Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91566 | Dita sobre l'abundància d'aigua al municipi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-labundancia-daigua-al-municipi | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>“Per piscines, pous i corrioles, veniu a Sant Martí Sesgueioles” o “Per piscines, pous i corrioles, anem a Sant Martí Sesgueioles”. Es tracta d’una dita popular que reflecteix la quantitat d’horts amb pou que hi ha al municipi. Els pous són molt simples des del punt de vista material però molt habituals. Les condicions geològiques del terreny i el fet d’estar en una vall fan possible aquesta realitat.</span></span></span></span></p> | 08228-98 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Un historiador local del segle XVIII, Mn. Mirambell, relata que “Tiene esta Villa un pozo de nieve, una fuente muy buena y caudalosa, y una infinidad de pozos de agua viva que le sirven para el regadío de otros tantos huertecillos”. és probable que els hortets es comencessin a desenvolupar duranels segles XVI i XVII i s'anessin estenent pel poble.</span></span></span></span></p> | 41.7020740,1.4882180 | 374214 | 4617802 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||||
| 91386 | Casa carrer Dalt 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-dalt-11 | XX | <p><span><span><span><span>Ubicada al centre històric del poble, es tracta d’una casa entre mitgeres amb planta baixa, primer pis i terrassa. La façana principal presenta al primer a nivell de carrer dues obertures d’arc rebaixat amb impostes decoratives. Una franja horitzontal de plaques de formigó situada des del terra fins a una faixa motllurada delimita el sòcol, a partir del qual la façana és arrebossada. La porta més estreta d’accés a l’habitatge té una tarja decorada amb peces metàl·liques disposades en espirall, on es pot llegir la data de “1935”. L’altra porta, més ampla, és l’entrada al pàrquing. El primer pis ve delimitat per un balcó corregut amb llosana motllurada i barana. Tres portes obertes simètricament accedeixen al balcó, estan emmarcades amb bandes i motllures situades al damunt amb formes geomètriques com si es tractés de guardapols. La cornisa continua amb la decoració motllurada, d’on arrenquen quatre pilars de secció quadrada amb barana, que tanca la terrassa superior. L’entorn de la façana està decorada amb plafons motllurats quadrats, que provoquen un contrast entre aquest volums i la façana llisa arrebossada.</span></span></span></span></p> | 08228-15 | Carre Dalt 11 | 41.7025596,1.4885537 | 374242 | 4617856 | 1935 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91386-p1080351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91386-p1080352.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 91486 | Camí empedrat de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-vilallonga | L'empedrat es conserva en trams molt parcialment | <p><span><span><span><span>Tram de camí, avui en desús, que clarament va ser enllosat per facilitar el pas. Les pedres, de mides irregulars estan disposades per la part més plana, deixant espais de terra entre unes i altres. S’aprecia clarament el desgast produït pel pas de les rodes dels carruatges. El tram devia formar part d’un traçat antic del camí de Sant Valentí, que en algun moment es devia modificar per estalviar recorregut, ja que es tracta d’un àrea marcada per una gran corba. </span></span></span></span></p> | 08228-62 | Pla de la Tomassa | 41.6993200,1.5106500 | 376075 | 4617465 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080041.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91467 | Castell de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XI | Tot i estar catalogat com a conjunt arquitectònic, es tracta d'un jaciment arqueològic, ja que les restes constructives estan molt enrunades sense possibilitat de reconèixer alçats. El seu estudi requereix metodologia arqueològica. | <p><span><span><span><span>Situat en un turó a ponent de l’ermita de Sant Valentí, hi ha una extensió d’uns 50 metres de ruïnes alineats d’est a oest que pertanyen a la fortalesa medieval i possiblement també a un grup d’habitatges. El conjunt sembla que era tancat dins el clos d’unes muralles, que s’endevinen a l’angle sud-est, prop de l’església, i també l’extrem occidental. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció arqueològica portada a terme l’any 2021 va confirmar que el turó es correspon amb l’emplaçament històric del castell de Vilallonga i identificà una sèrie d’estructures arqueològiques vinculades amb diferents moments històrics del monument. En el punt més alt de la petita elevació de terreny es van localitzar les restes d’una torre de planta circular que tipològicament s’identifiquen amb el primitiu castell de Vilallonga. Es tractava d’un edifici de 8,5 m de diàmetre exterior i entorn als 4,7 a l’interior. La paret de tancament de la torre està feta amb un mur d’uns 2 m d’amplada fet amb dos fulls de blocs de mida gran retocats exteriorment i disposats en filades regulars a trencajunts. Hi ha un reble interior de pedruscall lligat amb morter de calç. L’estructura està molt arrasada i sembla presentar un folre interior d’entre 50 i 60 cm segons les zones. Aquestes dimensions i característiques entronquen l’edifici de Vilallonga amb el conjunt de torres documentades en aquest període a tota la zona de la Catalunya Central. Així, l’alçada de la construcció podria haver arribat fàcilment als 20 m. L’edifici estaria subdividit en diverses plantes, separades amb voltes o amb forjats de bigues i presentaria una porta d’accés a nivell del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als peus de la torre, al costat de llevant, es varen documentar un conjunt d’estances quadrangulars i rectangulars que tenien clarament continuïtat cap a la banda de l’actual camí que les talla, i segurament també cap a la banda sud, almenys fins al límit del turó. Les dimensions de les estructures varia entre els 10 x 10 de l’espai principal del sector central, segurament un pati obert tot i que tancat de parets, i els 5 x 2,5 d’altres estances. En algun punt de la zona del camí sembla identificar-se un mur fet amb pedres lligades amb morter de calç que podria correspondre al tancament d’un recinte que delimitaria exteriorment l’espai construït. Tot plegat conserva una potència força considerable, que en alguns punts supera els 1,5 m i fins i tot sembla que s’hi puguin detectar alguna superposició de fases.</span></span></span></span></p> | 08228-43 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves<em> Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</span></span></span></span></p> | 41.7023904,1.5080143 | 375861 | 4617809 | 1022 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080135.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||
| 91509 | Col·lecció de corrons de la capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-corrons-de-la-capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Situades a l’entorn immediat de la capella de Sant Valentí de Vilallonga, hi ha una col·lecció de corrons de procedència diversa dels veïns del municipi. Es tracta de quasi quaranta peces vinculades a la tasca agrícola dels cereals. Són peces troncocòniques de pedra amb un eix de ferro, de mides diferents però pesants, que s’utilitzaven en la tasca de batre el cereal. Moltes peces tenen el nom inscrit de la casa o família d’on són originals.</span></span></span></span></p> | 08228-78 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | <p><span><span><span><span>Arrossegades per mules, guiada per un home, els corrons es feien voltar a l’era pel damunt de la batuda, les garbes de cereals esteses, fins deixar-la plana i atapeïda. Era una tasca necessària abans del ventat, per separar el gra de la palla. </span></span></span></span></p> | 41.7024595,1.5086817 | 375917 | 4617816 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080683.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91453 | Pallissa del Tros de la Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tros-de-la-xoriguera | La teulada presenta una obertura i els murs algunes esquerdes | <p><span><span><span><span>Situada en el marge divisori de dos camps de conreu, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab, sustentada per bigues de fusta. Hi ha un punt on la teulada ha col·lapsat. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, als murs laterals hi ha finestres petites quadrades. A l’interior en una cantonada hi ha una menjadora pels animals. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter.</span></span></span></span></p> | 08228-33 | Al Nord del Tros de la Xuriguera | 41.7019348,1.5010287 | 375280 | 4617768 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080775.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91461 | Pallissa dels Plans de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dels-plans-de-sant-marti | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Situada als Plans de Sant Martí, es tracta de dues construccions separades uns metres, ambdues en procés d’enrunament. La més gran té planta quadrada, dividida en com mínim dos espais diferents. Una part semblaria una pallissa tradicional amb la coberta a una vessant de teula àrab que no es conserva. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està en un costat del mur sud, emmarcada en muntants de maó ceràmic. Els murs són de pedres irregulars, alineades i disposades horitzontalment, i a les cantoneres més grans i escairades. Des del mur de la pallissa, arrenquen murs que generen una continuació al voltant generant us espai tancat. Un mur de pedres enderrocat uneix aquesta construcció amb un altre més petita ubicada en direcció sud, de planta quadrada amb la porta al sud, pràcticament enderrocada.</span></span></span></span></p> | 08228-37 | Plans de Sant Martí | 41.7086831,1.5139737 | 376369 | 4618499 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91461-p1080806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91461-p1080807.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91411 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat-0 | <p><span><span><span><span>Situada al sud de les ruïnes de Can Fontanet, es tracta d'una pallissa de planta rectangular, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. Tant la porta com la finestra obertes als murs sud i oest respectivament són senzilles amb llinda de fusta. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-28 | Can Fontanet | 41.7011157,1.4957678 | 374840 | 4617686 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080596.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 91410 | Pallissa del Torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-torrent-de-la-guardia | La coberta està derruïda | <p><span><span><span><span>Situada al sud de les ruïnes de Can Fontanet, es tracta d'una pallissa de petites dimensions de planta quadrada, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta oberta a la façana sud és senzilla amb llinda de fusta. El paredat és de pedres irregulars, amb les cantoneres més grans i escairada, i la cornisa amb llosa de pedra (on es disposen les teules) que sobresurt de les parets. Algunes bigues de fusta que aguanten la teulada han col·lapsat i la teulada ha caigut. </span></span></span></span></p> | 08228-27 | Can Fontanet | 41.7009490,1.4964591 | 374897 | 4617666 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91410-p1080590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91410-p1080592.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91450 | Pallissa de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-rasa-de-la-bovera | Sostre enrunat, porta inexistent. | <p><span><span><span><span>Situada al marge d’un camp de conreu entre el bosc i la Rasa de la Bovera. Es tracta d'una pallissa de petites dimensions de planta quadrada, adaptada al pendent del sòl natural, amb la coberta desapareguda. Es conserva obertura de la porta principal molt desdibuixada. El paredat és de pedres irregulars, amb les cantoneres més grans i escairada.</span></span></span></span></p> | 08228-30 | 41.6970966,1.5077709 | 375831 | 4617222 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91450-p1080705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91450-p1080707.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 91463 | Pallissa del Bossada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-bossada | Sense teulada i un mur derruït | <p><span><span><span><span>Situada al camí del Purgatori, la part de darrera s’orienta a un talús natural divisori de dos camps de conreu. Es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta (actualment inexistent), a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està en un dels costats del mur més baix. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-39 | Revolt del Purgatori (carretera BV-1001), Figaro. | 41.7097083,1.4993736 | 375156 | 4618634 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91463-p1080822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91463-p1080819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91477 | Vilallonga (necròpolis G) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-g | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Els blocs de pedra on s'excaven les sepultures estan inclinats, presenten signes d'erosió, | <p><span><span><span><span>Segons els responsables de l’Inventari de patrimoni arqueològic, es tracta d’un enterrament excavat a l'extrem d'una roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits. Està en posició horitzontal, i segurament en relació amb les altres necròpolis del seu entorn. La seva orientació es va fer d'est a oest. Pertany a un adult. S'hi aprecià un encaix per aixecar la coberta. La forma de la capçalera i dels peus és arrodonida. La seva longitud és d'1'80 m, l'amplada al centre és de 0'45 m i la profunditat al centre és de 0'27 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no s'aprecià cap altra estructura arquitectònica, però a uns 3-4 m d'aquest enterrament es va recollir algun fragment de ceràmica gris medieval. La sepultura totalment estava buidada de terra. Es podria datar aproximadament en el segle IX i, per tant, en l'Alta Edat Mitjana.</span></span></span></span></p> | 08228-53 | Can Balard, els Caus, rasa de la Bovera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 23 de març del 1980.</span></span> </span></span></span></span></p> | 41.7003300,1.5093900 | 375972 | 4617578 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | Legal | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Les restes descrites del jaciment a l'Inventari de Patrimoni arqueològic no han pogut ser localitzades en el transcurs de les tasques realitzades el l'elaboració del Mapa de Patrimoni. Segons l'arqueòleg municipal, aquestes restes no han estat localitzades tampoc per ells.Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que la sepultura estava molt inclinada i molt coberta de vegetació, el que els va fer difícil la seva localització. És possible que actualment sigui igualment coberta o hagi algun moviment que faci que sigui oculta totalment, suposant que les coordenades UTM de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic siguin correctes. També van recollir un comentari relacionat amb l’existència al peu de la mateixa necròpolis, d’un antic camí que venia de can Balart, però que havia estat quasi totalment destruït per l'ampliació del camp inferior, pel que calia anar camp a través per arribar-hi, igual que succeeix actualment. | 90 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91485 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-1 | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XVIII | En ruïnes | <p><span><span><span><span>Restes en ruïnes del que va ser un edifici fabril relacionat amb la confecció de mantes. Actualment es pot veure una façana principal a llevant, construïda ens blocs irregulars de pedra i paredat de filada, que presenta portal d’entrada amb llinda de pedra amb la inscripció de l’any, 1776, i a sobre, una finestra d’arc rebaixat. Segons informació oral (PIERA, 2019), a la part sud de la finca hi havia una bassa d’aigua, que no ha estat possible reconèixer perquè la vegetació envaeix bona part del solar actual. Es pot apreciar el perímetre dels murs d’un àrea rectangular que es correspondria als límits de l’antiga fàbrica. El mur nord, de les mateixes característiques que el descrit, té una interessant canalització de pedra a la part baixa, que s'hauria utilitzat per portar l’aigua des de la font el Cargolet fins a la bassa citada, que serviria de rentador de les peces produïdes a la fàbrica.</span></span></span></span></p> | 08228-61 | Can Fontanet | <p><span><span><span><span>Les finques on actualment hi ha les restes descrites de Cal Fontanet, així com la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i els terrenys on hi ha el mur amb la canal adossada), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.</span></span></span></span></p> | 41.7013851,1.4961330 | 374871 | 4617715 | 1776 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080605.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||
| 91484 | Restes edificació soterrades al torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-edificacio-soterrades-al-torrent-de-la-guardia | Les restes arquitectòniques i el pou són al marge dret del torrent de la Guàrdia, sota la llosa que cobreix el torrent de la Guàrdia el seu pas pel mig del nucli urbà. Parcialment destruïts | <p><span><span><span><span>Restes d’edificacions actualment situades sota la llosa que tapa el pas del Torrent d ela Guàrdia pel nucli urbà, pertanyents a les parts inferiors dels murs que sustentaven antigues construccions, que foren eliminades per disposar de la plaça existent entre l’església parroquial i l’ajuntament. Els paraments són de pedra ben treballada i alineades. Destaca la forma del que devia ser un pou. </span></span></span></span></p> | 08228-60 | Sota de la llosa que cobreix el Torrent de la Guàrdia, entre l'edifici de l'ajuntament i l'església, | 41.7021070,1.4883109 | 374222 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080240.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91507 | Porta de ferro amb decoració d'eines agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-ferro-amb-decoracio-deines-agricoles | XX | <p><span><span><span><span>Porta metàl·lica formada per barrots, entre els quals han estat soldades 18 eines agrícoles, que conformen una curiosa col·lecció. Arpiots, fangues, aixades, relles d’arada i pics són les eines que formen part de la decoració de la porta. </span></span></span></span></p> | 08228-76 | c. Sant Miquel s/n | 41.7005855,1.4884832 | 374233 | 4617638 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91495 | Pont del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-0 | <p><span><span><span><span>TORRENS, Jesús (2016). “Els ponts trencats”. <em>Margaridó</em>, núm 9, agost 2016 p 45</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Pont d’arcades per on el ferrocarril salva el Torrent de la Guàrdia al seu pas per Sant Martí Sesgueioles. Els arcs de mig punt van ser reconstruïts després de la Guerra Civil amb encofrat de formigó. Es tracta d’un pont de tres ulls d’uns 6 metres de llum. Els murs laterals que arrenquen de terra i els que van per sobre dels arcs són de paredat de filada de pedra. La via es disposa al tauler sobre un gruix de formigó, tancat amb baranes metàl·liques.