Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62861 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 | XX-XXI | Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. | 08229-95 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
62862 | Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. | 08229-96 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. | 41.7966600,1.7326200 | 394704 | 4627976 | 2002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Oms Pons (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62932 | Forn d'obra de la Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabassola | XVIII | Molt derruït | Restes d'un forn d'obra o teuleria de la masia de la Rabassola. Es conserva en ruïnes i molt parcialment, en un marge amb pendent vora un camí. La part conservada correspon als fonaments de l'estructura, on hi havia la fogaina, però tan sols en queden restes dels murs laterals i posterior. El mur davanter, on hi devia haver la boca de la fogaina, es troba destruït i l'interior de la cambra és cobert per la vegetació. És possible que l'estructura del forn hagi quedat parcialment soterrada, una mica més avall del que la situació actual permet de veure. La cambra de cocció, situada a la part superior, sembla totalment destruïda. | 08229-70 | Sant Mateu de Bages | Aquest forn pertanyia a una masia propera, anomenada la Rabassola. En aquesta casa es conserven teules fetes en aquest forn que tenien uns curiosos dibuixos i estaven marcades amb dates corresponents a la divuitena centúria. Deu fer força anys que el forn es troba en desús, ja que l'actual propietari ja no l'havia vist mai a funcionar. | 41.8061300,1.7153600 | 393286 | 4629049 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt. | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62933 | Ruïnes d'un antic mas prop de Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-prop-de-rabassola | XI-XIV | En ruïna i pràcticament desaparegut | Restes molt escadusseres d'un antic mas, en estat totalment derruït. Segons l'actual propietari, fa uns anys les restes eren més visibles però s'ha anat prenent molta pedra d'aquest indret per fer obres a la masia de la Rabassola i també en altres construccions. Actualment tan sols s'observa una amuntegament de pedres entre la vegetació, vora un camí. Segons l'actual propietari de la masia de la Rabassola aquest era el mas originari. Tanmateix, considerem que l'emplaçament i les característiques de l'actual mas de la Rabassola fan pensar que l'emplaçament originari d'aquesta masia és el mateix que actualment. Aquesta construcció propera en ruïnes podria tractar-se d'algun altre mas que va quedar abandonat ja fa molts anys. Es troba situat a l'extrem est d'un serrat que és una estribació nord-sud de la serra de la Sala. Mentre que la Rabassola domina el pas a l'oest, per la vall del torrent de Fontanet. Aquest altre mas dominava el vessant est, prop del torrent de cal Mateu. | 08229-71 | Sant Mateu de Bages | 41.8140900,1.7184900 | 393559 | 4629929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
62947 | Cal Mestrill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestrill | XVIII-XX | Els diferents coberts i sectors de la casa es conserven en un estat desigual. | Petita masia que es troba al final d'un camí al llarg del qual ha sorgit un raval de Sant Mateu. La casa està emplaçada a l'extrem oest de l'altiplà de Sant Mateu, en un petit replà entre el rocam de les cingleres. El conjunt és format per la casa més diverses construccions aïllades en forma de coberts als extrems sud i nord. Entremig queda la casa, una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Originàriament era més curta, ja que tenia la façana principal i el portal encarats a migdia. Però ja en temps antics es va allargar per aquest sector i el portal es va traslladar a la façana est. Fa uns anys, els estralls provocats per un incendi van obligar a reconstruir algunes parts de la casa, cosa que n'ha desfigurat, almenys en part, l'aspecte originari. Així, els murs nord i oest han conservat la tipologia tradicional, que consisteix en un parament de pedra amb petites obertures, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs est, sud i parcialment el que es troba a l'oest s'han reconstruït amb un aplacat de pedra i en part amb totxo. Són interessants els coberts de pedra, de tipologia molt arcaica, que es conserven al costat de migdia, gairebé a tocar de la casa, així com la gran pallissa que s'aixeca al nord, amb dues grans obertures en forma d'arcades. | 08229-85 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Segons la inscripció de la llinda de l'antic portal aquesta masia es va construir l'any 1749. La família Pessarrodona n'és propietària des de fa almenys tres generacions. En el gran incendi forestal de 1994 aquesta va ser pràcticament l'única casa del nucli de Sant Mateu que en va quedar afectada. Algunes de les estructures danyades es van haver de reconstruir. | 41.7929400,1.7286200 | 394366 | 4627568 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62947-foto-08229-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62947-foto-08229-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62947-foto-08229-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda interior de l'antic portal: 1749Informació oral facilitada per Enric Pessarrodona | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62950 | Creu de la Plaça de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-sant-mateu-de-bages | XX | <p>Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l'actual edifici de l'Ajuntament i la casa anomenada La Creu. Consta d'un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d'una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt. És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics. Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció: 'Atura't, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l'empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial'. El primer graó del pedestal és d'un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.</p> | 08229-97 | Plaça de la Creu | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d'aquesta època.</p> | 41.7968100,1.7324800 | 394693 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
62951 | Creu i oratori de cal Carné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-oratori-de-cal-carne | XX | Conjunt format per una creu i un oratori que es troben a la cruïlla entre la carretera de Callús a Castelltallat (BV-3003) i el camí que dóna accés a la masia de cal Carné i també al nucli de Sant Mateu pel costat nord-oest. La creu està formada per un pedestal de pedra de forma polièdrica semblant a un cub. Al damunt hi ha la creu, també de pedra, amb les astes eixamplades. A la cara davantera del pedestal hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO CARNÉ 1914'. Al seu costat s'aixeca l'oratori, que consisteix en un pilar de secció quadrada, fet amb carreus de tamany força gros. A la base té un petit pedestal i la part superior és rematada amb una pedra piramidal. La fornícula, de forma quadrada, és a la part superior. A l'interior hi ha una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de Montserrat, amb una recreació de les muntanyes al fons. Està protegida per una reixa i un vidre. | 08229-98 | Pla de Sant Mateu | Tal com informa la inscripció de la creu, aquests elements foren col·locats l'any 1914 per iniciativa de Francesc Carné, propietari de la masia de cal Carné. Constituïen una mena de fita i un punt de recés per als viatgers que circulaven per l'antic camí de Castelltallat a Callús i, al mateix temps, un indicador de l'accés a la masia de cal Carné i també al poble de Sant Mateu per aquesta banda. | 41.8008100,1.7280000 | 394327 | 4628443 | 1914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62951-foto-08229-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62951-foto-08229-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
62952 | Cementiri de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | Cementiri de Sant Mateu de Bages, situat vora el camí de can Serra, uns 400 m al sud-est del nucli del poble. Està format per un recinte tancat de planta trapezial, amb un mur de pedra que a la part davantera, encarada al nord, és més curta que en la posterior. Té un portal conformat per grans carreus que marquen una pilar a banda i banda d'una porta reixada, amb un frontó de forma semicircular en el qual hi ha gravada una calavera. L'interior és un espai amb gespa, truanes i tres xiprers, que té com a element central un únic mausoleu, propietat de la família Pubill. Els pavellons amb nínxols es troben a la part posterior i al lateral esquerre. | 08229-99 | Pla de Sant Mateu. Camí de can Serra | Entorn de la dècada de 1870 es va impulsar la construcció de cementiris allunyats dels nuclis urbans en la majoria de poblacions, entre d'altres motius per raons d'higiene. En el cas de Sant Mateu, segons la data que figura en el portal, el cementiri va inaugurar-se l'any 1889. | 41.7939100,1.7347300 | 394875 | 4627668 | 1889 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62952-foto-08229-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62952-foto-08229-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data a la reixa del portal: 1889 | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62953 | Pou de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pla | XIX | Pou d'aigua situat al costat del camí que va del nucli de Sant Mateu a can Pla i a l'església. El brocal és de planta circular, fet de pedra i amb una senzilla obertura davantera quadrada, sense porta. La boca del pou està tancada amb una tapa metàl·lica. La coberta és plana, de pedra, i sembla restaurada de fa poc. Té un banc lateral de pedra. Aquest pou és força profund i tenia aigua abundant. Era propietat de can Pla, però molta gent del poble hi anava a buscar aigua. Antigament, al costat del pou hi havia una bassa on la gent hi anava a rentar la roba. | 08229-100 | Pla de Sant Mateu | 41.7958800,1.7335500 | 394780 | 4627889 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62953-foto-08229-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
62959 | La Sala (nucli de Sant Mateu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-nucli-de-sant-mateu | XIX-XX | Casa de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció adossada entre dues cases, que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, té el mur semi-arrebossat i presenta un ample portal rectangular (actualment tancat amb una persiana metàl·lica) i al primer pis un seguit de tres finestres-balcons, emmarcats amb maó. | 08229-106 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. En concret aquesta casa feia funcions de sala de ball, especialment durant les festes majors. A la segona meitat del segle XX també s'hi representaven obres de teatre amateur i s'hi feien projeccions de cinema. La Sala va exercir de local social fins que recentment s'habilità el nou espai per a aquest ús al costat de l'Ajuntament. | 41.7957300,1.7314300 | 394604 | 4627874 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62959-foto-08229-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62959-foto-08229-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62962 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-30 | XIX-XX | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Actualment està ubicat en una sala del primer pis de l'edifici consistorial i ocupa una superfície de 64,5 metres lineals. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (1877-2015), 2. Hisenda (1852-2016), 3. Proveïments (1936-1983), 4. Serveis socials (1936-2003), 5. Sanitat (1917-2000), 6. Obres i urbanisme (1937-2016), 7. Seguretat pública (1926-1996), 8. Serveis militars (1926-2001), 9. Població (1924-1997), 10. Eleccions (1930-2015), 11. Ensenyament (1861-1983), 12. Cultura (1953-1996), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919-2011). L'arxiu també custodia el fons del Jutjat de Pau. Així doncs, la documentació conservada és força moderna. La major part de sèries documentals s'inicien entre mitjan i finals del segle XIX i tenen ja una major continuïtat al llarg del segle XX. La documentació més antiga és de l'any 1852. | 08229-109 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | El servei d'arxius de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una primera actuació a l'arxiu municipal de Sant Mateu de Bages que va finalitzar el desembre de 1994. Va consistir en fer una primera classificació i inventari de la documentació. L'any 2002, l'Oficina de Patrimoni Cultural va revisar aquesta primera actuació, va adequar el dipòsit i va tractar i inventariar la documentació generada fins l'any 2001. En l'actualitat s'està duent a terme una nova fase d'actualització consistent en la migració de l'inventari a la base de dades GIAM i en el tractament de la documentació municipal generada fins l'any 2016. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
62967 | Llinda del Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-moli-del-carner | XVIII | Llinda situada en un dels portals del molí del Carner que conté un interessant gravat com a decoració d'una inscripció. A la part central, emmarcat dins una orla en forma d'escut, hi ha la figura d'un cavaller muntant el seu cavall, amb una creu al damunt. A ambdós costats, el text de la inscripció és el següent: 'AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS'. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l'any 1777. Marià Mestre Pons. Es tracta d'un magnífic relleu del qual sorprèn la seva presència en un molí fariner. Els seus propietaris actuals la interpreten com una al·lusió a sant Jordi, justificada per la relació d'aquest personatge llegendari amb l'agricultura. També es podria entendre com una al·lusió més general al tema de la cavalleria. Cal dir que la família Fontanet, que són els avantpassats dels actuals propietaris, sembla que en el seu origen era una família de llinatge noble i militar. Un altre fet curiós és que la llinda sembla estar signada per aquest Mariano Mestre Pons, un fet gens habitual. Tal vegada podria tractar-se del picapedrer o del mestre d'obres. | 08229-114 | El Molí del Carner. Sant Mateu de Bages. | El molí del Carné fou construït pels propietaris de cal Carné, un mas que antigament es coneixia com a mas Fontanet i que pertanyia a aquesta família. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Posteriorment van vincular-se amb la Seu de Manresa. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII van adquirir dominis d'una part de les terres que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Molt possiblement, l'obaga de Sant Mateu (avui coneguda com Fontanet) i tal vegada també el sector actualment conegut com Pla de can Server. A la primera meitat del segle XVI els Fontanet van passar una època de dificultat i el 1540 es produí un matrimoni entre l'hereva i Segimon Carner, d'una família en una situació econòmica més avantatjosa. Al principi els nous propietaris s'identificaven com a Fontanet àlies Carner, fins que entorn del 1700 van utilitzar definitivament el cognom Carner. Al principi del segle XVI una branca dels Fontanet s'establiren al mas de Sant Andreu (terme de Fals, Fonollosa). Tal com indiquen les diverses inscripcions, a la segona meitat del segle XVIII, en època de Ramon Carné, hi va haver una important reforma a la casa i la façana s'amplià. Al segle XIX continuà la prosperitat del mas i es construïren a s'ampliaren els coberts laterals. El mas posseïa un molí a la zona de Fontanet (el molí del Carné), que encara es conserva. D'aquí procedeix una de les inscripcions, datada al 1860. A la segona meitat del segle XIX els propietaris van vendre un seguit de parcel·les en les quals s'hi van edificar diverses casetes (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo). Totes elles formen un petit raval vora el camí que constitueix l'accés nord a Sant Mateu, venint del camí de Callús a Castelltallat. També en terres del mas es va propiciar al final del segle XIX el sorgiment d'un altre raval de casetes al lloc conegut com Clot de Fontanet. | 41.7815100,1.7232100 | 393897 | 4626306 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62967-foto-08229-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62967-foto-08229-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jordi Carné i Josep Bastardas | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62968 | Resclosa i rec del Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-carner | XVIII | Entorn envaït per la vegetació. Rec i resclosa es conserven força bé. | Resclosa i rec del molí del Carner, situat vora la rasa de Fontanet, molt a prop del lloc de Fontanet. La resclosa es troba situada uns 200 metres rasa amunt del molí, en un indret frondós on el torrent s'eixampla. Es tracta d'un lloc molt humit que es caracteritzava per tenir una gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. La resclosa està construïda amb carreus de pedra, actualment coberts sota una capa d'arrebossat o de vegetació però que encara són visibles als laterals. Forma un mur de línia irregular però força consistent de més de dos metres d'alçada i força ample. A la riba dreta de la rasa l'aigua era canalitzada cap al rec. Aquest discorre a mitja alçada d'un coster. És excavat al terra i té una amplada d'aproximadament un metre. Té un recorregut d'una 240 metres fins a la bassa del molí. Actualment es troba en bona part cobert per la vegetació. | 08229-115 | Molí del Carner. Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné. | 41.7833300,1.7236400 | 393936 | 4626507 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades referides a l'emplaçament de la resclosa. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
62984 | Safareig i pou del Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-del-sitjar | XX | Safareig i pou de la masia del Sitjar, situats sota un marge de pedra seca, vora el camí que va a la casa. El mur de pedra forma dues arcades sota les quals hi ha el pou (a l'esquerra) i el safareig (a la dreta). El pou resta tancat actualment amb una porta metàl·lica. La pica del safareig consta de dues lloses inclinades que donen a una basseta interior. | 08229-139 | Prop de la masia del Sitjar. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La inscripció de la porta (1757) es refereix a la masia del Sitjar. Abans que els actuals propietaris arrangessin el pou hi havia una inscripció de l'any 1926 que feria referència a la família Davant, antics propietaris de la masia del Sitjar. Aquesta masia és del segle XVIII o tal vegada anterior. Almenys des de l'any 1926, doncs, els propietaris eren la família Davant. Entorn de la dècada de 1940 Ramon Vila, de la masia veïna del Prat, va adquirir aquesta masia als Davant. Aleshores aquesta família venia carbó en una botiga de Manresa (a la carretera de Cardona). | 41.7969500,1.7063600 | 392523 | 4628041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta metàl·lica: 1757 El Sitjar.Informació oral facilitada per Josep M. Puigdellívol | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63004 | Cal Trespol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trespol | XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna emplaçada enmig d'un camp prop de cal Quelet i cal Solsonet. Tan sols queda dempeus l'angle que formaven dos murs, al nord-oest del recinte, així com restes d'altres murs de poca alçària que delimitaven el cos residencial. Aquest sembla adoptar una planta estreta i llarga, amb un primer nivell enclotat sota terra. Però en l'estat actual, amb les restes cobertes per la vegetació, és difícil deduir la planta general de la casa. Al costat de ponent es conserven restes d'una tina. | 08229-471 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta casa. Per les restes conservades podria ser obra del segle XIX. Al tombant de segle XX hi vivia la família d'Isidre Pelfort, casat amb Teresa Farré. Una filla seva, nascuda en aquesta casa el 22 de desembre de 1907, fou Antònia Pelfort Farré, religiosa caputxina que va desenvolupar la seva tasca al convent d'aquest ordre a Manresa. Des de mitjans de segle XX cal Trespol es troba abandonada i en ruïna. | 41.8512900,1.6355100 | 386732 | 4634165 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63004-foto-08229-471-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa no inclosa en el Catàleg de Masies | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63015 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-3 | XX | Creu de pedra emplaçada al jardí que es troba a l'exterior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, en una zona enjardinada. Consta d'un sòlid pedestal de forma polièdrica amb la planta quadrada. Al seu damunt hi ha el basament de la creu, allargat i amb quatre cares trilobulades. A la part superior s'aixeca la creu, amb el fust i les astes de secció quadrada. En el punt d'intersecció té un disc decorat amb raigs radials i una inscripció que diu: SANTA MISIÓN 1942. La pedra corresponent a la creu presenta un tipus de talla amb granulat que sembla diferent de la resta i podria ser posterior al pedestal i al basament, tal com es dedueix també de les dates que hi ha inscrites. | 08229-130 | Jardí de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons la inscripció del pedestal, l'any en què es va col·locar aquesta creu és el 1913. D'aquest moment deuen ser el pedestal i el basament de la creu. Posteriorment, durant les dècades de 1940 i 1950, les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció present en el disc central, la part de la creu correspondria a una Santa Missió de l'any 1942. | 41.7953900,1.7348100 | 394884 | 4627833 | 1913 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63015-foto-08229-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63015-foto-08229-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la part superior de la cara oest del pedestal: CREDOInscripció a la part superior de la cara est del pedestal: 1913 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63016 | Creu de terme de Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fontanet | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Fontanet, a l'alçada del raval conegut com el Clot de Fontanet. Es tracta d'una creu força moderna (del final del segle XIX o principis del XX) que destaca pel seu sòlid pedestal. El pedestal està format per dos grans blocs de pedra esglaonades. La inferior de forma cúbica i la superior amb una marcada inclinació piramidal. Al seu damunt hi ha el basament, allargat, de la creu. A la part superior s'aixeca la creu, amb les astes de secció rectangular i decorada amb una forma circular al punt d'intersecció. La creu no té cap tipus d'inscripció. | 08229-131 | Clot de Fontanet | Per analogia amb altres creus molt similars i pròximes, com ara la de la Santa Missió (a l'església parroquial de Sant Mateu) o la creu de l'oratori de cal Carné, podria datar-se a finals del segle XIX o principis del XX. La creu està situada al costat d'un revolt del camí, en un lloc que fa una petita esplanada amb bones vistes i al peu de les cases de Fontanet. | 41.7898800,1.7226300 | 393863 | 4627236 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
63021 | Cal Saperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saperes | XIX | En estat de ruïna avançat. | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, emplaçada en un petit altiplà vora els Clots de Muntaner. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, de planta irregular. En l'estat actual, força derruïda, és difícil fer-se una idea de devia ser aquesta construcció, que aparentment adopta una forma força atípica. El portal d'entrada sembla insinuar-se a la façana de migdia, al costat d'un petit cos que sobresurt. Els murs són de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. La part que s'ha conservat millor és a l'angle nord-est, on els murs s'aixequen encara fins a una alçada d'uns dos metres i on es poden veure les restes d'una finestra emmarcada amb brancals de pedra. A la façana oest té adossada una tina cilíndrica. L'interior de la casa es troba totalment envaït per la vegetació. | 08229-144 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia constructiva aquesta casa sembla obra del final del segle XVIII o del XIX. | 41.8034200,1.6897400 | 391153 | 4628780 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63021-foto-08229-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63021-foto-08229-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63021-foto-08229-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no s'inclou en el Catàleg de masies. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63040 | Creu templera del Solarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-templera-del-solarot | XIII | Gravat en bon estat, però escantellament a la part inferior. | Llinda d'una finestra de la casa del Solarot que té gravada una creu patent o templera. Es troba a la façana principal, sobre el portal. És formada per un bloc de pedra de forma rectangular, el qual té un escantellament important a la part inferior. La pedra és de color vermellós, com la resta de blocs que emmarquen aquesta finestra i el portal de la casa. Es tracta d'un recurs ornamental que també s'utilitza als grans casals propers de La Sala i ca l'Eloi. Enmig hi ha gravada una creu patent o templera inscrita dins d'una circumferència. La creu ha quedat escapçada en la seva meitat inferior aproximadament. Sota la finestra hi ha el portal, en aquest cas amb un interessant gravat. La llinda del portal és d'un tipus de pedra grisenca, a diferència de la resta de carreus que emmarquen les obertures, que són de color vermellós. La inscripció i el gravat han quedat malmesos en la part superior a causa d'un escrostonament de la pedra. El text que s'hi pot llegir és el següent: A[ÇO?]ES LO MAS SOLE A[NTICH] APVDVHIT TOR-NAT ADIF(...). És una inscripció difícil de desxifrar, però sembla que es refereix a un Mas Soler antic i al fet que aquest es va tornar a edificar. Pel que fa al terme 'APVDVHIT' tal vegada es refereix al fet que el mas era apodat així. Segons una altra interpretació, es podria entendre com 'APUD UNIT TORNAT ADIF[ICAR]'. És a dir: 'segons fou unit i tornat a edificar'. Al centre té gravat el símbol IHS que, a la part superior, té un gravat circular molt malmès, el qual podria contenir novament una creu patent o creu templera. A un costat s'hi aprecia el número 7, que indicaria probablement una data setcentista de la llinda. Aquests dos elements són d'un gran interès, ja que permeten reforçar la hipòtesi que sosté l'estudiós Josep Bastardas sobre la presència templera a la serra de Castelltallat. Tanmateix, cal dir que l'ús de la creu patent no era pas exclusiu de l'Orde del Temple ja que la trobem, per exemple, en masies diverses als segles XVII i XVIII. | 08229-163 | A la casa del Solarot. Demarcació de Sant Mateu de Bages | No coneixem cap notícia documental relacionada amb El Solarot. Per la seva tipologia sembla una construcció obrada en una sola fase, per bé que tal vegada s'aprofità un parament anterior, corresponent a la façana sud. Es tracta d'una casa senzilla però de difícil datació. Podria ser d'origen medieval, però no es pot descartar que es tracti d'una reconstrucció més recent aprofitant material antic. L'aspecte més interessant és, sens dubte, la inscripció i el símbol que es podria relacionar amb els templers. La interpretació de la inscripció, que no és del tot clara degut al seu mal estat, podria anar en el sentit que el mas apodat Solarot es va tornar a edificar en una determinada data del setcents. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que existí una presència important de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat, concretament amb un complex situat més a ponent i un altre més a llevant. Aquest últim tindria dos casals destacats, el de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se en aquesta zona al voltant de ca l'Eloi i la Sala. Considerant aquesta hipòtesi, l'existència del símbol amb la creu patent o templera en una casa tan propera com el Solarot podria tenir dues explicacions. La primera és que es tractaria d'una construcció antiga pertanyent a la milícia del Temple i, consegüentment, marcada amb l'emblema d'aquest orde. En aquest cas podria tractar-se d'un habitatge auxiliar, vora el camí que condueix a La Sala i a ca l'Eloi, i vinculat per proximitat a aquests dos grans casals. Una segona possibilitat és que la casa s'hagués construït més modernament, tal vegada al segle XVIII, aprofitant material petri d'algun d'aquests dos casals. A favor d'aquesta possibilitat hi ha la presència de diversos carreus de pedra vermella reaproditats entre el parament dels murs. Relacionats amb el cognom Soler hi ha diversos masos dels que es té notícia documental en l'àmbit de Sant Mateu de Bages. L'antic mas Folquer (un dels més importants) s'anomenà posteriorment Soler Nou, possiblement per distingir-se del 'Soler antic' (que seria, possiblement, el Solarot). Això és el que sembla deduir-se de la inscripció de la llinda. Hi havia, a més, altres masos denominats Soler, com el Soler del Pla de Sant Mateu. La connotació de la forma actual Solarot, de manera semblant a Casalot, suggereix precisament un Soler vell i en ruïnes. | 41.8186900,1.7163200 | 393386 | 4630442 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63040-foto-08229-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63040-foto-08229-163-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63042 | Casa prop de cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prop-de-cal-llirac | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes en estat de ruïna, emplaçada enmig d'un altiplà, en un dels contraforts meridionals del pla de Sant Mateu. El conjunt és format per un cos residencial més un grup de tres tines aïllades a llevant i encara una altra construcció de planta quadrada a l'altre costat del camí. Del cos residencial se'n conserven els murs fins a una alçada d'uns dos metres; curiosament, tots fins a un mateix nivell, de manera que han estat consolidats amb ciment a aquest nivell, totalment pla en tots els murs. La casa té una planta rectangular, amb la façana principal encarada al sud-est, on s'hi poden veure dues portes. La distribució interior s'estructura en dues crugies. La que es troba al nord sembla més antiga. Està compartimentada en tres estances, una de les quals té un soterrani cobert amb volta de pedra amb accés mitjançant unes escales. La crugia sud sembla adossada posteriorment. La casa te petits coberts adossats a ponent, un dels quals correspon a una tina, que devia desguassar al soterrani. Uns 40 metres a llevant es conserven dues construccions semi-derruïdes. Una conté una tina i l'altra dues més. Finalment, a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una construcció de planta quadrada, de dimensions força grans, que podria correspondre a una pallissa o tal vegada a un altre habitatge. | 08229-165 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | A jutjar per les restes conservades podria tractar-se d'un petit mas dels segles XVII, XVIII o XIX, semblant al de cal Llirac, que es troba proper. Recentment s'hi ha practicat una consolidació de tots els murs. | 41.7842100,1.7411500 | 395393 | 4626584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no ha estat inclosa en el Catàleg de masies. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63044 | Casa Nova (prop de cal Patarric) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-prop-de-cal-patarric | XVII-XVIII | En ruïna, entorn cobert de vegetació. | Mas de petites dimensions, en ruïnes, emplaçat un petit promontori situat a l'extrem sud d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu, uns 80 metres a l'oest de cal Patarric. Se'n conserven diversos trams de mur, d'alçades variables, que adopten una forma molt irregular. Les restes de murs i enderrocs abasten una superfície força àmplia a la part superior del promontori. Als dos angles de llevant hi trobem dues estructures de planta circular que podrien correspondre a tines. Tot el conjunt és envaït per la vegetació. | 08229-167 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | El seu emplaçament i les característiques constructives semblen indicar que aquesta és una casa més antiga que cal Patarric, que es troba uns 80 m a l'est. Tot i això, la denominació de Casa Nova indica que es tracta d'un habitatge construït en terrenys d'un mas més antic. Podria tractar-se de cal Llirac o d'una altra casa en ruïnes que hi ha prop d'aquesta. Per tot això, i també per la tipologia de les restes conservades, l'origen d'aquesta casa podria situar-se al segle XVIII o XIX. L'edifici ja es trobava desocupat i en ruïna a la primera meitat del segle XX. Per això és possible que la casa de cal Patarric es construís aprofitant les restes d'aquesta construcció més antiga. | 41.7809500,1.7363100 | 394985 | 4626227 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa rural no inclosa en el Catàleg de masiesInformació oral facilitada per Joan Planas | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63047 | Pou de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-torres | XIX-XX | Pou d'aigua situat en un una petita esplanada, al costat d'una cruïlla de camins i molt a prop de la masia de can Torres (ja en terme municipal de Súria). El brocal del pou és de planta circular, fet de pedra i amb una obertura davantera quadrada. El pou té la peculiaritat d'estar cobert amb una falsa cúpula obrada amb maó i rematada amb una llanterna també de maó. En aquesta part hi ha fixada la corriola amb la corresponent corda. | 08229-170 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8134300,1.7477300 | 395987 | 4629820 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63047-foto-08229-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63047-foto-08229-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest pou es troba just al límit del termenal entre Sant Mateu de Bages i Súria, per la part de Sant Mateu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
63048 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-1 | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Font situada en una vall per on discorre el torrent de cal Mateu, entre el casal de la Sala i el Casetó. La font es troba en una zona humida al voltant del torrent i aflora d'un marge actualment molt cobert per la vegetació. | 08229-171 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8160600,1.7243900 | 394052 | 4630140 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
63050 | Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-sala | XX | Creu trencada en diversos fragments. Escrostonaments en la pedra. | Creu de terme que separa els bisbats de Vic i de Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu de Bages i Coaner. Està emplaçada a la carena de la serra de la Sala, uns 900 m al nord-oest del casal de La Sala. Consta d'un pedestal de pedra de planta més o menys triangular sobre el qual es conserva la base de la creu, molt prima. La creu es troba estesa a terra, al costat del pedestal i trencada en diversos fragments. Es tracta d'una creu molt prima, de secció rectangular. El pedestal té una inscripció en cadascuna de les tres cares: SANT MATEU / COANER / 1900. La creu també té inscripcions en cadascuna de les seves dues cares: CREU DE[L BISBA]T DE SOLSONA (amb l'anagrama de la Mare de Déu). BISBAT [DE VIC?] (amb el símbol dels tres claus de Crist). | 08229-173 | Demarcació de Sant Mateu i de Coaner | Segons la inscripció del pedestal, es tractaria d'una creu col·locada en aquest lloc l'any 1900 per tal de marcar la frontera entre els bisbats de Vic i Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu i Coaner. No es pot descartar, però, que anteriorment hi hagués alguna altra creu en aquest indret. | 41.8224900,1.7207500 | 393761 | 4630859 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63057 | Museu de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | La majoria dels objectes han estat netejats i restaurats | <p>Exposició permanent d'eines i utillatge agrícola antic que està emplaçada en una sala de la Rectoria de Sant Mateu de Bages. Concretament, ocupa un ampli espai de la planta baixa on també es pot veure el conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca que van ser descobertes al subsòl d'aquest punt de l'edifici. La col·lecció consta d'un conjunt variat d'eines i també de màquines antigues, les quals estan acompanyades d'unes cartel·les informatives. Entre d'altres objectes hi trobem aixades, pics i eines per cavar; arades, mesures, garbells, carretons... També hi ha objectes domèstics antics, com ara esclops, balances, una pastera, una filadora, un burro per escalfar els llits... La col·lecció també consta d'algunes màquines més grosses, representatives dels primers temps de la mecanització del camp. Entre d'altres: una embaladora primitiva, una maquina de ventar, un esterrossadora, una màquina per a aixafar cànem o una màquina de desgranar blat de moro. També es conserva una gran màquina de segar, procedent de la masia de cal Carné, que ha estat restaurada i completada per un fuster. Durant un temps va estar exposada a l'exterior com a mostra d'homenatge als antics segadors. Recentment, però, ha estat reubicada per motius de seguretat a l'interior de l'edifici. A l'antic celler de la Rectoria, també a la planta baixa, es conserven alguns objectes més, pendents de restaurar.</p> | 08229-180 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les tombes excavades a la roca van ser localitzades al subsòl de la Rectoria pels volts de l'any 1965 en uns rebaixos del paviment. Uns anys més tard, entorn de 1972, l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant uns anys. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. Pel que fa a les plantes superiors de l'edifici de la Rectoria, van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troben desocupades i pendents d'una rehabilitació.</p> | 41.7955700,1.7349700 | 394898 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63058 | Sarcòfag gòtic de Guillem Despuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-gotic-de-guillem-despuig | XIV | <p>Sarcòfag gòtic que es troba a l'interior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, penjat en una de les capelles laterals. Hi havia enterrat el rector de la parròquia, Guillem Despuig, que va morir l'any 1392. Consisteix en una caixa de pedra rectangular amb la seva coberta. Antigament el sarcòfag estava encastat a la paret. A la cara davantera té gravats dos escuts inscrits dins d'una orla. Contenen un rusc coronat amb la flor de lis i corresponen a la família Despuig. Entre els escuts s'hi pot llegir el següent text en llatí i amb lletra gòtica: 'Hic iacet Guilelmus de Podio. Rector Ecclesie Sancti Mathei, qui obit XVIII die, mensis Januarii, anno domini MCCCXCII'. La traducció és: Ací jau Guillem Despuig, rector de l'església de Sant Mateu, que morí el dia 18 del mes de gener, de l'any del Senyor 1392.</p> | 08229-181 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages. | <p>Sobre Guillem Despuig només sabem que era rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages l'any en què va morir, el 1392. Coneixem el rectorologia de la parròquia des del 1264, quan era rector Maimó Rossella. L'església parroquial de Sant Mateu de Bages és una reconstrucció del primer terç del segle XIX. Va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tot el mobiliari i l'ornamentació interior van quedar destruïts. Entre els pocs elements que se'n van salvar destaca aquest sarcòfag gòtic.</p> | 41.7956300,1.7345900 | 394866 | 4627859 | 1392 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63058-foto-08229-181-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63064 | Creu de terme de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-vilalta | XXI | Creu de construcció moderna situada vora el camí que va a Vilalta, uns 100 m abans d'arribar a la masia. Està formada per una grada de planta quadrada formada per tres graons de pedra i, al seu damunt, una columna amb una creu de ferro. La columna té el fust de secció octogonal i un capitell troncocònic que, als quatre angles, té gravada una creu sobre una base triangular que simbolitza el Calvari. Al damunt hi ha encastada la creu, de ferro, amb les astes decorades amb formes arrodonides. La creu ha estat feta per l'actual propietari de Vilalta, Joan Borrós Sala, i col·locada recentment en aquest indret. | 08229-187 | Masia de Vilalta. Demarcació de Castelltallat | 41.7987100,1.6743100 | 389863 | 4628277 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63064-foto-08229-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63064-foto-08229-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63069 | Horts de cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-cal-peret | XIX-XX | Horts en desús | Horts de la casa de cal Peret, al nucli de Fontanet, que es troben a l'est de la mateixa casa en un desnivell terrassat vora la rasa de Sociats. Es tracta de l'hort més ben conservat i representatiu dels que hi havia a Fontanet, un lloc caracteritzat per l'abundància d'aigua, cosa que va permetre la creació d'un petit regadiu a cada casa. En aquest cas la surgència d'aigua es troba molt a prop de cal Peret (pel costat oest), en una cavitat sota un marge de pedra seca actualment tancada amb una reixa. L'aigua que neix s'acumula en un petit safareig que hi ha a l'interior de la cavitat, i antigament era canalitzada mitjançant una bomba mecànica que es troba en una feixa inferior, dins d'una caseta que conserva també un antic sistema de transmissió per corretges. A ponent de la casa s'estenen els horts, formats per dues feixes d'uns 50 metres de llargada. Aquestes feixes són revestides amb sòlids murs de pedra seca, amb escales per accedir d'un nivell a l'altre. Actualment els horts no tenen conreu. A la part baixa, vora el torrent, hi havia una bassa per acumular aigua, avui transformada en una piscina i envoltada per una plataforma de ciment. | 08229-192 | Nucli de Fontanet. Demarcació de Sant Mateu de Bages | A la segona meitat del segle XIX els amos de cal Carné (que eren els propietaris d'aquestes terres i descendents directes de l'antiga família dels Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes en aquest indret, anomenat Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Peret, tal com informa la inscripció de la llinda la casa fou construïda l'any 1878 per Pere i Maria Fontanet, possiblement emparentats amb els Fontanet de can Fontanet. L'any 1903 s'amplià amb la construcció del cobert situat al nord. L'acondicionament de l'hort deu ser, per tant, d'aquesta època. | 41.7908100,1.7210700 | 393735 | 4627341 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63071 | Forn de calç de Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ballara | XIX | Petita esllavissada en un mur lateral | Forn de calç que es troba situat uns 10 m a l'est de la casa de pagès de Ballarà. Excepte una petita esllavissada, es conserva íntegrament. Tal com és habitual, consisteix en una cavitat semisubterrània de forma cilíndrica excavada en un terreny amb pendent. La part visible forma una estructura de planta circular feta amb pedra seca, amb una obertura a la part superior a manera de xemeneia i una boca lateral. L'interior del pou és arrebossat i revestit amb pedra. L'estructura té un diàmetre exterior d'uns quatre m i un profunditat de 2 m. Al costat té un marge de pedra calcària que ha estat rebaixat, segurament per proveir de matèria primera el forn. | 08229-194 | Al costat de la casa de Ballarà. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La casa de Ballarà per la seva tipologia constructiva podria situar-se al segle XVIII o començament del XIX. Durant el segle XIX formava part de l'heretat de Junyent i Bastardas (masos del terme de Fals, municipi actual de Fonollosa). Mes endavant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX, fou eixamplada i sobrealçada. | 41.7958200,1.6983900 | 391859 | 4627925 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63071-foto-08229-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63071-foto-08229-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63078 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada-0 | XXI | Creu de pedra col·locada l'any 2009 en record d'una anterior creu que hi havia en aquest indret i de la qual se n'ha conservat la memòria i el topònim: la creu escapçada. Actualment el lloc acull una petita zona de picnic habilitada pel PEIN de la serra de Castelltallat. La creu actual, obra de Joan Borrós Sala (actual propietari del mas proper de Vilalta) consisteix en un bloc de pedra de forma irregular que, a la cara davantera, té en alt-relleu una creu, escapçada per l'asta esquerra, sobre un inici de columna amb capitell. A la part posterior té la següent inscripció: CREU ESCAPÇADA. ANY MMIX J Borrós Sala. El lloc es troba situat a la carena de la serra de Castelltallat i marca el límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat. | 08229-201 | Al límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat | 41.8094800,1.6762900 | 390046 | 4629470 | 2009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63078-foto-08229-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Borrós Sala (escultor) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63079 | Creus de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-de-lespelta | XX | Es conserven en estat fragmentari i han estat restaurades amb parts de ciment | En el lloc conegut com la Creu de l'Espelta actualment hi trobem un pedestal antic, probablement de l'any 1901, i dues creus parcialment conservades i reconstruïdes modernament. Aquest punt ha estat una fita territorial des d'antic, ja que es troba a la carena de la serra de Torribalta, al nord de la riera de Coaner i, uns 100 m al sud-oest, té el dolmen de la Creu de l'Espelta. Es tracta d'un punt elevat i dominant, amb bones vistes sobre la vall de Coaner. El pedestal de pedra es conserva sencer. És de planta quadrada i format per una base cúbica amb un pedestal més petit a la part superior. La creu que té al damunt ha estat reconstruïda amb ciment, però conserva de l'antiga el braç de pedra. En aquest braç té una inscripció que diu: DEU VOS ACOMPANYI. En la part de ciment hi ha inscrit l'any 1995. La segona creu, situada en un angle del pedestal, té el peu de ciment i la part superior de pedra, on hi ha una inscripció que diu 'A CRISTO REDENTOR' (en una cara) i 1901 (en l'altra). | 08229-202 | Demarcació de Coaner | Al marge que en aquest lloc hi pogués haver algun element anterior, ja que sembla una fita territorial antiga, les restes de les creus actuals semblen correspondre a l'any 1901, segons una de les inscripcions. L'any 1995, segons indica l'altra inscripció marcada en el ciment, el conjunt es va restaurar i les dues creus es van reconstruir amb suports de ciment. | 41.8372600,1.6999600 | 392059 | 4632525 | 1901 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63079-foto-08229-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63079-foto-08229-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63081 | Parapets o trinxeres de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapets-o-trinxeres-de-coaner | XX | Parcialment esfondrades, indret envaït per la vegetació | Parapets o trinxeres de la Guerra Civil de 1936 que es troben situats en punts destacats de la serra de Torribalta, al nord de la riera de Coaner. Concretament, se n'han identificat en dos punts que controlen tant el Castell de Coaner com el camí que serpenteja pel costat de la riera de Coaner. La primera localització es troba en un punt elevat on també hi ha el dolmen de la Creu de l'Espelta. És a dir, uns 100 m al sud-oest del trencall on hi ha les Creus de l'Espelta. Concretament, les trinxeres es troben als peus del túmul del dolmen, una al sud i l'altra a la banda nord. Es tracta de simples murets construïts amb pedra seca que tenen forma de ferradura i s'orienten vers la vall de Coaner i el castell. Entre les restes del parapet nord s'hi va localitzar-se una bala que va ser identificada per experts (D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater, aquest darrer membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería), com una 7,92 x 57 MAUSER. Es tracta d'un projectil de fabricació alemanya (el fabricant és la Deutsche Waffen-und Munitionsfabrik AG, de Lübeck-Schlutup), utilitzada pels dos bàndols de la Guerra Civil espanyola. La segona localització es troba uns 500 m a llevant de la primera. Es tracta d'una estructura de característiques i orientacions anàlogues a les anteriors. En l'exploració del present treball no l'hem pogut localitzar. | 08229-204 | Demarcació de Coaner | Aquestes trinxeres o parapets van ser descoberts el novembre de 2010 durant els treballs de revisió de la Carta Arqueològica del Bages. La identificació es va fer en col·laboració amb D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater (aquest darrer, membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería (AECC), col·laboraren amb l'equip de revisió de la Carta Arqueològica per identificar la bala localitzada. | 41.8367200,1.6987400 | 391957 | 4632466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63085 | La Ribera (zona de ribera al Cardener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-zona-de-ribera-al-cardener | Espai d'interès natural al voltant del paratge conegut com la Ribera, que es troba en un dels meandres que fa el riu Cardener en passar per la població de Súria, just al punt on desemboca la riera de Coaner. Una mica més amunt s'estén una esplanada que és coneguda com el pla de Barbeies, i molt a prop hi ha dues masies històriques: la Riera i la Ribera. La zona més propera al riu i a la riera de Coaner es caracteritza pel paisatge conformat per les valls dels dos cursos fluvials, que en aquest punt són molt obertes i van acompanyades d'un interessant bosc de ribera. Prop de la masia de la Ribera hi ha la resclosa i l'inici del canal de la fàbrica Jover, ja en terme municipal de Súria. Es tracta d'un indret molt tranquil i d'un gran interès natural i paisatgístic. | 08229-208 | Demarcació de Coaner | 41.8347600,1.7400000 | 395379 | 4632197 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
63095 | Portal i relleus de Bacardit de Llumars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-relleus-de-bacardit-de-llumars | XVII | Dovelles amb unes interessants inscripcions i gravats situades en un portal de la masia de Bacardit de Llumars. El portal és a la part nord, adossat a la torre. És rematat amb un arc rebaixat compost per tres dovelles. La dovella central és d'un tipus de pedra diferent, de color vermellós, i els gravats són també d'una tipologia diversa, per la qual cosa podrien ser d'una altra procedència. En aquesta dovella central hi ha gravada una creu patent circumscrita, junt amb l'any 1682 i l'anagrama IHS. A les dovelles laterals hi trobem gravats un sol (a l'esquerra) i una estrella a cada costat, així com un símbol que podria ser la marca del picapedrer. La inscripció és la següent: JOSEP BACARDIT A FET FE LOBRA I MESTA R A FRANCISCO ARTIGA BORIAS LA FETA LANY 1682. És interessant remarcar l'existència de la creu patent que, tot i estar associada amb la data de 1682, podria suggerir el record de la presència de l'Orde del Temple a la zona de Castelltallat, segons una hipòtesi que sosté l'estudiós Josep Bastardas i que vincula, entre d'altres, als masos de Puigdellívol i Vilalta, força propers. Cal dir que els Lomar, antics propietaris de Bacardit de Llumars, es van emparentar amb els Puigdellívol i els Vilalta. Al mas Bacardit també és conserven uns interessants relleus a la pedra d'una antiga pica situada al pati. Hi podem veure, força desgastats, el que sembla una creu florida junt amb altres formes que podrien ser flors de lis i l'any 1682. | 08229-218 | A la masia de Bacardit de Llumars. Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1081 es té notícia del mas Soler, anomenat Llomar, a l'antic terme de Castelltallat. Sembla que l'etimologia 'Llumars', que en la documentació apareix també com a Lomar, podria significar 'de la marca' en referència a la frontera entre el món islàmic i el cristià. És possible que d'aquest mas no en quedin restes visibles. El casal actual és un edifici construït en diferents èpoques que inclou una antiga sala o domus que té característiques dels segles XII-XIII. En aquest segle els Lomar eren una família adinerada i militar. En l'anomenat llibre d'Urbici (de l'Arxiu del mas Bastardas, de Fals) apareixen referències a un tal Ferrer de Lomar, que visqué a mitjan de segle XIII i era pare de Gillerma de Lomar, o a Pere de Lomar (1318). En algun moment el mas degué estar vinculat a l'antiga església preromànica i romànica de Sant Mamet, anomenada de Bacardit, actualment en ruïnes, la qual es troba en un turó 500 m al nord-est de la masia (actualment en terme municipal de Fonollosa). Aquesta església va dependre del monestir de Santa Cecilia de Montserrat per donació, quan l'any 950 el comte Borrell la cedí a aquest monestir junt amb altres esglésies veïnes. Al segle XVII l'antiga capella de Sant Mamet deuria estar enrunada, ja que l'any 1685 el seu culte es traslladà a la nova capella que s'havia construït al costat del mas Bacardit de Llumars. Sembla que la nova capella es devia construir al mateix temps que fou reformat el mas Bacardit, segons consta en diferents inscripcions de la casa de l'any 1682. Una d'aquestes inscripcions ens informa que aquest any el propietari era Josep Bacardit i s'entén que el mestre que va fer l'obra es dia Fransico Artiga Borias. D'aquesta època es coneix molta documentació sobre la família Bacardit gràcies als estudis d'Ernest MOLINS (2014-2015). Aleshores els Bacardit tenien un important patrimoni amb masos i heredats situades als termes de Castelltallat i de Camps entre altres. A més del mas Bacardit de Llomars a Camps posseïen una masoveria dita la Casa Nova, situada al costat de l'església. L'any 1836, quan va prendre possessió de l'herència Joan Bacardit, aquest patrimoni s'havia incrementat molt notablement. L'heretat de Bacardit de Llomàs era de 350 quarteres i incloïa el mas Giró i la Casa Nova de Camps, junt amb altres propietats; també l'heretat Cogullera de Sant Pere Sallavinera, les propietats Cases i Font d'Ivorra i dues cases al carrer Major de Camps. El valor estimat de les quatre grans finques era de 8.000, 3.200, 5.000 i 1.600 escuts respectivament. A principis del segle XX la propietat va passar per una situació complicada amb hipoteques, subhastes i vendes. Finalment, el 1943 la propietat es va vendre al metge de Manresa Armand Redondo Bonvehí. El seu pare, Fransico Redondo, era procurador als tribunals i assessorava l'anterior propietària en assumptes legals. La família Redondo s'havia instal·lat a Manresa procedent del poble de Muel (provínicia de Saragossa). En el moment de la compra la gran propietat es va dividir. | 41.7858600,1.6671500 | 389246 | 4626859 | 1682 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63095-foto-08229-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63095-foto-08229-218-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63126 | Pedra amb disc solar de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-disc-solar-de-biosca | Indet | Pedra amb un curiós i enigmàtic gravat situada a la façana de ponent de la masia de Biosca. Es tracta d'un carreu de forma rectangular que té gravat el que sembla un disc de característiques solars, amb un cap d'animal al centre. El gravat consisteix en un disc que té un anell exterior compartimentat amb diferents ratlles que configuren particions més o menys homogènies, amb 9 ratlles a la part superior i 16 a la part inferior. Entremig hi ha intercalada la forma d'un Sol a cada costat. Circumscrita a la part central hi ha la figura d'un cap d'animal, possiblement un bou o una cabra amb unes llargues banyes horitzontals. Desconeixem el significat i l'època d'aquest interessant gravat que, tal vegada, podria tenir una funció de protecció. Es descarta l'ús com a rellotge de sol, ja que el tipus de particions no encaixen. Sembla que a les Cases de Matamargó (municipi de Pinós, Solsonès) hi ha una pedra idèntica a aquesta, també situada en un mur del costat de ponent de la masia. | 08229-249 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | 41.7795400,1.6172500 | 385088 | 4626223 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
63128 | Forn d'obra de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-biosca | XIX | Recentment restaurat | Teuleria o forn d'obra situat uns 150 m al nord-est de la masia del mateix nom. Se'n conserva integrament tota l'estructura, excepte la teulada, que ha estat reconstruïda recentment. El forn segueix la tipologia habitual i té la particularitat que conserva també la bassa que s'utilitzava per remullar l'argila. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, coberta amb arc escarser de maó i amb una obertura de secció convergent. A la part superior trobem la cambra de cocció, que conserva la graella del paviment, amb un seguit de forats. Els murs són de maçoneria al seu exterior i tenen un revestiment interior de maó. Al mur posterior hi ha l'accés a la cambra, amb una porteta i una escala que baixa. Uns metres al nord es conserva la bassa, encara plena d'aigua, de la teuleria. | 08229-251 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest forn o teuleria es va construir segurament durant el segle XIX, aprofitant un antic forn de calç. La teuleria abastia de rajoles, maons i cairons les diferents obres que es feien al mas de Biosca. Per exemple, l'enrajolat de l'era, les reformes de la pallissa, l'engrandiment de la casa pel cantó de la cisterna o bé la construcció de les Corts. Les peces fetes de terra d'argila s'entraven crues i es treien cuites per la porta de la façana posterior, que dóna a peu pla de l'anomenada plaça de la Teuleria. El control de la cuita de l'obra es feia des del cap de les parets, amb l'ajuda d'una forcalla. Les darreres fornades de teules i rajoles es van fer l'any 1929. La teulada de protecció es va fer el 1997. L'incendi de 1998 va cremar-ne algunes llates. Pel que fa a la bassa, no se sap si era anterior a la teuleria o es van construir els dos elements alhora. Aquesta era una bassa amb aigua més neta i s'utilitzava per les feines més delicades del mas. Evidentment, també es feia servir per tal de treballar l'argila abans de posar la pasta al motlle i introduir les peces al forn. | 41.7803400,1.6193000 | 385260 | 4626309 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa de dos plafons informatius | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63129 | Om de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-biosca | Om centenari i de grans dimensions que es troba vora mateix de Biosca, concretament a l'angle nord-est de la masia. | 08229-252 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest arbre ja existia al segle XIX. S'explica l'anècdota que una de les pubilles d'aquesta època va trobar marit perquè la van veure enfilada a l'om i recollint fulles per al bestiar; d'aquí els avistadors van treure la conclusió que era una noia treballadora. | 41.7797500,1.6176400 | 385121 | 4626246 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63129-foto-08229-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
63139 | Alzina del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas | Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat. Es troba en un petit promontori vora l'era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l'actual, que ja tenia unes dimensions considerables. | 08229-262 | A la masia anomenada El Mas. Demarcació de Castelltallt | 41.7993500,1.6107300 | 384582 | 4628431 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
63143 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Castelltallat, a la cruïlla d'un altre camí que va cap a can Prat Barrina, a uns 500 m de la masia de cal Pons i del nucli de Castelltallat. Es tracta d'una creu construïda l'any 1906, de tipologia força semblant a altres que es troben al municipi, com ara la creu de Fontanet. Destaca per un sòlid pedestal, que està format per dos grans blocs de pedra esglaonats (el superior amb les arestes inclinades). Al seu damunt hi ha una creu llatina de pedra, amb les astes de secció quadrada i acabades de forma trilobul·lada. A la cara principal, orientada vers migdia, té les següents inscripcions: JUAN PONS [F]ETA L'A[N]Y MCMVI. INRI. Per la part posterior té gravada una creu llatina sobre un triangle. | 08229-266 | Demarcació de Catelltallat | Aquesta creu va ser construïda l'any 1906 per Joan Pons. Es troba als peus del camí ral que passava per aquest sector. Durant la Guerra Civil fou destruïda, i reconstruïda de nou un cop acabada la contesa. Ha estat sempre un punt de trobada pels veïns de Castelltallat, especialment pels homes de Boixeda, el Mas i cal Pons per anar a Calaf. Era també punt de parada a berenar de camí de retorn de l'escola. | 41.7965600,1.6213100 | 385456 | 4628108 | 1906 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada Creu de cal PonsTé un plafó informatiu de l'espai PEIN de la Serra de Castelltallat | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
63154 | Viver de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-soldevila | XIX-XX | Bassa d'aigua o viver situat uns 100 m al sud-est de la masia de Soldevila, al nucli de Castelltallat. Té una planta irregular i una llargària d'uns 18 m. Actualment la bassa està plena i continua servint per regar una petita zona d'horts situats al costat nord. | 08229-277 | Prop de la masia de cal Soldevila. Demarcació de Castelltallat | 41.7923900,1.6349400 | 386581 | 4627626 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63155 | Creu del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-ros | XX | Creu de terme emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al costat de la Casanova. Aquest indret era un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. La creu consta d'una base de planta quadrada amb dos graons i un pedestal octogonal. El fust és de secció octogonal, amb un capitell decorat amb vuit fletxes o llances que assenyalen en direcció amunt. A la part superior hi ha la creu de pedra, amb les puntes trilobul·lades i decorada amb relleus. A la cara sud (on hi ha l'església parroquial) té un relleu de Sant Miquel amb l'espasa alçada i dominant el diable als seus peus. A la cara nord hi ha la figura de la Verge. La figura de Sant Miquel fa al·lusió a l'advocació de l'església parroquial de Castelltallat, dedicada a l'arcàngel. A l'octàgon del pedestal hi ha diverses inscripcions: RE / CONS TRUI / DA [PN?] / L'ANY / SANT / DE / MCML | 08229-278 | Prop de la Casanova. Demarcació de Castelltallat | El fet que s'observin dos tipus de pedra sembla indicar que la base de la creu és més antiga que la resta. Això és el que es desprèn també de la inscripció de la creu, que hauria estat reconstruïda l'any 1950. | 41.7950700,1.6311200 | 386268 | 4627929 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63169 | Forn de ginebró del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-del-codony | XX | La part superior del forn s'ha degradat lleugerament | Forn de ginebró situat uns 30 m al sud de la masia del Codony. Es tracta d'una estructura molt simple, situada vora el camí i en un terreny amb lleuger pendent. A la part superior hi ha una cavitat més o menys circular en forma d'olla i delimitada parcialment amb pedra seca. És l'olla on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat cap a un petit recipient de forma circular que es troba tallat en una pedra que sobresurt. A la part inferior aquest recipient té un tub de ferro que servia per omplir les ampolles d'oli de ginebró. | 08229-292 | A la masia del Codony. Demarcació de Castelltallat | La masia del Codony és com a mínim del segle XVII. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. Les soques de ginebre es posaven en una mena d'olla, en un forat. Amb l'escalfor s'anava fonent i en sortia un líquid. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. | 41.8154500,1.6362000 | 386726 | 4630185 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63170 | Font i viver del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-del-codony | XX | Font i viver situats uns 200 m al sud de la masia del Codony, vora un camí. La font és de toll i es troba sota una petita estructura d'obra. El lloc és adequat amb una taula de pedra enmig d'una pineda. A l'altra banda del camí hi ha el viver, en el qual hi neix l'aigua. Una petita presa tanca un recinte, que adopta una forma angulosa i és revestit amb pedra. Aquest viver servia per regar els horts que la masia del Codony tenia en la llengua de terra que va d'aquí cap a la casa. També en sortia una canonada de plom (actualment de plàstic) que conduïa l'aigua fins a un safareig que hi havia davant la casa. Actualment aquest safareig s'ha convertit en un cobert. Durant un temps a la font hi havia instal·lat un motor submergible. | 08229-293 | Demarcació de Castelltallat | A l'interior de la casa es conserven dues llindes del segle XVII. Probablement la masia és anterior. En un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. La casa tenia també una teuleria i un viver al costat de la font del Codony. Des d'aquí es regaven els horts i l'aigua es canalitzava mitjançant una canonada de plom cap a un safareig que hi havia davant de la casa, on ara hi ha un petit cobert. | 41.8142600,1.6367500 | 386770 | 4630052 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63170-foto-08229-293-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63171 | Forn d'obra del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-codony | XIX | Part superior escapçada. | Forn d'obra o teuleria situat uns 120 m al nord-est de la masia de Codony, al costat d'un camí. Se'n conserva tota l'estructura inferior i, per la part superior, queda escapçat. El forn segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina. A la part superior es conserva parcialment la cambra de cocció, que ha quedat coberta per la vegetació. Aquest forn pertanyia a la masia del Codony. En una situació propera, vora la font de Codony, hi ha les restes d'un altre forn d'obra, de tipologia més arcaica. | 08229-294 | Demarcació de Castelltallat | 41.8167200,1.6371000 | 386803 | 4630325 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63171-foto-08229-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63171-foto-08229-294-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
63173 | Tina de Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-codony | XIX | Ha perdut la coberta, interior reblert de terra. | Tina aïllada emplaçada en un coster, uns 500 m al nord-oest de la masia del mateix nom. Es tracta d'una construcció que segueix la tipologia característica, amb un cos de planta quadrada, situat en un terreny amb desnivell. L'interior conté una tina cilíndrica, de la qual se li han extret els cairons. A la part exterior de la construcció hi trobem la boixa, que està protegida per tres grans pedres a l'interior d'un petit cobert adossat. Les pedres sobresortints al mur nord indiquen que es preveia allargar la construcció amb un mur imbricat per aquesta banda per tal de construir altres tines. Però finalment no es van arribar a fer. Aquesta tina es troba en terres de Codony. | 08229-296 | Demarcació de Castelltallat | 41.8179200,1.6303900 | 386248 | 4630467 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
63185 | Cal Ponset Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset-vell | XVIII-XIX | En ruïna i molt malmesa | Restes molt escadusseres i totalment en ruïnes de l'antic mas de cal Ponset Vell. Estan emplaçades vora la pista que va de Fonollosa a Castelltallat, seguint el torrent de la Vall. Uns 300 m al sud-est hi ha cal Ponset Nou. De l'antiga casa de cal Ponset Vell tan sols en queden un amuntegament de pedres vora un camí i la construcció del femer, que és la part més sencera. El femer conserva els murs perimetrals i la volta de pedra. | 08229-316 | Demarcació de Castelltallat | En un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819 apareix cal Ponset, però no cal Ponset Nou. Fins a mitjans de segle XX cal Ponset Vell encara es conservava dempeus. Aleshores la va comprar un tal Canonge (d'Aguilar de Segarra) i la va desmuntar per aprofitar-ne la pedra. | 41.7680200,1.6252800 | 385735 | 4624933 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no té fitxa del Catàleg de MasiesInformació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
63187 | Roure de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jaume-manuel | Roure emblemàtic situat al costat de la font de cal Jaume Manuel, en una petita esplanada. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Aquest roure va sobreviure a l'incendi del 18 de juliol de 1998. | 08229-318 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739600,1.6271100 | 385898 | 4625591 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63187-foto-08229-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/