Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
62880 | Barraca de pedra seca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-18-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12964) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades. | 08229-18 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7926600,1.7413300 | 395421 | 4627522 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
62933 | Ruïnes d'un antic mas prop de Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-prop-de-rabassola | XI-XIV | En ruïna i pràcticament desaparegut | Restes molt escadusseres d'un antic mas, en estat totalment derruït. Segons l'actual propietari, fa uns anys les restes eren més visibles però s'ha anat prenent molta pedra d'aquest indret per fer obres a la masia de la Rabassola i també en altres construccions. Actualment tan sols s'observa una amuntegament de pedres entre la vegetació, vora un camí. Segons l'actual propietari de la masia de la Rabassola aquest era el mas originari. Tanmateix, considerem que l'emplaçament i les característiques de l'actual mas de la Rabassola fan pensar que l'emplaçament originari d'aquesta masia és el mateix que actualment. Aquesta construcció propera en ruïnes podria tractar-se d'algun altre mas que va quedar abandonat ja fa molts anys. Es troba situat a l'extrem est d'un serrat que és una estribació nord-sud de la serra de la Sala. Mentre que la Rabassola domina el pas a l'oest, per la vall del torrent de Fontanet. Aquest altre mas dominava el vessant est, prop del torrent de cal Mateu. | 08229-71 | Sant Mateu de Bages | 41.8140900,1.7184900 | 393559 | 4629929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
62954 | Sardana del Jovent de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-jovent-de-sant-mateu | BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). 'El mestre Josep Font', L'Erol, Berga, p. 10-11. | XX | Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent: El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança. Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida. Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats. Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos. Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus. El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer. Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana al cor nostre, aquest bell cant. Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent. | 08229-101 | Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
62955 | Llegenda del castell de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-sant-mateu-de-bages | AMADES, Joan (1950-1962). Folklore de Catalunya, Vol. I: Rondallística (rondalles, tradicions, llegendes), Barcelona, Editorial Selecta. GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 238. | XIX | Llegenda amb escàs arrelament popular | Llegenda citada per Joan Amades en el seu llibre 'Folklore de Catalunya' que té com a escenari el castell de Sant Mateu de Bages. Segons es diu, durant un convit que el castellà oferí als senyors veïns, la seva esposa es mostrà excessivament amable amb els hostes, fet que fou recriminat pel seu espòs en acabar la festa. La dama, enutjada, es posà d'acord amb un servent i matà el marit; el col·locaren dins una gerra i l'enterraren al celler del castell. Digueren que havia mort durant un viatge que havia fet. Un dia que un germà del difunt vingué al castell, tot passejant-hi, se li aparegué una ombra que li digué que cavés a l'indret on estava enterrada la gerra. Així ho féu, i descobrí el crim. | 08229-102 | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
62962 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-30 | XIX-XX | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Actualment està ubicat en una sala del primer pis de l'edifici consistorial i ocupa una superfície de 64,5 metres lineals. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (1877-2015), 2. Hisenda (1852-2016), 3. Proveïments (1936-1983), 4. Serveis socials (1936-2003), 5. Sanitat (1917-2000), 6. Obres i urbanisme (1937-2016), 7. Seguretat pública (1926-1996), 8. Serveis militars (1926-2001), 9. Població (1924-1997), 10. Eleccions (1930-2015), 11. Ensenyament (1861-1983), 12. Cultura (1953-1996), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919-2011). L'arxiu també custodia el fons del Jutjat de Pau. Així doncs, la documentació conservada és força moderna. La major part de sèries documentals s'inicien entre mitjan i finals del segle XIX i tenen ja una major continuïtat al llarg del segle XX. La documentació més antiga és de l'any 1852. | 08229-109 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | El servei d'arxius de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una primera actuació a l'arxiu municipal de Sant Mateu de Bages que va finalitzar el desembre de 1994. Va consistir en fer una primera classificació i inventari de la documentació. L'any 2002, l'Oficina de Patrimoni Cultural va revisar aquesta primera actuació, va adequar el dipòsit i va tractar i inventariar la documentació generada fins l'any 2001. En l'actualitat s'està duent a terme una nova fase d'actualització consistent en la migració de l'inventari a la base de dades GIAM i en el tractament de la documentació municipal generada fins l'any 2016. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
62975 | Romeria a Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-coaner | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 100-104 | XIX-XX | Tradició en desús | Romeria que tradicionalment feien les parròquies de Coaner, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo i Valls de Torroella, així com també altres de fora del terme municipal: Súria, Prades, Valldeperes, Palà de Torroella, Riols i Castelladral, i en alguns documents antics hi consten també les de Camps i Fals. La finalitat era la petició de pluja en casos de sequera a la Mare de Déu de Coaner, que tenia molta devoció en aquestes terres. Des de les respectives esglésies els feligresos sortien en romeria cap al santuari. Els de Sant Mateu portaven la creu amb el Sant Crist de la parròquia. Al Santuari es feia una missa i després un dinar de germanor. En acabat, a l'hora de tornar un vocal anunciava la marxa de cada delegació: 'ara surten els de Prades. Ara surten els de Valldeperes...' Aquesta era una de les manifestacions religioses que tenia un arrelament més fort a Sant Mateu i a la resta de pobles del mig Cardener. | 08229-122 | Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Sens dubte aquesta romeria en petició de pluja per la sequera té els seus inicis en temps remots. La imatge de la Mare de Déu de Coaner ja era venerada al segle XIII. Probablement al segle XVI ja tenia una capella i el santuari actual és de l'any 1648. La Mare de Déu de Coaner era advocada per afavorir la pluja en diferents parròquies de l'entorn. La rogativa per a la pluja més antiga que es coneix a Conaer és del 1701, quan el bisbe dóna permís per treure la marededéu. Existia una mena de protocol segons el qual els batlles o alcaldes de Sant Mateu i Súria acordaven un romiatge conjunt en cas de sequera. Si no tenia els efectes desitjats es tornava a fer el romiatge ampliant el radi amb altres parròquies de l'entorn, fins a Pinós. La rogativa per la pluja tenia tot un cerimonial propi i, si s'aconseguia que plogués, s'hi tornava per fer una acció de gràcies. Els pobles que hem esmentat en la descripció ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots d'aquesta Mare de Déu. Fins els anys 1950 o 1952 la romeria de Coaner encara es celebrava. Més endavant es va perdre. Cal dir que el Santuari de Coaner era molt popular també per a la gent del mig Cardener. Actualment s'hi fa missa només per la festa major de Coaner. Pel que fa a la parròquia de Sant Mateu de Bages, és d'estranyar que mossèn Valentí NOGUERA (1904: 28) no esmenti aquesta romeria en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages quan enumera les principals celebracions religioses del poble. En canvi, sí que esmenta les romeries que feien a la Patrona de la Sala (la Verge Blanca de l'església de la Mare de Déu de la Sala ) en temps de secades i altres calamitats, i també la devoció a Sant Cristòfol de la Figuera. | 41.8327000,1.7114800 | 393008 | 4632004 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga i Josep Peramiquel | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62976 | Plana de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-forques | PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, | Petita esplanada situada al costat del camí d'accés a Sant Mateu de Bages (actual carretera BV-3003), molt a prop de la capella de Sant Miquel de les Planes i del castell de Sant Mateu on, segons es pot deduir del topònim, antigament hi havia les forques on eren penjats els ajusticiats pel senyor del terme. El topònim 'Plana de les Forques' és esmentat en un document de l'any 1701 conservat a la masia de les Planes quan descriu les afrontacions d'aquest mas: 'els masos i peces de terra juntes termenen a sol ixent amb la plana de les Forques i amb l'honor de l'Esbert, en el cap de la costa d'Antius... ( )'. El fet que aquesta esplanada es trobi al final de la pujada del camí, en una corba pronunciada que hi ha quan aquest arriba a l'altiplà de Sant Mateu, molt a prop de l'església del castell, on en època medieval i encara al segle XVIII hi havia diversos masos que formaven una petit nucli, fa pensar que s'havia triat de manera intencionada com a lloc estratègic perquè la forca servís d'exemple i escarment per a tots els viatgers i la gent del poble que passava pel camí. | 08229-123 | Carretera BV-3003, km. 5. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 1381 la família Boixadors, senyors del castell i terme de Sant Mateu de Bages, van ampliar els seus dominis tot comprant al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi d'aquestes terres. És a dir, tant la jurisdicció comuna (mixt imperi) com la criminal (mer imperi) dins del seu terme. Per tant, era el senyor qui exercia la justícia en el terme del castell de Sant Mateu de Bages. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. | 41.8019300,1.7476000 | 395957 | 4628543 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
63048 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-1 | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Font situada en una vall per on discorre el torrent de cal Mateu, entre el casal de la Sala i el Casetó. La font es troba en una zona humida al voltant del torrent i aflora d'un marge actualment molt cobert per la vegetació. | 08229-171 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8160600,1.7243900 | 394052 | 4630140 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63126 | Pedra amb disc solar de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-disc-solar-de-biosca | Indet | Pedra amb un curiós i enigmàtic gravat situada a la façana de ponent de la masia de Biosca. Es tracta d'un carreu de forma rectangular que té gravat el que sembla un disc de característiques solars, amb un cap d'animal al centre. El gravat consisteix en un disc que té un anell exterior compartimentat amb diferents ratlles que configuren particions més o menys homogènies, amb 9 ratlles a la part superior i 16 a la part inferior. Entremig hi ha intercalada la forma d'un Sol a cada costat. Circumscrita a la part central hi ha la figura d'un cap d'animal, possiblement un bou o una cabra amb unes llargues banyes horitzontals. Desconeixem el significat i l'època d'aquest interessant gravat que, tal vegada, podria tenir una funció de protecció. Es descarta l'ús com a rellotge de sol, ja que el tipus de particions no encaixen. Sembla que a les Cases de Matamargó (municipi de Pinós, Solsonès) hi ha una pedra idèntica a aquesta, també situada en un mur del costat de ponent de la masia. | 08229-249 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | 41.7795400,1.6172500 | 385088 | 4626223 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
63151 | Cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tinet-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 187). | XIX-XX | En estat d'abandonament | Casa de pagès de dimensions molt petites que es troba emplaçada en el sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla. Es troba molt a prop (uns 20 metres al nord) d'una altra casa: les Òlibes. Consisteix en una petita construcció de pedra. | 08229-274 | Demarcació de Sant Mateu | 41.8052500,1.6956900 | 391650 | 4628976 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
63176 | Mines de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-roters | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament no queden rastres de la mina | Vestigis d'una petita explotació minera de carbó o lignit feta durant els anys de postguerra prop de la masia de Roters. Concretament les mines de Roters constaven d'aquest punt d'extracció i dos més, emplaçats més o menys a un centenar de metres a l'oest de la masia. Aquest punt en concret es troba en un terreny amb pendent on s'hi pot apreciar una terra de color grisós i blavós i un lleuger esvoranc al lloc on hi havia la boca de la mina. Fa uns anys encara es podia entrar uns metres pel forat de la mina, que actualment ha quedat tapada. Les tres mines de Roters eren de poca entitat i, en general, les restes que en queden són molt poc visibles. | 08229-299 | Prop de la masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines de Roters, eren explotades per un tal Copons. Molts dels homes que hi treballaven vivien com a estadants a la masia de Roters i ajudaven en les tasques diverses del mas. Aquestes mines, però, eren poc rendibles i van ser explotades durant poc temps. Cal dir que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. | 41.8161800,1.6223300 | 385576 | 4630285 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l'Arada Cooperativa i per Josep M. Feixas, de Roters | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
63220 | Barraca de pedra seca del Méndez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-mendez | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca situada vora les mines de lignit d'Utgés. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom, i per això és molt recordada. Concretament, la barraca es troba pocs metres a l'oest de la boca principal de la mina, però actualment és coberta en la seva totalitat per la vegetació i no és visible. | 08229-359 | Mines d'Utgés. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Reguant, de Cal Milhomes, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. | 41.8103800,1.6054500 | 384163 | 4629663 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63224 | Font i viver d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 43. | Entorn envaït per la vegetació | Font situada uns 300 metres al nord-oest del mas d'Utgés, actualment en ruïna. Es troba en el curs de la riera del mateix nom. La font actualment ha quedat colgada per la vegetació. Nodreix un viver força gran que servia per regar els horts que diverses cases tenien una mica més avall del viver. | 08229-363 | Demarcació de Castelltallat | 41.8090200,1.6059500 | 384202 | 4629512 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
63225 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-0 | Entorn ple de bardissa | Font del tipus pou artesià que es troba emplaçada prop de la riera d'Utgés, uns 200 metres al nord-est del mas d'Utgés. Actualment l'entorn proper és ple de bardissa i de difícil accés. En els pous artesians l'aigua subterrània emergeix a la superfície de manera espontània per efusió. Això succeeix quan hi ha hagut fortes pluges i el nivell de la capa freàtica ha augmentat. Aleshores d'aquest pou en surt un raig abundant. | 08229-364 | Demarcació de Castelltallat | 41.8096300,1.6126400 | 384759 | 4629570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades UTM del lloc aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
63227 | Carbonera de Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL., p. 28 L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet) | XIX-XX | Vestigis molt arrasats | Restes de l'antiga carbonera que pertanyia al mas de can Prat Barrina. Es troba en un petit replà enmig d'un terreny boscós, al costat de la Torrota. De la carbonera només en queda rastre visible en el terra d'un color fosc. Aquesta carbonera pot servir d'exemple de les moltes que hi havia en aquest terme, algunes de les quals es troben llistades en publicacions fetes per la Cooperativa l'Arada. Concretament, les de Claret, Valentines, Boixeda, Soldevila i Bonveí, però n'hi havia moltes més. Segons es recorda, per fer una carbonera es feia una pila de llenya d'alzina i roure tapada amb diferents capes de vegetals i terra. La carbonera es deixava cremant a foc lent durant força temps. El carbó vegetal que se n'obtenia es venia a diferents llocs, com Súria o Manresa. | 08229-366 | Demarcació de Castelltallat | 41.8056600,1.6104100 | 384567 | 4629132 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
63318 | Barraca de pedra seca 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-77-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop de cal Tenyit. | 08229-457 | Demarcació de Castelltallat | 41.7710500,1.6153600 | 384916 | 4625283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
63341 | Casa de l'Amo de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Antiga casa de l'amo de la colònia Valls de Torroella, que esta annexada a l'angle sud-oest de les naus fabrils que es troben a la part septentrional del conjunt fabril. Al seu costat hi ha l'antiga casa del director, que està annexada a l'angle nord-oest de les naus situades més al sud. La casa de l'amo és una edificació de principis de la dècada de 1940. Es tracta d'una torre elegant, que segueix el model de la casa del director (més antiga) però en una versió encara més sòbria i pràcticament sense elements decoratius ni sumptuosos. Consta d'un cos de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té la coberta a quatre vessants. Al costat de migdia té adossats altres cossos de construcció més moderna que desdibuixen la composició originària de l'edifici. Així, les úniques façanes visibles són les situades a sud i oest. Estan pintades de blanc i mostren una composició elegant però simple, basada en sèries de finestres de distribució regular que tenen un emmarcament lleugerament motllurat. Igual que a la Casa del Director, un dels pocs elements que destaca és una àmplia cornisa amb una franja sota seu on hi trobem una sèrie de petites obertures corresponents a les golfes, en aquest cas intercalades amb rectangles decoratius. Aquesta casa, sembla que ja des d'antic, ha quedat incorporada com una dependència de les naus, actualment de l'empresa Qualque, de manera que gairebé es confon amb la resta de l'espai productiu. Això li ha fet perdre el seu caràcter simbòlic com a edifici destacat dins el conjunt de l'antiga colònia. | 08229-488 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8469700,1.7200700 | 393745 | 4633578 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La Casa del Director també es coneix com Torre Vella i la Casa de l'Amo com a Torre Nova. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63358 | Casa per a directius a la fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-per-a-directius-a-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Casa per a directius de la fàbrica de l'antiga colònia de Valls de Torroella, emplaçada a llevant del conjunt fabril. Concretament, aquest habitatge queda adossat pel costat sud a les naus més orientals, i es pot posar en relació amb les dues cases que trobem al costat de ponent i que corresponien a les cases del director i de l'amo. Les tres cases formen una certa simetria per la seva ubicació en la planta del conjunt fabril, tot remarcant els punts d'accés. En aquest cas l'habitatge va ser ocupat per diversos càrrecs directius, entre d'altres les famílies del director de la fàbrica, del majordom de la fàbrica (Francesc Carreras) o de l'encarregat de l'economat (Pere Lladó Sirera). L'edificació és de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té dependències adossades al nord i al sud. La façana principal, encarada vers llevant, té l'accés a l'habitatge, situat a la planta superior, per una escala lateral. En aquesta planta destaca una àmplia balconada, amb barana de fosa, així com una galeria lateral. | 08229-505 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8469200,1.7207700 | 393803 | 4633571 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Carreras | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63373 | Llegenda del castell de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-claret-dels-cavallers | CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 764, 766. | XX | Llegenda amb escàs arrelament popular | Segons una llegenda recollida per Joan Amades, que li fou transmesa per Joan Martí de Manresa el 1935, el castell de Claret presidia el poblat de Claret dels Cavallers. Quan els moros van envair Catalunya un gran estol de cavallers i gent d'armes es van fer forts en aquest castell, que els sarraïns de cap manera no podien sotmetre, per més vegades que el van atacar. El cabdill sarraí que assetjava el castell va reunir un gran exèrcit i es va preparar per un atac en una nit de fosca i per sorpresa. Però es va donar el cas que, al moment en què els sarraïns es disposaven a atacar, la lluna va esquinçar els núvols i, enllumenant tot el panorama, va descobrir les intencions dels assetjadors. La gent del castell va refer-se a l'instant, es va llançar a l'atac i va provocar una desfeta entre els moros, que van fugir i van deixar abandonada aquesta contrada. D'aquesta gesta el castell va prendre el nom de Claret, en al·lusió al clar de lluna, nom que es va estendre al poble i a tota la contrada propera i, per recordar el floret de cavallers i gent d'armes que defensaven el castell, se li afegí el qualificatiu de Claret dels Cavallers. En record també de la proesa el senyor de Claret ostentava una mitja lluna en el seu escut com a senyal que, mercès a la lluna, va salvar el castell i va vèncer els sarraïns. | 08229-520 | Castell de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8215600,1.6466000 | 387601 | 4630850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
63374 | Festa Major de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castelltallat | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 206-212. | XIX-XXI | Tradició vigent | La festa major d'estiu de Castelltallat es fa per Sant Miquel, que és el patró de l'església parroquial del poble. Litúrgicament se celebra el 29 de setembre. Sol incloure diverses activitats esportives i, el dissabte, un ball de nit. El diumenge es celebra missa solemne i normalment cantada. Es fa lliurament de pomells de flors silvestres i herbes del bosc a tots els assistents. A continuació hi ha el lliurament dels premis d'un concurs de xerracs i vermut per a tothom. | 08229-521 | Demarcació de Castelltallat | Antigament la festa incloïa la missa i balls (amb acordions i, més tard, amb orquestres). El dia de la festa es feien dues misses: la primera a trenc d'alba, i més tard, la Missa Major. Abans les dones del poble hi havien anat per preparar l'església, i les Priores s'encarregaven de portar els rams. Abans de començar l'ofici els priors i les priores sortien amb unes atxes enceses. De vegades la missa comptava amb una petita orquestra i cor. En acabat tenia lloc la processó, amb les banderes del Roser, de sant Miquel i del Sant Crist. Es dirigia fins a la Creu del Ros i tornava a l'església. Llavors les priores es posaven a la porta amb un cistell de rams que donaven a canvi de la voluntat. L'endemà es celebrava una missa de difunts. Sortint de missa era costum anar a fer el vermut a la Casa Nova, i després cadascú feia el dinar de festa major amb els seus convidats. Durant el dia hi solien haver tres balls, que antigament es feien a l'era de la rectoria i, a partir dels anys 1920, a la Casa Nova. El ball de nit era el més animat i es coneixia com el sarau. L'espai solia estar il·luminat amb llums de gas i de carbur. A la dècada de 1960 a la Festa Major s'hi van afegir altres activitats, com el tir al plat, que va esdevenir un dels actes més concorreguts i amb més anomenada. | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Laia Muns | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
63375 | Festa de Reis de Castelltallat (festa major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-castelltallat-festa-major-dhivern | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa dels Reis és la festa major d'hivern a Castelltallat. Al matí els Reis donen els regals a petits i grans al casal del poble. Antigament es feia a sota l'era de la Rectoria i, més tard, a la Casa Nova. S'hi desplaçava un torronaire a vendre torrons. Sembla que també es coneixia com l'aplec de les figues, perquè hi acudien figuetaires, així com gent de botigues de Fonollosa. La festa incloïa la missa i ball amb acordions, gaites o flautes. Durant la Festa de Reis venien molta gent de fora, perquè als altres pobles no hi havia tanta animació. | 08229-522 | Demarcació de Castelltallat | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 210. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
63377 | Himne dels Pubills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-pubills | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX | Tradició vigent | Himne que es canta en la festa dels Pubills de Valls de Torroella, una festa iniciada l'any 1971 i que gira entorn d'aquesta figura tradicional. Aquest himne es canta a la sortida de la missa que es celebra en honor a Sant Pere Màrtir, declarat patró dels pubills. La cançó es va estrenar en l'edició de 1985, i els autors són Jaume Junyent (per la música) i Joan Sobre (per la lletra). En un to irònic i jocós els pubills fan una celebració de la seva condició. La lletra fa així: Ser Pubill,és un honor / ser Pubill és un tresor / ser Pubill és el millor / que ha fet la Creació. Ho diem aquí i allà / ho diem tot xiulant / i perquè s'enterin tots / ho diem també cantant. Laralarà! Si plou no us estranyeu / els nostres cants poden lograr / que els núvols emprenyats ens vulguin mullar com a gats. No tothom pot ser Pubill / sols n'hi ha un de cada mil / i molt s'ha de vigilar / si amb una Pubilla et vols casar. Fa vint-i-nou anys que la celebrem / i que junts la festegem / n'hem fet jornada assenyalada / d'aquesta festa tan galana. Ho reconeixen els hereus / ens ho diuen els amics / els Pubills són eixerits / els Pubilis són...ben parits. Si logrem que la diada / sigui ben recordada / el Pubill estarà content / i us dirà moltes gràcies. Aaameeén. | 08229-524 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7194300 | 393693 | 4633653 | 1985 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
63385 | Festa de les Flors de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-flors-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | Festa que se celebra l'última setmana de maig al poble de Salo i que consisteix en un concurs de rams de flors silvestres; és a dir, que no poden ser cultivades a casa. Normalment les decoracions estan fetes amb elements antics de les cases del poble sobre un determinat tema. Els rams són distribuïts en estendards al local social, enmig dels quals se solen fer representacions de tradicions antigues del poble, com la matança del porc, la bugada de les dones, etc. La festa la sol presidir algun polític relacionat amb el poble. El jurat és nomenat per la comissió de festes i concedeix tres premis. L'acte central té lloc el diumenge a la tarda i, després de l'exposició dels rams i lliurament de premis, hi ha un berenar amb coca, cava i refrescs per tots els assistents. L'iniciador d'aquesta festa fou Lluís Claret, llogater de la Rectoria de Salo, i la primera edició es va fer el 1983. | 08229-532 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446500,1.6438000 | 387409 | 4633417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
63389 | Goigs de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-dhorta | XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella de Sant Andreu d'Horta, una capella particular de la masia d'Horta, a la demarcació de Mejà, construïda el 1815 per iniciativa del seu propietari. La lletra dels goigs, dedicats en honor a l'apòstol sant Andreu, diu: 'La parròquia amb fe sincera / a vos prega amb gran fervor; / aumenteu-li el blat a l'era / i els ceps ragin d'abundor. / Vetlleu sempre nit i dia / pels veïns de Sant Mateu'. La lletra dels goigs és de Lluís Alemany, prevere. La capella de Sant Andreu fou saquejada durant la Guerra Civil de 1936 i els goigs es van perdre. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat del patró, però no es canten els goigs. | 08229-536 | Església de Sant Andreu d'Horta. Demarcació de Mejà | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lluís Alemany, prevere (lletra) | L'exemplar consultat és de la col·lecció de l'Associació d'Amics dels Goigs. Editat a Vic: Tipografia Balmesiana, 1962. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63402 | Font de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-2 | XIX | Entorn descuidat | Font emplaçada a la riera de Coaner, uns 800 m al nord-oest de Claret dels Cavallers. Pertanyia al mas de can Serra d'aquest antic nucli. Consisteix en una petita construcció que aixopluga un dipòsit al seu interior. Des d'aquesta font l'aigua ha estat canalitzada, ja des d'antic, a la masia de can Serra. | 08229-549 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8249600,1.6373700 | 386840 | 4631239 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
63403 | Font de l'Hort de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-can-serra | XIX-XX | Entorn poc cuidat | Font emplaçada al costat de la riera de Coaner, uns 200 m al nord-oest del viver i els horts de can Serra, que eren nodrits amb aigua d'aquesta font. La font queda sota una cavitat protegida per blocs de pedra i amb una porta metàl·lica. A l'interior hi ha una mina d'uns 15 metres, revestida amb lloses, fins a l'aflorament de l'aigua. Des d'aquesta font l'aigua és canalitzada cap al viver. | 08229-550 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El viver fou construït pel propietari del mas de can Serra, de Claret dels Cavallers. Era Pere Sanjust Serra i va morir precisament el dia que es va posar en funcionament aquesta obra, que va rebentar i el mur va caure-li al damunt. Va ser l'any 1897 i tenia 38 anys. El mas de can Serra, d'origen medieval, és una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers. | 41.8248600,1.6401400 | 387070 | 4631225 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
62854 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-4 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 223). NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, P. 20, 27. | XV-XIX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que està emplaçada en un punt central i dominant del pla de Sant Mateu, al costat de l'església parroquial. Fou històricament un dels masos més poderosos d'aquesta zona i és el que conserva una arquitectura de major qualitat. El conjunt consta del cos residencial (amb planta baixa, un pis i golfes) més una llarga extensió de coberts adossats a ponent. El cos residencial presenta actualment una planta més o menys quadrada però amb un queixal en un dels angles. Això és perquè el cos originari era més petit i s'amplià pels costats sud-est i est. Una part de la façana va quedar coberta amb l'ampliació i una part va quedar visible. És on es conserven els elements arquitectònics més antics i interessants: un portal adovellat i, sobretot, un finestral de tradició renaixentista, amb un trencaaigües motllurat en la llinda i brancals així com un ampit decorat am un gravat en forma de disc solar. El finestral de l'esquerra sembla fet posteriorment a imitació de l'anterior. L'aparell del mur és de bona qualitat, a pedra vista i fet amb carreus mitjans disposats en filades. Els cos ampliat té unes característiques similars però de menor qualitat. En la resta de façanes es conserven diverses finestres amb elements de pedra picada al nivell del primer pis. Els primers coberts adossats a la façana de ponent (del segle XIX) són de tipologia tradicional i de bona qualitat. El gran cobert allargat situat més a l'extrem és de construcció força moderna, ja del segle XX; obrat amb totxo tot i que sobre una base de pedra. | 08229-88 | Pla de Sant Mateu | Aquest mas és un dels més antics i més importants del Pla de Sant Mateu. Està situat en una posició privilegiada al costat de la parròquia, cosa que curiosament suggereix un cert paral·lelisme respecte amb el mas de les Planes, que es troba situat vora el castell de Sant Mateu. El mas Pla es troba documentat en un capbreu de l'any 1259 del monestir de Santa Cecília de Montserrat, en el qual s'especifica que tenia honors prop del castell i que pagava de cens al monestir un parell de gallines i tasca (una onzena part de la collita). En el capbreu de l'any 1334 es reafirma la mateixa informació. La família Pla està documentada a Sant Mateu almenys des dels segles XIV i XV. Probablement eren els propietaris de can Pla, i posseïen una important extensió de terra, incloent-hi les terres entorn del castell de Sant Mateu. Posteriorment, algunes d'aquestes terres més pròximes al castell van passar a la masia de les Planes, sorgida al segle XVI. En una llista de prohoms del terme de Sant Mateu que l'any 1411 donaven caritat hi figuren, entre d'altres, Joan del Pla i Pere del Pla (NOGUERA, 1904: 20). Així mateix, en un fogatge de Sant Mateu de Bages l'any 1553 consta un tal Joan Pla. D'altres membres amb al cognom Pla apareixen de manera freqüent en documents d'aquesta època. També sabem que el 1574 Sebastià Pla, que era fill d'aquesta casa i rector de Fonollosa, va fundar una causa pia per a donzelles pobres maridar (NOGUERA, 1904: 27). Tot això dóna a entendre que la família Pla habitava el mas de can Pla en aquest moment, als segles XV i XVI i possiblement amb anterioritat. Tipològicament el cos originari d'aquest mas, que conté elements de tradició renaixentista, es pot datar als segles XVI-XVII, mentre que les ampliacions de la casa podrien ser obra dels segles XVIII i XIX. Encara en èpoques ben recents els terrenys del mas abastaven gairebé tot el Pla de Sant Mateu, i incloïen diversos parcers. La casa ha passat per diversos propietaris i, com a mínim des de mitjans de segle XX, ha estat desocupada i només servia per tancar-hi un ramat en el llarg cobert. Actualment és propietat dels amos de cal Mariquit. | 41.7957500,1.7345100 | 394860 | 4627873 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana posterior del cobert: 1876Informació facilitada per Gina Carne Pesarrodona | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62855 | Cal Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pich | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 220). | XVIII-XX | Casa força gran i amb una certa distinció que durant molts anys va ser la seu de l'Ajuntament. Es troba situada al nucli de sant Mateu i a prop de la parròquia, pràcticament adossada a can Basiga i cal Bonic, a un costat de l'únic carrer de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa més dos pisos, amb diversos coberts a ambdós costats. Antigament la façana principal era la que està encarada al sud-est. Està distribuïda en base a quatre eixos d'obertures de disposició simètrica. A la planta baixa hi ha un senzill portal que marca l'eix principal, amb dos balcons als pisos superiors. El de més amunt conserva una barana de ferro forjat que dóna certa distinció al que fou el principal edifici públic del municipi. La resta d'obertures són finestres que estan emmarcades amb pedra picada i llueixen uns ampits treballats que sobresurten. L'aparell és d'una certa qualitat, fet amb carreus més o menys escairats però disposats irregularment i amb restes d'arrebossat.. En un moment determinat aquesta façana va quedar obstaculitzada per la construcció de coberts i una terrassa al nivell del primer pis, de manera que va guanyar pes la façana que dóna a la banda del carrer. Aquesta, amb una distribució més irregular, compta amb diverses finestres que a les dues primeres plantes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Al pis superior té dos balcons emmarcats amb maó. Originàriament la casa era més curta, pràcticament de planta quadrada, i posteriorment s'allargà cap a la façana que dóna al carrer, de manera que ara sobresurt lleugerament respecte a les cases veïnes. Junt als coberta de la banda nord-oest, la casa té una escala exterior que dóna accés directe al segon pis. Tot i que el conjunt es troba actualment en estat d'un cert abandó, ha conservat en general la tipologia originària. | 08229-89 | Pla de Sant Mateu | La casa de cal Pich podria ser una construcció anterior al segle XIX. No sabem amb precisió des de quan va ser seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Anteriorment, molts dels batlles del terme eren de la masia de Les Planes, per la qual cosa aquesta masia devia funcionar a la pràctica com a centre del govern municipal. Segons sembla, antigament les reunions del consell del terme s'havien fet a l'aire lliure a l'empara d'una alzina i, més tard, a la casa de Muntaner. Probablement a començament del segle XIX, quan es van constituir formalment els ajuntaments moderns, el govern municipal ja s'ubicava a cal Pich, concretament al pis superior, i s'hi accedia per l'escala lateral. Les plantes inferiors eren residència de diverses famílies. Durant aquest segle la casa es va ampliar i transformar, i la façana es dotà d'una certa distinció amb l'afegit dels balcons. L'Ajuntament es va mantenir al pis superior d'aquesta casa fins que fou traslladat a l'edifici actual, inaugurat l'any 2002. | 41.7964300,1.7330800 | 394742 | 4627950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62855-foto-08229-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62855-foto-08229-89-2.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62856 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 201). | XIX-XX | Casa de petites dimensions que s'aixeca aïllada a un costat de la plaça de la Creu, al nucli de Sant Mateu, d'aquí el nom amb què es coneix actualment. És una construcció modesta, de planta rectangular, que ha conservat molt parcialment la seva tipologia originària. Està emplaçada a la vora d'un petit cingle, i consta de planta semisoterrània més un pis superior. La façana principal, encarada al sud-est vers la plaça, només té la planta superior i ha estat reformada modernament amb un mur d'aplacat de pedra. La façana lateral ha conservat millor la tipologia tradicional i encara s'hi pot veure el mur de pedra. El costat de ponent també està molt reformat, amb un balcó i una escala moderns. | 08229-90 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu | Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta edificació és el 1880. Era propietat de la casa de cal Pubill, i durant molts anys va ser el local del Sindicat de Pagesos. Més tard va quedar desocupada i els nous propietaris de cal Pubill, la família Casas, la van reformar i ampliar entorn de 1970. Des d'aleshores es coneix amb el nom de la Creu. | 41.7969500,1.7325500 | 394699 | 4628009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
62857 | Cal Mariquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariquit | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 203). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció envoltada de coberts i adossada en part a cal Xarell. El cos residencial originari era de planta quadrada, al qual s'hi va afegir un cobert adossat a llevant l'any 1948 i un cos davanter encara més modern, fet de maó. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-oest, ha quedat parcialment tapada per la construcció de maó. En queda visible el portal, emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb un arc escarser fet de maó, així com dues finestres. Els murs de la casa són a pedra vista i tenen diferents finestres, disposades irregularment, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa té un altre cobert aïllat força gran davant de la façana principal. Es tracta d'una interessant construcció de pedra que té un petit porxo amb cobert voladís al davant. També es conserva una tina. Amb l'excepció del cos modern adossat, exteriorment la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional. | 08229-91 | Pla de Sant Mateu | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Mariquit en concret no coneixem cap notícia del seu any de construcció, excepte la dada que figura en el cadastre (no sempre fiable) que és el 1800. Almenys des del final del segle XIX en són propietaris la família Carner: Josep Carner, casat amb Maria, després el seu fill Francisco Carner, casat amb Rosa Bruc, i el fill d'aquest, Josep Carner. Segons les inscripcions conservades, la casa s'engrandí amb el cobert davanter el 1861 i amb nous coberts adossats ja al segle XX. | 41.8008800,1.7359800 | 394990 | 4628441 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert davanter: 1861Inscripció al cobert adossat a llevant: 1948 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62858 | Cal Xarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarell | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 204). | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció en part adossada a cal Mariquit i comunicada amb aquesta per una terrassa. És de planta rectangular força allargada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una obra feta en dues fases, de la qual la part més antiga és la de ponent. La façana principal, encarada a migdia vers un pati o era, té el mur actualment a pedra vista. El portal i les finestres del pis superior estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les obertures de la part més oriental, probablement ja del segle XIX, són emmarcades amb maó. Per la part posterior les finestres són més petites. Abans hi havia una tina, que ja no es conserva. La casa té adossada al costat de llevant i nord diversos cossos de construcció moderna fets de maó. El que es troba a la part posterior, edificat en un terreny amb fort desnivell, té quatre plantes. | 08229-92 | Pla de Sant Mateu | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar o van adquirir els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment. En el cas de cal Xarell es conserva a Les Planes un document de l'any 1770 segons el qual els propietaris d'aquest mas, aleshores la pubilla Caterina Planes, casada amb Joan Pla, fan donació a Josep Boixadera, que és fillol de la mateixa Caterina, d'una peça de terra d'aproximadament una quartera, la qual s'ha de destinar a construir aquesta casa. El terreny està subjecte a un cens anual consistent en una gallina que s'ha de donar per Nadal. Segons indica la inscripció d'una llinda de la casa, aquesta es va construir l'any següent: el 1771. Ja al segle XX, la casa era habitada per una altra família que van marxar-ne i tornar diverses vegades. Finalment, va adquirir la casa la família Boixaderas (no sabem si emparentats amb els anteriors), que en són propietaris des de fa dues generacions. En els anys recents s'hi ha fet algunes obres, per exemple amb la construcció d'una terrassa on abans hi havia un cobert amb estable. | 41.8009400,1.7361500 | 395004 | 4628447 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62858-foto-08229-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62858-foto-08229-92-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del primer pis: 1771Informació oral facilitada per Catalina Soler i Neus Vilardaga. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62859 | Cal Burrim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrim | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 202). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada que adopta la forma d'una petita masia de formes molt regulars i obrada en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té coberts adossats als laterals, sobretot al costat de llevant. La casa està perfectament orientada amb la façana principal cap a migdia. Aquesta té una composició totalment regular i simètrica, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra a la planta baixa i tres obertures a cadascun dels pisos superiors, ja sigui en forma de balcó o finestra, amb l'eix central remarcat. Les obertures eren emmarcades amb brancals i llindes de pedra però algunes ha patit lleus reformes. La resta de murs, igual que la façana principal, són de pedra i semi-arrebossats, però les finestres que contenen són més petites. A la façana posterior una part del mur ha hagut de ser refet amb obra moderna de maó. En aquest sector es conserva una tina, a la qual s'hi accedeix per una petita rampa. La casa té una bona extensió de coberts, de tipologia més desigual, que s'allarguen sobretot per la banda de llevant. Excepte en la part obrada amb maó, exteriorment ha conservat molt bé la tipologia originària. | 08229-93 | Pla de Sant Mateu | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Burrim no en coneixem notícies concretes, excepte la inscripció de l'any 1887. Es tracta d'una construcció molt homogènia que podria ser obra del segle XIX. | 41.8005600,1.7348300 | 394894 | 4628407 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana: Ñ 1887 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62861 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 | XX-XXI | Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. | 08229-95 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
62862 | Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. | 08229-96 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. | 41.7966600,1.7326200 | 394704 | 4627976 | 2002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Oms Pons (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
62863 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 14238) | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, coberta amb falsa cúpula. Té una petita finestra i la porta de llinda plana. | 08229-1 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8108800,1.7462500 | 395860 | 4629538 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62863-foto-08229-1-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
62864 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4194) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada,. Té dues espitlleres, porta de llinda plana i ràfec doble de pedres planes volades a la coberta. | 08229-2 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8094600,1.7488600 | 396074 | 4629378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62864-foto-08229-2-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62865 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4197) | XIX-XX | Enderroc al sostre. | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-3 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8085200,1.7406400 | 395390 | 4629283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62865-foto-08229-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
62866 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. | 08229-4 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8079700,1.7412300 | 395438 | 4629221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62866-foto-08229-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62867 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda doble. Té dues espitlleres i ràfec de pedres planes sobre la coberta. | 08229-5 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8070200,1.7404600 | 395372 | 4629117 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62867-foto-08229-5-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62868 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12963) | XIX-XX | Té un petit enderroc | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. Té ràfec de pedres volades. Al marge de la dreta del portal hi ha una escala. | 08229-6 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7973100,1.7522700 | 396338 | 4628025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62868-foto-08229-6-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subiana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
62869 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4142) | XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. És força gran i té ràfec de pedres planes a la coberta i una gran xemeneia. Aquesta barraca fou construïda i utilitzada pels peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera. | 08229-7 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7948900,1.7588000 | 396876 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62869-foto-08229-7-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62870 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9424) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada a un marge de la protecció lateral de la carretera BV-3003. Té porta de llinda plana. | 08229-8 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7919900,1.7616900 | 397112 | 4627423 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62870-foto-08229-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62871 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9423) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades. | 08229-9 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7916800,1.7621100 | 397146 | 4627388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62871-foto-08229-9-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62872 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9422) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades rematant la coberta. | 08229-10 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7909600,1.7628500 | 397207 | 4627307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62872-foto-08229-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62873 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9421) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana feta amb troncs de fusta. La coberta té set troncs de fusta amb lloses de pedra i terra. | 08229-11 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7907800,1.7635800 | 397267 | 4627286 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62873-foto-08229-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
62874 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5913) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. El sostre és ensorrat. Probablement la coberta era feta amb pedra i bigues de fusta. | 08229-12 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7879100,1.7600500 | 396969 | 4626972 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62874-foto-08229-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
62875 | Barraca de pedra seca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5912) | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-13 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7874700,1.7593600 | 396911 | 4626924 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62875-foto-08229-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc