Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63034 | La Rovira (Coaner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-coaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 170). | XIV-XX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un petit altiplà enmig d'una vall on comença la riera del Semís, a la serra de Castelltallat. El conjunt consta del cos residencial més uns cobert que formen un pati tancat i, a l'exterior, una pallissa. L'habitatge adopta una planta en forma de L i consta de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una construcció de tipologia força arcaica. La façana principal es troba a l'interior del pati, encarada vers llevant i paral·lela al carener de la teulada. El nucli originari de la masia es va edificar sobre la roca natural, que aflora en forma de vetes inclinades en diferents punts. Aquesta part més antiga es troba a la zona central on hi ha el portal, reformat el 1861. D'aquí la casa es va expandir cap a la dreta (on hi ha un celler excavat a la roca) i també cap a l'esquerra. En el costat dret hi havia un altre portal (avui tapiat) situat a un nivell més alt. Aquesta façana, bastida amb un aparellat de carreus prims i allargats d'aparença força arcaica, mostra les diferents fases. Posteriorment s'hi devien obrir les tres finestres del primer pis, molt homogènies i emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes presenten un aparellat de característiques similars, amb diverses finestres de distribució irregular també emmarcades amb blocs de pedra. Al costat nord la casa té adossades dues tines (una quadrada i una altra de cilíndrica) que desguassen al celler. Al costat sud la casa té una galeria oberta al nivell de les golfes. A llevant hi ha els diversos coberts que tanquen el pati, entre ells un interessant femer cobert amb volta de pedra. Fora del recinte hi ha una interessant pallissa, reconstruïda després del gran incendi de 1994. | 08229-157 | Demarcació de Coaner | Segons Josep Bastardas, l'origen de la Rovira cal situar-lo al segle XIII. En els seus inicis la casa fou habitada per jueus. El més notable, Maimònides Rovira (documentat el 1278). És un fet significatiu que en els llocs on hi ha presència de l'Orde del Temple, com és el cas de la serra de Castelltallat, al seu voltant hi trobem també la presència de jueus, amb els quals existien relacions financeres, de protecció i d'intermediaris. Ja més endavant, al segle XVIII, sabem que el propietari del mas continuava sent un Rovira. Podia ser descendent dels anteriors o bé que hagués adoptat el nom de la masia. Així, segons la inscripció d'una llinda, el 1782 el propietari era Joan Rovira. En aquesta època s'hi van fer algunes reformes, tot i que de caràcter menor, igual que al segle XIX, segons indiquen algunes inscripcions. Això ha permès que el mas hagi conservat un aspecte força arcaic. La seva propietat era força extensa i incloïa almenys els masos de cal Ros, Canigó de la Rovira i mas Fàbrega. Ja al segle XX els propietaris eren la família Esquius, que el van habitar fins al començament de la dècada de 1960. Posteriorment La Rovira fou adquirida pels propietaris del Semís. | 41.8174000,1.6843100 | 390726 | 4630339 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana de ponent: 1782 JOAN ROVIRA ME FESITInscripció al portal d'entrada a la casa: 1861Inscripció al portal del pati: 1908Informació facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Josep Bastardas (en base a documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages: AHPM, 4. Pere de Gravalosa). | 98|94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62949 | Cal Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 200). | XVIII-XIX | Masia de dimensions modestes, originària probablement al segle XVIII, que es troba emplaçada en un promontori al costat del camí d'accés a Sant Mateu pel costat nord-est. És una construcció de planta rectangular que consta d'un cos més baix situat al nord, que és l'originari (amb planta baixa més un pis) i un cos més alt al sud (amb planta baixa més dos pisos). El cos originari és força petit. Té la façana principal encarada a llevant i consta d'un portal adovellat i, al damunt, una finestra emmarcada amb llinda i brancals de pedra. Al seu costat, una altra finestra ha estat convertida en balcó. El mur és a pedra vista i amb un aparell de bona qualitat. El cos adossat al sud ha estat construït en dues fases, i presenta una distribució a la façana davantera força irregular. Té obertures de diferents tipus, algunes emmarcades amb maó. En la façana de migdia destaca una doble galeria amb dues arcades als dos pisos superiors que dóna actualment a una terrassa. La coberta d'aquest cos té un interessant ràfec volat fet de rajola. La resta de façanes conserven trams de mur amb un aparell de bona qualitat, fet amb petits carreus disposats en filades, i s'hi poden veure finestres emmarcades amb pedra i també amb maó. Es conserva una tina. Exteriorment, la casa ha conservat força bé la tipologia originària, tot i que actualment es troba envoltada de grans naus i altres dependències de treball modernes que fan la funció de granja. Tan sols el cobert més proper a la casa és de tipologia tradicional. | 08229-87 | Pla de Sant Mateu | Cal Pubill sembla una masia aixecada al segle XVIII (segons la inscripció del portal, del 1706), tot i que no es pot descartar un origen anterior. Ja al mateix segle XVIII el petit cos originari es va ampliar per la banda sud (a la façana de migdia hi consta l'any 1787), però aquesta ampliació es devia fer en diverses fases i es completà al segle XIX. Els propietaris de la casa eren la família Pubill. Ja al segle XX, els Pubill van emigrar a Sudamèrica i es vengueren el mas. Entorn de 1950 la va adquirir Isidre Casas (pare dels actuals propietaris), que hi va fer reformes bàsicament a l'interior. | 41.7980600,1.7337200 | 394798 | 4628130 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62949-foto-08229-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62949-foto-08229-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62949-foto-08229-87-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella central del portal: 1706Llinda a la façana de migdia: 1787Informació oral facilitada per Xavier Casas | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62966 | Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-carner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 241). | XVIII-XIX | Estructuralment bo. Entorn envaít per la vegetació. | Antic molí fariner situat al costat de la rasa de Fontanet, just al punt de confluència amb la rasa del Carner. Es tracta d'un indret obac i molt humit que es caracteritzava per tenir gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. En aquest indret hi ha dues cases més: cal Jepet Subirana (a la dreta) i el Molí (una casa situada a la part més alta, que ha adoptat aquest nom però que no té res a veure amb el molí originari). L'autèntic molí del Carner s'ha conservat estructuralment força bé i consta de tots els elements integrants d'aquest tipus d'infraestructura hidràulica: la casa, la bassa (situada a la part posterior) el rec i la resclosa. Pel que fa a l'habitatge, és una edificació força petita, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. A la planta superior hi havia l'habitatge del moliner, a la planta baixa les instal·lacions del molí i al nivell soterrani la part del carcabà, on encara hi deu haver la roda hidràulica. La façana, encarada al sud-est, té dos portals i, a la planta superior, dues finestres. Aquestes són pràcticament les úniques obertures existents, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Precisament a la llinda de la porta es conserva una inscripció i un gravat molt original i interessant. A més d'informar dels promotors del molí (construït l'any 1777 pels propietaris de cal Carné) té com a decoració central la figura d'un cavaller muntant el seu cavall. Els murs de la casa són fets amb un aparell format per petits carreus. A la part posterior hi ha adossada la bassa, que adopta una planta més o menys triangular. A la part més fonda, on hi havia l'entrada d'aigua cap al carcabà, té una alçada de més de dos metres. L'interior es troba totalment cobert per la vegetació i pràcticament no és visible. El rec té una llargada d'uns 240 m fins a la resclosa. | 08229-113 | Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné. | 41.7813400,1.7235600 | 393926 | 4626286 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 'AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS'. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l'any 1777. Marià Mestre Pons.Informació oral facilitada per Jordi Carné | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63007 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-4 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 45). | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada prop de la confluència entre la riera dels Plans i la de Salo, i al costat de l'actual carretera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis), que té adossat un cos més petit adossat al nord, també amb dues plantes però situades a un nivell més alt. Ambdós cossos tenen la coberta a un sol vessant. La façana principal és la de migdia, i actualment ha quedat d'esquena a la carretera. Hi trobem un portal amb arc escarser adovellat així com diferents finestres de tipologia diversa i distribució irregular. La façana de llevant té dos portals a diferent alçada, corresponents als dos cossos. Les finestres són emmarcades amb brancals de pedra i amb llindes de fusta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La casa conserva dues tines. En el seu origen aquesta casa havia estat una fassina d'aiguardent, però d'aquestes instal·lacions no en queda cap rastre. La casa conserva dues tines. | 08229-474 | Demarcació de Mejà | Aquesta casa fou construïda al segle XIX, sembla que el 1880 segons una llinda. Era un moment en què es va fer obres a la carretera de Salo i els guanys de la fassina d'aiguardent que hi havia instal·lada serviren per fer front a les despeses. La van fer construir els propietaris de la casa veïna de cal Batlle. Eren la família Santasusana Puig, que procedia del mas Puig. Però la fassina va funcionar pocs anys, ja que a finals del segle XIX, amb l'arribada de la fil·loxera, va deixar de funcionar. Més recentment, ja entrat el segle XX, s'hi hostatjaven treballadors que feien obres a la carretera. Fa uns anys, la casa fou adquirida pels propietaris del Semís. | 41.8404500,1.6664900 | 389285 | 4632921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1880Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Isidre Dalmases (de cal Batlle) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63042 | Casa prop de cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prop-de-cal-llirac | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes en estat de ruïna, emplaçada enmig d'un altiplà, en un dels contraforts meridionals del pla de Sant Mateu. El conjunt és format per un cos residencial més un grup de tres tines aïllades a llevant i encara una altra construcció de planta quadrada a l'altre costat del camí. Del cos residencial se'n conserven els murs fins a una alçada d'uns dos metres; curiosament, tots fins a un mateix nivell, de manera que han estat consolidats amb ciment a aquest nivell, totalment pla en tots els murs. La casa té una planta rectangular, amb la façana principal encarada al sud-est, on s'hi poden veure dues portes. La distribució interior s'estructura en dues crugies. La que es troba al nord sembla més antiga. Està compartimentada en tres estances, una de les quals té un soterrani cobert amb volta de pedra amb accés mitjançant unes escales. La crugia sud sembla adossada posteriorment. La casa te petits coberts adossats a ponent, un dels quals correspon a una tina, que devia desguassar al soterrani. Uns 40 metres a llevant es conserven dues construccions semi-derruïdes. Una conté una tina i l'altra dues més. Finalment, a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una construcció de planta quadrada, de dimensions força grans, que podria correspondre a una pallissa o tal vegada a un altre habitatge. | 08229-165 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | A jutjar per les restes conservades podria tractar-se d'un petit mas dels segles XVII, XVIII o XIX, semblant al de cal Llirac, que es troba proper. Recentment s'hi ha practicat una consolidació de tots els murs. | 41.7842100,1.7411500 | 395393 | 4626584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no ha estat inclosa en el Catàleg de masies. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63067 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell-0 | GÓMEZ , Marta; SARRI, Glòria (2009). 'Nou maquis morts al Borrell de Sant Mateu de Bages', Dovella, núm. 101 (tardor, 2009), p. 39-41. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 167). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 151 | XVII-XIX | En ruïna, sense coberta. | Masia de petites dimensions en estat de ruïna que està emplaçada a l'extrem d'un contrafort de la serra de Castelltallat. Consta d'un cos residencial més un cobert força gran, que s'aixeca aïllat al costat nord-est. L'habitatge és de planta quadrada i disposava de planta baixa més un pis. Alguns dels murs es conserven fins a l'alçada de la teulada. La façana principal, encarada vers el sud-est, tenia un portal atípic format a partir d'un arc que posteriorment va ser fet més estret per adequar-hi l'entrada. Al seu damunt conserva una finestra. L'aparell dels murs és de maçoneria. L'interior es distribueix en dues crugies, la de llevant situada a un nivell més alt. En aquesta part s'hi conserva un forn de pa. El conjunt es troba en ruïnes, sense coberta, però ha mantingut la tipologia i els volums originaris, sense modificacions modernes. | 08229-190 | Demarcació de Coaner | Aquest mas té un origen medieval i des de l'any 1281 pertanyia a la masia del Semí (VLADÉS, 2012: 151). Des d'aleshores pagava un cens a aquesta masia. El Borrell va ser habitada fins els volts de 1920. Amb la masia ja abandonada hi va tenir lloc un dels episodis més destacats relacionats amb els maquis el 10 de desembre de 1944. Era el moment de més efervescència de l'activitat dels maquis, i un grup de deu homes (se suposa que eren comunistes) va entrar al país amb la intenció d'arribar a Barcelona. Van fer una parada inusualment llarga, d'uns quinze dies, a la casa del Borrell. No se sap per què. El 9 de desembre (el dia anterior a ser assassinats) uns quants del grup van anar al poble de Sant Mateu on haurien robat una pistola i diners a la botiga o bé, segons altres testimonis, haurien agafat menjar racionat del sindicat. Van ser els mateixos de la botiga i un altre home els que van fer la denúncia a la Guàrdia Civil. El dia següent (10 de desembre) un grup de la Guàrdia Civil acompanyat d'excombatents del bàndol franquista es van dirigir a la casa amb un camió. Eren entre 40 i 60 homes. Sembla que les intencions de la Guàrdia Civil eren provocar la fugida dels maquis per estalviar-se així l'enfrontament i les possibles baixes. El grup va arribar de nit, quan els maquis estaven dormint, fins i tot el que feia guàrdia. Aquest va ser l'únic que va poder fugir. Segons sembla, els maquis pràcticament no van oposar resistència. Foren assassinats allà mateix i enterrats en una fossa al costat de la casa. Posteriorment, l'alcalde de Sant Mateu, tot i ser de dretes, va preferir que els morts estiguessin enterrats al cementiri i els va fer traslladar. No se sap si foren enterrats a dintre o fora del recinte. També es desconeix la identitat d'aquests homes ja que, com era habitual, anaven indocumentats. Tan sols se sap que el supervivent que va poder fugir es deia Bernat o Vernet i, segons sembla, va morir fa uns anys a Puig-reig. Una placa col·locada al cementiri de Sant Mateu de Bages recorda aquests fets. | 41.8243000,1.6873400 | 390989 | 4631102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63185 | Cal Ponset Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset-vell | XVIII-XIX | En ruïna i molt malmesa | Restes molt escadusseres i totalment en ruïnes de l'antic mas de cal Ponset Vell. Estan emplaçades vora la pista que va de Fonollosa a Castelltallat, seguint el torrent de la Vall. Uns 300 m al sud-est hi ha cal Ponset Nou. De l'antiga casa de cal Ponset Vell tan sols en queden un amuntegament de pedres vora un camí i la construcció del femer, que és la part més sencera. El femer conserva els murs perimetrals i la volta de pedra. | 08229-316 | Demarcació de Castelltallat | En un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819 apareix cal Ponset, però no cal Ponset Nou. Fins a mitjans de segle XX cal Ponset Vell encara es conservava dempeus. Aleshores la va comprar un tal Canonge (d'Aguilar de Segarra) i la va desmuntar per aprofitar-ne la pedra. | 41.7680200,1.6252800 | 385735 | 4624933 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no té fitxa del Catàleg de MasiesInformació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63196 | Can Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 61). | XVI-XIX | Fa anys que resta deshabitada. En procés de rehabilitació | Masia de grans dimensions i històricament molt important, situada al lloc de Claret dels Cavallers, que es troba en una serra paral·lela a la de Castelltallat però més al nord, just al punt de confluència entre la riera de Coaner i una altra coneguda com la Rasa d'Utgés. Junt amb can Serra, és un dels dos grans masos que hi ha a Claret dels Cavallers i que es troben en part units formant un petit carreró intermedi, ja que en un principi pertanyien a la mateixa família. Can Ferrer es troba a la part baixa, tancant el nucli per la banda sud-oest. Aquest casal és més modern que can Serra, i ha estat construït amb una estructura molt més regular. És de planta més o menys rectangular, i té adossat a ponent una petita caseta que està datada el 1601 i és més antiga que el mas principal. Aquest habitatge conserva una tina força antiga, sense rebestir amb cairons. El mas principal consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal, encarada vers el nord-est, reflecteix una distribució en tres crugies. Al centre té un portal adovellat, amb un balcó al seu damunt. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i el mur és fet amb un parament força regular, fet de petits carreuons. A la seva dreta aquesta façana té adossat un cos (actualment semiderruït) que aplegava les estances on normalment feien vida els seus propietaris. La façana del sud-est és de característiques similars que la principal, i també força regular. Les obertures (finestres i un balcó) es troben als dos pisos superiors, mentre que la part baixa només té alguna petita espitllera. En aquesta banda el mur té una gran alçària, a conseqüència del desnivell del terreny, i la casa té adossats uns coberts (actualment semi-derruïts), sense obertures i amb aspecte de muralla. La façana que ve a continuació, encarada a migdia, també és de gran alçada i amb característiques de muralla, igual que la masoveria de can Serra, adjacent. Pel que fa a la façana nord-oest, que dóna a la part alta i al carreró intermedi amb can Serra, és només de dues plantes. Ha estat remodelada amb un portal rematat amb arc escarser (amb inscripció de 1894) i diverses finestres emmarcades amb pedra picada. Al mateix lloc de Claret dels Cavallers hi ha la masoveria de can Ferrer, situada al sud-est del nucli, així com una altra construcció aïllada corresponent a una pallissa, situada a l'extrem sud. | 08229-327 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El lloc de Claret dels Cavalleres és documentat ja l'any 1031. És possible que aleshores ja hi haugés un castell. L'església és documentada el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). Als segles XIII i XIV era parròquia. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que entorn de 1135 Claret dels Cavallers va entrar sota el domini de la milícia de l'Orde del Temple, juntament amb altres llocs a ponent de la serra de Castelltallat (Vilalta i el castell de Castelltallat) i també a llevant de la mateixa. Posteriorment, amb la dissolució d'aquest orde a principis del segle XIV, o possiblement ja abans, el lloc retornaria als Cardona, que n'haurien conservat el domini directe. D'altra banda, Albert FÀBREGA (2008) aporta informació sobre famílies de rang inferrior als Cardona que, a partir del segle XIV, van exercir drets senyorials sobre el castell de Claret dels Cavallers, com els Sant Guillem, els Sescomes i, sobretot, els Peguera. El complex casteller derivà en el mas de can Serra, documentat ja al segle XV. En un principi la casa situada al sud era coneguda com can Serra de Baix. És a partir de l'any 1587, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, que aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret de Cavallers. El següent hereu fou Pere Ferrer, casat el 1616 amb Agnès (de Monistrol de Calders). El 1610 havia rebut el mas Ferrer de les Basses, situat a la Molsosa, i el 1619 s'adquirí el mas Corbera. El següent hereu fou Manuel Ferrer, casat el 1636 amb Jerònima Jaumandreu (de Fals) i en segones núpcies amb Mariàngela Guilanyà (de Navès); el seguí Francesc Ferrer, casat el 1656 amb Caterina Guilanyà; Joep Ferrer, casat el 1685 amb Maria Vila (d'Artés). El 1710 es va vendre el mas Ferrer de les Basses. El següent hereu fou Francesc Ferrer Vila, casat el 1715 amb Teresa Fàbrega Pilar, filla d'un ciutadà honrat de Barcelona. Pere Ferrer Bastardes es casà el 1761 amb Caterina Semí Vallbona, de Sant Salvador de Torreolla. Pere Ferrer Semís es casà amb Antònia Feixes (de les Feixes de Coaner). Miquel Ferrer Feixes es casà el 1833 amb Teresa Viladés Parcerisses (de Sant Amanç de Rajadell). Josep Ferrer Viladés es casà el 1859 amb Maria Trulls (de Castelltallat). En un inventari de 1885 la família posseïa els masos Ferrer, Corbera, Soler de la Bena i Torribalta. L'any 1893 Josep Ferrer edificà una altra casa al mateix poble de Claret, enfront del portal del corral. El següent hereu fou Miquel Ferrer Trulls, que el 1897 es casà amb Maria Torres Vilar (de Riells). El seu fill, Josep Ferrer Torres, es casà el 1931 amb Josefa Giró (de Sant Celoni). L'any 1905 es construí una nova casa davant la font del Roure, i el 1910 Miquel Ferrer va fer instal·lar gas acetilè al mas. L'any 1911 el carrer de Claret dels Cavallers es va remodelar, separant la casa Ferrer de can Serra pel pastadó de can Ferrer. Anteriorment, el carrer passava per sota de l'eixida de can Serra. El 1923 la família havia quedat molt reduïda i es traslladà a una casa de Súria. Entorn de 1960 la casa va quedar totalment deshabitada i, més recentment, l'heretat ha estat dividida en nou parts que han anat a parar a diferents hereus. Entre ells s'han repartit tres habitatges a Claret dels Cavallers més altres masoveries que pertanyien a la finca: Torriblata, Fontfreda, cal Fuster o Corbera. | 41.8213300,1.6470500 | 387638 | 4630824 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó de la façana principal: Miquel Ferrer 1859Llinda d'un portal a l'oest del carreró: 1601Llinda de la porta balconera de la façana sud: 1859Portal de la façana que dóna al carreró: 1894 (amb una creu i diverses ferradures) | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63252 | Resclosa i rec del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-salo | XVII-XX | Rec envaït per la vegetació | La resclosa del Molí de Salo es troba a la riera del mateix nom, uns 250 metres aigües amunt del molí. És una obra de dimensions modestes feta amb pedra i formigonada, d'uns 10 m de llarg i de forma lleugerament corba. A l'esquerra en surt el rec del molí que, en els primers metres, travessa un tram en que forada la roca. Segueix un rec excavat al terra no gaire ample i que paral·lel a la riera pel costat esquerre. En bona part del seu transcurs el rec es troba cobert per la vegetació. 40 m més avall de la riera hi ha les possibles restes d'una primitiva resclosa de fusta, de la qual n'haurien quedat uns encaixos a la roca. 150 m més avall hi ha les restes d'una segona resclosa que es va construir més recentment amb la intenció de forçar un embassament de més volum, ja que aquí la riera és més ampla, i millorar així la captació d'aigua per al rec. Només en queden dos murs de pedra formigonada a banda i banda de la riera, ja que una riuada es va endur fa uns anys la part central. Aquesta segona resclosa es troba en un indret conegut com el Toll d'aigua calenta. Segons tradició oral, les dones utilitzaven l'embassament o toll de la resclosa per venir-hi a rentar la roba. A més, aprofitaven el fet que, segons sembla, en aquest punt l'aigua és més calenta. A pocs metres de la resclosa, sobre la roca de la riera s'hi observen diversos forats a manera d'encaixos tant de formes circulars com quadrades. S'orienten en una doble línia transversal a la riera. En aquest cas corresponien a una palanca de fusta per travessar la riera de la qual fa uns anys encara en quedaven alguns vestigis. En aquest sector, al costat del rec es conserva un pou on es captava aigua per a la casa del Molí de Salo. El rec desembocava a la bassa del molí per l'angle nord-oest i proveïa d'aigua la gran bassa allargada. | 08229-391 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur, doncs, que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'existència d'un aflorament natural d'aigua al punt d'entrada de la bassa cap al molí ens fa pensar que en aquest lloc des d'antic hi havia hagut algun tipus d'aprofitament de l'aigua, tal vegada un simple pou o viver. Cal dir que una mica més avall de la resclosa del molí hi ha l'anomenat Toll d'aigua calenta, on l'aigua té una temperatura més alta. Tal com succeeix amb altres molins, a més del molí fariner n'hi havia un d'oli i també una ferreria. L'altre molí esmentat en el document podria ser prop del mas el Puig, ja que el pare de l'actual propietari hi havia vist unes pedres que en tenien l'aparença. Les construccions més antigues del conjunt, que són la part baixa del molí, es podrien situar de manera genèrica entre els segles XIII-XVII. Tota aquesta part és una obra molt sòlida i de qualitat, amb una interessant volta apuntada de tradició gòtica. És en aquest sector on hi trobem les inscripcions més antigues, que són del 1633 i 1636. Al segle XVIII el molí ja era propietat de la família Esquius, que continua habitant-lo en l'actualitat. A mitjan de segle XIX el propietari era Josep Esquius, casat amb Josepa. El següent hereu fou Josep Esquius Portella, i els següents: Josep Esquius Lleopart, Josep M. Esquius Gangonells i Josep Esquius Gràcia. El Molí de Salo era una de les cases més fortes d'aquest terme, i va anar adquirint diversos masos de la zona: l'Oriol, cal Trilla i el Puig. Pels volts del tombant de segle XX Josep Esquius Portella va adquirir el Solsonet i, al nucli del poble, cal Pastor i cal Teixidor. Un germà de Josep fou mossèn Àngel Esquius Portella (1887-1943), capellà a Bergús, Cardona, Llanera i, en els seus darrers anys, a la mateixa parròquia de Salo. A mitjans del segle XIX un fadristern dels Esquius va fundar un altre molí i ferreria, situat més a prop de Salo. S'anomenà cal Ferrer de la Creu i va estar en funcionament fins ben entrat el segle XX. El fort aiguat que l'any 1907 va afectar les conques del riu Cardener va provocar greus destrosses al Molí de Salo, sobretot a la masoveria, que era la construcció més propera a la riera. L'any següent Josep Esquius Portella va portar a terme una important remodelació del conjunt: edificà una nova casa de l'amo, a la part més alta (al nord), i la masoveria ocupà una part de l'antiga casa de l'amo, que era al cos de migdia. A mitjans de segle XX Josep Esquius Lleopart va substituir l'antiga roda hidràulica per una turbina. Això va permetre que el molí generés electricitat que es subministrava al poble de Salo. A partir d'aleshores el molí treballava de nits, mentre que de dia funcionava com una petita central elèctrica. El Molí de Salo va funcionar fins a la dècada de 1960. | 41.8490600,1.6452400 | 387536 | 4633905 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Esquius Gràcia | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63327 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-9 | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 31. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'. Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 43). | XVIII-XIX | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada al cim d'un turó de forma cònica, dominant i amb bones vistes sobre la vall de la riera de Salo (d'aquí el nom del Puig). Es troba al costat de l'església de Santa Margarida de Mejà, que té al seu darrere el turó on hi havia el castell de Mejà. Aquest mas, doncs, molt probablement és el que va succeir al castell de Mejà, tal com passa en molts altres casos similars. L'edificació actual consta d'un cos de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un cobert adossat al nord i altres coberts a la part posterior (est), amb un petit pati entremig. Es tracta d'un casal notable per la seva arquitectura de qualitat i molt regular, que bàsicament fou aixecat en dues fases constructives: la primera (corresponent a mitjans del segle XVIII) inclou la part sud de la casa, que al principi era més estreta i només tenia dues crugies. Posteriorment s'amplià cap al nord. La façana principal, encarada vers ponent, presenta una estructura no simètrica, amb el portal i dues finestres de la part antiga a la dreta i dues finestres més a l'esquerra. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana de migdia és també molt regular, amb dues finestres al nivell del primer pis. Les altres dues façanes queden parcialment cobertes pels cossos adossats. L'aparellat dels murs és amb carreus més o menys escairats i conserva parcialment el semi-arrebossat tradicional. A l'interior la casa conserva molt bé la tipologia tradicional. A ponent hi trobem una construcció aïllada corresponent a la pallissa, gairebé a tocar de l'església de Santa Margarida. | 08229-466 | Demarcació de Mejà | L'origen del mas el Puig cal relacionar-lo amb el castell de Mejà i l'església de Santa Margarida. El castell apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. El primer feudatari conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Pel que fa a l'origen del mas, l'estudiós Josep Bastardas sosté la idea que el topònim Puig (Podio) en el context cultural dels francs té la connotació d'un punt de reunió dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords. I posa els exemples del jaciment del Collet del Cargol de Sant Mateu de Bages (antigament nomenat Coma del Puig), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Puig o Collet del Puig, seria un punt de trobada significatiu, ubicat als peus de l'antic castell de Mejà, però possiblement amb una tradició anterior al castell, i al costat de l'església de Santa Margarida. Quan el castell va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig, possiblement entorn als segles XV-XVI. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La part de la inscripció on hi constava el propietari que va encarregar les obres ha estat esborrada, però sembla que era la família Puig. Així mateix, en una llinda interior hi ha gravada una flor de lis i una creu paté, símbols que podrien fer referència al llinatge d'aquesta família. En aquesta època pertanyia a la masia del Vendrell, de Su. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Aleshores va perdre el mas i les seves terres i passà a residir a la casa més petita que hi havia a la vora, que era coneguda com cal Puig Xic i feia d'hostal. Possiblement un fill del malalt, que tenia de cognoms Santasusana Puig, es casà amb Anna Company Esquius. El pare d'Anna era el ferrer del molí de Salo i va eixugar els deutes del seu gendre. Però les desavinences causades per aquest deute devien motivar que s'esborrés el nom d'aquesta família de la llinda. Algun membre d'aquesta família havia estat batlle, i d'aquí el sobrenom que va adoptar cal Puig Xic com a cal Batlle. La masia del Puig es devia ampliar possiblement ja al segle XIX. Finalment, va formar part del patrimoni del Molí de Salo, que era una de les cases més fortes del terme en aquesta època. D'altra banda, el Puig tenia una molí, que estava situat en les seves terres, a la riera de Salo, i del qual només se'n conserven rastres de la resclosa i el rec. Pel que fa a l'església de Santa Margarida, situada també al costat del mas, és d'estil gòtic i documentada al segle XIV, però conserva elements romànics i possiblement té els seus orígens més antics, en la mateixa època en què es devia construir el castell. | 41.8409600,1.6635600 | 389043 | 4632982 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63327-foto-08229-466-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63327-foto-08229-466-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63327-foto-08229-466-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal principal: A fet fer la present casa [tram esborrat] per mans de Isidro Garriga, mestra de casas en lo any de 1752.A la primera estança interior hi ha dos portals simètrics amb interessants inscripcions i gravats a sengles llindes. El de l'esquerra: 1752. El de la dreta, gravat amb una flor de lis i una creu paté inscrita en una orla lobular.A la pallissa: 1846Informació històrica facilitada per Josep Bastardas i Isidre Dalmases | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63366 | Rectoria de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 26-28. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 29). | XVIII-XIX | Rectoria de la parròquia de Salo, adossada al nord de l'edifici de l'església, al mateix nucli de Salo. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant i alineada amb l'església seguint el traçat de l'únic carrer de Salo, es distribueix en dos cossos diferenciats: al de la dreta és on hi ha el portal, rematat amb arc escarser, i una finestra al seu damunt, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. El cos de l'esquerra té una àmplia galeria al primer pis. És curiós que, tractant-se d'un edifici parroquial, una finestra que s'obre en aquest costat de la casa té gravada a la llinda la forma d'una ferradura com a símbol de protecció i de bona sort. La resta de façanes, actualment a pedra vista, tenen poques finestres, la majoria petites i de distribució irregular. Actualment els baixos de la casa s'utilitzen com a local parroquial i social, mentre que el primer pis està llogat com a habitatge particular. | 08229-513 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars. | 41.8444900,1.6438200 | 387410 | 4633399 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la finestra principal: 1778Inscripció al portal principal: 1916 | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63372 | Priores de la Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priores-de-la-confraria-del-roser | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. | XVII-XXI | Tradició vigent | Les Priores són les dones encarregades d'administrar la Confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Tradicions molt semblants existien en la majoria de pobles. La particularitat de Sant Mateu és que aquesta fórmula antiquíssima es manté viva en l'actualitat i és un motiu de trobada per a les poques dones que viuen al poble. Els càrrecs de priores els ocupen dues dones que cada any, per la festivitat de Tots Sants, són renovats. Les dones del poble es van alternant seguint un cert ordre, tot i que en l'actualitat ja no s'és tan estricte com abans, perquè les voluntàries són més escasses. Les Priores tenien la missió d'administrar la confraria i, més recentment, han anat assumint altres funcions de caire més general relacionades amb la parròquia: tenir a punt l'església per celebrar-hi qualsevol acte, fer-hi tasques de neteja, decorar-la per a determinades celebracions o buscar fonts de finançament per a la seva restauració. Un dels costums que més caracteritza a les Priores en l'actualitat és l'acapta que fan a totes les festes del poble, junt amb l'obsequi d'un ramet de flors per als qui han col·laborat. | 08229-519 | Parròquia de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'origen de la confraria del Roser i, per tant, de les seves administradores, es remunta a l'any 1601 o una mica abans. Amb aquesta data es conserva a l'església parroquial un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament en el document, la confraria ja existia aquest any. Possiblement es va fundar l'any anterior, el 1600, ja que a l'arxiu parroquial el llibre de comptes de la confraria comença en aquesta data, mentre que el volum denominat 'Llibre dels confrares del Roser' s'inicia el 1603. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exactament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. Ja a la primera meitat del segle XX hi va haver també la confraria de les Noies (sota l'advocació de la Puríssima) i la de les Filles de Maria. En aquesta època les Priores i els confrares portaven atxes enceses en les diferents processons que es celebraven. Fins els volts de l'any 2000 la tradició de les atxes es va mantenir. L'any 2001 es va celebrar una festa per commemorar el 400 aniversari de la Butlla papal que va marcar l'inici de la confraria. | 41.7956300,1.7347700 | 394881 | 4627859 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63387 | Goigs de Nostra Senyora de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, al Santuari de la Mare de Déu de Coaner. La seva festivitat es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de les marededéus trobades. Actualment aquesta festa, organitzada per l'Associació d'Amics de Coaner, ha esdevingut la festa major del poble, i durant la missa es canten els goigs. Antigament en aquest santuari es conservava la imatge de la marededéu trobada de Coaner. Segons la llegenda, reproduïda en els mateixos goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor troba la imatge prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. Aquesta marededéu és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. Concretament, la lletra dels goigs diu: 'Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixera hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder'. La Mare de Déu de Coaner gaudia d'una gran devoció, especialment per la romeria que s'hi feia en petició de pluja, i abastava un territori ampli al seu entorn. Segons es en els goigs: 'Súria, Castelladral, / Valldeperas, Orriols, / venen en sos desconsols / a Vos, Reyna Angelical, / vostra amparo celestial / invocant ab cor sencer' (...) 'De salo y Castelltallat, / Torroella y Sant Matheu, / amorosa'ls precs rebeu / en tota calamitat, / y ningú vos ha invocat, / sense sentir vostra valer'. | 08229-534 | Oratori i santuari de la Mare de Déu de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Els exemplars consultats són una edició de 1913 estampada a la impremta de Josep Roca de Manresa, i una edició sense data estampada a l'Impremta Sant Josep de Manresa. Ambdós conservats a l'Associació d'Amics dels Goigs. | 98|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63396 | Tina de cal Jep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-jep-xic | XVIII-XIX | Construcció parcialment esfondrada i sense coberta, plena de vegetació | Tina isolada emplaçada al costat d'un camp, a l'extrem nord-occidental del terme de Salo, en terrenys que havien estat de cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. Es troba molt a prop de dues gran barraques que probablement havien servit com a habitatge. La tina és a la punta d'una roca que fa una petita cinglera. Està excavada a la mateixa roca i té un diàmetre considerable, de més de 2 metres. Queda aixoplugada dins d'una petita construcció de pedra que ha perdut la coberta. La tina desguassava per la part inferior de la roca, on hi havia la boixa junt a un esvoranc del terreny. | 08229-543 | Demarcació de Salo | 41.8660700,1.6371000 | 386890 | 4635804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63054 | Rectoria de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-mateu-de-bages | Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa. AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133. | XIII-XIX | Estructuralment bo. Estances interiors pendents de rehabilitar. | Edifici de l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, que està adossat a l'angle sud-est del temple. És coneguda popularment com el Museu, ja que des de fa uns anys acull una col·lecció d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, que disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, té un portal adovellat i, al seu damunt, una galeria amb arc de mig punt així com diverses finestres i balcons de distribució irregular, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La galeria té un antic pas que comunica amb uns coberts situats uns pocs metres enllà, de manera que entremig s'hi forma un curiós corredor que passa sota una arcada. La façana est compta amb diverses espitlleres a la part baixa i, a les plantes superiors, finestres emmarcades amb pedra, mentre que la façana nord té diversos coberts adossats. L'interior de l'edifici acull a la planta baixa una gran sala destinada a l'exposició permanent d'eines i, en el seu subsòl excavat, s'hi pot veure un conjunt de tombes antropomòrfiques corresponents a una necròpolis alt-medieval anterior a l'església. L'estança situada a la part de llevant correspon a un interessant celler, ja que a part de rectoria la casa havia funcionat com a mas i fins i tot tenia masovers. El celler conserva dos arcs diafragmàtica apuntats i una antiga tina. Al costat hi trobem una sala amb un forn de pa de grans dimensions. La resta d'estances, a les plantes superiors, han conservat força bé la tipologia tradicional, però ncecessitarien una restauració. Per les seves característiques la Rectoria pot considerar-se un edifici d'origen medieval, amb elements gótics com ara els arcs apuntats, engrandit i remodelat sobretot al segle XVIII, tal com indiquen diverses inscripcions de la casa. | 08229-177 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació. | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1797Inscripció en un maó de la volta situada en el Museu: 1798Inscripció en una llinda interior: 1759 | 98|93|85|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63093 | Bacardit de Llumars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bacardit-de-llumars | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mamet de Bacardit', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 252-253. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 107). MOLINS, Ernest (2014). 'La Casa Nova (4ª part)'. Quaderns de Camps, p. 137-141. MOLINS, Ernest (2015). 'La Casa Nova (3ª part)'. Quaderns de Camps, p. 233-237. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 26-28. | XII-XIX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un contrafort meridional de la serra de Castelltallat, en un petit altiplà. El conjunt és format per un clos tancat que inclou el cos residencial, una torre, més un seguit de coberts que formen un pati central. Fora d'aquest clos hi ha l'església nova de Sant Mamet de Bacardit així com altres coberts aïllats. El cos residencial està construït en diverses fases a partir d'una antiga sala o domus medieval que, segons Xavier Sitjes, té característiques dels segles XII-XIII. Aquesta sala té una planta trapezial amb un bastiment de 14 metres de llarg per uns 10 d'ample, i consta de planta baixa més dues plantes superiors. El portal (actualment desfigurat) devia ser de mig punt. Al primer pis es conserven dues finestres actualment tapiades del tipus coronelles (és a dir, amb tres obertures), datables als segels XII-XIII. La de l'esquerra encara té la columna però el que fa de base és l'antic capitell, mentre que el capitell actual és modern i fet de ciment. A la finestra de la dreta li manca el mainell o columna central. Al pis superior el mur té diverses espitlleres i un matacà (una caixa volada a la part alta d'una fortificació des d'on es podia esguardar l'atacant). Està situat a la vertical de la porta d'entrada i, segons Xavier SITJAS (2010: 28), és l'únic conservat sencer a la comarca del Bages. El cos residencial es completa amb una torre al costat nord i un cos, probablement ja del segles XVII-XVIII, situat a migdia. A la façana d'aquest cos meridional hi trobem una galeria amb dues arcades i dos balcons laterals al pis superior. | 08229-216 | Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1081 es té notícia del mas Soler, anomenat Llomar, a l'antic terme de Castelltallat. Sembla que l'etimologia 'Llumars', que en la documentació apareix també com a Lomar, podria significar 'de la marca' en referència a la frontera entre el món islàmic i el cristià. És possible que d'aquest mas no en quedin restes visibles. El casal actual és un edifici construït en diferents èpoques que inclou una antiga sala o domus que té característiques dels segles XII-XIII. En aquest segle els Lomar eren una família adinerada i militar. En l'anomenat llibre d'Urbici (de l'Arxiu del mas Bastardas, de Fals) apareixen referències a un tal Ferrer de Lomar, que visqué a mitjan de segle XIII i era pare de Gillerma de Lomar, o a Pere de Lomar (1318). En algun moment el mas degué estar vinculat a l'antiga església preromànica i romànica de Sant Mamet, anomenada de Bacardit, actualment en ruïnes, la qual es troba en un turó 500 m al nord-est de la masia (actualment en terme municipal de Fonollosa). Aquesta església va dependre del monestir de Santa Cecilia de Montserrat per donació, quan l'any 950 el comte Borrell la cedí a aquest monestir junt amb altres esglésies veïnes. Al segle XVII l'antiga capella de Sant Mamet deuria estar enrunada, ja que l'any 1685 el seu culte es traslladà a la nova capella que s'havia construït al costat del mas Bacardit de Llumars. Sembla que la nova capella es devia construir al mateix temps que fou reformat el mas Bacardit, segons consta en diferents inscripcions de la casa de l'any 1682. Una d'aquestes inscripcions ens informa que aquest any el propietari era Josep Bacardit i s'entén que el mestre que va fer l'obra es dia Fransico Artiga Borias. D'aquesta època es coneix molta documentació sobre la família Bacardit gràcies als estudis d'Ernest MOLINS (2014-2015). Aleshores els Bacardit tenien un important patrimoni amb masos i heredats situades als termes de Castelltallat i de Camps entre altres. A més del mas Bacardit de Llomars a Camps posseïen una masoveria dita la Casa Nova, situada al costat de l'església. L'any 1836, quan va prendre possessió de l'herència Joan Bacardit, aquest patrimoni s'havia incrementat molt notablement. L'heretat de Bacardit de Llomàs era de 350 quarteres i incloïa el mas Giró i la Casa Nova de Camps, junt amb altres propietats; també l'heretat Cogullera de Sant Pere Sallavinera, les propietats Cases i Font d'Ivorra i dues cases al carrer Major de Camps. El valor estimat de les quatre grans finques era de 8.000, 3.200, 5.000 i 1.600 escuts respectivament. A principis del segle XX la propietat va passar per una situació complicada amb hipoteques, subhastes i vendes. Finalment, el 1943 la propietat es va vendre al metge de Manresa Armand Redondo Bonvehí. El seu pare, Fransico Redondo, era procurador als tribunals i assessorava l'anterior propietària en assumptes legals. La família Redondo s'havia instal·lat a Manresa procedent del poble de Muel (provínicia de Saragossa). En el moment de la compra la gran propietat es va dividir. | 41.7857700,1.6672100 | 389251 | 4626849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63093-foto-08229-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63093-foto-08229-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63093-foto-08229-216-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció del portal nord, adossat a la torre: JOSEP BACARDIT A FET FE LOBRA I MESTA R A FRANCISCO ARTIGA BORIAS LA FETA LANY 1682Inscripció en una antiga pica amb relleus: 1682Informació facilitada per Josep Bastardas i Ernest Molins | 98|93|85|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62978 | Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 15, 80, 81, 85, 98, 99, 102, 190, 220, 222, 224. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Cristòfol de Figuera', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 455-456. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 177). MAS Y CASAS, José María (1882). Ensayos-históricos sobre Manresa, Manresa, Impremta M. Trullás (2ª edició), p. 165. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 28-30. | XI-XIX | Conjunt restaurat | Masia fortificada, de grans dimensions, emplaçada als peus de la serra de Castelltallat, en un altiplà per on passa un torrent amb el mateix nom de la casa. El casal té un aspecte tancat i de fortificació, i està adossat a l'església romànica de Sant Cristòfol de Figuera. Presenta una estructura de dos cossos units, un d'ells amb un cantó semicircular i vinculat a l'església. El segon, més al sud, adopta una planta més o menys rectangular. El nucli inicial del mas es troba a la part davantera d'aquest cos, on hi ha el portal d'entrada. Des d'aquí el mas s'hauria anat engrandint cap a l'oest, tot i que és difícil determinar-ne les fases, ja que es tracta d'un edifici complex i que presenta nombroses peculiaritats fruit de la seva llarga història. La façana principal, encarada a llevant, presenta un aparellat sòlid i de qualitat, com la resta del conjunt. Les finestres i obertures estan disposades irregularment i sembla que han anat sofrint diverses modificacions. El portal és fet amb un arc de dovelles de color vermellós i refet posteriorment, tal vegada a causa d'una gran esquerda que encara és visible en aquesta façana. A primer pis es conserva un interessant finestral renaixentista. Consta d'un trencaaigües sostingut per dos caps esculpits, que emmarquen una llinda amb arc conopial decorat amb una flor de lis i un trèvol de quatre fulles. En general l'edificació és força alta i disposa de planta baixa més dos pisos i golfes. A la façana de migdia es pot observar com la casa es va anar allargant en diferents fases, sempre però amb un tipus de mur força homogeni i de qualitat. Les finestres i balcons són de diferents tipologies, i hi trobem inscripcions del 1773 i del 1916. Per la banda de ponent la part alta de la façana presenta unes característiques similars, mentre que a la part baixa s'hi ha bastit un espectacular mur atalussat que revesteix un considerable desnivell del terreny en aquest sector i que confereix al conjunt un aspecte total de fortificació. En el talús hi trobem dues obertures que comuniquen amb la planta baixa. Aquest atalussament (fet ja al segle XX) continua sota la torre i a la façana de l'església, que ocupen el vessant nord. Entre el cos residencial i l'església trobem aquest cos constructiu de forma irregular, amb un celobert central, el qual sembla concebut amb una funció d'ensamblatge entre el mas i l'església. En diferents punts els murs presenten esquerdes importants, tal vegada fruit d'algun dels terratrèmols del segle XV. A la banda de migdia el casal té adossat un ampli cobert de treball, així mateix, pel costat nord el recinte queda tancat per un portal que dóna accés a l'entrada, situada sobre una petita elevació del terreny. Al costat de llevant i sota el camí, trobem un interessant construcció subterrània coberta amb una gran volta de pedra que correspon a un femer. Uns metres al nord, s'aixeca una casa més nova: cal masover de Figuera. | 08229-133 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Segons Xavier SITJAS (2010: 29) la fortificació de la part de l'església, que tenia una torre cilíndrica de la qual gairebé no se'n conserva res, té un caràcter unitari i podria situar-se al segle XII. Segons altres autors (BENET et alii, 1984: 456) hauria estat als segles XV-XVI quan aquesta part es va fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent. | 41.8100700,1.6892300 | 391122 | 4629519 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1882Inscripció en una llista al cos davanter lateral: 1888Inscripció en una llinda de la façana sud: PERA ESQUERRÀ 1916Inscripció en una llinda de la façana sud: 1773Inscripció en una sala interior: 1784 Cristòfol FiguerasInformació oral facilitada per Pere Esquerrà | 98|85|94|92 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62993 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 62). | XV-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba al nucli de Claret dels Cavallers i ha estat des de sempre propietat de can Serra: un dels dos grans masos d'aquest nucli. La casa adopta una planta en forma de L i està adossat, per la part posterior, a uns corrals. Consta de planta baixa més un pis. Es tracta d'una construcció molt senzilla, que té l'entrada principal encarada a migdia. Consisteix en un portal emmarcat amb brancals de pedra i una llinda de fusta. La façana de llevant dóna a un marge de pedra seca. Els murs d'aquest costat són a pedra vista, mentre que la façana principal és arrebossada. A l'interior es conserven restes d'una tina força antiga. La casa està adossada a una construcció allargada formada per diferents dependències. Recentment s'ha afegit a la casa un cobert on es conserva una interessant bassa o viver medieval (documentat als segles XV-XVI). Es tracta de dos dipòsits connectats amb un sistema de filtratge de l'aigua pel mètode de decantació. | 08229-340 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Possiblement en el seu origen aquesta construcció constituïa un espai de serveis del mas de can Serra, del qual n'haurien quedat el viver (documentat als segles XV-XVI) i, possiblement d'època posterior, la tina. No es té notícia de quan es construí l'habitatge ni de les circumstàncies que el van motivar. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra dels segles XVIII o XIX. La casa ha estat sempre propietat del mas de can Serra de Claret dels Cavallers. Actualment hi viu una família que porta a terme una explotació agropecuària de caràcter ecològic i també rutes i activitats turístiques amb cavalls. | 41.8214700,1.6472800 | 387657 | 4630839 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada casa del PastorInformació facilitada per Pere Vidal | 98|85|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63090 | La Ribera Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-vella | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 153). | XIV-XIX | Deshabitada des de fa anys. Necessitaria una restauració | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada en una esplanada vora un meandre del riu Cardener que es coneix precisament com la Ribera, molt a prop també de la confluència amb la riera de Coaner. El conjunt és format per un cos residencial de planta més o menys rectangular que té adossats un seguit de coberts als laterals, cosa que dóna a la casa una forma irregular. També té diversos coberts aïllats en l'entorn proper i, més enllà, s'aixeca la casa nova coneguda actualment com la Ribera. El cos residencial, que disposa de planta baixa més un pis i golfes, s'ha anat formant a través de múltiples ampliacions. El nucli originari es trobava a la part interior, més aviat al sector de llevant. Posteriorment s'amplià pel nord amb un magnífic celler sustentat amb arcs diafragmàtics apuntats, i també cap a ponent. En conseqüència, la façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució poc regular. Consta de portal adovellat i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En dos punts la façana ha hagut de ser reparada amb obra de maó. Per la part sud-est té un cos afegit que sobresurt, construït el 1788. Originàriament acollia als baixos la capella de la casa i més endavant un molí d'oli. Per la part de migdia en aquest cos s'hi pot entreveure una antiga galeria amb dues arcades i, a les golfes, un assecador obert. Més a llevant hi ha una impressionant pallissa, oberta a la part davantera amb una gran arcada que està apuntalada al mig amb un pilar de maó. La resta de façanes de la casa tenen poques obertures i, en bona part, han quedat tapades per coberts. El fet que la masia hagi estat deshabitada des de força temps ha permès mantenir integrament la tipologia i els volums originaris, pràcticament sense modificacions modernes. L'interior conserva l'aparença antiga i alguns dels elements tradicionals: forn de pa, llar de foc, festejadors... Es manté l'embigat de fusta i, a la primera planta, un terra confegit per grans lloses de pedra. A l'exterior també hi ha un pou. | 08229-213 | Demarcació de Coaner | En el paratge conegut com la Ribera hi havia dos masos antics situats molt a prop d'un de l'altre: la Ribera i la Riera. Probablement els dos són d'origen medieval, tot i que la Ribera seria el més antic. Tot i que no en coneixem cap notícia documental, és probable que la família Ribera fossin els propietaris de la casa ja des d'època medieval. Així, haurien adoptat el nom del paratge on hi ha la casa, que encara és conegut com la Ribera. Els Ribera haurien estat al capdavant del mas de manera continuada fins a l'actualitat, i encara en són propietaris. Al llarg dels anys van haver-hi diversos enllaços matrimonials entre els Ribera i els Riera, tot i que sempre es van mantenir com dues famílies separades. Això ha condicionat una repartició certament complexa de les terres de l'entorn entre els dos masos. La masia de la Ribera vella, que conserva en el seu nucli vestigis constructius d'aparença molt antiga, es va anar engrandint en diferents fases. Entorn dels segles XV-XVI es devia construir el celler, sustentat per un seguit d'arcs apuntats. Segons la inscripció d'una llinda, l'any 1788 es va construir el cos adossat que, originàriament, acollia la capella de la casa. Segons tradició oral, en un moment donat la capella fou substituïda per un molí d'oli arran d'un acord fet amb el mossèn, que a canvi va rebre la peça de terra coneguda com l'hort del Rector. La primera planta de la casa era on vivien els propietaris, mentre que les golfes eren habitades per diferents famílies de mossos. Entorn de 1908 Joan Ribera, besavi de l'actual propietari, va construir un tros més amunt la casa nova. Segons sembla, l'antiga es trobava en condicions difícils de rehabilitar. Hi van passar a residir els propietaris, mentre que la casa vella va continuar habitada de manera més o menys fixa per famílies de mossos fins la dècada de 1960. Pel que fa a la casa nova, coneguda actualment com la Ribera, a la dècada de 1950 s'hi van fer obres per allargar-la per la part del darrere. En l'actualitat continua sent residència de la família Ribera. | 41.8342400,1.7345700 | 394928 | 4632146 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63090-foto-08229-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63090-foto-08229-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63090-foto-08229-213-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal de l'antiga capella: 1788Informació oral facilitada per la família Ribera | 98|85|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62854 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-4 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 223). NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, P. 20, 27. | XV-XIX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que està emplaçada en un punt central i dominant del pla de Sant Mateu, al costat de l'església parroquial. Fou històricament un dels masos més poderosos d'aquesta zona i és el que conserva una arquitectura de major qualitat. El conjunt consta del cos residencial (amb planta baixa, un pis i golfes) més una llarga extensió de coberts adossats a ponent. El cos residencial presenta actualment una planta més o menys quadrada però amb un queixal en un dels angles. Això és perquè el cos originari era més petit i s'amplià pels costats sud-est i est. Una part de la façana va quedar coberta amb l'ampliació i una part va quedar visible. És on es conserven els elements arquitectònics més antics i interessants: un portal adovellat i, sobretot, un finestral de tradició renaixentista, amb un trencaaigües motllurat en la llinda i brancals així com un ampit decorat am un gravat en forma de disc solar. El finestral de l'esquerra sembla fet posteriorment a imitació de l'anterior. L'aparell del mur és de bona qualitat, a pedra vista i fet amb carreus mitjans disposats en filades. Els cos ampliat té unes característiques similars però de menor qualitat. En la resta de façanes es conserven diverses finestres amb elements de pedra picada al nivell del primer pis. Els primers coberts adossats a la façana de ponent (del segle XIX) són de tipologia tradicional i de bona qualitat. El gran cobert allargat situat més a l'extrem és de construcció força moderna, ja del segle XX; obrat amb totxo tot i que sobre una base de pedra. | 08229-88 | Pla de Sant Mateu | Aquest mas és un dels més antics i més importants del Pla de Sant Mateu. Està situat en una posició privilegiada al costat de la parròquia, cosa que curiosament suggereix un cert paral·lelisme respecte amb el mas de les Planes, que es troba situat vora el castell de Sant Mateu. El mas Pla es troba documentat en un capbreu de l'any 1259 del monestir de Santa Cecília de Montserrat, en el qual s'especifica que tenia honors prop del castell i que pagava de cens al monestir un parell de gallines i tasca (una onzena part de la collita). En el capbreu de l'any 1334 es reafirma la mateixa informació. La família Pla està documentada a Sant Mateu almenys des dels segles XIV i XV. Probablement eren els propietaris de can Pla, i posseïen una important extensió de terra, incloent-hi les terres entorn del castell de Sant Mateu. Posteriorment, algunes d'aquestes terres més pròximes al castell van passar a la masia de les Planes, sorgida al segle XVI. En una llista de prohoms del terme de Sant Mateu que l'any 1411 donaven caritat hi figuren, entre d'altres, Joan del Pla i Pere del Pla (NOGUERA, 1904: 20). Així mateix, en un fogatge de Sant Mateu de Bages l'any 1553 consta un tal Joan Pla. D'altres membres amb al cognom Pla apareixen de manera freqüent en documents d'aquesta època. També sabem que el 1574 Sebastià Pla, que era fill d'aquesta casa i rector de Fonollosa, va fundar una causa pia per a donzelles pobres maridar (NOGUERA, 1904: 27). Tot això dóna a entendre que la família Pla habitava el mas de can Pla en aquest moment, als segles XV i XVI i possiblement amb anterioritat. Tipològicament el cos originari d'aquest mas, que conté elements de tradició renaixentista, es pot datar als segles XVI-XVII, mentre que les ampliacions de la casa podrien ser obra dels segles XVIII i XIX. Encara en èpoques ben recents els terrenys del mas abastaven gairebé tot el Pla de Sant Mateu, i incloïen diversos parcers. La casa ha passat per diversos propietaris i, com a mínim des de mitjans de segle XX, ha estat desocupada i només servia per tancar-hi un ramat en el llarg cobert. Actualment és propietat dels amos de cal Mariquit. | 41.7957500,1.7345100 | 394860 | 4627873 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana posterior del cobert: 1876Informació facilitada per Gina Carne Pesarrodona | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62930 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 238) | XI-XIX | Masia de tamany mitjà d'origen medieval, molt ben situada al cim d'un turó força dominant en forma d'altiplà. Està formada per un recinte tancat que inclou el cos residencial originari (situat a ponent), que en els últims temps era la masoveria, i l'anomenada casa nova, una construcció probablement del segle XIX (adossada a l'est). El cos originari és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, és poc visible ja que s'ha eixamplat amb un cos de construcció recent. El portal originari era adovellat però fou tapiat quan es substituí per un altre de més recent, el qual està rematat amb una llinda d'arc rebaixat i emmarcat amb maons. Té una inscripció de l'any 1775. Els murs de la casa són de pedra, en alguna part fonamentats directament sobre la roca, i conserven algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior la casa té una cisterna en forma de pou. El cos de nova construcció, lleugerament més alt, és construït en dues fases. Disposa de planta baixa més dos pisos i té les obertures (diversos balcons i finestres) emmarcades amb maó. Tota la façana principal és tancada per un clos que conforma un petit pati interior. A ponent es conserva una interessant construcció de pedra amb set tines. A l'interior de la casa es conserva una altra tina, aquesta de pedra. A l'est s'aixeca una construcció de pedra que corresponia a corral i pallissa. Davant de la casa hi ha també una bassa circular. | 08229-68 | Sant Mateu de Bages | Els documents més antics referits a aquesta masia són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers. | 41.7863800,1.7666300 | 397513 | 4626794 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal nou: 1775 | 98|119|94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63135 | Cal Genís Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-vell | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 100). PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XIII-XIX | En ruïna. Ha perdut la coberta i part dels murs perimetrals. | Masia de petites dimensions, actualment en ruïnes, situada junt amb una altra masia més gran, Governa; totes dues emplaçades al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Concretament, cal Genís es troba adossada a l'angle nord-est de Governa. El fet d'agrupar-se dos masos en un mateix lloc és una particularitat que també trobem en emplaçaments propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Governa és una masia d'origen medieval i de grans dimensions, desenvolupada en diferents fases fins que s'acabà ajuntant amb cal Genís Vell. La construcció de Cal Genís Vell és probablement una de les parts més antigues del conjunt, ja que es troba a la part més alta del turó i les restes conservades tenen una aparença força arcaica, amb un tram de mur fet amb opus spicatum. La casa tenia una planta més o menys quadrada (d'uns 10 x 10 metres) de les quals resten dempeus els murs nord i, parcialment, el de llevant. Els altres dos es troben semiderruïts. La part conservada no té pràcticament finestres, cosa que dóna a la casa una aparença de torre o fortificació, i no es pot descartar que aquesta fos la funció inicial de l'edificació. Els murs són ferms i amb fets amb un aparell de qualitat, amb carreus de tamany petit però ben disposats en fileres. A la part interior del mur nord és on podem veure-hi un tram d'obra en opus spicatum. La façana de migdia, on hi devia haver el portal d'entrada, s'ha perdut totalment. De l'estructura interior de la casa tan sols queda l'inici de l'escala, adossada a una petita cambra. La casa era petita però alta, i devia tenir tres plantes. | 08229-258 | Demarcació de Castelltallat | El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, uns 400 m al nord i al costat del camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat. | 41.7912400,1.6170000 | 385088 | 4627523 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63182 | Selves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/selves | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 18, 26, 38, 110, 111, 135, 137, 150-154, 156-158, 182-185, 198. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 103). | XV-XX | Masia de grans dimensions situada en un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. La casa es troba molt ben emplaçada al cim d'un turonet força dominant, amb bones vistes i amb contacte visual amb el turó on hi havia el castell de Castelltallat, molt proper. El conjunt adopta una planta irregular, fruit de múltiples ampliacions des d'un nucli originari més reduït. Consta de planta baixa més dos pisos. La part més antiga és la del sector nord-est, on trobem uns murs de molt bona qualitat, fets amb carreus petits però ben escairats i disposats en filades. Per aquesta banda la construcció, molt alta, té un aspecte de casa fortificada. S'hi conserva una petita finestra amb un interessant arc mixtilini de tradició renaixentista. D'aquest nucli inicial la casa s'amplià cap al sud i l'oest. Actualment la façana principal és la de migdia, i queda pràcticament tapada per un petit pati davanter amb coberts. Al primer pis d'aquesta façana s'hi ha afegit una galeria amb tres arcades. La façana de ponent sembla obra ja del segle XIX, i l'any 1953 s'hi va adossar una escala d'inspiració gaudiniana que permet accedir al pis superior. A l'angle sud-oest hi ha adossat un petit habitatge que era la masoveria. A la part de ponent, separada del conjunt, trobem una interessant pallissa, amb una gran obertura en forma d'arcada i cobert voladís a la part davantera. Al costat nord hi ha adossat un cobert més baix. | 08229-313 | Demarcació de Castelltallat | En un turó molt a prop d'aquesta casa hi ha vestigis d'un poblat ibèric. Amb una posició també dominant i molt propera a l'antic castell de Castelltallat, les Selves devia ser un dels masos primerencs que en època medieval es va establir al voltant d'aquesta fortalesa, com Governa, Soldevila o cal Pons. Igual que altres masos de la zona, té la particularitat d'estar situat gairebé a tocar d'un altre mas, en aquest cas cal Vinyes Vell. Segons dades del cadastre, consta que ja existia el 1492. En un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona el mas Selva consta que era propietat de Jaume Vutgés o Utgés i Selva. No pagava cens com la majoria de masos, sinó només el delme i carnelatge. Des del seu nucli originari a la part nord-est, amb un tipus de construcció que sembla una fortificació, el mas va créixer i va prosperar durant els segles XVII, XVIII i XIX. Està clar que era un dels masos principals de Castelltallat, però no en coneixem gaires notícies antigues. Almenys en els darrers temps Selves estava unit al mas Governa i era una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou Joan Selves i Carné (1898-1934): un influent periodista, advocat i polític durant la segona República. Quan era petit la seva família es traslladà del mas Selves a Manresa. Joan es llicencià en dret i exercí com a advocat. Durant el període republicà fou el primer alcalde de Manresa i més tard ostentà diversos càrrecs al govern de la Generalitat: conseller d'Agricultura i Economia, de Governació, comissari d'ordre públic i Governador General de Catalunya. Morí el 29 de juny de 1934. En èpoques més recents a la masia de Selves hi havia masovers, i diversos membres de la família Selves hi anaven a estiuejar. La propietat ja s'havia partit i les filles del propietari van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. | 41.7882900,1.6319600 | 386326 | 4627175 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana de ponent: 1827Porta sobre l'escala lateral de ponent: 1879Inscripció a l'escala de ponent: 1953Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63290 | Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claret-de-la-serra | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 6.7. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 2). | XIII-XX | Estructuralment estable però en estat d'abandó | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al cim d'un turó rocallós i gairebé encastellat, en una posició dominant en el context de la serra de les Garrigues, ja al nord del terme de Salo. El conjunt és format per un gran cos residencial (de planta irregular i amb planta baixa i dos pisos), que té cossos adossats a la part davantera i posterior, amb coberts aïllats també al sud i est. La construcció originària queda pràcticament coberta pels cossos adossats, sobretot el que es va construir el 1858 davant de la façana principal i que forma un petit habitatge independent, amb un petit pati interior. És en la façana lateral que dóna al sud-oest on són més visibles les característiques d'aquest cos originari, fet amb un parament de qualitat, amb carreus més o menys escairats i amb poques obertures. Les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les altres dues façanes queden pràcticament cobertes per la vegetació. El cobert allargat de migdia acull quatre tines. Al sector de llevant s'aixeca una magnífica construcció (del 1743) corresponent a la pallissa, oberta en la cara que dóna a una esplanada on hi havia l'era. Als seus costats hi ha altres coberts de moderna construcció fets amb totxo. | 08229-429 | Demarcació de Salo | Els propietaris d'aquest mas d'origen medieval eren els Claret, una família que amb diferents branques també trobem a Claret dels Cavallers, Claret dels Pagesos (actualment Claret de Figuerola) i Cellers al voltant del segle XIII, però la seva genealogia en aquests moments no està del tot aclarida. Segons un document de 1309, el cavaller Bernat de Claret, fill de Ferrer de Claret dels Pagesos, vivia a la parròquia de Santa Margarida de Mejà i, per tant, segurament a Claret de la Serra (FÀBREGA, 2008: 7). Per la seva banda, Josep BASTARDAS (2014) considera que la família Claret tenia lligams amb el Bernat de Claret que a finals del segle XII fou comanador de la comanda templera de Gardeny (Montsó) i un personatge molt destacat dins l'orde del Temple. A Claret de la Serra la família dels Claret hi va subsistir fins ben entrat el segle XIX. A principis d'aquest segle es produí un casament de la pubilla, Maria Claret, amb l'hereu del mas Genovès, situat al nucli de Salelles (Sant Salvador de Guardiola). Es deia Pere Genovès i havia nascut el 1798. Amb aquest casament el patrimoni dels dos masos quedà unit, i des d'aleshores fins a l'actualitat els hereus van passar a dir-se Genovès i residien en el mas de Salelles. Gràcies a l'arbre genealògic fet per la família Genovès sabem que els següents hereus foren: Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d'un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s'hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles i de Mejà. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l'actual propietària. | 41.8622300,1.6614600 | 388905 | 4635346 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 150 m a l'est es conserva un interessant pou, de gran profunditat, situat al costat del camí.A la pilastra de la pallissa: 1743A la llinda del portal del cos de llevant: 1858 | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62956 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-9 | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411-412. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVI-XX | Masia de grans dimensions, originada al segle XVI i que es troba emplaçada a l'extrem est de l'altiplà de Sant Mateu, al costat de l'antic castell de Sant Mateu de Bages. Actualment el conjunt residencial adopta una planta trapezial, amb un gran cobert a migdia que es troba rere un pati tancat, així com l'habitatge de l'antiga masoveria, que està adossat al nord. La masia consta de planta baixa més dos pisos i té la façana principal encarada cap a migdia. Es tracta d'una construcció especialment complexa que s'ha anat formant a través de múltiples fases. El nucli originari es troba a la part central de la casa. De l'antiga façana se'n conserva el portal adovellat, que ha quedat integrat en un vestíbul interior. La façana actual és una ampliació, possiblement del segle XIX. La seva estructura i composició reflecteixen una diversitat de fases; per això presenta diferents tipus d'obertures, sobretot als dos pisos superiors, incloent-hi diversos balcons i una petita galeria amb dues arcades a la planta sota coberta. Majoritàriament les obertures estan emmarcades amb maó. Els murs de la casa són a pedra vista i, en la resta de façanes, presenten igualment una diversitat tipològica, amb finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i un balcó a la façana de llevant, que també té un portal més modern. Més enllà hi ha un cobert amb un gran galeria oberta i, adossat al costat nord, l'edificació de la masoveria, coneguda com ca l'Agustí de les Planes. Es tracta d'una obra en aquest cas força més regular, de principis del segle XX. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. Les diferents obertures estan emmarcades amb maó. Entre els diferents coberts que es troben a l'entorn de la masia destaca per la seva qualitat el que s'aixeca a migdia, construït per Josep Planas Salats a finals del segle XIX o principis del XX. Estava destinat a femer, corral i cort de porcs, però més recentment s'adaptà com a restaurant. El conjunt ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional, tant exteriorment com a l'interior. Després d'un espaiós vestíbul a dins de la casa hi trobem dos cellers coberts amb voltes de rajola en els quals es conserven diverses bótes de fusta o vaixells. A la planta principal hi ha la sala, amb llar de foc, i d'aquí surten dos corredors en direccions oposades vers les diferents cambres de la casa. | 08229-103 | Pla de Sant Mateu | D'aquest mas en podem resseguir amb molt detall l'evolució històrica gràcies al llibre escrit per Joan PLANAS (1969), germà del conegut periodista Josep M. Planas, tos dos pertanyents a la família propietària d'aquesta casa. Sembla que l'origen dels Planas es troba a Gaià al segle XIV, i no se sap si fou l'hereu o algun cabaler qui anà a instal·lar-se a Sant Mateu. El cert és que el 1501 es troba a Sant Mateu Sebastià Planas que, a més, és el batlle del castell i l'amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. Aleshores aquests masos i altres formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa (NOGUERA, 1904: 4) i que a principis del segle XVIII encara subsistien. Més tard va desaparèixer. Estava situat en l'actual camp que hi ha entre l'església de Sant Miquel i el castell. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. Sebastià Planas va fer dos testaments amb un lapse de temps molt llarg entremig (un el 1501 i un altre el 1578) cosa que fa pensar que, amb tota probabilitat, es tractava de dues persones diferents. L'hereu de Sebastià fou Pere Planas, que va fer testament el 1582 i el 1594. Fou batlle del terme i es casà amb Joanna. Com a batlle va tenir una actuació rellevant en uns aldarulls que van tenir lloc per la festa major de l'any 1582, els quals es van saldar amb tres morts i dos ferits. L'hereu de Pere fou Joan Planas, casat amb Francesca Torras (de Coaner). Joan va fer testament el 1614. El següent hereu fou Pere Planas, casat amb Caterina Bonsfills. Caterina devia ser manresana i de bona família, ja que tenia drets a la basílica de la Seu. Va fer testament el 1634. El següent hereu fou Josep Planas, casat amb Maria Carner i, en segones núpcies, amb Caterina. Seguint la tradició, Josep també fou batlle de Sant Mateu. Aquest Josep és el que, com hem dit, ratificà l'establiment de caràcter perpetu l'any 1701. En el seu moment devia passar per dificultats econòmiques, ja que va haver de manllevar diners tres vegades a comunitats religioses de Sallent i Moià (de 1680 a 1691). Morí el 1722. Els problemes van continuar a la generació següent amb la pubilla Caterina, que es va casar quatre vegades. Tots els marits van adoptar el cognom Planas però moriren sense fills. La darrera vegada Caterina es va casar amb el vidu Joan Pla, de Sant Mateu, que es comprometia a pagar tots els deutes en els capítols matrimonials i el 1752 quedaven cancel·lats. Caterina morí el 1773 sense fills. L'heretat passà al primogènit d'un oncle: Pere Màrtir Planas. Es casà dues vegades: primer amb Francesca Sitjas i després amb Magadalena Jordana. Va fer testament el 1779. El següent hereu fou Francesc Planas Sitjas, casat amb Magdalena Casals. El següent fou Joan Planas Canals, casat amb Antònia Soldevila (de Castelltallat). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu fou Joan Planas Soldevila, casat amb Maria Rovira Puig. Els seus capítols matrimonials són datats el 1829. Joan morí el 1848 i la seva muller el 1880. Van deixar vuit fills. Durant aquests anys van tenir lloc les diferents guerres carlines, i els propietaris de les Planes no es decantaren per cap dels dos bàndols. Seguint un costum que també practicaren altres cases de la zona solien pagar la contribució dues vegades, una als liberals i l'altra als carlins. Així s'estalviaven possibles represàlies. (Continua a l'apartat Observacions) | 41.7999800,1.7419800 | 395487 | 4628333 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apart Història) El següent hereu fou Joan Planas Rovira, casat amb Rosa Salats i Bertrans (de Riner), la qual estava emparentada amb la família del conegut Tristany, general carlí. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills. El següent hereu fou Josep Planas Salats, casat amb Candelària Martí Raurich (de Castellnou de Seana, l'Urgell). En aquesta època, és a dir a finals del segle XIX o principis del XX, es van portar a terme importants obres al mas: s'edificà un gran edifici com a femer, corral i cort de porcs, es construí una cisterna i un petit pantà (que ja no es conserva) a l'hort amb pedres ciclòpies i es va construir la masoveria, anomenada ca l'Agustí. També es van plantar grans extensions de vinya. Josep Planas va ser secretari en diferents ajuntaments del Bages i per això va canviar de residència, mentre a Les Planes hi vivien de manera fixa unes germanes, a part dels masovers. Segons el seu mateix fill (autor de l'esmentat llibre) Josep Planas es podria considerar un cacic. Tot i que mai va ostentar càrrecs públics, va ser una persona influent en la política de Sant Mateu i també de la zona de Manresa. Morí el 1923. Entre els fills de Josep cal destacar Josep M. Planes Martí, popular periodista i escriptor durant els anys de la Segona República, assassinat el 1936; Pilar Planas Martí, reconeguda pintora que va exposar a Barcelona, Madrid, Xile i Argentina, i el mateix autor del llibre, Joan Planas Martí, que va fer d'advocat a Barcelona. En les següents generacions la propietat del mas s'ha mantingut dins la mateixa família Planas, que continua residint i estant al capdavant del mas. Va seguir en la propietat Francisco Planas Martí, casat amb Jacinta Iglesias Corts, i després Josep Planas Iglesias, casat amb Neus Vilardaga Vilà. L'actual propietari, Joan Planas Vilardaga, va impulsar entre els anys 1993 i 2016 un dels projectes més innovadors en el camp del turisme rural. Amb el lema Paisatge i Aventura, des del ma s'organitzaven unes rutes amb carro per diferents indrets de la serra de Castelltallat.Informació facilitada per Neus Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62986 | Perabaldes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perabaldes-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 104). | XVIII-XIX | En ruïna. Li falta la coberta. | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïna, emplaçada en un contrafort meridional de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, a la zona del naixement del Torrent Bo. Se'n conserven els murs perimetrals en general fins a l'alçada de la coberta. El cos residencial té una planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. La casa tenia un cobert davanter i, en l'estat actual, no està gaire clar on devia ser el portal. Podria ser a la façana de llevant, que s'ha esfondrat. Interiorment estava dividida en tres estances. Al mur lateral nord conserva dues finestres amb llindes i brancals de pedra. L'element més interessant és el femer, que es troba uns metres al sud. Es tracta d'una construcció semisoterrada, alineada amb un gran mur de contenció que delimita l'esplanada on es troba assentada la casa, i consta de la típica coberta amb volta de pedra, amb un forat a la part superior per tirar-hi els fems i la palla. | 08229-303 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona els masos Pons i Perabaldés, i els capmasos Folch i Roig estaven units i pagaven censos als Cardona. Tanmateix, és possible que es tracti d'una casa més antiga, ja que aquesta s'anomena Perabaldes Nou. En els darrers temps pertanyia al mas de Biosca, però no en coneixem més notícies. L'any 2007 el PEIN Serra de Castelltallat hi va fer una intervenció per reforçar amb formigó armat la volta del femer. | 41.7855900,1.5994800 | 383622 | 4626919 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63150 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-3 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 129). | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en estat de ruïna, que està emplaçada en un altiplà amb bones vistes sobre la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació, de planta més o menys quadrada i amb planta baixa més un pis i golfes, ha estat aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals i, en general, l'estructura de l'habitatge, tot i que ha perdut el sostre. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució simple però regular, amb un portal i dues finestres al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però als laterals les finestres són més petites. Els murs, a pedra vista, són de pedra més o menys disposada en filades. A l'interior la casa està distribuïda en dues crugies, cobertes amb volta de pedra a la planta baixa. Una part del mur interior ha estat confeccionada amb grans carreus de característiques gairebé ciclòpies. També alguns brancals o llindes tenen la particularitat de ser força grans. Es conserva també l'escala i part de les habitacions del primer pis. Al costat de ponent hi ha una barraca de pedra seca. Més a llevant trobem dos coberts aïllats. | 08229-273 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció d'aquesta època; és a dir, del final del segle XVIII o principi del XIX. Fins a mitjans de segle XX encara hi vivien masovers. Després van marxar per anar a Governa. | 41.7707200,1.6113600 | 384583 | 4625252 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63191 | Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornamira-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 44, 95, 127, 162. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 80). | XVII-XIX | En ruïnes | Petita masia, actualment en ruïnes, emplaçada en un altiplà d'un contrafort septentrional de la serra de Castelltallat. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, tot i que als costats sud i oest s'han esfondrat gairebé totalment. La casa tenia planta rectangular, amb coberts adossats a nord i sud. Disposava de planta baixa més un pis. Interiorment estava compartimentada en tres estances. Els murs són fets de maçoneria i, el del costat de llevant, conserva dues finestres i un portal. L'exterior de la casa és poc visible ja que es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 08229-322 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona una part del mas Tornamira consta unit al mas Utgés. Fins a mitjans de segle XX la casa encara era habitada. Pels volts de 1953 el propietari era Joan Ferrer Grané que, en aquestes dates, va marxar amb la seva família de masover a Soldevila. Posteriorment la casa fou adquirida pels propietaris del mas Biosca. | 41.8016600,1.6155400 | 384986 | 4628681 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63306 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 4). | XVIII-XX | En estat d'abandó. Estructuralment la construcció es conserva dempeus | Masia de petites dimensions emplaçada a l'extrem d'un contrafort nord de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Està formada per un cos residencial, de planta rectangular amb planta baixa més un pis, que està adossat a una pallissa i té un petit cos adossat a l'angle nord-est. També hi ha un cobert aïllat més a ponent. La façana principal, encarada a migdia, presenta una aspecte atípic, ja que té un portal molt senzill, amb llinda de fusta, que ha estat tapiat. En aquesta façana hi trobem dues finestres superiors, emmarcades amb llindes i brancals de pedra, així com una petita construcció adossada que té la data de 1757. La resta de murs són poc visibles perquè tenen construccions adossades i per la vegetació que els envolta. Els murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. La construcció és interessant perquè ha mantingut l'estructura d'una petita masia setcentista amb molt poques modificacions, tot i que la part posterior de la casa sembla una ampliació posterior. A l'interior es conserva molt integrament la tipologia originària. A la primera estança de la planta baixa hi ha la llar de foc amb forn de pa. A ponent hi trobem una estança semisoterrània coberta amb volta de pedra que corresponia a un estable. Al primer pis el terra és enrajolat. Al costat de la casa és interessant l'àmplia pallissa, que sembla obra ja del segle XIX. | 08229-445 | Demarcació de Mejà | Segons les inscripcions conservades, el gruix d'aquesta masia és obra de mitjans de segle XVIII, tot i que no es pot descartar que la casa tingui un origen anterior. Almenys en els darrers temps pertanyia a la gran heretat de Claret de la Serra, que era la masia més antiga i amb més terres d'aquesta zona. Cal Fèlix era habitada per masovers. L'últim va ser Ramon Badrenes, que era el propietari de cal Ros i va traslladar-se a cal Fèlix perquè l'habitatge era més ampli Entorn de 1960 va marxar i des d'aleshores la casa ha restat deshabitada. | 41.8595500,1.6738800 | 389932 | 4635032 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra de la construcció adossada a la façana: 1757Inscripció interior en una llinda de fusta a la porta que dóna a l'estable: 1762Informació facilitada per Lluís Rojas Jové | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63331 | Cal Batzac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batzac | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 55). | XVI-.XIX | En ruïna, en greu procés de degradació | Masia de petites dimensions, en estat de ruïna, emplaçada en un coster entre dos torrents que desemboquen a la riera de Coaner, vora Fontfreda. Consta d'un cos residencial que es conserva integrament, tot i que en molt males condicions, amb la teulada mig ensorrada i totalment cobert per la vegetació. És de planta més o menys quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal és encarada a migdia, però queda pràcticament invisible sota la vegetació, igual que la resta de façanes, excepte la de ponent. En aquesta s'hi pot observar el parament del mur, de força bona qualitat i fet amb petits carreus més o menys escairats. També s'hi pot veure un cos adossat corresponent a un forn de pa. A l'interior es conserva una tina adossada a la paret de ponent. Als costats sud i est la casa té diversos coberts aïllats que pràcticament no són visibles. A l'angle sud-oest hi ha una barraca de pedra seca de planta circular. | 08229-478 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El mas Batzacs es troba documentat almenys des del segle XVI. Concretament, el 8 de gener de 1586 Anna de Peguera, vídua de Bernat de Peguera, senyor del castell de Claret dels Cavallers, va vendre a Joan Serra, de Claret dels Cavallers, el mas Basacs amb les seves terres i honors. Així doncs, el mas és anterior a aquesta data, i es devia ampliar en els segles posteriors. El 1814 encara estava habitat i s'hi devia fer alguna reforma. | 41.8247600,1.6579700 | 388551 | 4631190 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En documentació antiga apareix amb la denominació de cal BatzacsEn una llinda de fusta molt malmesa es pot endevinar la data 1814.Informació facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63410 | Sociats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sociats | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 181). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVI-XX | Masia de dimensions mitjanes, que està emplaçada al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla, pràcticament a tocar d'una altra masia: Roig. És formada per un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) amb diferents coberts adossats que s'allarguen pel costat de llevant, així com una construcció aïllada a ponent que correspon a l'antiga pallissa. Sociats té una tipologia constructiva més regular que cal Roig, fet que denota probablement que el gruix de la construcció és més modern que el de la casa veïna. Tanmateix, el cos central és molt llarg, i podria ser que la part nord fos més antiga (té inscripcions del segle XVII: 1649 i 1661) i que posteriorment s'allargués cap al sud (possiblement el 1921, segons una altra inscripció). Així, la façana principal actual, orientada vers migdia, s'estructura en base a un portal adovellat i una finestra superior emmarcada amb llinda i brancals de pedra, posteriorment convertida en balcó. Les obertures del segon pis, perfectament simètriques, ja són emmarcades amb maó. La façana de llevant, bastida sobre un terreny amb desnivell, és la més regular i s'hi observen finestres i balcons de diferent tipologia. A l'interior, la casa ha conservat força bé l'estructura constructiva tradicional gràcies a una acurada restauració. | 08229-557 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Probablement aquest mas és d'origen medieval, igual que la casa veïna, anomenada cal Roig, i de la qual en tenim notícies documentals des dels segles XIII-XIV. Pel que fa a Sociats en particular, la referència més antiga que coneixem és un fogatge de l'any 1553, en el qual apareix com a cap de casa Antoni Sociats. Un segle més tard, en un capbreu de Castelltallat i Fals fet el 1686 pels Ducs de Cardona també hi consta el mas Sociats. Malgrat que aquest no es troba en cap d'aquests dos termes (Castelltallat o Fals) devia quedar dintre de les possessions dels Cardona. Aquest any el mas pagava de cens als Cardona sis cortans de civada i dues gallines, els quals s'havien de fer efectius per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges habituals. No coneixem més notícies sobre la família Sociats, però aquest cognom, que a Sant Mateu sembla originari d'aquesta casa, es troba de manera relativament freqüent en la documentació antiga del terme. Així, per exemple, el 1646 tenim notícia que un tal Domingo Sociats és testimoni en un document per enrolar soldats per a la Guerra dels Segadors (PLANAS, 1969: 40). Un fet atípic és la proximitat de Sociats amb cal Roig, situat gairebé a tocar. Per la major regularitat de la construcció, Sociats sembla una mica més modern. Les inscripcions de diverses llindes indiquen que bona part de la construcció actual és del segle XVII, tot i que el seu origen ja hem dit que és anterior. Segons la inscripció de la façana, l'any 1921 la casa pertanyia a un tal Llobet. Posteriorment, la va adquirir la família Gener, que venia de Callús i la va tenir dues generacions. El fill era Josep Gener Duarri, i els últims anys hi va viure sola la seva vídua. La casa es trobava en molt males condicions quan l'any 2005 la van adquirir els actuals propietaris. Des d'aleshores Àngel López hi ha portat a terme una important rehabilitació feta per ell mateix. | 41.8103400,1.6998900 | 392008 | 4629536 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: Llobet 1921Inscripció en una llinda interior: 1661Inscripció en un balcó: 1649Informació facilitada per Dolors Capsada, de cal Roig, i per Àngel López | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63144 | Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 133). | XVIII-XIX | En estat d'abandó. Els coberts i part de la casa amenacen ruïna. | Masia de dimensions modestes que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Inclou un cos residencial amb un barri de planta quadrada, situat a migdia, on hi ha adossats diferents coberts. El cos residencial és de planta quadrada i té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, és molt senzilla i presenta un simple portal i una finestra al seu damunt, els dos emmarcats amb maó. A la façana lateral de llevant hi trobem dos nivells de finestres més o menys arrenglerades; la majoria rematades amb un petit arc de pedres a plec de llibre i una amb brancals i llinda de pedra picada. La façana de ponent és de característiques similars però es troba pràcticament coberta per la vegetació. Es tracta d'una construcció senzilla, amb els murs de maçoneria que conserven restes d'arrebossat. Els coberts davanters es troben en estat de semi-ruïna i també envaïts per la vegetació. En general el conjunt ha conservat la tipologia i els volums originaris, malgrat que es troba en estat d'abandó. | 08229-267 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa aixecada al segle XVIII o tal vegada amb anterioritat. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 Fontanet ja hi apareix. | 41.7669600,1.5985300 | 383510 | 4624852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62934 | La Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rabassa | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 32, 120, 121. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 174). PÉREZ-BASTARDAS, Alfred (1991). Els Bastardes. Estudi genealògic d'una família catalana. Barcelona, p. 53-56 | XI-XX | Masia d'origen medieval de petites dimensions, que s'ha conservat amb forces modificacions, les quals n'han alterat la fesomia tradicional. El conjunt, que es troba molt ben emplaçat al cim d'un turó força dominant, té una estructura força atípica, ja que consta de dos habitatges units formant una espècie d'angle o L, cadascuna amb els seus coberts adossats. Sembla que la casa més antiga és la de migdia, la qual té un afegit modern que cobreix totalment l'antiga façana. Aquesta casa, de planta irregular, consta de planta baixa més dos pisos. Els murs exteriors antics pràcticament no són visibles. Al costat de llevant té adossats una bona superfície de coberts, obrats amb pedra i amb les obertures emmarcades amb maó: una construcció ja del segle XX on hi havia corrals. El segon habitatge, situat al costat nord, és de planta més o menys rectangular i disposa també de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia vers un pati central, no presenta elements d'especial interès i sembla força reformada als segles XIX o XX, amb balcons i finestres que destaquen sobre un mur actualment a pedra vista. Just a l'angle que formen les dues cases s'aixeca una caixa d'escales que dóna accés vertical als dos habitatges i una torre quadrada que remata la construcció, tot construït a mitjan segle XX pel pare de l'actual propietària. Aquest element contribueix a donar un aspecte força atípic a la masia. Per la part posterior (nord) la construcció ha conservat més integrament la tipologia tradicional, que consisteix en un mur de pedra només perforat per escasses obertures de petites dimensions. Per aquesta banda la construcció s'assenta sobre l'extrem de l'altiplà, en alguns punts directament sobre la roca. El conjunt conserva un parell de tines. | 08229-72 | Sant Mateu de Bages | Segons documentació conservada en l'anomenat llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas (originari del mas Bastardes de Fals) la Rabassa era un dels masos més importants de la zona ja al segle XI, tot i que la datació del primer document, de l'any 1094, està escrita d'una manera que pot donar peu a confusió. En aquest document se'ns informa que els habitants d'aquest mas tenien les terres aprisiades pels seus besavis. En el llibre d'Urbici també consta l'establiment al mas de la família Rebassa l'any 1210, quan Ramon de Varcebre i la seva esposa Arsendis van empenyorar el domini directe del mas a Maurici Rebassa. La família Rebassa va tenir a partir d'aleshores el domini propi i alodial de l'heretat. Sembla que els Rebassa eren una família de pagesos adinerats. Prou com per dotar les seves filles amb un dot quantiós. A partir d'aleshores els Rebassa es feren un lloc entre les principals famílies del terme de Sant Mateu. En un capbreu de l'any 1334 del monestir de Santa Cecília de Montserrat a la demarcació anomenada batllia de Cans consten els següents masos: Rebassa (Sant Mateu), el Berers (Sant Miquel de Castelltallat) i el Soldevila (Castelltallat). El mas Rebassa posseïa un ampli territori. En el fogatge de Sant Mateu de Bages de l'any 1497 apareix un tal Macià Rabaça, i en el de 1553 apareix un Bartomeu Rabassa, però no sabem si vivien al mas. El 1576 Anton Puigdellívol, àlies Bastardas, es casà amb Magina Rebassa, pubilla del mas Rabassa. Per aquest motiu els Bastardas van rebre la documentació d'aquest mas, que és la més antiga que es troba en l'anomenat llibre d'Urbici. A partir d'aleshores el cognom Rebassa es va perdre al capdavant d'aquest mas, que va quedar vinculat als Bastardas de Fals. No coneixem més notícies del mas fins èpoques més recents, quan la família Ferrer ha habitat la casa almenys des de fa tres generacions. L'avi de l'actual propietària era Miquel Ferrer, i el seu fill i hereu fou Joan Ferrer, el qual va fer aixecar les construccions del costat de llevant, el bloc d'escales i la torre. Durant la postguerra els maquis van assaltar sovint aquesta masia per prendre'n provisions. | 41.8130900,1.7054400 | 392473 | 4629834 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: Rosa Ferrer 1866.Informació facilitada per M. Carme Ferrer i Josep Bastardas. | 98|119|85|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62856 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 201). | XIX-XX | Casa de petites dimensions que s'aixeca aïllada a un costat de la plaça de la Creu, al nucli de Sant Mateu, d'aquí el nom amb què es coneix actualment. És una construcció modesta, de planta rectangular, que ha conservat molt parcialment la seva tipologia originària. Està emplaçada a la vora d'un petit cingle, i consta de planta semisoterrània més un pis superior. La façana principal, encarada al sud-est vers la plaça, només té la planta superior i ha estat reformada modernament amb un mur d'aplacat de pedra. La façana lateral ha conservat millor la tipologia tradicional i encara s'hi pot veure el mur de pedra. El costat de ponent també està molt reformat, amb un balcó i una escala moderns. | 08229-90 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu | Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta edificació és el 1880. Era propietat de la casa de cal Pubill, i durant molts anys va ser el local del Sindicat de Pagesos. Més tard va quedar desocupada i els nous propietaris de cal Pubill, la família Casas, la van reformar i ampliar entorn de 1970. Des d'aleshores es coneix amb el nom de la Creu. | 41.7969500,1.7325500 | 394699 | 4628009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62857 | Cal Mariquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariquit | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 203). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció envoltada de coberts i adossada en part a cal Xarell. El cos residencial originari era de planta quadrada, al qual s'hi va afegir un cobert adossat a llevant l'any 1948 i un cos davanter encara més modern, fet de maó. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-oest, ha quedat parcialment tapada per la construcció de maó. En queda visible el portal, emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb un arc escarser fet de maó, així com dues finestres. Els murs de la casa són a pedra vista i tenen diferents finestres, disposades irregularment, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa té un altre cobert aïllat força gran davant de la façana principal. Es tracta d'una interessant construcció de pedra que té un petit porxo amb cobert voladís al davant. També es conserva una tina. Amb l'excepció del cos modern adossat, exteriorment la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional. | 08229-91 | Pla de Sant Mateu | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Mariquit en concret no coneixem cap notícia del seu any de construcció, excepte la dada que figura en el cadastre (no sempre fiable) que és el 1800. Almenys des del final del segle XIX en són propietaris la família Carner: Josep Carner, casat amb Maria, després el seu fill Francisco Carner, casat amb Rosa Bruc, i el fill d'aquest, Josep Carner. Segons les inscripcions conservades, la casa s'engrandí amb el cobert davanter el 1861 i amb nous coberts adossats ja al segle XX. | 41.8008800,1.7359800 | 394990 | 4628441 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert davanter: 1861Inscripció al cobert adossat a llevant: 1948 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62859 | Cal Burrim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrim | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 202). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada que adopta la forma d'una petita masia de formes molt regulars i obrada en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té coberts adossats als laterals, sobretot al costat de llevant. La casa està perfectament orientada amb la façana principal cap a migdia. Aquesta té una composició totalment regular i simètrica, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra a la planta baixa i tres obertures a cadascun dels pisos superiors, ja sigui en forma de balcó o finestra, amb l'eix central remarcat. Les obertures eren emmarcades amb brancals i llindes de pedra però algunes ha patit lleus reformes. La resta de murs, igual que la façana principal, són de pedra i semi-arrebossats, però les finestres que contenen són més petites. A la façana posterior una part del mur ha hagut de ser refet amb obra moderna de maó. En aquest sector es conserva una tina, a la qual s'hi accedeix per una petita rampa. La casa té una bona extensió de coberts, de tipologia més desigual, que s'allarguen sobretot per la banda de llevant. Excepte en la part obrada amb maó, exteriorment ha conservat molt bé la tipologia originària. | 08229-93 | Pla de Sant Mateu | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Burrim no en coneixem notícies concretes, excepte la inscripció de l'any 1887. Es tracta d'una construcció molt homogènia que podria ser obra del segle XIX. | 41.8005600,1.7348300 | 394894 | 4628407 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana: Ñ 1887 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62905 | Barraca de pedra seca 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-43-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11835) | XIX-XX | Conjunt molt ben restaurat, conservat i actualment en ús. | Barraca doble composta de dues cambres. Té dues portes a l'exterior i les estances comunicades interiorment. L'estança esquerra és circular, amb coberta de falsa cúpula. Té un conjunt vertical de cocó/fornícula i era utilitzada pel pagès. L'estança dreta, rectangular, utilitzada per l'animal de càrrega, té una menjadora i una espitllera. La menjadora té una biga de fusta per evitar que l'animal es trenques les dents. El sostre és de bigues de fusta. Exteriorment les dues estances tenen un ràfec de pedres volades i un magnífic cimadal remata l'estança circular. | 08229-43 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7933000,1.6863100 | 390851 | 4627661 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62905-foto-08229-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62905-foto-08229-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62944 | La Botiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botiga | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 217). | XIX | Casa de pagès de dimensions força grans que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció aïllada, d'una tipologia popular pròpia del tombant del segle XIX-XX, que ha conservat molt integrament les seves característiques tradicionals. La casa és de planta pràcticament quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una composició força simètrica. A planta baixa hi ha tres portals idèntics (el de l'esquerra actualment tapiat): rematats amb arc escarser i emmarcats amb maó. Els dos pisos tenen tres finestres-balcó, en alguns casos complementades amb una finestreta lateral. La resta de façanes presenten diverses obertures de distribució més irregular. Al costat de ponent la casa té diversos coberts adossats, força moderns. Durant molts anys aquest edifici havia acollit la botiga del poble, i l'interior encara conserva la disposició i part del mobiliari pertanyent a aquest establiment. El segon pis, que havia estat l'escola de nenes, actualment és destinat a habitatge de lloguer, al qual s'hi accedeix per una escala de ferro lateral. | 08229-82 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Tal com indica la inscripció en una finestra de La Botiga, aquesta casa la va construir Silvestre Vila. Quan aquest va morir passà al seu nebot, Melcior Vila, avi de l'actual propietària. Durant molts anys a la planta baixa hi havia la botiga del poble i, al segon pis, l'escola de nenes, mentre que l'escola dels nens era en una altra casa, anomenada Les Escoles, una mica més avall. Entorn de 1960 l'escola va deixar de funcionar i les nenes del poble foren enviades a Callús. L'escola de nens va durar uns anys més. Pel que fa a la botiga, que havia estat en mans de diverses persones, va tancar pels volts del 2004. | 41.7959900,1.7318600 | 394640 | 4627903 | 1914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra del primer pis: SILVESTRE VILA AÑO 1914Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62945 | Ca l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantonia-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 214). | XX | Casa de pagès de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció adossada, força estreta, de planta rectangular. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla, amb diferents obertures emmarcades amb maó. La porta i algunes de les finestres han estat modificades modernament. | 08229-83 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. No coneixem notícies concretes sobre l'origen de ca l'Antònia, que podria ser una construcció del tombant de segle XIX al XX. La casa va estar uns anys desocupada i a la dècada de 1970 el pare dels actuals propietaris la va comprar i la va reformar. | 41.7957100,1.7313500 | 394597 | 4627872 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62948 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-3 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 221). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que s'aixeca aïllada a l'extrem sud-est del nucli de Sant Mateu de Bages. És una construcció de planta rectangular, estreta i força alta, que disposa d'una planta semi-soterrània més dos pisos i golfes, amb coberts adossats al costat nord. La façana principal és encarada a llevant, ja que antigament pel costat de migdia hi havia altres cases adossades i el camí passava per darrera. La façana dóna a una petita terrassa (construïda entorn de la dècada de 1930) que es troba elevada sobre un soterrani. Es distribueix en bases a tres eixos d'obertures, amb finestres i un balcó emmarcats amb pedra. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i en la resta de façanes les obertures són molt petites. Encara es pot veure l'antic portal d'entrada, que era al costat nord. Són interessants els coberts adossats a aquesta banda, on es conserva un femer semi-soterrani cobert amb volta de pedra i, més a l'extrem, unes corts de porcs. A la part posterior de la casa hi ha un bassó: una petita bassa de forma oval que abans les dones utilitzaven per rentar la roba. També es conserva una tina, una cisterna i un pou. Exteriorment el conjunt ha conservat força bé la tipologia tradicional. | 08229-86 | Pla de Sant Mateu | Tal com informa la inscripció d'una llinda, Pere Simon fou qui va construir aquesta casa pels volts de 1858, i d'aquí ve el sobrenom de cal Pere. Era un fadrí que provenia de la casa propera de ca l'Interès. Des d'aleshores la família Simon han estat els propietaris i residents de la casa. L'any 1902 Isidre Simon (avi de l'actual propietari) va construir o va fer obres als coberts del sector nord. Gabriel Simon (pare de l'actual propietari) va construir la terrassa davantera entorn de 1930. També va foradar a barrinades la roca que es trobava davant d'aquest pati per tal de fer-hi passar el camí, ja que anteriorment passava pel costat de darrera. Originàriament pel costat de migdia cal Pere estava adossada a dues cases més: cal Melitó i cal Gareta, i, més enllà, cal Ramon. Entorn de 1980 aquestes construccions estaven en ruïna i foren enderrocades per l'actual propietari. | 41.7952500,1.7336700 | 394789 | 4627818 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra esquerra de la façana: 1858 PERA SIMONInscripció en una pedra del cobert nord: 1902Informació oral facilitada per Josep Simon Grau | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62958 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 215). | XIX | Casa de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta tan sols de la primera planta d'una casa que està adossada la casa coneguda com La Sala. Concretament, la planta baixa és cal Fuster i el primer pis es coneix com les Escoles, ja que havia acollit durant molts anys l'escola de nens. Es tracta d'una construcció senzilla, actualment amb murs a pedra vista. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla. El pis superior és ocupat per dos balcons i una finestra, emmarcats amb maó. | 08229-105 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Efectivament en aquesta casa hi havia l'escola dels nens, mentre que la de les nenes es trobava a la planta superior de la Botiga, uns metres més amunt. No sabem des de quan va exercir aquesta funció. Tan sols podem dir que a l'Arxiu municipal hi ha documentació referida a ensenyament primari des de 1861. Entorn de 1960 l'escola de nenes va deixar de funcionar i les nenes del poble foren enviades a Callús. L'escola de nens va durar uns anys més. | 41.7957900,1.7315500 | 394614 | 4627881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62958-foto-08229-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62958-foto-08229-105-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62959 | La Sala (nucli de Sant Mateu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-nucli-de-sant-mateu | XIX-XX | Casa de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció adossada entre dues cases, que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, té el mur semi-arrebossat i presenta un ample portal rectangular (actualment tancat amb una persiana metàl·lica) i al primer pis un seguit de tres finestres-balcons, emmarcats amb maó. | 08229-106 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. En concret aquesta casa feia funcions de sala de ball, especialment durant les festes majors. A la segona meitat del segle XX també s'hi representaven obres de teatre amateur i s'hi feien projeccions de cinema. La Sala va exercir de local social fins que recentment s'habilità el nou espai per a aquest ús al costat de l'Ajuntament. | 41.7957300,1.7314300 | 394604 | 4627874 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62959-foto-08229-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62959-foto-08229-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62960 | Can Basiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basiga | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 219). | XIX | Part posterior presenta un estat precari | Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba situada a l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, pràcticament adossada a cal Pich. Es tracta d'una sola construcció que acull dues cases: a l'esquerra cal Bonic i a la dreta can Basiga. El conjunt de l'edificació té una planta irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el carrer, presenta un distribució irregular, amb dos portals i, a la primera planta, dos balcons, tots emmarcats amb llindes i brancals de pedra. La part posterior, molt més irregular, dóna a un pati. | 08229-107 | Pla de Sant Mateu | Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta casa és el 1850. Juntament amb cal Pich va conformar l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, molt a prop de la masia de can Pla i de l'església parroquial. | 41.7965100,1.7329500 | 394731 | 4627959 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62960-foto-08229-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62960-foto-08229-107-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62970 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 242). | XIX-XX | Casa en bon estat. Coberts semi-derruïts. Entorn cobert per la vegetació. | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada al sector del Molí del Carner, en una posició més elevada que les altres dues cases d'aquesta zona. Malgrat el nom amb què és coneguda actualment, no té res a veure amb el molí, que estava en una de les cases que hi ha més avall, tot i que la bassa es troba pràcticament al costat. Es tracta d'una edificació força regular, probablement aixecada en una sola fase, de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i amb grans coberts adossats a l'angle nord-oest. La façana principal, encarada a migdia, té una composició totalment simètrica, amb un portal de llinda de pedra i, a les dues plantes superiors, tres eixos amb obertures. L'eix central remarcat amb un balcó al primer pis i una petita galeria amb arcada a les golfes. Al costat esquerra un petit cobert cobreix parcialment l'extrem de la façana. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest es conserven en estat de semi-ruïna uns coberts de gran alçada, construïts aprofitant el desnivell d'una petita cinglera. Pel seu aspecte sembla que haguessin estat construïts amb la intenció d'acollir diferents tines, tot i que a l'interior les tines no hi són. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-117 | Sant Mateu de Bages | Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. De les tres existents, la casa més antiga és el Molí del Carner, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons una inscripció, cal Jepet de Subirana s'hauria construït el 1864. Segons la inscripció de la casa 'El Molí', aquesta s'hauria construït el 1871. Malgrat el nom amb què es coneguda actualment, aquesta casa no té res a veure amb el molí. La denominació ve del fet que, fa uns anys, era l'única casa d'aquest sector que estava habitada. Durant un temps ho havia estat per una família coneguda amb el nom de Colilles. | 41.7815200,1.7231300 | 393891 | 4626307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llosa sobre la galeria de la façana: 1871. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62973 | Cal Guinardé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinarde | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 239). MOLINS ROCA, Ernest (2009). Fals, les cases. Manresa, Zenobita Edicions, p. 77-78. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada al costat del camí que va del Molí del Carner al mas de Sant Andreu. El nucli originari era el cos central, de planta quadrada amb planta baixa més un pis i golfes. Recentment s'ha ampliat a banda i banda amb noves construccions fetes de pedra seguint més o menys l'estil tradicional. La façana originària, doncs, era més estreta. La seva distribució és en base a dos eixos d'obertures lleugerament descentrats. En el que està més al centre hi trobem el portal i, al primer pis, un balcó. L'eix de la dreta té finestres de diferents mides. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i la teulada té un ràfec de rajola. Actualment, la casa té força més superfície i s'ha complementat amb una àmplia zona enjardinada. | 08229-120 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Originàriament aquesta casa pertanyia al terme de Fals (Fonollosa) i s'edificà en terrenys del mas de Sant Andreu, molt proper. Va ser pels voltants de 1850 i la va construir el pagès Isidre Ribas Selga, el qual s'hi instal·là amb una nombrosa família composta per la seva dona i sis filles. L'Isidre venia de Rajadell i devia tenir el sobrenom de Guinarder, ja que després d'uns anys inicials en què es va conèixer com can Ribes l'any 1879 ja consta com a cal Guinarder. La dona d'Isidre, Maria Closa Oliva, era originària de Castelltallat i va arribar a ser la dona més anciana del poble. Quan va morir el 1924 havia viscut gairebé cent anys. El 1882 es casà la filla primera del matrimoni, Maria, amb Pere Carbonell Prat, d'Avià. El seu fill d'aquest matrimoni, Joan Carbonell Ribas, va marxar de la casa el 1925 o 26 per anar a viure a Sant Joan de Vilatorrada. Aleshores la casa va passar novament al mas Andreu, propietat d'Eudald Serravinyals, que el 1928 la va vendre a Florenci Carné. Aquest s'hi va instal·lar durant uns anys amb la seva esposa, que era la neboda d'Eudald. Després els Carné van instal·lar-se al mas de Sant Andreu i van llogar cal Guinardé a Rossend Soler Vilalta, que s'hi va estar uns anys fins que va marxar a Callús. La casa ja estava força malament i l'edifici va continuar el deteriorament fins a perdre la teulada. El 1984 fou venuda a un matrimoni de Rubí, que hi van fer algunes obres, i el 1992 es va vendre als propietaris actuals: Domènec Pintó Bascompte, de Fonollosa, i la seva muller Isabel Calderer Guerrero. En els darrers anys s'hi han fet nombroses obres, de manera que la casa i els voltants han sofert una gran transformació (MOLINS, 2009: 77). | 41.7826600,1.7205100 | 393675 | 4626437 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62973-foto-08229-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62973-foto-08229-120-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Calderer Vancell | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62999 | Pou de glaç de la Ribera de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-ribera-de-coaner | FÀBREGA, Albert (2012). 'El pou de glaç de la Ribera de Coaner', El Salí, revista del Mig Cardener, núm. 210, p. 39. FÀBREGA, Albert (2013). Pous de glaç: Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental, Ed. Farell, p. 54. | XVIII-XIX | Pou de glaç de dimensions força grans i conservat molt integrament. Està emplaçat al peu de la font del Roure, uns 140 m al sud de la casa de la Ribera. L'estructura queda totalment soterrada en un terreny amb pendent, i l'única part visible exteriorment és la boca del passadís d'accés. L'interior segueix la tipologia habitual. És de planta circular i les parets són revestides de pedra, amb coberta de falsa cúpula i una petita obertura superior, actualment cegada. El gel es treia de la bassa propera que hi havia a la font i que actualment és un dipòsit d'aigua. | 08229-346 | Demarcació de Coaner | No coneixem notícies documentals d'aquest pou de glaç. Va ser donat a conèixer per Albert Fàbrega l'any 2012, per una notícia d'Octavi Graells i Pere Ribera. | 41.8328900,1.7339800 | 394876 | 4631997 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62999-foto-08229-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62999-foto-08229-346-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7). | XIX | en ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra. | 08229-470 | Demarcació de Salo | En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes. | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63006 | Cal Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-xic-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 17). | XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a la vall de la riera de Salo. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, que s'ha perdut. És una construcció aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Té una planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i un petit cobert adossat al nord. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures; totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'obertura central del primer pis és en forma de balcó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes pràcticament no s'hi observen finestres, tot i que són poc visibles degut a la vegetació. | 08229-473 | Demarcació de Mejà | Per la seva tipologia constructiva cal Ton Xic sembla una casa aixecada al segle XIX i pràcticament sense modificacions posteriors. | 41.8468800,1.6590300 | 388677 | 4633645 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.