Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91518 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MANAU, Josep Maria (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2012 p 19</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGVERT, Joaquim Maria. (2001). Església, territori i societat (s. XVII-XIX). Eumo editorial. Vic</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>A banda dels llibres habituals de la parròquia: baptisme, confirmació, consentiment, desposoris i defunció, l’erudició i els coneixements en arxivística de Mn. Mirambell (veure apartat Història) va fer possible un índex que contenia trenta-un llibres o manuals ordenats cronològicament i relligats per temes. Segons Puigvert (2001), d’entre aquests volums cal destacar-ne els Llibres mestres de la rectoria de 1789 i els Capbreus de 1798. S’hi conserven dos llibres manuscrits que posen de manifest la vocació d’historiador de Mn. Mirambell. Es tracta del <em>Carthulari. Llibre de notes y documents antichs recollits de diferents escribanias y arxius (1800) </em>i del<em> Llibre de les Antiquitats o memòries històriques de Sant Martí de Sesgleyolas, Vilallonga y Quadra del Galí (1803). </em>En el primer hi ha documents comercials i notarials de vendes de terres, vinyes, arrendaments, terrenys alodials, sempre relacionats amb l’estament nobiliari i militar, a la pròpia església i a la burgesia. Apareixen documents notarials des del segle XIV. D’altra banda, el segon llibre és un compendi d’anotacions heterogeni que abasten des de temps antics fins als dies en què Mn. Mirambell era rector de la parròquia de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></p> | 08228-86 | c. Sant Jaume 3, 08280 Calaf | <p><span><span><span><span>Mn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822), va ser rector de Sant Martí Sesgueioles entre 1789 i 1804. L’eclesiàstic era una persona erudita que va destacar com agrònom i naturalista i va sobresortir en la seva dedicació a l’arxiu parroquial i com a cronista de la història local. </span></span></span></span></p> | 41.7020360,1.4881920 | 374211 | 4617799 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Destaca la tasca arxivística de Mn. Mirambell a finals del segle XVIII i començament del XIX | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91562 | L'entorn de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lentorn-de-la-rasa-de-la-bovera | <p><span><span><span><span>La rasa de la Bovera és un torrent que entra al municipi des del Sud de Calaf passant per llevant de Sant Valentí i s’uneix a les altres vies fluvials que travessen Sant Martí. La vegetació de ribera troba un dels pocs espais del municipi on desenvolupar-se amb matolls i arbres de ribera, tot i ser espais molt antropitzats.</span></span></span></span></p> | 08228-95 | Travessa de Nord a Sud pel sector est del municipi, a Vilallonga | 41.7010988,1.5115675 | 376155 | 4617661 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080816.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C3, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91401 | Col·lecció de materials arqueològics de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span>Es tracta dels lots de material arqueològic procedent de jaciments de Sant Martí Sesgueioles. El registre del Museu de la Pell d’Igualada és aquest:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4709 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4825 - lot de material arqueològic – jaciment de Farrerra– fragment – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 4917- lot de material arqueològic – jaciment del Tossal del Puig – fragments i moneda – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 5137 - lot de material arqueològic – jaciment de Vilallonga – resta humana – medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 12918 - lot de material arqueològic – jaciment del Puig - fragments; resta faunística; element ; constructiu; eines/instruments – Bronze i medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13197 - lot de material arqueològic – jaciment del camí de Mirambell - fragments; eines/instruments - Bronze final i Ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Núm. 13474 - lot de material arqueològic – jaciment del Pla de la Tomassa – fragments - medieval</span></span></span></span></p> | 08228-19 | C/ Dr. Joan Mercader 1, igualada | 41.7019906,1.4881997 | 374212 | 4617794 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-restes-infantils-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-diner-de-jaume-i-revers1213-1276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91401-20210126101218.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges del Sr. Marc Antoni Lladó, arqueòleg municipal de Sant Martí Sesgueioles. | 79|85|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91467 | Castell de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XI | Tot i estar catalogat com a conjunt arquitectònic, es tracta d'un jaciment arqueològic, ja que les restes constructives estan molt enrunades sense possibilitat de reconèixer alçats. El seu estudi requereix metodologia arqueològica. | <p><span><span><span><span>Situat en un turó a ponent de l’ermita de Sant Valentí, hi ha una extensió d’uns 50 metres de ruïnes alineats d’est a oest que pertanyen a la fortalesa medieval i possiblement també a un grup d’habitatges. El conjunt sembla que era tancat dins el clos d’unes muralles, que s’endevinen a l’angle sud-est, prop de l’església, i també l’extrem occidental. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció arqueològica portada a terme l’any 2021 va confirmar que el turó es correspon amb l’emplaçament històric del castell de Vilallonga i identificà una sèrie d’estructures arqueològiques vinculades amb diferents moments històrics del monument. En el punt més alt de la petita elevació de terreny es van localitzar les restes d’una torre de planta circular que tipològicament s’identifiquen amb el primitiu castell de Vilallonga. Es tractava d’un edifici de 8,5 m de diàmetre exterior i entorn als 4,7 a l’interior. La paret de tancament de la torre està feta amb un mur d’uns 2 m d’amplada fet amb dos fulls de blocs de mida gran retocats exteriorment i disposats en filades regulars a trencajunts. Hi ha un reble interior de pedruscall lligat amb morter de calç. L’estructura està molt arrasada i sembla presentar un folre interior d’entre 50 i 60 cm segons les zones. Aquestes dimensions i característiques entronquen l’edifici de Vilallonga amb el conjunt de torres documentades en aquest període a tota la zona de la Catalunya Central. Així, l’alçada de la construcció podria haver arribat fàcilment als 20 m. L’edifici estaria subdividit en diverses plantes, separades amb voltes o amb forjats de bigues i presentaria una porta d’accés a nivell del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als peus de la torre, al costat de llevant, es varen documentar un conjunt d’estances quadrangulars i rectangulars que tenien clarament continuïtat cap a la banda de l’actual camí que les talla, i segurament també cap a la banda sud, almenys fins al límit del turó. Les dimensions de les estructures varia entre els 10 x 10 de l’espai principal del sector central, segurament un pati obert tot i que tancat de parets, i els 5 x 2,5 d’altres estances. En algun punt de la zona del camí sembla identificar-se un mur fet amb pedres lligades amb morter de calç que podria correspondre al tancament d’un recinte que delimitaria exteriorment l’espai construït. Tot plegat conserva una potència força considerable, que en alguns punts supera els 1,5 m i fins i tot sembla que s’hi puguin detectar alguna superposició de fases.</span></span></span></span></p> | 08228-43 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves<em> Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</span></span></span></span></p> | 41.7023904,1.5080143 | 375861 | 4617809 | 1022 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080135.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91475 | Vilallonga (necròpolis D) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-d | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BETA ANALÍTIC (2022): Informe de los anàlisis de datación por radiocabono restos humanos tumba Necròpolis D. USA. inèdit</span></span></span></span></p> | Alguns blocs on hi ha sepultures s'han després del terreny a causa de l'erosió i els efectes dels temporals, l'últim, el temporal Glòria del mes de gener de 2020. Algunes sepultures estan cobertes per la vegetació | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per set sepultures (en el moment que es va fer l’Inventari) excavades al cingle de roca sorrenca en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits, amb algun indici trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna ha basculat la roca de base. </span></span></span></span>Algunes de les sepultures estan isolades, però hi ha un grup de tres en una mateixa roca. La seva orientació es va fer d'est a oest. Segons les mides, n'hi ha sis d'adults i una d'infant. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són respectivament, les següents:</p> <p><span><span><span><span>-Longitud: 1'50, 1'75, 1'08, 1'70, incompleta, 1'60 i 2'30 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al cap i als peus: 0'32 i 0'32, 0'38 i 0'28, 0'32 i 0'12, 0'50 i 0'35, 0'39 al cap (incompleta), 0'42 al cap, (incompleta), 0'45 i 0'22 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'45, 0'36, 0'27, 0'25, 0'21, 0'21 i 0'33 metres. Cal indicar que estan agrupades en una distància d'uns 30 m aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita de camp per elaborar aquest treball es va comprovar l’existència de les tombes comentades. Algunes força emmascarades per la vegetació natural. A les tombes existents, cal sumar-ne una, ja que la inestabilitat el talús on es troben, va provocar un moviment del grans blocs de pedra, el qual es devia produir segons informació oral, com a conseqüència del temporal Glòria (gener de 2020), on va aflorar una tomba més infantil de tipus “banyera” amb les restes humanes a l’interior, per tant passen a ser vuit. </span></span></span></span></p> | 08228-51 | Can Balard | <p><span><span><span><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 16 de juliol del 1974. </span></span></span></span><span><span><span><span>Tradicionalment, s’ha relacionat la necròpoli amb els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga. Els responsables de realitzar la carta arqueològica, els anys 80 del segle XX, també van reparar en una excavació a la roca per subjectar una biga de coberta, segurament per un habitacle. Per les seves característiques, i dos fragments ceràmics, els arqueòlegs van llençar la hipòtesi amb una datació de les tombes vers el segle IX. No obstant això, l’any 2021 es va procedir a l’exhumació de la tomba localitzada amb motiu dels moviments dels blocs de roca comentats anteriorment. La datació per radiocarboni ha determinat una forquilla cronològica entre els anys 600-674, fet que contextualitzaria un marc cronològic anterior relacionat amb la tardo-antiguitat. És probable la reutilització de les tombes.</span></span></span></span></p> | 41.6995100,1.5089800 | 375936 | 4617488 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-esquelet-4.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91476 | Vilallonga (necròpolis E) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-e | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Hem considerat una conservació dolenta, ja que no hem pogut localitzar les restes descrites a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per cinc sepultures excavades en un cingle de roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits amb algun indici de trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna va bascular la roca base. Forma una situació agrupada i segurament en relació amb l'antic nucli de Vilallonga. Una de les sepultures està isolada, però la resta estava en una mateixa roca que està partida per la meitat. La seva orientació és va fer d'est a oest. Segons les seves mides, n'hi ha quatre d'infants i una d'adult. En la E-2 s'ha apreciat un lleuger encaix en un dels seus costats. És bàsicament un lloc aplanat. La forma de les capçaleres i dels peus és arrodonida. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són, respectivament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Longitudinals: 1'17, 2'00, 1'15, 1'02, 0'72 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al centre: 0'37, 0'55, 0'33, 0'31, 0'21 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'30, 0'50, 0'20, 0'25, 0'25 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan agrupades a una distància d'uns 15 m aproximadament. Les tombes no presenten sediment i estan completament buides en el moment de fer aquest treball.</span></span></span></span></p> | 08228-52 | Can Balard | <p><span><span><span><span>La necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap altre tipus d'estructura ni ceràmica; en la sepultura E-1, d'un infant, sí que s'apreciaren perfectament vàries restes d'ossos humans que l'erosió recent del terreny havia netejat i deixat al descobert. Es podia apreciar que havia estat reutilitzat, ja que en el seu extrem est hi havia apiadats varis fragments ossis amb restes d'un crani d'infant; així mateix es podia deduir clarament que hi havia un últim enterrament, també d'infant, que tenia el crani a l'oest i els peus a l'est, junt amb les restes d'un altre inhumat. La resta de les tombes estaven buides. Cal indicar que tres de les inhumacions infantils es presenten agrupades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta necròpolis, amb un clar predomini d'infants inhumats, es podria datar aproximadament en el segle IX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita dels arqueòlegs a l'indret, en motiu de la realització de la Carta l'any 1991, es va comprovar que la majoria de sepultures estaven reblertes de sediments i ocupades per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 41.6979700,1.5072200 | 375787 | 4617320 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080069.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91477 | Vilallonga (necròpolis G) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-g | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Els blocs de pedra on s'excaven les sepultures estan inclinats, presenten signes d'erosió, | <p><span><span><span><span>Segons els responsables de l’Inventari de patrimoni arqueològic, es tracta d’un enterrament excavat a l'extrem d'una roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits. Està en posició horitzontal, i segurament en relació amb les altres necròpolis del seu entorn. La seva orientació es va fer d'est a oest. Pertany a un adult. S'hi aprecià un encaix per aixecar la coberta. La forma de la capçalera i dels peus és arrodonida. La seva longitud és d'1'80 m, l'amplada al centre és de 0'45 m i la profunditat al centre és de 0'27 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no s'aprecià cap altra estructura arquitectònica, però a uns 3-4 m d'aquest enterrament es va recollir algun fragment de ceràmica gris medieval. La sepultura totalment estava buidada de terra. Es podria datar aproximadament en el segle IX i, per tant, en l'Alta Edat Mitjana.</span></span></span></span></p> | 08228-53 | Can Balard, els Caus, rasa de la Bovera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 23 de març del 1980.</span></span> </span></span></span></span></p> | 41.7003300,1.5093900 | 375972 | 4617578 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | Legal | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Les restes descrites del jaciment a l'Inventari de Patrimoni arqueològic no han pogut ser localitzades en el transcurs de les tasques realitzades el l'elaboració del Mapa de Patrimoni. Segons l'arqueòleg municipal, aquestes restes no han estat localitzades tampoc per ells.Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que la sepultura estava molt inclinada i molt coberta de vegetació, el que els va fer difícil la seva localització. És possible que actualment sigui igualment coberta o hagi algun moviment que faci que sigui oculta totalment, suposant que les coordenades UTM de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic siguin correctes. També van recollir un comentari relacionat amb l’existència al peu de la mateixa necròpolis, d’un antic camí que venia de can Balart, però que havia estat quasi totalment destruït per l'ampliació del camp inferior, pel que calia anar camp a través per arribar-hi, igual que succeeix actualment. | 90 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91478 | Vilallonga (necròpolis F) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-f-0 | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Molt parcialment conservada, tomba incompleta. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per una sepultura excavada a la roca i una balma de petites dimensions amb un regueró de desguàs picat a la mateixa roca. La sepultura, incompleta i aïllada, està ubicada a l'extrem d'una codina de roca sorrenca i de forma trapezial, en posició horitzontal. La seva orientació és nord-sud, i pertany a un adult. No conserva ni la capçalera ni els peus. Les dimensions, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són: la longitud incompleta, és d'1'10 m, l'amplada als extrems és de 0'38 i 0'36 m, i la seva profunditat al centre és de 0'34 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la visita realitzada amb motiu d’aquest treball, la tomba és incompleta, amb l’entorn sedimentat i amb molta vegetació natural.</span></span></span></span></p> | 08228-54 | Can Balart | <p><span><span><span><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià, a part de l'esmentada balma, cap altre tipus d'estructura. Aquest tipus d'enterrament es pot datar en els segles VIII-IX, o més antic. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, les dues estructures es troben a dos nivells diferents, i formen part dels murs de contenció de les vinyes.</span></span></span></span></p> | 41.6973800,1.5071700 | 375782 | 4617254 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080083.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91479 | El Tossal del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-del-puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2011). 'Memòria d'intervenció arqueològica al Turó El Puig - Base de Telefonia mòbil. Sant Martí Sesgueioles'. 8-9 novembre 2011. Mem. Núm.: 9175. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica; en canvi, es recollí superficialment varis tipus de ceràmica:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica pertanyent a grans vasos decorats amb cordons horitzontals impresos amb superfícies poc polides, irregular i abundós desgreixant de quars i mica daurada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment d'una vora de plat amb llavi arrodonit i força bisellat interiorment; presenta un bon brunyit i pasta amb petit desgreixant de quars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment que presenta cinc acanalats horitzontals; el seu estat de conservació no és molt bo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Alguns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, gerres de pastes bicolors, pastes compactes i bona qualitat de la cuita.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica gris medieval a torn, cuita reductora, decoració incisa a base de línies rectilínies horitzontals i ondulades, d'aspecte acanalat. Formes globulars i carenades sobretot, també algun fragment de tapadora, les vores són enfora i amb un solc, llavis arrodonits i alguna nansa plana. Aquest conjunt es pot considerar propi dels segles XII-XIII dC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Ceràmica medieval de cuita oxidant, de pasta bicolor, amb l'exterior vermellós i l'interior gris; alguns autors la daten dels segles XI-XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la vista de tots aquests materials, s'aprecien tres moments culturals en aquest jaciment: el primer, propi d'un Bronze Final I-II; també un moment ibèric i, finalment, un de medieval.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-55 | El tossal del Puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Comarcals d'Igualada, el 27 de març del 1983. Es tracta d'un tossal partit pel mig per la via fèrria de Barcelona a Saragossa, en un context erm. Aquesta partició, efectuada els anys 1857-1860, va afectar considerablement el jaciment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observen que des de la primera visita s'havia construït un dipòsit d'aigua en el cim, el qual ha permès constatar que, al menys en la part superior del tossal, no hi ha estructures, ja que en l'excavació realitzada per construir el dipòsit no han localitzat ni material ni estructures. Una intervenció realitzada el 2010 en motiu de la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil va confirmar aquesta absència de restes on es va construir el dipòsit.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7031954,1.4886300 | 374250 | 4617927 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-formes.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment també és conegut amb els noms del Turó del Puig o de l'estació base de telefoniaAutor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 79|80|81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91480 | El Pla de la Tomassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tomassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’estructures que formen diverses estances ocupant la totalitat del turó, fetes amb pedra seca. Aquestes estructures formen dos conjunts, separats per uns 10 m. El grup de l'est ha estat seccionat parcialment pel camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La intervenció arqueològica de 2021 ha fet aflorar una construcció amb parament de carreus ben escairats, es conserven cinc fileres de mida gran a la base i a les cantonades. L’edifici no ha estat totalment excavat, però es pot intuir un edifici poligonal de murs potents. A l’altra extrem, apareix igualment uns murs de característiques similars en un punt elevat des d’on hi ha una visió panoràmica del territori circumdant. </span></span></span></span></span></span></p> | 08228-56 | Pla de la Tomassa. El jaciment està situat en una zona boscosa a la part alta del Pla de la Tomassa, entre dos camps de conreu. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser descobert pel Sr. Ramon Manau (veí del poble de Sant Martí Sesgueioles) l'any 1995. Segons els autors de la carta arqueològica, a la zona del camí apareixien nombrosos fragments de ceràmica gris medieval. En el fitó de sorrenca, a 10 m a la zona sud de la casa, hi havis algunes cavitats excavades d'ús desconegut. La seva conclusió és que es podria tractar d'un petit mas medieval que cronològicament se situaria entre els segles IX i XIII, per l'absència de ceràmica vidriada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2021 el jaciment va ser objecte d’una intervenció arqueològica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7001000,1.5145300 | 376399 | 4617546 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-p1080031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-20210126091055.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Autor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91481 | Poliesportiu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliesportiu-de-sant-marti | Es tracta d'un territori molt alterat per l'acció antròpica. | <p><span><span><span><span>Arrel de la construcció del poliesportiu de Sant Martí, als afores del nucli urbà i al costat de la carretera BV-1001, es van localitzar materials romans. Entre els materials documentats, va aparèixer ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina i fragments de teula; aquests es trobaven a uns 30 cm de profunditat, ja que hi ha un reompliment modern a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08228-57 | Poliesportiu municipal. Carretera BV-1001 amb camí de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7026600,1.4927400 | 374591 | 4617861 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91481-p1080624.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91482 | Jaciment arqueològic de Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-balart | <p><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> | Expoliat al llarg de la història i molt alterat per les obres portades a terme en època contemporània. | <p><span><span><span><span>Amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí els anys 1994 i 1995, van quedar al descobert uns potents nivells de cendres, ceràmiques grises i oxidades, així com ossos al costat esquerre del camí de Can Balart. També es van localitzar algunes parets en direcció al camp.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cronològicament, aquest jaciment es podria situar entre els segles X i XIII. Segons la documentació, aquestes estructures formen part del castell de Sant Valentí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part alta del turó es conserven estructures del segle XVIII, les quals, junt amb el jaciment medieval, van ser parcialment destruïdes per les obres.</span></span></span></span></p> | 08228-58 | Can Balard. Ermita de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves <em>Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren</span></span></span></span> entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</p> | 41.7023704,1.5079874 | 375860 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p10801310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080132.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom del jaciment a l'inventari de la Generalitat és Can Balart, tot i que el topònim de la masia que li dona com és Can Balard. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91483 | El camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-de-mirambell | <p><span><span><span><span>NADAL, Esteve (1999): “Memòria excavació arqueològica al camí de Mirambell. Sant Martí Sesgueioles”. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>A conseqüència de la realització de les obres d’acondicionament del camí que uneix Sant Martí Sesgueioles amb el nucli de Mirambell, es va descobrir un jaciment arqueològic en un dels talusos resultants de l'obra. Es posà al descobert part d'una estructura on apareixien carbons, cendres i fragments ceràmics. Durant els treballs de documentació arqueològica va aparèixer una taca circular associada a alguns fragments ceràmics en superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura resultant era negativa, de secció rectangular, reomplerta de cendres, carbons i fragments ceràmics, amb una potència d'entre 40 i 50 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els treballs de camp per elaborar aquest treball es van poder observar restes arqueològiques al talús de camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material assenyala una cronologia del Bronze Final-inicis de l'Edat del Ferro. Del material arqueològic recollit en l'excavació (69 fragments en total), n'hi ha 5 amb decoració que, segons s'afirma a la memòria del director de l'excavació, permeten establir la cronologia anteriorment esmentada. També ha aparegut un fragment informe de ferro i dues peces de bronze consistents en una possible punta de destral i diversos fragments d'un braçalet ornamental de secció rectangular. Amb les dades obtingudes es fa difícil saber de quin tipus de jaciment es tracta, tot i que caldria contemplar la possibilitat que es tractés de part d'una petita rasa del fossat d'un tancat per al bestiar, per exemple.</span></span></span></span></p> | 08228-59 | Camí de MIrambell | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert durant la realització de les obres d'acondicionament del camí que uneix </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Sant Martí Sesgueioles i el nucli de Mirambell.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7050500,1.4888100 | 374269 | 4618132 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080666.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment és conegut amb el nom de Puig Camí. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91511 | Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvany-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span>El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són vuit les imatges que de Sant Martí Sesgueioles formen part d’aquest arxiu són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vista de l'altar major de l' església de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Campanar de Sant Martí Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu a Sant Martí Sesgueioles, any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu a Sant Martí Sesgueioles, any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu i cementiri de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu de terme i vista de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interior de l'església i piques baptismals, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Dones rentant roba i vista panoràmica del poble de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> | 08228-80 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 41.7020400,1.4881878 | 374211 | 4617799 | 1917 i 1924 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91511-creu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91511-rentant.png | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91512 | Fons ICGC imatges dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-icgc-imatges-dels-gegants | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta de dues imatges dels Gegants antics de Sant Martí Sesgueioles dels anys 1985 i 1986 que formen part del fons de l’Institut Cartogràfic i geològic de Catalunya, concretament del fons de la família Cuyàs (1905-1980). Es veuen els gegants en dos espais diferents.</span></span></span></span></p> | 08228-81 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>Els Gegants daten de 1979, quan el poble de Sant Martí Sesgueioles va decidir tenir els seus primeres gegants</p> | 41.7020179,1.4881557 | 374209 | 4617797 | 1985, 1986 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91512-gegants2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Família Cuyàs: Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953); Enric Cuyàs i Prat (1910-1989), Narcís Cuyàs i Prat (1920 - 1995). | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91513 | Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-de-la-parroquia-de-s-martin-de-sesgleyoles-y-sus-contornos-obispado-de-vich-y | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MIRAMBELL, Francesc (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>El mapa de Sant Martí Sesgueioles va ser dibuixat per Francesc Mirambell quan era rector de la parròquia i editat a Cervera l'any 1798. El va gravar en fusta després d'haver mesurat pertinentment la superfície representada. El mapa pròpiament dit va acompanyat, com era costum a l'època en aquest gènere de publicacions, d'una memòria en la que de forma resumida es descriu Sant Martí i se n’explica la història. Totes les cites històriques que s’hi fan són referenciades amb document que es trobaven tant a l’arxiu parroquial com al consistorial. El document també descriu l’activitat econòmica de la vila, l’agricultura i les manufactures. </span></span></span></span></p> | 08228-82 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | 41.7020279,1.4882255 | 374215 | 4617798 | 1798 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-1page-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-3page-0001.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mirambell i Giol, Francesc | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91515 | Fons de Sant Martí de Sesgueioles a l'arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-marti-de-sesgueioles-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI-XX | <p><span><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 13 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVIII al XIX, i un celebrat al “Consulado y Tribunal de Comercio de 1786. També existeixen 6 processos del “Real Patrimonio”(segles XVI i XVIII) produïts pel la “Intendencia del Ejército y Província del Principado de Cataluña” i per la “Bailía General de Catalunya”, dos documents notarials de 1783, quatre documents d’amillaraments realitzats per Hisenda entre 1861 i 1952, així com un registre fiscal d’edificis i solars de 1920. Per últim, destaca un plànol de 1798 de la Real Audiència de Catalunya realitzat per Gerónimo Mayo i dos documents de la Generalitat de Catalunya dins d’una col·lecció de documents solts agrupats dels segles XVI, XVII i XVIII (Lletra dels llocs de Sant Martí Sesgueioles i d'altres de la Baronia de Segur sobre el donatiu voluntari).</span></span></span></span></p> | 08228-83 | Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.7020239,1.4881751 | 374211 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91515-11913235.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91516 | Fons de l'arxiu comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>L’arxiu conserva els següents documents relacionats amb el municipi:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN10-172 / Cambra Agrària Local de Sant Martí de Sesgueioles. Aquest fons conté bàsicament documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social. També inclou estatuts, pressupostos i correspondència. La cronologia de la documentació comprèn el període (1950-1992)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN10-341 / Família Miserachs de Sant Sadurní d'Anoia i Igualada. Conté vuit documents familiars, dels anys 1750 al 1899. La família Miserachs de Sant Martí Sesgueioles-Igualada es dedicava a la fabricació de teixits, eren retorcedors de llana que es van instal·lar a Igualada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN12-37 / Fons Municipal de Sant Martí de Sesgueioles. Conté la documentació general de l’Ajuntament entre els anys 1840 i 1986 i resta pendent d’organització segons els criteris de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A més, cal citar la següents documentació també custodiada per l’arxiu procedent de diferents fons originals: proposta de modificació del terme municipal pels límits entre Sant Martí de Sesgueioles i Pujalt (Ajuntament de Pujalt 1989); del fons del districte notarial d'Igualada hi ha 11 documents que van de 1747 a 1806; parròquia de Sant Martí de Sesgueioles (Parròquia de Santa Maria d'Igualada 1564);<span lang='CA'><span><span><span><span> a</span></span></span></span></span>cta de l´agrupació dels ajuntaments de Calaf i Sant Martí de Sesgueioles (Fons Municipal de Calaf 1949); vacunacions (Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles) (Fons Municipal de Els Prats de Rei 1915); llibre de mostafa de Sant Martí de Sesgueioles (Fons Municipal de Sant Martí de Sesgueioles 1720).</span></span></span></span></p> | 08228-84 | Pl. del Rei 15, 08700 Igualada | <p><span><span><span><span>En relació al fons de la cambra a Agrària Local de Sant Martí de Sesgueioles: les cambres agràries locals van ser creades per Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les <em>Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos</em>, que l'any 1933 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya suprimia les cambres locals i mantenia només les quatre cambres provincials, que passaven a dependre del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. L’oficina comarcal d’aquest Departament va conservar la documentació fins l’any 1995, quan va ser traspassada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons de la família Miserachs es trobava entre la documentació custodiada per Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el qual passà a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia l’any 2001.</span></span></span></span></p> | 41.7020280,1.4882229 | 374214 | 4617798 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91517 | Fons de Sant Martí de Sesgueioles al 'Centro de documentación de la memoria histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-marti-de-sesgueioles-al-centro-de-documentacion-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Documentació relativa a immobles requisats al municipi durant la Guerra Civil (1936-1939), els fons també apareixen documents d’altres municipis veïns de l’Anoia (e</span></span></span></span><span lang='CA'><span>ls Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sallavinera, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d´Anoia i Veciana).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de relacions, actes i sol·licituds d’adjudicació de béns requisats per ajuntaments, organitzacions polítiques i sindicals o altres entitats, així com reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte de decomissat i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08228-85 | c. Gibraltar 2, 37008 Salamanca | 41.7020199,1.4881791 | 374211 | 4617797 | 1936-1939 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91517-img00757.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91365 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-2 | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici que donà nom al carrer del Roser. Temple de nau única de </span>planta rectangular, aixecat amb carreus de pedra força regulars, excepte al mur de ponent, on hi ha una àrea de parament clarament diferent. A la banda de llevant, la capella s’adossa a un habitatge alineat amb el carrer. El cobert és a dues vessants fets amb lloses de pedra i amb el carener perpendicular a la portalada. A la façana principal destaca la porta amb muntants i llinda de pedra ben tallats, i un petit campanar d'espadanya construït amb maons. A la part a superior de la façana hi ha una finestra allargada de tradició romànica (de doble esqueixada), al costat hi ha un rellotge de sol pintat (una mica esborrat) en color vermellós. És de tipus vertical declinant, quadrat. Les línies hor<span lang='CA'>à</span>ries estan pintades directament sobre la pedra, de 6 a 4, senyals per a les mitges hores, numeració ar<span lang='CA'>à</span>biga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior destaca la volta de canó aixecada en pedra i el cor, sustentat per un arc de creueria motllurats i clau de volta amb decoració geomètrica. Els arcs recolzen en quatre mènsules amb decoració humana molt erosionada. A la part frontal del cor apareixen dos escuts esculpits. </span></span></span></span></p> | 08228-8 | carrer del Roser, 2 | <p><span><span><span><span>A Sant Martí, com a tants indrets de Catalunya, es fundà en el segle XVII, començament de l’any 1647 la confraria del Roser. Era fruit de la devoció a la Mare de Déu d’aquell moment propagada sobretot pels frares dominics (els més propers eren els Cervera) que consistia a festejar la Mare de Déu cada primer diumenge de mes i en el res del rosari per part dels confrares, que podia ser-ho qualsevol feligrès. E</span></span></span></span><span><span><span><span>n diversos testaments anteriors a aquesta data, ja es deixen diners pel bací de Ntra. Sra. del Roser, això vol dir que la devoció ja hi estava arrelada. </span></span></span></span><span><span><span><span>Seria per allà l’any 1670 que es construí la capella. Encara que no hem pogut trobar dades concretes, en els llibres parroquials, l’any 1671 es parla ja del “carrer de la capella”. (http://www.parroquiescalaf.com/)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El finançament per aixecar l’obre prové de la família Dalmases i d’altres vilatans. Es promou la Fundació de la Capella del Roser, essent rector de la parròquia Mn. Antoni Tomàs, de Conill. El 27 de novembre de 1674, Pau Dalmases, que ja residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la construcció de l'Església parroquial actual, bona part dels oficis religiosos se celebraren a l'esmentada capella. (https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/capella-del-roser.html)</span></span></span></span></p> | 41.7029060,1.4893385 | 374309 | 4617894 | 1670 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080306.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, la capella té ús social i cultural. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91527 | Llegenda 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-margarido | XIX | <p><span><span><span><span>Llegenda sobre la història d’una parella que s’enamora durant la guerra del Francès (1808-1814). Els fets s'esdevenen un dia de juliol del segle XIX, entre una noia que vivia a Sant Martí Sesgueioles i un jove soldat francès. Un escamot de l'exèrcit francès està pujant de Prats de Rei en direcció a Sant Martí Sesgueioles. Tothom al poble queda esverat pensant que els exigiran aixopluc per passar la nit, queviures i tenen molta por.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'alcalde, davant la situació, reuneix els veïns a la plaça de l'Església i després d'unes paraules patriòtiques els encoratja arribant a la conclusió que aquella nit ningú no dormi, que tothom estigui atent i a les dotze en punt tothom 'matarà el porc', que no era altra que el soldat francès que tothom tindria a dormir, per obligació, a casa seva.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una casa una mica apartada hi vivia una noia, d'uns quinze anys, sola, òrfena i molt pobra; es deia Margaridó. Un jove soldat de l'exèrcit francès, amb un tambor a l'esquena, demanant per caritat un mos de pa i un jaç per a descansar. Margaridó de seguida intueix què ha de fer: la missió que tot el poble té encomanada dur a terme aquella nit, matar el francès!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El noi cansat i abatut s'ajau damunt la palla i es queda adormit profundament a l'instant. Margaridó espera les dotze de la nit, però no pot matar aquell noi indefens. A la matinada, quan es desperten, Margaridó explica al noi el què els hi ha passat als seus companys aquella nit i que ella ha estat una traïdora al seu poble i a la seva pàtria per no atrevir-se a portar a terme el que entre tots havien pactat. S'ofereix llavors acompanyar-lo fins a Castellfollit de Riubregós on hi ha acampades el gruix de les tropes franceses perquè així pugui salvar la vida. El jove soldat, quan arriben al seu campament mira a Margaridó amb ulls d'amor i agraïment i de sobte li fa un petó càlid als llavis i li promet anar a buscar-la quan acabi la guerra. Ella comença el camí de tornada pensant sols en els sentiments d'amor que li havia desvetllat aquella besada i del nou món de fantasia i esperança que s'havia obert en el seu cor, però un sentinella dispara sobre ella i la mata tràgicament. (Extret web Ajuntament)</span></span></span></span></p> | 08228-90 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Apel·les Mestres (1854-1936) artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria, va escriure un poema basat en la llegenda, que centra en Sant Martí Sesgueioles. El 1.887 va presentar el poema Margaridó als Jocs Florals que no va ser premiat. Aquest fet li va suposar una decepció , no es presentaria als jocs Florals durant 20 anys. Per contra, Margaridó assoliria el reconeixement del públic, i el 1.888 seria premiat als Jocs Florals de l’Ateneu Barcelonès. </span></span></span></span></p> | 41.7020509,1.4882424 | 374216 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 91530 | Tradició dels esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-dels-esquellots | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GRAU, Conxita (2008). “</span><span>El braç de gitano i els esquellots”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 5</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El costum que hi havia al poble, referit com a mínim al (primer quart del segle XX), segons el testimoni de la Conxita Grau de Cal Notxe, consistia en concentrar-se un grup de persones amb xiulets, esquelles, llaunes i utensilis varis, amb l’objectiu de fer molt soroll davant de la casa d’un vidu que contrauria matrimoni en segones noces. Per evitar-ho havia de pagar unes pessetes pel manteniment de l’església i un beure a la canalla i els grans que consistia en uns carquinyolis i una mica de moscatell. </span></span></span></span></p> | 08228-93 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Sembla que aquesta tradició es donava quan es casava un vidu o una vídua en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l’algaravia i amb un bon soroll.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.</span></span></span></span></p> | 41.7020459,1.4881662 | 374210 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Relat de la Conxita Grau (de Cal Notxe), que va morir prop dels 100 anys | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91349 | Pas cobert i restes de murs (les Voltes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert-i-restes-de-murs-les-voltes | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | Alguns carreus tant de l'arc com del pas cobert estan erosinats i arrebossats amb morter modern. | <p><span><span><span><span>El pas cobert presidit per un arc ogival s’ubica al carrer Vell. L’arc característic del gòtic està fet de carreus regulars. La pedra que conforma els pilars de l’arc s’aprecia més deteriorada. Avui dia les restes de murs que conformen un passadís que té sortida per l’extrem oposat, sustenten una estructura moderna de bigues de fusta sobre pilars de pedra, on s’aixeca un habitatge. A l’altre banda, un arc carpanell de dovelles de pedra limita la construcció, un portal d’entrada de la vila medieval.</span></span></span></span></p> | 08228-1 | Carrer Vell | <p><span><span><span><span>El 30 d’agost de 1245 el rei Jaume I va concedir una carta de població amb unes noves franqueses al puig que hi ha via sobre la vila de Sant Martí, que era al límit del terme del castell de la Guàrdia Pilosa, el torrent i la font. La vila es devia fortificar en segles successius, pel qual aquesta devia ser una porta de la vila de l'antiga muralla medieval, avui dia desapareguda.</span></span></span></span></p> | 41.7025655,1.4882207 | 374215 | 4617858 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91349-p1080340.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||
| 91468 | Marge de pedra de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-vilallonga | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mur de pedra ubicat entre camps de conreu que salva un desnivell important. Es tracta de trams rectilinis disposats seguint el relleu natural que forma una corba. Alterna paraments diferents, de pedres irregulars col·locades verticalment, curiosament, i de pedres irregulars planes col·locades horitzontalment, sempre sense morter. L’alçada del mur passa els quatre metres ens alguns punts. Hi ha un tram disposat en graons, amb fileres de pedra que van sobresortint unes a les altres per suportar la pressió del volum de terra que aguanten. </span></span></span></span></span></p> | 08228-44 | Can Balard | 41.6979106,1.5071671 | 375783 | 4617313 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080076.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91472 | Voltes i arcs del torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-i-arcs-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>Estructura de voltes i arcs que serveix per soterrar el tram del Torrent de la Guàrdia al seu pas pel centre del poble, per ponent comença amb el pont del Torrent (fitxa 64) i de seguida comença una volta de pedres irregulars col·locades en horitzontal. Es sustenten en arcs que no tenen el punt d’arrencada al mateix nivell (arcs rampants), amb una certa asimetria, fets de carreus de pedra regulars. Alguns presenten decoració incisa difícil d’interpretar, són formes geomètriques arrodonides, amb unes disposicions alades que recorden els serafins. És possible una relació amb l’església parroquial, ja que justament son a la seva alçada, soterrades. A continuació hi ha les bigues modernes utilitzades per la continuació de l’obra de cobriment del Torrent, i el tram de llevant, antic, situat sota de la casa de Cal Carnisser (fitxa 13) i que es tanca amb un arc de dovelles molt ben tallades, a diferència del pont del Torrent, amb la inscripció de 1872. </span></span></span></span></p> | 08228-48 | Part soterrada del torrent de la Guàrdia al centre del poble, davant Ajuntament i església parroquial de Sant Martí | 41.7020119,1.4885343 | 374240 | 4617795 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080249.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Tot i la data inscrita en un extrem de la construcció, és difícil precisar per la diferència estilística dels arcs entre les boques de ponent i llevant, que tota l'obra sigui feta en aquesta data. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91474 | Marge de pedra del carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-del-carrer-del-moli | <p><span><span><span><span>Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 2,5 metres i de llarg supera els 100 metres. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. El tram de carrer del sud-oest va ser arrebossat, mentre que el sector central del carrer presenta els carreus disposats en pedra seca. El tram nord est ha estat parcialment refet amb morter. Només hi ha una porta moderna enmig el marge i s’observa algun arc de descarrega en la part inferior. El marge aguanta un volum de terra important, salva en desnivell en una part urbana on aquest és elevat.</span></span></span></span></p> | 08228-50 | Carrer de Sant Martí | 41.7009065,1.4872489 | 374131 | 4617675 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91474-p1080879.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91488 | Pont del Torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia just quan arriba a l’alçada de la part central del poble, on s’ubica l’actual edifici de l’Ajuntament i l’església parroquial, per sobre passa el carrer del Pont, via de creixement històric respecte al nucli urbà més antic. L’estructura és de blocs de pedres irregular, amb la primera línia de l’arc disposades en sardinell i la part superior, l’ampit, en maçoneria.</span></span></span></span></p> | 08228-64 | Carrer Pont | 41.7021511,1.4880934 | 374203 | 4617811 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080235.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91489 | Via romana Ilerda Ad Fines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-ilerda-ad-fines | <p><span><span><span><span>DE SOTO, Pau (2010). <em>Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral online, p 219-222</span></span></span></span></p> | IaC a V dC | No s'han trobat / conservat indicis arqueològics d'època romana, tot i que el traçat és el de la via històrica. El camí actual està en perfectes condicions | <p><span><span><span><span>El tram de camí històric data d’època romana, travessa la part nord del municipi de Sant Martí Sesgueioles d’est a oest, forma part de la via romana que anava de Lleida a Martorell. En el context romà, formaria part d'una via secundària, de caràcter local que es van construir per unir els centres urbans i altres punts del territori. Actualment no es veuen indicis de restes del camí original, probablement erosionat pels pas dels segles. Es tracta d’un camí d’us comú històricament i a l’actualitat.</span></span></span></span></p> | 08228-65 | Travessa el municipi d'E a O, a la banda N de la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>El tram del camí inventariat formaria d’un gran eix que amb origen a la ciutat <em>d’Ilerda</em> (Lleida) es dirigia cap a la Via Augusta en el seu pas per <em>Ad Fines</em>, Martorell. Segons el trajecte proposat per Soto i enumerat com la via número 24 Soto (2010), aquesta via comunicava també les poblacions romanes de Iesso i de Sigarra. El recorregut més probable sembla que sortiria d’Ilerda per la seva vessant septentrional seguint aproximadament l’antic camí de Corbins, l’actual carretera de Lleida a Balaguer (LV-9224), seguiria la vall del riu Segre sempre per la seva vessant dreta. La via creuaria els territoris de les poblacions de Torrelameu i Menàrguens, dirigint-se cap a Balaguer. A partir d’aquesta població, la via es dirigia cap a Ponts, passant per les localitats de Cubells i per les rodalies d’Artesa de Segre. Des de Ponts, la via es dirigia cap a la plana de la Segarra, on es localitzaven dos nuclis importants per al control territorial del rerepaís,<em> Iesso</em> (Guisssona) i Sigarra (Prats de Rei). Deixant al cantó meridional el Serrat de St. Julià, la via es dirigiria cap a la Plana Alta i la Plana de la Torre, des d’on es dirigiria cap a la població de Selvanera evitant el fort desnivell de la Sola de Mascó. Des d’aquesta població i seguint un eix força rectilini, la via es dirigiria directament cap a Iesso, en un eix fossilitzat i que emmarquen la Creu Roja i l’ermita de St. Romà Màrtir. A partir de Guissona, la via es dirigiria seguint un eix força rectilini cap a la població de Prats de Rei, on tradicionalment s’ha situat Sigarra. Aquest traçat es realitzaria seguint l’eix format per Vicfred, Conill, Sant Martí Sesgueioles i Prats de Rei. Des de Sigarra (Prats de Rei), la via aniria a buscar l’actual ciutat de Manresa utilitzant el pas de la riera de Rajadell. La via sortiria de Manresa en direcció sud, seguint sempre la vora dreta del riu Llobregat. D’aquesta manera, la via passaria per Monistrol de Montserrat, Olesa i Abrera. Finalment, la via arribaria a comunicar amb la Via Augusta a l’alçada del Pont del Diable. (SOTO, 2010)</span></span></span></span></p> | 41.7072565,1.4913666 | 374486 | 4618374 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080325.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91490 | Pont del viarany de la 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-viarany-de-la-margarido | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia a l’est del nucli i permet el pas de la carretera BV-1001. L’ampliació del pont ha desvirtuat la planta i la fabrica original, la volta del qual està construïda en maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell, que recolza sobre murs de pedra disposades en filada. L’ampit, que només resta conservat a la part de ponent i parcialment modificat, està fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior.</span></span></span></span></p> | 08228-66 | Carretera BV-1001 amb Torrent de la Guàrdia | 41.7023023,1.4919733 | 374526 | 4617822 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080452.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91491 | Camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mirambell | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’uns dels camins tradicionals i històrics que articulen el territori de l’entorn de Sant Martí Sesgueioles, i que uneix el poble amb un altre nucli històric com és Mirambell. Des del poble, la via neix en direcció nord, voreja el Tossal de la Pesseta per la vessant dreta i creua perpendicularment el camí d’origen romà que anava de Lleida a Martorell. El camí surt del municipi per apropar-se al Torrent de Ferrera i al turó homònim, per dirigir-se a Mirambell seguint el camí paral·lel a la riera de Mirambell. </span></span></span></span></span></p> | 08228-67 | Des del Turó del Puig en direcció N | 41.7084280,1.4909221 | 374451 | 4618505 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p1080672.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91495 | Pont del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-0 | <p><span><span><span><span>TORRENS, Jesús (2016). “Els ponts trencats”. <em>Margaridó</em>, núm 9, agost 2016 p 45</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Pont d’arcades per on el ferrocarril salva el Torrent de la Guàrdia al seu pas per Sant Martí Sesgueioles. Els arcs de mig punt van ser reconstruïts després de la Guerra Civil amb encofrat de formigó. Es tracta d’un pont de tres ulls d’uns 6 metres de llum. Els murs laterals que arrenquen de terra i els que van per sobre dels arcs són de paredat de filada de pedra. La via es disposa al tauler sobre un gruix de formigó, tancat amb baranes metàl·liques.</span></span></span></span></p> | 08228-71 | Creuament del Torrent de la Guàrdia amb la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>Un document de la <em>FCTE (UGT) batallón de zapadores del XVIII CM 1a compañía oficios ajut cultural al front</em>, localitzat a l’arxiu de Roda de Ter, fa referència a la voladura del pont el 18 de gener de 1939. L’operació de dinamitar el pont es va fer en el context de retirada de l’exèrcit republicà, per obstaculitzar l’avançament de l’exèrcit rebel. El document permet conèixer com era el pont antic:“ ...sección de las piles 8,60 mts x 2,5 luz cada uno de los arcos 6 mts altures, unos 7 m en cada fila se han colocado 170 kgs de dinamita”, “... se ha dado fuego a las 13:30 h y con presencia del enemiga. Ha quedado una brecha a la via férrea de 23 mts de luz en el lugar que ocupava el puente”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la <em>Revista de obras públicas (1936-1939), </em>el pont, que era de maons originalment, es va acabar de reconstruir el 24 de febrer de 1940.<em> </em></span></span></span></span></p> | 41.7023834,1.4871081 | 374122 | 4617838 | 1940 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91495-p1080844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91495-p1080838.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91471 | Els safaretjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-safaretjos | <p><span><span><span><span>RODRÍGUEZ, Roser (2016). “ L’aigua: 10 idees i una proposta”. <em>Margaridó</em>, núm 9, agost 2016 p 14</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.<span> Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l'interior és de panot amb la </span>vora de rentar inclinada cap a l'interior. Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses, l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-47 | Carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia | <p><span><span><span><span>L'obra fou construïda pels voltants de l'any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors. Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua. Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l'hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda. L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des d'un punt de vista tècnic, va ésser una obra d'enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L'embassament d'aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l'aigua d'una manera natural fins als safaretjos. </span></span></span></span><span><span><span><span>Se'n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n'hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d'esbandir-la. Llavors les dones tenien l'obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. </span></span></span></span></p> | 41.7021340,1.4899210 | 374356 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91506 | Rellotge del campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>CASELLAS, (2020). “Com passa el temps...”. <em>Margaridó</em>, núm 13, agost 2020 p 26</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>L’antic rellotge del campanar de Sant Martí Sesgueioles es troba avui dia restaurat al centre polivalent del poble, fora del seu emplaçament original. És un rellotge de ferro forjat format per un complex sistema d’engranatges de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cordes i pesos que permetien indicar l'hora a través d’una esfera numerada i agulles visible des de ben lluny del campanar, i amb el repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro situada sobre una banqueta de fusta. A la part central hi ha el pèndol, de pedra, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. El sistema de contrapesos de pedra ha estat adaptat al seu nou emplaçament perquè el rellotge funcioni després d’haver estat restaurat. Originalment, el cables metàl·lics que sortien del mecanisme anaven connectats amb les campanes. </span></span></span></span></p> | 08228-75 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>El rellotge va funcionar fins a la restauració del campanar moderna, obres dels anys 2008 i 2009. Era ubicat al pis superior, on hi ha l’esfera del rellotge i les cordes dels pèndols baixaven per l’interior del campanar, el que permetia una autonomia de 24 hores, pel qual algun s’havia de dedicar a pujar per “donar-li corda”. Hi havia un rellotger encarregat del seu manteniment. També hi havia la figura del campaner, que pujava per tocar els tocs religiosos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El sesgaiolenc Jordi Casellas Solé, mecànic de professió i aficionat a la restauració d’aparells, va restaurar l’antic rellotge del campanar del municipi, l’any 2019. Vàries persones van col·laborar pera aconseguir la fita. El procés de restauració va ser d’uns sis mesos: es va haver de desmuntar el rellotge peça a peça per poder-lo netejar, així com crear algunes peces noves, per tal de poder substituir les que es trobaven en mal estat; actualment les repliques són idèntiques a les originals. La inauguració oficial es va fer el dia de Sant Jordi de 2021.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Casellas (2020), que es va entrevistar amb Eduard Farré i Olivé, mestre rellotger, el rellotge es situa cap a la segona meitat del segle XIX i el mecanisme permetia la repetició de les hores, fet poc habitual per aquelles dates. La mateixa font confirma que l’última persona que es va fer càrrec del manteniment del mecanisme mentre va funcionar al campanar, va ser Miquel Alemany, “el ferrer de la Plaça”.</span></span></span></span></p> | 41.7025200,1.4902700 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080427.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91510 | Gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-1 | XXI | <p> Els Gegants nous de Sant Martí Sesgueioles representen el Martí i la Margaridó i fan 3,5 metres d'alçada. La figura del gegant té la cara de cavall, el senyal tradicional i l'atribut de sant Martí, patró del poble (forma part de l’escut municipal); en funció de l’ocasió, llueix la corona de l’escut del municipi o la barretina catalana de color lila. Ella representa a la Margaridó, una pagesa tradicional, motiu d’una llegenda destacada al poble, porta una falç i espigues de blat a la mà.</p> | 08228-79 | La Fàbrica. c/Catalunya | <p>El dissabte 21 d’agost de 2021, durant la Festa Major, es va celebrar la presentació oficial dels nous gegants del municipi. La Colla Gegantera i Grallers de Calaf van ser els padrins de l’acte; els seus gegants, el Jaume i la Calamanda, van acompanyar els nous gegants des del centre polivalent Josep Maria Torras Cao “La Fàbrica” fins a la plaça, on es va fer l’ acte oficial, que va consistir en uns parlaments, el bateig i la ballada dels nous gegants de Sant Martí Sesgueioles, Martí i Margaridó. A la plaça també hi havia els gegants vells que acompanyaven els nous.</p> <p>La decisió de com havien de ser i quin nom havíem de portar els gegants, va ser determinada per un procés participatiu entre els veïns del poble.</p> <p>La creació és del mestre artesà constructor d'imatgeria festiva de Catalunya, Toni Mujal i Obradors.</p> | 41.7024900,1.4902700 | 374385 | 4617846 | 2021 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080692.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Toni Mujal i Obradors. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91524 | Representació de 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/representacio-de-margarido | <p><span><span><span><span><span> AAVV. (2019). “Dossier Margaridó”. La Corriola, núm.1, gener 2019</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Representació de l'obra d'Apel·les Mestres</span></span></span></span> “Margaridó”, es tracta de la representació lírica d’un drama contextualitzat en la Guerra del Francès. Una cinquantena d’actors, veïns del poble i actors amateurs, fan reviure, en vers, l’èpica col·lectiva i l’amor impossible que protagonitzen un soldat francès anomenat Tambor i la Margaridó, filla de Sant Martí. </span></span></span></span></p> | 08228-87 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>'Margaridó' es va representar per primera vegada el 1991, sota la direcció de l'advocat i amant del teatre Joan Oller de Calaf, però molt vinculat amb el poble de Sant Martí. Posteriorment, el 2016 es va fer una segona representació en el 25è aniversari de la se seva primera representació i en honor a Joan Oller, desaparegut, coincidint també amb 80è aniversari de la mort d' Apel·les Mestres, autor de l'obra. </span></span></span></span></p> | 41.7020860,1.4881855 | 374211 | 4617805 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La representació de 'La Margaridó' és promoguda per l’associació cultural La Corriola amb el suport de l’ajuntament de Sant Martí Sesgueioles i per la pràctica totalitat dels veïns, que participen uns en tot allò que ateny més directament a la posada en escena, i altres en l’agençament del poble amb elements significatius; hi col·labora també el Consorci per a la promoció turística de l'Alta Anoia.Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 91525 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-45 | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'estiu és la mes important del poble. Amb la participació dels santmartinencs i santmartinenques en l'organització i la celebració. Durant 4 dies es programen diversos actes per a tots els públics. Es celebra el cap de setmana després del 15 d'agost. Entre els actes més tradicionals hi ha els balls dels Gegants, el pregó, escala hi-fi, balls, torneigs esportius, proclamació de l’hereu i la pubilla o el concert de sardanes.</span></span></span></span></p> | 08228-88 | Sant Martí Sesgueioles | 41.7020239,1.4882168 | 374214 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91525-88-fm-sant-marti-sesgueioles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91525-88-fm-sant-marti-sesgueioles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges procecents del Facebook de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91526 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-18 | <p><span><span><span><span>La festa major d'hivern es celebra l'11 de novembre, per la diada del patró del poble, Sant Martí.<span lang='CA'><span><span><span> L</span></span></span></span>a programació d’actes per a totes les edats varia cada any, però a banda de la tradicional missa en honor del patró, i el sopar popular. poden haver espectacles musicals, exposicions i jocs diversos.</span></span></span></span></p> | 08228-89 | Sant Martí Sesgueioles | 41.7020559,1.4882517 | 374216 | 4617801 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||||
| 91561 | El Torrent de la Guàrdia i el seu entorn al pas del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-de-la-guardia-i-el-seu-entorn-al-pas-del-nucli-urba | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). <em>Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. </em>Diputació de Barcelona. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El torrent de l’Anoia, de règim discontinu típicament mediterrani, neix de la confluència del torrent de la Guàrdia i del torrent de les Mines que recullen aigües provinents del municipi de Calaf i Pujalt respectivament. Després del pas sota el viaducte de la línia de ferrocarril Manresa-Lleida, el torrent travessa el nucli urbà de Sant Martí, d’oest a est, dividint la població́ de manera que la part antiga queda en el marge esquerre i el raval fruit del creixement del dinovè i l’església, al marge dret. El seu paper com connector ecològic és rellevant, així com el valor paisatgístic de la vegetació associada. En el seu pas pel nucli urbà, destaca el fet que està emmarcat en marges de pedra de mides considerables, creant en conjunt una singularitat patrimonial destacable.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tram que travessa el municipi ha estat convertit en “via verda” per ús lúdic amb la construcció d’un corriol inundable que facilita la passejada per l’espai.</span></span></span></span></p> | 08228-94 | Travessa el nucli urbà d'oest a est | <p><span><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles va portar a terme el projecte l’arranjament del camí en dues fases: l’any 2013 es va realitzar la primera fase, que va tenir com a objectiu principal la construcció́ d’un corriol, o “via verda”, inundable, en el tram comprès des del carrer del Roser fins a les piscines municipals. Al llarg de l'any 2019 es va desenvolupar la segona fase, que comprèn el tram que va des de la via del tren fins l’inici de la primera fase al carrer del Roser, amb una part del traçat passant per l’interior del tram on la llera del torrent es troba coberta (AJUNTAMENT).</span></span></span></span></p> | 41.7019128,1.4899251 | 374356 | 4617782 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080260.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El curs del torrent té la virtut d’unir diferents elements d’interès històric, arquitectònic, arqueològic I natural; inicia el seu recorregut pels horts d’en Gomà, encara a terme de Pujalt a tocar del nucli de La Guàrdia Pilosa. Per sota les vies del tren entra al nucli per la plaça de l’Ajuntament amb l’edifici consistorial, la font d’Emili Donadeu -a la plaça del mateix nom-, la font del Metro i l’església parroquial de Sant Martí. A partir del safareig i l’antic escorxador hi ha un petit pas pel mateix torrent que recorre paral·lel a la zona de petits horts amb pou dels darreres de les cases del carrer del Torrent, pel parc del Torrent i per l’edifici de la Fàbrica, actualment centre polivalent. El camí finalitza per sota la carretera BV-1001 fins arribar a la zona esportiva i la piscina municipal. Part d’aquest darrer terreny està catalogada com a zona arqueològica. A tocar aquests elements pel costat nord hi ha el cementiri i la creu de terme (PIERA 2019).En la primera imatge es pot veure l'àrea dibuixada del Torrent sobre mapa, marcat com a C1, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91566 | Dita sobre l'abundància d'aigua al municipi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-labundancia-daigua-al-municipi | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>“Per piscines, pous i corrioles, veniu a Sant Martí Sesgueioles” o “Per piscines, pous i corrioles, anem a Sant Martí Sesgueioles”. Es tracta d’una dita popular que reflecteix la quantitat d’horts amb pou que hi ha al municipi. Els pous són molt simples des del punt de vista material però molt habituals. Les condicions geològiques del terreny i el fet d’estar en una vall fan possible aquesta realitat.</span></span></span></span></p> | 08228-98 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Un historiador local del segle XVIII, Mn. Mirambell, relata que “Tiene esta Villa un pozo de nieve, una fuente muy buena y caudalosa, y una infinidad de pozos de agua viva que le sirven para el regadío de otros tantos huertecillos”. és probable que els hortets es comencessin a desenvolupar duranels segles XVI i XVII i s'anessin estenent pel poble.</span></span></span></span></p> | 41.7020740,1.4882180 | 374214 | 4617802 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 91641 | Gegants antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-antics | <p><span><span><span><span>VILLA, Antoni (2014). “Va de gegants”. <em>Margaridó</em>, núm 7, agost 2014 p 41</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els gegants antics de Sant Martí representen una parella de reis renaixentistes, com és habitual en la tradició gegantera catalana. Els seus noms són Martí, patró de la vila i Margaridó, una dona d’origen pagès segons una tradició del poble. Són de cartró-pedra i fusta i pesen més de 60 kg. Ell va vestit de noble català amb un vestit i capa, amb un pergamí en una mà. La geganta una noble amb un vestit i capa, que sosté un pom de flors en una mà.</span></span></span></span></p> | 08228-99 | La Fàbrica.C/ Av Catalunya | <p><span><span><span><span>Les peces daten de 1979, quan el poble de Sant Martí Sesgueioles va decidir tenir els seus primeres gegants</span></span></span></span></p> | 41.7025556,1.4902372 | 374383 | 4617854 | 1979 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080698.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91503 | Font d'Emili Donadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-demili-donadeu | <p><span><span><span><span>GRAU, Conxita (2009). “La font de la plaça”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2009 p 32</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DONADEU, Juan (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2010 p 39</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGVERT, Joaquim Maria, VIDAL, Mercè i LACUESTA, Raquel (coord.) (2018-2019). Mapa de Arquitectura y Paisaje Urbano Noucentistas. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (<em>On line</em>) </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. C</span></span></span></span>onsta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d'aigua ovalada excavada a l'interior de les dues cares més llargues; sobre la base s'aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de 'Font Donadeu'. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre lobulat de la base. <span><span><span><span>PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08228-72 | Plaça d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n'eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s'havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia. Per aquest motiu, s'oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D'aquí l'origen de l'actual font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l'aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l'església, va emigrar a principi del segle XX a l'Argentina. En una època de gran desenvolupament a l'Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l'explotació de fusta de quebratxo (<em>quebracho de hebra dura</em>), arbre originari d'Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d'una gran duresa que, per aquesta característica, s'utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria. El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre'ls a l'estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar <em>'En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena' </em>i li va entregà un ram de flors. Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.</span></span></span></span></p> | 41.7022719,1.4883456 | 374225 | 4617824 | 1934 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080212.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc. | 106|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91564 | Alzina de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures, peludes a la cara inferior, llargues i dentades.</span></span></span></span>Es tracta d'un exemplar d'alzina referent al municipi.</p> | 08228-97 | Sant Valentí de Vilallonga | 41.7031294,1.5084431 | 375898 | 4617891 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080121.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Al catàleg de béns a protegir del POUM apareix erròniament amb el nom d'Alzina de Can Gol, nom que pertanya a un altre exemplar ubicat a Sant Martí de Tous. | 2151 | 5.2 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91408 | Edifici de les tres naus Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-tres-naus-avinguda-catalunya | <p><span><span><span><span>Edifici de tres cossos de planta rectangular ubicat a l’avinguda Catalunya, el més gran és el centre. Les tres façanes tenen dimensions diferents, encara que presenten elements molt similars. Les tres disposen de teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a l’avinguda. La central és la de majors proporcions amb portal d’arc apuntat de tipus Tudó. El pinyó, la part superior de forma triangular, destaca la finestra geminada en forma d’espitlleres. Una línia de pedra de blocs regulars i alineada divideix el parament del mur de la part triangular. Aquestes línies de pedra també ressegueixen la resta dels costats del triangle. Sota dels pendents, unes pedres de secció quadrada s’alternen per crear una composició rítmica de la façana, igual que sota de la línia divisòria mencionada. El parament és en general de blocs de pedra ben tallada i disposada horitzontalment. A les cantonades, dues faixes verticals sobresurten en volum per reforçar-les. Els altres dos cossos són similars, però amb finestres espitllera simple enmig del pinyó i sense línia divisòria en el parament dels murs. Un dels portals ha estat parcialment tapiat. </span></span></span></span></p> | 08228-25 | Avinguda Catalunya | 41.7027629,1.4907152 | 374423 | 4617875 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080889.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91411 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat-0 | <p><span><span><span><span>Situada al sud de les ruïnes de Can Fontanet, es tracta d'una pallissa de planta rectangular, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. Tant la porta com la finestra obertes als murs sud i oest respectivament són senzilles amb llinda de fusta. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-28 | Can Fontanet | 41.7011157,1.4957678 | 374840 | 4617686 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080596.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91412 | Pallissa del Tercerilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tercerilla | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta trapezoïdal, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal és oberta amb llinda de maons a sardinell que conforma un arc rebaixat. Una escala de pedra amb un petit cobert, serveix per accedir-hi. A la dreta de la porta s’erigeix la figura d’una arbre fet igualment de pedra, adossat al mur principal a manera d’escultura. Hi ha una gran porta moderna en un dels murs laterals, a l’altre s’adossa un annex igualment modern. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-29 | Ctra. de Calaf (BV-1001) Km 3,5 | 41.7039514,1.4948060 | 374766 | 4618001 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080652.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91453 | Pallissa del Tros de la Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tros-de-la-xoriguera | La teulada presenta una obertura i els murs algunes esquerdes | <p><span><span><span><span>Situada en el marge divisori de dos camps de conreu, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab, sustentada per bigues de fusta. Hi ha un punt on la teulada ha col·lapsat. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, als murs laterals hi ha finestres petites quadrades. A l’interior en una cantonada hi ha una menjadora pels animals. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter.</span></span></span></span></p> | 08228-33 | Al Nord del Tros de la Xuriguera | 41.7019348,1.5010287 | 375280 | 4617768 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080775.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91455 | Pallissa de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-vives | XIX | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta quadrada de grans proporcions comparada amb el model de pallissa habitual al territori. Disposa de coberta a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, es sustenta amb bigues de fusta que recolzen sobre estructura formada per un pilar central de maons i bigues principals. La porta principal s’obre al mur est, avui modificada, originalment d’arc rebaixat amb maons col·locat en sardinell. Enmig de l’arc hi ha una creu i en la part superior es pot llegir la inscripció “1899”. El mur contraposat presenta dues finestres amb llinda de fusta i ampit de pedra. El parament és de pedres irregulars, alineades, a les cantoneres més grans i escairades. Les parets estan parcialment arrebossades.</span></span></span></span></p> | 08228-35 | Plans de Sant Valentí | 41.7024044,1.5014585 | 375316 | 4617820 | 1899 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91455-p1080767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91455-p1080766.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91462 | Pallissa de la Coma de Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-coma-de-bous-0 | Restaurada recentment amb ús parcial de materials de construcció contemporanis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Situada als Plans de Sant Martí, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, on varis carreus de mida gran actuen com a muntants i una llinda de material modern l’acaba de configurar per la part superior. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter en una de les cantonades i restauració de.</span></span></span></span></span>la cornisa amb rajola borda moderna.</span></span></span></span></p> | 08228-38 | Plans de Sant Martí | 41.7089184,1.5154957 | 376497 | 4618523 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91462-p1080809.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91563 | Corredor natural entre la Rasa de Sant Valentí - Torrent de la Guàrdia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-natural-entre-la-rasa-de-sant-valenti-torrent-de-la-guardia | L'àrea té diferents propietaris | <p><span><span><span><span>Franja territorial de camps de conreu i vegetació natural que forma part d’una àrea de protecció especial pel Pla Territorial de les Comarques centrals. És important com a connector biològic amb un abast que va molt més enllà del municipi, ja que forma part d’una xarxa de connexió que permet mantenir uns fluxos d'energia i matèria entre sistemes, i crear i mantenir passos per a les migracions, la pol·linització, el correcte funcionament de les xarxes tròfiques i la seva evolució. Alhora, aquests corredors entre unitats territorials permeten una certa defensa davant de possibles catàstrofes, naturals o provocades, com poden ser els incendis o els canvis climàtics. L’objectiu, la conservació del patrimoni natural.</span></span></span></span></p> | 08228-96 | Àrea central del municipi des del límit Nord al Sud | 41.7029898,1.5010964 | 375287 | 4617886 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080780.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | ACORD GOV/156/2008, de 16 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de les comarques centrals. Publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008.En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C2, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91362 | Església Parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-1 | <p><span><span><span><span>AAVV (2008). “Fent història.”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 23</span></span></span></span></p> <p>MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 16</p> | XVIII | <p><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Martí Sesgueioles s’emplaça al costat del Torrent de la guàrdia, al bell mig del poble. Es tracta d’una obra neoclàssica que participa del llenguatge barroc més tardà. L’edifici és de planta basilical, fet de pedra irregular però ben tallada. La façana principal té una composició simètrica centrada en la portalada, d’estil barroc, franquejat per dues columnes de capitell compost, coronades per un frontó trencat amb volutes (on hi les inscripcions en números romans dels anys d’inici i acabament de l’obra, 1779 – 1783) i una fornícula central decorada amb motius vegetals damunt la porta amb la imatge del patró, Sant Martí. A mitja alçada hi ha oberta una rosassa motllurada i atrompetada i, sota la cornisa angular, hi figura una petita finestra quadrada; unes altres de rectangulars es troben a banda i banda de la fornícula i uns petits òculs situats en la seva vertical al nivell del portal; uns bancs de pedra decoren la part baixa del portal, que té un parament de carreus petits de pedra blanca de la Segarra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana de llevant destaca la imatge de Sant Miquel, es tracta d'un fragment de retaule tallat en pedra representant la imatge el Sant lluitant amb un monstre. Aquest descansa sobre una petita plataforma suportada per un bust femení, tallats en la mateixa pedra. Aquest relleu formà part de l'antiga església de Sant Martí construïda el 1550 i presenta un nivell de degradació important. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana posterior, hi ha un petit campanar d'espadanya, i la façana de ponent que s’obre a la plaça presenta elements com arcs de descàrrega i carreus de pedra sobresortints, com si l’obra hagués estat preparada per aixecar un campanar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior està dividit en tres naus, separades per columnes, de les quals la nau central és sobrealçada. La nau de quatre trams, un d'ells amb el cor, està coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals; els passadissos ho estan amb voltes de creueria; a la capçalera recta s'hi inclou un presbiteri poligonal de cinc costats cobert amb volta de nervis sobre petxines raconeres. El cor es troba sobre un arc carpanell i una volta de llunetes. Cal destacar la pica raconera de pedra ubicada a la cantonada dreta segons s’accedeix al temple, que podria ser original de l’antiga església, està decorada amb rostres humans i motius vegetals. Des d’aquest punt s’accedeix al pis superior, a on algunes parets contenen grafits amb proclames de la Guerra Civil i dibuixos amb llapis al·lusius a la Segona Guerra Mundial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El baldaquí i les pintures murals de l’altar són de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08228-6 | Plaça de l'Ajuntament / Plaça d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>Segons Miserachs (1962) es coneixen l’existència de diverses esglésies parroquials al poble. L’església estigué sempre en funció de l’emplaçament del poble. El nucli de població més antic estava situat al davant de l’actual cementiri. Allí hi havia també l’església, la primitiva, Mn. Francesc Mirambell, rector de Sant Martí en el segle XVIII, fa ascendir l’antiguitat d’aquesta església als primers segles del cristianisme. Quan en la invasió dels sarraïns, calgué fortificar-se, la gent s’afanyà a cercar la protecció de l’antic castell de Sant Martí situat al Puig o Tossal, construint cases al redós. D’aquesta manera el nucli primitiu queda esborrat. Aquest fenomen el podem enquadrar clarament en el segle XIII. En aquesta nova població els historiadors col·loquen l’església al cap d’amunt del Tossal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan els perills sarraïns desapareixen el poble començà a estendre’s cap al riu. Fou aleshores quan es construí l’església vella, la del campanar. Fou començada l’any 1550. Era d’estil gòtic. La portada era “a la romana” de punt rodó, segons suposem. Al damunt de la porta es col·loca l’estàtua de Sant Miquel que encara avui la podem contemplar, per bé que mutilada, en la paret de l’església nova que dóna al carrer que prengué el nom de la imatge, carrer de Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan degut a la forta indústria de mantes, el poble passà el riu i es formaren els nous carrers de Sant Miquel, Pont, Molí, Ciutadella, etc. s’imposà novament la necessitat d’una església nova en el punt més cèntric i que fos a l’ensems capaç d’una població en període de creixement. Aquesta és l’actual església, monument de fe dels nostres avantpassats i orgull del nostre poble. El rector Mossèn Anton Maymir posà la primera pedra de la nova església l’any 1779. Fou acabada l’any 1783. Encara hom pot llegir a la façana aquesta inscripció: INCEP. MDCCLXXIX – CONCL. MDCCLXXXIII. Durant la construcció de l’església s’obtingué permís per aterrar l’església vella per tal d’aprofitar-ne la pedra. Fou un atemptat artístic imperdonable. D’aleshores ençà el campanar restà solitari, separat de l’església. Feia 72 anys que havia estat restaurat. (MISERACHS, 1962).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del punt de vista artístic, cal destacar, que el retaule barroc existent a l’antiga església parroquial havia estat traslladat l’actual, però aquest va ser destruït a la Guerra Civil.</span></span></span></span></p> | 41.7019118,1.4885177 | 374239 | 4617784 | 1779 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91362-p1080139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91362-p1080155.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mestres d'obres Feliu Borràs, Jaume Vall i Francesc Montalar. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc