la primera destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data inscrita de 1742 junt amb una creu amb una peanya intercalada a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat hi ha cal Lluís on destaquen dos portals emmarcats amb pedra, el de l'esquerra bisellada i la data de 1800 amb una creu amb peanya intercalada a la llinda, i la de la dreta treballada amb la data de 1697, amb l'anagrama 'IHS' i una creu intercalada. Al primer pis destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat i l'altra amb ampit de pedra. Seguint el carrer i un cop superada la Casanova, una casa moderna construïda majoritàriament amb maó, s'arriba a cal Xicó, separada uns metres de la resta de cases. De cal Xicó destaquen una bona quantitat d'obertures emmarcades amb pedra, treballada en uns casos i bisellada en els altres. En una de les finestres de la façana nord hi ha la data inscrita de '17-9' amb una creu intercalada a la llinda. Davant de cal Martí i ca l'Escalé, s'hi ubica cal Sant Ponç, una casa bastida sobre la roca de la que destaquen el portal principal i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al sud, i tocant al camí asfaltat que passa per dins del nucli hi ha cal Pedrós, on destaca la llinda del portal principal amb la data de '17 - -' i una creu intercalada i el finestral del primer pis emmarcat amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la resta de façanes es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. A l'oest d'aquesta i just al costat de l'Ajuntament hi ha cal Tort, que presenta un pati tancat davant la façana principal. En destaca el portal principal emmarcat amb pedra treballada, així com una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. La resta de les façanes presenten diverses obertures emmarcades amb maó pla. Al seu costat hi ha la seu de l'Ajuntament, un edifici força reformat que només conserva de l'original l'estructura, les quatre cantonades diferenciades amb carreus i el portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1736 amb una motiu intercalat a la llinda. | 08225-17 | Sector central del terme municipal | La Blava és una agrupació de masies i cases situades al peu del camí ramader i bastides al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Les cases que es poden datar, a través de les seves llindes, del segle XVII són: cal Nofre, cal Fernando, cal Ferrer i cal Lluís, que es reformaren i ampliaren durant els segles següents. Durant el segle XVIII, coincidint amb un gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, el barri de la Blava s'amplià i s'hi edificaren diverses cases disseminades. D'aquesta època es poden datar les cases com cal Escalé, cal Xalí, cal Xicó, cal Pedrós o l'actual seu de l'ajuntament,així com també cal Parers o cal Sallent; i ja del segle XIX les cases com cal Martí o cal Setrill, tot i que possiblement algunes d'elles puguin tenir un origen anterior. Fou l'època d'auge de la transhumància de les activitats que d'ella se'n deriven com els hostals o la indústria llanera, així com de l'activitat dels traginers que transcorrien pel camí ral. Cal Ferrer de la Blava era una casa de força renom on hom diu que era el millor lloc on es ferraven els animals dels traginers. El creixement i consolidació del nucli coincideix amb l'època de la remodelació de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars i amb el naixement del carrer de Beulaigua. | 42.0447400,2.0708200 | 423101 | 4655161 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu darrera hi ha cal Putxó, un edifici assentat sobre roca natural que combina els emmarcaments de les obertures de pedra, treballada o bisellada, amb les de maó, coronades en alguns casos per arcs rebaixats. Cal Putxó, que havia estat una casa molt influent al poble, era també una casa d'hospedatge de la gent que passava pels camins rals i una botiga, que encara conserva unes tines, botes de vi i el taulell.Prop de l'Ajuntament hi ha les antigues escoles ara reconvertides en local social, equipat amb un escenari, on s'hi celebren la majoria d'actes durant les festes del poble.Uns metres al nord-oest de l'Ajuntament hi ha diversos edificis que formen l'entrada actual al nucli. L'entrada queda delimitada al nord per cal Nofre, descrita en una fitxa individual, a l'est per cal Manel, un edifici de petites dimensions on destaca el portal i la finestra de la façana principal emmarcats amb pedra bisellada; i al sud per cal Parers, casa de grans dimensions arrebossada on destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, situada a la façana est, amb la data de 1755 amb una creu intercalada a la llinda.Al nord de cal Nofre hi ha cal Fernando o cal Milio, una casa de mitjanes dimensions on destaquen dues obertures datades. Una és el portal de la façana principal, emmarcat amb pedra treballada i la data de 1691 amb una creu intercalada a la llinda, i l'altra una finestra al primer pis de la façana oest, emmarcada amb pedra bisellada, ampit rodó i la data de 1726 amb els anagrames de Jesús i Maria i una creu intercalats a la llinda.Al sud de cal Parers, i també a tocar de la carretera, hi ha cal Ferrer de la Blava, descrita en una fitxa individual.A l'altre costat de la carretera hi ha diverses cases, algunes de les quals força separades del nucli. La que trobem més al sud és cal Sallent, casa força reformada i arrebossada que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1821 amb un motiu intercalat a la llinda i dues finestres; la de l'esquerra reconvertida en balcó al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada; la de la dreta amb la data de 1781 i una creu intercalada a la llinda.Uns metres al nord de cal Sallent hi ha cal Setrill, una petita casa d'un sol cos que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits de pedra força desgastats, una de les quals amb la data de 1828. Al costat hi ha cal Ramon Nofre, que havia estat un antic bar republicà.Uns metres a l'oest d'aquesta hi ha cal Pericó, una casa de mitjanes dimensions amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada, tot i que conservada en mal estat. I més a l'oest, ja pràcticament a la carena, hi ha cal Serra, casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra, tot i que ha estat reformada profundament.La Baronia de la Blava és un títol nobiliari que va ser concedit l'any 1771 al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, que era una de les més importants dels segles XVI, XVII i XVIII; tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62299 | Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulaigua | XIX | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli o carrer de Beulaigua està situat al nord-oest de l'església de Sant Martí d'Albars, a l'est de Serrarols i al peu dels antics camí ral i camí ramader que creuen el terme de sud a nord. Es tracta d'un carrer ample, recte, ascendent i no excessivament llarg. Té un recorregut sud-nord amb edificacions a ambdós costats. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan ubicades al costat est, quedant el costat oest ocupat per diverses estructures de caràcter agropecuari, la majoria construïdes amb totxana vista. Les cases tenen els murs de càrrega de pedra arrebossats, exceptuant alguna casa moderna construïda amb totxana vista. La majoria presenten una estructura de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La primera casa que es troba al costat est és cal Fadrí, una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment ocupa dos habitatges, l'antic cal Fadrí i cal Joan. Conserva a la planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda i el de l'esquerra amb la data incompleta de '18 - -', junt amb un motiu circular religiós a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues dels extrems també amb ampit motllurat. A les golfes hi ha dues obertures emmarcades amb pedra treballada i una de nova construcció. A la seva esquerra hi ha cal Dot, una casa amb la façana arrebossada de blanc que conserva quatre finestres, al primer pis i a les golfes, emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que una s'ha reconvertit en balcó. També conserva la llinda de la porta principal, amb inscripció i data actualment il·legibles. Al seu costat hi ha ca la Gràcia i cal Tomassa, dues cases amb les façanes també arrebossades de blanc que conserven a la planta baixa les dues llindes dels dos portals d'accés. En el de l'esquerra es pot llegir 'FRANCISCO 1864 MAS', junt amb una creu intercalada en la data. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta reconvertida en balcó, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, situades just a sobre de les finestres del primer pis de manera que la llinda d'unes és l'ampit de les altres. Més a l'esquerra hi ha cal Ton, una casa amb la façana arrebossada de color vermellós que conserva la llinda de la porta principal, amb la data de 1807 amb una creu intercalada, i dues finestres al primer pis, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra bisellada i ampit motllurat. A partir d'aquest punt hi ha diverses cases de construcció recent fins al final del carrer, anomenades cal Lluís, cal Patxatxa, cal Pastisser, cal Fumanya i cal Maurici, a uns metres del qual hi ha cal Ferrer de Beulaigua, descrita en una fitxa individual. Al costat oest, a més d'una casa moderna, s'hi ubiquen diverses granges i coberts de nova construcció que formen petits carrerons en sentit est - oest. | 08225-18 | Sector central del terme municipal | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral de França i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar, on també hi havia una pleta o returada els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. L'origen del topònim Beulaigua és, doncs, essencialment ramader, com també el fet que una de les cases sigui coneguda com cal Ferrer, ja que el pas dels ramats i dels traginers oferia feina als ferrers que s'emplaçaven al llarg del camí ramader i del camí ral. Una altre fet que demostra que el naixement de Beulaigua va lligat al pas del camí ramader i del camí ral és que la casa més antiga, cal Fadrí, situada a l'entrada del poble, va ser durant dècades seu d'un hostal. El nucli de Beulaigua és, doncs, una agrupació que va néixer i créixer als peus del camí ramader i del camí ral a principis del segle XIX tal com ho indiquen les llindes dels portals d'accés a les cases, totes datades als primers anys del segle XIX, exceptuant-ne una de 1864. | 42.0304900,2.0651600 | 422615 | 4653584 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Persones grans del carrer de Beulaigua recorden que les cases que formen el carrer havien de pagar, antigament, censals a cal Ferrer, suposadament una de les cases més antigues de la zona de Beulaigua. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62300 | Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbars | ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979 MASRAMON, R. El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 | XVIII | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli de Sant Martí d'Albars és el més meridional dels tres nuclis que formen el municipi de Sant Martí d'Albars. Està situat a uns 800 metres a l'est del nucli de Beulaigua, prop de la riera Gavarresa. És el nucli històric més antic on es bastia la primitiva església documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà. Actualment, està format per l'església parroquial actual d'estil barroc- neoclàssic, la rectoria, la Torre del Baró, cal Vilardell i cal Petit, totes elles descrites en una fitxa individual. Al nucli també hi ha tres cases més: Cal Sallés, una petita casa situada al nord de la rectoria formada per planta baixa i un pis, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades, i amb teulada de doble vessant d'aigües a la façana lateral. Presenta un cobert d'una sola vessant adossat a la dreta, sustentat per pilars de maó. La façana principal presenta un gran portal de moderna obertura que conserva sols un brancal de pedra treballada. A la seva dreta s'hi obre una finestra reformada amb coronament ondulat de maó pla. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Cal Baciver (que havia estat una botiga, l'última que va funcionar a Sant Martí d'Albars) i cal Campaner, dues cases adossades situades a l'entrada del nucli formades per planta baixa, un pis i golfes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb algunes parts arrebossades i amb reformes d'obra. Destaquen a la planta baixa, els dos portals, actualment situats sota una ampliació d'obra ocupada per galeries. El de l'esquerra, que correspon a cal Campaner, està emmarcat amb brancals de maó i llinda de pedra treballada. El de la dreta, que correspon a cal Baciver, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data incompleta de '- - 66' inscrita a la llinda. A la resta de les façanes destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, moltes de les quals amb monòlits i algunes amb ampit de pedra. A uns metres de cal Campaner i cal Baciver s'hi ubiquen les antigues escoles de Sant Martí, un edifici modern que actualment s'està condicionant com a local públic. Prop del nucli hi passava l'antic camí ral que provenia d'Olost, travessava la Gavarresa pel pont Medieval i es dirigia a l'oest passant pel nord del nucli de Beulaigua, on s'hi troba un tram ascendent del camí empedrat. | 08225-19 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment, el topònim reflectit al llarg de la documentació s'alterna entre dues formes: Sant Martí del Bas i Sant Martí d'Albars. A la documentació antiga, però, apareix sempre la forma de 'Albas' (905), 'Albares' (988) o 'Alabars' (1067), tot i que fins a mitjans del segle XI coexistí amb un altre nom, 'Medians', que significaria terreny intermedi entre dues aigües, doncs Sant Martí d'Albars es troba situat entre la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. No serà fins al segle XVII que es trobarà la variació de Sant 'Martí del Bas', com a forma deformada de l'original. El nucli existeix ja al segle X amb l'emplaçament de l'església de Sant Martí d'Albars documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l'església consagrada diverses esglésies, entre les quals es troba la de 'Sancti Martini de Medians sive de Albars et suo sacerdote'. La configuració del nucli actual, però, correspon a l'època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya i també al Lluçanès al segle XVIII. Així ho indiquen també les llindes de les cases del nucli i properes que porten inscrites les dates corresponents a aquest segle (1725, 1744, 17 - -, etc.) | 42.0282800,2.0736000 | 423311 | 4653331 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62300-foto-08225-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment sols hi ha una família que resideixi habitualment al nucli. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62302 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-0 | XVIII | Presenta els ampits de pedra força desgastats. | Cal Petit està situat al nucli de Sant Martí d'Albars, al nord oest de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta allargada, constituït per dos habitatges formats per planta baixa, un pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i presenten una única teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, orientada a l'oest, la qual presenta sols el nivell de primer pis i golfes, ja que l'edifici es troba bastit salvant un desnivell. L'habitatge meridional presenta, a la façana oest, una composició simètrica de dues obertures per planta. Al nivell inferior presenta una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. És d'especial rellevància la decoració de la llinda del portal que presenta diversos motius gravats: una inscripció 'RT PERE POTELLAS PRE', emmarcada dins dues figures rectangulars; una creu de braços iguals i atrompetats dins un cercle que s'intercala enmig de la data de 1744 i vuit motius estel·lars, tots ells emmarcats sota dues línies corbes. Per fora les línies hi ha dos motius que podrien correspondre a dues corones o barrets de tres punxes. A la part superior de la façana hi ha dues petites finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra treballada. La finestra de l'esquerra té una data inscrita '17- -' i una sanefa que la subratlla amb una voluta a cada extrem. La façana est d'aquest habitatge presenta un pany de paret amb grans carreus treballats sota el qual en sobresurt un desaigua de pedra. A la planta baixa destaca una espitllera al centre i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi destaca un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i ampit desgastat. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. L'habitatge septentrional presenta, a la façana oest, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada al nivell inferior. A la llinda hi ha una inscripció mig esborrada on s'hi llegeix 'JOSEPH ...'. Al nivell superior hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra molt desgastat. A la façana est hi destaquen dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, i dues finestres a les golfes, de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampits de pedra treballada, també força desgastats. | 08225-21 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Tot i que actualment no pertany al bisbat, cal Petit va ser edificada pel rector Pere Potelles pels volts de l'any 1744, tal com indica la llinda del portal d'entrada. | 42.0283200,2.0742500 | 423365 | 4653335 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62302-foto-08225-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62311 | Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Presenta murs parcialment arrebossats. | El molí del Pont es troba situat al sud-est del nucli de Sant Martí d'Albars a tocar de la riera Gavarresa, i al costat del pont medieval de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa i dos pisos i un volum annexat a la cantonada nord-est de planta baixa i un pis construït amb murs de pedra a la part inferior i totxana al superior, presentant diverses obertures emmarcades amb maó. Els murs de càrrega del volum principal són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter i amb alguns panys de paret parcialment arrebossats. Presenta teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i carreus treballats delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica de dues obertures per planta. A la planta baixa destaca un portal emmarcat amb brancals i una gran llinda de pedra bisellada amb la data de 1798 i una creu intercalada. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Fins a l'altura del primer pis la façana està arrebossada. Al segon pis, sense arrebossar, hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'extrem esquerre es perllonga un mur que podria correspondre a un dels murs que delimitaven la bassa del molí. La façana nord, tapada parcialment pel volum annex presenta quatre obertures de petites dimensions disposades irregularment; les dues del primer pis estan emmarcades amb monòlits de pedra. La façana est, que compta només amb els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell en el que està assentat el molí, presenta una porta d'accés al nivell de primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i la data gravada de 1806 juntament amb una creu intercalada. Al nivell del segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. La façana sud presenta dues úniques obertures ubicades a nivell de primer. La de la dreta està emmarcada amb monòlits de pedra i la de l'esquerra amb maó fruit d'una reforma. Uns metres a la banda nord del molí hi ha un cobert i unes quadres de nova construcció, i a uns centenars de metres al nord-est del molí hi havia la resclosa on es desviava l'aigua fins a la bassa. Aquesta resclosa, avui en dia, forma part d'una de les tres basses de captació d'aigua per la xarxa d'aigua municipal de Sant Martí d'Albars. | 08225-30 | Sector central del terme municipal | El molí de Pont va ser construït entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, tal com ho indiquen diverses llindes datades, en una època de fort creixement demogràfic a Sant Martí d'Albars, amb la construcció de diverses cases com les del nucli de Beulaigua, masies i molins. | 42.0270300,2.0763600 | 423538 | 4653190 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62311-foto-08225-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62311-foto-08225-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62334 | Cal Ferrer de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-la-blava | TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XVIII | S'ha reformat la teulada i modificat algunes obertures, tot i així l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Cal Ferrer de la Blava està situada a tocar de la carretera BV-4342, dins del nucli de la Blava, tot i que aïllada respecte a les altres edificacions. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i diversos volums annexos d'usos agropecuaris. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan arrebossats només a la façana principal, i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu decorant la llinda, i un portal de nova obertura. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'extrem esquerre presenta una data inscrita molt erosionada a la llinda i la del centre, una inscripció de quatre lletres, junt amb l'anagrama 'IHS', una creu, i la data de 1640 també a la llinda. A les golfes trobem, d'esquerra a dreta, un porxo emmarcat amb pedra treballada, un balcó de petites dimensions emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1784 amb una creu grega de braços atrompetats intercalada. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum de teulada a una vessant que conserva una llinda bisellada al portal de la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest està ocupada en tota la meitat esquerra pel volum adossat; a la resta presenta set obertures emmarcades amb pedra, tot i que algunes han estat reformades. Les dues finestres de la planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada, les tres del primer pis amb pedra bisellada, i a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una gran obertura d'arc de mig punt fruit d'una reforma. La façana nord presenta a la planta baixa un portal de nova obertura; al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos de les quals amb ampit motllurat; i una finestra emmarcada amb pedra treballada, les quatre amb reixes de ferro d'estils diferents. La façana est presenta només el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell. En tota la meitat esquerra del primer pis sobresurt perpendicularment una estructura adossada; a la meitat dreta s'hi conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal, també emmarcat amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra força erosionat i dues obertures emmarcades amb pedra treballada fruit d'una reforma, una d'arc de mig punt, que donen accés a la terrassa. A uns metres de la façana principal hi ha la pallissa de dos pisos, de teulada de doble vessant i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus delimitant les cantonades i reformes amb totxana al mur posterior. L'obertura principal, separada en dos nivells, és d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra treballada. | 08225-53 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Situada al peu del camí ramader, cal Ferrer de la Blava era coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. Encara s'hi conserven les anelles on estacaven el bestiar. Tot i que té orígens anteriors, les dates inscrites en les llindes de dues finestres situen la casa entre el segle XVII (1640) i el segle XVIII (1784). | 42.0441400,2.0699600 | 423029 | 4655095 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62336 | Cal Ferrer de Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-beulaigua | XVIII | Tot i algunes ampliacions en la part est, l'edifici conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | Cal Ferrer de Beulaigua és l'última casa situada al nord del nucli de Beulaigua al costat del camí ral de França i el camí ramader que creua el terme municipal de nord a sud, i prop del tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular i amb carreus a les cantonades, una d'elles integrada al mur a causa d'una ampliació a la banda oriental. La façana principal orientada al sud-oest, presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal a la dreta, de menors dimensions, emmarcat amb pedra treballada reconvertit en finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra reconvertida amb balcó. A les golfes, situada sobre el balcó, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part de la dreta hi ha un cos annexat de teulada a una vessant a nivell inferior que presenta una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta nivell de primer pis i golfes. A la part baixa s'hi observa una antiga obertura amb arcada, tapiada amb grans carreus, amb un desaigua de pedra a la part inferior. La façana nord-est hi ha un pou circular construït amb pedra i d'1,70 metres d'alçada. Presenta nivell de primer pis i golfes, amb una obertura per planta. Al nivell de primer pis hi ha un estret portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la part de l'esquerra, que pertany al cos adossat a la banda oriental, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est pertany al cos adossat i presenta un queixal. A la part esquerra de la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, i a la part dreta, endinsant-se en el queixal hi ha un porxo al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals bisellats a la planta baixa. | 08225-55 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | Cal Ferrer de Beulaigua va ser suposadament la primera casa a bastir-se al costat del camí ramader i camí ral de França a la zona on avui en dia hi ha el carrer de Beulaigua. El nom de la casa clarament ens indica l'ofici que s'hi desenvolupava i per tant podem suposar que era una de les cases que ferraven els animals dels traginers al llarg del camí ral que es dirigia a França. Algunes persones grans del nucli recorden que les cases de Beulaigua havien de pagar censos a cal Ferrer. Tot i no tenir cap data de referència es pot considerar cal Ferrer com una casa del segle XVIII. | 42.0315300,2.0659500 | 422682 | 4653699 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa, a uns 70 metres al nord-est, es troba el tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62359 | Molí de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Conserva l'estructura de l'edifici però ha estat molt reformat. | El molí de Fumanya es troba situat a uns 500 metres al sud-oest de la masia de Fumanya, a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un molí de planta rectangular, composat per planta baixa i dos pisos, i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Conserva l'estructura principal de l'edifici, però s'ha modificat i ampliat algunes façanes. Tampoc no conserva la maquinària de funcionament del molí. La façana principal antigament es trobava orientada al sud-est, on hi havia un cobert annex per guardar-hi les eines. A la planta baixa hi havia el carcabà, que desembocava les aigües a la riera Lluçanès i, segons fonts orals, hi ha una llinda datada de mitjans del segle XIX. Aquest façana ha estat força modificada, ja que s'hi ha annexat una galeria a la planta baixa que forma una terrassa al primer pis, on també hi ha una piscina. La façana nord-est té accés al primer pis. Està formada per una porta flanquejada per dues finestres, i al damunt, a nivell de segon pis, hi ha una finestra central. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra. La façana nord-oest té accés al segon pis a través d'una escala de pedra. És on hi havia la bassa del molí la qual, antigament, ocupava tota la façana. Actualment es conserva un mur de pedra que s'allarga perpendicularment i que ha estat aprofitat com un dels murs de l'actual garatge o cobert. La façana sud-oest és la que conserva millor els elements originals. Està composada per una finestra a la planta baixa, tres al primer pis i dues al segon pis. Totes elles emmarcades amb pedra treballada. A uns 200 metres al nord-oest, a peu de riera, hi ha l'antiga resclosa del molí de Fumanya que s'ha reformat amb ciment. Conserva alguns forats tan circulars com quadrangulars de l'antiga resclosa, amb la post de fusta encara encastada. | 08225-78 | Sector sud-oest del terme municipal | El molí va deixar de funcionar els anys 50 del segle XX. | 42.0254900,2.0526300 | 421572 | 4653040 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al camí d'entrada del molí de Fumanya hi ha, recolzada a un arbre, una mola de pedra, que suposadament constituïa una de les peces de la maquinària del molí. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62367 | Cal Fadrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fadri | XIX | Es conserva l'estructura i les obertures originals de l'edifici. | Cal Fadrí és un antic hostal, actualment habitatge, situat a l'entrada del nucli de Beulaigua. És la primera casa que es troba entrant a Beulaigua, ja que està ubicada a l'extrem sud-est del nucli. Es tracta d'una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment s'ha unit amb l'habitatge adossat a la seva esquerra, cal Joan. És un edifici de tipologia urbana, de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada, com a la resta del carrer de Beulaigua, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La part que correspon a l'antic hostal, que aproximadament és la meitat dreta de la façana actual, presenta una composició pràcticament simètrica amb dos obertures per planta exceptuant la planta baixa, ocupada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, on hi ha la data de 1800 amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat i a les golfes s'hi observen dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada. | 08225-86 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar. Deixant de banda cal Ferrer de Beulaigua, més antiga i situada al nord de l'actual nucli, cal Fadrí va ser la primera casa construïda al carrer de Beulaigua, tal com ho indica la seva situació, a l'entrada del nucli, i la data que té inscrita a la llinda del portal principal, la més antiga de les que es conserven a Beulaigua. D'aquesta manera, podríem considerar que el nucli de Beulaigua neix amb l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, un hostal que s'emplaçava als peus del camí ramader i ral per a donar aixopluc als traginers i pastors que hi transcorrien. A partir de l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, amb el constant pas de traginers i ramats transhumants que tenien una returada a uns metres de cal Fadrí, van anar sorgint, al llarg del segle XIX, les diferents cases que actualment encara formen el nucli o carrer de Beulaigua. | 42.0300700,2.0651700 | 422616 | 4653538 | 1800 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62292 | La Torre del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-baro | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Tot i ser un edifici inacabat, l'edifici es conserva tal com es va construir, exceptuant algunes obertures que s'han tapiat. | La Torre del Baró està situada dins del nucli de Sant Martí d'Albars, uns metres al sud-oest de l'església de Sant Martí d'Albars i al davant del punt on comença el corriol que condueix a la font de cal Blanc o de Sant Martí. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, format per diversos volums adossats, de diferents alçades, formant una planta de 'L'. Originalment, va ser projectat com un gran edifici de planta quadrada amb quatre torres quadrades de major alçada las extrems. Del projecte, però, només se'n va acabar realitzant una part, que correspon a l'edifici actual. Aquest està format per planta baixa i dos pisos, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la porta principal. La resta d'obertures estan emmarcades amb maó. Les teulades són a quatre vessants en la torre de l'extrem nord i de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, en els altres dos cossos dedicats a habitatge. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres parts diferenciades que corresponen al volum central i a les dues torres adossades als extrems. El volum central presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats. A banda i banda hi ha una finestra emmarcada amb maó vist que forma senzilles motllures. El primer i segon pis d'aquest volum estan construïts amb maó i formen dues galeries. La del primer pis està formada per tres grans finestrals, delimitats a banda i banda per pilars dobles de maó. La galeria del segon pis, de menors dimensions, està formada per sis obertures separades per pilars de maó. A banda i banda del volum central trobem les torres que ocupen els extrems. Són pràcticament simètriques, tot i que la de l'extrem dret és de major alçada i teulada a quatre vessants, i la de l'esquerra comparteix alçada i teulada amb el volum central. Les dues torres, que sobresurten lleugerament del volum central, presenten una idèntica tipologia de finestra que es repeteix a la planta baixa i el primer pis. Són finestres està totalment emmarcades amb maó, formant una separació a la part superior i un pilar al mig de la part inferior, de manera que queda dividida en tres parts. Tant a la part superior com a l'inferior el maó està col·locat formant senzilles motllures, entre les que es compta una línia que ressegueix tota la part superior de la finestra, a mode de guardapols. A la torre de la dreta trobem dues finestres d'aquest tipus a la planta baixa i dues més al primer pis. Al segon pis hi ha tres esveltes obertures separades per pilars de maó que formen una galeria. A la torre de l'esquerra es repeteix la mateixa distribució, tot i que la galeria del segon pis és de menors dimensions i les dues finestres de l'extrem esquerre estan tapiades. La façana nord-est presenta també tres parts, tot i que la part dreta, a on hi hauria d'haver una torre, està ocupada per un volum d'un sol pis. La part de l'esquerra, que correspon a la torre, presenta una distribució idèntica a la façana principal, tot i que la finestra esquerra del primer pis està tapiada. La part central de la façana, formada només de planta baixa, presenta una porta de nova construcció a l'esquerra i una finestra emmarcada amb maó a la dreta. El volum de la dreta presenta únicament dues obertures emmarcades amb maó, la de l'esquerra de les quals de grans dimensions. La façana nord-oest, parcialment recoberta d'heura, presenta només dos volums. El de l'esquerra amb dues finestres emmarcades amb maó i el de la dreta sense obertures. La façana sud-oest presenta a la dreta una de les torres, d'idèntica distribució a la façana principal, tot i que la finestra de la dreta de la planta baixa està tapiada. En aquesta torre, però, hi ha una planta inferior a causa del desnivell del terreny, a nivell de soterrani, amb una porta emmarcada amb maó i fusta i una estructura annexa de maó i teulada a una vessant. | 08225-11 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | La Torre del Baró va ser construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El projecte inicial era un edifici de reminiscències modernistes format per quatre torres situades als quatre extrems i un edifici central amb pati interior. Del projecte inicial només se'n va construir una petita part. | 42.0273100,2.0732000 | 423277 | 4653224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62292-foto-08225-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) A l'esquerra de la torre s'observa el que hauria estat el pati interior del projecte amb quatre torres, actualment obert. S'hi observa un cos a la part esquerra amb volta de canó de maó i un cobert amb pilars de maó al centre, a més de la façana posterior dels diversos volums que formen la façana principal. Les torres que haurien de tenir adossats altres cossos de major altura, no presenten cap obertura als murs interiors i el volum central en presenta cinc, totes emmarcades amb maó. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62301 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVIII | Des de que l'edifici ja no fa funció de casa de colònies, s'ha anat degradant pel nul ús que té. Tot i així, exteriorment conserva l'estructura i les obertures originals. | La Rectoria es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, adossada a la façana nord de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions allargat format per planta baixa, un pis, golfes i una estructura de pedra que sobresurt de la teulada i s'adossa a l'església, que constituïa el colomer. Els murs són de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i una escala central, de pedra, de moderna construcció que condueix a l'accés principal del primer pis. Aquest accés és una reforma d'una antiga finestra que conserva els brancals i la llinda de pedra bisellada i que ha estat reconvertida en porta, modificada amb brancals de maó. La flanquegen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat. A les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra i protegides amb estripagats de ferro forjat. La façana posterior, orientada a l'est, està dominada per un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data de '17 IHS 25', amb una creu intercalada. A la part esquerra, sota l'estructura del colomer i sobre la sagristia, hi ha dues finestres alineades verticalment emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit de pedra motllurat desgastat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de sobre el portal amb ampit de pedra motllurat escrostonat. A les golfes s'hi obren tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part dreta de la façana hi sobresurt una estructura de pedra on s'hi ubica un pou o cisterna també de pedra. Aquesta façana queda tancada per un mur de pedra que delimita una antiga zona d'horts, actualment plena de bardisses. L'accés a aquesta zona es feia a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i amb data gravada a la llinda de 1738. La Rectoria es troba tancada pel nord amb un edifici de moderna construcció que havia tingut la funció de casa de colònies. | 08225-20 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars. | En el fogatge de 1553 apareix dins la parròquia de Sant Martí d'Albars la casa de 'lo capelà'. Tot i així l'edifici actual de la Rectoria va ser edificat durant la primera meitat del segle XVIII, coincidint amb la reedificació de l'església parroquial amb l'impuls del rector Pere Potelles. | 42.0280800,2.0741300 | 423355 | 4653309 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62301-foto-08225-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62303 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya | XIX | Parcialment enrunada, hi ha crescut vegetació a l'interior i als voltants. | La Cabanya està situada a uns metres a l'est de la masia de Torrents. És un edifici de mitjanes dimensions que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. Estava construït amb murs de maçoneria de pedra i tapia i teulada de doble vessant que actualment no es conserva. Es conserven, però, els murs parcialment derruïts fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1816, i una creu intercalada, i una finestra, a la dreta, emmarcada amb monòlits de pedra . Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra que conserva el brancal dret i la base de pedra treballada, i a la seva dreta una obertura que havia estat una finestra. L'heura cobreix l'extrem dret de la façana. La façana est, totalment coberta per heura, deixa entreveure una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis. Les façanes nord i oest són inaccessibles a causa de l'abundant vegetació que hi ha crescut. A l'interior s'hi pot observar alguna porta emmarcada amb pedra treballada. | 08225-22 | Sector nord del terme municipal | La Cabanya va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0547300,2.0689900 | 422962 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/