Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63423 | Barraca de pedra seca 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-87-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada a un desnivell del terreny. Té porta rectangular amb llinda plana i la coberta és amb falsa cúpula. | 08229-570 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8252900,1.6531700 | 388153 | 4631255 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63423-foto-08229-570-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63423-foto-08229-570-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63422 | Cal Rutllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rutllat | XIV-XVII | En ruïnes, entorn abandonat | Antic mas actualment en ruïnes emplaçat en un coster, a la vora sud d'un camí ascendent, prop del torrent de Claret dels Cavallers. Se'n conserven restes dels murs fins a una alçada d'un metre aproximadament, els quals conformen un cos residencial de planta més o menys quadrada, compartimentat interiorment amb unes quatre estances. La tipologia constructiva i les restes visibles denoten una obra força arcaica, de tradició medieval, amb un aparell fet de pedres allargades. La casa deu fer força temps que es va abandonar i ha conservat, per tant, l'estructura originària, sense cap modificació moderna. Al costat de ponent i als laterals s'hi observen restes d'antics coberts i marges de pedra seca de bona qualitat. | 08229-569 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Hom tenia constància documental de l'existència d'un mas Rutllat o Rutllan per referències indirectes en documents. Per exemple, en un document de can Serra de 1941 s'esmenta com a afrontament la carena de cal Rotllan. Tot i que ja fa molt temps que la casa es troba en ruïna, gent gran de la zona encara guardava memòria de la seva ubicació i del nom del mas. A partir d'aquesta informació poc concreta, es pot deduir que es tractaria d'un mas força antic, probablement d'origen medieval, i que hauria estat abandonat en un moment força reculat. | 41.8213400,1.6519000 | 388041 | 4630818 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mas que apareix denominat com cal Rutllat o cal Rutllan.Aquest mas no consta al Catàleg de masies del municipi.Informació facilitada per Pere Vidal. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63421 | Forn de calç de can Serra de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Entorn abandonat i envaït per la vegetació | Forn de calç que pertanyia a la masia de can Serra, de Claret dels Cavallers. Es troba emplaçat uns 500 m al sud/sud-oest d'aquest nucli, en un terreny amb desnivell al costat de llevant d'un camí. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural. Aquí és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L'interior del pou té restes d'una mena de revestiment que és fruit de la mateixa combustió. | 08229-568 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8173600,1.6455500 | 387506 | 4630385 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63421-foto-08229-568-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es preveu iniciar els tràmits per declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) aquest forn de calç, junt amb altres elements arquitectònics de l'entorn de Claret dels Cavallers. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63420 | Corredor subterrani prop de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-subterrani-prop-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Hi falten algunes lloses, entorn abandonat | Estructura subterrània en forma de petit corredor de la qual no se'n coneix la funció ni tampoc l'època en què va ser construïda. Es troba emplaçada uns 600 m al nord-est del nucli de Claret dels Cavallers, vora el camí d'accés i a tocar de la riera de Coaner. Està situada en una petita terrassa entre la riera i el camí. El corredor té una llargada de 2,64 m i una amplada de 0,5 m. Interiorment és revestit amb parets de pedra i és cobert per lloses rectangulars que han estat polides i aplanades especialment per la cara inferior. D'aquestes lloses de cobriment se'n conserven diverses. El corredor té una orientació nord-sud i sembla que desemboqui, per la banda nord, en un terreny on s'insinua una lleugera depressió però on no s'hi observa cap estructura ni tampoc restes d'enderrocs. És una obra d'una certa qualitat però no s'endevina quina podia ser la seva funció. En realitat, es tracta d'un corredor sense cap més element clar associat, fet que en dificulta la seva interpretació. Pel que fa a la cronologia, també és difícil de precisar, però no sembla que tingui una gran antiguitat, tal vegada 100 o 200 anys. Aquest corredor va ser localitzat recentment i de manera fortuïta pel masover de ca l'Espinac (de Claret dels Cavallers). No se'n coneix cap notícia que pugui donar alguna pista sobre la seva funcionalitat. Tal vegada es tractava d'alguna canalització per desguassar l'aigua cap a la riera. Tot i que podria recordar el corredor d'accés a un pou de glaç aquesta hipòtesi es pot pràcticament descartar, ja que es troba a la cara de solei i, a més, la seva ubicació no és en un terreny amb pendent i no sembla en absolut adequada per aquest tipus d'infraestructura. | 08229-567 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8235500,1.6538200 | 388204 | 4631061 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63420-foto-08229-567-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63420-foto-08229-567-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Vidal. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63419 | Forn de pega de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Forn de pega situat uns 250 m al nord-est de Claret dels Cavallers, vora un antic camí d'accés a aquest nucli de masies. Tal com és habitual, es troba en el vessant inclinat d'un coster. D'aquesta manera s'afavoria que el quitrà i la pega fluïssin de forma natural cap a les parts inferiors. El forn es composa de les seves parts característiques. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat força profund de forma cilíndrica. En la part més fonda és excavat directament al terra, i en la part més alta té un revestiment de pedra seca que antigament devia acabar en forma de falsa cúpula, amb una obertura a la cúspide. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant hi ha l'olla, que és un altre forat subterrani, més petit i situat a una cota més baixa, també amb una obertura superior. En aquest cas l'olla es manté intacta i té, al seu damunt, uns taulons de fusta disposats transversalment. Els dos recipients (pou i olla) es comunicaven mitjançat un forat a la part baixa, que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. Al seu torn, l'olla havia de comunicar amb la pastera, situada davant de tot. En l'estat actual només es pot veure una mena de regueró excavat al terra. A la pastera s'hi feia la part final del procés en què la pega es refredava i es partia en petites peces, aptes per a ser transportades. Uns metres a llevant d'aquest forn hi ha una petita esplanada on, tal vegada, els pegaires hi tenien la seva barraca. | 08229-566 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Hom tenia constància que existia un forn de pega vinculat a la masia de can Serra, de Claret dels Cavallers. Montserrat Torrentó, antiga propietària, encara ho recordava. El forn va ser localitzat finalment l'any 2018, en terres propietat d'aquesta masia. Els pegaires baixaven de la zona de Peguera (Berguedà) quan era la temporada i s'hi quedaven uns mesos, en els quals devien viure en alguna cabana propera. Aquest forn va estar en funcionament fins els volts de 1950. | 41.8236000,1.6489800 | 387802 | 4631073 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63419-foto-08229-566-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63419-foto-08229-566-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es preveu iniciar els tràmits per declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) aquest forn de pega, junt amb altres elements arquitectònics de l'entorn de Claret dels Cavallers.Informació facilitada per Pere Vidal. | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63417 | Safareig de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-boixeda | XIX | Safareig de la masia de Boixeda, que es troba situat uns 50 m al sud-est de la casa. Està aixoplugat din un cobert antic que ha estat parcialment refet. A l'interior es conserva el safareig originari, que es nodreix amb aigua que va ser canalitzada (ja al final del segle XIX) des de la font de Boixeda. Es tracta d'un safareig de planta rectangular, amb les típiques lloses inclinades. | 08229-564 | Masia de Boixeda. Demarcació de Castelltallat | Segons un document de 1135 (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564), en aquesta època el mas Boixeda formava part d'una condomina vescomtal dels Cardona (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). El possible finestral gòtic seria un testimoni de l'origen medieval d'aquest mas. Sembla que al segle XVII els seus propietaris ja eren la família Tomasa. Així, en un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona hi consta el mas del Comellar de Boxeda. Suposem que podria ser aquest. El propietari és Gili Tomasa, que paga com a cens una gallina per Nadal. La família Tomasa s'ha mantingut en aquest mas fins a l'actualitat. Segons la inscripció d'una llinda, a mitjans de segle XIX l'hereu era Pere Tomasa. A principis de segle XX ho era Ramon Tomasa Oliva, el qual es va casar tres vegades (d'una branca del tercer matrimoni, amb Rosa Planas Gaspà, en fou descendent l'alcalde Soldevila de Manresa). Ramon Tomasa va fer importants obres a la masia. El 1903 es construí el cos adossat a migdia, i el 1913 es portà a terme una remodelació a l'interior del cos antic: s'habilità una escala més àmplia i la gran sala que hi havia va quedar substituïda per l'actual, més petita. Ramon Tomasa va portar a terme una altra obra destacada, que consistí en una canalització per portar l'aigua de la font de Boixeda, a uns 600 m, cap al safareig de la casa. Més tard, el 1895, l'aigua es va fer arribar fins a l'estable, on hi havia un abeurador per a les mules, i després fins la mateixa aigüera de la cuina. Durant molt temps va ser de les poques masies que tenien aigua corrent. I encara el 1929 es construí un dipòsit per emmagatzemar l'aigua sobrant. Fill del primer matrimoni de Ramon nasqué Josep Tomasa Trull, que es casà amb Calamanda Torra Noguera. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep M. Tomasa Torra, que es casà amb Monterrat Morera Duocastella. Aquest matrimoni ha tingut dues filles. | 41.8038800,1.6236300 | 385662 | 4628917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63417-foto-08229-564-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Montserrat Morera Duocastella | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63414 | Necròpolis del Collet del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-collet-del-cargol | OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 193-194, 272-273. SÁNCHEZ, Eduard.; OLIVARES, David (2000). 'La intervenció arqueològica al Collet del Cargol. Estudi d'una necròpolis d'època visigòtica al Bages.'. 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998 (Actes). Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p. 426-431. | VII-X | Jaciment pràcticament destruït | Necròpolis visigòtica actualment desapareguda per la construcció d'una casa. Estava formada per quatre cistes. D'aquestes, se'n conserven dues que van ser traslladades a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, on es poden veure al jardí adjacent. La necròpolis es situava en un promontori de formació tabular, al costat de l'esmentada casa, que es troba al costat de les Granges Agustí i uns 300 m a l'est de l'Església parroquial de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí el relleu baixa en pendent fort fins la riera de les Planes. Tres de les sepultures eren de grans dimensions i de bona factura, fetes amb lloses encabides en fosses excavades a la roca. Aquest tipus de cistes, caracteritzades per la utilització de lloses gruixudes (a partir de 10 cm) són datables entorn del segle VII. Les seves dimensions són superiors a les tombes trapezoïdals típiques del període posterior (segles IX i X). Més enllà d'aquests factors tipològics, la cronologia visigòtica es fonamenta en la troballa d'una sivella a la tomba 2. Les excavacions van posar al descobert una quarta tomba sense la protecció de lloses als costats, excavada a la roca i amb una orientació diferent: est-oest (amb la capçalera a l'oest). Aquesta, d'una tipologia més pròpia d'una època més tardana, a partir del segle IX, indica que el lloc va tenir una certa pervivència com a cementiri i que s'abandonaria en el moment en què es va construir l'església parroquial, documentada a partir del segle X. En l'estudi antropològic s'ha detectat una població de nou individus: tres homes, quatre dones i dos de difícil determinació. | 08229-561 | Casa al costat de Granges Agustí, nucli de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'estudiós Josep Bastardas identifica aquest indret amb el topònim Coma de Puig, que apareix en la documentació medieval i que, segons ell, seria un punt de reunió o trobada dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords; precisament en un lloc sagrat on veneraven els seus avantpassats. Segons aquest estudiós, en el món cultural dels francs el topònim Puig (podio) té aquesta connotació. Així, en un document de l'any 1210 (que es troba en el llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas) i que es refereix a una venda es diu que 'festes estas cosas en lo comptat de Manresa, en lo castell de St Matheu y en lo lloch anomenat la Coma de Puig', bo i equiparant en importància les referències al comtat, al castell i al lloc Coma de Puig. Aquesta necròpolis és el punt més antic del nucli de Sant Mateu de Bages, i era un lloc d'enterrament sense presència de cap església. Després s'hi construí, molt a prop, el castell de Sant Mateu i en un punt també proper l'església parroquial. Un esquema similar es troba a Sant Esteve de Camps (Fonollosa), on trobem unes tombes excavades a la roca en un lloc significatiu, dalt d'un puig, on més tard s'hi construí una església i una torre militar. O també al castell de Talamanca, construït al costat d'una necròpolis. Altres exemples propers en què els topònims Puig mantenen una rellevància fins als segles XIII i XIV són el mas el Puig (al costat del castell de Mejà), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Collet del Cargol és una necròpolis originària d'època visigòtica que s'hauria convertit en un lloc significatiu i de referència de la zona de Sant Mateu. Al seu entorn s'hi bastiren els principals edificis (castell i església) i hauria perviscut almenys fins al segle XIII com a punt de trobada on es prenien els acords importants i s'hi feien pactes. L'any 1992, durant les obres de construcció d'una casa es localitzaren accidentalment tres de les sepultures. Immediatament s'hi realitzà una intervenció arqueològica d'urgència, dirigida per Eduard Sánchez, de l'empresa Arqueociència. L'any següent es portà a terme una nova campanya, dirigida per David Olivares, en la qual es van desmuntar i traslladar dues les tombes (la 2 i la 3) al costat de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages; concretament uns 25 m al sud de la façana de migdia. | 41.7942100,1.7389600 | 395227 | 4627696 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63414-foto-08229-561-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63410 | Sociats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sociats | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 181). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVI-XX | Masia de dimensions mitjanes, que està emplaçada al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla, pràcticament a tocar d'una altra masia: Roig. És formada per un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) amb diferents coberts adossats que s'allarguen pel costat de llevant, així com una construcció aïllada a ponent que correspon a l'antiga pallissa. Sociats té una tipologia constructiva més regular que cal Roig, fet que denota probablement que el gruix de la construcció és més modern que el de la casa veïna. Tanmateix, el cos central és molt llarg, i podria ser que la part nord fos més antiga (té inscripcions del segle XVII: 1649 i 1661) i que posteriorment s'allargués cap al sud (possiblement el 1921, segons una altra inscripció). Així, la façana principal actual, orientada vers migdia, s'estructura en base a un portal adovellat i una finestra superior emmarcada amb llinda i brancals de pedra, posteriorment convertida en balcó. Les obertures del segon pis, perfectament simètriques, ja són emmarcades amb maó. La façana de llevant, bastida sobre un terreny amb desnivell, és la més regular i s'hi observen finestres i balcons de diferent tipologia. A l'interior, la casa ha conservat força bé l'estructura constructiva tradicional gràcies a una acurada restauració. | 08229-557 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Probablement aquest mas és d'origen medieval, igual que la casa veïna, anomenada cal Roig, i de la qual en tenim notícies documentals des dels segles XIII-XIV. Pel que fa a Sociats en particular, la referència més antiga que coneixem és un fogatge de l'any 1553, en el qual apareix com a cap de casa Antoni Sociats. Un segle més tard, en un capbreu de Castelltallat i Fals fet el 1686 pels Ducs de Cardona també hi consta el mas Sociats. Malgrat que aquest no es troba en cap d'aquests dos termes (Castelltallat o Fals) devia quedar dintre de les possessions dels Cardona. Aquest any el mas pagava de cens als Cardona sis cortans de civada i dues gallines, els quals s'havien de fer efectius per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges habituals. No coneixem més notícies sobre la família Sociats, però aquest cognom, que a Sant Mateu sembla originari d'aquesta casa, es troba de manera relativament freqüent en la documentació antiga del terme. Així, per exemple, el 1646 tenim notícia que un tal Domingo Sociats és testimoni en un document per enrolar soldats per a la Guerra dels Segadors (PLANAS, 1969: 40). Un fet atípic és la proximitat de Sociats amb cal Roig, situat gairebé a tocar. Per la major regularitat de la construcció, Sociats sembla una mica més modern. Les inscripcions de diverses llindes indiquen que bona part de la construcció actual és del segle XVII, tot i que el seu origen ja hem dit que és anterior. Segons la inscripció de la façana, l'any 1921 la casa pertanyia a un tal Llobet. Posteriorment, la va adquirir la família Gener, que venia de Callús i la va tenir dues generacions. El fill era Josep Gener Duarri, i els últims anys hi va viure sola la seva vídua. La casa es trobava en molt males condicions quan l'any 2005 la van adquirir els actuals propietaris. Des d'aleshores Àngel López hi ha portat a terme una important rehabilitació feta per ell mateix. | 41.8103400,1.6998900 | 392008 | 4629536 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: Llobet 1921Inscripció en una llinda interior: 1661Inscripció en un balcó: 1649Informació facilitada per Dolors Capsada, de cal Roig, i per Àngel López | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63409 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 180). NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. | XII-XX | Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que està emplaçada al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla, pràcticament a tocar d'una altra masia: Sociats. El conjunt és format per un cos residencial de planta irregular, que és fruit de successives ampliacions (amb planta baixa més dos pisos), el qual forma un petit clos o barri amb coberts al sud de la casa i té dues construccions aïllades, corresponents a pallisses, uns metres a ponent. El nucli originari es troba a la part central. Posteriorment la casa s'amplià cap als costats i també s'allargà per la part davantera. Actualment el portal, adovellat, queda sota una mena de vestíbul porxat. La façana principal, encarada a migdia, ha estat reformada al segle XX, quan es substituí una galeria amb dues arcades per finestres rectangulars. La resta d'obertures en general són amb llindes i brancals de pedra. El parament dels murs és format per carreus de tamany petit ben disposats en filades, especialment a la part posterior. Però segons els sectors s'hi observen nombroses diferències. L'interior de la casa ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional. La distribució és força irregular, cosa que denota l'origen antic de la construcció. A la planta baixa es conserven els sostres amb voltes de pedra i, al fons, un típic celler amb arcs diafragmàtics apuntats. A la primera planta el paviment és format per grans lloses. Un fet poc habitual és que s'ha conservat en molt bones condicions un interessant graner, que és format per un reng amb diversos nínxols verticals més un altre receptacle amb dues grans obertures. La casa també té una cisterna que recollia les aigües de la pluja. | 08229-556 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | A l'arxiu Bastardas, originari del mas Bastardas (en terme de Fals) hi ha documentació que permet suposar que el mas Roig podria tenir el seu origen a finals del segle XII, quan s'establí en aquest lloc una família vinculada al món militar que tenia de nom Roig. Així mateix, a l'arxiu particular de cal Roig es conserven pergamins i escriptures diverses. El document més antic sembla ser de l'any 1300. Cal Roig va esdevenir un dels masos principals de la zona, i sembla que tenia una estreta relació amb un altre mas important i proper: la Rabassa. Entre les dues cases van haver-hi diversos matrimonis. Així, per exemple, l'any 1399 es té notícia d'un benefici eclesiàstic de la parròquia de Sant Mateu en el qual apareixen com a presentadors del mateix els amos de cal Roig i els de Rabassa (NOGUERA, 1904: 19). Segons Josep Bastardas, entorn del segle XV, a causa de la decadència del monestir de Santa Cecília, el mas Soler Nou fou venut per part del monestir de Santa Cecília de Montserrat a Pere Roig, del mas Roig. Un fet atípic és la proximitat de cal Roig amb el mas Sociats, situat gairebé a tocar. Sociats probablement no és tan antic com cal Roig, però ja apareix en un fogatge del 1553, on consten com a caps de cases Jaume Roig (per cal Roig) i Antoni Sociats (per Sociats). No sabem fins quan la família Roig es va mantenir al front del mas. Cap a la segona meitat del segle XIX l'hereu era Miquel Bosc, casat però sense fills. Per aquest motiu el matrimoni es va afillar una noia de la casa de cal Camps, d'Aguilar de Segarra, de nom Francisca Camps. Aquesta es casà amb Jaume Capsada. Jaume era un negociant de mules que anava per les fires. La seva néta recorda que en aquesta època la casa estava sempre plena de mules. El matrimoni va tenir 12 fills, i l'hereu fou Ramon Capsada Camps, casat amb Assumpció Casanova, procedent de cal Tiet, de Castelladral. Aquest matrimoni va tenir dues filles. L'hereva fou Dolors Capsada, però quan aquesta es casà amb Eudald Reig Vila van traslladar-se a viure a Solsona i la masia es va mantenir com a segona residència. Eudald era paleta i va fer algunes reformes a la casa. Mes recentment, la família del seu fill, Ramon Reig i Sílvia Tort, torna a residir a cal Roig. L'heretat de cal Roig incloïa dues masoveries properes: les Òlibes, que fou venuda en època de Ramon Capsada, i cal Sastre, també anomenada cal Misèries. | 41.8103900,1.6995200 | 391977 | 4629542 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: 1784Informació facilitada per Dolors Capsada, Ramon Reig, Sílvia Tort i Josep Bastardas | 85|98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63407 | Pas de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-sala | HUÉLAMO, J.M. Inventari del Patrimoni Cultural de Súria. Diputació de Barcelona - Ajuntament de Súria, 2000. | VIII-I aC. | Jaciment molt arrasat | Possible jaciment d'època ibèrica situat en una zona elevada a la confluència de la serra de la Sala i la serra de Costafreda, en un punt amb excel·lents vistes en totes direccions. Aquest terreny d'inclinacions suaus és ocupat actualment per un petit camp i, a la part més alta, comença un altre vessant ocupat per un bosc jove. En aquesta part alta, entre la vegetació s'hi observen pedres de possibles enderrocs. Hi ha constància que en aquest indret, després dels incendis de la dècada de 1990 que feien practicable la prospecció visual en superfície, s'hi van recollir alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada de cocció oxidant i també de pasta de sandvitx. Les poques dades conegudes fan pensar en algun tipus d'assentament de caràcter indeterminat d'època ibèrica, que no hauria deixat restes constructives aèries; tal vegada una estació de vigilància, de comunicació, un refugi de pastors o un santuari. Cal dir que 800 m a l'oest hi trobem l'antic nucli de la Sala, que inclou un important mas d'origen alt-medieval i l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. | 08229-554 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8191400,1.7390000 | 395271 | 4630464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es troba just en el termenal entre els municipis de Sant Mateu de Bages i Súria.Informació oral facilitada per Josep Rodríguez de Súria | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63406 | Cal Jepetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepeto | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 117). | XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció de planta rectangular amb un cos adossat al nord-est i una tina cilíndrica adossada al cantó oest. Consta de planta baixa més un pis i golfes. L'obra sembla haver estat aixecada en dues fases. La més antiga és la del costat de ponent, on hi ha l'eix del portal, un balcó i una finestra. Després s'hi hauria afegit la part de llevant. Sobre el cos més baix adossat a llevant recentment s'hi ha habilitat una terrassa. | 08229-553 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Jepetó, segons dades del cadastre l'any de construcció és el 1850. A mitjans segle XX el propietari era un tal Llobet. Cap a la dècada de 1980 va morir i uns anys més tard la casa fou adquirida per Manuel García Ballesta i la seva muller Teresa Vilaseca. Els pares de Teresa havien estat masovers a Bacardit de Llumars. Recentment s'hi ha fet obres a la teulada, canviant lleugerament l'eix del carener i també s'ha habilitat la terrassa. | 41.7791100,1.6713800 | 389586 | 4626105 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet, i Manuel García Ballesta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63405 | Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 125). | XIX | Casa de pagès de petites dimensions que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció molt estreta, de planta rectangular, i que té un tancat a la part posterior amb unta tina de forma cilíndrica. L'obra és regular i aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, s'estructura en base a dos eixos d'obertures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes només hi trobem unes finestres minúscules. El parament dels murs, a pedra vista, denota que s'hi han efectuat diferents refeccions. | 08229-552 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Massana, era una casa de lloguer. Cap a mitjans de segle XX la van adquirir els propietaris de can Jan Boixeda. | 41.7787800,1.6719200 | 389630 | 4626067 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda d'una finestra de la façana principal: 1839Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63404 | Forn d'obra de can Serra (Claret dels Cavallers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-serra-claret-dels-cavallers | XVIII-XIX | Cambra superior lleugerament esfondrada, coberta per la vegetació | Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 700 m al nord-oest del nucli de Claret dels Cavallers i al costat de la Font dels Horts de can Serra. Pertanyia a la masia de can Serra, una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers. Es troba al marge nord del camí i se'n conserva íntegrament tota l'estructura, només lleugerament malmesa a la part superior. El forn segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina. A la part superior es conserva gairebé integrament la cambra de cocció, semisoterrada i revestida amb maó per la cara interna. Prop del nucli de Claret dels Cavallers hi ha un altre forn d'obra, que era propietat del mas de can Ferrer. | 08229-551 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8251000,1.6402200 | 387077 | 4631251 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63404-foto-08229-551-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63404-foto-08229-551-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63401 | Barraca de pedra seca 86 (del Verdaguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-86-del-verdaguer | XIX-XX | Barraca de pedra seca de dimensions molt grans. És de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula, i té la porta feta amb una llinda plana. A l'interior el sostre estava protegit amb bigues. També té un forat que servia com a llar de foc. Es troba en la vinya anomenada del Verdaguer, us 500 m a l'est de la casa de ca l'Oriol. | 08229-548 | Demarcació de Salo | 41.8350100,1.6512600 | 388011 | 4632337 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63401-foto-08229-548-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63400 | Roca Cavallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-cavallera | 1738 | Paratge d'interès paisatgístic que té un interessant gravat antic. Es tracta d'una roca que sobresurt tot formant una petita cinglera al final de l'altiplà anomenat Pla del Mestre, uns 1.000 m al sud-oest del nucli de Sant Mateu. L'indret és especial sobretot perquè té unes esplèndides vistes cap al sud, fins a Montserrat. La roca natural aflora en una superfície d'uns 50 m, en forma d'angle i amb diverses esquerdes. En algun indret d'aquest lloc hi ha gravada a la roca una creu i el que sembla una data. Van ser identificades al final de la dècada de 1980 per Ricard Planas (de les Planes). Posteriorment aquesta zona va patir els incendis forestals i el gravat no ha tornat a ser identificat. Ocupava una superfície no més gran de 5 m2 i deu haver quedat coberta per la vegetació o sota una capa de terra. El gravat (del qual se'n conserva un dibuix) consisteix en uns números: 4 173[8?] i una creu llatina sobre un triangle (que simbolitza el mont Gòlgota). La creu té intercalat un punt a cadascun dels seus angles. Les xifres podrien interpretar-se com la data 1738, però no és ni molt menys un fet evident. També podria tractar-se d'algun altre tipus de referència o marca de terme, i en aquest cas podria tenir una major antiguitat. De fet, aquest punt constitueix el límit sud de l'altiplà de Sant Mateu. Pel que fa al tipus de creu que trobem en el gravat, en alguns casos apareix associada a la simbologia dels templers. Això és interessant perquè l'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi de la presència templera en una zona àmplia a l'entorn de la serra de Castelltallat. D'altra banda, a pocs metres del massís rocós i entre la vegetació, pel costat de llevant, s'hi observa una filada de pedres que sembla correspondre a la fonamentació d'alguna construcció. | 08229-547 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7865300,1.7259800 | 394136 | 4626860 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons Ricard Planas en una roca propera hi ha un gravat similarInformació facilitada per Ricard Planas, de la masia de les Planes, i per Josep Bastardas | 94 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63399 | Barraca de pedra seca i possible torre de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-i-possible-torre-de-les-guardies | XIX-XX | barraca esfondrada | Barraca de pedra seca emplaçada al cim del turó anomenat les Guàrdies i que, tal vegada, podria haver estat construïda aprofitant restes d'una possible torre de guàrdia o de defensa medieval. Són diversos els elements que ens ho fan pensar. En primer lloc el topònim 'Guàrdies' aplicat a aquest indret que té diferents turons i en una posició dominant sobre l'actual carretera. Antigament per aquest sector hi passava l'anomenada via Subirana (documentada l'any 950) que més amunt s'ajuntava amb l'estrada que recorria la serra de Castelltallat. Aquest punt té molt bona connexió visual amb el castell de Sant Mateu de Bages. I domina el flanc nord del castell, mentre que en el flanc sud hi trobem el mas anomenat la Guardiola, que molt probablement acollia una altra punt de guàrdia o de defensa. La construcció de les Guàrdies s'assenta en el punt més elevat del turó i directament sobre la roca natural. Tanmateix, les restes actuals tenen l'aparença d'una barraca, que és de planta circular. Es troba parcialment esfondrada i entre un gran munt de pedres. En un costat s'insinua la porta. A l'entorn d'aquesta barraca hi trobem un bon nombre de petites feixes que criden l'atenció perquè són força atípiques: molt gruixudes i sense continuïtat entre si. Segons testimonis del mas de Rabassola, però, tota aquesta zona era ocupada per vinyes. | 08229-546 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8065700,1.7180300 | 393508 | 4629095 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Basomba, de la Rabassola | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63398 | Barraca de pedra seca 85 (de cal Jep Xic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-85-de-cal-jep-xic | XIX | Barraca de grans dimensions i de molt bona qualitat, que es troba al costat d'una altra barraca similar (situada al nord) i molt a prop d'una tina isolada, en terrenys que havien pertangut a cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. És de planta quadrada i té un petit clos en un dels costats, que devia servir per tancar-hi bestiar. Els murs són molt gruixuts i exteriorment arrebossats en part. La coberta és de falsa cúpula i amb túmul de terra al damunt. A l'interior la barraca té una menjadora. Molt probablement la barraca del costat devia haver servit com a habitatge del pagès que utilitzava la tina, mentre que aquesta serviria com a estable per a rucs o mules. | 08229-545 | Demarcació de Salo | 41.8651900,1.6381400 | 386975 | 4635705 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63398-foto-08229-545-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63398-foto-08229-545-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63397 | Barraca de pedra seca 84 (de cal Jep Xic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-84-de-cal-jep-xic | XIX | Barraca de grans dimensions i de molt bona qualitat, que es troba al costat d'una altra barraca similar (situada al sud) i molt a prop d'una tina isolada, en terrenys que havien pertangut a cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. És de planta quadrada i té un petit clos davant de la porta, que devia servir per tancar-hi bestiar. Els murs són molt gruixuts, obrats en part amb opus spicatum, i exteriorment arrebossats. La coberta és de falsa cúpula i amb túmul de terra al damunt. A l'interior la barraca té una xemeneia i diversos forats. Molt probablement aquesta barraca devia haver servit com a habitatge del pagès que utilitzava la tina. La barraca adjacent sembla que podria haver servir com a estable, ja que té una menjadora. | 08229-544 | Demarcació de Salo | 41.8653300,1.6382000 | 386980 | 4635721 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63397-foto-08229-544-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63397-foto-08229-544-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63396 | Tina de cal Jep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-jep-xic | XVIII-XIX | Construcció parcialment esfondrada i sense coberta, plena de vegetació | Tina isolada emplaçada al costat d'un camp, a l'extrem nord-occidental del terme de Salo, en terrenys que havien estat de cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. Es troba molt a prop de dues gran barraques que probablement havien servit com a habitatge. La tina és a la punta d'una roca que fa una petita cinglera. Està excavada a la mateixa roca i té un diàmetre considerable, de més de 2 metres. Queda aixoplugada dins d'una petita construcció de pedra que ha perdut la coberta. La tina desguassava per la part inferior de la roca, on hi havia la boixa junt a un esvoranc del terreny. | 08229-543 | Demarcació de Salo | 41.8660700,1.6371000 | 386890 | 4635804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63395 | Forn de ginebró de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-claret-de-la-serra | XIX-XX | Forn de ginebró situat uns 400 m al sud-oest de Claret de la Serra i dins de les terres d'aquest antic mas. Concretament, en una roca que sobresurt enmig d'un bosc. A la part superior de la roca hi ha excavada una cavitat en forma més o menys d'olla. Mesura 1,65 m de diàmetre. És el lloc on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat que surt per la paret de la roca, on era recollit mitjançant algun tipus d'olla. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. | 08229-542 | Demarcació de Salo | 41.8571700,1.6568900 | 388517 | 4634790 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63394 | Font dels Tres Brocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-brocs | Entorn descuidat | Font emplaçada uns 100 metres al sud-est del nucli de Fontanet, en el punt on barregen les aigües de la Rasa de Sociats i el torrent anomenat Clot de Fontanet. Es troba sota una petita cinglera en un revolt del camí. La font té tres brolladors que desemboquen en una pica, i d'aquí el seu nom. A prop hi ha el pou de captació de l'aigua que es subministra al nucli de Sant Mateu de Bages i també dos dipòsits. Tradicionalment, la zona de Fontanet tenia una gran abundància d'aigua. Molts veïns hi anaven a pescar crancs i, en èpoques humides, l'aigua saltava per la cinglera al costat d'aquesta font. A la segona meitat del segle XX s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara avui s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores el cabal d'aigua de les fonts i l'entorn s'ha vist dràsticament disminuït. | 08229-541 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7895100,1.7230200 | 393895 | 4627194 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 63393 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros-0 | Entorn abandonat | Font emplaçada uns 200 m al sud-oest del nucli de Fontanet, enmig d'un coster. Consisteix en petit receptacle de ciment en un entorn de bosc. Antigament tota aquesta zona era ocupada per horts. Actualment està pràcticament seca. | 08229-540 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7898400,1.7208100 | 393712 | 4627234 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63393-foto-08229-540-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 63392 | Resclosa i rec de l'antic molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-lantic-moli-del-puig | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4. | X-XVIII | Resclosa desapareguda, rec envaït per la vegetació | Vestigis de l'antic molí del Puig que es troben a la riera de Salo. El Puig és el mas que va substituir l'antic castell de Mejà, i el molí es trobava en les seves terres. Concretament, la resclosa es trobava uns 800 m al nord/nord-oest del Puig, a l'indret on la riera fa un meandre molt pronunciat i hi trobem una codina que aprofita un camí per travessar la riera. Aquí es poden veure dues fileres de forats (de forma rectangular) excavats a la roca de la codina, que eren els encaixos on quedava fixada l'antiga resclosa de fusta. A la riba dreta de la riera en surt el rec que segueix uns 20 metres a l'oest de la riera i en paral·lel a l'actual camí, transcorrent en direcció sud. El rec té una llargada d'uns 500 metres, i se'n poden veure trams més o menys conservats a la part inicial, després de la resclosa, i a la part final, tot i que actualment es troba sota una espessa capa de vegetació. Seguint la tipologia habitual, és un rec estret i excavat al sol natural. En el tram final fa un gir a llevant i entra en un camp de conreu on hi havia la casa del molí, de la qual ja fa anys que no en queda cap rastre. (Les coordenades UTM ETRS89 del punt final són 388980;4633299). El terreny del camp s'ha modificat força a conseqüència dels treballs de conreu. Segons testimonis, antigament s'hi podia veure un sòlid mur de contenció confeccionat amb grossos carreus. | 08229-539 | Riera de Salo. Demarcació de Mejà | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment devia passar al mas el Puig, successor d'aquest castell. Quan el castell de Mejà va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Molt probablement, doncs, el molí del Puig és d'origen medieval. No sabem fins quan devia funcionar, però ja entrat el segle XX feia temps que pràcticament no en quedava res. | 41.8469300,1.6614300 | 388876 | 4633647 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63392-foto-08229-539-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases, de cal Batlle | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63391 | Forn de pega de cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-cal-batlle | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 12 | XX | La part de l'olla (davantera) es troba malmesa | Forn de pega que es troba uns 20 m al sud-est de la casa de Cal Batlle (Mejà) i que fou construït a la dècada de 1960 pel que aleshores era el propietari de la casa, el pegaire Isidre Tarrés. Es troba, com és habitual, en un terreny amb pendent i segueix la tipologia clàssica. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat cilíndric excavat al terra. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant i a un nivell inferior, en un marge de pedra seca, hi havia l'olla, de la qual en queda un esvoranc. Els dos recipients tenien un forat que els comunicava per la part baixa i que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. | 08229-538 | Masia de cal Batlle. Demarcació de Mejà | La casa de cal Batlle fou construïda pels propietaris del mas el Puig, molt proper, i originàriament era un hostal. L'any 1964 Miquel Dalmases Company i la seva família en van marxar per traslladar-se a la colònia Valls. La casa de cal Batlle fou venuda a Isidre Tarrés, que era pegaire i construí al costat de la casa el forn de pega. Isidre era de l'Alzina d'Alinyà i portava el forn de pega del Semís i en tenia d'altres a la zona de Matamargó. Però per problemes de salut el forn de cal batlle només el va poder fer funcionar uns cinc anys. Isidre Tarrés era acordionista i tocava en les festes populars i en els balls de cascavells. El seu fill, també anomenat Isidre Tarrés, va seguir la tradició d'acordionista i encara s'hi va dedicar més plenament. L'any 1999 Isidre Dalmases Badrenes, fill de l'anterior propietari Miquel Dalmases, va voler recuperar la casa dels seus pares i avis i va comprar cal Batlle. Actualment hi està fent obres de rehabilitació. | 41.8405300,1.6660000 | 389245 | 4632931 | 1964 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63391-foto-08229-538-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||
| 63390 | Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batlle | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 44). | XVIII-XXI | En procés de rehabilitació | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada vora la riera de Salo i molt a prop del nucli format per l'antic castell de Mejà, l'església parroquial la masia del Puig. Originàriament aquesta casa havia estat un hostal fet pels propietaris del Puig, ja que es trobava en un encreuament de camins. És formada per un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). Tot i ser una construcció força homogènia s'hi poden diferenciar diverses fases d'ampliació. Originàriament era més curta i més estreta, i posteriorment s'hi afegí un cos adossat a migdia, curiosament fet amb carreus de molt més bona qualitat que el cos principal i que devien ser reaprofitats d'alguna antiga construcció. Cal recordar que molt a prop hi havia l'antic castell i també un molí, del qual se'n va desmantellar l'edificació. La casa actual de cal Batlle conserva més o menys l'estructura originària, que és obra majoritàriament de principis del segle XVIII, però en la recent rehabilitació s'han transformat substancialment les obertures, sobretot a la façana nord. Antigament eren força diverses de mides i tipologia, i han estat refetes i unificades utilitzant llindes i brancals de pedra de nova factura. A la part de ponent de la casa es conserva una tina i dos coberts que en el seu origen eren estables pertanyents a l'hostal, i encara conserven les fustes per estacar els animals. La casa tenia dos estables més als baixos de la part annexa. Uns 20 metres al sud-est de la casa es conserva un forn de pega construït a la dècada de 1960. Ben a tocar de la casa antigament hi passava el camí que venia de Valls de Torroella cap a Salo, el qual passava a una cota més alta que la carretera actual i transcorria al sud de la casa del Puig i de l'església parroquial de Santa Margarida. | 08229-537 | Demarcació de Mejà | L'origen d'aquesta casa està molt relacionada amb la casa propera del Puig: un antic mas que va prendre el relleu del castell de Mejà com a centre o nucli d'aquet terme, i que està situat al costat de l'església parroquial. La nova casa era una fundació del Puig i era coneguda amb el nom de Puig Xic. En aquest lloc hi havia un encreuament de camins entre el que es dirigia a Salo i el que travessava de sud a nord anant des de Castelltallat cap a Cardona. Així, en un principi cal Puig Xic funcionava com a hostal. L'hostal tenia quatre estables: dos encara es conserven a la part posterior de la casa, els altres dos eren al cos adossat. Cap a mitjans de segle XIX un membre de la família Puig que vivia al mas Puig va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Aleshores va perdre el mas i les seves terres, i passà a residir a l'hostal. Possiblement un fill seu, que tenia de cognoms Santasusana Puig, es casà amb Anna Company Esquius. El pare d'Anna era el ferrer del molí de Salo i va eixugar els deutes del seu gendre. Algun membre d'aquesta família havia estat batlle, i d'aquí el sobrenom de la casa. Per aquesta època (el 1880 segons la inscripció d'una llinda), els propietaris de cal Batlle van construir la casa propera anomenada la Fassina i que acollia una fassina d'aiguardent, però aquesta va estar en funcionament pocs anys, perquè a finals de segle, amb l'arribada de la fil·loxera, va deixar de funcionar. Sembla que la fassina servia per sufragar obres que s'havien fet a la carretera. El matrimoni entre Santasusana i Anna Company no va tenir fills i, a la mort del seu marit, Anna es casà en segones núpcies amb Isidre Dalmases Grau. L'hereu d'aquest matrimoni fou Miquel Dalmases Company. L'any 1964 Miquel va deixar la pagesia i es traslladà amb la seva família a la colònia Valls. La casa de cal Batlle fou venuda a Isidre Tarrés, que era pegaire i construí al costat de la casa el forn de pega que encara es conserva. Isidre portava el forn de pega del Semís i en tenia d'altres a la zona de Matamargó. Però per problemes de salut el forn de cal batlle només el va poder fer funcionar uns cinc anys. Isidre Tarrés era acordionista i tocava en les festes populars i en els balls de cascavells. El seu fill, també anomenat Isidre Tarrés, va seguir la tradició d'acordionista i encara s'hi va dedicar més plenament. L'any 1999 Isidre Dalmases Badrenes, fill de l'anterior propietari Miquel Dalmases, va voler recuperar la casa dels seus avantpassats i va comprar cal Batlle. Actualment hi està fent obres de rehabilitació. | 41.8407200,1.6657000 | 389220 | 4632952 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes de l'antiga façana sud que han quedat a l'interior de la casa: 1710, 1711, 1716(58). Informació oral facilitada per Isidre Dalmases | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63388 | Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. | 08229-535 | Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Pñero Subirana | L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63387 | Goigs de Nostra Senyora de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, al Santuari de la Mare de Déu de Coaner. La seva festivitat es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de les marededéus trobades. Actualment aquesta festa, organitzada per l'Associació d'Amics de Coaner, ha esdevingut la festa major del poble, i durant la missa es canten els goigs. Antigament en aquest santuari es conservava la imatge de la marededéu trobada de Coaner. Segons la llegenda, reproduïda en els mateixos goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor troba la imatge prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. Aquesta marededéu és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. Concretament, la lletra dels goigs diu: 'Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixera hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder'. La Mare de Déu de Coaner gaudia d'una gran devoció, especialment per la romeria que s'hi feia en petició de pluja, i abastava un territori ampli al seu entorn. Segons es en els goigs: 'Súria, Castelladral, / Valldeperas, Orriols, / venen en sos desconsols / a Vos, Reyna Angelical, / vostra amparo celestial / invocant ab cor sencer' (...) 'De salo y Castelltallat, / Torroella y Sant Matheu, / amorosa'ls precs rebeu / en tota calamitat, / y ningú vos ha invocat, / sense sentir vostra valer'. | 08229-534 | Oratori i santuari de la Mare de Déu de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Els exemplars consultats són una edició de 1913 estampada a la impremta de Josep Roca de Manresa, i una edició sense data estampada a l'Impremta Sant Josep de Manresa. Ambdós conservats a l'Associació d'Amics dels Goigs. | 98|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63386 | Festa Major de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa Major de Salo és en honor a sant Genís, patró del poble, i es celebra el tercer diumenge d'agost. Litúrgicament la diada del sant és el 25 d'agost. La festa comença el divendres a la tarda amb repicada de campanes i després sopar i gresca al local social. Dissabte al matí hi ha activitats infantils, sobretot relacionades amb l'aigua. Els últims decennis del segle XX (des de 1978) s'havia fet un concurs de dibuix infantil i juvenil. Després es fa missa cantada, amb assistència d'una coral, i acte seguit una botifarrada popular que s'allarga amb un ball al local social. El diumenge s'organitza un concurs de tractors o tractorada a la bàscula de Salo, i a la tarda activitats diverses que acaben amb un sopar i ball a la fresca a la plaça del poble. | 08229-533 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446800,1.6439900 | 387425 | 4633420 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63384 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | XVIII-XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a l'antiga capella romànica de la Mare de Déu de la Sala. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que era considerada com a patrona. Actualment la capella es troba en ruïnes. La lletra dels goigs acaba dient: 'Lo poble de Sant Matheu / Vos venera per sa Mare, / Visitantvos com se deu / en les principals diades. Vullaunos unir ab Deu, / Reyna del Cèl, generala'. I la tornada fa: 'Puix tot temps devotament / aquex poble vos senyala: / Estos goigs vos cantarem, / Verge Santa de la Sala.' | 08229-531 | Església de la Mare de Déu de la Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63384-foto-08229-531-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'exemplar consultat és una edició sense data del qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63383 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol | XVIII-XX | Tradició es desús | Goigs que tradicionalment es veneraven i es cantaven a la capella de Sant Cristòfol de Figuera. Es tracta d'una petita capella romànica adossada al mas Figuera, pertanyent al terme de Castelltallat però a la parròquia de Sant Mateu de Bages. La lletra dels goigs diu: 'De tota la comarca vénen / a Vostra santa capella / i a Figuera la tenen / per consol de tota aquella; / per curar de tots dolors / vos prenem per advocat, / coxos, contrets, amb breus dies / cecs i altres desansiats / amb vostres pregàries pies / Déu per Vos els ha curats: / guarda de malfactors / també vostra pietat'. | 08229-530 | Capella de Sant Cristòfol de Figuera. Demarcació de Castelltallat | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63383-foto-08229-530-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Riubrogent Tarrés (música) | L'exemplar consultat és una edició recent de la qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. La lletra és una adaptació de la versió antiga. La música és de Josep M. Riubrogent Tarrés. Els dibuixos són de Vidal Orive. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63382 | Goigs de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu | XVIII-XX | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es canten a la parròquia de Sant Mateu de Bages en honor al patró del poble, sant Mateu Apòstol. Litúrgicament, la seva festa es celebrava el 21 de desembre i els goigs es cantaven després de la processó que es feia en acabar la missa solemne. Actualment els goigs encara es canten al final de la missa. En les estrofes dels goigs s'invoca el sant perquè 'vetlleu vinyes i oliveres; / d'oli i vi, si a Vós us plau, / empleneu les llars feineres / com un do d'amor i pau. / Feu que el pa de cada dia / l'agraïm sempre al bon Déu'. I la tornada diu: 'Puix el poble en Vós confia / i acudiu a favor seu: / cap al cel feu-nos de guia / patró nostre, Sant Mateu'. L'adaptació de la lletra dels goigs és de Mn. Lluís Alemany i la música de Josep M. Riubrogent, prevere. | 08229-529 | Església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7956200,1.7347000 | 394875 | 4627858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63382-foto-08229-529-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mn. Lluís Alemany (lletra); Josep M. Riubrogent, prevere (música) | L'exemplar més difós d'aquests goigs és una edició feta pels Amics dels Goigs amb motiu d'una visita a Sant Mateu de Bages el 9 d'abril de 1976. A l'Associació Amics dels Goigs se'n conserva un exemplar, estampat a l'impremta Altós de Barcelona. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63381 | Creu de la Pedra dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pedra-dreta | XX | Creu de terme al costat d'una alzina monumental que es troba vora l'actual granja de can Pla, al nucli de Sant Mateu de Bages. Antigament per aquest indret hi passava el camí que venia del sector de la masia de les Planes i d'altres cases de pagès. La creu és formada per un pedestal quadrat i, en lloc de fust, té una curiosa i atípica forma cònica formada per tres blocs de pedra. Al damunt hi ha una creu llatina, també de pedra, que té gravat un crismó en una cara. A la base de pedra té una inscripció que diu 'Creu de la Pedra Dreta'. Fa uns anys la creu era de fusta, però en els incendis de 1994 es va cremar i fou substituïda per l'actual. També l'alzina va quedar força afectada pels incendis i posteriorment ha rebrotat. | 08229-528 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7974000,1.7358300 | 394972 | 4628054 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63381-foto-08229-528-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63381-foto-08229-528-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63380 | Font del Rector (Sant Mateu de Bages) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | Entorn poc cuidat | Font emplaçada en terrenys que pertanyien, i encara pertanyen, a la parròquia de Sant Mateu de Bages; d'aquí el nom de Font del Rector. Concretament es troba prop de la casa de ca la Mariona i al costat d'una rasa que recull les aigües del Pla de Sant Mateu, en un marge de pedra. L'aigua surt per una petit tubet i té al costat dues piques de pedra que servien com a abeuradors. Antigament la font alimentava una bassa que servia per regar els horts que el rector tenia en aquest indret. Actualment està seca. | 08229-527 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7940900,1.7305300 | 394526 | 4627693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63380-foto-08229-527-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63379 | Festa Major de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa major de Valls de Torroella té lloc l'últim cap de setmana de juliol, en honor a la troballa de sant Esteve, que litúrgicament es celebra el 6 d'agost. El programa inclou jocs infantils i una diversitat d'actes culturals i esportius, així com un cercavila i balls. | 08229-526 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Des de pràcticament els seus orígens, a principis del segle XX, la colònia Valls ha disposat dels serveis bàsics i també d'una rica vida cultural i associativa, que abraçava àmbits com el teatre, el futbol, el cant i la música, el teatre, les sardanes, les caramelles o la mateixa litúrgia religiosa. La festa major aviat va formar part també de les celebracions de la nova comunitat. Habitualment els principals actes socials i els balls es feien al Casino, inaugurat el 1921. Ja més recentment, un dels actes més emblemàtics de la festa major va ser l'espectable musical i humorístic conegut com Club d'Estrelles. Aquesta funció es va fer per primera vegada el 1980 i va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys. La representació es feia al teatre del Casino. Cal dir que a Valls de Torroella el Grup de Teatre ha estat un dels principals elements de dinamització cultural i associativa, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants de la colònia. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63379-foto-08229-526-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63378 | Fira d'Artesans de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans-de-valls-de-torroella | XX-XXI | Tradició vigent | El nucli de Valls de Torroella s'ha caracteritzat per tenir, en els darrers anys, un bon nombre d'artesans, artistes i gent d'oficis tradicionals. Per això el 2009 s'organitzà per primera vegada una fira que dóna a conèixer els artesans del poble i també se'n conviden altres que vénen de fora. Habitualment es fa en dissabte, com a complement dels actes de la Festa dels Pubills que es celebra l'1 de maig i té un gran arrelament al poble. L'objectiu és donar a conèixer i difondre la tasca d'aquests artesans, posant l'accent en la qualitat i l'autenticitat dels productes que elaboren. Actualment la fira abasta un ampli espectre d'antics oficis i especialitats artesanals, des de productes alimentaris tradicionals i d'elaboració biològica fins a oficis i tècniques artesanals que estan en desús. Entre els artesans que formaven el nucli inicial de la fira cal esmentar Isidre Abarca (picapedrer i escultor), Miquel Dalmases (artesà de la fusta i el boix). A la seva mort l'ha substituït el seu fill Isidre Dalmases Badrenes. Benet Obrador (artesania amb vímet), Benet Obradors (cisteller), Víctor Vila (forjador i artesà del ferro), Francesc Ferrer (pintor), Ramon Costa (treballs amb flors seques), Josep Mitjans (artesania amb boix), Jordi Ramells (ferrer), Àngel Llobet (treballs amb vímet i fusta), Lluís Roses (flequer tradicional). Cal dir també que a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de la colònia industrial hi ha emplaçada la factoria de cerveses artesanals la Guineu. En cada edició de la fira s'encarrega a un d'aquests artesans l'elaboració d'un objecte de record d'aquell any. | 08229-525 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480300,1.7218400 | 393893 | 4633693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63378-foto-08229-525-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63376 | Festa dels Pubills de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-pubills-de-valls-de-torroella | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa dels Pubills és sens dubte la més singular del nucli de Valls de Torroella i, tal vegada, de tot el municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una festa iniciada l'any 1971 per un grup de pubills del poble que no té paral·lels en cap esdeveniment arreu del país, amb l'excepció potser d'una celebració similar que es fa a l'Hostal Nou (Lloberes, Solsonès). Des dels seus inicis la festa ha aconseguit un important ressò i arrelament, i fins i tot va protagonitzar, ja fa uns anys, un programa de televisió (Dit i Fet). Un pubill és qui s'ha traslladat a viure a casa dels sogres; és a dir, a casa de la pubilla. Segons una certa visió tradicional i burleta els pubills havien de fer front a una vida sacrificada ja que els tocava viure en una casa on eren forasters i sota els designis de la dona i dels sogres. La Festa dels Pubills recrea els costums i tradicions al voltant d'aquest fet. Així, durant almenys un dia a l'any els pubills del poble tenen llibertat d'acció i poden manar i disposar al seu gust. La diada de la festa és el primer de maig, en honor al que va ser escollit com a patró dels pubills, sant Pere Màrtir (que litúrgicament té la seva festivitat el 29 d'abril). I és que es considera que els pubills són uns màrtirs a casa seva. La festa comença amb una concentració de pubills, que llueixen com a distintiu un barret i un llacet vermell. L'acte central és un passacarrers en el qual els pubills desfilen vestits de gala, tot portant el seu estendard i la imatge del patró sant Pere Màrtir (adquirida l'any 2009), i acompanyats amb orquestra o cobla i també pels gegants. Més tard, es fa una missa en honor del patró Sant Pere Màrtir. A la sortida es canta l'himne dels pubills i es fa una desfilada fins al Casino, on hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha ball popular a la plaça i també un sorteig que serveix per recaptar fons per les despeses de la festa. A la vigília o l'endemà a la tarda-vespre es fa el convit dels pubills, consistent en una botifarrada i ball popular. Per recaptar fons per la festa es fa un sorteig vinculat amb els tiquets de la botifarrada. La festa és organitzada per l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella. | 08229-523 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7195400 | 393702 | 4633653 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63372 | Priores de la Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priores-de-la-confraria-del-roser | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. | XVII-XXI | Tradició vigent | Les Priores són les dones encarregades d'administrar la Confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Tradicions molt semblants existien en la majoria de pobles. La particularitat de Sant Mateu és que aquesta fórmula antiquíssima es manté viva en l'actualitat i és un motiu de trobada per a les poques dones que viuen al poble. Els càrrecs de priores els ocupen dues dones que cada any, per la festivitat de Tots Sants, són renovats. Les dones del poble es van alternant seguint un cert ordre, tot i que en l'actualitat ja no s'és tan estricte com abans, perquè les voluntàries són més escasses. Les Priores tenien la missió d'administrar la confraria i, més recentment, han anat assumint altres funcions de caire més general relacionades amb la parròquia: tenir a punt l'església per celebrar-hi qualsevol acte, fer-hi tasques de neteja, decorar-la per a determinades celebracions o buscar fonts de finançament per a la seva restauració. Un dels costums que més caracteritza a les Priores en l'actualitat és l'acapta que fan a totes les festes del poble, junt amb l'obsequi d'un ramet de flors per als qui han col·laborat. | 08229-519 | Parròquia de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'origen de la confraria del Roser i, per tant, de les seves administradores, es remunta a l'any 1601 o una mica abans. Amb aquesta data es conserva a l'església parroquial un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament en el document, la confraria ja existia aquest any. Possiblement es va fundar l'any anterior, el 1600, ja que a l'arxiu parroquial el llibre de comptes de la confraria comença en aquesta data, mentre que el volum denominat 'Llibre dels confrares del Roser' s'inicia el 1603. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exactament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. Ja a la primera meitat del segle XX hi va haver també la confraria de les Noies (sota l'advocació de la Puríssima) i la de les Filles de Maria. En aquesta època les Priores i els confrares portaven atxes enceses en les diferents processons que es celebraven. Fins els volts de l'any 2000 la tradició de les atxes es va mantenir. L'any 2001 es va celebrar una festa per commemorar el 400 aniversari de la Butlla papal que va marcar l'inici de la confraria. | 41.7956300,1.7347700 | 394881 | 4627859 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63371 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-3 | AMADES, Joan. Costumari català, vol. VI 'La Setmana Santa i el Cicle pasqual', Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 146, 167, 168. JUANOLA, Francesc (1955). Ball de cascavells de Sant Mateu de Bages, Harmonització i instrumentació de Francesc Juanola, Sabadell, Edicions Musicals Arrahona, núm. 91. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició vigent | Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Mateu de Bages aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, el dissabte i diumenge de Pasqua. Després d'haver-se perdut durant uns anys, a la dècada de 1970 el ball es va recuperar tal com es feia a principis de segle XX. Els balladors es posen uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que fan sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formen quadrenes o grups de quatre. Es necessiten un mínim de vuit camillaires o balladors, tot i que poden arribar a ser tants com càpiguen en rotllana a l'era de la casa on ballen. Originàriament era ballat només per homes joves, però des de fa uns anys s'hi ha incorporat també les noies. A la dècada de 1960 Joan Planes descrivia de la següent manera el ball: 'hi ha un cap de colla que porta una bandera bastant gran i que recolza a la seva espatlla dreta. Comença, la dansa, desfilant els balladors en filera índia i marcant una rodona; les seves passes són ritmades i solemnes. Tot d'una, obeint un senyal de la música, els balladors que ocupen nombres senars s'encaren amb els que segueixen, marcant ambdós uns quants punts amb el peu dret; ve després una altra figura, en la qual els balladors salten, entrecreuant les cames, per la mateixa rodona; de seguit, en fan una altra, girant, de dos en dos i de quatre en quatre, entorn d'un eix figurat, que agafen amb la mà dreta o l'esquerra, alternativament. El ball, que comença amb cadència pausada, va marcant a cada figura un compàs més viu, per acabar amb una sardana molt ràpida, que hom remata amb un fort i uniforme cop de peu a terra, de tots els balladors' (PLANAS, 1969: 76). El folklorista Joan AMADES (1990) fa una descripció encara més detallada del ball, acompanyat de gràfics amb els moviments i la partitura de la música. En l'actualitat la tradició es manté el dissabte i diumenge de Pasqua, quan es recorre amb cotxes les cases dels pobles de Sant Mateu i Castelltallat. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de noies. A més del ball tradicional de cascavells es balla un ball nou cada any. | 08229-518 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat | Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascavells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). No tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi Sant Mateu de Bages, però sabem que era un dels llocs on estava més arrelat. A començament del segle XX (1908) es disposa d'una fotografia de la colla de balladors de Sant Mateu de Bages. Una altra prova d'això és que el folklorista Joan Amades posa com a exemple del ball de cascavells el que es feia a Sant Mateu (AMADES, 1990: 167-168). De l'any 1955 es coneix una harmonització i instrumentació del ball de cascavells de Sant Mateu feta per Francesc Juanola. Després d'uns anys en què el ball es va deixar de fer, a la dècada de 1970 es va recuperar amb l'assessorament de gent gran que encara recordava com es ballava a principis de segle XX. En aquest moment es va gravar la música que s'havia tocat tradicionalment, i aquesta gravació que encara es balla avui dia. En l'actualitat, a Sant Mateu de Bages així com en altres pobles de la comarca, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals o Navàs, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63370 | Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-sant-mateu-de-bages | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició actualment vigent | Les caramelles tenen una important tradició i arrelament a Sant Mateu de Bages, i han estat tradicionalment vinculades al ball de Cascavells. En l'actualitat es fan cantades de caramelles i balls de cascavells el dissabte i diumenge de Pasqua. La colla de Sant Mateu i la de Castelltallat s'han ajuntat i recorren amb cotxes les cases de les dues demarcacions. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de nenes. De manera independent actualment també es fan caramelles a Valls de Torroella i a Salo. | 08229-517 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Valls de Torroella | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63369 | Festa Major de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-mateu-de-bages | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover | XVI-XXI | Actualment la Festa Major de Sant Mateu de Bages té lloc el tercer diumenge de setembre en honor del patró del poble, que litúrgicament se celebra el dia 21 de setembre. El programa d'actes sol començar el divendres; el dissabte s'organitzen activitats culturals i esportives. Entre les més seguides s'ha popularitzat un concurs de truites. Finalitza amb un sopar popular i ball. El diumenge hi ha la missa major a l'església parroquial i, a la tarda, algun espectacle infantil. Durant les festes obre les portes l'anomenat Museu de Sant Mateu de Bages, on es pot veure una necròpolis alt-medieval i mostra d'eines agrícoles tradicionals. | 08229-516 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | De manera sorprenent i poc habitual tenim notícies que la Festa Major de Sant Mateu ja es celebrava l'any 1582 i incloïa balls. Aquest coneixement ens ve d'un fet luctuós que va tenir lloc aquest any. Segons es descriu en un cartipàs de l'Arxiu parroquial, durant la Festa Major de 1582 es va produir un gran avalot, que es va saldar amb tres morts. A l'hora de les ballades de la tarda a la plaça una discussió va provocar que es formessin dos bàndols. El batlle Pere Planas va fer aturar la festa, però això no va impedir que un tret de pedrenyal matés un home. Poc després un dels bàndols s'emparà en lloc sagrat al cementiri, al costat del campanar, i des d'allà dispararen i mataren un altre home, en van ferir mortalment un altre i dos més quedaren nafrats. Com a resultat de la brega l'església fou tancada. L'agutzil de Manresa havia acudit al lloc per detenir un acusat de falsificar moneda. D'aquesta manera la justícia de Manresa va intervenir en els fets i un metge va portar a terme autòpsies a dos dels tres cadàvers. Aquest episodi revela la rivalitat existent entre diferents faccions de gent del poble i també forans, ja que alguns dels morts no eren de Sant Mateu. Així mateix, sorprèn també la facilitat amb què van aparèixer i es van utilitzar armes de foc arran d'una simple discussió (PLANAS, 1969: 37). L'escriptor Joan Planas (del mas de les Planes) fa una descripció dels seus records de la Festa Major a les primeres dècades del segle XX. Durant els dies de preparació el principal tema girava a l'entorn de quina de les quatre orquestres més habituals calia escollir. La Festa durava dos dies, però el diumenge tenien lloc els actes principals. Al matí es celebrava la missa solemne. En acabat, l'orquestra esclatava en una marxa profana, que era seguida per la processó. Al davant hi anaven tres banderes de confraries, una d'elles de grans dimensions. Presidia la imatge de sant Mateu i tancaven la comitiva els clergues i les autoritats locals. La processó es dirigia cap a una era on es feia una parada. Allà els fidels es disposaven en rotllana i un tenor de l'orquestra cantava, en un 'castellà pintoresc', una mena d'himne en honor del sant patró. Després es retornava a l'església, on tot el poble cantava els goigs de Sant Mateu. Es feien dos balls, de tarda i de nit, que tenien lloc a la sala de ball del poble, que aquell dia quedava petita per encabir tota la gernació que hi acudia. Després del primer ball i del sopar tenia lloc una serenata a la rectoria. L'orquestra hi arribava silenciosament, flanquejada per nombroses atxes enceses. El concert es feia a l'aire lliure i sota la llum dels estels. En general es tocaven dues peces: una de més clàssica i un vals. Després l'orquestra retornava a la sala, on començava el ball de nit. El segon dia els actes de la festa, tant els religiosos com els profans, eren semblants als del diumenge, però d'un nivell més modest (PLANAS, 1969: 69). En aquest sentit és curiós que el rector de la parròquia, mossèn Valentí NOGUERA (1904: 40) critica en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages el fet que durant la festa les diversions s'han multiplicat i els balls són tants que 'si antes ni hi havia prou ab un per tot el poble y per els forasters, ara se'n necessiten més'. Ja a la dècada de 1960 les orquestres que es solien contractar eren la Meravella, Solistes Reunits o Fonts de Manlleu. El diumenge al matí es feia missa amb orquestra i, en sortir, vermut. A la tarda hi havia concert i ball de nit. Els músics es quedaven a dormir (es repartien dos a cada casa) i el dilluns tornaven a fer ball de tarda. El dilluns al matí es feia una missa per als difunts del poble. | 41.7955600,1.7341400 | 394829 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Neus Vilardaga, de les Planes | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63368 | Pastorets de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastorets-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. | XX | Representació teatral dels Pastorets que tradicionalment s'ha fet a Valls de Torroella, des dels anys anteriors a la Guerra Civil. Després d'una interrupció, el 1981 la tradició dels Pastorets es va reprendre de la mà del Grup de Teatre de Valls de Torroella. La versió que actualment es representa és una adaptació dels tradicionals 'Pastorets d'en Bato i Borrego', però durant aquests darrers anys s'hi han anat introduint nombrosos canvis, suprimint o modificant quadres i afegint-n'hi d'altres o creant textos nous, de manera que la versió última ha quedat actualitzada i té una posada en escena moderna i dinàmica. | 08229-515 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Fins ben entrat el segle XIX a Catalunya les representacions dels Pastorets es feien en castellà i n'hi havia diverses versions, que sovint eren plagis les unes de les altres. L'any 1867 es publicà 'Los pastorcillos o sea Bato y Borrego' que va esdevenir la versió més representada en molts indrets de Catalunya, i cap al 1892 se'n va fer una traducció catalana dels diàlegs. Són la base de la representació que es feia a Valls de Torroella. La tradició dels Pastorets a Valls de Torroella s'inicià a les primeres dècades d'existència de la colònia, de manera que els anys 1930, com a mínim, ja se'n feien. Per això es va formar l'Agrupació Escènica, que al principi només era integrada per dones. Al cap de poc s'hi van incorporar els homes, no sense algunes crítiques. Normalment, a part dels Pastorets es representaven obres per Sant Josep, a l'estiu i per Tots Sants. Dos o tres anys també es va fer la Passió. Les obres es representaven al Casino, inaugurat el 1921. La tradició dels Pastorets es va mantenir amb alts i baixos a la colònia. Després d'onze anys sense haver-se fet, la representació dels Pastorets es va reprendre el 1981. Els impulsors foren gent completament nova i van passar a anomenar-se Grup de Teatre de Valls de Torroella. El grup havia sorgit dos anys abans de la Comissió de Festes, i el 1980 havia organitzat un primer espectacle musical i humorístic, titulat Club d'Estrelles. Aquest espectacle va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys per la Festa Major. Abans de poder aixecar el teló amb els Pastorets l'any 1981 va caldre un intens treball per posar la sala en condicions, després d'uns anys en què havia quedat en desús, i també per recuperar o refer bona part del material necessari (decorats, indumentària...), una tasca en la que van col·laborar molts veïns de la colònia. De seguida el grup es va consolidar i, a més dels Pastorets i el Club d'Estrelles, van començar amb altres obres. El primer gran èxit fou l'any 1983 amb una adaptació de Jesucrist Superstar, i després van seguir un bon nombre de versions de les obres més populars de l'escena catalana dels darrers anys. El 1984 es va portar a terme també una versió dels Pastorets infantil, representada per nens. Durant tot aquest temps el Grup de Teatre ha esdevingut un dels principals elements de dinamització cultural i associativa de la colònia, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants d'aquest nucli. L'any 2003 el Grup de teatre va estar un temps aturat per reformes a la sala de teatre. Nou anys després, el 2012, el grup va tornar amb els Pastorets. Actualment continua funcionant, centrat bàsicament en l'espectacle de Nadal. | 41.8482600,1.7222900 | 393931 | 4633718 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63367 | Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-feliu-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 26-28. | XVIII-XX | Església parroquial que va ser reedificada en la seva pràctica totalitat després de la Guerra Civil de 1936. S'emplaça al mateix nucli de Salo, amb la rectoria i el cementiri adossats a banda i banda. El temple és d'una sola nau sense absis i amb capelles laterals. La façana principal, orientada a llevant i seguint l'alineació de l'únic carrer de Salo, és una de les parts que ha conservat l'obra antiga, segons una reconstrucció de 1818 i en connexió amb la casa de la rectoria. Hi trobem el portal, flanquejat per dues pilastres i rematat amb una llinda decorada amb gravats de símbols eclesiàstics i, al seu damunt, un òcul. Al cap de la nau s'alça el campanar de torre quadrada, amb 4 finestres. L'interior del temple és la part més reconstruïda després de la guerra, per bé que aprofitant l'estructura originària. Ara presenta un aspecte polit i té els murs pintats de blanc. El sostre és cobert amb volta de canó simulada, feta de totxo. Les capelles laterals són separades per arcs de mig punt. L'altar està alçat per dos esglaons i presidit per un retaule dels sants patrons realitzat els anys 1942-1944. Està format per un cos central i dos de laterals, separats per columnes. El central, més ampli, acull les talles policromades de sant Pere i sant Feliu, mentre que als laterals hi ha sant Isidre i santa Llúcia. Almenys les dues imatges centrals són anteriors a la guerra. Aquest retaule, fet en alabastre, és obra d'un marbrista de Manresa. | 08229-514 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars. | 41.8443700,1.6437800 | 387407 | 4633386 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal d'entrada: ANNO MDCCCXVIII FUIT RESTAURATA | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63366 | Rectoria de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 26-28. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 29). | XVIII-XIX | Rectoria de la parròquia de Salo, adossada al nord de l'edifici de l'església, al mateix nucli de Salo. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant i alineada amb l'església seguint el traçat de l'únic carrer de Salo, es distribueix en dos cossos diferenciats: al de la dreta és on hi ha el portal, rematat amb arc escarser, i una finestra al seu damunt, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. El cos de l'esquerra té una àmplia galeria al primer pis. És curiós que, tractant-se d'un edifici parroquial, una finestra que s'obre en aquest costat de la casa té gravada a la llinda la forma d'una ferradura com a símbol de protecció i de bona sort. La resta de façanes, actualment a pedra vista, tenen poques finestres, la majoria petites i de distribució irregular. Actualment els baixos de la casa s'utilitzen com a local parroquial i social, mentre que el primer pis està llogat com a habitatge particular. | 08229-513 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars. | 41.8444900,1.6438200 | 387410 | 4633399 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la finestra principal: 1778Inscripció al portal principal: 1916 | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63365 | Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixeda | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 22, 25-27, 58, 59, 65, 95, 96, 111, 113, 116, 128, 135, 137, 145, 151, 152, 200, 208. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 81). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida, p. 143-151. | XII-XX | Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, emplaçada en un petit replà d'un contrafort nord de la serra de Castelltallat. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més petit al sud i, a llevant, un seguit de construccions que tanquen una mena de barri, amb un cobert de treball i la pallissa. El portal principal de la masia s'ha mantingut ben bé a tocar del cos adossat, que pràcticament cobreix tota l'antiga façana principal, encarada a migdia. El cos antic, però, és fruit de diverses ampliacions. A la façana de llevant es conserven restes del que sembla un antic finestral gòtic geminat. La resta de façanes, actualment a pedra vista, tenen poques obertures, sempre emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Pel que fa al cos adossat a migdia, es força modern (construït el 1903) i destaca per una galeria formada per una sola arcada. L'interior de l'habitatge ha conservat molt bé la tipologia tradicional, incloent-hi un antic celler amb arcs apuntats diafragmàtics. També és interessant la pallissa, amb un gran arc d'entrada i la coberta davantera en voladís, així com un safareig que es troba situat a uns metres de la casa, a l'angle sud-est. El cobert que l'aixopluga ha estat parcialment refet, però a l'interior es conserva el safareig originari, que es nodreix amb aigua que va ser canalitzada (ja al final del segle XIX) des de la font de Boixeda. | 08229-512 | Demarcació de Castelltallat | Segons un document de 1135 (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564), en aquesta època el mas Boixeda formava part d'una condomina vescomtal dels Cardona (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). El possible finestral gòtic seria un testimoni de l'origen medieval d'aquest mas. Sembla que al segle XVII els seus propietaris ja eren la família Tomasa. Així, en un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona hi consta el mas del Comellar de Boxeda. Suposem que podria ser aquest. El propietari és Gili Tomasa, que paga com a cens una gallina per Nadal. La família Tomasa s'ha mantingut en aquest mas fins a l'actualitat. Segons la inscripció d'una llinda, a mitjans de segle XIX l'hereu era Pere Tomasa. A principis de segle XX ho era Ramon Tomasa Oliva, el qual es va casar tres vegades (d'una branca del tercer matrimoni, amb Rosa Planas Gaspà, en fou descendent l'alcalde Soldevila de Manresa). Ramon Tomasa va fer importants obres a la masia. El 1903 es construí el cos adossat a migdia, i el 1913 es portà a terme una remodelació a l'interior del cos antic: s'habilità una escala més àmplia i la gran sala que hi havia va quedar substituïda per l'actual, més petita. Ramon Tomasa va portar a terme una altra obra destacada, que consistí en una canalització per portar l'aigua de la font de Boixeda, a uns 600 m, cap al safareig de la casa. Més tard, el 1895, l'aigua es va fer arribar fins a l'estable, on hi havia un abeurador per a les mules, i després fins la mateixa aigüera de la cuina. Durant molt temps va ser de les poques masies que tenien aigua corrent. I encara el 1929 es construí un dipòsit per emmagatzemar l'aigua sobrant. Fill del primer matrimoni de Ramon nasqué Josep Tomasa Trull, que es casà amb Calamanda Torra Noguera. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep M. Tomasa Torra, que es casà amb Monterrat Morera Duocastella. Aquest matrimoni ha tingut dues filles. | 41.8042000,1.6229500 | 385606 | 4628954 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63365-foto-08229-512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63365-foto-08229-512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63365-foto-08229-512-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la finestra sobre el portal principal: 1788En una finestra de la façana de llevant: 1791A la llinda del portal del cos adossat: R.T. 1903Data a l'escala interior: 1913Portal del barri: Pera Tomasa añ 1850A la pallissa: 1800Informació facilitada per Montserrat Morera Duocastella i per Josep Bastardas | 119|85|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63364 | Xemeneia de la fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Xemeneia de la fàbrica de Valls de Torroella, emplaçada a llevant del complex de naus industrials d'aquesta antiga colònia. En Aquest sector hi havia les instal·lacions del vapor, que complementaven l'energia generada a partir del salt d'aigua. Actualment n'ha quedat només la xemeneia, que esdevé un element simbòlic de la tradició industrial de la colònia. Consta d'una base de planta quadrada més el típic con allargat | 08229-511 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8467000,1.7209700 | 393819 | 4633546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63364-foto-08229-511-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Suibirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.