Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63202 | Masoveria de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-serra | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 59). | XVI-XIX | Casa d'origen antic (segles XVII-XVIII), que en els últims anys havia estat la masoveria de can Serra de Claret dels Cavallers, però de la qual se'n desconeix la funció originària. Es troba encaixonada a l'angle sud del conjunt del mas, i adossada a la casa principal mitjançant un porxo i, per la banda de llevant, adossada a una altra petita casa que, al seu torn, es troba adossada a can Ferrer: l'altre gran mas d'aquest indret. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis i golfes (originàriament tenia una planta més semisoterrània). Es troba al vessant sud d'un terreny amb desnivell, a tocar del turó on hi havia el castell de Claret dels Cavallers. La façana sud de la casa és la que tancava el recinte per aquest sector i constitueix una mena de recinte jussà de l'antic castell. Està formada per un mur de gran alçada que adopta les característiques d'una muralla, amb la part baixa atal·lussada i sense obertures. Les obertures es concentren als tres nivells superiors. L'accés d'aquesta casa es troba al costat nord, a la part on hi ha el porxó que connecta amb la masia de can Serra i que dóna també al carreró que separa can Serra i can Ferrer. Cal dir que aquest sector sud-est de Claret dels Cavallers mostra una evolució constructiva força complexa. L'edificació més antiga és el petit habitatge situat més a l'est, que connecta i és propietat de can Ferrer (datat per una llinda al 1601), després es construí l'habitatge que és propietat de can Serra (probablement al mateix segle XVII i ampliat al XVIII), i finalment el porxo o pas elevat que comunica amb can Serra, fet en diverses fases, l'última el 1796, coincidint amb una galeria porticada que dóna a l'església. L'interior de la casa té una distribució força atípica. Els baixos semisoterranis antigament formaven una estança allargada, i al segle XIX va ser colmatada amb enderrocs. Les habitacions de les plantes al seu damunt semblen correspondre a una casa modesta. Probablement el 1796 a la planta superior s'hi habilità una curiosa alcova, equipada amb una comuna adjacent. L'obra, que és feta amb bons carreus motllurat, constrasta amb la resta de l'habitatge. Aquesta part connecta amb can Serra mitjançant el pas elevat, i segurament era una estança noble que quedava seprada de la casa principal. | 08229-333 | Nucli de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | A partir d'una inscripció que es troba al final del carreró, pertanyent ja a can Ferrer, es pot deduir que la masoveria de can Serra ja existia l'any 1601. De fet, la tipologia constructiva sembla força antiga. Cap als segles XV i XVI el complex casteller de Claret dels Cavallers derivà en un mas. Aquests anys l'única casa situada a Claret dels Cavallers que apareix en els fogatges és can Serra. L'any 1505 hi ha constància del casament entre Joan Serra i Angelina. A partir d'aquest moment l'historiador Francesc Serra n'ha resseguit la genealogia, i fins a principis del segle XIX el cognom Serra va mantenir-se entre els propietaris del mas. El següent hereu fou Pere Serra, casat el 1540 amb Maria Feixes, de Coaner; Joan Serra es casà el 1565 amb Margarida. El 1587 al nucli de Claret dels Cavallers el mas Serra continuava sent el mas principal, que tenia una altra casa coneguda com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret dels Cavallers. Seguint amb la genealogia dels Serra, el següent hereu fou Pere, que es casà el 1606 amb Càndida; Joanna Serra es casà amb Pere Gras, pubill que adoptà el cognom Serra; el seu hereu, Pere Serra, es casà el 1625 amb Esperança; Josep Serra es casà amb Maria (del castell de Terrassola); Francesc Serra es casà el 1691 amb Maria Giol (de Sant Feliu Sasserra); Pere Serra es casà el 1720 amb Maria Navel; Francesc Serra es casà el 1743 amb Antònia Oller (filla del mas Oller, avui Oller del mas, de Manresa), Pere Serra es casà el 1771 amb Maria Massana (del mas Massana, de Fals). En aquesta època els Serra tenien també el mas Fumera de Castelladral. Anton Serra es casà el 1805 amb Francesca Casajoana (de Rocafort) i en segones núpcies amb Rosa Sanjust (de Serrateix). Anton era carlí i fou afusellat per les tropes liberals a Prades el 1833. El substituí com a hereu del mas el seu germà Joan Serra, casat amb Maria Galobardes. Cap dels seus fills no va sobreviure al matrimoni, i l'herència passà a una germana, Rita Serra, casada amb Tomàs Sanjunt i Palà. El següent hereu fou Pere Sanjust Serra, casat amb Magdalena Llordella. El següent hereu fou Pere Sanjust, casat el 1908 amb Maria del Miracle Casas, de Matamargó. A la generació següent entrà un pubill de cognom Torrentó, oriünd de Viver i Serrateix. A partir d'aleshores els propietaris mantenen aquest cognom. Entorn de 1920, però, van deixar-hi de residir de manera permanent i van quedar uns masovers, que vivien a la masoveria de can Serra. | 41.8213300,1.6468100 | 387618 | 4630824 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Tot i que en el seu origen la funció d'aquesta casa ens és desconeguda en l'etapa final va ser la masoveria de can Serra i actualment es coneix amb aquest nom.Llinda en una paret nord que dóna a la galeria porticadai: 1796Llinda d'un portal a l'oest del carreró (de l'habitatge propietat ja de can Ferrer): 1601Inscripció al mur inclinat de reforç de la façana sud: 1852 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63207 | Troballa de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-coaner | Anònim (1913). Sant Mateu de Bages. Coaner. Més creus processionals. Contractes d'argenters manresans, Revista Ilustrada Jorba, núm. 53 (novembre 1913), Manresa, p. 427. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | Llegenda o tradició sobre la troballa de la Mare de Déu de Coaner. La recull P. Camós a 'Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña' quan descriu la Mare de Déu de Coaner. El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, diu que molts segles enrere prop de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de torbar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pavelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada. Creient que era aquesta la voluntat divina se li edificà en un turó proper una capelleta que, pel fet de ser massa petita després va ser enderrocada per construir-hi l'actual. Així mateix, en els goigs de Nostra Senyora de Coaner es relaten els mateixos fets: Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixeda hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder. Aquesta marededéu ha estat invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. | 08229-338 | Oratori i santuari de la Mare de Deu de Coaner. Demarcació de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 63208 | Claret dels Cavallers (església primitiva i cementiri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claret-dels-cavallers-esglesia-primitiva-i-cementiri | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. | X-XVI | Estat desconegut, però possiblement força arrasat | Possibles restes d'una primitiva església junt amb el seu cementiri al nucli de Claret dels Cavallers, que es troben uns 30 m al nord-oest d'on hi havia el castell. Concretament, en un petit promontori que sembla en part format artificialment, i que està situat al costat del turó on hi havia el castell. Ambdós turons estan separats per una vall que podria haver estat foradada també de manera artificial mitjançant l'extracció de pedra per a les construccions del castell. A l'entorn d'aquest promontori, sota el qual s'hi podria localitzar la primitiva església vinculada al castell, els propietaris de can Serra de Claret dels Cavallers hi han recollit en els darrers anys diverses restes òssies humanes, que podrien correspondre al cementiri. També hi ha localitzat com a mínim un enterrament amb lloses del tipus cista. Al segle XVII hi ha constància que s'ordenà la construcció d'un cementiri nou, que és el que actualment es troba al costat de l'església. Això indicaria que fins aquella data hi havia un altre cementiri. L'actual església de Sant Pere de Claret dels Cavallers és una obra dels segles XV-XVI, tot i que probablement amb parts d'origen romànic. | 08229-339 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8217500,1.6461800 | 387566 | 4630871 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63208-foto-08229-339-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Pere Vidal | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63209 | Pudades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pudades | COMAS ARS, Bernat (2010-2015). 'Retalls de Coaner (part 1)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 161). | XVI-XIX | En ruïna | Mas de petites dimensions, en estat de ruïna, emplaçat prop d'un meandre de la riera de Coaner, en un altiplà sobre el mateix nucli de Coaner. Se'n conserven parcialment els murs perimetrals i ha perdut la coberta. És una edificació de planta més o menys quadrada, que constava de planta baixa més un pis. La façana principal, encara a migdia, s'ha esfondrat parcialment al punt on hi havia el portal. La resta de murs es conserven en males condicions, enmig d'enderrocs, i pràcticament no s'hi veuen obertures. A llevant hi ha un cos adossat que podria correspondre a un forn de pa. Interiorment la casa estava dividida en dues estances mitjançant un mur interior que té una porta amb llinda de fusta. Podria ser que aquesta fos l'antiga façana. Es conserven dos coberts aïllats, uns metres al nord i a ponent. | 08229-348 | Demarcació de Coaner | Aquest mas ja apareix documentat a mitjan segle XVI, quan era propietat, juntament amb molts altres, del mas Solernou. Des d'aleshores no sembla haver crescut gaire, fet que indicaria que es tractava d'un mas molt modest. | 41.8324100,1.7148800 | 393290 | 4631967 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63209-foto-08229-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63209-foto-08229-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63209-foto-08229-348-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63210 | Cal Caputxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caputxi | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 138). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 86. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un coster de la Serra d'Aubessa, al nord de la demarcació de Coaner i en una ubicació força aïllada. Es tracta d'una edificació de planta quadrada amb un seguit de coberts aïllats al sud i l'est. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, té una distribució força regular, amb un portal al centre, tres finestres al primer pis i una a les golfes. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, en alguns casos de manera combinada amb maó. La resta de façanes té menys obertures però de característiques similars. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat. Són interessants els diferents coberts de la casa, que han mantingut la seva tipologia originària i força arcaica. Un d'ells conserva una tina. | 08229-349 | Demarcació de Coaner | Segons dades de l'arxiu parroquial l'any 1786 en aquesta casa hi vivia Francesc Bascompte i la seva família (VILADÉS, 2012: 86). per la seva tipologia constructiva la casa podria correspondre a una obra dels segles XVIII o XIX. Les dues inscripcions conservades indiquen que s'hi devien fer obres importants a mitjan de segle XIX, però no es pot descartar que tingui un origen anterior. | 41.8491400,1.7011900 | 392181 | 4633842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal principal: 1861Inscripció al cobert sud: 1849 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63212 | Soler de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-la-vena | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 12. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 50). | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès actualment en ruïnes, de dimensions mitjanes i emplaçada en un turonet uns 1.500 m a l'est de la casa de la Vena. Se'n conserven els murs perimetrals de manera parcial, enmig d'enderrocs. La casa tenia una planta quadrada, amb alguns coberts al seu entorn. La façana principal es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb un portal central rematat amb arc de maó. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i altres amb maó. La resta de façanes es troben en un estat força precari. | 08229-351 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Aquesta era una de les moltes masoveries que pertanyien al gran mas de cal Ferrer, de Claret dels Cavallers. Per la seva tipologia constructiva podria ser obra dels segles XVIII o XIX, sense que es pugui descartar un origen anterior. L'any 1885 el Soler de la Bena consta en un inventari de béns fet en morir l'hereu de can Ferrer, Miquel Ferrer Feixes (FÀBREGA; SERRA, 2008: 12). Fa ja força anys que la casa es troba en ruïna. Recentment, els hereus de can Ferrer han dividit la gran heretat que tenia aquest mas en nou parts, i el Soler de la Vena és una d'elles. | 41.8325800,1.6505700 | 387950 | 4632068 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63213 | Cal Trilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trilla | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 41). | XVIII-XIX | En ruïnes | Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, emplaçada vora el torrent de la Vena i al costat del camí que va a Mejà. Se'n conserven més o menys els murs perimetrals però ha perdut la coberta. La casa tenia una planta quadrada, amb un cos afegit a llevant corresponent a un femer. La façana principal, encarada vers el nord-oest, ha quedat enclotada sota el camí, que en aquest punt sembla sobrealçat. Se'n pot veure un portal i una petita finestra emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La part posterior de la casa es troba més esfondrada. Tenia un petit cos adossat al sud-oest i s'hi pot veure també un contrafort. El femer es conserva en bones condicions, cobert amb una típica volta de pedra. A l'interior de la casa es conserven restes d'un forn de pa. | 08229-352 | Demarcació de Salo | Per la seva tipologia, aquesta casa podria ser una construcció del segle XVIII, tal vegada del 1741, com indica la inscripció del portal. Al segle XIX era una masoveria del Molí de Salo. A mitjan segle XX encara era habitada. | 41.8385100,1.6502400 | 387933 | 4632727 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63213-foto-08229-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63213-foto-08229-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63213-foto-08229-352-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal de la façana principal: 1741Informació oral facilitada per Josep Esquius Gràcia | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63214 | Fontfreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontfreda | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 56). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada vora la riera de Coaner, prop de Claret dels Cavallers. L'habitatge principal és de planta quadrada, amb un cos adossat més baix a ponent. Consta de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una construcció força regular que sembla bastida en una sola fase. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb un portal a la planta baixa i, en els pisos superior, balcons al centre i finestres laterals. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. En la resta de façanes les obertures tenen una distribució més irregular. La casa és envoltada per diversos coberts de pedra aïllats, que han estat rehabilitats enmig d'un entorn enjardinat. El conjunt ha conservat força bé els volums i la tipologia originaris. | 08229-353 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Segons consta en un llibre de notes de les escriptures de la casa Ferrer de Claret dels Cavallers, aquesta casa la va fer edificar Josep Ferrer Viladés l'any 1899. Era una casa per a un masover, situada en front de l'hort de Fontfreda. Passats 20 anys la casa havia de quedar en pla domini de cal Ferrer, de Claret dels Cavallers. Va ser, per tant, una de les múltiples masoveries pertanyents a aquest gran mas de Claret dels Cavallers. Quan recentment els hereus d'aquest mas van dividir l'heretat en diferents parts, a la mort de Josep Ferrer Torres, Fontfreda va ser una d'elles. | 41.8255700,1.6582000 | 388571 | 4631280 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63214-foto-08229-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63214-foto-08229-353-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63215 | Festa Major de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-coaner | XIX-XX | Festa Major de Coaner que es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de la celebració de les marededéus trobades. Actualment és organitzada per l'associació Amics de Coaner, i sol consistir en una caminada popular, missa al santuari de la Mare de Déu de Coaner, en la qual es canten els goigs i, posteriorment, sardanes i altres manifestacions de cultura popular, com ara balls tradicionals, gegants, etc i un àpat popular. Alguns anys la programació s'ha complementat amb un concert el dissabte i habitualment s'inclou també algun acte de caire cultural per donar a conèixer elements de la història i el patrimoni de Coaner, com els anomenats Retalls (sobre difusió de la història de Coaner), o alguna xerrada sobre temes relacionats amb Coaner. En algunes edicions s'ha portat a terme una escenificació teatral que porta per títol Camí de Coaner. Així mateix, des de fa uns anys va començar espontàniament una trobada de noies que porten el nom de Coaner i que està ja arrelant com una tradició de la festa. | 08229-354 | Nucli de Coaner i Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | L'advocació principal de la parròquia de Coaner era sant Julià i la seva festivitat era el 7 de gener. La seva celebració, però, es limitava a l'àmbit de la parròquia i no se'n conserven records per tradició oral. Pel que fa a la festa major centrada en la Mare de Déu de Coaner, antigament eren la parròquia i els mateixos veïns els que l'organitzaven. Probablement la celebració estava centrada gairebé exclusivament en la missa i el cant dels goigs. Més endavant se n'encarregaren el Centre Excursionista i l'Agrupació Sardanista de Súria. Des de la seva fundació el 2010 és l'associació Amics de Coaner qui organitza la festa. Tot i la baixa ocupació actual de les cases de la demarcació de Coaner, la festa s'ha anat consolidant en els darrers anys amb la presència de gent vinguda de poblacions de l'entorn, i la voluntat de l'associació és reforçar aquest caràcter territorial. La rodalia de Coaner inclou les parròquies o pobles de Súria, Valls de Torroella, Torroella, Sant Mateu, Salo, Castelltallat, Palà de Torroella, Valldeperes, els Riols i Castelladral. Tots aquests pobles ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots de Coaner, sobretot en els romiatges de petició de pluja que estaven molt arrelats. En algun document antic també s'hi afegeix la vinculació amb Camps i Fals. Una novetat de la Festa Major del 2012 (que es va repetir alguns anys) va ser la recuperació d'un diàleg teatralitzat escrit a la dècada de 1920 per Antoni Malats. Té per títol Camí de Coaner i escenifica la vivència popular de dues noies que fan el trajecte de Súria a Coaner. | 41.8327100,1.7114500 | 393005 | 4632005 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63215-foto-08229-354-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Peramiquel i Ester Llobet | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63216 | Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota | CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). | X-XI | En ruïnes i molt arrasada | Restes molt escadusseres d'una torre de guaita alt-medieval, emplaçada en una carena entre dos torrents, prop d'Utgés. Es troba al capdamunt d'un petit promontori i en un estat molt arrasat, de manera que tan sols s'hi pot observar la fonamentació d'una estructura circular entre un munt d'enderrocs. El diàmetre és molt reduït, d'uns 4 metres i amb un espai interior molt limitat. Aquest punt té comunicació visual amb Sant Martí de Bertans, on hi havia una torre similar, probablement de major entitat, i amb Claret dels Cavallers. | 08229-355 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre de guaita d'època alt-medieval, la qual estaria connectada visualment amb altres torres similars i amb el nucli de Claret dels Cavallers. Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Altres torres similars són la Torrota de cal Gras (sobre Ratera) o la de Bertans (al costat de l'església romànica de Sant Martí de Bertrans). | 41.8055700,1.6104000 | 384566 | 4629122 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63216-foto-08229-355-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63217 | Torre de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-prat-barrina | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. Reg. 7084. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | X-XI | En ruïnes, jaciment molt arrasat | Restes molt escadusseres d'una torre medieval, emplaçada en un turonet vora l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. Concretament, 60 m a l'oest de l'església, a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes sobre l'entorn. Al cim del turó es conserven restes de la fonamentació d'una torre medieval de planta circular fortificada, mentre que en els diferents vessants del turó hi ha quedat nombrosos enderrocs. Als peus del turó es poden observar restes d'un mura força llarg. A tocar d'aquesta estructura hi ha restes d'un àmbit d'habitació de 4 x 2 metres de planta, cobert de runa. També s'hi localitzen vestigis d'una antiga bassa. Sembla, doncs, que en aquest punt hi havia un petit nucli fortificat amb algunes dependències adossades. | 08229-356 | Prop de Sant Martí de Bertrans. Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre d'època alt-medieval, associada l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. L'església apareix situada al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document i altres de posteriors. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Pel que fa a la torre, estava connectada visualment amb altres torres similars, com la Torrota (prop d'Utgés), el nucli de Prades i també amb Claret dels Cavallers. Una altra torre similar és la Torrota de cal Gras (sobre Ratera). Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Tanmateix, les restes conservades a la torre de Bertrans semblen indicar que conformava un nucli fortificat petit però d'una certa entitat, encara que no consta enlloc amb la categoria de castell. Podria ser l'assentament que donà origen, més tard, al mas Bertrans. Aquesta torre era desconeguda i l'incendi forestal de 1998 la va deixar al descobert. El 2006 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona (dirigits per Jordi Gibert i Cristian Folch) van fer una prospecció de l'indret dins un projecte de recerca i van detectar la presència de ceràmiques medievals grises, algunes amb pastes ben compactades i d'altres d'aparença més grollera, amb abundant desgreixant visible. | 41.8070300,1.6023100 | 383896 | 4629295 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63217-foto-08229-356-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63218 | Mines del Siller de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-siller-de-bertrans | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament sense restes visibles. Cobert per la vegetació | Antigues mines de lignit emplaçades prop de l'antiga masia de Bertrans. Pràcticament no en queden restes visibles, a excepció d'un amuntegament de residus de color grisós que correspondrien al runam de la mina. La boca de la mina era petita i possiblement ha quedat obturada. Estava situada al costat mateix dels residus (al sud-oest) i actualment és coberta per vegetació. | 08229-357 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines del Siller de Bertrans, eren propietat d'un tal Siller i es trobaven prop del mas de Bertrans. Alguns dels minaires s'allotjaven a la masia de can Prat Barrina, adjacent a la de Bertrans. | 41.8037300,1.5951400 | 383295 | 4628939 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63218-foto-08229-357-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63219 | Mines d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Entorn envaït per la vegetació. Diferents mines en estat desigual | Antigues mines de lignit que, en aquesta zona, incloïen quatre o cinc boques en punts propers. La mina principal i més ben conservada de totes les que es troben a Castelltallat és la que es situa en una petita esplanada prop d'una confluència de diversos camins. La mina s'endinsa sota la roca d'una cinglera en una cavitat que permet entrar-hi, d'uns 5 m d'ample i una fondària considerable però força baixa. Pocs metres a l'oest hi ha la coneguda Barraca del Méndez, ara completament coberta per la vegetació. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom. Una altra boca d'aquestes mines encara visible es troba 60 m a l'oest, al marge nord del camí (coordenades UTM ETRS89 384023; 4629618). En aquest cas només se'n pot veure un petit forat sota la roca, amb esllavissades que en dificulten el pas. | 08229-358 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant,, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Prop de les mines d'Utgés hi havia la bassa amb el mateix nom, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar. | 41.8105900,1.6057000 | 384184 | 4629686 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Hi ha un plafó informatiu col·locat pel PEIN Serra de Castelltallat | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63220 | Barraca de pedra seca del Méndez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-mendez | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca situada vora les mines de lignit d'Utgés. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom, i per això és molt recordada. Concretament, la barraca es troba pocs metres a l'oest de la boca principal de la mina, però actualment és coberta en la seva totalitat per la vegetació i no és visible. | 08229-359 | Mines d'Utgés. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Reguant, de Cal Milhomes, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. | 41.8103800,1.6054500 | 384163 | 4629663 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 63221 | Follador de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/follador-de-cal-jaume-manuel | Web Bages Terra de Vins: http://bagesterradevins.cat/patrimoni | XIV-XVII | Un follador és el nom amb què antigament es coneixia el lloc on s'aixafava el raïm en el procés d'elaboració del vi. Abans que aquesta part s'unifiqués i es realitzés en la mateixa tina o cup, s'utilitzaven dos elements separats: el follador i la tina. En aquest cas es tracta d'un follador situat a l'aire lliure i excavat en una roca de sauló, enmig d'un terreny força rocallós on hi devien haver hagut vinyes i on no hi ha cap indici d'un mas a la vora. El follador té la forma d'una cavitat circular, lleugerament rebaixada en una roca. El diàmetre és de 1,90 m aproximadament. Per una banda unes poques pedres reforcen una de les vores i la fan una mica més alta. Per l'altra hi ha un regueró de desguàs, per on sortia el most. Probablement a prop hi devia haver el cup o tina, que no s'ha localitzat. | 08229-360 | Demarcació de Castelltallat | Aquest element va ser descobert per Joan Muns després de l'incendi forestal de 1998. Com que no se'n tenia cap referència es va anomenar Trull de cal Jaume Manuel. Hem optat per canviar-li el nom pel del follador, que li és més propi, ja que el terme trull es refereix a un molí d'olives. La casa de cal Jaume Manuel és relativament moderna (entorn del segle XIX) i es va adoptar tan sols com a referència geogràfica; en realitat el follador és molt més antic i s'ignora qui el va construir. Al Bages, sobretot al sector nord, hi ha alguns exemples de cups o tines a l'aire lliure i excavades a la roca, les quals solen situar-se entre els segles XIV i XVII. D'aquesta manera el pagès produïa el vi a prop d'on tenia les vinyes i s'estalviava una part de transport. Normalment es construïen dos elements. Una cavitat més reduïda que és on s'aixafava el raïm (follador) i una altra una mica més gran i de major profunditat on el most, juntament amb la brisa i la rapa, feia el procés de fermentació (cup o tina). La roca solia tenir una paret lliure on hi havia la boixa per on s'extreia el vi. En alguns conjunts també hi trobem un gran forat, normalment en forma de creu, on anava encaixada la premsa de fusta d'eix vertical, que permetia acabar tot el procés en un mateix lloc. Precisament, en un indret relativament proper (cal Cucala) s'hi localitza una premsa a l'aire lliure, en aquest cas una premsa de biga o horitzontal. | 41.7742000,1.6277200 | 385949 | 4625616 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat BarrinaEn altres publicacions apareix amb el nom de Trull de cal Jaume Manuel | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63222 | Premsa de cal Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-cucala | XIV-XVII | Alguns encaixos s'han erosionat | Vestigis d'una antiga premsa encastada en una roca i situada a l'aire lliure,. Està emplaçada uns 1.000 metres al nord-oest de cal Cucala. Se'n conserven diferents encaixos fets en una roca que es troba a l'extrem d'un petit cingle. Pel tipus d'encaixos es pot deduir que es tractava d'una premsa de biga o horitzontal, probablement destinada a l'elaboració del vi. A l'extrem de la cinglera la roca té dos grans encaixos. És on hi havia el primer anquer o pont, que anava fixat a la roca amb una mena de falca. Aquest element permetia graduar el grau d'inclinació de la biga. Una mica més avall hi ha una cavitat lleugerament rebaixada, de forma més o menys quadrada i amb un regueró lateral. És el plat de la premsa, on es situava la brisa que es volia premsar i on es recollia el most. Una mica més endavant trobem dos encaixos més, que corresponen a l'anquer balancer; és a dir, el punt de suport central de la biga. Més endavant encara hi ha un altre encaix, aquest en forma de creu, que és on anava fixat el tensor que tibava la biga. Cal dir que al voltant d'aquest indret s'hi recull amb força abundància fragments de ceràmica d'una certa antiguitat. | 08229-361 | Demarcació de Castelltallat | Els encaixos en aquesta roca eren coneguts pel propietari de cal Cucala, però se'n coneixia el significat. Recentment, un expert de Vic va relacionar-los amb una premsa de biga o horitzontal. Aquest tipus de premsa, normalment utilitzat per a les tasques d'elaboració del vi, és d'origen romà i es va mantenir gairebé sense canvis fins ben entrada l'època moderna. L'única novetat que s'hi va introduir fou la substitució del tensor per un cargol. Tanmateix, en el cas de la premsa de cal Cucala l'encaix indicaria encara la presència d'un tensor. Aquests i altres elements relacionats amb el procés del vi que es troben a l'aire lliure són indicadors del fet que antigament algunes d'aquestes tasques es feien prop de les vinyes per tal d'estalviar-se una part del transport. Normalment es situen entre els segles XIV i XVII. Prop de cal Jaume Manuel hi trobem un altre d'aquests elements, en aquest cas un follador, que és el recipient on s'aixafava el raïm. El fet que entorn de l'indret on hi ha la premsa es reculli abundant ceràmica podria indicar l'existència d'algun mas proper que ens és desconegut. | 41.7815900,1.6347400 | 386545 | 4626428 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63223 | Forn de pega de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-soldevila | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 8-9. | XIX | S'han perdut les cobertes i la pastera | Forn de pega propietat del mas Soldevila, emplaçat uns 600 m al sud-est d'aquesta casa del nucli de Castelltallat. Es troba, com és habitual, en un terreny amb pendent i segueix la tipologia clàssica. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat cilíndric, en aquest cas de 3 metres de profunditat i un diàmetre de 1,50. La coberta del pou s'ha perdut. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant i a un nivell inferior hi ha l'olla, que és un altre forat subterrani, també de planta circular però més petit. Els dos recipients tenen un forat que els comunica per la part baixa i que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. Davant de l'olla hi solia haver la pastera, un recipient protegit amb fustes on s'hi feia la part final del procés en què la pega es refredava i es partia en petites peces, aptes per a ser transportades. En aquest cas de la pastera només en queda el rastre d'un rebaix al terra. | 08229-362 | Demarcació de Castelltallat | 41.7935200,1.6376400 | 386807 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63224 | Font i viver d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 43. | Entorn envaït per la vegetació | Font situada uns 300 metres al nord-oest del mas d'Utgés, actualment en ruïna. Es troba en el curs de la riera del mateix nom. La font actualment ha quedat colgada per la vegetació. Nodreix un viver força gran que servia per regar els horts que diverses cases tenien una mica més avall del viver. | 08229-363 | Demarcació de Castelltallat | 41.8090200,1.6059500 | 384202 | 4629512 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 63225 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-0 | Entorn ple de bardissa | Font del tipus pou artesià que es troba emplaçada prop de la riera d'Utgés, uns 200 metres al nord-est del mas d'Utgés. Actualment l'entorn proper és ple de bardissa i de difícil accés. En els pous artesians l'aigua subterrània emergeix a la superfície de manera espontània per efusió. Això succeeix quan hi ha hagut fortes pluges i el nivell de la capa freàtica ha augmentat. Aleshores d'aquest pou en surt un raig abundant. | 08229-364 | Demarcació de Castelltallat | 41.8096300,1.6126400 | 384759 | 4629570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades UTM del lloc aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 63226 | Forn d'obra de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-bertrans | XIX | En ruïna i pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres d'un forn d'obra o teuleria que pertanyia al mas Bertrans. Es troba emplaçat uns 700 m al sud-est de l'antic mas de Bertrans, veí de cal Prat Barrina i avui pràcticament desaparegut. Del forn tan sols en queden restes de la construcció al nivell de fonamentació, sense que es pugui endevinar cap vestigi de la boca del forn. | 08229-365 | Demarcació de Castelltallat | 41.8019800,1.6033200 | 383971 | 4628733 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63226-foto-08229-365-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63227 | Carbonera de Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL., p. 28 L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet) | XIX-XX | Vestigis molt arrasats | Restes de l'antiga carbonera que pertanyia al mas de can Prat Barrina. Es troba en un petit replà enmig d'un terreny boscós, al costat de la Torrota. De la carbonera només en queda rastre visible en el terra d'un color fosc. Aquesta carbonera pot servir d'exemple de les moltes que hi havia en aquest terme, algunes de les quals es troben llistades en publicacions fetes per la Cooperativa l'Arada. Concretament, les de Claret, Valentines, Boixeda, Soldevila i Bonveí, però n'hi havia moltes més. Segons es recorda, per fer una carbonera es feia una pila de llenya d'alzina i roure tapada amb diferents capes de vegetals i terra. La carbonera es deixava cremant a foc lent durant força temps. El carbó vegetal que se n'obtenia es venia a diferents llocs, com Súria o Manresa. | 08229-366 | Demarcació de Castelltallat | 41.8056600,1.6104100 | 384567 | 4629132 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 63228 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-0 | Recentment restaurada | Font emplaçada en un petit prat, uns 300 m al nord-est de la masia coneguda com el Mas. És un indret agradable i que ha estat adequat amb una taula i bancs de pedra. La font brolla d'un marge revestit amb pedra. Recentment, l'aigua ha estat canalitzada cap a dos abeuradors que s'han construït per al bestiar. Antigament hi havia un viver i un hort, i s'hi anava també a rentar i agafar aigua. | 08229-367 | Demarcació de Castelltallat | 41.8023600,1.6120000 | 384693 | 4628764 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63228-foto-08229-367-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 63229 | Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004), 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10. | -XX./XV | Sepulcre o eremitori excavat a la roca, del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. Albert FÀBREGA (2004), en un article molt ben documentat sobre la qüestió, s'inclina per la possibilitat que la cova del Roc Foradat sigui del tipus sepulcral, tot i que no descarta un ús també com a eremitori. Particularment, ens inclinem més per la segona opció. La cova es troba situada en un indret molt especial, a la part alta d'un petit cingle amb una excel·lent vista sobre la serra de Castelltallat. Excavada a la paret frontal del cingle, a una alçada de 1,8 m del nivell del sol, veiem la boca de la cova, gairebé circular. És una típica cova de forn, amb una planta el·líptica que té un eix major de 1,25 m i una alçada màxima de 0,9 m. Fàbrega considera que la cova devia tenia alguna porta de pedra o de fusta. En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes aquestes coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. En el cas del Roc Foradat Fàbrega s'inclina per la possibilitat que sigui una cova sepulcral d'una època que podria anar des de l'edat del bronze fins als primers temps del cristianisme, sense que es pugui descartar que fos utilitzada com a eremitori. Cal dir que en el camí d'accés s'hi troben fragments de ceràmica ibèrica oxidada i algun fragment de sílex, cosa que acostaria aquest jaciment a un context prehistòric. D'altra banda, en un context medieval hi ha una altra interpretació possible, seguint la tesi plantejada per Josep Bastardas sobre la presència de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat. El Roc Foradat es troba molt a prop de diversos indrets amb possible vinculació amb aquest orde. El més conegut és Claret dels Cavallers, però també Roters (que a principis del segle XIII era una torre propietat del fill del comanador del Temple Bernat de Claret) o el Codonyot (mas molt proper a la cova, d'origen antic i des de temps immemorials vinculat a Roters). Cal dir que de sobre estant de la roca on hi ha la Cova es té una perfecta visió d'aquests tres llocs. És sabut que alguns dels establiments templers es troben situats a prop de coves, que haurien estat utilitzades en rituals d'iniciació a la cavalleria. Un dels casos més emblemàtics és el de San Bartolomé del Cañón de Rio Lobos (Soria). D'altra banda, les proporcions de la cova del Roc Foradat són les justes perquè hi càpiga una persona asseguda en posició meditativa, davant d'una espectacular vista frontal de la serra de Castelltallat. Per tot això considerem que, si bé és possible que el jaciment hagi tingut un origen com a sepulcre prehistòric, també és força versemblant que hagi estat utilitzat com a eremitori o lloc ritual en època medieval. | 08229-368 | Demarcació de Castelltallat | 41.8139500,1.6192900 | 385319 | 4630041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons notícies orals, tradicionalment el Roc Foradat era un lloc de trobada dels veïns de la zona. | 76|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63230 | Forn de ginebró de cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-cal-morera | XIX-XX | Forn de ginebró situat uns 40 metres al nord de la masia de cal Morera, al costat del camí d'accés. Es tracta d'un forn que es trobava en un altre indret i va ser traslladat a la ubicació actual pels propietaris de la masia. Consisteix en un bloc de pedra de dimensions considerables que té a la part superior una cavitat tallada en forma circular, d'uns 30 cm de diàmetre. Al centre s'enfonsa cap a un forat. Aquesta cavitat és l'olla on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava pel forat cap a un altre recipient on es podien omplir les ampolles d'oli de ginebró. | 08229-369 | Masia de cal Morera. Demarcació de Castelltallat | 41.7960200,1.6478600 | 387661 | 4628013 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63230-foto-08229-369-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 63231 | Roca foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada | Roca situada gairebé al cim d'un turó, prop de Castelltallat, amb diverses esquerdes o diaclasses que configuren una mena de grans blocs quadrangulars. Degut a l'erosió natural, una d'aquestes esquerdes s'ha convertit en un forat força gran, per on hi pot passar una persona. El blocs són l'aflorament d'un estrat rocós vertical, que té una gruixària d'uns tres metres i és força més llarg. Es troba dividit en tres nivells. Al del mig és on s'hi localitza el forat, que permet passar d'una banda a l'altra. Aquest element peculiar era conegut per alguns veïns de Castelltallat i, després de l'incendi de 1998, va quedar molt més visible. | 08229-370 | Demarcació de Castelltallat | 41.7957400,1.6393900 | 386957 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de cal Prat Barrina | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 63232 | Sínia de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-pons | XIX-XX | Estructura interior en estat precari | Cobert situat uns 25 m al nord-est de la masia de cal Pons, de Castelltallat, on hi havia una sínia. Es tracta d'una construcció de pedra, de planta rectangular, amb coberta a un sol vessant i que consta de dues plantes. Al mur de migdia hi trobem dues portes d'accés, emmarcades amb maó, una per a cada nivell. La façana de llevant ha estat adequada amb uns grans finestrals fets el 1941. La construcció conserva vestigis d'una línia de conducció elèctrica antiga. L'interior no conserva l'antic mecanisme de la sínia. | 08229-371 | Masia de cal Pons. Demarcació de Castelltallat | 41.7937300,1.6259000 | 385832 | 4627787 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63232-foto-08229-371-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en els finestrals: R P 1941 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63233 | Torribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torribalta | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 7, 10, 12. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 51). | XV-XIX | En ruïna | Masia de petites dimensions, actualment en ruïna, que està emplaçada a la serra anomenada precisament de Torribalta. Se'n conserven, de manera desigual, els murs perimetrals. La casa té una planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i un cobert d'una sola planta adossat al nord, així com tres coberts més aïllats. La façana principal amb el portal devia ser a la façana de migdia o a la de llevant, actualment força esfondrades. A la façana sud s'insinua l'arrencada de l'arc d'una possible galeria. L'habitatge té una subdivisió a la part posterior, possiblement fruit d'una ampliació, i un dipòsit o tina adossat a ponent. Els murs són fets amb un parament de força qualitat, amb carreus més o menys escairats. L'única finestra visible és emmarcada amb llinda i brancals de pedra. | 08229-372 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El 23 de febrer de 1481 Joan Torribalta va vendre el mas Torribalta a Joan Serra, del mas Serra de Claret dels Cavallers (FÀBREGA, 2008: 7). L'any 1537 encara estava en poder de la família Serra i hi residia una de les seves branques familiars. Una bona part dels delmes del mas es pagaven al prevere beneficiat del benefici de Sant Joan de l'església de Sant Miquel de Cardona. Aquest 1537 Valentí Serra era qui habitava Torribalta i aquest any va morir deixant un fill petit, Joan Serra, del qual n'eren tutors i curadors Pere Serra, amo del mas Serra de Claret, i Francesc Feixes, amo de les Feixes de Coaner. Torribalta devia llavors quinze pensions a Pere Joan Alsina, que era el beneficiat de Sant Joan. Pere Serra i Francesc Feixes van pagar els delmes que es devien (FÀBREGA, 2008: 10). Ja al segle XIX, Torribalta havia passat a l'altre gran mas del nucli de Claret dels Cavallers: cal Ferrer. En un inventari de béns de 1885 a la mort del propietari, Miquel Ferrer, hi consta la possessió de Torribalta junt amb altres masos. Torribalta es va mantenir com una masoveria de can Ferrer fins que recentment els hereus van dividir la gran heretat d'aquest mas en nou parts. Torribalta era una d'elles. | 41.8305400,1.6653900 | 389177 | 4631822 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63233-foto-08229-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63233-foto-08229-372-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63234 | Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/utges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 27, 36, 43, 64, 96, 128, 129, 161, 163. AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 176). | XVII-XIX | En ruïna. En greu perill de degradació | Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, emplaçada al cim d'un turonet dominant sobre una vall en la qual conflueixen diversos torrents que configuren la riera anomenada la Rasa d'Utgés. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb un gran cobert adossat a ponent. Constava de planta baixa més un pis. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres fins a una alçada molt desigual, enmig d'un munt d'enderrocs i en estat força precari. La façana principal devia ser la del sud-oest, que és la que es troba més esfondrada. Els murs, a pedra vista, són fets amb un parament de força qualitat format per petits carreus més o menys escairats. L'interior de la casa s'estructura en tres crugies. La del costat de llevant conserva dos arcs apuntats diafragmàtics que devien correspondre al celler. Un dels murs interiors conserva al nivell del primer pis dues portes emmarcades amb carreus motllurats, un indicador que es tractava d'un mas benestant. Al mur posterior hi ha un possible portal adovellat a la planta baixa i un altre portal motllurat al primer pis. La casa tenia el camí d'accés per la banda de migdia i donava a una era davantera protegida per un marge de pedra seca. | 08229-373 | Demarcació de Castelltallat | D'aquest mas probablement originat en època medieval en coneixem notícia de la segona meitat del segle XVII, quan era un dels principals masos de Castelltallat, el segon en l'aportació que feia per pagar la cera de la parròquia, amb 16 lliures. En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona consta que el propietari era Maurici Otgés, que tenia també part del mas Tornamira. El cens que pagava era de 21 sous barcelonesos i 8 punyeres de civada pagadores per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges corresponents. El mas Utgés encara consta en un llista de cases de Castelltallat de l'any 1819. Els anys 1940 i 1950 les mines de lignit d'Utgés, prop del mas, eren de les més importants de la zona. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Prop de les mines hi havia la font i viver d'Utgés, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar. | 41.8080800,1.6091300 | 384465 | 4629403 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63236 | Cal Carrasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carrasco | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 40). | XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions no gaire grans, actualment en ruïna i emplaçada a la part alta d'un coster format per la vall del torrent de la Vena, al sud del terme de Salo. L'edificació és de planta quadrada amb un cobert situat uns metres al nord. Devia constar de planta baixa i un pis. Se'n conserven els murs perimetrals fins a una alçada d'uns dos metres. La casa té una tipologia força peculiar, ja que té uns murs molt sòlids fets amb grossos carreus i reblerts amb pedra més petita. Almenys aquesta és la part més visible, als murs nord i oest. La construcció no té cap finestra visible, cosa que li dóna un aspecte de fortí. La façana davantera devia ser la de llevant on, tot i trobar-se pràcticament esfondrada, s'hi insinua un portal. L'interior de l'habitatge estava dividit en dues estances. | 08229-375 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva (malgrat la seva peculiaritat) podria datar-se al segle XIX. | 41.8391600,1.6487200 | 387808 | 4632801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63236-foto-08229-375-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63236-foto-08229-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63236-foto-08229-375-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63237 | Cal Rigolfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rigolfes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 42). | XVIII-XIX | En ruïna | Masia de dimensions modestes, actualment en ruïna i emplaçada a la part alta d'un coster format per la vall del torrent de la Vena, al sud del terme de Salo. L'edificació tenia una planta més o menys quadrada, tot i que l'angle est es troba pràcticament esfondrat. Es situa en un terreny amb pendent i, la part nord, on hi havia el portal, constava de planta baixa més un pis. A més del portal, aquesta façana té una petita finestra. Totes aquestes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El cos situat a la part posterior, al sud de la casa, sembla una ampliació més moderna. En aquesta part es conserva un portal lateral. La casa té adossada una tina al mur de llevant. Al mur de ponent hi ha adossada una construcció semicircular que podria correspondre a un pou. Del seu costat en surt una interessant canalització, en part excavada a la roca, que es dirigeix cap al sud-oest i es bifurca. El conjunt inclou també un cobert aïllat a ponent i un altre al nord. | 08229-376 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària dels segles XVI-XVII o anterior. Als segles XVIII-XIX es devia ampliar pel costat de migdia. | 41.8410200,1.6525500 | 388129 | 4633003 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63237-foto-08229-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63237-foto-08229-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63237-foto-08229-376-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63238 | Font del Rector (Castelltallat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-castelltallat | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL. | XVIII-XX | Construcció sud en semi-ruïna. Envaït per la vegetació | Font envoltada d'interessants construccions i infraestructures que podrien ser força antigues, tal vegada d'origen medieval. La font pròpiament dita és un aflorament d'aigua al nivell del subsòl que ha estat adequat amb una construcció subterrània. La part alta i exterior d'aquesta construcció és moderna i obrada amb totxo per instal·lar-hi una bomba mecànica. La part interessant és l'obra interior i subterrània que, mitjançant unes escales, dóna accés al viver on neix l'aigua. Aquesta part ha estat revestida en forma de bassa i coberta amb una volta de punt rodó feta amb carreus perfectament escairats. Al sud d'aquesta construcció n'hi ha una altra de més gran, feta de pedra. Té una planta irregular i sembla més moderna que l'anterior. Adjacent a aquesta estructura per les cares oest i sud hi ha una canalització excavada al terra que devia recollir les aigües de la font per distribuir-la cap als horts, que eren situats a l'esplanada que s'obre a migdia. Actualment aquesta part es troba envaïda per la vegetació i es fa difícil interpretar amb quin sistema es devia captar i distribuir l'aigua de la font amb anterioritat a la instal·lació de la bomba. En aquest sentit, no s'aprecien vestigis d'una possible sínia. En aquesta segona construcció hi trobem dues estructures més. Una, a l'exterior, devia correspondre a un abeurador. L'altra, interior, podria ser un safareig. També es conserven fragments dispersos de blocs de pedra corresponents a una canalització. | 08229-377 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies històriques antigues d'aquest indret que, per la tipologia constructiva d'alguns elements, especialment els que cobreixen el viver o font, podria ser d'origen medieval. Tal com indica el seu nom, la propietat era del rector de la parròquia de Castelltallat. Cal dir que a la Rectoria de Castellatallat es conserven importants vestigis arquitectònics medievals i una interessant bassa que recollia les aigües pluvials de les teulades, anomenada el Viver del Rector. En temps ja més recents la font del Rector era molt concorreguda i utilitzada. S'hi anava a buscar aigua i a rentar roba. Fins que no arribà l'aigua corrent a Castelltallat (el 1983) basses, fonts i rases eren les encarregades de nodrir d'aigua les masies. Segons Miquel Ferrer, en aquesta font hi havia horts de tres o quatre cases. També hi havia una pica on hi anaven a abeurar els animals. | 41.7940600,1.6297200 | 386150 | 4627819 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63238-foto-08229-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63238-foto-08229-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63238-foto-08229-377-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63239 | Font de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bertrans | XIX-XX | Entorn abandonat | Font i viver emplaçats al costat del camí que porta a can Prat Barrina, uns 240 m al sud-oest de l'antiga masia de Bertrans. La font està situada gairebé al nivell de terra i, mitjançant una canalització, l'aigua era conduïda cap a un viver que es troba 10 m més avall i del qual se'n conserva restes del revestiment amb pedra seca. La masia de Bertrans era situada al costat de la de can Prat Barrina, però pràcticament no se'n conserva res. | 08229-378 | Demarcació de Castelltallat | 41.8045000,1.5956300 | 383337 | 4629024 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63239-foto-08229-378-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 63242 | Cal Noi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 22). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al nord la casa de cal Pastor. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, amb un encaix en forma de queixal amb cal Pastor. Consta de planta baixa més un pis. És una edificació força regular i que sembla aixecada en una sola fase, al segle XIX. La façana principal és encarada a l'est i dóna a l'únic carrer de Salo. Presenta un portal rematat amb arc escarser amb finestres laterals i, al pis superior, un balcó central i dues finestres laterals. Totes les obertures són emmarcades amb maó. La resta de façanes tenen altres obertures de distribució més irregular. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La casa ha conservat bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-381 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a cal Noi, la seva tipologia constructiva suggereix que podria haver estat aixecada a la segona meitat del segle XIX. Era propietat del Molí de Salo. Durant uns anys va estar llogada al Clotet (de la casa veïna de cal Clotet), el qual la va rellogar a diferents famílies. Actualment la propietària és una filla del Molí de Salo. | 41.8452400,1.6442400 | 387446 | 4633482 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63242-foto-08229-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63242-foto-08229-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63242-foto-08229-381-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63243 | Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 31). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al sud la casa de cal Noi. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, amb un encaix amb cal Pastor. Consta de planta baixa més un pis i un nivell més semisoterrani. La façana principal, encarada a llevant, té més aviat l'aspecte d'un cobert. És possible que originàriament fos un annex de cal Noi. Té un petit portal i dues finestres, totes emmarcades amb maó, així com un portal més gran d'accés a una dependència de treball. A la façana posterior la casa té una planta més, semisoterrània. Al seu damunt hi ha dos nivells amb finestrals moderns emmarcats amb maó. A la planta baixa conserva una corriola al sostre que s'utilitzava per sacrificar els animals. | 08229-382 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Per la seva tipologia constructiva cal Pastor sembla aixecada a la segona meitat del segle XIX. Pels volts del tombant de segle XX la va comprar el propietari del Molí de Salo, Josep Esquius Portella, i encara forma part d'aquesta heretat. L'any 1920 va ser remodelada o reconstruïda. El sobrenom de la casa ve del fet que hi vivia un pastor que tenia ramats i també venia carn; per això també era coneguda com cal Carnisser. Era el masover d'aquesta casa i tenia els seus tractes amb l'amo del Molí de Salo. Segons es diu, per anunciar que tenia carn els dissabtes després de missa tocava un cornet. Des de fa uns anys la casa s'ha adaptat per fer-hi allotjament de turisme rural. | 41.8453600,1.6442500 | 387447 | 4633495 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63243-foto-08229-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63243-foto-08229-382-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63244 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 33). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al nord la casa coneguda com la Fusteria. Es tracta d'una edificació de planta irregular, que consta de planta baixa més un pis. Està formada per diferents cossos adossats en una distribució complexa. El portal d'accés principal es troba a migdia i dóna a l'únic carrer de Salo, que aquí es divideix en dos passatges, a banda i banda de la casa. La porta es situa sota un interessant porxo amb una terrassa superior (avui coberta amb vidre) i amb un ampli voladís a la teulada. Aquest porxo davanter està adossat a una cos més alt que, per la façana de llevant, molt curta, té un balcó al primer pis. La part de ponent té una planta menys, ja que la construcció s'assenta parcialment sobre una gran massa rocosa que continua al sud de la casa, on s'hi ha habilitat una escala excavada a la roca. La casa ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-383 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Antigament aquesta casa era coneguda com a cal Teodoro. Fa uns anys fou adquirida per la família Costa, els actuals propietaris. | 41.8454400,1.6444000 | 387460 | 4633504 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63244-foto-08229-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63244-foto-08229-383-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció actualment no visible des de l'exterior: 1733A la zona del porxo la casa té una creu paté gravada en pedra i pintada de vermell així com un gravat que imita una escena mitològica d'estil romànic. Es tracta d'escultures fetes pel mateix propietari de la casa.Informació oral facilitada per Joan Costa | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63245 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-5 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 34). | XIX-XX | Parcialment en ruïna | Casa rural de dimensions mitjanes, parcialment en ruïnes, emplaçada al poble de Salo. Es situa entre mitgeres, amb cal Costa al sud i la Fusteria al nord. La façana principal d'aquesta casa era la de ponent, i actualment es troba esfondrada. La cara oposada, a llevant, és la més ben conservada. Té un petit cos adossat, més baix, obert a la part superior en forma de galeria. S'hi accedeix per una rampa. | 08229-384 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Antigament en aquesta edificació hi havia dues cases, una s'anomenava cal Pissater, i era propietat del Molí de Salo. En aquest lloc hi havia hagut una barberia i també el cafè del poble. | 41.8454900,1.6444700 | 387466 | 4633510 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63245-foto-08229-384-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63245-foto-08229-384-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana oest: 1769 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63246 | La Fusteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fusteria | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 35). | XVIII | Construcció abandonada, parts envaïdes per la vegetació | Casa rural, de dimensions petites, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al sud la casa coneguda com cal Teixidor. Es tracta d'una edificació formada per dos cossos, amb planta baixa més un pis. El cos situat més al nord és una construcció força precària que s'assenta sobre una elevació del terreny per on s'hi accedeix per una mena de rampa. Hi trobem un portal molt senzill que dóna accés directament al primer pis. Bona part d'aquest sector es troba en estat precari i envaït per la vegetació. La part més ben conservada i visible és la façana de llevant, on es veu el mur de maçoneria, a pedra vista, i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Als baixos d'aquesta casa es conserven antigues tines. | 08229-385 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Aquesta casa formaria part d'aquest nucli inicial. Segons el Catàleg de Masies, la construcció podria ser de l'any 1780. Antigament hi havia una fusteria, tal com el seu nom indica. | 41.8456200,1.6445300 | 387471 | 4633524 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63246-foto-08229-385-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63246-foto-08229-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63246-foto-08229-385-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63247 | Casa Feixas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-feixas | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 16. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 36). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions força grans, emplaçada al poble de Salo. És una edificació aïllada que es troba al final del poble, envoltada per un ampli jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. A la part nord-est té adossat un cos, també de dos pisos, de construcció molt recent. El cos principal és una edificació regular i que sembla aixecada en una sola fase. La façana principal, encarada vers el sud-est, es distribueix en base a tres eixos d'obertures. El central és format per un portal emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb arc escarser i, al seu damunt, té un balcó i una obertura de les golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Totes les obertures han estat cobertes amb un revestiment de ciment. A la part posterior la casa té una terrassa. El conjunt ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-386 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a cal Feixas, sembla una construcció aixecada al segle XIX. El rector de Salo hi tenia dominis. Els propietaris eren la família Simon. Un dels seus membres fou mossèn Ramon Simón Capdevila (1884-1940), que fou capellà a Serrateix i a la colònia Monegal (Gironella). Posteriorment va passar a una família que era coneguda amb el sobrenom de Pissater. Més endavant la va comprar Florenci Feixas. Els actuals propietaris són els seus néts. Entorn de l'any 2000 van construir-hi el cos adossat. | 41.8458400,1.6446000 | 387477 | 4633548 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63247-foto-08229-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63247-foto-08229-386-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament era coneguda com cal Simon i també com a cal PissaterInformació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63249 | Cal Fuster (Salo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-salo | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 28). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. És una edificació aïllada que es troba al costat de llevant del carrer de Salo. És l'única casa en aquesta banda, que té un fort pendent i que antigament era ocupada per alguns coberts de les cases. És una edificació de planta quadrada, amb un pis superior i una planta semisoterrània. L'accés es fa per una mena de pas elevat que dóna directament a la porta que hi ha al pis superior, a la façana de ponent. Als murs de ponent i sud són visibles diverses finestres de distribució força regular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Actualment els murs són arrebossats i pintats, i tan sols queda visible la pedra picada de les cantoneres i la que emmarca les obertures. | 08229-388 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | Per la seva tipologia constructiva aquesta casa podria ser originària del segle XIX o principis del XX. A mitjan segle XX hi vivia un fuster, de cognom Bosch, que hi va treballar fins la dècada de 1960. Era un fadrí provinent de la masia de Valentines, en terme de Castelltallat. Després hi van continuar vivint les seves filles i, més endavant, unes senyores que feien de modistes i perruqueres. Posteriorment la casa ha estat desocupada durant uns 30 anys i, recentment, ha estat venuda. | 41.8437700,1.6435400 | 387386 | 4633320 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63249-foto-08229-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63249-foto-08229-388-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63251 | Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-salo | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4, 21, 22. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 16). | XVII-XX | Antic molí emplaçat vora la riera de Salo, uns 300 metres al nord-est del nucli de Salo. El conjunt consta d'un gran cos residencial que integra la casa de l'amo, l'antiga masoveria i les instal··lacions del molí, així com els vestigis de la bassa del molí i un bon nombre de coberts aïllats, tant a llevant com a ponent de la casa. El cos residencial adopta una planta totalment irregular, amb tres grans construccions que formen dos angles i que són el fruit de múltiples fases d'ampliació. El cos més antic és el de migdia, concretament la part central on hi trobem un portal adovellat que dóna pas a les instal·lacions del molí. D'aquí la casa es va expandir (sobretot al segle XVII) cap als dos costats. La distribució d'aquesta façana és totalment irregular. Consta de planta baixa més dos pisos. Hi trobem diversos portals, finestres i balcons de tipologia ben diversa. Destaca una finestra situada al segon pis decorada amb motllures de tradició renaixentista. L'altre cos també força antic és el de llevant, on hi trobem diverses finestres amb llindes i brancals de pedra. Aquests cossos constituïen l'antiga casa de l'amo. L'any 1908, després d'uns greus aiguats, es va procedir a una important remodelació i s'aixecà un nou cos, corresponent a la nova casa de l'amo. La seva façana, encarada a l'est, és una obra més regular, amb portal rematat amb arc escarser, balcó i dues finestres. Aquesta construcció de principis de segle XX és una obra d'àmplies proporcions que s'allarga cap a l'oest i al nord adoptant una planta en forma de L. Té diverses obertures, ja de distribució més regular, sobretot a la façana encarada cap a migdia. Posteriorment, ja a la dècada de 1960, aquesta part s'amplià amb un nou cos, a l'angle nord-est, obrat amb totxo. Entre els angles que formen aquestes grans construccions hi queda un espai en forma de quadrat que era ocupat per la bassa del molí, i que s'allarga cap a ponent. Al costat de llevant s'aixequen tres grans conjunts de coberts aïllats que han conservat molt bé la seva tipologia tradicional. El que hi ha més al sud (construït l'any 1902) tenia un espai als baixos que era anomenat el Recolliment dels pobres i donava servei a gent amb pocs recursos. A llevant hi ha coberts més petits i una zona enjardinada. Pel que fa a les instal·lacions de l'antic molí, es troben en força bon estat de conservació. La bassa té una forma molt allargada, de 70 x 10 m. Un aspecte interessant és que l'entrada d'aigua cap al molí es feia mitjançant un pou de forma cilíndrica. Aquest fet gens habitual, juntament amb la circumstància que en el pou l'aigua hi neix, ens fa pensar que es tractava d'un antic aprofitament d'aquest aflorament natural que podria ser anterior al molí, tot i que l'obra actual, feta amb grossos carreus perfectament escairats i de molta qualitat, és contemporània al molí. Un altre fet remarcable és que el molí funcionava amb un mecanisme de roda vertical, contràriament al que és més habitual, la roda horitzontal. Es conserva molt bé l'estança on anava col·locada la roda: una sala molt alta i coberta amb volta apuntada. Tota l'obra és de gran qualitat i feta amb carreus ben escairats. A la volta s'observa el forat per on queia l'aigua i, a la part inferior, el túnel del carcabà (actualment tapiat) per on l'aigua desguassava cap a la riera. Actualment hi trobem una turbina, que a mitjans de segle XX va substituir l'antiga roda. A la cambra del damunt es conserven les dues moles que tenia el molí: una per a la farina i l'altra per a l'oli. | 08229-390 | Demarcació de Salo | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur, doncs, que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'existència d'un aflorament natural d'aigua al punt d'entrada de la bassa cap al molí ens fa pensar que en aquest lloc des d'antic hi havia hagut algun tipus d'aprofitament de l'aigua, tal vegada un simple pou o viver. Cal dir que una mica més avall de la resclosa del molí hi ha l'anomenat Toll d'aigua calenta, on l'aigua té una temperatura més alta. Tal com succeeix amb altres molins, a més del molí fariner n'hi havia un d'oli i també una ferreria. L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment passà al mas el Puig, successor d'aquest castell. D'aquest segon molí actualment només en resten vestigis de la resclosa i el rec. Les construccions més antigues del conjunt, que són la part baixa del molí, es podrien situar de manera genèrica entre els segles XIII-XVII. Tota aquesta part és una obra molt sòlida i de qualitat, amb una interessant volta apuntada de tradició gòtica. És en aquest sector on hi trobem les inscripcions més antigues, que són del 1633 i 1636. Al segle XVIII el molí ja era propietat de la família Esquius, que continua habitant-lo en l'actualitat. A mitjan de segle XIX el propietari era Josep Esquius, casat amb Josepa. El següent hereu fou Josep Esquius Portella, i els següents: Josep Esquius Lleopart, Josep M. Esquius Gangonells i Josep Esquius Gràcia. El Molí de Salo era una de les cases més fortes d'aquest terme, i va anar adquirint diversos masos de la zona: l'Oriol, cal Trilla i el Puig. Pels volts del tombant de segle XX Josep Esquius Portella va adquirir el Solsonet i, al nucli del poble, cal Pastor i cal Teixidor. Un germà de Josep fou mossèn Àngel Esquius Portella (1887-1943), capellà a Bergús, Cardona, Llanera i, en els seus darrers anys, a la mateixa parròquia de Salo. A mitjans del segle XIX un fadristern dels Esquius va fundar un altre molí i ferreria, situat més a prop de Salo. S'anomenà cal Ferrer de la Creu i va estar en funcionament fins ben entrat el segle XX. El fort aiguat que l'any 1907 va afectar les conques del riu Cardener va provocar greus destrosses al Molí de Salo, sobretot a la masoveria, que era la construcció més propera a la riera. L'any següent Josep Esquius Portella va portar a terme una important remodelació del conjunt: edificà una nova casa de l'amo, a la part més alta (al nord), i la masoveria ocupà una part de l'antiga casa de l'amo, que era al cos de migdia. A mitjans de segle XX Josep Esquius Lleopart va substituir l'antiga roda hidràulica per una turbina. Això va permetre que el molí generés electricitat que es subministrava al poble de Salo. A partir d'aleshores el molí treballava de nits, mentre que de dia funcionava com una petita central elèctrica. El Molí de Salo va funcionar fins a la dècada de 1960. | 41.8465900,1.6472500 | 387699 | 4633628 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63251-foto-08229-390-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63251-foto-08229-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63251-foto-08229-390-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Finestra sobre el portal adovellat: 1633Portal dret de la façana de migdia: 1636Portal esquerra de la façana de migdia: 1855Porta esquerra façana de migdia: 1855Dovella del portal de la façana est: JOSEP ESQUIUS Y PORTELLA any 1908Cobert del sud-est: 1902 J.E. En un dels portals sud hi ha una inscripció moderna amb el número 1391. Tal vegada algú coneixedor d'algun document va fer inscriure aquesta data, o tal vegada es tracti d'algun tipus de registre que no té res a veure amb cap any.Informació oral facilitada per Josep Esquius Gràcia | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63252 | Resclosa i rec del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-salo | XVII-XX | Rec envaït per la vegetació | La resclosa del Molí de Salo es troba a la riera del mateix nom, uns 250 metres aigües amunt del molí. És una obra de dimensions modestes feta amb pedra i formigonada, d'uns 10 m de llarg i de forma lleugerament corba. A l'esquerra en surt el rec del molí que, en els primers metres, travessa un tram en que forada la roca. Segueix un rec excavat al terra no gaire ample i que paral·lel a la riera pel costat esquerre. En bona part del seu transcurs el rec es troba cobert per la vegetació. 40 m més avall de la riera hi ha les possibles restes d'una primitiva resclosa de fusta, de la qual n'haurien quedat uns encaixos a la roca. 150 m més avall hi ha les restes d'una segona resclosa que es va construir més recentment amb la intenció de forçar un embassament de més volum, ja que aquí la riera és més ampla, i millorar així la captació d'aigua per al rec. Només en queden dos murs de pedra formigonada a banda i banda de la riera, ja que una riuada es va endur fa uns anys la part central. Aquesta segona resclosa es troba en un indret conegut com el Toll d'aigua calenta. Segons tradició oral, les dones utilitzaven l'embassament o toll de la resclosa per venir-hi a rentar la roba. A més, aprofitaven el fet que, segons sembla, en aquest punt l'aigua és més calenta. A pocs metres de la resclosa, sobre la roca de la riera s'hi observen diversos forats a manera d'encaixos tant de formes circulars com quadrades. S'orienten en una doble línia transversal a la riera. En aquest cas corresponien a una palanca de fusta per travessar la riera de la qual fa uns anys encara en quedaven alguns vestigis. En aquest sector, al costat del rec es conserva un pou on es captava aigua per a la casa del Molí de Salo. El rec desembocava a la bassa del molí per l'angle nord-oest i proveïa d'aigua la gran bassa allargada. | 08229-391 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur, doncs, que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'existència d'un aflorament natural d'aigua al punt d'entrada de la bassa cap al molí ens fa pensar que en aquest lloc des d'antic hi havia hagut algun tipus d'aprofitament de l'aigua, tal vegada un simple pou o viver. Cal dir que una mica més avall de la resclosa del molí hi ha l'anomenat Toll d'aigua calenta, on l'aigua té una temperatura més alta. Tal com succeeix amb altres molins, a més del molí fariner n'hi havia un d'oli i també una ferreria. L'altre molí esmentat en el document podria ser prop del mas el Puig, ja que el pare de l'actual propietari hi havia vist unes pedres que en tenien l'aparença. Les construccions més antigues del conjunt, que són la part baixa del molí, es podrien situar de manera genèrica entre els segles XIII-XVII. Tota aquesta part és una obra molt sòlida i de qualitat, amb una interessant volta apuntada de tradició gòtica. És en aquest sector on hi trobem les inscripcions més antigues, que són del 1633 i 1636. Al segle XVIII el molí ja era propietat de la família Esquius, que continua habitant-lo en l'actualitat. A mitjan de segle XIX el propietari era Josep Esquius, casat amb Josepa. El següent hereu fou Josep Esquius Portella, i els següents: Josep Esquius Lleopart, Josep M. Esquius Gangonells i Josep Esquius Gràcia. El Molí de Salo era una de les cases més fortes d'aquest terme, i va anar adquirint diversos masos de la zona: l'Oriol, cal Trilla i el Puig. Pels volts del tombant de segle XX Josep Esquius Portella va adquirir el Solsonet i, al nucli del poble, cal Pastor i cal Teixidor. Un germà de Josep fou mossèn Àngel Esquius Portella (1887-1943), capellà a Bergús, Cardona, Llanera i, en els seus darrers anys, a la mateixa parròquia de Salo. A mitjans del segle XIX un fadristern dels Esquius va fundar un altre molí i ferreria, situat més a prop de Salo. S'anomenà cal Ferrer de la Creu i va estar en funcionament fins ben entrat el segle XX. El fort aiguat que l'any 1907 va afectar les conques del riu Cardener va provocar greus destrosses al Molí de Salo, sobretot a la masoveria, que era la construcció més propera a la riera. L'any següent Josep Esquius Portella va portar a terme una important remodelació del conjunt: edificà una nova casa de l'amo, a la part més alta (al nord), i la masoveria ocupà una part de l'antiga casa de l'amo, que era al cos de migdia. A mitjans de segle XX Josep Esquius Lleopart va substituir l'antiga roda hidràulica per una turbina. Això va permetre que el molí generés electricitat que es subministrava al poble de Salo. A partir d'aleshores el molí treballava de nits, mentre que de dia funcionava com una petita central elèctrica. El Molí de Salo va funcionar fins a la dècada de 1960. | 41.8490600,1.6452400 | 387536 | 4633905 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Esquius Gràcia | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63253 | Pou del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-salo | XIX-XX | Coberta de la barraca en estat precari | Pou de captació d'aigua per a la casa del Molí de Salo. Es troba emplaçat al costat del rec del molí, uns 110 m rec amunt, abans que aquest entri a la bassa del molí. El conjunt consta d'una barraca de planta quadrada, amb coberta feta amb lloses planes i, al costat, el forat del pou, que s'endinsa per sota d'un camí lateral. En aquest lloc hi havia una bomba manual que servia per proveir d'aigua la casa. | 08229-392 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | 41.8480500,1.6462000 | 387614 | 4633792 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63253-foto-08229-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63253-foto-08229-392-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 63254 | Encaixos a la riera prop del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaixos-a-la-riera-prop-del-moli-de-salo | Indet | Conjunt de forats artificials a manera d'encaixos fets a la roca de la riera de Salo, prop del Molí de Salo. La seva funció ens és desconeguda. Es troben en una codina de la riera situada uns 40 m aigües avall de la resclosa del Molí de Salo. Aquests forats estan alineats formant una doble línia que travessa de manera esbiaixada la roca de la riera i continua cap al costat de llevant. La majoria són de forma quadrada però a la part més lateral se'n troben també de circulars. En aquest sector els alineaments són diversos. Cal dir que en diversos punts de la riera es troben encaixos molt similars, els quals són indicadors d'algun tipus d'infraestructura relacionada a l'aprofitament de l'aigua. Els actuals propietaris del Molí de Salo no tenen cap notícia sobre la funcionalitat d'aquests elements, que sempre són de difícil interpretació. En aquest cas, una hipòtesi és que corresponguin a una primitiva resclosa de fusta del molí. Tal com hem dit, la resclosa actual és una mica més amunt. | 08229-393 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | 41.8487100,1.6453700 | 387546 | 4633866 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63254-foto-08229-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63254-foto-08229-393-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 63255 | Cal Quelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quelet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 5). | XVIII-XX | Masia de dimensions modestes emplaçada en un altiplà al sector més ponentí del terme de Salo. És formada per un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis, el qual té adossat un cos més petit a ponent i un cobert a llevant, així com un altre cobert aïllat més al sud. Originàriament la casa era més curta, i l'any 1949 es reformà la part davantera i s'hi construí l'actual afegit, que cobreix la façana originària. Abans hi havia una eixida. El portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, es manté sota una mena de porxo en forma de volta. Les característiques de la construcció són poc visibles, ja que bona part dels murs són arrebossats amb ciment. De manera irregular, hi ha distribuïdes diverses finestres. Un dels elements de més qualitat arquitectònica és el cos adossat a llevant, fet amb un sòlid parament de carreus ben escairats. En època recent es va habilitar la terrassa lateral sobre un antic cobert. | 08229-394 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies antigues d'aquesta masia que es troba molt a prop de Sant Joan de Cans, capella romànica ja documentada l'any 974. L'aparença actual de la masia no sembla molt antiga, però no podem descartar que tingui un origen medieval. La major part de l'obra actual sembla correspondre al segle XVIII. En aquesta època els propietaris eren la família Garriga, tal com indica la inscripció del portal. Força a prop, però ja en terme municipal de Pinós, hi ha una masia anomenada precisament la Garriga, que podria ser l'origen d'aquesta família. Posteriorment cal Quelet va ser habitada per masovers. Ja més endavant, el propietari era Francisco Clotet, de la casa de cal Clotet, al nucli de Salo. Entorn de 1920 hi va anar com a masover l'avi de l'actual propietari, Ramon Borràs Vilardell, que provenia del poble de Su (Solsonès). La casa va passar a mans d'un oncle seu i, posteriorment, el 1960 Ramon Borràs, pare de l'actual propietari, la va poder comprar. La propietat incloïa una altra casa, anomenada cal Jepó, que estava enrunada i de la qual no en queden restes. El sobrenom de la masia és una derivació del diminutiu Miquelet. | 41.8508800,1.6311900 | 386373 | 4634125 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63255-foto-08229-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63255-foto-08229-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63255-foto-08229-394-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal (de difícil lectura): Francisco Garriga; (?) Garriga. 17[?]Llinda a la façana est: 1763Informació oral facilitada per Joan Borràs | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63256 | Església de Sant Joan dels Cans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dels-cans | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Joan dels Cans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 458-459. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 28. | XII-XVII | Algunes esquerdes als murs que no amenacen la integritat de l'edifici | Petita església romànica, datable de finals del segle XII o principis del XIII, situada a uns 500 m de la casa anomenada dels Caus. S'eleva dalt d'un lleuger promontori, enmig d'un camp de conreu, i està perfectament orientada amb l'absis cap a l'est. Té el mèrit de conservar, amb molt poques modificacions, la tipologia de la construcció romànica originària. Presenta una planta d'una sola nau, de dimensions reduïdes (8'25 x 4'20 m) capçada amb un absis. En època moderna va ser ampliada amb una capella lateral al mur de migdia que sobresurt molt poc a l'exterior. L'absis és semicircular llis i sense cap mena d'obertura, ja que la finestra de doble esqueixada que hi havia ha estat cegada. Aquesta es troba lleugerament desplaçada al nord respecte de l'eix de simetria. El portal, al mur de migjorn, és format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. El mur de ponent és coronat amb un minúscul i senzill campanar d'espadanya, posterior a l'obra romànica. També sembla posterior un finestral allargassat en aquest mateix mur. L'aparell és fet amb carreuons sense polir, disposats ordenadament en filades. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Els murs interiors són arrebossats amb guix. L'altar és l'originari, fet per una gran llosa, i el terra és pavimentat amb grossos rajols. | 08229-395 | Demarcació de Salo | Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Salo, prop del mas Cans. No degué passar de capella rural. L'església apareix citada l'any 974 com a Sant Joan, i tenia una sagrera, quan fou donada, juntament amb l'església de Santa Susanna, pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segurament en una moment posterior els comtes de Cardona o la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona van adquirir els drets que tenia el monestir de Sant Llorenç. Cal dir que el castell de Salo ja formava part del Vescomtat dels Cardona. L'apelatiu de Cans, que també comparteix un mas proper, és un dels pocs testimonis d'una demarcació territorial que, segons l'estudiós Josep Bastardas, al voltant del segle XI estava sota el domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat i comprenia la part de llevant de la Serra de Castelltallat i una part més al nord. Els monjos de Santa Cecília van anomenar més endavant aquest territori batllia de Cans, un terme equivalent al de priorat que feien servir altres monestirs. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou profanada i se'n va cremar el mobiliari de fusta. Ramon Borràs, el llavors propietari de la masia de cal Quelet, molt propera, la va fer arreglar. Des d'aleshores s'ha mantingut en un estat força acceptable. Actualment la capella no té culte regular; només s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Joan Baptista. Fruit dels moviments de terra al camp de l'entorn han aparegut pedregars que devien correspondre a l'antiga sagrera. Un fet interessant és que s'han trobat també una gran quantitat de còdols de riu. Segons la Geobiologia, la majoria d'esglésies antigues es situen sobre corrents d'aigua subterrània per tal de potenciar la força tel·lúrica del lloc i, quan això no era possible, els mestres d'obra utilitzaven còdols de riu per aconseguir un efecte anàleg. L'existència d'aquests còdols al subsòl proper a l'església podria ser una mostra d'això. | 41.8479700,1.6296600 | 386241 | 4633804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal: 1600També anomenada Sant Joan dels CausInformació oral facilitada per Joan Borràs, de cal Quelet | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63257 | Ferrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrer-de-la-creu | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 25). | XIX-XX | Les restes de l'antic molí són molt limitades | Casa rural de moderna construcció emplaçada sota el turó on hi ha el poble de Salo i al costat de la riera de Salo, en el punt on aquesta fa un meandre molt pronunciat. Tot i ser una construcció pràcticament nova, la casa està bastida sobre el que havia estat un molí fariner, del qual se'n conserven alguns vestigis a la planta baixa. L'edificació actual, de la dècada de 1980, és de planta quadrada, amb dos pisos i golfes, i consta de diversos coberts al voltant, tots de construcció recent. De l'antic molí en queda la part d'obra subterrània, feta amb carreus perfectament escairats i de molt bona qualitat arquitectònica. En aquesta cambra, corresponent al carcabà del molí, es conserva una turbina i, al seu damunt (en un magatzem de la planta baixa de la casa), hi ha les dues moles que tenia el molí: una destinada a farina i l'altra a l'oli. El molí era accionat per una roda hidràulica vertical. També queden lleugers vestigis del que havia estat la bassa del molí. Es troben al jardí situat al sud-est de la casa. La resclosa i el rec són els elements que es conserven en més bon estat, ja que fins una època força recent s'havien utilitzat per a regar. Al cobert situat al nord de la casa antigament hi havia la ferreria del molí. | 08229-396 | Demarcació de Salo | Originàriament la casa coneguda com cal Ferrer de la Creu era la que avui es diu cal Forner, al nucli de Salo. Encara consta així en la inscripció del balcó, de l'any 1866. En efecte, era la casa del ferrer i estava al costat de la creu de terme de Salo. La ferreria era junt al molí, que es trobava una mica més avall, a l'actual casa que avui es coneix com el Ferrer de la Creu. En els seus orígens la família propietària eren una branca dels Esquius que tenien el Molí de Salo. Un fadristern dels Esquius va marxar de la casa mare per crear un altre molí. Això devia ser a mitjans de segle XIX (segons la inscripció de la casa, el 1866) , unes quatre generacions anteriors a l'actual. Aquesta nova branca dels Esquius tenien el molí i la ferreria al costat de la riera, i vivien a la casa del poble. A mitjan segle XX Emili Esquius Morros va dividir l'heretat en dues parts, una per a cadascun dels seus fills mascles. A Josep Esquius Palà li va tocar la casa del poble, i a Francisco Esquius Palà li va tocar el molí i ferreria. Francisco Esquius va ampliar la petita caseta que aleshores hi havia sobre el molí i va instal·lar-s'hi a viure amb la seva família. El molí funcionava amb una roda hidràulica vertical de dimensions no gaire grans. El mateix sistema que al Molí de Salo. El moviment del molí s'aprofitava també per accionar una manxa d'aire que alimentava la fornal de la ferreria. A la segona meitat del segle XX l'antiga roda es va substituir per una turbina, feta per un manyà de Cardona. El molí va funcionar fins al principi de la dècada de 1970. Entorn de 1987 la casa s'amplià i es reformà per complet adoptant l'aspecte actual. | 41.8445100,1.6421200 | 387269 | 4633404 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63257-foto-08229-396-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63258 | Resclosa i rec del molí del Ferrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-ferrer-de-la-creu | XIX-XX | Resclosa i rec de l'antic molí que hi havia a la casa avui coneguda com a Ferrer de la Creu. Està emplaçada a la riera de Salo, en un indret on aquesta fa un meandre molt pronunciat. Concretament, la resclosa es situa uns 320 m aigües amunt de la riera. És una resclosa de dimensions considerables, d'uns 20 m de llarg i de planta lleugerament corba. És feta de pedra i formigonada. A la part superior està reforçada amb totxo gris, fruit d'alguna de les múltiples reparacions que ha tingut a conseqüència de les riuades. Al costat de ponent el mur s'adossa a una gran roca que ha quedat encastada a la resclosa i, a continuació, té una comporta metàl·lica de desguàs. Segueixen uns metres de rec delimitat per un mur formigonat i, després d'un gir, el rec segueix paral·lel a la riera per la banda dreta. Consisteix en una vall excavada al terra d'uns 2 metres d'ample i està reforçat amb una pavimentació de ciment a la concavitat de la base. Al llarg dels 320 m del seu traçat el rec es troba en força bon estat de conservació, ja que fins una època força recent s'havia utilitzat per a regar. En el tram final forada una roca abans d'arribar al que era la bassa del molí, actualment el jardí de la casa. | 08229-397 | Casa Ferrer de la Creu. Demarcació de Salo | Originàriament la casa coneguda com cal Ferrer de la Creu era la que avui es diu cal Forner, al nucli de Salo. Encara consta així en la inscripció del balcó, de l'any 1866. En efecte, era la casa del ferrer i estava al costat de la creu de terme de Salo. La ferreria era junt al molí, que es trobava una mica més avall, a l'actual casa que avui es coneix com el Ferrer de la Creu. En els seus orígens la família propietària eren una branca dels Esquius que tenien el Molí de Salo. Un fadristern dels Esquius va marxar de la casa mare per crear un altre molí. Això devia ser a mitjans de segle XIX (segons la inscripció de la casa, el 1866) , unes quatre generacions anteriors a l'actual. Aquesta nova branca dels Esquius tenien el molí i la ferreria al costat de la riera, i vivien a la casa del poble. A mitjan segle XX Emili Esquius Morros va dividir l'heretat en dues parts, una per a cadascun dels seus fills mascles. A Josep Esquius Palà li va tocar la casa del poble, i a Francisco Esquius Palà li va tocar el molí i ferreria. Francisco Esquius va ampliar la petita caseta que aleshores hi havia sobre el molí i va instal·lar-s'hi a viure amb la seva família. El molí funcionava amb una roda hidràulica vertical de dimensions no gaire grans. El mateix sistema que al Molí de Salo. El moviment del molí s'aprofitava també per accionar una manxa d'aire que alimentava la fornal de la ferreria. A la segona meitat del segle XX l'antiga roda es va substituir per una turbina, feta per un manyà de Cardona. El molí va funcionar fins al principi de la dècada de 1970. Entorn de 1987 la casa s'amplià i es reformà per complet adoptant l'aspecte actual. | 41.8459400,1.6413400 | 387207 | 4633564 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 63259 | Castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 3-5. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | X-XV | Pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres del que havia estat el castell de Salo, emplaçat al cim del puig anomenat el Castellot, al costat de l'església i del petit poble de Salo. Es tracta d'un punt estratègic al costat de la riera de Salo, on aquesta fa un seguit de meandres. De l'antiga construcció del castell pràcticament no en queden restes visibles. Al cim del turó s'hi ha plantat diverses antenes de televisió i també hi ha una creu de la Santa Missió de l'any 1951. Els fonaments del castell han quedat colgats i actualment tot l'indret és ple de vegetació, cosa que fa molt difícil trobar-ne rastres. Segons la Catalunya Romànica, els murs conservats correspondrien a l'angle nord-oest d'un edifici de planta quadrada. Aquesta fortificació havia de comptar amb les seves muralles i torres de defensa, mentre que el nucli actual de Salo formaria part del recinte jussà. La ubicació del castell, damunt d'un turó allargassat, li permetia disposar d'una primera defensa natural del recinte, que es reforçaria mitjançant les muralles d'un recinte sobirà. Pel que fa al recinte jussà, es conserven visibles restes de les seves muralles de tancament integrades en l'urbanisme actual i en el subsòl. | 08229-398 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquest castell pertanyia al comtat de Berga i tenia al seu càrrec la defensa de la vall de la riera de Salo, abans de Duarri, juntament amb el castell de Mejà, amb el qual formava un conjunt unitari. És documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i, després de l'estroncament de la dinastia, als de Barcelona, igual com succeí amb els castells de Coaner i Mejà. Com a feudataris comtals hi hagué en un principi el senyor de Castelladral. Així, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat diverses vegades als comtes de Cerdanya (entre 1068 i 1117) i després als de Barcelona (entre 1117 i 1135). Després d'aquesta data no coneixem més notícies fins el 1196, quan el castell es troba en mans de la família Òdena, que en disposava com si fos un castell patrimonial. No hi ha cap notícia sobre possibles famílies de castlans. El segle XIV el castell de Salo apareix om a domini de la casa de Cardona, que segurament l'havia adquirit dels Òdena, i el 1314 fou vinculat al vescomtat que crearen amb els béns que tenia la família i continuà així fons a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63259-foto-08229-398-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63260 | Plaixats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaixats | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 37). | XIX-XX | Algunes parts, sobretot els coberts, es troben en estat d'abandó | Masia de petites dimensions emplaçada en un altiplà entre la riera de Salo i el torrent de la Vena. La part residencial està formada per dos cossos adossats amb planta en forma de L, amb coberts adossats a nord i sud, així com una construcció aïllada corresponent al femer. El cos més antic és el que es troba situat al nord, mentre que el de ponent sembla una continuació del primer. És més senzill i té la coberta a un sol vessant. Els dos, però, comparteixen unes característiques constructives similars i semblen bastits amb poc temps de diferència. Les façanes principals d'ambdós cossos presenten una estructura semblant, amb un portal cadascun, una petita finestra lateral i, a la planta superior, dues obertures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i algunes tenen l'ampit motllurat. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de murs pràcticament no són visibles obertures. Els coberts han conservat de manera força íntegra la seva tipologia arcaica. El de migdia consta de dues plantes. En els que es troben al nord, parcialment en ruïna, s'hi observa una tina cilíndrica. També és interessant el femer, de dues plantes i amb la característica volta de pedra que cobreix la part inferior. | 08229-399 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. La inscripció conservada del 1881 podria indicar una reforma feta aquest any. | 41.8419500,1.6519700 | 388082 | 4633107 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó de la façana sud: 1881 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63261 | La Rovira (Salo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-salo | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 39). | XVIII-XX | Masia de dimensions mitjanes emplaçada a la part alta d'un serrat anomenat Obaga de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada amb un antic cobert adossat al sud-oest. La casa ha tingut una rehabilitació important per ser adaptada com a vivenda actual, de manera que la majoria d'obertures s'han modificat i s'han fet intervencions al cobert i a l'entorn. La façana principal, encarada vers migdia, conserva un portal adovellat antic i en té un altre al costat de més recent. La resta d'obertures s'han modificat, igual que les de la façana lateral. La casa manté una estructura en base a tres crugies. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. El cobert lateral s'ha adaptat amb una terrassa superior coberta. | 08229-400 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta masia que, per la seva tipologia constructiva, podria ser una obra majoritàriament del segle XVIII, amb un probable origen anterior. En els darrers anys era propietat del mas de Cal Paradís. Entorn de l'any 2000 la van adquirir els actuals propietaris, quan la casa estava molt malmesa i pràcticament només en quedaven els murs exteriors. En poc temps la casa va ser rehabilitada i el seu entorn enjardinat. | 41.8384900,1.6396000 | 387049 | 4632739 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63261-foto-08229-400-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml