Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91475 | Vilallonga (necròpolis D) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-d | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BETA ANALÍTIC (2022): Informe de los anàlisis de datación por radiocabono restos humanos tumba Necròpolis D. USA. inèdit</span></span></span></span></p> | Alguns blocs on hi ha sepultures s'han després del terreny a causa de l'erosió i els efectes dels temporals, l'últim, el temporal Glòria del mes de gener de 2020. Algunes sepultures estan cobertes per la vegetació | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per set sepultures (en el moment que es va fer l’Inventari) excavades al cingle de roca sorrenca en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits, amb algun indici trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna ha basculat la roca de base. </span></span></span></span>Algunes de les sepultures estan isolades, però hi ha un grup de tres en una mateixa roca. La seva orientació es va fer d'est a oest. Segons les mides, n'hi ha sis d'adults i una d'infant. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són respectivament, les següents:</p> <p><span><span><span><span>-Longitud: 1'50, 1'75, 1'08, 1'70, incompleta, 1'60 i 2'30 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al cap i als peus: 0'32 i 0'32, 0'38 i 0'28, 0'32 i 0'12, 0'50 i 0'35, 0'39 al cap (incompleta), 0'42 al cap, (incompleta), 0'45 i 0'22 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'45, 0'36, 0'27, 0'25, 0'21, 0'21 i 0'33 metres. Cal indicar que estan agrupades en una distància d'uns 30 m aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita de camp per elaborar aquest treball es va comprovar l’existència de les tombes comentades. Algunes força emmascarades per la vegetació natural. A les tombes existents, cal sumar-ne una, ja que la inestabilitat el talús on es troben, va provocar un moviment del grans blocs de pedra, el qual es devia produir segons informació oral, com a conseqüència del temporal Glòria (gener de 2020), on va aflorar una tomba més infantil de tipus “banyera” amb les restes humanes a l’interior, per tant passen a ser vuit. </span></span></span></span></p> | 08228-51 | Can Balard | <p><span><span><span><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 16 de juliol del 1974. </span></span></span></span><span><span><span><span>Tradicionalment, s’ha relacionat la necròpoli amb els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga. Els responsables de realitzar la carta arqueològica, els anys 80 del segle XX, també van reparar en una excavació a la roca per subjectar una biga de coberta, segurament per un habitacle. Per les seves característiques, i dos fragments ceràmics, els arqueòlegs van llençar la hipòtesi amb una datació de les tombes vers el segle IX. No obstant això, l’any 2021 es va procedir a l’exhumació de la tomba localitzada amb motiu dels moviments dels blocs de roca comentats anteriorment. La datació per radiocarboni ha determinat una forquilla cronològica entre els anys 600-674, fet que contextualitzaria un marc cronològic anterior relacionat amb la tardo-antiguitat. És probable la reutilització de les tombes.</span></span></span></span></p> | 41.6995100,1.5089800 | 375936 | 4617488 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-p1080044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91475-esquelet-4.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91476 | Vilallonga (necròpolis E) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-e | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Hem considerat una conservació dolenta, ja que no hem pogut localitzar les restes descrites a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per cinc sepultures excavades en un cingle de roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits amb algun indici de trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna va bascular la roca base. Forma una situació agrupada i segurament en relació amb l'antic nucli de Vilallonga. Una de les sepultures està isolada, però la resta estava en una mateixa roca que està partida per la meitat. La seva orientació és va fer d'est a oest. Segons les seves mides, n'hi ha quatre d'infants i una d'adult. En la E-2 s'ha apreciat un lleuger encaix en un dels seus costats. És bàsicament un lloc aplanat. La forma de les capçaleres i dels peus és arrodonida. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són, respectivament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Longitudinals: 1'17, 2'00, 1'15, 1'02, 0'72 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Amplada al centre: 0'37, 0'55, 0'33, 0'31, 0'21 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Profunditat al centre: 0'30, 0'50, 0'20, 0'25, 0'25 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan agrupades a una distància d'uns 15 m aproximadament. Les tombes no presenten sediment i estan completament buides en el moment de fer aquest treball.</span></span></span></span></p> | 08228-52 | Can Balard | <p><span><span><span><span>La necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap altre tipus d'estructura ni ceràmica; en la sepultura E-1, d'un infant, sí que s'apreciaren perfectament vàries restes d'ossos humans que l'erosió recent del terreny havia netejat i deixat al descobert. Es podia apreciar que havia estat reutilitzat, ja que en el seu extrem est hi havia apiadats varis fragments ossis amb restes d'un crani d'infant; així mateix es podia deduir clarament que hi havia un últim enterrament, també d'infant, que tenia el crani a l'oest i els peus a l'est, junt amb les restes d'un altre inhumat. La resta de les tombes estaven buides. Cal indicar que tres de les inhumacions infantils es presenten agrupades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta necròpolis, amb un clar predomini d'infants inhumats, es podria datar aproximadament en el segle IX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita dels arqueòlegs a l'indret, en motiu de la realització de la Carta l'any 1991, es va comprovar que la majoria de sepultures estaven reblertes de sediments i ocupades per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 41.6979700,1.5072200 | 375787 | 4617320 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91476-p1080069.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91477 | Vilallonga (necròpolis G) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-g | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Els blocs de pedra on s'excaven les sepultures estan inclinats, presenten signes d'erosió, | <p><span><span><span><span>Segons els responsables de l’Inventari de patrimoni arqueològic, es tracta d’un enterrament excavat a l'extrem d'una roca sorrenca, en forma 'de banyera' o d'extrems arrodonits. Està en posició horitzontal, i segurament en relació amb les altres necròpolis del seu entorn. La seva orientació es va fer d'est a oest. Pertany a un adult. S'hi aprecià un encaix per aixecar la coberta. La forma de la capçalera i dels peus és arrodonida. La seva longitud és d'1'80 m, l'amplada al centre és de 0'45 m i la profunditat al centre és de 0'27 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no s'aprecià cap altra estructura arquitectònica, però a uns 3-4 m d'aquest enterrament es va recollir algun fragment de ceràmica gris medieval. La sepultura totalment estava buidada de terra. Es podria datar aproximadament en el segle IX i, per tant, en l'Alta Edat Mitjana.</span></span></span></span></p> | 08228-53 | Can Balard, els Caus, rasa de la Bovera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 23 de març del 1980.</span></span> </span></span></span></span></p> | 41.7003300,1.5093900 | 375972 | 4617578 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | Legal | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Les restes descrites del jaciment a l'Inventari de Patrimoni arqueològic no han pogut ser localitzades en el transcurs de les tasques realitzades el l'elaboració del Mapa de Patrimoni. Segons l'arqueòleg municipal, aquestes restes no han estat localitzades tampoc per ells.Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que la sepultura estava molt inclinada i molt coberta de vegetació, el que els va fer difícil la seva localització. És possible que actualment sigui igualment coberta o hagi algun moviment que faci que sigui oculta totalment, suposant que les coordenades UTM de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic siguin correctes. També van recollir un comentari relacionat amb l’existència al peu de la mateixa necròpolis, d’un antic camí que venia de can Balart, però que havia estat quasi totalment destruït per l'ampliació del camp inferior, pel que calia anar camp a través per arribar-hi, igual que succeeix actualment. | 90 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91478 | Vilallonga (necròpolis F) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilallonga-necropolis-f-0 | <p><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | Molt parcialment conservada, tomba incompleta. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un conjunt integrat per una sepultura excavada a la roca i una balma de petites dimensions amb un regueró de desguàs picat a la mateixa roca. La sepultura, incompleta i aïllada, està ubicada a l'extrem d'una codina de roca sorrenca i de forma trapezial, en posició horitzontal. La seva orientació és nord-sud, i pertany a un adult. No conserva ni la capçalera ni els peus. Les dimensions, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són: la longitud incompleta, és d'1'10 m, l'amplada als extrems és de 0'38 i 0'36 m, i la seva profunditat al centre és de 0'34 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la visita realitzada amb motiu d’aquest treball, la tomba és incompleta, amb l’entorn sedimentat i amb molta vegetació natural.</span></span></span></span></p> | 08228-54 | Can Balart | <p><span><span><span><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià, a part de l'esmentada balma, cap altre tipus d'estructura. Aquest tipus d'enterrament es pot datar en els segles VIII-IX, o més antic. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, les dues estructures es troben a dos nivells diferents, i formen part dels murs de contenció de les vinyes.</span></span></span></span></p> | 41.6973800,1.5071700 | 375782 | 4617254 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91478-p1080083.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 90|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91479 | El Tossal del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-del-puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2011). 'Memòria d'intervenció arqueològica al Turó El Puig - Base de Telefonia mòbil. Sant Martí Sesgueioles'. 8-9 novembre 2011. Mem. Núm.: 9175. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica; en canvi, es recollí superficialment varis tipus de ceràmica:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica pertanyent a grans vasos decorats amb cordons horitzontals impresos amb superfícies poc polides, irregular i abundós desgreixant de quars i mica daurada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment d'una vora de plat amb llavi arrodonit i força bisellat interiorment; presenta un bon brunyit i pasta amb petit desgreixant de quars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Un fragment que presenta cinc acanalats horitzontals; el seu estat de conservació no és molt bo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Alguns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, gerres de pastes bicolors, pastes compactes i bona qualitat de la cuita.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Varis fragments de ceràmica gris medieval a torn, cuita reductora, decoració incisa a base de línies rectilínies horitzontals i ondulades, d'aspecte acanalat. Formes globulars i carenades sobretot, també algun fragment de tapadora, les vores són enfora i amb un solc, llavis arrodonits i alguna nansa plana. Aquest conjunt es pot considerar propi dels segles XII-XIII dC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>-Ceràmica medieval de cuita oxidant, de pasta bicolor, amb l'exterior vermellós i l'interior gris; alguns autors la daten dels segles XI-XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la vista de tots aquests materials, s'aprecien tres moments culturals en aquest jaciment: el primer, propi d'un Bronze Final I-II; també un moment ibèric i, finalment, un de medieval.</span></span></span></span></span></span></p> | 08228-55 | El tossal del Puig | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Comarcals d'Igualada, el 27 de març del 1983. Es tracta d'un tossal partit pel mig per la via fèrria de Barcelona a Saragossa, en un context erm. Aquesta partició, efectuada els anys 1857-1860, va afectar considerablement el jaciment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observen que des de la primera visita s'havia construït un dipòsit d'aigua en el cim, el qual ha permès constatar que, al menys en la part superior del tossal, no hi ha estructures, ja que en l'excavació realitzada per construir el dipòsit no han localitzat ni material ni estructures. Una intervenció realitzada el 2010 en motiu de la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil va confirmar aquesta absència de restes on es va construir el dipòsit.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7031954,1.4886300 | 374250 | 4617927 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-p1080319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91479-formes.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment també és conegut amb els noms del Turó del Puig o de l'estació base de telefoniaAutor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 79|80|81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91480 | El Pla de la Tomassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tomassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’estructures que formen diverses estances ocupant la totalitat del turó, fetes amb pedra seca. Aquestes estructures formen dos conjunts, separats per uns 10 m. El grup de l'est ha estat seccionat parcialment pel camí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La intervenció arqueològica de 2021 ha fet aflorar una construcció amb parament de carreus ben escairats, es conserven cinc fileres de mida gran a la base i a les cantonades. L’edifici no ha estat totalment excavat, però es pot intuir un edifici poligonal de murs potents. A l’altra extrem, apareix igualment uns murs de característiques similars en un punt elevat des d’on hi ha una visió panoràmica del territori circumdant. </span></span></span></span></span></span></p> | 08228-56 | Pla de la Tomassa. El jaciment està situat en una zona boscosa a la part alta del Pla de la Tomassa, entre dos camps de conreu. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va ser descobert pel Sr. Ramon Manau (veí del poble de Sant Martí Sesgueioles) l'any 1995. Segons els autors de la carta arqueològica, a la zona del camí apareixien nombrosos fragments de ceràmica gris medieval. En el fitó de sorrenca, a 10 m a la zona sud de la casa, hi havis algunes cavitats excavades d'ús desconegut. La seva conclusió és que es podria tractar d'un petit mas medieval que cronològicament se situaria entre els segles IX i XIII, per l'absència de ceràmica vidriada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2021 el jaciment va ser objecte d’una intervenció arqueològica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7001000,1.5145300 | 376399 | 4617546 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-p1080031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91480-20210126091055.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Autor imatge n. 3, materials arqueològics: Marc Antoni Lladó | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91481 | Poliesportiu de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliesportiu-de-sant-marti | Es tracta d'un territori molt alterat per l'acció antròpica. | <p><span><span><span><span>Arrel de la construcció del poliesportiu de Sant Martí, als afores del nucli urbà i al costat de la carretera BV-1001, es van localitzar materials romans. Entre els materials documentats, va aparèixer ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina i fragments de teula; aquests es trobaven a uns 30 cm de profunditat, ja que hi ha un reompliment modern a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08228-57 | Poliesportiu municipal. Carretera BV-1001 amb camí de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7026600,1.4927400 | 374591 | 4617861 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91481-p1080624.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91482 | Jaciment arqueològic de Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-balart | <p><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ARCOS, R.; Vila, Josep M. (2021). Memòria de la intervenció arqueològica a l’antic castell de Vilallonga. SPAL – DIBA. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> | Expoliat al llarg de la història i molt alterat per les obres portades a terme en època contemporània. | <p><span><span><span><span>Amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí els anys 1994 i 1995, van quedar al descobert uns potents nivells de cendres, ceràmiques grises i oxidades, així com ossos al costat esquerre del camí de Can Balart. També es van localitzar algunes parets en direcció al camp.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cronològicament, aquest jaciment es podria situar entre els segles X i XIII. Segons la documentació, aquestes estructures formen part del castell de Sant Valentí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part alta del turó es conserven estructures del segle XVIII, les quals, junt amb el jaciment medieval, van ser parcialment destruïdes per les obres.</span></span></span></span></p> | 08228-58 | Can Balard. Ermita de Sant Valentí | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau, veí del poble.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera notícia documental de la torre de Vilallonga data de l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. D’ençà el 1392, la família Calders va esdevenir senyora del castell i de la vila de Sant Martí Sesgueioles, i en mantingueren la propietat fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals. Segons l’estudi d’Arcos i Vila (2021) realitzat pel SPAL, no sembla probable en qualsevol cas que els Vilallonga hi residissin després de l’adquisició de la castlania de Calaf en el segle XIV. A finals d’aquesta centúria, el 1381 se sap que qui vivia al castell era un tal Guillem Savall, també dit Talavera, que era originari de Pinós, al Solsonès. Podria tractar-se d’algun tipus d’establiment o masoveria que els castlans de Vilallonga haguessin fet de la fortalesa i de les terres de domini directe, un cop es van traslladar a Calaf. El 12 de juliol de 1411 s’esmenta un tal Ramon Vidal del mas de la quadra de Sant Valentí del castell de Vilallonga. Més endavant, el 1422, Francesc Solà de Calaf fa lliurament a Francesc Borrell i a Pere Ferrer de Calaf d’alguns trossos de terra que havien estat del mas de Vilallonga: el tros de l’argila i el del colomer, els freginals prop del dit mas i l’hort i la coma. Les referències, tot i que esparses, a aquest mas de Vilallonga es mantenen en anys posteriors, probablement vinculades amb un element de caire senyorial. Els esments a aquest mas de Vilallonga continuen de manera intermitent al segle XVI, on semblaria que els castlans van anar cedint a diversos pagesos les terres de la dominicatura de Vilallonga que incloïen la torre i els edificis associats, però sense establir-los de manera formal. Segurament la vinculació es va fer mitjançant contractes d’arrendament o de masoveria. Durant el segle XVII ja no es torna a trobar esment del mas de Vilallonga i per tant és probable que en aquest segle es produís l’abandonament de les seves dependències. És possible que aquest procés tingués a veure amb l’entrada en joc en aquest context de membres de la família Dalmases, plenament assentats a Sant Martí i que probablement ja no van tornar a residir a Vilallonga. A començament segle XVIII els edificis estaven abandonats i enrunats. Cal pensar que l’actual masia de Can Balart, situada al costat de Sant Valentí deu ser la continuadora natural del mas Vilallonga, tot i que no sabem en quin moment es devia establir la propietat. No s’ha localitzat a la documentació cap referència a aquest mas fins al 1865 quan apareix esmentada com mas de Sant Valentí o casa Balart.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rector de Sant Martí mossèn Francesc Mirambell, que va descriure la torre l’any 1851 dins de les seves <em>Memorias históricas antiguas y contemporaneas de St Martí Sesgayolas</em>, quan encara l’edifici mantenia prou alçada com per a poder ser reconegut com a castell de Vilallonga, les restes podrien situar la seva construcció en època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 1994 i 1995, amb motiu de la construcció de la conducció d'aigua a Sant Valentí, es van localitzar algunes parets, gran quantitat de ceràmiques grises medievals i abundants restes òssies humanes. L’any 2021, la Diputació de Barcelona finalitzà el projecte arqueològic del castell de Vilallonga, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i lliurat a l’Ajuntament. El mes de juliol de 2021 un camp de treball organitzat per l’Ajuntament que va excavar a la torre del Castell de Vilallonga on localitzaren</span></span></span></span> entre d'altres, restes d'ossos, ceràmiques, una fíbula tardoantiga o una bala de la guerra de Successió.</p> | 41.7023704,1.5079874 | 375860 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p10801310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91482-p1080132.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom del jaciment a l'inventari de la Generalitat és Can Balart, tot i que el topònim de la masia que li dona com és Can Balard. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91483 | El camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-de-mirambell | <p><span><span><span><span>NADAL, Esteve (1999): “Memòria excavació arqueològica al camí de Mirambell. Sant Martí Sesgueioles”. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>A conseqüència de la realització de les obres d’acondicionament del camí que uneix Sant Martí Sesgueioles amb el nucli de Mirambell, es va descobrir un jaciment arqueològic en un dels talusos resultants de l'obra. Es posà al descobert part d'una estructura on apareixien carbons, cendres i fragments ceràmics. Durant els treballs de documentació arqueològica va aparèixer una taca circular associada a alguns fragments ceràmics en superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura resultant era negativa, de secció rectangular, reomplerta de cendres, carbons i fragments ceràmics, amb una potència d'entre 40 i 50 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els treballs de camp per elaborar aquest treball es van poder observar restes arqueològiques al talús de camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material assenyala una cronologia del Bronze Final-inicis de l'Edat del Ferro. Del material arqueològic recollit en l'excavació (69 fragments en total), n'hi ha 5 amb decoració que, segons s'afirma a la memòria del director de l'excavació, permeten establir la cronologia anteriorment esmentada. També ha aparegut un fragment informe de ferro i dues peces de bronze consistents en una possible punta de destral i diversos fragments d'un braçalet ornamental de secció rectangular. Amb les dades obtingudes es fa difícil saber de quin tipus de jaciment es tracta, tot i que caldria contemplar la possibilitat que es tractés de part d'una petita rasa del fossat d'un tancat per al bestiar, per exemple.</span></span></span></span></p> | 08228-59 | Camí de MIrambell | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert durant la realització de les obres d'acondicionament del camí que uneix </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Sant Martí Sesgueioles i el nucli de Mirambell.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7050500,1.4888100 | 374269 | 4618132 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91483-p1080666.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment és conegut amb el nom de Puig Camí. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91484 | Restes edificació soterrades al torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-edificacio-soterrades-al-torrent-de-la-guardia | Les restes arquitectòniques i el pou són al marge dret del torrent de la Guàrdia, sota la llosa que cobreix el torrent de la Guàrdia el seu pas pel mig del nucli urbà. Parcialment destruïts | <p><span><span><span><span>Restes d’edificacions actualment situades sota la llosa que tapa el pas del Torrent d ela Guàrdia pel nucli urbà, pertanyents a les parts inferiors dels murs que sustentaven antigues construccions, que foren eliminades per disposar de la plaça existent entre l’església parroquial i l’ajuntament. Els paraments són de pedra ben treballada i alineades. Destaca la forma del que devia ser un pou. </span></span></span></span></p> | 08228-60 | Sota de la llosa que cobreix el Torrent de la Guàrdia, entre l'edifici de l'ajuntament i l'església, | 41.7021070,1.4883109 | 374222 | 4617807 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91484-p1080240.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91485 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-1 | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. Àrea de Territori i sostenibilitat-DIBA. Inèdit</span></span></span></span></p> | XVIII | En ruïnes | <p><span><span><span><span>Restes en ruïnes del que va ser un edifici fabril relacionat amb la confecció de mantes. Actualment es pot veure una façana principal a llevant, construïda ens blocs irregulars de pedra i paredat de filada, que presenta portal d’entrada amb llinda de pedra amb la inscripció de l’any, 1776, i a sobre, una finestra d’arc rebaixat. Segons informació oral (PIERA, 2019), a la part sud de la finca hi havia una bassa d’aigua, que no ha estat possible reconèixer perquè la vegetació envaeix bona part del solar actual. Es pot apreciar el perímetre dels murs d’un àrea rectangular que es correspondria als límits de l’antiga fàbrica. El mur nord, de les mateixes característiques que el descrit, té una interessant canalització de pedra a la part baixa, que s'hauria utilitzat per portar l’aigua des de la font el Cargolet fins a la bassa citada, que serviria de rentador de les peces produïdes a la fàbrica.</span></span></span></span></p> | 08228-61 | Can Fontanet | <p><span><span><span><span>Les finques on actualment hi ha les restes descrites de Cal Fontanet, així com la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i els terrenys on hi ha el mur amb la canal adossada), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.</span></span></span></span></p> | 41.7013851,1.4961330 | 374871 | 4617715 | 1776 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91485-p1080605.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91486 | Camí empedrat de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-vilallonga | L'empedrat es conserva en trams molt parcialment | <p><span><span><span><span>Tram de camí, avui en desús, que clarament va ser enllosat per facilitar el pas. Les pedres, de mides irregulars estan disposades per la part més plana, deixant espais de terra entre unes i altres. S’aprecia clarament el desgast produït pel pas de les rodes dels carruatges. El tram devia formar part d’un traçat antic del camí de Sant Valentí, que en algun moment es devia modificar per estalviar recorregut, ja que es tracta d’un àrea marcada per una gran corba. </span></span></span></span></p> | 08228-62 | Pla de la Tomassa | 41.6993200,1.5106500 | 376075 | 4617465 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91486-p1080041.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91487 | Camí ral Cervera-Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cervera-manresa | <p><span><span><span><span><span><span>RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XV-XVI | El camí es conserva molt parcialment, està afectat per l'ús agrícola i molt desdibuixat. | <p><span><span><span><span>El tram de camí identificat formaria part del camí Ral que unia Cervera amb Manresa, o més genèricament, Lleida amb Barcelona. Perdut en diferents trams i afectat pels conreus actuals, el camí s’observa entre Vilallonga en direcció Cal Codina de la Quadra per arribar a Prats de Rei.</span></span></span></span></p> | 08228-63 | Vilallonga | <p><span><span><span><span>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclavaments de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives, una de les quals: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell.</span></span></span></span></p> | 41.7028210,1.5089443 | 375939 | 4617856 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91487-p1080119.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91488 | Pont del Torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia just quan arriba a l’alçada de la part central del poble, on s’ubica l’actual edifici de l’Ajuntament i l’església parroquial, per sobre passa el carrer del Pont, via de creixement històric respecte al nucli urbà més antic. L’estructura és de blocs de pedres irregular, amb la primera línia de l’arc disposades en sardinell i la part superior, l’ampit, en maçoneria.</span></span></span></span></p> | 08228-64 | Carrer Pont | 41.7021511,1.4880934 | 374203 | 4617811 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91488-p1080235.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91489 | Via romana Ilerda Ad Fines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-ilerda-ad-fines | <p><span><span><span><span>DE SOTO, Pau (2010). <em>Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral online, p 219-222</span></span></span></span></p> | IaC a V dC | No s'han trobat / conservat indicis arqueològics d'època romana, tot i que el traçat és el de la via històrica. El camí actual està en perfectes condicions | <p><span><span><span><span>El tram de camí històric data d’època romana, travessa la part nord del municipi de Sant Martí Sesgueioles d’est a oest, forma part de la via romana que anava de Lleida a Martorell. En el context romà, formaria part d'una via secundària, de caràcter local que es van construir per unir els centres urbans i altres punts del territori. Actualment no es veuen indicis de restes del camí original, probablement erosionat pels pas dels segles. Es tracta d’un camí d’us comú històricament i a l’actualitat.</span></span></span></span></p> | 08228-65 | Travessa el municipi d'E a O, a la banda N de la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>El tram del camí inventariat formaria d’un gran eix que amb origen a la ciutat <em>d’Ilerda</em> (Lleida) es dirigia cap a la Via Augusta en el seu pas per <em>Ad Fines</em>, Martorell. Segons el trajecte proposat per Soto i enumerat com la via número 24 Soto (2010), aquesta via comunicava també les poblacions romanes de Iesso i de Sigarra. El recorregut més probable sembla que sortiria d’Ilerda per la seva vessant septentrional seguint aproximadament l’antic camí de Corbins, l’actual carretera de Lleida a Balaguer (LV-9224), seguiria la vall del riu Segre sempre per la seva vessant dreta. La via creuaria els territoris de les poblacions de Torrelameu i Menàrguens, dirigint-se cap a Balaguer. A partir d’aquesta població, la via es dirigia cap a Ponts, passant per les localitats de Cubells i per les rodalies d’Artesa de Segre. Des de Ponts, la via es dirigia cap a la plana de la Segarra, on es localitzaven dos nuclis importants per al control territorial del rerepaís,<em> Iesso</em> (Guisssona) i Sigarra (Prats de Rei). Deixant al cantó meridional el Serrat de St. Julià, la via es dirigiria cap a la Plana Alta i la Plana de la Torre, des d’on es dirigiria cap a la població de Selvanera evitant el fort desnivell de la Sola de Mascó. Des d’aquesta població i seguint un eix força rectilini, la via es dirigiria directament cap a Iesso, en un eix fossilitzat i que emmarquen la Creu Roja i l’ermita de St. Romà Màrtir. A partir de Guissona, la via es dirigiria seguint un eix força rectilini cap a la població de Prats de Rei, on tradicionalment s’ha situat Sigarra. Aquest traçat es realitzaria seguint l’eix format per Vicfred, Conill, Sant Martí Sesgueioles i Prats de Rei. Des de Sigarra (Prats de Rei), la via aniria a buscar l’actual ciutat de Manresa utilitzant el pas de la riera de Rajadell. La via sortiria de Manresa en direcció sud, seguint sempre la vora dreta del riu Llobregat. D’aquesta manera, la via passaria per Monistrol de Montserrat, Olesa i Abrera. Finalment, la via arribaria a comunicar amb la Via Augusta a l’alçada del Pont del Diable. (SOTO, 2010)</span></span></span></span></p> | 41.7072565,1.4913666 | 374486 | 4618374 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91489-p1080325.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91490 | Pont del viarany de la 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-viarany-de-la-margarido | <p><span><span><span><span>El Pont d’arc rebaixat d’un sol ull salva el Torrent de la Guàrdia a l’est del nucli i permet el pas de la carretera BV-1001. L’ampliació del pont ha desvirtuat la planta i la fabrica original, la volta del qual està construïda en maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell, que recolza sobre murs de pedra disposades en filada. L’ampit, que només resta conservat a la part de ponent i parcialment modificat, està fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior.</span></span></span></span></p> | 08228-66 | Carretera BV-1001 amb Torrent de la Guàrdia | 41.7023023,1.4919733 | 374526 | 4617822 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91490-p1080452.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91491 | Camí de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mirambell | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’uns dels camins tradicionals i històrics que articulen el territori de l’entorn de Sant Martí Sesgueioles, i que uneix el poble amb un altre nucli històric com és Mirambell. Des del poble, la via neix en direcció nord, voreja el Tossal de la Pesseta per la vessant dreta i creua perpendicularment el camí d’origen romà que anava de Lleida a Martorell. El camí surt del municipi per apropar-se al Torrent de Ferrera i al turó homònim, per dirigir-se a Mirambell seguint el camí paral·lel a la riera de Mirambell. </span></span></span></span></span></p> | 08228-67 | Des del Turó del Puig en direcció N | 41.7084280,1.4909221 | 374451 | 4618505 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p10806710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91491-p1080672.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91492 | Pallissa de 'les tres pallisses' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-tres-pallisses | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell del terreny, de manera que la feixa superior està anivellada amb la part superior de l’edifici, la teulada (de teula àrab) descendia a un sol vessant seguint els murs que perden alçada fins arribar a la feixa inferior. A la part superior es conserven les portes per on devien abocar la càrrega. El parament dels murs és de pedra irregular unida en alguns punts amb morter, d’altres de pedra seca, les cantonades són de pedra ben escairada. La porta principal de la feixa inferior és derruïda, com la teulada. A l’interior es pot veure un dels pilars que la sustentava. Hi ha una estructura adossada en aquest mur absolutament tapada per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 08228-68 | les tres Pallisses | 41.7025933,1.4953029 | 374804 | 4617850 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080901.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91493 | Cementiri de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-sesgueioles | XIX | <p><span><span><span><span>El recinte està tancat per murs de maçoneria, que tanca una superfície de planta quadrada aproximadament de 1920 m2. La façana principal està al sud-oest, on destaca l’obertura de la porta d’arc apuntat feta de dovelles de pedra. La clau de l’arc té la inscripció de l’any, 1899. La porta de ferro està treballada en forja amb decoracions geomètriques. A l’interior hi veurem totes les sepultures agrupades en nínxols protegits per porxades. Al mur oposat a l’entrada, unida per un camí de paviment de lloses de pedra, es situa la capella, de grans dimensions, amb porta d’arc apuntat i un òcul encerclat en maons. A les bandes de la capella hi ha nínxols. La zona central del recinte està enjardinada, hi ha diversos xipressos i jardineres. </span></span></span></span></p> | 08228-69 | Av. Catalunya 31 | 41.7029732,1.4936739 | 374669 | 4617894 | 1899 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91493-p1080639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91493-p1080628.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91494 | Pont del Torrent de Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-ferrera | XX | La vegetació ha envaït l'estructura | <p><span><span><span><span>El Pont d’arcada i un sol ull salva el Torrent de Ferrera i era el lloc de pas de l’antiga carretera de Sant Martí Sesgueioles a Calaf. La seva visió està molt dificultada pel creixement de la vegetació natural, actualment no té ús. L’arc està fet amb maó ceràmic disposat a trencajunt de cantell. L’únic ull creix amb un paredat de pedres en filades, fins arribar a l’ampit, fet de pedra d’aparell poligonal delimitada per dues línies de maons a sardinell, una a la part inferior i una altra a la superior. El pont està reforçat per un contrafort dels mateixos materials. </span></span></span></span></p> | 08228-70 | Torrent de Ferrera | 41.7046893,1.4949695 | 374781 | 4618083 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91494-p1080648.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91495 | Pont del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-0 | <p><span><span><span><span>TORRENS, Jesús (2016). “Els ponts trencats”. <em>Margaridó</em>, núm 9, agost 2016 p 45</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Pont d’arcades per on el ferrocarril salva el Torrent de la Guàrdia al seu pas per Sant Martí Sesgueioles. Els arcs de mig punt van ser reconstruïts després de la Guerra Civil amb encofrat de formigó. Es tracta d’un pont de tres ulls d’uns 6 metres de llum. Els murs laterals que arrenquen de terra i els que van per sobre dels arcs són de paredat de filada de pedra. La via es disposa al tauler sobre un gruix de formigó, tancat amb baranes metàl·liques.</span></span></span></span></p> | 08228-71 | Creuament del Torrent de la Guàrdia amb la via del ferrocarril | <p><span><span><span><span>Un document de la <em>FCTE (UGT) batallón de zapadores del XVIII CM 1a compañía oficios ajut cultural al front</em>, localitzat a l’arxiu de Roda de Ter, fa referència a la voladura del pont el 18 de gener de 1939. L’operació de dinamitar el pont es va fer en el context de retirada de l’exèrcit republicà, per obstaculitzar l’avançament de l’exèrcit rebel. El document permet conèixer com era el pont antic:“ ...sección de las piles 8,60 mts x 2,5 luz cada uno de los arcos 6 mts altures, unos 7 m en cada fila se han colocado 170 kgs de dinamita”, “... se ha dado fuego a las 13:30 h y con presencia del enemiga. Ha quedado una brecha a la via férrea de 23 mts de luz en el lugar que ocupava el puente”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la <em>Revista de obras públicas (1936-1939), </em>el pont, que era de maons originalment, es va acabar de reconstruir el 24 de febrer de 1940.<em> </em></span></span></span></span></p> | 41.7023834,1.4871081 | 374122 | 4617838 | 1940 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91495-p1080844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91495-p1080838.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91503 | Font d'Emili Donadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-demili-donadeu | <p><span><span><span><span>GRAU, Conxita (2009). “La font de la plaça”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2009 p 32</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DONADEU, Juan (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2010 p 39</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGVERT, Joaquim Maria, VIDAL, Mercè i LACUESTA, Raquel (coord.) (2018-2019). Mapa de Arquitectura y Paisaje Urbano Noucentistas. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (<em>On line</em>) </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. C</span></span></span></span>onsta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d'aigua ovalada excavada a l'interior de les dues cares més llargues; sobre la base s'aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de 'Font Donadeu'. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre lobulat de la base. <span><span><span><span>PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08228-72 | Plaça d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n'eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s'havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia. Per aquest motiu, s'oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D'aquí l'origen de l'actual font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l'aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l'església, va emigrar a principi del segle XX a l'Argentina. En una època de gran desenvolupament a l'Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l'explotació de fusta de quebratxo (<em>quebracho de hebra dura</em>), arbre originari d'Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d'una gran duresa que, per aquesta característica, s'utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria. El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre'ls a l'estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar <em>'En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena' </em>i li va entregà un ram de flors. Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.</span></span></span></span></p> | 41.7022719,1.4883456 | 374225 | 4617824 | 1934 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91503-p1080212.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BPU | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc. | 106|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91504 | Font del Metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-metro | XX | <p><span><span><span><span>Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn. </span></span></span></span></p> | 08228-73 | Pla d'Emili Donadeu | <p><span><span><span><span>A la Plaça Emili Donadeu, ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar. Al seu lloc s'hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom. Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d'ací “La Font del Metro”.</span></span></span></span></p> | 41.7021240,1.4884051 | 374230 | 4617808 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91504-p1080202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91504-p1080205.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91505 | Campanes del campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-del-campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>MANAU, Josep M. (2011). “Retalls per a la història”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 13</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. <em>Margaridó</em>, núm 4, agost 2008 p 17</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Actualment es conserven tres campanes, dues de 1962 i una de 1940. Les dues més grans tenen la mateixa inscripció a la part central de la campana: “DONACIÓ FETA A L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SASGAYOLAS PELS ESPOSOS I PADRINS MIQUEL VIDAL DRAGO I DOLORS BOTINES SERRA. ANY 1962.” Es diferencies per les mides, la més gran (d’uns 650 kg) presenta una inscripció superior emmarcada entre línies amb els advocacions de Maria Dolors, Maria Neus i Rosa Maria. La més petita (d’uns 450 kg), reprodueix la mateixa inscripció superior però dedicada a Margarida, Josefina i Ma. Àngels. Les dues tenen el segell de l’empresa on es van fondre: Murua, Victòria).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tercera campana, data de l’any 1940 i pesa uns 300 kg. Porta aquesta inscripció: “ECHO PACIS ET AMORIS JESU OMNIUM PASTORIS(Eco de pau i d’amor de Jesús de tots Pastor) SAGAYOLAS, 1940 – SANCTE MARTINE, ORA PRO NOBIS”. Té alguns elements de decoració vegetal.</span></span></span></span></p> | 08228-74 | Campanar de Sant Martí Sesgueioles. Final del carrer del Portal, al peu del Turó del Puig. | <p><span><span><span><span>El dia 12 d’agost de 1962 es procedia a la benedicció de els dues campanes noves de Sant Marti Sesgueioles, una donació del matrimoni Miquel Vidal Dragó i Dolors Botines i Serra, els quals residien a Madrid, però que es sentien lligats a la vila per raons de naixement. Aquestes dues campanes van substituir dues que es van perdre durant la Guerra Civil. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que se sap de l’existència de campanes des del segle XVI, les primeres campanes documentades són del segle XVIII, quan al poble hi havia dues confraries, la de Sant Roc i la de la Verge del Remei, els quals van sufragar una campana cadascuna dedicada a les seves advocacions respectives. Segons les inscripcions, eren fetes a Calaf, els anys 1762 i 1777.</span></span></span></span></p> | 41.7028170,1.4885022 | 374239 | 4617885 | 1940, 1962 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91505-p1080355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91505-p1080362.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Fundició Murus, Victòria | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 91506 | Rellotge del campanar de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-sant-marti | <p><span><span><span><span>CASELLAS, (2020). “Com passa el temps...”. <em>Margaridó</em>, núm 13, agost 2020 p 26</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>L’antic rellotge del campanar de Sant Martí Sesgueioles es troba avui dia restaurat al centre polivalent del poble, fora del seu emplaçament original. És un rellotge de ferro forjat format per un complex sistema d’engranatges de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cordes i pesos que permetien indicar l'hora a través d’una esfera numerada i agulles visible des de ben lluny del campanar, i amb el repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro situada sobre una banqueta de fusta. A la part central hi ha el pèndol, de pedra, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. El sistema de contrapesos de pedra ha estat adaptat al seu nou emplaçament perquè el rellotge funcioni després d’haver estat restaurat. Originalment, el cables metàl·lics que sortien del mecanisme anaven connectats amb les campanes. </span></span></span></span></p> | 08228-75 | Av. Catalunya s/n | <p><span><span><span><span>El rellotge va funcionar fins a la restauració del campanar moderna, obres dels anys 2008 i 2009. Era ubicat al pis superior, on hi ha l’esfera del rellotge i les cordes dels pèndols baixaven per l’interior del campanar, el que permetia una autonomia de 24 hores, pel qual algun s’havia de dedicar a pujar per “donar-li corda”. Hi havia un rellotger encarregat del seu manteniment. També hi havia la figura del campaner, que pujava per tocar els tocs religiosos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El sesgaiolenc Jordi Casellas Solé, mecànic de professió i aficionat a la restauració d’aparells, va restaurar l’antic rellotge del campanar del municipi, l’any 2019. Vàries persones van col·laborar pera aconseguir la fita. El procés de restauració va ser d’uns sis mesos: es va haver de desmuntar el rellotge peça a peça per poder-lo netejar, així com crear algunes peces noves, per tal de poder substituir les que es trobaven en mal estat; actualment les repliques són idèntiques a les originals. La inauguració oficial es va fer el dia de Sant Jordi de 2021.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Casellas (2020), que es va entrevistar amb Eduard Farré i Olivé, mestre rellotger, el rellotge es situa cap a la segona meitat del segle XIX i el mecanisme permetia la repetició de les hores, fet poc habitual per aquelles dates. La mateixa font confirma que l’última persona que es va fer càrrec del manteniment del mecanisme mentre va funcionar al campanar, va ser Miquel Alemany, “el ferrer de la Plaça”.</span></span></span></span></p> | 41.7025200,1.4902700 | 374385 | 4617849 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91506-p1080427.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91507 | Porta de ferro amb decoració d'eines agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-ferro-amb-decoracio-deines-agricoles | XX | <p><span><span><span><span>Porta metàl·lica formada per barrots, entre els quals han estat soldades 18 eines agrícoles, que conformen una curiosa col·lecció. Arpiots, fangues, aixades, relles d’arada i pics són les eines que formen part de la decoració de la porta. </span></span></span></span></p> | 08228-76 | c. Sant Miquel s/n | 41.7005855,1.4884832 | 374233 | 4617638 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91508 | Làpida D. Juan Carulla 1866 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-d-juan-carulla-1866 | XIX | <p><span><span><span><span>Làpida de marbre encastada al mur sud-oest del cementiri de Sant Martí Sesgueioles, amb la següent inscripció: “Aquí yacen los restos de D. Juan Carulla EPD. Falleció el 11 de setembre de 1866. El amor paternal paga este modesto tributo de gratitud al que en América supo honrar su nombre y su patria con agrisolada providad”.</span></span></span></span></p> | 08228-77 | Av. Catalunya 31 | <p><span><span><span><span>No s’ha pogut localitzar documentació relacionada amb el nom de la persona que apareix a la làpida. Per la inscripció, a manera d’hipòtesi, es tractaria d’un soldat mort en algun conflicte dels que va protagonitzar Espanya al continent americà al segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal tenir en compte que la làpida és més antiga que el cementiri (1899) i que per tant es devia traslladar del seu emplaçament original.</span></span></span></span></p> | 41.7028871,1.4934425 | 374650 | 4617886 | 1866 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91508-p1080631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91508-p1080632.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 91509 | Col·lecció de corrons de la capella de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-corrons-de-la-capella-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Situades a l’entorn immediat de la capella de Sant Valentí de Vilallonga, hi ha una col·lecció de corrons de procedència diversa dels veïns del municipi. Es tracta de quasi quaranta peces vinculades a la tasca agrícola dels cereals. Són peces troncocòniques de pedra amb un eix de ferro, de mides diferents però pesants, que s’utilitzaven en la tasca de batre el cereal. Moltes peces tenen el nom inscrit de la casa o família d’on són originals.</span></span></span></span></p> | 08228-78 | Capella de Sant Valentí de Vilallonga | <p><span><span><span><span>Arrossegades per mules, guiada per un home, els corrons es feien voltar a l’era pel damunt de la batuda, les garbes de cereals esteses, fins deixar-la plana i atapeïda. Era una tasca necessària abans del ventat, per separar el gra de la palla. </span></span></span></span></p> | 41.7024595,1.5086817 | 375917 | 4617816 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91509-p1080683.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91510 | Gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-1 | XXI | <p> Els Gegants nous de Sant Martí Sesgueioles representen el Martí i la Margaridó i fan 3,5 metres d'alçada. La figura del gegant té la cara de cavall, el senyal tradicional i l'atribut de sant Martí, patró del poble (forma part de l’escut municipal); en funció de l’ocasió, llueix la corona de l’escut del municipi o la barretina catalana de color lila. Ella representa a la Margaridó, una pagesa tradicional, motiu d’una llegenda destacada al poble, porta una falç i espigues de blat a la mà.</p> | 08228-79 | La Fàbrica. c/Catalunya | <p>El dissabte 21 d’agost de 2021, durant la Festa Major, es va celebrar la presentació oficial dels nous gegants del municipi. La Colla Gegantera i Grallers de Calaf van ser els padrins de l’acte; els seus gegants, el Jaume i la Calamanda, van acompanyar els nous gegants des del centre polivalent Josep Maria Torras Cao “La Fàbrica” fins a la plaça, on es va fer l’ acte oficial, que va consistir en uns parlaments, el bateig i la ballada dels nous gegants de Sant Martí Sesgueioles, Martí i Margaridó. A la plaça també hi havia els gegants vells que acompanyaven els nous.</p> <p>La decisió de com havien de ser i quin nom havíem de portar els gegants, va ser determinada per un procés participatiu entre els veïns del poble.</p> <p>La creació és del mestre artesà constructor d'imatgeria festiva de Catalunya, Toni Mujal i Obradors.</p> | 41.7024900,1.4902700 | 374385 | 4617846 | 2021 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080692.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Toni Mujal i Obradors. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91511 | Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvany-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span>El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són vuit les imatges que de Sant Martí Sesgueioles formen part d’aquest arxiu són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vista de l'altar major de l' església de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Campanar de Sant Martí Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu a Sant Martí Sesgueioles, any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu a Sant Martí Sesgueioles, any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu i cementiri de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Creu de terme i vista de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interior de l'església i piques baptismals, any 1924.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Dones rentant roba i vista panoràmica del poble de Sant Martí de Sesgueioles, any 1924.</span></span></span></span></p> | 08228-80 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 41.7020400,1.4881878 | 374211 | 4617799 | 1917 i 1924 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91511-creu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91511-rentant.png | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91512 | Fons ICGC imatges dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-icgc-imatges-dels-gegants | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta de dues imatges dels Gegants antics de Sant Martí Sesgueioles dels anys 1985 i 1986 que formen part del fons de l’Institut Cartogràfic i geològic de Catalunya, concretament del fons de la família Cuyàs (1905-1980). Es veuen els gegants en dos espais diferents.</span></span></span></span></p> | 08228-81 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>Els Gegants daten de 1979, quan el poble de Sant Martí Sesgueioles va decidir tenir els seus primeres gegants</p> | 41.7020179,1.4881557 | 374209 | 4617797 | 1985, 1986 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91512-gegants2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-04-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Família Cuyàs: Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953); Enric Cuyàs i Prat (1910-1989), Narcís Cuyàs i Prat (1920 - 1995). | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91513 | Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-de-la-parroquia-de-s-martin-de-sesgleyoles-y-sus-contornos-obispado-de-vich-y | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MIRAMBELL, Francesc (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad </span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>El mapa de Sant Martí Sesgueioles va ser dibuixat per Francesc Mirambell quan era rector de la parròquia i editat a Cervera l'any 1798. El va gravar en fusta després d'haver mesurat pertinentment la superfície representada. El mapa pròpiament dit va acompanyat, com era costum a l'època en aquest gènere de publicacions, d'una memòria en la que de forma resumida es descriu Sant Martí i se n’explica la història. Totes les cites històriques que s’hi fan són referenciades amb document que es trobaven tant a l’arxiu parroquial com al consistorial. El document també descriu l’activitat econòmica de la vila, l’agricultura i les manufactures. </span></span></span></span></p> | 08228-82 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | 41.7020279,1.4882255 | 374215 | 4617798 | 1798 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-1page-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91513-document-3page-0001.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mirambell i Giol, Francesc | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91515 | Fons de Sant Martí de Sesgueioles a l'arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-marti-de-sesgueioles-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI-XX | <p><span><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 13 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVIII al XIX, i un celebrat al “Consulado y Tribunal de Comercio de 1786. També existeixen 6 processos del “Real Patrimonio”(segles XVI i XVIII) produïts pel la “Intendencia del Ejército y Província del Principado de Cataluña” i per la “Bailía General de Catalunya”, dos documents notarials de 1783, quatre documents d’amillaraments realitzats per Hisenda entre 1861 i 1952, així com un registre fiscal d’edificis i solars de 1920. Per últim, destaca un plànol de 1798 de la Real Audiència de Catalunya realitzat per Gerónimo Mayo i dos documents de la Generalitat de Catalunya dins d’una col·lecció de documents solts agrupats dels segles XVI, XVII i XVIII (Lletra dels llocs de Sant Martí Sesgueioles i d'altres de la Baronia de Segur sobre el donatiu voluntari).</span></span></span></span></p> | 08228-83 | Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.7020239,1.4881751 | 374211 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91515-11913235.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91516 | Fons de l'arxiu comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>L’arxiu conserva els següents documents relacionats amb el municipi:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN10-172 / Cambra Agrària Local de Sant Martí de Sesgueioles. Aquest fons conté bàsicament documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social. També inclou estatuts, pressupostos i correspondència. La cronologia de la documentació comprèn el període (1950-1992)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN10-341 / Família Miserachs de Sant Sadurní d'Anoia i Igualada. Conté vuit documents familiars, dels anys 1750 al 1899. La família Miserachs de Sant Martí Sesgueioles-Igualada es dedicava a la fabricació de teixits, eren retorcedors de llana que es van instal·lar a Igualada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS ACAN12-37 / Fons Municipal de Sant Martí de Sesgueioles. Conté la documentació general de l’Ajuntament entre els anys 1840 i 1986 i resta pendent d’organització segons els criteris de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A més, cal citar la següents documentació també custodiada per l’arxiu procedent de diferents fons originals: proposta de modificació del terme municipal pels límits entre Sant Martí de Sesgueioles i Pujalt (Ajuntament de Pujalt 1989); del fons del districte notarial d'Igualada hi ha 11 documents que van de 1747 a 1806; parròquia de Sant Martí de Sesgueioles (Parròquia de Santa Maria d'Igualada 1564);<span lang='CA'><span><span><span><span> a</span></span></span></span></span>cta de l´agrupació dels ajuntaments de Calaf i Sant Martí de Sesgueioles (Fons Municipal de Calaf 1949); vacunacions (Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles) (Fons Municipal de Els Prats de Rei 1915); llibre de mostafa de Sant Martí de Sesgueioles (Fons Municipal de Sant Martí de Sesgueioles 1720).</span></span></span></span></p> | 08228-84 | Pl. del Rei 15, 08700 Igualada | <p><span><span><span><span>En relació al fons de la cambra a Agrària Local de Sant Martí de Sesgueioles: les cambres agràries locals van ser creades per Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les <em>Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos</em>, que l'any 1933 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya suprimia les cambres locals i mantenia només les quatre cambres provincials, que passaven a dependre del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. L’oficina comarcal d’aquest Departament va conservar la documentació fins l’any 1995, quan va ser traspassada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons de la família Miserachs es trobava entre la documentació custodiada per Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el qual passà a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia l’any 2001.</span></span></span></span></p> | 41.7020280,1.4882229 | 374214 | 4617798 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91517 | Fons de Sant Martí de Sesgueioles al 'Centro de documentación de la memoria histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-marti-de-sesgueioles-al-centro-de-documentacion-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Documentació relativa a immobles requisats al municipi durant la Guerra Civil (1936-1939), els fons també apareixen documents d’altres municipis veïns de l’Anoia (e</span></span></span></span><span lang='CA'><span>ls Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sallavinera, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d´Anoia i Veciana).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de relacions, actes i sol·licituds d’adjudicació de béns requisats per ajuntaments, organitzacions polítiques i sindicals o altres entitats, així com reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte de decomissat i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08228-85 | c. Gibraltar 2, 37008 Salamanca | 41.7020199,1.4881791 | 374211 | 4617797 | 1936-1939 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91517-img00757.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 91518 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MANAU, Josep Maria (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2012 p 19</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGVERT, Joaquim Maria. (2001). Església, territori i societat (s. XVII-XIX). Eumo editorial. Vic</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>A banda dels llibres habituals de la parròquia: baptisme, confirmació, consentiment, desposoris i defunció, l’erudició i els coneixements en arxivística de Mn. Mirambell (veure apartat Història) va fer possible un índex que contenia trenta-un llibres o manuals ordenats cronològicament i relligats per temes. Segons Puigvert (2001), d’entre aquests volums cal destacar-ne els Llibres mestres de la rectoria de 1789 i els Capbreus de 1798. S’hi conserven dos llibres manuscrits que posen de manifest la vocació d’historiador de Mn. Mirambell. Es tracta del <em>Carthulari. Llibre de notes y documents antichs recollits de diferents escribanias y arxius (1800) </em>i del<em> Llibre de les Antiquitats o memòries històriques de Sant Martí de Sesgleyolas, Vilallonga y Quadra del Galí (1803). </em>En el primer hi ha documents comercials i notarials de vendes de terres, vinyes, arrendaments, terrenys alodials, sempre relacionats amb l’estament nobiliari i militar, a la pròpia església i a la burgesia. Apareixen documents notarials des del segle XIV. D’altra banda, el segon llibre és un compendi d’anotacions heterogeni que abasten des de temps antics fins als dies en què Mn. Mirambell era rector de la parròquia de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></p> | 08228-86 | c. Sant Jaume 3, 08280 Calaf | <p><span><span><span><span>Mn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822), va ser rector de Sant Martí Sesgueioles entre 1789 i 1804. L’eclesiàstic era una persona erudita que va destacar com agrònom i naturalista i va sobresortir en la seva dedicació a l’arxiu parroquial i com a cronista de la història local. </span></span></span></span></p> | 41.7020360,1.4881920 | 374211 | 4617799 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Destaca la tasca arxivística de Mn. Mirambell a finals del segle XVIII i començament del XIX | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91524 | Representació de 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/representacio-de-margarido | <p><span><span><span><span><span> AAVV. (2019). “Dossier Margaridó”. La Corriola, núm.1, gener 2019</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Representació de l'obra d'Apel·les Mestres</span></span></span></span> “Margaridó”, es tracta de la representació lírica d’un drama contextualitzat en la Guerra del Francès. Una cinquantena d’actors, veïns del poble i actors amateurs, fan reviure, en vers, l’èpica col·lectiva i l’amor impossible que protagonitzen un soldat francès anomenat Tambor i la Margaridó, filla de Sant Martí. </span></span></span></span></p> | 08228-87 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>'Margaridó' es va representar per primera vegada el 1991, sota la direcció de l'advocat i amant del teatre Joan Oller de Calaf, però molt vinculat amb el poble de Sant Martí. Posteriorment, el 2016 es va fer una segona representació en el 25è aniversari de la se seva primera representació i en honor a Joan Oller, desaparegut, coincidint també amb 80è aniversari de la mort d' Apel·les Mestres, autor de l'obra. </span></span></span></span></p> | 41.7020860,1.4881855 | 374211 | 4617805 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La representació de 'La Margaridó' és promoguda per l’associació cultural La Corriola amb el suport de l’ajuntament de Sant Martí Sesgueioles i per la pràctica totalitat dels veïns, que participen uns en tot allò que ateny més directament a la posada en escena, i altres en l’agençament del poble amb elements significatius; hi col·labora també el Consorci per a la promoció turística de l'Alta Anoia.Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 91525 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-45 | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'estiu és la mes important del poble. Amb la participació dels santmartinencs i santmartinenques en l'organització i la celebració. Durant 4 dies es programen diversos actes per a tots els públics. Es celebra el cap de setmana després del 15 d'agost. Entre els actes més tradicionals hi ha els balls dels Gegants, el pregó, escala hi-fi, balls, torneigs esportius, proclamació de l’hereu i la pubilla o el concert de sardanes.</span></span></span></span></p> | 08228-88 | Sant Martí Sesgueioles | 41.7020239,1.4882168 | 374214 | 4617797 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91525-88-fm-sant-marti-sesgueioles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91525-88-fm-sant-marti-sesgueioles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges procecents del Facebook de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91526 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-18 | <p><span><span><span><span>La festa major d'hivern es celebra l'11 de novembre, per la diada del patró del poble, Sant Martí.<span lang='CA'><span><span><span> L</span></span></span></span>a programació d’actes per a totes les edats varia cada any, però a banda de la tradicional missa en honor del patró, i el sopar popular. poden haver espectacles musicals, exposicions i jocs diversos.</span></span></span></span></p> | 08228-89 | Sant Martí Sesgueioles | 41.7020559,1.4882517 | 374216 | 4617801 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||||
| 91527 | Llegenda 'Margaridó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-margarido | XIX | <p><span><span><span><span>Llegenda sobre la història d’una parella que s’enamora durant la guerra del Francès (1808-1814). Els fets s'esdevenen un dia de juliol del segle XIX, entre una noia que vivia a Sant Martí Sesgueioles i un jove soldat francès. Un escamot de l'exèrcit francès està pujant de Prats de Rei en direcció a Sant Martí Sesgueioles. Tothom al poble queda esverat pensant que els exigiran aixopluc per passar la nit, queviures i tenen molta por.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'alcalde, davant la situació, reuneix els veïns a la plaça de l'Església i després d'unes paraules patriòtiques els encoratja arribant a la conclusió que aquella nit ningú no dormi, que tothom estigui atent i a les dotze en punt tothom 'matarà el porc', que no era altra que el soldat francès que tothom tindria a dormir, per obligació, a casa seva.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una casa una mica apartada hi vivia una noia, d'uns quinze anys, sola, òrfena i molt pobra; es deia Margaridó. Un jove soldat de l'exèrcit francès, amb un tambor a l'esquena, demanant per caritat un mos de pa i un jaç per a descansar. Margaridó de seguida intueix què ha de fer: la missió que tot el poble té encomanada dur a terme aquella nit, matar el francès!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El noi cansat i abatut s'ajau damunt la palla i es queda adormit profundament a l'instant. Margaridó espera les dotze de la nit, però no pot matar aquell noi indefens. A la matinada, quan es desperten, Margaridó explica al noi el què els hi ha passat als seus companys aquella nit i que ella ha estat una traïdora al seu poble i a la seva pàtria per no atrevir-se a portar a terme el que entre tots havien pactat. S'ofereix llavors acompanyar-lo fins a Castellfollit de Riubregós on hi ha acampades el gruix de les tropes franceses perquè així pugui salvar la vida. El jove soldat, quan arriben al seu campament mira a Margaridó amb ulls d'amor i agraïment i de sobte li fa un petó càlid als llavis i li promet anar a buscar-la quan acabi la guerra. Ella comença el camí de tornada pensant sols en els sentiments d'amor que li havia desvetllat aquella besada i del nou món de fantasia i esperança que s'havia obert en el seu cor, però un sentinella dispara sobre ella i la mata tràgicament. (Extret web Ajuntament)</span></span></span></span></p> | 08228-90 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Apel·les Mestres (1854-1936) artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria, va escriure un poema basat en la llegenda, que centra en Sant Martí Sesgueioles. El 1.887 va presentar el poema Margaridó als Jocs Florals que no va ser premiat. Aquest fet li va suposar una decepció , no es presentaria als jocs Florals durant 20 anys. Per contra, Margaridó assoliria el reconeixement del públic, i el 1.888 seria premiat als Jocs Florals de l’Ateneu Barcelonès. </span></span></span></span></p> | 41.7020509,1.4882424 | 374216 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatge procedent de www.anoiaturisme.cat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 91528 | Llegenda de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marti-0 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DUOCASTELLA, Francesc (2014). “Pregó de la Festa Major 2013”. Margaridó, núm. 7, agost de 2014 p. 16</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span></span></span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad p 10</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>En el context de la Guerra de Successió Espanyola, cap a principi de 1711, les tropes de Felip V tenien ocupada ja tota la península i van dirigir-se cap a Barcelona passant per Cervera, Sant Martí Sesgueioles i Calaf amb un exèrcit d’uns 30.000 homes a les ordres del príncep Vendome. Els habitants de Sant Martí, que ja sabien com se les gastaven els soldats, que s’ho emportaven tot i destruïen els pobles al seu pas, veient com s’acostaven cap al poble, baixant de la muntanya de la Guardia Pilosa es van reunir a la plaça i no esperant ni consol ni ajuda de ningú, van decidir anar a l’església per resar i demanar a Déu i al gloriós Sant Martí, patró de la vila que els deslliurés i protegís de totes els perills que els envoltaven. Aleshores van veure que pujava pel carrer Major un majestuós genet muntat dalt d’un cavall blanc que portava una capa amb unes brillants insígnies. Tothom va anar sortint esverat de l’Església tement-se el pitjor i aleshores el cavaller els va dir: “No tingueu por habitants de Sant Martí. Persevereu en l’oració al gran Déu, perquè aquestes milícies no us causaran cap d’any. Seguiu les petjades del vostre patró Sant Martí, imiteu les seves virtuts, refugieu-vos en el treball i en la seva protecció, i abrigant-vos en la seva capa, ell us lliurarà de les calamitats que us envolten”. Després d’aquests paraules va desaparèixer sense deixar cap rastre, per més que el van buscar per tot el poble. Els Santmartinencs van saber de seguida que era el seu patró que els venia a protegir. I així va ser, l’endemà va passar l’exèrcit francès i espanyol sense causar cap dany, mentre que el poble veí de Prats de Rei va ser destruït després d’una dura batalla (DUOCASTELLA, 2014)</span></span></span></span></p> | 08228-91 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>La Llegenda es mencionada per Francesc Mirambell i Giol, que va ser rector de la parròquia en una obra de referència pel municipi (MIRAMBELL, 1798)</span></span></span></span></p> | 41.7020320,1.4881594 | 374209 | 4617798 | 1711 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91528-sant-martipages-to-jpg-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91528-p1080140.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91529 | Fet històric Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-historic-guerra-civil | <p><span><span><span><span>QUEROL, Carles (2015). La Guera Civil dels sadurninencs. Tercera part. Des de cap d’any de 1938 fins a l’inici de la batalla de l’Ebre. Treball de recerca publicat online.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNÉ, JR (2012). “Josep Barberan i Segura, el jove de 17 anys afusellat pels soldats del seu propi batalló”. <em>Margaridó</em>, núm. 5, agost de 2012 p 44-45</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span>Al cementiri de Sant Martí Sesgueioles hi ha la tomba del soldat Josep Barberan i Segura, que fou afusellat a la paret del cementiri el dia 7 de maig de 1938 en el context de la Guerra Civil Espanyola. Els fets que s’expliquen per transmissió oral (recollits per J. R. Torné Giralt), és que el soldat fou afusellat acusat de desertor i incitador perquè altres companys ho fessin (tot i ser innocent – veure apartat història-). Van ser els seus companys de batalló els que el van afusellar, un cop mort, una iaia veïna del poble de la família Carreras, Torres i Giralt (la vella Borjatana) es va atrevir a increpar al sergent que havia donat l’ordre d'execució als soldats, perquè l’enterressin, cosa que van acabant fent dos soldats a l’emplaçament on actualment hi ha la tomba. Els soldats eren republicans (veure apartat història), tot i que a la làpida que hi ha a la tomba hi ha escrit literalment: “JOSÉ BARBERAN SEGURA. VILMENTE ASESINADO POR LOS ROJOS EL 7 DE MAYO DE 1938 A LA EDAD DE 17 AÑOS”, fet que podria fer interpretar que el jove era soldat del bàndol nacional. </span></span></span></span></p> | 08228-92 | Cementiri de Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Amb la mobilització de la quinta del biberó (lleva del 41) el govern de la República envià a la guerra joves de disset i divuit anys. De Sant Sadurní d’Anoia partiren cap al front varis joves, entre ells Josep Maria Bargalló i Sonet, Jaume Piñol i Tubella, Jordi Solà i Sabater i Josep Barberan i Segura. Van ser enviats a fer la instrucció militar a la rereguarda del front, a Sant Martí Sesgueioles (Anoia) , juntament amb centenars de nois d'altres municipis de Catalunya, en un batalló on els comandaments militars eren gairebé tots comunistes, tant del PC de l'URSS, com del PCE i del PSUC. Als pocs dies, el desconcert, l'avorriment, l'enyorança i la inconsciència portaven una cinquantena d'aquells joves soldats a prendre la decisió entre tots d'anar-se'n de permís un cap de setmana a casa, sense l'autorització dels comandaments. Alguns dels de Sant Sadurní, com Bargalló, Piñol, Solà i Barberan, també s'hi van apuntar. Allò que semblava talment una innocent escapada fou interpretat pels comandaments d'aquell batalló com una deserció en tota regla i, tan aviat com s'hagueren reincorporat, foren sotmesos a un tribunal de guerra que sense cap mena de consideració acusà Piñol, Solà i Barberan de ser els instigadors de la deserció i en conseqüència els condemnaren tots tres a mort. Jordi Solà explicà així el desenllaç d'aquesta tràgica història del 7 de maig de 1938 a Sant Martí Sesgueioles: 'Els fusellers es varen col·locar al davant de la blanca paret del cementiri i a una certa distància d'aquesta. A nosaltres tres ens col·locaren al seu darrere. El sergent cridà Barberan, que era el primer de la fila – jo era el segon– i li ordenà que es posés davant la paret del cementiri. Li va preguntar si volia que li tapessin els ulls i respongué amb el cap que no. Tot seguit li preguntà si volia girar-se d'esquena a l'escamot d'execució. La resposta també fou negativa. A continuació, a la veu de 'fuego' del sergent, Barberan caigué crivellat per dotze bales...' A Piñol, Bargalló i Solà els perdonaren la vida, tot dient-los que amb un ja n'hi havia prou per escarmentar la tropa. L'elecció de Barberan per ser afusellat no va ser a causa de la mala sort o de la fatalitat, sinó per les seves afinitats amb les Joventuts Llibertàries i amb la CNT. Tot fa pensar que el van prendre de cap d'esquila i va ser víctima de l'enfrontament entre anarquistes i comunistes, que, malgrat lluitar en el mateix bàndol contra Franco, mantenien profundes divergències. (QUEROL, 2015)</span></span></span></span></p> | 41.7029826,1.4937136 | 374673 | 4617895 | 1937 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91529-p1080640.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 91530 | Tradició dels esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-dels-esquellots | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GRAU, Conxita (2008). “</span><span>El braç de gitano i els esquellots”. <em>Margaridó</em>, núm 1, agost 2008 p 5</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El costum que hi havia al poble, referit com a mínim al (primer quart del segle XX), segons el testimoni de la Conxita Grau de Cal Notxe, consistia en concentrar-se un grup de persones amb xiulets, esquelles, llaunes i utensilis varis, amb l’objectiu de fer molt soroll davant de la casa d’un vidu que contrauria matrimoni en segones noces. Per evitar-ho havia de pagar unes pessetes pel manteniment de l’església i un beure a la canalla i els grans que consistia en uns carquinyolis i una mica de moscatell. </span></span></span></span></p> | 08228-93 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Sembla que aquesta tradició es donava quan es casava un vidu o una vídua en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l’algaravia i amb un bon soroll.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.</span></span></span></span></p> | 41.7020459,1.4881662 | 374210 | 4617800 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Relat de la Conxita Grau (de Cal Notxe), que va morir prop dels 100 anys | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91561 | El Torrent de la Guàrdia i el seu entorn al pas del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-de-la-guardia-i-el-seu-entorn-al-pas-del-nucli-urba | <p><span><span><span><span>PIERA, Marta (2019). <em>Projecte de recuperació de la font del Cargolet i d’arranjament del seu entorn immediat. </em>Diputació de Barcelona. Inèdit</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El torrent de l’Anoia, de règim discontinu típicament mediterrani, neix de la confluència del torrent de la Guàrdia i del torrent de les Mines que recullen aigües provinents del municipi de Calaf i Pujalt respectivament. Després del pas sota el viaducte de la línia de ferrocarril Manresa-Lleida, el torrent travessa el nucli urbà de Sant Martí, d’oest a est, dividint la població́ de manera que la part antiga queda en el marge esquerre i el raval fruit del creixement del dinovè i l’església, al marge dret. El seu paper com connector ecològic és rellevant, així com el valor paisatgístic de la vegetació associada. En el seu pas pel nucli urbà, destaca el fet que està emmarcat en marges de pedra de mides considerables, creant en conjunt una singularitat patrimonial destacable.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tram que travessa el municipi ha estat convertit en “via verda” per ús lúdic amb la construcció d’un corriol inundable que facilita la passejada per l’espai.</span></span></span></span></p> | 08228-94 | Travessa el nucli urbà d'oest a est | <p><span><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles va portar a terme el projecte l’arranjament del camí en dues fases: l’any 2013 es va realitzar la primera fase, que va tenir com a objectiu principal la construcció́ d’un corriol, o “via verda”, inundable, en el tram comprès des del carrer del Roser fins a les piscines municipals. Al llarg de l'any 2019 es va desenvolupar la segona fase, que comprèn el tram que va des de la via del tren fins l’inici de la primera fase al carrer del Roser, amb una part del traçat passant per l’interior del tram on la llera del torrent es troba coberta (AJUNTAMENT).</span></span></span></span></p> | 41.7019128,1.4899251 | 374356 | 4617782 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91561-p1080260.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El curs del torrent té la virtut d’unir diferents elements d’interès històric, arquitectònic, arqueològic I natural; inicia el seu recorregut pels horts d’en Gomà, encara a terme de Pujalt a tocar del nucli de La Guàrdia Pilosa. Per sota les vies del tren entra al nucli per la plaça de l’Ajuntament amb l’edifici consistorial, la font d’Emili Donadeu -a la plaça del mateix nom-, la font del Metro i l’església parroquial de Sant Martí. A partir del safareig i l’antic escorxador hi ha un petit pas pel mateix torrent que recorre paral·lel a la zona de petits horts amb pou dels darreres de les cases del carrer del Torrent, pel parc del Torrent i per l’edifici de la Fàbrica, actualment centre polivalent. El camí finalitza per sota la carretera BV-1001 fins arribar a la zona esportiva i la piscina municipal. Part d’aquest darrer terreny està catalogada com a zona arqueològica. A tocar aquests elements pel costat nord hi ha el cementiri i la creu de terme (PIERA 2019).En la primera imatge es pot veure l'àrea dibuixada del Torrent sobre mapa, marcat com a C1, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 91562 | L'entorn de la Rasa de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lentorn-de-la-rasa-de-la-bovera | <p><span><span><span><span>La rasa de la Bovera és un torrent que entra al municipi des del Sud de Calaf passant per llevant de Sant Valentí i s’uneix a les altres vies fluvials que travessen Sant Martí. La vegetació de ribera troba un dels pocs espais del municipi on desenvolupar-se amb matolls i arbres de ribera, tot i ser espais molt antropitzats.</span></span></span></span></p> | 08228-95 | Travessa de Nord a Sud pel sector est del municipi, a Vilallonga | 41.7010988,1.5115675 | 376155 | 4617661 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91562-p1080816.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C3, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91563 | Corredor natural entre la Rasa de Sant Valentí - Torrent de la Guàrdia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-natural-entre-la-rasa-de-sant-valenti-torrent-de-la-guardia | L'àrea té diferents propietaris | <p><span><span><span><span>Franja territorial de camps de conreu i vegetació natural que forma part d’una àrea de protecció especial pel Pla Territorial de les Comarques centrals. És important com a connector biològic amb un abast que va molt més enllà del municipi, ja que forma part d’una xarxa de connexió que permet mantenir uns fluxos d'energia i matèria entre sistemes, i crear i mantenir passos per a les migracions, la pol·linització, el correcte funcionament de les xarxes tròfiques i la seva evolució. Alhora, aquests corredors entre unitats territorials permeten una certa defensa davant de possibles catàstrofes, naturals o provocades, com poden ser els incendis o els canvis climàtics. L’objectiu, la conservació del patrimoni natural.</span></span></span></span></p> | 08228-96 | Àrea central del municipi des del límit Nord al Sud | 41.7029898,1.5010964 | 375287 | 4617886 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080780.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | ACORD GOV/156/2008, de 16 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de les comarques centrals. Publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008.En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C2, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 91564 | Alzina de Sant Valentí de Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-valenti-de-vilallonga | <p><span><span><span><span>Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures, peludes a la cara inferior, llargues i dentades.</span></span></span></span>Es tracta d'un exemplar d'alzina referent al municipi.</p> | 08228-97 | Sant Valentí de Vilallonga | 41.7031294,1.5084431 | 375898 | 4617891 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91564-p1080121.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Al catàleg de béns a protegir del POUM apareix erròniament amb el nom d'Alzina de Can Gol, nom que pertanya a un altre exemplar ubicat a Sant Martí de Tous. | 2151 | 5.2 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 91566 | Dita sobre l'abundància d'aigua al municipi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-labundancia-daigua-al-municipi | <p><span lang='CA'><span><span>MIRAMBELL, Francesc</span></span></span><span><span><span> (1798). Mapa de la parroquia de S. Martin de Sesgleyoles, y sus contornos, obispado de Vich, y corregimiento de Cervera [llibre complet] en la Imprenta de la Pontificia y Real Universidad.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>“Per piscines, pous i corrioles, veniu a Sant Martí Sesgueioles” o “Per piscines, pous i corrioles, anem a Sant Martí Sesgueioles”. Es tracta d’una dita popular que reflecteix la quantitat d’horts amb pou que hi ha al municipi. Els pous són molt simples des del punt de vista material però molt habituals. Les condicions geològiques del terreny i el fet d’estar en una vall fan possible aquesta realitat.</span></span></span></span></p> | 08228-98 | Sant Martí Sesgueioles | <p><span><span><span><span>Un historiador local del segle XVIII, Mn. Mirambell, relata que “Tiene esta Villa un pozo de nieve, una fuente muy buena y caudalosa, y una infinidad de pozos de agua viva que le sirven para el regadío de otros tantos huertecillos”. és probable que els hortets es comencessin a desenvolupar duranels segles XVI i XVII i s'anessin estenent pel poble.</span></span></span></span></p> | 41.7020740,1.4882180 | 374214 | 4617802 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 91641 | Gegants antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-antics | <p><span><span><span><span>VILLA, Antoni (2014). “Va de gegants”. <em>Margaridó</em>, núm 7, agost 2014 p 41</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els gegants antics de Sant Martí representen una parella de reis renaixentistes, com és habitual en la tradició gegantera catalana. Els seus noms són Martí, patró de la vila i Margaridó, una dona d’origen pagès segons una tradició del poble. Són de cartró-pedra i fusta i pesen més de 60 kg. Ell va vestit de noble català amb un vestit i capa, amb un pergamí en una mà. La geganta una noble amb un vestit i capa, que sosté un pom de flors en una mà.</span></span></span></span></p> | 08228-99 | La Fàbrica.C/ Av Catalunya | <p><span><span><span><span>Les peces daten de 1979, quan el poble de Sant Martí Sesgueioles va decidir tenir els seus primeres gegants</span></span></span></span></p> | 41.7025556,1.4902372 | 374383 | 4617854 | 1979 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91641-p1080698.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/