Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
62371 Creu Processional https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional <p>Extret del catàleg de la base de dades del Museu Episcopal de Vic</p> XVI Bonys en el pom, taues de rovell molt ennegrit i mala unió de les diverses parts. <p>Creu Processional d'argent iniciada per una tija troncocònica seguida d'un gros pom cisellat amb motius pseudogeomètrics seguit d'una segona peça amb sis dragonats. La creu s'uneix al pom mitjançant una tija ampla. És de braços prims decorats amb motius pseudogeomètrics cisellats. Els laterals són retuculats i les terminacions flordelisads precedides per eixamplaments circulars amb aplics emmotllats. La creuera és quadrada amb florons als angles. L'anvers s'hi troba la figura de Jesucrist i en cadascuna de les expansions dels braços de la creu s'hi troba: a la part superior la figura de l'àguila de Sant Joan, a l'esquerra Sant Joan, a la dreta el bou de Sant Lluc i a la part inferior la Mare de Déu. En la creuera hi ha cisellat el monograma IHS. Al revers s'hi troba la figua de la Mare de Déu amb el nen al centre i en les expensions dels braços de la creu a la part superior un pelicà, a l'esquerra el Lleó de Sant Marc, a la dreta Adam sortint de la tomba i a la part inferior l'àngel de Sant Mateu. En la creuera hi ha cisellat el monograma de MARIA.</p> 08226-1 Basílica de Santa Maria d'Igualada. Carrer Santa Maria, 9. <p>La peça fou donada per la població de Sant Cristòfol de Fiol a la dècada de 1970 al Bisbat de Vic perquè no les podien custodiar. L'any 1996 el Bisbat de Vic va crear el projecte 'Accuro' amb la finalitat de catalogar i donar accés al públic del patrimoni cultural parroquial. Arran d'aquesta idea, l'any 2008 es va inaugurar l'exposició permanent 'Fulgentia' a parròquia de Santa Maria d'Igualada amb la finalitat de divulgar l'art religiós de les comarques de l'Anoia i la Segarra. Aquesta exposició acull una setantena de peces provinents de 16 parròquies i també custòdia altres peces no exposades a la zona de magatzem.</p> 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62371-foto-08226-1-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni moble Objecte Pública Religiós BCIN National Monument Record Educació 2019-12-23 00:00:00 Núria Cabañas Procedent de la Parroquia de Sant Cristòfol del Fillol i en dipòsit al Museu Episcopal de Vic i cedit a la Basílica de Santa Maria Igualada. Cronologia: 2a. Meitat del segle XVI 95 52 2.2 1773 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62372 Custòdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-3 <p>Extret del catàleg de la base de dades del Museu Episcopal de Vic.</p> XIX <p>Custòdia de metall platejat de base oval, alta peanya i tor lobulat. La superfície de la base és llisa amb un aplic de llautó de l'anyell sobre el llibre dels set segells. El peu és balustrat, amb nus motllurat i acabat amb una làmina d'espigues de blat i pàmpols que cobreixen el punt d'unió entre el peu i la custòdia. El sol està format per multiples raigs ue envolten el vericle circular. Envoltant també el vericle i aplicat sobre els raigs trobem un cercle de núvols amb parells de querubins.</p> 08226-2 Basília Santa Maria d'Igualada. Carrer Santa Maria,9 <p>La peça fou donada per la població de Sant Cristòfol de Fiol a la dècada de 1970 al Bisbat de Vic perquè no les podien custodiar. L'any 1996 el Bisbat de Vic va crear el projecte 'Accuro' amb la finalitat de catalogar i donar accés al públic del patrimoni cultural parroquial. Arran d'aquesta idea, l'any 2008 es va inaugurar l'exposició permanent 'Fulgentia' a parròquia de Santa Maria d'Igualada amb la finalitat de divulgar l'art religiós de les comarques de l'Anoia i la Segarra. Aquesta exposició acull una setantena de peces provinents de 16 parròquies i també custòdia altres peces no exposades a la zona de magatzem.</p> 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Núria Cabañas Procedent de la Parroquia de Sant Crstòfol del Fillol i en dipòsit al Museu Episcopal de Vic i cedit a la Basílica de Santa Maria Igualada. Cronologia: 1880-1900 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62373 Reliquiari de la Veracreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquiari-de-la-veracreu <p>Extret del catàleg de la base de dades del Museu Episcopal de Vic.</p> XVI Manca un fragment d'un dels florons de la creuera <p>Reliquiari de la veracreu de plata mixtilínia, octolobulada mitjançant quatre lòbuls grans i quatre lòbuls petits cadascun d'ells decorats amb motius vegetals. Inicia al peu un nus sisavat en forma d'urna i decorat amb òvals micropunxats. Aquest és seguit d'un altre nus en gerra dragonada i acabat per un cos abulbat en la zona on s'uneixen el peu i la creu. La creu és llatina i estpa centrada per una teca oval. Els braços són reseguits per cresteria exterior i amb florons en la creuera. L'interior dels braços es cisellat amb els improperis de la passió a l'anvers i amb motius pseudovegetals al revers.</p> 08226-3 Basílica Santa Maria d'Igualada. Carrer Santa Maria, 9. <p>La peça fou donada per la població de Sant Cristòfol de Fiol a la dècada de 1970 al Bisbat de Vic perquè no les podien custodiar. L'any 1996 el Bisbat de Vic va crear el projecte 'Accuro' amb la finalitat de catalogar i donar accés al públic del patrimoni cultural parroquial. Arran d'aquesta idea, l'any 2008 es va inaugurar l'exposició permanent 'Fulgentia' a parròquia de Santa Maria d'Igualada amb la finalitat de divulgar l'art religiós de les comarques de l'Anoia i la Segarra. Aquesta exposició acull una setantena de peces provinents de 16 parròquies i també custòdia altres peces no exposades a la zona de magatzem.</p> 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62373-foto-08226-3-2.jpg Legal Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós BCIN National Monument Record Educació 2020-01-16 00:00:00 Núria Cabañas Procedent de la Parroquia de Sant Crstòfol del Fillol i en dipòsit al Museu Episcopal de Vic i cedit a la Basílica de Santa Maria Igualada 95 52 2.2 1773 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62374 Llegenda de la Cérvola Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cervola-blanca AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada. ROCA I PASCUAL, BERNAT: Els Tous: ascens i caiguda d'un llinatge nobiliari català (segles XIII, XIV i XV. Miscellanea Aqualatensia 104. (2011). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (XI Premi Jaume Caresmar). VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona XIX-XX Als senyors del castell de Tous, que eren respectuosos i amables amb el poble, els hi faltava descendència. En aquell temps, els boscos del castell eren extensos i plens de caça. La caça era un motiu de trobada entre els senyors feudals. En una de les caceres, al bosc de la Davesa, molt a prop de la Fou, els va aparèixer una cérvola blanca però se'ls va amagar i no van ser capaços ni de seguir-la. Se'ls hi va aparèixer una quans cops però amb els mateixos resultats. En l'últim intent per atrapar-la, els caçadors van aconseguir acorralar-la però en el seu lloc hi havia una nena amb bolquers i els senyors de Tous la van adoptar com a filla. Amb els anys es va convertir amb una donzella plena de pretendents i afirmava que només es casaria amb el que li portés viva o morta la cérvola blanca. N'hi va haver molts que ho van provar però només un persistia. Un dia, ja cansat, estava a la Fou, assegut al peu d'una balma i de sobte va aparèixer un pastor que li va proposar explicar-li quan i a on la podria veure a canvi de la seva ànima. Un cop li va dir això, va desaparèixer. Aquest lloc, avui dia, es conegut com la Cova de Diable. A la nit, després del so de la primera campanada, la cérvola va creuar pel seu davant i li va disparar una fletxa deixant-la ferida. Li va seguir el rastre pel bosc i va anar a parar a una balma amb una cascada d'aigua cristal·lina que formava un llac d'aigües profundes i a la vora del llac la princesa tenia a la falda la cérvola ferida intentant guarir-la amb les seves mans. El noi s'hi acostà i li va demanar que complís amb la seva promesa. La noia li respongué que si però que marxarien d'aquell món i el llac es va obrir i la terra els va engolir per sempre. La llegenda diu que només es poden veure la nit del 24 d'agost, Sant Bartomeu, al Toll Gran de la Fou a les dotze de la nit però dels que l'han vist ningú n'ha tornat. 08226-4 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas També coneguda amb el nom de la Llegenda de la Fou. L'origen de la llegenda es desconeix. Segons l'autor Bernat Roca conclou que aquesta llegenda 'té unes clares arrels paganes i precristaines relacionades amb la natura, els éssers de formes canviants i les aigües de la Fou; potser és d'origen altmedieval'. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62375 La Senyora de Tous https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-senyora-de-tous AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil·lenari. Edita: La comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 4 LLACUNA, P; MARCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art.Publicaions Anoia SL. Igualada. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. XVI- XX La llegenda diu que al castell de Tous hi havia una senyora capriciosa que estava tant acostumada al luxe que qualsevol cosa li era poca i la bona taula era la seva perdició. Hi ha haver un cuiner que li va fer descobrir que els cervellets de canari eren boníssims però quan va escassejar aquest aliment la feina se li va acabar. Un altre li va fer descobrir un suquet d'ossos molt ben amanits. El bon gust el donava el moll de l'os de bens negres i només de bens negres. Arran d'això, va acabar amb els bens negres del reu ramat i després els de les seves contrades. La senyora va haver de vendre moltes possessions per aconseguir-ne i aviat es va arruïnar. Desposseïda de tot, es va veure obligada a demanar caritat per poder malviure. Es diu que en una de les masies la mestressa li va donar un crostó de pa i unes nous. Mentre menjava allò les llàgrimes li queien planyent-se del seu infortuni perquè si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo encara seria la senyora de Tous. 08226-5 Sant Martí de Tous Segons alguns autors, la llegenda de la Senyora de Tous podria referir-se a Beatriu de Vilanova, senyora de Tous i víuda de Bernat de Tous, ja que l'any 1423 el castell es va posar a subasta pública a instància dels creditors. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Referent a la llegenda de la Senyora de Tous, el poeta Jacint Verdaguer en va fer una poesia l'any 1897 recollida a l'obra 'Les Obres Completes' i el poeta Jaume Boloix i Canela en va fer un poema l'any 1916 a l'obra 'Poesies'.L'origen de la llegenda de la Senyora de Tous es desconeix, no obsant el personatge amb qui està basada va viure fins a mitjans del segle XV. Segons Bernat Roca la llegenda 'fa referència a un esdeveniment històric amb base real: la fi del llinatge dels Tous a causa dels deutes que arrossegava el seu patrimoni familiar. [...] l'imaginari popular va fondre dos personatges en un de sol: la vídua Francesca Bertran i la també vídua Beatriu de Tous'. 98 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62376 Llegenda del Torrent del Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-del-cavaller VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX-XX La llegenda explica que en un gran mas hi vivia la Blanca amb els seus pares i tot el que havia de saber li ensenyava la seva mare, perquè havia de ser una bona esposa. Cada diumenge, els pares i la noia anaven a missa i en un creuament de camins es trobaven la gent del mas veí. Una vegada els acompanyava el seu fill, el qual havia estat lluitant al costat del noble senyor de Tous. La Blanca es va enamorar del jove cavaller i també a l'inversa. La mare de seguida es va adonar de la situació, però el problema és que des de petita l'havien promès a l'hereu d'un mas de Miralles. Per evitar qualsevol contratemps, el senyor del mas de la Fou li proposar el seu veí de vendre-li la seva propietat amb l'excusa del casament de la seva filla amb la condició que ho expliques l'endemà. L'endemà, el senyor del mas veí va anunciar a la família que havia comprat el mas de la Fou perquè la família que l'habitava havia marxat el dia abans a casar la filla amb un senyor de Miralles. A partir d'aquell moment, el jove va desaparèixer però durant molt de temps el veien dret nit i dia al lloc on es trobaven cada diumenge amb la Blanca. 08226-6 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas L'origen de la llegenda es desconeix. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62377 Llegenda de la Bossa de Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-bossa-de-bou VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt XVIII-XX La llegenda diu que en el lloc de la Roqueta, en el temps de les lluites contra els sarraïns, amb els auspicis del bisbe Oliva es va fer construir un castell de roca com a lloc de defensa. En aquells temps, els defensors de la fortalesa van veure que perdien i que havien de sortir d'allà. Tothom prenia el que podia portar a sobre. El responsable dels cabals va decidir d'amagar els diners en un lloc segur esperant el dia que pogués tornar. No obstant, l'home va morir en la contesa i els diners van quedar enterrats als peus d'un pi. Ell mateix va explicar a algú la manera com trobar-los. Explicava que s'hi havia de ser al migdia en un dia de sol perquè el tresor era enterrat a la vertical de l'ombra d'un pi ficat dins d'una bossa de pell de bou. 08226-7 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62378 Llegenda de la Verge de Sentfores https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-verge-de-sentfores VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. XVII-XX La llegenda diu que el pastor de Can Bossanya pasturava el ramat en un lloc boscós i encrestat. En una cresta enmig de les roques va veure una cosa estranya, com si en sortís llum. S'hi va acostar i va trobar la imatge d'una mare de Déu amb el nen Jesús. El pastor la va posar dins el sarró se l'endugué cap a casa. Un cop a casa, va anar a buscar la mestressa per ensenyar-li i quan va obrir el sarró no hi havia res i tothom de casa li deia que veia visions. L'endemà va anar al mateix indret i la va tornar a trobar. La va tornar agafar per portar-la a casa i quan va arribar novament no hi era. Aquest cop, però, tothom se'l va escoltar més interessat i l'endemà al matí decidiren anar-hi tots junts i trobaren la imatge on el pastor els havia dit. Novament la van posar al sarró ben lligada perquè no es mogués i en arribar a casa la imatge havia desaparegut. Tots van entendre que Ella es volia quedar en aquell indret i per això li van construir una ermita allí, que encara avui dia perdura. 08226-8 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas L'origen de la llegenda es desconeix; no obstant la contrucció del Santuari de Senfores s'ha de situar entorn el segle XVII 98 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62379 Llegenda del Panna https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-panna AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX La llegenda explica que un noi va entrar en una vinya a menjar fruita i no es va adonar que hi havia l'amo. L'amo el va renyar i el jove li va dir que més endavant ja passarien comptes. Al cap dels anys, el jove va tornar i va apunyalar al pagès donant-li mort. A partir de llavors, el Panna es va haver d'amagar als boscos escapant de la justícia i a partir d'aquell crim no va parar, convertint-se en un bandoler sanguinari. La mort que es recorda més a Tous és la de la iaia de Cal Menjapalla, a la Roqueta. 08226-9 Sant Martí de Tous El personatge del Panna en realitat es deia Josep Claramunt Verdier, nascut el maig de 1792, filla de pare de Tous i de mare de França. D'aquí el renom de Panna, que prové d'Epanna, és a dir Espanya, d'un català mal pronunciat de la mare. El que si se sap del cert és que fou detingut, jutjat i penjat a la forca. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El personatge de qui està basada la llegenda del Panna va viure entre els anys 1792 i 1825. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62380 Les petites llegendes de la Fou https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-petites-llegendes-de-la-fou http://www.tous.cat XX Es coneixen diverses creences, tradicions i llegendes relacionades amb la Fou i el seu voltant: 1. Quan naixia algú i els fills grans demanaven d'on venien els nens es deia que venien de la Cova de Diable de la Fou. 2. Creença que deia que a l'interior de la Cova de Diable hi havia una plaça molt gran que servia per aixoplugar-se els pastors i els seus ramats 3. Una altra petita llegenda es situa al Toll Gran, i es diu que si llances una pedra i l'encertes dins el canal per on cau l'aigua del saltant, l'any següent et cases. 4. La cova dels escrits o dels enamorats, també al Toll Gran, on hi ha nombrosos escrits d'enamorats i cors gravats. 5. La Mare de Déu esculpida per l'aigua a la paret de la balma del Toll Gran 6. Els xucladors del Toll Gran relacionat amb la llegenda de la Cérvola Blanca o el del Tou de Pujet. Segurament explicats pels pares per evitar que els fills es posessin dins el toll. 08226-10 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62381 Llegenda de la Pedra de la Bruixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-de-la-bruixa VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX-XX La llegenda diu que una bruixa ajudava a construir el pont del Diable de Martorell portant pedres de la pedrera de Guimerà. Quan ja portava la última, al passar per l'Hostal de la Banya - el Fillol va sentir un gall que cantava i es va alarmar. La nit ja s'acabava i com no podia arribar al pont amb la pedra la va deixar anar i quasi va caure sobre l'Hostal. També expliquen que a la barana del pont del Diable de Martorell, hi havia un forat a la seva base on hi faltava una pedra amb les mateixes mides. Ara aquesta pedra es troba a la plaça de Santa Coloma on tothom la coneix com el queixal de la bruixa. 08226-11 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62382 Llegenda del Renom Reial https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-renom-reial VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. XVI La llegenda explica l'origen del nom del mas de Cal Soler de Marolta, de Clariana. Els fets narren que fent camí de l'Aragó a Barcelona, el rei anava seguint el camí Ral. Passat Cervera va començar a caure una forta pluja i plovia tant que passat el pont del Ganxo, el riu Anoia havia crescut tant que no es podia travessar. Per aquesta raó, el rei va decidir passar per Argençola. En fer-se de nit, per aixoplugar-se, van dirigir-se a Cal Soler i allí hi van passar la nit. L'endemà el rei va voler saber el nom de la masia i li explicaren que es deia Cal Soler. Des de llavors el rei la va anomenar Cal Soler de la Volta, en honor a la volta que havia hagut de fer camí de Barcelona. 08226-12 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Tot i que el nom no ha perdurat, en un document de l'any 1581 si que apareix amb el nom del Soler de la Volta. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62383 Llegenda del Murri Espavilat https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-murri-espavilat VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX-XX La llegenda diu que en Josepet era un home molt treballador però amb moltes boques per alimentar. El diumenge anava fer el cafè i la partida amb els amics fins que ho perdia tot. Un dia necessitava un ruc per treballar ja que el seu havia mort de vell. Així que es va dirigir cap a la Fira de Santa Coloma de Queralt a veure si trobava alguna cosa. Els més barats eren els dels gitanos però tenien molt mal aspecte. No obstant, s'hi va acostar i va començar a regatejar. Va marxar a casa amb un ruc amb la condició que ara en pagava una part i en tres setmanes la resta. No sabia com acabar-lo de pagar i abans de la data prevista va anar a trobar, plorant, els que li havien venut el ruc. Entre els plors els tractants van entendre que el ruc s'havia mort i que perdia tant el ruc com els diners, i que a la seva família no els quedava més remei que anar a captar per pagar el deute. Els negociants li van dir que tornés cap a casa que ja tenia prou pena. El van veure marxar d'esquena sense adonar-se de la ganyota que amagava. L'home havia aconseguit el ruc i no haver de demanar diners per acabar-lo de pagar. 08226-13 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62384 Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-3 X- XIX <p>L'Arxiu Episcopal de Vic disposa d'un fons documental de 90 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividit en tres seccions: Visites pastorals (67 documents entre els anys 1331-1856); documents del segle IX-X (3 documents entre els anys 960 i 987) i documents del segle XI (20 documents entre els anys 1015-1100).</p> 08226-14 C. Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va ser creat juntament amb el bisbat a finals del segle IX i actualment ocupa el sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal. És un dels conjunts documentals i bibliogràfics més importants, ja que conté tots els documents relacionats amb el Bisbat de Vic però també els de les institucions eclesiàstiques que hi estan vinculades. El segle XII es va separar el fons documental del Capítol de Canonges del fons documental de la Mensa Episcopal. Aquest fet, va ocasionar que durant la Guerra Civil (l'estiu de 1936) es cremes una tercera part del fons documental de la Mensa Episcopal. Després de la guerra s'unificaren els dos arxius i s'han anat incorporant nous arxiu parroquials i alguns fons personals i patrimonials.</p> 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-3.jpg Legal i física Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Núria Cabañas 98|85 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62385 Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-1 http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 150 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 25 seccions: Agència Catalana de l'Aigua (4 documents entre els anys 1920-1989); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència (2 documents entre els anys1959-1971); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge (3 documents entre els anys 1975-1977); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (19 documents entre els anys 1944-1949); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (3 documents entre els anys 1946-1961); Delegació Provincial a Barcelona del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1992-1999); Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1980-1983); Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1993-1996); Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (16 documents entre els anys 1995-1997); Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1 document de l'any 1996); Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1995-1999); Districte Forestal de Barcelona (8 documents entre els anys 1939-1966); Emili Mas i Galtés (4 documents entre els anys 1939-1953); Federació Catalana de Futbol (2 documents entre els anys 1954-1977); Federació Sindical Tèxtil Radium ( 2 documents entre els anys 1977-1982);Francesc Macià ( 1 fotografia de la visita oficial del president al municipi de Sant Martí de Tous de l'any 1932); Generalitat de Catalunya (2ona República) (8 documents entre els anys 1936-1939); Govern Civil de Barcelona (1 document de l'any 1967); Joan Triadú (1 document de l'any 2000); Junta Electoral Provincial de Barcelona (2 documents de l'any 2011); Montserrat Sagarra i Zacarini (21 fotografies de la dansa de faixes de l'any 1981); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (14 documents entre els anys 1965-1978); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Minsiteri d'Obres Públiques (3 documents entre els anys 1913-1921); President Francesc Macià (documentació institucional) (5 documents entre els anys 1931-1933) i de Serveis Tècnics d'Agricultura (2 documents entre els anys 1923-1962). 08226-15 C. de Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62386 Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larchivo-historico-nacional htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html XIX-XX El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividits en dues seccions: La Fiscalía del Tribunal Supremo (2 documents de l'any 1940) i de La Colección de sellos en tinta (1 document de l'any 1877). 08226-16 C. Serrano, 115. 28006 Madrid. L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62387 Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-1 <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XIII-XX <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons documental de 78 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 12 seccions: Archivo Real (Real Cancillería) (12 documents entre els anys 1246-1342); Archivo del real Patrimonio de Cataluña (20 documents entre els anys 1594-1813); Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona (9 documents entre els anys 1894-1948); Conde de Queralt ( 2 documents entre els anys 1291-1517); Subdelegación de Bienes Mostrencos de Barcelona (1 document de l'any 1805); Real Audiencia de Cataluña (11 documents entre els anys 1602-1802); Comandancia de Ingenieros de Barcelona ( 1 document de l'any 1847); Tribunal de Comercio de Cataluña (2 documents entre els anys 1734-1793); Fondos notariales de Igualada y distrito (12 documents entre els anys 1571-1806); Generalitat de Cataluña ( 2 documents entre els anys 1411-1639) i Fondos de la desamortización eclesiàstica. Volúmenes ( 6 documents entre els anys 1461-1767).</p> 08226-17 C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II com l'Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L'any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). L'any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l'actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</p> 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Núria Cabañas 98 56 3.2 1773 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62388 Fons documental del Centro Documental de la Memoria Histórica https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-0 htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html XX El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. 08226-18 C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62389 Archivo de la Real Chancillería de Valladolid https://patrimonicultural.diba.cat/element/archivo-de-la-real-chancilleria-de-valladolid htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html XVI A Archivo de la Real Chancillería de Valladolid disposa d'un document de l'any 1503 dins la secció de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid relacionat amb les rentes eclesiàstiques. 08226-19 C. Chancillería, 4. 47003 Valladolid. L'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid va ser creat l'any 1489 amb la finalitat de conservar la documentació administrativa al servei del tribunal de la Real Cancelleria fins l'any 1834 quan arran del Liberalisme la institució va desaparèixer. L'any 1906 l'arxiu es va lliurar a Cos Facultatiu d'Arxivers convertint-se en un arxiu de caràcter històric amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental. Centre 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62390 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Comarcal Alt Penedès disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, a la secció de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) entre els anys 1974-1975. 08226-20 Av. Europa, 6. 08720 Vilafranca del Penedès. L'Arxiu Comarcal Alt Penedès va ser creat l'any 1983 adscrit dins el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya per aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de l'actual comarca i també de la comarca històrica (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf). El fons documental més rellevant correspon als documents municipals de Vilafranca, els notarials, els de l'administració reial i senyorial i els judicials. L'edifici on s'emplaça actualment va ser inaugurat l'any 2002 i edificat pels arquitectes Rob Dubois, Shuichi Kobari, Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62391 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-la-conca-de-barbera http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu de la Conca de Barbarà disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Consultorio para la mujer Elena Francis de l'any 1963. 08226-21 Raval de Santa Anna, 12-14. 43400 Montblanc. L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barbarà va ser creat l'any 1982 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Montblanc. Posteriorment, el 1990, la seva gestió va ser traspassada al Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Va ser creat amb la finalitat de salvaguardar, conservar, gestionar, tutelar i assegurar l'accessibilitat i la difusió del patrimoni documental de la comarca i la documentació municipal de l'ajuntament de Montblanc. D'altra banda, mitjançant la signatura de diferents convenis, també s'han incorporat els fons de persones, d'entitats privades i d'associacions. Actualment, l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà es troba situat a l'edifici de l'antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, un dels edificis més emblemàtics de Montblanc (s. XIV-XVI). 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62392 Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-diposit-darxius-de-cervera http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX El Dipòsit d'Arxius de Cervera té en dipòsit un fons documental de 67 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona de l'any 1972. 08226-22 C. Manuel Ibarra, 4. 25200 Cervera. El Dipòsit d'Arxius de Cervera es troba situat a l'ala nord de l'antiga Universitat de Cervera. Va ser creat per Ordre Ministerial l'any 1970. La seva competència fou traspassada de l'Estat al Govern de la Generalitat l'any 1995. Està adscrit al Departament de Cultura té la missió fonamental de preservar, conservar i difondre el patrimoni documental provinent exclusivament de la província de Barcelona. Conserva documentació de diferents organismes de l'administració. La cronologia d'aquesta documentació s'inicia d'una manera regular a mitjans del segle XIX fins ben entrat el segle XX. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62393 Fons documental de Arxiu Històric de Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-arxiu-historic-de-girona http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Històric de Girona disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció d'Isidre Bisbal Domènech entre els anys 1967-1969 08226-23 Pl. Sant Josep, 1. 17004 Girona. Arxiu Històric de Girona va ser creat per Ordre del Ministeri d'Educació Nacional de l'any 1952 com a un dels Arxius Històrics Provincials nascuts per Decret de 1931 i es va instal·lar a l'edifici de la Biblioteca Pública Provincial. El 1981 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir-ne la seva gestió i l'any 1984 es va traslladar a l'edifici de l'antic convent de les carmelites a la plaça de Sant Josep. L'arxiu realitza funcions d'arxiu històric provincial reuneix i conserva els documents de l'administració de l'Estat generades a la província de Girona i també actua com arxiu comarcal del Gironès. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62394 Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-lleida http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Històric Lleida disposa de 2 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Servei Territorial de Transports de Lleida entre els anys 1950-1981. 08226-24 C. Governador Moncada s/n. 25002 Lleida. L'Arxiu Històric de Lleida va ser creat per Ordre ministerial del 26 de febrer de 1952. La seva primera seu fou l'històric edifici del Roser (s. XVII), antic convent dominicà del segle XVII. L'any 2005 fou inaugurada la seu actual, situada a l'Illa de la Maternitat juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L'any 1981, pels traspassos de competències de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d'aquest Arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Tarragona. Va ser creat amb la finalitat de conservar i difondre la documentació històrica, administrativa i personal atès que alberga un fons documental del segle XIII al segle XXI. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62395 Creu de Terme de la Passada https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-passada AAVV. (1997): Tous retrat d'un poble. 1890-1930 BASTARDES, A.(1983): Les Creus al Vent. Editorial Millà. Barcelona. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. XX Creu llatina de braços retallats imitant motius decoratius gòtics esquematitzats, que recorda el perfil de la creu original. La creu, de superfície llisa se sosté sobre un capitell, de secció quadrangular amb estilitzades volutes que emmarquen un escut al centre de cada cara, que en l'antiga creu era inexistent. El fust és llis, de secció octogonal i es recolza damunt una graonada de planta circular de quatre grans de diàmetre decreixent en alçada. En l'últim graó s'hi llegeix 'SANTA MISSIÓ 1947'. 08226-25 Les Beçulles. A l'oest del nucli urbà. L'actual creu fou ubicada en el lloc on hi havia l'original creu de pedra, destruïda durant la Guerra Civil i de la qual se'n conserven algunes imatges fotogràfiques dels anys 1913 i 1918. L'any 1947, dins els actes de la Santa Missió és va beneir l'actual Creu de Terme. 41.5600900,1.5168400 376324 4601997 1947 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62395-foto-08226-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62395-foto-08226-25-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas També coneguda com a Creu de pedra o Creu de les Bassulles. 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62396 Creu de la Creueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-creueta Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. XX L'actual creu de terme està situada al carrer de Camí del Cementiri. És una creu llatina de ferro fos i amb una de les cares hi ha la imatge de Crist crucificat. Es troba situada damunt d'un bloc irregular de pedra de grans dimensions respecte la creu. 08226-26 Carrer del Camí del Cementiri. Nucli urbà. L'actual creu d'estil contemporani fou ubicada en el lloc on hi havia la creu original, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. No es conservava cap document fotogràfic de la creu original. 41.5594300,1.5264900 377128 4601910 1989 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Francesc Junyent i Pons 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62397 Barraca de Cal Cardó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cardo RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Té una petita perforació a la coberta Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de pedra seca, adossada al marge d'una terrassa del camp dels ametllers. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada al sud. La coberta és de volta de canó de pedra revestida per terra i pedruscall. A l'interior hi ha restes del despreniment del sediment geològic de la paret nord. 08226-27 A l'est del nucli urbà. 41.5551400,1.5413900 378362 4601413 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62397-foto-08226-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62397-foto-08226-27-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62398 Barraca de Cal Julià del Riba https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-julia-del-riba RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Malmès el túmul exterior de la coberta Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. Es troba situada al centre d'un dels camps de conreu de Cal Riba. S'hi accedeix per un portal de llinda simple. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba recobert per un túmul de terra i pedruscall. 08226-28 Els Plans. Al nord del nucli urbà. 41.5668500,1.5299800 377433 4602729 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62398-foto-08226-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62398-foto-08226-28-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62399 Aixoplucs de Ca la Noia 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixoplucs-de-ca-la-noia-1 RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta allargada, tipus passadís, construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada a l'est. La coberta és plana amb una gran quantitat de bardissa a l'exterior. El mur de feixa on es troba situat l'aixopluc assoleix una alçada d'uns 2 metres. 08226-29 Els Horts de Can Riba. A l'est del nuncli urbà. 41.5602100,1.5310800 377512 4601990 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62399-foto-08226-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62399-foto-08226-29-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62400 Aixoplucs de Ca la Noia 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixoplucs-de-ca-la-noia-2 RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta circular i construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada a l'est. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba recobert per bardissa. El mur de feixa on es troba situat l'aixopluc assoleix una alçada d'uns 2 metres. 08226-30 Els Horts del Riba. A l'est del nuncli urbà. 41.5605000,1.5312400 377526 4602022 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62401 Escales de marge 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-1 XIX-XX Marge o mur de feixa de 2 metres d'alçada que delimita un espai terrassat d'horts construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per cinc graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra. 08226-31 Els Horts de Can Riba. A l'est del nuncli urbà. 41.5604100,1.5312200 377524 4602012 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62401-foto-08226-31-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62402 Escales de marge 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-2 XIX-XX Li falta un graó Marge o mur de feixa de 2 metres d'alçada que delimita un espai terrassat d'horts construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per quatre graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra. 08226-32 Els Horts de Can Riba. A l'est del nuncli urbà. 41.5603300,1.5313200 377532 4602003 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62402-foto-08226-32-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62403 Barraca de Cal Moliner https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-moliner RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple. En una de les pedres del brancal de la porta s'hi troba inscrita la data 1897. La coberta en forma de falsa cúpula presenta una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. A l'interior hi ha una petita fornícula. Per l'exterior, la coberta està protegida per un petit túmul de terra. 08226-33 Camps de la Coma del Moliner. A l'est del nuncli urbà. 41.5627800,1.5378500 378081 4602266 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62403-foto-08226-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62403-foto-08226-33-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62404 Llinda de Cal Perdius https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-perdius Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. XVIII No es visible un número de la data de la llinda a causa del desgast Llinda de pedra calcària situada a la portal d'accés de Cal Perdius al carrer de la font, 8. A la dovella central hi ha gravada la data de 17_2 encerclat per un rectangle amb els extrems arrodonits i a la part superior i centrat una creu. 08226-34 Carrer de la font, 8. Nucli urbà. 41.5594100,1.5237700 376901 4601912 17_2 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62404-foto-08226-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62404-foto-08226-34-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62405 Creu de Terme de la Plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-placa-de-lesglesia <p>Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012.</p> XVI - XX <p>Davant l'església parroquial de Sant Martí de Tous hi ha la creu de terme d'estil gòtic. Creu llatina amb decoració esculpida. En una cara presenta Crist crucificat i en cada extrem de la creu la figura dels evangelistes, Sant Joan, Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc. A l'anvers hi ha representada la Mare de Déu amb el nen i en cada extrem de la creu el símbol dels quatre evangelistes, l'àliga (Sant Joan), el bou (Sant Lluc), el lleó (Sant Marc) i l'àngel (Sant Mateu). La creu se sosté sobre un capitell de secció octogonal que presenta esculpides les figures de quatre sants separats entre si per balustres. N'hi ha dos sense identificar, un tercer que correspondria a Sant Miquel matant el drac i per últim Sant Jaume. El fust és llis, de secció octogonal i es recolza sobre una base de planta quadrada on s'hi llegeix 'SANTA MISSIÓ 1960 JESÚS'. La base descansa damunt d'un capitell de planta d'estel que pertany a la restauració efectuada l'any 1960.</p> 08226-35 Plaça de l'Església. Nucli urbà. <p>La creu original és d'època gòtica i hauria estat ubicada coronant la façana principal de l'església gòtica.</p> 41.5598600,1.5246000 376971 4601961 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62405-foto-08226-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62405-foto-08226-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62405-foto-08226-35-3.jpg Legal Renaixement|Contemporani|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-23 00:00:00 Núria Cabañas Aquesta Creu de Terme té la protecció de BCIN i BCIL. BCIN perquè és una creu de més de 100 anys i per tant es troba protegida pel Decret 571/1963 de 14.31963 recollit per la llei 16/1985 LPHE i té la protecció de BCIL pel Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous del febrer de 2012. 95|98|93 47 1.3 1781 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62406 Llinda de fusta https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-fusta Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. XVIII No es visible el darrer número de la data de la llinda a causa del desgast Llinda fusta situada a la portal d'accés de la finca del carrer prats, 3. A l'extrem esquerra hi ha gravada la data 176_. 08226-36 Carrer dels Prats, 3. Nucli urbà. 41.5600800,1.5238700 376910 4601986 176_ 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62406-foto-08226-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62406-foto-08226-36-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Element significatiu fruit de l'arquitectura popular de la construcció i evolució dels habitatges del nucli del municipi. 94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62407 Llinda de Cal Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-codina Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. XVIII Llinda fusta situada a la portal d'accés de Cal Codina al carrer Major, 1. Al centre de la llinda hi ha gravada la data 1733 encerclada per un rectangle amb els extrems arrodonits i a la part central un petit triangle. 08226-37 Carrer major, 1. Nucli urbà. 41.5598500,1.5238200 376906 4601961 1733 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62407-foto-08226-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62407-foto-08226-37-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Element significatiu fruit de l'arquitectura popular de la construcció i evolució dels habitatges del nucli del municipi. 94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62408 Fragment de llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-llinda Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. XIX Fragment de la llinda de l'antic portal d'accés a la finca número 7 del carrer sota el castell i situat al damunt de l'actual accés. S'hi conserva gravada la data 1843 encerclada per dos cercles 08226-38 Carrer sota el castell,7. Nucli urbà. 41.5594300,1.5247800 376985 4601913 1843 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62408-foto-08226-38-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Element significatiu fruit de l'arquitectura popular de la construcció i evolució dels habitatges del nucli del municipi. 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62409 Carrer de les Voltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-voltes Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XIV-XX El carrer de les voltes es troba situat al centre del nucli antic de Sant Martí de Tous i correspon a un dels carrers més emblemàtics del municipi. El carrer distribueix el pas des la Plaça Manuel Girona cap al castell i l'església parroquial fins l'actual carrer de l'església. El carrer consta de dos trams cadascun d'ells de dos arcs de mig punt adovellats i coberts per edificacions posteriors, convertint-los en passos coberts. L'arc situat a la cruïlla amb el carrer Major donava entrada a la zona del poble i era conegut com 'el portalet'. Sota aquest primer pas cobert hi destaca la finca de Cal Codina que conserva la llinda de fusta de la porta d'accés amb l'any inscrit de 1733. 08226-39 Carrer de les Voltes. Nucli urbà. A la primera volta situada a tocar de la Plaça Manuel Girona hi havia la presó del poble, de dimensions reduïdes amb un sol accés i una finestra amb barrots. Segons fons orals, a l'altra banda de la paret també hi havia un clau on lligaven els condemnats i castigats a vista de tothom, 'a vergonya pública'. A finals del segle XX a causa d'un reforma en l'edifici la presó va desaparèixer. 41.5598500,1.5239100 376913 4601961 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62409-foto-08226-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62409-foto-08226-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62409-foto-08226-39-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 94|98|85 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62410 Nucli de Fillol https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-fillol AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès- L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. XI-XX Hi ha moltes masies enderrocades El nucli de Fillol es troba situat a ponent del terme de Sant Martí de Tous a 710 m d'altitud a ponent de Sant Martí de Tous. Va néixer presidit pel castell de Fillol i fou municipi independent des de l'any 1576 fins a mitjan segle XIX. El nucli està format per l'església de Sant Cristòfol del Fillol, la rectoria i un conjunt aproximat de deu cases, a dia d'avui només dues estan en bon estat i són habitades i diverses masies disperses. Malgrat que la majoria de les cases s'han perdut, encara són visibles les traces dels antics carrers esglaonats. Actualment una de les cases més significatives del nucli és el Mas de Fillol, amb una antiguitat de 800 anys. 08226-40 Fillol. El nucli de Fillol es troba situat a ponent del terme de Sant Martí de Tous, a la carretera de Sant Martí de Tous a Bellprat. Estava format per algunes cases o masies i centrat per l'antiga església parroquial del Fillol documentada ja al segle XI. Al nucli estava situat al costat del castell de Fillol documentat per primera vegada l'any 1162 en el testament d'un Pere Bernet que el llegà a la seva filla Ermessenda. L'any 1166 novament apareix a les donacions de propietats que fa Pere de Queralt, abans d'ingressar com a monjo de Poblet, al monestir de Poblet i a la seva família. Entre les possessions deixa el castell a la seva germana Ponça. Al segle XIV formava part del comtat de Cardona. L'any 1576 van concedir al poble el dret de formar municipi independent i que perdurà fins a mitjan segle XIX, quan es va agregar al terme de Sant Martí de Tous. L'actual església de Sant Cristòfol data del segle XVIII que substitueix l'antiga església romànica. 41.5482800,1.4691400 372323 4600756 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62410-foto-08226-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62410-foto-08226-40-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas També conegut amb el nom de Nucli de Fiol 94|98|85 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62411 Barraca de la Casa Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-gran RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Malmès part de la coberta i part de la paret de ponent Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. A l'interior s'hi ha una petita finestra de ventilació de forma triangular. A l'exterior la cúpula esta recoberta per un túmul de terra. 08226-41 Al sud del nucli urbà. 41.5520200,1.5189800 376487 4601098 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62411-foto-08226-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62411-foto-08226-41-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62412 Barraca de l'Aubareda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-laubareda RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta irregular, la paret d'accés nord recte i el sector sud de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. Per la part exterior la coberta presenta un túmul de terra i pedruscall. 08226-42 Al sud del nucli urbà. 41.5461500,1.5245700 376942 4600439 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62412-foto-08226-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62412-foto-08226-42-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62413 Barraca de Ca la Quica https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-quica RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta interior circular i de l'exterior la paret oest recte i la resta de parets fan forma circular. Està construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientat a l'est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. Per la part exterior la coberta està recoberta per un túmul de terra. 08226-43 Al costat del camps de conreu de Ca la Quica. 41.5470000,1.5214400 376683 4600538 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62413-foto-08226-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62413-foto-08226-43-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62414 Barraca de Ca la Bregida https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-bregida RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta quadrada tant l'interior com l'exterior i construïda amb la tècnica de pedra seca amb pedra pinyolenca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientat al sud est. La coberta és en forma de falsa cúpula i la part exterior està recoberta per un túmul de terra. 08226-44 Al bosc de la Devesa, davant del camí. 41.5502000,1.5293900 377352 4600882 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62414-foto-08226-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62414-foto-08226-44-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62415 Barraca de Ca l'Elias https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-lelias RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta circular de petites dimensions construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat a l'est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. Per la part exterior la coberta esta recoberta per un túmul de terra. La barraca està recoberta amb molta bardissa. 08226-45 Pla de la Sala. Al sud del nucli urbà. 41.5512900,1.5304400 377442 4601001 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62415-foto-08226-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62415-foto-08226-45-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas La barraca de l'Elias, la barraca de Bargaset i la Sala es troben a molt poca distància i es veuen entre si. 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62416 Barraca de Cal Bargaset https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bargaset RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de pedra seca adossada al marge. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat l'est situada en un extrem de la paret. La coberta és en forma de falsa cúpula amb tancament de llosa plana i amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. 08226-46 La Devesa. Al sud del nucli urbà. 41.5529000,1.5307000 377466 4601179 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62416-foto-08226-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62416-foto-08226-46-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas La barraca de l'Elias, la barraca de Bargaset i la Sala es troben a molt poca distància i es veuen entre si. 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62417 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-11 Fullató : Tous i la pedra seca. Cartells informatius de Sant Martí de Tous. Projecte Leader, 2015 XIV-XVI Part dels murs es troben enderrocats i li falta tota la coberta. La Sala, també anomenada la Sala del Castell, és una construcció de planta el·líptica de pedra arenisca lligada amb morter de calç. Actualment es conserva una alçada màxima dels murs d'entre 2 i 2.30 m d'alçada. A la paret est s'hi documenten les restes del que podria correspondre al portal d'accés construït mitjançant un arc de mig punt. A les parets interiors s'hi identifiquen un conjunt de tres fornícules, una a la part est i dues a la paret sud. A l'extrem oest, i arran de terra s'identifica una estructura de petites dimensions i de planta quadrada realitzada amb pedra de funció indeterminada. Adossat a la paret sud, fins l'any 2014, s'ho conservava la barraca de la Sala del Castell. Era una barraca de planta quadrada per l'exterior i circular per l'interior amb el portal de llinda simple. Actualment, està completament enderrocada. 08226-47 Pla de la Sala. Al sud del nucli urbà. L'edifici de la Sala és actualment una estructura de difícil atribució cronològica i funcional. Moltes persones del municipi apunten la possibilitat que correspongués a les restes d'una estructura relacionada amb el castell de Tous o que pogués correspondre a una antiga ermita o capella per la seva planta. 41.5538900,1.5316900 377551 4601288 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62417-foto-08226-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62417-foto-08226-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62417-foto-08226-47-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas La barraca de l'Elias, la barraca de Bargaset i la Sala es troben a molt poca distància i es veuen entre si. 94|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62418 Barraca Ca l'Amador https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ca-lamador RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta quadrada tant l'interior com l'exterior construïda amb la tècnica de pedra seca i adossada al marge. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat l'est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. La part exterior la coberta presenta un túmul de terra i bardissa. Al lateral sud de la paret est té un conjunt de cinc graons de pedra per accedir a la part posterior de la barraca. 08226-48 La Devesa. Al sud del nucli urbà. 41.5542500,1.5305700 377458 4601330 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62418-foto-08226-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62418-foto-08226-48-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62419 Barraca de Sentfores https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sentfores RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca adossada al marge del camp de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientat a l'oest. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. Per la part exterior la coberta està recoberta per un túmul de terra. 08226-49 Al sud del nucli urbà. 41.5495200,1.5359600 377899 4600797 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62419-foto-08226-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62419-foto-08226-49-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
62420 Barraca de Cal Currutacu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-currutacu RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. XIX-XX Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l'interior hi ha dos ferros clavats a les parets com a penjadors i presenta les pedres cremades per l'acció del foc. A l'exterior s'hi documenta un petita paravent a un dels costat del portal. A pocs metres de la barraca s'hi localitza un dipòsit de planta rectangular de petites dimensions excavat en el subsòl i l'interior revestit amb argamassa utilitzat antigament per preparar l'ensulfatat pels camps de vinya, atès que antigament tota aquesta zona de bosc eren camps de vinya. 08226-50 El bosc de La Coma. A l'est del nucli urbà. 41.5607700,1.5397200 378233 4602040 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62420-foto-08226-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62420-foto-08226-50-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/