Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62502 | Turons darrera l'Aubreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-darrera-laubreda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març del 1985 darrere la casa de l'Aubreda, concretament on hi ha el dipòsit d'aigua de la casa i una sèrie de cases de nova construcció. Els materials recollit són bàsicament ascles, fragments i escardills de sílex, amb una baixa proporció de nuclis, molt patinats, amb absència de làmines, i amb molt poques peces treballades, la majoria de les quals són defectuoses degut a la baixa qualitat de la matèria prima, i fetes sobre ascles. A part del material lític es va trobar un sol fragment informe de ceràmica feta a mà i de difícil classificació. Aquest tipus de taller de sílex són de difícil atribució cronològica, ja que estan formats bàsicament per rebuig de talla, i les seves característiques tècniques no corresponen a un moment cronològic determinat. | 08226-132 | Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5437600,1.5186100 | 376441 | 4600182 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-479 i M-480.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.64 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 62503 | A 100 m de la torre de l'Aubreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-de-la-torre-de-laubreda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 10 de març del 1990. Es tracta d'un taller de sílex situat en el cim i en els vessants d'un turó que hi ha uns 100 m al nord de la Torre de l'Aubreda. En la visita de l'equip que realitzà la Carta Arqueològica, al jaciment no es van observar restes d'estructures relacionables amb els materials recollits, els quals es troben dispersats pels dos vessants i el cim del turó. Els materials recollits estan formats bàsicament per petits nuclis d'extracció molt gastats, fragments i alguna ascla de desvastat de sílex, no havent-se identificat cap tipus d'útil, i diversos fragments de ceràmica gris alt-medieval corresponents a produccions dels segles XI-XII. Tenint en compte les característiques del jaciment i dels materials, es fa difícil determinar quin tipus d'assentament hi havia en aquest lloc, a excepció del taller de sílex, que és un tipus molt abundant en aquesta zona a l'haver-hi molta matèria prima. La revisió realitzada l'any 2016 el Sr. Ramon Creus va mostrar diversos fragments de ceràmica grisa medieval procedents del jaciment, plenament coincidents amb els recuperats durant la redacció de la carta. En la visita efectuada a l'indret s'observa abundant material distribuït a l'entorn del marge del camp que separa en dues feixes la zona. | 08226-133 | Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5469000,1.5254100 | 377014 | 4600521 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62503-foto-08226-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62503-foto-08226-133-2.jpg | Legal | Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núm. de referència: M-448.Es proposa com a altres noms Sant Joan de la Fou, atès que algunes de les persones de la població que han recollit material superficial de la zona el coneixen amb aquest nom.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.67 ) i IPAC | 85|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62504 | La Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-socarrada | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1975. Es tarcta d'un taller de sílex situat en el lloc anomenat ' La Socarrada' que ocupa una gran extensió, des de la carena fins al marge dret del torrent de l'Aubreda, a uns 300 metres al sud-est de l'Aubreda, a l'obaga d'una serra que passa entre el torrent de la Coma i el de l'Aubreda, en un context de bosc de pins i conglomerats, on aflora a la superfície abundant sílex en brut. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí que es trobaren les peces del taller de sílex i una concentració de nuclis i percutors de sílex en un lloc determinat. També es recolliren superficialment un fragment de ceràmica a mà rodat. Superficialment, i fora del seu lloc originari, surtendiversos fragments de sílex, però cap peça sobre còdol. També es troben ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, nuclis, percutors i nòduls. En algunes peces hi ha restes de còrtex i no es presenten rodades.Es pot afirmar, per tant, que en aquest lloc hi havia un taller de sílex, de cronologia indeterminada. | 08226-134 | Entre el torrent de l'Aubreda i el torrent de la Coma. Al sud del nucli urbà. | 41.5405900,1.5336700 | 377691 | 4599809 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62504-foto-08226-134-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-23, M-59 i M-330.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.70-71 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62505 | Necròpolis a Sol ixent de Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-a-sol-ixent-de-sant-pere-de-lerm | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | XI-XII | Necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 14 d'abril del 1985. El jaciment sembla presentar indicis d'uns enterraments. L'arqueòleg realitzador de la Carta Arqueològica, Jordi Enrich i Hoja, va localitzar varis fragments de cranis, fèmurs i dents humanes escampats en una vinya, que havien sortit d'un marge en fer-se una ampliació de la vinya, i concentrats en un radi d'uns 10 m. També es van identificar unes lloses de pedra recollides al peu del marge, però cap indici constructiu ni ceràmica de cap mena. Tot això fa pensar que possiblement fossin enterraments, destruïts, en cista medieval, de planta rectangular, amb les parets formades per lloses posades verticalment, tipus corrent durant els segle XI i XII dC, i relacionats probablement amb la propera capella romànica del segle XI de Sant Pere de l'Erm. | 08226-135 | Pla de Cal Serranova. A l'oest del nucli urbà. | 41.5681600,1.4991300 | 374863 | 4602919 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62505-foto-08226-135-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.74-75 ) i IPAC | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62506 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-6 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Zona molt arrasada | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'1 de novembre del 1970. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura i sí molts esclats, percutors, sílex en veta i alguns fragments de ceràmica, així com també un fragment de pedra de molí de granit. Es tracta d'un taller de sílex (de bona qualitat) on les pedres no estaven en el seu lloc originari. Durant la visita es va recollir material superficial: ascles, esquerdills, rebuig de talla,nuclis, percutors i vetes de sílex. Indústria sobre ascles fonamentalment. Aparegué ceràmica de diferents tipus: fragment d'un fons pla amb l'empremta d'una estora circular concèntrica molt ben marcada, a la superfície externa, atribuïble al Bronze Mig que pot perdurar fins les primeres fases del Bronze Final. Fragments de vora exvasada, porta al coll un cordó imprès digitalment aplicat a la paret. Fragment de la vora d'una peça exvasada amb el llavi imprès digitalment. Fragment de paret d'un gran vas amb cordó imprès.Fragment de vora plana d'un gran vas ovoide a torn; fragment d'un vas bicònic a torn de pasta oxidant i monocroma; dos fragments de colls de vasos a torn amb llavi de secció de coll de cigne (segles V-IV aC); un fragment de cassoleta a torn de llavi exvasat (segles V-IV aC). Ceràmica vernissada catalana. Així, doncs, en base a l'estudi d'uns materials superficials és possible afirmar que es tracta d'un jaciment on s'havia tallat sílex que hi surt en veta. També hi ha indicis clars d'hàbitat en una etapa del Bronze Mig-Final I i un moment ibèric ple. | 08226-136 | Pla de Cal Tomàs.A l'oest del nucli urbà. | 41.5511600,1.4781300 | 373079 | 4601062 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62506-foto-08226-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62506-foto-08226-136-2.jpg | Legal | Ibèric|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-21, M-30 i M-56.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.78-79 ) i IPAC | 81|94|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62507 | Camí que de la creu de pedra mena a la cova del rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-que-de-la-creu-de-pedra-mena-a-la-cova-del-rei | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Molt erosionat pel pas dels ramats | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 31 de març del 1985.Durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià l'existència d'uns fragments de ceràmica ibèrica, però cap tipus d'estructura. Es tracta de fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i també a torn, d'ús comú i de pasta bicolor. Cal remarcar la presència d'un fragment amorf, fet a mà i decorat amb dos cordons impresos, així com també algun altre fragment d'aspecte del Bronze. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen visitar els jaciment, i recolliren diversos fragments d'oxidada ibèrica, ceràmica feta a mà, un fragment de vernís negre del tipus B (segles II-I aC) i diverses ascles i escardills de sílex, sense retocs i poc patinats. | 08226-137 | Al sud del nucli urbà. | 41.5568600,1.5087900 | 375647 | 4601650 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62507-foto-08226-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62507-foto-08226-137-2.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-316Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.82-83 ) i IPAC | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62508 | Prop del camí de Tous a Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-cami-de-tous-a-roqueta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Zona molt remoguda per l'obertura d'un camp de cultiu | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'abril del 1974. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià superficialment l'existència de nòduls, nuclis, percutors i esclats de sílex, així com també fragments de ceràmica No es va identificar cap tipus d'estructura. La ceràmica, molt erosionada, apareix concentrada en un radi d'uns 10 m. Surten algunes vores exvasades, amb els llavis arrodonits i també bisellats. Algun fragment decorat amb cordó horitzontal imprès i també incís. Pastes amb força i irregular desgreixant de quars. Algun fragment de ceràmica gris medieval. Superficialment apareix una indústria a base de sílex on no hi ha cap peça sobre còdol, a part dels nòduls, nuclis i percutors; surten fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. Les peces no porten concreció, algunes conserven restes de còrtex. Unes estan fortament patinades, al contrari d'altres que no han sofert gens de deshidratació. No són rodades. S'aprecien unes grans ascles, però també de mitjanes proporcions, així com algunes poques fulles. Aquest jaciment podria consistir en un punt d'extracció de sílex, taller i lloc d'habitacle, del qual no han quedat indicis constructius, en un moment del Bronze Final II-III. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els materials es troben dispersats per dos camps de conreu, de nova construcció, un a mitja alçada i l'altre al peu del turó. També es va constatar una gran concentració de nòduls, nuclis, percutors i esclats de sílex al costat dels dipòsits que hi ha en el camp més elevat, possiblement portats pel pagès. | 08226-138 | Al sud del nucli urbà. | 41.5499700,1.5154600 | 376190 | 4600876 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62508-foto-08226-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62508-foto-08226-138-2.jpg | Legal | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-30 i M-323.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.86-87 ) i IPAC | 85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62509 | Turó a 590 m de la zona de Cal Passereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-590-m-de-la-zona-de-cal-passereta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'11 d'abril del 1976. Es tarcta d'un taller de sílex amb ceràmica, situat al cim d'un turó, a continuació del jaciment del turó a 559 m d'alçada (documentat a la Carta Arqueològica de l'Anoia), localitzat en la zona i a prop del Pla del Passadeta. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap indici constructiu, però sí que a la base del turó hi havia una concentració de nòduls de sílex, nuclis, percutors, esclats i fulles, així com també vetes de sílex en el seu estat natural. La ceràmica té l'aspecte de l'Edat del Bronze, però són uns pocs fragments sense forma. El sílex superficial, fora del seu lloc originari, no porta cap tipus de concreció, però sí un índex de pàtina elevat.No és rodat i algunes peces conserven restes de còrtex. Cal remarcar l'existència d'esquerdills o rebuig de la talla. El jaciment és un taller de sílex però la ceràmica, poc significativa, no ajuda a determinar-ne la cronologia. | 08226-139 | Plans de Cal Passadeta. A l'oest del nucli urbà. | 41.5502300,1.4907000 | 374125 | 4600941 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62509-foto-08226-139-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència:P-35 i M-331.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.86-87 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62510 | Entre Cal Borrassó i el cementiri de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-cal-borrasso-i-el-cementiri-de-fiol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 20 de setembre del 1970. Es tracta d'un taller de sílex ubicat entre el cementiri de Fiol i el camí que porta de Fiol a Cal Borrassó. Apareix gran quantitat de sílex en els reguerons fets per l'aigua. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura i sí, en canvi, molts esclats, nuclis i percutors de sílex, però cap fragment antic de ceràmica. Les peces surten superficialment i fora del seu lloc originari, i no aparegué cap peça sobre còdol; sí varis fragments, ascles, esquerdills com a rebuig de la talla, nuclis sencers i també d'exhaurits, algun nòdul i algun percutor. Les peces no porten concreció de cap mena i l'alteració és a base d'una poca deshidratació. No estan rodades i el còrtex és present en alguns fragments i nuclis. Amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment, però queda clar que en aquest lloc va existir-hi un taller de sílex. | 08226-140 | Fillol. A l'oest del nucli urbà. | 41.5470800,1.4664200 | 372094 | 4600626 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62510-foto-08226-140-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència:P-4, P-5, P-22 i M-28.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.93-94 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62511 | A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-laubreda-o-de-lalbereda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 15 de gener del 1984. Es tracta d'un taller de sílex a l'aire lliure. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, es constatà la presència de vàries peces, nòduls, percutors i nuclis de sílex, així com també algun fragment de ceràmica i un fragment de pedra de granit de molí manual. No s'apreciaren indicis constructius i les peces, a causa de l'erosió esmentada, havien estat desplaçades del seu lloc original. La ceràmica comprèn 13 fragments amorfs d'aspecte del Bronze, sense poder precisar més. La matèria primera del taller és el sílex, on no hi aparegué cap peça sobre còdol, però sí varis fragments, ascles, esquerdills i rebuig de talla, nuclis i percutors. Les peces no presenten concreció calcària però sí una forta deshidratació, i no són rodades. Alguna peça o fragment presenta còrtex. Cal destacar ascles de diferents tamanys i també alguna fulla força interessant. Així doncs, es tracta d'un lloc de talla de sílex amb indicis d'habitacle, amb una cronologia difícil de concretar. | 08226-141 | Coll de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. | 41.5437400,1.5156300 | 376192 | 4600184 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62511-foto-08226-141-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referènciaM-262 i M-326.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.98-99 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62512 | Km 11,6 cta. Igualada - Santa Coloma de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/km-116-cta-igualada-santa-coloma-de-queralt | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Malmès per l'erosió | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. Presència de lloses amb una disposició especial però que es fa difícil esbrinar la seva utilitat. En aquest indret i en un radi d'uns 10 m surten unes lloses escampades per l'esmentat pendent erosionat, així com fragments de ceràmica i algun fragment amorf de sílex. En un punt concret s'aprecià una llosa plana a terra i un parell en posició inclinada, que originàriament anirien verticals, ja que l'erosió les ha desplaçades totalment de la terra. És possible que aquesta estructura fos una cista de protecció d'una urna d'incineració, tot i que es fa una mica difícil assegurar-ho. La ceràmica que apareix són fragments d'una tapadora d'urna amb decoració incisa a l'extrem que mira a l'exterior. També alguns fragments amorfs decorats amb cordó imprès; dos fragments de paret amb una grossa llengüeta de subjecció horitzontal; dos fragments de fons plans i un fragment d'urna bitroncocònica entre d'altres. Amb la informació proporcionada pels materials, amb la visita al jaciment i per la situació en un pendent, les lloses soltes i concentrades i pel tipus de ceràmica, es podria afirmar hipotèticament que seria una necròpolis d'incineració, on l'urna amb les cendres seria dipositada en el centre d'una cista de protecció formada per una petita caixa de lloses, sense pseudotúmul, és a dir, sense l'estructura dels grups costaners de filiació Mailhaciana ni l'ambient tumular pròpiament dit, com els casos de la necròpolis de Torre Filella (Lleida) o la del Molà (Tarragona). Seria una variant entre ambdues modalitats, sense túmul, però amb una protecció a base de lloses de pedra que envoltarien l'urna, que aniria coberta amb una tapadora de ceràmica. La seva cronologia o etapa cultural es podria situar en un Bronze Final. Durant la revisió de de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que les lloses havien estat dispersades o utilitzades per altres finalitats. | 08226-142 | Al Clot del Ciment. Al nord del nucli urbà. | 41.5713400,1.4786600 | 373162 | 4603302 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62512-foto-08226-142-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-181 i M-201.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.102-103 ) i IPAC | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62513 | El pla de la sorreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-sorreta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Desconegut | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. S'ha recollit ceràmica, esclats i nuclis de sílex. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'ha apreciat superficialment ni un sol indici constructiu però si fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, així com nuclis de sílex. Quasi no hi ha restes de concreció, però sí de còrtex en vàries peces. Un 50% de les peces presenta pàtina, i no són rodades. No s'aprecià cap còdol. Apareixen alguns pocs fragments de ceràmica, sense forma; en algun d'ells s'ha identificat una decoració a base de cordons horitzontals impresos digitalment i una vora quelcom exvasada i bisellada. Amb tot això, cal suposar que en aquest lloc s'hi havia tallat sílex i que fou habitat temporalment. Per l'aspecte de la ceràmica es pot suposar una cronologia pròpia d'un Bronze Mig i els inicis del Bronze Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que tot el sector havia estat molt modificat per l'ampliació dels camps de conreu. | 08226-143 | Al nord del nucli urbà. | 41.5730500,1.4951300 | 374539 | 4603468 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-182.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.106 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 62514 | Turó de la roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-roca-dreta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Desconegut | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'agost del 1976. El turó es troba situat en el marge esquerre de la riera de Tous, entre cal Pasada i una granja de porcs. El cim hi ha pins, a mitja alçada hi passa la línia elèctrica número 163, isota d'aquesta hi ha un camp d'ametllers. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap indici constructiu. Cal remarcar que aquest camp ha estat conreat i els materials no surten en el seu lloc originari sinó en un radi de dispersió d'uns 10 m. Superficialment s'han recollit varis fragments de sílex, en general de bona qualitat, on no ha aparegut cap peça sobre còdol i sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. També nuclis, algun d'ell molt esgotat. Les peces presenten força concreció calcària i la deshidratació es presenta en poca proporció. El còrtex apareix en poques peces i no són rodades. Cal destacar unes ascles molt gruixudes i també de normals. També s'han apreciat alguns fragments de ceràmica a mà, alguns sense forma de parets gruixudes de grans vasos amb gros i irregular desgreixant de quars i mica. Un fragment de paret amb unes incisons verticals, allisat exteriorment i interior, pasta amb abundós desgreixant de quars i mica. També un fragment de ceràmica amb una llengüeta decorada amb impressions, amb desgreixant calcari. Cal indicar la presència d'un fragment de tapadora i d'un vas globular de ceràmica gris medieval. Es pot indicar que en el lloc s'hi havia tallat sílex i per la ceràmica es pot catalogar probablement com del Bronze Mig-Final. | 08226-144 | La Tossuda. A l'oest del nucli urbà.Maià o de Tous. | 41.5569600,1.5131600 | 376011 | 4601655 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-40, M-261 i M-333.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.109-110 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 62515 | Turó a 559 m de la zona del cal Passereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-559-m-de-la-zona-del-cal-passereta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'11 d'abril del 1976. Les restes materials apareixen en la part més elevada del turó, prop del bosc, just a on hi ha una alzina en el camp. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià superficialment cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, ceràmica del Bronze Final i Ibèrica, en el cim del turó i en un petit replà del seu costat nord en vistes a l'Eucaria. Cal remarcar que la ceràmica del Bronze Final apareix concentrada en un sector, i la Ibèrica surt en un camp de conreu que hi ha en el cim del turó. S'apreciaren alguns fragments de pedra de molí de granit. Superficialment i fora del lloc, ja que l'indret ha estat conreat en bona part, apareixen restes d'indústria lítica que empra el sílex com a matèria primera. No ha aparegut cap peça sobre còdol i sí varis fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. Algunes poques peces porten concreció calcària i d'altres conserven restes de còrtex. No presenten deshidratació, amb la qual cosa la pàtina no existeix. Cal destacar algunes ascles gruixudes. En aquest jaciment també ha aparegut superficialment algun fragment d'escòria fèrrica i algun tros de petxina. Quant a la ceràmica, cal esmentar: fragments d'urnes amb el coll exvasat i el llavi bisellat, fragments de vores de plats amb el llavi bisellatragments de plat amb vora arrodonida força bisellada interiorment, fragment de vora de plat bisellat amb amples i concèntrics acanalats, fragment de nansa tipus pont de secció arronyonada, fragment de base plana amb arrencament de paret. Les decoracions són a base de cordons incisos i impressionats aplicats a la inflexió vora-cos del vas; d'acanalats horitzontals i oblics a la paret; un fragment decorat amb impressió suau d'un clot; també una palmeta incisa. En ceràmica ibèrica a torn hi ha:un fragment de nansa de Kilyx en ceràmica àtica, argila ocre-rogenca, vernís parcial i amb foguejats (segles V-VIaC), vores de gerres de pasta bicolor i monocroma, un fragment de ceràmica gris monocroma, un fragment de coll de gran vas amb llavi de secció de coll de cigne (segles V-VI aC), argila de color ocre clar. Es tracta, doncs, d'un jaciment on es va tallar sílex, possiblement unes poques cabanes o hàbitat aïllat datable en el Bronze Final II-III, arribant a una fase d'Ibèric Ple. Durant la revisió de l'any 2016, diversos afeccionats locals, havien recuperat nous fragments de materials arqueològics, els quals no modifiquen la cronologia coneguda, a excepció d'un fragment de la base d'una ceràmica de vernís negre de Cales que suposaria una notable prolongació en l'ocupació de l'indret. | 08226-145 | Turó entre el Mas de Tous i Cal Perdut. A l'oest del nucli urbà. | 41.5556200,1.4982000 | 374761 | 4601528 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62515-foto-08226-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62515-foto-08226-145-2.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Es proposa com a altes nom Cal Quel, nom del turó on es troba i de referència per a la gent del poble.El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-35 ; M-322 i M-496.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.113-114 ) i IPAC | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62516 | L'Eucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/leucaria | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 20 de setembre del 1970. Superficialment, i en un radi aproximat de 10 m, s'han recollit alguns petits fragments de ceràmica d'aspecte del Bronze, però, sobretot, uns fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pertanyents a vores de gerres grans i mitjanes de pasta bicolor, i algun petit fragment de ceràmica ibèrica feta a mà. També un percutor i unes poques ascles de sílex, i un fragment de pedra de molí barquiforme de granit. Així doncs, és possible que es tractés d'un petit lloc d'habitacle d'època ibèrica amb uns indicis anteriors a l'Edat del Bronze. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no es va localitzar cap tipus d'estructura. | 08226-146 | A l'oest del nucli urbà. | 41.5588200,1.4858300 | 373736 | 4601901 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62516-foto-08226-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62516-foto-08226-146-2.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-14Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.117-118 ) i IPAC | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62517 | La Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fou | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 28 de juliol del 1970. Els descobridors d'aquesta estació arqueològica van recollir superficialment uns fragments de ceràmica i sílex. Els materials apareixen entre dues roques i a sota, a pocs metres, d'una coveta. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica 1985 es pogué identificar el jaciment però no s'aprecià cap tipus d'estructura. La ceràmica és feta a mà, amb desgreixant calcari en alguns fragments i micaci en els altres. Fragments pertanyents a grans vasos, alguns sense decoració i d'altres amb motius de crestes sobre ceràmica raspallada. Són línies paral·leles horitzontals i verticals que presenten una engalba de pasta que recobreix el motiu de les crestes. Aquesta tècnica de la cresta pertany al Neolític Antic Evolucionat postcardial català. També hi ha alguns pocs esquerdills i quatre ascles de sílex de diferents tonalitats. Sembla, doncs, que es tracta d'un lloc d'habitació, sense estructures que, pels seus materials podria pertànyer al Neolític Antic Evolucionat postcardial (4000-3500 aC). Al 1991, durant la revisió de la Carta els arqueòlegs no varen poder observar cap resta de construcció, ni de material degut a la densa vegetació de la zona. En la petita coveta que hi ha per sobre de les roques,es varen constatar diversos forats efectuats per incontrolats, però en les terres extretes no s'observà cap resta material. | 08226-147 | Saltant de la Fou. Al sud del nucli urbà. | 41.5437200,1.5276100 | 377191 | 4600165 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62517-foto-08226-147-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-14Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.121-122 ) i IPAC | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62518 | Font de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fou | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1970.Unes torrentades havien desplaçat el marge terrós de l'esmentat torrent i van quedar al descobert varis fragment d'una urna i uns pocs altres més. Entre els materials recollits superficialment, i sense practicar-hi cap excavació, cal destacar varis fragments d'una urna que ha pogut ésser reconstruïda en les seves 3/5 parts aproximadament, de color gris fosc, amb diferents tonalitats de color, feta a mà; té una altura d'uns 10 cm, amb uns 10 cm també de diàmetre a la boca. Es tracta d'una urna bicònica amb nansa i base de forma còncava. Està decorada amb una franja de quatre solcs acanalats horitzontals i paral·lels a la part alta, i a sota dels quals hi ha un fris d'uns angles o línia trencada, amb uns clotets en el seu interior. La franja de solcs i el fris moren en dos canals inclinats just a la nansa. També hi va sortir la vora d'una altra urna de característiques semblants a la descrita, una nansa amb acanalats, un fragment decorat amb un clotet típic del moment i altres vuit fragments amorfs. Urna que pertany a la forma XL de la taula de ceràmica hallstàtica a Catalunya donada pel Dr. Maluquer i del tipus 'b' quant a la decoració. Per tant, pertany a l'etapa del Bronze Final III o primera etapa de l'Edat del Ferro. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus constructiu. No és possible, per manca d'una excavació, determinar el tipus de jaciment, car tant podria ser un lloc d'habitacle a sota d'uns blocs que hi ha en l'indret com una necròpolis d'enterrament incineratori. En la visita dels arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta a l'any 1991, varen poder observar que l'indret rebia un intens trànsit de persones pel lloc i també per les diverses riuades, el jaciment està molt erosionat. | 08226-148 | Costat de la Font de la Fou. Al sud del nucli urbà. | 41.5465600,1.5290000 | 377313 | 4600478 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62518-foto-08226-148-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-17Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.125-126 ) i IPAC | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62519 | Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lerm | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1976. L' àrea de dispersió ocupa una superfície aproximada d'uns 500 m2 a la part plana, sense comptar amb el pendent. Els materials aparegueren escampats en un replà a recer dels vents de l'oest i del nord-oest i al vessant d'un pendent, sense un ordre especial a causa de la forta erosió de les margues i argiles oligocèniques, a la pluja i a les feines agrícoles posteriors. Tampoc es pogué apreciar cap mena de construcció, però, tant pels materials com per altres elements se suposa que devia haver-hi alguna cabana construïda amb matèries molt fràgils. L'aigua hi és a prop. Superficialment, aparegué abundant indústria lítica i una certa quantitat de fragments de ceràmica a mà, a més d'altres materials. Domina una indústria a base de sílex, però amb algun element de granit, algun esclat calcari, uns trossos de destral de basalt i quars impur. El sílex, com a primera matèria, abunda a la zona, per bé que no existís en el mateix lloc del jaciment. Cal destacar l'abundància de nòduls, nuclis, percutors, rebuig de talla, esquerdills, ascles, junt amb uns pocs instruments acabats i usats, clar indici d'haver-se tallat sílex en aquest indret. D'un total de 360 peces de sílex, 40 són ascles aprimades i allargades i 320 són ascles gruixudes i curtes. Algunes peces presenten concrecions calcàries i la pàtina es pot apreciar en llur majoria, així com també algunes restes de còrtex. El retoc de les vores és, en general, unifacial i la seva incidència respecte al pla horitzontal de la peça és oblic. És, principalment, discontinu i de tamany petit, a l'anvers, i en algun cas excepcional apareix la combinació d'anvers i revers. Es pot apreciar l'osca isolada en alguns rascadors. Es tracta d'una indústria lítica molt poc típica, amb tècnica mixta d'ascles i fulles. Sembla que hi hagi instruments de diferents moments culturals. Són varis els nòduls, nuclis i percutors recollits. Nuclis alguns d'ells ja exhaurits, de formes tabular i polièdrica; els percutors, en general, són esfèrics i també en forma de disc. Pel seu estudi es divideixen en fulles, puntes,rascadors i burins.Fulles, algunes de les quals són veritables ganivets de secció trapezoïdal.Puntes, de base còncava, de llengüeta còncava i també amb peduncles. Els rascadors, es presenten a l'extrem de fulla o sobre ascla i posen ésser distolaterals, unilaterals, bilaterals i ovalats. Burins, tots sobre ascla. La ceràmica presenta, com a característica general, el fet d'ésser força rodada, tota ella fabricada a mà, i per la seva tipologia correspon a un Bronze Mig i, especialment, a un Bronze Final. També es van recollir fragments de ceràmica gris de tipus medieval. Les tècniques decoratives són: incisa, impresa, aplicada i acanalada. Les vores presenten una certa varietat: llavi arrodonit, llavi aplanat a l'exterior, llavi aplanat horitzontal i llavi aprimat. També llavis bisellats i vores exvasades. Fons plans, nanses de prensió en forma de mugrons cònics o llengüetes horitzontals. També es trobà un fragment de vas carenat. Finalment, entre el material recollit, destaca un penjoll de pecten amb perforació circular i també un disc de terra cuita amb una cupuleta central en ambdues cares, sense arribar a travessar. La ceràmica es pot emmarcar cronològicament i cultural en un Bronze Mig i, especialment, en un Bronze Final-Ferro, amb restes àdhuc d'ocupació medieval, tot i que es detecta algun element que podria ésser més antic. Sembla que el jaciment fou emprat com a lloc d'habitació i com a taller de sílex. | 08226-149 | Bosc i vinya de Sant Pere de l'Erm. A l'oest del nucli urbà. | 41.5630200,1.4975900 | 374725 | 4602351 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62519-foto-08226-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62519-foto-08226-149-2.jpg | Legal | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-36, M-392 i M-499.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.130-131 ) i IPAC | 85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62520 | Aubreda o Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aubreda-o-albereda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | II-I aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 8 d'agost del 1965. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià que el camí talla el turonet pel seu costat de migdia i que en aquest tall erosionat hi surten restes de parets de pedra seca o unides amb fang, amb uns carreus molt ben reblits amb l'auxili de pedres més petites. Una de les parets arriba a uns 0'40 m d'alçada màxima, però les restants només conserven la seva primera filada assentada directament damunt la roca que, en algun sector, sembla retallada per tal d'anivellar el terra. També s'aprecià algun angle d'habitació. Es van detectar indicis de carbons i cendres en algun paviment tallat per tal d'ampliar el camí. Cal destacar l'absència de ceràmica pròpiament romano-imperial. Els materials recollits superficialment, són els següents: fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i decoracions variades a base de cordons horitzontals aplicats a través d'impressions o incisions. Cal destacar una sèrie de fragments que són molt prims per aquest tipus de ceràmica, fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana sense coll i vora plana, amb fons cònic, de pasta bicolor i bona cuita. També altres fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú pertanyents a gerres de diferents tamanys, un fragment d'àmfora ibèrica amb dos grafits o caràcters ibèrics, i vores de ceràmica gris monocroma que imiten plats de formes campanianes. També molts fragments de ceràmica gris fosc amb vores planes de vasos tipus 'kalathos', fragments de ceràmica Campaniana molt degradada, entre els que s'ha pogut classificar algun plat del tipus B de la forma 5 de Lamboglia i de la forma 31 en Campaniana A moderna, petits trossos amorfs de ferro i també un broc en ceràmica gris medieval, fragments d'àmfora de textura sorrenca. Es tracta, probablement, d'un petit poblat o nucli d'habitacle d'època ibèrica, fonamentalment en la seva etapa final. Els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, indiquen que aquest assentament a sofert en els últims anys diverses actuacions que han perjudicat el seu estat de conservació; per una banda s'ha fet un doble rebaix en un dels extrems per un hort, i en el vessant de migdia s'ha pogut constatar l'acció d'incontrolats que han deixat part d'un dels murs al descobert. | 08226-150 | Mas Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5424900,1.5213900 | 376670 | 4600037 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62520-foto-08226-150-2.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-37 (2), M-49 i M-220.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.134-135 ) i IPAC | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 62522 | Prop de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-biosca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. Possible fons de cabana situat en el costat esquerre de la carretera de Clariana (BV-2212). Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, s'aprecià un testimoni de terra alçat i destacat en el terreny per l'erosió. En ell s'hi noten unes llosetes posades planes, en posició horitzontal on hi surten varis elements arqueològics. Els materials apareixen concentrats en aquest lloc, però també dispersos en un radi aproximat d'uns 10 m. Cal destacar fragments de ceràmica llisa trossejats que denoten formes carenades, esfèriques, casquets, ovoides, etc. Les superfícies són cobertes, en alguns fragments, amb un lleuger arrebossat o un lleuger espatulat. El desgreixant està constituït fonamentalment per partícules de guix de la zona.També s'ha recollit una destral de pedra polida. Però el què destaca és una indústria lítica amb elements característics de la 'Cultura dels Sepulcres de Fossa': una fulla trencada de mida mitjana amb retocs simples i marginals, de secció triangular, una punta de sílex microlítica de forma i secció trapezoïdal; un nucli de sílex, i varis esquerdills i ascles, amb algunes peces realitzades sobre ascles. Pels seus materials, es podria situar en el Neolític Mig-Recent (3.500-2.500 aC). Els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991 varen observar que les estructures s'estan degradant ràpidament degut a una canalització de les aigües de pluja de la carretera. | 08226-152 | Al nord del nucli urbà. | 41.5830300,1.5248500 | 377036 | 4604533 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62522-foto-08226-152-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-180 i M-205.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.141-142 ) i IPAC | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62523 | Cristians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristians | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | En aquest indret, terreny erm al costat del camí i per sobre d'un torrent, s'ha localitzat un mur de pedra seca d'uns 5 m de longitud; per sota apareixen restes ceràmiques ibèriques oxidades i ceràmiques a mà. En aquest punt hi ha moltes restes de sílex de molt bona qualitat, però no s'han observat restes de talla. Hi ha notícies que en aquesta zona l'any 1965 es va excavar una sepultura de lloses amb individus inhumats. Aquestes troballes (una pedra de molí) es van portar al Museu. | 08226-153 | El Bosc del Rei. Al sud del nucli urbà. | 41.5533800,1.5128500 | 375979 | 4601258 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62523-foto-08226-153-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.144 ) i IPAC. En la revisió de l'any 2016 es proposa canviar el nom per El Bosc del Rei 1, per evitar confusions, ja que la zona es situa a l'oest del Bosc del Rei, mentre que el topònimCristans és en un altre indret més a ponent, punt on s'ha identificat un nou jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62524 | Els Vilars de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vilars-de-tous | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. En el talús d'un camí veïnal de la zona coneguda com Els Vilars, s'observà la presència de materials ceràmics prehistòrics.Davant de les troballes es realitza una excavació arqueològica en extensió l'any 1997. Aquesta afecta una zona de 12 m2 amb l'objectiu de delimitar el perímetre complet del fons de cabana, donant com a resultat una estructura de forma subcircular de 3'2 m x 2 m de diàmetre, construïda en un lloc on ha hi havia una petita depressió, que es va modificar per poder-hi construir al damunt. Per a tal fi, es va documentar un reompliment amb pedres de dimensió mitjana i petita fins a reformar una superfície regular i anivellada sobre la qual s'hi va instal·lar el sòl d'ocupació i els elements que estructuren la distribució interna de la cabana, el principal dels quals és el fogar, localitzat en posició lleugerament lateral. La presència de material arqueològic dispers, entre el que destaquen dos petits molins i algun fragment de ceràmica (vasos contenidors i vaixella domèstica), permet pensar en operacions de tipus alimentari. També s'ha documentat un important nombre d'evidències corresponents a activitats productives: treball de la fusta i restes d'indústria lítica tallada, sobretot en sílex. A partir de la tipologia ceràmica i dels fragments atribuïts a l'estil campaniforme pirenaic i al Bronze antic-mitjà s'ha pogut fixar una forquilla cronològica relativa, que aniria entre 2.300 i el 2000 abans de la nostra era. La gran novetat d'aquest jaciment es fonamenta en el fet que per primera vegada a Catalunya s'ha pogut identificar una estructura d'habitació tipus cabana associada amb algun tipus de ceràmica campaniforme. Les evidències arqueològiques fan pensar als seus excavadors que aquesta cabana es va ocupar molt poc temps, potser dies o setmanes, per un grup humà molt reduït, que s'instal·laria al lloc durant l'últim quart del III mil·lenni, possiblement per proveir-se del sílex que tant aflora en aquesta zona de manera natural. L'any 2014 a causa del mal estat del jaciment es duu a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb l'objectiu de cobrir les restes amb geotèxtil. L'espai afectat són uns 20 metres quadrats, de zona correspon a l'extrem est del camí que va a Cal Torres i que es veu afectada per incidències climàtiques i antròpiques. Per tal de cobrir les restes s'obre una rasa que permet construir un mur de pedra seca i es cobreix temporalment amb terra vegetal. | 08226-154 | Camí prop de Cal Torres. A l'oest del nucli urbà. | 41.5575600,1.5102500 | 375770 | 4601726 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'AnoiaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.148 ) i IPAC. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||||
| 62525 | Can Menjapalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menjapalla | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Molt erosionat | El jaciment arqueològic està format per les restes de tres àmbits adossats, dels quals només s'ha conservat la cantonada nord-occidental de l'estança oest. Els murs de la resta de façanes han desaparegut, i els transversals es troben trencats pels extrems, conservant-se només entre una i dues filades d'alçada en els traçats visibles. Les pedres de la majora dels murs estan lligades amb fang, mentre que les que conformen la cantonada nordoccidental presenten un aglomerant d'aspecte calcari, que recorda molt alguns fragments de les pedres locals que conformen la resta d'estances, i que planteja el dubte de si es tracta de morter. El conjunt s'assenta directament sobre el substrat geològic. A la zona interior de l'estança oest, dibuixada per la cantonada conservada, s'observa una acumulació de pedres de mida petita que podria correspondre a un enderroc. Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el mes de març de 2016 s'ha comprovat com a la zona a l'entorn de les estructures i en el sediment que les rebleix s'observen diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos afeccionats del municipi : diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica informes de pastes variades i un únic fragment de vora corresponent a una tenalla de coll de cigne. Ceràmica a mà: un fragment informe provablement d'època ibèric, Fragment amb un arrencament de nansa; dos fragments informes decorats amb un cordó (l'un decorat amb digitacions i l'altre amb incisions diagonals); i una vora exvasada i bisellada, que presenta a la part exterior més propera al llavi una decoració a base d'incisions diagonals, que podria pertànyer a un horitzó de bronze final-primera edat del ferro. Ceràmica grisa medieval: un únic fragment informe. Ceràmica grisa de la costa catalana: dues vores exvasades de llavi angulós. Més enllà de les estructures que acabem de recollir i del material recuperat, que s'hauria recollit a l'entorn de les restes, a pocs metres a l'est (en direcció Can Menjapalla) i al mateix costat del camí, s'ha observat un possible mur perpendicular a la via que no ha proporcionat cap tipus de material associat. La seva ubicació, molt propera al conjunt que acabem de descriure, així com el seu aspecte, similar a la resta d'estructures, fa pensar que podria formar part del mateix conjunt. el conjunt de Can Menjapalla podria tractar-se d'un assentament de poca entitat datable d'època ibèrica. La presència de la vora bisellada amb decoració indicaria una possible ocupació prèvia del bronze final-primera edat del ferro, si bé aquesta peça n'és l'únic indici clar. D'altra banda, en cas de confirmar-se l'ús de morter en la cantonada nordoest del conjunt obligaria a contemplar una ocupació posterior, que podria concordar amb el fragment de ceràmica grisa medieval conservada a la seu dels Amics de Tous, i que per tan podria situar-se en un moment medieval. | 08226-155 | L'Aubareda i Cal Macip - Serra de Ca l'Erota. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5372000,1.5009500 | 374955 | 4599479 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62525-foto-08226-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62525-foto-08226-155-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Macip 1Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.150-155 ) | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62526 | Cal Macip Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macip-xic | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | II-I aC | Desconegut | Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016 s'han observat diversos fragments informes de ceràmica comuna ibèrica que no s'han recollit. No s'observa cap estructura associada al material. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos afeccionats del municipi: Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes, una vora exvasada de llavi engruixit corresponent a una tenalla i una nansa del tipus cinta, àmfora indeterminada: fragment informe, ceràmica ibèrica pintada: nansa amb depressió central, campaniana A: una base amb decoració d'una palmeta o roseta fragmentada. | 08226-156 | L'Aubareda i Cal Macip - Clot de Cal Macip. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5352200,1.4954900 | 374496 | 4599267 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62526-foto-08226-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62526-foto-08226-156-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Macip 2Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.156-160 ) | 83|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 62527 | Serral dels Concos 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serral-dels-concos-1 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | La zona on aflora el material discorre un torrent que erosiona l'espai | S'observen diverses ascles de sílex, algunes d'elles retocades i diversos fragments de ceràmica a mà. Entre aquests es troben diverses peces sense forma ni decoració, un fragment informe amb la cara exterior allisada i una vora bisellada corresponent a un plat-tapadora que presenta decoració acanalada per l'interior. Aquesta peça és assimilable al tipus del grup de Can Gambús 1 (BF-A), datat del bronze final. Amb la informació disponible fins al moment no és possible concretar el tipus d'ocupació de que hauria estat objecte l'indret, més enllà del fet de que s'hi hauria tallat sílex en algun moment del bronze final entorn 1300-775 aC.. | 08226-157 | Serral dels Concos. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5484900,1.5057100 | 375374 | 4600726 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62527-foto-08226-157-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Guinardera 1Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.161-165 ) | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62528 | Serral dels Concos 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serral-dels-concos-2 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | La zona sotmesa a una forta erosió degut a la poca cobertura vegetal. | Afloren a superfície diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica. No s'ha observat cap estructura associada. Al vessant del turó que s'aixeca a uns escassos metres al sud de la zona on es troba la ceràmica, s'observa l'aflorament d'una veta de sílex vermellós escàs de la zona, que resulta de gran interès en considerar-se un dels possibles afloraments d'extracció d'aquest material per a la fabricació d'eines a l'Abric Romaní de Capellades. | 08226-158 | Serral dels Concos. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5476700,1.5062100 | 375414 | 4600634 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62528-foto-08226-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62528-foto-08226-158-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Guinardera 2Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.166-170 ) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62529 | Camp del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-pont | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Les estructures que s'observen es troben seccionades | Jaciment situat a l'extrem nord de la zona plana per on discorre la Riera de Tous. En el tall obert per un camí es troben fins a tres trams de murs de pedra seca que podrien formar part d'un mateix establiment. A la zona del tall s'observen alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica. El minsa informació disponible fins al moment no ens possibilita conèixer la naturalesa de l'establiment identificat, si bé la seva ubicació a la zona planera i pròxima als camps de cultiu podria fer pensar en algun tipus d'explotació de caràcter agrari. El material recuperat, tot comú, no permet precisar la seva cronologia més enllà d'una forquilla entre l'ibèric ple i l'ibèric final. | 08226-159 | Planes de l'Eucaria. A l'oest del nucli urbà. | 41.5604000,1.5071500 | 375517 | 4602046 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62529-foto-08226-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62529-foto-08226-159-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.171-176 ) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62530 | Mas de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-tous | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | IIIaC-VdC | Assentament fortament erosionat per les tasques deconreu. | En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es duu a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material arqueològic corresponent a una àmplia forquilla cronològica. Durant la visita no s'observa cap estructura, però sí material ceràmic escampat per la meitat sud de les dues feixes inferiors, del qual es recupera el més significatiu: Ceràmica grisa de la costa catalana: un únic fragment informe. Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes, una vora de tenalla de coll de cigne i una vora exvasada de llavi apuntat. Àmfora ibèrica: una vora. Àmfora indeterminada: fragment informe de producció indeterminada. Ceràmica a torn lent: un parell de fragments informes de cocció mixta que podrien correspondre a època tardo-antiga. Ceràmica a mà: un parell de fragments informes de difícil atribució cronològica. La revisió del material extret amb anterioritat, al qual s'ha pogut accedir gràcies a la col·laboració dels afeccionats locals i dels Amics de Tous, ens aporta major informació sobre el conjunt: Ceràmica comuna ibèrica: vores de tenalles variades i d'una copa de la forma Cp0. Ceràmica grisa de la costa catalana: fragments informes, perfil vencer d'un gobelet bicònic de petites dimensions COT-CAT Gb0, la nansa d'un kylix COT-CAT Ky0 i una vora de la copa Cp0. Un pondus. Ceràmica campaniana A: dos fragments informes. Ceràmica comuna romana: diversos fragments informes i la vora d'un morter que caldria datar del s. I-II dC. Dolium: diversos fragments informes. Còdol amb una creu incisa que inicialment s'havia identificat com un crismó, si bé ens sembla un xic agosarat atenent a la seva reduïda entitat. Ens sembla més factible que correspongui a una simple marca en forma de creu, que podria indicar un pes o algun altre aspecto. Tessel·la de pasta vítria. Sigil·lata hispànica: un fragment informe. Ceràmica africana de cuina: fragment de base amb estries centrals. Clara A: diversos fragments informes i un fragment de vora d'un plat de la forma Hayes 26/Lamboglia 9b. Clara C: diversos fragments informes i una vora de la safata de la forma 42-2 d'Hayes. Ceràmiques grises de l'antiguitat tardana assimilables al conjunt de Vilaclara de Castellfollit del Boix (Bages). Es tracta de diversos fragments fets a torn lent o a torneta, alguns d'ells (diversos fragments informes i una vora) amb motllures lineals horitzontals per l'exterior. El conjunt de Vilaclara, la majoria olles i olletes, aporten una cronologia del segle VII dC. Part del material que ens han mostrat hauria estat avaluat per Lluís Pedraza anys enrere, quan va realitzar un petit estudi sobre les monedes recollides al jaciment de la vil·la del Vilars (Pedraza). En aquell document, que resta inèdit, es recull una nota amb el material del jaciment d'El Mas de Tous: «Perfil de ceràmica grisa de parets fines de la forma Mayet XXXIX (Tiberi-flavis), ceràmica amb crismó, tessel·la de pasta vítria de color blau». De les tres peces referenciades, durant el nostre treball només hem pogut observar la tessel·la. A la llum de la informació recollida ens torbem davant un jaciment de gran entitat amb una ocupació que s'allargaria des d'època iberoromana (s. II-I aC) fins al segle VII dC, amb una provable interrupció entre els segles V i VI dC. | 08226-160 | Camps de conreu al turó del Patrícol. A l'oest del nucli urbà. | 41.5524900,1.4988900 | 374813 | 4601180 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62530-foto-08226-160-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.177-183 ) | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||
| 62531 | Vil·la romana els Vilars de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-els-vilars-de-tous | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es duu a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material arqueològic d'època imperial romana, i, com s'ha pogut comprovar, també anterior. Durant la vista no s'observa cap estructura, però sí material ceràmic escampat per la meitat oest del camp, del qual es recupera el més significatiu: Dolium: un fragment informe. Ceràmica comuna romana. Ceràmica comuna ibèrica o de tradició indígena. Diversos fragments informes. Ceràmica grisa de la costa catalana. Sigil·lat hispànica. Material constructiu de terra cuita: tègula i ímbrex. La revisió del material extret amb anterioritat per part d'afeccionats locals, ens aporta major informació sobre el conjunt(Continua a Observacions): Material ceràmic: Vernís negre àtic: un fragment informe. Campaniana A: fragments informes. Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes. Àmfora ibèrica: un únic fragment corresponent a una nansa. Sigil·lata itàlica: vora d'una safata de la forma A 19.2. Sigil·lata sudgàl·lica: fragments informes. Sigil·lata hispànica: forma Drag. 37a. Clara A: diverses vores de la forma Hayes 9A, forma típica del s. II dC, i dues bases indeterminades. Clara C. Informes Africana de cuina (producció predominant en el conjunt). Hi ha representades les tapadores Hayes 22, 182, 195 i 196; les olles Hayes 197 i el bol 23B. Són més abundants les formes del segle II dC. Estuc policrom de color blanc, verd i vermell. Material constructiu de terra cuita: tègula i ímbrex, i un fragment d'oppus signinum. Vidre: Vidre: diverses vores i algunes nanses. Material metàl·lic: Penjoll esferoïdal de bronze del tipus 1 de Rafel (Rafel 1997, 2005). Un projectil de fona de plom. Diversos lingots de plom. Un aplic de forma definida i funcionalitat indeterminada. Diverses peces de plom de funcionalitat indeterminada. Un pom de bronze. Possible aplic de bronze. Sivella amb un cercle enganxat que sostindria algun element decoratiu. Fíbula romana de bronze del tipus Auccisa (Erice 1995). Pont d'una fíbula indeterminada. Conjunt de cinc monedes estudiades anys enrere, per Lluís Pedraza [En realitzar la revisió de la carta l'any 2016 no s'han pogut observar]. Segons es recull en el document inèdit (Pedraza), es tractaria de les monedes següents: un sesterci de Roma d'Alexandre Sever (231-235 dC); un antoninià de Roma (7a officina) Probe (276-282 dC); un as de Roma de Faustina filla (146-180 dC); un antoninià de Lugdunum (?) de Tètric I (270-273 dC); i un antoninià de Roma de Salonica (regnant en solitari de Gal·liè) (260-268 dC). Material lític: Pedra de molí procedent del marge del camp on hi ha el jaciment. Com s'ha comentat en explicar el context, la zona de la vil·la romana dels Vilars de Tous es situa al marge del camí ral que travessa el terme municipal d'est a oest tot seguint a grans trets el curs de la Riera de Tous, i que molt provablement tindria un origen antic. Aquesta situació privilegiada explicaria els índics d'àmplia ocupació de l'indret, que es situen entre un moment iberoromà i fins a època baix-imperial romana. El material més antic recuperat es correspon amb un fragment informe de ceràmica àtica de vernís negre (s. VI-IV aC), que per la seva singularitat en el conjunt podria correspondre a una contaminació. Provablement, la primera ocupació estable de l'indret s'hauria produït en època iberoromana, com ho apunta la presència de material atribuïble a aquesta fase: ceràmica campaniana A i un projectil de fona de plom, si bé resulta poc rellevant en el conjunt. Per trobar material amb certa abundància cal situar-se ja als primers decennis després del canvi d'era, si bé no serà fins entrat al segle I, i especialment al segle II dC, quan que es produiria la ocupació més intensa de l'indret, marcat pel predomini de la ceràmica africana de cuina i de la sigil·lata hispànica. | 08226-161 | A l'oest del nucli urbà. | 41.5570200,1.5063600 | 375444 | 4601672 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62531-foto-08226-161-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | (Continuació Descripció):(si no s'indica el contrari, el material que recollim en aquest apartat correspon a la col·lecció particular de Vicenç Guinart) Probablement en aquest moment es trobaria en ple funcionament una vil·la romana, que a jutjar per la cronologia aportada per les monedes recuperades, continuaria ocupada al segle III dC. Pel material recuperat sembla que el lloc ja es trobaria abandonat al s. V dC.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.184-192 ) | 81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||||
| 62532 | El Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trull | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Malgrat que l'absència d'excavació no permet comprovar l'estat de conservació de les restes, la presència de carbons en abundància a nivellsuperficial fa pensar que l'assentament es torbaria greument afectat per les tasques de cultiu. | A nivell superficial, i visible en les ortofotos de l'ICGC (fig. 1), s'observa una àmplia àrea on la terra és de color gris fosc en contraposició al substrat vermellós/ocre natural de la zona, fet que es deu a que la terra es troba tacada per carbons. En la visita realitzada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del municipi el mes de març de 2016 es recuperen fins a 3 nuclis i 5 ascles de sílex de color negre i gris fosc, algunes d'elles treballades. Pel que fa al material ceràmic, s'han recuperat diversos fragments molts petits de ceràmica a mà amb la superfície allisada, entre els quals una vora exvasada amb el llavi apuntat que correspondria a un recipient de mida petita. Pel que fa a les atmosferes de cocció, dos dels fragments presenten cocció completament reductora, una oxidant i una de mixta. La revisió del material extret amb anterioritat per part de l'afeccionat local Vicenç Guinart ens mostra diverses restes de indústria lítica (núlcis de sílex, restes de talla i algunes làmines retocades), així com ceràmiques decorades atribuïbles al neolític postcardial. Així doncs, ens trobem davant un punt d'ocupació coetani a la cabana excavada al jaciment d'Els Vilars, situada just a l'altra riba del riu i a la mateixa alçada. Aquest fet, juntament amb la gran quantitat de carbons i cendres que aflora a superfície en tota la zona, fa valorar la possible relació amb la cabana excavada, que presentava una base feta amb una capa de carbó vegetal de 3- 5 cm (nivell IV) (Clop et al. 2005). Aquestes coincidències fan plantejar, a nivell d'hipòtesi, la possibilitat de que ens trobem davant d'una cabana que formés part de la mateixa entitat d'ocupació a l'aire lliure instal·lada durant el V-inicis IV mil·lenni cal BC a la riba de la riera de Tous. | 08226-162 | Camps de conreu de la Guinardera. Al sud del nucli urbà. | 41.5553300,1.5097800 | 375726 | 4601479 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62532-foto-08226-162-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.193-200 ) | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62533 | Forn de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-0 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | I ac | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que l'afeccionat local, Vicenç Guinart ens informa de la presència de material arqueològic d'època ibèrica a l'indret. Durant la visita no s'observa cap estructura, però sí divers material arqueològic, del qual recollim el que resulta més significatiu: Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes. Ceràmica grisa de la costa catalana: dos fragments informes. Dolium: dos fragments informes. Àmfora itàlica de pasta vesuviana: diversos fragments informes. Ceràmica a mà que podria ser coetània a la resta del material. Fragments informes i sense decoració. Ceràmica vidrada monocroma de color verd-melat d'època moderna. Vora d'un objecte de vidre de cronologia indeterminada. La revisió del material extret amb anterioritat per part de l'afeccionat local Vicenç Guinart no aporta cap novetat respecte als materials recuperats durant la intervenció reglada: fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica de pasta vesuviana i teula. A la llum dels materials recuperats ens trobem davant restes d'ocupació d'època iberoromana. La naturalesa de l'ocupació es fa difícil de discernir, si bé la zona on es troba és força elevada respecte al seu entorn immediat i té un control visual molt ampli sobre la conca de la riera de Tous, fet que podria apuntar a que es tractés d'un punt de control. | 08226-163 | Flix. A l'oest del nucli urbà. | 41.5667100,1.5176200 | 376402 | 4602731 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62533-foto-08226-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62533-foto-08226-163-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.201- 204) | 83|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||
| 62534 | Torrent Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-caballe | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Es tracta d'un indret on afloren restes de talla lítica sobre sílex de color blanc opac. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que l'afeccionat local Vicenç Guinart ens informa de la presència de material arqueològic a nivell superficial. Durant la vista a l'indret no s'observa cap estructura, però sí diverses peces de sílex. Recollim cinc nuclis de sílex i una ascla. No s'ha distingit cap element que permeti precisar la cronologia del possible taller. | 08226-164 | Camps d'ametllers de la zona de La Devesa. Al sud del nucli urbà. | 41.5533300,1.5216600 | 376713 | 4601240 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Solà Roig, La DevesaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.206-210) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||||||
| 62535 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-1 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment situat a mitja alçada del vessant est d'una elevació que és travessada pel camí que condueix des de la carretera de Sant Martí de Tous- Bellprat a la Font de Fiol. Per arribar al punt exacte cal seguir la pista forestal uns 300m des de que s'abandona la via asfaltada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material ceràmic i una pedra de molí (aquesta última pertanyent a la col·lecció particular de Vicenç Guinart). Durant la vista es recupera un únic fragment de ceràmica comuna ibèrica a l'extrem nord del camp de major alçada (costat esquerre del camí), i diversos fragments de ceràmica a mà en el camp d'ametllers situat a la dreta de la via. Un dels fragments de ceràmica a mà presenta un acabat pentinat molt tènue i un cordó, també desgastat. A partir del material recuperat es fa difícil discernir la naturalesa de l'ocupació. A excepció de la ceràmica comuna ibèrica localitzada a la part superior del promontori i que podria ser indici d'una ocupació de l'Ibèric Ple o Època iberoromana; la decoració pentinada de la ceràmica a mà no és representativa d'un període concret, i podria abastar des del Neolític fins al Bronze Final – Primera Edat del Ferro, si bé l'aspecte d'alguns dels fragments apuntarien a l'Edat del Bronze. | 08226-165 | Feixa de Pisana. A l'oest del nucli urbà. | 41.5504800,1.4750000 | 372816 | 4600991 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62535-foto-08226-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62535-foto-08226-165-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: El FilolFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.211- 215) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62536 | Bosc del Rei 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-rei-2 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | 650-200aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret restes de talla lítica. Durant la visita s'observen diverses restes de talla de sílex, però cap material ceràmic que permeti aportar una cronologia. Així doncs, es tractaria d'un taller de sílex de cronologia indeterminada. En la recerca de l'indret exacte on s'ubicava el taller de sílex es van comprovar els dos camps situats al peu sud del turó, recuperant dos fragments de ceràmica comuna ibèrica, un d'ells corresponent a una vora exvasada de llavi arrodonit. | 08226-166 | Bosc del Rei. Al sud del nucli urbà. | 41.5531100,1.5150000 | 376157 | 4601225 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62536-foto-08226-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62536-foto-08226-166-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.216- 221) | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||
| 62537 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-15 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | En el tram oest el camí es troba parcialment cobert per l'enderroc dels murs de pedra seca que el delimiten; el tram est va ser cobert anys enrere durant les tasques d'adequació del camí actual. | Es recullen en aquesta fitxa dos trams de camí que provablement formarien part d'un mateix traçat. El tram est, d'una llargada aproximada de 50m i originat a uns 70 m de la bifurcació de la Creu de Pedra, ja es trobava cobert en el moment de recollir les dades per actualitzar la Carta Arqueològica del municipi l'any 2016. Aquest tram només s'ha pogut conèixer a partir d'un parell de fotografies aportades pel Sr. Vicenç Guinart, que ell mateix va prendre l'any 1993, en les quals es mostra l'empedrat de la via. El tram oest es pot recórrer en una llargada d'aproximadament un quilòmetre, tenint el seu inici oriental en el punt on es separa del camí que portaria a la Cova del Rei. Aquest tram, que passa entre diverses feixes i camps de cultiu, es troba flanquejat a banda i banda per marges que el separen de les àrees conreables, trobant-se en alguns trams rampes per accedir a les feixes situades al nord, que es troben a major alçada. En aquest tram, i a l'interior del camí, s'han recuperat un fragment de destral polida i un fragment d'àmfora amb la pasta interior de color rosat i la cara exterior ocre amb inclusions fèrriques, de la qual no s'ha pogut discernir la producció. Els dos trams de camí correspondrien al traçat del camí ral que travessa la part central del T.M. de Tous d'est a oest. Sembla que aquest camí podria tenir un origen molt antic, atenent a la concentració de població que es detecta al seu voltant des de la prehistòria recent. La via hauria jugant també un paper de rellevància des d'època alt-imperial romana, passant a formar part d'un dels eixos de la centuriació. | 08226-167 | Pla de la Passada. A l'oest del nucli urbà. | 41.5600200,1.5156900 | 376228 | 4601991 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62537-foto-08226-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62537-foto-08226-167-2.jpg | Inexistent | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.221- 226) | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62538 | Cal Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarrida-0 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | Zona molt erosionada | El jaciment es situa a la plataforma que s'obra a l'est del mas de Cal Tarrida, just a l'altra banda de la pista forestal que segueix el traçat del GR7. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que el Sr. Vicenç Guinart diu haver recuperat de l'indret material ceràmic, una destral polida i una punta de sílex. Durant la visita es recupera un únic fragment informe de ceràmica a mà i una punta de sílex sobre ascla. Amb la informació disponible es fa difícil situar cronològicament al jaciment, ja que la destral polida ens podria situar en un context neolític, però el fragment ceràmic recuperat semblaria més modern. | 08226-168 | Cal Tarrida. A l'oest del nucli urbà. | 41.5586300,1.4842700 | 373605 | 4601883 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62538-foto-08226-168-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.227-231) | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62539 | Necròpolis de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-fiol | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | IV-IX dC | La tomba que s'ha pogut observar es troba parcialment afectada pel retall del turó efectuat en ampliar el camp. | Es tracta d'una tomba de lloses orientada d'est a oest amb les restes inhumades a l'interior. En la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016 s'observa com una de les lloses que delimita la tomba pel seu costat nord s'ha perdut, motiu pel qual es veu el crani de l'individu a l'interior. La capa de terra que cobreix la resta de la seva superfície no permet conèixer la planta de l'estructura. La densa cobertura de la part superior del turó on es troba impedeix comprovar si es conserven altres tombes associades a l'àrea, i per tant, si es tracta d'una tomba aïllada o bé forma part d'una petita necròpolis. L'aparent manca de connexió amb cap tipus de centre de culte proper fa considerar que ens trobem davant una tomba, o necròpolis, isolada. L'absència de qualsevol material arqueològic associat fa que no es pugui aportar una datació, si bé és sabut que aquest tipus de sepultura és molt freqüent entre els segles IV i IX dC. | 08226-169 | Fillol i Plana del Mas. A l'oest del nucli urbà. | 41.5421500,1.4690100 | 372300 | 4600075 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62539-foto-08226-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62539-foto-08226-169-2.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 232-236) | 85|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||
| 62540 | Cristians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristians-0 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | V-XII dC | La tomba de lloses no té la coberta ni restes del'esquelet. Hi ha diversos ossos en l'extrem oest del camp de conreu | Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous, que es du a terme el març de 2016, es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver-hi observat tombes de lloses i restes òssies disperses pel camp més proper al punt on es preserva la tromba in situ. Durant la vista s'observa una tomba de lloses sense la seva coberta i amb l'interior cobert per vegetació i diversos fragments d'ossos dispersos en el camp proper. L'aparent manca de connexió amb cap tipus de centre de culte proper fa considerar que ens trobem davant una necròpolis isolada. L'absència de qualsevol material arqueològic associat fa que no es pugui aportar una datació, si bé és sabut que aquest tipus de sepultura és molt freqüent entre els segles IV i IX dC. Jordina Sales, en el seu article sobre les tombes i necròpolis isolades de la comarca de l'Anoia realitzat l'any 1994 (Sales 1994: 327), en referència a la Necròpolis de Cristians recull la notícia sobre l'observació, l'any 1965, de la necròpolis per membres del Museu d'Igualada, així com l'anotació en un diari inèdit de Ramon Farrés on es recull que “.... obrim una sepultura romana amb dos esquelets...”. A la fitxa corresponent a Cristian recollida a l'IPAC (núm. 12015) s'esmenta, entre altres elements, l'excavació d'una sepultura de lloses amb individus inhumats l'any 1965. La planimetria que acompanya l'entrada el jaciment s'ubica en un punt proper al Bosc del Rei, un punt allunyat de l'indret on s'ha trobat la tomba. La descripció del lloc de la troballa no permet tampoc aclarir el dubte. Davant d'aquest fet s'ha considerat oportú obrir una fitxa pròpia per aquesta tomba, que anomenem “Cristians”, i proposem el canvi de nom del jaciment inventariat pel d''El Bosc del Rei 1'. | 08226-170 | L'Aubareda i Cal Macip. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5409200,1.5085000 | 375592 | 4599881 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62540-foto-08226-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62540-foto-08226-170-2.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 237-241 ) | 85|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||
| 62541 | El Patrícol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-patricol | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Durant la visita efectuada a l'indret en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, efectuada el mes de març de 2016, s'han recuperat diversos fragments de nuclis i ascles de sílex de procedència local. S'ha recuperat també un únic fragment de ceràmica a mà informe decorada amb un mugró de difícil definició cronològica, ja que aquest tipus de decoració s'empra en diverses èpoques. A l'extrem nord-est del camp d'ametllers, en el punt situat just damunt del jaciment de Can Quel és on s'observa la major concentració de material, si bé es troben alguns fragments de sílex dispersos també a l'extrem sud del camp. | 08226-171 | Camps d'ametllers del nord-est de la plataforma d'El Plantícol. A l'oest del nucli urbà. | 41.5541900,1.4955300 | 374536 | 4601373 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 242-245 ) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||||||
| 62542 | Sobre Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-cal-pastor | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | Molt erosionat | Jaciment situat a la vessant sud de la zona de la Guinardera, en una zona on la inclinació de la serra comença a aplanar-se lleugerament. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material ceràmic, restes de talla lítica i un parell de fragments de destrals polides. Durant la visita s'observen diverses alineacions de pedres, que semblen correspondre a part d'una barraca de pedra seca mal conservada, darrera la qual surt un camí en direcció est-oest delimitat amb pedres de mida gran. A l'entorn del camí es situarien diverses feixes que es troben en molt mal estat de conservació. Tota la zona és delimitada a ponent per un mur que s'enfila pel pendent, també molt erosionat, i que provablement protegiria la zona de cultiu. L'àrea ocupa, a grans trets, la mateix amplada que la que actualment presenta el camp situat al sud, fet que fa pensar en la possibilitat de que el camp s'hagués obert damunt una zona de feixes anteriors. Disperses per la zona on es troben les estructures s'observen diversos fragments de ceràmica a mà, restes de talla lítica i algunes peces retocades sobre ascla, que provablement serien anteriors al conjunt d'estructures, i que haurien aflorat a superfície degut a l'erosió extrema a que es troba sotmesa la zona. La revisió dels materials recollits per part d'afeccionats local mostra com es corresponen amb abundants fragments de sílex, restes de talla i alguna peça confeccionada sobre ascla. Del conjunt ceràmic, també molt abundós, no es pot extreure cap conclusió precisa respecte a cronologia, ja que tot és informe i sense decoració, si bé per l'aspecte que presenta podrien pertànyer a l'Edat del bronze. Així doncs, ens trobem davant una àrea on provablement durant l'Edat de Bronze s'hi hauria tallat sílex, organitzada posteriorment, provablement en època moderna-contemporània, com a àrea de conreu. | 08226-172 | Al sud del nucli urbà. | 41.5423700,1.5063700 | 375417 | 4600045 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62542-foto-08226-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62542-foto-08226-172-2.jpg | Inexistent | Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 246-252 ) | 94|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62543 | Camí del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-trull | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | La rampa es troba ben conservada únicament per un dels costats. Les roderes s'observen en trams discontinus, fruit de la irregularitat de la superfície de la roca mare i del seu propi desgast. | Es tracta de la identificació de dos trams de via que molt provablement formarien part d'un mateix itinerari. A la part sud, el tram identificat es correspon amb diverses marques de roderes damunt la roca mare, que són discontinues per la irregularitat del terreny. A 260m al nord en línia recta es troba un tram de rampa construïda amb pedra seca en un punt on el camí gira lleugerament a llevant. El camí no coincideix amb la retícula centuriada romana, i provablement tindria un ús de menor abast, comunicant indrets més o menys propers. | 08226-173 | Camí del Coll de l'Aubareda al Bosc del Rei. Al sud del nucli urbà. | 41.5516000,1.5131200 | 375998 | 4601060 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62543-foto-08226-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62543-foto-08226-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 253- 257 ) | 98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62544 | Vinya de Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-sant-pere-de-lerm | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | VII-III aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | El jaciment ha estat identificat únicament per la recuperació de material ceràmic d'època ibèrica a nivell superficial. Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del municipi l'any 2016 es comprova com tota la zona es troba completament coberta de vegetació degut a l'abandó de la vinya i no ha estat posible localitzar cap nou material arqueològic. La revisió del material ceràmic recuperat anys enrere pel Sr. Vicenç Guinart és el següent: Ceràmica comuna ibèrica: base d'un amforisc, diverses vores de tenalla, una vora d'una forma oberta (bol o plat), diverses nanses i altres fragments informes. Ceràmica ibèrica pintada: un fragment informe amb decoració geomètrica. Ceràmica a mà: dues vores exvasades, l'una amb el llavi arrodonit i l'altra recte, una base plana, part d'una tapadora i diversos fragments informes sense decoració. Base d'un gran recipient, que podria ser un dolium. Àmfora o gran recipient indeterminat: vora d'una peça de mida gran de pasta rosada i recobriment exterior ocre clar. En el conjunt revisat hi ha també diverses peces metàl·liques: Ferro: ganivet provablement modern i un fragment informe. Plom: un fragment informe. Bronze: dues cabotes de claus i una tira de secció circular. Amb el coneixement disponible fins a l'actualitat es fa impossible concretar el tipus d'establiment que es trobaria en aquesta zona. El material ceràmic recuperat permet fixar-la en època ibèrica, però no permet precisar a quina fase d'ocupació correspondria dins aquest període. | 08226-174 | A l'oest del nucli urbà. | 41.5627000,1.5016700 | 375064 | 4602309 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62544-foto-08226-174-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 258-261 ) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||
| 62546 | Castell de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tous | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | IV-II aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Segons ens informa el Sr. Vicenç Guinart, temps enrere va recollir d'aquell camp material ceràmic d'època ibèrica. Procediria també d'aquell indret una fraccionaria d'Emporion del segle IV aC i una unitat de Kese del segle II aC. En la visita efectuada l'any 2016 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no s'ha localitzat cap nou material arqueològic. Cal tenir present, però, que el sembrat del camp era alt en aquell moment. Atenent a la ubicació de la zona on s'ha localitzat el material, al vessant del turó on actualment es troba el Castell de Tous, no es pot descartar que el material procedís de la plataforma superior del pujol, i en realitat sigui el reflex de l'ocupació d'aquell indret. | 08226-176 | Camps de conreu del Carrer del Cementiri. Nucli urbà. | 41.5601000,1.5259300 | 377082 | 4601986 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 268-272 ) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||||
| 62547 | Pla de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-passada | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | El Sr. Vicenç Guinart informa de la troballa de materials ceràmics d'època ibèrica a la zona i d'algunes peces metàl·liques. Aquestes últimes s'han pogut fotografiar: Placa de bronze amb decoració de soga de tradició xipriota. Fraccionària de Kese. Denari de plata de Tiberi. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, però no s'observa cap nou element d'interès arqueològic. El material proporciona una cronologia de l'Edat del Ferro - Ibèric Antic; Època iberoromana; Època romana. Alt-imperial. c. 1100-400 aC; 218-27 aC; s. I -II dC. | 08226-177 | Al sud del nucli urbà. | 41.5586700,1.5200400 | 376588 | 4601835 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62547-foto-08226-177-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 273-276 ) | 81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||
| 62627 | Sitja del Pla de Gallardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-pla-de-gallardes | Seccionada per l'actual camí | Sitja situada al marge del camí de Cal Gallardes a La Solana. Presenta un diàmetre interior de 90 cm aproximadament i 70 cm d'alçada i es troba seccionada pel camí actual. Està reblerta per un nivell de cendres compacte. No s'ha trobat material arqueològic ni en el tall de la sitja ni al seu voltant, fet que dificulta determinar-ne una cronologia. Tampoc s'han indetificat estrutcures al seu voltant que s'hi poguessin relacionar. | 08226-257 | La Torre. A l'oest del nucli urbà. | 41.5599400,1.4754300 | 372871 | 4602041 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62627-foto-08226-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62627-foto-08226-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | No s'ha pogut concretar la cronològia de la sitja atès que no s'ha localitzat material ceràmic en el seu rebliment ni tampoc a l'entorn més immediat que pogui donar una cronologia a l'estrutcura. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||||||
| 62628 | Retall del Pla Gallardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retall-del-pla-gallardes | Seccionada per l'actual camí | Retall situat al marge del camí de Cal Gallardes a La Solana i aproximadament a 500 m d'una sitja de cronologia indeterminada. Presenta una planta allargada seccionada per l'actual camí, de 4,20 m de longitud per 1,50 m d'alçada. Està reblert per un nivell de terra molt orgànica. En superfície s'han identificat fragments informes de ceràmica a mà que podria pertànyer a un horitzó entre l'edat del bronze final i la primera edat del ferro (2200 aC- 500 aC/1200-500 aC). | 08226-258 | La Torre. A l'oest del nucli urbà. | 41.5590800,1.4704500 | 372454 | 4601953 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62628-foto-08226-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62628-foto-08226-258-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | |||||||||||
| 62449 | Festival de les llegendes de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-les-llegendes-de-catalunya | XXI | El festival de llegendes de Catalunya es celebra el primer cap de setmana de juliol. El festival es localitza en diversos espais o racons del poble. Cada racó és protagonista de diferents llegendes relacionades amb un municipi. També hi ha dos escenaris i la casa del Teatre Nu que ofereixen on s'hi representa una obra teatral també basada en una llegenda. L'activitat principal és l'Apagada de Misteri la nit de dissabte. La vila apaga l'enllumenat públic del nucli antic i hi traça un recorregut il·luminat amb milers d'espelmes on s'hi narren i teatralitzen llegendes de misteri catalanes que culmina amb una última llegenda que convida a tots els espectadors a cremar les pors a la caldera de Tous. El festival finalitza amb l'espectacle Tous és llegenda, creat per l'Esbart Cérvola Blanca de Tous, a través de les llegendes de la vila i dels capgrossos d'algun dels personatges s'explica la importància de la cultura popular. | 08226-79 | Nucli urbà. | El festival de llegendes de Catalunya va iniciar-se l'any 2010 amb la finalitat de divulgar i recuperar històries i llegendes populars de Catalunya. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 2010 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62449-foto-08226-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62449-foto-08226-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest festival està organitzat per l'Associació és llegemda l'Ajuntament de Sant Martí de Tous i compta amb més de 200 voluntaris del poble | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 62450 | Aplec de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sentfores | VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil·lenari. Edita: La comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 2 Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya | XX | L'Aplec de Sentfores es celebra el Dilluns de Pasqua a l'ermita de la Mare de Déu de Sentfores. L'acte central és la missa d'ofici i després la gent s'hi queda a ballar sardanes, a jugar a bitlles i finalment a dinar. | 08226-80 | Santuari de la Mare de Déu de Sentfores. | Tradicionalment el ball es feia amb orquestra i algunes vegades n'hi havia dos, un a l'era davant i l'altre a l'era del darrera de l'ermita. No obstant, a l'Ajuntament hi ha documents de disputes que es generaven entre els joves, sobretot de pobles veïns, per ballar amb les noies de poble de Sant Martí de Tous. | 41.5528200,1.5395600 | 378205 | 4601158 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62450-foto-08226-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62450-foto-08226-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 62453 | Festa Major de Sant Martí de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-de-tous | Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya Programes de la Festa Major | XX | La Festa Major es celebra el primer i el segon cap de setmana de novembre, entorn el dia 11 de novembre en honor al patró del municipi, Sant Martí. La festa s'inicia el divendres al vespre amb un acte cultural (obra de teatre, presentació d'un llibre...) i durant tot el cap de setmana es duen a terme diversos actes lúdics per a tots els públics, on destaca la trobada de puntaires el matí del diumenge. Els principals actes s'organitzen el segon cap de setmana, en especial el Correfoc seguit d'un sopar popular la nit del divendres. El principal dia és el dissabte amb la missa solemne en honor a Sant Martí seguit del Ball de Faixes i la cercavila. | 08226-83 | Nucli urbà. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62453-foto-08226-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 62454 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-1 | Programes de la Festa de Sant Sebastià VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XX | La Festa de Sant Sebastià es celebra entorn el dia 20 de gener en honor al patró del poble, Sant Sebastià. Amb el anys aquesta festivitat s'ha perdut i des de l'any 2016 s'està intentant recuperar amb l'organització de diferents actes lúdics i culturals per a tots els públics. | 08226-84 | Nucli urbà. | Tradicionalment es considerava la festa major petita del poble. S'organitzava una missa i una processó al matí i un ball per la tarda. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/