Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63159 | Cal Ponset Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 135). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un contrafort sud de la serra de Castelltallat, al costat de la carretera que va de Castelltallat a Aguilar de Segarra i Fonollosa. La casa és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una edificació aixecada majoritàriament en una sola fase constructiva, probablement al segle XIX. El portal d'entrada és situat a la façana de llevant, que s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb balcons al primer pis i finestres més petites a les golfes. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i els murs són a pedra vista. La façana de migdia ha estat adequada modernament amb diverses terrasses. En la resta de façanes les finestres són més petites. El conjunt ha conservat bé la tipologia i, parcialment, els volums originaris. | 08229-282 | Demarcació de Castelltallat | En un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819 apareix cal Ponset, però no cal Ponset Nou. Per la seva tipologia constructiva cal Ponset Nou podria ser una edificació de la primera meitat del segle XIX. | 41.7663900,1.6292500 | 386062 | 4624747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63159-foto-08229-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63159-foto-08229-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63159-foto-08229-282-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63132 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 134). PARCERISAS, Roser (1999). Cal Camps (treball inèdit). | XV-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. El conjunt inclou un gran cos residencial que té adossat a ponent una casa més petita (la masoveria) i a llevant una pallera. També trobem un bon nombre de coberts aïllats al voltant de la casa, alguns de construcció antiga i altres de més recents. El cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. La masia s'ha anat formant en una multiplicitat de fases. La part més antiga és a la part central de la casa. Al segle XVII es va ampliar cap a l'angle nord-est, on trobem un mur de bona factura i fet amb carreus ben escairats. És aquí on hi ha el portal principal, amb arc adovellat i, al seu damunt, un interessant balcó emmarcat amb pedra picada i motllurada. Aquest balcó té una inscripció il·legible però que sembla correspondre al segle XVII. La part de migdia es completà al segle XVIII (hi ha una inscripció del 1776). Aquesta façana destaca per una composició més simètrica, amb una galeria d'arcades a dos nivells i un balcó a cada costat. Al cantó nord, darrere la casa, hi ha les tines i la premsa. A l'interior la casa ha conservat molt bé la tipologia i les característiques tradicionals. La masoveria és una edificació també antiga però més senzilla. Disposa de planta baixa i un pis. La façana principal, encarada vers ponent, té un portal simple i diverses finestres de diferent tipologia, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Té un balcó de fusta que dona accés directament al primer pis. El conjunt conserva molt bé la tipologia i els volums originaris, amb uns pocs afegits moderns. | 08229-255 | Demarcació de Castelltallat | Coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica d'aquest mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (1999). El mas va iniciar-se en època medieval i antigament s'anomenava Sociats. Tot i que el seu origen deu ser anterior, sabem que a finals del segle XV hi viu Pere Sociats i la seva dona Paula. El seu hereu fou Joan Sociats, que es casa amb Càndia, una noia de Trullàs. El matrimoni va tenir un fill i moltes noies. El fill hereu és Pere Sociats Trullàs, que morí el 1552 deixant dona (Gràcia Stella) i una filla petita. Aleshores el batlle de Castelltallat, Cristòfol Figuera, nomena dos tutors i busca un arrendador que pugui tirar endavant el mas. Aquest és Pere Camps, un francès que havia vingut del poble de les Tuxoneres (al bisbat de Rodés) juntament amb la seva mare i un oncle seu capellà. Pere Camps i la seva família arriben a Sociats el dia 28 de desembre de 1552. Des d'aleshores fins al segle XIX el nom que figura en els documents és el de mas Camps de Sociats. El següent hereu va ser Joan Camps Bacardit (1549-1615), el qual molt probablement és autor d'unes interessants anotacions sobre remeis i oracions ancestrals. A la primera meitat del segle XVII Joan Camps Junyent acaba les obres al mas que havia començat el seu pare. El 1693 sabem que el mas Sociats pagava de cens al Duc de Cardona dues gallines i 6 quartans de civada. El 1736 el mas ha crescut, ja que l'hereu Rafael Camps apareix també com a amo de Vila-Seca. Durant la Guerra de Successió Rafael Camps paga l'enterrament d'un soldat portuguès que possiblement feia estada al mas i que morí ofegat el 1717. Ja entrat el segle XX, l'hereva era Josepa Camps Capsada (1914-1984) que es casà amb el pubill Josep Capsada Camps, procedent de cal Roig de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí els hereus porten el cognom Capsada fins a l'actualitat. Almenys en els temps més moderns la masia ha estat vinculada a la capella propera de Sant Jaume de Salerm. La devoció a aquesta capella va tenir un bon reviscolament durant el segle XIX i la primera meitat del XX. S'hi deien moltes misses i els feligresos de l'entorn i feien prometences. Després de la Guerra Civil, el 1939, Miquel Camps va fer reconstruir la capella. Cal Camps formava part de la parròquia d'Aguilar de Segarra. | 41.7667900,1.6029200 | 383874 | 4624827 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una arcada de l'eixida de migdia: Ave Maria Puríssima 1776Inscripció en un balcó lateral, amb una data il·legible que sembla correspondre al segle XVII.Inscripció al cobert sud: 1926Informació oral facilitada per Victòria Serra i Roser Parcerisas | 94|98|85|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63144 | Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 133). | XVIII-XIX | En estat d'abandó. Els coberts i part de la casa amenacen ruïna. | Masia de dimensions modestes que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Inclou un cos residencial amb un barri de planta quadrada, situat a migdia, on hi ha adossats diferents coberts. El cos residencial és de planta quadrada i té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, és molt senzilla i presenta un simple portal i una finestra al seu damunt, els dos emmarcats amb maó. A la façana lateral de llevant hi trobem dos nivells de finestres més o menys arrenglerades; la majoria rematades amb un petit arc de pedres a plec de llibre i una amb brancals i llinda de pedra picada. La façana de ponent és de característiques similars però es troba pràcticament coberta per la vegetació. Es tracta d'una construcció senzilla, amb els murs de maçoneria que conserven restes d'arrebossat. Els coberts davanters es troben en estat de semi-ruïna i també envaïts per la vegetació. En general el conjunt ha conservat la tipologia i els volums originaris, malgrat que es troba en estat d'abandó. | 08229-267 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa aixecada al segle XVIII o tal vegada amb anterioritat. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 Fontanet ja hi apareix. | 41.7669600,1.5985300 | 383510 | 4624852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62922 | Barraca de pedra seca 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-60-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12045) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera i un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-60 | Demarcació de Castelltallat | 41.7679000,1.6304900 | 386168 | 4624913 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62922-foto-08229-60-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63185 | Cal Ponset Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset-vell | XVIII-XIX | En ruïna i molt malmesa | Restes molt escadusseres i totalment en ruïnes de l'antic mas de cal Ponset Vell. Estan emplaçades vora la pista que va de Fonollosa a Castelltallat, seguint el torrent de la Vall. Uns 300 m al sud-est hi ha cal Ponset Nou. De l'antiga casa de cal Ponset Vell tan sols en queden un amuntegament de pedres vora un camí i la construcció del femer, que és la part més sencera. El femer conserva els murs perimetrals i la volta de pedra. | 08229-316 | Demarcació de Castelltallat | En un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819 apareix cal Ponset, però no cal Ponset Nou. Fins a mitjans de segle XX cal Ponset Vell encara es conservava dempeus. Aleshores la va comprar un tal Canonge (d'Aguilar de Segarra) i la va desmuntar per aprofitar-ne la pedra. | 41.7680200,1.6252800 | 385735 | 4624933 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no té fitxa del Catàleg de MasiesInformació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62921 | Barraca de pedra seca 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-59-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12046) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera. | 08229-59 | Demarcació de Castelltallat | 41.7681100,1.6292800 | 386068 | 4624938 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62921-foto-08229-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63146 | Cau de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-guineu | CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CASTANY LLUSSÀ, J. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero. 3, p .69-75. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1981). 'La balma sepulcral del Cau de la Guineu', Dovella, núm. 3, p. 31-32. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). GUERRERO SALA, L. A (1981). 'El Cau de la Guineu, a la prehistòria del Bages'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 4 (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Manresa, p. 37-44. | XXV aC. | Alteracions diverses des de 1932 fruit d'una explossió. Entorn cobert per la vegetació | Balma sepulcral formada per un gran banc de roca sorrenca, en un extrem de la qual hi ha el jaciment arqueològic. Es troba uns 15 m al nord del camí que va cap al Torrent Bo, en un terreny actualment terrassat amb feixes, prop de l'esmentat torrent. Es tracta d'una para-cista megalítica; és a dir una cista d'enterrament que aprofita una part de la roca però que té una part construïda artificialment. En aquest cas, la cavitat sota la roca ha estat arranjada amb unes lloses, de manera que conforma una mena de cista. L'interior contenia un atapeït conjunt d'ossos, especialment cranis i ossos llargs. Per això es va deduir que es tractava d'un cas típic d'enterrament secundari; és a dir, inhumacions fetes un cop s'ha consumat el procés de descarnament o putrefacció dels cadàvers, i després d'una selecció dels ossos més representatius. La cambra que contenia aquest enterrament mesura 1'40 metres d'amplada, 2 metres de llarg i 0'40 metres d'alçària, i es pot classificar com un model de cista evolucionada del tipus solsonià. Segons l'estudi antropològic fet per Lluís Guerrero, les restes corresponen a uns 30 individus, dels quals un 35 per cent són mediterranis gràcils, un 10 per cent gràcils amb trets robusts, un 52 per cent gràcils amb components alpins. La proporció entre els sexes és equilibrada i l'esperança de vida es situa a l'entorn dels 26'4 anys. L'aixovar o dipòsit funerari que es va recuperar consisteix en un petit fragment corresponent al llavi de terrissa, una làmina de sílex de color tabac bru, un dentàlium i un interessant botó de pedra del tipus Durfort: circular, bicònic i amb una perforació en V d'una gran precisió. Per diferents factors (el botó Durfort, els tipus humans i el model de cista) aquest jaciment es va datar als inicis de l'edat del Bronze (2000-1800 aC). La datació radiocarbònica (corregida amb les calibracions actuals) endarrereixen una mica la cronologia i la situen a mitjans del tercer mil·leni aC. Actualment, els botons del tipus Durfort es relacionen amb l'etapa del veracià, al neolític final. Actualment s'hi observa la presència de blocs possiblement caiguts de la mateixa balma a causa dels successius espolis anteriors a 1981 i de la dinamitació que s'hi va fer l'any 1932. | 08229-269 | Demarcació de Castelltallat | L'existència d'aquesta balma ja era coneguda el 1932, quan fou dinamitada per pagesos de la zona per fer fora una guineu que provocava matances en l'aviram. Aleshores s'hi van recollir tres destrals de pedra polida. Posteriorment, Josep Vila va informar de l'existència del jaciment a l'arqueòleg Miquel Cura, i el 1980 a un professor de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Al cap de poc s'hi realitzaren diverses excavacions clandestines que destruïren una vintena de cranis i bona part dels estrats arqueològics. Entre l'agost i el novembre de 1981 es realitzà una campanya sistemàtica d'excavació (dirigida per Josep Castany i Lluís Guerrero) que va ser motivada pel perill de destrucció dels estrats després de les excavacions furtives. | 41.7688900,1.6121500 | 384645 | 4625048 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62925 | Barraca de pedra seca 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-63-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12271) | XIX-XX | Pràcticament enderrocada | Barraca de pedra seca en estat de semi-ruïna, de planta circular i amb porta de llinda plana. Tan sols es conserva la façana principal. | 08229-63 | Demarcació de Castelltallat | 41.7691000,1.6343000 | 386487 | 4625041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62925-foto-08229-63-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62928 | Barraca de pedra seca 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-66-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10588) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. El diàmetre és de 2,50 m. L'altura interior és d'1,80 m. La porta fa 1,20 m d'altura i té una amplada de 62 cm (exterior) i 45 cm (interior). El gruix de les parets és de 60 cm. | 08229-66 | Demarcació de Castelltallat | 41.7692000,1.6142000 | 384816 | 4625079 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62928-foto-08229-66-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62920 | Barraca de pedra seca 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-58-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12047) | XIX-XX | Esfondrament lleu | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera i una esllavissada sobre la llinda del portal. | 08229-58 | Demarcació de Castelltallat | 41.7693200,1.6291500 | 386059 | 4625073 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62920-foto-08229-58-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62919 | Barraca de pedra seca 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-57-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12050) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té un cocó i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08229-57 | Demarcació de Castelltallat | 41.7697200,1.6258600 | 385786 | 4625121 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62919-foto-08229-57-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62924 | Barraca de pedra seca 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-62-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12013) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb porta de llinda plana. Està adossada a un marge que té una escala amb tres graons volats al lateral dret del portal. La coberta exterior està rematada amb un caramull (pedra vertical). | 08229-62 | Demarcació de Castelltallat | 41.7701300,1.6349100 | 386539 | 4625155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62924-foto-08229-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62926 | Barraca de pedra seca 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-64-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12010) | XIX-XX | Esfondrament lleu | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. | 08229-64 | Demarcació de Castelltallat | 41.7704700,1.6378300 | 386783 | 4625189 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62926-foto-08229-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63164 | Cal Jepet del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-del-casalot | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36, 132. 133. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 131). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada a les Costes de cal Jepet: uns contraforts meridionals de la serra de Castelltallat. El conjunt consta d'un cos residencial de planta quadrada amb coberts adossats als laterals i a la part posterior, així com d'altres d'aïllats. El cos residencial consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers llevant, s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb el portal i les finestres emmarcats amb llindes i brancals de pedra. Entre els coberts destaca l'antic galliner: una construcció situada davant de la casa i amb tres plantes, i l'antiga pallissa, que ha estat adequada recentment. En general el conjunt ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-287 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies antigues d'aquesta casa, que per la seva tipologia podria ser una construcció del final del segle XVIII o principis del XIX. El seu nom sembla suggerir que el qui la va construir es deia Jepet i procedia del Casalot: la casa situada molt a prop del castell de Castelltallat. Amb el temps cal Jepet s'anà ampliant amb els diversos coberts. Entorn de la dècada de 1960 era propietat d'un home que tenia un bar a Manresa i la feia servir com a meublé. Cada habitació tenia dos panys: un per tancar per dintre i un altre per fora. Després la casa va passar per un altre propietari que la va tenir uns vuit anys. Entorn de 1981 la va adquirir l'actual propietari, Fèlix Almirall, el qual hi ha fet algunes reformes. | 41.7706500,1.6333200 | 386408 | 4625215 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63164-foto-08229-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63164-foto-08229-287-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Almirall | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63317 | Barraca de pedra seca 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-76-0 | XIX-XX | Entorn envaït de vegetació | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula . És al costat de la casa de cal Mensa. | 08229-456 | Demarcació de Castelltallat | 41.7706600,1.6112200 | 384571 | 4625245 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63317-foto-08229-456-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63150 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-3 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 129). | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en estat de ruïna, que està emplaçada en un altiplà amb bones vistes sobre la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació, de planta més o menys quadrada i amb planta baixa més un pis i golfes, ha estat aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals i, en general, l'estructura de l'habitatge, tot i que ha perdut el sostre. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució simple però regular, amb un portal i dues finestres al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però als laterals les finestres són més petites. Els murs, a pedra vista, són de pedra més o menys disposada en filades. A l'interior la casa està distribuïda en dues crugies, cobertes amb volta de pedra a la planta baixa. Una part del mur interior ha estat confeccionada amb grans carreus de característiques gairebé ciclòpies. També alguns brancals o llindes tenen la particularitat de ser força grans. Es conserva també l'escala i part de les habitacions del primer pis. Al costat de ponent hi ha una barraca de pedra seca. Més a llevant trobem dos coberts aïllats. | 08229-273 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció d'aquesta època; és a dir, del final del segle XVIII o principi del XIX. Fins a mitjans de segle XX encara hi vivien masovers. Després van marxar per anar a Governa. | 41.7707200,1.6113600 | 384583 | 4625252 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63318 | Barraca de pedra seca 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-77-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop de cal Tenyit. | 08229-457 | Demarcació de Castelltallat | 41.7710500,1.6153600 | 384916 | 4625283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62923 | Barraca de pedra seca 61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-61-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12014) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb porta de llinda plana. | 08229-61 | Demarcació de Castelltallat | 41.7711900,1.6343100 | 386491 | 4625273 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62923-foto-08229-61-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63147 | Rabinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabinat | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 128). | XVIII-XIX | En ruïna. En estat avançat de degradació. | Casa de pagès de petites dimensions, actualment en ruïna, que està emplaçada en un coster de la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació tenia una planta més o menys quadrada. Se'n conserven parcialment i amb trams esfondrats alguns murs, sobretot de la part de migdia, que devia correspondre a la façana principal, més parts dels murs de les cantonades i laterals. No hi ha rastres visibles del portal ni de finestres. Adossada al mur de ponent es conserva una tina cilíndrica. A llevant la casa tenia un cos adossat, del qual pràcticament no en queden traces amb l'excepció d'unes escales que devien conduir a la planta superior. Els murs conservats són fets de maçoneria. | 08229-270 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per les poques restes conservades no sembla que hagi de gaire més antiga d'aquesta data. L'any 1872 pertanyia al mas Biosca i hi residien uns masovers. | 41.7715900,1.6074900 | 384263 | 4625354 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Fons (del mas Biosca) | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62918 | Barraca de pedra seca 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-56-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 8927) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana. La planta tendeix a ser un triangle en que el costat més llarg fa 2,45 m (una de les parets és una mica torta, de manera que el triangle és irregular). L'alçada interior és de 2 m. La porta té una amplada de 60 cm i una alçada d'1,45 m. | 08229-56 | Demarcació de Castelltallat | 41.7715900,1.6258400 | 385788 | 4625329 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62918-foto-08229-56-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62917 | Barraca de pedra seca 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-55-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 8928) | XIX-XX | Barraca de pedra seca adossada a un marge de planta rectangular, amb porta de llinda plana. La planta mesura 4 x 1 m, amb una alçada interior de 2,30 m. La porta fa 70 cm (amplada interior) i 60 cm (amplada exterior); i té una alçada d'1,25 m. El gruix de les parets és de 60 cm. | 08229-55 | Demarcació de Castelltallat | 41.7716800,1.6246200 | 385687 | 4625341 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62917-foto-08229-55-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62927 | Barraca de pedra seca 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-65-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10589) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. A l'interior té una menjadora. L'amplada de la barraca és de 3,15 m i la llargada (fins a la menjadora) és de 2,90 m. La menjadora ocupa tota l'amplada de la barraca; en el cantó esquerre fa 40 cm, mentre que en el cantó dret fa 75 cm. L'altura interior és de 3,45 m. La porta fa 92 d'ample i 1,40 m d'altura. El gruix de les parets és de 75 cm. | 08229-65 | Demarcació de Castelltallat | 41.7717300,1.6108800 | 384545 | 4625365 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62927-foto-08229-65-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63160 | Caseta de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-sant-jaume | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 135). | XIX-XX | En ruïna. Sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a l'extrem d'un serrat, amb vistes cap al sud. Forma part d'un contrafort ja a l'extrem ponentí de la serra de Castelltallat, relativament a prop de l'església de Sant Jaume de Salerm. El conjunt és format per un cos residencial més diversos coberts aïllats al sud. El cos residencial és una construcció aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, excepte el de llevant, que es troba semi-esfondrat. És de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal rectangular, emmarcat amb diversos blocs de pedra i, al pis superior, dues petites finestres, també emmarcades amb pedra picada. La resta de façanes pràcticament no té obertures. Els murs són de maçoneria. L'interior està compartimentat en dues crugies. Conserva vestigis de la llar de foc i d'un forn de pa. Segons l'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) un dels coberts de la casa podria haver estat un fortí, possiblement adequat sobre uns antics corrals i que podria tenir relació amb la Guerra de Successió de 1714 o amb les guerres carlines. És de planta rectangular, amb les parets plenes d'espitlleres i amb la resta d'obertures cegades. | 08229-283 | Demarcació de Castelltallat | En un document de 1419 es parla de les 'Cases de Sant Jaume' en un lloc de l'entorn de Salerm. L'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) creu que podria tractar-se d'aquestes ruïnes. Per la seva tipologia constructiva, però, la construcció actual sembla una obra posterior, probablement de l'any 1885, segons indica la inscripció del portal. | 41.7724300,1.5935900 | 383109 | 4625466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: 1885 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62916 | Barraca de pedra seca 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-54-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12049) | XIX-XX | Petit esfondrament | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres planes volades i la coberta. | 08229-54 | Demarcació de Castelltallat | 41.7724900,1.6290800 | 386059 | 4625425 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62916-foto-08229-54-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63148 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 127). | XVIII-XIX | En ruïna, sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, que està emplaçada a la part baixa d'un un coster de la vall del Torrent Bo. Es tracta d'una vall molt tancada, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. La casa tenia una planta quadrada i interiorment estava dividida en tres grans compartiments, el de l'extrem nord amb una alçada lleugerament superior. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres, en general fins a l'alçada de la teulada, però amb alguns trams esfondrats. La façana principal era encarada vers migdia, però a la part on hi havia el portal es troba esfondrada. Al costat de llevant la casa tenia un petit cobert i, més separat i cap a ponent, un altre cobert aïllat. | 08229-271 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819, amb el nom de Torrentbó o Costarrebia. Per la tipologia de les restes constructives conservades no sembla que hagi de ser gaire més antiga d'aquesta data: probablement de finals del segle XVIII. | 41.7729700,1.6060200 | 384143 | 4625509 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62913 | Barraca de pedra seca 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-51-1 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12048) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta de ferradura, amb porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-51 | Demarcació de Castelltallat | 41.7735800,1.6290000 | 386054 | 4625546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62913-foto-08229-51-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62915 | Barraca de pedra seca 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-53-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12052) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera, un ràfec de pedres planes volades i la coberta exterior acabada amb pedres i lloses planes | 08229-53 | Demarcació de Castelltallat | 41.7735800,1.6336700 | 386442 | 4625540 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62915-foto-08229-53-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63188 | Font de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jaume-manuel | XIX-XX | Font emplaçada en una petita esplanada on hi ha també l'emblemàtic roure anomenat de cal Jaume Manuel. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Es tracta d'una font de clot que ha estat adequada amb una escala que condueix a la cavitat i una coberta amb falsa cúpula de lloses planes, semblant a les que tenen les barraques de vinya. La font té una pica de pedra reaprofitada. L'aigua d'aquesta font abastia les cases de cal Jaume Manuel i cal Salvador. També s'hi abeuraven els rucs i servia per regar un hort que hi havia al costat. Actualment es troba en procés d'assecament. | 08229-319 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739000,1.6271500 | 385901 | 4625584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63189 | Can Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucala | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 16, 118, 119, 120. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 132). | XVIII-XX | Masia de dimensions modestes emplaçada al final d'un contrafort meridional de la Serra de Castelltallat, entre dos torrents. És una edificació de planta irregular que consta de planta baixa més un pis. El nucli originari es troba a l'angle nord-oest i posteriorment s'amplià amb cossos cap a migdia i llevant. És a migdia on s'aixeca la façana principal, que compta amb un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i una galeria d'una sola arcada a la planta superior, emmarcada amb maó. El cos adossat de llevant té un portal d'accés als baixos i, a la planta superior, finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest hi ha adossat un cos cilíndric corresponent a una tina. A la banda de migdia s'aixeca una construcció de coberts separada de l'edifici principal mitjançant un petit patí interior tancat per un portal. Uns 30 m al nord-est trobem un cobert aïllat al costat de les restes d'un antic forn d'obra o teuleria. | 08229-320 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria ser un mas d'origen antic, ampliat modestament als segles XVIII-XIX. Cal Cucula ja apareix en una llista de masos de Castelltallat de l'any 1819. A principis de segle XX era propietat de la masia de Selves i hi vivien masovers. Entre d'altres hi va passar la família Manau. | 41.7739400,1.6409700 | 387050 | 4625570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63189-foto-08229-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63189-foto-08229-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63189-foto-08229-320-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63187 | Roure de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jaume-manuel | Roure emblemàtic situat al costat de la font de cal Jaume Manuel, en una petita esplanada. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Aquest roure va sobreviure a l'incendi del 18 de juliol de 1998. | 08229-318 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739600,1.6271100 | 385898 | 4625591 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63187-foto-08229-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 63221 | Follador de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/follador-de-cal-jaume-manuel | Web Bages Terra de Vins: http://bagesterradevins.cat/patrimoni | XIV-XVII | Un follador és el nom amb què antigament es coneixia el lloc on s'aixafava el raïm en el procés d'elaboració del vi. Abans que aquesta part s'unifiqués i es realitzés en la mateixa tina o cup, s'utilitzaven dos elements separats: el follador i la tina. En aquest cas es tracta d'un follador situat a l'aire lliure i excavat en una roca de sauló, enmig d'un terreny força rocallós on hi devien haver hagut vinyes i on no hi ha cap indici d'un mas a la vora. El follador té la forma d'una cavitat circular, lleugerament rebaixada en una roca. El diàmetre és de 1,90 m aproximadament. Per una banda unes poques pedres reforcen una de les vores i la fan una mica més alta. Per l'altra hi ha un regueró de desguàs, per on sortia el most. Probablement a prop hi devia haver el cup o tina, que no s'ha localitzat. | 08229-360 | Demarcació de Castelltallat | Aquest element va ser descobert per Joan Muns després de l'incendi forestal de 1998. Com que no se'n tenia cap referència es va anomenar Trull de cal Jaume Manuel. Hem optat per canviar-li el nom pel del follador, que li és més propi, ja que el terme trull es refereix a un molí d'olives. La casa de cal Jaume Manuel és relativament moderna (entorn del segle XIX) i es va adoptar tan sols com a referència geogràfica; en realitat el follador és molt més antic i s'ignora qui el va construir. Al Bages, sobretot al sector nord, hi ha alguns exemples de cups o tines a l'aire lliure i excavades a la roca, les quals solen situar-se entre els segles XIV i XVII. D'aquesta manera el pagès produïa el vi a prop d'on tenia les vinyes i s'estalviava una part de transport. Normalment es construïen dos elements. Una cavitat més reduïda que és on s'aixafava el raïm (follador) i una altra una mica més gran i de major profunditat on el most, juntament amb la brisa i la rapa, feia el procés de fermentació (cup o tina). La roca solia tenir una paret lliure on hi havia la boixa per on s'extreia el vi. En alguns conjunts també hi trobem un gran forat, normalment en forma de creu, on anava encaixada la premsa de fusta d'eix vertical, que permetia acabar tot el procés en un mateix lloc. Precisament, en un indret relativament proper (cal Cucala) s'hi localitza una premsa a l'aire lliure, en aquest cas una premsa de biga o horitzontal. | 41.7742000,1.6277200 | 385949 | 4625616 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat BarrinaEn altres publicacions apareix amb el nom de Trull de cal Jaume Manuel | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63190 | Forn d'obra de can Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-cucala | XIX | Destruïda la part superior i posterior del forn | Restes d'un forn d'obra o teuleria emplaçat al mas de cal Cucala. Concretament, uns 30 m al nord-est de la casa i vora un petit cobert. Del forn només en resta el mur davanter, adossat al marge d'un camí. En aquest mur es conserven dues obertures inferiors rectangulars corresponents a la boca de la fogaina. La cambra de cocció, situada ala part superior, i la resta d'estructura del forn a la part alta del terreny s'han perdut. | 08229-321 | A la masia de can Cucala. Demarcació de Castelltallat | 41.7742300,1.6412900 | 387077 | 4625602 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62914 | Barraca de pedra seca 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-52-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12051) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. La coberta exterior és de pedres i lloses planes. | 08229-52 | Demarcació de Castelltallat | 41.7748600,1.6320700 | 386312 | 4625684 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62914-foto-08229-52-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 63162 | Monestir de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-jaume-salerm | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XIII-XV | En ruïnes, cobert per la vegetació | Ruïnes d'un antic monestir medieval situat al cim d'un turó del Serrat de Sant Jaume, uns 100 m al sud-est d'on hi ha l'ermita actual de Sant Jaume Salerm. La vegetació cobreix bona part de les restes constructives, que encara són visibles en diversos punts. Per les seves dimensions modestes devia tractar-se d'un petit monestir de dos o tres deodats. Les restes conservades permeten distingir diverses cambres de planta irregular, obrades amb carreus de pedra de tamany petit. Els murs es conserven fins a una alçada d'1 m aproximadament. A tocar del recinte, en el punt més alt del turó, crida l'atenció un túmul circular perfectament definit d'uns 7 m de diàmetre. Segons Albert FÀBREGA (2007) podria tractar-se d'una petita torre, però no es pot descartar que fos un túmul funerari molt més antic. | 08229-285 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió entre l'ermita actual de Sant Jaume Salerm i aquest antic monestir medieval. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors, en una situació relativament propera. Però sembla que la construcció actual de l'ermita és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'aquest antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. En l'actualitat la gent del voltant sol netejar una mica les restes de l'antic monestir perquè no se'n perdi el record. | 41.7751800,1.5952300 | 383250 | 4625769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63184 | Cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-manuel | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 30, 79, 83, 90. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 119). | XIX | En ruïna, li falta la coberta. | Casa de pagès, actualment en ruïnes, de dimensions mitjanes, emplaçada gairebé a tocar del torrent de la Vall. És una edificació de planta quadrada (amb un petit cobert adossat a llevant) i consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs, de maçoneria, es conserven fins a la part superior però s'ha perdut la coberta. La façana principal, encarada a migdia, presenta un portal i un finestral emmarcats amb pedra picada. També hi ha encastat un element petri semblant a una boca de forn, probablement reaprofitat. A la façana oest hi trobem tres petites finestres, també emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Interiorment, la casa estava dividida en dos àmbits. Al costat de ponent conserva un cobert aïllat que, en el mur que dóna al torrent, té una interessant obertura en forma d'arc. | 08229-315 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva, aquesta casa podria ser obra del final del segle XVIII o principis del XIX (tal com indica la inscripció en una de les llindes, del 1802). | 41.7757400,1.6276300 | 385944 | 4625787 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63184-foto-08229-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63184-foto-08229-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63184-foto-08229-315-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra de la façana principal: 1802 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63161 | Església de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-salerm | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XVIII | Ermita situada en un turó del Serrat de Sant Jaume, abans d'arribar al cim. Es tracta d'una construcció d'una sola nau, sense absis. Exteriorment, els murs són arrebossats i no presenten decoracions, excepte una fornícula actualment buida amb diverses inscripcions que es troba damunt del portal. El portal és rematat amb un arc senzill i situat a la façana de migdia. A ponent té un campanar d'espadanya com culminació d'una façana llisa. A l'interior, també arrebossat, s'hi aprecia la separació de la nau i el presbiteri. La paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta. El sostre és cobert amb volta ogíval. | 08229-284 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió sobre la datació d'aquesta ermita. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors. Però sembla que la construcció actual és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'un antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. Al matí es deia missa i es resava el rosari. La gent es quedava a dinar i a la tarda, a l'indret conegut encara com la plaça de Sant Jaume, s'hi feia el ball. Hi ahava gent de tots els pobles del voltant: la Molsosa, Prades, Aguilar, Fonollosa... S'hi muntava un bar que gestionaven els estadants de la Casa Nova (al nucli de Castelltallat). Tal com diu una inscripció, durant la Guerra Civil la capella es devia malmetre i el 1939 l'edifici fou reconstruït per Miquel Camps. L'aplec es va reemprendre després de la guerra, però actualment tan sols s'hi fa la missa, per Sant Jaume. | 41.7757500,1.5941300 | 383160 | 4625834 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63161-foto-08229-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63161-foto-08229-284-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en un lateral de l'espadanya: 1790Inscripció a la cornisa que hi ha sota la fornícula: PER LO NOSTRA PARA.Inscripció al bloc de pedra sota la fornícula: 'Reconstrucción por Miquel Camps. 23-6-39. Any de la Victòria'.Té un plafó informatiu del PEIN de la Serra de Castelltallat.Informació facilitada per Roser Parcerisas | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62912 | Barraca de pedra seca 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-50-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 8926) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. Les dimensions són de 2 x1,80 m, amb una altura interior de 2,10 m. La porta té una amplada de 50 cm i una altura d'1,20 m. | 08229-50 | Demarcació de Castelltallat | 41.7762400,1.6183300 | 385172 | 4625855 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62912-foto-08229-50-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63142 | Cal Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvador-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 120). | XIX | En ruïnes, sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en ruïna, que està emplaçada al final d'un contrafort sud (anomenat Solana de Casulls) de la serra de Castelltallat. Es troba molt a prop de dues cases més: cal Vinyes Nou i cal Jaume Manuel. Se'n conserven dempeus els murs perimetrals i també algun d'interior. La construcció és de planta rectangular i està formada per doc cossos adossats. El de ponent sembla una ampliació o uns coberts. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a dos eixos d'obertures. A la dreta hi trobem el portal, rematat amb arc escarser. Les quatre finestres d'aquesta façana són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes, força més derruïdes, pràcticament no s'hi observen finestres. A l'angle sud-est es conserven les restes del que sembla un forn de pa. Els murs són de maçoneria. Uns metres a llevant es conserva un antic cobert de la casa. | 08229-265 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa aixecada al segle XVIII o principis del XIX. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 en aquest sector, al costat de Cal Vinyes Nou i cal Jaume Manuel, hi consten dues cases més: Bernaderies i Rialp. Sembla, doncs, que aquest any la casa ja existia i devia tenir un d'aquests dos noms. | 41.7763000,1.6285300 | 386020 | 4625848 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63142-foto-08229-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63142-foto-08229-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63142-foto-08229-265-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63141 | Cal Vinyes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyes-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 121). | XIX | En ruïna, sense coberta. En procés greu de degradació | Casa de pagès de dimensions força grans, en ruïna, que està emplaçada al final d'un contrafort sud (anomenat Solana de Casulls) de la serra de Castelltallat. Es troba molt a prop de dues cases més: cal Salvador i cal Jaume Manuel. Se'n conserven les estructures dempeus al costat de llevant, mentre que al costat de ponent la casa es troba molt més derruïda. La construcció és de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té un cobert més baix adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, es troba parcialment esfondrada però conserva a l'esquerra els brancals inferiors del que devia ser el portal. Originàriament la casa era més estreta, i posteriorment es va eixamplar cap a llevant. L'interior d'aquesta part ampliada és coberta a la planta baixa amb voltes de pedra i conserva una tina i una gran pila d'oli. El parament dels murs és de maçoneria. A la façana davantera és de major qualitat, amb alguns carreus escairats. Uns metres al sud es conserva la pallissa de la casa. | 08229-264 | Demarcació de Castelltallat | Cal Vinyes és un antic mas situat al nucli de Castelltallat, probablement d'origen medieval. Cal Vinyes Nou devia ser una casa sorgida originàriament de l'anterior. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 cal Vinyes Nou ja hi apareix. | 41.7771700,1.6293300 | 386088 | 4625944 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63141-foto-08229-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63141-foto-08229-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63141-foto-08229-264-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63186 | Cal Panxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-panxeta | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 122). | XIX | En ruïna | Casa de pagès, actualment en ruïnes, de petites dimensions i emplaçada a l'extrem sud d'un contrafort de la serra de Castelltallat anomenat Solana de Sadernà. Es tracta d'una casa molt senzilla, de planta rectangular que consta de planta semisoterrània i planta baixa. L'interior està dividit en dues cambres i té un cobert adossat a llevant. La part més ben conservada és la façana sud, on hi trobem dues portes que donen accés a dues cambres semisoterrades cobertes amb voltes de pedra. Una de les portes és rematada amb una llinda d'una sola peça amb arc rebaixat. A la façana nord el mur es troba mig esfondrat i sembla que és aquí on hi havia el portal. A l'altre costat del camí, a la banda nord, es conserven les restes d'uns coberts amb una tina. | 08229-317 | Demarcació de Castelltallat | Cal Panxeta ja consta en una llista de cases de Castelltallat de l'any 1819. En tot cas, per la seva tipologia no sembla gaire més antiga d'aquesta data. Segons informació oral, fou bastida totalment per un sol home. | 41.7778900,1.6462200 | 387493 | 4626002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63186-foto-08229-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63186-foto-08229-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63186-foto-08229-317-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63405 | Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 125). | XIX | Casa de pagès de petites dimensions que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció molt estreta, de planta rectangular, i que té un tancat a la part posterior amb unta tina de forma cilíndrica. L'obra és regular i aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, s'estructura en base a dos eixos d'obertures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes només hi trobem unes finestres minúscules. El parament dels murs, a pedra vista, denota que s'hi han efectuat diferents refeccions. | 08229-552 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Massana, era una casa de lloguer. Cap a mitjans de segle XX la van adquirir els propietaris de can Jan Boixeda. | 41.7787800,1.6719200 | 389630 | 4626067 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda d'una finestra de la façana principal: 1839Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62911 | Barraca de pedra seca 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-49-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11721) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08229-49 | Demarcació de Castelltallat | 41.7789500,1.6680300 | 389307 | 4626091 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62911-foto-08229-49-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62910 | Barraca de pedra seca 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-48-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11723) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té un cocó i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08229-48 | Demarcació de Castelltallat | 41.7790200,1.6634200 | 388924 | 4626105 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62910-foto-08229-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63406 | Cal Jepetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepeto | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 117). | XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció de planta rectangular amb un cos adossat al nord-est i una tina cilíndrica adossada al cantó oest. Consta de planta baixa més un pis i golfes. L'obra sembla haver estat aixecada en dues fases. La més antiga és la del costat de ponent, on hi ha l'eix del portal, un balcó i una finestra. Després s'hi hauria afegit la part de llevant. Sobre el cos més baix adossat a llevant recentment s'hi ha habilitat una terrassa. | 08229-553 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Jepetó, segons dades del cadastre l'any de construcció és el 1850. A mitjans segle XX el propietari era un tal Llobet. Cap a la dècada de 1980 va morir i uns anys més tard la casa fou adquirida per Manuel García Ballesta i la seva muller Teresa Vilaseca. Els pares de Teresa havien estat masovers a Bacardit de Llumars. Recentment s'hi ha fet obres a la teulada, canviant lleugerament l'eix del carener i també s'ha habilitat la terrassa. | 41.7791100,1.6713800 | 389586 | 4626105 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet, i Manuel García Ballesta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63123 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-5 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.116). | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció de planta rectangular amb coberts a banda i banda. Un al costat nord i parcialment a ponent, convertit actualment en terrassa, i un altre al sud. Consta de planta baixa més dos pisos. L'obra sembla feta en una sola fase (probablement al segle XVIII o principis del XIX) i té una disposició força regular. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en dos eixos d'obertures. La porta i les finestres són emmarcades amb pedra picada i tenen les llindes de fusta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Uns metres a ponent de la casa es conserva un cobert. | 08229-246 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Pau, no en coneixem gaires notícies. Segons dades del cadastre, l'any de construcció és el 1860. Al llarg del segle XX ha tingut diversos propietaris. Els darrers han estat la família Planes. | 41.7791900,1.6707400 | 389533 | 4626114 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63123-foto-08229-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63123-foto-08229-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63123-foto-08229-246-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62909 | Barraca de pedra seca 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-47-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11726) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana i dues espitlleres. Està construïda amb pedres planes primes que la diferencien d'altres barraques. | 08229-47 | Demarcació de Castelltallat | 41.7795000,1.6617300 | 388785 | 4626160 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62909-foto-08229-47-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63125 | Corts de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-biosca | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.109). PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit) | XX | Antigues corts de porcs i femer de la masia de Biosca reconvertits en vivenda i que actualment funcionen com a casa d'agroturisme. La construcció, que està adossada a l'angle sud-est de la masia, és de planta rectangular i consta de dues plantes. A la part inferior es conserva l'antic femer, de grans dimensions i amb coberta de volta de pedra. A la part superior hi ha la vivenda. Aquesta part és la que ha estat més reconstruïda en la rehabilitació que s'hi va practicar els anys 1980, quan es va obrar la part alta i s'obriren les diverses finestres. A la façana de migdia s'ha conservat part d'uns coberts adossats, que antigament servien com a magatzems i garatge on es guardava el tractor. Al seu damunt s'hi ha habilitat una terrassa. L'accés a la casa es fa per unes escales que donen directament a la planta superior des de la petita façana de ponent, adossada a la masia. A la façana oposada hi ha un altre portal que dóna accés a l'antic femer. Tots els murs són de maçoneria i a pedra vista. | 08229-248 | Adossada a la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 41.7795200,1.6176200 | 385119 | 4626221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63124 | Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biosca | ABADAL, Ramon d' (1999). Catalunya carolíngia. Vol. IV: Comtats d'Osona i Manresa, segona part. Segona edició, p. 561. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.110). PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit). | XIII-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un altiplà situat a la part meridional i occidental de Castelltallat, un lloc antigament anomenat Calmeits. És un dels masos principals d'aquesta zona de l'antic terme de Castelltallat. El conjunt consta d'un gran cos residencial, amb una construcció adossada recentment reconstruïda que funciona com a allotjament rural (les Corts de Biosca), així com diversos coberts aïllats situats al sud-oest. També hi trobem l'anomenat Viver de Biosca, l'Om de Biosca i una teuleria. El cos residencial és de planta més o menys quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos i golfes. La masia s'ha anat completant en diferents fases. La part més antiga es troba al nucli de la construcció actual. Originàriament l'orientació de la teulada era inversa, amb el carener d'est a oest. Posteriorment la casa es va anar ampliant, sobretot cap a ponent i cap a migdia. En el mur de ponent es poden observar unes quatre fases d'ampliació. La façana principal és avui la de migdia. Té un portal adovellat i, als dos pisos superiors, quatre eixos d'obertures més o menys simètrics. Aquesta façana es va remodelar l'any 1918, segons indica una inscripció, quan es van reconvertir les finestres del primer pis en balcons. La resta de façanes tenen finestres de distribució irregular, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. L'aparell dels murs és fet de maçoneria, amb alguns sectors on hi trobem filades de carreus més o menys escairats. Interiorment, la casa ha conservat molt bé la tipologia tradicional, amb diverses voltes de pedra a la planta baixa i terres enllosats a les plantes superiors. A l'angle sud-est una antiga construcció en dues plantes, que tenia unes corts de porcs a dalt i un gran femer a baix, fou transformada a la dècada de 1980 en segona vivenda i, posteriorment, en casa d'agroturisme que es coneix amb el nom de Corts de Biosca. Al sector sud-oest es conserva una interessant pallissa de dues plantes, que actualment acull un obrador vinculat a l'explotació agropecuària, així com d'altres coberts de força qualitat arquitectònica. Tot el conjunt es troba actualment restaurat de manera modèlica. | 08229-247 | Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 41.7795300,1.6173700 | 385098 | 4626222 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dovella del portal principal: 1692Llinda en un dels balcons de la façana: 1918Inscripció a la llinda d'una porta lateral: 1776Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 94|85|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml