Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91510 | Gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-1 | XXI | <p> Els Gegants nous de Sant Martí Sesgueioles representen el Martí i la Margaridó i fan 3,5 metres d'alçada. La figura del gegant té la cara de cavall, el senyal tradicional i l'atribut de sant Martí, patró del poble (forma part de l’escut municipal); en funció de l’ocasió, llueix la corona de l’escut del municipi o la barretina catalana de color lila. Ella representa a la Margaridó, una pagesa tradicional, motiu d’una llegenda destacada al poble, porta una falç i espigues de blat a la mà.</p> | 08228-79 | La Fàbrica. c/Catalunya | <p>El dissabte 21 d’agost de 2021, durant la Festa Major, es va celebrar la presentació oficial dels nous gegants del municipi. La Colla Gegantera i Grallers de Calaf van ser els padrins de l’acte; els seus gegants, el Jaume i la Calamanda, van acompanyar els nous gegants des del centre polivalent Josep Maria Torras Cao “La Fàbrica” fins a la plaça, on es va fer l’ acte oficial, que va consistir en uns parlaments, el bateig i la ballada dels nous gegants de Sant Martí Sesgueioles, Martí i Margaridó. A la plaça també hi havia els gegants vells que acompanyaven els nous.</p> <p>La decisió de com havien de ser i quin nom havíem de portar els gegants, va ser determinada per un procés participatiu entre els veïns del poble.</p> <p>La creació és del mestre artesà constructor d'imatgeria festiva de Catalunya, Toni Mujal i Obradors.</p> | 41.7024900,1.4902700 | 374385 | 4617846 | 2021 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080692.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Toni Mujal i Obradors. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91402 | Casa carrer Molí amb carrer Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-moli-amb-carrer-sant-miquel | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici cantoner ubicat al carrers Molí i Sant Miquel. L’edifici s’estructura en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab a una vessant que desguassa al carrer Molí, on es troba també la porta principal, oberta amb muntants de grans blocs de pedra ben tallada, sobre els quals s’ha practicat una motllura amb material modern. A la gran llinda de pedra es pot llegir una inscripció encerclada la data de “1732”. Per sobre es veu un arc de descàrrega amb les pedres disposades a sardinell. A banda i banda de la porta hi ha tres finestres de mides diferents, totes emmotllurades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al segon i tercer pis la façana és simètrica, el segon amb dos balcons amb llosana de pedra motllurada i baranes i el tercer amb dues finestres, totes emmotllurades amb material modern. Els murs són de pedra irregular disposada horitzontalment i alineats (</span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>excepte una refacció feta amb parament de maçoneria)</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>, amb la cantonera amb blocs més grans. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cornisa es conforma amb una cornisa dentellada de maó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana del carrer Sant Miquel s’adapta al pendent del carrer, on probablement existia una porta avui tapiada i transformada en una petita finestra. Al costat n’hi ha un altra, dos més al primer pis i una al segon, totes motllurades. A ponent de la casa hi ha el garatge.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-20 | Carrer de Sant Miquel 2 | 41.7011708,1.4884037 | 374227 | 4617702 | 1732 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91402-imagen2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91402-p1080507.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91409 | Estació ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-ferrocarril | <p><span><span><span><span>MANAU, Ramon (2017). “Breu Memorial històric del pas del ferrocarril per Sant Martí de Sesgueioles”. </span><em>Margaridó</em>, núm 10, agost 2017 p 10</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici emplaçat en el límit oest del municipi, és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal presenta una composició simètrica amb la porta principal enmig, a cada costat hi ha una finestra. Totes les obertures són d’arc rebaixat i emmotllurades. El primer pis són tres les finestres. Dues bandes de motllura circumden l’edifici horitzontalment, una més ampla fa de cornisa i les cantonades tenen igualment motllures, el que emmarca la façana principal totalment. A les parets laterals hi ha òculs. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb carener paral·lel a la façana. Destaca el ràfec de bigues originals de fusta al coronament de les façanes laterals.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08228-26 | Passeig Germans Forn | <p><span><span><span><span>El reial Decret que confirmava la concessió d’una línia ferroviària entre Barcelona i Saragossa passant per Lleida data de 1852. El 12 de juny de 1857 les obres de la línia arriben a Sant Martí Sesgueioles i tres anys més tard, el 12 de març de 1860, passava la primera màquina de vapor. La línia s’inaugurava amb el tram Barcelona – Saragossa finalitzat un anys després, el 6 de setembre de 1861. No seria però, fins a 57 anys després, que el tren tindria parada al poble. L’any 1917 es va construir l’estació gràcies a l’esforç d‘algunes persones entregades i vinculades al poble. Cal destacar l’alcalde de Sant Martí, el Sr. Valentí Solé, que va convèncer al diputat Sr. Manuel González de la importància del projecte pel poble. La companyia va accedir a la demanda de Sant Martí a canvi de 11.000 pessetes, que es van sufragar amb les donacions diferents famílies benestants de l’època i d’aportacions voluntàries de gent del poble. El 12 de maig de 1917 s’acaba la construcció de l’estació i el 20 de novembre es rep el primer tren engalanat amb una orquestra de Cervera. El complex de la estació constava de l’actual edifici principal, on vivia el cap d’estació. Més tard es van anar construïnt progressivament una caseta de serveis, una altre per les mercaderies i una cantina, que ja no existeixen. El decliu de l’estació culminà l’any 1967, que es va tancar al públic. L’últim cap d’estació, el Sr. Nieto Salazar, hi va viure fins l’any 1971. L’any 1936 es va produir un accident greu, quan va esclatar la caldera al seu pas pel poble i va ferir els tres treballadors de la màquina. Peces de la màquina van arribar a la teulada de la Fàbrica. (MANAU, 2017)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de molts anys tancada i en estat d’abandonament, es va plantejar en un procés participatiu al poble amb dues opcions: una rehabilitació parcial o procedir a l’enderroc de l’Estació de tren. La rehabilitació va ser l’opció guanyadora entre els veïns i és per aquest motiu que l’Ajuntament va portar a terme les actuacions per recuperar l’edifici. Finalment, el gener de 2018 es van finalitzar les obres de rehabilitació de l’Estació de tren, dutes a terme per Adif. L’Ajuntament es va encarregar d’enjardinar i fer l’espai de descans. (<a href='http://infoanoia.cat/adif-rehabilita-lestacio-tren-sant-marti-sesgueioles/'>http://infoanoia.cat/adif-rehabilita-lestacio-tren-sant-marti-sesgueioles/</a>)</span></span></span></span></p> | 41.7013290,1.4863448 | 374056 | 4617723 | 1917 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91409-p1080489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91409-p1080490.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91406 | Cases carrer del Pont 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carrer-del-pont-11 | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un immoble, que tot i que han tingut refaccions contemporànies, conserva elements representatius del que va ser l’obra popular característica del segle XVIII a Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. És una casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és tradicional en aquesta tipologia de casa: a la part inferiors sòcol de materials moderns, el portal s’aixeca amb muntants de pedra voluminosos i llinda amb la inscripció de l’any “1736”. La finestra de la planta baixa està emmarcada en pedra i s’observa l’arc de descàrrega superior</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span>de pedra disposada a sardinell. La resta de les obertures actualment s’emmarquen en motllures de morter modern, però predomina el característic parament de pedra irregular disposada horitzontalment. Les cornises estan fetes de maó col·locat a diferents nivells.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08228-23 | carrer del Pont 11 | 41.7017636,1.4881783 | 374210 | 4617768 | 1736 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91406-p1080466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91406-p1080473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91406-p1080472.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91462 | Pallissa de la Coma de Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-coma-de-bous-0 | Restaurada recentment amb ús parcial de materials de construcció contemporanis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Situada als Plans de Sant Martí, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, on varis carreus de mida gran actuen com a muntants i una llinda de material modern l’acaba de configurar per la part superior. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter en una de les cantonades i restauració de.</span></span></span></span></span>la cornisa amb rajola borda moderna.</span></span></span></span></p> | 08228-38 | Plans de Sant Martí | 41.7089184,1.5154957 | 376497 | 4618523 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91462-p1080809.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91517 | Fons de Sant Martí de Sesgueioles al 'Centro de documentación de la memoria histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-marti-de-sesgueioles-al-centro-de-documentacion-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Documentació relativa a immobles requisats al municipi durant la Guerra Civil (1936-1939), els fons també apareixen documents d’altres municipis veïns de l’Anoia (e</span></span></span></span><span lang='CA'><span>ls Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sallavinera, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d´Anoia i Veciana).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de relacions, actes i sol·licituds d’adjudicació de béns requisats per ajuntaments, organitzacions polítiques i sindicals o altres entitats, així com reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte de decomissat i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08228-85 | c. Gibraltar 2, 37008 Salamanca | 41.7020199,1.4881791 | 374211 | 4617797 | 1936-1939 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91517-img00757.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91524 | Representació de 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/representacio-de-margarido | <p><span><span><span><span><span> AAVV. (2019). “Dossier Margaridó”. La Corriola, núm.1, gener 2019</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Representació de l'obra d'Apel·les Mestres</span></span></span></span> “Margaridó”, es tracta de la representació lírica d’un drama contextualitzat en la Guerra del Francès. Una cinquantena d’actors, veïns del poble i actors amateurs, fan reviure, en vers, l’èpica col·lectiva i l’amor impossible que protagonitzen un soldat francès anomenat Tambor i la Margaridó, filla de Sant Martí. </span></span></span></span></p> | 08228-87 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>'Margaridó' es va representar per primera vegada el 1991, sota la direcció de l'advocat i amant del teatre Joan Oller de Calaf, però molt vinculat amb el poble de Sant Martí. Posteriorment, el 2016 es va fer una segona representació en el 25è aniversari de la se seva primera representació i en honor a Joan Oller, desaparegut, coincidint també amb 80è aniversari de la mort d' Apel·les Mestres, autor de l'obra. </span></span></span></span></p> | 41.7020860,1.4881855 | 374211 | 4617805 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La representació de 'La Margaridó' és promoguda per l’associació cultural La Corriola amb el suport de l’ajuntament de Sant Martí Sesgueioles i per la pràctica totalitat dels veïns, que participen uns en tot allò que ateny més directament a la posada en escena, i altres en l’agençament del poble amb elements significatius; hi col·labora també el Consorci per a la promoció turística de l'Alta Anoia.Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 91470 | Creu de Terme de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu de terme situada a l’alçada del cementiri de Sant Martí Sesgueioles. Consta d’una base de pedra octogonal. La part superior del fust es la més antiga, està molt degradada i les figures representades es mostren irreconeixebles. La creu pròpiament dita és trevolada. La decoració dels braços és realitzada amb elements vegetals que emmarquen medallons. Per una banda hi ha la representació de Jesucrist crucificada envoltat del símbol dels quatres evangelistes. A l’altra banda, la figura emmarcada és la de la Mare de Déu i als braços hi ha decoració floral.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-46 | Carretera BV-1001 amb camí de Sant Pelegrí | 41.7029786,1.4929417 | 374608 | 4617897 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080441.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L'accident d'un camió l'any 1980 l'enderrocà la qual cosa va obligar a fer la seva construcció, la part original es redueix a la base i una part del fust. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91479 | El Tossal del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-del-puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2011). 'Memòria d'intervenció arqueològica al Turó El Puig - Base de Telefonia mòbil. Sant Martí Sesgueioles'. 8-9 novembre 2011. Mem. Núm.: 9175. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica; en canvi, es recollí superficialment varis tipus de ceràmica:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica pertanyent a grans vasos decorats amb cordons horitzontals impresos amb superfícies poc polides, irregular i abundós desgreixant de quars i mica daurada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment d'una vora de plat amb llavi arrodonit i força bisellat interiorment; presenta un bon brunyit i pasta amb petit desgreixant de quars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment que presenta cinc acanalats horitzontals; el seu estat de conservació no és molt bo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Alguns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, gerres de pastes bicolors, pastes compactes i bona qualitat de la cuita.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica gris medieval a torn, cuita reductora, decoració incisa a base de línies rectilínies horitzontals i ondulades, d'aspecte acanalat. Formes globulars i carenades sobretot, també algun fragment de tapadora, les vores són enfora i amb un solc, llavis arrodonits i alguna nansa plana. Aquest conjunt es pot considerar propi dels segles XII-XIII dC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Ceràmica medieval de cuita oxidant, de pasta bicolor, amb l'exterior vermellós i l'interior gris; alguns autors la daten dels segles XI-XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la vista de tots aquests materials, s'aprecien tres moments culturals en aquest jaciment: el primer, propi d'un Bronze Final I-II; també un moment ibèric i, finalment, un de medieval.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-55 | El tossal del Puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Comarcals d'Igualada, el 27 de març del 1983. Es tracta d'un tossal partit pel mig per la via fèrria de Barcelona a Saragossa, en un context erm. Aquesta partició, efectuada els anys 1857-1860, va afectar considerablement el jaciment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observen que des de la primera visita s'havia construït un dipòsit d'aigua en el cim, el qual ha permès constatar que, al menys en la part superior del tossal, no hi ha estructures, ja que en l'excavació realitzada per construir el dipòsit no han localitzat ni material ni estructures. Una intervenció realitzada el 2010 en motiu de la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil va confirmar aquesta absència de restes on es va construir el dipòsit.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7031954,1.4886300 | 374250 | 4617927 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-formes.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment també és conegut amb els noms del Turó del Puig o de l'estació base de telefoniaAutor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 79|80|81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91480 | El Pla de la Tomassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tomassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’estructures que formen diverses estances ocupant la totalitat del turó, fetes amb pedra seca. Aquestes estructures formen dos conjunts, separats per uns 10 m. El grup de l'est ha estat seccionat parcialment pel camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La intervenció arqueològica de 2021 ha fet aflorar una construcció amb parament de carreus ben escairats, es conserven cinc fileres de mida gran a la base i a les cantonades. L’edifici no ha estat totalment excavat, però es pot intuir un edifici poligonal de murs potents. A l’altra extrem, apareix igualment uns murs de característiques similars en un punt elevat des d’on hi ha una visió panoràmica del territori circumdant. </span></span></span></span></span></span></p> | 08228-56 | Pla de la Tomassa. El jaciment està situat en una zona boscosa a la part alta del Pla de la Tomassa, entre dos camps de conreu. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser descobert pel Sr. Ramon Manau (veí del poble de Sant Martí Sesgueioles) l'any 1995. Segons els autors de la carta arqueològica, a la zona del camí apareixien nombrosos fragments de ceràmica gris medieval. En el fitó de sorrenca, a 10 m a la zona sud de la casa, hi havis algunes cavitats excavades d'ús desconegut. La seva conclusió és que es podria tractar d'un petit mas medieval que cronològicament se situaria entre els segles IX i XIII, per l'absència de ceràmica vidriada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2021 el jaciment va ser objecte d’una intervenció arqueològica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7001000,1.5145300 | 376399 | 4617546 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-p1080031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-20210126091055.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Autor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91471 | Els safaretjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-safaretjos | <p><span><span><span><span>RODRÍGUEZ, Roser (2016). “ L’aigua: 10 idees i una proposta”. <em>Margaridó</em>, núm 9, agost 2016 p 14</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.<span> Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l'interior és de panot amb la </span>vora de rentar inclinada cap a l'interior. Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses, l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-47 | Carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia | <p><span><span><span><span>L'obra fou construïda pels voltants de l'any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors. Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua. Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l'hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda. L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des d'un punt de vista tècnic, va ésser una obra d'enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L'embassament d'aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l'aigua d'una manera natural fins als safaretjos. </span></span></span></span><span><span><span><span>Se'n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n'hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d'esbandir-la. Llavors les dones tenien l'obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. </span></span></span></span></p> | 41.7021340,1.4899210 | 374356 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91365 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-2 | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici que donà nom al carrer del Roser. Temple de nau única de </span>planta rectangular, aixecat amb carreus de pedra força regulars, excepte al mur de ponent, on hi ha una àrea de parament clarament diferent. A la banda de llevant, la capella s’adossa a un habitatge alineat amb el carrer. El cobert és a dues vessants fets amb lloses de pedra i amb el carener perpendicular a la portalada. A la façana principal destaca la porta amb muntants i llinda de pedra ben tallats, i un petit campanar d'espadanya construït amb maons. A la part a superior de la façana hi ha una finestra allargada de tradició romànica (de doble esqueixada), al costat hi ha un rellotge de sol pintat (una mica esborrat) en color vermellós. És de tipus vertical declinant, quadrat. Les línies hor<span lang='CA'>à</span>ries estan pintades directament sobre la pedra, de 6 a 4, senyals per a les mitges hores, numeració ar<span lang='CA'>à</span>biga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior destaca la volta de canó aixecada en pedra i el cor, sustentat per un arc de creueria motllurats i clau de volta amb decoració geomètrica. Els arcs recolzen en quatre mènsules amb decoració humana molt erosionada. A la part frontal del cor apareixen dos escuts esculpits. </span></span></span></span></p> | 08228-8 | carrer del Roser, 2 | <p><span><span><span><span>A Sant Martí, com a tants indrets de Catalunya, es fundà en el segle XVII, començament de l’any 1647 la confraria del Roser. Era fruit de la devoció a la Mare de Déu d’aquell moment propagada sobretot pels frares dominics (els més propers eren els Cervera) que consistia a festejar la Mare de Déu cada primer diumenge de mes i en el res del rosari per part dels confrares, que podia ser-ho qualsevol feligrès. E</span></span></span></span><span><span><span><span>n diversos testaments anteriors a aquesta data, ja es deixen diners pel bací de Ntra. Sra. del Roser, això vol dir que la devoció ja hi estava arrelada. </span></span></span></span><span><span><span><span>Seria per allà l’any 1670 que es construí la capella. Encara que no hem pogut trobar dades concretes, en els llibres parroquials, l’any 1671 es parla ja del “carrer de la capella”. (http://www.parroquiescalaf.com/)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El finançament per aixecar l’obre prové de la família Dalmases i d’altres vilatans. Es promou la Fundació de la Capella del Roser, essent rector de la parròquia Mn. Antoni Tomàs, de Conill. El 27 de novembre de 1674, Pau Dalmases, que ja residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la construcció de l'Església parroquial actual, bona part dels oficis religiosos se celebraren a l'esmentada capella. (https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/capella-del-roser.html)</span></span></span></span></p> | 41.7029060,1.4893385 | 374309 | 4617894 | 1670 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080306.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, la capella té ús social i cultural. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91454 | Pallissa i pou del Tros del Doroteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-pou-del-tros-del-doroteu | Sense teulada i dos dels quatre murs parcialment derruïts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta totalment desapareguda. El pendent de la teulada era important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. El mur més alt ha col·lapsat i bona part del materials constructiu s’apila davant seu. L’obertura principal, també molt deteriorada és al mur est. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter. Uns metres al sud hi ha un pou fet amb materials moderns.</span></span></span></span></span></p> | 08228-34 | El límit de finques entre el Tros del Tàpies i el Tròs del Doroteu | 41.7033791,1.5042198 | 375548 | 4617925 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91454-p1080785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91454-p1080789.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91491 | Camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mirambell | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’uns dels camins tradicionals i històrics que articulen el territori de l’entorn de Sant Martí Sesgueioles, i que uneix el poble amb un altre nucli històric com és Mirambell. Des del poble, la via neix en direcció nord, voreja el Tossal de la Pesseta per la vessant dreta i creua perpendicularment el camí d’origen romà que anava de Lleida a Martorell. El camí surt del municipi per apropar-se al Torrent de Ferrera i al turó homònim, per dirigir-se a Mirambell seguint el camí paral·lel a la riera de Mirambell. </span></span></span></span></span></p> | 08228-67 | Des del Turó del Puig en direcció N | 41.7084280,1.4909221 | 374451 | 4618505 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p1080672.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91468 | Marge de pedra de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-vilallonga | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mur de pedra ubicat entre camps de conreu que salva un desnivell important. Es tracta de trams rectilinis disposats seguint el relleu natural que forma una corba. Alterna paraments diferents, de pedres irregulars col·locades verticalment, curiosament, i de pedres irregulars planes col·locades horitzontalment, sempre sense morter. L’alçada del mur passa els quatre metres ens alguns punts. Hi ha un tram disposat en graons, amb fileres de pedra que van sobresortint unes a les altres per suportar la pressió del volum de terra que aguanten. </span></span></span></span></span></p> | 08228-44 | Can Balard | 41.6979106,1.5071671 | 375783 | 4617313 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080076.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91518 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MANAU, Josep Maria (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2012 p 19</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGVERT, Joaquim Maria. (2001). Església, territori i societat (s. XVII-XIX). Eumo editorial. Vic</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>A banda dels llibres habituals de la parròquia: baptisme, confirmació, consentiment, desposoris i defunció, l’erudició i els coneixements en arxivística de Mn. Mirambell (veure apartat Història) va fer possible un índex que contenia trenta-un llibres o manuals ordenats cronològicament i relligats per temes. Segons Puigvert (2001), d’entre aquests volums cal destacar-ne els Llibres mestres de la rectoria de 1789 i els Capbreus de 1798. S’hi conserven dos llibres manuscrits que posen de manifest la vocació d’historiador de Mn. Mirambell. Es tracta del <em>Carthulari. Llibre de notes y documents antichs recollits de diferents escribanias y arxius (1800) </em>i del<em> Llibre de les Antiquitats o memòries històriques de Sant Martí de Sesgleyolas, Vilallonga y Quadra del Galí (1803). </em>En el primer hi ha documents comercials i notarials de vendes de terres, vinyes, arrendaments, terrenys alodials, sempre relacionats amb l’estament nobiliari i militar, a la pròpia església i a la burgesia. Apareixen documents notarials des del segle XIV. D’altra banda, el segon llibre és un compendi d’anotacions heterogeni que abasten des de temps antics fins als dies en què Mn. Mirambell era rector de la parròquia de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></p> | 08228-86 | c. Sant Jaume 3, 08280 Calaf | <p><span><span><span><span>Mn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822), va ser rector de Sant Martí Sesgueioles entre 1789 i 1804. L’eclesiàstic era una persona erudita que va destacar com agrònom i naturalista i va sobresortir en la seva dedicació a l’arxiu parroquial i com a cronista de la història local. </span></span></span></span></p> | 41.7020360,1.4881920 | 374211 | 4617799 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Destaca la tasca arxivística de Mn. Mirambell a finals del segle XVIII i començament del XIX | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91483 | El camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-de-mirambell | <p><span><span><span><span>NADAL, Esteve (1999): “Memòria excavació arqueològica al camí de Mirambell. Sant Martí Sesgueioles”. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>A conseqüència de la realització de les obres d’acondicionament del camí que uneix Sant Martí Sesgueioles amb el nucli de Mirambell, es va descobrir un jaciment arqueològic en un dels talusos resultants de l'obra. Es posà al descobert part d'una estructura on apareixien carbons, cendres i fragments ceràmics. Durant els treballs de documentació arqueològica va aparèixer una taca circular associada a alguns fragments ceràmics en superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura resultant era negativa, de secció rectangular, reomplerta de cendres, carbons i fragments ceràmics, amb una potència d'entre 40 i 50 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els treballs de camp per elaborar aquest treball es van poder observar restes arqueològiques al talús de camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material assenyala una cronologia del Bronze Final-inicis de l'Edat del Ferro. Del material arqueològic recollit en l'excavació (69 fragments en total), n'hi ha 5 amb decoració que, segons s'afirma a la memòria del director de l'excavació, permeten establir la cronologia anteriorment esmentada. També ha aparegut un fragment informe de ferro i dues peces de bronze consistents en una possible punta de destral i diversos fragments d'un braçalet ornamental de secció rectangular. Amb les dades obtingudes es fa difícil saber de quin tipus de jaciment es tracta, tot i que caldria contemplar la possibilitat que es tractés de part d'una petita rasa del fossat d'un tancat per al bestiar, per exemple.</span></span></span></span></p> | 08228-59 | Camí de MIrambell | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert durant la realització de les obres d'acondicionament del camí que uneix </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Sant Martí Sesgueioles i el nucli de Mirambell.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7050500,1.4888100 | 374269 | 4618132 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080666.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment és conegut amb el nom de Puig Camí. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91505 | Campanes del campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-del-campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>MANAU, Josep M. (2011). “Retalls per a la història”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 13</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 17</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Actualment es conserven tres campanes, dues de 1962 i una de 1940. Les dues més grans tenen la mateixa inscripció a la part central de la campana: “DONACIÓ FETA A L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SASGAYOLAS PELS ESPOSOS I PADRINS MIQUEL VIDAL DRAGO I DOLORS BOTINES SERRA. ANY 1962.” Es diferencies per les mides, la més gran (d’uns 650 kg) presenta una inscripció superior emmarcada entre línies amb els advocacions de Maria Dolors, Maria Neus i Rosa Maria. La més petita (d’uns 450 kg), reprodueix la mateixa inscripció superior però dedicada a Margarida, Josefina i Ma. Àngels. Les dues tenen el segell de l’empresa on es van fondre: Murua, Victòria).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tercera campana, data de l’any 1940 i pesa uns 300 kg. Porta aquesta inscripció: “ECHO PACIS ET AMORIS JESU OMNIUM PASTORIS(Eco de pau i d’amor de Jesús de tots Pastor) SAGAYOLAS, 1940 – SANCTE MARTINE, ORA PRO NOBIS”. Té alguns elements de decoració vegetal.</span></span></span></span></p> | 08228-74 | Campanar de Sant Martí Sesgueioles. Final del carrer del Portal, al peu del Turó del Puig. | <p><span><span><span><span>El dia 12 d’agost de 1962 es procedia a la benedicció de els dues campanes noves de Sant Marti Sesgueioles, una donació del matrimoni Miquel Vidal Dragó i Dolors Botines i Serra, els quals residien a Madrid, però que es sentien lligats a la vila per raons de naixement. Aquestes dues campanes van substituir dues que es van perdre durant la Guerra Civil. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que se sap de l’existència de campanes des del segle XVI, les primeres campanes documentades són del segle XVIII, quan al poble hi havia dues confraries, la de Sant Roc i la de la Verge del Remei, els quals van sufragar una campana cadascuna dedicada a les seves advocacions respectives. Segons les inscripcions, eren fetes a Calaf, els anys 1762 i 1777.</span></span></span></span></p> | 41.7028170,1.4885022 | 374239 | 4617885 | 1940, 1962 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91505-p1080355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91505-p1080362.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Fundició Murus, Victòria | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91529 | Fet històric Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-historic-guerra-civil | <p><span><span><span><span>QUEROL, Carles (2015). La Guera Civil dels sadurninencs. Tercera part. Des de cap d’any de 1938 fins a l’inici de la batalla de l’Ebre. Treball de recerca publicat online.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNÉ, JR (2012). “Josep Barberan i Segura, el jove de 17 anys afusellat pels soldats del seu propi batalló”. <em>Margaridó</em>, núm. 5, agost de 2012 p 44-45</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span>Al cementiri de Sant Martí Sesgueioles hi ha la tomba del soldat Josep Barberan i Segura, que fou afusellat a la paret del cementiri el dia 7 de maig de 1938 en el context de la Guerra Civil Espanyola. Els fets que s’expliquen per transmissió oral (recollits per J. R. Torné Giralt), és que el soldat fou afusellat acusat de desertor i incitador perquè altres companys ho fessin (tot i ser innocent – veure apartat història-). Van ser els seus companys de batalló els que el van afusellar, un cop mort, una iaia veïna del poble de la família Carreras, Torres i Giralt (la vella Borjatana) es va atrevir a increpar al sergent que havia donat l’ordre d'execució als soldats, perquè l’enterressin, cosa que van acabant fent dos soldats a l’emplaçament on actualment hi ha la tomba. Els soldats eren republicans (veure apartat història), tot i que a la làpida que hi ha a la tomba hi ha escrit literalment: “JOSÉ BARBERAN SEGURA. VILMENTE ASESINADO POR LOS ROJOS EL 7 DE MAYO DE 1938 A LA EDAD DE 17 AÑOS”, fet que podria fer interpretar que el jove era soldat del bàndol nacional. </span></span></span></span></p> | 08228-92 | Cementiri de Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Amb la mobilització de la quinta del biberó (lleva del 41) el govern de la República envià a la guerra joves de disset i divuit anys. De Sant Sadurní d’Anoia partiren cap al front varis joves, entre ells Josep Maria Bargalló i Sonet, Jaume Piñol i Tubella, Jordi Solà i Sabater i Josep Barberan i Segura. Van ser enviats a fer la instrucció militar a la rereguarda del front, a Sant Martí Sesgueioles (Anoia) , juntament amb centenars de nois d'altres municipis de Catalunya, en un batalló on els comandaments militars eren gairebé tots comunistes, tant del PC de l'URSS, com del PCE i del PSUC. Als pocs dies, el desconcert, l'avorriment, l'enyorança i la inconsciència portaven una cinquantena d'aquells joves soldats a prendre la decisió entre tots d'anar-se'n de permís un cap de setmana a casa, sense l'autorització dels comandaments. Alguns dels de Sant Sadurní, com Bargalló, Piñol, Solà i Barberan, també s'hi van apuntar. Allò que semblava talment una innocent escapada fou interpretat pels comandaments d'aquell batalló com una deserció en tota regla i, tan aviat com s'hagueren reincorporat, foren sotmesos a un tribunal de guerra que sense cap mena de consideració acusà Piñol, Solà i Barberan de ser els instigadors de la deserció i en conseqüència els condemnaren tots tres a mort. Jordi Solà explicà així el desenllaç d'aquesta tràgica història del 7 de maig de 1938 a Sant Martí Sesgueioles: 'Els fusellers es varen col·locar al davant de la blanca paret del cementiri i a una certa distància d'aquesta. A nosaltres tres ens col·locaren al seu darrere. El sergent cridà Barberan, que era el primer de la fila – jo era el segon– i li ordenà que es posés davant la paret del cementiri. Li va preguntar si volia que li tapessin els ulls i respongué amb el cap que no. Tot seguit li preguntà si volia girar-se d'esquena a l'escamot d'execució. La resposta també fou negativa. A continuació, a la veu de 'fuego' del sergent, Barberan caigué crivellat per dotze bales...' A Piñol, Bargalló i Solà els perdonaren la vida, tot dient-los que amb un ja n'hi havia prou per escarmentar la tropa. L'elecció de Barberan per ser afusellat no va ser a causa de la mala sort o de la fatalitat, sinó per les seves afinitats amb les Joventuts Llibertàries i amb la CNT. Tot fa pensar que el van prendre de cap d'esquila i va ser víctima de l'enfrontament entre anarquistes i comunistes, que, malgrat lluitar en el mateix bàndol contra Franco, mantenien profundes divergències. (QUEROL, 2015)</span></span></span></span></p> | 41.7029826,1.4937136 | 374673 | 4617895 | 1937 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91529-p1080640.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91482 | Jaciment arqueològic de Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-balart | <p><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> | Expoliat al llarg de la història i molt alterat per les obres portades a terme en època contemporània. | <p><span><span><span><span>Amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí els anys 1994 i 1995, van quedar al descobert uns potents nivells de cendres, ceràmiques grises i oxidades, així com ossos al costat esquerre del camí de Can Balart. També es van localitzar algunes parets en direcció al camp.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cronològicament, aquest jaciment es podria situar entre els segles X i XIII. Segons la documentació, aquestes estructures formen part del castell de Sant Valentí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part alta del turó es conserven estructures del segle XVIII, les quals, junt amb el jaciment medieval, van ser parcialment destruïdes per les obres.</span></span></span></span></p> | 08228-58 | Can Balard. Ermita de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves <em>Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren</span></span></span></span> entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</p> | 41.7023704,1.5079874 | 375860 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p10801310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080132.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom del jaciment a l'inventari de la Generalitat és Can Balart, tot i que el topònim de la masia que li dona com és Can Balard. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91564 | Alzina de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures, peludes a la cara inferior, llargues i dentades.</span></span></span></span>Es tracta d'un exemplar d'alzina referent al municipi.</p> | 08228-97 | Sant Valentí de Vilallonga | 41.7031294,1.5084431 | 375898 | 4617891 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080121.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Al catàleg de béns a protegir del POUM apareix erròniament amb el nom d'Alzina de Can Gol, nom que pertanya a un altre exemplar ubicat a Sant Martí de Tous. | 2151 | 5.2 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91481 | Poliesportiu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliesportiu-de-sant-marti | Es tracta d'un territori molt alterat per l'acció antròpica. | <p><span><span><span><span>Arrel de la construcció del poliesportiu de Sant Martí, als afores del nucli urbà i al costat de la carretera BV-1001, es van localitzar materials romans. Entre els materials documentats, va aparèixer ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina i fragments de teula; aquests es trobaven a uns 30 cm de profunditat, ja que hi ha un reompliment modern a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08228-57 | Poliesportiu municipal. Carretera BV-1001 amb camí de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7026600,1.4927400 | 374591 | 4617861 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91481-p1080624.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91368 | Barraca de la necròpolis de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-necropolis-de-vilallonga | Existeixen esquerdes a l'estructura de parets i voltes, la vegetació de l'entorn envaeix la construcció. | <p><span><span><span><span>Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, integrada en un marge. A l’interior destaca una volta de carreuons i una fornícula poligonal. El mur frontal interior s’aixeca sobre la roca mare. En algun punt localitzat s’aprecien indicis de carreus decorats amb motius geomètrics. Les deficiències estructurals són molt evidents a l’interior amb l’obertura d’esquerdes.</span></span></span></span></p> | 08228-11 | Can Balard | 41.6993800,1.5087600 | 375918 | 4617474 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080057.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91403 | Casa carrer Sant Miquel 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-sant-miquel-9 | XX | L'arrebossat s'està desprenent a la planta baixa i els estucs decoratius d eles finestres esta desapareixent. | <p><span><span><span><span>Casa entre mitgeres ubicada al carrer Sant Miquel, s’estructura en planta baixa i dos pisos amb teulada a una vessant que desguassa al carrer Sant Miquel. La façana és arrebossada i presenta a la planta baixa dos grans portals als costats i un finestral enmig, de manera asimètrica. El portal d’entrada té unes línies incises decoratives al voltant. Al segon pis, dues portes donen a un balcó corregut de llosana motllurada i barana de ferro decorada, destaca la cinta metàl·lica que divideix el balcó acabada en forma de llança i sustentada amb una peça metàl·lica que recolza a la paret decorada amb la figura d’un drac. Una tercera obertura es disposa al primer pis, és una finestra amb dues peanyes al costat, actualment buides. Les obertures del primer pis tenen la part superior rebaixada formant arc rebaixat. El segon pis, la façana consta de dos balcons alineats verticalment amb els portals d’entrada, de llosana motllurada i barana simple. Quatre de les cincs obertures tenen decoració d’estucs (amb capa de revestiment molt primes) amb motius clàssics, com gerres amb flors. La cornisa es configura amb un ràfec de biguetes de fusta entre les quals destaca la decoració en rajoles amb motius florals. </span></span></span></span></p> | 08228-21 | Carrer Sant Miquel 9 | 41.7014181,1.4885243 | 374238 | 4617730 | 1920 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91403-p1080530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91403-p1080532.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91364 | Cal Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dalmases | <p><span><span><span><span>MANAU, Josep M. (2008). “Fent història. Breu historial de la família Dalmases”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 17</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Casa ubicada al carrer de Baix, antic carrer Major. Es tracta d’un palau de planta baixa i un pis, molt reformat. Actualment la façana és arrebossada, els elements més rellevants des del punt de vista arquitectònic i històric són una finestra original de muntants de pedra motllurades i ornamentada amb una garlanda amb un motiu floral al punt central, que descansa sobre dos culs de llàntia decoratius. L’altra element rellevant és la llinda de grans proporcions de pedra a la porta, on apareix esculpit amb l'escut de la família Dalmases. L'altra finestra, de dimensions més petites també té llinda i brancals de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-7 | Carrer d'Abaix, 13 | <p><span><span><span><span>Aquest llinatge té la seva estirp en la persona Francesc Dalmases, un pagès de Sant Martí Sesgueioles que vivia en la seva casa pairal de l'actual carrer de Baix – antigament conegut com carrer Major – i que estava casat amb Agnès Miró durant el s. XVI. En els fogatges del 1497, però, ja consta entre els habitants del nostre poble, un tal Joan Dalmases.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Francesc de B. Moll, en la seva obra “Els llinatges catalans”, l'etimologia del cognom “Dalmases” es troba en el compost de “del mas”, essent “mases” el plural arcaic de “mas”. Seguint aquesta afirmació, també podríem dir que “del” pot ésser una forma dialectal de derivada de “deu”, és a dir, que “Dalmases” pot tenir un significat en el compost “deu mases”. Segons aquest parer, el cognom “Dalmases” pot estar relacionat amb “delmeser o delme”, encarregat de recollir els delmes (exaccions consistents en una desena de part de fruits, rendes o beneficis que es lliuraven a l'Església o als senyors feudals) i que a canvi a s'obtenia, pel seu servei, una participació en la collita. De la pluralització de “delmeser” és molt probable que pugui derivar “·Dalmases”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hem de tenir en compte que aquest llinatge és molt antic a Sant Martí de Sesgueioles i que a prop del nostre terme hi havia el Castell de Villalonga, documentat ja el 1022, d'on foren senyors feudals primerament els Castellar, després els Villalonga, els Calders i els Rajadell, i que, dos segles més tard, el 1689, terme i castell foren venuts a Pau Dalmases de la nostra vila. El fill de l'estirp Francesc Dalmases fou Joan el Dalmases i Miró, el qual es casà amb Elisabet Olivet, i del seu matrimoni nasqué el 1576, a Sant Martí de Sesgueioles, Llorenç Dalmases i Olivet, sabater, que es casà a la parròquia del nostre poble el 24 de novembre de 1602 amb Jerònima Solà. De la seva unió va néixer Pau Dalmases i Solé, el qual va ser batejat a la nostra parròquia el 20 de gener de 1613. Des de molt jove fou paraire, ofici corrent en aquells temps. Tanmateix deixà el poble per traslladar-se a Barcelona i dedicar-se al comerç. El 1637 va contraure matrimoni amb Jerònima Castells i, anys més tard, formà societat per obrir una botiga de teixits. A més, es dedicà a l'exportació de robes de llana cap a Sardenya, i d'allí importava llana en brut, cuiros i pesca salada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu fill, Pau Dalmases i Castells, nascut a Barcelona vers el 1652, seguí aquesta mateixa activitat. El 1670 va contraure matrimoni amb la pubilla Cateria Ros, senyora de Castelladral i Valldeperes, filla d'un ric cavaller, i quatre més tard constituí una companyia per al comerç de teixits i una altra per al contacte amb el comerç colonial a Cadis i Lisboa i Nord-Europa a Amsterdam. Amb l'enriquiment d'aquests negocis, Pau Dalmases comprà cases i botigues a Barcelona, així com el palau al carrer Montcada, el qual començà a ésser la residència familiar. El 1685 fou nomenat cavaller i, quatre anys més tard, assolí el terme i castell de Villalonga – la nostra actual ermita de Sant Valentí – i entorns. Aspirà al privilegi de noblesa, però no li fou concedit. En canvi, l'aconseguí el 1692, el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona 1670-1718) per haverse casat dos anys abans amb la noble Maria Marta Vilana. Poc interessat pels negocis, Pau Ignasi Dalmases es decanta cap al món intel·lectual I polític. El 1688 es doctorà en arts i filosofia i reuní una important biblioteca a casa seva, on a partir del 1698, s'hi reunien nobles i eclesiàstics barcelonins que formaren l' Acadèmia dels Desconfiats”. D'altra banda, Felip V li concedí el títol de cronista oficial de la ciutat de Barcelona. Ran d'haver gestionat entre el 1704-1705 l'alliberament d'alguns patricis barcelonins que havien estat empresonats per Felip V, fou considerat per aquest un austricista i també empresonat. Des de llavors, es mostrà solidàriament partidari de l'arxiduc Carles d'Habsburg que, el 1709, li concedí e títol de marquès de Villalonga i, el 1713, l'ambaixada d'Anglaterra. En acabar la guerra de Successió s'exilià a Londres, l'Haia i París, on passà uns. mesos i, finalment, retornà a Barcelona després d'haver demanat perdó a Felip V, i continuà amb les seves activitats literàries fins a la seva mort, esdevinguda el 1718. Deixà inacabada la seva “Història de Catalunya”, una biografia sobre santa Eulàlia, una carta sobre sant Sever (en català) i una abundant correspondència erudita. El seu fill i hereu Ramon de Dalmases i Vilana (Barcelona 1700-1740), segon marquès de Villalonga, fou també un erudit i membre de “l' Acadèmia de Bones Lletres” de Barcelona. (Manau, 2008)</span></span></span></span></p> | 41.7024212,1.4889595 | 374276 | 4617840 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91364-p1080413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91364-p1080414.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91387 | Casa carrer Roser 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-roser-10 | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner amb cos principal de planta rectangular i annexes interiors. Té accés per dos carrers, l’Av. Catalunya i el carrer Roser. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, essent el carener principal paral·lel a la façana del carrer Roser. La façana orientada a aquest carrer s’adapta al desnivell topogràfic, un sòcol d’obra recorre les dues façanes principals a la part baixa. La composició de la façana és asimètrica, la porta principal és a la cantonada de l’edifici (on només hi ha una petita finestra més a la planta baixa). A cada pis s’obren tres obertures, el primer presenta un balcó amb llosana de formigó motllurada i barana i dues finestres a banda i banda. Totes les obertures tenen motllures a la part superior amb geometries diferents, que fan la funció de guardapols. El segon pis disposa de finestral amb barana i dues finestrals laterals igualment a les bandes. La façana orientada a l’avinguda, destaca per l’existència d’una tribuna sustentada per llosana d’obra, feta de fusta i vidre i coberta amb teulada àrab. A la planta baixa dues portes d’entrada s’obren a les cantonades, amb arc de mig punt i motllures arrodonides. Una d’elles és cegada a l’actualitat, igual que les tres finestres del segon pis, decorades amb guardapols motllurats amb formes geomètriques. La cornisa es conforma amb una cornisa dentellada de maó.</span></span></span></span></p> | 08228-16 | Carrer del Roser 10 | 41.7025836,1.4895637 | 374326 | 4617857 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91387-p1080283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91387-p1080284.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91399 | Casa c.Roser / Av. Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-croser-av-catalunya | XX | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner amb cos principal de planta rectangular i annexes. El cos principal té accés pel carrer Roser. La casa es distribueix en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Roser. La façana orientada a aquest carrer s’adapta al desnivell topogràfic, un sòcol d’obra recorre les dues façanes principals a la part baixa. La composició de la façana és simètrica, la porta principal és al mig, als costat hi ha dues finestres tancades amb reixes decorades amb motius geomètrics. El segon pis disposa de tres portes amb sortida a tres balcons individuals amb llosana de formigó motllurada i barana decorades seguin la línia de les reixes de les finestres de la planta baixa. Totes les obertures tenen motllures irregulars a les bandes i guardapols superior. El tercer pis de la façana destaca per la presència d’una galeria de set finestrals de mig punt delimitats per maons disposats en sardinell. Una faixa de maons igualment disposada divideix el pis de la galeria de l’inferior. El coronament és d’imbricacions de maó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana orientada a l’avinguda, presenta igualment composició simètrica, amb dues finestres amb reixes decorades amb motius geomètrics a la planta baixa, dues finestres al primer pis amb motllures regulars i una porta d’arc rebaixat amb balcó al pis superior amb llosana de formigó motllurada i barana decorades. A la part superiors dues finestres d’ull de bou motllurades tanquen la composició.</span></span></span></span></p> | 08228-17 | carre del Roser amb Avinguda Catalunya | 41.7024665,1.4896549 | 374334 | 4617845 | 1910 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91399-p1080280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91399-p1080277.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91405 | Casa carrer del Pont amb carrer Carril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-amb-carrer-carril | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner estructurat en planta baixa i dos pisos. La coberta del cos principal és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. La planta baixa té sòcol arrebossat i presenta tres portes, més una d’un garatge en cos annexat. Les dues portes originals consten de plaques de pedra imitant els muntants i llindes. La porta central té una inscripció, “1734” a la llinda buixardada. Per sobre destaquen arcs de descàrrega de pedra disposada a sardinell. La tercera porta s’emmarca en motllura de morter. Les finestres del primer pis disposa de tres obertures desiguals, asimètricament distribuïdes a la façana i muntant, llinda i ampit de pedra. L’obertura central té una inscripció amb dues dates dividides per una creu (“1711” i “1836”) . Al pis superior, les finestres són de mida petita emmarcades en pedra. La cornisa es feta amb maó ceràmic. Els murs són de pedra irregular disposada horitzontalment i alineats, amb la cantonera amb blocs més gran.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana del carrer Carril conserva una finestra històrica al primer pis emmarcada en pedra, al seu costat hi ha un altre i dos més al pis superior, totes amb motllures de morter. Per últim, a la planta baixa hi ha dues petites finestres emmarcades en pedra. La façana lateral és de composició asimètrica i adaptada al pendent del carrer. </span></span></span></span></p> | 08228-22 | Carrer Molí 1 | 41.7017706,1.4880734 | 374201 | 4617769 | 1734 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91405-p1080477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91405-p1080481.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91400 | Casa c. Roser amb c. Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-c-roser-amb-c-portal | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner ubicat en un dels carrers més antics de la vila, el carrer Portal. Per la banda sud s’adossa a una altra casa. L’edifici s’estructura en planta baixa, dos pisos i golfes. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Roser. El portal principal, de porta doble, està fet amb muntants de grans blocs de pedra ben tallada, tot i que els de la part baixa han estat substituïts respecte els que devien haver originalment. Una gran llinda corona el portal, enmig de la qual encerclada s’emmarca la data de '1783'. Al costat del portal hi ha finestra petita de factura moderna. Els pisos presenten dues finestres, el primer pis conserva una amb els muntants de pedra originals i llinda de fusta. A les altres han desaparegut els muntants i s’ha substituït per plafó ceràmic per alinear la paret. Sobre les llindes de fusta destaquen els arcs de descarrega de pedra disposada a sardinell. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Els murs són de pedra irregular disposada horitzontalment i alineats, amb la cantonera amb blocs més grans. </span></span></span><span><span><span><span> La cornisa és simple, utilitza la taula àrab per conformar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana del carrer Portal conserva tres finestres originals, dues d’elles tapiades, de les mateixes característiques de les que les que hi ha a la façana principal. L’evolució de la façana ha fet que s’obrin tres finestres més modernes. </span></span></span></span></p> | 08228-18 | carrer del Roser amb carrer Portal | 41.7027949,1.4894496 | 374318 | 4617881 | 1783 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91400-imagen1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91400-p1080464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91400-p1080465.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91451 | Casa carrer Vell 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-vell-4 | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner ubicat en un dels carrers més antics de la vila, el carrer Vell. Per l’altre banda s’adossa a una altra casa. L’edifici s’estructura en planta baixa i dos pisos. La construcció presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Vell. El portal principal, modificat, devia haver estat molt gran a jutjar per la gran llinda i els muntants de blocs de pedra ben tallada que es poden veure. Enmig de la llinda un element decoratiu quadrifoli emmarca la data de 1787. Al costat del portal hi ha finestra tapiada i a la cantonada una porta de factura moderna. Els pisos presenten tres finestres bé amb muntants i llinda de pedra, bé amb motllures, a sobre hi ha arcs de descàrrega fets en pedra. La cornisa és de maó col·locat a sardinell. Destaca un contrafort que neix a les finestres del primer pis i baixa fent la base més ampla progressivament. El parament de tota la casa és de pedra de mides irregulars, a on s'han produït moltes refaccions.</span></span></span></span></p> | 08228-31 | carrer Vell 4 | 41.7025887,1.4883072 | 374222 | 4617860 | 1787 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91451-p1080397.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91367 | Casa carrer d'Abaix 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-dabaix-1 | XIX | <p><span><span><span><span>Edifici de gran presència urbana que defineix la Plaça d’Emili Donadeu. Amb façanes a tres carrers del centre històric: d’Abaix, Vell i de Dalt. Casa de planta baixa i dos pisos, que originalment comprendria la propietat adjacent. La teulada és de teula àrab i dona a tres vessants, el tres carrers. Els paredats són de maçoneria, reforçades a les cantonades i amb cornises dentellades decoratives. Les portes de totes les façanes són de forma simple amb llinda de fusta les més antigues, mentre que les finestres principals tenen muntants de pedra. A la façana que dona al carrer d’Abaix, encara es pot llegir una pintada en lletres de color negre, que diu “España hoy sangras y sufres, mañana seràs alegre y feliz. B. Del XVIII”. </span></span></span></span></p> | 08228-10 | Carrer d'Abaix 1 | 41.7024084,1.4883029 | 374221 | 4617840 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91367-p1080345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91367-p1080346.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91357 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Edifici de pedra aïllat de planta rectangular i d’una única nau. Les quatre cantonades són reforçades amb cadena cantonera. El paredat és de pedra irregular disposat linealment i morter. La façana principal presenta portal allindat amb muntants de grans blocs de pedra i una finestra circular de dimensions petites emmarcada en pedres motllurades. Corona l’edifici un petit campanar d’espadanya amb una campana. La teulada de l’edifici és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat est de l’edifici destaca el basament suposadament de l’església romànica del mateix nom, un edifici d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Es tracta de dos murs separats 2,30 m entre ells.</span></span></span></span></p> | 08228-3 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | <p><span><span><span><span>El lloc de Vilallonga apareix l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. L’existència de l’església es constata a partir de l’any 1043. Vers l’any 1062 l’edifici es degué refer de nou, hi ha un testament, el de Golfret que deixà un mancús a Sant Valentí de Vilallonga per la seva dedicació. L’església feia funcions parroquials fins al segle XIII, quan probablement el creixement de la vila de Sant Martí Sesgueioles motiva l’intercanvi de papers, l’església de Sant Martí passa a ser la parroquial i Sant Valentí resta com a sufragània, condició que va mantenir fins l’any 1794, quan passa ser merament capella rural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capella actual fou beneïda l’any 1668, segons alguns autors, o bé el 1699, segons d’altres. El que sí està clar és que fou a finals del segle XVII, durant un període de prosperitat a la població. </span></span></span></span></p> <p>La campana actual va ser una donació al poble de la família Gelonch.</p> | 41.7023934,1.5085544 | 375906 | 4617808 | 1668-1669 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080099.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91408 | Edifici de les tres naus Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-tres-naus-avinguda-catalunya | <p><span><span><span><span>Edifici de tres cossos de planta rectangular ubicat a l’avinguda Catalunya, el més gran és el centre. Les tres façanes tenen dimensions diferents, encara que presenten elements molt similars. Les tres disposen de teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a l’avinguda. La central és la de majors proporcions amb portal d’arc apuntat de tipus Tudó. El pinyó, la part superior de forma triangular, destaca la finestra geminada en forma d’espitlleres. Una línia de pedra de blocs regulars i alineada divideix el parament del mur de la part triangular. Aquestes línies de pedra també ressegueixen la resta dels costats del triangle. Sota dels pendents, unes pedres de secció quadrada s’alternen per crear una composició rítmica de la façana, igual que sota de la línia divisòria mencionada. El parament és en general de blocs de pedra ben tallada i disposada horitzontalment. A les cantonades, dues faixes verticals sobresurten en volum per reforçar-les. Els altres dos cossos són similars, però amb finestres espitllera simple enmig del pinyó i sense línia divisòria en el parament dels murs. Un dels portals ha estat parcialment tapiat. </span></span></span></span></p> | 08228-25 | Avinguda Catalunya | 41.7027629,1.4907152 | 374423 | 4617875 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080889.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91385 | Antic hospital de pobres de la parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-de-pobres-de-la-parroquia | XIX- XX | <p><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de paredat de fileres de blocs de pedra irregular disposades horitzontalment, i alguna part de maçoneria. Es tracta d’una casa de planta baixa i dos pisos. La teulada és de teula àrab amb desguàs al carrer del Pont. Les portes principals actuals dels baixos han està modificades respecte a les originals per adaptar-se a les necessitats del negocis. El primer pis la finestra i el balcó estan emmarcats en pedra, aquesta segona obertura presenta llinda d’arc rebaixat. Les finestres superiors estan igualment emmarcades en pedra, encara per la part superior, destaquen dos òculs abans de coronar l’edifici amb una cornisa de maons disposats a manera de dentellons. És remarcable l’existència d’arcs de descarrega sobre algunes obertures, això com la inscripció que diu literalment: “Hospital de pobras de aquesta paroquia”.</span></span></span></span></p> | 08228-14 | Carrer del Pont 6 | 41.7019818,1.4880428 | 374199 | 4617793 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91385-p1080225.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91369 | Fàbrica de teixits del c. de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-teixits-del-c-de-dalt | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Edifici ubicat al carrer Roser, amb tres façanes i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana on s’obre la porta principal. Està distribuïda en planta baixa i dos pisos. El paredat és de maçoneria i la portalada principal consta de grans muntants de pedra. Originalment devia ser d’arc rebaixat, limitat a la part superior per maons, el qual devia ser modificat per tal de convertir-se en una porta rectangular. L’edifici té molts finestrals gran (12 en una mateixa façana), disposats simètricament com correspon a un edifici d’ús fabril, la majoria estan tapiats actualment. Els de la façana principal estan emmarcats en maó, mentre que les façanes laterals presenten llinda de fusta. </span></span></span></span></p> | 08228-12 | Carrer del Portal amb carrer del Roser | <p><span><span><span><span>Una de les activitats productives que ha tingut més importància a Sant Martí Sesgueioles entre els segles XVI i fins al segle XX, juntament amb les mines, ha estat la fabricació de mantes i piteus (draps originaris de Sant Llorenç dels Piteus, al Solsonès, que servien per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer).<br /> A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX a Catalunya hi havia centenars de fàbriques tèxtils. Fou especialment a les comarques de Barcelona on aquest fenomen fou més rellevant. En el cas de Sant Martí Sesgueioles la centenària tradició de fabricació de mantes de llana amb telers manuals fou substituïda per una moderna indústria de producció de teixits de cotó amb telers mecànics. </span></span></span></span></p> | 41.7027618,1.4892699 | 374303 | 4617877 | 1896 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91369-p1080290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91369-p1080310.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91384 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-2 | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici ubicat al costat de l’església parroquial i parcialment sobre el pont del torrent de la Guàrdia. La façana principal dona al carrer Pati. Es tracta d’una casa de planta baixa i dos pisos. La teulada és de teula àrab de doble vessant amb el carener paral·lel al carrer del Pati. Les façanes estan arrebossades. A la façana que dona al torrent, s’intueix la fàbrica de la casa, obra de maçoneria i probablement les finestres, quatre alineades verticalment, eren d’arc rebaixats emmarcades per maó. La façana principal presenta una composició simètrica en els pisos, amb tres finestres amb ampit de pedra al pis superior i tres balcons amb llosa de pedra i barana de ferro a nivell de primer pis, a on únicament destaca l’emmarcat en pedra de l’obertura del mig, on es llegeix la data inscrita “1762”. A la planta baixa la simetria es trenca, ja que consta de 2 portes de mides desiguals i una finestra, els tres element s’alineen en la mateixa franja horitzontal. Les tres estan emmarcades amb lloses de pedra decorativa alternant peces amb volums diferents. La cornisa superior juga amb imbricacions de maons i teules.</span></span></span></span></p> | 08228-13 | Carrer Pati 2 | 41.7020199,1.4887469 | 374258 | 4617796 | 1762 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91384-p1080259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91384-p1080458.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91511 | Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvany-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span>El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són vuit les imatges que de Sant Martí Sesgueioles formen part d’aquest arxiu són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vista de l'altar major de l' església de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Campanar de Sant Martí Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu a Sant Martí Sesgueioles, any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu a Sant Martí Sesgueioles, any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu i cementiri de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu de terme i vista de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interior de l'església i piques baptismals, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Dones rentant roba i vista panoràmica del poble de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> | 08228-80 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 41.7020400,1.4881878 | 374211 | 4617799 | 1917 i 1924 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91511-creu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91511-rentant.png | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91490 | Pont del viarany de la 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-viarany-de-la-margarido | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia a l’est del nucli i permet el pas de la carretera BV-1001. L’ampliació del pont ha desvirtuat la planta i la fabrica original, la volta del qual està construïda en maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell, que recolza sobre murs de pedra disposades en filada. L’ampit, que només resta conservat a la part de ponent i parcialment modificat, està fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior.</span></span></span></span></p> | 08228-66 | Carretera BV-1001 amb Torrent de la Guàrdia | 41.7023023,1.4919733 | 374526 | 4617822 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080452.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91488 | Pont del Torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia just quan arriba a l’alçada de la part central del poble, on s’ubica l’actual edifici de l’Ajuntament i l’església parroquial, per sobre passa el carrer del Pont, via de creixement històric respecte al nucli urbà més antic. L’estructura és de blocs de pedres irregular, amb la primera línia de l’arc disposades en sardinell i la part superior, l’ampit, en maçoneria.</span></span></span></span></p> | 08228-64 | Carrer Pont | 41.7021511,1.4880934 | 374203 | 4617811 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080235.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91494 | Pont del Torrent de Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-ferrera | XX | La vegetació ha envaït l'estructura | <p><span><span><span><span>El Pont d’arcada i un sol ull salva el Torrent de Ferrera i era el lloc de pas de l’antiga carretera de Sant Martí Sesgueioles a Calaf. La seva visió està molt dificultada pel creixement de la vegetació natural, actualment no té ús. L’arc està fet amb maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell. L’únic ull creix amb un paredat de pedres en filades, fins arribar a l’ampit, fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior. El pont està reforçat per un contrafort dels mateixos materials. </span></span></span></span></p> | 08228-70 | Torrent de Ferrera | 41.7046893,1.4949695 | 374781 | 4618083 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080648.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91358 | Campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>AAVV (2010). <em>30 anys de rehabilitació urbana (1978-2008).</em> Generalitat de Catalunya</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MANAU, Josep M. (2011). “Retalls per a la història”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 13</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 16</span></span></span></span></p> | XVI-XVII-XVIII | <p><span><span><span><span>El campanar de Sant Martí Sesgueioles s’ubica al peu del turó del Puig, curiosament està separat de l’església parroquial actual, ja que l’església que tenia adossada del segle XVI es va enderrocar per aixecar la nova amb el mateix material, excepte el campanar, que va quedar en el seu emplaçament original. Es tracta doncs, d’un edifici aïllat de planta quadrada fet de carreus de pedra poligonals. A la base del campanar hi ha dues sales separades buides, amb l’accés per dues portes situades a la cara oest de l’edifici. En aquesta cara s’aprecien les marques de la nau de l’església que hi havia hagut adossat al cos del campanar i una porta a mitja alçada que devia connectar amb l’antic temple. La torre està formada per dos cossos dividits exteriorment per unes motllures. El cos superior, més petit, alberga les campanes, ubicades en unes finestres d’arc de mig punt dovellats. A l’alçada de la de la cara sud s’ubica l’esfera de l’actual rellotge, desplaçada respecte a la que hi havia hagut abans de la restauració del campanar. Una balustrada superior delimita una terrassa mirador, coronat amb dos arcs apuntats entrecreuats construïts amb blocs de pedra que aguanten una creu de ferro. Quatre tubs a manera de gàrgola es disposen a les cantonades de la terrassa. L’accés per l’interior es fa per escales amb graons de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-4 | Final del carrer del Portal, al peu del Turó del Puig. | <p><span><span><span><span>El campanar formava part d’una església que es començava a construir l’any 1550. El creixement de la població cap al sud, a l’altre banda del riu, va fer que es plantegessin una nova construcció, ja al segle XVIII (l’actual església parroquial), quedant el campanar aïllat. El campanar original no era tant alt, l’any 1708 Joan Reinald el va aixecar 29 pams seguint un projecte realitzat al 1692 pel mestre de cases Marc Godier. L’any 1963 pel mossèn J. Pujol i els mestres d'obres V.GIRALT i J.LLORET segons una inscripció en el contrafort de l'angle del campanar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció costà 175 lliures, sense comptar material ni jornals. Els veïns joves del poble van treballar desinteressadament en la seva construcció (MISERACHS, 1962).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els anys 2007 i 2009 el campanar fou restaurat amb una inversió de 314.000 €, que fou finançat per l’Ajuntament i la Generalitat. Les obres, dirigides per Casimir Torrents i Potau, van resoldre les patologies estructurals i constructives que patia l'edifici: microorganismes a la pedra i humitats per capil·laritat, a més d’elements deteriorats per l'envelliment i la manca de manteniment. La rehabilitació del campanar consistí en remodelar les façanes exteriors i interiors, i la reparació puntual de la coberta. Concretament, es va fer una actuació molt important de substitució de carreus de pedra perquè es trobaven en un estat de degradació extrema. També es va fer un sanejament general i el reforç o la substitució d'elements arquitectònics (cornisa, balustrada, gàrgoles o els arcs de la coberta).</span></span></span></span></p> | 41.7028209,1.4885083 | 374240 | 4617885 | 1550, 1708 queda amb la imatge que té actualment | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91358-p1080318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91358-p1080396.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L'any 1708 el mestre Joan Reinald l'enlairà vint-i-nou pams seguint un projecte realitzat al 1692 pel mestre de cases Marc Godier | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91465 | Carrer Ciutadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ciutadella | XVIII, XIX | <p><span><span><span><span>El carrer Ciutadella té diferents edificacions molt característiques de Sant Martí Sesgueioles, la seva urbanització és representativa del creixement del poble amb habitatges d’obra popular molt similars. Tot i que alguns habitatges han estan reformats, el conjunt el carrer encara conserva la identitat del moment històric que el va veure urbanitzar-se i és especialment rellevant pel nombre d’immobles. Els edificis tenen estructura de planta baixa i dos pisos, les façanes són de blocs de pedra irregular disposada horitzontalment. Moltes conserven les llindes de pedra als portals i els característics arcs de descàrrega amb disposició de pedres en sardinell. Les cornises són de maó ceràmic o teules, que a vegades s’imbriquen per crear efectes geomètrics. Alguns edificis dels que conserven la data a la llinda de la porta són el n. 13 (1768), n.22 (1754), n. 23 (1806), i n’hi ha d’altres que no tenen la inscripció però que daten de dates similars, bàsicament el segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 08228-41 | Carrer Ciutadella | <p><span><span><span><span>El carrer Ciutadella caracteritza una etapa de creixement històric del poble, quan els ravals neixen a l’altra banda del Torrent de la Guàrdia respecte al nucli històric primerenc, i es començava a construir. Hi ha vàries cases que daten del segle XVIII. </span></span></span></span></p> | 41.7011749,1.4896828 | 374334 | 4617700 | 1754, 1768, 1806 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91465-p1080552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91465-p1080554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91465-p1080558.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91464 | Centre històric de Sant Martí de Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-historic-de-sant-marti-de-sesgueioles | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XIII a XX | <p><span><span><span><span>El carrer Vell, paral·lel al carrer Roser, ambdós orientats de nord a sud aproximadament, i els carrers Pati i Portal orientats d’est a oest, configuren l’entramat urbà més antic del poble, nascut als peus del Tossal del Puig que suposa el límit nord de l’estructura urbana. El límit sud és el Torrent de la Guàrdia. Només dos carrers més d’orientació aproximada est a oest es sumen als ja citat: el carrer d’Abaix i el de Dalt. L’entramat format per aquests carrers hauria configurat un nucli clos, on molts després s’aixecaria l’antiga església, el seu campanar (fitxa 4) i la rectoria vella (fitxa 5). Un dels portals de l’antic recinte murat és el pas cobert i restes de murs (les Voltes), (fitxa 1). Diferents immobles dispersos entre aquests carrers han estat recollits al Mapa de Patrimoni Cultural.</span></span></span></span></p> | 08228-40 | Espai urbà delimitat pels carrers Vell, Pati, del Roser i del Portal | <p><span><span><span><span>L’altiplà de la Segarra calafina fou repoblat al final del segle IX, però durant el govern del comte Guifré es produí una despoblació pràcticament total arran dels atacs dels sarraïns dirigits per Almansor o pel seu fill. “ Abd al-Malik”, els quals entre 978 i el 1002 devastaren intensament el territori. No ha quedat documentació sobre aquest període, i per tant no es pot saber si el terme del castell de Vilallonga fou repoblat, ni la intensitat del repoblament, ni si li donà aquest nom. Això no obstant, el topònim de les Esglésies o Sesgueioles permet creure que abans de l’ocupació definitiva del territori a partir del 1010, en aquest indret hi havia uns petits nuclis de població de tipus eremític. A partir de l’any 1010 s’acaba el perill de les incursions musulmanes i es procedeix a la repoblació de les terres devastades anteriorment. En aquesta tasca repobladora de la Segarra destacà un personatge anomenat Seguí, senyor del castell de Castellar, que a partir d’aquest castell anà repoblant la major part de les terres que es trobaven a ponent de Castellar, entre altres Vilallonga, on es devia construir inicialment una torre, que posteriorment esdevindria castell, amb la missió de defensar els repobladors. La primera notícia que es té d’aquesta situació és el testament de Seguí, senyor de Castellar, en el qual deixava al seu fill hereu. Aquesta nissaga familiar mantingué el castell de Vilallonga fins 1222 en què es desconeixen les vicissituds del domini dels Castellar en el terme del castell de Vilallonga. Aquesta nissaga tenia una família a càrrec de la castlania, que prengueren el nom del castell. El primer documentat és Bernat o Berenguer de Vilallonga que apareix l’any 1220, l’última l’any 1386, quan Pere de Vilallonga consta com a castlà de Calaf i senyor del castell de Vilallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 30 d’agost de 1245 el rei Jaume I va concedir una carta de població amb unes noves franqueses al puig que hi ha via sobre la vila de Sant Martí, que era al límit del terme del castell de la Guàrdia Pilosa, el torrent i la font. L’existència d’un castell al cim d’aquest puig és un fet no documentat. Tampoc no consta on era l’església esmentada el 1068. El que és segur és que el nom de Sesgueioles deriva d’ecclesiolis o sesgleioles i això permet de suposar l’existència en aquest lloc d’esglesioles, potser d’un nucli anacoret o monàstic que podia aprofitar l’aigua i l’arrecerament del lloc en èpoques anteriors a mitjan segle XI. </span></span></span></span></p> | 41.7025727,1.4888242 | 374265 | 4617857 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91464-p1080402.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91530 | Tradició dels esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-dels-esquellots | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GRAU, Conxita (2008). “</span><span>El braç de gitano i els esquellots”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 5</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El costum que hi havia al poble, referit com a mínim al (primer quart del segle XX), segons el testimoni de la Conxita Grau de Cal Notxe, consistia en concentrar-se un grup de persones amb xiulets, esquelles, llaunes i utensilis varis, amb l’objectiu de fer molt soroll davant de la casa d’un vidu que contrauria matrimoni en segones noces. Per evitar-ho havia de pagar unes pessetes pel manteniment de l’església i un beure a la canalla i els grans que consistia en uns carquinyolis i una mica de moscatell. </span></span></span></span></p> | 08228-93 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Sembla que aquesta tradició es donava quan es casava un vidu o una vídua en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l’algaravia i amb un bon soroll.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.</span></span></span></span></p> | 41.7020459,1.4881662 | 374210 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Relat de la Conxita Grau (de Cal Notxe), que va morir prop dels 100 anys | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91513 | Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-de-la-parroquia-de-s-martin-de-sesgleyoles-y-sus-contornos-obispado-de-vich-y | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MIRAMBELL, Francesc (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>El mapa de Sant Martí Sesgueioles va ser dibuixat per Francesc Mirambell quan era rector de la parròquia i editat a Cervera l'any 1798. El va gravar en fusta després d'haver mesurat pertinentment la superfície representada. El mapa pròpiament dit va acompanyat, com era costum a l'època en aquest gènere de publicacions, d'una memòria en la que de forma resumida es descriu Sant Martí i se n’explica la història. Totes les cites històriques que s’hi fan són referenciades amb document que es trobaven tant a l’arxiu parroquial com al consistorial. El document també descriu l’activitat econòmica de la vila, l’agricultura i les manufactures. </span></span></span></span></p> | 08228-82 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | 41.7020279,1.4882255 | 374215 | 4617798 | 1798 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-1page-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-3page-0001.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mirambell i Giol, Francesc | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91349 | Pas cobert i restes de murs (les Voltes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert-i-restes-de-murs-les-voltes | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | Alguns carreus tant de l'arc com del pas cobert estan erosinats i arrebossats amb morter modern. | <p><span><span><span><span>El pas cobert presidit per un arc ogival s’ubica al carrer Vell. L’arc característic del gòtic està fet de carreus regulars. La pedra que conforma els pilars de l’arc s’aprecia més deteriorada. Avui dia les restes de murs que conformen un passadís que té sortida per l’extrem oposat, sustenten una estructura moderna de bigues de fusta sobre pilars de pedra, on s’aixeca un habitatge. A l’altre banda, un arc carpanell de dovelles de pedra limita la construcció, un portal d’entrada de la vila medieval.</span></span></span></span></p> | 08228-1 | Carrer Vell | <p><span><span><span><span>El 30 d’agost de 1245 el rei Jaume I va concedir una carta de població amb unes noves franqueses al puig que hi ha via sobre la vila de Sant Martí, que era al límit del terme del castell de la Guàrdia Pilosa, el torrent i la font. La vila es devia fortificar en segles successius, pel qual aquesta devia ser una porta de la vila de l'antiga muralla medieval, avui dia desapareguda.</span></span></span></span></p> | 41.7025655,1.4882207 | 374215 | 4617858 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080340.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||
| 91493 | Cementiri de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-sesgueioles | XIX | <p><span><span><span><span>El recinte està tancat per murs de maçoneria, que tanca una superfície de planta quadrada aproximadament de 1920 m2. La façana principal està al sud-oest, on destaca l’obertura de la porta d’arc apuntat feta de dovelles de pedra. La clau de l’arc té la inscripció de l’any, 1899. La porta de ferro està treballada en forja amb decoracions geomètriques. A l’interior hi veurem totes les sepultures agrupades en nínxols protegits per porxades. Al mur oposat a l’entrada, unida per un camí de paviment de lloses de pedra, es situa la capella, de grans dimensions, amb porta d’arc apuntat i un òcul encerclat en maons. A les bandes de la capella hi ha nínxols. La zona central del recinte està enjardinada, hi ha diversos xipressos i jardineres. </span></span></span></span></p> | 08228-69 | Av. Catalunya 31 | 41.7029732,1.4936739 | 374669 | 4617894 | 1899 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91493-p1080639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91493-p1080628.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91561 | El Torrent de la Guàrdia i el seu entorn al pas del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-de-la-guardia-i-el-seu-entorn-al-pas-del-nucli-urba | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). <em>Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. </em>Diputació de Barcelona. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El torrent de l’Anoia, de règim discontinu típicament mediterrani, neix de la confluència del torrent de la Guàrdia i del torrent de les Mines que recullen aigües provinents del municipi de Calaf i Pujalt respectivament. Després del pas sota el viaducte de la línia de ferrocarril Manresa-Lleida, el torrent travessa el nucli urbà de Sant Martí, d’oest a est, dividint la població́ de manera que la part antiga queda en el marge esquerre i el raval fruit del creixement del dinovè i l’església, al marge dret. El seu paper com connector ecològic és rellevant, així com el valor paisatgístic de la vegetació associada. En el seu pas pel nucli urbà, destaca el fet que està emmarcat en marges de pedra de mides considerables, creant en conjunt una singularitat patrimonial destacable.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tram que travessa el municipi ha estat convertit en “via verda” per ús lúdic amb la construcció d’un corriol inundable que facilita la passejada per l’espai.</span></span></span></span></p> | 08228-94 | Travessa el nucli urbà d'oest a est | <p><span><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles va portar a terme el projecte l’arranjament del camí en dues fases: l’any 2013 es va realitzar la primera fase, que va tenir com a objectiu principal la construcció́ d’un corriol, o “via verda”, inundable, en el tram comprès des del carrer del Roser fins a les piscines municipals. Al llarg de l'any 2019 es va desenvolupar la segona fase, que comprèn el tram que va des de la via del tren fins l’inici de la primera fase al carrer del Roser, amb una part del traçat passant per l’interior del tram on la llera del torrent es troba coberta (AJUNTAMENT).</span></span></span></span></p> | 41.7019128,1.4899251 | 374356 | 4617782 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080260.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El curs del torrent té la virtut d’unir diferents elements d’interès històric, arquitectònic, arqueològic I natural; inicia el seu recorregut pels horts d’en Gomà, encara a terme de Pujalt a tocar del nucli de La Guàrdia Pilosa. Per sota les vies del tren entra al nucli per la plaça de l’Ajuntament amb l’edifici consistorial, la font d’Emili Donadeu -a la plaça del mateix nom-, la font del Metro i l’església parroquial de Sant Martí. A partir del safareig i l’antic escorxador hi ha un petit pas pel mateix torrent que recorre paral·lel a la zona de petits horts amb pou dels darreres de les cases del carrer del Torrent, pel parc del Torrent i per l’edifici de la Fàbrica, actualment centre polivalent. El camí finalitza per sota la carretera BV-1001 fins arribar a la zona esportiva i la piscina municipal. Part d’aquest darrer terreny està catalogada com a zona arqueològica. A tocar aquests elements pel costat nord hi ha el cementiri i la creu de terme (PIERA 2019).En la primera imatge es pot veure l'àrea dibuixada del Torrent sobre mapa, marcat com a C1, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91489 | Via romana Ilerda Ad Fines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-ilerda-ad-fines | <p><span><span><span><span>DE SOTO, Pau (2010). <em>Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral online, p 219-222</span></span></span></span></p> | IaC a V dC | No s'han trobat / conservat indicis arqueològics d'època romana, tot i que el traçat és el de la via històrica. El camí actual està en perfectes condicions | <p><span><span><span><span>El tram de camí històric data d’època romana, travessa la part nord del municipi de Sant Martí Sesgueioles d’est a oest, forma part de la via romana que anava de Lleida a Martorell. En el context romà, formaria part d'una via secundària, de caràcter local que es van construir per unir els centres urbans i altres punts del territori. Actualment no es veuen indicis de restes del camí original, probablement erosionat pels pas dels segles. Es tracta d’un camí d’us comú històricament i a l’actualitat.</span></span></span></span></p> | 08228-65 | Travessa el municipi d'E a O, a la banda N de la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>El tram del camí inventariat formaria d’un gran eix que amb origen a la ciutat <em>d’Ilerda</em> (Lleida) es dirigia cap a la Via Augusta en el seu pas per <em>Ad Fines</em>, Martorell. Segons el trajecte proposat per Soto i enumerat com la via número 24 Soto (2010), aquesta via comunicava també les poblacions romanes de Iesso i de Sigarra. El recorregut més probable sembla que sortiria d’Ilerda per la seva vessant septentrional seguint aproximadament l’antic camí de Corbins, l’actual carretera de Lleida a Balaguer (LV-9224), seguiria la vall del riu Segre sempre per la seva vessant dreta. La via creuaria els territoris de les poblacions de Torrelameu i Menàrguens, dirigint-se cap a Balaguer. A partir d’aquesta població, la via es dirigia cap a Ponts, passant per les localitats de Cubells i per les rodalies d’Artesa de Segre. Des de Ponts, la via es dirigia cap a la plana de la Segarra, on es localitzaven dos nuclis importants per al control territorial del rerepaís,<em> Iesso</em> (Guisssona) i Sigarra (Prats de Rei). Deixant al cantó meridional el Serrat de St. Julià, la via es dirigiria cap a la Plana Alta i la Plana de la Torre, des d’on es dirigiria cap a la població de Selvanera evitant el fort desnivell de la Sola de Mascó. Des d’aquesta població i seguint un eix força rectilini, la via es dirigiria directament cap a Iesso, en un eix fossilitzat i que emmarquen la Creu Roja i l’ermita de St. Romà Màrtir. A partir de Guissona, la via es dirigiria seguint un eix força rectilini cap a la població de Prats de Rei, on tradicionalment s’ha situat Sigarra. Aquest traçat es realitzaria seguint l’eix format per Vicfred, Conill, Sant Martí Sesgueioles i Prats de Rei. Des de Sigarra (Prats de Rei), la via aniria a buscar l’actual ciutat de Manresa utilitzant el pas de la riera de Rajadell. La via sortiria de Manresa en direcció sud, seguint sempre la vora dreta del riu Llobregat. D’aquesta manera, la via passaria per Monistrol de Montserrat, Olesa i Abrera. Finalment, la via arribaria a comunicar amb la Via Augusta a l’alçada del Pont del Diable. (SOTO, 2010)</span></span></span></span></p> | 41.7072565,1.4913666 | 374486 | 4618374 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080325.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91487 | Camí ral Cervera-Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cervera-manresa | <p><span><span><span><span><span><span>RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | El camí es conserva molt parcialment, està afectat per l'ús agrícola i molt desdibuixat. | <p><span><span><span><span>El tram de camí identificat formaria part del camí Ral que unia Cervera amb Manresa, o més genèricament, Lleida amb Barcelona. Perdut en diferents trams i afectat pels conreus actuals, el camí s’observa entre Vilallonga en direcció Cal Codina de la Quadra per arribar a Prats de Rei.</span></span></span></span></p> | 08228-63 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclavaments de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives, una de les quals: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell.</span></span></span></span></p> | 41.7028210,1.5089443 | 375939 | 4617856 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080119.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml