Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62431 | Serra de Miralles-Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-queralt | <p>Pla d'espai d'interès natural. Generalitat de Catalunya.Departament de Medi Ambient. 1996. Catàleg de bénsprotegits per al POUM de deSant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012.</p> | <p>La serra de Miralles-Queralt té una extensió de 2.887 ha i està inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN), a ponent, orientades de NE a SE i separa les conques del riu Anoia i del Gaià. Estan coronades per l'Agulla Grossa de Miralles (870 m) i pel turó de Queralt (851 m). La serralada està constituïda per terrenys de formació terciària, on destaca la zona del sud amb una conjunt d'argiles i gresos vermells, la part central de pedra calcària i margues blaves i la zona del nord de margues, gresos i conglomerats. El paisatge vegetal es caracteritza pel predomini del carrascar i alzinars litorals, alguns substituïts per boscos de pi blanc. A les zones d'obaga s'identifiquen espais de roureda de roure de fulla petita i a la vessant septentrional hi ha un predomini de les pinedes de pinassa. Un element significatiu del paisatge són les formacions rocoses de grutes, balmes i fous, essent una de les principals la Fou de Sant Martí de Tous. La formació i la diversitat paisatgística permet una diversitat i la representació faunística característica dels boscos del mediterrani com el teixó, la guineu, les mosteles, els esquirols, la perdiu roja, els tallarols el cotoliu i aus rapinyaires com l'àguila daurada, l'agilot o l'esparver vulgar. La serra de Miralles- Queralt permet recórrer el seu espai per una xarxa de pistes i senders creant-se diferents itineraris: la ruta de la serra, la ruta del castell, la ruta de les vinyes i la ruta de la plana.</p> | 08226-61 | Serra de Miralles-Queralt. | 41.5280600,1.5063900 | 375391 | 4598456 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62431-foto-08226-61-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres proteccions: Decret 174/2002 regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000. PEIN Carbasí, Serra de Miralles -Queralt i Ancosa-Montagut). Està formada per la Serra de Miralles, a llevant, i la de Queralt-Montagut. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62677 | Cal Marricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marrico | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIX | Cal Marricó és una masia aïllada del segle XIX del nucli disseminat de la Roqueta actualment reformada. És un edifici en forma de 'U'construïda amb tres volums amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis té dues portes d'accés amb llinda de fusta, una per entrar per la planta baixa i una altre per entrar al primer pis i quatre finestres, tres amb llinda de fusta i una amb llinda de pedra. A l'alçada de les golfes hi ha un finestral allargat que recorrer quasi tota la façana. El volum adossat a la façana de llevant correspon a un porxo que alhora es la terrassa del primer pis amb arcades d'arc de mig punt. Davant la façana principal hi ha un pati tancat per un nou volum, tipus baluard, que dona accés a la vivenda. La façana posterior té quatre obertures de diferents mides a nivell del primer pis i una porta d'accés d'arc de mig punt a la planta baixa. El parament dels murs és de pedra lligada amb ciment. | 08226-307 | Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5287600,1.4907400 | 374087 | 4598557 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62677-foto-08226-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62677-foto-08226-307-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62437 | Font del Peiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-peiro | XX | Ple de vegetació | La font del Peiró és troba situada en mig d'una zona amb molta vegetació. L'aigua sorgeix per un broc d'uralita ubicat a l'interior d'una roca i forma un petit rec d'aigua en el propi sediment de terra. | 08226-67 | El Clot de la Savinosa. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5292300,1.4999100 | 374853 | 4598596 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62437-foto-08226-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62437-foto-08226-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment hi sorgeix molt poca quantitat d'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62485 | Castell de la Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roqueta | <p>AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1999): L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Pòrtic.Barcelona. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | X | Ruïnós | <p>El castell de la Roqueta es troba situat al cim d'un petit turó a la zona del Collet de la Savinosa, a poca distància de l'església de la Roqueta en una punt estratègic amb gran visibilitat a la banda sud-oest del terme de Sant Martí de Tous. Documentat des de l'any 960 en l'acta de confirmació realitzada pel comte Borrell II al seu vassall Isarn. Actualment, el castell es troba completament en estat ruïnós, fou edificat sobre la roca natural. Únicament es conserva el llenç de paret orientat al migdia. Presenta una alçada d' aproximadament 3,30 m i una longitud de 8,2 m. Esta realitzat amb carreus petits lligats amb morter de calç i dipositats en filades regulars. Per la part exterior, el mur conserva obertes dues espitlleres situades a diferent nivell. Interiorment aquest llenç fou reforçat XI amb la construcció d'una capella consagrada a Sant Miquel i de la qual es conserva una paret on s'hi obren dues arcades d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i sobre les arcades s'hi conserva l'arrencament de la coberta en volta. El parament és de pedra irregular lligada amb morter de calç i dipositats en filades regulars amb una petita fornícula quadrangular a l'interior de cada arc. El mur oest està totalment enderrocat a excepció de la cantonada que s'uneix amb el mur sud on s'hi obria una espitllera.</p> | 08226-115 | El Turó de la Roqueta. Al sud-oest del nucli urbà. | <p>El castell de la Roqueta es documenta en l'acta de consagració del comte Borrell II al seu vassall l'any 960. L'any 1018 el castell pertanyia a Hug de Cervelló, que li llegà al seu fill Alamany el castell de la Roqueta juntament amb les terres i vinyes i totes les pertinences així com tot el que pogués posseir en un futur. Al llarg del segle XI es coneixen diverses disputes amb el Bisbat de Vic pel domini de terres properes al castell de la Roqueta. L'Any 1043 el senyor del castell era Cervelló Alamany , sota el qual es va consagrar l'església de Sant Miquel del castell pel Bisbe Abat Oliba. Va formar part de diverses generacions de la família Alamany fins l'any 1229 quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta al monestir de Santes Creus, qui a partir d'aquell moment va intentar engrandir els seus dominis sobre el terme de la Roqueta. L'any 1250 el monestir de Santes Creus ratificà tots els drets que té sobre el castell i les terres. El segle XIV encara estava sota el domini del monestir de Santes Creus, ja que en el fogatge de 1365-1370 apareix el castell com a possessió del monestir.</p> | 41.5299400,1.4847200 | 373587 | 4598697 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||
| 62488 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-0 | <p>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès- L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Ruïnós | <p>L'església de Sant Miquel es troba situada a l'interior del castell de la Roqueta. Actualment està completament en estat ruïnós i només es conserva la paret sud, adossada a la paret sud del castell. A la paret s'hi obren dues arcades cegues de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i sobre les arcades s'hi conserva l'arrencament de la coberta en volta. El parament és de pedra irregular lligada amb morter de calç i dipositats en filades regulars amb una petita fornícula quadrangular a l'interior de cada arc.</p> | 08226-118 | Castell de la Roqueta. | <p>L'església situada a l'interior del castell de la Roqueta fou edificada en temps de Cervelló Alamany i consagrada l'any 1043 pel Bisbe Abat Oliba. Cervelló Alamany, a petició del bisbe, va decidir que anualment, en ocasió dels sínodes es pagués una lliua de cera a la seu de Sant Pere de Vic. L'església va tenir funcions de parròquia del terme de Roqueta fins que va passar assolir-les l'església de Santa Maria de Roqueta. Va dependre del monestir de Santes Creus igual que el castell i l'església de Santa Maria a partir de l'any 1229, quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta juntament amb altres dominis al monestir de Santes Creus. Aquest domini perdurà fins l'any 1330 que l'abat de Santes Creus cedí l'església de la Roqueta al bisbe de Vic.</p> | 41.5299400,1.4847200 | 373587 | 4598697 | 1043 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62488-foto-08226-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62488-foto-08226-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62488-foto-08226-118-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||
| 62492 | Església de Santa Maria de la Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-la-roqueta | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1999): L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Pòrtic.Barcelona. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XII | La coberta interior i murs que han estat reforçat amb totxos i el paviment del terra molt malmès. | L'església de Santa Maria de Roqueta es troba situada en una zona elevada prop del castell de la Roqueta, dins l'antic terme del castell. L'església d'estil romànic de finals del segle XII consta d'una nau capçada per un absis que exteriorment té un perímetre poligonal de nou cares i l'interior és semicircular que es diferencia de la nau per uns contraforts. A l'absis s'hi obren tres finestrals, un dels quals actualment es troba tapiat, de doble esqueixada que finalitzaven en arcs de mig punt adovellats. A l'interior, sota dos dels finestrals s'hi documenten un total de tres fornícules finalitzades en arc de mig punt adovellat. L'absis sobre a la nau a través d'un arc lleugerament apuntat que es recolza, a cada costat, sobre unes columnes dobles coronades amb capitells i col·locades sobre unes bases amb plint comú. La coberta és de quart d'esfera i arrenca d'una cornisa, sostinguda per mènsules, que recorre per l'exterior part de la part superior de l'absis. Aquesta cornisa també es documenta la mur nord però no al mur sud, el qual ha estat més modificat. La coberta de la nau és mitjançant una volta ogival gòtica, que substitueix la primitiva coberta. Tant al mur nord com al mur sud, s'hi obrien dues absidioles, de les qual només es manté la del mur nord, coberta per una volta de quart d'esfera. L'absidiola del mur sud, s'intueix part de l'arcada malmesa per obres posteriors. L'accés a l'interior de l'església és mitjançant dos portals, un a la façana de ponent i l'altre a migdia ( a l'absidiola del mur sud) cap d'elles de l'edifici original. El portal de ponent es coronat per una llinda de pedra. Al mur de migdia s'hi adossa una annexa, construït amb carreus reaprofitats d'antigues edificacions, de planta rectangular amb la porta d'accés al mur de façana sud, corresponent a l'antic cementiri de Roqueta. El parament dels murs és de carreus ben escairats disposats amb filades regulars a trencajunt a excepció del mur sud, que presenta la reutilització de diversos blocs de pedra com fragments de finestres o pedres de cornisa provinents d'una primitiva construcció. En molts dels carreus s'hi documenten marques de picapedres com són fletxes, creus, un angle agut, un angle recte entre d'altres. L'edifici mostra una desproporció entre la nau, excessivament petita, i l'absis i la posició extrema de les absidioles i la diferència dels paraments de l'església amb el mur de ponent. Aquests fets són indicatius de les refraccions dutes a terme, possiblement arran dels terratrèmols del segle XV, ja que la nau era més llarga com ho constat la continuïtat del mur nord en direcció a ponent. | 08226-122 | El Turó de la Roqueta. Al sud-oestdel nucli urbà. | L'església de Santa Maria de Roqueta inicilament no va exercir funcions parroquials, ja que eren exercides per l'església de Sant Miquel. No obstant, posteriorment, les va assumir per perdre-les més tard i ser sufragània de la parròquia de Fillol. L'església es troba documentada l'any 1079 en el testament d'una dona anomenada Ermessenda, la qual deixa quatre mencusos a Santa Maria. Va passar a dependre del monestir de Santes Creus igual que el castell i l'església de Sant Miquel a partir de l'any 1229, quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta juntament amb altres dominis al monestir de Santes Creus. Aquest domini perdurà fins l'any 1330 que l'abat de Santes Creus cedí l'església de la Roqueta al bisbe de Vic. L'any 1685 en una visita del bisbe Pasqual a Fillol, anomena l'església de Santa Maria com a propietat dels frares de Santes Creus, indicador que encara hi tenien alguns drets. L'any 1936 amb l'esclat de la guerra fou incendiada. Abans de la guerra civil a l'església de Santa Maria de la Roqueta la principal festa que s'hi celebrava era el 8 de setembre mitjançant un Aplec ,amb ofici cantant. S'hi venerava la Verge Maria i a l'altar de l'absidiola situada a la paret nord s'hi venerava la Mare de Déu del Remei. | 41.5302300,1.4845500 | 373573 | 4598729 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'interior de nau, sobre la llinda del portal de ponent hi havia hagut una pedra esculpida amb la figura d'una cérvola dins l'escut heràldic dels Cervelló actualment desaparegut. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||
| 62608 | Alzina de Cal Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-maginet | L'alzina es troba situada a l'era de Cal Maginet. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,85 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08226-238 | Cal Maginet. A l'oest del nucli urbà. | 41.5324100,1.4724400 | 372567 | 4598989 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62608-foto-08226-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62608-foto-08226-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||||
| 62673 | Cal Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maginet | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XX | Cal Maginet és una antiga masia aïllada utilitzada com a vivenda i una part com a restaurant des de l'any 1985. És un edifici de planta quadrangular construïda amb diversos volums. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El frontis té la porta principal d'arc de mig punt de maó i una segona porta d'arc pla arrebossat a l'extrem dret i entre les dues una finestra a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una amb sortida a un balcó amb baranes de ferro amb un rellotge de sol i al segon pis dues finestres. A la façana de llevant hi ha diverses obertures amb una porta d'accés a nivell del segon pis, que s'hi accedeix mitjançant unes escales metàl·liques. A la façana de ponent se li adossa un segon volum amb dues finestres d'arc pla arrebossat i una porta d'accés situada a la façana de ponent a nivell del primer pis que s'hi accedeix mitjançat unes escales de pedra amb dues finestres a dos nivells. Adossat aquest cos, s'hi documenta un tercer volum, de construcció més recent, amb una gran porta de garatge i utilitzat com a magatzem. Davant la façana principal hi ha l'antiga pallissa. El parament dels murs està arrebossat amb ciment tot i que les cantonades son visibles els carreus de pedra ben escairats. | 08226-303 | Coll de Cal Marquet. Al sud-oest del nucli urbà. | Masia documentada entorn l'any 1600. Fins al segle XIX eren dues cases annexes, la família del Dalmau i la família dels Gual de Cal Maginet | 41.5325400,1.4729600 | 372611 | 4599003 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62673-foto-08226-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62673-foto-08226-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62673-foto-08226-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62723 | Rellotge de sol de Cal Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-maginet | XIX-XX | El rellotge de sol es troba situat a l'alçada del primer pis de la façana principal de Cal Maginet. Correspon a un rellotge rectangular de tipus vertical realitzat amb rajoles de ceràmica policroma. A la part central hi ha una única rajola amb un sol a la part superior i una figura femenina subjectant un ocell amb els números romans amb les inicials M.T. a la part inferior dreta. | 08226-353 | Cal Maginet. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5325400,1.4729600 | 372611 | 4599003 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62723-foto-08226-353-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62641 | Fita de Terme del Pla dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-pla-dels-frares | Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7055 Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7095 | XIX-XX | Fita de pedra en forma de prisma recte triangular de 20 cm de costat a la base i 45 cm d'alçada. Té gravades les inscripcions T18, M 24 i M 2 a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Montbui; M de Miralles). El número indica el número de fita dins el terme. Marca el límit amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. | 08226-271 | Pla dels Frares. Punt on conflueix la partió dels termes de Miralles, Tous i Montbui | 41.5327600,1.5351900 | 377803 | 4598937 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62641-foto-08226-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62641-foto-08226-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fita està desenterrada. Es situa a la partida del Pla dels Frares, al capdamunt d'una divisòria d'aigües, a dos-cents cinquanta metres al nord del marge nord de la carretera C-37 i a uns quatre-cents cinquanta metres a l'oest de la Censada (SM de Montbui). La línia de terme recoreguda entre les fites setena i vuitena segueix, des de la fita setena, la divisòria d'aigües fins el punt de les coordenades UTM ETRS89 31T X: 377883,3 i Y: 4599037,1 i des d'aquest punt en línia recta fins a la fita.Es situa al punt exacte on conflueixen els termesmunicipals de Sant Martí de Tous, Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui. Es a fita 8 de la delimitació arbitraria per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els terrmes municipals de Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055-9.2.2016). | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62682 | Cal Massip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massip | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Abandonada amb alguns annexes enderrocats | Cal Massip és una masia situada en el disseminat de la Roqueta d'origen medieval consolidada i reformada en època moderna. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, primer i segon pis. El frontis, orientat a migdia, en destaca la porta d'accés amb llinda de pedra i a la part centra gravat l'any 1771 i a sota una estrella de vuit puntes emmarcada i a sota les inicials D I P O CLL. En total s'hi obren nou finestres de diferents mides, tres per planta, amb llinda de fusta. Destaquen les finestres del primer pis que inicialment eren obertures amb arc de mig punt. La façana de llevant tenia quatre finestres dues a nivell de primer pis i dues més a nivell de segon pis i se li adossava un annex, actualment enderrocat, corresponent a la zona del corral. A la façana de ponent, s'hi obra una finestra a l'alçada del segon pis i a nivell de planta baixa s'hi adossa un annex de reduïdes dimensions de planta quadrada, possiblement un forn de pa i a l'altre extrem s'hi distingeix la boca de l'antic forn de pa. A la banda oest, separat per l'actual camí s'hi trobava l'era amb la pallissa, actualment molt malmesa i amb la coberta enderrocada. | 08226-312 | Bosc de Can Menjapalla. A l'oest del nucli urbà. | En els fogatges de 1497 apareix documentat la família Macip amb Joan Macip. Segons informació cedida per Elis Vidal, la família Macip era una família important dins el terme. En un document de l'any 1616 del notari Francisco Ferrer parla d'un Retaule de Roqueta: “Retaule de Sant Ramon de Penyafort, Sant Esteba i Sant Sebastià. Donat per Jeronim Maimò i Eufrahyma Torra, pagant 18 lliures. Ho donaren a la Universitat de Fillol, a l'alcalde Valentí Vidal i Joan Massip, per estrenar-lo a la festa de la Mare de Déu de Setembre. Portat a costes i penes.” | 41.5334800,1.4982200 | 374720 | 4599070 | 1771 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62682-foto-08226-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62682-foto-08226-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62682-foto-08226-312-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||
| 62552 | Mina del Macip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-macip | XX | La mina del Macip es troba situada al camí que porta a Cal Macip i actualment és el sorgint que porta aigua canalitzada fins a Sant Martí de Tous. Va ser construïda a la dècada dels anys 1960 quan l'antiga mina, construïda a la dècada de 1940 i situada un metres més a l'est va quedar sense ús per falta d'abastiment d'aigua. Es tracta d'una estructura de planta quadrangular construïda amb maons de formigó amb una petita porta d'accés metàl·lica que dona accés a l'interior de la mina. La mina es troba situada a la confluència entre el Clot de Cal Macip i el Torrent de Cal Marricó. | 08226-182 | Clot de Cal Macip. Al sud del nucli urbà. | 41.5340500,1.4961200 | 374546 | 4599136 | 1960 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62552-foto-08226-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62552-foto-08226-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62676 | Cal Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marquet | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIX | Enderrocada | Cal Marquet és una masia aïllada del segle XIX del nucli disseminat de la Roqueta situat al sud-oest de nucli de Sant Martí de Tous. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, completament enderrocada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Al voltant de l'edifici es conserven algunes annexes com la pallissa, situada just al davant. El parament dels murs és de pedra i argamassa. | 08226-306 | Coll de Cal Marquet. Al sud-oest del nucli urbà. | Cal Marquet era propietat de la família Còdol d'Igualada; actualment però pertany a una família de Santa Coloma (informació cedida per Elisa Vidal). | 41.5348100,1.4821000 | 373378 | 4599241 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62676-foto-08226-306-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62526 | Cal Macip Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macip-xic | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | II-I aC | Desconegut | Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016 s'han observat diversos fragments informes de ceràmica comuna ibèrica que no s'han recollit. No s'observa cap estructura associada al material. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos afeccionats del municipi: Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes, una vora exvasada de llavi engruixit corresponent a una tenalla i una nansa del tipus cinta, àmfora indeterminada: fragment informe, ceràmica ibèrica pintada: nansa amb depressió central, campaniana A: una base amb decoració d'una palmeta o roseta fragmentada. | 08226-156 | L'Aubareda i Cal Macip - Clot de Cal Macip. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5352200,1.4954900 | 374496 | 4599267 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62526-foto-08226-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62526-foto-08226-156-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Macip 2Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.156-160 ) | 83|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62681 | Cal Massip Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massip-xic | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVII | Enderrocada | Cal Massip Xic és una masia aïllada dels segle XVII situada en el disseminat de la Roqueta. Fou construïda amb dos volums adossats tal i com es distingeix el parament de la façana nord, de pedra vista. La façana nord és la única que es conserva dempeus, on s'hi obren tres finestres, una a nivell de planta baixa i dues a l'alçada del primer pis, totes amb llinda de fusta. Per l'interior hi ha tres arrencaments de mur que divideixen l'espai en tres estances. | 08226-311 | Bosc de Can Menjapalla. A l'oest del nucli urbà. | Masoveria de Cal Massip | 41.5354900,1.4969100 | 374615 | 4599295 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62681-foto-08226-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62681-foto-08226-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62681-foto-08226-311-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62438 | Font de les Gerres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-gerres | XX | La font d'en Gerres es troba situada a l'interior d'una finca privada davant una explanada. La font es troba ubicada en una petita caseta d'obra i a la part inferior, dins un cercle també d'obra hi ha dos brocs petits per on sorgeix l'aigua. | 08226-68 | Pla de Cervera. | 41.5357000,1.4547000 | 371094 | 4599380 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62438-foto-08226-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62436 | Font de Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-gol | XX | Principalment està deteriorada part de la caseta on hi ha els safarejos. | La font de Cal Gol és un sorgint natural que porta l'aigua a una bassa d'obra, de planta rectangular i actualment ballada per una reixa metàl·lica. Al costat est de la bassa, hi ha una caseta d'obra, de petites dimensions, de planta quadrangular i coberta a una vessant de teula. A la façana sud s'hi troba el portal amb llinda de fusta i un finestral i a la façana oest s'hi documenta un segon finestral de grans dimensions. A l'interior hi ha dos safarejos d'obra i ciment que agafaven l'aigua de la bassa. El parament dels murs és de pedra i argamassa excepte els brancals de la porta i de les finestres que són de maons. | 08226-66 | Clot de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. | 41.5360700,1.5119000 | 375866 | 4599338 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62436-foto-08226-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62436-foto-08226-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment part de l'aigua està canalitzada amb un tub que la condueix fora del camp de conreu | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62649 | Cal Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calaf | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. AAVV. (2003): Tous, mil anysd'història. Publicaions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. | XVIII-XX | Algun dels annexes ha perdut la coberta. | Cal Calaf és un antic mas actualment abandonat. Consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a doble vessant paral·lela a la façana principal. Al cos central se li adossen diversos annexes, majoritàriament corresponent a cup de vi amb la coberta a una vessant. A un dels cups s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra situades a l'exterior.El frontis, orientat al sud-est, presenta dos portals amb llinda de fusta i diverses finestres, alguna de les quals conserva antics porticons de fusta. Davant el mas hi una dos grans annexes corresponen als corrals. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i ciment en la seva majoria excepte un dels annexes dels corals que és de totxo. | 08226-279 | Plana de Santacana. Al sud-oest del nucli urbà. | Apareix documentat el cognom Calaf a Sant Martí de Tous a mitjans del segle XVIII, concretament a partir de l'any 1769. | 41.5361000,1.4730400 | 372625 | 4599398 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62649-foto-08226-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62649-foto-08226-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62649-foto-08226-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62525 | Can Menjapalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menjapalla | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Molt erosionat | El jaciment arqueològic està format per les restes de tres àmbits adossats, dels quals només s'ha conservat la cantonada nord-occidental de l'estança oest. Els murs de la resta de façanes han desaparegut, i els transversals es troben trencats pels extrems, conservant-se només entre una i dues filades d'alçada en els traçats visibles. Les pedres de la majora dels murs estan lligades amb fang, mentre que les que conformen la cantonada nordoccidental presenten un aglomerant d'aspecte calcari, que recorda molt alguns fragments de les pedres locals que conformen la resta d'estances, i que planteja el dubte de si es tracta de morter. El conjunt s'assenta directament sobre el substrat geològic. A la zona interior de l'estança oest, dibuixada per la cantonada conservada, s'observa una acumulació de pedres de mida petita que podria correspondre a un enderroc. Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el mes de març de 2016 s'ha comprovat com a la zona a l'entorn de les estructures i en el sediment que les rebleix s'observen diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos afeccionats del municipi : diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica informes de pastes variades i un únic fragment de vora corresponent a una tenalla de coll de cigne. Ceràmica a mà: un fragment informe provablement d'època ibèric, Fragment amb un arrencament de nansa; dos fragments informes decorats amb un cordó (l'un decorat amb digitacions i l'altre amb incisions diagonals); i una vora exvasada i bisellada, que presenta a la part exterior més propera al llavi una decoració a base d'incisions diagonals, que podria pertànyer a un horitzó de bronze final-primera edat del ferro. Ceràmica grisa medieval: un únic fragment informe. Ceràmica grisa de la costa catalana: dues vores exvasades de llavi angulós. Més enllà de les estructures que acabem de recollir i del material recuperat, que s'hauria recollit a l'entorn de les restes, a pocs metres a l'est (en direcció Can Menjapalla) i al mateix costat del camí, s'ha observat un possible mur perpendicular a la via que no ha proporcionat cap tipus de material associat. La seva ubicació, molt propera al conjunt que acabem de descriure, així com el seu aspecte, similar a la resta d'estructures, fa pensar que podria formar part del mateix conjunt. el conjunt de Can Menjapalla podria tractar-se d'un assentament de poca entitat datable d'època ibèrica. La presència de la vora bisellada amb decoració indicaria una possible ocupació prèvia del bronze final-primera edat del ferro, si bé aquesta peça n'és l'únic indici clar. D'altra banda, en cas de confirmar-se l'ús de morter en la cantonada nordoest del conjunt obligaria a contemplar una ocupació posterior, que podria concordar amb el fragment de ceràmica grisa medieval conservada a la seu dels Amics de Tous, i que per tan podria situar-se en un moment medieval. | 08226-155 | L'Aubareda i Cal Macip - Serra de Ca l'Erota. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5372000,1.5009500 | 374955 | 4599479 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62525-foto-08226-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62525-foto-08226-155-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Macip 1Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.150-155 ) | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62683 | Cal Menjapalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menjapalla | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 14 de setembre de 1924. Núm. 134 IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Cal Menjapalla és una masia d'època moderna que antigament pertanyia al nucli disseminat de Fillol però per un seguit d'acords va passar directament a Sant Martí de Tous. És un edifici amb un cos central de planta quadrangular amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana de llevant se li adossen un diferents annexes d'un nivell amb la coberta a una vessant. Davant els annexes i la façana principal hi ha un patí tancat per un baluard amb la porta d'accés a l'est. Costa de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Al portal s'hi accedeix per unes escales per salvar el desnivell; antigament però era una rampa per poder entrar l'animal a l'estable, situat a l'interior. A la zona de la cuina, situada a la planta baixa encara es conserva en molt bones condicions l'antic forn de pa i els cups inferiors del celler. Al la banda de llevant se li annexionen els antic corrals actualment rehabilitat en un menjador i l'antiga botiga ara zona d'emmagatzematge. El tractament dels murs és de pedra vista els annexos a excepció del cos central revestit amb ciment amb les cantonades vistes de carreus ben escairats. Al cantó nord-oest hi ha l'era amb l'antiga pallissa, de planta rectangular amb el portal d'accés i dues finestres amb llinda de fusta. El tractament dels murs es revestit amb ciment. | 08226-313 | Plana de Can Menjapalla. A l'oest del nucli urbà. | Cal Menjapalla antigament havia estat Cal Massip de Baix i posteriorment Cal Riba de la Roqueta. Tot i que cronològicament es situa entorn el segle XVIII podria ser d'origen medieval, ja que en els fogatges de 1497 ja apareix el cognom Massip i Riba. El 8 de setembre, en honor a les verges trobades, és celebrava la Festa Major de Cal Menjapalla on la gent de les masies i de Tous hi anaven a ballar | 41.5377000,1.5042500 | 375231 | 4599530 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62683-foto-08226-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62683-foto-08226-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62683-foto-08226-313-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62624 | Alzina de Cal Menjapalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-menjapalla | L'Alzina de Cal Menjapalla es troba situada a la banda nord de la finca, prop de la pallissa. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,50 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08226-254 | Cal Menjapalla. A l'oest del nucli urbà. | 41.5378600,1.5042200 | 375229 | 4599548 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62624-foto-08226-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62624-foto-08226-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62432 | Alzina de Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-gol | Catàleg de bénsprotegits per al POUM de deSant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Fitxa d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya | L'alzina de Cal Gol és un arbre protegit d'inetrès comarcali local que forma part del Catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya des de l'any 2000. Es troba situada a l'era de la Masia de Cal Gol, al peu de la Serra de Queralt- Miralles. Es tracta d'una alzina (Quercusilex, de la subespècie Ballota) amb un perímetre de 4.65 m i una alçada total de 12 m. Les seves branques han crescut tant que s'han encreuat entre si, creant diverses formes, una d'elles coneguda com l'Ull de Cíclop. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies, de fulla perenne amb un tronc gruixut. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08226-62 | Masia de Cal Gol.Clot de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. | 41.5382500,1.5124600 | 375917 | 4599579 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62432-foto-08226-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62432-foto-08226-62-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62667 | Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gol-0 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Cartell informatiu de la Masia de Cal Gol. | XVII-XX | Estat ruïnós i cobert de vegetació. | Cal Gol és un mas d'època moderna que es va mantenir dempeus fins a la dècada de 1970 quan es va ensorrar la teulada les a causa d'unes fortes pluges i part dels murs que eren de tàpia. Posteriorment, a la dècada de 1980 es cremar la pallissa, situada a ponent del mas. Era un edifici construït amb diferents annexos adossats al cos principal amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal i amb un pati tancat per un baluard (segons una imatge d'entre 1940-1950). Actualment es conserven alguns murs dempeus. En el mur de migdia s'identifiquen dues finestres a nivell de primer pis i una porta amb llinda de fusta al mur de llevant. | 08226-297 | Clot de l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | Cal Gol era propietat de la família Gual, documentada amb un capbreu de l'any 1614, Bartomeu Gual. L'any 1624 en el testament de Macià Gual apareix per primera vegada esmentat el mas Gual, nom que ha esdevingut Gol. | 41.5387200,1.5128900 | 375954 | 4599631 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62667-foto-08226-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62667-foto-08226-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62667-foto-08226-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62548 | Bassa de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-canals | XX | Ple de bardissa i restes de paret caiguda | Bassa de planta rectangular que recollia l'aigua del torrent de la Roqueta. De planta rectangular esta realitzada directament en el sediment d'argila de la zona excepte la paret est, construïda amb lloses de pedra i argamassa. D'aquesta paret en surt un petit canal de pedra, d'aproximadament 20 cm d'amplada que regava els horts de Cal Pastor i els horts de cànem d'Aubareda. | 08226-178 | Plana de Can Menjapalla. Al suddel nucli urbà. | 41.5390600,1.5102300 | 375733 | 4599672 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62548-foto-08226-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62548-foto-08226-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda com la Bassa dels Horts | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62500 | Barraca del Menjapalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-menjapalla | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX- XX | Malmesa a causa de la vegetació i pins, molta part de les parets exteriors caiguda | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca recolzada en un marge de bosc. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. | 08226-130 | Dins el bosc de Cal Poncet. Al sud del nucli urbà. | 41.5394100,1.5035800 | 375179 | 4599721 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62500-foto-08226-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62500-foto-08226-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Al ser una construcció amb parets gruixudes l'estructura interior es manté bastant intacte. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62646 | Ca l'Amigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigo | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII | L'edifici de Ca l'Amigó es troba situada just al límit amb el municipi de Santa Margarida de Montbui i pertany al disseminat de cases de Sentfores. Corresponen a les antigues porquerrises datades al segle XVIII i reformada al segle XX com a vivenda. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan arrebossats amb morter excepte la part inferior de la façana principal que mostra un sòcol de pedra d'aproximadament 60 cm.Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al sud, s'hi obren dos portals amb llinda de fusta a nivell de la planta baixa amb dues finestres i quatre finestres més al primer pis. A la façana de ponent s'hi obren dues finestres i una porta d'accés. A la façana est s'hi obren cinc finestres, tres a nivell de planta baixa i dues al primer pis. Annexionat aquesta façana s'hi adossa un cos de planta quadrada construït amb pedra amb una porta d'accés d'arc de mig punt de construït amb maons amb la coberta a una vessant utilitzat com a magatzem. | 08226-276 | L'Alzinar. Al sud del nucli urbà. | Antigament aquesta casa corresponia a les porquerisses de la masia de Ca l'Amigó, situada a pocs metres a la banda est i, la qual pertany al terme municipal de Santa Margarida de Montbui. Sembla ser, que a començaments dels segle XX la finca fou repartida per herències. | 41.5395400,1.5402800 | 378240 | 4599683 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62646-foto-08226-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62646-foto-08226-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62646-foto-08226-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62607 | Fita de l'Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-laubareda | XIX-XX | Fita monolítica que delimita amb Santa Maria de Miralles. És de pedra arenisca de forma rectangular coronada amb semicercle. Té gravades una T i una M a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles. | 08226-237 | Clot de l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5404200,1.5220700 | 376723 | 4599806 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62607-foto-08226-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62607-foto-08226-237-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62504 | La Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-socarrada | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1975. Es tarcta d'un taller de sílex situat en el lloc anomenat ' La Socarrada' que ocupa una gran extensió, des de la carena fins al marge dret del torrent de l'Aubreda, a uns 300 metres al sud-est de l'Aubreda, a l'obaga d'una serra que passa entre el torrent de la Coma i el de l'Aubreda, en un context de bosc de pins i conglomerats, on aflora a la superfície abundant sílex en brut. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí que es trobaren les peces del taller de sílex i una concentració de nuclis i percutors de sílex en un lloc determinat. També es recolliren superficialment un fragment de ceràmica a mà rodat. Superficialment, i fora del seu lloc originari, surtendiversos fragments de sílex, però cap peça sobre còdol. També es troben ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, nuclis, percutors i nòduls. En algunes peces hi ha restes de còrtex i no es presenten rodades.Es pot afirmar, per tant, que en aquest lloc hi havia un taller de sílex, de cronologia indeterminada. | 08226-134 | Entre el torrent de l'Aubreda i el torrent de la Coma. Al sud del nucli urbà. | 41.5405900,1.5336700 | 377691 | 4599809 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62504-foto-08226-134-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-23, M-59 i M-330.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.70-71 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62540 | Cristians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristians-0 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | V-XII dC | La tomba de lloses no té la coberta ni restes del'esquelet. Hi ha diversos ossos en l'extrem oest del camp de conreu | Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous, que es du a terme el març de 2016, es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver-hi observat tombes de lloses i restes òssies disperses pel camp més proper al punt on es preserva la tromba in situ. Durant la vista s'observa una tomba de lloses sense la seva coberta i amb l'interior cobert per vegetació i diversos fragments d'ossos dispersos en el camp proper. L'aparent manca de connexió amb cap tipus de centre de culte proper fa considerar que ens trobem davant una necròpolis isolada. L'absència de qualsevol material arqueològic associat fa que no es pugui aportar una datació, si bé és sabut que aquest tipus de sepultura és molt freqüent entre els segles IV i IX dC. Jordina Sales, en el seu article sobre les tombes i necròpolis isolades de la comarca de l'Anoia realitzat l'any 1994 (Sales 1994: 327), en referència a la Necròpolis de Cristians recull la notícia sobre l'observació, l'any 1965, de la necròpolis per membres del Museu d'Igualada, així com l'anotació en un diari inèdit de Ramon Farrés on es recull que “.... obrim una sepultura romana amb dos esquelets...”. A la fitxa corresponent a Cristian recollida a l'IPAC (núm. 12015) s'esmenta, entre altres elements, l'excavació d'una sepultura de lloses amb individus inhumats l'any 1965. La planimetria que acompanya l'entrada el jaciment s'ubica en un punt proper al Bosc del Rei, un punt allunyat de l'indret on s'ha trobat la tomba. La descripció del lloc de la troballa no permet tampoc aclarir el dubte. Davant d'aquest fet s'ha considerat oportú obrir una fitxa pròpia per aquesta tomba, que anomenem “Cristians”, i proposem el canvi de nom del jaciment inventariat pel d''El Bosc del Rei 1'. | 08226-170 | L'Aubareda i Cal Macip. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5409200,1.5085000 | 375592 | 4599881 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62540-foto-08226-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62540-foto-08226-170-2.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 237-241 ) | 85|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62603 | Barraca de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzinar | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX-XX | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. A l'interior s'hi ha una petita finestra de ventilació. La coberta per l'exterior es troba coberta per un túmul de terra i vegetació. | 08226-233 | Bosc de l'Alzinar. Al sud del nucli urbà. | 41.5412200,1.5348600 | 377791 | 4599877 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62603-foto-08226-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62603-foto-08226-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62648 | Cal Borrassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borrasso | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XX | Casa que segons el cadastre fou reformada l'any 1980, tot i que el seu origen és anterior. De planta en forma d'L consta de planta baixa i pis amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'arc carpanell amb diverses finestres. Al cos principal se li a adossen diversos annexes amb petites finestres. El parament dels murs es troba arrebossat amb ciment de color gris. Davant la finca, a l'altra banda del camí hi ha un cos annex construït al segle XX utilitzat com a magatzem. Prop de la finca també s'hi localitza una bassa construïda amb pedra. | 08226-278 | El Pla del Cervera. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5416200,1.4607200 | 371608 | 4600029 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62648-foto-08226-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62648-foto-08226-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62660 | Cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme-0 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIX-XX | Reformada | Cal Cosme es troba situada al sud del nucli de Sant Martí de Tous, al disseminat de l'Aubareda. Es una masia de mitjans del segle XIX que fou reformada a finals del segle XX conservant les obertures originals i ampliada amb dos annexes. L'edifici està format per un cos central original i tres annexes a llevant. El volum principal té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, i consta de planta baixa i pis. El frontis té la porta d'accés de planta rectangular amb una llinda de pedra actual al les dates 1740-1994, tot i que per documentació és data de 1840. A l'esquerra una finestra amb llinda de fusta. Al pis s'hi obren dues finestres amb llinda de fusta de planta rectangular. Entre la planta baixa i el pis hi ha un rellotge de sol policromat de principis del segle XX. A la façana de ponent, s'hi obra un finestral a nivell del primer pis amb llinda de fusta i s'hi adossa un antic cup de vi de planta circular amb la coberta a una pendent i un cop de planta quadrada de petites dimensions corresponent a l'antic forn de pa. Actualment, el cup per l'interior manté part dels cairons vidrat i a l'interior s'hi troben les escales per accedir al primer pis, on hi ha les habitacions. Al costat esquerra del cup s'hi va afegir un annex amb les obres de finals del segle XX on actualment hi ha els banys. A la façana de llevant, l'any 1994 s'hi van adossar dos annexes. Un que correspon a un porxo construït amb pedra vista i ciment amb pilar i amb la coberta a una pendent i a la part posterior, a la façana nord, un últim annex utilitzat com a garatge. A la banda de llevant, s'hi trobava l'era, espai on actualment hi ha una piscina. Tota la finca està rodejada per zona de patí ballat per una tanca metàl·lica. El tractament dels murs és de pedra vista a excepció de l'annex del garatge que esta revestit amb ciment. | 08226-290 | Clot de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. | El nom de Cosme li prové d'un dels amos de la finca. L'edifici fou construït entorn l'any 1840 quan un dels fills del Mas Aubareda es va casar l'any 1857. Els actuals propietaris, compraren la finca i la reformaren l'any 1994. | 41.5416700,1.5134300 | 376005 | 4599957 | 1840 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62660-foto-08226-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62660-foto-08226-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||
| 62721 | Rellotge de sol Cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-cal-cosme | XX | El rellotge de sol es troba situat a la façana principal, entre la planta baixa i el primer pis de Cal Cosme. Correspon a un rellotge rectangular de tipus vertical realitzat amb rajoles de ceràmica policroma. A la part central superior hi ha representat un sol i el voltant les hores amb nombres romans. Tot es troba envoltat per un marc rectangular amb decoració vegetal. | 08226-351 | Cal Cosme. Al sud del nucli urbà. | 41.5416700,1.5134300 | 376005 | 4599957 | 08226 | Sant Martí de Tous | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62721-foto-08226-351-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62539 | Necròpolis de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-fiol | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | IV-IX dC | La tomba que s'ha pogut observar es troba parcialment afectada pel retall del turó efectuat en ampliar el camp. | Es tracta d'una tomba de lloses orientada d'est a oest amb les restes inhumades a l'interior. En la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016 s'observa com una de les lloses que delimita la tomba pel seu costat nord s'ha perdut, motiu pel qual es veu el crani de l'individu a l'interior. La capa de terra que cobreix la resta de la seva superfície no permet conèixer la planta de l'estructura. La densa cobertura de la part superior del turó on es troba impedeix comprovar si es conserven altres tombes associades a l'àrea, i per tant, si es tracta d'una tomba aïllada o bé forma part d'una petita necròpolis. L'aparent manca de connexió amb cap tipus de centre de culte proper fa considerar que ens trobem davant una tomba, o necròpolis, isolada. L'absència de qualsevol material arqueològic associat fa que no es pugui aportar una datació, si bé és sabut que aquest tipus de sepultura és molt freqüent entre els segles IV i IX dC. | 08226-169 | Fillol i Plana del Mas. A l'oest del nucli urbà. | 41.5421500,1.4690100 | 372300 | 4600075 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62539-foto-08226-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62539-foto-08226-169-2.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 232-236) | 85|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62665 | Cal Fuïna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuina | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XV-XX | Estat ruïnós | Cal Fuïna és una masia d'origen medieval i reformada i consolidada època moderna. És un edifici construït amb diferents annexos adossats al cos principal, que tenia la coberta a doble vessant. La paret que es conserva en més bones condicions permet constatar que constava de planta baixa primer pis i golfes, on s'identifiquen algunes finestres de planta rectangular amb llinda de fusta. Un dels elements que es conserva amb més bones condicions és l'antic forn de pa. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter i l'interior es trobava arrebossat amb guix. | 08226-295 | Clot de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. | Cal Fuïna, antigament era coneguda com el Mas Llena (segons fonts d'Elisa Vidal). A finals del segle XIX els amos van vendre les propietats es van construir una nova edificació, deixant l'antiga masia als masovers. | 41.5422000,1.5241400 | 376899 | 4600001 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62665-foto-08226-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62665-foto-08226-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62665-foto-08226-295-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62542 | Sobre Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-cal-pastor | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | Molt erosionat | Jaciment situat a la vessant sud de la zona de la Guinardera, en una zona on la inclinació de la serra comença a aplanar-se lleugerament. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material ceràmic, restes de talla lítica i un parell de fragments de destrals polides. Durant la visita s'observen diverses alineacions de pedres, que semblen correspondre a part d'una barraca de pedra seca mal conservada, darrera la qual surt un camí en direcció est-oest delimitat amb pedres de mida gran. A l'entorn del camí es situarien diverses feixes que es troben en molt mal estat de conservació. Tota la zona és delimitada a ponent per un mur que s'enfila pel pendent, també molt erosionat, i que provablement protegiria la zona de cultiu. L'àrea ocupa, a grans trets, la mateix amplada que la que actualment presenta el camp situat al sud, fet que fa pensar en la possibilitat de que el camp s'hagués obert damunt una zona de feixes anteriors. Disperses per la zona on es troben les estructures s'observen diversos fragments de ceràmica a mà, restes de talla lítica i algunes peces retocades sobre ascla, que provablement serien anteriors al conjunt d'estructures, i que haurien aflorat a superfície degut a l'erosió extrema a que es troba sotmesa la zona. La revisió dels materials recollits per part d'afeccionats local mostra com es corresponen amb abundants fragments de sílex, restes de talla i alguna peça confeccionada sobre ascla. Del conjunt ceràmic, també molt abundós, no es pot extreure cap conclusió precisa respecte a cronologia, ja que tot és informe i sense decoració, si bé per l'aspecte que presenta podrien pertànyer a l'Edat del bronze. Així doncs, ens trobem davant una àrea on provablement durant l'Edat de Bronze s'hi hauria tallat sílex, organitzada posteriorment, provablement en època moderna-contemporània, com a àrea de conreu. | 08226-172 | Al sud del nucli urbà. | 41.5423700,1.5063700 | 375417 | 4600045 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62542-foto-08226-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62542-foto-08226-172-2.jpg | Inexistent | Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 246-252 ) | 94|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62520 | Aubreda o Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aubreda-o-albereda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | II-I aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 8 d'agost del 1965. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià que el camí talla el turonet pel seu costat de migdia i que en aquest tall erosionat hi surten restes de parets de pedra seca o unides amb fang, amb uns carreus molt ben reblits amb l'auxili de pedres més petites. Una de les parets arriba a uns 0'40 m d'alçada màxima, però les restants només conserven la seva primera filada assentada directament damunt la roca que, en algun sector, sembla retallada per tal d'anivellar el terra. També s'aprecià algun angle d'habitació. Es van detectar indicis de carbons i cendres en algun paviment tallat per tal d'ampliar el camí. Cal destacar l'absència de ceràmica pròpiament romano-imperial. Els materials recollits superficialment, són els següents: fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i decoracions variades a base de cordons horitzontals aplicats a través d'impressions o incisions. Cal destacar una sèrie de fragments que són molt prims per aquest tipus de ceràmica, fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana sense coll i vora plana, amb fons cònic, de pasta bicolor i bona cuita. També altres fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú pertanyents a gerres de diferents tamanys, un fragment d'àmfora ibèrica amb dos grafits o caràcters ibèrics, i vores de ceràmica gris monocroma que imiten plats de formes campanianes. També molts fragments de ceràmica gris fosc amb vores planes de vasos tipus 'kalathos', fragments de ceràmica Campaniana molt degradada, entre els que s'ha pogut classificar algun plat del tipus B de la forma 5 de Lamboglia i de la forma 31 en Campaniana A moderna, petits trossos amorfs de ferro i també un broc en ceràmica gris medieval, fragments d'àmfora de textura sorrenca. Es tracta, probablement, d'un petit poblat o nucli d'habitacle d'època ibèrica, fonamentalment en la seva etapa final. Els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, indiquen que aquest assentament a sofert en els últims anys diverses actuacions que han perjudicat el seu estat de conservació; per una banda s'ha fet un doble rebaix en un dels extrems per un hort, i en el vessant de migdia s'ha pogut constatar l'acció d'incontrolats que han deixat part d'un dels murs al descobert. | 08226-150 | Mas Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5424900,1.5213900 | 376670 | 4600037 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62520-foto-08226-150-2.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-37 (2), M-49 i M-220.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.134-135 ) i IPAC | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62678 | Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aubareda | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. DÍAZ, P; LACUESTRA, R (2008): Els emmotllurats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs a Quadrens científics i tècnics de restauració monumental, 9. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Informació cedida per d'Elisa Vidal | X | L'Aubareda, situada al sud del nucli de Sant Martí de Tous, és una masia d'origen medieval consolidada en època moderna i contemporània. L'origen és una antiga masia fortificada de planta rectangular de la qual es conserven línies d'espitlleres al mur de façana nord i sud i també al mur est del cos central, actualment integrades dins la casa. L'edifici està construït amb tres volums de planta rectangular amb les cobertes a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Consten de planta baixa, primer pis i golfes, reformades recentment a excepció del volum de llevant, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. El frontis s'hi obra el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb una finestra d'arc pla a nivell del primer pis i dues finestres de maons a l'alçada de les golfes. La façana principal del cos de ponent s'hi adossaren diversos annexes al davant que cobreixen el frontis i només són visibles les dues finestres de les golfes. Antigament, aquests dos cossos eren dos masos, el mas dels Tosquella i el mas d'en Gerau Mateu, unificats l'any 1552 amb la família Quadres. El volum de llevant, annexionat al segle XVII, té una porta d'arc rebaixat de maons. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres d'arc pla, una amb sortida a un balcó amb barana de ferro, una a nivell del segon pis i dues a l'alçada de les golfes. Davant la façana principal hi ha un patí interior amb una rampa d'accés per salvar el desnivell tancat per un baluard amb el portal d'accés a llevant de ferro forjat, modificat a la dècada de 1970. La façana posterior s'hi obra una porta i vuit finestres d'arc pla a nivell de planta baixa i primer pis i sis a l'alçada de les golfes. Adossat a la façana de llevant hi ha un annex construït durant la segona meitat del segle XX, sobre un antic annex, amb un balcó amb volada a la façana de migdia i una finestra i l'accés a la façana de llevant, utilitzat com a vivenda independent. A l'interior del cos central en destaca a la planta baixa dos arcs de mig punt i part de l'antic sostre de trespols amb diferents motllures de guix: una flor dins un cercle, l'escut de Barcelona,l'escut de Catalunya, un gall i el nom de PONTS, que podrien datar-se entre els segles XV-XVI. Al primer pis, en destaca la sala, amb dos grans arcs ogivals, un dels quals fou tapiat i conserva unes pintures del segle XVI que mostren la crucificació i la representació del viacrucis amb les 14 creus repartides per la sala. Al costat del la crucificació, a la banda esquerra, hi ha una porta realitzada amb guix i tapiada des d'antic amb una petxina a la part superior subjectada per dos àngels. Fora del recinte tancat, a la banda de llevant, s'hi documenta la pallissa, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal construïda a inicis del segle XVIII segons documentació conservada. A la banda de ponent, aproximadament a 60 m, s'hi conserven les parets de l'antiga teularia del masia. El tractament dels murs és de pedra vista i argamassa amb les cantonades de carreus ben escairats a excepció del nivell de les golfes que és d pedra i maons amb ciment. | 08226-308 | Clot de l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | La masia de l'Aubareda ja es troba documentada l'any 960, en el mateix document en que s'esmenta per primera vegada el castell de Tous. La masia era propietat del castell de Tous fins l'any 1199 que va passar a formar part de l'orde de l'Hospital per testament de Ramon de Tous. L'any 1552 la masia la van comprar Pere Quadres, fill del Mas o Domus Quadres (actualment la Pineda), que es va casar per segones núpcies amb Elisabet Gabarró origen de l'actual família Vidal que ocupa la finca. Amb la crisis de la fil·loxera la família Vidal es va traslladar a Manresa i no retornar fins a principis del segle XX. | 41.5428300,1.5200400 | 376558 | 4600077 | 960 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62678-foto-08226-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62678-foto-08226-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62678-foto-08226-308-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | També denominada Albereda o Aubreda | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||
| 62691 | Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-1 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIX-XX | Enderrocada | Cal Pastor és una edificació de finals del segle XIX situada al terreny del mas de l'Aubareda, a tocar del camí que porta a la Roqueta. Era un edifici de planta quadrangular que deixa entreveure que tenia la coberta a una vessant i constava de planta baixa i primer pis. El frontis, orientat a migdia conserva el portal d'accés d'arc rebaixat de maons i dues finestres amb llinda de fusta. Davant aquesta façana sembla que hi havia un petit pati tancat per un baluard. A la façana de ponent s'hi obra una porta d'accés amb llinda de fusta que donava accés a un annexa de planta quadrada de petites dimensions. Al costat d'aquest annex hi ha les restes d'una premsa de vi. El tractament dels murs és de pedra vista, tot i que en algunes zones es conserven restes d'arrebossat. | 08226-321 | Turó de Cal Pastor. Al sud del nucli urbà. | Fou construïda l'any 1877 quan el pastor del mas de l'Aubareda es casà amb una de les filles de l'amo. | 41.5431300,1.5096800 | 375695 | 4600125 | 1877 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62691-foto-08226-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62691-foto-08226-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||
| 62617 | Barraca de Cal Puncet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-puncet | XX | Barraca situada al costat del camí, de planta de planta rectangular dividida en dues estances amb coberta d'una vessant construïda amb bigues i llantes, rajoles i teula. L'estança situada més al sud-oest conserva una llar de foc raconera i a la paret amb guix l'any de la seva edificació, 1948. L'estança més al sud-est hi ha una petita menjadora de fusta. A cadascuna de les estances hi ha una petita finestra de ventilació. L'envà que les separa està realitzat amb canyes i guix. Les portes d'accés és amb llinda de fusta i es troben situades al mur de façana sud. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa excepte els brancals de la porta que estan realitzats amb totxos. | 08226-247 | L'obaga del Moliner. Al sud del nucli urbà. | 41.5431700,1.4935800 | 374352 | 4600153 | 1948 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62617-foto-08226-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62617-foto-08226-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62433 | Saltant de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-la-fou | Catàleg de béns protegits per al POUM de deSant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | El saltant de la Fou es troba situat dins una zona boscosa propietat d'Aubareda. Aquest saltant d'aigua crea en el seu recorregut un seguit de rierols i baumes que formen un paisatge humit dins un entorn de secà, per tant és un espai amb un gran interès geomorfològic, hidrològic i paleontològic. L'aigua prové de la riera de la Roqueta, afluent de la riera de Tous. | 08226-63 | La Fou. | 41.5432100,1.5274300 | 377175 | 4600108 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62433-foto-08226-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El saltant de la Fou apareix relacionat amb la llegenda de la Cérvola Blanca. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62717 | Cal Poncet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poncet | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIX | Enderrocada i plena de vegetació | Cal Poncet actualment és un edifici completament enrunat i ple de vegetació. Conserva part d'algun tram de les parets construït amb pedra i argamassa. A la zona de l'era es conserva un corró estriat amb l'any 1937. | 08226-347 | Coll de la Guinardera. Al sud del nucli urbà. | 41.5432600,1.4935900 | 374353 | 4600162 | 08226 | Sant Martí de Tous | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62717-foto-08226-347-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62466 | Cova dels enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-enamorats | La cova dels enamorats es troba situada dins el paratge de la Fou, propietat d'Aubareda, a pocs metres de la Bauma de la Fou. És una bauma de petites dimensions, de 13 m d'amplada per 5 m de fondària. A les parets interiors hi ha una gran quantitat d'escrits, noms i dibuixos amb relleu de parelles que han deixat la seva impromta. | 08226-96 | La Fou. | 41.5436000,1.5272700 | 377163 | 4600152 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62466-foto-08226-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62466-foto-08226-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda com la cova dels escrits | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62659 | El Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-nou-0 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIX | Estat ruïnós | El Corral Nou és un mas del segle XIX de planta rectangular, en estat ruïnós i actualment cobert de vegetació. Hi ha restes de la façana de sud-oest amb una finestra amb llinda de fusta. El parament dels murs era de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08226-289 | El Pla del Cervera. Al sud-oest del nucli urbà. | El Corral Nou era un antic corral per guardar el ramat però al segle XIX es va transformar i s'hi edificaren dos habitatges pels fills del Mas de Fillol. | 41.5436400,1.4580500 | 371389 | 4600257 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62659-foto-08226-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62659-foto-08226-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||
| 62517 | La Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fou | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 28 de juliol del 1970. Els descobridors d'aquesta estació arqueològica van recollir superficialment uns fragments de ceràmica i sílex. Els materials apareixen entre dues roques i a sota, a pocs metres, d'una coveta. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica 1985 es pogué identificar el jaciment però no s'aprecià cap tipus d'estructura. La ceràmica és feta a mà, amb desgreixant calcari en alguns fragments i micaci en els altres. Fragments pertanyents a grans vasos, alguns sense decoració i d'altres amb motius de crestes sobre ceràmica raspallada. Són línies paral·leles horitzontals i verticals que presenten una engalba de pasta que recobreix el motiu de les crestes. Aquesta tècnica de la cresta pertany al Neolític Antic Evolucionat postcardial català. També hi ha alguns pocs esquerdills i quatre ascles de sílex de diferents tonalitats. Sembla, doncs, que es tracta d'un lloc d'habitació, sense estructures que, pels seus materials podria pertànyer al Neolític Antic Evolucionat postcardial (4000-3500 aC). Al 1991, durant la revisió de la Carta els arqueòlegs no varen poder observar cap resta de construcció, ni de material degut a la densa vegetació de la zona. En la petita coveta que hi ha per sobre de les roques,es varen constatar diversos forats efectuats per incontrolats, però en les terres extretes no s'observà cap resta material. | 08226-147 | Saltant de la Fou. Al sud del nucli urbà. | 41.5437200,1.5276100 | 377191 | 4600165 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62517-foto-08226-147-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-14Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.121-122 ) i IPAC | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62511 | A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-laubreda-o-de-lalbereda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 15 de gener del 1984. Es tracta d'un taller de sílex a l'aire lliure. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, es constatà la presència de vàries peces, nòduls, percutors i nuclis de sílex, així com també algun fragment de ceràmica i un fragment de pedra de granit de molí manual. No s'apreciaren indicis constructius i les peces, a causa de l'erosió esmentada, havien estat desplaçades del seu lloc original. La ceràmica comprèn 13 fragments amorfs d'aspecte del Bronze, sense poder precisar més. La matèria primera del taller és el sílex, on no hi aparegué cap peça sobre còdol, però sí varis fragments, ascles, esquerdills i rebuig de talla, nuclis i percutors. Les peces no presenten concreció calcària però sí una forta deshidratació, i no són rodades. Alguna peça o fragment presenta còrtex. Cal destacar ascles de diferents tamanys i també alguna fulla força interessant. Així doncs, es tracta d'un lloc de talla de sílex amb indicis d'habitacle, amb una cronologia difícil de concretar. | 08226-141 | Coll de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. | 41.5437400,1.5156300 | 376192 | 4600184 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62511-foto-08226-141-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referènciaM-262 i M-326.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.98-99 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62502 | Turons darrera l'Aubreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-darrera-laubreda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març del 1985 darrere la casa de l'Aubreda, concretament on hi ha el dipòsit d'aigua de la casa i una sèrie de cases de nova construcció. Els materials recollit són bàsicament ascles, fragments i escardills de sílex, amb una baixa proporció de nuclis, molt patinats, amb absència de làmines, i amb molt poques peces treballades, la majoria de les quals són defectuoses degut a la baixa qualitat de la matèria prima, i fetes sobre ascles. A part del material lític es va trobar un sol fragment informe de ceràmica feta a mà i de difícil classificació. Aquest tipus de taller de sílex són de difícil atribució cronològica, ja que estan formats bàsicament per rebuig de talla, i les seves característiques tècniques no corresponen a un moment cronològic determinat. | 08226-132 | Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5437600,1.5186100 | 376441 | 4600182 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-479 i M-480.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.64 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62465 | Bauma de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-fou | La bauma de la fou es troba situada dins una zona boscosa propietat d'Aubareda, a poca distància de la Cova dels escrits o enamorats i dins el paratge de la Fou. És una bauma de reduïdes dimensions amb restes de sedimentació al seu interior. | 08226-95 | La Fou. | 41.5437800,1.5271700 | 377155 | 4600172 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62465-foto-08226-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62465-foto-08226-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||||
| 62441 | La Cova del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-diable | http://www.geb.cat/wp-content/uploads/2016/03/Cova-del-Diable.jpg | La cova del diable es troba situada prop del saltant de la fou. La cova es una bauma d'aproximadament 30 m d'amplada per 6 m de fondària. A l'extrem nord s'hi troba una petita escletxa que s'eixamplen cap a l'interior. | 08226-71 | La Fou. | 41.5448600,1.5286600 | 377281 | 4600290 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62441-foto-08226-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62441-foto-08226-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La cova del diable apareix relacionada amb algunes llegendes populars. La més coneguda és la llegenda de la Cérvola Blanca. Una altra llegenda entorn la cova, és que els pares explicaven que els nens venien de la Cova del Diable. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62430 | Barraca de la Guinerdera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-guinerdera | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Barraca de planta quadrada amb un passadís d'accés i construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple situat a un lateral de la paret sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. Per la part exterior la coberta està recoberta per pedruscall. | 08226-60 | En els camps de conreu de la Guinerdera. Al sud del nucli urbà. | 41.5452500,1.5084400 | 375595 | 4600362 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62430-foto-08226-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62430-foto-08226-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml