Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91349 | Pas cobert i restes de murs (les Voltes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert-i-restes-de-murs-les-voltes | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | Alguns carreus tant de l'arc com del pas cobert estan erosinats i arrebossats amb morter modern. | <p><span><span><span><span>El pas cobert presidit per un arc ogival s’ubica al carrer Vell. L’arc característic del gòtic està fet de carreus regulars. La pedra que conforma els pilars de l’arc s’aprecia més deteriorada. Avui dia les restes de murs que conformen un passadís que té sortida per l’extrem oposat, sustenten una estructura moderna de bigues de fusta sobre pilars de pedra, on s’aixeca un habitatge. A l’altre banda, un arc carpanell de dovelles de pedra limita la construcció, un portal d’entrada de la vila medieval.</span></span></span></span></p> | 08228-1 | Carrer Vell | <p><span><span><span><span>El 30 d’agost de 1245 el rei Jaume I va concedir una carta de població amb unes noves franqueses al puig que hi ha via sobre la vila de Sant Martí, que era al límit del terme del castell de la Guàrdia Pilosa, el torrent i la font. La vila es devia fortificar en segles successius, pel qual aquesta devia ser una porta de la vila de l'antiga muralla medieval, avui dia desapareguda.</span></span></span></span></p> | 41.7025655,1.4882207 | 374215 | 4617858 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080340.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||
| 91360 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-6 | XVI-XVII | <p><span><span><span><span>Emplaçat al costat de l’espai que va ocupar l’església parroquial antiga i el campanar, l’edifici és de planta rectangular, aïllat, de planta baixa i dos pisos d'alçada, fet tot ell de pedra del país. S’observen diferents tipus de paredat com a conseqüència de les moltes modificacions que ha patit l’edifici. A la part de llevant un jardí i una porxada de nova construcció s’annexa a l’edifici. La teulada de doble vessant té el carener perpendicular a les façanes principals. La façana que dona al carrer Portal presenta les obertures més antigues, on destaca la porta amb muntant i llinda de pedra, així com una finestra geminada emmarcada igualment en pedra i una decoració incisa geomètrica. Ambdós elements estan molt degradats.</span></span></span></span></p> | 08228-5 | carrer del Portal, 1- carrer Vell | <p><span><span><span><span>Està situada al costat mateix i dessota de les restes de la primitiva església edificada al 1550. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 16 de maig del 1642 està documentada una llicència de l'ordinari per tal de foradar l'església parroquial i fer un pas fins arribar a la rectoria vella.</span></span></span></span></p> | 41.7026948,1.4883636 | 374227 | 4617871 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080332.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment la casa té usos residencials i com a allotjament rural. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91364 | Cal Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dalmases | <p><span><span><span><span>MANAU, Josep M. (2008). “Fent història. Breu historial de la família Dalmases”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 17</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Casa ubicada al carrer de Baix, antic carrer Major. Es tracta d’un palau de planta baixa i un pis, molt reformat. Actualment la façana és arrebossada, els elements més rellevants des del punt de vista arquitectònic i històric són una finestra original de muntants de pedra motllurades i ornamentada amb una garlanda amb un motiu floral al punt central, que descansa sobre dos culs de llàntia decoratius. L’altra element rellevant és la llinda de grans proporcions de pedra a la porta, on apareix esculpit amb l'escut de la família Dalmases. L'altra finestra, de dimensions més petites també té llinda i brancals de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-7 | Carrer d'Abaix, 13 | <p><span><span><span><span>Aquest llinatge té la seva estirp en la persona Francesc Dalmases, un pagès de Sant Martí Sesgueioles que vivia en la seva casa pairal de l'actual carrer de Baix – antigament conegut com carrer Major – i que estava casat amb Agnès Miró durant el s. XVI. En els fogatges del 1497, però, ja consta entre els habitants del nostre poble, un tal Joan Dalmases.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Francesc de B. Moll, en la seva obra “Els llinatges catalans”, l'etimologia del cognom “Dalmases” es troba en el compost de “del mas”, essent “mases” el plural arcaic de “mas”. Seguint aquesta afirmació, també podríem dir que “del” pot ésser una forma dialectal de derivada de “deu”, és a dir, que “Dalmases” pot tenir un significat en el compost “deu mases”. Segons aquest parer, el cognom “Dalmases” pot estar relacionat amb “delmeser o delme”, encarregat de recollir els delmes (exaccions consistents en una desena de part de fruits, rendes o beneficis que es lliuraven a l'Església o als senyors feudals) i que a canvi a s'obtenia, pel seu servei, una participació en la collita. De la pluralització de “delmeser” és molt probable que pugui derivar “·Dalmases”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hem de tenir en compte que aquest llinatge és molt antic a Sant Martí de Sesgueioles i que a prop del nostre terme hi havia el Castell de Villalonga, documentat ja el 1022, d'on foren senyors feudals primerament els Castellar, després els Villalonga, els Calders i els Rajadell, i que, dos segles més tard, el 1689, terme i castell foren venuts a Pau Dalmases de la nostra vila. El fill de l'estirp Francesc Dalmases fou Joan el Dalmases i Miró, el qual es casà amb Elisabet Olivet, i del seu matrimoni nasqué el 1576, a Sant Martí de Sesgueioles, Llorenç Dalmases i Olivet, sabater, que es casà a la parròquia del nostre poble el 24 de novembre de 1602 amb Jerònima Solà. De la seva unió va néixer Pau Dalmases i Solé, el qual va ser batejat a la nostra parròquia el 20 de gener de 1613. Des de molt jove fou paraire, ofici corrent en aquells temps. Tanmateix deixà el poble per traslladar-se a Barcelona i dedicar-se al comerç. El 1637 va contraure matrimoni amb Jerònima Castells i, anys més tard, formà societat per obrir una botiga de teixits. A més, es dedicà a l'exportació de robes de llana cap a Sardenya, i d'allí importava llana en brut, cuiros i pesca salada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu fill, Pau Dalmases i Castells, nascut a Barcelona vers el 1652, seguí aquesta mateixa activitat. El 1670 va contraure matrimoni amb la pubilla Cateria Ros, senyora de Castelladral i Valldeperes, filla d'un ric cavaller, i quatre més tard constituí una companyia per al comerç de teixits i una altra per al contacte amb el comerç colonial a Cadis i Lisboa i Nord-Europa a Amsterdam. Amb l'enriquiment d'aquests negocis, Pau Dalmases comprà cases i botigues a Barcelona, així com el palau al carrer Montcada, el qual començà a ésser la residència familiar. El 1685 fou nomenat cavaller i, quatre anys més tard, assolí el terme i castell de Villalonga – la nostra actual ermita de Sant Valentí – i entorns. Aspirà al privilegi de noblesa, però no li fou concedit. En canvi, l'aconseguí el 1692, el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona 1670-1718) per haverse casat dos anys abans amb la noble Maria Marta Vilana. Poc interessat pels negocis, Pau Ignasi Dalmases es decanta cap al món intel·lectual I polític. El 1688 es doctorà en arts i filosofia i reuní una important biblioteca a casa seva, on a partir del 1698, s'hi reunien nobles i eclesiàstics barcelonins que formaren l' Acadèmia dels Desconfiats”. D'altra banda, Felip V li concedí el títol de cronista oficial de la ciutat de Barcelona. Ran d'haver gestionat entre el 1704-1705 l'alliberament d'alguns patricis barcelonins que havien estat empresonats per Felip V, fou considerat per aquest un austricista i també empresonat. Des de llavors, es mostrà solidàriament partidari de l'arxiduc Carles d'Habsburg que, el 1709, li concedí e títol de marquès de Villalonga i, el 1713, l'ambaixada d'Anglaterra. En acabar la guerra de Successió s'exilià a Londres, l'Haia i París, on passà uns. mesos i, finalment, retornà a Barcelona després d'haver demanat perdó a Felip V, i continuà amb les seves activitats literàries fins a la seva mort, esdevinguda el 1718. Deixà inacabada la seva “Història de Catalunya”, una biografia sobre santa Eulàlia, una carta sobre sant Sever (en català) i una abundant correspondència erudita. El seu fill i hereu Ramon de Dalmases i Vilana (Barcelona 1700-1740), segon marquès de Villalonga, fou també un erudit i membre de “l' Acadèmia de Bones Lletres” de Barcelona. (Manau, 2008)</span></span></span></span></p> | 41.7024212,1.4889595 | 374276 | 4617840 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91364-p1080413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91364-p1080414.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91366 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-9 | <p><span><span><span><span>AAVV (2012). “Editorial”. <em>Margaridó</em>, núm 5, agost 2012 p 3</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Torrents, Jesús (2011). “la Fàbrica”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2011 p 40</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ortinez, Jaume (2013). “Pregó de Festa Major 2012”. <em>Margaridó</em>, núm 6, agost 2013 p 53</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici d’origen industrial, la testera del qual té gran presència urbana a l’Avinguda Catalunya del poble. Les parets són de pedra calcària, probablement tipus dolomítica, la natural de la zona, amb un rejuntat de morter de calç. La coberta, a dues aigües, té el carener perpendicular a l’Avinguda, i és feta de teula àrab sobre biguetes de fusta i materials moderns, tot i que abans de la seva restauració les taules s’assentaven sobre peces ceràmiques suportades per cabirons i corretges de fusta. L'estructura consta de parets de càrrega i coberta amb encavallades espanyoles de fusta de melis d'uns catorze metres de llum. És una estructura recorrent en els immobles de la indústria tèxtil al voltant de 1920. La nau és totalment diàfana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal és simètrica amb coronament ondulat a la part més alta, presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en maó. Els murs laterals disposen de gras finestrals, igualment d’arc rebaixat, amb altres entrades secundàries. Per últim, la façana oposada a la principal, deipossa de tres finestrals a la part superior. </span></span></span></span></p> | 08228-9 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>La Fàbrica de Sant Martí Sesgueioles és una antiga nau industrial que inicialment tenia un ús tèxtil i posteriorment va tenir un ús ramader.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les activitats productives que ha tingut més importància a Sant Martí Sesgueioles entre els segles XVI i fins al segle XX, juntament amb les mines, ha estat la fabricació de mantes i piteus (draps originaris de Sant Llorenç dels Piteus, al Solsonès, que servien per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer).<br /> A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX a Catalunya hi havia centenars de fàbriques tèxtils. Fou especialment a les comarques de Barcelona on aquest fenomen fou més rellevant. En el cas de Sant Martí Sesgueioles la centenària tradició de fabricació de mantes de llana amb telers manuals fou substituïda per una moderna indústria de producció de teixits de cotó amb telers mecànics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fundador d'aquesta fàbrica, Josep Torelló, va iniciar-se en els negocis amb 10.000 pessetes que li va donar el seu pare. Cal dir que la família dels Torelló, eren principalment advocats i tenien importants finques, però eren del tot aliens al món del tèxtil. Josep Torelló va adquirir experiència sobre el tèxtil gràcies a la família Muntades, de l'Espanya Industrial, amb qui estava emparentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap al 1915, Torelló era titular d'una fàbrica de teixits a Copons i estava associat amb els Carbonell que eren teixidors. En aquest moment ja havia esclatat la Primera Guerra Mundial i per tant hi havia gran demanda de tèxtil.<br /> Van expandir el negoci cap a Sant Martí Sesgueioles on el 1929 ja van trobar construïda una nau pensada per acollir una indústria tèxtil. Finalment Josep Torelló i Cendra va quedar com a únic propietari d'aquesta fàbrica i va posar com a director a Joan Muns. Els teixits produïts a can Torelló eren teles per a camiseria, folreria, sarja per a vestimenta de treball, entre d'altres.<br /> L'antiga fàbrica tèxtil de la vila va ser cedida gentilment pels descendents del qui en fou el seu últim propietari, el Sr. Josep Maria Torras i Cao, a l’Ajuntament, qui després de la seva restauració, va poder crear el centre polivalent municipal actual.</span></span></span></span></p> | 41.7025166,1.4902561 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080422.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2022-03-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La superfície construïda de la nau és de 616,65 m² i una superfície útil de 560 m². L'amplada de les parets és de 45 cm. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91367 | Casa carrer d'Abaix 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-dabaix-1 | XIX | <p><span><span><span><span>Edifici de gran presència urbana que defineix la Plaça d’Emili Donadeu. Amb façanes a tres carrers del centre històric: d’Abaix, Vell i de Dalt. Casa de planta baixa i dos pisos, que originalment comprendria la propietat adjacent. La teulada és de teula àrab i dona a tres vessants, el tres carrers. Els paredats són de maçoneria, reforçades a les cantonades i amb cornises dentellades decoratives. Les portes de totes les façanes són de forma simple amb llinda de fusta les més antigues, mentre que les finestres principals tenen muntants de pedra. A la façana que dona al carrer d’Abaix, encara es pot llegir una pintada en lletres de color negre, que diu “España hoy sangras y sufres, mañana seràs alegre y feliz. B. Del XVIII”. </span></span></span></span></p> | 08228-10 | Carrer d'Abaix 1 | 41.7024084,1.4883029 | 374221 | 4617840 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91367-p1080345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91367-p1080346.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91368 | Barraca de la necròpolis de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-necropolis-de-vilallonga | Existeixen esquerdes a l'estructura de parets i voltes, la vegetació de l'entorn envaeix la construcció. | <p><span><span><span><span>Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, integrada en un marge. A l’interior destaca una volta de carreuons i una fornícula poligonal. El mur frontal interior s’aixeca sobre la roca mare. En algun punt localitzat s’aprecien indicis de carreus decorats amb motius geomètrics. Les deficiències estructurals són molt evidents a l’interior amb l’obertura d’esquerdes.</span></span></span></span></p> | 08228-11 | Can Balard | 41.6993800,1.5087600 | 375918 | 4617474 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080057.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91385 | Antic hospital de pobres de la parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-de-pobres-de-la-parroquia | XIX- XX | <p><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de paredat de fileres de blocs de pedra irregular disposades horitzontalment, i alguna part de maçoneria. Es tracta d’una casa de planta baixa i dos pisos. La teulada és de teula àrab amb desguàs al carrer del Pont. Les portes principals actuals dels baixos han està modificades respecte a les originals per adaptar-se a les necessitats del negocis. El primer pis la finestra i el balcó estan emmarcats en pedra, aquesta segona obertura presenta llinda d’arc rebaixat. Les finestres superiors estan igualment emmarcades en pedra, encara per la part superior, destaquen dos òculs abans de coronar l’edifici amb una cornisa de maons disposats a manera de dentellons. És remarcable l’existència d’arcs de descarrega sobre algunes obertures, això com la inscripció que diu literalment: “Hospital de pobras de aquesta paroquia”.</span></span></span></span></p> | 08228-14 | Carrer del Pont 6 | 41.7019818,1.4880428 | 374199 | 4617793 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91385-p1080225.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91387 | Casa carrer Roser 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-roser-10 | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner amb cos principal de planta rectangular i annexes interiors. Té accés per dos carrers, l’Av. Catalunya i el carrer Roser. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, essent el carener principal paral·lel a la façana del carrer Roser. La façana orientada a aquest carrer s’adapta al desnivell topogràfic, un sòcol d’obra recorre les dues façanes principals a la part baixa. La composició de la façana és asimètrica, la porta principal és a la cantonada de l’edifici (on només hi ha una petita finestra més a la planta baixa). A cada pis s’obren tres obertures, el primer presenta un balcó amb llosana de formigó motllurada i barana i dues finestres a banda i banda. Totes les obertures tenen motllures a la part superior amb geometries diferents, que fan la funció de guardapols. El segon pis disposa de finestral amb barana i dues finestrals laterals igualment a les bandes. La façana orientada a l’avinguda, destaca per l’existència d’una tribuna sustentada per llosana d’obra, feta de fusta i vidre i coberta amb teulada àrab. A la planta baixa dues portes d’entrada s’obren a les cantonades, amb arc de mig punt i motllures arrodonides. Una d’elles és cegada a l’actualitat, igual que les tres finestres del segon pis, decorades amb guardapols motllurats amb formes geomètriques. La cornisa es conforma amb una cornisa dentellada de maó.</span></span></span></span></p> | 08228-16 | Carrer del Roser 10 | 41.7025836,1.4895637 | 374326 | 4617857 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91387-p1080283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91387-p1080284.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91401 | Col·lecció de materials arqueològics de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span>Es tracta dels lots de material arqueològic procedent de jaciments de Sant Martí Sesgueioles. El registre del Museu de la Pell d’Igualada és aquest:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4709 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4825 - lot de material arqueològic – jaciment de Farrerra– fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4917- lot de material arqueològic – jaciment del Tossal del Puig – fragments i moneda – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 5137 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – resta humana – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 12918 - lot de material arqueològic – jaciment del Puig - fragments; resta faunística; element ; constructiu; eines/instruments – Bronze i medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13197 - lot de material arqueològic – jaciment del camí de Mirambell - fragments; eines/instruments - Bronze final i Ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13474 - lot de material arqueològic – jaciment del Pla de la Tomassa – fragments - medieval</span></span></span></span></p> | 08228-19 | C/ Dr. Joan Mercader 1, igualada | 41.7019906,1.4881997 | 374212 | 4617794 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-restes-infantils-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-diner-de-jaume-i-revers1213-1276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-20210126101218.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges del Sr. Marc Antoni Lladó, arqueòleg municipal de Sant Martí Sesgueioles. | 79|85|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91408 | Edifici de les tres naus Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-tres-naus-avinguda-catalunya | <p><span><span><span><span>Edifici de tres cossos de planta rectangular ubicat a l’avinguda Catalunya, el més gran és el centre. Les tres façanes tenen dimensions diferents, encara que presenten elements molt similars. Les tres disposen de teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a l’avinguda. La central és la de majors proporcions amb portal d’arc apuntat de tipus Tudó. El pinyó, la part superior de forma triangular, destaca la finestra geminada en forma d’espitlleres. Una línia de pedra de blocs regulars i alineada divideix el parament del mur de la part triangular. Aquestes línies de pedra també ressegueixen la resta dels costats del triangle. Sota dels pendents, unes pedres de secció quadrada s’alternen per crear una composició rítmica de la façana, igual que sota de la línia divisòria mencionada. El parament és en general de blocs de pedra ben tallada i disposada horitzontalment. A les cantonades, dues faixes verticals sobresurten en volum per reforçar-les. Els altres dos cossos són similars, però amb finestres espitllera simple enmig del pinyó i sense línia divisòria en el parament dels murs. Un dels portals ha estat parcialment tapiat. </span></span></span></span></p> | 08228-25 | Avinguda Catalunya | 41.7027629,1.4907152 | 374423 | 4617875 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080889.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91410 | Pallissa del Torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-torrent-de-la-guardia | La coberta està derruïda | <p><span><span><span><span>Situada al sud de les ruïnes de Can Fontanet, es tracta d'una pallissa de petites dimensions de planta quadrada, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta oberta a la façana sud és senzilla amb llinda de fusta. El paredat és de pedres irregulars, amb les cantoneres més grans i escairada, i la cornisa amb llosa de pedra (on es disposen les teules) que sobresurt de les parets. Algunes bigues de fusta que aguanten la teulada han col·lapsat i la teulada ha caigut. </span></span></span></span></p> | 08228-27 | Can Fontanet | 41.7009490,1.4964591 | 374897 | 4617666 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91410-p1080590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91410-p1080592.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91411 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat-0 | <p><span><span><span><span>Situada al sud de les ruïnes de Can Fontanet, es tracta d'una pallissa de planta rectangular, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. Tant la porta com la finestra obertes als murs sud i oest respectivament són senzilles amb llinda de fusta. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-28 | Can Fontanet | 41.7011157,1.4957678 | 374840 | 4617686 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080596.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91412 | Pallissa del Tercerilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tercerilla | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta trapezoïdal, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal és oberta amb llinda de maons a sardinell que conforma un arc rebaixat. Una escala de pedra amb un petit cobert, serveix per accedir-hi. A la dreta de la porta s’erigeix la figura d’una arbre fet igualment de pedra, adossat al mur principal a manera d’escultura. Hi ha una gran porta moderna en un dels murs laterals, a l’altre s’adossa un annex igualment modern. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-29 | Ctra. de Calaf (BV-1001) Km 3,5 | 41.7039514,1.4948060 | 374766 | 4618001 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080652.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91450 | Pallissa de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-rasa-de-la-bovera | Sostre enrunat, porta inexistent. | <p><span><span><span><span>Situada al marge d’un camp de conreu entre el bosc i la Rasa de la Bovera. Es tracta d'una pallissa de petites dimensions de planta quadrada, adaptada al pendent del sòl natural, amb la coberta desapareguda. Es conserva obertura de la porta principal molt desdibuixada. El paredat és de pedres irregulars, amb les cantoneres més grans i escairada.</span></span></span></span></p> | 08228-30 | 41.6970966,1.5077709 | 375831 | 4617222 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91450-p1080705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91450-p1080707.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91452 | Pallissa del camp de la Celestina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-camp-de-la-celestina | Una part és semiderruïda i envaïda per la vegetació | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta quadrada amb annex descobert, la coberta de la pallissa és a una vessant de teula àrab, sustentada per bigues de fusta amb llates. El pendent de la teulada és considerable, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal és oberta al mur del tancat, del qual també s’accedeix a la pallissa. Aquesta part està coberta amb molta vegetació natural. Al mur més alt hi ha una finestra. El parament és de pedres irregulars, de mida gran i alineades, a les cantoneres molt més grans i escairades. S’observa una refacció amb morter. A uns 20 metres al nord, hi ha grans blocs de pedra apilats, en primer terme un clot on s’intueix una estructura de blocs de pedra ben escairats disposats circularment, sense que es pugui determinar la seva funció original. El camí que històricament passava pel seu costat s’ha vist tallat per les tasques agrícoles.</span></span></span></span></p> | 08228-32 | La Serrallonga | 41.6993284,1.4994847 | 375146 | 4617482 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91452-p1080744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91452-p1080746.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91453 | Pallissa del Tros de la Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tros-de-la-xoriguera | La teulada presenta una obertura i els murs algunes esquerdes | <p><span><span><span><span>Situada en el marge divisori de dos camps de conreu, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab, sustentada per bigues de fusta. Hi ha un punt on la teulada ha col·lapsat. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, als murs laterals hi ha finestres petites quadrades. A l’interior en una cantonada hi ha una menjadora pels animals. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter.</span></span></span></span></p> | 08228-33 | Al Nord del Tros de la Xuriguera | 41.7019348,1.5010287 | 375280 | 4617768 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080775.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91454 | Pallissa i pou del Tros del Doroteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-pou-del-tros-del-doroteu | Sense teulada i dos dels quatre murs parcialment derruïts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta totalment desapareguda. El pendent de la teulada era important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. El mur més alt ha col·lapsat i bona part del materials constructiu s’apila davant seu. L’obertura principal, també molt deteriorada és al mur est. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter. Uns metres al sud hi ha un pou fet amb materials moderns.</span></span></span></span></span></p> | 08228-34 | El límit de finques entre el Tros del Tàpies i el Tròs del Doroteu | 41.7033791,1.5042198 | 375548 | 4617925 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91454-p1080785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91454-p1080789.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91460 | Pallissa del Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-piquer-0 | Estructura totalment col·lapsada i en fase d'enrunament. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un pallissa amenaçada de col·lapse total de la seva estructura. És de planta quadrada, conserva un únic costat sencer i parts dels murs restants. Destaca un pilar intern on recolzaven les bigues de la teulada. La porta s’ubica al sud amb muntants de maó i llinda de fusta. Els murs són de pedres irregulars, alineades, disposades horitzontalment i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-36 | A 140 metres a l'oest de la carretera BV-1001 (km 4) | 41.7000353,1.4924883 | 374565 | 4617571 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080737.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91461 | Pallissa dels Plans de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dels-plans-de-sant-marti | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Situada als Plans de Sant Martí, es tracta de dues construccions separades uns metres, ambdues en procés d’enrunament. La més gran té planta quadrada, dividida en com mínim dos espais diferents. Una part semblaria una pallissa tradicional amb la coberta a una vessant de teula àrab que no es conserva. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està en un costat del mur sud, emmarcada en muntants de maó ceràmic. Els murs són de pedres irregulars, alineades i disposades horitzontalment, i a les cantoneres més grans i escairades. Des del mur de la pallissa, arrenquen murs que generen una continuació al voltant generant us espai tancat. Un mur de pedres enderrocat uneix aquesta construcció amb un altre més petita ubicada en direcció sud, de planta quadrada amb la porta al sud, pràcticament enderrocada.</span></span></span></span></p> | 08228-37 | Plans de Sant Martí | 41.7086831,1.5139737 | 376369 | 4618499 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91461-p1080806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91461-p1080807.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91462 | Pallissa de la Coma de Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-coma-de-bous-0 | Restaurada recentment amb ús parcial de materials de construcció contemporanis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Situada als Plans de Sant Martí, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, on varis carreus de mida gran actuen com a muntants i una llinda de material modern l’acaba de configurar per la part superior. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter en una de les cantonades i restauració de.</span></span></span></span></span>la cornisa amb rajola borda moderna.</span></span></span></span></p> | 08228-38 | Plans de Sant Martí | 41.7089184,1.5154957 | 376497 | 4618523 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91462-p1080809.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91463 | Pallissa del Bossada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-bossada | Sense teulada i un mur derruït | <p><span><span><span><span>Situada al camí del Purgatori, la part de darrera s’orienta a un talús natural divisori de dos camps de conreu. Es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta (actualment inexistent), a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està en un dels costats del mur més baix. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-39 | Revolt del Purgatori (carretera BV-1001), Figaro. | 41.7097083,1.4993736 | 375156 | 4618634 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91463-p1080822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91463-p1080819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91464 | Centre històric de Sant Martí de Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-historic-de-sant-marti-de-sesgueioles | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XIII a XX | <p><span><span><span><span>El carrer Vell, paral·lel al carrer Roser, ambdós orientats de nord a sud aproximadament, i els carrers Pati i Portal orientats d’est a oest, configuren l’entramat urbà més antic del poble, nascut als peus del Tossal del Puig que suposa el límit nord de l’estructura urbana. El límit sud és el Torrent de la Guàrdia. Només dos carrers més d’orientació aproximada est a oest es sumen als ja citat: el carrer d’Abaix i el de Dalt. L’entramat format per aquests carrers hauria configurat un nucli clos, on molts després s’aixecaria l’antiga església, el seu campanar (fitxa 4) i la rectoria vella (fitxa 5). Un dels portals de l’antic recinte murat és el pas cobert i restes de murs (les Voltes), (fitxa 1). Diferents immobles dispersos entre aquests carrers han estat recollits al Mapa de Patrimoni Cultural.</span></span></span></span></p> | 08228-40 | Espai urbà delimitat pels carrers Vell, Pati, del Roser i del Portal | <p><span><span><span><span>L’altiplà de la Segarra calafina fou repoblat al final del segle IX, però durant el govern del comte Guifré es produí una despoblació pràcticament total arran dels atacs dels sarraïns dirigits per Almansor o pel seu fill. “ Abd al-Malik”, els quals entre 978 i el 1002 devastaren intensament el territori. No ha quedat documentació sobre aquest període, i per tant no es pot saber si el terme del castell de Vilallonga fou repoblat, ni la intensitat del repoblament, ni si li donà aquest nom. Això no obstant, el topònim de les Esglésies o Sesgueioles permet creure que abans de l’ocupació definitiva del territori a partir del 1010, en aquest indret hi havia uns petits nuclis de població de tipus eremític. A partir de l’any 1010 s’acaba el perill de les incursions musulmanes i es procedeix a la repoblació de les terres devastades anteriorment. En aquesta tasca repobladora de la Segarra destacà un personatge anomenat Seguí, senyor del castell de Castellar, que a partir d’aquest castell anà repoblant la major part de les terres que es trobaven a ponent de Castellar, entre altres Vilallonga, on es devia construir inicialment una torre, que posteriorment esdevindria castell, amb la missió de defensar els repobladors. La primera notícia que es té d’aquesta situació és el testament de Seguí, senyor de Castellar, en el qual deixava al seu fill hereu. Aquesta nissaga familiar mantingué el castell de Vilallonga fins 1222 en què es desconeixen les vicissituds del domini dels Castellar en el terme del castell de Vilallonga. Aquesta nissaga tenia una família a càrrec de la castlania, que prengueren el nom del castell. El primer documentat és Bernat o Berenguer de Vilallonga que apareix l’any 1220, l’última l’any 1386, quan Pere de Vilallonga consta com a castlà de Calaf i senyor del castell de Vilallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 30 d’agost de 1245 el rei Jaume I va concedir una carta de població amb unes noves franqueses al puig que hi ha via sobre la vila de Sant Martí, que era al límit del terme del castell de la Guàrdia Pilosa, el torrent i la font. L’existència d’un castell al cim d’aquest puig és un fet no documentat. Tampoc no consta on era l’església esmentada el 1068. El que és segur és que el nom de Sesgueioles deriva d’ecclesiolis o sesgleioles i això permet de suposar l’existència en aquest lloc d’esglesioles, potser d’un nucli anacoret o monàstic que podia aprofitar l’aigua i l’arrecerament del lloc en èpoques anteriors a mitjan segle XI. </span></span></span></span></p> | 41.7025727,1.4888242 | 374265 | 4617857 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080402.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91468 | Marge de pedra de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-vilallonga | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mur de pedra ubicat entre camps de conreu que salva un desnivell important. Es tracta de trams rectilinis disposats seguint el relleu natural que forma una corba. Alterna paraments diferents, de pedres irregulars col·locades verticalment, curiosament, i de pedres irregulars planes col·locades horitzontalment, sempre sense morter. L’alçada del mur passa els quatre metres ens alguns punts. Hi ha un tram disposat en graons, amb fileres de pedra que van sobresortint unes a les altres per suportar la pressió del volum de terra que aguanten. </span></span></span></span></span></p> | 08228-44 | Can Balard | 41.6979106,1.5071671 | 375783 | 4617313 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080076.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91469 | Font de la capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Font ubicada davant de la capella de Sant Valentí, té forma rectangular d’aproximadament d’1,75 cm d’alçada i està feta d’obra amb pedres irregulars lligades amb morter. La part interior foradada concèntricament, ha estat decorada amb pedres planes de mida similar col·locades horitzontalment sense morter. Del mig surt el broc. L’aigua cau a una pica antiga de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-45 | Capella de Sant Valentí | 41.7022862,1.5086182 | 375912 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91469-font-de-la-capella-de-sant-valenti.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91470 | Creu de Terme de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu de terme situada a l’alçada del cementiri de Sant Martí Sesgueioles. Consta d’una base de pedra octogonal. La part superior del fust es la més antiga, està molt degradada i les figures representades es mostren irreconeixebles. La creu pròpiament dita és trevolada. La decoració dels braços és realitzada amb elements vegetals que emmarquen medallons. Per una banda hi ha la representació de Jesucrist crucificada envoltat del símbol dels quatres evangelistes. A l’altra banda, la figura emmarcada és la de la Mare de Déu i als braços hi ha decoració floral.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-46 | Carretera BV-1001 amb camí de Sant Pelegrí | 41.7029786,1.4929417 | 374608 | 4617897 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080441.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L'accident d'un camió l'any 1980 l'enderrocà la qual cosa va obligar a fer la seva construcció, la part original es redueix a la base i una part del fust. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91471 | Els safaretjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-safaretjos | <p><span><span><span><span>RODRÍGUEZ, Roser (2016). “ L’aigua: 10 idees i una proposta”. <em>Margaridó</em>, núm 9, agost 2016 p 14</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.<span> Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l'interior és de panot amb la </span>vora de rentar inclinada cap a l'interior. Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses, l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-47 | Carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia | <p><span><span><span><span>L'obra fou construïda pels voltants de l'any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors. Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua. Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l'hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda. L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des d'un punt de vista tècnic, va ésser una obra d'enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L'embassament d'aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l'aigua d'una manera natural fins als safaretjos. </span></span></span></span><span><span><span><span>Se'n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n'hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d'esbandir-la. Llavors les dones tenien l'obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. </span></span></span></span></p> | 41.7021340,1.4899210 | 374356 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91472 | Voltes i arcs del torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-i-arcs-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>Estructura de voltes i arcs que serveix per soterrar el tram del Torrent de la Guàrdia al seu pas pel centre del poble, per ponent comença amb el pont del Torrent (fitxa 64) i de seguida comença una volta de pedres irregulars col·locades en horitzontal. Es sustenten en arcs que no tenen el punt d’arrencada al mateix nivell (arcs rampants), amb una certa asimetria, fets de carreus de pedra regulars. Alguns presenten decoració incisa difícil d’interpretar, són formes geomètriques arrodonides, amb unes disposicions alades que recorden els serafins. És possible una relació amb l’església parroquial, ja que justament son a la seva alçada, soterrades. A continuació hi ha les bigues modernes utilitzades per la continuació de l’obra de cobriment del Torrent, i el tram de llevant, antic, situat sota de la casa de Cal Carnisser (fitxa 13) i que es tanca amb un arc de dovelles molt ben tallades, a diferència del pont del Torrent, amb la inscripció de 1872. </span></span></span></span></p> | 08228-48 | Part soterrada del torrent de la Guàrdia al centre del poble, davant Ajuntament i església parroquial de Sant Martí | 41.7020119,1.4885343 | 374240 | 4617795 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080249.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Tot i la data inscrita en un extrem de la construcció, és difícil precisar per la diferència estilística dels arcs entre les boques de ponent i llevant, que tota l'obra sigui feta en aquesta data. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91474 | Marge de pedra del carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-del-carrer-del-moli | <p><span><span><span><span>Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 2,5 metres i de llarg supera els 100 metres. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. El tram de carrer del sud-oest va ser arrebossat, mentre que el sector central del carrer presenta els carreus disposats en pedra seca. El tram nord est ha estat parcialment refet amb morter. Només hi ha una porta moderna enmig el marge i s’observa algun arc de descarrega en la part inferior. El marge aguanta un volum de terra important, salva en desnivell en una part urbana on aquest és elevat.</span></span></span></span></p> | 08228-50 | Carrer de Sant Martí | 41.7009065,1.4872489 | 374131 | 4617675 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080879.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91475 | Vilallonga (necròpolis D) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-d | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BETA ANALÍTIC (2022): Informe de los anàlisis de datación por radiocabono restos humanos tumba Necròpolis D. USA. inèdit</span></span></span></span></p> | Alguns blocs on hi ha sepultures s'han després del terreny a causa de l'erosió i els efectes dels temporals, l'últim, el temporal Glòria del mes de gener de 2020. Algunes sepultures estan cobertes per la vegetació | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per set sepultures (en el moment que es va fer l’Inventari) excavades al cingle de roca sorrenca en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits, amb algun indici trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna ha basculat la roca de base. </span></span></span></span>Algunes de les sepultures estan isolades, però hi ha un grup de tres en una mateixa roca. La seva orientació es va fer d'est a oest. Segons les mides, n'hi ha sis d'adults i una d'infant. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són respectivament, les següents:</p> <p><span><span><span><span>-Longitud: 1'50, 1'75, 1'08, 1'70, incompleta, 1'60 i 2'30 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al cap i als peus: 0'32 i 0'32, 0'38 i 0'28, 0'32 i 0'12, 0'50 i 0'35, 0'39 al cap (incompleta), 0'42 al cap, (incompleta), 0'45 i 0'22 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'45, 0'36, 0'27, 0'25, 0'21, 0'21 i 0'33 metres. Cal indicar que estan agrupades en una distància d'uns 30 m aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita de camp per elaborar aquest treball es va comprovar l’existència de les tombes comentades. Algunes força emmascarades per la vegetació natural. A les tombes existents, cal sumar-ne una, ja que la inestabilitat el talús on es troben, va provocar un moviment del grans blocs de pedra, el qual es devia produir segons informació oral, com a conseqüència del temporal Glòria (gener de 2020), on va aflorar una tomba més infantil de tipus “banyera” amb les restes humanes a l’interior, per tant passen a ser vuit. </span></span></span></span></p> | 08228-51 | Can Balard | <p><span><span><span><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 16 de juliol del 1974. </span></span></span></span><span><span><span><span>Tradicionalment, s’ha relacionat la necròpoli amb els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga. Els responsables de realitzar la carta arqueològica, els anys 80 del segle XX, també van reparar en una excavació a la roca per subjectar una biga de coberta, segurament per un habitacle. Per les seves característiques, i dos fragments ceràmics, els arqueòlegs van llençar la hipòtesi amb una datació de les tombes vers el segle IX. No obstant això, l’any 2021 es va procedir a l’exhumació de la tomba localitzada amb motiu dels moviments dels blocs de roca comentats anteriorment. La datació per radiocarboni ha determinat una forquilla cronològica entre els anys 600-674, fet que contextualitzaria un marc cronològic anterior relacionat amb la tardo-antiguitat. És probable la reutilització de les tombes.</span></span></span></span></p> | 41.6995100,1.5089800 | 375936 | 4617488 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-esquelet-4.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91476 | Vilallonga (necròpolis E) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-e | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Hem considerat una conservació dolenta, ja que no hem pogut localitzar les restes descrites a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per cinc sepultures excavades en un cingle de roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits amb algun indici de trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna va bascular la roca base. Forma una situació agrupada i segurament en relació amb l'antic nucli de Vilallonga. Una de les sepultures està isolada, però la resta estava en una mateixa roca que està partida per la meitat. La seva orientació és va fer d'est a oest. Segons les seves mides, n'hi ha quatre d'infants i una d'adult. En la E-2 s'ha apreciat un lleuger encaix en un dels seus costats. És bàsicament un lloc aplanat. La forma de les capçaleres i dels peus és arrodonida. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són, respectivament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Longitudinals: 1'17, 2'00, 1'15, 1'02, 0'72 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al centre: 0'37, 0'55, 0'33, 0'31, 0'21 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'30, 0'50, 0'20, 0'25, 0'25 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan agrupades a una distància d'uns 15 m aproximadament. Les tombes no presenten sediment i estan completament buides en el moment de fer aquest treball.</span></span></span></span></p> | 08228-52 | Can Balard | <p><span><span><span><span>La necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap altre tipus d'estructura ni ceràmica; en la sepultura E-1, d'un infant, sí que s'apreciaren perfectament vàries restes d'ossos humans que l'erosió recent del terreny havia netejat i deixat al descobert. Es podia apreciar que havia estat reutilitzat, ja que en el seu extrem est hi havia apiadats varis fragments ossis amb restes d'un crani d'infant; així mateix es podia deduir clarament que hi havia un últim enterrament, també d'infant, que tenia el crani a l'oest i els peus a l'est, junt amb les restes d'un altre inhumat. La resta de les tombes estaven buides. Cal indicar que tres de les inhumacions infantils es presenten agrupades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta necròpolis, amb un clar predomini d'infants inhumats, es podria datar aproximadament en el segle IX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita dels arqueòlegs a l'indret, en motiu de la realització de la Carta l'any 1991, es va comprovar que la majoria de sepultures estaven reblertes de sediments i ocupades per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 41.6979700,1.5072200 | 375787 | 4617320 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080069.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91477 | Vilallonga (necròpolis G) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-g | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Els blocs de pedra on s'excaven les sepultures estan inclinats, presenten signes d'erosió, | <p><span><span><span><span>Segons els responsables de l’Inventari de patrimoni arqueològic, es tracta d’un enterrament excavat a l'extrem d'una roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits. Està en posició horitzontal, i segurament en relació amb les altres necròpolis del seu entorn. La seva orientació es va fer d'est a oest. Pertany a un adult. S'hi aprecià un encaix per aixecar la coberta. La forma de la capçalera i dels peus és arrodonida. La seva longitud és d'1'80 m, l'amplada al centre és de 0'45 m i la profunditat al centre és de 0'27 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no s'aprecià cap altra estructura arquitectònica, però a uns 3-4 m d'aquest enterrament es va recollir algun fragment de ceràmica gris medieval. La sepultura totalment estava buidada de terra. Es podria datar aproximadament en el segle IX i, per tant, en l'Alta Edat Mitjana.</span></span></span></span></p> | 08228-53 | Can Balard, els Caus, rasa de la Bovera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 23 de març del 1980.</span></span> </span></span></span></span></p> | 41.7003300,1.5093900 | 375972 | 4617578 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | Legal | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Les restes descrites del jaciment a l'Inventari de Patrimoni arqueològic no han pogut ser localitzades en el transcurs de les tasques realitzades el l'elaboració del Mapa de Patrimoni. Segons l'arqueòleg municipal, aquestes restes no han estat localitzades tampoc per ells.Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que la sepultura estava molt inclinada i molt coberta de vegetació, el que els va fer difícil la seva localització. És possible que actualment sigui igualment coberta o hagi algun moviment que faci que sigui oculta totalment, suposant que les coordenades UTM de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic siguin correctes. També van recollir un comentari relacionat amb l’existència al peu de la mateixa necròpolis, d’un antic camí que venia de can Balart, però que havia estat quasi totalment destruït per l'ampliació del camp inferior, pel que calia anar camp a través per arribar-hi, igual que succeeix actualment. | 90 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91478 | Vilallonga (necròpolis F) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-f-0 | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Molt parcialment conservada, tomba incompleta. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per una sepultura excavada a la roca i una balma de petites dimensions amb un regueró de desguàs picat a la mateixa roca. La sepultura, incompleta i aïllada, està ubicada a l'extrem d'una codina de roca sorrenca i de forma trapezial, en posició horitzontal. La seva orientació és nord-sud, i pertany a un adult. No conserva ni la capçalera ni els peus. Les dimensions, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són: la longitud incompleta, és d'1'10 m, l'amplada als extrems és de 0'38 i 0'36 m, i la seva profunditat al centre és de 0'34 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la visita realitzada amb motiu d’aquest treball, la tomba és incompleta, amb l’entorn sedimentat i amb molta vegetació natural.</span></span></span></span></p> | 08228-54 | Can Balart | <p><span><span><span><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià, a part de l'esmentada balma, cap altre tipus d'estructura. Aquest tipus d'enterrament es pot datar en els segles VIII-IX, o més antic. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, les dues estructures es troben a dos nivells diferents, i formen part dels murs de contenció de les vinyes.</span></span></span></span></p> | 41.6973800,1.5071700 | 375782 | 4617254 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080083.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91479 | El Tossal del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-del-puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2011). 'Memòria d'intervenció arqueològica al Turó El Puig - Base de Telefonia mòbil. Sant Martí Sesgueioles'. 8-9 novembre 2011. Mem. Núm.: 9175. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica; en canvi, es recollí superficialment varis tipus de ceràmica:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica pertanyent a grans vasos decorats amb cordons horitzontals impresos amb superfícies poc polides, irregular i abundós desgreixant de quars i mica daurada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment d'una vora de plat amb llavi arrodonit i força bisellat interiorment; presenta un bon brunyit i pasta amb petit desgreixant de quars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment que presenta cinc acanalats horitzontals; el seu estat de conservació no és molt bo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Alguns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, gerres de pastes bicolors, pastes compactes i bona qualitat de la cuita.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica gris medieval a torn, cuita reductora, decoració incisa a base de línies rectilínies horitzontals i ondulades, d'aspecte acanalat. Formes globulars i carenades sobretot, també algun fragment de tapadora, les vores són enfora i amb un solc, llavis arrodonits i alguna nansa plana. Aquest conjunt es pot considerar propi dels segles XII-XIII dC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Ceràmica medieval de cuita oxidant, de pasta bicolor, amb l'exterior vermellós i l'interior gris; alguns autors la daten dels segles XI-XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la vista de tots aquests materials, s'aprecien tres moments culturals en aquest jaciment: el primer, propi d'un Bronze Final I-II; també un moment ibèric i, finalment, un de medieval.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-55 | El tossal del Puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Comarcals d'Igualada, el 27 de març del 1983. Es tracta d'un tossal partit pel mig per la via fèrria de Barcelona a Saragossa, en un context erm. Aquesta partició, efectuada els anys 1857-1860, va afectar considerablement el jaciment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observen que des de la primera visita s'havia construït un dipòsit d'aigua en el cim, el qual ha permès constatar que, al menys en la part superior del tossal, no hi ha estructures, ja que en l'excavació realitzada per construir el dipòsit no han localitzat ni material ni estructures. Una intervenció realitzada el 2010 en motiu de la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil va confirmar aquesta absència de restes on es va construir el dipòsit.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7031954,1.4886300 | 374250 | 4617927 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-formes.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment també és conegut amb els noms del Turó del Puig o de l'estació base de telefoniaAutor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 79|80|81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91480 | El Pla de la Tomassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tomassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’estructures que formen diverses estances ocupant la totalitat del turó, fetes amb pedra seca. Aquestes estructures formen dos conjunts, separats per uns 10 m. El grup de l'est ha estat seccionat parcialment pel camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La intervenció arqueològica de 2021 ha fet aflorar una construcció amb parament de carreus ben escairats, es conserven cinc fileres de mida gran a la base i a les cantonades. L’edifici no ha estat totalment excavat, però es pot intuir un edifici poligonal de murs potents. A l’altra extrem, apareix igualment uns murs de característiques similars en un punt elevat des d’on hi ha una visió panoràmica del territori circumdant. </span></span></span></span></span></span></p> | 08228-56 | Pla de la Tomassa. El jaciment està situat en una zona boscosa a la part alta del Pla de la Tomassa, entre dos camps de conreu. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser descobert pel Sr. Ramon Manau (veí del poble de Sant Martí Sesgueioles) l'any 1995. Segons els autors de la carta arqueològica, a la zona del camí apareixien nombrosos fragments de ceràmica gris medieval. En el fitó de sorrenca, a 10 m a la zona sud de la casa, hi havis algunes cavitats excavades d'ús desconegut. La seva conclusió és que es podria tractar d'un petit mas medieval que cronològicament se situaria entre els segles IX i XIII, per l'absència de ceràmica vidriada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2021 el jaciment va ser objecte d’una intervenció arqueològica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7001000,1.5145300 | 376399 | 4617546 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-p1080031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-20210126091055.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Autor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91481 | Poliesportiu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliesportiu-de-sant-marti | Es tracta d'un territori molt alterat per l'acció antròpica. | <p><span><span><span><span>Arrel de la construcció del poliesportiu de Sant Martí, als afores del nucli urbà i al costat de la carretera BV-1001, es van localitzar materials romans. Entre els materials documentats, va aparèixer ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina i fragments de teula; aquests es trobaven a uns 30 cm de profunditat, ja que hi ha un reompliment modern a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08228-57 | Poliesportiu municipal. Carretera BV-1001 amb camí de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7026600,1.4927400 | 374591 | 4617861 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91481-p1080624.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91482 | Jaciment arqueològic de Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-balart | <p><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> | Expoliat al llarg de la història i molt alterat per les obres portades a terme en època contemporània. | <p><span><span><span><span>Amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí els anys 1994 i 1995, van quedar al descobert uns potents nivells de cendres, ceràmiques grises i oxidades, així com ossos al costat esquerre del camí de Can Balart. També es van localitzar algunes parets en direcció al camp.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cronològicament, aquest jaciment es podria situar entre els segles X i XIII. Segons la documentació, aquestes estructures formen part del castell de Sant Valentí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part alta del turó es conserven estructures del segle XVIII, les quals, junt amb el jaciment medieval, van ser parcialment destruïdes per les obres.</span></span></span></span></p> | 08228-58 | Can Balard. Ermita de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves <em>Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren</span></span></span></span> entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</p> | 41.7023704,1.5079874 | 375860 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p10801310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080132.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom del jaciment a l'inventari de la Generalitat és Can Balart, tot i que el topònim de la masia que li dona com és Can Balard. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91483 | El camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-de-mirambell | <p><span><span><span><span>NADAL, Esteve (1999): “Memòria excavació arqueològica al camí de Mirambell. Sant Martí Sesgueioles”. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>A conseqüència de la realització de les obres d’acondicionament del camí que uneix Sant Martí Sesgueioles amb el nucli de Mirambell, es va descobrir un jaciment arqueològic en un dels talusos resultants de l'obra. Es posà al descobert part d'una estructura on apareixien carbons, cendres i fragments ceràmics. Durant els treballs de documentació arqueològica va aparèixer una taca circular associada a alguns fragments ceràmics en superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura resultant era negativa, de secció rectangular, reomplerta de cendres, carbons i fragments ceràmics, amb una potència d'entre 40 i 50 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els treballs de camp per elaborar aquest treball es van poder observar restes arqueològiques al talús de camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material assenyala una cronologia del Bronze Final-inicis de l'Edat del Ferro. Del material arqueològic recollit en l'excavació (69 fragments en total), n'hi ha 5 amb decoració que, segons s'afirma a la memòria del director de l'excavació, permeten establir la cronologia anteriorment esmentada. També ha aparegut un fragment informe de ferro i dues peces de bronze consistents en una possible punta de destral i diversos fragments d'un braçalet ornamental de secció rectangular. Amb les dades obtingudes es fa difícil saber de quin tipus de jaciment es tracta, tot i que caldria contemplar la possibilitat que es tractés de part d'una petita rasa del fossat d'un tancat per al bestiar, per exemple.</span></span></span></span></p> | 08228-59 | Camí de MIrambell | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert durant la realització de les obres d'acondicionament del camí que uneix </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Sant Martí Sesgueioles i el nucli de Mirambell.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7050500,1.4888100 | 374269 | 4618132 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080666.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment és conegut amb el nom de Puig Camí. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91484 | Restes edificació soterrades al torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-edificacio-soterrades-al-torrent-de-la-guardia | Les restes arquitectòniques i el pou són al marge dret del torrent de la Guàrdia, sota la llosa que cobreix el torrent de la Guàrdia el seu pas pel mig del nucli urbà. Parcialment destruïts | <p><span><span><span><span>Restes d’edificacions actualment situades sota la llosa que tapa el pas del Torrent d ela Guàrdia pel nucli urbà, pertanyents a les parts inferiors dels murs que sustentaven antigues construccions, que foren eliminades per disposar de la plaça existent entre l’església parroquial i l’ajuntament. Els paraments són de pedra ben treballada i alineades. Destaca la forma del que devia ser un pou. </span></span></span></span></p> | 08228-60 | Sota de la llosa que cobreix el Torrent de la Guàrdia, entre l'edifici de l'ajuntament i l'església, | 41.7021070,1.4883109 | 374222 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080240.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91486 | Camí empedrat de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-vilallonga | L'empedrat es conserva en trams molt parcialment | <p><span><span><span><span>Tram de camí, avui en desús, que clarament va ser enllosat per facilitar el pas. Les pedres, de mides irregulars estan disposades per la part més plana, deixant espais de terra entre unes i altres. S’aprecia clarament el desgast produït pel pas de les rodes dels carruatges. El tram devia formar part d’un traçat antic del camí de Sant Valentí, que en algun moment es devia modificar per estalviar recorregut, ja que es tracta d’un àrea marcada per una gran corba. </span></span></span></span></p> | 08228-62 | Pla de la Tomassa | 41.6993200,1.5106500 | 376075 | 4617465 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080041.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91487 | Camí ral Cervera-Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cervera-manresa | <p><span><span><span><span><span><span>RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | El camí es conserva molt parcialment, està afectat per l'ús agrícola i molt desdibuixat. | <p><span><span><span><span>El tram de camí identificat formaria part del camí Ral que unia Cervera amb Manresa, o més genèricament, Lleida amb Barcelona. Perdut en diferents trams i afectat pels conreus actuals, el camí s’observa entre Vilallonga en direcció Cal Codina de la Quadra per arribar a Prats de Rei.</span></span></span></span></p> | 08228-63 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclavaments de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives, una de les quals: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell.</span></span></span></span></p> | 41.7028210,1.5089443 | 375939 | 4617856 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080119.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91488 | Pont del Torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia just quan arriba a l’alçada de la part central del poble, on s’ubica l’actual edifici de l’Ajuntament i l’església parroquial, per sobre passa el carrer del Pont, via de creixement històric respecte al nucli urbà més antic. L’estructura és de blocs de pedres irregular, amb la primera línia de l’arc disposades en sardinell i la part superior, l’ampit, en maçoneria.</span></span></span></span></p> | 08228-64 | Carrer Pont | 41.7021511,1.4880934 | 374203 | 4617811 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080235.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91489 | Via romana Ilerda Ad Fines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-ilerda-ad-fines | <p><span><span><span><span>DE SOTO, Pau (2010). <em>Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral online, p 219-222</span></span></span></span></p> | IaC a V dC | No s'han trobat / conservat indicis arqueològics d'època romana, tot i que el traçat és el de la via històrica. El camí actual està en perfectes condicions | <p><span><span><span><span>El tram de camí històric data d’època romana, travessa la part nord del municipi de Sant Martí Sesgueioles d’est a oest, forma part de la via romana que anava de Lleida a Martorell. En el context romà, formaria part d'una via secundària, de caràcter local que es van construir per unir els centres urbans i altres punts del territori. Actualment no es veuen indicis de restes del camí original, probablement erosionat pels pas dels segles. Es tracta d’un camí d’us comú històricament i a l’actualitat.</span></span></span></span></p> | 08228-65 | Travessa el municipi d'E a O, a la banda N de la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>El tram del camí inventariat formaria d’un gran eix que amb origen a la ciutat <em>d’Ilerda</em> (Lleida) es dirigia cap a la Via Augusta en el seu pas per <em>Ad Fines</em>, Martorell. Segons el trajecte proposat per Soto i enumerat com la via número 24 Soto (2010), aquesta via comunicava també les poblacions romanes de Iesso i de Sigarra. El recorregut més probable sembla que sortiria d’Ilerda per la seva vessant septentrional seguint aproximadament l’antic camí de Corbins, l’actual carretera de Lleida a Balaguer (LV-9224), seguiria la vall del riu Segre sempre per la seva vessant dreta. La via creuaria els territoris de les poblacions de Torrelameu i Menàrguens, dirigint-se cap a Balaguer. A partir d’aquesta població, la via es dirigia cap a Ponts, passant per les localitats de Cubells i per les rodalies d’Artesa de Segre. Des de Ponts, la via es dirigia cap a la plana de la Segarra, on es localitzaven dos nuclis importants per al control territorial del rerepaís,<em> Iesso</em> (Guisssona) i Sigarra (Prats de Rei). Deixant al cantó meridional el Serrat de St. Julià, la via es dirigiria cap a la Plana Alta i la Plana de la Torre, des d’on es dirigiria cap a la població de Selvanera evitant el fort desnivell de la Sola de Mascó. Des d’aquesta població i seguint un eix força rectilini, la via es dirigiria directament cap a Iesso, en un eix fossilitzat i que emmarquen la Creu Roja i l’ermita de St. Romà Màrtir. A partir de Guissona, la via es dirigiria seguint un eix força rectilini cap a la població de Prats de Rei, on tradicionalment s’ha situat Sigarra. Aquest traçat es realitzaria seguint l’eix format per Vicfred, Conill, Sant Martí Sesgueioles i Prats de Rei. Des de Sigarra (Prats de Rei), la via aniria a buscar l’actual ciutat de Manresa utilitzant el pas de la riera de Rajadell. La via sortiria de Manresa en direcció sud, seguint sempre la vora dreta del riu Llobregat. D’aquesta manera, la via passaria per Monistrol de Montserrat, Olesa i Abrera. Finalment, la via arribaria a comunicar amb la Via Augusta a l’alçada del Pont del Diable. (SOTO, 2010)</span></span></span></span></p> | 41.7072565,1.4913666 | 374486 | 4618374 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080325.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91490 | Pont del viarany de la 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-viarany-de-la-margarido | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia a l’est del nucli i permet el pas de la carretera BV-1001. L’ampliació del pont ha desvirtuat la planta i la fabrica original, la volta del qual està construïda en maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell, que recolza sobre murs de pedra disposades en filada. L’ampit, que només resta conservat a la part de ponent i parcialment modificat, està fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior.</span></span></span></span></p> | 08228-66 | Carretera BV-1001 amb Torrent de la Guàrdia | 41.7023023,1.4919733 | 374526 | 4617822 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080452.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91491 | Camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mirambell | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’uns dels camins tradicionals i històrics que articulen el territori de l’entorn de Sant Martí Sesgueioles, i que uneix el poble amb un altre nucli històric com és Mirambell. Des del poble, la via neix en direcció nord, voreja el Tossal de la Pesseta per la vessant dreta i creua perpendicularment el camí d’origen romà que anava de Lleida a Martorell. El camí surt del municipi per apropar-se al Torrent de Ferrera i al turó homònim, per dirigir-se a Mirambell seguint el camí paral·lel a la riera de Mirambell. </span></span></span></span></span></p> | 08228-67 | Des del Turó del Puig en direcció N | 41.7084280,1.4909221 | 374451 | 4618505 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p1080672.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91492 | Pallissa de 'les tres pallisses' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-tres-pallisses | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell del terreny, de manera que la feixa superior està anivellada amb la part superior de l’edifici, la teulada (de teula àrab) descendia a un sol vessant seguint els murs que perden alçada fins arribar a la feixa inferior. A la part superior es conserven les portes per on devien abocar la càrrega. El parament dels murs és de pedra irregular unida en alguns punts amb morter, d’altres de pedra seca, les cantonades són de pedra ben escairada. La porta principal de la feixa inferior és derruïda, com la teulada. A l’interior es pot veure un dels pilars que la sustentava. Hi ha una estructura adossada en aquest mur absolutament tapada per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 08228-68 | les tres Pallisses | 41.7025933,1.4953029 | 374804 | 4617850 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080901.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91494 | Pont del Torrent de Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-ferrera | XX | La vegetació ha envaït l'estructura | <p><span><span><span><span>El Pont d’arcada i un sol ull salva el Torrent de Ferrera i era el lloc de pas de l’antiga carretera de Sant Martí Sesgueioles a Calaf. La seva visió està molt dificultada pel creixement de la vegetació natural, actualment no té ús. L’arc està fet amb maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell. L’únic ull creix amb un paredat de pedres en filades, fins arribar a l’ampit, fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior. El pont està reforçat per un contrafort dels mateixos materials. </span></span></span></span></p> | 08228-70 | Torrent de Ferrera | 41.7046893,1.4949695 | 374781 | 4618083 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080648.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91504 | Font del Metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-metro | XX | <p><span><span><span><span>Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn. </span></span></span></span></p> | 08228-73 | Pla d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>A la Plaça Emili Donadeu, ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar. Al seu lloc s'hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom. Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d'ací “La Font del Metro”.</span></span></span></span></p> | 41.7021240,1.4884051 | 374230 | 4617808 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91504-p1080202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91504-p1080205.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91506 | Rellotge del campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>CASELLAS, (2020). “Com passa el temps...”. <em>Margaridó</em>, núm 13, agost 2020 p 26</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>L’antic rellotge del campanar de Sant Martí Sesgueioles es troba avui dia restaurat al centre polivalent del poble, fora del seu emplaçament original. És un rellotge de ferro forjat format per un complex sistema d’engranatges de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cordes i pesos que permetien indicar l'hora a través d’una esfera numerada i agulles visible des de ben lluny del campanar, i amb el repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro situada sobre una banqueta de fusta. A la part central hi ha el pèndol, de pedra, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. El sistema de contrapesos de pedra ha estat adaptat al seu nou emplaçament perquè el rellotge funcioni després d’haver estat restaurat. Originalment, el cables metàl·lics que sortien del mecanisme anaven connectats amb les campanes. </span></span></span></span></p> | 08228-75 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>El rellotge va funcionar fins a la restauració del campanar moderna, obres dels anys 2008 i 2009. Era ubicat al pis superior, on hi ha l’esfera del rellotge i les cordes dels pèndols baixaven per l’interior del campanar, el que permetia una autonomia de 24 hores, pel qual algun s’havia de dedicar a pujar per “donar-li corda”. Hi havia un rellotger encarregat del seu manteniment. També hi havia la figura del campaner, que pujava per tocar els tocs religiosos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El sesgaiolenc Jordi Casellas Solé, mecànic de professió i aficionat a la restauració d’aparells, va restaurar l’antic rellotge del campanar del municipi, l’any 2019. Vàries persones van col·laborar pera aconseguir la fita. El procés de restauració va ser d’uns sis mesos: es va haver de desmuntar el rellotge peça a peça per poder-lo netejar, així com crear algunes peces noves, per tal de poder substituir les que es trobaven en mal estat; actualment les repliques són idèntiques a les originals. La inauguració oficial es va fer el dia de Sant Jordi de 2021.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Casellas (2020), que es va entrevistar amb Eduard Farré i Olivé, mestre rellotger, el rellotge es situa cap a la segona meitat del segle XIX i el mecanisme permetia la repetició de les hores, fet poc habitual per aquelles dates. La mateixa font confirma que l’última persona que es va fer càrrec del manteniment del mecanisme mentre va funcionar al campanar, va ser Miquel Alemany, “el ferrer de la Plaça”.</span></span></span></span></p> | 41.7025200,1.4902700 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080427.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91507 | Porta de ferro amb decoració d'eines agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-ferro-amb-decoracio-deines-agricoles | XX | <p><span><span><span><span>Porta metàl·lica formada per barrots, entre els quals han estat soldades 18 eines agrícoles, que conformen una curiosa col·lecció. Arpiots, fangues, aixades, relles d’arada i pics són les eines que formen part de la decoració de la porta. </span></span></span></span></p> | 08228-76 | c. Sant Miquel s/n | 41.7005855,1.4884832 | 374233 | 4617638 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91509 | Col·lecció de corrons de la capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-corrons-de-la-capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Situades a l’entorn immediat de la capella de Sant Valentí de Vilallonga, hi ha una col·lecció de corrons de procedència diversa dels veïns del municipi. Es tracta de quasi quaranta peces vinculades a la tasca agrícola dels cereals. Són peces troncocòniques de pedra amb un eix de ferro, de mides diferents però pesants, que s’utilitzaven en la tasca de batre el cereal. Moltes peces tenen el nom inscrit de la casa o família d’on són originals.</span></span></span></span></p> | 08228-78 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | <p><span><span><span><span>Arrossegades per mules, guiada per un home, els corrons es feien voltar a l’era pel damunt de la batuda, les garbes de cereals esteses, fins deixar-la plana i atapeïda. Era una tasca necessària abans del ventat, per separar el gra de la palla. </span></span></span></span></p> | 41.7024595,1.5086817 | 375917 | 4617816 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080683.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.