</span></span></span></span></p> | 08228-71 | Creuament del Torrent de la Guàrdia amb la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>Un document de la <em>FCTE (UGT) batallón de zapadores del XVIII CM 1a compañía oficios ajut cultural al front</em>, localitzat a l’arxiu de Roda de Ter, fa referència a la voladura del pont el 18 de gener de 1939. L’operació de dinamitar el pont es va fer en el context de retirada de l’exèrcit republicà, per obstaculitzar l’avançament de l’exèrcit rebel. El document permet conèixer com era el pont antic:“ ...sección de las piles 8,60 mts x 2,5 luz cada uno de los arcos 6 mts altures, unos 7 m en cada fila se han colocado 170 kgs de dinamita”, “... se ha dado fuego a las 13:30 h y con presencia del enemiga. Ha quedado una brecha a la via férrea de 23 mts de luz en el lugar que ocupava el puente”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la <em>Revista de obras públicas (1936-1939), </em>el pont, que era de maons originalment, es va acabar de reconstruir el 24 de febrer de 1940.<em> </em></span></span></span></span></p> | 41.7023834,1.4871081 | 374122 | 4617838 | 1940 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91495-p1080844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91495-p1080838.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 91412 | Pallissa del Tercerilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tercerilla | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta trapezoïdal, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal és oberta amb llinda de maons a sardinell que conforma un arc rebaixat. Una escala de pedra amb un petit cobert, serveix per accedir-hi. A la dreta de la porta s’erigeix la figura d’una arbre fet igualment de pedra, adossat al mur principal a manera d’escultura. Hi ha una gran porta moderna en un dels murs laterals, a l’altre s’adossa un annex igualment modern. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-29 | Ctra. de Calaf (BV-1001) Km 3,5 | 41.7039514,1.4948060 | 374766 | 4618001 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080652.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 91492 | Pallissa de 'les tres pallisses' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-tres-pallisses | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell del terreny, de manera que la feixa superior està anivellada amb la part superior de l’edifici, la teulada (de teula àrab) descendia a un sol vessant seguint els murs que perden alçada fins arribar a la feixa inferior. A la part superior es conserven les portes per on devien abocar la càrrega. El parament dels murs és de pedra irregular unida en alguns punts amb morter, d’altres de pedra seca, les cantonades són de pedra ben escairada. La porta principal de la feixa inferior és derruïda, com la teulada. A l’interior es pot veure un dels pilars que la sustentava. Hi ha una estructura adossada en aquest mur absolutament tapada per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 08228-68 | les tres Pallisses | 41.7025933,1.4953029 | 374804 | 4617850 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080901.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91455 | Pallissa de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-vives | XIX | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta quadrada de grans proporcions comparada amb el model de pallissa habitual al territori. Disposa de coberta a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, es sustenta amb bigues de fusta que recolzen sobre estructura formada per un pilar central de maons i bigues principals. La porta principal s’obre al mur est, avui modificada, originalment d’arc rebaixat amb maons col·locat en sardinell. Enmig de l’arc hi ha una creu i en la part superior es pot llegir la inscripció “1899”. El mur contraposat presenta dues finestres amb llinda de fusta i ampit de pedra. El parament és de pedres irregulars, alineades, a les cantoneres més grans i escairades. Les parets estan parcialment arrebossades.</span></span></span></span></p> | 08228-35 | Plans de Sant Valentí | 41.7024044,1.5014585 | 375316 | 4617820 | 1899 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91455-p1080767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91455-p1080766.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 91452 | Pallissa del camp de la Celestina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-camp-de-la-celestina | Una part és semiderruïda i envaïda per la vegetació | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta quadrada amb annex descobert, la coberta de la pallissa és a una vessant de teula àrab, sustentada per bigues de fusta amb llates. El pendent de la teulada és considerable, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal és oberta al mur del tancat, del qual també s’accedeix a la pallissa. Aquesta part està coberta amb molta vegetació natural. Al mur més alt hi ha una finestra. El parament és de pedres irregulars, de mida gran i alineades, a les cantoneres molt més grans i escairades. S’observa una refacció amb morter. A uns 20 metres al nord, hi ha grans blocs de pedra apilats, en primer terme un clot on s’intueix una estructura de blocs de pedra ben escairats disposats circularment, sense que es pugui determinar la seva funció original. El camí que històricament passava pel seu costat s’ha vist tallat per les tasques agrícoles.</span></span></span></span></p> | 08228-32 | La Serrallonga | 41.6993284,1.4994847 | 375146 | 4617482 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91452-p1080744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91452-p1080746.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91474 | Marge de pedra del carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-del-carrer-del-moli | <p><span><span><span><span>Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 2,5 metres i de llarg supera els 100 metres. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. El tram de carrer del sud-oest va ser arrebossat, mentre que el sector central del carrer presenta els carreus disposats en pedra seca. El tram nord est ha estat parcialment refet amb morter. Només hi ha una porta moderna enmig el marge i s’observa algun arc de descarrega en la part inferior. El marge aguanta un volum de terra important, salva en desnivell en una part urbana on aquest és elevat.</span></span></span></span></p> | 08228-50 | Carrer de Sant Martí | 41.7009065,1.4872489 | 374131 | 4617675 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080879.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 91362 | Església Parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-1 | <p><span><span><span><span>AAVV (2008). “Fent història.”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 23</span></span></span></span></p> <p>MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 16</p> | XVIII | <p><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Martí Sesgueioles s’emplaça al costat del Torrent de la guàrdia, al bell mig del poble. Es tracta d’una obra neoclàssica que participa del llenguatge barroc més tardà. L’edifici és de planta basilical, fet de pedra irregular però ben tallada. La façana principal té una composició simètrica centrada en la portalada, d’estil barroc, franquejat per dues columnes de capitell compost, coronades per un frontó trencat amb volutes (on hi les inscripcions en números romans dels anys d’inici i acabament de l’obra, 1779 – 1783) i una fornícula central decorada amb motius vegetals damunt la porta amb la imatge del patró, Sant Martí. A mitja alçada hi ha oberta una rosassa motllurada i atrompetada i, sota la cornisa angular, hi figura una petita finestra quadrada; unes altres de rectangulars es troben a banda i banda de la fornícula i uns petits òculs situats en la seva vertical al nivell del portal; uns bancs de pedra decoren la part baixa del portal, que té un parament de carreus petits de pedra blanca de la Segarra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana de llevant destaca la imatge de Sant Miquel, es tracta d'un fragment de retaule tallat en pedra representant la imatge el Sant lluitant amb un monstre. Aquest descansa sobre una petita plataforma suportada per un bust femení, tallats en la mateixa pedra. Aquest relleu formà part de l'antiga església de Sant Martí construïda el 1550 i presenta un nivell de degradació important. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana posterior, hi ha un petit campanar d'espadanya, i la façana de ponent que s’obre a la plaça presenta elements com arcs de descàrrega i carreus de pedra sobresortints, com si l’obra hagués estat preparada per aixecar un campanar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior està dividit en tres naus, separades per columnes, de les quals la nau central és sobrealçada. La nau de quatre trams, un d'ells amb el cor, està coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals; els passadissos ho estan amb voltes de creueria; a la capçalera recta s'hi inclou un presbiteri poligonal de cinc costats cobert amb volta de nervis sobre petxines raconeres. El cor es troba sobre un arc carpanell i una volta de llunetes. Cal destacar la pica raconera de pedra ubicada a la cantonada dreta segons s’accedeix al temple, que podria ser original de l’antiga església, està decorada amb rostres humans i motius vegetals. Des d’aquest punt s’accedeix al pis superior, a on algunes parets contenen grafits amb proclames de la Guerra Civil i dibuixos amb llapis al·lusius a la Segona Guerra Mundial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El baldaquí i les pintures murals de l’altar són de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08228-6 | Plaça de l'Ajuntament / Plaça d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>Segons Miserachs (1962) es coneixen l’existència de diverses esglésies parroquials al poble. L’església estigué sempre en funció de l’emplaçament del poble. El nucli de població més antic estava situat al davant de l’actual cementiri. Allí hi havia també l’església, la primitiva, Mn. Francesc Mirambell, rector de Sant Martí en el segle XVIII, fa ascendir l’antiguitat d’aquesta església als primers segles del cristianisme. Quan en la invasió dels sarraïns, calgué fortificar-se, la gent s’afanyà a cercar la protecció de l’antic castell de Sant Martí situat al Puig o Tossal, construint cases al redós. D’aquesta manera el nucli primitiu queda esborrat. Aquest fenomen el podem enquadrar clarament en el segle XIII. En aquesta nova població els historiadors col·loquen l’església al cap d’amunt del Tossal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan els perills sarraïns desapareixen el poble començà a estendre’s cap al riu. Fou aleshores quan es construí l’església vella, la del campanar. Fou començada l’any 1550. Era d’estil gòtic. La portada era “a la romana” de punt rodó, segons suposem. Al damunt de la porta es col·loca l’estàtua de Sant Miquel que encara avui la podem contemplar, per bé que mutilada, en la paret de l’església nova que dóna al carrer que prengué el nom de la imatge, carrer de Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan degut a la forta indústria de mantes, el poble passà el riu i es formaren els nous carrers de Sant Miquel, Pont, Molí, Ciutadella, etc. s’imposà novament la necessitat d’una església nova en el punt més cèntric i que fos a l’ensems capaç d’una població en període de creixement. Aquesta és l’actual església, monument de fe dels nostres avantpassats i orgull del nostre poble. El rector Mossèn Anton Maymir posà la primera pedra de la nova església l’any 1779. Fou acabada l’any 1783. Encara hom pot llegir a la façana aquesta inscripció: INCEP. MDCCLXXIX – CONCL. MDCCLXXXIII. Durant la construcció de l’església s’obtingué permís per aterrar l’església vella per tal d’aprofitar-ne la pedra. Fou un atemptat artístic imperdonable. D’aleshores ençà el campanar restà solitari, separat de l’església. Feia 72 anys que havia estat restaurat. (MISERACHS, 1962).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del punt de vista artístic, cal destacar, que el retaule barroc existent a l’antiga església parroquial havia estat traslladat l’actual, però aquest va ser destruït a la Guerra Civil.</span></span></span></span></p> | 41.7019118,1.4885177 | 374239 | 4617784 | 1779 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91362-p1080139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91362-p1080155.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mestres d'obres Feliu Borràs, Jaume Vall i Francesc Montalar. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||
| 91516 | Fons de l'arxiu comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>L’arxiu conserva els següents documents relacionats amb el municipi:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN10-172 / Cambra Agrària Local de Sant Martí de Sesgueioles. Aquest fons conté bàsicament documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social. També inclou estatuts, pressupostos i correspondència. La cronologia de la documentació comprèn el període (1950-1992)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN10-341 / Família Miserachs de Sant Sadurní d'Anoia i Igualada. Conté vuit documents familiars, dels anys 1750 al 1899. La família Miserachs de Sant Martí Sesgueioles-Igualada es dedicava a la fabricació de teixits, eren retorcedors de llana que es van instal·lar a Igualada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN12-37 / Fons Municipal de Sant Martí de Sesgueioles. Conté la documentació general de l’Ajuntament entre els anys 1840 i 1986 i resta pendent d’organització segons els criteris de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A més, cal citar la següents documentació també custodiada per l’arxiu procedent de diferents fons originals: proposta de modificació del terme municipal pels límits entre Sant Martí de Sesgueioles i Pujalt (Ajuntament de Pujalt 1989); del fons del districte notarial d'Igualada hi ha 11 documents que van de 1747 a 1806; parròquia de Sant Martí de Sesgueioles (Parròquia de Santa Maria d'Igualada 1564);<span lang='CA'><span><span><span><span> a</span></span></span></span></span>cta de l´agrupació dels ajuntaments de Calaf i Sant Martí de Sesgueioles (Fons Municipal de Calaf 1949); vacunacions (Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles) (Fons Municipal de Els Prats de Rei 1915); llibre de mostafa de Sant Martí de Sesgueioles (Fons Municipal de Sant Martí de Sesgueioles 1720).</span></span></span></span></p> | 08228-84 | Pl. del Rei 15, 08700 Igualada | <p><span><span><span><span>En relació al fons de la cambra a Agrària Local de Sant Martí de Sesgueioles: les cambres agràries locals van ser creades per Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les <em>Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos</em>, que l'any 1933 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya suprimia les cambres locals i mantenia només les quatre cambres provincials, que passaven a dependre del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. L’oficina comarcal d’aquest Departament va conservar la documentació fins l’any 1995, quan va ser traspassada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons de la família Miserachs es trobava entre la documentació custodiada per Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el qual passà a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia l’any 2001.</span></span></span></span></p> | 41.7020280,1.4882229 | 374214 | 4617798 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91506 | Rellotge del campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>CASELLAS, (2020). “Com passa el temps...”. <em>Margaridó</em>, núm 13, agost 2020 p 26</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>L’antic rellotge del campanar de Sant Martí Sesgueioles es troba avui dia restaurat al centre polivalent del poble, fora del seu emplaçament original. És un rellotge de ferro forjat format per un complex sistema d’engranatges de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cordes i pesos que permetien indicar l'hora a través d’una esfera numerada i agulles visible des de ben lluny del campanar, i amb el repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro situada sobre una banqueta de fusta. A la part central hi ha el pèndol, de pedra, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. El sistema de contrapesos de pedra ha estat adaptat al seu nou emplaçament perquè el rellotge funcioni després d’haver estat restaurat. Originalment, el cables metàl·lics que sortien del mecanisme anaven connectats amb les campanes. </span></span></span></span></p> | 08228-75 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>El rellotge va funcionar fins a la restauració del campanar moderna, obres dels anys 2008 i 2009. Era ubicat al pis superior, on hi ha l’esfera del rellotge i les cordes dels pèndols baixaven per l’interior del campanar, el que permetia una autonomia de 24 hores, pel qual algun s’havia de dedicar a pujar per “donar-li corda”. Hi havia un rellotger encarregat del seu manteniment. També hi havia la figura del campaner, que pujava per tocar els tocs religiosos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El sesgaiolenc Jordi Casellas Solé, mecànic de professió i aficionat a la restauració d’aparells, va restaurar l’antic rellotge del campanar del municipi, l’any 2019. Vàries persones van col·laborar pera aconseguir la fita. El procés de restauració va ser d’uns sis mesos: es va haver de desmuntar el rellotge peça a peça per poder-lo netejar, així com crear algunes peces noves, per tal de poder substituir les que es trobaven en mal estat; actualment les repliques són idèntiques a les originals. La inauguració oficial es va fer el dia de Sant Jordi de 2021.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Casellas (2020), que es va entrevistar amb Eduard Farré i Olivé, mestre rellotger, el rellotge es situa cap a la segona meitat del segle XIX i el mecanisme permetia la repetició de les hores, fet poc habitual per aquelles dates. La mateixa font confirma que l’última persona que es va fer càrrec del manteniment del mecanisme mentre va funcionar al campanar, va ser Miquel Alemany, “el ferrer de la Plaça”.</span></span></span></span></p> | 41.7025200,1.4902700 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080427.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91508 | Làpida D. Juan Carulla 1866 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-d-juan-carulla-1866 | XIX | <p><span><span><span><span>Làpida de marbre encastada al mur sud-oest del cementiri de Sant Martí Sesgueioles, amb la següent inscripció: “Aquí yacen los restos de D. Juan Carulla EPD. Falleció el 11 de setembre de 1866. El amor paternal paga este modesto tributo de gratitud al que en América supo honrar su nombre y su patria con agrisolada providad”.</span></span></span></span></p> | 08228-77 | Av. Catalunya 31 | <p><span><span><span><span>No s’ha pogut localitzar documentació relacionada amb el nom de la persona que apareix a la làpida. Per la inscripció, a manera d’hipòtesi, es tractaria d’un soldat mort en algun conflicte dels que va protagonitzar Espanya al continent americà al segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal tenir en compte que la làpida és més antiga que el cementiri (1899) i que per tant es devia traslladar del seu emplaçament original.</span></span></span></span></p> | 41.7028871,1.4934425 | 374650 | 4617886 | 1866 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91508-p1080631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91508-p1080632.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91527 | Llegenda 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-margarido | XIX | <p><span><span><span><span>Llegenda sobre la història d’una parella que s’enamora durant la guerra del Francès (1808-1814). Els fets s'esdevenen un dia de juliol del segle XIX, entre una noia que vivia a Sant Martí Sesgueioles i un jove soldat francès. Un escamot de l'exèrcit francès està pujant de Prats de Rei en direcció a Sant Martí Sesgueioles. Tothom al poble queda esverat pensant que els exigiran aixopluc per passar la nit, queviures i tenen molta por.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'alcalde, davant la situació, reuneix els veïns a la plaça de l'Església i després d'unes paraules patriòtiques els encoratja arribant a la conclusió que aquella nit ningú no dormi, que tothom estigui atent i a les dotze en punt tothom 'matarà el porc', que no era altra que el soldat francès que tothom tindria a dormir, per obligació, a casa seva.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una casa una mica apartada hi vivia una noia, d'uns quinze anys, sola, òrfena i molt pobra; es deia Margaridó. Un jove soldat de l'exèrcit francès, amb un tambor a l'esquena, demanant per caritat un mos de pa i un jaç per a descansar. Margaridó de seguida intueix què ha de fer: la missió que tot el poble té encomanada dur a terme aquella nit, matar el francès!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El noi cansat i abatut s'ajau damunt la palla i es queda adormit profundament a l'instant. Margaridó espera les dotze de la nit, però no pot matar aquell noi indefens. A la matinada, quan es desperten, Margaridó explica al noi el què els hi ha passat als seus companys aquella nit i que ella ha estat una traïdora al seu poble i a la seva pàtria per no atrevir-se a portar a terme el que entre tots havien pactat. S'ofereix llavors acompanyar-lo fins a Castellfollit de Riubregós on hi ha acampades el gruix de les tropes franceses perquè així pugui salvar la vida. El jove soldat, quan arriben al seu campament mira a Margaridó amb ulls d'amor i agraïment i de sobte li fa un petó càlid als llavis i li promet anar a buscar-la quan acabi la guerra. Ella comença el camí de tornada pensant sols en els sentiments d'amor que li havia desvetllat aquella besada i del nou món de fantasia i esperança que s'havia obert en el seu cor, però un sentinella dispara sobre ella i la mata tràgicament. (Extret web Ajuntament)</span></span></span></span></p> | 08228-90 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Apel·les Mestres (1854-1936) artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria, va escriure un poema basat en la llegenda, que centra en Sant Martí Sesgueioles. El 1.887 va presentar el poema Margaridó als Jocs Florals que no va ser premiat. Aquest fet li va suposar una decepció , no es presentaria als jocs Florals durant 20 anys. Per contra, Margaridó assoliria el reconeixement del públic, i el 1.888 seria premiat als Jocs Florals de l’Ateneu Barcelonès. </span></span></span></span></p> | 41.7020509,1.4882424 | 374216 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 91562 | L'entorn de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lentorn-de-la-rasa-de-la-bovera | <p><span><span><span><span>La rasa de la Bovera és un torrent que entra al municipi des del Sud de Calaf passant per llevant de Sant Valentí i s’uneix a les altres vies fluvials que travessen Sant Martí. La vegetació de ribera troba un dels pocs espais del municipi on desenvolupar-se amb matolls i arbres de ribera, tot i ser espais molt antropitzats.</span></span></span></span></p> | 08228-95 | Travessa de Nord a Sud pel sector est del municipi, a Vilallonga | 41.7010988,1.5115675 | 376155 | 4617661 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080816.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C3, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 91526 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-18 | <p><span><span><span><span>La festa major d'hivern es celebra l'11 de novembre, per la diada del patró del poble, Sant Martí.<span lang='CA'><span><span><span> L</span></span></span></span>a programació d’actes per a totes les edats varia cada any, però a banda de la tradicional missa en honor del patró, i el sopar popular. poden haver espectacles musicals, exposicions i jocs diversos.</span></span></span></span></p> | 08228-89 | Sant Martí Sesgueioles | 41.7020559,1.4882517 | 374216 | 4617801 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||||||
| 91515 | Fons de Sant Martí de Sesgueioles a l'arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-marti-de-sesgueioles-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI-XX | <p><span><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 13 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVIII al XIX, i un celebrat al “Consulado y Tribunal de Comercio de 1786. També existeixen 6 processos del “Real Patrimonio”(segles XVI i XVIII) produïts pel la “Intendencia del Ejército y Província del Principado de Cataluña” i per la “Bailía General de Catalunya”, dos documents notarials de 1783, quatre documents d’amillaraments realitzats per Hisenda entre 1861 i 1952, així com un registre fiscal d’edificis i solars de 1920. Per últim, destaca un plànol de 1798 de la Real Audiència de Catalunya realitzat per Gerónimo Mayo i dos documents de la Generalitat de Catalunya dins d’una col·lecció de documents solts agrupats dels segles XVI, XVII i XVIII (Lletra dels llocs de Sant Martí Sesgueioles i d'altres de la Baronia de Segur sobre el donatiu voluntari).</span></span></span></span></p> | 08228-83 | Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.7020239,1.4881751 | 374211 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91515-11913235.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91525 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-45 | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'estiu és la mes important del poble. Amb la participació dels santmartinencs i santmartinenques en l'organització i la celebració. Durant 4 dies es programen diversos actes per a tots els públics. Es celebra el cap de setmana després del 15 d'agost. Entre els actes més tradicionals hi ha els balls dels Gegants, el pregó, escala hi-fi, balls, torneigs esportius, proclamació de l’hereu i la pubilla o el concert de sardanes.</span></span></span></span></p> | 08228-88 | Sant Martí Sesgueioles | 41.7020239,1.4882168 | 374214 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91525-88-fm-sant-marti-sesgueioles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91525-88-fm-sant-marti-sesgueioles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges procecents del Facebook de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91563 | Corredor natural entre la Rasa de Sant Valentí - Torrent de la Guàrdia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-natural-entre-la-rasa-de-sant-valenti-torrent-de-la-guardia | L'àrea té diferents propietaris | <p><span><span><span><span>Franja territorial de camps de conreu i vegetació natural que forma part d’una àrea de protecció especial pel Pla Territorial de les Comarques centrals. És important com a connector biològic amb un abast que va molt més enllà del municipi, ja que forma part d’una xarxa de connexió que permet mantenir uns fluxos d'energia i matèria entre sistemes, i crear i mantenir passos per a les migracions, la pol·linització, el correcte funcionament de les xarxes tròfiques i la seva evolució. Alhora, aquests corredors entre unitats territorials permeten una certa defensa davant de possibles catàstrofes, naturals o provocades, com poden ser els incendis o els canvis climàtics. L’objectiu, la conservació del patrimoni natural.</span></span></span></span></p> | 08228-96 | Àrea central del municipi des del límit Nord al Sud | 41.7029898,1.5010964 | 375287 | 4617886 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080780.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | ACORD GOV/156/2008, de 16 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de les comarques centrals. Publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008.En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C2, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 91504 | Font del Metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-metro | XX | <p><span><span><span><span>Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn. </span></span></span></span></p> | 08228-73 | Pla d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>A la Plaça Emili Donadeu, ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar. Al seu lloc s'hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom. Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d'ací “La Font del Metro”.</span></span></span></span></p> | 41.7021240,1.4884051 | 374230 | 4617808 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91504-p1080202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91504-p1080205.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 91469 | Font de la capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Font ubicada davant de la capella de Sant Valentí, té forma rectangular d’aproximadament d’1,75 cm d’alçada i està feta d’obra amb pedres irregulars lligades amb morter. La part interior foradada concèntricament, ha estat decorada amb pedres planes de mida similar col·locades horitzontalment sense morter. Del mig surt el broc. L’aigua cau a una pica antiga de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-45 | Capella de Sant Valentí | 41.7022862,1.5086182 | 375912 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91469-font-de-la-capella-de-sant-valenti.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 91503 | Font d'Emili Donadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-demili-donadeu | <p><span><span><span><span>GRAU, Conxita (2009). “La font de la plaça”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2009 p 32</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DONADEU, Juan (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2010 p 39</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGVERT, Joaquim Maria, VIDAL, Mercè i LACUESTA, Raquel (coord.) (2018-2019). Mapa de Arquitectura y Paisaje Urbano Noucentistas. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (<em>On line</em>) </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. C</span></span></span></span>onsta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d'aigua ovalada excavada a l'interior de les dues cares més llargues; sobre la base s'aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de 'Font Donadeu'. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre lobulat de la base. <span><span><span><span>PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08228-72 | Plaça d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n'eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s'havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia. Per aquest motiu, s'oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D'aquí l'origen de l'actual font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l'aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l'església, va emigrar a principi del segle XX a l'Argentina. En una època de gran desenvolupament a l'Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l'explotació de fusta de quebratxo (<em>quebracho de hebra dura</em>), arbre originari d'Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d'una gran duresa que, per aquesta característica, s'utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria. El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre'ls a l'estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar <em>'En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena' </em>i li va entregà un ram de flors. Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.</span></span></span></span></p> | 41.7022719,1.4883456 | 374225 | 4617824 | 1934 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080212.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc. | 106|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||
| 91356 | Can Balard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balard | XIX | L'estructura de la casa original és poc visible | <p><span><span><span><span>Està situada a l’est del municipi. L’edifici històric ha quedat molt amagat i el seu entorn presenta edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Des del pati s'aprecia el material constructiu original de pedra de la façana original, ja que la resta està arrebossada. Sobre el portal d'entrada hi ha una llinda de pedra amb la data inscrita de '1800'. Al costat hi ha un celler amb uns arcs de pedra de mig punt.</span></span></span></span></p> | 08228-2 | Cal Balard | 41.7018818,1.5085355 | 375904 | 4617752 | 1800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91356-p1080095.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91472 | Voltes i arcs del torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-i-arcs-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>Estructura de voltes i arcs que serveix per soterrar el tram del Torrent de la Guàrdia al seu pas pel centre del poble, per ponent comença amb el pont del Torrent (fitxa 64) i de seguida comença una volta de pedres irregulars col·locades en horitzontal. Es sustenten en arcs que no tenen el punt d’arrencada al mateix nivell (arcs rampants), amb una certa asimetria, fets de carreus de pedra regulars. Alguns presenten decoració incisa difícil d’interpretar, són formes geomètriques arrodonides, amb unes disposicions alades que recorden els serafins. És possible una relació amb l’església parroquial, ja que justament son a la seva alçada, soterrades. A continuació hi ha les bigues modernes utilitzades per la continuació de l’obra de cobriment del Torrent, i el tram de llevant, antic, situat sota de la casa de Cal Carnisser (fitxa 13) i que es tanca amb un arc de dovelles molt ben tallades, a diferència del pont del Torrent, amb la inscripció de 1872. </span></span></span></span></p> | 08228-48 | Part soterrada del torrent de la Guàrdia al centre del poble, davant Ajuntament i església parroquial de Sant Martí | 41.7020119,1.4885343 | 374240 | 4617795 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080249.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Tot i la data inscrita en un extrem de la construcció, és difícil precisar per la diferència estilística dels arcs entre les boques de ponent i llevant, que tota l'obra sigui feta en aquesta data. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91473 | Font del Cargolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargolet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una mina excavada al terreny, sota un camp de conreu al costat del Torrent de la Guàrdia. Aprofita el seu accés a través d’un portal al marge de pedra seca del camp. La seva mina és de volta de pedra col·locada a fil. L’aigua es condueix a través d’una canal a l’interior de la galeria. Aquesta canal continuava per l’exterior d’aquesta mina per fer arribar l’aigua pel al rec dels camps propers, els camps de la família Domingo i després també de la família Iglesias. L’entrada de la font presenta brancals de pedra de grans dimensions, així com llinda. En aquests brancals i al mateix llindar hi ha una incisió de secció rectangular en tota l’alçada del portal que podria haver estat l’eix d’algun tancament lleuger de fusta que pujaria i baixaria en forma de guillotina per deixar passar més o menys quantitat d’aigua. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> | 08228-49 | Can Fontanet. Torrent de la Guàrdia, | <p><span><span><span><span>Les finques on actualment hi ha la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i el terreny on hi ha el mur amb la canal adossada i la casa de Cal Fontanet), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.</span></span></span></span></p> | 41.7019643,1.4944337 | 374730 | 4617781 | 1776 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91473-p1080612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91473-p1080608.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 91460 | Pallissa del Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-piquer-0 | Estructura totalment col·lapsada i en fase d'enrunament. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un pallissa amenaçada de col·lapse total de la seva estructura. És de planta quadrada, conserva un únic costat sencer i parts dels murs restants. Destaca un pilar intern on recolzaven les bigues de la teulada. La porta s’ubica al sud amb muntants de maó i llinda de fusta. Els murs són de pedres irregulars, alineades, disposades horitzontalment i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-36 | A 140 metres a l'oest de la carretera BV-1001 (km 4) | 41.7000353,1.4924883 | 374565 | 4617571 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080737.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 91407 | casa carrer del Pont 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-13 | XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un immoble, que tot i que han tingut refaccions contemporànies, conserva elements representatius del que va ser l’obra popular característica del segle XVIII a Sant Martí Sesgueioles. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. És una casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és tradicional en aquesta tipologia de casa: a la part inferiors sòcol de materials moderns, el portal s’aixeca amb muntants de pedra voluminosos i llinda amb la inscripció de l’any “1736”. La finestra del costat està emmarcada en pedra. La resta de les obertures actualment s’emmarquen en motllures de morter modern, ja que la façana ha estat totalment arrebossada. La cornisa està feta de maó i teula ceràmica.</span></span></span></span></p> | 08228-24 | carrer del pont 13 | 41.7016855,1.4881839 | 374210 | 4617760 | 1736 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080471.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 91401 | Col·lecció de materials arqueològics de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span>Es tracta dels lots de material arqueològic procedent de jaciments de Sant Martí Sesgueioles. El registre del Museu de la Pell d’Igualada és aquest:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4709 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4825 - lot de material arqueològic – jaciment de Farrerra– fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4917- lot de material arqueològic – jaciment del Tossal del Puig – fragments i moneda – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 5137 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – resta humana – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 12918 - lot de material arqueològic – jaciment del Puig - fragments; resta faunística; element ; constructiu; eines/instruments – Bronze i medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13197 - lot de material arqueològic – jaciment del camí de Mirambell - fragments; eines/instruments - Bronze final i Ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13474 - lot de material arqueològic – jaciment del Pla de la Tomassa – fragments - medieval</span></span></span></span></p> | 08228-19 | C/ Dr. Joan Mercader 1, igualada | 41.7019906,1.4881997 | 374212 | 4617794 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-restes-infantils-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-diner-de-jaume-i-revers1213-1276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-20210126101218.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges del Sr. Marc Antoni Lladó, arqueòleg municipal de Sant Martí Sesgueioles. | 79|85|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 91466 | Conjunt de cases del carrer Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-miquel | XVIII, XIX | <p><span><span><span><span>Es tracta de tres edificis representatius del que va ser l’obra popular característica del segle XVIII i XIX a Sant Martí Sesgueioles. Són tres cases entre mitgeres consecutives estructurades en planta baixa i pis. Presenten refaccions modernes d’alguns elements, però la composició de les façanes responen a un mateix esquema. El portal millor conservat es trobem al n. 19, muntants de pedra voluminosos i una gran llinda amb la inscripció “1791”. Destaquen varis arcs de descàrrega, element característic d'aquestes cases, i les finestres són d’arc rebaixat amb dovelles de pedra irregular i ampit. El parament general de les cases és de pedra irregular disposada horitzontament. La casa número 21 conserva els arcs de descàrrega, igual que la número 25, que a més conserva la llinda de '1860'. Totes les cornises estan fetes de maó i de teules ceràmiques.</span></span></span></span></p> | 08228-42 | Cases del carrer Sant Miquel, 19, 21, 25 | 41.7008024,1.4884494 | 374231 | 4617661 | 1791, 1860 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91466-p1080512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91466-p1080513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91466-p1080519.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 91512 | Fons ICGC imatges dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-icgc-imatges-dels-gegants | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta de dues imatges dels Gegants antics de Sant Martí Sesgueioles dels anys 1985 i 1986 que formen part del fons de l’Institut Cartogràfic i geològic de Catalunya, concretament del fons de la família Cuyàs (1905-1980). Es veuen els gegants en dos espais diferents.</span></span></span></span></p> | 08228-81 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>Els Gegants daten de 1979, quan el poble de Sant Martí Sesgueioles va decidir tenir els seus primeres gegants</p> | 41.7020179,1.4881557 | 374209 | 4617797 | 1985, 1986 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91512-gegants2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Família Cuyàs: Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953); Enric Cuyàs i Prat (1910-1989), Narcís Cuyàs i Prat (1920 - 1995). | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 91366 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-9 | <p><span><span><span><span>AAVV (2012). “Editorial”. <em>Margaridó</em>, núm 5, agost 2012 p 3</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Torrents, Jesús (2011). “la Fàbrica”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2011 p 40</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ortinez, Jaume (2013). “Pregó de Festa Major 2012”. <em>Margaridó</em>, núm 6, agost 2013 p 53</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici d’origen industrial, la testera del qual té gran presència urbana a l’Avinguda Catalunya del poble. Les parets són de pedra calcària, probablement tipus dolomítica, la natural de la zona, amb un rejuntat de morter de calç. La coberta, a dues aigües, té el carener perpendicular a l’Avinguda, i és feta de teula àrab sobre biguetes de fusta i materials moderns, tot i que abans de la seva restauració les taules s’assentaven sobre peces ceràmiques suportades per cabirons i corretges de fusta. L'estructura consta de parets de càrrega i coberta amb encavallades espanyoles de fusta de melis d'uns catorze metres de llum. És una estructura recorrent en els immobles de la indústria tèxtil al voltant de 1920. La nau és totalment diàfana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal és simètrica amb coronament ondulat a la part més alta, presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en maó. Els murs laterals disposen de gras finestrals, igualment d’arc rebaixat, amb altres entrades secundàries. Per últim, la façana oposada a la principal, deipossa de tres finestrals a la part superior. </span></span></span></span></p> | 08228-9 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>La Fàbrica de Sant Martí Sesgueioles és una antiga nau industrial que inicialment tenia un ús tèxtil i posteriorment va tenir un ús ramader.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les activitats productives que ha tingut més importància a Sant Martí Sesgueioles entre els segles XVI i fins al segle XX, juntament amb les mines, ha estat la fabricació de mantes i piteus (draps originaris de Sant Llorenç dels Piteus, al Solsonès, que servien per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer).<br /> A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX a Catalunya hi havia centenars de fàbriques tèxtils. Fou especialment a les comarques de Barcelona on aquest fenomen fou més rellevant. En el cas de Sant Martí Sesgueioles la centenària tradició de fabricació de mantes de llana amb telers manuals fou substituïda per una moderna indústria de producció de teixits de cotó amb telers mecànics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fundador d'aquesta fàbrica, Josep Torelló, va iniciar-se en els negocis amb 10.000 pessetes que li va donar el seu pare. Cal dir que la família dels Torelló, eren principalment advocats i tenien importants finques, però eren del tot aliens al món del tèxtil. Josep Torelló va adquirir experiència sobre el tèxtil gràcies a la família Muntades, de l'Espanya Industrial, amb qui estava emparentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap al 1915, Torelló era titular d'una fàbrica de teixits a Copons i estava associat amb els Carbonell que eren teixidors. En aquest moment ja havia esclatat la Primera Guerra Mundial i per tant hi havia gran demanda de tèxtil.<br /> Van expandir el negoci cap a Sant Martí Sesgueioles on el 1929 ja van trobar construïda una nau pensada per acollir una indústria tèxtil. Finalment Josep Torelló i Cendra va quedar com a únic propietari d'aquesta fàbrica i va posar com a director a Joan Muns. Els teixits produïts a can Torelló eren teles per a camiseria, folreria, sarja per a vestimenta de treball, entre d'altres.<br /> L'antiga fàbrica tèxtil de la vila va ser cedida gentilment pels descendents del qui en fou el seu últim propietari, el Sr. Josep Maria Torras i Cao, a l’Ajuntament, qui després de la seva restauració, va poder crear el centre polivalent municipal actual.</span></span></span></span></p> | 41.7025166,1.4902561 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080422.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2022-03-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La superfície construïda de la nau és de 616,65 m² i una superfície útil de 560 m². L'amplada de les parets és de 45 cm. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 91478 | Vilallonga (necròpolis F) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-f-0 | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Molt parcialment conservada, tomba incompleta. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per una sepultura excavada a la roca i una balma de petites dimensions amb un regueró de desguàs picat a la mateixa roca. La sepultura, incompleta i aïllada, està ubicada a l'extrem d'una codina de roca sorrenca i de forma trapezial, en posició horitzontal. La seva orientació és nord-sud, i pertany a un adult. No conserva ni la capçalera ni els peus. Les dimensions, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són: la longitud incompleta, és d'1'10 m, l'amplada als extrems és de 0'38 i 0'36 m, i la seva profunditat al centre és de 0'34 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la visita realitzada amb motiu d’aquest treball, la tomba és incompleta, amb l’entorn sedimentat i amb molta vegetació natural.</span></span></span></span></p> | 08228-54 | Can Balart | <p><span><span><span><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià, a part de l'esmentada balma, cap altre tipus d'estructura. Aquest tipus d'enterrament es pot datar en els segles VIII-IX, o més antic. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, les dues estructures es troben a dos nivells diferents, i formen part dels murs de contenció de les vinyes.</span></span></span></span></p> | 41.6973800,1.5071700 | 375782 | 4617254 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080083.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91475 | Vilallonga (necròpolis D) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-d | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BETA ANALÍTIC (2022): Informe de los anàlisis de datación por radiocabono restos humanos tumba Necròpolis D. USA. inèdit</span></span></span></span></p> | Alguns blocs on hi ha sepultures s'han després del terreny a causa de l'erosió i els efectes dels temporals, l'últim, el temporal Glòria del mes de gener de 2020. Algunes sepultures estan cobertes per la vegetació | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per set sepultures (en el moment que es va fer l’Inventari) excavades al cingle de roca sorrenca en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits, amb algun indici trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna ha basculat la roca de base. </span></span></span></span>Algunes de les sepultures estan isolades, però hi ha un grup de tres en una mateixa roca. La seva orientació es va fer d'est a oest. Segons les mides, n'hi ha sis d'adults i una d'infant. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són respectivament, les següents:</p> <p><span><span><span><span>-Longitud: 1'50, 1'75, 1'08, 1'70, incompleta, 1'60 i 2'30 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al cap i als peus: 0'32 i 0'32, 0'38 i 0'28, 0'32 i 0'12, 0'50 i 0'35, 0'39 al cap (incompleta), 0'42 al cap, (incompleta), 0'45 i 0'22 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'45, 0'36, 0'27, 0'25, 0'21, 0'21 i 0'33 metres. Cal indicar que estan agrupades en una distància d'uns 30 m aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita de camp per elaborar aquest treball es va comprovar l’existència de les tombes comentades. Algunes força emmascarades per la vegetació natural. A les tombes existents, cal sumar-ne una, ja que la inestabilitat el talús on es troben, va provocar un moviment del grans blocs de pedra, el qual es devia produir segons informació oral, com a conseqüència del temporal Glòria (gener de 2020), on va aflorar una tomba més infantil de tipus “banyera” amb les restes humanes a l’interior, per tant passen a ser vuit. </span></span></span></span></p> | 08228-51 | Can Balard | <p><span><span><span><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 16 de juliol del 1974. </span></span></span></span><span><span><span><span>Tradicionalment, s’ha relacionat la necròpoli amb els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga. Els responsables de realitzar la carta arqueològica, els anys 80 del segle XX, també van reparar en una excavació a la roca per subjectar una biga de coberta, segurament per un habitacle. Per les seves característiques, i dos fragments ceràmics, els arqueòlegs van llençar la hipòtesi amb una datació de les tombes vers el segle IX. No obstant això, l’any 2021 es va procedir a l’exhumació de la tomba localitzada amb motiu dels moviments dels blocs de roca comentats anteriorment. La datació per radiocarboni ha determinat una forquilla cronològica entre els anys 600-674, fet que contextualitzaria un marc cronològic anterior relacionat amb la tardo-antiguitat. És probable la reutilització de les tombes.</span></span></span></span></p> | 41.6995100,1.5089800 | 375936 | 4617488 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-esquelet-4.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91476 | Vilallonga (necròpolis E) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-e | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Hem considerat una conservació dolenta, ja que no hem pogut localitzar les restes descrites a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per cinc sepultures excavades en un cingle de roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits amb algun indici de trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna va bascular la roca base. Forma una situació agrupada i segurament en relació amb l'antic nucli de Vilallonga. Una de les sepultures està isolada, però la resta estava en una mateixa roca que està partida per la meitat. La seva orientació és va fer d'est a oest. Segons les seves mides, n'hi ha quatre d'infants i una d'adult. En la E-2 s'ha apreciat un lleuger encaix en un dels seus costats. És bàsicament un lloc aplanat. La forma de les capçaleres i dels peus és arrodonida. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són, respectivament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Longitudinals: 1'17, 2'00, 1'15, 1'02, 0'72 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al centre: 0'37, 0'55, 0'33, 0'31, 0'21 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'30, 0'50, 0'20, 0'25, 0'25 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan agrupades a una distància d'uns 15 m aproximadament. Les tombes no presenten sediment i estan completament buides en el moment de fer aquest treball.</span></span></span></span></p> | 08228-52 | Can Balard | <p><span><span><span><span>La necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap altre tipus d'estructura ni ceràmica; en la sepultura E-1, d'un infant, sí que s'apreciaren perfectament vàries restes d'ossos humans que l'erosió recent del terreny havia netejat i deixat al descobert. Es podia apreciar que havia estat reutilitzat, ja que en el seu extrem est hi havia apiadats varis fragments ossis amb restes d'un crani d'infant; així mateix es podia deduir clarament que hi havia un últim enterrament, també d'infant, que tenia el crani a l'oest i els peus a l'est, junt amb les restes d'un altre inhumat. La resta de les tombes estaven buides. Cal indicar que tres de les inhumacions infantils es presenten agrupades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta necròpolis, amb un clar predomini d'infants inhumats, es podria datar aproximadament en el segle IX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita dels arqueòlegs a l'indret, en motiu de la realització de la Carta l'any 1991, es va comprovar que la majoria de sepultures estaven reblertes de sediments i ocupades per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 41.6979700,1.5072200 | 375787 | 4617320 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080069.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91528 | Llegenda de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marti-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DUOCASTELLA, Francesc (2014). “Pregó de la Festa Major 2013”. Margaridó, núm. 7, agost de 2014 p. 16</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span></span></span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad p 10</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>En el context de la Guerra de Successió Espanyola, cap a principi de 1711, les tropes de Felip V tenien ocupada ja tota la península i van dirigir-se cap a Barcelona passant per Cervera, Sant Martí Sesgueioles i Calaf amb un exèrcit d’uns 30.000 homes a les ordres del príncep Vendome. Els habitants de Sant Martí, que ja sabien com se les gastaven els soldats, que s’ho emportaven tot i destruïen els pobles al seu pas, veient com s’acostaven cap al poble, baixant de la muntanya de la Guardia Pilosa es van reunir a la plaça i no esperant ni consol ni ajuda de ningú, van decidir anar a l’església per resar i demanar a Déu i al gloriós Sant Martí, patró de la vila que els deslliurés i protegís de totes els perills que els envoltaven. Aleshores van veure que pujava pel carrer Major un majestuós genet muntat dalt d’un cavall blanc que portava una capa amb unes brillants insígnies. Tothom va anar sortint esverat de l’Església tement-se el pitjor i aleshores el cavaller els va dir: “No tingueu por habitants de Sant Martí. Persevereu en l’oració al gran Déu, perquè aquestes milícies no us causaran cap d’any. Seguiu les petjades del vostre patró Sant Martí, imiteu les seves virtuts, refugieu-vos en el treball i en la seva protecció, i abrigant-vos en la seva capa, ell us lliurarà de les calamitats que us envolten”. Després d’aquests paraules va desaparèixer sense deixar cap rastre, per més que el van buscar per tot el poble. Els Santmartinencs van saber de seguida que era el seu patró que els venia a protegir. I així va ser, l’endemà va passar l’exèrcit francès i espanyol sense causar cap dany, mentre que el poble veí de Prats de Rei va ser destruït després d’una dura batalla (DUOCASTELLA, 2014)</span></span></span></span></p> | 08228-91 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>La Llegenda es mencionada per Francesc Mirambell i Giol, que va ser rector de la parròquia en una obra de referència pel municipi (MIRAMBELL, 1798)</span></span></span></span></p> | 41.7020320,1.4881594 | 374209 | 4617798 | 1711 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91528-sant-martipages-to-jpg-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91528-p1080140.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 91360 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-6 | XVI-XVII | <p><span><span><span><span>Emplaçat al costat de l’espai que va ocupar l’església parroquial antiga i el campanar, l’edifici és de planta rectangular, aïllat, de planta baixa i dos pisos d'alçada, fet tot ell de pedra del país. S’observen diferents tipus de paredat com a conseqüència de les moltes modificacions que ha patit l’edifici. A la part de llevant un jardí i una porxada de nova construcció s’annexa a l’edifici. La teulada de doble vessant té el carener perpendicular a les façanes principals. La façana que dona al carrer Portal presenta les obertures més antigues, on destaca la porta amb muntant i llinda de pedra, així com una finestra geminada emmarcada igualment en pedra i una decoració incisa geomètrica. Ambdós elements estan molt degradats.</span></span></span></span></p> | 08228-5 | carrer del Portal, 1- carrer Vell | <p><span><span><span><span>Està situada al costat mateix i dessota de les restes de la primitiva església edificada al 1550. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 16 de maig del 1642 està documentada una llicència de l'ordinari per tal de foradar l'església parroquial i fer un pas fins arribar a la rectoria vella.</span></span></span></span></p> | 41.7026948,1.4883636 | 374227 | 4617871 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080332.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment la casa té usos residencials i com a allotjament rural. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 91641 | Gegants antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-antics | <p><span><span><span><span>VILLA, Antoni (2014). “Va de gegants”. <em>Margaridó</em>, núm 7, agost 2014 p 41</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els gegants antics de Sant Martí representen una parella de reis renaixentistes, com és habitual en la tradició gegantera catalana. Els seus noms són Martí, patró de la vila i Margaridó, una dona d’origen pagès segons una tradició del poble. Són de cartró-pedra i fusta i pesen més de 60 kg. Ell va vestit de noble català amb un vestit i capa, amb un pergamí en una mà. La geganta una noble amb un vestit i capa, que sosté un pom de flors en una mà.</span></span></span></span></p> | 08228-99 | La Fàbrica.C/ Av Catalunya | <p><span><span><span><span>Les peces daten de 1979, quan el poble de Sant Martí Sesgueioles va decidir tenir els seus primeres gegants</span></span></span></span></p> | 41.7025556,1.4902372 | 374383 | 4617854 | 1979 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080698.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 91487 | Camí ral Cervera-Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cervera-manresa | <p><span><span><span><span><span><span>RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | El camí es conserva molt parcialment, està afectat per l'ús agrícola i molt desdibuixat. | <p><span><span><span><span>El tram de camí identificat formaria part del camí Ral que unia Cervera amb Manresa, o més genèricament, Lleida amb Barcelona. Perdut en diferents trams i afectat pels conreus actuals, el camí s’observa entre Vilallonga en direcció Cal Codina de la Quadra per arribar a Prats de Rei.</span></span></span></span></p> | 08228-63 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclavaments de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives, una de les quals: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell.</span></span></span></span></p> | 41.7028210,1.5089443 | 375939 | 4617856 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080119.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.