Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91460 | Pallissa del Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-piquer-0 | Estructura totalment col·lapsada i en fase d'enrunament. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un pallissa amenaçada de col·lapse total de la seva estructura. És de planta quadrada, conserva un únic costat sencer i parts dels murs restants. Destaca un pilar intern on recolzaven les bigues de la teulada. La porta s’ubica al sud amb muntants de maó i llinda de fusta. Els murs són de pedres irregulars, alineades, disposades horitzontalment i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-36 | A 140 metres a l'oest de la carretera BV-1001 (km 4) | 41.7000353,1.4924883 | 374565 | 4617571 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080737.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 91513 | Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-de-la-parroquia-de-s-martin-de-sesgleyoles-y-sus-contornos-obispado-de-vich-y | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MIRAMBELL, Francesc (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>El mapa de Sant Martí Sesgueioles va ser dibuixat per Francesc Mirambell quan era rector de la parròquia i editat a Cervera l'any 1798. El va gravar en fusta després d'haver mesurat pertinentment la superfície representada. El mapa pròpiament dit va acompanyat, com era costum a l'època en aquest gènere de publicacions, d'una memòria en la que de forma resumida es descriu Sant Martí i se n’explica la història. Totes les cites històriques que s’hi fan són referenciades amb document que es trobaven tant a l’arxiu parroquial com al consistorial. El document també descriu l’activitat econòmica de la vila, l’agricultura i les manufactures. </span></span></span></span></p> | 08228-82 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | 41.7020279,1.4882255 | 374215 | 4617798 | 1798 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-1page-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-3page-0001.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mirambell i Giol, Francesc | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91518 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MANAU, Josep Maria (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2012 p 19</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGVERT, Joaquim Maria. (2001). Església, territori i societat (s. XVII-XIX). Eumo editorial. Vic</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>A banda dels llibres habituals de la parròquia: baptisme, confirmació, consentiment, desposoris i defunció, l’erudició i els coneixements en arxivística de Mn. Mirambell (veure apartat Història) va fer possible un índex que contenia trenta-un llibres o manuals ordenats cronològicament i relligats per temes. Segons Puigvert (2001), d’entre aquests volums cal destacar-ne els Llibres mestres de la rectoria de 1789 i els Capbreus de 1798. S’hi conserven dos llibres manuscrits que posen de manifest la vocació d’historiador de Mn. Mirambell. Es tracta del <em>Carthulari. Llibre de notes y documents antichs recollits de diferents escribanias y arxius (1800) </em>i del<em> Llibre de les Antiquitats o memòries històriques de Sant Martí de Sesgleyolas, Vilallonga y Quadra del Galí (1803). </em>En el primer hi ha documents comercials i notarials de vendes de terres, vinyes, arrendaments, terrenys alodials, sempre relacionats amb l’estament nobiliari i militar, a la pròpia església i a la burgesia. Apareixen documents notarials des del segle XIV. D’altra banda, el segon llibre és un compendi d’anotacions heterogeni que abasten des de temps antics fins als dies en què Mn. Mirambell era rector de la parròquia de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></p> | 08228-86 | c. Sant Jaume 3, 08280 Calaf | <p><span><span><span><span>Mn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822), va ser rector de Sant Martí Sesgueioles entre 1789 i 1804. L’eclesiàstic era una persona erudita que va destacar com agrònom i naturalista i va sobresortir en la seva dedicació a l’arxiu parroquial i com a cronista de la història local. </span></span></span></span></p> | 41.7020360,1.4881920 | 374211 | 4617799 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Destaca la tasca arxivística de Mn. Mirambell a finals del segle XVIII i començament del XIX | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 91524 | Representació de 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/representacio-de-margarido | <p><span><span><span><span><span> AAVV. (2019). “Dossier Margaridó”. La Corriola, núm.1, gener 2019</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Representació de l'obra d'Apel·les Mestres</span></span></span></span> “Margaridó”, es tracta de la representació lírica d’un drama contextualitzat en la Guerra del Francès. Una cinquantena d’actors, veïns del poble i actors amateurs, fan reviure, en vers, l’èpica col·lectiva i l’amor impossible que protagonitzen un soldat francès anomenat Tambor i la Margaridó, filla de Sant Martí. </span></span></span></span></p> | 08228-87 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>'Margaridó' es va representar per primera vegada el 1991, sota la direcció de l'advocat i amant del teatre Joan Oller de Calaf, però molt vinculat amb el poble de Sant Martí. Posteriorment, el 2016 es va fer una segona representació en el 25è aniversari de la se seva primera representació i en honor a Joan Oller, desaparegut, coincidint també amb 80è aniversari de la mort d' Apel·les Mestres, autor de l'obra. </span></span></span></span></p> | 41.7020860,1.4881855 | 374211 | 4617805 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La representació de 'La Margaridó' és promoguda per l’associació cultural La Corriola amb el suport de l’ajuntament de Sant Martí Sesgueioles i per la pràctica totalitat dels veïns, que participen uns en tot allò que ateny més directament a la posada en escena, i altres en l’agençament del poble amb elements significatius; hi col·labora també el Consorci per a la promoció turística de l'Alta Anoia.Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 91526 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-18 | <p><span><span><span><span>La festa major d'hivern es celebra l'11 de novembre, per la diada del patró del poble, Sant Martí.<span lang='CA'><span><span><span> L</span></span></span></span>a programació d’actes per a totes les edats varia cada any, però a banda de la tradicional missa en honor del patró, i el sopar popular. poden haver espectacles musicals, exposicions i jocs diversos.</span></span></span></span></p> | 08228-89 | Sant Martí Sesgueioles | 41.7020559,1.4882517 | 374216 | 4617801 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||||
| 91527 | Llegenda 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-margarido | XIX | <p><span><span><span><span>Llegenda sobre la història d’una parella que s’enamora durant la guerra del Francès (1808-1814). Els fets s'esdevenen un dia de juliol del segle XIX, entre una noia que vivia a Sant Martí Sesgueioles i un jove soldat francès. Un escamot de l'exèrcit francès està pujant de Prats de Rei en direcció a Sant Martí Sesgueioles. Tothom al poble queda esverat pensant que els exigiran aixopluc per passar la nit, queviures i tenen molta por.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'alcalde, davant la situació, reuneix els veïns a la plaça de l'Església i després d'unes paraules patriòtiques els encoratja arribant a la conclusió que aquella nit ningú no dormi, que tothom estigui atent i a les dotze en punt tothom 'matarà el porc', que no era altra que el soldat francès que tothom tindria a dormir, per obligació, a casa seva.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una casa una mica apartada hi vivia una noia, d'uns quinze anys, sola, òrfena i molt pobra; es deia Margaridó. Un jove soldat de l'exèrcit francès, amb un tambor a l'esquena, demanant per caritat un mos de pa i un jaç per a descansar. Margaridó de seguida intueix què ha de fer: la missió que tot el poble té encomanada dur a terme aquella nit, matar el francès!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El noi cansat i abatut s'ajau damunt la palla i es queda adormit profundament a l'instant. Margaridó espera les dotze de la nit, però no pot matar aquell noi indefens. A la matinada, quan es desperten, Margaridó explica al noi el què els hi ha passat als seus companys aquella nit i que ella ha estat una traïdora al seu poble i a la seva pàtria per no atrevir-se a portar a terme el que entre tots havien pactat. S'ofereix llavors acompanyar-lo fins a Castellfollit de Riubregós on hi ha acampades el gruix de les tropes franceses perquè així pugui salvar la vida. El jove soldat, quan arriben al seu campament mira a Margaridó amb ulls d'amor i agraïment i de sobte li fa un petó càlid als llavis i li promet anar a buscar-la quan acabi la guerra. Ella comença el camí de tornada pensant sols en els sentiments d'amor que li havia desvetllat aquella besada i del nou món de fantasia i esperança que s'havia obert en el seu cor, però un sentinella dispara sobre ella i la mata tràgicament. (Extret web Ajuntament)</span></span></span></span></p> | 08228-90 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Apel·les Mestres (1854-1936) artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria, va escriure un poema basat en la llegenda, que centra en Sant Martí Sesgueioles. El 1.887 va presentar el poema Margaridó als Jocs Florals que no va ser premiat. Aquest fet li va suposar una decepció , no es presentaria als jocs Florals durant 20 anys. Per contra, Margaridó assoliria el reconeixement del públic, i el 1.888 seria premiat als Jocs Florals de l’Ateneu Barcelonès. </span></span></span></span></p> | 41.7020509,1.4882424 | 374216 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 91530 | Tradició dels esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-dels-esquellots | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GRAU, Conxita (2008). “</span><span>El braç de gitano i els esquellots”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 5</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El costum que hi havia al poble, referit com a mínim al (primer quart del segle XX), segons el testimoni de la Conxita Grau de Cal Notxe, consistia en concentrar-se un grup de persones amb xiulets, esquelles, llaunes i utensilis varis, amb l’objectiu de fer molt soroll davant de la casa d’un vidu que contrauria matrimoni en segones noces. Per evitar-ho havia de pagar unes pessetes pel manteniment de l’església i un beure a la canalla i els grans que consistia en uns carquinyolis i una mica de moscatell. </span></span></span></span></p> | 08228-93 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Sembla que aquesta tradició es donava quan es casava un vidu o una vídua en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l’algaravia i amb un bon soroll.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.</span></span></span></span></p> | 41.7020459,1.4881662 | 374210 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Relat de la Conxita Grau (de Cal Notxe), que va morir prop dels 100 anys | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 91561 | El Torrent de la Guàrdia i el seu entorn al pas del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-de-la-guardia-i-el-seu-entorn-al-pas-del-nucli-urba | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). <em>Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. </em>Diputació de Barcelona. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El torrent de l’Anoia, de règim discontinu típicament mediterrani, neix de la confluència del torrent de la Guàrdia i del torrent de les Mines que recullen aigües provinents del municipi de Calaf i Pujalt respectivament. Després del pas sota el viaducte de la línia de ferrocarril Manresa-Lleida, el torrent travessa el nucli urbà de Sant Martí, d’oest a est, dividint la població́ de manera que la part antiga queda en el marge esquerre i el raval fruit del creixement del dinovè i l’església, al marge dret. El seu paper com connector ecològic és rellevant, així com el valor paisatgístic de la vegetació associada. En el seu pas pel nucli urbà, destaca el fet que està emmarcat en marges de pedra de mides considerables, creant en conjunt una singularitat patrimonial destacable.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tram que travessa el municipi ha estat convertit en “via verda” per ús lúdic amb la construcció d’un corriol inundable que facilita la passejada per l’espai.</span></span></span></span></p> | 08228-94 | Travessa el nucli urbà d'oest a est | <p><span><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles va portar a terme el projecte l’arranjament del camí en dues fases: l’any 2013 es va realitzar la primera fase, que va tenir com a objectiu principal la construcció́ d’un corriol, o “via verda”, inundable, en el tram comprès des del carrer del Roser fins a les piscines municipals. Al llarg de l'any 2019 es va desenvolupar la segona fase, que comprèn el tram que va des de la via del tren fins l’inici de la primera fase al carrer del Roser, amb una part del traçat passant per l’interior del tram on la llera del torrent es troba coberta (AJUNTAMENT).</span></span></span></span></p> | 41.7019128,1.4899251 | 374356 | 4617782 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080260.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El curs del torrent té la virtut d’unir diferents elements d’interès històric, arquitectònic, arqueològic I natural; inicia el seu recorregut pels horts d’en Gomà, encara a terme de Pujalt a tocar del nucli de La Guàrdia Pilosa. Per sota les vies del tren entra al nucli per la plaça de l’Ajuntament amb l’edifici consistorial, la font d’Emili Donadeu -a la plaça del mateix nom-, la font del Metro i l’església parroquial de Sant Martí. A partir del safareig i l’antic escorxador hi ha un petit pas pel mateix torrent que recorre paral·lel a la zona de petits horts amb pou dels darreres de les cases del carrer del Torrent, pel parc del Torrent i per l’edifici de la Fàbrica, actualment centre polivalent. El camí finalitza per sota la carretera BV-1001 fins arribar a la zona esportiva i la piscina municipal. Part d’aquest darrer terreny està catalogada com a zona arqueològica. A tocar aquests elements pel costat nord hi ha el cementiri i la creu de terme (PIERA 2019).En la primera imatge es pot veure l'àrea dibuixada del Torrent sobre mapa, marcat com a C1, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 91562 | L'entorn de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lentorn-de-la-rasa-de-la-bovera | <p><span><span><span><span>La rasa de la Bovera és un torrent que entra al municipi des del Sud de Calaf passant per llevant de Sant Valentí i s’uneix a les altres vies fluvials que travessen Sant Martí. La vegetació de ribera troba un dels pocs espais del municipi on desenvolupar-se amb matolls i arbres de ribera, tot i ser espais molt antropitzats.</span></span></span></span></p> | 08228-95 | Travessa de Nord a Sud pel sector est del municipi, a Vilallonga | 41.7010988,1.5115675 | 376155 | 4617661 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080816.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C3, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 91563 | Corredor natural entre la Rasa de Sant Valentí - Torrent de la Guàrdia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-natural-entre-la-rasa-de-sant-valenti-torrent-de-la-guardia | L'àrea té diferents propietaris | <p><span><span><span><span>Franja territorial de camps de conreu i vegetació natural que forma part d’una àrea de protecció especial pel Pla Territorial de les Comarques centrals. És important com a connector biològic amb un abast que va molt més enllà del municipi, ja que forma part d’una xarxa de connexió que permet mantenir uns fluxos d'energia i matèria entre sistemes, i crear i mantenir passos per a les migracions, la pol·linització, el correcte funcionament de les xarxes tròfiques i la seva evolució. Alhora, aquests corredors entre unitats territorials permeten una certa defensa davant de possibles catàstrofes, naturals o provocades, com poden ser els incendis o els canvis climàtics. L’objectiu, la conservació del patrimoni natural.</span></span></span></span></p> | 08228-96 | Àrea central del municipi des del límit Nord al Sud | 41.7029898,1.5010964 | 375287 | 4617886 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080780.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | ACORD GOV/156/2008, de 16 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de les comarques centrals. Publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008.En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C2, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 91564 | Alzina de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures, peludes a la cara inferior, llargues i dentades.</span></span></span></span>Es tracta d'un exemplar d'alzina referent al municipi.</p> | 08228-97 | Sant Valentí de Vilallonga | 41.7031294,1.5084431 | 375898 | 4617891 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080121.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Al catàleg de béns a protegir del POUM apareix erròniament amb el nom d'Alzina de Can Gol, nom que pertanya a un altre exemplar ubicat a Sant Martí de Tous. | 2151 | 5.2 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 91566 | Dita sobre l'abundància d'aigua al municipi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-labundancia-daigua-al-municipi | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>“Per piscines, pous i corrioles, veniu a Sant Martí Sesgueioles” o “Per piscines, pous i corrioles, anem a Sant Martí Sesgueioles”. Es tracta d’una dita popular que reflecteix la quantitat d’horts amb pou que hi ha al municipi. Els pous són molt simples des del punt de vista material però molt habituals. Les condicions geològiques del terreny i el fet d’estar en una vall fan possible aquesta realitat.</span></span></span></span></p> | 08228-98 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Un historiador local del segle XVIII, Mn. Mirambell, relata que “Tiene esta Villa un pozo de nieve, una fuente muy buena y caudalosa, y una infinidad de pozos de agua viva que le sirven para el regadío de otros tantos huertecillos”. és probable que els hortets es comencessin a desenvolupar duranels segles XVI i XVII i s'anessin estenent pel poble.</span></span></span></span></p> | 41.7020740,1.4882180 | 374214 | 4617802 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 91503 | Font d'Emili Donadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-demili-donadeu | <p><span><span><span><span>GRAU, Conxita (2009). “La font de la plaça”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2009 p 32</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DONADEU, Juan (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2010 p 39</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGVERT, Joaquim Maria, VIDAL, Mercè i LACUESTA, Raquel (coord.) (2018-2019). Mapa de Arquitectura y Paisaje Urbano Noucentistas. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (<em>On line</em>) </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. C</span></span></span></span>onsta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d'aigua ovalada excavada a l'interior de les dues cares més llargues; sobre la base s'aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de 'Font Donadeu'. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre lobulat de la base. <span><span><span><span>PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08228-72 | Plaça d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n'eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s'havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia. Per aquest motiu, s'oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D'aquí l'origen de l'actual font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l'aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l'església, va emigrar a principi del segle XX a l'Argentina. En una època de gran desenvolupament a l'Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l'explotació de fusta de quebratxo (<em>quebracho de hebra dura</em>), arbre originari d'Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d'una gran duresa que, per aquesta característica, s'utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria. El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre'ls a l'estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar <em>'En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena' </em>i li va entregà un ram de flors. Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.</span></span></span></span></p> | 41.7022719,1.4883456 | 374225 | 4617824 | 1934 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080212.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc. | 106|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 91483 | El camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-de-mirambell | <p><span><span><span><span>NADAL, Esteve (1999): “Memòria excavació arqueològica al camí de Mirambell. Sant Martí Sesgueioles”. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>A conseqüència de la realització de les obres d’acondicionament del camí que uneix Sant Martí Sesgueioles amb el nucli de Mirambell, es va descobrir un jaciment arqueològic en un dels talusos resultants de l'obra. Es posà al descobert part d'una estructura on apareixien carbons, cendres i fragments ceràmics. Durant els treballs de documentació arqueològica va aparèixer una taca circular associada a alguns fragments ceràmics en superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura resultant era negativa, de secció rectangular, reomplerta de cendres, carbons i fragments ceràmics, amb una potència d'entre 40 i 50 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els treballs de camp per elaborar aquest treball es van poder observar restes arqueològiques al talús de camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material assenyala una cronologia del Bronze Final-inicis de l'Edat del Ferro. Del material arqueològic recollit en l'excavació (69 fragments en total), n'hi ha 5 amb decoració que, segons s'afirma a la memòria del director de l'excavació, permeten establir la cronologia anteriorment esmentada. També ha aparegut un fragment informe de ferro i dues peces de bronze consistents en una possible punta de destral i diversos fragments d'un braçalet ornamental de secció rectangular. Amb les dades obtingudes es fa difícil saber de quin tipus de jaciment es tracta, tot i que caldria contemplar la possibilitat que es tractés de part d'una petita rasa del fossat d'un tancat per al bestiar, per exemple.</span></span></span></span></p> | 08228-59 | Camí de MIrambell | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert durant la realització de les obres d'acondicionament del camí que uneix </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Sant Martí Sesgueioles i el nucli de Mirambell.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7050500,1.4888100 | 374269 | 4618132 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080666.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment és conegut amb el nom de Puig Camí. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91479 | El Tossal del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-del-puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2011). 'Memòria d'intervenció arqueològica al Turó El Puig - Base de Telefonia mòbil. Sant Martí Sesgueioles'. 8-9 novembre 2011. Mem. Núm.: 9175. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica; en canvi, es recollí superficialment varis tipus de ceràmica:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica pertanyent a grans vasos decorats amb cordons horitzontals impresos amb superfícies poc polides, irregular i abundós desgreixant de quars i mica daurada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment d'una vora de plat amb llavi arrodonit i força bisellat interiorment; presenta un bon brunyit i pasta amb petit desgreixant de quars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment que presenta cinc acanalats horitzontals; el seu estat de conservació no és molt bo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Alguns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, gerres de pastes bicolors, pastes compactes i bona qualitat de la cuita.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica gris medieval a torn, cuita reductora, decoració incisa a base de línies rectilínies horitzontals i ondulades, d'aspecte acanalat. Formes globulars i carenades sobretot, també algun fragment de tapadora, les vores són enfora i amb un solc, llavis arrodonits i alguna nansa plana. Aquest conjunt es pot considerar propi dels segles XII-XIII dC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Ceràmica medieval de cuita oxidant, de pasta bicolor, amb l'exterior vermellós i l'interior gris; alguns autors la daten dels segles XI-XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la vista de tots aquests materials, s'aprecien tres moments culturals en aquest jaciment: el primer, propi d'un Bronze Final I-II; també un moment ibèric i, finalment, un de medieval.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-55 | El tossal del Puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Comarcals d'Igualada, el 27 de març del 1983. Es tracta d'un tossal partit pel mig per la via fèrria de Barcelona a Saragossa, en un context erm. Aquesta partició, efectuada els anys 1857-1860, va afectar considerablement el jaciment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observen que des de la primera visita s'havia construït un dipòsit d'aigua en el cim, el qual ha permès constatar que, al menys en la part superior del tossal, no hi ha estructures, ja que en l'excavació realitzada per construir el dipòsit no han localitzat ni material ni estructures. Una intervenció realitzada el 2010 en motiu de la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil va confirmar aquesta absència de restes on es va construir el dipòsit.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7031954,1.4886300 | 374250 | 4617927 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-formes.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment també és conegut amb els noms del Turó del Puig o de l'estació base de telefoniaAutor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 79|80|81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91401 | Col·lecció de materials arqueològics de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span>Es tracta dels lots de material arqueològic procedent de jaciments de Sant Martí Sesgueioles. El registre del Museu de la Pell d’Igualada és aquest:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4709 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4825 - lot de material arqueològic – jaciment de Farrerra– fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4917- lot de material arqueològic – jaciment del Tossal del Puig – fragments i moneda – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 5137 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – resta humana – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 12918 - lot de material arqueològic – jaciment del Puig - fragments; resta faunística; element ; constructiu; eines/instruments – Bronze i medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13197 - lot de material arqueològic – jaciment del camí de Mirambell - fragments; eines/instruments - Bronze final i Ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13474 - lot de material arqueològic – jaciment del Pla de la Tomassa – fragments - medieval</span></span></span></span></p> | 08228-19 | C/ Dr. Joan Mercader 1, igualada | 41.7019906,1.4881997 | 374212 | 4617794 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-restes-infantils-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-diner-de-jaume-i-revers1213-1276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-20210126101218.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges del Sr. Marc Antoni Lladó, arqueòleg municipal de Sant Martí Sesgueioles. | 79|85|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 91481 | Poliesportiu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliesportiu-de-sant-marti | Es tracta d'un territori molt alterat per l'acció antròpica. | <p><span><span><span><span>Arrel de la construcció del poliesportiu de Sant Martí, als afores del nucli urbà i al costat de la carretera BV-1001, es van localitzar materials romans. Entre els materials documentats, va aparèixer ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina i fragments de teula; aquests es trobaven a uns 30 cm de profunditat, ja que hi ha un reompliment modern a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08228-57 | Poliesportiu municipal. Carretera BV-1001 amb camí de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7026600,1.4927400 | 374591 | 4617861 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91481-p1080624.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91480 | El Pla de la Tomassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tomassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’estructures que formen diverses estances ocupant la totalitat del turó, fetes amb pedra seca. Aquestes estructures formen dos conjunts, separats per uns 10 m. El grup de l'est ha estat seccionat parcialment pel camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La intervenció arqueològica de 2021 ha fet aflorar una construcció amb parament de carreus ben escairats, es conserven cinc fileres de mida gran a la base i a les cantonades. L’edifici no ha estat totalment excavat, però es pot intuir un edifici poligonal de murs potents. A l’altra extrem, apareix igualment uns murs de característiques similars en un punt elevat des d’on hi ha una visió panoràmica del territori circumdant. </span></span></span></span></span></span></p> | 08228-56 | Pla de la Tomassa. El jaciment està situat en una zona boscosa a la part alta del Pla de la Tomassa, entre dos camps de conreu. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser descobert pel Sr. Ramon Manau (veí del poble de Sant Martí Sesgueioles) l'any 1995. Segons els autors de la carta arqueològica, a la zona del camí apareixien nombrosos fragments de ceràmica gris medieval. En el fitó de sorrenca, a 10 m a la zona sud de la casa, hi havis algunes cavitats excavades d'ús desconegut. La seva conclusió és que es podria tractar d'un petit mas medieval que cronològicament se situaria entre els segles IX i XIII, per l'absència de ceràmica vidriada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2021 el jaciment va ser objecte d’una intervenció arqueològica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7001000,1.5145300 | 376399 | 4617546 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-p1080031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-20210126091055.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Autor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91349 | Pas cobert i restes de murs (les Voltes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert-i-restes-de-murs-les-voltes | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | Alguns carreus tant de l'arc com del pas cobert estan erosinats i arrebossats amb morter modern. | <p><span><span><span><span>El pas cobert presidit per un arc ogival s’ubica al carrer Vell. L’arc característic del gòtic està fet de carreus regulars. La pedra que conforma els pilars de l’arc s’aprecia més deteriorada. Avui dia les restes de murs que conformen un passadís que té sortida per l’extrem oposat, sustenten una estructura moderna de bigues de fusta sobre pilars de pedra, on s’aixeca un habitatge. A l’altre banda, un arc carpanell de dovelles de pedra limita la construcció, un portal d’entrada de la vila medieval.</span></span></span></span></p> | 08228-1 | Carrer Vell | <p><span><span><span><span>El 30 d’agost de 1245 el rei Jaume I va concedir una carta de població amb unes noves franqueses al puig que hi ha via sobre la vila de Sant Martí, que era al límit del terme del castell de la Guàrdia Pilosa, el torrent i la font. La vila es devia fortificar en segles successius, pel qual aquesta devia ser una porta de la vila de l'antiga muralla medieval, avui dia desapareguda.</span></span></span></span></p> | 41.7025655,1.4882207 | 374215 | 4617858 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080340.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||
| 91486 | Camí empedrat de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-vilallonga | L'empedrat es conserva en trams molt parcialment | <p><span><span><span><span>Tram de camí, avui en desús, que clarament va ser enllosat per facilitar el pas. Les pedres, de mides irregulars estan disposades per la part més plana, deixant espais de terra entre unes i altres. S’aprecia clarament el desgast produït pel pas de les rodes dels carruatges. El tram devia formar part d’un traçat antic del camí de Sant Valentí, que en algun moment es devia modificar per estalviar recorregut, ja que es tracta d’un àrea marcada per una gran corba. </span></span></span></span></p> | 08228-62 | Pla de la Tomassa | 41.6993200,1.5106500 | 376075 | 4617465 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080041.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 91489 | Via romana Ilerda Ad Fines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-ilerda-ad-fines | <p><span><span><span><span>DE SOTO, Pau (2010). <em>Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral online, p 219-222</span></span></span></span></p> | IaC a V dC | No s'han trobat / conservat indicis arqueològics d'època romana, tot i que el traçat és el de la via històrica. El camí actual està en perfectes condicions | <p><span><span><span><span>El tram de camí històric data d’època romana, travessa la part nord del municipi de Sant Martí Sesgueioles d’est a oest, forma part de la via romana que anava de Lleida a Martorell. En el context romà, formaria part d'una via secundària, de caràcter local que es van construir per unir els centres urbans i altres punts del territori. Actualment no es veuen indicis de restes del camí original, probablement erosionat pels pas dels segles. Es tracta d’un camí d’us comú històricament i a l’actualitat.</span></span></span></span></p> | 08228-65 | Travessa el municipi d'E a O, a la banda N de la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>El tram del camí inventariat formaria d’un gran eix que amb origen a la ciutat <em>d’Ilerda</em> (Lleida) es dirigia cap a la Via Augusta en el seu pas per <em>Ad Fines</em>, Martorell. Segons el trajecte proposat per Soto i enumerat com la via número 24 Soto (2010), aquesta via comunicava també les poblacions romanes de Iesso i de Sigarra. El recorregut més probable sembla que sortiria d’Ilerda per la seva vessant septentrional seguint aproximadament l’antic camí de Corbins, l’actual carretera de Lleida a Balaguer (LV-9224), seguiria la vall del riu Segre sempre per la seva vessant dreta. La via creuaria els territoris de les poblacions de Torrelameu i Menàrguens, dirigint-se cap a Balaguer. A partir d’aquesta població, la via es dirigia cap a Ponts, passant per les localitats de Cubells i per les rodalies d’Artesa de Segre. Des de Ponts, la via es dirigia cap a la plana de la Segarra, on es localitzaven dos nuclis importants per al control territorial del rerepaís,<em> Iesso</em> (Guisssona) i Sigarra (Prats de Rei). Deixant al cantó meridional el Serrat de St. Julià, la via es dirigiria cap a la Plana Alta i la Plana de la Torre, des d’on es dirigiria cap a la població de Selvanera evitant el fort desnivell de la Sola de Mascó. Des d’aquesta població i seguint un eix força rectilini, la via es dirigiria directament cap a Iesso, en un eix fossilitzat i que emmarquen la Creu Roja i l’ermita de St. Romà Màrtir. A partir de Guissona, la via es dirigiria seguint un eix força rectilini cap a la població de Prats de Rei, on tradicionalment s’ha situat Sigarra. Aquest traçat es realitzaria seguint l’eix format per Vicfred, Conill, Sant Martí Sesgueioles i Prats de Rei. Des de Sigarra (Prats de Rei), la via aniria a buscar l’actual ciutat de Manresa utilitzant el pas de la riera de Rajadell. La via sortiria de Manresa en direcció sud, seguint sempre la vora dreta del riu Llobregat. D’aquesta manera, la via passaria per Monistrol de Montserrat, Olesa i Abrera. Finalment, la via arribaria a comunicar amb la Via Augusta a l’alçada del Pont del Diable. (SOTO, 2010)</span></span></span></span></p> | 41.7072565,1.4913666 | 374486 | 4618374 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080325.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 91477 | Vilallonga (necròpolis G) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-g | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Els blocs de pedra on s'excaven les sepultures estan inclinats, presenten signes d'erosió, | <p><span><span><span><span>Segons els responsables de l’Inventari de patrimoni arqueològic, es tracta d’un enterrament excavat a l'extrem d'una roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits. Està en posició horitzontal, i segurament en relació amb les altres necròpolis del seu entorn. La seva orientació es va fer d'est a oest. Pertany a un adult. S'hi aprecià un encaix per aixecar la coberta. La forma de la capçalera i dels peus és arrodonida. La seva longitud és d'1'80 m, l'amplada al centre és de 0'45 m i la profunditat al centre és de 0'27 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no s'aprecià cap altra estructura arquitectònica, però a uns 3-4 m d'aquest enterrament es va recollir algun fragment de ceràmica gris medieval. La sepultura totalment estava buidada de terra. Es podria datar aproximadament en el segle IX i, per tant, en l'Alta Edat Mitjana.</span></span></span></span></p> | 08228-53 | Can Balard, els Caus, rasa de la Bovera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 23 de març del 1980.</span></span> </span></span></span></span></p> | 41.7003300,1.5093900 | 375972 | 4617578 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | Legal | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Les restes descrites del jaciment a l'Inventari de Patrimoni arqueològic no han pogut ser localitzades en el transcurs de les tasques realitzades el l'elaboració del Mapa de Patrimoni. Segons l'arqueòleg municipal, aquestes restes no han estat localitzades tampoc per ells.Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que la sepultura estava molt inclinada i molt coberta de vegetació, el que els va fer difícil la seva localització. És possible que actualment sigui igualment coberta o hagi algun moviment que faci que sigui oculta totalment, suposant que les coordenades UTM de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic siguin correctes. També van recollir un comentari relacionat amb l’existència al peu de la mateixa necròpolis, d’un antic camí que venia de can Balart, però que havia estat quasi totalment destruït per l'ampliació del camp inferior, pel que calia anar camp a través per arribar-hi, igual que succeeix actualment. | 90 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91475 | Vilallonga (necròpolis D) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-d | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BETA ANALÍTIC (2022): Informe de los anàlisis de datación por radiocabono restos humanos tumba Necròpolis D. USA. inèdit</span></span></span></span></p> | Alguns blocs on hi ha sepultures s'han després del terreny a causa de l'erosió i els efectes dels temporals, l'últim, el temporal Glòria del mes de gener de 2020. Algunes sepultures estan cobertes per la vegetació | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per set sepultures (en el moment que es va fer l’Inventari) excavades al cingle de roca sorrenca en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits, amb algun indici trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna ha basculat la roca de base. </span></span></span></span>Algunes de les sepultures estan isolades, però hi ha un grup de tres en una mateixa roca. La seva orientació es va fer d'est a oest. Segons les mides, n'hi ha sis d'adults i una d'infant. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són respectivament, les següents:</p> <p><span><span><span><span>-Longitud: 1'50, 1'75, 1'08, 1'70, incompleta, 1'60 i 2'30 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al cap i als peus: 0'32 i 0'32, 0'38 i 0'28, 0'32 i 0'12, 0'50 i 0'35, 0'39 al cap (incompleta), 0'42 al cap, (incompleta), 0'45 i 0'22 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'45, 0'36, 0'27, 0'25, 0'21, 0'21 i 0'33 metres. Cal indicar que estan agrupades en una distància d'uns 30 m aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita de camp per elaborar aquest treball es va comprovar l’existència de les tombes comentades. Algunes força emmascarades per la vegetació natural. A les tombes existents, cal sumar-ne una, ja que la inestabilitat el talús on es troben, va provocar un moviment del grans blocs de pedra, el qual es devia produir segons informació oral, com a conseqüència del temporal Glòria (gener de 2020), on va aflorar una tomba més infantil de tipus “banyera” amb les restes humanes a l’interior, per tant passen a ser vuit. </span></span></span></span></p> | 08228-51 | Can Balard | <p><span><span><span><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 16 de juliol del 1974. </span></span></span></span><span><span><span><span>Tradicionalment, s’ha relacionat la necròpoli amb els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga. Els responsables de realitzar la carta arqueològica, els anys 80 del segle XX, també van reparar en una excavació a la roca per subjectar una biga de coberta, segurament per un habitacle. Per les seves característiques, i dos fragments ceràmics, els arqueòlegs van llençar la hipòtesi amb una datació de les tombes vers el segle IX. No obstant això, l’any 2021 es va procedir a l’exhumació de la tomba localitzada amb motiu dels moviments dels blocs de roca comentats anteriorment. La datació per radiocarboni ha determinat una forquilla cronològica entre els anys 600-674, fet que contextualitzaria un marc cronològic anterior relacionat amb la tardo-antiguitat. És probable la reutilització de les tombes.</span></span></span></span></p> | 41.6995100,1.5089800 | 375936 | 4617488 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-esquelet-4.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91476 | Vilallonga (necròpolis E) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-e | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Hem considerat una conservació dolenta, ja que no hem pogut localitzar les restes descrites a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per cinc sepultures excavades en un cingle de roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits amb algun indici de trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna va bascular la roca base. Forma una situació agrupada i segurament en relació amb l'antic nucli de Vilallonga. Una de les sepultures està isolada, però la resta estava en una mateixa roca que està partida per la meitat. La seva orientació és va fer d'est a oest. Segons les seves mides, n'hi ha quatre d'infants i una d'adult. En la E-2 s'ha apreciat un lleuger encaix en un dels seus costats. És bàsicament un lloc aplanat. La forma de les capçaleres i dels peus és arrodonida. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són, respectivament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Longitudinals: 1'17, 2'00, 1'15, 1'02, 0'72 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al centre: 0'37, 0'55, 0'33, 0'31, 0'21 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'30, 0'50, 0'20, 0'25, 0'25 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan agrupades a una distància d'uns 15 m aproximadament. Les tombes no presenten sediment i estan completament buides en el moment de fer aquest treball.</span></span></span></span></p> | 08228-52 | Can Balard | <p><span><span><span><span>La necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap altre tipus d'estructura ni ceràmica; en la sepultura E-1, d'un infant, sí que s'apreciaren perfectament vàries restes d'ossos humans que l'erosió recent del terreny havia netejat i deixat al descobert. Es podia apreciar que havia estat reutilitzat, ja que en el seu extrem est hi havia apiadats varis fragments ossis amb restes d'un crani d'infant; així mateix es podia deduir clarament que hi havia un últim enterrament, també d'infant, que tenia el crani a l'oest i els peus a l'est, junt amb les restes d'un altre inhumat. La resta de les tombes estaven buides. Cal indicar que tres de les inhumacions infantils es presenten agrupades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta necròpolis, amb un clar predomini d'infants inhumats, es podria datar aproximadament en el segle IX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita dels arqueòlegs a l'indret, en motiu de la realització de la Carta l'any 1991, es va comprovar que la majoria de sepultures estaven reblertes de sediments i ocupades per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 41.6979700,1.5072200 | 375787 | 4617320 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080069.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91478 | Vilallonga (necròpolis F) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-f-0 | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Molt parcialment conservada, tomba incompleta. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per una sepultura excavada a la roca i una balma de petites dimensions amb un regueró de desguàs picat a la mateixa roca. La sepultura, incompleta i aïllada, està ubicada a l'extrem d'una codina de roca sorrenca i de forma trapezial, en posició horitzontal. La seva orientació és nord-sud, i pertany a un adult. No conserva ni la capçalera ni els peus. Les dimensions, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són: la longitud incompleta, és d'1'10 m, l'amplada als extrems és de 0'38 i 0'36 m, i la seva profunditat al centre és de 0'34 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la visita realitzada amb motiu d’aquest treball, la tomba és incompleta, amb l’entorn sedimentat i amb molta vegetació natural.</span></span></span></span></p> | 08228-54 | Can Balart | <p><span><span><span><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià, a part de l'esmentada balma, cap altre tipus d'estructura. Aquest tipus d'enterrament es pot datar en els segles VIII-IX, o més antic. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, les dues estructures es troben a dos nivells diferents, i formen part dels murs de contenció de les vinyes.</span></span></span></span></p> | 41.6973800,1.5071700 | 375782 | 4617254 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080083.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91467 | Castell de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XI | Tot i estar catalogat com a conjunt arquitectònic, es tracta d'un jaciment arqueològic, ja que les restes constructives estan molt enrunades sense possibilitat de reconèixer alçats. El seu estudi requereix metodologia arqueològica. | <p><span><span><span><span>Situat en un turó a ponent de l’ermita de Sant Valentí, hi ha una extensió d’uns 50 metres de ruïnes alineats d’est a oest que pertanyen a la fortalesa medieval i possiblement també a un grup d’habitatges. El conjunt sembla que era tancat dins el clos d’unes muralles, que s’endevinen a l’angle sud-est, prop de l’església, i també l’extrem occidental. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció arqueològica portada a terme l’any 2021 va confirmar que el turó es correspon amb l’emplaçament històric del castell de Vilallonga i identificà una sèrie d’estructures arqueològiques vinculades amb diferents moments històrics del monument. En el punt més alt de la petita elevació de terreny es van localitzar les restes d’una torre de planta circular que tipològicament s’identifiquen amb el primitiu castell de Vilallonga. Es tractava d’un edifici de 8,5 m de diàmetre exterior i entorn als 4,7 a l’interior. La paret de tancament de la torre està feta amb un mur d’uns 2 m d’amplada fet amb dos fulls de blocs de mida gran retocats exteriorment i disposats en filades regulars a trencajunts. Hi ha un reble interior de pedruscall lligat amb morter de calç. L’estructura està molt arrasada i sembla presentar un folre interior d’entre 50 i 60 cm segons les zones. Aquestes dimensions i característiques entronquen l’edifici de Vilallonga amb el conjunt de torres documentades en aquest període a tota la zona de la Catalunya Central. Així, l’alçada de la construcció podria haver arribat fàcilment als 20 m. L’edifici estaria subdividit en diverses plantes, separades amb voltes o amb forjats de bigues i presentaria una porta d’accés a nivell del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als peus de la torre, al costat de llevant, es varen documentar un conjunt d’estances quadrangulars i rectangulars que tenien clarament continuïtat cap a la banda de l’actual camí que les talla, i segurament també cap a la banda sud, almenys fins al límit del turó. Les dimensions de les estructures varia entre els 10 x 10 de l’espai principal del sector central, segurament un pati obert tot i que tancat de parets, i els 5 x 2,5 d’altres estances. En algun punt de la zona del camí sembla identificar-se un mur fet amb pedres lligades amb morter de calç que podria correspondre al tancament d’un recinte que delimitaria exteriorment l’espai construït. Tot plegat conserva una potència força considerable, que en alguns punts supera els 1,5 m i fins i tot sembla que s’hi puguin detectar alguna superposició de fases.</span></span></span></span></p> | 08228-43 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves<em> Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</span></span></span></span></p> | 41.7023904,1.5080143 | 375861 | 4617809 | 1022 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080135.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 91358 | Campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>AAVV (2010). <em>30 anys de rehabilitació urbana (1978-2008).</em> Generalitat de Catalunya</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MANAU, Josep M. (2011). “Retalls per a la història”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 13</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 16</span></span></span></span></p> | XVI-XVII-XVIII | <p><span><span><span><span>El campanar de Sant Martí Sesgueioles s’ubica al peu del turó del Puig, curiosament està separat de l’església parroquial actual, ja que l’església que tenia adossada del segle XVI es va enderrocar per aixecar la nova amb el mateix material, excepte el campanar, que va quedar en el seu emplaçament original. Es tracta doncs, d’un edifici aïllat de planta quadrada fet de carreus de pedra poligonals. A la base del campanar hi ha dues sales separades buides, amb l’accés per dues portes situades a la cara oest de l’edifici. En aquesta cara s’aprecien les marques de la nau de l’església que hi havia hagut adossat al cos del campanar i una porta a mitja alçada que devia connectar amb l’antic temple. La torre està formada per dos cossos dividits exteriorment per unes motllures. El cos superior, més petit, alberga les campanes, ubicades en unes finestres d’arc de mig punt dovellats. A l’alçada de la de la cara sud s’ubica l’esfera de l’actual rellotge, desplaçada respecte a la que hi havia hagut abans de la restauració del campanar. Una balustrada superior delimita una terrassa mirador, coronat amb dos arcs apuntats entrecreuats construïts amb blocs de pedra que aguanten una creu de ferro. Quatre tubs a manera de gàrgola es disposen a les cantonades de la terrassa. L’accés per l’interior es fa per escales amb graons de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-4 | Final del carrer del Portal, al peu del Turó del Puig. | <p><span><span><span><span>El campanar formava part d’una església que es començava a construir l’any 1550. El creixement de la població cap al sud, a l’altre banda del riu, va fer que es plantegessin una nova construcció, ja al segle XVIII (l’actual església parroquial), quedant el campanar aïllat. El campanar original no era tant alt, l’any 1708 Joan Reinald el va aixecar 29 pams seguint un projecte realitzat al 1692 pel mestre de cases Marc Godier. L’any 1963 pel mossèn J. Pujol i els mestres d'obres V.GIRALT i J.LLORET segons una inscripció en el contrafort de l'angle del campanar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció costà 175 lliures, sense comptar material ni jornals. Els veïns joves del poble van treballar desinteressadament en la seva construcció (MISERACHS, 1962).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els anys 2007 i 2009 el campanar fou restaurat amb una inversió de 314.000 €, que fou finançat per l’Ajuntament i la Generalitat. Les obres, dirigides per Casimir Torrents i Potau, van resoldre les patologies estructurals i constructives que patia l'edifici: microorganismes a la pedra i humitats per capil·laritat, a més d’elements deteriorats per l'envelliment i la manca de manteniment. La rehabilitació del campanar consistí en remodelar les façanes exteriors i interiors, i la reparació puntual de la coberta. Concretament, es va fer una actuació molt important de substitució de carreus de pedra perquè es trobaven en un estat de degradació extrema. També es va fer un sanejament general i el reforç o la substitució d'elements arquitectònics (cornisa, balustrada, gàrgoles o els arcs de la coberta).</span></span></span></span></p> | 41.7028209,1.4885083 | 374240 | 4617885 | 1550, 1708 queda amb la imatge que té actualment | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91358-p1080318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91358-p1080396.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L'any 1708 el mestre Joan Reinald l'enlairà vint-i-nou pams seguint un projecte realitzat al 1692 pel mestre de cases Marc Godier | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 91362 | Església Parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-1 | <p><span><span><span><span>AAVV (2008). “Fent història.”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 23</span></span></span></span></p> <p>MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 16</p> | XVIII | <p><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Martí Sesgueioles s’emplaça al costat del Torrent de la guàrdia, al bell mig del poble. Es tracta d’una obra neoclàssica que participa del llenguatge barroc més tardà. L’edifici és de planta basilical, fet de pedra irregular però ben tallada. La façana principal té una composició simètrica centrada en la portalada, d’estil barroc, franquejat per dues columnes de capitell compost, coronades per un frontó trencat amb volutes (on hi les inscripcions en números romans dels anys d’inici i acabament de l’obra, 1779 – 1783) i una fornícula central decorada amb motius vegetals damunt la porta amb la imatge del patró, Sant Martí. A mitja alçada hi ha oberta una rosassa motllurada i atrompetada i, sota la cornisa angular, hi figura una petita finestra quadrada; unes altres de rectangulars es troben a banda i banda de la fornícula i uns petits òculs situats en la seva vertical al nivell del portal; uns bancs de pedra decoren la part baixa del portal, que té un parament de carreus petits de pedra blanca de la Segarra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana de llevant destaca la imatge de Sant Miquel, es tracta d'un fragment de retaule tallat en pedra representant la imatge el Sant lluitant amb un monstre. Aquest descansa sobre una petita plataforma suportada per un bust femení, tallats en la mateixa pedra. Aquest relleu formà part de l'antiga església de Sant Martí construïda el 1550 i presenta un nivell de degradació important. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana posterior, hi ha un petit campanar d'espadanya, i la façana de ponent que s’obre a la plaça presenta elements com arcs de descàrrega i carreus de pedra sobresortints, com si l’obra hagués estat preparada per aixecar un campanar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior està dividit en tres naus, separades per columnes, de les quals la nau central és sobrealçada. La nau de quatre trams, un d'ells amb el cor, està coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals; els passadissos ho estan amb voltes de creueria; a la capçalera recta s'hi inclou un presbiteri poligonal de cinc costats cobert amb volta de nervis sobre petxines raconeres. El cor es troba sobre un arc carpanell i una volta de llunetes. Cal destacar la pica raconera de pedra ubicada a la cantonada dreta segons s’accedeix al temple, que podria ser original de l’antiga església, està decorada amb rostres humans i motius vegetals. Des d’aquest punt s’accedeix al pis superior, a on algunes parets contenen grafits amb proclames de la Guerra Civil i dibuixos amb llapis al·lusius a la Segona Guerra Mundial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El baldaquí i les pintures murals de l’altar són de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08228-6 | Plaça de l'Ajuntament / Plaça d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>Segons Miserachs (1962) es coneixen l’existència de diverses esglésies parroquials al poble. L’església estigué sempre en funció de l’emplaçament del poble. El nucli de població més antic estava situat al davant de l’actual cementiri. Allí hi havia també l’església, la primitiva, Mn. Francesc Mirambell, rector de Sant Martí en el segle XVIII, fa ascendir l’antiguitat d’aquesta església als primers segles del cristianisme. Quan en la invasió dels sarraïns, calgué fortificar-se, la gent s’afanyà a cercar la protecció de l’antic castell de Sant Martí situat al Puig o Tossal, construint cases al redós. D’aquesta manera el nucli primitiu queda esborrat. Aquest fenomen el podem enquadrar clarament en el segle XIII. En aquesta nova població els historiadors col·loquen l’església al cap d’amunt del Tossal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan els perills sarraïns desapareixen el poble començà a estendre’s cap al riu. Fou aleshores quan es construí l’església vella, la del campanar. Fou començada l’any 1550. Era d’estil gòtic. La portada era “a la romana” de punt rodó, segons suposem. Al damunt de la porta es col·loca l’estàtua de Sant Miquel que encara avui la podem contemplar, per bé que mutilada, en la paret de l’església nova que dóna al carrer que prengué el nom de la imatge, carrer de Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan degut a la forta indústria de mantes, el poble passà el riu i es formaren els nous carrers de Sant Miquel, Pont, Molí, Ciutadella, etc. s’imposà novament la necessitat d’una església nova en el punt més cèntric i que fos a l’ensems capaç d’una població en període de creixement. Aquesta és l’actual església, monument de fe dels nostres avantpassats i orgull del nostre poble. El rector Mossèn Anton Maymir posà la primera pedra de la nova església l’any 1779. Fou acabada l’any 1783. Encara hom pot llegir a la façana aquesta inscripció: INCEP. MDCCLXXIX – CONCL. MDCCLXXXIII. Durant la construcció de l’església s’obtingué permís per aterrar l’església vella per tal d’aprofitar-ne la pedra. Fou un atemptat artístic imperdonable. D’aleshores ençà el campanar restà solitari, separat de l’església. Feia 72 anys que havia estat restaurat. (MISERACHS, 1962).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del punt de vista artístic, cal destacar, que el retaule barroc existent a l’antiga església parroquial havia estat traslladat l’actual, però aquest va ser destruït a la Guerra Civil.</span></span></span></span></p> | 41.7019118,1.4885177 | 374239 | 4617784 | 1779 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91362-p1080139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91362-p1080155.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mestres d'obres Feliu Borràs, Jaume Vall i Francesc Montalar. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 91364 | Cal Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dalmases | <p><span><span><span><span>MANAU, Josep M. (2008). “Fent història. Breu historial de la família Dalmases”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 17</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Casa ubicada al carrer de Baix, antic carrer Major. Es tracta d’un palau de planta baixa i un pis, molt reformat. Actualment la façana és arrebossada, els elements més rellevants des del punt de vista arquitectònic i històric són una finestra original de muntants de pedra motllurades i ornamentada amb una garlanda amb un motiu floral al punt central, que descansa sobre dos culs de llàntia decoratius. L’altra element rellevant és la llinda de grans proporcions de pedra a la porta, on apareix esculpit amb l'escut de la família Dalmases. L'altra finestra, de dimensions més petites també té llinda i brancals de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-7 | Carrer d'Abaix, 13 | <p><span><span><span><span>Aquest llinatge té la seva estirp en la persona Francesc Dalmases, un pagès de Sant Martí Sesgueioles que vivia en la seva casa pairal de l'actual carrer de Baix – antigament conegut com carrer Major – i que estava casat amb Agnès Miró durant el s. XVI. En els fogatges del 1497, però, ja consta entre els habitants del nostre poble, un tal Joan Dalmases.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Francesc de B. Moll, en la seva obra “Els llinatges catalans”, l'etimologia del cognom “Dalmases” es troba en el compost de “del mas”, essent “mases” el plural arcaic de “mas”. Seguint aquesta afirmació, també podríem dir que “del” pot ésser una forma dialectal de derivada de “deu”, és a dir, que “Dalmases” pot tenir un significat en el compost “deu mases”. Segons aquest parer, el cognom “Dalmases” pot estar relacionat amb “delmeser o delme”, encarregat de recollir els delmes (exaccions consistents en una desena de part de fruits, rendes o beneficis que es lliuraven a l'Església o als senyors feudals) i que a canvi a s'obtenia, pel seu servei, una participació en la collita. De la pluralització de “delmeser” és molt probable que pugui derivar “·Dalmases”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hem de tenir en compte que aquest llinatge és molt antic a Sant Martí de Sesgueioles i que a prop del nostre terme hi havia el Castell de Villalonga, documentat ja el 1022, d'on foren senyors feudals primerament els Castellar, després els Villalonga, els Calders i els Rajadell, i que, dos segles més tard, el 1689, terme i castell foren venuts a Pau Dalmases de la nostra vila. El fill de l'estirp Francesc Dalmases fou Joan el Dalmases i Miró, el qual es casà amb Elisabet Olivet, i del seu matrimoni nasqué el 1576, a Sant Martí de Sesgueioles, Llorenç Dalmases i Olivet, sabater, que es casà a la parròquia del nostre poble el 24 de novembre de 1602 amb Jerònima Solà. De la seva unió va néixer Pau Dalmases i Solé, el qual va ser batejat a la nostra parròquia el 20 de gener de 1613. Des de molt jove fou paraire, ofici corrent en aquells temps. Tanmateix deixà el poble per traslladar-se a Barcelona i dedicar-se al comerç. El 1637 va contraure matrimoni amb Jerònima Castells i, anys més tard, formà societat per obrir una botiga de teixits. A més, es dedicà a l'exportació de robes de llana cap a Sardenya, i d'allí importava llana en brut, cuiros i pesca salada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu fill, Pau Dalmases i Castells, nascut a Barcelona vers el 1652, seguí aquesta mateixa activitat. El 1670 va contraure matrimoni amb la pubilla Cateria Ros, senyora de Castelladral i Valldeperes, filla d'un ric cavaller, i quatre més tard constituí una companyia per al comerç de teixits i una altra per al contacte amb el comerç colonial a Cadis i Lisboa i Nord-Europa a Amsterdam. Amb l'enriquiment d'aquests negocis, Pau Dalmases comprà cases i botigues a Barcelona, així com el palau al carrer Montcada, el qual començà a ésser la residència familiar. El 1685 fou nomenat cavaller i, quatre anys més tard, assolí el terme i castell de Villalonga – la nostra actual ermita de Sant Valentí – i entorns. Aspirà al privilegi de noblesa, però no li fou concedit. En canvi, l'aconseguí el 1692, el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona 1670-1718) per haverse casat dos anys abans amb la noble Maria Marta Vilana. Poc interessat pels negocis, Pau Ignasi Dalmases es decanta cap al món intel·lectual I polític. El 1688 es doctorà en arts i filosofia i reuní una important biblioteca a casa seva, on a partir del 1698, s'hi reunien nobles i eclesiàstics barcelonins que formaren l' Acadèmia dels Desconfiats”. D'altra banda, Felip V li concedí el títol de cronista oficial de la ciutat de Barcelona. Ran d'haver gestionat entre el 1704-1705 l'alliberament d'alguns patricis barcelonins que havien estat empresonats per Felip V, fou considerat per aquest un austricista i també empresonat. Des de llavors, es mostrà solidàriament partidari de l'arxiduc Carles d'Habsburg que, el 1709, li concedí e títol de marquès de Villalonga i, el 1713, l'ambaixada d'Anglaterra. En acabar la guerra de Successió s'exilià a Londres, l'Haia i París, on passà uns. mesos i, finalment, retornà a Barcelona després d'haver demanat perdó a Felip V, i continuà amb les seves activitats literàries fins a la seva mort, esdevinguda el 1718. Deixà inacabada la seva “Història de Catalunya”, una biografia sobre santa Eulàlia, una carta sobre sant Sever (en català) i una abundant correspondència erudita. El seu fill i hereu Ramon de Dalmases i Vilana (Barcelona 1700-1740), segon marquès de Villalonga, fou també un erudit i membre de “l' Acadèmia de Bones Lletres” de Barcelona. (Manau, 2008)</span></span></span></span></p> | 41.7024212,1.4889595 | 374276 | 4617840 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91364-p1080413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91364-p1080414.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91365 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-2 | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici que donà nom al carrer del Roser. Temple de nau única de </span>planta rectangular, aixecat amb carreus de pedra força regulars, excepte al mur de ponent, on hi ha una àrea de parament clarament diferent. A la banda de llevant, la capella s’adossa a un habitatge alineat amb el carrer. El cobert és a dues vessants fets amb lloses de pedra i amb el carener perpendicular a la portalada. A la façana principal destaca la porta amb muntants i llinda de pedra ben tallats, i un petit campanar d'espadanya construït amb maons. A la part a superior de la façana hi ha una finestra allargada de tradició romànica (de doble esqueixada), al costat hi ha un rellotge de sol pintat (una mica esborrat) en color vermellós. És de tipus vertical declinant, quadrat. Les línies hor<span lang='CA'>à</span>ries estan pintades directament sobre la pedra, de 6 a 4, senyals per a les mitges hores, numeració ar<span lang='CA'>à</span>biga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior destaca la volta de canó aixecada en pedra i el cor, sustentat per un arc de creueria motllurats i clau de volta amb decoració geomètrica. Els arcs recolzen en quatre mènsules amb decoració humana molt erosionada. A la part frontal del cor apareixen dos escuts esculpits. </span></span></span></span></p> | 08228-8 | carrer del Roser, 2 | <p><span><span><span><span>A Sant Martí, com a tants indrets de Catalunya, es fundà en el segle XVII, començament de l’any 1647 la confraria del Roser. Era fruit de la devoció a la Mare de Déu d’aquell moment propagada sobretot pels frares dominics (els més propers eren els Cervera) que consistia a festejar la Mare de Déu cada primer diumenge de mes i en el res del rosari per part dels confrares, que podia ser-ho qualsevol feligrès. E</span></span></span></span><span><span><span><span>n diversos testaments anteriors a aquesta data, ja es deixen diners pel bací de Ntra. Sra. del Roser, això vol dir que la devoció ja hi estava arrelada. </span></span></span></span><span><span><span><span>Seria per allà l’any 1670 que es construí la capella. Encara que no hem pogut trobar dades concretes, en els llibres parroquials, l’any 1671 es parla ja del “carrer de la capella”. (http://www.parroquiescalaf.com/)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El finançament per aixecar l’obre prové de la família Dalmases i d’altres vilatans. Es promou la Fundació de la Capella del Roser, essent rector de la parròquia Mn. Antoni Tomàs, de Conill. El 27 de novembre de 1674, Pau Dalmases, que ja residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la construcció de l'Església parroquial actual, bona part dels oficis religiosos se celebraren a l'esmentada capella. (https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/capella-del-roser.html)</span></span></span></span></p> | 41.7029060,1.4893385 | 374309 | 4617894 | 1670 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080306.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, la capella té ús social i cultural. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 91384 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-2 | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici ubicat al costat de l’església parroquial i parcialment sobre el pont del torrent de la Guàrdia. La façana principal dona al carrer Pati. Es tracta d’una casa de planta baixa i dos pisos. La teulada és de teula àrab de doble vessant amb el carener paral·lel al carrer del Pati. Les façanes estan arrebossades. A la façana que dona al torrent, s’intueix la fàbrica de la casa, obra de maçoneria i probablement les finestres, quatre alineades verticalment, eren d’arc rebaixats emmarcades per maó. La façana principal presenta una composició simètrica en els pisos, amb tres finestres amb ampit de pedra al pis superior i tres balcons amb llosa de pedra i barana de ferro a nivell de primer pis, a on únicament destaca l’emmarcat en pedra de l’obertura del mig, on es llegeix la data inscrita “1762”. A la planta baixa la simetria es trenca, ja que consta de 2 portes de mides desiguals i una finestra, els tres element s’alineen en la mateixa franja horitzontal. Les tres estan emmarcades amb lloses de pedra decorativa alternant peces amb volums diferents. La cornisa superior juga amb imbricacions de maons i teules.</span></span></span></span></p> | 08228-13 | Carrer Pati 2 | 41.7020199,1.4887469 | 374258 | 4617796 | 1762 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91384-p1080259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91384-p1080458.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91402 | Casa carrer Molí amb carrer Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-moli-amb-carrer-sant-miquel | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici cantoner ubicat al carrers Molí i Sant Miquel. L’edifici s’estructura en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab a una vessant que desguassa al carrer Molí, on es troba també la porta principal, oberta amb muntants de grans blocs de pedra ben tallada, sobre els quals s’ha practicat una motllura amb material modern. A la gran llinda de pedra es pot llegir una inscripció encerclada la data de “1732”. Per sobre es veu un arc de descàrrega amb les pedres disposades a sardinell. A banda i banda de la porta hi ha tres finestres de mides diferents, totes emmotllurades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al segon i tercer pis la façana és simètrica, el segon amb dos balcons amb llosana de pedra motllurada i baranes i el tercer amb dues finestres, totes emmotllurades amb material modern. Els murs són de pedra irregular disposada horitzontalment i alineats (</span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>excepte una refacció feta amb parament de maçoneria)</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>, amb la cantonera amb blocs més grans. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cornisa es conforma amb una cornisa dentellada de maó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana del carrer Sant Miquel s’adapta al pendent del carrer, on probablement existia una porta avui tapiada i transformada en una petita finestra. Al costat n’hi ha un altra, dos més al primer pis i una al segon, totes motllurades. A ponent de la casa hi ha el garatge.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-20 | Carrer de Sant Miquel 2 | 41.7011708,1.4884037 | 374227 | 4617702 | 1732 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91402-imagen2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91402-p1080507.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91405 | Casa carrer del Pont amb carrer Carril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-amb-carrer-carril | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner estructurat en planta baixa i dos pisos. La coberta del cos principal és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. La planta baixa té sòcol arrebossat i presenta tres portes, més una d’un garatge en cos annexat. Les dues portes originals consten de plaques de pedra imitant els muntants i llindes. La porta central té una inscripció, “1734” a la llinda buixardada. Per sobre destaquen arcs de descàrrega de pedra disposada a sardinell. La tercera porta s’emmarca en motllura de morter. Les finestres del primer pis disposa de tres obertures desiguals, asimètricament distribuïdes a la façana i muntant, llinda i ampit de pedra. L’obertura central té una inscripció amb dues dates dividides per una creu (“1711” i “1836”) . Al pis superior, les finestres són de mida petita emmarcades en pedra. La cornisa es feta amb maó ceràmic. Els murs són de pedra irregular disposada horitzontalment i alineats, amb la cantonera amb blocs més gran.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana del carrer Carril conserva una finestra històrica al primer pis emmarcada en pedra, al seu costat hi ha un altre i dos més al pis superior, totes amb motllures de morter. Per últim, a la planta baixa hi ha dues petites finestres emmarcades en pedra. La façana lateral és de composició asimètrica i adaptada al pendent del carrer. </span></span></span></span></p> | 08228-22 | Carrer Molí 1 | 41.7017706,1.4880734 | 374201 | 4617769 | 1734 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91405-p1080477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91405-p1080481.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91407 | casa carrer del Pont 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-13 | XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un immoble, que tot i que han tingut refaccions contemporànies, conserva elements representatius del que va ser l’obra popular característica del segle XVIII a Sant Martí Sesgueioles. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. És una casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és tradicional en aquesta tipologia de casa: a la part inferiors sòcol de materials moderns, el portal s’aixeca amb muntants de pedra voluminosos i llinda amb la inscripció de l’any “1736”. La finestra del costat està emmarcada en pedra. La resta de les obertures actualment s’emmarquen en motllures de morter modern, ja que la façana ha estat totalment arrebossada. La cornisa està feta de maó i teula ceràmica.</span></span></span></span></p> | 08228-24 | carrer del pont 13 | 41.7016855,1.4881839 | 374210 | 4617760 | 1736 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080471.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91451 | Casa carrer Vell 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-vell-4 | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner ubicat en un dels carrers més antics de la vila, el carrer Vell. Per l’altre banda s’adossa a una altra casa. L’edifici s’estructura en planta baixa i dos pisos. La construcció presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Vell. El portal principal, modificat, devia haver estat molt gran a jutjar per la gran llinda i els muntants de blocs de pedra ben tallada que es poden veure. Enmig de la llinda un element decoratiu quadrifoli emmarca la data de 1787. Al costat del portal hi ha finestra tapiada i a la cantonada una porta de factura moderna. Els pisos presenten tres finestres bé amb muntants i llinda de pedra, bé amb motllures, a sobre hi ha arcs de descàrrega fets en pedra. La cornisa és de maó col·locat a sardinell. Destaca un contrafort que neix a les finestres del primer pis i baixa fent la base més ampla progressivament. El parament de tota la casa és de pedra de mides irregulars, a on s'han produït moltes refaccions.</span></span></span></span></p> | 08228-31 | carrer Vell 4 | 41.7025887,1.4883072 | 374222 | 4617860 | 1787 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91451-p1080397.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91473 | Font del Cargolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargolet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una mina excavada al terreny, sota un camp de conreu al costat del Torrent de la Guàrdia. Aprofita el seu accés a través d’un portal al marge de pedra seca del camp. La seva mina és de volta de pedra col·locada a fil. L’aigua es condueix a través d’una canal a l’interior de la galeria. Aquesta canal continuava per l’exterior d’aquesta mina per fer arribar l’aigua pel al rec dels camps propers, els camps de la família Domingo i després també de la família Iglesias. L’entrada de la font presenta brancals de pedra de grans dimensions, així com llinda. En aquests brancals i al mateix llindar hi ha una incisió de secció rectangular en tota l’alçada del portal que podria haver estat l’eix d’algun tancament lleuger de fusta que pujaria i baixaria en forma de guillotina per deixar passar més o menys quantitat d’aigua. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> | 08228-49 | Can Fontanet. Torrent de la Guàrdia, | <p><span><span><span><span>Les finques on actualment hi ha la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i el terreny on hi ha el mur amb la canal adossada i la casa de Cal Fontanet), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.</span></span></span></span></p> | 41.7019643,1.4944337 | 374730 | 4617781 | 1776 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91473-p1080612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91473-p1080608.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 91485 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-1 | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XVIII | En ruïnes | <p><span><span><span><span>Restes en ruïnes del que va ser un edifici fabril relacionat amb la confecció de mantes. Actualment es pot veure una façana principal a llevant, construïda ens blocs irregulars de pedra i paredat de filada, que presenta portal d’entrada amb llinda de pedra amb la inscripció de l’any, 1776, i a sobre, una finestra d’arc rebaixat. Segons informació oral (PIERA, 2019), a la part sud de la finca hi havia una bassa d’aigua, que no ha estat possible reconèixer perquè la vegetació envaeix bona part del solar actual. Es pot apreciar el perímetre dels murs d’un àrea rectangular que es correspondria als límits de l’antiga fàbrica. El mur nord, de les mateixes característiques que el descrit, té una interessant canalització de pedra a la part baixa, que s'hauria utilitzat per portar l’aigua des de la font el Cargolet fins a la bassa citada, que serviria de rentador de les peces produïdes a la fàbrica.</span></span></span></span></p> | 08228-61 | Can Fontanet | <p><span><span><span><span>Les finques on actualment hi ha les restes descrites de Cal Fontanet, així com la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i els terrenys on hi ha el mur amb la canal adossada), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.</span></span></span></span></p> | 41.7013851,1.4961330 | 374871 | 4617715 | 1776 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080605.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 91482 | Jaciment arqueològic de Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-balart | <p><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> | Expoliat al llarg de la història i molt alterat per les obres portades a terme en època contemporània. | <p><span><span><span><span>Amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí els anys 1994 i 1995, van quedar al descobert uns potents nivells de cendres, ceràmiques grises i oxidades, així com ossos al costat esquerre del camí de Can Balart. També es van localitzar algunes parets en direcció al camp.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cronològicament, aquest jaciment es podria situar entre els segles X i XIII. Segons la documentació, aquestes estructures formen part del castell de Sant Valentí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part alta del turó es conserven estructures del segle XVIII, les quals, junt amb el jaciment medieval, van ser parcialment destruïdes per les obres.</span></span></span></span></p> | 08228-58 | Can Balard. Ermita de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves <em>Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren</span></span></span></span> entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</p> | 41.7023704,1.5079874 | 375860 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p10801310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080132.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom del jaciment a l'inventari de la Generalitat és Can Balart, tot i que el topònim de la masia que li dona com és Can Balard. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 91357 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Edifici de pedra aïllat de planta rectangular i d’una única nau. Les quatre cantonades són reforçades amb cadena cantonera. El paredat és de pedra irregular disposat linealment i morter. La façana principal presenta portal allindat amb muntants de grans blocs de pedra i una finestra circular de dimensions petites emmarcada en pedres motllurades. Corona l’edifici un petit campanar d’espadanya amb una campana. La teulada de l’edifici és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat est de l’edifici destaca el basament suposadament de l’església romànica del mateix nom, un edifici d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Es tracta de dos murs separats 2,30 m entre ells.</span></span></span></span></p> | 08228-3 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | <p><span><span><span><span>El lloc de Vilallonga apareix l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. L’existència de l’església es constata a partir de l’any 1043. Vers l’any 1062 l’edifici es degué refer de nou, hi ha un testament, el de Golfret que deixà un mancús a Sant Valentí de Vilallonga per la seva dedicació. L’església feia funcions parroquials fins al segle XIII, quan probablement el creixement de la vila de Sant Martí Sesgueioles motiva l’intercanvi de papers, l’església de Sant Martí passa a ser la parroquial i Sant Valentí resta com a sufragània, condició que va mantenir fins l’any 1794, quan passa ser merament capella rural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capella actual fou beneïda l’any 1668, segons alguns autors, o bé el 1699, segons d’altres. El que sí està clar és que fou a finals del segle XVII, durant un període de prosperitat a la població. </span></span></span></span></p> <p>La campana actual va ser una donació al poble de la família Gelonch.</p> | 41.7023934,1.5085544 | 375906 | 4617808 | 1668-1669 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080099.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 91464 | Centre històric de Sant Martí de Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-historic-de-sant-marti-de-sesgueioles | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XIII a XX | <p><span><span><span><span>El carrer Vell, paral·lel al carrer Roser, ambdós orientats de nord a sud aproximadament, i els carrers Pati i Portal orientats d’est a oest, configuren l’entramat urbà més antic del poble, nascut als peus del Tossal del Puig que suposa el límit nord de l’estructura urbana. El límit sud és el Torrent de la Guàrdia. Només dos carrers més d’orientació aproximada est a oest es sumen als ja citat: el carrer d’Abaix i el de Dalt. L’entramat format per aquests carrers hauria configurat un nucli clos, on molts després s’aixecaria l’antiga església, el seu campanar (fitxa 4) i la rectoria vella (fitxa 5). Un dels portals de l’antic recinte murat és el pas cobert i restes de murs (les Voltes), (fitxa 1). Diferents immobles dispersos entre aquests carrers han estat recollits al Mapa de Patrimoni Cultural.</span></span></span></span></p> | 08228-40 | Espai urbà delimitat pels carrers Vell, Pati, del Roser i del Portal | <p><span><span><span><span>L’altiplà de la Segarra calafina fou repoblat al final del segle IX, però durant el govern del comte Guifré es produí una despoblació pràcticament total arran dels atacs dels sarraïns dirigits per Almansor o pel seu fill. “ Abd al-Malik”, els quals entre 978 i el 1002 devastaren intensament el territori. No ha quedat documentació sobre aquest període, i per tant no es pot saber si el terme del castell de Vilallonga fou repoblat, ni la intensitat del repoblament, ni si li donà aquest nom. Això no obstant, el topònim de les Esglésies o Sesgueioles permet creure que abans de l’ocupació definitiva del territori a partir del 1010, en aquest indret hi havia uns petits nuclis de població de tipus eremític. A partir de l’any 1010 s’acaba el perill de les incursions musulmanes i es procedeix a la repoblació de les terres devastades anteriorment. En aquesta tasca repobladora de la Segarra destacà un personatge anomenat Seguí, senyor del castell de Castellar, que a partir d’aquest castell anà repoblant la major part de les terres que es trobaven a ponent de Castellar, entre altres Vilallonga, on es devia construir inicialment una torre, que posteriorment esdevindria castell, amb la missió de defensar els repobladors. La primera notícia que es té d’aquesta situació és el testament de Seguí, senyor de Castellar, en el qual deixava al seu fill hereu. Aquesta nissaga familiar mantingué el castell de Vilallonga fins 1222 en què es desconeixen les vicissituds del domini dels Castellar en el terme del castell de Vilallonga. Aquesta nissaga tenia una família a càrrec de la castlania, que prengueren el nom del castell. El primer documentat és Bernat o Berenguer de Vilallonga que apareix l’any 1220, l’última l’any 1386, quan Pere de Vilallonga consta com a castlà de Calaf i senyor del castell de Vilallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 30 d’agost de 1245 el rei Jaume I va concedir una carta de població amb unes noves franqueses al puig que hi ha via sobre la vila de Sant Martí, que era al límit del terme del castell de la Guàrdia Pilosa, el torrent i la font. L’existència d’un castell al cim d’aquest puig és un fet no documentat. Tampoc no consta on era l’església esmentada el 1068. El que és segur és que el nom de Sesgueioles deriva d’ecclesiolis o sesgleioles i això permet de suposar l’existència en aquest lloc d’esglesioles, potser d’un nucli anacoret o monàstic que podia aprofitar l’aigua i l’arrecerament del lloc en èpoques anteriors a mitjan segle XI. </span></span></span></span></p> | 41.7025727,1.4888242 | 374265 | 4617857 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080402.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91487 | Camí ral Cervera-Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cervera-manresa | <p><span><span><span><span><span><span>RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | El camí es conserva molt parcialment, està afectat per l'ús agrícola i molt desdibuixat. | <p><span><span><span><span>El tram de camí identificat formaria part del camí Ral que unia Cervera amb Manresa, o més genèricament, Lleida amb Barcelona. Perdut en diferents trams i afectat pels conreus actuals, el camí s’observa entre Vilallonga en direcció Cal Codina de la Quadra per arribar a Prats de Rei.</span></span></span></span></p> | 08228-63 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclavaments de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives, una de les quals: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell.</span></span></span></span></p> | 41.7028210,1.5089443 | 375939 | 4617856 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080119.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 91491 | Camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mirambell | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’uns dels camins tradicionals i històrics que articulen el territori de l’entorn de Sant Martí Sesgueioles, i que uneix el poble amb un altre nucli històric com és Mirambell. Des del poble, la via neix en direcció nord, voreja el Tossal de la Pesseta per la vessant dreta i creua perpendicularment el camí d’origen romà que anava de Lleida a Martorell. El camí surt del municipi per apropar-se al Torrent de Ferrera i al turó homònim, per dirigir-se a Mirambell seguint el camí paral·lel a la riera de Mirambell. </span></span></span></span></span></p> | 08228-67 | Des del Turó del Puig en direcció N | 41.7084280,1.4909221 | 374451 | 4618505 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p1080672.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 91356 | Can Balard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balard | XIX | L'estructura de la casa original és poc visible | <p><span><span><span><span>Està situada a l’est del municipi. L’edifici històric ha quedat molt amagat i el seu entorn presenta edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Des del pati s'aprecia el material constructiu original de pedra de la façana original, ja que la resta està arrebossada. Sobre el portal d'entrada hi ha una llinda de pedra amb la data inscrita de '1800'. Al costat hi ha un celler amb uns arcs de pedra de mig punt.</span></span></span></span></p> | 08228-2 | Cal Balard | 41.7018818,1.5085355 | 375904 | 4617752 | 1800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91356-p1080095.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91366 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-9 | <p><span><span><span><span>AAVV (2012). “Editorial”. <em>Margaridó</em>, núm 5, agost 2012 p 3</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Torrents, Jesús (2011). “la Fàbrica”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2011 p 40</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ortinez, Jaume (2013). “Pregó de Festa Major 2012”. <em>Margaridó</em>, núm 6, agost 2013 p 53</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici d’origen industrial, la testera del qual té gran presència urbana a l’Avinguda Catalunya del poble. Les parets són de pedra calcària, probablement tipus dolomítica, la natural de la zona, amb un rejuntat de morter de calç. La coberta, a dues aigües, té el carener perpendicular a l’Avinguda, i és feta de teula àrab sobre biguetes de fusta i materials moderns, tot i que abans de la seva restauració les taules s’assentaven sobre peces ceràmiques suportades per cabirons i corretges de fusta. L'estructura consta de parets de càrrega i coberta amb encavallades espanyoles de fusta de melis d'uns catorze metres de llum. És una estructura recorrent en els immobles de la indústria tèxtil al voltant de 1920. La nau és totalment diàfana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal és simètrica amb coronament ondulat a la part més alta, presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en maó. Els murs laterals disposen de gras finestrals, igualment d’arc rebaixat, amb altres entrades secundàries. Per últim, la façana oposada a la principal, deipossa de tres finestrals a la part superior. </span></span></span></span></p> | 08228-9 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>La Fàbrica de Sant Martí Sesgueioles és una antiga nau industrial que inicialment tenia un ús tèxtil i posteriorment va tenir un ús ramader.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les activitats productives que ha tingut més importància a Sant Martí Sesgueioles entre els segles XVI i fins al segle XX, juntament amb les mines, ha estat la fabricació de mantes i piteus (draps originaris de Sant Llorenç dels Piteus, al Solsonès, que servien per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer).<br /> A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX a Catalunya hi havia centenars de fàbriques tèxtils. Fou especialment a les comarques de Barcelona on aquest fenomen fou més rellevant. En el cas de Sant Martí Sesgueioles la centenària tradició de fabricació de mantes de llana amb telers manuals fou substituïda per una moderna indústria de producció de teixits de cotó amb telers mecànics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fundador d'aquesta fàbrica, Josep Torelló, va iniciar-se en els negocis amb 10.000 pessetes que li va donar el seu pare. Cal dir que la família dels Torelló, eren principalment advocats i tenien importants finques, però eren del tot aliens al món del tèxtil. Josep Torelló va adquirir experiència sobre el tèxtil gràcies a la família Muntades, de l'Espanya Industrial, amb qui estava emparentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap al 1915, Torelló era titular d'una fàbrica de teixits a Copons i estava associat amb els Carbonell que eren teixidors. En aquest moment ja havia esclatat la Primera Guerra Mundial i per tant hi havia gran demanda de tèxtil.<br /> Van expandir el negoci cap a Sant Martí Sesgueioles on el 1929 ja van trobar construïda una nau pensada per acollir una indústria tèxtil. Finalment Josep Torelló i Cendra va quedar com a únic propietari d'aquesta fàbrica i va posar com a director a Joan Muns. Els teixits produïts a can Torelló eren teles per a camiseria, folreria, sarja per a vestimenta de treball, entre d'altres.<br /> L'antiga fàbrica tèxtil de la vila va ser cedida gentilment pels descendents del qui en fou el seu últim propietari, el Sr. Josep Maria Torras i Cao, a l’Ajuntament, qui després de la seva restauració, va poder crear el centre polivalent municipal actual.</span></span></span></span></p> | 41.7025166,1.4902561 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080422.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2022-03-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La superfície construïda de la nau és de 616,65 m² i una superfície útil de 560 m². L'amplada de les parets és de 45 cm. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 91367 | Casa carrer d'Abaix 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-dabaix-1 | XIX | <p><span><span><span><span>Edifici de gran presència urbana que defineix la Plaça d’Emili Donadeu. Amb façanes a tres carrers del centre històric: d’Abaix, Vell i de Dalt. Casa de planta baixa i dos pisos, que originalment comprendria la propietat adjacent. La teulada és de teula àrab i dona a tres vessants, el tres carrers. Els paredats són de maçoneria, reforçades a les cantonades i amb cornises dentellades decoratives. Les portes de totes les façanes són de forma simple amb llinda de fusta les més antigues, mentre que les finestres principals tenen muntants de pedra. A la façana que dona al carrer d’Abaix, encara es pot llegir una pintada en lletres de color negre, que diu “España hoy sangras y sufres, mañana seràs alegre y feliz. B. Del XVIII”. </span></span></span></span></p> | 08228-10 | Carrer d'Abaix 1 | 41.7024084,1.4883029 | 374221 | 4617840 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91367-p1080345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91367-p1080346.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 91368 | Barraca de la necròpolis de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-necropolis-de-vilallonga | Existeixen esquerdes a l'estructura de parets i voltes, la vegetació de l'entorn envaeix la construcció. | <p><span><span><span><span>Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, integrada en un marge. A l’interior destaca una volta de carreuons i una fornícula poligonal. El mur frontal interior s’aixeca sobre la roca mare. En algun punt localitzat s’aprecien indicis de carreus decorats amb motius geomètrics. Les deficiències estructurals són molt evidents a l’interior amb l’obertura d’esquerdes.</span></span></span></span></p> | 08228-11 | Can Balard | 41.6993800,1.5087600 | 375918 | 4617474 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080057.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 91369 | Fàbrica de teixits del c. de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-teixits-del-c-de-dalt | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Edifici ubicat al carrer Roser, amb tres façanes i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana on s’obre la porta principal. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos. El paredat és de maçoneria i la portalada principal consta de grans muntants de pedra. Originalment devia ser d’arc rebaixat, limitat a la part superior per maons, el qual devia ser modificat per tal de convertir-se en una porta rectangular. L’edifici té molts finestrals gran (12 en una mateixa façana), disposats simètricament com correspon a un edifici d’ús fabril, la majoria estan tapiats actualment. Els de la façana principal estan emmarcats en maó, mentre que les façanes laterals presenten llinda de fusta. </span></span></span></span></p> | 08228-12 | Carrer del Portal amb carrer del Roser | <p><span><span><span><span>Una de les activitats productives que ha tingut més importància a Sant Martí Sesgueioles entre els segles XVI i fins al segle XX, juntament amb les mines, ha estat la fabricació de mantes i piteus (draps originaris de Sant Llorenç dels Piteus, al Solsonès, que servien per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer).<br /> A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX a Catalunya hi havia centenars de fàbriques tèxtils. Fou especialment a les comarques de Barcelona on aquest fenomen fou més rellevant. En el cas de Sant Martí Sesgueioles la centenària tradició de fabricació de mantes de llana amb telers manuals fou substituïda per una moderna indústria de producció de teixits de cotó amb telers mecànics. </span></span></span></span></p> | 41.7027618,1.4892699 | 374303 | 4617877 | 1896 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91369-p1080290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91369-p1080310.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 91385 | Antic hospital de pobres de la parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-de-pobres-de-la-parroquia | XIX- XX | <p><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de paredat de fileres de blocs de pedra irregular disposades horitzontalment, i alguna part de maçoneria. Es tracta d’una casa de planta baixa i dos pisos. La teulada és de teula àrab amb desguàs al carrer del Pont. Les portes principals actuals dels baixos han està modificades respecte a les originals per adaptar-se a les necessitats del negocis. El primer pis la finestra i el balcó estan emmarcats en pedra, aquesta segona obertura presenta llinda d’arc rebaixat. Les finestres superiors estan igualment emmarcades en pedra, encara per la part superior, destaquen dos òculs abans de coronar l’edifici amb una cornisa de maons disposats a manera de dentellons. És remarcable l’existència d’arcs de descarrega sobre algunes obertures, això com la inscripció que diu literalment: “Hospital de pobras de aquesta paroquia”.</span></span></span></span></p> | 08228-14 | Carrer del Pont 6 | 41.7019818,1.4880428 | 374199 | 4617793 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91385-p1080225.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 91386 | Casa carrer Dalt 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-dalt-11 | XX | <p><span><span><span><span>Ubicada al centre històric del poble, es tracta d’una casa entre mitgeres amb planta baixa, primer pis i terrassa. La façana principal presenta al primer a nivell de carrer dues obertures d’arc rebaixat amb impostes decoratives. Una franja horitzontal de plaques de formigó situada des del terra fins a una faixa motllurada delimita el sòcol, a partir del qual la façana és arrebossada. La porta més estreta d’accés a l’habitatge té una tarja decorada amb peces metàl·liques disposades en espirall, on es pot llegir la data de “1935”. L’altra porta, més ampla, és l’entrada al pàrquing. El primer pis ve delimitat per un balcó corregut amb llosana motllurada i barana. Tres portes obertes simètricament accedeixen al balcó, estan emmarcades amb bandes i motllures situades al damunt amb formes geomètriques com si es tractés de guardapols. La cornisa continua amb la decoració motllurada, d’on arrenquen quatre pilars de secció quadrada amb barana, que tanca la terrassa superior. L’entorn de la façana està decorada amb plafons motllurats quadrats, que provoquen un contrast entre aquest volums i la façana llisa arrebossada.</span></span></span></span></p> | 08228-15 | Carre Dalt 11 | 41.7025596,1.4885537 | 374242 | 4617856 | 1935 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91386-p1080351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91386-p1080352.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 91387 | Casa carrer Roser 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-roser-10 | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner amb cos principal de planta rectangular i annexes interiors. Té accés per dos carrers, l’Av. Catalunya i el carrer Roser. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, essent el carener principal paral·lel a la façana del carrer Roser. La façana orientada a aquest carrer s’adapta al desnivell topogràfic, un sòcol d’obra recorre les dues façanes principals a la part baixa. La composició de la façana és asimètrica, la porta principal és a la cantonada de l’edifici (on només hi ha una petita finestra més a la planta baixa). A cada pis s’obren tres obertures, el primer presenta un balcó amb llosana de formigó motllurada i barana i dues finestres a banda i banda. Totes les obertures tenen motllures a la part superior amb geometries diferents, que fan la funció de guardapols. El segon pis disposa de finestral amb barana i dues finestrals laterals igualment a les bandes. La façana orientada a l’avinguda, destaca per l’existència d’una tribuna sustentada per llosana d’obra, feta de fusta i vidre i coberta amb teulada àrab. A la planta baixa dues portes d’entrada s’obren a les cantonades, amb arc de mig punt i motllures arrodonides. Una d’elles és cegada a l’actualitat, igual que les tres finestres del segon pis, decorades amb guardapols motllurats amb formes geomètriques. La cornisa es conforma amb una cornisa dentellada de maó.</span></span></span></span></p> | 08228-16 | Carrer del Roser 10 | 41.7025836,1.4895637 | 374326 | 4617857 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91387-p1080283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91387-p1080284.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml