Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91462 | Pallissa de la Coma de Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-coma-de-bous-0 | Restaurada recentment amb ús parcial de materials de construcció contemporanis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Situada als Plans de Sant Martí, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, on varis carreus de mida gran actuen com a muntants i una llinda de material modern l’acaba de configurar per la part superior. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter en una de les cantonades i restauració de.</span></span></span></span></span>la cornisa amb rajola borda moderna.</span></span></span></span></p> | 08228-38 | Plans de Sant Martí | 41.7089184,1.5154957 | 376497 | 4618523 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91462-p1080809.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91480 | El Pla de la Tomassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tomassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’estructures que formen diverses estances ocupant la totalitat del turó, fetes amb pedra seca. Aquestes estructures formen dos conjunts, separats per uns 10 m. El grup de l'est ha estat seccionat parcialment pel camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La intervenció arqueològica de 2021 ha fet aflorar una construcció amb parament de carreus ben escairats, es conserven cinc fileres de mida gran a la base i a les cantonades. L’edifici no ha estat totalment excavat, però es pot intuir un edifici poligonal de murs potents. A l’altra extrem, apareix igualment uns murs de característiques similars en un punt elevat des d’on hi ha una visió panoràmica del territori circumdant. </span></span></span></span></span></span></p> | 08228-56 | Pla de la Tomassa. El jaciment està situat en una zona boscosa a la part alta del Pla de la Tomassa, entre dos camps de conreu. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser descobert pel Sr. Ramon Manau (veí del poble de Sant Martí Sesgueioles) l'any 1995. Segons els autors de la carta arqueològica, a la zona del camí apareixien nombrosos fragments de ceràmica gris medieval. En el fitó de sorrenca, a 10 m a la zona sud de la casa, hi havis algunes cavitats excavades d'ús desconegut. La seva conclusió és que es podria tractar d'un petit mas medieval que cronològicament se situaria entre els segles IX i XIII, per l'absència de ceràmica vidriada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2021 el jaciment va ser objecte d’una intervenció arqueològica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7001000,1.5145300 | 376399 | 4617546 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-p1080031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-20210126091055.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Autor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91461 | Pallissa dels Plans de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dels-plans-de-sant-marti | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Situada als Plans de Sant Martí, es tracta de dues construccions separades uns metres, ambdues en procés d’enrunament. La més gran té planta quadrada, dividida en com mínim dos espais diferents. Una part semblaria una pallissa tradicional amb la coberta a una vessant de teula àrab que no es conserva. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està en un costat del mur sud, emmarcada en muntants de maó ceràmic. Els murs són de pedres irregulars, alineades i disposades horitzontalment, i a les cantoneres més grans i escairades. Des del mur de la pallissa, arrenquen murs que generen una continuació al voltant generant us espai tancat. Un mur de pedres enderrocat uneix aquesta construcció amb un altre més petita ubicada en direcció sud, de planta quadrada amb la porta al sud, pràcticament enderrocada.</span></span></span></span></p> | 08228-37 | Plans de Sant Martí | 41.7086831,1.5139737 | 376369 | 4618499 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91461-p1080806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91461-p1080807.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91562 | L'entorn de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lentorn-de-la-rasa-de-la-bovera | <p><span><span><span><span>La rasa de la Bovera és un torrent que entra al municipi des del Sud de Calaf passant per llevant de Sant Valentí i s’uneix a les altres vies fluvials que travessen Sant Martí. La vegetació de ribera troba un dels pocs espais del municipi on desenvolupar-se amb matolls i arbres de ribera, tot i ser espais molt antropitzats.</span></span></span></span></p> | 08228-95 | Travessa de Nord a Sud pel sector est del municipi, a Vilallonga | 41.7010988,1.5115675 | 376155 | 4617661 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080816.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C3, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91486 | Camí empedrat de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-vilallonga | L'empedrat es conserva en trams molt parcialment | <p><span><span><span><span>Tram de camí, avui en desús, que clarament va ser enllosat per facilitar el pas. Les pedres, de mides irregulars estan disposades per la part més plana, deixant espais de terra entre unes i altres. S’aprecia clarament el desgast produït pel pas de les rodes dels carruatges. El tram devia formar part d’un traçat antic del camí de Sant Valentí, que en algun moment es devia modificar per estalviar recorregut, ja que es tracta d’un àrea marcada per una gran corba. </span></span></span></span></p> | 08228-62 | Pla de la Tomassa | 41.6993200,1.5106500 | 376075 | 4617465 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080041.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91477 | Vilallonga (necròpolis G) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-g | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Els blocs de pedra on s'excaven les sepultures estan inclinats, presenten signes d'erosió, | <p><span><span><span><span>Segons els responsables de l’Inventari de patrimoni arqueològic, es tracta d’un enterrament excavat a l'extrem d'una roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits. Està en posició horitzontal, i segurament en relació amb les altres necròpolis del seu entorn. La seva orientació es va fer d'est a oest. Pertany a un adult. S'hi aprecià un encaix per aixecar la coberta. La forma de la capçalera i dels peus és arrodonida. La seva longitud és d'1'80 m, l'amplada al centre és de 0'45 m i la profunditat al centre és de 0'27 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no s'aprecià cap altra estructura arquitectònica, però a uns 3-4 m d'aquest enterrament es va recollir algun fragment de ceràmica gris medieval. La sepultura totalment estava buidada de terra. Es podria datar aproximadament en el segle IX i, per tant, en l'Alta Edat Mitjana.</span></span></span></span></p> | 08228-53 | Can Balard, els Caus, rasa de la Bovera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 23 de març del 1980.</span></span> </span></span></span></span></p> | 41.7003300,1.5093900 | 375972 | 4617578 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | Legal | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Les restes descrites del jaciment a l'Inventari de Patrimoni arqueològic no han pogut ser localitzades en el transcurs de les tasques realitzades el l'elaboració del Mapa de Patrimoni. Segons l'arqueòleg municipal, aquestes restes no han estat localitzades tampoc per ells.Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que la sepultura estava molt inclinada i molt coberta de vegetació, el que els va fer difícil la seva localització. És possible que actualment sigui igualment coberta o hagi algun moviment que faci que sigui oculta totalment, suposant que les coordenades UTM de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic siguin correctes. També van recollir un comentari relacionat amb l’existència al peu de la mateixa necròpolis, d’un antic camí que venia de can Balart, però que havia estat quasi totalment destruït per l'ampliació del camp inferior, pel que calia anar camp a través per arribar-hi, igual que succeeix actualment. | 90 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91487 | Camí ral Cervera-Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cervera-manresa | <p><span><span><span><span><span><span>RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | El camí es conserva molt parcialment, està afectat per l'ús agrícola i molt desdibuixat. | <p><span><span><span><span>El tram de camí identificat formaria part del camí Ral que unia Cervera amb Manresa, o més genèricament, Lleida amb Barcelona. Perdut en diferents trams i afectat pels conreus actuals, el camí s’observa entre Vilallonga en direcció Cal Codina de la Quadra per arribar a Prats de Rei.</span></span></span></span></p> | 08228-63 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclavaments de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives, una de les quals: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell.</span></span></span></span></p> | 41.7028210,1.5089443 | 375939 | 4617856 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080119.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91475 | Vilallonga (necròpolis D) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-d | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BETA ANALÍTIC (2022): Informe de los anàlisis de datación por radiocabono restos humanos tumba Necròpolis D. USA. inèdit</span></span></span></span></p> | Alguns blocs on hi ha sepultures s'han després del terreny a causa de l'erosió i els efectes dels temporals, l'últim, el temporal Glòria del mes de gener de 2020. Algunes sepultures estan cobertes per la vegetació | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per set sepultures (en el moment que es va fer l’Inventari) excavades al cingle de roca sorrenca en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits, amb algun indici trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna ha basculat la roca de base. </span></span></span></span>Algunes de les sepultures estan isolades, però hi ha un grup de tres en una mateixa roca. La seva orientació es va fer d'est a oest. Segons les mides, n'hi ha sis d'adults i una d'infant. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són respectivament, les següents:</p> <p><span><span><span><span>-Longitud: 1'50, 1'75, 1'08, 1'70, incompleta, 1'60 i 2'30 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al cap i als peus: 0'32 i 0'32, 0'38 i 0'28, 0'32 i 0'12, 0'50 i 0'35, 0'39 al cap (incompleta), 0'42 al cap, (incompleta), 0'45 i 0'22 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'45, 0'36, 0'27, 0'25, 0'21, 0'21 i 0'33 metres. Cal indicar que estan agrupades en una distància d'uns 30 m aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita de camp per elaborar aquest treball es va comprovar l’existència de les tombes comentades. Algunes força emmascarades per la vegetació natural. A les tombes existents, cal sumar-ne una, ja que la inestabilitat el talús on es troben, va provocar un moviment del grans blocs de pedra, el qual es devia produir segons informació oral, com a conseqüència del temporal Glòria (gener de 2020), on va aflorar una tomba més infantil de tipus “banyera” amb les restes humanes a l’interior, per tant passen a ser vuit. </span></span></span></span></p> | 08228-51 | Can Balard | <p><span><span><span><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 16 de juliol del 1974. </span></span></span></span><span><span><span><span>Tradicionalment, s’ha relacionat la necròpoli amb els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga. Els responsables de realitzar la carta arqueològica, els anys 80 del segle XX, també van reparar en una excavació a la roca per subjectar una biga de coberta, segurament per un habitacle. Per les seves característiques, i dos fragments ceràmics, els arqueòlegs van llençar la hipòtesi amb una datació de les tombes vers el segle IX. No obstant això, l’any 2021 es va procedir a l’exhumació de la tomba localitzada amb motiu dels moviments dels blocs de roca comentats anteriorment. La datació per radiocarboni ha determinat una forquilla cronològica entre els anys 600-674, fet que contextualitzaria un marc cronològic anterior relacionat amb la tardo-antiguitat. És probable la reutilització de les tombes.</span></span></span></span></p> | 41.6995100,1.5089800 | 375936 | 4617488 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-esquelet-4.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91368 | Barraca de la necròpolis de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-necropolis-de-vilallonga | Existeixen esquerdes a l'estructura de parets i voltes, la vegetació de l'entorn envaeix la construcció. | <p><span><span><span><span>Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, integrada en un marge. A l’interior destaca una volta de carreuons i una fornícula poligonal. El mur frontal interior s’aixeca sobre la roca mare. En algun punt localitzat s’aprecien indicis de carreus decorats amb motius geomètrics. Les deficiències estructurals són molt evidents a l’interior amb l’obertura d’esquerdes.</span></span></span></span></p> | 08228-11 | Can Balard | 41.6993800,1.5087600 | 375918 | 4617474 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91368-p1080057.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91509 | Col·lecció de corrons de la capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-corrons-de-la-capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Situades a l’entorn immediat de la capella de Sant Valentí de Vilallonga, hi ha una col·lecció de corrons de procedència diversa dels veïns del municipi. Es tracta de quasi quaranta peces vinculades a la tasca agrícola dels cereals. Són peces troncocòniques de pedra amb un eix de ferro, de mides diferents però pesants, que s’utilitzaven en la tasca de batre el cereal. Moltes peces tenen el nom inscrit de la casa o família d’on són originals.</span></span></span></span></p> | 08228-78 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | <p><span><span><span><span>Arrossegades per mules, guiada per un home, els corrons es feien voltar a l’era pel damunt de la batuda, les garbes de cereals esteses, fins deixar-la plana i atapeïda. Era una tasca necessària abans del ventat, per separar el gra de la palla. </span></span></span></span></p> | 41.7024595,1.5086817 | 375917 | 4617816 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080683.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91469 | Font de la capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Font ubicada davant de la capella de Sant Valentí, té forma rectangular d’aproximadament d’1,75 cm d’alçada i està feta d’obra amb pedres irregulars lligades amb morter. La part interior foradada concèntricament, ha estat decorada amb pedres planes de mida similar col·locades horitzontalment sense morter. Del mig surt el broc. L’aigua cau a una pica antiga de pedra.</span></span></span></span></p> | 08228-45 | Capella de Sant Valentí | 41.7022862,1.5086182 | 375912 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91469-font-de-la-capella-de-sant-valenti.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91357 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Edifici de pedra aïllat de planta rectangular i d’una única nau. Les quatre cantonades són reforçades amb cadena cantonera. El paredat és de pedra irregular disposat linealment i morter. La façana principal presenta portal allindat amb muntants de grans blocs de pedra i una finestra circular de dimensions petites emmarcada en pedres motllurades. Corona l’edifici un petit campanar d’espadanya amb una campana. La teulada de l’edifici és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat est de l’edifici destaca el basament suposadament de l’església romànica del mateix nom, un edifici d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Es tracta de dos murs separats 2,30 m entre ells.</span></span></span></span></p> | 08228-3 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | <p><span><span><span><span>El lloc de Vilallonga apareix l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. L’existència de l’església es constata a partir de l’any 1043. Vers l’any 1062 l’edifici es degué refer de nou, hi ha un testament, el de Golfret que deixà un mancús a Sant Valentí de Vilallonga per la seva dedicació. L’església feia funcions parroquials fins al segle XIII, quan probablement el creixement de la vila de Sant Martí Sesgueioles motiva l’intercanvi de papers, l’església de Sant Martí passa a ser la parroquial i Sant Valentí resta com a sufragània, condició que va mantenir fins l’any 1794, quan passa ser merament capella rural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capella actual fou beneïda l’any 1668, segons alguns autors, o bé el 1699, segons d’altres. El que sí està clar és que fou a finals del segle XVII, durant un període de prosperitat a la població. </span></span></span></span></p> <p>La campana actual va ser una donació al poble de la família Gelonch.</p> | 41.7023934,1.5085544 | 375906 | 4617808 | 1668-1669 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91357-p1080099.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91356 | Can Balard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balard | XIX | L'estructura de la casa original és poc visible | <p><span><span><span><span>Està situada a l’est del municipi. L’edifici històric ha quedat molt amagat i el seu entorn presenta edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Des del pati s'aprecia el material constructiu original de pedra de la façana original, ja que la resta està arrebossada. Sobre el portal d'entrada hi ha una llinda de pedra amb la data inscrita de '1800'. Al costat hi ha un celler amb uns arcs de pedra de mig punt.</span></span></span></span></p> | 08228-2 | Cal Balard | 41.7018818,1.5085355 | 375904 | 4617752 | 1800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91356-p1080095.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91564 | Alzina de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures, peludes a la cara inferior, llargues i dentades.</span></span></span></span>Es tracta d'un exemplar d'alzina referent al municipi.</p> | 08228-97 | Sant Valentí de Vilallonga | 41.7031294,1.5084431 | 375898 | 4617891 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080121.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Al catàleg de béns a protegir del POUM apareix erròniament amb el nom d'Alzina de Can Gol, nom que pertanya a un altre exemplar ubicat a Sant Martí de Tous. | 2151 | 5.2 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91467 | Castell de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XI | Tot i estar catalogat com a conjunt arquitectònic, es tracta d'un jaciment arqueològic, ja que les restes constructives estan molt enrunades sense possibilitat de reconèixer alçats. El seu estudi requereix metodologia arqueològica. | <p><span><span><span><span>Situat en un turó a ponent de l’ermita de Sant Valentí, hi ha una extensió d’uns 50 metres de ruïnes alineats d’est a oest que pertanyen a la fortalesa medieval i possiblement també a un grup d’habitatges. El conjunt sembla que era tancat dins el clos d’unes muralles, que s’endevinen a l’angle sud-est, prop de l’església, i també l’extrem occidental. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció arqueològica portada a terme l’any 2021 va confirmar que el turó es correspon amb l’emplaçament històric del castell de Vilallonga i identificà una sèrie d’estructures arqueològiques vinculades amb diferents moments històrics del monument. En el punt més alt de la petita elevació de terreny es van localitzar les restes d’una torre de planta circular que tipològicament s’identifiquen amb el primitiu castell de Vilallonga. Es tractava d’un edifici de 8,5 m de diàmetre exterior i entorn als 4,7 a l’interior. La paret de tancament de la torre està feta amb un mur d’uns 2 m d’amplada fet amb dos fulls de blocs de mida gran retocats exteriorment i disposats en filades regulars a trencajunts. Hi ha un reble interior de pedruscall lligat amb morter de calç. L’estructura està molt arrasada i sembla presentar un folre interior d’entre 50 i 60 cm segons les zones. Aquestes dimensions i característiques entronquen l’edifici de Vilallonga amb el conjunt de torres documentades en aquest període a tota la zona de la Catalunya Central. Així, l’alçada de la construcció podria haver arribat fàcilment als 20 m. L’edifici estaria subdividit en diverses plantes, separades amb voltes o amb forjats de bigues i presentaria una porta d’accés a nivell del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als peus de la torre, al costat de llevant, es varen documentar un conjunt d’estances quadrangulars i rectangulars que tenien clarament continuïtat cap a la banda de l’actual camí que les talla, i segurament també cap a la banda sud, almenys fins al límit del turó. Les dimensions de les estructures varia entre els 10 x 10 de l’espai principal del sector central, segurament un pati obert tot i que tancat de parets, i els 5 x 2,5 d’altres estances. En algun punt de la zona del camí sembla identificar-se un mur fet amb pedres lligades amb morter de calç que podria correspondre al tancament d’un recinte que delimitaria exteriorment l’espai construït. Tot plegat conserva una potència força considerable, que en alguns punts supera els 1,5 m i fins i tot sembla que s’hi puguin detectar alguna superposició de fases.</span></span></span></span></p> | 08228-43 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves<em> Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</span></span></span></span></p> | 41.7023904,1.5080143 | 375861 | 4617809 | 1022 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91467-p1080135.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91482 | Jaciment arqueològic de Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-balart | <p><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> | Expoliat al llarg de la història i molt alterat per les obres portades a terme en època contemporània. | <p><span><span><span><span>Amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí els anys 1994 i 1995, van quedar al descobert uns potents nivells de cendres, ceràmiques grises i oxidades, així com ossos al costat esquerre del camí de Can Balart. També es van localitzar algunes parets en direcció al camp.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cronològicament, aquest jaciment es podria situar entre els segles X i XIII. Segons la documentació, aquestes estructures formen part del castell de Sant Valentí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part alta del turó es conserven estructures del segle XVIII, les quals, junt amb el jaciment medieval, van ser parcialment destruïdes per les obres.</span></span></span></span></p> | 08228-58 | Can Balard. Ermita de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves <em>Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren</span></span></span></span> entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</p> | 41.7023704,1.5079874 | 375860 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p10801310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080132.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom del jaciment a l'inventari de la Generalitat és Can Balart, tot i que el topònim de la masia que li dona com és Can Balard. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91450 | Pallissa de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-rasa-de-la-bovera | Sostre enrunat, porta inexistent. | <p><span><span><span><span>Situada al marge d’un camp de conreu entre el bosc i la Rasa de la Bovera. Es tracta d'una pallissa de petites dimensions de planta quadrada, adaptada al pendent del sòl natural, amb la coberta desapareguda. Es conserva obertura de la porta principal molt desdibuixada. El paredat és de pedres irregulars, amb les cantoneres més grans i escairada.</span></span></span></span></p> | 08228-30 | 41.6970966,1.5077709 | 375831 | 4617222 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91450-p1080705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91450-p1080707.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91476 | Vilallonga (necròpolis E) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-e | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Hem considerat una conservació dolenta, ja que no hem pogut localitzar les restes descrites a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per cinc sepultures excavades en un cingle de roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits amb algun indici de trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna va bascular la roca base. Forma una situació agrupada i segurament en relació amb l'antic nucli de Vilallonga. Una de les sepultures està isolada, però la resta estava en una mateixa roca que està partida per la meitat. La seva orientació és va fer d'est a oest. Segons les seves mides, n'hi ha quatre d'infants i una d'adult. En la E-2 s'ha apreciat un lleuger encaix en un dels seus costats. És bàsicament un lloc aplanat. La forma de les capçaleres i dels peus és arrodonida. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són, respectivament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Longitudinals: 1'17, 2'00, 1'15, 1'02, 0'72 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al centre: 0'37, 0'55, 0'33, 0'31, 0'21 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'30, 0'50, 0'20, 0'25, 0'25 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan agrupades a una distància d'uns 15 m aproximadament. Les tombes no presenten sediment i estan completament buides en el moment de fer aquest treball.</span></span></span></span></p> | 08228-52 | Can Balard | <p><span><span><span><span>La necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap altre tipus d'estructura ni ceràmica; en la sepultura E-1, d'un infant, sí que s'apreciaren perfectament vàries restes d'ossos humans que l'erosió recent del terreny havia netejat i deixat al descobert. Es podia apreciar que havia estat reutilitzat, ja que en el seu extrem est hi havia apiadats varis fragments ossis amb restes d'un crani d'infant; així mateix es podia deduir clarament que hi havia un últim enterrament, també d'infant, que tenia el crani a l'oest i els peus a l'est, junt amb les restes d'un altre inhumat. La resta de les tombes estaven buides. Cal indicar que tres de les inhumacions infantils es presenten agrupades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta necròpolis, amb un clar predomini d'infants inhumats, es podria datar aproximadament en el segle IX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita dels arqueòlegs a l'indret, en motiu de la realització de la Carta l'any 1991, es va comprovar que la majoria de sepultures estaven reblertes de sediments i ocupades per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 41.6979700,1.5072200 | 375787 | 4617320 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080069.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91468 | Marge de pedra de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-vilallonga | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mur de pedra ubicat entre camps de conreu que salva un desnivell important. Es tracta de trams rectilinis disposats seguint el relleu natural que forma una corba. Alterna paraments diferents, de pedres irregulars col·locades verticalment, curiosament, i de pedres irregulars planes col·locades horitzontalment, sempre sense morter. L’alçada del mur passa els quatre metres ens alguns punts. Hi ha un tram disposat en graons, amb fileres de pedra que van sobresortint unes a les altres per suportar la pressió del volum de terra que aguanten. </span></span></span></span></span></p> | 08228-44 | Can Balard | 41.6979106,1.5071671 | 375783 | 4617313 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91468-p1080076.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91478 | Vilallonga (necròpolis F) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-f-0 | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Molt parcialment conservada, tomba incompleta. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per una sepultura excavada a la roca i una balma de petites dimensions amb un regueró de desguàs picat a la mateixa roca. La sepultura, incompleta i aïllada, està ubicada a l'extrem d'una codina de roca sorrenca i de forma trapezial, en posició horitzontal. La seva orientació és nord-sud, i pertany a un adult. No conserva ni la capçalera ni els peus. Les dimensions, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són: la longitud incompleta, és d'1'10 m, l'amplada als extrems és de 0'38 i 0'36 m, i la seva profunditat al centre és de 0'34 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la visita realitzada amb motiu d’aquest treball, la tomba és incompleta, amb l’entorn sedimentat i amb molta vegetació natural.</span></span></span></span></p> | 08228-54 | Can Balart | <p><span><span><span><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià, a part de l'esmentada balma, cap altre tipus d'estructura. Aquest tipus d'enterrament es pot datar en els segles VIII-IX, o més antic. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, les dues estructures es troben a dos nivells diferents, i formen part dels murs de contenció de les vinyes.</span></span></span></span></p> | 41.6973800,1.5071700 | 375782 | 4617254 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080083.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91454 | Pallissa i pou del Tros del Doroteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-pou-del-tros-del-doroteu | Sense teulada i dos dels quatre murs parcialment derruïts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta totalment desapareguda. El pendent de la teulada era important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. El mur més alt ha col·lapsat i bona part del materials constructiu s’apila davant seu. L’obertura principal, també molt deteriorada és al mur est. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter. Uns metres al sud hi ha un pou fet amb materials moderns.</span></span></span></span></span></p> | 08228-34 | El límit de finques entre el Tros del Tàpies i el Tròs del Doroteu | 41.7033791,1.5042198 | 375548 | 4617925 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91454-p1080785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91454-p1080789.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91455 | Pallissa de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-vives | XIX | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta quadrada de grans proporcions comparada amb el model de pallissa habitual al territori. Disposa de coberta a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, es sustenta amb bigues de fusta que recolzen sobre estructura formada per un pilar central de maons i bigues principals. La porta principal s’obre al mur est, avui modificada, originalment d’arc rebaixat amb maons col·locat en sardinell. Enmig de l’arc hi ha una creu i en la part superior es pot llegir la inscripció “1899”. El mur contraposat presenta dues finestres amb llinda de fusta i ampit de pedra. El parament és de pedres irregulars, alineades, a les cantoneres més grans i escairades. Les parets estan parcialment arrebossades.</span></span></span></span></p> | 08228-35 | Plans de Sant Valentí | 41.7024044,1.5014585 | 375316 | 4617820 | 1899 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91455-p1080767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91455-p1080766.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91563 | Corredor natural entre la Rasa de Sant Valentí - Torrent de la Guàrdia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-natural-entre-la-rasa-de-sant-valenti-torrent-de-la-guardia | L'àrea té diferents propietaris | <p><span><span><span><span>Franja territorial de camps de conreu i vegetació natural que forma part d’una àrea de protecció especial pel Pla Territorial de les Comarques centrals. És important com a connector biològic amb un abast que va molt més enllà del municipi, ja que forma part d’una xarxa de connexió que permet mantenir uns fluxos d'energia i matèria entre sistemes, i crear i mantenir passos per a les migracions, la pol·linització, el correcte funcionament de les xarxes tròfiques i la seva evolució. Alhora, aquests corredors entre unitats territorials permeten una certa defensa davant de possibles catàstrofes, naturals o provocades, com poden ser els incendis o els canvis climàtics. L’objectiu, la conservació del patrimoni natural.</span></span></span></span></p> | 08228-96 | Àrea central del municipi des del límit Nord al Sud | 41.7029898,1.5010964 | 375287 | 4617886 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080780.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | ACORD GOV/156/2008, de 16 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de les comarques centrals. Publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008.En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C2, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91453 | Pallissa del Tros de la Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tros-de-la-xoriguera | La teulada presenta una obertura i els murs algunes esquerdes | <p><span><span><span><span>Situada en el marge divisori de dos camps de conreu, es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab, sustentada per bigues de fusta. Hi ha un punt on la teulada ha col·lapsat. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està centrada al mur més baix, als murs laterals hi ha finestres petites quadrades. A l’interior en una cantonada hi ha una menjadora pels animals. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. S’observa refacció amb morter.</span></span></span></span></p> | 08228-33 | Al Nord del Tros de la Xuriguera | 41.7019348,1.5010287 | 375280 | 4617768 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91453-p1080775.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91463 | Pallissa del Bossada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-bossada | Sense teulada i un mur derruït | <p><span><span><span><span>Situada al camí del Purgatori, la part de darrera s’orienta a un talús natural divisori de dos camps de conreu. Es tracta d’un pallissa de planta rectangular amb la coberta (actualment inexistent), a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal està en un dels costats del mur més baix. Els murs són de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-39 | Revolt del Purgatori (carretera BV-1001), Figaro. | 41.7097083,1.4993736 | 375156 | 4618634 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91463-p1080822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91463-p1080819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91452 | Pallissa del camp de la Celestina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-camp-de-la-celestina | Una part és semiderruïda i envaïda per la vegetació | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta quadrada amb annex descobert, la coberta de la pallissa és a una vessant de teula àrab, sustentada per bigues de fusta amb llates. El pendent de la teulada és considerable, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal és oberta al mur del tancat, del qual també s’accedeix a la pallissa. Aquesta part està coberta amb molta vegetació natural. Al mur més alt hi ha una finestra. El parament és de pedres irregulars, de mida gran i alineades, a les cantoneres molt més grans i escairades. S’observa una refacció amb morter. A uns 20 metres al nord, hi ha grans blocs de pedra apilats, en primer terme un clot on s’intueix una estructura de blocs de pedra ben escairats disposats circularment, sense que es pugui determinar la seva funció original. El camí que històricament passava pel seu costat s’ha vist tallat per les tasques agrícoles.</span></span></span></span></p> | 08228-32 | La Serrallonga | 41.6993284,1.4994847 | 375146 | 4617482 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91452-p1080744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91452-p1080746.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91410 | Pallissa del Torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-torrent-de-la-guardia | La coberta està derruïda | <p><span><span><span><span>Situada al sud de les ruïnes de Can Fontanet, es tracta d'una pallissa de petites dimensions de planta quadrada, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta oberta a la façana sud és senzilla amb llinda de fusta. El paredat és de pedres irregulars, amb les cantoneres més grans i escairada, i la cornisa amb llosa de pedra (on es disposen les teules) que sobresurt de les parets. Algunes bigues de fusta que aguanten la teulada han col·lapsat i la teulada ha caigut. </span></span></span></span></p> | 08228-27 | Can Fontanet | 41.7009490,1.4964591 | 374897 | 4617666 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91410-p1080590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91410-p1080592.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91485 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-1 | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XVIII | En ruïnes | <p><span><span><span><span>Restes en ruïnes del que va ser un edifici fabril relacionat amb la confecció de mantes. Actualment es pot veure una façana principal a llevant, construïda ens blocs irregulars de pedra i paredat de filada, que presenta portal d’entrada amb llinda de pedra amb la inscripció de l’any, 1776, i a sobre, una finestra d’arc rebaixat. Segons informació oral (PIERA, 2019), a la part sud de la finca hi havia una bassa d’aigua, que no ha estat possible reconèixer perquè la vegetació envaeix bona part del solar actual. Es pot apreciar el perímetre dels murs d’un àrea rectangular que es correspondria als límits de l’antiga fàbrica. El mur nord, de les mateixes característiques que el descrit, té una interessant canalització de pedra a la part baixa, que s'hauria utilitzat per portar l’aigua des de la font el Cargolet fins a la bassa citada, que serviria de rentador de les peces produïdes a la fàbrica.</span></span></span></span></p> | 08228-61 | Can Fontanet | <p><span><span><span><span>Les finques on actualment hi ha les restes descrites de Cal Fontanet, així com la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i els terrenys on hi ha el mur amb la canal adossada), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.</span></span></span></span></p> | 41.7013851,1.4961330 | 374871 | 4617715 | 1776 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080605.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91411 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat-0 | <p><span><span><span><span>Situada al sud de les ruïnes de Can Fontanet, es tracta d'una pallissa de planta rectangular, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és destacat, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. Tant la porta com la finestra obertes als murs sud i oest respectivament són senzilles amb llinda de fusta. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-28 | Can Fontanet | 41.7011157,1.4957678 | 374840 | 4617686 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91411-p1080596.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91492 | Pallissa de 'les tres pallisses' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-tres-pallisses | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell del terreny, de manera que la feixa superior està anivellada amb la part superior de l’edifici, la teulada (de teula àrab) descendia a un sol vessant seguint els murs que perden alçada fins arribar a la feixa inferior. A la part superior es conserven les portes per on devien abocar la càrrega. El parament dels murs és de pedra irregular unida en alguns punts amb morter, d’altres de pedra seca, les cantonades són de pedra ben escairada. La porta principal de la feixa inferior és derruïda, com la teulada. A l’interior es pot veure un dels pilars que la sustentava. Hi ha una estructura adossada en aquest mur absolutament tapada per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 08228-68 | les tres Pallisses | 41.7025933,1.4953029 | 374804 | 4617850 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080901.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91494 | Pont del Torrent de Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-ferrera | XX | La vegetació ha envaït l'estructura | <p><span><span><span><span>El Pont d’arcada i un sol ull salva el Torrent de Ferrera i era el lloc de pas de l’antiga carretera de Sant Martí Sesgueioles a Calaf. La seva visió està molt dificultada pel creixement de la vegetació natural, actualment no té ús. L’arc està fet amb maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell. L’únic ull creix amb un paredat de pedres en filades, fins arribar a l’ampit, fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior. El pont està reforçat per un contrafort dels mateixos materials. </span></span></span></span></p> | 08228-70 | Torrent de Ferrera | 41.7046893,1.4949695 | 374781 | 4618083 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080648.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91412 | Pallissa del Tercerilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tercerilla | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta trapezoïdal, amb la coberta a una vessant de teula àrab. El pendent de la teulada és important, com a conseqüència d’aixecar un mur més alt que el seu paral·lel, essent els altres dos murs construïts en pendent descendent per unir el més gran i el més baix. La porta principal és oberta amb llinda de maons a sardinell que conforma un arc rebaixat. Una escala de pedra amb un petit cobert, serveix per accedir-hi. A la dreta de la porta s’erigeix la figura d’una arbre fet igualment de pedra, adossat al mur principal a manera d’escultura. Hi ha una gran porta moderna en un dels murs laterals, a l’altre s’adossa un annex igualment modern. El paredat és de pedres irregulars, alineades, i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-29 | Ctra. de Calaf (BV-1001) Km 3,5 | 41.7039514,1.4948060 | 374766 | 4618001 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91412-p1080652.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91473 | Font del Cargolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargolet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una mina excavada al terreny, sota un camp de conreu al costat del Torrent de la Guàrdia. Aprofita el seu accés a través d’un portal al marge de pedra seca del camp. La seva mina és de volta de pedra col·locada a fil. L’aigua es condueix a través d’una canal a l’interior de la galeria. Aquesta canal continuava per l’exterior d’aquesta mina per fer arribar l’aigua pel al rec dels camps propers, els camps de la família Domingo i després també de la família Iglesias. L’entrada de la font presenta brancals de pedra de grans dimensions, així com llinda. En aquests brancals i al mateix llindar hi ha una incisió de secció rectangular en tota l’alçada del portal que podria haver estat l’eix d’algun tancament lleuger de fusta que pujaria i baixaria en forma de guillotina per deixar passar més o menys quantitat d’aigua. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> | 08228-49 | Can Fontanet. Torrent de la Guàrdia, | <p><span><span><span><span>Les finques on actualment hi ha la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i el terreny on hi ha el mur amb la canal adossada i la casa de Cal Fontanet), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.</span></span></span></span></p> | 41.7019643,1.4944337 | 374730 | 4617781 | 1776 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91473-p1080612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91473-p1080608.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91529 | Fet històric Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-historic-guerra-civil | <p><span><span><span><span>QUEROL, Carles (2015). La Guera Civil dels sadurninencs. Tercera part. Des de cap d’any de 1938 fins a l’inici de la batalla de l’Ebre. Treball de recerca publicat online.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNÉ, JR (2012). “Josep Barberan i Segura, el jove de 17 anys afusellat pels soldats del seu propi batalló”. <em>Margaridó</em>, núm. 5, agost de 2012 p 44-45</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span>Al cementiri de Sant Martí Sesgueioles hi ha la tomba del soldat Josep Barberan i Segura, que fou afusellat a la paret del cementiri el dia 7 de maig de 1938 en el context de la Guerra Civil Espanyola. Els fets que s’expliquen per transmissió oral (recollits per J. R. Torné Giralt), és que el soldat fou afusellat acusat de desertor i incitador perquè altres companys ho fessin (tot i ser innocent – veure apartat història-). Van ser els seus companys de batalló els que el van afusellar, un cop mort, una iaia veïna del poble de la família Carreras, Torres i Giralt (la vella Borjatana) es va atrevir a increpar al sergent que havia donat l’ordre d'execució als soldats, perquè l’enterressin, cosa que van acabant fent dos soldats a l’emplaçament on actualment hi ha la tomba. Els soldats eren republicans (veure apartat història), tot i que a la làpida que hi ha a la tomba hi ha escrit literalment: “JOSÉ BARBERAN SEGURA. VILMENTE ASESINADO POR LOS ROJOS EL 7 DE MAYO DE 1938 A LA EDAD DE 17 AÑOS”, fet que podria fer interpretar que el jove era soldat del bàndol nacional. </span></span></span></span></p> | 08228-92 | Cementiri de Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Amb la mobilització de la quinta del biberó (lleva del 41) el govern de la República envià a la guerra joves de disset i divuit anys. De Sant Sadurní d’Anoia partiren cap al front varis joves, entre ells Josep Maria Bargalló i Sonet, Jaume Piñol i Tubella, Jordi Solà i Sabater i Josep Barberan i Segura. Van ser enviats a fer la instrucció militar a la rereguarda del front, a Sant Martí Sesgueioles (Anoia) , juntament amb centenars de nois d'altres municipis de Catalunya, en un batalló on els comandaments militars eren gairebé tots comunistes, tant del PC de l'URSS, com del PCE i del PSUC. Als pocs dies, el desconcert, l'avorriment, l'enyorança i la inconsciència portaven una cinquantena d'aquells joves soldats a prendre la decisió entre tots d'anar-se'n de permís un cap de setmana a casa, sense l'autorització dels comandaments. Alguns dels de Sant Sadurní, com Bargalló, Piñol, Solà i Barberan, també s'hi van apuntar. Allò que semblava talment una innocent escapada fou interpretat pels comandaments d'aquell batalló com una deserció en tota regla i, tan aviat com s'hagueren reincorporat, foren sotmesos a un tribunal de guerra que sense cap mena de consideració acusà Piñol, Solà i Barberan de ser els instigadors de la deserció i en conseqüència els condemnaren tots tres a mort. Jordi Solà explicà així el desenllaç d'aquesta tràgica història del 7 de maig de 1938 a Sant Martí Sesgueioles: 'Els fusellers es varen col·locar al davant de la blanca paret del cementiri i a una certa distància d'aquesta. A nosaltres tres ens col·locaren al seu darrere. El sergent cridà Barberan, que era el primer de la fila – jo era el segon– i li ordenà que es posés davant la paret del cementiri. Li va preguntar si volia que li tapessin els ulls i respongué amb el cap que no. Tot seguit li preguntà si volia girar-se d'esquena a l'escamot d'execució. La resposta també fou negativa. A continuació, a la veu de 'fuego' del sergent, Barberan caigué crivellat per dotze bales...' A Piñol, Bargalló i Solà els perdonaren la vida, tot dient-los que amb un ja n'hi havia prou per escarmentar la tropa. L'elecció de Barberan per ser afusellat no va ser a causa de la mala sort o de la fatalitat, sinó per les seves afinitats amb les Joventuts Llibertàries i amb la CNT. Tot fa pensar que el van prendre de cap d'esquila i va ser víctima de l'enfrontament entre anarquistes i comunistes, que, malgrat lluitar en el mateix bàndol contra Franco, mantenien profundes divergències. (QUEROL, 2015)</span></span></span></span></p> | 41.7029826,1.4937136 | 374673 | 4617895 | 1937 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91529-p1080640.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91493 | Cementiri de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-sesgueioles | XIX | <p><span><span><span><span>El recinte està tancat per murs de maçoneria, que tanca una superfície de planta quadrada aproximadament de 1920 m2. La façana principal està al sud-oest, on destaca l’obertura de la porta d’arc apuntat feta de dovelles de pedra. La clau de l’arc té la inscripció de l’any, 1899. La porta de ferro està treballada en forja amb decoracions geomètriques. A l’interior hi veurem totes les sepultures agrupades en nínxols protegits per porxades. Al mur oposat a l’entrada, unida per un camí de paviment de lloses de pedra, es situa la capella, de grans dimensions, amb porta d’arc apuntat i un òcul encerclat en maons. A les bandes de la capella hi ha nínxols. La zona central del recinte està enjardinada, hi ha diversos xipressos i jardineres. </span></span></span></span></p> | 08228-69 | Av. Catalunya 31 | 41.7029732,1.4936739 | 374669 | 4617894 | 1899 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91493-p1080639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91493-p1080628.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91508 | Làpida D. Juan Carulla 1866 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-d-juan-carulla-1866 | XIX | <p><span><span><span><span>Làpida de marbre encastada al mur sud-oest del cementiri de Sant Martí Sesgueioles, amb la següent inscripció: “Aquí yacen los restos de D. Juan Carulla EPD. Falleció el 11 de setembre de 1866. El amor paternal paga este modesto tributo de gratitud al que en América supo honrar su nombre y su patria con agrisolada providad”.</span></span></span></span></p> | 08228-77 | Av. Catalunya 31 | <p><span><span><span><span>No s’ha pogut localitzar documentació relacionada amb el nom de la persona que apareix a la làpida. Per la inscripció, a manera d’hipòtesi, es tractaria d’un soldat mort en algun conflicte dels que va protagonitzar Espanya al continent americà al segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal tenir en compte que la làpida és més antiga que el cementiri (1899) i que per tant es devia traslladar del seu emplaçament original.</span></span></span></span></p> | 41.7028871,1.4934425 | 374650 | 4617886 | 1866 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91508-p1080631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91508-p1080632.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91470 | Creu de Terme de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu de terme situada a l’alçada del cementiri de Sant Martí Sesgueioles. Consta d’una base de pedra octogonal. La part superior del fust es la més antiga, està molt degradada i les figures representades es mostren irreconeixebles. La creu pròpiament dita és trevolada. La decoració dels braços és realitzada amb elements vegetals que emmarquen medallons. Per una banda hi ha la representació de Jesucrist crucificada envoltat del símbol dels quatres evangelistes. A l’altra banda, la figura emmarcada és la de la Mare de Déu i als braços hi ha decoració floral.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-46 | Carretera BV-1001 amb camí de Sant Pelegrí | 41.7029786,1.4929417 | 374608 | 4617897 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91470-p1080441.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L'accident d'un camió l'any 1980 l'enderrocà la qual cosa va obligar a fer la seva construcció, la part original es redueix a la base i una part del fust. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91481 | Poliesportiu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliesportiu-de-sant-marti | Es tracta d'un territori molt alterat per l'acció antròpica. | <p><span><span><span><span>Arrel de la construcció del poliesportiu de Sant Martí, als afores del nucli urbà i al costat de la carretera BV-1001, es van localitzar materials romans. Entre els materials documentats, va aparèixer ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina i fragments de teula; aquests es trobaven a uns 30 cm de profunditat, ja que hi ha un reompliment modern a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08228-57 | Poliesportiu municipal. Carretera BV-1001 amb camí de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7026600,1.4927400 | 374591 | 4617861 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91481-p1080624.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91460 | Pallissa del Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-piquer-0 | Estructura totalment col·lapsada i en fase d'enrunament. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un pallissa amenaçada de col·lapse total de la seva estructura. És de planta quadrada, conserva un únic costat sencer i parts dels murs restants. Destaca un pilar intern on recolzaven les bigues de la teulada. La porta s’ubica al sud amb muntants de maó i llinda de fusta. Els murs són de pedres irregulars, alineades, disposades horitzontalment i a les cantoneres més grans i escairades. </span></span></span></span></p> | 08228-36 | A 140 metres a l'oest de la carretera BV-1001 (km 4) | 41.7000353,1.4924883 | 374565 | 4617571 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91460-p1080737.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91490 | Pont del viarany de la 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-viarany-de-la-margarido | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia a l’est del nucli i permet el pas de la carretera BV-1001. L’ampliació del pont ha desvirtuat la planta i la fabrica original, la volta del qual està construïda en maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell, que recolza sobre murs de pedra disposades en filada. L’ampit, que només resta conservat a la part de ponent i parcialment modificat, està fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior.</span></span></span></span></p> | 08228-66 | Carretera BV-1001 amb Torrent de la Guàrdia | 41.7023023,1.4919733 | 374526 | 4617822 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080452.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91489 | Via romana Ilerda Ad Fines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-ilerda-ad-fines | <p><span><span><span><span>DE SOTO, Pau (2010). <em>Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral online, p 219-222</span></span></span></span></p> | IaC a V dC | No s'han trobat / conservat indicis arqueològics d'època romana, tot i que el traçat és el de la via històrica. El camí actual està en perfectes condicions | <p><span><span><span><span>El tram de camí històric data d’època romana, travessa la part nord del municipi de Sant Martí Sesgueioles d’est a oest, forma part de la via romana que anava de Lleida a Martorell. En el context romà, formaria part d'una via secundària, de caràcter local que es van construir per unir els centres urbans i altres punts del territori. Actualment no es veuen indicis de restes del camí original, probablement erosionat pels pas dels segles. Es tracta d’un camí d’us comú històricament i a l’actualitat.</span></span></span></span></p> | 08228-65 | Travessa el municipi d'E a O, a la banda N de la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>El tram del camí inventariat formaria d’un gran eix que amb origen a la ciutat <em>d’Ilerda</em> (Lleida) es dirigia cap a la Via Augusta en el seu pas per <em>Ad Fines</em>, Martorell. Segons el trajecte proposat per Soto i enumerat com la via número 24 Soto (2010), aquesta via comunicava també les poblacions romanes de Iesso i de Sigarra. El recorregut més probable sembla que sortiria d’Ilerda per la seva vessant septentrional seguint aproximadament l’antic camí de Corbins, l’actual carretera de Lleida a Balaguer (LV-9224), seguiria la vall del riu Segre sempre per la seva vessant dreta. La via creuaria els territoris de les poblacions de Torrelameu i Menàrguens, dirigint-se cap a Balaguer. A partir d’aquesta població, la via es dirigia cap a Ponts, passant per les localitats de Cubells i per les rodalies d’Artesa de Segre. Des de Ponts, la via es dirigia cap a la plana de la Segarra, on es localitzaven dos nuclis importants per al control territorial del rerepaís,<em> Iesso</em> (Guisssona) i Sigarra (Prats de Rei). Deixant al cantó meridional el Serrat de St. Julià, la via es dirigiria cap a la Plana Alta i la Plana de la Torre, des d’on es dirigiria cap a la població de Selvanera evitant el fort desnivell de la Sola de Mascó. Des d’aquesta població i seguint un eix força rectilini, la via es dirigiria directament cap a Iesso, en un eix fossilitzat i que emmarquen la Creu Roja i l’ermita de St. Romà Màrtir. A partir de Guissona, la via es dirigiria seguint un eix força rectilini cap a la població de Prats de Rei, on tradicionalment s’ha situat Sigarra. Aquest traçat es realitzaria seguint l’eix format per Vicfred, Conill, Sant Martí Sesgueioles i Prats de Rei. Des de Sigarra (Prats de Rei), la via aniria a buscar l’actual ciutat de Manresa utilitzant el pas de la riera de Rajadell. La via sortiria de Manresa en direcció sud, seguint sempre la vora dreta del riu Llobregat. D’aquesta manera, la via passaria per Monistrol de Montserrat, Olesa i Abrera. Finalment, la via arribaria a comunicar amb la Via Augusta a l’alçada del Pont del Diable. (SOTO, 2010)</span></span></span></span></p> | 41.7072565,1.4913666 | 374486 | 4618374 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080325.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91491 | Camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mirambell | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’uns dels camins tradicionals i històrics que articulen el territori de l’entorn de Sant Martí Sesgueioles, i que uneix el poble amb un altre nucli històric com és Mirambell. Des del poble, la via neix en direcció nord, voreja el Tossal de la Pesseta per la vessant dreta i creua perpendicularment el camí d’origen romà que anava de Lleida a Martorell. El camí surt del municipi per apropar-se al Torrent de Ferrera i al turó homònim, per dirigir-se a Mirambell seguint el camí paral·lel a la riera de Mirambell. </span></span></span></span></span></p> | 08228-67 | Des del Turó del Puig en direcció N | 41.7084280,1.4909221 | 374451 | 4618505 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p1080672.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91408 | Edifici de les tres naus Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-tres-naus-avinguda-catalunya | <p><span><span><span><span>Edifici de tres cossos de planta rectangular ubicat a l’avinguda Catalunya, el més gran és el centre. Les tres façanes tenen dimensions diferents, encara que presenten elements molt similars. Les tres disposen de teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a l’avinguda. La central és la de majors proporcions amb portal d’arc apuntat de tipus Tudó. El pinyó, la part superior de forma triangular, destaca la finestra geminada en forma d’espitlleres. Una línia de pedra de blocs regulars i alineada divideix el parament del mur de la part triangular. Aquestes línies de pedra també ressegueixen la resta dels costats del triangle. Sota dels pendents, unes pedres de secció quadrada s’alternen per crear una composició rítmica de la façana, igual que sota de la línia divisòria mencionada. El parament és en general de blocs de pedra ben tallada i disposada horitzontalment. A les cantonades, dues faixes verticals sobresurten en volum per reforçar-les. Els altres dos cossos són similars, però amb finestres espitllera simple enmig del pinyó i sense línia divisòria en el parament dels murs. Un dels portals ha estat parcialment tapiat. </span></span></span></span></p> | 08228-25 | Avinguda Catalunya | 41.7027629,1.4907152 | 374423 | 4617875 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91408-p1080889.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91366 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-9 | <p><span><span><span><span>AAVV (2012). “Editorial”. <em>Margaridó</em>, núm 5, agost 2012 p 3</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Torrents, Jesús (2011). “la Fàbrica”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2011 p 40</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ortinez, Jaume (2013). “Pregó de Festa Major 2012”. <em>Margaridó</em>, núm 6, agost 2013 p 53</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici d’origen industrial, la testera del qual té gran presència urbana a l’Avinguda Catalunya del poble. Les parets són de pedra calcària, probablement tipus dolomítica, la natural de la zona, amb un rejuntat de morter de calç. La coberta, a dues aigües, té el carener perpendicular a l’Avinguda, i és feta de teula àrab sobre biguetes de fusta i materials moderns, tot i que abans de la seva restauració les taules s’assentaven sobre peces ceràmiques suportades per cabirons i corretges de fusta. L'estructura consta de parets de càrrega i coberta amb encavallades espanyoles de fusta de melis d'uns catorze metres de llum. És una estructura recorrent en els immobles de la indústria tèxtil al voltant de 1920. La nau és totalment diàfana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal és simètrica amb coronament ondulat a la part més alta, presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en maó. Els murs laterals disposen de gras finestrals, igualment d’arc rebaixat, amb altres entrades secundàries. Per últim, la façana oposada a la principal, deipossa de tres finestrals a la part superior. </span></span></span></span></p> | 08228-9 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>La Fàbrica de Sant Martí Sesgueioles és una antiga nau industrial que inicialment tenia un ús tèxtil i posteriorment va tenir un ús ramader.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les activitats productives que ha tingut més importància a Sant Martí Sesgueioles entre els segles XVI i fins al segle XX, juntament amb les mines, ha estat la fabricació de mantes i piteus (draps originaris de Sant Llorenç dels Piteus, al Solsonès, que servien per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer).<br /> A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX a Catalunya hi havia centenars de fàbriques tèxtils. Fou especialment a les comarques de Barcelona on aquest fenomen fou més rellevant. En el cas de Sant Martí Sesgueioles la centenària tradició de fabricació de mantes de llana amb telers manuals fou substituïda per una moderna indústria de producció de teixits de cotó amb telers mecànics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fundador d'aquesta fàbrica, Josep Torelló, va iniciar-se en els negocis amb 10.000 pessetes que li va donar el seu pare. Cal dir que la família dels Torelló, eren principalment advocats i tenien importants finques, però eren del tot aliens al món del tèxtil. Josep Torelló va adquirir experiència sobre el tèxtil gràcies a la família Muntades, de l'Espanya Industrial, amb qui estava emparentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap al 1915, Torelló era titular d'una fàbrica de teixits a Copons i estava associat amb els Carbonell que eren teixidors. En aquest moment ja havia esclatat la Primera Guerra Mundial i per tant hi havia gran demanda de tèxtil.<br /> Van expandir el negoci cap a Sant Martí Sesgueioles on el 1929 ja van trobar construïda una nau pensada per acollir una indústria tèxtil. Finalment Josep Torelló i Cendra va quedar com a únic propietari d'aquesta fàbrica i va posar com a director a Joan Muns. Els teixits produïts a can Torelló eren teles per a camiseria, folreria, sarja per a vestimenta de treball, entre d'altres.<br /> L'antiga fàbrica tèxtil de la vila va ser cedida gentilment pels descendents del qui en fou el seu últim propietari, el Sr. Josep Maria Torras i Cao, a l’Ajuntament, qui després de la seva restauració, va poder crear el centre polivalent municipal actual.</span></span></span></span></p> | 41.7025166,1.4902561 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91366-p1080422.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2022-03-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La superfície construïda de la nau és de 616,65 m² i una superfície útil de 560 m². L'amplada de les parets és de 45 cm. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91506 | Rellotge del campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>CASELLAS, (2020). “Com passa el temps...”. <em>Margaridó</em>, núm 13, agost 2020 p 26</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>L’antic rellotge del campanar de Sant Martí Sesgueioles es troba avui dia restaurat al centre polivalent del poble, fora del seu emplaçament original. És un rellotge de ferro forjat format per un complex sistema d’engranatges de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cordes i pesos que permetien indicar l'hora a través d’una esfera numerada i agulles visible des de ben lluny del campanar, i amb el repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro situada sobre una banqueta de fusta. A la part central hi ha el pèndol, de pedra, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. El sistema de contrapesos de pedra ha estat adaptat al seu nou emplaçament perquè el rellotge funcioni després d’haver estat restaurat. Originalment, el cables metàl·lics que sortien del mecanisme anaven connectats amb les campanes. </span></span></span></span></p> | 08228-75 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>El rellotge va funcionar fins a la restauració del campanar moderna, obres dels anys 2008 i 2009. Era ubicat al pis superior, on hi ha l’esfera del rellotge i les cordes dels pèndols baixaven per l’interior del campanar, el que permetia una autonomia de 24 hores, pel qual algun s’havia de dedicar a pujar per “donar-li corda”. Hi havia un rellotger encarregat del seu manteniment. També hi havia la figura del campaner, que pujava per tocar els tocs religiosos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El sesgaiolenc Jordi Casellas Solé, mecànic de professió i aficionat a la restauració d’aparells, va restaurar l’antic rellotge del campanar del municipi, l’any 2019. Vàries persones van col·laborar pera aconseguir la fita. El procés de restauració va ser d’uns sis mesos: es va haver de desmuntar el rellotge peça a peça per poder-lo netejar, així com crear algunes peces noves, per tal de poder substituir les que es trobaven en mal estat; actualment les repliques són idèntiques a les originals. La inauguració oficial es va fer el dia de Sant Jordi de 2021.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Casellas (2020), que es va entrevistar amb Eduard Farré i Olivé, mestre rellotger, el rellotge es situa cap a la segona meitat del segle XIX i el mecanisme permetia la repetició de les hores, fet poc habitual per aquelles dates. La mateixa font confirma que l’última persona que es va fer càrrec del manteniment del mecanisme mentre va funcionar al campanar, va ser Miquel Alemany, “el ferrer de la Plaça”.</span></span></span></span></p> | 41.7025200,1.4902700 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080427.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91510 | Gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-1 | XXI | <p> Els Gegants nous de Sant Martí Sesgueioles representen el Martí i la Margaridó i fan 3,5 metres d'alçada. La figura del gegant té la cara de cavall, el senyal tradicional i l'atribut de sant Martí, patró del poble (forma part de l’escut municipal); en funció de l’ocasió, llueix la corona de l’escut del municipi o la barretina catalana de color lila. Ella representa a la Margaridó, una pagesa tradicional, motiu d’una llegenda destacada al poble, porta una falç i espigues de blat a la mà.</p> | 08228-79 | La Fàbrica. c/Catalunya | <p>El dissabte 21 d’agost de 2021, durant la Festa Major, es va celebrar la presentació oficial dels nous gegants del municipi. La Colla Gegantera i Grallers de Calaf van ser els padrins de l’acte; els seus gegants, el Jaume i la Calamanda, van acompanyar els nous gegants des del centre polivalent Josep Maria Torras Cao “La Fàbrica” fins a la plaça, on es va fer l’ acte oficial, que va consistir en uns parlaments, el bateig i la ballada dels nous gegants de Sant Martí Sesgueioles, Martí i Margaridó. A la plaça també hi havia els gegants vells que acompanyaven els nous.</p> <p>La decisió de com havien de ser i quin nom havíem de portar els gegants, va ser determinada per un procés participatiu entre els veïns del poble.</p> <p>La creació és del mestre artesà constructor d'imatgeria festiva de Catalunya, Toni Mujal i Obradors.</p> | 41.7024900,1.4902700 | 374385 | 4617846 | 2021 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080692.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Toni Mujal i Obradors. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91641 | Gegants antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-antics | <p><span><span><span><span>VILLA, Antoni (2014). “Va de gegants”. <em>Margaridó</em>, núm 7, agost 2014 p 41</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els gegants antics de Sant Martí representen una parella de reis renaixentistes, com és habitual en la tradició gegantera catalana. Els seus noms són Martí, patró de la vila i Margaridó, una dona d’origen pagès segons una tradició del poble. Són de cartró-pedra i fusta i pesen més de 60 kg. Ell va vestit de noble català amb un vestit i capa, amb un pergamí en una mà. La geganta una noble amb un vestit i capa, que sosté un pom de flors en una mà.</span></span></span></span></p> | 08228-99 | La Fàbrica.C/ Av Catalunya | <p><span><span><span><span>Les peces daten de 1979, quan el poble de Sant Martí Sesgueioles va decidir tenir els seus primeres gegants</span></span></span></span></p> | 41.7025556,1.4902372 | 374383 | 4617854 | 1979 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080698.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91471 | Els safaretjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-safaretjos | <p><span><span><span><span>RODRÍGUEZ, Roser (2016). “ L’aigua: 10 idees i una proposta”. <em>Margaridó</em>, núm 9, agost 2016 p 14</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.<span> Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l'interior és de panot amb la </span>vora de rentar inclinada cap a l'interior. Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses, l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-47 | Carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia | <p><span><span><span><span>L'obra fou construïda pels voltants de l'any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors. Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua. Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l'hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda. L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des d'un punt de vista tècnic, va ésser una obra d'enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L'embassament d'aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l'aigua d'una manera natural fins als safaretjos. </span></span></span></span><span><span><span><span>Se'n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n'hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d'esbandir-la. Llavors les dones tenien l'obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. </span></span></span></span></p> | 41.7021340,1.4899210 | 374356 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91471-p1080272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91561 | El Torrent de la Guàrdia i el seu entorn al pas del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-de-la-guardia-i-el-seu-entorn-al-pas-del-nucli-urba | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). <em>Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. </em>Diputació de Barcelona. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El torrent de l’Anoia, de règim discontinu típicament mediterrani, neix de la confluència del torrent de la Guàrdia i del torrent de les Mines que recullen aigües provinents del municipi de Calaf i Pujalt respectivament. Després del pas sota el viaducte de la línia de ferrocarril Manresa-Lleida, el torrent travessa el nucli urbà de Sant Martí, d’oest a est, dividint la població́ de manera que la part antiga queda en el marge esquerre i el raval fruit del creixement del dinovè i l’església, al marge dret. El seu paper com connector ecològic és rellevant, així com el valor paisatgístic de la vegetació associada. En el seu pas pel nucli urbà, destaca el fet que està emmarcat en marges de pedra de mides considerables, creant en conjunt una singularitat patrimonial destacable.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tram que travessa el municipi ha estat convertit en “via verda” per ús lúdic amb la construcció d’un corriol inundable que facilita la passejada per l’espai.</span></span></span></span></p> | 08228-94 | Travessa el nucli urbà d'oest a est | <p><span><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles va portar a terme el projecte l’arranjament del camí en dues fases: l’any 2013 es va realitzar la primera fase, que va tenir com a objectiu principal la construcció́ d’un corriol, o “via verda”, inundable, en el tram comprès des del carrer del Roser fins a les piscines municipals. Al llarg de l'any 2019 es va desenvolupar la segona fase, que comprèn el tram que va des de la via del tren fins l’inici de la primera fase al carrer del Roser, amb una part del traçat passant per l’interior del tram on la llera del torrent es troba coberta (AJUNTAMENT).</span></span></span></span></p> | 41.7019128,1.4899251 | 374356 | 4617782 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080260.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El curs del torrent té la virtut d’unir diferents elements d’interès històric, arquitectònic, arqueològic I natural; inicia el seu recorregut pels horts d’en Gomà, encara a terme de Pujalt a tocar del nucli de La Guàrdia Pilosa. Per sota les vies del tren entra al nucli per la plaça de l’Ajuntament amb l’edifici consistorial, la font d’Emili Donadeu -a la plaça del mateix nom-, la font del Metro i l’església parroquial de Sant Martí. A partir del safareig i l’antic escorxador hi ha un petit pas pel mateix torrent que recorre paral·lel a la zona de petits horts amb pou dels darreres de les cases del carrer del Torrent, pel parc del Torrent i per l’edifici de la Fàbrica, actualment centre polivalent. El camí finalitza per sota la carretera BV-1001 fins arribar a la zona esportiva i la piscina municipal. Part d’aquest darrer terreny està catalogada com a zona arqueològica. A tocar aquests elements pel costat nord hi ha el cementiri i la creu de terme (PIERA 2019).En la primera imatge es pot veure l'àrea dibuixada del Torrent sobre mapa, marcat com a C1, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91399 | Casa c.Roser / Av. Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-croser-av-catalunya | XX | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner amb cos principal de planta rectangular i annexes. El cos principal té accés pel carrer Roser. La casa es distribueix en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Roser. La façana orientada a aquest carrer s’adapta al desnivell topogràfic, un sòcol d’obra recorre les dues façanes principals a la part baixa. La composició de la façana és simètrica, la porta principal és al mig, als costat hi ha dues finestres tancades amb reixes decorades amb motius geomètrics. El segon pis disposa de tres portes amb sortida a tres balcons individuals amb llosana de formigó motllurada i barana decorades seguin la línia de les reixes de les finestres de la planta baixa. Totes les obertures tenen motllures irregulars a les bandes i guardapols superior. El tercer pis de la façana destaca per la presència d’una galeria de set finestrals de mig punt delimitats per maons disposats en sardinell. Una faixa de maons igualment disposada divideix el pis de la galeria de l’inferior. El coronament és d’imbricacions de maó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana orientada a l’avinguda, presenta igualment composició simètrica, amb dues finestres amb reixes decorades amb motius geomètrics a la planta baixa, dues finestres al primer pis amb motllures regulars i una porta d’arc rebaixat amb balcó al pis superior amb llosana de formigó motllurada i barana decorades. A la part superiors dues finestres d’ull de bou motllurades tanquen la composició.</span></span></span></span></p> | 08228-17 | carre del Roser amb Avinguda Catalunya | 41.7024665,1.4896549 | 374334 | 4617845 | 1910 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91399-p1080280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91399-p1080277.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 119,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml