Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7). | XIX | en ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra. | 08229-470 | Demarcació de Salo | En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes. | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63399 | Barraca de pedra seca i possible torre de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-i-possible-torre-de-les-guardies | XIX-XX | barraca esfondrada | Barraca de pedra seca emplaçada al cim del turó anomenat les Guàrdies i que, tal vegada, podria haver estat construïda aprofitant restes d'una possible torre de guàrdia o de defensa medieval. Són diversos els elements que ens ho fan pensar. En primer lloc el topònim 'Guàrdies' aplicat a aquest indret que té diferents turons i en una posició dominant sobre l'actual carretera. Antigament per aquest sector hi passava l'anomenada via Subirana (documentada l'any 950) que més amunt s'ajuntava amb l'estrada que recorria la serra de Castelltallat. Aquest punt té molt bona connexió visual amb el castell de Sant Mateu de Bages. I domina el flanc nord del castell, mentre que en el flanc sud hi trobem el mas anomenat la Guardiola, que molt probablement acollia una altra punt de guàrdia o de defensa. La construcció de les Guàrdies s'assenta en el punt més elevat del turó i directament sobre la roca natural. Tanmateix, les restes actuals tenen l'aparença d'una barraca, que és de planta circular. Es troba parcialment esfondrada i entre un gran munt de pedres. En un costat s'insinua la porta. A l'entorn d'aquesta barraca hi trobem un bon nombre de petites feixes que criden l'atenció perquè són força atípiques: molt gruixudes i sense continuïtat entre si. Segons testimonis del mas de Rabassola, però, tota aquesta zona era ocupada per vinyes. | 08229-546 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8065700,1.7180300 | 393508 | 4629095 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Basomba, de la Rabassola | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63106 | Resclosa i rec del molí de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-les-feixes-de-coaner | MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVII | Zona resclosa envaïda per vegetació; rec en estat de conservació desigual | Resclosa i rec del molí fariner de les Feixes de Coaner, que es troba uns 200 m al nord-est de la masia. La resclosa està situada a uns 1.200 m del molí, aigües amunt de la riera de Salo, enmig d'un meandre (coordenades UTM: ETRS89 390332; 4633185). És una resclosa de pedra, de pocs metres de llargada, que es troba en un paratge de difícil accés, actualment cobert per la vegetació. D'aquí l'aigua es canalitzava cap a un rec que discorre per la riba dreta de la riera en una trajectòria que ha de sortejar un meandre, primer cap al sud i després cap al nord. Es tracta d'un rec estret, excavat al terra. En algun tram està soterrat i en un altre transcorre per una canalització de terrissa. En el punt on el rec s'encreuava amb al camí que va cap a la masia de les Feixes travessava per sota d'aquest mitjanant un sifó. En el seu tram final el rec passa enmig d'un camp fins que desemboca a la bassa del molí. La bassa és excavada al terra i té una planta allargada, d'uns 40 m, força irregular. Té un mur obrat a la part de llevant, on es pot veure el forat per on l'aigua entrava al molí. | 08229-229 | Demarcació de Coaner | El molí fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner, probablement l'any 1633. Així consta en una llinda interior del molí i també en documentació del mas. L'hereu en aquest moment era Jacint Feixes. En aquests anys es va construir també el pou de gel. Els dos elements estaven situats un a prop de l'altre, ja que el pou aprofitava l'aigua estancada de la bassa del molí per extreure'n el gel. Segons la inscripció d'una altra llinda, el 1665 la construcció del molí s'hauria ampliat amb el cos adossat a migdia. En el pis superior hi vivia la família del moliner, que s'encarregava també del treball d'empouament del gel. El molí va estar en funcionament fins els volts de 1900, mentre que el pou de glaç encara va treballar fins aproximadament el 1907. La família del moliner, de cognom Guitart, va residir a la casa fins a la dècada de 1970. Un dels fills era ferrer i tenia el taller en dependències del molí. Quan l'any 1960 la família Serra va adquirir les Feixes de Coaner encara funcionava la dinamo amb el salt d'aigua del molí que proporcionava electricitat a la masia. | 41.8429700,1.6790400 | 390332 | 4633185 | 1633 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subifrana | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63227 | Carbonera de Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL., p. 28 L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet) | XIX-XX | Vestigis molt arrasats | Restes de l'antiga carbonera que pertanyia al mas de can Prat Barrina. Es troba en un petit replà enmig d'un terreny boscós, al costat de la Torrota. De la carbonera només en queda rastre visible en el terra d'un color fosc. Aquesta carbonera pot servir d'exemple de les moltes que hi havia en aquest terme, algunes de les quals es troben llistades en publicacions fetes per la Cooperativa l'Arada. Concretament, les de Claret, Valentines, Boixeda, Soldevila i Bonveí, però n'hi havia moltes més. Segons es recorda, per fer una carbonera es feia una pila de llenya d'alzina i roure tapada amb diferents capes de vegetals i terra. La carbonera es deixava cremant a foc lent durant força temps. El carbó vegetal que se n'obtenia es venia a diferents llocs, com Súria o Manresa. | 08229-366 | Demarcació de Castelltallat | 41.8056600,1.6104100 | 384567 | 4629132 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 63329 | Can Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-horta | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 137). | XVIII-XX | Una part dels coberts en semi-ruïna | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada a l'extrem dels plans anomenats d'Horta, al nord del raval de Mejà. Consta d'un cos residencial de planta irregular, més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), així com diversos coberts aïllats, fets amb pedra, que es situen a llevant i formen una mena de clos tancat amb un portal. La resta de construccions formen part ja d'una granja moderna. La façana principal, encarada a llevant, sembla bastida en diferents fases. Al centre hi trobem un portal adovellat, acompanyat de diverses finestres de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La masia va anar-se desenvolupant en diferents fases constructives, però sembla que a principis del segle XVIII ja abastava més o menys el volum actual, segons es desprèn de les inscripcions en llindes. A les façanes de ponent i nord és on millor es pot observar el parament dels murs, fet de maçoneria, amb diverses refeccions i amb algun tram que conserva l'arrebossat tradicional. Les finestres són de diferents mides i tipologia. L'interior de la casa ha conservat molt bé les característiques tradicionals, sobretot gràcies al fet que ha patit poques reformes modernes. Els coberts que s'aixequen a llevant són força interessants, tot i que alguna part es troba en estat de ruïna i d'altres s'han reutilitzat en l'explotació agropecuària moderna. | 08229-476 | Demarcació de Mejà | Segons les inscripcions conservades a can Horta el 1713 ja era un casal gairebé de les dimensions actuals, però l'origen d'aquest mas és força més antic. En aquesta època la família dels propietaris encara portava el cognom Orta. L'any 1815 Francesc Orta va fer construir la capella situada a uns metres de la casa. Posteriorment, el propietari era Andreu Orta, casat amb Maria Divins. El seu fill hereu fou Francesc, que va morir solter, de manera que la propietat passà al seu germà Fèlix. Fèlix es casà amb Mercè Miralles Malaganya, però novament el matrimoni no va tenir fills i la propietat passà al germà de Mercè: Joan Miralles Malaganya, el qual era fill de Mujal i vivia a Palà Vell; estava casat amb Josepa Fornells. Des d'aleshores els Miralles han mantingut la propietat de can Horta. El següent hereu fou Celestí Miralles Fornells, casat amb Dolors Vidal Pintó. El matrimoni només va tenir una filla, que és l'actual propietària: Josepa Miralles Vidal (Pepita). Es casà amb Andreu Cirera Graell i ha tingut dos fills: Joan i Elisabet. | 41.8580900,1.6836500 | 390740 | 4634858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda a la façana principal: 1781Inscripció en una llinda de fusta a la façana principal: 1752Inscripció en una llinda a la façana de ponent: 1854Inscripció en una llinda a la façana de ponent (costat nord): 1713Informació oral facilitada per Pepita Miralles | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63347 | Pisos de la carretera de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-la-carretera-de-cardona | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Una part dels blocs substancialment remodelats | Conjunt de dos blocs d'habitatges per als obrers de la colònia Valls de Torroella, que van ser els primers que es van construir, entorn de 1903. Estan ubicats a peu de l'antiga carretera de Manresa a Solsona. El bloc situat al nord és el que conserva la tipologia originària. Té una llargada d'uns 30 metres, és de planta rectangular allargassada i consta de planta baixa més dos pisos. Inicialment era el doble de llarg, però fa uns anys se'n va enderrocar la part final per urbanitzar al seu lloc la plaça de Sant Josep. L'edificació es composa de cinc unitats, cadascuna de les quals segueix un esquema similar, en base a dos eixos d'obertures a la façana davantera. Normalment hi trobem un portal i balcons a un costat, mentre que a l'altre costat hi ha finestres. Però en cada unitat la distribució té lleugeres variants. Per la part posterior els pisos s'han ampliat modernament afegint-hi una annex de totxo amb algunes galeries. A les plantes baixes és on s'hi ha ubicat alguns dels serveis de la colònia. Concretament, en aquest bloc encara hi ha l'economat, gestionat des de fa molts anys per la família Lladó. Després de l'escapçament de l'edifici, la façana nord es va rematar amb un gran arc de formigó on hi ha l'accés a dependències de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es troben a la planta baixa. El bloc situat al sud va ser substancialment remodelat a la dècada de 1960 ja que es trobava en males condicions. El resultat és que fou reconstruït pràcticament de nou, de manera que ha perdut completament el seu aspecte originari. Aquest bloc conserva la llargada inicial, que és d'uns 60 metres. Consta de planta baixa més dos pisos. La tipologia originària era similar a l'altre bloc, però després de la remodelació ha quedat distribuït en cinc unitats que segueixen un mateix esquema de distribució, amb quatre finestres per planta a cada unitat. Per la part posterior els pisos han estat dotats de galeries. En els baixos d'aquest bloc encara hi ha el forn de pa, que funciona amb un tradicional forn de llenya. Antigament en aquest mateix local hi havia hagut l'escorxador i la primera església. Ja més recentment, es va aixecar un nou bloc de pisos a l'extrem sud d'aquest. | 08229-494 | Carretera de Cardona, núms. 4-11. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. Una de les obres més difícils fou la construcció del salt d'aigua. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Posteriorment en aquest local hi hagué també escorxador i el forn de pa. Avui el forn continua funcionant, amb un dels tradicionals forns de llenya. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. | 41.8477100,1.7218500 | 393894 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63347-foto-08229-494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63347-foto-08229-494-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ester Llobet Fornells | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62868 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12963) | XIX-XX | Té un petit enderroc | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. Té ràfec de pedres volades. Al marge de la dreta del portal hi ha una escala. | 08229-6 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7973100,1.7522700 | 396338 | 4628025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62868-foto-08229-6-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subiana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63371 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-3 | AMADES, Joan. Costumari català, vol. VI 'La Setmana Santa i el Cicle pasqual', Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 146, 167, 168. JUANOLA, Francesc (1955). Ball de cascavells de Sant Mateu de Bages, Harmonització i instrumentació de Francesc Juanola, Sabadell, Edicions Musicals Arrahona, núm. 91. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició vigent | Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Mateu de Bages aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, el dissabte i diumenge de Pasqua. Després d'haver-se perdut durant uns anys, a la dècada de 1970 el ball es va recuperar tal com es feia a principis de segle XX. Els balladors es posen uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que fan sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formen quadrenes o grups de quatre. Es necessiten un mínim de vuit camillaires o balladors, tot i que poden arribar a ser tants com càpiguen en rotllana a l'era de la casa on ballen. Originàriament era ballat només per homes joves, però des de fa uns anys s'hi ha incorporat també les noies. A la dècada de 1960 Joan Planes descrivia de la següent manera el ball: 'hi ha un cap de colla que porta una bandera bastant gran i que recolza a la seva espatlla dreta. Comença, la dansa, desfilant els balladors en filera índia i marcant una rodona; les seves passes són ritmades i solemnes. Tot d'una, obeint un senyal de la música, els balladors que ocupen nombres senars s'encaren amb els que segueixen, marcant ambdós uns quants punts amb el peu dret; ve després una altra figura, en la qual els balladors salten, entrecreuant les cames, per la mateixa rodona; de seguit, en fan una altra, girant, de dos en dos i de quatre en quatre, entorn d'un eix figurat, que agafen amb la mà dreta o l'esquerra, alternativament. El ball, que comença amb cadència pausada, va marcant a cada figura un compàs més viu, per acabar amb una sardana molt ràpida, que hom remata amb un fort i uniforme cop de peu a terra, de tots els balladors' (PLANAS, 1969: 76). El folklorista Joan AMADES (1990) fa una descripció encara més detallada del ball, acompanyat de gràfics amb els moviments i la partitura de la música. En l'actualitat la tradició es manté el dissabte i diumenge de Pasqua, quan es recorre amb cotxes les cases dels pobles de Sant Mateu i Castelltallat. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de noies. A més del ball tradicional de cascavells es balla un ball nou cada any. | 08229-518 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat | Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascavells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). No tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi Sant Mateu de Bages, però sabem que era un dels llocs on estava més arrelat. A començament del segle XX (1908) es disposa d'una fotografia de la colla de balladors de Sant Mateu de Bages. Una altra prova d'això és que el folklorista Joan Amades posa com a exemple del ball de cascavells el que es feia a Sant Mateu (AMADES, 1990: 167-168). De l'any 1955 es coneix una harmonització i instrumentació del ball de cascavells de Sant Mateu feta per Francesc Juanola. Després d'uns anys en què el ball es va deixar de fer, a la dècada de 1970 es va recuperar amb l'assessorament de gent gran que encara recordava com es ballava a principis de segle XX. En aquest moment es va gravar la música que s'havia tocat tradicionalment, i aquesta gravació que encara es balla avui dia. En l'actualitat, a Sant Mateu de Bages així com en altres pobles de la comarca, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals o Navàs, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63372 | Priores de la Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priores-de-la-confraria-del-roser | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. | XVII-XXI | Tradició vigent | Les Priores són les dones encarregades d'administrar la Confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Tradicions molt semblants existien en la majoria de pobles. La particularitat de Sant Mateu és que aquesta fórmula antiquíssima es manté viva en l'actualitat i és un motiu de trobada per a les poques dones que viuen al poble. Els càrrecs de priores els ocupen dues dones que cada any, per la festivitat de Tots Sants, són renovats. Les dones del poble es van alternant seguint un cert ordre, tot i que en l'actualitat ja no s'és tan estricte com abans, perquè les voluntàries són més escasses. Les Priores tenien la missió d'administrar la confraria i, més recentment, han anat assumint altres funcions de caire més general relacionades amb la parròquia: tenir a punt l'església per celebrar-hi qualsevol acte, fer-hi tasques de neteja, decorar-la per a determinades celebracions o buscar fonts de finançament per a la seva restauració. Un dels costums que més caracteritza a les Priores en l'actualitat és l'acapta que fan a totes les festes del poble, junt amb l'obsequi d'un ramet de flors per als qui han col·laborat. | 08229-519 | Parròquia de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'origen de la confraria del Roser i, per tant, de les seves administradores, es remunta a l'any 1601 o una mica abans. Amb aquesta data es conserva a l'església parroquial un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament en el document, la confraria ja existia aquest any. Possiblement es va fundar l'any anterior, el 1600, ja que a l'arxiu parroquial el llibre de comptes de la confraria comença en aquesta data, mentre que el volum denominat 'Llibre dels confrares del Roser' s'inicia el 1603. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exactament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. Ja a la primera meitat del segle XX hi va haver també la confraria de les Noies (sota l'advocació de la Puríssima) i la de les Filles de Maria. En aquesta època les Priores i els confrares portaven atxes enceses en les diferents processons que es celebraven. Fins els volts de l'any 2000 la tradició de les atxes es va mantenir. L'any 2001 es va celebrar una festa per commemorar el 400 aniversari de la Butlla papal que va marcar l'inici de la confraria. | 41.7956300,1.7347700 | 394881 | 4627859 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63374 | Festa Major de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castelltallat | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 206-212. | XIX-XXI | Tradició vigent | La festa major d'estiu de Castelltallat es fa per Sant Miquel, que és el patró de l'església parroquial del poble. Litúrgicament se celebra el 29 de setembre. Sol incloure diverses activitats esportives i, el dissabte, un ball de nit. El diumenge es celebra missa solemne i normalment cantada. Es fa lliurament de pomells de flors silvestres i herbes del bosc a tots els assistents. A continuació hi ha el lliurament dels premis d'un concurs de xerracs i vermut per a tothom. | 08229-521 | Demarcació de Castelltallat | Antigament la festa incloïa la missa i balls (amb acordions i, més tard, amb orquestres). El dia de la festa es feien dues misses: la primera a trenc d'alba, i més tard, la Missa Major. Abans les dones del poble hi havien anat per preparar l'església, i les Priores s'encarregaven de portar els rams. Abans de començar l'ofici els priors i les priores sortien amb unes atxes enceses. De vegades la missa comptava amb una petita orquestra i cor. En acabat tenia lloc la processó, amb les banderes del Roser, de sant Miquel i del Sant Crist. Es dirigia fins a la Creu del Ros i tornava a l'església. Llavors les priores es posaven a la porta amb un cistell de rams que donaven a canvi de la voluntat. L'endemà es celebrava una missa de difunts. Sortint de missa era costum anar a fer el vermut a la Casa Nova, i després cadascú feia el dinar de festa major amb els seus convidats. Durant el dia hi solien haver tres balls, que antigament es feien a l'era de la rectoria i, a partir dels anys 1920, a la Casa Nova. El ball de nit era el més animat i es coneixia com el sarau. L'espai solia estar il·luminat amb llums de gas i de carbur. A la dècada de 1960 a la Festa Major s'hi van afegir altres activitats, com el tir al plat, que va esdevenir un dels actes més concorreguts i amb més anomenada. | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Laia Muns | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63375 | Festa de Reis de Castelltallat (festa major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-castelltallat-festa-major-dhivern | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa dels Reis és la festa major d'hivern a Castelltallat. Al matí els Reis donen els regals a petits i grans al casal del poble. Antigament es feia a sota l'era de la Rectoria i, més tard, a la Casa Nova. S'hi desplaçava un torronaire a vendre torrons. Sembla que també es coneixia com l'aplec de les figues, perquè hi acudien figuetaires, així com gent de botigues de Fonollosa. La festa incloïa la missa i ball amb acordions, gaites o flautes. Durant la Festa de Reis venien molta gent de fora, perquè als altres pobles no hi havia tanta animació. | 08229-522 | Demarcació de Castelltallat | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 210. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 63376 | Festa dels Pubills de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-pubills-de-valls-de-torroella | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa dels Pubills és sens dubte la més singular del nucli de Valls de Torroella i, tal vegada, de tot el municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una festa iniciada l'any 1971 per un grup de pubills del poble que no té paral·lels en cap esdeveniment arreu del país, amb l'excepció potser d'una celebració similar que es fa a l'Hostal Nou (Lloberes, Solsonès). Des dels seus inicis la festa ha aconseguit un important ressò i arrelament, i fins i tot va protagonitzar, ja fa uns anys, un programa de televisió (Dit i Fet). Un pubill és qui s'ha traslladat a viure a casa dels sogres; és a dir, a casa de la pubilla. Segons una certa visió tradicional i burleta els pubills havien de fer front a una vida sacrificada ja que els tocava viure en una casa on eren forasters i sota els designis de la dona i dels sogres. La Festa dels Pubills recrea els costums i tradicions al voltant d'aquest fet. Així, durant almenys un dia a l'any els pubills del poble tenen llibertat d'acció i poden manar i disposar al seu gust. La diada de la festa és el primer de maig, en honor al que va ser escollit com a patró dels pubills, sant Pere Màrtir (que litúrgicament té la seva festivitat el 29 d'abril). I és que es considera que els pubills són uns màrtirs a casa seva. La festa comença amb una concentració de pubills, que llueixen com a distintiu un barret i un llacet vermell. L'acte central és un passacarrers en el qual els pubills desfilen vestits de gala, tot portant el seu estendard i la imatge del patró sant Pere Màrtir (adquirida l'any 2009), i acompanyats amb orquestra o cobla i també pels gegants. Més tard, es fa una missa en honor del patró Sant Pere Màrtir. A la sortida es canta l'himne dels pubills i es fa una desfilada fins al Casino, on hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha ball popular a la plaça i també un sorteig que serveix per recaptar fons per les despeses de la festa. A la vigília o l'endemà a la tarda-vespre es fa el convit dels pubills, consistent en una botifarrada i ball popular. Per recaptar fons per la festa es fa un sorteig vinculat amb els tiquets de la botifarrada. La festa és organitzada per l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella. | 08229-523 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7195400 | 393702 | 4633653 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63377 | Himne dels Pubills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-pubills | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX | Tradició vigent | Himne que es canta en la festa dels Pubills de Valls de Torroella, una festa iniciada l'any 1971 i que gira entorn d'aquesta figura tradicional. Aquest himne es canta a la sortida de la missa que es celebra en honor a Sant Pere Màrtir, declarat patró dels pubills. La cançó es va estrenar en l'edició de 1985, i els autors són Jaume Junyent (per la música) i Joan Sobre (per la lletra). En un to irònic i jocós els pubills fan una celebració de la seva condició. La lletra fa així: Ser Pubill,és un honor / ser Pubill és un tresor / ser Pubill és el millor / que ha fet la Creació. Ho diem aquí i allà / ho diem tot xiulant / i perquè s'enterin tots / ho diem també cantant. Laralarà! Si plou no us estranyeu / els nostres cants poden lograr / que els núvols emprenyats ens vulguin mullar com a gats. No tothom pot ser Pubill / sols n'hi ha un de cada mil / i molt s'ha de vigilar / si amb una Pubilla et vols casar. Fa vint-i-nou anys que la celebrem / i que junts la festegem / n'hem fet jornada assenyalada / d'aquesta festa tan galana. Ho reconeixen els hereus / ens ho diuen els amics / els Pubills són eixerits / els Pubilis són...ben parits. Si logrem que la diada / sigui ben recordada / el Pubill estarà content / i us dirà moltes gràcies. Aaameeén. | 08229-524 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7194300 | 393693 | 4633653 | 1985 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63378 | Fira d'Artesans de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans-de-valls-de-torroella | XX-XXI | Tradició vigent | El nucli de Valls de Torroella s'ha caracteritzat per tenir, en els darrers anys, un bon nombre d'artesans, artistes i gent d'oficis tradicionals. Per això el 2009 s'organitzà per primera vegada una fira que dóna a conèixer els artesans del poble i també se'n conviden altres que vénen de fora. Habitualment es fa en dissabte, com a complement dels actes de la Festa dels Pubills que es celebra l'1 de maig i té un gran arrelament al poble. L'objectiu és donar a conèixer i difondre la tasca d'aquests artesans, posant l'accent en la qualitat i l'autenticitat dels productes que elaboren. Actualment la fira abasta un ampli espectre d'antics oficis i especialitats artesanals, des de productes alimentaris tradicionals i d'elaboració biològica fins a oficis i tècniques artesanals que estan en desús. Entre els artesans que formaven el nucli inicial de la fira cal esmentar Isidre Abarca (picapedrer i escultor), Miquel Dalmases (artesà de la fusta i el boix). A la seva mort l'ha substituït el seu fill Isidre Dalmases Badrenes. Benet Obrador (artesania amb vímet), Benet Obradors (cisteller), Víctor Vila (forjador i artesà del ferro), Francesc Ferrer (pintor), Ramon Costa (treballs amb flors seques), Josep Mitjans (artesania amb boix), Jordi Ramells (ferrer), Àngel Llobet (treballs amb vímet i fusta), Lluís Roses (flequer tradicional). Cal dir també que a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de la colònia industrial hi ha emplaçada la factoria de cerveses artesanals la Guineu. En cada edició de la fira s'encarrega a un d'aquests artesans l'elaboració d'un objecte de record d'aquell any. | 08229-525 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480300,1.7218400 | 393893 | 4633693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63378-foto-08229-525-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63379 | Festa Major de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa major de Valls de Torroella té lloc l'últim cap de setmana de juliol, en honor a la troballa de sant Esteve, que litúrgicament es celebra el 6 d'agost. El programa inclou jocs infantils i una diversitat d'actes culturals i esportius, així com un cercavila i balls. | 08229-526 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Des de pràcticament els seus orígens, a principis del segle XX, la colònia Valls ha disposat dels serveis bàsics i també d'una rica vida cultural i associativa, que abraçava àmbits com el teatre, el futbol, el cant i la música, el teatre, les sardanes, les caramelles o la mateixa litúrgia religiosa. La festa major aviat va formar part també de les celebracions de la nova comunitat. Habitualment els principals actes socials i els balls es feien al Casino, inaugurat el 1921. Ja més recentment, un dels actes més emblemàtics de la festa major va ser l'espectable musical i humorístic conegut com Club d'Estrelles. Aquesta funció es va fer per primera vegada el 1980 i va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys. La representació es feia al teatre del Casino. Cal dir que a Valls de Torroella el Grup de Teatre ha estat un dels principals elements de dinamització cultural i associativa, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants de la colònia. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63379-foto-08229-526-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63382 | Goigs de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu | XVIII-XX | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es canten a la parròquia de Sant Mateu de Bages en honor al patró del poble, sant Mateu Apòstol. Litúrgicament, la seva festa es celebrava el 21 de desembre i els goigs es cantaven després de la processó que es feia en acabar la missa solemne. Actualment els goigs encara es canten al final de la missa. En les estrofes dels goigs s'invoca el sant perquè 'vetlleu vinyes i oliveres; / d'oli i vi, si a Vós us plau, / empleneu les llars feineres / com un do d'amor i pau. / Feu que el pa de cada dia / l'agraïm sempre al bon Déu'. I la tornada diu: 'Puix el poble en Vós confia / i acudiu a favor seu: / cap al cel feu-nos de guia / patró nostre, Sant Mateu'. L'adaptació de la lletra dels goigs és de Mn. Lluís Alemany i la música de Josep M. Riubrogent, prevere. | 08229-529 | Església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7956200,1.7347000 | 394875 | 4627858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63382-foto-08229-529-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mn. Lluís Alemany (lletra); Josep M. Riubrogent, prevere (música) | L'exemplar més difós d'aquests goigs és una edició feta pels Amics dels Goigs amb motiu d'una visita a Sant Mateu de Bages el 9 d'abril de 1976. A l'Associació Amics dels Goigs se'n conserva un exemplar, estampat a l'impremta Altós de Barcelona. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63385 | Festa de les Flors de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-flors-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | Festa que se celebra l'última setmana de maig al poble de Salo i que consisteix en un concurs de rams de flors silvestres; és a dir, que no poden ser cultivades a casa. Normalment les decoracions estan fetes amb elements antics de les cases del poble sobre un determinat tema. Els rams són distribuïts en estendards al local social, enmig dels quals se solen fer representacions de tradicions antigues del poble, com la matança del porc, la bugada de les dones, etc. La festa la sol presidir algun polític relacionat amb el poble. El jurat és nomenat per la comissió de festes i concedeix tres premis. L'acte central té lloc el diumenge a la tarda i, després de l'exposició dels rams i lliurament de premis, hi ha un berenar amb coca, cava i refrescs per tots els assistents. L'iniciador d'aquesta festa fou Lluís Claret, llogater de la Rectoria de Salo, i la primera edició es va fer el 1983. | 08229-532 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446500,1.6438000 | 387409 | 4633417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 63386 | Festa Major de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa Major de Salo és en honor a sant Genís, patró del poble, i es celebra el tercer diumenge d'agost. Litúrgicament la diada del sant és el 25 d'agost. La festa comença el divendres a la tarda amb repicada de campanes i després sopar i gresca al local social. Dissabte al matí hi ha activitats infantils, sobretot relacionades amb l'aigua. Els últims decennis del segle XX (des de 1978) s'havia fet un concurs de dibuix infantil i juvenil. Després es fa missa cantada, amb assistència d'una coral, i acte seguit una botifarrada popular que s'allarga amb un ball al local social. El diumenge s'organitza un concurs de tractors o tractorada a la bàscula de Salo, i a la tarda activitats diverses que acaben amb un sopar i ball a la fresca a la plaça del poble. | 08229-533 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446800,1.6439900 | 387425 | 4633420 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63387 | Goigs de Nostra Senyora de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, al Santuari de la Mare de Déu de Coaner. La seva festivitat es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de les marededéus trobades. Actualment aquesta festa, organitzada per l'Associació d'Amics de Coaner, ha esdevingut la festa major del poble, i durant la missa es canten els goigs. Antigament en aquest santuari es conservava la imatge de la marededéu trobada de Coaner. Segons la llegenda, reproduïda en els mateixos goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor troba la imatge prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. Aquesta marededéu és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. Concretament, la lletra dels goigs diu: 'Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixera hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder'. La Mare de Déu de Coaner gaudia d'una gran devoció, especialment per la romeria que s'hi feia en petició de pluja, i abastava un territori ampli al seu entorn. Segons es en els goigs: 'Súria, Castelladral, / Valldeperas, Orriols, / venen en sos desconsols / a Vos, Reyna Angelical, / vostra amparo celestial / invocant ab cor sencer' (...) 'De salo y Castelltallat, / Torroella y Sant Matheu, / amorosa'ls precs rebeu / en tota calamitat, / y ningú vos ha invocat, / sense sentir vostra valer'. | 08229-534 | Oratori i santuari de la Mare de Déu de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Els exemplars consultats són una edició de 1913 estampada a la impremta de Josep Roca de Manresa, i una edició sense data estampada a l'Impremta Sant Josep de Manresa. Ambdós conservats a l'Associació d'Amics dels Goigs. | 98|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63388 | Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. | 08229-535 | Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Pñero Subirana | L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63383 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol | XVIII-XX | Tradició es desús | Goigs que tradicionalment es veneraven i es cantaven a la capella de Sant Cristòfol de Figuera. Es tracta d'una petita capella romànica adossada al mas Figuera, pertanyent al terme de Castelltallat però a la parròquia de Sant Mateu de Bages. La lletra dels goigs diu: 'De tota la comarca vénen / a Vostra santa capella / i a Figuera la tenen / per consol de tota aquella; / per curar de tots dolors / vos prenem per advocat, / coxos, contrets, amb breus dies / cecs i altres desansiats / amb vostres pregàries pies / Déu per Vos els ha curats: / guarda de malfactors / també vostra pietat'. | 08229-530 | Capella de Sant Cristòfol de Figuera. Demarcació de Castelltallat | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63383-foto-08229-530-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Riubrogent Tarrés (música) | L'exemplar consultat és una edició recent de la qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. La lletra és una adaptació de la versió antiga. La música és de Josep M. Riubrogent Tarrés. Els dibuixos són de Vidal Orive. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62975 | Romeria a Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-coaner | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 100-104 | XIX-XX | Tradició en desús | Romeria que tradicionalment feien les parròquies de Coaner, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo i Valls de Torroella, així com també altres de fora del terme municipal: Súria, Prades, Valldeperes, Palà de Torroella, Riols i Castelladral, i en alguns documents antics hi consten també les de Camps i Fals. La finalitat era la petició de pluja en casos de sequera a la Mare de Déu de Coaner, que tenia molta devoció en aquestes terres. Des de les respectives esglésies els feligresos sortien en romeria cap al santuari. Els de Sant Mateu portaven la creu amb el Sant Crist de la parròquia. Al Santuari es feia una missa i després un dinar de germanor. En acabat, a l'hora de tornar un vocal anunciava la marxa de cada delegació: 'ara surten els de Prades. Ara surten els de Valldeperes...' Aquesta era una de les manifestacions religioses que tenia un arrelament més fort a Sant Mateu i a la resta de pobles del mig Cardener. | 08229-122 | Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Sens dubte aquesta romeria en petició de pluja per la sequera té els seus inicis en temps remots. La imatge de la Mare de Déu de Coaner ja era venerada al segle XIII. Probablement al segle XVI ja tenia una capella i el santuari actual és de l'any 1648. La Mare de Déu de Coaner era advocada per afavorir la pluja en diferents parròquies de l'entorn. La rogativa per a la pluja més antiga que es coneix a Conaer és del 1701, quan el bisbe dóna permís per treure la marededéu. Existia una mena de protocol segons el qual els batlles o alcaldes de Sant Mateu i Súria acordaven un romiatge conjunt en cas de sequera. Si no tenia els efectes desitjats es tornava a fer el romiatge ampliant el radi amb altres parròquies de l'entorn, fins a Pinós. La rogativa per la pluja tenia tot un cerimonial propi i, si s'aconseguia que plogués, s'hi tornava per fer una acció de gràcies. Els pobles que hem esmentat en la descripció ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots d'aquesta Mare de Déu. Fins els anys 1950 o 1952 la romeria de Coaner encara es celebrava. Més endavant es va perdre. Cal dir que el Santuari de Coaner era molt popular també per a la gent del mig Cardener. Actualment s'hi fa missa només per la festa major de Coaner. Pel que fa a la parròquia de Sant Mateu de Bages, és d'estranyar que mossèn Valentí NOGUERA (1904: 28) no esmenti aquesta romeria en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages quan enumera les principals celebracions religioses del poble. En canvi, sí que esmenta les romeries que feien a la Patrona de la Sala (la Verge Blanca de l'església de la Mare de Déu de la Sala ) en temps de secades i altres calamitats, i també la devoció a Sant Cristòfol de la Figuera. | 41.8327000,1.7114800 | 393008 | 4632004 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga i Josep Peramiquel | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63384 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | XVIII-XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a l'antiga capella romànica de la Mare de Déu de la Sala. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que era considerada com a patrona. Actualment la capella es troba en ruïnes. La lletra dels goigs acaba dient: 'Lo poble de Sant Matheu / Vos venera per sa Mare, / Visitantvos com se deu / en les principals diades. Vullaunos unir ab Deu, / Reyna del Cèl, generala'. I la tornada fa: 'Puix tot temps devotament / aquex poble vos senyala: / Estos goigs vos cantarem, / Verge Santa de la Sala.' | 08229-531 | Església de la Mare de Déu de la Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63384-foto-08229-531-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'exemplar consultat és una edició sense data del qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63389 | Goigs de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-dhorta | XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella de Sant Andreu d'Horta, una capella particular de la masia d'Horta, a la demarcació de Mejà, construïda el 1815 per iniciativa del seu propietari. La lletra dels goigs, dedicats en honor a l'apòstol sant Andreu, diu: 'La parròquia amb fe sincera / a vos prega amb gran fervor; / aumenteu-li el blat a l'era / i els ceps ragin d'abundor. / Vetlleu sempre nit i dia / pels veïns de Sant Mateu'. La lletra dels goigs és de Lluís Alemany, prevere. La capella de Sant Andreu fou saquejada durant la Guerra Civil de 1936 i els goigs es van perdre. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat del patró, però no es canten els goigs. | 08229-536 | Església de Sant Andreu d'Horta. Demarcació de Mejà | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lluís Alemany, prevere (lletra) | L'exemplar consultat és de la col·lecció de l'Associació d'Amics dels Goigs. Editat a Vic: Tipografia Balmesiana, 1962. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63370 | Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-sant-mateu-de-bages | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició actualment vigent | Les caramelles tenen una important tradició i arrelament a Sant Mateu de Bages, i han estat tradicionalment vinculades al ball de Cascavells. En l'actualitat es fan cantades de caramelles i balls de cascavells el dissabte i diumenge de Pasqua. La colla de Sant Mateu i la de Castelltallat s'han ajuntat i recorren amb cotxes les cases de les dues demarcacions. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de nenes. De manera independent actualment també es fan caramelles a Valls de Torroella i a Salo. | 08229-517 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Valls de Torroella | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63220 | Barraca de pedra seca del Méndez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-mendez | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca situada vora les mines de lignit d'Utgés. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom, i per això és molt recordada. Concretament, la barraca es troba pocs metres a l'oest de la boca principal de la mina, però actualment és coberta en la seva totalitat per la vegetació i no és visible. | 08229-359 | Mines d'Utgés. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Reguant, de Cal Milhomes, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. | 41.8103800,1.6054500 | 384163 | 4629663 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63055 | Necròpolis de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-mateu-de-bages | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. BOLOS, J.; PAGES, M (1982). 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Mediaevalia, Annex 1: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, p. 96. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 271-272. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. Dovella, núm. 5. Manresa, p.17-18. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. | VIII-X | Tombes ben conservades. Part de la necròpolis possiblement s'ha perdut, sota l'església. | Necròpolis alt-medieval de la qual es conserven quatre tombes antropomòrfiques excavades a la roca, situades a l'interior de la rectoria de Sant Mateu de Bages, en l'espai que també acull una exposició d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una de les millors mostres d'una necròpolis d'aquest tipus al Bages, malgrat que els enterraments van ser expoliats i no se'n conserven restes materials, a part de les mateixes tombes. La necròpolis devia ocupar una extensió més gran, que possiblement s'estén sota l'actual església. Les quatre tombes són orientades amb el cap mirant cap a l'est. Les capçaleres de les tombes estan tallades tot formant angles rectes. Les seves dimensions són força homogènies, i oscill·len entre llargades d'1,80-1,90 m; amplades a les espatlles entre 0,53 i 0,63 m; amplades als peus de 0,27 m, excepte una, que s'eixampla fins els 0,53 m; la fondària de la majoria ronda els 0,25 i 0,30 m, excepte una que es troba més erosionada. Les tombes anaven cobertes amb lloses i, en la majoria, l'encaix per la coberta ha desaparegut, si bé encara s'intueix en alguns casos. Al costat de les tombes poden observar-se altres estructures excavades a la roca. Alguns retalls són clarament atribuïbles als usos del mas gòtic que s'hi construí al damunt (una possible tina i altres elements relacionables amb la producció de vi), però d'altres retalls de planta rectangular, que es troben entre les tombes i també fora de l'edifici, a tocar del campanar, podrien correspondre a tombes infantils. Cal esmentar, així mateix, la presència en el jardí del costat de l'església de dues tombes del tipus cista traslladades des del jaciment pròxim del Collet del Cargol, d'època visigòtica. | 08229-178 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la tipologia de les tombes poden atribuir-se de manera genèrica a l'alta edat mitjana. Més concretament, aquest tipus de necròpolis excavades a la roca són freqüents entre els segles VI i XII, especialment a les zones rurals. Les de tipus antropomòrfic es consideren les més antigues, amb una datació entorn dels segles VIII-X. Per tant, ben segur que la necròpolis és anterior a la construcció de l'església pre-romànica, datada al segle X. Les tombes van ser localitzades quan, vers l'any 1965, es va rebaixar el paviment de la Rectoria. Aleshores foren excavades, si bé no es van donar a conèixer mai els resultats d'aquests treballs. Els ossos que fins fa poc es conservaven en alguna tomba (volta cranial, ossos llargs, etc.) van ser enterrats recentment al cementiri municipal. Entorn de 1972 l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant un temps. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. L'any 1993 es van emplaçar al jardí davanter de l'església dues tombes visigòtiques del tipus cista procedents de la necròpolis del Collet del Cargol. | 41.7955000,1.7348900 | 394891 | 4627845 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62863 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 14238) | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, coberta amb falsa cúpula. Té una petita finestra i la porta de llinda plana. | 08229-1 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8108800,1.7462500 | 395860 | 4629538 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62863-foto-08229-1-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62874 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5913) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. El sostre és ensorrat. Probablement la coberta era feta amb pedra i bigues de fusta. | 08229-12 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7879100,1.7600500 | 396969 | 4626972 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62874-foto-08229-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63092 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 148). | XIX | Sostre d'uralita. | Casa de pagès de dimensions modestes, emplaçada al costat de la carretera que va a Salo i prop de la masia de Coaner. Es tracta d'una construcció molt senzilla, de planta rectangular, que consta d'una sola planta. La porta d'entrada, a la façana de migdia, és amb llinda de fusta i queda pràcticament tapada per un petit cos més modern, adossat a llevant, i també per un cobert adossat a ponent. Els murs són a pedra vista, fets amb blocs més o menys escantonats. Les façanes laterals tenen diverses finestres, molt senzilles. La coberta és actualment d'uralita. | 08229-215 | Demarcació de Coaner | Segons dades del cadastre, l'any de construcció de la casa és el 1800. Aquest petit habitacle depenia de la masia molt propera de les Feixes de Coaner. | 41.8419100,1.7042500 | 392423 | 4633035 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63092-foto-08229-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63092-foto-08229-215-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63223 | Forn de pega de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-soldevila | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 8-9. | XIX | S'han perdut les cobertes i la pastera | Forn de pega propietat del mas Soldevila, emplaçat uns 600 m al sud-est d'aquesta casa del nucli de Castelltallat. Es troba, com és habitual, en un terreny amb pendent i segueix la tipologia clàssica. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat cilíndric, en aquest cas de 3 metres de profunditat i un diàmetre de 1,50. La coberta del pou s'ha perdut. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant i a un nivell inferior hi ha l'olla, que és un altre forat subterrani, també de planta circular però més petit. Els dos recipients tenen un forat que els comunica per la part baixa i que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. Davant de l'olla hi solia haver la pastera, un recipient protegit amb fustes on s'hi feia la part final del procés en què la pega es refredava i es partia en petites peces, aptes per a ser transportades. En aquest cas de la pastera només en queda el rastre d'un rebaix al terra. | 08229-362 | Demarcació de Castelltallat | 41.7935200,1.6376400 | 386807 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63284 | Forn d'obra de cal Ferrer de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-ferrer-de-claret-dels-cavallers | XIX | S'ha perdut l'estrutura superior. Envaït per la vegetació. | Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 120 m al nord-oest del nucli de Claret dels Cavallers. Es troba al marge d'un camí, en un terreny amb desnivell. Se'n conserva íntegrament tota l'estructura subterrània i li faltaria la part superior. A diferència de la majoria de forns d'obra, el de Claret té la singularitat de tenir una forma cilíndrica, en lloc de quadrada. Això fa que tingui unes diferències tipològiques clares en els seus elements constructius, especialment a la part inferior. El forn està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, en aquest cas de planta circular, sostinguda per una mena de falsa cúpula. Aquí és on s'hi introduïa la llenya per cremar. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, molt grossa i rematada amb un arc escarser fet de maó, amb una obertura convergent o d'una sola esqueixada que deixa al seu interior una obertura molt més petita. A la part superior trobem la cambra de cocció, també de planta circular i enfonsada sota el terreny. La part interior és revestida amb maons, i el mur té una porta d'accés a ponent. La cambra mesura 4,40 m de diàmetre exterior i uns 3 m de diàmetre interior. Aquesta cambra s'ha conservat només fins al nivell del sòl, mentre que la part d'estructura superior i la coberta s'han perdut. Uns 25 metres al sud i a una cota superior hi ha un dipòsit que era alimentat mitjançant una conducció que provenia de la font de cal Ferrer, situada més al sud. Aquesta font també subministrava aigua a la masia de cal Ferrer. El dipòsit és de planta quadrada, obrat amb maó i revestit amb ciment al seu interior. Es devia utilitzar per remullar l'argila amb la què es feien les peces que es coïen al forn. | 08229-423 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8195400,1.6450800 | 387471 | 4630628 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63284-foto-08229-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63284-foto-08229-423-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63179 | Castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltallat | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Castelltallat', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456-457. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 407-408. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 58-60. VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IVaC-XIII | Ruïnes ben conservades | <p>Restes de l'antic castell de Castelltallat situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'església de Sant Miquel de Castelltallat i, des de fa uns anys, l'Observatori Astronòmic. El conjunt ocupa una superfície de planta més o menys quadrada d'uns 20 x 20 metres. S'hi poden diferenciar diverses fases constructives. De la primera etapa (878-948) se'n conserven els fonaments d'una torre de planta quadrada, arrebossada amb morter de calç, que està situada al vessant nord-est del turó. A mitjan segle X se li va adossar una construcció rectangular allargassada a la part més alta, junt amb una sèrie de petits habitacles amb les seves llars de foc que podrien pertànyer als seus constructors. Aquestes primeres edificacions conformaven la fesomia del castell en els seus inicis. Cap a mitjan del segle XI es construí el recinte murallat que forma la planta actual. El castell tenia com a elements destacats l'antiga torre i la sala rectangular adjacent, i el nou espai es va anar compartimentant en diferents àmbits, amb la construcció d'una nova sala a ponent i un pati central que patiria una reducció progressiva de l'espai. La resta de murs i estructures corresponen a diferents ampliacions i remodelacions dels segles XII-XIII. L'abandó del castell es produí cap a finals del segle XIII o inicis del XIV, amb una ocupació esporàdica al segle XVII, quan sembla que s'utilitzà el pati com a zona de conreu.</p> | 08229-310 | Demarcació de Castelltallat | <p>Les intervencions arqueològiques han permès constatar l'existència d'un assentament ibèric al cim d'aquest turó, del qual s'han documentat sitges i alguns murs de poca entitat, amb una cronologia que va del segle IV al III aC. El castell de Castelltallat es troba documentat per primera vegada l'any 937 amb la denominació de castro Montedono, tot i que ja hem dit que els testimoni arqueològics permeten afirmar que el seu origen és anterior, com a mínim de finals del segle IX. L'any 948 el comte dóna a Santa Cecília de Montserrat unes parellades i diferents terres que té a 'Archa' i 'Mulier Mortua', llocs situats al comtat de Manresa i en terme del 'castro Montedonno'. Durant tot el segle X es continua mantenint aquesta denominació fins que en una donació datada del 996 es comença a utilitzar la denominació de 'castrodon, qui dicitur Castro tallato'. Més endavant en algun cas s'utilitza la forma llatinitzada castroscisso. Era un castell termenat. Andreu Galera planteja la hipòtesi que a partir d'un únic terme castral de grans dimensions, el Montdó, es generessin a partir del darrer quart del segle X altres termes més petits: el de Castelltallat, el del castell de Sant Mateu i el de Fals. El domini eminent del Castelltallat era en mans dels comtes de Barcelona que tenien moltes propietats en el terme d'aquest castell, com ho demostren les donacions comtals al monestir de Santa Cecília de Montserrat fetes a mitjan segle X i pel fet que es tracta d'un dels castells que la comtessa Ermessenda va empenyorar el 1023 al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que havien signat. El domini feudal havia estat confiat a la casa vescomtal de Cardona (ja consta així l'any 1010 ) dins l'òrbita de la qual es va mantenir fins a època moderna. Al segle XI hi ha documentada una família de castlans que es cognominava Castelltallat i que apareix als diversos actes de la família vescomtal de Cardona, ja sigui com a testimonis o com a marmessors. La principal i gairebé única figura d'aquesta dinastia de castlans fou Ermemir de Castelltallat, fill de Bel·lúcia, que entre 1039 i el 1050 jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i a la seva muller Elisabet pels honors comtals i concretament per la parròquia de Castelltallat. Després ja no es troba documentada una línia clara de castlans. L'historiador Andreu Galera fa referència a Ermemir de Castelltallat com a membre del grup de 'fideles' que envoltava el vescomte de Cardona i que amb els seus fills es trobava entre els caps de llinatge vescomtal a la primera meitat del segle XI. Aquesta família s'expandí amb la tinença d'altres castells situats al comtat de Manresa. Entorn de l'any 1080 el castlà de Castelltallat era Bernat Berenguer, que va jurar fidelitat al vescomte Folch II de Cardona pels castells de Castelltallat i de Molsosa. L'any 1156 el castell de Castelltallat apareix en mans de Ramon de Cardona que, segons Serra Vilaró, era un fill bastard del vescomte cardoní, per la qual cosa sembla clar que en aquell moment el castell es trobava sota el domini directe de la casa de Cardona que en podia disposar de manera lliure. (continua a l'apartat observacions)</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Segons una hipòtesi proposada per l'estudiós Josep BASTARDAS (2014), entorn de 1130 aquest castell i altres llocs de la serra de Castelltallat dominades pels Cardona (Claret dels Cavallers i Vilalta, així com la zona de la Sala i ca l'Eloi) haurien entrat sota l'òrbita de l'Orde del Temple. Possiblement no hauria estat per gaires anys, de manera que quan aquest orde va ser dissolt, a principis del segle XIV, ja no hi tindrien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. A partir d'aquest moment, segons les dades arqueològiques, el castell és abandonat i es produeix el seu enrunament progressiu. L'any 1314 el castell de Castelltallat fou inclòs entre els que passaren a formar part del vescomtat cardoní. Posteriorment, quan Pere el Cerimoniós va crear el comtat de Cardona el 1375 hi va incloure el castell de Castelltallat, que també va passar a formar part del Marquesat a partir de finals del segle XV. Els Cardona passaren a exercir-hi tota la jurisdicció civil i criminal probablement per usurpació i no pas per compra, la qual cosa va crear un greu conflicte ja en època de Jaume I. Durant aquest període apareix esmentat el cavaller Jaume Soler com a castlà de Castelltallat els anys 1314 i 1347, i ja en el segle XVI es documenta Bernat de Peguera amb aquest mateix càrrec. Les característiques i l'evolució del castell es coneixen sobretot gràcies a les campanyes d'intervencions arqueològiques dutes a terme entre els anys 1999 i 2001, motivades pel projecte de construcció d'un observatori astronòmic per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. Segons la tradició oral, l'església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis del castell. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||
| 63334 | Dolmen del mas de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-de-la-cabana | XXV-XI aC | Retes força malmeses | Restes d'un possible megàlit emplaçat a l'extrem sud de l'altiplà on hi ha el mas anomenat la Cabana, en un reducte erm a tocar del Camp Gran de la Cabana, amb excel·lents vistes sobre la vall que s'estén al sud. És format per un túmul de pedres i cambra central simple de lloses, de les quals resten in situ la de la capçalera, una mica desplaçada, i una de les laterals, ambdues de gres. Cronològicament, aquest jaciment es pot situar entre el neolític final i el bronze mitjà. El possible túmul es troba força malmès. | 08229-481 | Demarcació de Castelltallat | 41.8168900,1.6186200 | 385269 | 4630368 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63334-foto-08229-481-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63201 | Castell de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claret-dels-cavallers | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Diversos autors (2010). Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Diplomatari 50, vol. III. Fundació Noguera. Barcelona. Doc. 671, p. 1120-1123. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida. SALVADÓ I MONTORIOL, Joan (2012). El Monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles XI-XII. Universitat de Lleida. Tom. III. Segles XI-XII, (898-1123), p. 1408-1415, doc. 956. SANJUST, Àngel (1955). Breus notes històriques de l'arbre de la família de la casa Serra de Claret de Cavallers. Manresa, Impremta Sant Josep.</p> | XI-XV | Restes molt escadusseres, castell pràcticament destruït | <p>Restes força escadusseres d'un antic castell, emplaçat al cim del turonet que d'aixeca just sobre l'església de Sant Pere i del mas de can Serra, en el nucli de Claret dels Cavallers. La planta de la fortalesa devia seguir l'orografia allargassada del turó en sentit est-oest, en un espai no gaire més llarg d'una vintena de metres. De la construcció tan sols en resten diversos murs que formen angle i tanquen el que devia ser la muralla per llevant. El mur té una alçada d'uns 8 metres i està parcialment tapat per un cobert amb tines obrat posteriorment. El parament és de qualitat, format per carreus força grans i ben disposats en filades. Aquests murs conformaven una cambra que, a la seva planta inferior, encara conserva una cisterna coberta amb una interessant volta apuntada i dotada amb diverses mènsules, molt ben conservada. Les estances superiors d'aquesta estructura no s'han conservat, però sembla que a mitjan segle XIX encara es conservava el brocal de la cisterna. Més cap a ponent del turó s'observen restes molt més exígües d'alguna estructura fonamentada sobre la roca, i per bona part del turó es troben restes d'enderrocs i de morter amb calç. Probablement el recinte jussà de la fortalesa inclouria les actuals cases de can Serra, masoveria de can Serra i can Ferrer, així com la mateixa església. Les façanes de migdia d'aquestes cases, bastides sobre un terreny amb fort desnivell, tenen l'aparença d'una muralla, amb la part baixa atal·lussada i sense obertures. És probable que part de les restes vinculades a l'antiga fortificació hagin quedat integrades en aquestes edificacions actuals o bé al seu subsòl.</p> | 08229-332 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Aquest lloc està documentat l'any 1031 com un alou que era d'un germà del castlà de Castelltallat, i l'església apareix el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). En aquesta època altmedieval no està clar que existís un castell i, en tot cas, una possible fortificació no tenia un terme definit, com sí el va tenir posteriorment (BENET, 1984: 460). Sembla que al seu origen formava part del comtat de Cerdanya, tot i que també podria ser que pertangués al de Barcelona. Amb anterioritat al segle XIII són poques les notícies que coneixem de Claret dels Cavallers. L'estudiós Josep Bastardas sosté una tesi, que tot seguit resumim, sobre el seu origen i la posterior vinculació a l'Orde del Temple. Entre d'altra documentació, aporta notícies extretes de l'arxiu familiar del mas Bastardas (de Fals) i del diplomatari recentment publicat dels Cardona (RODRÍGUEZ, 2009). Segons Bastardas, a principis del segle XI el lloc s'anomenava Terra de Llívol (terra de livolo) tal com consta en un document de 1013 i d'altres de posteriors. N'hauria quedat el testimoni d'un turó proper anomenat Puigdellívol. El nom de Llívol pertanyia a una dama poderosa que tenia possessions en aquesta terra de frontera. Les terres de Llívol i altres propietats haurien passat als Cardona en la segona dècada del segle XI, i constituïen un conjunt de dominicatures vescomtals o condomines que en alguns casos es compartien amb l'església de Sant Vicenç de Cardona. Al voltant de 1134 el lloc hauria entrat sota influència de l'Orde del Temple i, segons Bastardas, seria el moment en que s'hi construí un castell o domus. S'hauria anomenat Cavalleria de Talamanca. El terme cavalleria indicaria que s'hi armaven cavallers. Mentre que el nom de Talamanca tindria a veure amb qui en va ser el primer responsable, Bernat Ramon de Talamanca, que apareix en un document de 1094, el qual amb el seu successor Guillem de Talamanca hauria dirigit la cavalleria. Josep Bastardas apunta la possibilitat que aquesta cavalleria podria ser la mateixa que en fonts alienes als Cardona era coneguda com a Cavalleria Graniana (és a dir, de Granyera) perquè hauria estat sota el domini de la comanda templera de Granyera. En un document de l'any 1134 s'especifica que la Cavalleria Graninana era un noviciat auspiciat per les màximes autoritats on nombrosos cavallers, principalment de la marca del Llobrebós i la Segarra, van jurar fidelitat al Temple (DD.AA., 2010: 1120 ). Des de finals del segle XII Bernat de Claret fou comanador de Gardeny (a Montsó) i era també membre de la comunitat de Granyera. Aquest important personatge de l'Orde del Temple hauria pres el relleu dels Talamanca en la direcció de la Cavalleria. El seu fill, Berenguer, va obtenir de la família vescomtal de Cardona el privilegi de posserir una torre a l'actual mas de Roters, molt proper a Claret dels Cavallers. Segons la hipòtesi de Josep Bastardas, Claret de Cavallers formava part d'un complex a la part de ponent de la serra de Castelltallat, juntament amb el mas Vilalta i el castell de Castelltallat. Claret de Cavallers seria el lloc on els que havien de ser armats cavallers feien el seu jurament. Un fet que ho reforça és que en un document l'església s'anomena Sant Pere de 'Iuro'. El mateix topònim de Claret dels Cavallers reforça aquesta idea, ja que faria referència a la família ja esmentada, que estava emparentada amb els Claret que eren senyors de Torà i de Cervera. L'epítet 'dels Cavallers' s'hauria imposat per diferenciar aquest lloc d'una altre, a Torà, també pertanyent a la família Claret i que s'anomenava Claret dels Pagesos. Recentment al cementiri de Claret dels Cavallers s'hi ha localitzat una estela funerària amb una creu patent, cosa que reforçaria la hipòtesi de la presència templera. Una altra tradició (que prové del Diccionari Nomenclàtor de Pobles de Catalunya) diu que el topònim prové de l'anomenada Casa del Cavaller, antiga denominació del castell. (Continua a l'apartat observacions)</p> | 41.8215600,1.6466000 | 387601 | 4630850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63201-foto-08229-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63201-foto-08229-332-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Possiblement la presència de l'Orde del Temple no hauria durat gaires anys, de manera que quan es va dissoldre, a principis del segle XIV, ja no hi tenien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. Per la seva banda, Albert FÀBREGA (2008) no dóna crèdit a la hipòtesi templera i considera que fins a finals del segle XIII no es pot reconstruir de manera fiable la història d'aquest lloc. Per aquest autor la primera referència a tenir en compte és del 1296, quan el bisbe de Vic nomena rector a la parròquia de Claret dels Cavallers. Als segle XIV es constata que el lloc de Claret estava vinculat als comtes i després ducs de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. En un rang inferior, altres famílies continuaven exercint drets senyorials sobre el castell de Claret. Així, en un document de 1309 consta que la família Sant Guillem (que probablement es pot identificar amb el castell de Sant Guim, de la plana de Guissona) tenien drets sobre el castell de Claret dels Cavallers, i també que aleshores el batlle del terme era Bernat de Claret, que era fill de Ferrer de Claret dels Pagesos. Tot i que el fet que la família Claret tingui diverses branques en dificulta la seva adscripció, segons Fàbrega aquesta branca provenia de Claret dels Pagesos. Al segle XV la senyoria pertanyia a la família Sescomes i l'any 1404, per casament de la pubilla Elisabet Sescomes amb Joan de Peguera, passà a aquesta segona família. Al segle XV els senyors continuaven sent una branca dels Peguera. Joan Peguera Vilata morí abans de 1431 i el succeí el seu fill Joan de Peguera i Sescomes (mort després de 1466), i a aquest el seu fill Joan de Peguera i Sorribes, i a aquest Bernat de Peguera i Jorba. Quan aquest va morir, el 4 de març de 1564, es va fer un invenari dels béns del castell de Claret dels Cavallers. Gràcies a aquest document sabem que el castell posseïa un estable, un celler, una cuina, tres cambres i un pastador. Aleshores el castell era habitat, però gairebé segur que no pels Peguera, que tenien el seu casal senyorial a Manresa. És possible que estigués ocupat per masovers, els quals estan ben testimoniats ja al segle XVII. L'hereva de Bernat Peguera fou Isabel Peguera, casada amb Gaspar Llentes, de Manresa, de manera que el domini de Claret va passar als Llentes. El 1589 el titular era Marc Antoni Llentes i de Gàver. El 1617 consten com a senyors dels castells i termes de Claret, Salo i Matamargó Jeroni de Peguera i el seu fill Jacint de Peguera, habitants de Manresa. L'any 1651 Jordi de Peguera i Guilla consta com a habitant del castell de Claret dels Cavallers. Ja al segle XVIII, concretament el 1730, el senyor alodial del terme era el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, pertanyent als Jesuïtes. Abans sembla que ho havia estat l'abat de Cardona. D'altra banda, fins a mitjan segle XVII hi ha documentada l'existència de masovers al castell de Claret. Cal dir que Claret dels Cavallers era considerada una 'quadra' independent, però en la documentació sempre apareix formant part del terme de Castelltallat, fins que l'any 1857 quedà integrat dins el municipi de Sant Mateu de Bages. Pel que fa als masos que van configurar el petit nucli a redós del castell, sabem que fins el 1587 només hi havia un mas principal, el Serra, i un altre de secundari que es coneixia com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu d'un casament, aquest últim va passar a ser el mas Ferrer de Claret de Cavallers. Durant els segles XVII i XVIII aquest petit nucli de Claret de Cavallers devia expandir-se i adquirir l'aspecte actual. L'any 1911 el carrer de Claret dels Cavallers es va remodelar i s'obrí el carreró actual, ja que abans el pas entre els dos masos discorria per un porxo sota can Serra. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63056 | Campanar de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-mateu-de-bages | Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa. AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133. | X | Restaurat l'any 2000 | Campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. Es troba adossat a la meitat de la façana sud del temple, reconstruït en la seva pràctica totalitat al primer terç del segle XIX. Precisament, l'únic element que es va conservar de la construcció antiga és el campanar: sens dubte l'element més interessant del conjunt. És una construcció del segle X i constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època pre-romànica. La torre, de planta quadrada, és formada per un ampli sòcol més tres pisos, amb diversos finestrals en forma de ferradura. La construcció es conserva gairebé sencera, per bé que se li ha escapçat el cimal i se n'ha atalusat la base. El parament és de pedres escairades a cop de martell en filades d'alçada desigual, unides amb morter. El primer tram té una sola finestra, amb arc de ferradura. A la part superior els finestrals intermedis són geminats i acabats amb arcs que adopten una lleugera forma de ferradura. Descansen sobre una columna central sobre la qual hi ha una reproducció dels capitells originaris, que avui es poden contemplar al Museu Comarcal de Manresa. La reproducció va ser feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. La part superior del campanar té un finestral a cada cara, rematat amb arc de ferradura. La construcció de la torre, lleugerament irregular, forma un prisma de 2,97 m de costat per 15,80 m d'alçada. Les parets internes s'aprimen fent una mena de graó als 5,10 m de terra. Al campanar li fou afegit als segles XII-XIII un coronament en forma de terrat que tenia un ampit amb espitlleres. Amb això passava a ser, de fet, una torre de guaita. En la última restauració l'arquitecte va eliminar aquest afegit volent retornar el campanar a la seva suposada fisonomia preromànica (SITJES, 2013: 133). | 08229-179 | Església de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació. | 41.7955500,1.7347100 | 394876 | 4627850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-3.jpg | Inexistent | Medieval|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|91 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63205 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. COMAS ARS, Bernat (2012). 'Retalls de Coaner (part 3)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. | XVII | Restaurat en els darrers anys | Esglesia situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d'aquest turó, segons la tradició, s'hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner. Es tracta d'una edificació de mitjan segle XVII molt regular i d'estructura simple. És de planta rectangular amb un petit cos adossat a la part de migdia (darrerament servia de botigueta on es venien els records del santuari) i el cementiri adossat al costat nord. Per la banda de llevant, la capçalera té adossat un petit cos de dues plantes (tal vegada ja del segle XIX) que correspon a la sagristia. La façana principal del santuari es troba a la banda oposada (a ponent) i té al davant l'esplanada on es fan els aplecs. Està rematada amb una espadanya doble i té un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra, amb una mena de frontó al damunt. També hi ha una petita rosassa. Bona part dels murs mantenen l'arrebossat i d'altres l'han perdut, de manera que ha aflorat un parament de pedra fet amb carreuons més o menys disposats en fileres. Els recents treballs de restauració han mantingut i consolidat tant les parts arrebossades com la pedra vista. A la façana de migdia trobem un portal més petit però de característiques similars al principal. Al costat hi ha un pati on arribaven els feligresos venien pel camí i pujaven al turó per les escales de migdia. L'interior del temple és cobert amb volta de canó i té un petit cor a l'entrada. Tots els murs interiors són enguixats. L'altar conserva un retaule barroc realitzat el 1716 per l'escultor Segimon Pujol, de Curb. La imatge de la Mare de Déu de Coaner, que anava situada en aquest retaule, es conserva a l´església de la Colònia de Valls de Torroella. Es tracta d'una talla policromada d'estil romànic, del segle XIII. L'església també conserva, a un costat, el seu púlpit. | 08229-336 | Demarcació de Coaner | El lloc de Coaner és documentat des del 960 i l'església apareix citada l'any 1024, quan fou consagrada pel bisbe Ermengol d'Urgell. En l'acta de consagració l'església parroquial es dedicà a la Mare de Déu, però aquesta advocació crea dubtes, ja que molt a prop s'aixeca l'actual santuari de Santa Maria. A més, el 1292 hi ha documentada una església dedicada a Sant Julià de Coaner i una altra, el 1298 a Santa Maria de Coaner. El 1689 Sant Julià era l'advocació de la parròquia. Fins ara es creia que en un principi l'església tenia l'advocació de Maria com a principal i que fou desplaçada posteriorment per la de Sant Julià, que quedà com a definitiva quan es construí el 1654 una nova església dedicada exclusivament a Santa Maria (BENET et al., 1984: 465). D'altra banda, l'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. També Bernat COMAS (2012) s'inclina per aquesta possibilitat, i aporta indicis que farien pensar que existí una capella anterior dedicada a Santa Maria, però tal vegada en un altre indret on no n'haurien quedat vestigis. Sigui com sigui, el 1648 es va construir l'actual santuari. El 7 de setembre d'aquest any Joan Semís encarregava com a representant de la gent del terme la construcció de la capella de Nostra Senyora de Coaner, juntament amb la seva rectoria. Va rebre l'encàrrec el mestre de cases Pere Baixa, pel preu de 160 lliures. Segurament es tracta del mateix mestre que tres anys abans ja havia construit un oratori al peu del mateix turó. L'obra de l'església es devia acabar el 1654, segons indica la inscripció de la llinda d'una porta (COMAS, 2012). Més tard, l'any 1716, es construí el retaule que encara avui es conserva en aquest santuari, encarregat a Segimon Pujol, de Gurb. El 2001 el retaule va ser restaurat per iniciativa de l'associació Amics de Coaner. Més tard, el 2012, retaule i capella van ser restaurats. El Santuari de Coaner ha estat molt popular entre els pobles de l'entorn, especialment perquè s'hi feien unes romeries multitudinàries per demanar pluges en cas de sequera. Ja més recentment, el Centre Excursionista de Súria hi organitza una caminada cada any. Actualment s'hi celebra missa només un cop a l'any, per la Festa Major de Coaner. | 41.8327100,1.7114500 | 393005 | 4632005 | 1654 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63205-foto-08229-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63205-foto-08229-336-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal sud: 1654 | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 62988 | Retaule Major de Sant Miquel Arcàngel de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-miquel-arcangel-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>BOSCH, Joan 1990). Els retaules d'Escultura del Bages del segle XVII; Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 160-161, 246. Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVII | Restaurat el 2002 | <p>Retaule de Sant Miquel Arcàngel emplaçat a l'altar major de l'església parroquial de Castelltallat. Es tracta d'un retaule de gran valor, restaurat l'any 2002 pels Serveis de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat. És d'estil barroc i data del 1613. En la línia dels pocs retaules coneguts d'aquesta època primerenca del barroc, es caracteritza per una rigorosa, severa i diàfana composició arquitectònica. Està format per cinc carrers verticals i, de baix a dalt, consta d'un pedestal d'imitació d'obra, predel·la i tres pisos. El tercer s'adapta a l'arc del presbiteri. L'arquitectura del retaule, d'ordre corinti, és formada per columnes que suporten arquitraus i frontons. Les columnes són del tipus balustrada i, en el terç inferior, estan decorades amb caps d'angelots. Pel que fa a l'autoria, només es coneix el nom del fuster que hi va treballar: Hilari Orta, de Manresa. Tanmateix, les pintures s'han atribuït, amb reserves, al pintor manresà Jeroni Soler. Les diverses escenes són pintades sobre tela. A la part inferior la predel·la conté escenes d'intervencions angèliques a l'antic testament: Josué, Moisés travessant el mar Roig, l'expulsió d'Adam i Eva, etc. El primer pis conté altres escenes amb la intervenció de l'arcàngel. La imatge central de Sant Miquel reduint el diable amb la llança i també les laterals són modernes. El segon pis conté cinc pintures amb representacions dels quatre arcàngels als carrers laterals i de la trobada entre sant Francesc i sant Domènec al central, més ample. El tercer pis es composa d'una sola tela central amb la imatge del calvari coronada per un frontó circular i dues volutes en què s'inscriuren unes teles amb les imatges de la Verge i l'àngel de l'Anunciació.</p> | 08229-305 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Aquest retaule és fet l'any 1613 i l'autor de la part arquitectònica és el fuster manresà Hilari Orta. Segons l'especialista en art barroc Joan Bosch, les pintures són un autèntic unicum pel que fa al programa iconogràfic. Es tracta de pintures molt remarcables i que no tenen pràcticament paral·lels en aquesta zona. Bosch les atribueix, amb reserves, al pintor Jeroni Soler, que és el més actiu durant aquest anys a la zona. Jeroni Soler (pare i fill), reconeguts pintors manresans, van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (BOSCH, 1990: 161). Cal dir que els retaules de Claret de Cavallers són molt semblants i es podrien atribuir als mateixos autors.</p> | 41.7937000,1.6330700 | 386428 | 4627774 | 1613 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63270 | Castell de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-coaner | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. CABAÑERO, B (1996). Los castillos catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Pujades, J. (2001): Memòria de l'excavació arqueològica desenvolupada l'any 2001 al Castell de Coaner. Núm. mem. 3723. COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 52-55.</p> | X-XIV | Restaurat el 2001 | <p>Antic castell del qual en resta una torre circular i els fonaments d'unes estances adjacents que devien correspondre a l'habitatge del castlà. Està situat sobre un turó rodejat en part de penya-segats i al costat de la masia de can Serra i de l'església parroquial de Coaner. La torre de Coaner és una construcció creada per a la defensa col·lectiva i un bon exemple dels primers castells de torre circulars. Té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m. Exteriorment es troba ben conservada i pràcticament no té obertures. La porta, com era habitual, es troba a una alçada considerable, en aquest cas a uns 7 m de terra, al nivell del primer pis i encarada a llevant. Té els brancals avançats respecte l'arc, essent l'obertura exterior de la porta més ampla que a l'extrem inferior. El parament és fet amb pedres trencades, sense escairar ni polir, unides amb morter de calç i disposades en filades, per bé que en alguns trams sembla perdre la regularitat. S'aprecia una clara línia de separació entre la part més alta i la part baixa, que podria correspondre a la separació entre dos pisos. A la part superior es mantenen encara els merlets com a element defensiu. L'espai interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. La separació dels nivells superiors ve donada per dues arcades situades al centre de la torre que van d'una banda a l'altra. A les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat de morter de calç, es conserven una sèrie d'interessants grafits, datats als segles XIII o XIV. Representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Sobre un carreu de l'arcada, també hi ha gravada una escena amb animals. Les excavacions realitzades l'any 2001 han posat el descobert dues estances al costat nord, gairebé adossades al mas de can Serra, i vestigis del recinte murat que envoltava la torre. Aquests treballs van permetre documentar sis fases evolutives del conjunt. S'hauria iniciat a la segona meitat del segle X, moment en què s'aixecà la torre amb els merlets inclosos. Al segle XI hi hauria la primera expansió del recinte fortificat, mentre que al llarg de l'edat mitjana es farien contínues reformes fins al 1300, quan es remodelaria la torre i el castell. Entorn d'aquests anys es van realitzar els grafits. A partir del segle XVII el castell s'aniria abandonant com a lloc residencial.</p> | 08229-409 | Nucli de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> | 41.8326700,1.7131900 | 393150 | 4631998 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||
| 63354 | Imatge de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XIII | Restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya | Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs. | 08229-501 | Església parroquial de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. | 41.8476900,1.7193500 | 393686 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62979 | Església de Sant Cristòfol de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-figuera | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Cristòfol de Figuera', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 455-456. JUNYENT, Eduard (1949). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado', Hoja Parroquial, núm. 35 (agost de 1949), Vic. MAS Y CASAS, José María (1882). Ensayos-históricos sobre Manresa, Manresa, Impremta M. Trullás (2ª edició), p. 165. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 28-30. | XI-XVI | Restaurada | Petita església romànica encimbellada dalt d'un penyal i amb aspecte de fortalesa, situada junt a la masia de Figuera. Presenta una nau rectangular amb absis semicircular adossat a la masia. L'església va ser fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva dues línies d'espitlleres. També s'afegí sobre l'absis pel cantó sud-est una torre cilíndrica amb aspitlleresa l'alçada del segon pis realçat de l'esgésia, torre de la qual en queda molt poca cosa. El campanar de torre és posterior. L'absis té al centre una finestra de doble esqueixada, rematada amb arc de mig punt adovellat. La capçalera és escapçada per una arcada que comunica amb un edifici de pedra que devia fer funcions de sagristia. L'absis és cobert amb volta d'un quart d'esfera i la nau amb volta de canó seguida, sense arcs torals. Actualment té dos portals. L'originari és el del migdia. És de factura simple i acabat amb arc de mig punt fet amb dovelles. En aquest mateix mur hi ha una finestra, ara tapiada, també amb arc de mig punt adovellat. Al mur de ponent s'obren un portal i una finestra que són moderns. L'aparell és fet amb carreuons escantonats i disposats ordenadament en filades. | 08229-134 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquesta església es troba dins l'antic terme del castell de Castelltallat i no devia passar de capella rural, sufragània de l'església de Sant Mateu. L'any 1646 ja depenia de la parròquia de Sant Mateu i el 1685 consta la seva categoria de sufragània. El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Segons Xavier SITJAS (2010: 29) la fortificació de la part de l'església, que tenia una torre cilíndrica de la qual gairebé no se'n conserva res, té un caràcter unitari i podria situar-se al segle XII. Segons altres autors (BENET et alii, 1984: 456) hauria estat als segles XV-XVI quan aquesta part es va fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent. | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63392 | Resclosa i rec de l'antic molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-lantic-moli-del-puig | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4. | X-XVIII | Resclosa desapareguda, rec envaït per la vegetació | Vestigis de l'antic molí del Puig que es troben a la riera de Salo. El Puig és el mas que va substituir l'antic castell de Mejà, i el molí es trobava en les seves terres. Concretament, la resclosa es trobava uns 800 m al nord/nord-oest del Puig, a l'indret on la riera fa un meandre molt pronunciat i hi trobem una codina que aprofita un camí per travessar la riera. Aquí es poden veure dues fileres de forats (de forma rectangular) excavats a la roca de la codina, que eren els encaixos on quedava fixada l'antiga resclosa de fusta. A la riba dreta de la riera en surt el rec que segueix uns 20 metres a l'oest de la riera i en paral·lel a l'actual camí, transcorrent en direcció sud. El rec té una llargada d'uns 500 metres, i se'n poden veure trams més o menys conservats a la part inicial, després de la resclosa, i a la part final, tot i que actualment es troba sota una espessa capa de vegetació. Seguint la tipologia habitual, és un rec estret i excavat al sol natural. En el tram final fa un gir a llevant i entra en un camp de conreu on hi havia la casa del molí, de la qual ja fa anys que no en queda cap rastre. (Les coordenades UTM ETRS89 del punt final són 388980;4633299). El terreny del camp s'ha modificat força a conseqüència dels treballs de conreu. Segons testimonis, antigament s'hi podia veure un sòlid mur de contenció confeccionat amb grossos carreus. | 08229-539 | Riera de Salo. Demarcació de Mejà | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment devia passar al mas el Puig, successor d'aquest castell. Quan el castell de Mejà va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Molt probablement, doncs, el molí del Puig és d'origen medieval. No sabem fins quan devia funcionar, però ja entrat el segle XX feia temps que pràcticament no en quedava res. | 41.8469300,1.6614300 | 388876 | 4633647 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63392-foto-08229-539-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases, de cal Batlle | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63206 | Retaule del santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. VILAMALA, Joan (2015). 'Noves aportaciona a l'obra de Segimon Pujol (1668-1759)'. Ausa, núm. 27, Patronat d'Estudis Osonencs, Vic, p. 145-162. VILAMALA, Joan (2016). 'Fantasia barroca', El Salí (octubre 2016), Súria, p. 34-40.</p> | XVIII | Recentment restaurat, però tal vegada li convindria una restauració més definitiva | <p>Retaule d'època barroca situat a l'altar major de l'església santuari de la Mare de Déu de Coaner. És obra de Segimón Pujol de Gurb, qui el va fer entre 1715 i 1716. S'incsriu en el període intermedi de la retaulística barroca, caracteritzat per l'ús de la columna solomònica. Es tracta d'una obra de tamany mitjà en fusta tallada i policromada, que adopta la forma reticular característica dels retaules de tipus narratiu. S'estructura en cinc carrers i, en alçada, consta de pedestal, predel·la i tres cossos o pisos més àtic, aquest últim conservat molt parcialment. A la fornícula central s'hi aixeca un templet amb pedestal on hi havia la imatge romànica de la Verge de Coaner, que des de fa uns anys es guarda a l'església de Valls de Torroella. Al nivell de pedestal hi trobem l'altar, de pedra, sobre el qual hi ha una escalinata de cinc graons i, a la part central, el sagrari. A ambdós costats del pedestal hi ha sengles portes que donen al cambril on hi havia la imatge. La predel·la consta de les següents escenes, d'esquerra a dreta: Oració a l'hort de Getsemaní, Flagel·lació, Coronació d'espines i Camí del Calvari. El primer pis, a l'esquerra, té l'Anunciació i el Naixement de Jesús i, a la dreta, la Presentació de Jesús al Temple i la visita d'Isabel a Maria. Al segon pis hi trobem la Resurrecció, l'Ascensió, la Pentacosta i Jesús al Temple. El segon i tercer pis són separats per un ampli entaulament ric en decoració. El tercer pis només té tres escenes: l'Assumpció de Maria, la Crucifixió i la Coronació de la Verge. L'àtic, que només era al carrer central i ha pràcticament desaparegut, devia representar la figura del Pare Etern. Les parts d'ensemblatge són decorades amb angelets i decoració vegetal entre els elements arquitectònics. Les columnes són de tipus salomònic.</p> | 08229-337 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>El retaule va ser realitzat entre 1715 i 1716. Aquest segon any es va finalitzar i és el que figura en una inscripció del mateix retaule. L'autor és Segimón Pujol (1668-1759), de Gurb, que prové d'una nissaga de retaulistes d'aquesta població. És un autor poc estudiat ja que pertany a la fase del barroc tardà, menys considerat. L'estudiós Joan VILAMALA (2015, 2016) li ha dedicat diversos articles en els quals ressegueix amb força detall la seva biografia. Segimon va fer el seu aprenentatge amb els Moretó de Vic i posteriorment es traslladà al taller dels Grau, a Manresa. Aquí va conèixer Josep Sunyer, que el va influir notablement. Segons Vilamala, per les escenes del rosari Pujol es va inspirar en gravats, entre d'altres, d'Agustí Pujol, un dels millors escultors catalans. Entre els retaules de Segimon Pujol hi ha el del Roser de Matamargó, que va realitzar juntament amb el seu fill el 1730. El retaule de Coaner s'emmarca encara en la segona etapa de la retaulística barroca, caracterítzada per l'ús de la columna de tipus salomònic. En ple 1715, després de la Guerra de Successió, es tractava ja d'un model tardà, que es pot explicar pel context rural del seu autor.</p> | 41.8327000,1.7115800 | 393016 | 4632004 | 1716 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segimon Pujol (treball d'escultura) | Inscripció de la data del retaule en el primer graó de l'escalinata: 1716. | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63128 | Forn d'obra de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-biosca | XIX | Recentment restaurat | Teuleria o forn d'obra situat uns 150 m al nord-est de la masia del mateix nom. Se'n conserva integrament tota l'estructura, excepte la teulada, que ha estat reconstruïda recentment. El forn segueix la tipologia habitual i té la particularitat que conserva també la bassa que s'utilitzava per remullar l'argila. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, coberta amb arc escarser de maó i amb una obertura de secció convergent. A la part superior trobem la cambra de cocció, que conserva la graella del paviment, amb un seguit de forats. Els murs són de maçoneria al seu exterior i tenen un revestiment interior de maó. Al mur posterior hi ha l'accés a la cambra, amb una porteta i una escala que baixa. Uns metres al nord es conserva la bassa, encara plena d'aigua, de la teuleria. | 08229-251 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest forn o teuleria es va construir segurament durant el segle XIX, aprofitant un antic forn de calç. La teuleria abastia de rajoles, maons i cairons les diferents obres que es feien al mas de Biosca. Per exemple, l'enrajolat de l'era, les reformes de la pallissa, l'engrandiment de la casa pel cantó de la cisterna o bé la construcció de les Corts. Les peces fetes de terra d'argila s'entraven crues i es treien cuites per la porta de la façana posterior, que dóna a peu pla de l'anomenada plaça de la Teuleria. El control de la cuita de l'obra es feia des del cap de les parets, amb l'ajuda d'una forcalla. Les darreres fornades de teules i rajoles es van fer l'any 1929. La teulada de protecció es va fer el 1997. L'incendi de 1998 va cremar-ne algunes llates. Pel que fa a la bassa, no se sap si era anterior a la teuleria o es van construir els dos elements alhora. Aquesta era una bassa amb aigua més neta i s'utilitzava per les feines més delicades del mas. Evidentment, també es feia servir per tal de treballar l'argila abans de posar la pasta al motlle i introduir les peces al forn. | 41.7803400,1.6193000 | 385260 | 4626309 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa de dos plafons informatius | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63228 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-0 | Recentment restaurada | Font emplaçada en un petit prat, uns 300 m al nord-est de la masia coneguda com el Mas. És un indret agradable i que ha estat adequat amb una taula i bancs de pedra. La font brolla d'un marge revestit amb pedra. Recentment, l'aigua ha estat canalitzada cap a dos abeuradors que s'han construït per al bestiar. Antigament hi havia un viver i un hort, i s'hi anava també a rentar i agafar aigua. | 08229-367 | Demarcació de Castelltallat | 41.8023600,1.6120000 | 384693 | 4628764 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63228-foto-08229-367-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62940 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 198). | XIX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions modestes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta rectangular, que consta d'una planta baixa (semi-soterrània) més dos pisos, amb unes corts adossades a ponent. La casa té dues portes, una situada a la façana que dóna al camí (al nivell del primer pis) i una altra situada a la façana oposada i que es pot considerar la principal (al sud-oest) i a nivell de planta baixa. Exteriorment, la construcció ha conservat molt bé la tipologia tradicional, que es caracteritza per murs a pedra vista, amb totes les obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana i amb un interessant ràfec de rajola. A l'angle nord-est té un petit cos adossat que sobresurt corresponent a una tina. La casa es troba en una zona envoltada per diverses naus d'antigues granges. | 08229-78 | Pla de Sant Mateu | Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. Tal com diu la inscripció, cal Músic ha estat rehabilitada l'any 2013. | 41.7989500,1.7300900 | 394498 | 4628234 | 1887 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal sud-oest: MASIA DE L'ANY 1887 REHABILITADA PER JOSEP MARIA MANAU FARRÉ L'ANY 2013 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 62941 | Ca l'Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larturo-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 193). | XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció aïllada que ha conservat molt integrament la tipologia originària. És de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos, amb coberts adossats a les dues façanes laterals. La façana principal, encarada al sud-est, té una composició pràcticament simètrica, amb un senzill portal lateral a la planta baixa, dos balcons al primer pis i dues finestres amb baranes al pis superior. Totes aquestes obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la casa presenta obertures d'una tipologia semblant, ja que es tracta d'una construcció molt regular que sembla edificada en una sola fase. | 08229-79 | Pla de Sant Mateu | Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. L'avi de l'actual propietari, Francisco Carné, és qui va fer construir la casa que, en principi, anava destinada a un germà seu, de nom Artur, el qual hi va viure poc temps i no va tenir descendència. Posteriorment passà a ser una masoveria de cal Carné. La casa ha estat rehabilitada i, des dels volts de l'any 2000, fa funcions de turisme rural. | 41.7998000,1.7292600 | 394430 | 4628329 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi Carné | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 119,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.