Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62372 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-3 | <p>Extret del catàleg de la base de dades del Museu Episcopal de Vic.</p> | XIX | <p>Custòdia de metall platejat de base oval, alta peanya i tor lobulat. La superfície de la base és llisa amb un aplic de llautó de l'anyell sobre el llibre dels set segells. El peu és balustrat, amb nus motllurat i acabat amb una làmina d'espigues de blat i pàmpols que cobreixen el punt d'unió entre el peu i la custòdia. El sol està format per multiples raigs ue envolten el vericle circular. Envoltant també el vericle i aplicat sobre els raigs trobem un cercle de núvols amb parells de querubins.</p> | 08226-2 | Basília Santa Maria d'Igualada. Carrer Santa Maria,9 | <p>La peça fou donada per la població de Sant Cristòfol de Fiol a la dècada de 1970 al Bisbat de Vic perquè no les podien custodiar. L'any 1996 el Bisbat de Vic va crear el projecte 'Accuro' amb la finalitat de catalogar i donar accés al públic del patrimoni cultural parroquial. Arran d'aquesta idea, l'any 2008 es va inaugurar l'exposició permanent 'Fulgentia' a parròquia de Santa Maria d'Igualada amb la finalitat de divulgar l'art religiós de les comarques de l'Anoia i la Segarra. Aquesta exposició acull una setantena de peces provinents de 16 parròquies i també custòdia altres peces no exposades a la zona de magatzem.</p> | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Procedent de la Parroquia de Sant Crstòfol del Fillol i en dipòsit al Museu Episcopal de Vic i cedit a la Basílica de Santa Maria Igualada. Cronologia: 1880-1900 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62374 | Llegenda de la Cérvola Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cervola-blanca | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada. ROCA I PASCUAL, BERNAT: Els Tous: ascens i caiguda d'un llinatge nobiliari català (segles XIII, XIV i XV. Miscellanea Aqualatensia 104. (2011). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (XI Premi Jaume Caresmar). VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona | XIX-XX | Als senyors del castell de Tous, que eren respectuosos i amables amb el poble, els hi faltava descendència. En aquell temps, els boscos del castell eren extensos i plens de caça. La caça era un motiu de trobada entre els senyors feudals. En una de les caceres, al bosc de la Davesa, molt a prop de la Fou, els va aparèixer una cérvola blanca però se'ls va amagar i no van ser capaços ni de seguir-la. Se'ls hi va aparèixer una quans cops però amb els mateixos resultats. En l'últim intent per atrapar-la, els caçadors van aconseguir acorralar-la però en el seu lloc hi havia una nena amb bolquers i els senyors de Tous la van adoptar com a filla. Amb els anys es va convertir amb una donzella plena de pretendents i afirmava que només es casaria amb el que li portés viva o morta la cérvola blanca. N'hi va haver molts que ho van provar però només un persistia. Un dia, ja cansat, estava a la Fou, assegut al peu d'una balma i de sobte va aparèixer un pastor que li va proposar explicar-li quan i a on la podria veure a canvi de la seva ànima. Un cop li va dir això, va desaparèixer. Aquest lloc, avui dia, es conegut com la Cova de Diable. A la nit, després del so de la primera campanada, la cérvola va creuar pel seu davant i li va disparar una fletxa deixant-la ferida. Li va seguir el rastre pel bosc i va anar a parar a una balma amb una cascada d'aigua cristal·lina que formava un llac d'aigües profundes i a la vora del llac la princesa tenia a la falda la cérvola ferida intentant guarir-la amb les seves mans. El noi s'hi acostà i li va demanar que complís amb la seva promesa. La noia li respongué que si però que marxarien d'aquell món i el llac es va obrir i la terra els va engolir per sempre. La llegenda diu que només es poden veure la nit del 24 d'agost, Sant Bartomeu, al Toll Gran de la Fou a les dotze de la nit però dels que l'han vist ningú n'ha tornat. | 08226-4 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda amb el nom de la Llegenda de la Fou. L'origen de la llegenda es desconeix. Segons l'autor Bernat Roca conclou que aquesta llegenda 'té unes clares arrels paganes i precristaines relacionades amb la natura, els éssers de formes canviants i les aigües de la Fou; potser és d'origen altmedieval'. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62375 | La Senyora de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-senyora-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil·lenari. Edita: La comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 4 LLACUNA, P; MARCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art.Publicaions Anoia SL. Igualada. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. | XVI- XX | La llegenda diu que al castell de Tous hi havia una senyora capriciosa que estava tant acostumada al luxe que qualsevol cosa li era poca i la bona taula era la seva perdició. Hi ha haver un cuiner que li va fer descobrir que els cervellets de canari eren boníssims però quan va escassejar aquest aliment la feina se li va acabar. Un altre li va fer descobrir un suquet d'ossos molt ben amanits. El bon gust el donava el moll de l'os de bens negres i només de bens negres. Arran d'això, va acabar amb els bens negres del reu ramat i després els de les seves contrades. La senyora va haver de vendre moltes possessions per aconseguir-ne i aviat es va arruïnar. Desposseïda de tot, es va veure obligada a demanar caritat per poder malviure. Es diu que en una de les masies la mestressa li va donar un crostó de pa i unes nous. Mentre menjava allò les llàgrimes li queien planyent-se del seu infortuni perquè si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo encara seria la senyora de Tous. | 08226-5 | Sant Martí de Tous | Segons alguns autors, la llegenda de la Senyora de Tous podria referir-se a Beatriu de Vilanova, senyora de Tous i víuda de Bernat de Tous, ja que l'any 1423 el castell es va posar a subasta pública a instància dels creditors. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Referent a la llegenda de la Senyora de Tous, el poeta Jacint Verdaguer en va fer una poesia l'any 1897 recollida a l'obra 'Les Obres Completes' i el poeta Jaume Boloix i Canela en va fer un poema l'any 1916 a l'obra 'Poesies'.L'origen de la llegenda de la Senyora de Tous es desconeix, no obsant el personatge amb qui està basada va viure fins a mitjans del segle XV. Segons Bernat Roca la llegenda 'fa referència a un esdeveniment històric amb base real: la fi del llinatge dels Tous a causa dels deutes que arrossegava el seu patrimoni familiar. [...] l'imaginari popular va fondre dos personatges en un de sol: la vídua Francesca Bertran i la també vídua Beatriu de Tous'. | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62376 | Llegenda del Torrent del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-del-cavaller | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX-XX | La llegenda explica que en un gran mas hi vivia la Blanca amb els seus pares i tot el que havia de saber li ensenyava la seva mare, perquè havia de ser una bona esposa. Cada diumenge, els pares i la noia anaven a missa i en un creuament de camins es trobaven la gent del mas veí. Una vegada els acompanyava el seu fill, el qual havia estat lluitant al costat del noble senyor de Tous. La Blanca es va enamorar del jove cavaller i també a l'inversa. La mare de seguida es va adonar de la situació, però el problema és que des de petita l'havien promès a l'hereu d'un mas de Miralles. Per evitar qualsevol contratemps, el senyor del mas de la Fou li proposar el seu veí de vendre-li la seva propietat amb l'excusa del casament de la seva filla amb la condició que ho expliques l'endemà. L'endemà, el senyor del mas veí va anunciar a la família que havia comprat el mas de la Fou perquè la família que l'habitava havia marxat el dia abans a casar la filla amb un senyor de Miralles. A partir d'aquell moment, el jove va desaparèixer però durant molt de temps el veien dret nit i dia al lloc on es trobaven cada diumenge amb la Blanca. | 08226-6 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'origen de la llegenda es desconeix. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62377 | Llegenda de la Bossa de Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-bossa-de-bou | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt | XVIII-XX | La llegenda diu que en el lloc de la Roqueta, en el temps de les lluites contra els sarraïns, amb els auspicis del bisbe Oliva es va fer construir un castell de roca com a lloc de defensa. En aquells temps, els defensors de la fortalesa van veure que perdien i que havien de sortir d'allà. Tothom prenia el que podia portar a sobre. El responsable dels cabals va decidir d'amagar els diners en un lloc segur esperant el dia que pogués tornar. No obstant, l'home va morir en la contesa i els diners van quedar enterrats als peus d'un pi. Ell mateix va explicar a algú la manera com trobar-los. Explicava que s'hi havia de ser al migdia en un dia de sol perquè el tresor era enterrat a la vertical de l'ombra d'un pi ficat dins d'una bossa de pell de bou. | 08226-7 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62378 | Llegenda de la Verge de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-verge-de-sentfores | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. | XVII-XX | La llegenda diu que el pastor de Can Bossanya pasturava el ramat en un lloc boscós i encrestat. En una cresta enmig de les roques va veure una cosa estranya, com si en sortís llum. S'hi va acostar i va trobar la imatge d'una mare de Déu amb el nen Jesús. El pastor la va posar dins el sarró se l'endugué cap a casa. Un cop a casa, va anar a buscar la mestressa per ensenyar-li i quan va obrir el sarró no hi havia res i tothom de casa li deia que veia visions. L'endemà va anar al mateix indret i la va tornar a trobar. La va tornar agafar per portar-la a casa i quan va arribar novament no hi era. Aquest cop, però, tothom se'l va escoltar més interessat i l'endemà al matí decidiren anar-hi tots junts i trobaren la imatge on el pastor els havia dit. Novament la van posar al sarró ben lligada perquè no es mogués i en arribar a casa la imatge havia desaparegut. Tots van entendre que Ella es volia quedar en aquell indret i per això li van construir una ermita allí, que encara avui dia perdura. | 08226-8 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'origen de la llegenda es desconeix; no obstant la contrucció del Santuari de Senfores s'ha de situar entorn el segle XVII | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62379 | Llegenda del Panna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-panna | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX | La llegenda explica que un noi va entrar en una vinya a menjar fruita i no es va adonar que hi havia l'amo. L'amo el va renyar i el jove li va dir que més endavant ja passarien comptes. Al cap dels anys, el jove va tornar i va apunyalar al pagès donant-li mort. A partir de llavors, el Panna es va haver d'amagar als boscos escapant de la justícia i a partir d'aquell crim no va parar, convertint-se en un bandoler sanguinari. La mort que es recorda més a Tous és la de la iaia de Cal Menjapalla, a la Roqueta. | 08226-9 | Sant Martí de Tous | El personatge del Panna en realitat es deia Josep Claramunt Verdier, nascut el maig de 1792, filla de pare de Tous i de mare de França. D'aquí el renom de Panna, que prové d'Epanna, és a dir Espanya, d'un català mal pronunciat de la mare. El que si se sap del cert és que fou detingut, jutjat i penjat a la forca. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El personatge de qui està basada la llegenda del Panna va viure entre els anys 1792 i 1825. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62380 | Les petites llegendes de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-petites-llegendes-de-la-fou | http://www.tous.cat | XX | Es coneixen diverses creences, tradicions i llegendes relacionades amb la Fou i el seu voltant: 1. Quan naixia algú i els fills grans demanaven d'on venien els nens es deia que venien de la Cova de Diable de la Fou. 2. Creença que deia que a l'interior de la Cova de Diable hi havia una plaça molt gran que servia per aixoplugar-se els pastors i els seus ramats 3. Una altra petita llegenda es situa al Toll Gran, i es diu que si llances una pedra i l'encertes dins el canal per on cau l'aigua del saltant, l'any següent et cases. 4. La cova dels escrits o dels enamorats, també al Toll Gran, on hi ha nombrosos escrits d'enamorats i cors gravats. 5. La Mare de Déu esculpida per l'aigua a la paret de la balma del Toll Gran 6. Els xucladors del Toll Gran relacionat amb la llegenda de la Cérvola Blanca o el del Tou de Pujet. Segurament explicats pels pares per evitar que els fills es posessin dins el toll. | 08226-10 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62381 | Llegenda de la Pedra de la Bruixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-de-la-bruixa | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX-XX | La llegenda diu que una bruixa ajudava a construir el pont del Diable de Martorell portant pedres de la pedrera de Guimerà. Quan ja portava la última, al passar per l'Hostal de la Banya - el Fillol va sentir un gall que cantava i es va alarmar. La nit ja s'acabava i com no podia arribar al pont amb la pedra la va deixar anar i quasi va caure sobre l'Hostal. També expliquen que a la barana del pont del Diable de Martorell, hi havia un forat a la seva base on hi faltava una pedra amb les mateixes mides. Ara aquesta pedra es troba a la plaça de Santa Coloma on tothom la coneix com el queixal de la bruixa. | 08226-11 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62382 | Llegenda del Renom Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-renom-reial | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. | XVI | La llegenda explica l'origen del nom del mas de Cal Soler de Marolta, de Clariana. Els fets narren que fent camí de l'Aragó a Barcelona, el rei anava seguint el camí Ral. Passat Cervera va començar a caure una forta pluja i plovia tant que passat el pont del Ganxo, el riu Anoia havia crescut tant que no es podia travessar. Per aquesta raó, el rei va decidir passar per Argençola. En fer-se de nit, per aixoplugar-se, van dirigir-se a Cal Soler i allí hi van passar la nit. L'endemà el rei va voler saber el nom de la masia i li explicaren que es deia Cal Soler. Des de llavors el rei la va anomenar Cal Soler de la Volta, en honor a la volta que havia hagut de fer camí de Barcelona. | 08226-12 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Tot i que el nom no ha perdurat, en un document de l'any 1581 si que apareix amb el nom del Soler de la Volta. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62383 | Llegenda del Murri Espavilat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-murri-espavilat | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX-XX | La llegenda diu que en Josepet era un home molt treballador però amb moltes boques per alimentar. El diumenge anava fer el cafè i la partida amb els amics fins que ho perdia tot. Un dia necessitava un ruc per treballar ja que el seu havia mort de vell. Així que es va dirigir cap a la Fira de Santa Coloma de Queralt a veure si trobava alguna cosa. Els més barats eren els dels gitanos però tenien molt mal aspecte. No obstant, s'hi va acostar i va començar a regatejar. Va marxar a casa amb un ruc amb la condició que ara en pagava una part i en tres setmanes la resta. No sabia com acabar-lo de pagar i abans de la data prevista va anar a trobar, plorant, els que li havien venut el ruc. Entre els plors els tractants van entendre que el ruc s'havia mort i que perdia tant el ruc com els diners, i que a la seva família no els quedava més remei que anar a captar per pagar el deute. Els negociants li van dir que tornés cap a casa que ja tenia prou pena. El van veure marxar d'esquena sense adonar-se de la ganyota que amagava. L'home havia aconseguit el ruc i no haver de demanar diners per acabar-lo de pagar. | 08226-13 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62385 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-1 | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 150 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 25 seccions: Agència Catalana de l'Aigua (4 documents entre els anys 1920-1989); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència (2 documents entre els anys1959-1971); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge (3 documents entre els anys 1975-1977); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (19 documents entre els anys 1944-1949); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (3 documents entre els anys 1946-1961); Delegació Provincial a Barcelona del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1992-1999); Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1980-1983); Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1993-1996); Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (16 documents entre els anys 1995-1997); Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1 document de l'any 1996); Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1995-1999); Districte Forestal de Barcelona (8 documents entre els anys 1939-1966); Emili Mas i Galtés (4 documents entre els anys 1939-1953); Federació Catalana de Futbol (2 documents entre els anys 1954-1977); Federació Sindical Tèxtil Radium ( 2 documents entre els anys 1977-1982);Francesc Macià ( 1 fotografia de la visita oficial del president al municipi de Sant Martí de Tous de l'any 1932); Generalitat de Catalunya (2ona República) (8 documents entre els anys 1936-1939); Govern Civil de Barcelona (1 document de l'any 1967); Joan Triadú (1 document de l'any 2000); Junta Electoral Provincial de Barcelona (2 documents de l'any 2011); Montserrat Sagarra i Zacarini (21 fotografies de la dansa de faixes de l'any 1981); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (14 documents entre els anys 1965-1978); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Minsiteri d'Obres Públiques (3 documents entre els anys 1913-1921); President Francesc Macià (documentació institucional) (5 documents entre els anys 1931-1933) i de Serveis Tècnics d'Agricultura (2 documents entre els anys 1923-1962). | 08226-15 | C. de Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62386 | Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larchivo-historico-nacional | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIX-XX | El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividits en dues seccions: La Fiscalía del Tribunal Supremo (2 documents de l'any 1940) i de La Colección de sellos en tinta (1 document de l'any 1877). | 08226-16 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid. | L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62387 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-1 | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons documental de 78 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 12 seccions: Archivo Real (Real Cancillería) (12 documents entre els anys 1246-1342); Archivo del real Patrimonio de Cataluña (20 documents entre els anys 1594-1813); Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona (9 documents entre els anys 1894-1948); Conde de Queralt ( 2 documents entre els anys 1291-1517); Subdelegación de Bienes Mostrencos de Barcelona (1 document de l'any 1805); Real Audiencia de Cataluña (11 documents entre els anys 1602-1802); Comandancia de Ingenieros de Barcelona ( 1 document de l'any 1847); Tribunal de Comercio de Cataluña (2 documents entre els anys 1734-1793); Fondos notariales de Igualada y distrito (12 documents entre els anys 1571-1806); Generalitat de Cataluña ( 2 documents entre els anys 1411-1639) i Fondos de la desamortización eclesiàstica. Volúmenes ( 6 documents entre els anys 1461-1767).</p> | 08226-17 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II com l'Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L'any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). L'any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l'actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</p> | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||
| 62388 | Fons documental del Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-0 | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08226-18 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62389 | Archivo de la Real Chancillería de Valladolid | https://patrimonicultural.diba.cat/element/archivo-de-la-real-chancilleria-de-valladolid | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XVI | A Archivo de la Real Chancillería de Valladolid disposa d'un document de l'any 1503 dins la secció de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid relacionat amb les rentes eclesiàstiques. | 08226-19 | C. Chancillería, 4. 47003 Valladolid. | L'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid va ser creat l'any 1489 amb la finalitat de conservar la documentació administrativa al servei del tribunal de la Real Cancelleria fins l'any 1834 quan arran del Liberalisme la institució va desaparèixer. L'any 1906 l'arxiu es va lliurar a Cos Facultatiu d'Arxivers convertint-se en un arxiu de caràcter històric amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental. Centre | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62390 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Comarcal Alt Penedès disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, a la secció de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) entre els anys 1974-1975. | 08226-20 | Av. Europa, 6. 08720 Vilafranca del Penedès. | L'Arxiu Comarcal Alt Penedès va ser creat l'any 1983 adscrit dins el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya per aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de l'actual comarca i també de la comarca històrica (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf). El fons documental més rellevant correspon als documents municipals de Vilafranca, els notarials, els de l'administració reial i senyorial i els judicials. L'edifici on s'emplaça actualment va ser inaugurat l'any 2002 i edificat pels arquitectes Rob Dubois, Shuichi Kobari, Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62391 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-la-conca-de-barbera | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu de la Conca de Barbarà disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Consultorio para la mujer Elena Francis de l'any 1963. | 08226-21 | Raval de Santa Anna, 12-14. 43400 Montblanc. | L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barbarà va ser creat l'any 1982 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Montblanc. Posteriorment, el 1990, la seva gestió va ser traspassada al Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Va ser creat amb la finalitat de salvaguardar, conservar, gestionar, tutelar i assegurar l'accessibilitat i la difusió del patrimoni documental de la comarca i la documentació municipal de l'ajuntament de Montblanc. D'altra banda, mitjançant la signatura de diferents convenis, també s'han incorporat els fons de persones, d'entitats privades i d'associacions. Actualment, l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà es troba situat a l'edifici de l'antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, un dels edificis més emblemàtics de Montblanc (s. XIV-XVI). | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62392 | Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-diposit-darxius-de-cervera | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | El Dipòsit d'Arxius de Cervera té en dipòsit un fons documental de 67 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona de l'any 1972. | 08226-22 | C. Manuel Ibarra, 4. 25200 Cervera. | El Dipòsit d'Arxius de Cervera es troba situat a l'ala nord de l'antiga Universitat de Cervera. Va ser creat per Ordre Ministerial l'any 1970. La seva competència fou traspassada de l'Estat al Govern de la Generalitat l'any 1995. Està adscrit al Departament de Cultura té la missió fonamental de preservar, conservar i difondre el patrimoni documental provinent exclusivament de la província de Barcelona. Conserva documentació de diferents organismes de l'administració. La cronologia d'aquesta documentació s'inicia d'una manera regular a mitjans del segle XIX fins ben entrat el segle XX. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62393 | Fons documental de Arxiu Històric de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-arxiu-historic-de-girona | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Històric de Girona disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció d'Isidre Bisbal Domènech entre els anys 1967-1969 | 08226-23 | Pl. Sant Josep, 1. 17004 Girona. | Arxiu Històric de Girona va ser creat per Ordre del Ministeri d'Educació Nacional de l'any 1952 com a un dels Arxius Històrics Provincials nascuts per Decret de 1931 i es va instal·lar a l'edifici de la Biblioteca Pública Provincial. El 1981 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir-ne la seva gestió i l'any 1984 es va traslladar a l'edifici de l'antic convent de les carmelites a la plaça de Sant Josep. L'arxiu realitza funcions d'arxiu històric provincial reuneix i conserva els documents de l'administració de l'Estat generades a la província de Girona i també actua com arxiu comarcal del Gironès. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62394 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-lleida | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Històric Lleida disposa de 2 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Servei Territorial de Transports de Lleida entre els anys 1950-1981. | 08226-24 | C. Governador Moncada s/n. 25002 Lleida. | L'Arxiu Històric de Lleida va ser creat per Ordre ministerial del 26 de febrer de 1952. La seva primera seu fou l'històric edifici del Roser (s. XVII), antic convent dominicà del segle XVII. L'any 2005 fou inaugurada la seu actual, situada a l'Illa de la Maternitat juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L'any 1981, pels traspassos de competències de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d'aquest Arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Tarragona. Va ser creat amb la finalitat de conservar i difondre la documentació històrica, administrativa i personal atès que alberga un fons documental del segle XIII al segle XXI. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62454 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-1 | Programes de la Festa de Sant Sebastià VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XX | La Festa de Sant Sebastià es celebra entorn el dia 20 de gener en honor al patró del poble, Sant Sebastià. Amb el anys aquesta festivitat s'ha perdut i des de l'any 2016 s'està intentant recuperar amb l'organització de diferents actes lúdics i culturals per a tots els públics. | 08226-84 | Nucli urbà. | Tradicionalment es considerava la festa major petita del poble. S'organitzava una missa i una processó al matí i un ball per la tarda. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62470 | Refrany geogràfic I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Des de fa temps que a Sant Martí de Tous es diu el següent refrany: 'A Tous i a Montmaneu, si no hi teniu feina no hi aneu'. | 08226-100 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62471 | Refrany geogràfic II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-ii | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Els de Tous, a vendre ous' | 08226-101 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62472 | Refrany geogràfic III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iii | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Gent de Tous, liberanos Dominé'. En aquest cas, fa referència a què la gent de Sant Martí de Tous a vegades feien coses estranyes. | 08226-102 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62473 | Refrany geogràfic IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iv | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'A Tous tots són metges i doctors'. Fa referència a què els veïns de Sant Martí de Tous eren pretensiosos i creien que ho sabien tot, que volien entendre de tot i que no sabien de res. | 08226-103 | Sant Martí de Tous. | Aquest refrany ve perquè durant molt de temps els veïns de Sant Martí de Tous van estar sense metge, ja que una vegada va morir el metge van acordar que només donarien la plaça de metge el què sàpigues guarir la darrera malaltia, així tindrien garantia de vida eterna. Durant molts anys, ells mateixos es guarien amb herbes i remeis casolans. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62478 | Objectes de la vida quotidiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-de-la-vida-quotidiana | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposa una vitrina amb diversos elements que formaven part de la vida quotidiana: plats i gerres de ceràmica vidrada, rellotges, navalles i estris d'afaitar, fogons, mesures, tisores i planxes. En total es tracta d'una col·lecció de 29 objectes. | 08226-108 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62483 | Sarcòfag de Bernat de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bernat-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. RIQUER, MARTÍ DE (2011): l'Arnés del Cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. La Magrana. Barcelona. | XIV | La pedra està erosionada dels costats | Sarcòfag de pedra situat en una capella a l'interior de la Parròquia de Sant Martí de Tous. Es tracta d'un sarcòfag de planta rectangular amb coberta a una vessant i amb decoració esculpida. A la coberta s'hi representa un cavaller jacent amb cota de malla amb una espasa i un punyal, Bernat de Tous. El cap es recolza damunt d'un coixí i els peus reposen sobre un felí. La part frontal del sarcòfag està decorada amb sis arcs apuntats acabats amb una flor i a l'interior de cada arc una figura amb hàbit amb actitud trista, els planyiders. | 08226-113 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | Bernat de Tous es va casar amb Constança, filla de Guifré de Castellolí, i posteriorment amb Isabel. L'any 1328 va ser anomenat senyor de Tous. Va ajudar a edificar l'antiga església gòtica i va ser conseller reial. L'any 1352 va abdicà a favor del seu fill, Bernat de Tous. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 1355 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La cronologia de 1355 és l'any de la mort de Bernat de Tous tot i que el sarcòfag per raons estilístiques i comparatives amb altres sarcòfags alguns autors, com Martí de Riquer, creuen que fou construït en vida de Bernat entre els anys 1331 i 1343. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62484 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-1 | XII-XIV | La part superior amb algunes esquerdes i escantonaments a la pedra i el peu està refet. | Pica baptismal de pedra situat en una capella a l'interior de la Parròquia de Sant Martí de Tous. Pica de forma hemisfèrica amb peu pla. El cos està emmarcat per dues motllures i presenta una decoració esculpida a base d'arcuacions que envolten tot el cos. | 08226-114 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Pica baptismal de Fillol | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62502 | Turons darrera l'Aubreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-darrera-laubreda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març del 1985 darrere la casa de l'Aubreda, concretament on hi ha el dipòsit d'aigua de la casa i una sèrie de cases de nova construcció. Els materials recollit són bàsicament ascles, fragments i escardills de sílex, amb una baixa proporció de nuclis, molt patinats, amb absència de làmines, i amb molt poques peces treballades, la majoria de les quals són defectuoses degut a la baixa qualitat de la matèria prima, i fetes sobre ascles. A part del material lític es va trobar un sol fragment informe de ceràmica feta a mà i de difícil classificació. Aquest tipus de taller de sílex són de difícil atribució cronològica, ja que estan formats bàsicament per rebuig de talla, i les seves característiques tècniques no corresponen a un moment cronològic determinat. | 08226-132 | Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5437600,1.5186100 | 376441 | 4600182 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-479 i M-480.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.64 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62513 | El pla de la sorreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-sorreta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Desconegut | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. S'ha recollit ceràmica, esclats i nuclis de sílex. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'ha apreciat superficialment ni un sol indici constructiu però si fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, així com nuclis de sílex. Quasi no hi ha restes de concreció, però sí de còrtex en vàries peces. Un 50% de les peces presenta pàtina, i no són rodades. No s'aprecià cap còdol. Apareixen alguns pocs fragments de ceràmica, sense forma; en algun d'ells s'ha identificat una decoració a base de cordons horitzontals impresos digitalment i una vora quelcom exvasada i bisellada. Amb tot això, cal suposar que en aquest lloc s'hi havia tallat sílex i que fou habitat temporalment. Per l'aspecte de la ceràmica es pot suposar una cronologia pròpia d'un Bronze Mig i els inicis del Bronze Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que tot el sector havia estat molt modificat per l'ampliació dels camps de conreu. | 08226-143 | Al nord del nucli urbà. | 41.5730500,1.4951300 | 374539 | 4603468 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-182.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.106 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62514 | Turó de la roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-roca-dreta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Desconegut | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'agost del 1976. El turó es troba situat en el marge esquerre de la riera de Tous, entre cal Pasada i una granja de porcs. El cim hi ha pins, a mitja alçada hi passa la línia elèctrica número 163, isota d'aquesta hi ha un camp d'ametllers. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap indici constructiu. Cal remarcar que aquest camp ha estat conreat i els materials no surten en el seu lloc originari sinó en un radi de dispersió d'uns 10 m. Superficialment s'han recollit varis fragments de sílex, en general de bona qualitat, on no ha aparegut cap peça sobre còdol i sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. També nuclis, algun d'ell molt esgotat. Les peces presenten força concreció calcària i la deshidratació es presenta en poca proporció. El còrtex apareix en poques peces i no són rodades. Cal destacar unes ascles molt gruixudes i també de normals. També s'han apreciat alguns fragments de ceràmica a mà, alguns sense forma de parets gruixudes de grans vasos amb gros i irregular desgreixant de quars i mica. Un fragment de paret amb unes incisons verticals, allisat exteriorment i interior, pasta amb abundós desgreixant de quars i mica. També un fragment de ceràmica amb una llengüeta decorada amb impressions, amb desgreixant calcari. Cal indicar la presència d'un fragment de tapadora i d'un vas globular de ceràmica gris medieval. Es pot indicar que en el lloc s'hi havia tallat sílex i per la ceràmica es pot catalogar probablement com del Bronze Mig-Final. | 08226-144 | La Tossuda. A l'oest del nucli urbà.Maià o de Tous. | 41.5569600,1.5131600 | 376011 | 4601655 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-40, M-261 i M-333.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.109-110 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62524 | Els Vilars de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vilars-de-tous | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. En el talús d'un camí veïnal de la zona coneguda com Els Vilars, s'observà la presència de materials ceràmics prehistòrics.Davant de les troballes es realitza una excavació arqueològica en extensió l'any 1997. Aquesta afecta una zona de 12 m2 amb l'objectiu de delimitar el perímetre complet del fons de cabana, donant com a resultat una estructura de forma subcircular de 3'2 m x 2 m de diàmetre, construïda en un lloc on ha hi havia una petita depressió, que es va modificar per poder-hi construir al damunt. Per a tal fi, es va documentar un reompliment amb pedres de dimensió mitjana i petita fins a reformar una superfície regular i anivellada sobre la qual s'hi va instal·lar el sòl d'ocupació i els elements que estructuren la distribució interna de la cabana, el principal dels quals és el fogar, localitzat en posició lleugerament lateral. La presència de material arqueològic dispers, entre el que destaquen dos petits molins i algun fragment de ceràmica (vasos contenidors i vaixella domèstica), permet pensar en operacions de tipus alimentari. També s'ha documentat un important nombre d'evidències corresponents a activitats productives: treball de la fusta i restes d'indústria lítica tallada, sobretot en sílex. A partir de la tipologia ceràmica i dels fragments atribuïts a l'estil campaniforme pirenaic i al Bronze antic-mitjà s'ha pogut fixar una forquilla cronològica relativa, que aniria entre 2.300 i el 2000 abans de la nostra era. La gran novetat d'aquest jaciment es fonamenta en el fet que per primera vegada a Catalunya s'ha pogut identificar una estructura d'habitació tipus cabana associada amb algun tipus de ceràmica campaniforme. Les evidències arqueològiques fan pensar als seus excavadors que aquesta cabana es va ocupar molt poc temps, potser dies o setmanes, per un grup humà molt reduït, que s'instal·laria al lloc durant l'últim quart del III mil·lenni, possiblement per proveir-se del sílex que tant aflora en aquesta zona de manera natural. L'any 2014 a causa del mal estat del jaciment es duu a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb l'objectiu de cobrir les restes amb geotèxtil. L'espai afectat són uns 20 metres quadrats, de zona correspon a l'extrem est del camí que va a Cal Torres i que es veu afectada per incidències climàtiques i antròpiques. Per tal de cobrir les restes s'obre una rasa que permet construir un mur de pedra seca i es cobreix temporalment amb terra vegetal. | 08226-154 | Camí prop de Cal Torres. A l'oest del nucli urbà. | 41.5575600,1.5102500 | 375770 | 4601726 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'AnoiaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.148 ) i IPAC. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62534 | Torrent Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-caballe | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Es tracta d'un indret on afloren restes de talla lítica sobre sílex de color blanc opac. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que l'afeccionat local Vicenç Guinart ens informa de la presència de material arqueològic a nivell superficial. Durant la vista a l'indret no s'observa cap estructura, però sí diverses peces de sílex. Recollim cinc nuclis de sílex i una ascla. No s'ha distingit cap element que permeti precisar la cronologia del possible taller. | 08226-164 | Camps d'ametllers de la zona de La Devesa. Al sud del nucli urbà. | 41.5533300,1.5216600 | 376713 | 4601240 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Solà Roig, La DevesaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.206-210) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62541 | El Patrícol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-patricol | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Durant la visita efectuada a l'indret en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, efectuada el mes de març de 2016, s'han recuperat diversos fragments de nuclis i ascles de sílex de procedència local. S'ha recuperat també un únic fragment de ceràmica a mà informe decorada amb un mugró de difícil definició cronològica, ja que aquest tipus de decoració s'empra en diverses èpoques. A l'extrem nord-est del camp d'ametllers, en el punt situat just damunt del jaciment de Can Quel és on s'observa la major concentració de material, si bé es troben alguns fragments de sílex dispersos també a l'extrem sud del camp. | 08226-171 | Camps d'ametllers del nord-est de la plataforma d'El Plantícol. A l'oest del nucli urbà. | 41.5541900,1.4955300 | 374536 | 4601373 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 242-245 ) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62546 | Castell de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tous | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | IV-II aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Segons ens informa el Sr. Vicenç Guinart, temps enrere va recollir d'aquell camp material ceràmic d'època ibèrica. Procediria també d'aquell indret una fraccionaria d'Emporion del segle IV aC i una unitat de Kese del segle II aC. En la visita efectuada l'any 2016 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no s'ha localitzat cap nou material arqueològic. Cal tenir present, però, que el sembrat del camp era alt en aquell moment. Atenent a la ubicació de la zona on s'ha localitzat el material, al vessant del turó on actualment es troba el Castell de Tous, no es pot descartar que el material procedís de la plataforma superior del pujol, i en realitat sigui el reflex de l'ocupació d'aquell indret. | 08226-176 | Camps de conreu del Carrer del Cementiri. Nucli urbà. | 41.5601000,1.5259300 | 377082 | 4601986 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 268-272 ) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62564 | Goig de Santa Llúcia de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-llucia-de-fiol | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona | XIX-XX | El goig és en honor a la verge i màrtir Santa Llúcia que es cantava al nucli del Fillol el 13 de desembre. La lletra conté el següent vers: 'En aquesta vida trista, de la vista, us tenim per protectora, a qui favor us implora, deu-li vista, amb llum clara i ben sonora' | 08226-194 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. En aquest cas, hi ha diferents impressions des de 1882 a 1960 | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | En molts casos, el goig conté estrofes relacionades amb deficiències sensorials, sobretot relacionades amb la vista, ja que era la patrona dels cecs i dels mals de vista. Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||||
| 62565 | Goig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-la-santissima-trinitat-i-de-la-sagrada-familia-jesus-maria-i-joseph | XIX-XX | El goig és en honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph i que es cantava a la capella edificada a l'Eucaria i a la parròquia de Tous. L'autor de la lletra correspon a Pau Parassols Pi, l'acompanyament musical de piano i harmoniun va ser composat per Lluís Millet i la il·lustració a càrrec de M. Dalmau. La lletra comença: 'Santíssima Trinitat,Jesús, Joseph y María;Guardeu de mal nit y día, De Eucaria al fidel vehinat'. | 08226-195 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven dues impressions a l'Arxiu Gavín, que presenten variants en els ornaments que envolten la figura religiosa i en l'orla que envolta tot el document.Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62642 | Festa Major Estiu i del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-estiu-i-del-serral | XX | La Festa Major d'Estiu, que es va iniciar l'any 2007, es celebra l'últim cap de setmana d'agost o el primer cap de setmana de setembre. S'organitzen diversos actes lúdics i culturals. En destaquen la festa jove de divendres al vespre i el vitast i porteriors concerts de dissabte. | 08226-272 | Nucli urbà. | La festa major d'estiu es va iniciar l'any 2007 i coincidia amb la festa del Barri del Serral fins l'any 2014. Des de l'any 2015 l'Associació de Veïns va traslladar la festa del Serral al mes de juny coincidint amb Sant Joan. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||||
| 62371 | Creu Processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional | <p>Extret del catàleg de la base de dades del Museu Episcopal de Vic</p> | XVI | Bonys en el pom, taues de rovell molt ennegrit i mala unió de les diverses parts. | <p>Creu Processional d'argent iniciada per una tija troncocònica seguida d'un gros pom cisellat amb motius pseudogeomètrics seguit d'una segona peça amb sis dragonats. La creu s'uneix al pom mitjançant una tija ampla. És de braços prims decorats amb motius pseudogeomètrics cisellats. Els laterals són retuculats i les terminacions flordelisads precedides per eixamplaments circulars amb aplics emmotllats. La creuera és quadrada amb florons als angles. L'anvers s'hi troba la figura de Jesucrist i en cadascuna de les expansions dels braços de la creu s'hi troba: a la part superior la figura de l'àguila de Sant Joan, a l'esquerra Sant Joan, a la dreta el bou de Sant Lluc i a la part inferior la Mare de Déu. En la creuera hi ha cisellat el monograma IHS. Al revers s'hi troba la figua de la Mare de Déu amb el nen al centre i en les expensions dels braços de la creu a la part superior un pelicà, a l'esquerra el Lleó de Sant Marc, a la dreta Adam sortint de la tomba i a la part inferior l'àngel de Sant Mateu. En la creuera hi ha cisellat el monograma de MARIA.</p> | 08226-1 | Basílica de Santa Maria d'Igualada. Carrer Santa Maria, 9. | <p>La peça fou donada per la població de Sant Cristòfol de Fiol a la dècada de 1970 al Bisbat de Vic perquè no les podien custodiar. L'any 1996 el Bisbat de Vic va crear el projecte 'Accuro' amb la finalitat de catalogar i donar accés al públic del patrimoni cultural parroquial. Arran d'aquesta idea, l'any 2008 es va inaugurar l'exposició permanent 'Fulgentia' a parròquia de Santa Maria d'Igualada amb la finalitat de divulgar l'art religiós de les comarques de l'Anoia i la Segarra. Aquesta exposició acull una setantena de peces provinents de 16 parròquies i també custòdia altres peces no exposades a la zona de magatzem.</p> | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62371-foto-08226-1-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-23 00:00:00 | Núria Cabañas | Procedent de la Parroquia de Sant Cristòfol del Fillol i en dipòsit al Museu Episcopal de Vic i cedit a la Basílica de Santa Maria Igualada. Cronologia: 2a. Meitat del segle XVI | 95 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||
| 62373 | Reliquiari de la Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquiari-de-la-veracreu | <p>Extret del catàleg de la base de dades del Museu Episcopal de Vic.</p> | XVI | Manca un fragment d'un dels florons de la creuera | <p>Reliquiari de la veracreu de plata mixtilínia, octolobulada mitjançant quatre lòbuls grans i quatre lòbuls petits cadascun d'ells decorats amb motius vegetals. Inicia al peu un nus sisavat en forma d'urna i decorat amb òvals micropunxats. Aquest és seguit d'un altre nus en gerra dragonada i acabat per un cos abulbat en la zona on s'uneixen el peu i la creu. La creu és llatina i estpa centrada per una teca oval. Els braços són reseguits per cresteria exterior i amb florons en la creuera. L'interior dels braços es cisellat amb els improperis de la passió a l'anvers i amb motius pseudovegetals al revers.</p> | 08226-3 | Basílica Santa Maria d'Igualada. Carrer Santa Maria, 9. | <p>La peça fou donada per la població de Sant Cristòfol de Fiol a la dècada de 1970 al Bisbat de Vic perquè no les podien custodiar. L'any 1996 el Bisbat de Vic va crear el projecte 'Accuro' amb la finalitat de catalogar i donar accés al públic del patrimoni cultural parroquial. Arran d'aquesta idea, l'any 2008 es va inaugurar l'exposició permanent 'Fulgentia' a parròquia de Santa Maria d'Igualada amb la finalitat de divulgar l'art religiós de les comarques de l'Anoia i la Segarra. Aquesta exposició acull una setantena de peces provinents de 16 parròquies i també custòdia altres peces no exposades a la zona de magatzem.</p> | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62373-foto-08226-3-2.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-01-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Procedent de la Parroquia de Sant Crstòfol del Fillol i en dipòsit al Museu Episcopal de Vic i cedit a la Basílica de Santa Maria Igualada | 95 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||
| 62384 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-3 | X- XIX | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic disposa d'un fons documental de 90 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividit en tres seccions: Visites pastorals (67 documents entre els anys 1331-1856); documents del segle IX-X (3 documents entre els anys 960 i 987) i documents del segle XI (20 documents entre els anys 1015-1100).</p> | 08226-14 | C. Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va ser creat juntament amb el bisbat a finals del segle IX i actualment ocupa el sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal. És un dels conjunts documentals i bibliogràfics més importants, ja que conté tots els documents relacionats amb el Bisbat de Vic però també els de les institucions eclesiàstiques que hi estan vinculades. El segle XII es va separar el fons documental del Capítol de Canonges del fons documental de la Mensa Episcopal. Aquest fet, va ocasionar que durant la Guerra Civil (l'estiu de 1936) es cremes una tercera part del fons documental de la Mensa Episcopal. Després de la guerra s'unificaren els dos arxius i s'han anat incorporant nous arxiu parroquials i alguns fons personals i patrimonials.</p> | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62395 | Creu de Terme de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-passada | AAVV. (1997): Tous retrat d'un poble. 1890-1930 BASTARDES, A.(1983): Les Creus al Vent. Editorial Millà. Barcelona. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | XX | Creu llatina de braços retallats imitant motius decoratius gòtics esquematitzats, que recorda el perfil de la creu original. La creu, de superfície llisa se sosté sobre un capitell, de secció quadrangular amb estilitzades volutes que emmarquen un escut al centre de cada cara, que en l'antiga creu era inexistent. El fust és llis, de secció octogonal i es recolza damunt una graonada de planta circular de quatre grans de diàmetre decreixent en alçada. En l'últim graó s'hi llegeix 'SANTA MISSIÓ 1947'. | 08226-25 | Les Beçulles. A l'oest del nucli urbà. | L'actual creu fou ubicada en el lloc on hi havia l'original creu de pedra, destruïda durant la Guerra Civil i de la qual se'n conserven algunes imatges fotogràfiques dels anys 1913 i 1918. L'any 1947, dins els actes de la Santa Missió és va beneir l'actual Creu de Terme. | 41.5600900,1.5168400 | 376324 | 4601997 | 1947 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62395-foto-08226-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62395-foto-08226-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda com a Creu de pedra o Creu de les Bassulles. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||
| 62396 | Creu de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-creueta | Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | XX | L'actual creu de terme està situada al carrer de Camí del Cementiri. És una creu llatina de ferro fos i amb una de les cares hi ha la imatge de Crist crucificat. Es troba situada damunt d'un bloc irregular de pedra de grans dimensions respecte la creu. | 08226-26 | Carrer del Camí del Cementiri. Nucli urbà. | L'actual creu d'estil contemporani fou ubicada en el lloc on hi havia la creu original, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. No es conservava cap document fotogràfic de la creu original. | 41.5594300,1.5264900 | 377128 | 4601910 | 1989 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Francesc Junyent i Pons | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||
| 62397 | Barraca de Cal Cardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cardo | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Té una petita perforació a la coberta | Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de pedra seca, adossada al marge d'una terrassa del camp dels ametllers. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada al sud. La coberta és de volta de canó de pedra revestida per terra i pedruscall. A l'interior hi ha restes del despreniment del sediment geològic de la paret nord. | 08226-27 | A l'est del nucli urbà. | 41.5551400,1.5413900 | 378362 | 4601413 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62397-foto-08226-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62397-foto-08226-27-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62398 | Barraca de Cal Julià del Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-julia-del-riba | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Malmès el túmul exterior de la coberta | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. Es troba situada al centre d'un dels camps de conreu de Cal Riba. S'hi accedeix per un portal de llinda simple. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba recobert per un túmul de terra i pedruscall. | 08226-28 | Els Plans. Al nord del nucli urbà. | 41.5668500,1.5299800 | 377433 | 4602729 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62398-foto-08226-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62398-foto-08226-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||
| 62399 | Aixoplucs de Ca la Noia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixoplucs-de-ca-la-noia-1 | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta allargada, tipus passadís, construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada a l'est. La coberta és plana amb una gran quantitat de bardissa a l'exterior. El mur de feixa on es troba situat l'aixopluc assoleix una alçada d'uns 2 metres. | 08226-29 | Els Horts de Can Riba. A l'est del nuncli urbà. | 41.5602100,1.5310800 | 377512 | 4601990 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62399-foto-08226-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62399-foto-08226-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62400 | Aixoplucs de Ca la Noia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixoplucs-de-ca-la-noia-2 | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta circular i construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada a l'est. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba recobert per bardissa. El mur de feixa on es troba situat l'aixopluc assoleix una alçada d'uns 2 metres. | 08226-30 | Els Horts del Riba. A l'est del nuncli urbà. | 41.5605000,1.5312400 | 377526 | 4602022 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | ||||||||||
| 62401 | Escales de marge 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-1 | XIX-XX | Marge o mur de feixa de 2 metres d'alçada que delimita un espai terrassat d'horts construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per cinc graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra. | 08226-31 | Els Horts de Can Riba. A l'est del nuncli urbà. | 41.5604100,1.5312200 | 377524 | 4602012 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62401-foto-08226-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 | |||||||||||
| 62402 | Escales de marge 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-2 | XIX-XX | Li falta un graó | Marge o mur de feixa de 2 metres d'alçada que delimita un espai terrassat d'horts construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per quatre graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra. | 08226-32 | Els Horts de Can Riba. A l'est del nuncli urbà. | 41.5603300,1.5313200 | 377532 | 4602003 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62402-foto-08226-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.