Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62357 | Balma dels Gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-0 | La recent neteja del bosc permet un bon accés a la balma. | La balma dels Gitanos està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la font del Bullidor, prop de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que comunica la carretera BV-4341 amb la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà, però a tocar del de Sant Martí d'Albars. Just abans d'arribar a la masia, un cop descendit el serrat, s'ha de girar a mà dreta i seguir el serrat boscós que s'estén sobre la font del Bullidor. Un cop superada una clariana es troba la balma a la dreta, enmig del bosc i just sota la carena del serrat. És una balma de grans dimensions formada per una enorme roca que sobresurt de la muntanya en un angle d'uns 45% formant una gran cavitat molt oberta cap a l'exterior. La cavitat té una alçada que varia entre els pocs centímetres i els 6 o 7 metres en el punt central ja que l'obertura es tanca progressivament del centre cap als costats, i una llargària que supera els 60 metres, amb petites balmes a banda i banda. La profunditat, que també és progressiva del centre als costats, assoleix uns 10 metres prop del punt central. El terra de la balma, no excessivament humit, està recobert totalment per heura i per algunes roques de dimensions mitjanes que s'han anat desprenent de la balma. A unes desenes de metres sota la balma s'hi troben dos enormes blocs de pedra despresos probablement d'un punt proper a la balma però que actualment han quedat integrats al bosc. | 08225-76 | Sector sud-oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament al Lluçanès, espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. | 42.0233600,2.0439400 | 420850 | 4652812 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un racó de la balma s'observen parts ennegrides ja que s'hi ha fet foc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62332 | Font del Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba en bon estat ja que segueix essent utilitzada pels veïns de la zona. | La font del Bullidor, també coneguda com a font de la Coromina, està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que passa per la masia de la Coromina i segueix en direcció oest travessant la riera Lluçanès. Un cop travessada la riera s'arriba a una zona de plans amb pins, al fons de la qual s'obre un camp resseguit per un rec i per pollancres. A l'extrem nord-oest del camp s'hi troba la font, a tocar del rec. La font està formada per dos brolladors metàl·lics que sobresurten d'un mur situat en un espai enclotat. El mur, que amaga el dipòsit, és de maó arrebossat i presenta diverses pedres treballades delimitant-lo per dalt i formant uns graons que baixen fins als brolladors. A pocs metres de la font hi passa el rec de Marcusses. | 08225-51 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Bullidor o font de la Coromina antigament era utilitzada pels veïns de la masia de la Coromina i és una de les poques de Sant Martí d'Albars que encara és utilitzada pels veïns de la zona, tot i que deixa de rajar en períodes de secada. | 42.0240500,2.0462400 | 421041 | 4652886 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font del Bullidor presentava un índex de nitrats de 1'50 mg/l, per la qual cosa es podia considerar com una font potable amb una bona qualitat d'aigua. Actualment, l'ajuntament de Sant Martí d'Albars realitza anàlisis periòdiques per garantir-ne la potabilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62368 | Passera de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-coromina | Amb la construcció de la passarel·la moderna de formigó es va perdre una part de les pedres que formaven la passera. | La passera de la Coromina està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Lluçanès, just al nord d'una passarel·la moderna de formigó que permet la comunicació amb vehicle entre els dos costats de la riera Lluçanès. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) de la que es conserven sis blocs de pedra units amb la roca per sobre la qual transcorre la riera Lluçanès. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. | 08225-87 | Sector sud-oest del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. | 42.0201200,2.0511800 | 421445 | 4652446 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62318 | Teuleria de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Presenta vegetació als murs i algunes parts parcialment derruïdes. | La Teuleria de Fumanya es troba situada a uns 300 metres del pont de les goles de Fumanya seguint la pista forestal que comunica amb la masia de Marcusses. Es tracta d'una teuleria sense funcionament construïda amb murs de maçoneria de pedra i maó, amb una planta de 6 x 5 metres aproximadament, i amb una alçada de 4 metres. El gruix dels murs varia entre 115 i 160 centímetres. A la façana principal, orientada al sud, hi ha una única entrada principal rectangular, avui en dia tapiada, coronada amb llinda de fusta que donava accés al nivell inferior, la zona del forn. Aquest nivell, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. A la part interior, així com a tots els voltants, hi ha crescut força vegetació. A la façana oest s'hi annexava un cobert que actualment no es conserva i uns metres seguint al nord oest hi havia el terrer, zona d'on s'extreia la terra per la fabricació de l'obra. Un rec comunicava dues basses que flanquejaven la teuleria que obtenien l'aigua de la font que hi havia a prop. A la zona de les basses encara s'hi observa l'estructura i la vegetació pròpia d'una zona humida. | 08225-37 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria de Fumanya, probablement de finals del segle XIX, va funcionar per a ús exclusiu de la masia de Fumanya fins als anys 50 del segle XX. A l'última època de funcionament per a cada cocció es feia venir un mestre teuler del Bages que indicava el procés a seguir, des de l'extracció de terra i la preparació de les feixes de llenya fins a la cocció de les peces. A la teuleria s'hi produïa una peça pròpia que feia les mesures següents: 16 x 40 x 20 centímetres. Era una peça molt pesada i de tamany considerable i la van deixar de fer perquè tenien problemes en la seva cocció (la part interior quedava crua). Una mostra d'aquestes peces es troba a la cantonada nord-oest formant part dels murs de càrrega de la teuleria, així com també en alguns pilars de les estructures agropecuàries de la masia de Fumanya. A la teuleria també s'hi van fabricar unes primes rajoles d'un centímetre de gruix així com unes peces d'obra pensades expressament per posar als muntants de les finestres. Aquestes peces presentaven un queixal en una de l'extrem i quedaven totalment encaixades a la cantonada de la finestra, evitant haver de picar-les. El motlle amb queixal d'aquestes peces el va idear el propietari de la teuleria. | 42.0312500,2.0517200 | 421504 | 4653681 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62359 | Molí de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Conserva l'estructura de l'edifici però ha estat molt reformat. | El molí de Fumanya es troba situat a uns 500 metres al sud-oest de la masia de Fumanya, a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un molí de planta rectangular, composat per planta baixa i dos pisos, i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Conserva l'estructura principal de l'edifici, però s'ha modificat i ampliat algunes façanes. Tampoc no conserva la maquinària de funcionament del molí. La façana principal antigament es trobava orientada al sud-est, on hi havia un cobert annex per guardar-hi les eines. A la planta baixa hi havia el carcabà, que desembocava les aigües a la riera Lluçanès i, segons fonts orals, hi ha una llinda datada de mitjans del segle XIX. Aquest façana ha estat força modificada, ja que s'hi ha annexat una galeria a la planta baixa que forma una terrassa al primer pis, on també hi ha una piscina. La façana nord-est té accés al primer pis. Està formada per una porta flanquejada per dues finestres, i al damunt, a nivell de segon pis, hi ha una finestra central. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra. La façana nord-oest té accés al segon pis a través d'una escala de pedra. És on hi havia la bassa del molí la qual, antigament, ocupava tota la façana. Actualment es conserva un mur de pedra que s'allarga perpendicularment i que ha estat aprofitat com un dels murs de l'actual garatge o cobert. La façana sud-oest és la que conserva millor els elements originals. Està composada per una finestra a la planta baixa, tres al primer pis i dues al segon pis. Totes elles emmarcades amb pedra treballada. A uns 200 metres al nord-oest, a peu de riera, hi ha l'antiga resclosa del molí de Fumanya que s'ha reformat amb ciment. Conserva alguns forats tan circulars com quadrangulars de l'antiga resclosa, amb la post de fusta encara encastada. | 08225-78 | Sector sud-oest del terme municipal | El molí va deixar de funcionar els anys 50 del segle XX. | 42.0254900,2.0526300 | 421572 | 4653040 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al camí d'entrada del molí de Fumanya hi ha, recolzada a un arbre, una mola de pedra, que suposadament constituïa una de les peces de la maquinària del molí. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62358 | Font de Morgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-morgada | L'estructura de la font es conserva en bon estat i la qualitat de l'aigua és excel·lent. | La font de Morgada està situada al marge sud d'un camp, a l'extrem nord del bosc de Morgada i uns metres al sud-oest de la roca de Morgada, un pla de grans dimensions cobert completament de roca. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Sant Martí d'Albars i Lluçà passant pel pont de les Goles de Fumanya. Un cop creuada la riera Lluçanès, s'arriba a una roca de grans dimensions que ocupa tot un planell, la roca de Morgada. Des d'aquesta roca s'ha de deixar el camí i vorejar el camp que hi ha al costat fins trobar la font, situada a l'inici del bosc de Morgada, un bosc de pins. Es tracta d'una font de bassal que té una bassa delimitada amb petits murs de totxana amb abundant vegetació aquàtica. A uns metres de la bassa d'obra, i al costat d'un pi de mitjanes dimensions, hi ha la font, que consisteix en un forat semicircular picat a la roca i tapat, normalment, per una porta de fusta que evita l'accés al bestiar. L'aigua que constantment omple aquest forat és la que també omple la bassa d'obra del costat, a partir de la qual, l'aigua segueix formant un petit rec. | 08225-77 | Sector sud-oest del terme municipal | Un dels principals usos que ha tingut la font de Morgada va ser el de proveir d'aigua la teuleria de Fumanya, situada uns metres al sud de la font, en el mateix bosc de Morgada. De la font en sortia un rec, del que actualment encara se'n reconeixen parts, que conduïa l'aigua fins al costat de la teuleria on hi havia dues basses que emmagatzemaven l'aigua. | 42.0313900,2.0526100 | 421578 | 4653696 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita es va trobar un tritó dins la font, senyal inequívoc d'una excel·lent qualitat de l'aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62296 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-1 | MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII | Conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La Coromina està situada a prop de la riera Lluçanès al sud-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions constituïda per un volum central i diferents cossos adossats a banda i banda, de diferent nivell de teulada, que juntament amb un mur de pedra tanquen, a través d'una gran portalada, un pati central. El volum principal està format per planta baixa, un pis i golfes, construït amb murs de pedra irregular amb ciment a les juntures i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i cinc graons de formigó d'accés. A l'esquerra hi ha una finestra de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures, destaca la finestra central, situada sobre el portal, de majors dimensions i emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, i la finestra de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes també hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana est, parcialment coberta per cos adossat, presenta quatre finestres, dues al primer i dues a les golfes. Destaquen les dues finestres de les golfes, que estan emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i la finestra dreta del primer pis emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda decorada amb una secció triangular ondulada, on s'hi ubica un motiu esculturat que fa referència a un rostre humà. La façana nord presenta un sòcol de pedra natural a la part esquerra i nou obertures disposades irregularment entre les que destaquen dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una d'elles bisellada, al nivell del primer pis. La façana oest està coberta per un cos que ocupa pràcticament tot el parament. | 08225-15 | Sector sud-oest del terme municipal | La Coromina apareix documentada per primera vegada l'any 1154, quan Bernat Guillem de Lluçà deixa en testament a la seva església el mas Coromina amb destinació de la sagristia. També està documentada l'any 1382, quan Maria, filla de Bernat de la Coromina, s'esposà amb Berenguer de Codines, hereu de Codines de Sant Boi de Lluçanès. El mas era tingut en domini del sagristà del monestir de Lluçà. És a partir de 1612 que el mas segueix el mateix camí que la masia Vilatammar, pertanyent com a propietat d'aquesta, passant a formar part de la família Alemany i Descatllar. Més endavant passaria a mans de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar i primer marquès de Palmerola, i romangué en mans d'aquesta família fins el 18 d'agost de 1868, quan Ignasi Maria Despujol vengué les finques de Vilatammar i la Coromina al comerciant barceloní Joan Pons i Maristany, pel preu global de 63.000 escuts en or i plata. | 42.0213100,2.0531900 | 421613 | 4652576 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62296-foto-08225-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62313 | Pont de les goles de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-goles-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | S'ha reconstruït el pont un parell de vegades, ja que la força de l'aigua de dos cops de riera se'l va endur. | El pont de les goles de Fumanya està situat al nord-oest de la masia de Fumanya, en la pista forestal que comunica amb Lluçà. El pont travessa la riera Lluçanès en una zona de rocosa anomenada goles de Fumanya. És un pont de 22 metres de llarg aproximadament que té la base i els murs de càrrega de pedra de mitjanes dimensions i està format per dos arcs asimètrics amb volta de maó a plec de llibre. L'arcada central, sota la qual passa el rec natural de la riera, és la més gran i fa 2,90 metres d'alçada per 3,22 metres de profunditat. L'arcada més petita fa 2,30 metres d'alçada i fa de suport de desguàs en moments de grans rierades. L'amplada mitjana del pont és de 2,80 metres, i a l'extrem sud s'hi poden observar dos pilars de ferro, un a cada banda amb una gruixuda corda (avui en dia oberta), recordant el dret de pas que havia tingut el pont. | 08225-32 | Sector sud-oest del terme municipal | L'actual pont es va construir a finals del segle XIX per travessar la riera Lluçanès. El camí natural que prové de Lluçà i es dirigeix a Santa Creu de Joglars antigament passava pel pont del molí nou, anomenat pont de Lluçà. Els veïns de Lluçà van demanar de passar per la zona de les goles de Fumanya per no haver de baixar tant avall i hi van accedir amb la condició que el pont estaria tancat amb clau: hi havia dret de pas. Per a travessar-lo amb carro s'havia d'anar a buscar la clau a la masia de Fumanya i un cop passat retornar-la. Avui en dia aquest dret de pas s'ha perdut, ja que per mantenir-lo havien de tancar el pont almenys un cop a l'any. | 42.0298700,2.0541100 | 421700 | 4653525 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62313-foto-08225-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62313-foto-08225-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la banda est del pont, sobre els planells rocosos que flanquegen la riera, s'hi pot observar un seguit de forats circulars excavats a la pedra, a mode de resclosa, que podrien haver constituït els forats pels suports d'una antiga passarel·la que travessava la riera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62323 | Goles de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-fumanya | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | En èpoques de secada l'aigua es queda embassada a les goles, acumulant restes de matèria orgànica (troncs, fulles...) sobre la superfície de l'aigua. | Les goles de Fumanya estan situades a la riera Lluçanès, en el pas d'aquesta sota el pont de les goles de Fumanya, al nord-oest de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una formació rocosa entre la que transcorre la riera Lluçanès. El tram de les goles, d'uns 50 metres de llarg, està delimitat a banda i banda per roques de grans dimensions que han originat el pas estret i sinuós de la riera. L'erosió ha anat modulant la roca, formant punts on l'estretor de la riera permet el pas a peu d'un cantó a l'altre (menys d'un metre) i gorgs profunds que de ser buidats presentarien una forma de bolet invertit, amb més amplada a la part inferior que a la superior. Sobre les goles hi ha el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual i uns metres més al nord hi ha uns forats circulars picats a la roca a banda i banda, de la mateixa tipologia que a les rescloses. | 08225-42 | Sector sud-oest del terme municipal | Les goles de Fumanya és un dels punts màgics de Sant Martí d'Albars, ja que hi ha diverses llegendes que hi estan relacionades. Una de les llegendes narra com un euguer de la masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, s'havia submergit a les goles de Fumanya, trobant-hi un forat sota l'aigua. Després de seguir-lo arribava, per sota terra, fins un tros lluny de les goles i de la riera, suposadament sota la masia de Fumanya. Una altra llegenda relacionada amb les goles, és la que explica la formació rocosa coneguda com 'la ramada encantada', situada entre els termes municipals de Perafita i Lluçà. En aquesta llegenda s'explica com una noia es banyava nua, suposadament a les goles de Fumanya, amb un pastor, provocant l'ira del pare de la noia, que ja l'havia promès amb un altre pretendent. La maledicció que rebé la noia va ser quedar-se dins les goles de Fumanya amb el pastor eternament mentre les ovelles del ramat del pastor quedaven convertides en pedra, originant la formació rocosa que s'observa des de molts punts de Sant Martí d'Albars. | 42.0298700,2.0542000 | 421707 | 4653525 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, les goles de Fumanya no s'assequen mai, ni en períodes de grans secades. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62310 | Resclosa - canal del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-canal-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Tant la resclosa com el canal no s'utilitzen i el deteriorament ha estat progressiu. | La resclosa i el canal del molí de les Vinyes es troben a tocar de la riera Lluçanès, a uns metres al nord-oest del molí. La resclosa es trobava bastida sobre roca natural i conserva un seguit de forats quadrats i circulars excavats a la pedra formant línies rectes, entre les quals s'hi encaixaven els taulons que tancaven la riera. També es poden percebre les rases rectes picades a la roca que ajudaven a ajustar les fustes per la part inferior. De la multitud de forats n'hi ha catorze que encara conserven la post de fusta amb una alçada que varia entre els 10 centímetres i un metre. La resclosa dirigia l'aigua de la riera cap a l'arrencada del canal d'uns dos metres d'amplada, construït amb murs de grans carreus i entrada coronada amb pedra en forma de túnel. El canal portava l'aigua a la bassa del molí al llarg d'uns 150 metres i conserva parcialment el mur al llarg d'uns metres. Uns metres al sud, i més a prop del molí de les Vinyes, es poden observar dues zones més plenes de forats tipus resclosa, picats sobre grans planells rocosos, que no conserven la post de fusta. | 08225-29 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta resclosa correspon a la última resclosa que estigué en funcionament proporcionant aigua al molí de les Vinyes. Uns metres al sud es poden observar les cavitats de posts de fusta corresponents a rescloses que degué utilitzar el molí en temps més antics. El molí deixà de funcionar als anys 50 del segle XX i, per tant, la resclosa també va perdre el seu ús en aquest moment. | 42.0542400,2.0543300 | 421748 | 4656231 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62317 | Pous de glans de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glans-de-fumanya | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Els pous es van dinamitar per evitar que el bestiar hi pogués caure quan eren plens d'aigua. Les restes es troben parcialment colgades de terra i vegetació. | Els pous de glans o tines de Fumanya estan situats uns 100 metres al sud-oest de la masia que els dóna nom, al peu de la pista forestal que uneix les masies de Fumanya amb el molí de Fumanya. Es tracta de tres pous de glans, un de petites dimensions i dos de grans dimensions que van ser dinamitats per evitar que el bestiar hi caigués quan eren plens d'aigua. Actualment es conserven dues terceres parts del pou de menors dimensions, que amida uns 1'60 metres de diàmetre, i parts dels altres dos pous, que eren de dimensions semblants (més de 3 metres de diàmetre). L'interior dels pous està parcialment colgat de terra amb abundant vegetació, que ha crescut a l'interior, ja que és un punt on hi queda l'aigua embassada. | 08225-36 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0270000,2.0549600 | 421767 | 4653206 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, al fons de les tines podrien haver-hi projectils, recollits dels voltants i dipositats per un avantpassat del propietari actual després de la Guerra Civil. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62284 | Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumanya | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVII-XIX | Tot i que algunes estructures annexes es conserven en mal estat, com és el cas del femer, el conjunt està en general ben conservat amb l'estructura i la majoria d'obertures originals. | La masia de Fumanya està situada al sud-oest del nucli de Beulaigua, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un masia de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, i bastida parcialment sobre roca natural. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i en alguns panys de paret. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, fruit de l'ampliació d'un cos a la banda meridional. La façana principal, orientada a l'est, presenta al centre de la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb grans dovelles i amb dos graons semicirculars d'accés. El portal està flanquejat per dues espitlleres. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, les dues finestres centrals són amb pedra bisellada. Tres finestres presenten ampit motllurat. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és de majors dimensions i mostra una data inscrita a la llinda: 1632. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i amb ampit de pedra motllurat. Davant la façana principal un mur de pedra i diverses estructures d'ús agropecuari (pallissa i coberts) tanquen la lliça i una era enrajolada amb dues grans portalades. Segons fonts orals, la gran llinda de la portalada principal de la lliça tenia una data inscrita corresponent a finals del segle XVII. La façana nord presenta un sòcol amb filades de pedres regulars de mitjanes dimensions força erosionades. A la planta baixa hi ha tres petites obertures, destaca la central emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una a cada extrem de la façana emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra moltllurat. A la part dreta de la façana, hi ha un cos que forma part d'una ampliació a la façana oest. Presenta un portal a nivell de planta baixa que conserva un brancal de pedra treballada i una finestra al primer pis emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, parcialment tapiada. La façana oest presenta un cos de teulada d'una vessant que ocupa tot el parament. A la part central hi ha un porxo sustentat per un pilar de maó i una columna de pedra, formada per tres peces, i amb una base i capitell llisos. Sota la zona porxada s'hi obre un portal de petites dimensions adovellat. A la part dreta hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Destaca la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud presenta un nivell més, causat pel desnivell. Al nivell inferior hi ha tres portals emmarcats amb brancals i llinda de pedra treballada, i sobre els portals, a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues arcades geminades d'arc rebaixat emmarcades amb brancals, coronament i pilar central de pedra, el qual està decorat amb una fina motllura i una inscripció no desxifrada. Les arcades estan reformades amb maó, deixant tres finestrals a cada arcada separats per columnes de maó. A la dreta de les arcades hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Les golfes presenten una part del parament reformat amb maó i una gran arcada central emmarcada amb brancals de pedra i coronada amb arc de maó a plec de llibre que descansa sobre una imposta de fina motllura. A la dreta destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part esquerra de la façana correspon al cos adossat a la façana oest. Presenta tres obertures en sentit vertical, i destaca la superior, una antiga finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en balcó. A la part del davant de la façana sud hi ha un femer cobert amb volta de canó. | 08225-3 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de Fumanya, esmentada també com a Fuymana, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en què apareix Fumanya a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. El monestir de Lluçà tenia a Sant Martí d'Albars una batllia de sac, de la qual en depenien els masos del Prat, el Parer, l'Amató, Albars i Fumanya. També apareix la masia documentada en el fogatge de 1553 en la parròquia de Sant Martí d'Albars. | 42.0277700,2.0557200 | 421831 | 4653291 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62284-foto-08225-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Algunes estructures agropecuàries de la masia (la pallissa i els coberts) presenten pilars amb maons de grans dimensions fets a la teuleria de Fumanya. Altres pilars són de pedra bisellada i s'hi pot observar, en alguns, una decoració geomètrica al capdamunt. Segons l'IPA hi ha una llinda amb la data de 1700 que no s'ha localitzat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62308 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | Vegetació i bardisses al voltant de la façana nord-oest, i parets amb arrebossat escrostonat. També presenta les restes d'una balconada de fusta. | El molí de les Vinyes es troba situat al sud-oest de la masia de les Vinyes, prop del límit nord occidental del terme municipal i a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per el molí de les Vinyes i el rabadà del molí de les Vinyes situat a uns metres al sud del molí principal. El molí de les Vinyes, de mitjanes dimensions, està format per un volum principal composat per planta baixa i un pis, i construït amb parets de maçoneria de pedra amb arrebossat i emblanquinat a dues de les façanes. Presenta carreus treballats a les cantonades i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per una gran portalada emmarcada amb brancals i gran llinda de pedra bisellada amb la data inscrita de 1780 amb una creu dins un cercle intercalada. A l'esquerra hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, sota l'ample ràfec que sobresurt de la teulada hi ha una porta, emmarcada amb pedra bisellada, que donava accés a una antiga balconada de fusta que conserva, actualment, sols les bigues o suports de la base. A la dreta, i situada sobre el portal de la planta baixa, hi ha un finestral emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, parcialment tapiat amb maó i reconvertit en una petita finestra. A la part esquerra de la façana, arran de terra es conserva el carcabà, de volta de canó i coronament emmarcat amb pedres treballades a mode de dovelles. El rec que forma la sortida del carcabà i que continua en direcció sud es traspassa a través d'una passarel·la de fusta, que es conserva en mal estat. A la cantonada est hi ha, parcialment soterrada al terra, una mola d'escairar. La façana sud-oest presenta tres obertures, destaca la finestra del primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat amb un petit arc de descàrrega de maó. A la planta baixa hi trobem una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada. Al davant d'aquesta façana en surt una escala amb graons excavats a la pedra que dona accés al damunt d'una gran roca natural. La façana nord-oest, amb molta vegetació i humida, es troba pràcticament adossada a l'estructura de l'antiga bassa del molí. Aquesta presenta grans carreus de pedra treballats disposats en filades regulars a la zona on més bé es conserven els murs de la bassa. La façana nord-est presenta un petit cos adossat a l'extrem dret amb teulada d'una vessant. Aquest cos presenta una gran obertura amb arc rebaixat i interior de volta de canó. A la part exterior es conserven unes frontisses de ferro, la qual cosa suposa que es trobava tancat amb una porta. La resta de la façana presenta dues obertures, una petita finestra a nivell de planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i amb un estripagats de ferro forjat, i una finestra, reconvertida en balcó al primer pis, emmarcada parcialment amb pedra bisellada. A uns metres al nord-oest del molí, a tocar de la riera Lluçanès, hi ha les restes de la resclosa del molí i del canal que conduïa l'aigua a la bassa. | 08225-27 | Sector nord-oest del terme municipal | El molí de les Vinyes va ser edificat durant l'últim terç del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal (1780). L'any 1776, Joan Vinyes de Sant Martí d'Albars rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de les Vinyes va ser una conseqüència de l'atorgament de la concessió. Va deixar de funcionar als anys 50 (l'avi de cal Pusquies va ser l'últim moliner). Des dels anys 80 s'ha habilitat com a segona residència. | 42.0532000,2.0553700 | 421833 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62308-foto-08225-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62309 | Rabadà del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabada-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | El seu estat és de ruïna i es troba envoltat i cobert de vegetació i bardisses que impossibiliten un accés normal. | El rabadà del molí de les Vinyes es troba situat a uns metres al sud del molí de les Vinyes, just al mig del rec que surt del carcabà d'aquest i que transcorre en sentit nord-sud. Es tracta d'un edifici de petites dimensions de 3,20 metres de llargada per 3 metres d'amplada, construït amb maçoneria de pedra i obertures amb maó, del qual se'n conserven poques restes ja que tres dels quatre murs es troben mig derruïts. Els murs es conserven fins a dos metres d'alçada. El mur oest, orientat a la riera, conserva dues petites finestres, i el mur del nord conserva el carcabà al nivell inferior, emmarcat amb maó a plec de llibre i amb l'interior de volta de canó que s'obre també a l'exterior a la banda del sud, per on travessa el rec que prové del molí de les Vinyes. A sobre el carcabà es conserva una petita finestreta de maó a mode d'espitllera. Les bardisses envolten tota la zona i cobreixen l'edifici. | 08225-28 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap documentació que es refereixi al rabadà del molí de les Vinyes, s'ha de suposar que no pot ser gaire posterior a la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica a Joan Vinyes (1776) i a la construcció de l'edifici principal del molí (1780). El rabadà és un molí de petites dimensions on ha havia una senzilla maquinària. Sempre va associat a un molí principal ja que aprofitava l'aigua d'aquest per moldre, i oferia un tipus de mòlta diferent (més fi, escairat, etc) depenent del tipus de mola utilitzada. | 42.0529100,2.0555200 | 421845 | 4656082 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62329 | Font de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumanya | Tot i que es conserva el mecanisme que permetia extreure l'aigua, actualment no està en ús ja que l'aigua és canalitzada per sota terra. | La font de Fumanya està situada al capdamunt d'un prat totalment cobert per desenes de pollancres, uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom i al sud-oest del nucli de Beulaigua. S'accedeix a la font a través del camí forestal que comunica la carretera BV-4342 amb las masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, passant pel pont de les goles de Fumanya i per la masia de Fumanya. Seguint aquesta pista s'arriba a la font, situada pocs metres abans de la masia, a l'altre costat del punt on es conserva un tram de camí empedrat. La font està formada per un petit mur de pedra, davant del qual hi ha una estructura cúbica de maó, a la que està subjectada l'estructura de ferro, que, a través d'un agafador, permetia extreure l'aigua. Al costat hi ha una altra estructura de maó, de menor alçada, tapada amb una porta quadrada de fusta. L'entorn de la font és ocupat pel prat amb pollancres, entre els que discorren diversos recs que arriben en aquest punt des de diferents direccions, el més important dels quals és el que prové de Beulaigua. | 08225-48 | Sector sud-oest del terme municipal | La font de Fumanya abastava d'aigua els habitants de la masia que li dóna nom, situada pocs metres al nord-est de la masia. | 42.0282800,2.0572400 | 421957 | 4653346 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62322 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes-1 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès, tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té força menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Lluçanès separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Lluçà en la meitat nord i creua el terme en la meitat sud, fins abandonar-lo al sud-oest de la Coromina. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Lluçanès passa pel molí de les Vinyes i el molí de Fumanya, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars o quadrats on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que formen les goles de Fumanya i d'altres artificials, com la resclosa de formigó del molí de Fumanya, i és travessada per diverses passeres, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas per sobre l'aigua de la riera, entre els que es compten la passera de Serrarols i la de la Coromina. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troba el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual. La riera Lluçanès també forma diversos espais d'interès paisatgístic com les goles de Fumanya o l'entorn del molí de les Vinyes, dos espais on l'erosió ha donat formes capritxoses a les grans roques per entre les que transcorre la riera. | 08225-41 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.0366500,2.0574300 | 421983 | 4654275 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62294 | Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura original, la masia ha sofert diverses reformes i presenta acumulació de brutícia en algunes parts. | Serrarols està situada en un punt elevat a l'oest del nucli de Beulaigua, al sud del serrat Rodó i al nord-est de les Goles de Fumanya, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis, i diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen una petita lliça davant la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i envoltant la majoria d' obertures, la resta de les quals està emmarcada amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, que queda tancada dins una petita lliça, està orientada al sud-est i presenta dos portals a la planta baixa emmarcats amb brancals de pedra treballada i coronats amb arc rebaixat de maó. Entre els dos portals hi ha una finestra doble emmarcada amb monòlits de pedra treballada, el central dels quals és compartit per ambdues obertures. Al primer pis hi ha dues obertures apaïsades sota teulada a mode de porxo, sustentades per un pilar de maó. A la part dreta, on la façana fa un queixal, s'hi troben dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals, amb ampit de pedra, està tapiada. Més a la dreta, i fora de la lliça, la façana segueix formant un nivell inferior a causa del desnivell. En aquest nivell inferior s'hi ubica un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a l'esquerra. Al primer pis, que correspon al nivell de l'entrada principal, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals, arrebossada, presenta la data de 1776 inscrita a la llinda. La façana nord-est presenta al nivell inferior una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra de nova obertura i un contrafort de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, reconvertida en un balcó que dóna accés a la comuna i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al pis superior s'hi obren tres finestres, la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada, la central amb maó i la de la dreta amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un portal de nova obertura i fins a 7 obertures reformades entre els que destaca la de l'extrem superior dret, emmarcada amb brancals i arc rebaixat de maó. A la dreta hi ha annexat un cobert de pedra amb obertures i cantonades emmarcades amb maó i un gran portal, emmarcat amb brancals de maó i arc rebaixat de maó pla. La façana sud-oest queda dominada pel cobert adossat en tota la seva part inferior. En la part superior, on s'observa el mur de càrrega del volum principal, no hi ha obertures. Davant la façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari que combinen pedra i maó i que tanquen una lliça davant la façana. La porta de la lliça, reformada recentment, conserva els brancals de pedra treballada i una llinda de fusta. | 08225-13 | Sector oest del terme municipal | La masia de Serrarols apareix documentada a través d'un dels canonges que varen professar al monestir de Lluçà, la majoria dels quals eren fills de masos del veïnatge. Aquest és el cas de Pere de Serrarols que entrà al monestir com a escolà l'any 1314 i en sortí com a canonge l'any 1394. També es troba documentada en un capbreu de béns del priorat de Lluçà de l'any 1434, on apareix Serrarols formant part de la batllia de Sant Martí d'Albars. Torna a aparèixer documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la masia de Serrarols. | 42.0322300,2.0601000 | 422199 | 4653782 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62294-foto-08225-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | El topònim Serrarols també apareix en algunes ocasions com a Cererols o Serarols. Tot i que el topònim històric és Serrarols, actualment els veïns del poble no solen pronunciar la doble r. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62324 | Font de les Escaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escaredes | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font, ja que ha cobert, en part, les escales que hi descendeixen. | La font de les Escaredes està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli de la Blava, uns centenars de metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en una zona de granges al nord de la Serra, a tocar de la Blava. La pista descendeix entre uns camps fins arribar a un punt on creua el rec de les Escaredes, on s'ha de deixar la pista i seguir un corriol que avança paral·lel al rec. Seguint el rec pel marge sud (el rec de les Escaredes té un recorregut oest - est ) s'arriba fins la font, situada al cantó contrari. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de maó arrebossat, actualment sense tapar, situat a recer d'una pedra de grans dimensions del que en sobresurt el brollador metàl·lic. Actualment però, el brollador està inutilitzat ja que un tub desvia l'aigua. La font es troba pràcticament dins del rec en una zona on aquest transcorre entre pedres de grans dimensions. En algunes d'aquestes pedres s'ha picat unes escales que permeten baixar fins al rec, ja que el corriol passa elevat. | 08225-43 | Sector oest del terme municipal | 42.0444300,2.0612400 | 422308 | 4655136 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006, la font de les Escaredes presentava un índex de nitrats de 64'00, 147'70, 112'90 i 161'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62315 | Pou de glans de Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-serrarols | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | El pou està totalment colgat de terra i només s'observa un tram inferior als 30 centímetres de la paret interior. | El pou de glans o tina de Serrarols està situat en una esplanada rocosa al nord-est de la masia que li dóna nom i al nord-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'un pou de glans de mitjanes dimensions que amida uns 2'65 metres de diàmetre. Actualment només s'observa un tram superior de la paret, ja que el pou es va omplir per evitar que el bestiar hi pogués caure. La part visible constitueix la meitat de la circumferència del pou i s'hi observa un tram de mur picat a la roca de pocs centímetres. A la part oposada, actualment totalment enterrada, hi havia, segons fonts orals, una entrada amb uns graons per a descendir dins del pou. | 08225-34 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0332100,2.0618400 | 422344 | 4653889 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62370 | Bosquet de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-fumanya | El bosc, o bosquet, de Fumanya, també conegut com el pla de les Carboneres és un alzinar travessat per la carretera BV-4342, al sector sud del terme municipal. Antigament, com un dels seus topònims indica, era un bosc en el que es produïa carbó, fet que suposava la explotació, normalment abusiva, de la massa forestal. Per aquesta raó, el bosc de Fumanya no compta amb alzines de grans dimensions, sinó que està format per multitud d'alzines de mitjanes dimensions, que, per la seva espessor, creen un ambient fresc on no hi passa pràcticament la llum del sol, de manera que el sotabosc és molt pobre. | 08225-89 | Sector sud del terme municipal | Pel mig del bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres, hi transcorria el camí ramader i el camí ral de França. Era un lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats. Pel topònim es pot deduir que al bosc s'hi produïa carbó a través de les carboneres, que eren unes piles de fusta tapades amb llenya verda, herba i terra, que hom encenia des de l'interior perquè esdevingués carbó vegetal per carbonització de la llenya. El carbó i la cendra que s'obtenien eren comercialitzats a la Plana de Vic, i es tronsportaven en sacs que carregaven mules i matxos. | 42.0227700,2.0628900 | 422418 | 4652729 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62370-foto-08225-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es poden observar alguns trams de l'antic traçat del camí ramader i unes fites de pedra que limitaven el camí construïdes modernament. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62314 | Pou de glans de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Estructura del mur de pedra parcialment derruïda. El pou es troba tapat amb enderrocs i brutícia a l'interior. | El pou de glans o tina de les Vinyes es troba situat a uns 30 metres al sud de l'estructura agropecuària de pedra de la masia de les Vinyes. És un pou circular de 2,40 metres de diàmetre excavat a la roca, on encara s'hi observen les traces picades a la pedra. El perímetre del pou estava bastit amb un mur de pedra de mig metre de gruix del qual avui en dia només se'n conserva una part de fins a un metre d'alçada, presentant dos grans esvorancs a banda i banda. Al pou s'hi accedia per un entrant a la banda est de poc més de mig metre d'amplada i un metre i trenta centímetres de fondària. A l'entrada s'hi conserva una frontissa de ferro, denotant que l'accés es trobava habitualment tancat per una porta. | 08225-33 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0575100,2.0645400 | 422597 | 4656585 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62314-foto-08225-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62299 | Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulaigua | XIX | Tot i que algunes cases s'han ampliat, renovat, o modificat, la majoria conserven l'estructura original. | El nucli o carrer de Beulaigua està situat al nord-oest de l'església de Sant Martí d'Albars, a l'est de Serrarols i al peu dels antics camí ral i camí ramader que creuen el terme de sud a nord. Es tracta d'un carrer ample, recte, ascendent i no excessivament llarg. Té un recorregut sud-nord amb edificacions a ambdós costats. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan ubicades al costat est, quedant el costat oest ocupat per diverses estructures de caràcter agropecuari, la majoria construïdes amb totxana vista. Les cases tenen els murs de càrrega de pedra arrebossats, exceptuant alguna casa moderna construïda amb totxana vista. La majoria presenten una estructura de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La primera casa que es troba al costat est és cal Fadrí, una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment ocupa dos habitatges, l'antic cal Fadrí i cal Joan. Conserva a la planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda i el de l'esquerra amb la data incompleta de '18 - -', junt amb un motiu circular religiós a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues dels extrems també amb ampit motllurat. A les golfes hi ha dues obertures emmarcades amb pedra treballada i una de nova construcció. A la seva esquerra hi ha cal Dot, una casa amb la façana arrebossada de blanc que conserva quatre finestres, al primer pis i a les golfes, emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que una s'ha reconvertit en balcó. També conserva la llinda de la porta principal, amb inscripció i data actualment il·legibles. Al seu costat hi ha ca la Gràcia i cal Tomassa, dues cases amb les façanes també arrebossades de blanc que conserven a la planta baixa les dues llindes dels dos portals d'accés. En el de l'esquerra es pot llegir 'FRANCISCO 1864 MAS', junt amb una creu intercalada en la data. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta reconvertida en balcó, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, situades just a sobre de les finestres del primer pis de manera que la llinda d'unes és l'ampit de les altres. Més a l'esquerra hi ha cal Ton, una casa amb la façana arrebossada de color vermellós que conserva la llinda de la porta principal, amb la data de 1807 amb una creu intercalada, i dues finestres al primer pis, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra bisellada i ampit motllurat. A partir d'aquest punt hi ha diverses cases de construcció recent fins al final del carrer, anomenades cal Lluís, cal Patxatxa, cal Pastisser, cal Fumanya i cal Maurici, a uns metres del qual hi ha cal Ferrer de Beulaigua, descrita en una fitxa individual. Al costat oest, a més d'una casa moderna, s'hi ubiquen diverses granges i coberts de nova construcció que formen petits carrerons en sentit est - oest. | 08225-18 | Sector central del terme municipal | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral de França i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar, on també hi havia una pleta o returada els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. L'origen del topònim Beulaigua és, doncs, essencialment ramader, com també el fet que una de les cases sigui coneguda com cal Ferrer, ja que el pas dels ramats i dels traginers oferia feina als ferrers que s'emplaçaven al llarg del camí ramader i del camí ral. Una altre fet que demostra que el naixement de Beulaigua va lligat al pas del camí ramader i del camí ral és que la casa més antiga, cal Fadrí, situada a l'entrada del poble, va ser durant dècades seu d'un hostal. El nucli de Beulaigua és, doncs, una agrupació que va néixer i créixer als peus del camí ramader i del camí ral a principis del segle XIX tal com ho indiquen les llindes dels portals d'accés a les cases, totes datades als primers anys del segle XIX, exceptuant-ne una de 1864. | 42.0304900,2.0651600 | 422615 | 4653584 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62299-foto-08225-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Persones grans del carrer de Beulaigua recorden que les cases que formen el carrer havien de pagar, antigament, censals a cal Ferrer, suposadament una de les cases més antigues de la zona de Beulaigua. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62367 | Cal Fadrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fadri | XIX | Es conserva l'estructura i les obertures originals de l'edifici. | Cal Fadrí és un antic hostal, actualment habitatge, situat a l'entrada del nucli de Beulaigua. És la primera casa que es troba entrant a Beulaigua, ja que està ubicada a l'extrem sud-est del nucli. Es tracta d'una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment s'ha unit amb l'habitatge adossat a la seva esquerra, cal Joan. És un edifici de tipologia urbana, de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada, com a la resta del carrer de Beulaigua, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La part que correspon a l'antic hostal, que aproximadament és la meitat dreta de la façana actual, presenta una composició pràcticament simètrica amb dos obertures per planta exceptuant la planta baixa, ocupada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, on hi ha la data de 1800 amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat i a les golfes s'hi observen dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada. | 08225-86 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar. Deixant de banda cal Ferrer de Beulaigua, més antiga i situada al nord de l'actual nucli, cal Fadrí va ser la primera casa construïda al carrer de Beulaigua, tal com ho indica la seva situació, a l'entrada del nucli, i la data que té inscrita a la llinda del portal principal, la més antiga de les que es conserven a Beulaigua. D'aquesta manera, podríem considerar que el nucli de Beulaigua neix amb l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, un hostal que s'emplaçava als peus del camí ramader i ral per a donar aixopluc als traginers i pastors que hi transcorrien. A partir de l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, amb el constant pas de traginers i ramats transhumants que tenien una returada a uns metres de cal Fadrí, van anar sorgint, al llarg del segle XIX, les diferents cases que actualment encara formen el nucli o carrer de Beulaigua. | 42.0300700,2.0651700 | 422616 | 4653538 | 1800 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62304 | Cal Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mercader | XIX | Edifici parcialment derruït | Cal Mercader es troba situada al nord-oest de Cal Pusquies i a l'oest de la masia de Torrents, a 400 metres a ponent de la carretera principal que travessa el terme municipal. Edifici de petites dimensions bastit parcialment sobre una zona rocosa, en un desnivell del terreny. Presenta els murs de càrrega amb maçoneria de pedra irregular i reformes amb maó que es conserven a diferent altura, entre 1 i 3 metres, el de major altura i més ben conservat es troba a la part nord-oest on basteix el desnivell més accentuat de l'edifici. Actualment sense coberta, la teulada era de dues vessants. La façana sud-est presenta un accés principal emmarcat amb maó i just a la seva dreta hi destaca una de les poques finestres conservades, emmarcada amb monòlits de pedra. A la part esquerra de la façana hi ha una estructura agropecuària també en estat de ruïna. A la resta de les façanes, força malmeses, hi ha diverses obertures sense interès. | 08225-23 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada ni presentar llindes datades, es pot considerar cal Mercader, per la tipologia constructiva, com un edifici bastit entre el segle XIX i XX. | 42.0542600,2.0648700 | 422620 | 4656224 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62304-foto-08225-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62289 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-1 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | Es conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Les Vinyes forma un conjunt arquitectònic composat per la masia de les Vinyes, la pallissa i la masia de les Vinyes Xiques. El conjunt està situat al nord-oest del nucli de la Blava prop del límit del terme municipal. La masia de les Vinyes és un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa, un pis i golfes, i bastit amb maçoneria de pedra irregular amb carreus de pedra treballada a les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, es troba tancada per dues grans estructures agropecuàries adossades a cada extrem formant un estret passadís d'accés, tipus lliça, que tanca amb un portal principal emmarcat amb brancals de pedra i gran llinda de fusta. A la façana hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la inscripció '17 IHS 54' i una creu de caravaca sobre la 'H', i una abreviació a la part inferior formada per dues lletres 'VA'. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de forma triangular format per dues lloses de pedra. A la dreta del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits. Al primer pis hi ha dues finestres, destaca la de sobre el portal emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat desgastat. A la llinda hi ha la data 'MDCCLIV'. A les golfes i al nivell de sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. La façana sud presenta un cos adossat perpendicularment que s'allarga a la façana est corresponent a una estructura d'ús agropecuàri, i que mostra un portal d'arc rebaixat coronat amb maó. La resta de la façana presenta una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres obertures: un balcó i dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures que el primer pis, hi ha tres petites finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana oest presenta a la plana baixa una finestra coronada amb maó pla. Al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta amb pedra bisellada i la de l'esquerra protegida per una reixa de ferro forjat. A les golfes i a sota teulada hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits. Uns metres endavant hi ha les corts construïdes amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana nord forma un queixal a causa d'un cos que sobresurt. A la banda oest d'aquest queixal hi ha dues finestres, una a la planta baixa protegida amb reixa de ferro i una al primer pis emmarcades amb monòlits treballats. A la banda nord del cos hi ha quatre finestres: una a la planta baixa emmarcada amb monòlits treballats i protegida per un estripagats de ferro forjat; dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, i la data de '1718' inscrita a la llinda; i una finestra a les golfes emmarcada amb monòlits bisellats i ampit motllurat. Es perllonga la façana cap a llevant sobresortint de la façana est amb una estructura d'ús agropecuàri on hi destaquen dues finestres amb ampit rodó de pedra. A la part oriental de la masia hi ha la pallissa, de dos pisos, construïda amb maçoneria de pedra i un pilar central d'obra, que tanca l'era de roca natural i la masia de les Vinyes Xiques. Aquesta és una casa de mitjanes dimensions construïda amb maçoneria de pedra i reformes de maó. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, i una distribució força simètrica de les obertures les quals estan majoritàriament emmarcades amb maó. A la façana principal, orientada al sud, hi ha un gran portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció 'Ano 1863'. Les sis finestres de la façana estan emmarcades amb maó. A les golfes hi ha un porxo, amb barana de fusta, que ocupa la part central i orienta. | 08225-8 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de les Vinyes es troba documentada l'any 1052, quan un tal Fruia dóna a Ripoll el mas de les Vinyes, situat dins la 'vil·la d'Orriols'. Les Vinyes, per tant, pertanyia al monestir de Ripoll, principal senyoria alodial de l'actual terme de Sant Martí d'Albars. També surt documentada com 'lo mas Vinyes' en el fogatge de 1553 a la parròquia de Sant Martí d'Albars. La seva evolució al llarg del segle XVIII, amb reformes i remodelacions, es reflecteix en les dates que apareixen inscrites a les llindes d'algunes obertures com la de 1718 en una finestra i la de 1754 en el portal principal. | 42.0579800,2.0650800 | 422642 | 4656637 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62289-foto-08225-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A uns metres al sud-oest de la masia hi ha un pou de glans i uns metres al nord de les Vinyes xiques una estructura que no s'ha identificat el seu ús amb murs de pedra i porta principal amb brancals de pedra treballada parcialment derruïda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62316 | Pou de glans de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-la-serra | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | S'ha netejat recentment. | El pou de glans o tina es troba situat a uns 130 metres a l'oest de les granges que hi ha sobre la casa de la Serra. És un pou circular excavat a la roca natural, situat a l'extrem d'un planell rocós de lleuger pendent. El pou, que ha estat recentment buidat i netejat, presenta un diàmetre de 198 centímetres, i una profunditat que varia, a causa del desnivell en què està excavat el pou, entre els 190 centímetres al punt més profund i 115 centímetres al punt de menys profunditat. Al fons del pou hi ha un forat lateral que es taponava amb una boixa quan el pou estava ple d'aigua i glans, i que permetia buidar-lo d'aigua i netejar-lo quan ja no feia servei. | 08225-35 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0454600,2.0655900 | 422669 | 4655246 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62336 | Cal Ferrer de Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-beulaigua | XVIII | Tot i algunes ampliacions en la part est, l'edifici conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | Cal Ferrer de Beulaigua és l'última casa situada al nord del nucli de Beulaigua al costat del camí ral de França i el camí ramader que creua el terme municipal de nord a sud, i prop del tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular i amb carreus a les cantonades, una d'elles integrada al mur a causa d'una ampliació a la banda oriental. La façana principal orientada al sud-oest, presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal a la dreta, de menors dimensions, emmarcat amb pedra treballada reconvertit en finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra reconvertida amb balcó. A les golfes, situada sobre el balcó, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part de la dreta hi ha un cos annexat de teulada a una vessant a nivell inferior que presenta una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta nivell de primer pis i golfes. A la part baixa s'hi observa una antiga obertura amb arcada, tapiada amb grans carreus, amb un desaigua de pedra a la part inferior. La façana nord-est hi ha un pou circular construït amb pedra i d'1,70 metres d'alçada. Presenta nivell de primer pis i golfes, amb una obertura per planta. Al nivell de primer pis hi ha un estret portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la part de l'esquerra, que pertany al cos adossat a la banda oriental, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est pertany al cos adossat i presenta un queixal. A la part esquerra de la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, i a la part dreta, endinsant-se en el queixal hi ha un porxo al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals bisellats a la planta baixa. | 08225-55 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | Cal Ferrer de Beulaigua va ser suposadament la primera casa a bastir-se al costat del camí ramader i camí ral de França a la zona on avui en dia hi ha el carrer de Beulaigua. El nom de la casa clarament ens indica l'ofici que s'hi desenvolupava i per tant podem suposar que era una de les cases que ferraven els animals dels traginers al llarg del camí ral que es dirigia a França. Algunes persones grans del nucli recorden que les cases de Beulaigua havien de pagar censos a cal Ferrer. Tot i no tenir cap data de referència es pot considerar cal Ferrer com una casa del segle XVIII. | 42.0315300,2.0659500 | 422682 | 4653699 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa, a uns 70 metres al nord-est, es troba el tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62326 | Font de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-carboneres | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba ben condicionada ja que es va netejar el seu entorn fa pocs anys. | La font de les Carboneres està situada a l'extrem sud del terme municipal, pocs metres al nord-oest de la riera Gavarresa en el pas d'aquesta per sota la carretera BP-4653, al peu del bosc de les Carboneres. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia al costat del Pont de la Gavarresa i segueix en direcció nord-oest travessant la riera Gavarresa. Un cop travessada la riera, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista transcorre paral·lela a un rec. Des d'aquest punt, i seguint el rec a peu, s'arriba a la font, situada al marge d'un prat amb alguns pollancres, en un racó ombrívol dominat per boixos i arços. Es tracta d'una font de bassa excavada a la roca, formada per un gran forat de forma rectangular a la part inferior del qual s'hi forma una petita bassa, que s'omple constantment gràcies a l'aigua que es filtra per l'extrem dret del fons de la roca que envolta la bassa. Actualment la bassa té poca profunditat ja que s'hi han acumulat sediments, però segons fonts orals, antigament el forat era força més fons formant una pica i quedava tancat per una porta, actualment inexistent, que evitava l'accés al bestiar. Uns metres més avall del rec hi ha una altra font, que forma un petit gorg al mateix rec que neix a la font de les Carboneres. Actualment l'accés és dificultós. | 08225-45 | Sector sud del terme municipal | La font de les Carboneres va ser una font molt utilitzada pels veïns de Santa Creu, que hi anaven a través d'un camí de bosc que els permetia arribar-hi en uns deu minuts. No només hi anaven a buscar aigua amb càntirs, ja que era una font que mai s'assecava, sinó que també hi anaven a berenar i a rentar la roba, a la font que es troba uns metres més avall, quan la riera Lluçanès baixava tèrbola. El topònim de la font fa referència a un passat no tan llunyà en què l'explotació dels boscos d'alzines i roures de Sant Martí d'Albars proveïa de cendra la ciutat de Vic. | 42.0147800,2.0665800 | 422714 | 4651839 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de les Carboneres presentava un índex de nitrats de 93'40 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62342 | Camí ral de Vic a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-berga | ORDEIG, R., Villae, viae i stratae d'Osona. Testimonis de l'antiguitat a l'època medieval, dins Ausa 10/102-104, 1982 TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Es troben algunes pedres descalçades i enmig hi ha crescut algun arbust i herbes. Tot i això el tram de camí es troba força ben conservat. | El tram de camí ral empedrat es troba situat al nord-est del nucli de Beulaigua, a uns 60 metres a l'est del camí ral de França i el camí ramader en el punt on aquest fa un revolt vorejant el serrat del còdols. Presenta una direcció est-oest, d'uns 20 metres de longitud i una amplada que oscil·la entre els 2'70 i de 2,30 metres. El tram de camí es basteix salvant un desnivell del terreny de 3 metres i està format per pedres de mitjanes dimensions disposades de forma irregular amb la part superior graonada picada a la roca natural. A cada banda del camí el ressegueixen unes pedres formant una baixa barana, algunes d'elles descalçades del seu lloc original, que delimitaven el camí i evitaven caure daltabaix del mur de contenció. Aquest mur, construït amb maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, té una alçada de fins a 1,60 metres en la seva banda meridional. Segueix el camí en direcció est cap a Sant Martí d'Albars, sense estar empedrat i es perd enmig d'una escorxada del terreny que ha provocat l'aigua de la pluja. Els estudis per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, han portat a localitzar una pedrera i una farga amb materials ibèrics i romans en superfície i restes de treball de ferro, prop del camí. En direcció oest, les traces de camí es perden sobre el planell rocós cobert per vegetació al qual s'arriba un cop salvat el desnivell. La mateixa empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica apunta la idea de la bifurcació del camí en aquest punt. Una branca continuaria seguint el camí ramader i el camí ral en direcció a la Blava i una altra continuaria passant per darrere el nucli de Beulaigua en direcció a la masia de Fumanya, creuaria la Gavarresa i continuaria en direcció a Santa Maria de Lluçà. És precisament prop de la masia de Fumanya, a uns 70 metres d'aquesta, prop de la font de Fumanya, que es troba un altre tram de camí ral empedrat. És un tram d'uns14 metres de camí amb una amplada mitjana d'uns 3 metres, construït amb pedres de mitjanes dimensions, entre les quals hi ha crescut herba i bardissa.. Presenta un mur de pedra d'un metre d'alçada i 45 metres de llargada que ressegueix la banda sud. Sembla que aquest tram seguia en direcció a Beulaigua, ja que davant de la font de Fumanya continua un camí actualment arranjat que, segons fonts orals, antigament era empedrat. Encara s'hi poden observar algunes restes. | 08225-61 | Sector central del terme municipal. Nucli de Beulaigua | El tram de camí ral empedrat formava part del camí ral que anava de Vic a Berga passant pel nucli de Sant Martí d'Albars i que continuava en direcció a Lluçà. En un document que fa referència al Priorat de Lluçà que data de l'any 971, s'esmenta una via que comunica Santa Maria de Lluçà i Sant Martí d'Albars (ORDEIG:1982), i que hom podria relacionar amb el tram que es troba empedrat, ja que la direcció del camí uneix aquests dos punts. També s'ha apuntat, per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, la possibilitat d'identificar el camí amb l'antic traçat de l'strata Cardonensis. El què sí està corroborat és el fet que a principis del segle XX aquest tram de camí es continuava utilitzant com a camí ral per la gent de Lluçà que anava a peu a Vic. Era conegut com a camí de la Cendra pel transport, amb matxos, rucs o mules, de sacs de cendra pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic, que compraven la cendra d'alzines i roures que feien els carboners de Sant Martí i Lluçà (TORRES:2003). | 42.0318600,2.0670400 | 422773 | 4653735 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Era conegut també com a camí de la Cendra, ja que hi passaven carregaments de matxos, rucs i mules amb sacs plens de cendra (extreta de les carboneres de Lluçà i Sant Martí d'Albars) pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62341 | Camí ral de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-franca-0 | AADD, Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | En alguns punts el camí ha estat modificat, ja sigui per la construcció de la carretera BV-4342 o per altres modificacions puntuals. | El camí ral de França travessa el terme municipal de Sant Martí d'Albars de sud a nord per la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa. Fins a la meitat del terme segueix el mateix traçat que el camí ramader. Prové de Santa Creu de Joglars, entra al terme a l'altura de cal Solanic i segueix la carretera asfaltada passant pel bosquet de Fumanya i travessant el carrer de Beulaigua. Continua al nord vorejant, per llevant, el serrat dels còdols i segueix pel serrat dels esmorriadors fins a arribar a la masia de la Caseta. Un cop s'ha passat la masia, el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava i el camí ral de França continua per la banda occidental de la carretera BV-4342. Passa prop de cal Pericó, la Serra i segueix en direcció nord vorejant per l'est del serrat de la Por i el serrat de les Balmetes fins arribar a cal Pusquies. Des d'allí es continua en direcció a cal Met i s'enfila al serrat de Vila, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al de Lluçà en direcció a Santa Eulàlia de Puigoriol. És precisament en aquest desnivell que puja fins al serrat de Vila que es localitzen dos petits trams de camí empedrat, força fets malbé i erosionats tant per l'escorxament de l'aigua de la pluja com pel moviment de terra que es va fer a l'hora de col·locar un pal d'electricitat. | 08225-60 | Sector central del terme municipal | El camí de França era un camí de gran recorregut que enllaçava la zona de muntanya (els Pirineus) amb Barcelona, i travessava el Lluçanès. Es troba moltes vegades que el camí ral de França, que constituïa una important via de comunicació durant l'edat Mitjana, coincideix amb el principal camí ramader que creua el Lluçanès; aquest seria el cas de Sant Martí d'Albars, que fins a la meitat del terme municipal els dos camins coincideixen en traçat. Pel camí ral hi transcorrien traginers, mercaders i conductors de carros i tartanes que solien passar prop de les poblacions per tal satisfer els menesters que comporta la vida transhumant. Així mateix, al llarg dels camins naixeren diversos hostals que donaven resposta a aquestes necessitats i s'instal·laren gent d'oficis vinculats a l'activitat dels comerciants i traginers, com els ferrers que els ferraven els animals. En el cas del tram del camí de França que discorre per terme municipal de Sant Martí d'Albars, s'hi trobaven dues antigues ferreries, cal Ferrer de Beulaigua i cal Ferrer de la Blava, de gran renom a la zona, i també un antic hostal, cal Fadrí, situat a l'entrada del carrer de Beulaigua. | 42.0452700,2.0678400 | 422855 | 4655223 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el passat es van detectar annexions il·legals del camí a l'altura de cal Met i caldria controlar que no s'hi posin obstacles. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62325 | Font de l'Esqueixada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesqueixada | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font. | La font de l'Esqueixada, també coneguda com a font dels Plans, està situada en una zona de camps al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars, uns 200 metres al sud de cal Benet. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4342 amb les cases de cal Benet i cal Blanch, a més de diverses granges i el nucli de Sant Martí d'Albars. Al passar entre uns camps, s'ha de deixar la pista i seguir paral·lel al rec que avança entre camps resseguit de petits pollancres. A uns metres de la pista, en un racó on s'observa una vegetació espessa i dos petits roures, es troba la font. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de formigó, recobert en la majoria del seu mur exterior per molsa, situat sota una pedra de grans dimensions que forma una petita balma a tocar del rec. La font es troba pràcticament dins del rec, en una zona on aquest transcorre entre pedres esllavissades de grans dimensions. | 08225-44 | Sector sud del terme municipal | 42.0225800,2.0682900 | 422865 | 4652703 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62287 | Cal Pusquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pusquies | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XX | Cal Pusquies es troba situada prop de la masia de Torrents, al nord del nucli de la Blava, al peu de la carretera principal que travessa el municipi, a la banda de ponent. Es tracta d'una casa bastida parcialment sobre roca natural, de petites dimensions. Està formada per planta baixa i un pis i construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra presentant cantonades diferenciades de pedres treballades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres que el flanquegen també emmarcades amb maó. Sobre el portal hi ha una placa amb les inicials SB i l'any 1916. La mateixa disposició d'obertures es troba al primer pis, amb un balcó central i una finestra a cada costat, totes elles emmarcades amb maó. A la part esquerra de la façana s'estenen estructures agropecuàries, la quadra de les vaques i la pallissa. Al davant hi ha l'antiga era sobre roca natural. A la façana est hi predomina un pou de pedra de mitjanes dimensions annexat a la part esquerra de la façana. A la resta de la façana hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes elles emmarcades amb brancals i coronament de maó. A la façana nord hi ha un cobert adossat de nova construcció i no presenta cap obertura. A la façana oest s'hi adossen diverses estructures agropecuàries, amb teulades d'una sola vessant, que deixen entreveure sols una finestra a nivell de primer pis emmarcada amb maó. | 08225-6 | Sector nord del terme municipal | Cal Pusquies és una masia que per la seva tipologia i per l'estil dels emmarcaments de les obertures amb maó podria considerar-se del segle XIX. Tot i així, una placa de ceràmica situada sobre la porta principal té inscrit l'any 1916, situant-la a principis del segle XX. | 42.0525200,2.0683000 | 422902 | 4656027 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62287-foto-08225-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62295 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-16 | AEV, Arxius personals, 7.18. Joan Prat Reixach de Sant Martí d'Albars | XVII | Conserva l'estructura, la teulada i la majoria de murs originals, observant-se petites reformes en algunes obertures i panys de paret. | La Caseta està situada en un punt elevat sobre una plataforma de roca natural, uns metres a l'oest de la carretera BV-4342 i uns centenars de metres al sud de la Blava. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central dedicat a l'habitatge, de planta baixa i primer pis i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant del volum central, que tanquen una lliça a la part nord-oest del conjunt. El volum central, així com bona part dels adossats, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenta carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta en la seva part central un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta trobem una finestra de nova obertura i un cos que sobresurt que correspon a l'eixida de la façana sud, bastida amb maó en la meitat superior. A la part esquerra de la façana s'hi troba únicament una finestra, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i actualment tapiada. Davant d'aquesta part esquerra hi ha la lliça, delimitada per diverses estructures d'ús agropecuari al davant i als laterals, quedant situada la porta de la lliça, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta, a pocs metres a l'esquerra de la porta principal de l'habitatge. La façana sud, fruit d'una ampliació del volum central, està composada per diverses grans obertures. La part dreta, construïda totalment amb pedra, presenta una gran obertura a la planta baixa i una gran eixida sustentada per un pilar de pedra al primer pis. La part esquerra, construïda parcialment amb maó, presenta també una gran obertura a la planta baixa i una porta a nivell de primer pis, situada en un pany de paret de maó. La façana est està situada sobre la balma que forma la plataforma de roca sobre la que es troba la masia. A la part esquerra, a on sobresurt una estructura amb teulada a una vessant que correspon al galliner, la façana fa un queixal a on destaca una finestra emmarcada amb pedra treballada que dóna a l'eixida de la façana sud. A la dreta del galliner s'obre un pati posterior de la masia amb accés només des de l'interior de la casa. Aquest pati, delimitat per un mur de pedra sobre la mateixa balma, és de forma allargada i recorre la façana est. En aquesta façana hi ha diverses obertures, entre els que destaquen dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a nivell de primer pis i una porta i una finestra amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa. La façana nord queda totalment oculta darrera diverses estructures d'ús agropecuari, entre les que destaca la pallissa de pedra, situada a l'extrem nord del conjunt. | 08225-14 | Sector central del terme municipal | La Caseta apareix documentada entre els anys 1696 i 1698 com a propietat de la masia del Prat. En un document de l'hereu de la masia del Prat, Joan Prat Reixach, hi consta un llistat de masies que pagaven censos al Prat, entre les que s'inclou la Caseta. Modernament, havia estat casa de parada dels pastors i ramats transhumants que discorrien pel camí ramader. Segons fonts orals, tancaven el ramat a la lliça. | 42.0397200,2.0686100 | 422912 | 4654606 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62295-foto-08225-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62297 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-2 | IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981 | XVII | Tot i algunes reformes, sobretot a l'interior, l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'elements arquitectònics originals en bon estat. | Torrents està ubicada a en un punt elevat sobre la vall de la riera Lluçanès, prop de la carena per on passa la carretera BV-4342 i al sud del clot de Torrents. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular separat en dos habitatges diferents. La part oest de l'edifici principal és coneguda com Torrents Xic i la part est com Torrents Gros. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades i envoltant algunes obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una discontinuïtat en el parament que correspon amb la separació dels dos habitatges. En la part esquerra, que correspon a Torrents Xic, s'hi pot observar un portal emmarcat amb maó i fusta a la planta baixa; una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, a més d'una petita finestra moderna al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La part dreta de la façana correspon a Torrents Gros i conserva a la planta baixa els brancals de pedra d'un portal que s'ha reformat. Al primer pis trobem una finestra amb llinda motllurada i els brancals, reformats, de pedra treballada, i un balcó emmarcat amb pedra bisellada, tot i que només conserva el brancal dret i la llinda, amb la inscripció '16-3 ' i una creu. Sobre la llinda hi resta el coronament, d'una antiga finestra d'arc conopial. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest, que correspon únicament a Torrents Xic presenta, a nivell de planta baixa, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits treballats i al seu costat una finestra de petites dimensions emmarcada amb una única pedra. Al primer pis trobem a la dreta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres de nova obertura al centre. A l'extrem esquerre hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada que han estat tapiades i integrades al mur; a la de la dreta li manca mitja llinda i el brancal esquerre i la de l'esquerra compta amb un ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada als extrems, una amb ampit motllurat. A la façana nord també s'observa la separació entre Torrents Xic i Torrents Gros. El primer, situat a l'oest i en aquest cas a la dreta, presenta un petit eixamplament de mur a la planta baixa a mode de contrafort; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una de nova obertura al primer pis; i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la part de l'esquerra, corresponent a Torrents Gros, s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals també amb ampit motllurat, al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana est, que correspon únicament a Torrents Gros, es troba parcialment tapada per una de les estructures d'ús agropecuari que hi ha al voltant de l'edifici principal. S'hi pot observar, al primer pis, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a un balcó que comunica amb l'estructura adossada i diverses obertures a les golfes: una a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i amb un pilar interior de pedra, i dos grans obertures a la dreta tapiades amb maó i amb una obertura de nova construcció, cada una a la part inferior. L'estructura adossada a la façana est, és de planta baixa i primer pis, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra i parts de maó: La pallissa, situada uns metres més enllà, és de murs de càrrega de maçoneria de pedra; destaca a la façana nord un portal d'arc rebaixat, una finestra i un òcul emmarcats amb maó. Davant la casa es conforma un pati. En el camí entrant a la masia, hi ha un mur construït amb pedres de mitjanes dimensions ordenades regularment. | 08225-16 | Sector nord del terme municipal | La masia de Torrents apareix documentada en el fogatge de 1553 com a 'lo mas Torrent Cavaller', formant part de la parròquia de Sant Martí d'Albars. La data de la llinda del balcó del primer pis confirma l'existència del mas en aquesta època. Torna a sortir documentada al 1875, quan Ramon Costa i Comas (de Prats de Lluçanès) i Vicente Viñas (de Sant Martí d'Albars) van comprar la casa de Torrents a parts iguals. Més endavant, i a conseqüència de les heretats familiars, la finca va quedar dividida en dues parts. | 42.0547200,2.0684400 | 422916 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62297-foto-08225-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62303 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya | XIX | Parcialment enrunada, hi ha crescut vegetació a l'interior i als voltants. | La Cabanya està situada a uns metres a l'est de la masia de Torrents. És un edifici de mitjanes dimensions que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. Estava construït amb murs de maçoneria de pedra i tapia i teulada de doble vessant que actualment no es conserva. Es conserven, però, els murs parcialment derruïts fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1816, i una creu intercalada, i una finestra, a la dreta, emmarcada amb monòlits de pedra . Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra que conserva el brancal dret i la base de pedra treballada, i a la seva dreta una obertura que havia estat una finestra. L'heura cobreix l'extrem dret de la façana. La façana est, totalment coberta per heura, deixa entreveure una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis. Les façanes nord i oest són inaccessibles a causa de l'abundant vegetació que hi ha crescut. A l'interior s'hi pot observar alguna porta emmarcada amb pedra treballada. | 08225-22 | Sector nord del terme municipal | La Cabanya va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0547300,2.0689900 | 422962 | 4656272 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62303-foto-08225-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62291 | Cal Benet de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-de-sant-marti | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | Es conserva l'estructura original tot i que s'han modificat algunes obertures. | Cal Benet està situat al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de petites dimensions, de planta rectangular format per planta baixa i un pis. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret, amb la data inscrita de 1808, i una creu intercalada. Sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega amb lloses a plec de llibre. A l'esquerra hi ha una petita cavitat amb repisa i coronada per un monòlit d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha dues finestres situades als extrems de la façana. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana en sobresurt un cos adossat perpendicularment. A la façana nord-est hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest presenta dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis, totes elles emmarcades amb pedra de moderna construcció. Antigament hi havia un antic portal tapiat per on entraven les carretes. | 08225-10 | Sector sud del terme municipal | Cal Benet va ser bastida a principis del segle XIX, coincidint amb una època de creixement demogràfic en la que s'edifiquen les cases del nucli de Beulaigua, entre d'altres. | 42.0268000,2.0695100 | 422971 | 4653171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62291-foto-08225-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al costat s'hi ha bastit un habitatge de moderna construcció. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62340 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-14 | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 TORRES, J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Algunes parts del camí estan asfaltades pel pas de la carretera BV-4342 | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Martí d'Albars forma part de la Ruta I, rutes identificaes pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta, que prové del Penedès, va en direcció en direcció a Castellar de n'Hug passant per Manresa, Sant Fruitós de Bages i Avinyó. Entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra segueix cap a la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens, i continua travessant la vall de les Lloses, la serra de Tubau i seguint cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug (AADD: 2000). El camí ramader travessa el terme de Sant Martí d'Albars de sud a nord passant pel sector central. Entra a Sant Martí d'Albars a l'altura de cal Solanic procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa, traçat que coincideix fins a la meitat del terme amb al camí ral de França. En aquest sector, el camí actualment segueix a través de la carretera asfaltada, tot i que en alguns trams s'observa el traçat de l'antiga carrerada que la voreja. El camí continua en direcció nord passant pel bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres (lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats), fins al serrat de l'entrada del nucli de Beulaigua que constituïa una pleta o returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. Aquí també disposaven del dret d'abeurada, ja que hi havia unes basses - que amb el temps s'han anat assecant - on s'hi abeurava el bestiar, i d'on prové el topònim de Beulaigua. El camí travessa el carrer de Beulaigua sorgit del pas dels ramats transhumants on s'hi ubica un hostal, cal Fadrí, que és la primera casa del carrer i la més antiga. Seguint cap al nord es voreja el serrat dels còdols per la banda de llevant i es continua cap al serrat dels esmorriadors fins a la Caseta. Un cop travessada la masia, el camí ral de França continua seguint la banda occidental de la carretera BV-4342, i el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava, passant prop de cal Ferrer, coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. El camí continua en direcció nord passant prop de la font de la Blava i s'arriba, després d'una pujada, a un planell rocós on també hi solien fer parada els ramats. Es segueix uns 800 metres fins que s'arriba a la gran masia de l'Almató, que constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i ramats que es desplaçaven pels camins de transhumància. A partir d'aquí el camí puja fins arribar a enllaçar amb la carretera BV-4342, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al terme de Lluçà fins arribar a Santa Eulàlia de Puigoriol . | 08225-59 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí, com és el cas del carrer de Beulaigua, així com els hostals o les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment, que també aprofitaven els beneficis dels ramats i atenien les necessitats d'aquests. La casa de parada dels pastors transhumants més important al municipi de Sant Martí d'Albars fou la gran masia de l'Almató. Els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0453100,2.0698800 | 423024 | 4655225 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 62334 | Cal Ferrer de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-la-blava | TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XVIII | S'ha reformat la teulada i modificat algunes obertures, tot i així l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Cal Ferrer de la Blava està situada a tocar de la carretera BV-4342, dins del nucli de la Blava, tot i que aïllada respecte a les altres edificacions. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i diversos volums annexos d'usos agropecuaris. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan arrebossats només a la façana principal, i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu decorant la llinda, i un portal de nova obertura. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'extrem esquerre presenta una data inscrita molt erosionada a la llinda i la del centre, una inscripció de quatre lletres, junt amb l'anagrama 'IHS', una creu, i la data de 1640 també a la llinda. A les golfes trobem, d'esquerra a dreta, un porxo emmarcat amb pedra treballada, un balcó de petites dimensions emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1784 amb una creu grega de braços atrompetats intercalada. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum de teulada a una vessant que conserva una llinda bisellada al portal de la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest està ocupada en tota la meitat esquerra pel volum adossat; a la resta presenta set obertures emmarcades amb pedra, tot i que algunes han estat reformades. Les dues finestres de la planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada, les tres del primer pis amb pedra bisellada, i a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una gran obertura d'arc de mig punt fruit d'una reforma. La façana nord presenta a la planta baixa un portal de nova obertura; al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos de les quals amb ampit motllurat; i una finestra emmarcada amb pedra treballada, les quatre amb reixes de ferro d'estils diferents. La façana est presenta només el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell. En tota la meitat esquerra del primer pis sobresurt perpendicularment una estructura adossada; a la meitat dreta s'hi conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal, també emmarcat amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra força erosionat i dues obertures emmarcades amb pedra treballada fruit d'una reforma, una d'arc de mig punt, que donen accés a la terrassa. A uns metres de la façana principal hi ha la pallissa de dos pisos, de teulada de doble vessant i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus delimitant les cantonades i reformes amb totxana al mur posterior. L'obertura principal, separada en dos nivells, és d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra treballada. | 08225-53 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Situada al peu del camí ramader, cal Ferrer de la Blava era coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. Encara s'hi conserven les anelles on estacaven el bestiar. Tot i que té orígens anteriors, les dates inscrites en les llindes de dues finestres situen la casa entre el segle XVII (1640) i el segle XVIII (1784). | 42.0441400,2.0699600 | 423029 | 4655095 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62288 | Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nofre | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVII-XVIII | La teulada ha estat restaurada | Cal Nofre està situada al nucli de la Blava, prop de la carretera BV-4342. Es tracta d'una antiga masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular i composada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus regulars a les cantonades. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, denotant una ampliació de la casa al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures a la planta baixa. Destaca el portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A cada extrem hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, la de l'extrem dret és pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres. Són rellevants les dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de sobre el portal amb data inscrita de '16 IHS 94' i una creu sobre la 'H'. A les golfes hi ha tres finestres de similars dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La façana oest presenta una petita finestra oberta dins un gran carreu a la planta baixa. La façana nord mostra diverses obertures a la planta baixa disposades irregularment. Al primer pis hi ha cinc finestres entre les que en destaquen tres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de '17 IHS 22' i una creu sobre la 'H'. També es pot observar un desaigua de pedra a la part central. Les golfes presenten tres finestres d'iguals dimensions amb ampit, brancals i llinda de monòlits de pedra. A la façana est hi ha una estructura porxada adossada coberta amb teulada d'una vessant. A nivell de golfes s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A uns metres de la façana est hi havia una pallissa que constituïa part de l'estructura agropecuària de la masia, i que actualment s'ha reconvertit en habitatge. | 08225-7 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Cal Nofre és una de les masies més antigues que formen part de l'agrupació de cases del nucli de la Blava. Bastida al peu del camí ramader, conserva dues llindes datades que situen la seva edificació durant els segles XVII i XVIII, una del 1694 i una altra de 1722, aquesta última formant part d'una reforma i ampliació de la casa. | 42.0451200,2.0699700 | 423031 | 4655204 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62348 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-28 | XIX-XX | La documentació es troba col·locada en caixes classificadores, tot i que la major part es troba apilada sense cap tipus de protecció. S'han detectat problemes d'humitat i pols. | L'arxiu Municipal es troba ubicat al primer pis de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars, en una petita habitació que dóna llum natural. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. La documentació no es troba ni classificada ni ordenada i, per tant, s'hi barregen llibres de fons municipals, llibres d'inventaris, llibres d'actes, registres d'edificis i solars, llibres de caixes, correspondència i jutjat, registre civil, pressupostos i actes municipals, rendes i exaccions, cens electorals, etc. | 08225-67 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Seria interessant sol·licitar l'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal al Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62363 | Arxiu fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Sant Martí d'Albars. Es troben conservades en format digital i presenten una cronologia que, bàsicament, abasta el segle X)X. La temàtica és variada i s'hi poden observar activitats domèstiques, agrícoles i de la vida quotidiana com rentar la roba al riu, la matança del porc, recollida de llet amb carro, les feines del camp (segar i batre); grups d'escolars de l'escola de Sant Martí; processons i primeres comunions; el mercat de Sant Martí d'Albars; l'equip de futbol de mitjans de segle XX; grups d'excursionistes, etc. | 08225-82 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | El recull de fotografies antigues es va fer en motiu de la celebració dels 1.100 anys d'història de la parròquia de Sant Martí d'Albars, que es celebrà el 2005 i en la qual es va editar un llibre titulat 'Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som'. | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62366 | Farga del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-del-cami-ral | LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006. (inèdit) | V aC-V dC | Jaciment força erosionat. Probablement no té interès museològic, però sí científic. | Es troba situada prop del camí ral de Vic a Berga, en el seu pas entre el nucli de Sant Martí d'Albars i el nucli de Beulaigua, en un petit serradet. Es tractava d'un jaciment on s'hi ha trobat abundants restes ceràmiques de datació encara poc precisa entre els segles II a.C. i I d.C., i alguns fragments de metalls forjats, així com escòries de metall. Aquestes evidències apunten a l'existència de les restes d'un taller metal·lúrgic en aquesta ubicació. | 08225-85 | Sector central del terme municipal | 42.0310600,2.0709500 | 423095 | 4653642 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La localització de les restes de la farga l'ha fet l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, que està realitzant diversos estudis a l'àrea del Lluçanès. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62298 | La Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blava | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995 AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993 AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som, Cal Siller, 2005 MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XIX | Tot i que l'estat de conservació de les cases és heterogeni (amb algunes amenaçant ruïna) en general s'han conservat bé les estructures originals. | El nucli de la Blava està situat a recer de la carena que creua el terme municipal de sud a nord., uns metres a l'est d'aquesta i per tant, encarada a l'est, on es divisa el poble veí de Perafita. Es tracta d'un nucli que no s'estructura en carrers sinó que compta amb un seguit de cases separades, de tipologia rural, i no urbana. La major part del nucli es troba al cantó oriental de la carretera BV-4342, tot i que hi ha diverses cases disseminades a la part occidental, repartides entre el peu de la carretera i la carena que es troba a pocs metres. A l'extrem est del nucli hi ha diverses cases i granges que conformen l'única part que es podria considerar un carrer. Algunes d'aquestes cases, delimitades al darrera per la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita i pel rec de la Blava, presenten una tipologia urbana amb façanes laterals adossades. La de l'extrem nord és cal Martí o cal Martí Putxó, que constituïa antigament dos habitatges diferents, de la que destaquen a la façana principal una finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa amb llinda i brancals de pedra treballada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat, al primer pis, i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la de l'esquerra de les quals amb la data mal picada de 18662. Al seu costat hi ha ca l'Escalé, que antigament era una de les botigues del poble, on destaca un portal reconvertit en finestra amb la data de 1796 i l'anagrama 'IHS' amb una creu i diversos elements de pedra en altres obertures com ampits rodons. Seguint el carrer, i un cop superades unes granges, s'arriba a cal Xalí i cal Lluís, dues cases adossades. A la primera destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data inscrita de 1742 junt amb una creu amb una peanya intercalada a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat hi ha cal Lluís on destaquen dos portals emmarcats amb pedra, el de l'esquerra bisellada i la data de 1800 amb una creu amb peanya intercalada a la llinda, i la de la dreta treballada amb la data de 1697, amb l'anagrama 'IHS' i una creu intercalada. Al primer pis destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat i l'altra amb ampit de pedra. Seguint el carrer i un cop superada la Casanova, una casa moderna construïda majoritàriament amb maó, s'arriba a cal Xicó, separada uns metres de la resta de cases. De cal Xicó destaquen una bona quantitat d'obertures emmarcades amb pedra, treballada en uns casos i bisellada en els altres. En una de les finestres de la façana nord hi ha la data inscrita de '17-9' amb una creu intercalada a la llinda. Davant de cal Martí i ca l'Escalé, s'hi ubica cal Sant Ponç, una casa bastida sobre la roca de la que destaquen el portal principal i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al sud, i tocant al camí asfaltat que passa per dins del nucli hi ha cal Pedrós, on destaca la llinda del portal principal amb la data de '17 - -' i una creu intercalada i el finestral del primer pis emmarcat amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la resta de façanes es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. A l'oest d'aquesta i just al costat de l'Ajuntament hi ha cal Tort, que presenta un pati tancat davant la façana principal. En destaca el portal principal emmarcat amb pedra treballada, així com una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. La resta de les façanes presenten diverses obertures emmarcades amb maó pla. Al seu costat hi ha la seu de l'Ajuntament, un edifici força reformat que només conserva de l'original l'estructura, les quatre cantonades diferenciades amb carreus i el portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1736 amb una motiu intercalat a la llinda. | 08225-17 | Sector central del terme municipal | La Blava és una agrupació de masies i cases situades al peu del camí ramader i bastides al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Les cases que es poden datar, a través de les seves llindes, del segle XVII són: cal Nofre, cal Fernando, cal Ferrer i cal Lluís, que es reformaren i ampliaren durant els segles següents. Durant el segle XVIII, coincidint amb un gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, el barri de la Blava s'amplià i s'hi edificaren diverses cases disseminades. D'aquesta època es poden datar les cases com cal Escalé, cal Xalí, cal Xicó, cal Pedrós o l'actual seu de l'ajuntament,així com també cal Parers o cal Sallent; i ja del segle XIX les cases com cal Martí o cal Setrill, tot i que possiblement algunes d'elles puguin tenir un origen anterior. Fou l'època d'auge de la transhumància de les activitats que d'ella se'n deriven com els hostals o la indústria llanera, així com de l'activitat dels traginers que transcorrien pel camí ral. Cal Ferrer de la Blava era una casa de força renom on hom diu que era el millor lloc on es ferraven els animals dels traginers. El creixement i consolidació del nucli coincideix amb l'època de la remodelació de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars i amb el naixement del carrer de Beulaigua. | 42.0447400,2.0708200 | 423101 | 4655161 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62298-foto-08225-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu darrera hi ha cal Putxó, un edifici assentat sobre roca natural que combina els emmarcaments de les obertures de pedra, treballada o bisellada, amb les de maó, coronades en alguns casos per arcs rebaixats. Cal Putxó, que havia estat una casa molt influent al poble, era també una casa d'hospedatge de la gent que passava pels camins rals i una botiga, que encara conserva unes tines, botes de vi i el taulell.Prop de l'Ajuntament hi ha les antigues escoles ara reconvertides en local social, equipat amb un escenari, on s'hi celebren la majoria d'actes durant les festes del poble.Uns metres al nord-oest de l'Ajuntament hi ha diversos edificis que formen l'entrada actual al nucli. L'entrada queda delimitada al nord per cal Nofre, descrita en una fitxa individual, a l'est per cal Manel, un edifici de petites dimensions on destaca el portal i la finestra de la façana principal emmarcats amb pedra bisellada; i al sud per cal Parers, casa de grans dimensions arrebossada on destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, situada a la façana est, amb la data de 1755 amb una creu intercalada a la llinda.Al nord de cal Nofre hi ha cal Fernando o cal Milio, una casa de mitjanes dimensions on destaquen dues obertures datades. Una és el portal de la façana principal, emmarcat amb pedra treballada i la data de 1691 amb una creu intercalada a la llinda, i l'altra una finestra al primer pis de la façana oest, emmarcada amb pedra bisellada, ampit rodó i la data de 1726 amb els anagrames de Jesús i Maria i una creu intercalats a la llinda.Al sud de cal Parers, i també a tocar de la carretera, hi ha cal Ferrer de la Blava, descrita en una fitxa individual.A l'altre costat de la carretera hi ha diverses cases, algunes de les quals força separades del nucli. La que trobem més al sud és cal Sallent, casa força reformada i arrebossada que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1821 amb un motiu intercalat a la llinda i dues finestres; la de l'esquerra reconvertida en balcó al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada; la de la dreta amb la data de 1781 i una creu intercalada a la llinda.Uns metres al nord de cal Sallent hi ha cal Setrill, una petita casa d'un sol cos que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits de pedra força desgastats, una de les quals amb la data de 1828. Al costat hi ha cal Ramon Nofre, que havia estat un antic bar republicà.Uns metres a l'oest d'aquesta hi ha cal Pericó, una casa de mitjanes dimensions amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada, tot i que conservada en mal estat. I més a l'oest, ja pràcticament a la carena, hi ha cal Serra, casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra, tot i que ha estat reformada profundament.La Baronia de la Blava és un títol nobiliari que va ser concedit l'any 1771 al coronel d'infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac, de la casa del Prat, que era una de les més importants dels segles XVI, XVII i XVIII; tenien moltes propietats a Sant Martí mateix i també a Vic, a diverses poblacions de la Plana i fins i tot a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona. Posteriorment el títol nobiliari passà a la família Gibert o, pròpiament Prat-Gibert. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62339 | Necròpolis de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-blava | RIU, M, L'arqueologia medieval a Catalunya, 1989 | VII-IX | A l'interior de la tomba s'hi ha acumulat terra i hi han crescut herbes. La part de la capçalera és la que presenta la màxima profunditat, uns 25 centímetres. | Al nord del nucli de la Blava es localitza una tomba antropomorfa, a l'oest del camí ramader sobre un petit monticle rocós. Es tracta d'una tomba de tipologia de banyera, isolada, excavada a la roca, orientada en sentit nord-sud. Presenta capçalera (orientada al nord) i peus arrodonits i amida 180 centímetres de longitud, 40 centímetres d'amplada a la capçalera, 56 centímetres d'amplada de cos i 35 centímetres d'amplada als peus. La tomba es trobava tapada per tres o quatre lloses de tova de 5 centímetres de gruix, de formes irregulars resseguides per un bordó. S'observa a la banda oest de la tomba un rebaixament a la roca que podria haver estat algun tipus d'encaix per les lloses sepulcrals. Actualment es troba destapada i al voltant s'hi observen restes d'aquest material. Es van trobar fragments d'os i de dentadura de l'inhumat, i s'han conservat alguns fragments de la coberta. | 08225-58 | Sector nord del terme municipal | Durant l'època alt medieval es troben diversos tipus de tombes repartits una mica per tot arreu, ja sigui de forma isolada, al voltant de masos o d'esglésies. El fet de trobar-se tombes isolades en el món cristià no és d'estranyar i cal emmarcar-ho dins una pràctica d'enterrament més o menys habitual en un espai de frontera, dèbilment organitzat tant a nivell polític com religiós. Aquesta pràctica és anterior al segle XI, ja que és a partir d'aquest període que es generalitzen els cementiris parroquials i monasterials, com a conseqüència d'una major organització territorial del món medieval (RIU:1989) | 42.0506900,2.0707300 | 423101 | 4655822 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions orals apunten a la troballa d'un parell de tombes més a prop d'aquesta, que afloraren en males condicions després d'un remenament de terra en un camp. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62330 | Font de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blava | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font ja no raja i només es conserva el pou i la caseta. | La font de la Blava està situada al marge d'un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l'altre cantó del rec de la Blava, trobem la font. Es tracta d'una font de pou que ja no s'utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l'estructura de ferro amb la politja que s'utilitzava per extreure l'aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s'ubicava la maquinària que permetia bombar l'aigua a la xarxa de la Blava. | 08225-49 | Sector central del terme municipal. Nucli de la Blava | Aquesta font s'utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava. Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l'aigua de la riera Gavarresa. D'aquesta manera es va deixar d'utilitzar la font de la Blava, que d'altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat. | 42.0460000,2.0708900 | 423108 | 4655301 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101'60 mg/l, per la qual cosa s'havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62360 | Forn d'oli de ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-0 | Al llarg del temps s'ha tapat de terra i hi ha crescut vegetació. | El forn d'oli de ginebre es troba situat en un dels marges del pla dels ginebres, prop de la font dels graons, al nord del nucli de Sant Martí. Era un antic forn picat a la roca natural que conserva, parcialment colgat per terra i vegetació que ha crescut al damunt i al voltant, la cavitat superior, de forma més o menys circular, on s'hi cremaven els troncs de ginebre blanc; i la part inferior amb una petita pica rodona on s'hi recollia la substància que es desprenia de la combustió. | 08225-79 | Sector central del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses... Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0333000,2.0717200 | 423162 | 4653890 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62337 | Creu de la Pau de Constantí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pau-de-constanti | SERRA, J., La creu de la pau de Constantí (document solt) | XX | L'extrem superior presenta alguna petita esquerda i els líquens donen unes tonalitats grogues a la pedra. | La creu de la Pau de Constantí està situada en una esplanada rocosa envoltada de camps, a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars, i al sud-est de la Caseta. Es tracta d'una creu de pedra, formada per pedres treballades de grans dimensions. La base està formada per dos plataformes quadrades esglaonades sobre la que reposen dues pedres de grans dimensions que formen un cub en el que hi ha la inscripció: RECORD DEL XVI / CENTENARI DE LA PAU / DE CONSTANTÍ / 22 MAIG 1913. Just a sobre hi ha dues plataformes quadrades esglaonades més, sobre el qual reposa una pedra allargada tronco-piramidal de secció quadrada que va reduint la seva amplada fins a una senzilla imposta. La part superior correspon a una creu llatina, de braços curts i massissos, amb acabament irregular a dalt i unes inscripcions a la cara sud que no es reconeixen actualment. | 08225-56 | Sector central del terme municipal | La creu de la Pau de Constantí es troba situada a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars. La seva situació no és casual, ja que es troba al peu del camí que utilitzaven els veïns de la Blava quan anaven a l'església de Sant Martí d'Albars, ja fos per anar a missa o per qualsevol altre tipus de cerimònia religiosa. Fins a la creu hi arribaven les processons religioses, des d'on es beneïen els camps del voltant. La creu es refereix a la commemoració de l'edicte de tolerància de l'any 313 pel qual la religió cristiana tenia les mateixes llibertats i els mateixos drets que la pagana. Constantí (280 - 337) era emperador romà, dit el Gran (llatí Caius Flavius Aurelius Constantinus), i va fer la pau amb els cristians però continuà essent pagà. Segon fonts orals, les pedres que formen la creu van ser portades amb bous i carretes fins a l'emplaçament actual, lloc on van ser treballades pels picapedrers. | 42.0366700,2.0723900 | 423221 | 4654264 | 1913 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62285 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-1 | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XIX | S'ha restaurat el volum principal i el cobert adossat. També s'ha ampliat i restaurat l'antic cos que formava la galeria. | Cal Met està situat al nord del terme municipal, a la part oriental de la carretera BV-4342, prop de les masies de cal Pusquies i l'Almató. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i un volum annexat perpendicularment que constituïa l'antic cobert, actualment habilitat com habitatge. Els dos volums han estat restaurats recentment i la majoria de les obertures han estat reformades amb brancals de pedra moderna i llindes de pedra i fusta. Presenten murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1809 a la llinda. A la dreta de la porta hi ha una finestra de pedra treballada amb un arc rebaixat de maó integrat al mur a la part superior. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit modern de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha dues arcades que corresponen a la galeria del cos adossat a la façana sud-oest. La façana sud-oest, de moderna construcció, es va ampliar amb un cos que presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dos grans finestres. A la part superior tres grans arcades d'arc de mig punt formen la galeria moderna. La façana nord-oest presenta tres finestres de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres de pedra bisellada al primer pis, amb ampits de nova construcció. La part dreta correspon al cos de la façana sud-oest i presenta una finestra a la planta baixa i dues petites arcades al primer pis. La façana nord-est presenta un cos annexat que cobreix la meitat de la façana. A la part esquerra, que queda descoberta, s'hi poden observar dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis emmarcades amb pedra treballada i protegides amb reixes de ferro forjat. | 08225-4 | Sector nord del terme municipal | Cal Met es basteix al peu de camí ral de França que li passava, antigament, per davant de la façana principal, en una època de creixement demogràfic tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès, en la qual també s'edifiquen les cases del carrer de Beulaigua. Segons la data que es troba inscrita en el portal d'accés principal, cal Met es pot considerar una masia de principis del segle XIX. | 42.0567300,2.0722200 | 423231 | 4656491 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62285-foto-08225-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Prop de la casa hi passa el camí ral de França que va de Santa Creu de Jotglars a Santa Eulàlia de Puigoriol. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62286 | Cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVIII | El fet de no estar habitat comporta un deteriorament progressiu de l'edifici. | Cal Blanc està situat a uns 400 metres al sud del nucli de Sant Martí d'Albars. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, composat per planta baixa, un pis i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus delimitant les cantonades, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la banda meridional hi ha un cos adossat construït amb murs de pedra a la planta baixa i murs d'obra a la resta del parament. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres més, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de 1783 inscrita a la llinda i amb una creu de braços atrompetats sobre un cor. La façana nord està coberta d'heura i a la façana oest hi ha adossada una estructura de pedra que forma una terrassa. Al primer pis conserva una llinda de pedra bisellada coronant una finestra i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada amb dos ampits de pedra. | 08225-5 | Sector sud del terme municipal | Cal Blanc es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. Una data (1783) inscrita a la llinda d'una finestra testimonia l'època de la seva construcció o la data de la seva ampliació. | 42.0254800,2.0726900 | 423233 | 4653021 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62286-foto-08225-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Uns metres al nord de cal Blanc hi ha la font de cal Blanc, coneguda també com a font de Sant Martí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62333 | Font de cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-blanc | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | Tot i que la font es conserva en bon estat, l'accés es troba embardissat i l'aigua no és potable. | La font de cal Blanc, també coneguda com font de Sant Martí, està situada en una roureda entre cal Blanc i el nucli de Sant Martí d'Albars. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia uns metres davant de la Torre del Baró, just on es separen les pistes forestals que condueixen a cal Blanc i al pont de Sant Martí d'Albars. Al cap d'uns 150 metres de corriol descendent amb alguns graons de pedra s'arriba a la font, ubicada en una petita balma amb rocs de grans dimensions despresos. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de maó, reformat al 1993, tal com ho indica la data inscrita, i recobert de molsa. Al lateral esquerre del dipòsit hi ha una aixeta metàl·lica i a la part superior el sobreeixidor, de forma quadrada. L'entorn de la font té un contrast marcat, ja que a l'interior de la balma, amb parets humides per on es filtra l'aigua i diversos forats entre roques que permeten el pas d'una feble llum, no hi creix pràcticament vegetació, i a l'exterior hi creix abundant bardissa que dificulta l'accés. Uns metres més avall de la font hi ha un safareig de grans dimensions on anaven a rentar la roba les dones de Sant Martí d'Albars. | 08225-52 | Sector central del terme municipal | La font de cal Blanc o de Sant Martí era una de les més utilitzades pels veïns del nucli de Sant Martí, que també hi anaven a rentar la roba. | 42.0259600,2.0729000 | 423251 | 4653074 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 la font de cal Blanc presentava un índex de nitrats de 126'20, 98'40 i 119'90 mg/l respectivament, per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml