Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63155 | Creu del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-ros | XX | Creu de terme emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al costat de la Casanova. Aquest indret era un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. La creu consta d'una base de planta quadrada amb dos graons i un pedestal octogonal. El fust és de secció octogonal, amb un capitell decorat amb vuit fletxes o llances que assenyalen en direcció amunt. A la part superior hi ha la creu de pedra, amb les puntes trilobul·lades i decorada amb relleus. A la cara sud (on hi ha l'església parroquial) té un relleu de Sant Miquel amb l'espasa alçada i dominant el diable als seus peus. A la cara nord hi ha la figura de la Verge. La figura de Sant Miquel fa al·lusió a l'advocació de l'església parroquial de Castelltallat, dedicada a l'arcàngel. A l'octàgon del pedestal hi ha diverses inscripcions: RE / CONS TRUI / DA [PN?] / L'ANY / SANT / DE / MCML | 08229-278 | Prop de la Casanova. Demarcació de Castelltallat | El fet que s'observin dos tipus de pedra sembla indicar que la base de la creu és més antiga que la resta. Això és el que es desprèn també de la inscripció de la creu, que hauria estat reconstruïda l'any 1950. | 41.7950700,1.6311200 | 386268 | 4627929 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63241 | Cal Clotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clotet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 22). | XX | Casa o torre construïda el 1950 i que segueix l'estil noucentista de postguerra. Està emplaçada a Salo i és l'edificació que més es diferencia de la resta de cases del poble, d'un estil més popular. Consta d'un cos principal de dues plantes, on hi ha l'habitatge, més un pati elevat i adossat al costat sud i un altre al costat nord. L'edificació es singularitza per diversos elements que li donen relleu, obrats o destacats amb maó: tribuna, porxo d'entrada i dues llucanes a la coberta. El conjunt té dues façanes rellevants. La primera, encarada a l'est i alineada amb el carrer, presenta a la planta baixa tres grans obertures que corresponien a l'antiga botiga que hi havia establerta. Al pis superior sobresurt una tribuna central flanquejada per un balcó a cada banda. La segona façana, encarada al nord, dóna a un pati i té com a element destacat el portal amb porxo que dóna accés a l'habitatge per la planta superior. La façana sud té algunes finestres, mentre que el mur posterior és arrebossat amb ciment i només té un petit balcó com a element d'interès. La coberta, a quatre vessants, destaca per les dues llucanes (una amb tres obertures i l'altre amb un òcul) i un interessant ràfec amb cabirons de ciment. | 08229-380 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a cal Clotet, antigament en aquest solar hi havia tres cases: cal Jaume, cal Cosme i cal Galls. Els anys de postguerra Joan Clotet Vila va unificar les propietats i el 1950 hi construí la torre actual. Anteriorment la família Clotet havia viscut en diferents cases d'aquest sector, en les quals tenien botiga. Joan Clotet tenia un camió i es dedicava a transportar i comerciar, a més de fer anar la botiga que, amb la nova edificació, ocupava tota la planta baixa. Pels volts de 1959 va marxar a Lleida i la botiga va quedar tancada. Posteriorment va tenir altres negocis en diferents indrets. Actualment la casa continua sent propietat dels Clotet. | 41.8449600,1.6440900 | 387433 | 4633451 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63241-foto-08229-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63241-foto-08229-380-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa de ceràmica al portal: 1950Informació oral facilitada per Francesca Clotet Clotet (Paquita) | 98|106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63262 | Creu de la Santa Missió al castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-al-castell-de-salo | XX | Creu situada al cim del puig anomenat el Castellot, on hi havia l'antic castell de Salo, del qual pràcticament no en queden restes. És una creu de pedra que consta d'un pedestal de forma prismàtica. Té el fust i els braços de secció rectangular. A la cara est s'hi pot llegir la inscripció: 'Santa Missió 1941'. I a la cara oest, al peu, una altra inscripció: 'Missio 1951'. | 08229-401 | Castell de Salo. Demarcació de Salo | Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons es desprèn de les inscripcions d'aquesta creu situada al Castellot de Salo, devia col·locar-se l'any 1951, com a resultat d'alguna de les missions. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 1951 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63262-foto-08229-401-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63391 | Forn de pega de cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-cal-batlle | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 12 | XX | La part de l'olla (davantera) es troba malmesa | Forn de pega que es troba uns 20 m al sud-est de la casa de Cal Batlle (Mejà) i que fou construït a la dècada de 1960 pel que aleshores era el propietari de la casa, el pegaire Isidre Tarrés. Es troba, com és habitual, en un terreny amb pendent i segueix la tipologia clàssica. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat cilíndric excavat al terra. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant i a un nivell inferior, en un marge de pedra seca, hi havia l'olla, de la qual en queda un esvoranc. Els dos recipients tenien un forat que els comunicava per la part baixa i que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. | 08229-538 | Masia de cal Batlle. Demarcació de Mejà | La casa de cal Batlle fou construïda pels propietaris del mas el Puig, molt proper, i originàriament era un hostal. L'any 1964 Miquel Dalmases Company i la seva família en van marxar per traslladar-se a la colònia Valls. La casa de cal Batlle fou venuda a Isidre Tarrés, que era pegaire i construí al costat de la casa el forn de pega. Isidre era de l'Alzina d'Alinyà i portava el forn de pega del Semís i en tenia d'altres a la zona de Matamargó. Però per problemes de salut el forn de cal batlle només el va poder fer funcionar uns cinc anys. Isidre Tarrés era acordionista i tocava en les festes populars i en els balls de cascavells. El seu fill, també anomenat Isidre Tarrés, va seguir la tradició d'acordionista i encara s'hi va dedicar més plenament. L'any 1999 Isidre Dalmases Badrenes, fill de l'anterior propietari Miquel Dalmases, va voler recuperar la casa dels seus pares i avis i va comprar cal Batlle. Actualment hi està fent obres de rehabilitació. | 41.8405300,1.6660000 | 389245 | 4632931 | 1964 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63391-foto-08229-538-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 63355 | Jardins de la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-pergola | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament d | XX | Zona enjardinada situada al davant de l'església parroquial de Valls de Torroella. Ocupa una esplanada d'uns 30 per 50 metres entre l'imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica. L'espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l'edifici de l'església, i compta amb arbres d'una bona diversitat d'espècies. A l'angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí. En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d'on es distribueixen per les diferents cases. Antigament l'entorn de l'església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s'hi habilitaren els jardins. D'aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l'entrada principal de l'església. Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font. | 08229-502 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Inicialment l'església de la colònia Valls de Torroella s'emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l'església. Per això, entre d'altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s'emprengué la construcció d'un edifici força ambiciós per acollir l'església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L'església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, a l'ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d'Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d'Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l'entorn de l'església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s'hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s'afegí el campanar de torre a l'església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | 41.8477900,1.7198200 | 393725 | 4633669 | 1969 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63074 | Església de Sant Antoni de Pàdua (Puigdellívol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-antoni-de-padua-puigdellivol | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 31, 129. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor). | XX | Capella moderna, construïda l'any 1976 i que forma part de la gran masia de Puigdellívol. La construcció és feta tota en pedra, tot recreant l'estil popular. Presenta una nau amb absis semicircular llis. Està construïda en una pendent del terreny que és aprofitada per encabir una petita cripta sota l'altar que conté sis nínxols pertanyents a la família Puigdellívol. La façana d'entrada, encarada al nord-oest, té un portal adovellat, un òcul amb vidriera al seu damunt i és rematat amb una petita espadanya amb dues campanes. L'interior es conserva ben arranjat i té l'altar alçat sobre la cripta. | 08229-197 | Masia de Puigdellívol. Demarcació de Castelltallat | Josep Bastardas ha resseguit els inicis de la família Puigdellívol en base a documentació, entre d'altra, de l'arxiu del mas Bastardas (de Fals). Segons aquest estudiós (BASTARDAS, 2014: 22), el cognom Puigdellívol no aparegué fins el segle XIII i no s'imposà com a tal fins el XIV-XV. El primer Puigdellívol documentat (a mitjans del segle XIII) es deia Pere de Cardona Puigdellívol. Probablement era un membre de la família dels Cardona, representant del vescomtat en aquesta zona i, segons Bastardas, membre de l'Orde del Temple. Si més no, era administrador dels béns que aquest Orde tenia en aquestes terres i estaria relacionat amb la comanda templera de Granyera (Cervera). Segons Bastardas, quan es traslladava a Castelltallat Pere de Cardona residia al mas de Vilalta i signava documents amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol; probablement es tracta del primer personatge cognominat així. El mas Puigdellívol possiblement es bastí a finals del segle XIII o començaments del XIV. Segons Bastardas, el mas Vilalta, situat molt a prop, complia funcions administratives com a seu de la batllia dels termes de Castelltallat, Fals i Fonollosa, mentre que el nou mas de Puigdellívol era la residència de la família (els Franquès-Puigdellívol) que exercien el càrrec de batlles o síndics, i també el de procuradors dels Cardona, que eren els senyors de Castelltallat. Existien importants llaços de parentiu entre les famílies dels masos principals d'aquesta zona: Vilalta, Puigdellívol, Bacardit de Llumars (o Lomarch) i Bastardas (aquest en terme de Fals). Així, per exemple, l'any 1510 un cabaler del mas Puigdellívol, que podria ser Miquel Puigdellívol, es casà amb la pubilla de Vilalta, de manera que els Puigdellívol van entrar al mas veí de Vilalta (FÀBREGA, 2018: 101). Uns anys més tard, el 1568, els propietaris del mas Puigdellívol van vendre als de Vilalta el mas derruït de na Maria (FÀBREGA, 2018: 105). En un capbreu de l'any 1686 consta com a propietària del mas Puigdellívol Victòria Puigdellívol, viuda, i el seu fill Joan. La masia va tenir un nou període de prosperitat a la segona meitat del segle XVIII. Tal com mostren les abundants inscripcions en llindes de les façanes, entre els anys 1743 i 1789 la casa fou engrandida i aleshores es bastí la major part de la construcció que avui es pot veure. Al segle XIX alguns membres destacats de la família, com Benet Puigdellívol, van tenir un paper rellevant en la primera i segona guerra carlina. Estaven relacionats amb Benet Bastardas i el general Benet Tristany. Ja al segle XX, els Puigdellívol continuaven sent una família amb importants possessions i alguns dels seus membres, establerts a Barcelona, es dedicaven a l'advocacia. A la segona meitat del segle XX encara es van fer obres d'envergadura al conjunt: el 1973 s'aixecaren tres grans coberts adossats, de pedra, i el 1976 es bastí una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la masia als actuals propietaris. Des de la dècada de 1980 el masover és Francesc Hernández. | 41.7994500,1.6695300 | 389467 | 4628365 | 1976 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63074-foto-08229-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63074-foto-08229-197-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63377 | Himne dels Pubills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-pubills | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX | Tradició vigent | Himne que es canta en la festa dels Pubills de Valls de Torroella, una festa iniciada l'any 1971 i que gira entorn d'aquesta figura tradicional. Aquest himne es canta a la sortida de la missa que es celebra en honor a Sant Pere Màrtir, declarat patró dels pubills. La cançó es va estrenar en l'edició de 1985, i els autors són Jaume Junyent (per la música) i Joan Sobre (per la lletra). En un to irònic i jocós els pubills fan una celebració de la seva condició. La lletra fa així: Ser Pubill,és un honor / ser Pubill és un tresor / ser Pubill és el millor / que ha fet la Creació. Ho diem aquí i allà / ho diem tot xiulant / i perquè s'enterin tots / ho diem també cantant. Laralarà! Si plou no us estranyeu / els nostres cants poden lograr / que els núvols emprenyats ens vulguin mullar com a gats. No tothom pot ser Pubill / sols n'hi ha un de cada mil / i molt s'ha de vigilar / si amb una Pubilla et vols casar. Fa vint-i-nou anys que la celebrem / i que junts la festegem / n'hem fet jornada assenyalada / d'aquesta festa tan galana. Ho reconeixen els hereus / ens ho diuen els amics / els Pubills són eixerits / els Pubilis són...ben parits. Si logrem que la diada / sigui ben recordada / el Pubill estarà content / i us dirà moltes gràcies. Aaameeén. | 08229-524 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7194300 | 393693 | 4633653 | 1985 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 63269 | Creu de terme de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-salo | XX | Creu de terme emplaçada a l'entrada del poble de Salo, prop del pas de l'antic camí i actual carretera. Consta d'una grada de pedra, que sembla antiga, mentre que el fust i la creu, de pedra igual que la grada però amb un tipus de talla més moderna, són una reconstrucció posterior a la Guerra Civil. La grada té dos graons més un pedestal més alt, de forma cúbica. El fust és de secció octogonal i la creu és simple, amb les astes de secció rectangular. En un medalló central té sengles inscripcions, una a cada cara. A la cara est: els símbols Alfa i Omega junt a un crismó. A la cara oest: 2ª Re 1995. | 08229-408 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquesta creu es va reconstruir sobre la grada originària després de la Guerra Civil. Segons indica la inscripció, l'any 1995 s'hi va fer una segona reparació. | 41.8434700,1.6427300 | 387318 | 4633288 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63269-foto-08229-408-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63361 | Font del Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mirador | XX | Font emplaçada al nucli de Valls de Torroella, en un indret enjardinat amb arbres vora la riba esquerra del riu Cardener. El disseny i el treball escultòric són obra d'Isidre Abarca, picapedrer i escultor de la mateixa localitat. Està formada per un muret de maó amb una mena de fornícula central, flanquejat per dues columnes amb bancs per seure de forma circular. La font pròpiament, conformada per diferents elements petris, es situa a l'interior de la fornícula, que és coronada per un bloc de pedra en forma de mitja cúpula. Aquesta cúpula té diverses perforacions i, a la part inferior, tres petits forats que serveixen com a miradors que enfoquen a tres punts concrets de l'entorn del riu. El de l'esquerre enfoca cap a la xemeneia de l'antiga fàbrica i té com a títol metafòric 'Record del passat'; el central enfoca cap a la campana de l'església i se li dóna el nom de 'Esperança de futur'; el de la dreta enfoca cap a unes faroles i té el nom de 'Vella i nova generació'. A la part davantera de la cúpula hi ha una inscripció que diu: 'Font del Mirador. Abarca. 1995'. Aquesta font fou construïda el 1995, al mateix temps que la Font de la Tulipa, situada a la plaça de Sant Josep i també obra d'Isidre Abarca. Cal dir que diversos elements petris procedien dels mateixos blocs que es van utilitzar en la font de la Tulipa, per tal de poder aprofitar millor el material. Concretament, es tracta de pedra sorrenca grisa, procedent de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet. | 08229-508 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8472400,1.7216600 | 393877 | 4633606 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63361-foto-08229-508-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63361-foto-08229-508-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció: TMSM (Terme municipal de Sant Mateu)Informació oral facilitada per Isidre Abarca | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63362 | Font de la Tulipa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tulipa | XX | Font emplaçada al nucli de Valls de Torroella, concretament a la plaça de Sant Josep i en un entorn enjardinat vora l'accés a les dependències municipals. El disseny i el treball escultòric són obra d'Isidre Abarca, picapedrer i escultor de la mateixa localitat. La font consisteix en una columna de formigó complementada amb diferents elements petris que li donen la forma d'una tulipa. Aquests elements són una base circular al peu, una pica també circular situada a la part baixa i feta d'una sola peça, i un element de coronació en forma de quatre pètals de tulipa, amb un pàmpol al seu interior, ja que la font serveix també com a farola. Cal dir que els quatre pètals de la tulipa estan orientats segons els punts cardinals, i tenen les següents inscripcions: S[ud] 1995, VTTMSM (Valls de Torroella, municipi de Sant Mateu); N[ord] Abarca; E[st]; O[est]. Aquesta font fou construïda el 1995, al mateix temps que la Font del Mirador, situada vora la riba del Cardener i també obra d'Isidre Abarca. Cal dir que diversos elements procedien dels mateixos blocs que es van utilitzar en la font del Mirador, per tal de poder aprofitar millor el material. Concretament, es tracta de pedra sorrenca grisa, procedent de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet. | 08229-509 | Plaça de Sant Josep, colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480000,1.7216000 | 393873 | 4633690 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63362-foto-08229-509-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Abarca | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63360 | Oratori de la Mare de Déu de Coaner de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-la-mare-de-deu-de-coaner-de-valls-de-torroella | XX | Petit oratori dedicat a la Mare de Déu de Coaner i emplaçat en un paratge gairebé als afores de Valls de Torroella. El va realitzar l'any 1997 el picapedrer i escultor de la mateixa localitat Isidre Abarca, i es complementa amb un element escultòric que simbolitza l'aigua. L'oratori té la forma d'una caseta i està obrat amb dues peces de pedra. A l'interior acull una reproducció a petita escala de la Mare de Déu de Coaner (l'original és actualment emplaçat a l'església parroquial de Torroella de Valls). L'escultura és feta amb material sintètic. L'oratori està ubicat al costat d'una camí, vora el taller que té en aquest indret Isidre Abarca. A l'altre costat del camí hi ha l'element escultòric, que està fet amb un conjunt de garrafes d'aigua. Això al·ludeix al fet que la Mare de Déu de Coaner ha estat tradicionalment invocada en situacions de sequera. | 08229-507 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8481100,1.7232100 | 394007 | 4633700 | 1997 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63360-foto-08229-507-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 62862 | Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. | 08229-96 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. | 41.7966600,1.7326200 | 394704 | 4627976 | 2002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Oms Pons (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 63078 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada-0 | XXI | Creu de pedra col·locada l'any 2009 en record d'una anterior creu que hi havia en aquest indret i de la qual se n'ha conservat la memòria i el topònim: la creu escapçada. Actualment el lloc acull una petita zona de picnic habilitada pel PEIN de la serra de Castelltallat. La creu actual, obra de Joan Borrós Sala (actual propietari del mas proper de Vilalta) consisteix en un bloc de pedra de forma irregular que, a la cara davantera, té en alt-relleu una creu, escapçada per l'asta esquerra, sobre un inici de columna amb capitell. A la part posterior té la següent inscripció: CREU ESCAPÇADA. ANY MMIX J Borrós Sala. El lloc es troba situat a la carena de la serra de Castelltallat i marca el límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat. | 08229-201 | Al límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat | 41.8094800,1.6762900 | 390046 | 4629470 | 2009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63078-foto-08229-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Borrós Sala (escultor) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml