Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
62954 Sardana del Jovent de Sant Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-jovent-de-sant-mateu BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). 'El mestre Josep Font', L'Erol, Berga, p. 10-11. XX Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent: El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança. Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida. Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats. Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos. Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus. El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer. Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana al cor nostre, aquest bell cant. Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent. 08229-101 Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta. 41.7966100,1.7325800 394701 4627971 08229 Sant Mateu de Bages Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
62955 Llegenda del castell de Sant Mateu de Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-sant-mateu-de-bages AMADES, Joan (1950-1962). Folklore de Catalunya, Vol. I: Rondallística (rondalles, tradicions, llegendes), Barcelona, Editorial Selecta. GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 238. XIX Llegenda amb escàs arrelament popular Llegenda citada per Joan Amades en el seu llibre 'Folklore de Catalunya' que té com a escenari el castell de Sant Mateu de Bages. Segons es diu, durant un convit que el castellà oferí als senyors veïns, la seva esposa es mostrà excessivament amable amb els hostes, fet que fou recriminat pel seu espòs en acabar la festa. La dama, enutjada, es posà d'acord amb un servent i matà el marit; el col·locaren dins una gerra i l'enterraren al celler del castell. Digueren que havia mort durant un viatge que havia fet. Un dia que un germà del difunt vingué al castell, tot passejant-hi, se li aparegué una ombra que li digué que cavés a l'indret on estava enterrada la gerra. Així ho féu, i descobrí el crim. 08229-102 41.7966100,1.7325800 394701 4627971 08229 Sant Mateu de Bages Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63321 Barraca de pedra seca 80 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-80-0 XIX Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona. La barraca té un petit clos tancat al davant que s'havia fet servir per guardar-hi els porcs abans de la matança. 08229-460 A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà 41.8522000,1.6706500 389651 4634221 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63321-foto-08229-460-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63322 Barraca de pedra seca 81 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-81-0 XIX Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona.Es troba adossada a un cobert modern fet de totxo. 08229-461 A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà 41.8521300,1.6707700 389661 4634213 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63322-foto-08229-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63322-foto-08229-461-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63323 Barraca de pedra seca 82 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-82-0 XIX Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona. Es troba adossada a un cobert modern fet de totxo. 08229-462 A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà 41.8520400,1.6708000 389663 4634203 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63323-foto-08229-462-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63198 Retaule major de Sant Pere de Claret dels Cavallers https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere-de-claret-dels-cavallers <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> XVII En procés de restauració <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'altar major de l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Es tracta d'un retaule d'estructura plana, característic de l'etapa plateresca, format per diferents taules pintades a l'oli i separades per columnes i elements de fusta tallada i policromada. Les columnes són acanalades (del tipus balustrada) amb capitells corintis, i en els entaulaments hi trobem caps de putti o angelets. El retaule s'estructura en quatre cossos o pisos (dividits en cinc carrers) més un sòcol. El primer pis conté la predel·la, amb cinc escenes. D'esquerra a dreta: Sant Miquel lluitant contra un dimoni, un àngel de la guarda i un infant, el sant Sudari, sant Sebastià i sant Bernardí de Siena. El segon pis té al centre la imatge de sant Pere en una fornícula (es tracta d'una imatge moderna). A l'esquerra dues escenes: Jesús camí del Calvari amb sant Pere en primer pla amb les claus, i en la segona l'alliberament miraculós de sant Pere de la presó. A la dreta dues més: la conversió de sant Pere en deixeble i la crucifixió de Pere cap per avall. El tercer pis presenta cinc escenes més, d'esquerra a dreta: un àngel de genolls, sant Jeroni fent penitència, Jesús donant les claus a sant Pere, sant Joan Baptista i la Verge davant d'un llibre obert. L'àtic conté una única taula que representa la Crucifixió de Crist. En el remat del retaule sorprèn la representació d'un cap que treu la llengua de forma burlesca. Les semblances de l'estil pictòric d'aquest retaule amb el Major de Castelltallat, especialment en les escenes de major qualitat, com ara l'escena central en què sant Pere rep les claus, han fet pensar que ambdós podien haver sortit del mateix taller, i més tenint en compte que l'església de Claret dels Cavallers tenia clars vincles amb la de Castelltallat, ja que n'era sufragània. Sembla, però, que el retaule de Claret dels Cavallers seria una mica anterior, ja que denota una tècnica menys madura, i es podria situar al voltant de l'any 1600. Pel que fa a l'autoria, la part escultòrica es pot dir que és obra d'un taller manresà. Probablement es tracta del taller dels Rubió (BOSCH, 1990: 256). Pel que fa al treball de pintura i daurat, probablement és obra de Jeroni Soler. Tant el pare com el fill són reconeguts pintors manresans que van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (FÀBREGA, 2014: 6). L'especialista en escultura barroca Joan Bosch no tracta a fons aquest retaule en el seu excel·lent llibre sobre els tallers d'escultura al Bages del segle XVII perquè no hi va poder accedir.</p> 08229-329 A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers <p>L'any 1912 el fuster Pere Ferrer i Trulls va restaurar l'altar major, concretament els baixos i la part de l'altar. El 1918 el retaule va ser restaurat pel pintor i daurador Lluís Trulls i Soldevila. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que alguns van ser desmuntats i es van trencar. A la dècada de 1940 es va realitzar una restauració de la part corresponent a l'altar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.</p> 41.8215100,1.6468300 387620 4630844 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Atribuït al taller dels Rubió de Manresa (escultura) Informació facilitada per Pere Vidal 95|94 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63199 Retaule de Sant Isidre de Claret dels Cavallers https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-claret-dels-cavallers <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> XVII <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral a la banda de migdia. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un sòcol i s'estructura en tres nivells o pisos, amb tres carrers cadascun. Els carrers estan separats amb columnes del tipus balustrada. Al centre trobem una escultura de sant Isidre dins d'un nínxol apetxinat. A la mà dreta té la rella d'una arada i l'esquerra està en una actitud d'haver sostingut algun altre objecte. El bancal o predel·la conté tres escenes que semblen representar els tres estaments de la societat. A l'esquerra veiem tres personatges que serien els burgesos, mercaders o banquers; al centre dos personatges amb espases que representarien el braç militar; a la dreta tres personatges que mostres objectes sagrats, en representació del braç eclesiàstic. Al primer pis o cos central la taula de l'esquerra mostra sant Judes Tadeu amb una massa i una destral; a la dreta hi trobem sant Antoni de Pàdua portant un lliri a l'espatlla. El pis superior acull en l'escena central la Mare de Déu coronada com a reina del cel envoltada de penitents. A la dreta hi ha un clergue i un frare dominic de peu pregant; al carrer de l'esquerra es veuen dos personatges amb capa i espasa, sembla que dialogant. En general aquest retaule té una arquitectura molt similar a la del retaule major d'aquesta mateixa església. Això fa suposar que va sortir del mateix taller i en la mateixa època. Probablement, doncs, el retaule de Sant Isidre és contemporani del de Sant Pere: s'hauria confeccionat entorn del 1600 al taller dels Rubió, de Manresa.</p> 08229-330 A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers <p>No es coneixen notícies històriques de la realització d'aquest retaule. Pels trets estilístics i per comparació amb el retaule major d'aquesta mateixa església i amb el retaule de Castelltallat es pot situar entorn del 1600, i correspon al renaixentisme de tradició plateresca. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que aquest va ser desmuntat i mostra algunes taules trencades. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule de Sant Isidre està pendent d'una bona restauració.</p> 41.8214900,1.6468700 387623 4630842 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-2.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Pere Vidal 96|94 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63200 Retaule del Roser de Claret dels Cavallers https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-claret-dels-cavallers <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> XVII <p>Retaule pertanyent a l'època del barroc, situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral al costat nord. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un pedestal i s'estructura en un sòcol (sense predel·la), dos pisos i àtic, cadascun dividit amb tres carrers. Aquest és el més modern dels tres retaules que es conserven en aquesta església, concretament va ser realitzat l'any 1651. La decoració dels elements arquitectònics és més complexa que en els altres dos retaules i denota ja uns models característics de la primera etapa del barroc barroc (vigent entre 1620 i 1670). Cada carrer està separat amb columnes acanalades del tipus balustrada, d'ordre corinti. Al primer carrer hi trobem (a l'esquerra) Jesús al palau de Pilat colpejat pels soldats i, a la dreta, la Flagel·lació. Al segon pis (a l'esquerra) es representa l'adoració dels pastors i (a la dreta) els tres Reis d'Orient. El carrer central és ocupat per una talla de la Verge del Roser (que no és l'originària) situada dins un nínxol apetxinat. La part superior o àtic conté, a l'esquerra, la representació d'un àngel i, a la dreta, l'Esperit Sant en forma de colom i la Verge Maria. Les dues escenes es complementen formant l'Anunciació. A la taula central hi trobem una representació de Crist ressuscitat. A la part inferior del retaule, on hi ha el crucifix, hi podem veure dues ferradures, que són l'emblema de cal Ferrer, la casa que va pagar el retaule.</p> 08229-331 A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers <p>El contracte per la construcció d'aquest retaule es va fer el 2 de desembre de 1651, i va costar 150 lliures. El va pagar Manuel Ferrer, del mas de cal Ferrer de Claret dels Cavallers. És obra del taller manresà dels Rubió, tot i que a causa de la mort inesperada de Josep Rubió, l'any 1666, va ser acabat pel taller dels Generes. Sembla que el daurat del retaule va fer-se l'any 1678 pel mestre Perarnau. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule del Roser està pendent d'una bona restauració.</p> 41.8215000,1.6467800 387616 4630843 1651-66 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-2.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Josep Rubió i taller dels Generes, de Manresa (escultura); mestre Perarnau (daurat) Informació oral facilitada per Pere Vidal 96|94 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63040 Creu templera del Solarot https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-templera-del-solarot XIII Gravat en bon estat, però escantellament a la part inferior. Llinda d'una finestra de la casa del Solarot que té gravada una creu patent o templera. Es troba a la façana principal, sobre el portal. És formada per un bloc de pedra de forma rectangular, el qual té un escantellament important a la part inferior. La pedra és de color vermellós, com la resta de blocs que emmarquen aquesta finestra i el portal de la casa. Es tracta d'un recurs ornamental que també s'utilitza als grans casals propers de La Sala i ca l'Eloi. Enmig hi ha gravada una creu patent o templera inscrita dins d'una circumferència. La creu ha quedat escapçada en la seva meitat inferior aproximadament. Sota la finestra hi ha el portal, en aquest cas amb un interessant gravat. La llinda del portal és d'un tipus de pedra grisenca, a diferència de la resta de carreus que emmarquen les obertures, que són de color vermellós. La inscripció i el gravat han quedat malmesos en la part superior a causa d'un escrostonament de la pedra. El text que s'hi pot llegir és el següent: A[ÇO?]ES LO MAS SOLE A[NTICH] APVDVHIT TOR-NAT ADIF(...). És una inscripció difícil de desxifrar, però sembla que es refereix a un Mas Soler antic i al fet que aquest es va tornar a edificar. Pel que fa al terme 'APVDVHIT' tal vegada es refereix al fet que el mas era apodat així. Segons una altra interpretació, es podria entendre com 'APUD UNIT TORNAT ADIF[ICAR]'. És a dir: 'segons fou unit i tornat a edificar'. Al centre té gravat el símbol IHS que, a la part superior, té un gravat circular molt malmès, el qual podria contenir novament una creu patent o creu templera. A un costat s'hi aprecia el número 7, que indicaria probablement una data setcentista de la llinda. Aquests dos elements són d'un gran interès, ja que permeten reforçar la hipòtesi que sosté l'estudiós Josep Bastardas sobre la presència templera a la serra de Castelltallat. Tanmateix, cal dir que l'ús de la creu patent no era pas exclusiu de l'Orde del Temple ja que la trobem, per exemple, en masies diverses als segles XVII i XVIII. 08229-163 A la casa del Solarot. Demarcació de Sant Mateu de Bages No coneixem cap notícia documental relacionada amb El Solarot. Per la seva tipologia sembla una construcció obrada en una sola fase, per bé que tal vegada s'aprofità un parament anterior, corresponent a la façana sud. Es tracta d'una casa senzilla però de difícil datació. Podria ser d'origen medieval, però no es pot descartar que es tracti d'una reconstrucció més recent aprofitant material antic. L'aspecte més interessant és, sens dubte, la inscripció i el símbol que es podria relacionar amb els templers. La interpretació de la inscripció, que no és del tot clara degut al seu mal estat, podria anar en el sentit que el mas apodat Solarot es va tornar a edificar en una determinada data del setcents. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que existí una presència important de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat, concretament amb un complex situat més a ponent i un altre més a llevant. Aquest últim tindria dos casals destacats, el de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se en aquesta zona al voltant de ca l'Eloi i la Sala. Considerant aquesta hipòtesi, l'existència del símbol amb la creu patent o templera en una casa tan propera com el Solarot podria tenir dues explicacions. La primera és que es tractaria d'una construcció antiga pertanyent a la milícia del Temple i, consegüentment, marcada amb l'emblema d'aquest orde. En aquest cas podria tractar-se d'un habitatge auxiliar, vora el camí que condueix a La Sala i a ca l'Eloi, i vinculat per proximitat a aquests dos grans casals. Una segona possibilitat és que la casa s'hagués construït més modernament, tal vegada al segle XVIII, aprofitant material petri d'algun d'aquests dos casals. A favor d'aquesta possibilitat hi ha la presència de diversos carreus de pedra vermella reaproditats entre el parament dels murs. Relacionats amb el cognom Soler hi ha diversos masos dels que es té notícia documental en l'àmbit de Sant Mateu de Bages. L'antic mas Folquer (un dels més importants) s'anomenà posteriorment Soler Nou, possiblement per distingir-se del 'Soler antic' (que seria, possiblement, el Solarot). Això és el que sembla deduir-se de la inscripció de la llinda. Hi havia, a més, altres masos denominats Soler, com el Soler del Pla de Sant Mateu. La connotació de la forma actual Solarot, de manera semblant a Casalot, suggereix precisament un Soler vell i en ruïnes. 41.8186900,1.7163200 393386 4630442 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63040-foto-08229-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63040-foto-08229-163-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63139 Alzina del Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat. Es troba en un petit promontori vora l'era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l'actual, que ja tenia unes dimensions considerables. 08229-262 A la masia anomenada El Mas. Demarcació de Castelltallt 41.7993500,1.6107300 384582 4628431 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63138 Església de la Puríssima del Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-purissima-del-mas GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83). XIX Capella de petites dimensions adossada a l'angle nord-oest de la masia anomenada el Mas. És una construcció senzilla i de petites dimensions, d'una sola nau i sense absis. La façana principal està encarada a migdia. Consta d'un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra que té, sobre la llinda, un senzill òcul. La llinda és decorada amb un anagrama del nom de Maria i té la data MDCCCLXXI; és a dir, 1871. La capella té un petit espai a llevant per a la sagristia i, a la part posterior, té adossada una pallissa. Els murs són de maçoneria. 08229-261 A la masia anomenada el Mas. Demarcació de Castelltallat Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. 41.7997100,1.6106600 384577 4628471 1871 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63138-foto-08229-261-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63094 Església nova de Sant Mamet de Bacardit https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-mamet-de-bacardit BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mamet de Bacardit', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 252-253. XVII Capella construïda entorn de 1685 al costat del mas Bacardit de Llumars, en substitució d'una capella més antiga que es trobava allunyada del mas i que en aquesta època ja devia estar en ruïnes. Es tracta d'un petit temple molt senzill i d'una sola nau, de planta rectangular. A la façana principal, encarada a migdia, hi trobem el portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra motllurats. Al seu damunt té un òcul i un campanar d'espadanya. L'aparell dels murs és fet amb carreus més o menys escairats. La pedra superior de l'altar és aprofitada de l'antiga capella. 08229-217 A la masia de Bacardit de Llumars. Demarcació de Castelltallat La primitiva església de Sant Mamet de Bacardit, actualment en estat de ruïna, es troba situada en un turó que hi ha vora la masia de Bacardit. Antigament formava part del terme del castell de Castelltallat, al lloc de Cans, però actualment és del municipi de Fonollosa. Té una part preromànica i una part romànica. Va dependre del monestir de Santa Cecilia de Montserrat per donació, quan l'any 950 el comte Borrell la cedí a aquest cenobi junt amb altres esglésies veïnes. Al segle XVII deuria estar enrunada, ja que l'any 1685 el seu culte es traslladà a la nova capella que s'havia construït al costat del mas Bacardit de Llumars. Sembla que la nova capella es devia construir al mateix temps que fou reformat el mas Bacardit, segons consta en diferents inscripcions de la casa. En l'actualitat la capella continua oberta al culte i s'hi fa un petit aplec cada 18 d'agost, per la festa de Sant Mamet. 41.7861800,1.6672500 389255 4626895 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63094-foto-08229-217-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Al costat es conserven les dovelles del portal de l'antiga capella de Sant Mamet.En la fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat (IPA 16493) hi ha una confusió entre l'església romànica antiga i la nova. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63095 Portal i relleus de Bacardit de Llumars https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-relleus-de-bacardit-de-llumars XVII Dovelles amb unes interessants inscripcions i gravats situades en un portal de la masia de Bacardit de Llumars. El portal és a la part nord, adossat a la torre. És rematat amb un arc rebaixat compost per tres dovelles. La dovella central és d'un tipus de pedra diferent, de color vermellós, i els gravats són també d'una tipologia diversa, per la qual cosa podrien ser d'una altra procedència. En aquesta dovella central hi ha gravada una creu patent circumscrita, junt amb l'any 1682 i l'anagrama IHS. A les dovelles laterals hi trobem gravats un sol (a l'esquerra) i una estrella a cada costat, així com un símbol que podria ser la marca del picapedrer. La inscripció és la següent: JOSEP BACARDIT A FET FE LOBRA I MESTA R A FRANCISCO ARTIGA BORIAS LA FETA LANY 1682. És interessant remarcar l'existència de la creu patent que, tot i estar associada amb la data de 1682, podria suggerir el record de la presència de l'Orde del Temple a la zona de Castelltallat, segons una hipòtesi que sosté l'estudiós Josep Bastardas i que vincula, entre d'altres, als masos de Puigdellívol i Vilalta, força propers. Cal dir que els Lomar, antics propietaris de Bacardit de Llumars, es van emparentar amb els Puigdellívol i els Vilalta. Al mas Bacardit també és conserven uns interessants relleus a la pedra d'una antiga pica situada al pati. Hi podem veure, força desgastats, el que sembla una creu florida junt amb altres formes que podrien ser flors de lis i l'any 1682. 08229-218 A la masia de Bacardit de Llumars. Demarcació de Castelltallat Des de l'any 1081 es té notícia del mas Soler, anomenat Llomar, a l'antic terme de Castelltallat. Sembla que l'etimologia 'Llumars', que en la documentació apareix també com a Lomar, podria significar 'de la marca' en referència a la frontera entre el món islàmic i el cristià. És possible que d'aquest mas no en quedin restes visibles. El casal actual és un edifici construït en diferents èpoques que inclou una antiga sala o domus que té característiques dels segles XII-XIII. En aquest segle els Lomar eren una família adinerada i militar. En l'anomenat llibre d'Urbici (de l'Arxiu del mas Bastardas, de Fals) apareixen referències a un tal Ferrer de Lomar, que visqué a mitjan de segle XIII i era pare de Gillerma de Lomar, o a Pere de Lomar (1318). En algun moment el mas degué estar vinculat a l'antiga església preromànica i romànica de Sant Mamet, anomenada de Bacardit, actualment en ruïnes, la qual es troba en un turó 500 m al nord-est de la masia (actualment en terme municipal de Fonollosa). Aquesta església va dependre del monestir de Santa Cecilia de Montserrat per donació, quan l'any 950 el comte Borrell la cedí a aquest monestir junt amb altres esglésies veïnes. Al segle XVII l'antiga capella de Sant Mamet deuria estar enrunada, ja que l'any 1685 el seu culte es traslladà a la nova capella que s'havia construït al costat del mas Bacardit de Llumars. Sembla que la nova capella es devia construir al mateix temps que fou reformat el mas Bacardit, segons consta en diferents inscripcions de la casa de l'any 1682. Una d'aquestes inscripcions ens informa que aquest any el propietari era Josep Bacardit i s'entén que el mestre que va fer l'obra es dia Fransico Artiga Borias. D'aquesta època es coneix molta documentació sobre la família Bacardit gràcies als estudis d'Ernest MOLINS (2014-2015). Aleshores els Bacardit tenien un important patrimoni amb masos i heredats situades als termes de Castelltallat i de Camps entre altres. A més del mas Bacardit de Llomars a Camps posseïen una masoveria dita la Casa Nova, situada al costat de l'església. L'any 1836, quan va prendre possessió de l'herència Joan Bacardit, aquest patrimoni s'havia incrementat molt notablement. L'heretat de Bacardit de Llomàs era de 350 quarteres i incloïa el mas Giró i la Casa Nova de Camps, junt amb altres propietats; també l'heretat Cogullera de Sant Pere Sallavinera, les propietats Cases i Font d'Ivorra i dues cases al carrer Major de Camps. El valor estimat de les quatre grans finques era de 8.000, 3.200, 5.000 i 1.600 escuts respectivament. A principis del segle XX la propietat va passar per una situació complicada amb hipoteques, subhastes i vendes. Finalment, el 1943 la propietat es va vendre al metge de Manresa Armand Redondo Bonvehí. El seu pare, Fransico Redondo, era procurador als tribunals i assessorava l'anterior propietària en assumptes legals. La família Redondo s'havia instal·lat a Manresa procedent del poble de Muel (provínicia de Saragossa). En el moment de la compra la gran propietat es va dividir. 41.7858600,1.6671500 389246 4626859 1682 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63095-foto-08229-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63095-foto-08229-218-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63126 Pedra amb disc solar de Biosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-disc-solar-de-biosca Indet Pedra amb un curiós i enigmàtic gravat situada a la façana de ponent de la masia de Biosca. Es tracta d'un carreu de forma rectangular que té gravat el que sembla un disc de característiques solars, amb un cap d'animal al centre. El gravat consisteix en un disc que té un anell exterior compartimentat amb diferents ratlles que configuren particions més o menys homogènies, amb 9 ratlles a la part superior i 16 a la part inferior. Entremig hi ha intercalada la forma d'un Sol a cada costat. Circumscrita a la part central hi ha la figura d'un cap d'animal, possiblement un bou o una cabra amb unes llargues banyes horitzontals. Desconeixem el significat i l'època d'aquest interessant gravat que, tal vegada, podria tenir una funció de protecció. Es descarta l'ús com a rellotge de sol, ja que el tipus de particions no encaixen. Sembla que a les Cases de Matamargó (municipi de Pinós, Solsonès) hi ha una pedra idèntica a aquesta, també situada en un mur del costat de ponent de la masia. 08229-249 A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat 41.7795400,1.6172500 385088 4626223 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63127 Viver de Biosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca XX Recentment restaurat Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. 08229-250 A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. 41.7787100,1.6162300 385002 4626132 1900 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63128 Forn d'obra de Biosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-biosca XIX Recentment restaurat Teuleria o forn d'obra situat uns 150 m al nord-est de la masia del mateix nom. Se'n conserva integrament tota l'estructura, excepte la teulada, que ha estat reconstruïda recentment. El forn segueix la tipologia habitual i té la particularitat que conserva també la bassa que s'utilitzava per remullar l'argila. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, coberta amb arc escarser de maó i amb una obertura de secció convergent. A la part superior trobem la cambra de cocció, que conserva la graella del paviment, amb un seguit de forats. Els murs són de maçoneria al seu exterior i tenen un revestiment interior de maó. Al mur posterior hi ha l'accés a la cambra, amb una porteta i una escala que baixa. Uns metres al nord es conserva la bassa, encara plena d'aigua, de la teuleria. 08229-251 A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat Aquest forn o teuleria es va construir segurament durant el segle XIX, aprofitant un antic forn de calç. La teuleria abastia de rajoles, maons i cairons les diferents obres que es feien al mas de Biosca. Per exemple, l'enrajolat de l'era, les reformes de la pallissa, l'engrandiment de la casa pel cantó de la cisterna o bé la construcció de les Corts. Les peces fetes de terra d'argila s'entraven crues i es treien cuites per la porta de la façana posterior, que dóna a peu pla de l'anomenada plaça de la Teuleria. El control de la cuita de l'obra es feia des del cap de les parets, amb l'ajuda d'una forcalla. Les darreres fornades de teules i rajoles es van fer l'any 1929. La teulada de protecció es va fer el 1997. L'incendi de 1998 va cremar-ne algunes llates. Pel que fa a la bassa, no se sap si era anterior a la teuleria o es van construir els dos elements alhora. Aquesta era una bassa amb aigua més neta i s'utilitzava per les feines més delicades del mas. Evidentment, també es feia servir per tal de treballar l'argila abans de posar la pasta al motlle i introduir les peces al forn. 41.7803400,1.6193000 385260 4626309 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa de dos plafons informatius 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63129 Om de Biosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-biosca Om centenari i de grans dimensions que es troba vora mateix de Biosca, concretament a l'angle nord-est de la masia. 08229-252 A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat Aquest arbre ja existia al segle XIX. S'explica l'anècdota que una de les pubilles d'aquesta època va trobar marit perquè la van veure enfilada a l'om i recollint fulles per al bestiar; d'aquí els avistadors van treure la conclusió que era una noia treballadora. 41.7797500,1.6176400 385121 4626246 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63129-foto-08229-252-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63134 Església de Santa Eugènia de Governa (segle XVII) https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-segle-xvii BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. XVII En estat d'abandó. El sostre i la volta esfondrats. Església construïda al segle XVII al costat de la masia de Governa per substituir una altra capella, en aquest cas romànica, existent en aquesta propietat i que es trobava en mal estat. Està situada vora el camí que va a la masia, uns 150 m abans d'arribar-hi, al cim d'un altiplà dominant. Actualment es troba en estat d'abandó, amb el sostre caigut. Es tracta d'una capella molt senzilla, que consta d'una única nau, de planta rectangular i sense absis, orientada cap al nord. L'entrada és als peus de la nau, on també hi havia una campanar d'espadanya, actualment ha desaparegut. El portal és adintellat, amb llinda i brancals de pedra amb motllures, i té gravat l'any 1642. L'aparellat dels murs és força irregular, fet amb carreus de tamany més aviat petit. La nau era coberta amb el que sembla una volta apuntada, que recentment s'ha esfondrat. 08229-257 A la masia de Governa. Demarcació de Castelltallat La capella es trobava dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Governa. Aquest lloc és documentat des de l'any 955, quan apareix amb la grafia 'Guerna', mentre que el 1031 ho fa amb la de 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte d'aquesta primitiva església, d'estil romànic i que es devia trobar en males condicions, es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. Ja fa anys que la capella es troba abandonada, però a la dècada de 1980 encara conservava el campanar d'espadanya i la volta. El sostre estava fixat amb un tirant que no va poder evitar el seu esfondrament. 41.7910100,1.6158800 384995 4627499 1642 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana A la llinda del portal: AÑY 1642 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63052 Ca l'Agustí de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-de-les-planes GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 207). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. XVIII-XIX Masoveria de les Planes, coneguda com ca l'Agustí de les Planes, que es troba adossada al nord de la masia, al costat d'un cobert. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, construïda a principis del segle XX, força més regular que l'obra antiga de la masia. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Antigament la casa era més baixa i va ser sobrealçada. La façana principal, encarada a llevant, presenta diferents obertures emmarcades amb maó. A la façana nord té poques finestres i, a ponent, algunes més; totes emmarcades amb maó. La casa ha conservat bé la tipologia constructiva tradicional. 08229-175 A la masia de Les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages D'aquest mas en podem resseguir amb molt detall l'evolució històrica gràcies al llibre escrit per Joan PLANAS (1969), germà del conegut periodista Josep M. Planas, tos dos pertanyents a la família propietària d'aquesta casa. Sembla que l'origen dels Planas es troba a Gaià al segle XIV, i no se sap si fou l'hereu o algun cabaler qui anà a instal·lar-se a Sant Mateu. El cert és que el 1501 es troba a Sant Mateu Sebastià Planas que, a més, és el batlle del castell i l'amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. Aleshores aquests masos i altres formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa (NOGUERA, 1904: 4) i que a principis del segle XVIII encara subsistien. Més tard va desaparèixer. Estava situat en l'actual camp que hi ha entre l'església de Sant Miquel i el castell. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. Sebastià Planas va fer dos testaments amb un lapse de temps molt llarg entremig (un el 1501 i un altre el 1578) cosa que fa pensar que, amb tota probabilitat, es tractava de dues persones diferents. L'hereu de Sebastià fou Pere Planas, que va fer testament el 1582 i el 1594. Fou batlle del terme i es casà amb Joanna. Com a batlle va tenir una actuació rellevant en uns aldarulls que van tenir lloc per la festa major de l'any 1582, els quals es van saldar amb tres morts i dos ferits. L'hereu de Pere fou Joan Planas, casat amb Francesca Torras (de Coaner). Joan va fer testament el 1614. El següent hereu fou Pere Planas, casat amb Caterina Bonsfills. Caterina devia ser manresana i de bona família, ja que tenia drets a la basílica de la Seu. Va fer testament el 1634. El següent hereu fou Josep Planas, casat amb Maria Carner i, en segones núpcies, amb Caterina. Seguint la tradició, Josep també fou batlle de Sant Mateu. Aquest Josep és el que, com hem dit, ratificà l'establiment de caràcter perpetu l'any 1701. En el seu moment devia passar per dificultats econòmiques, ja que va haver de manllevar diners tres vegades a comunitats religioses de Sallent i Moià (de 1680 a 1691). Morí el 1722. Els problemes van continuar a la generació següent amb la pubilla Caterina, que es va casar quatre vegades. Tots els marits van adoptar el cognom Planas però moriren sense fills. La darrera vegada Caterina es va casar amb el vidu Joan Pla, de Sant Mateu, que es comprometia a pagar tots els deutes en els capítols matrimonials i el 1752 quedaven cancel·lats. Caterina morí el 1773 sense fills. L'heretat passà al primogènit d'un oncle: Pere Màrtir Planas. Es casà dues vegades: primer amb Francesca Sitjas i després amb Magadalena Jordana. Va fer testament el 1779. El següent hereu fou Francesc Planas Sitjas, casat amb Magdalena Casals. El següent fou Joan Planas Canals, casat amb Antònia Soldevila (de Castelltallat). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu fou Joan Planas Soldevila, casat amb Maria Rovira Puig. Els seus capítols matrimonials són datats el 1829. Joan morí el 1848 i la seva muller el 1880. Van deixar vuit fills. Durant aquests anys van tenir lloc les diferents guerres carlines, i els propietaris de les Planes no es decantaren per cap dels dos bàndols. Seguint un costum que també practicaren altres cases de la zona solien pagar la contribució dues vegades, una als liberals i l'altra als carlins. Així s'estalviaven possibles represàlies. (Continua a l'apartat Observacions) 41.8002400,1.7419200 395483 4628362 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-2.jpg Legal Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana (Continuació de l'apart Història) El següent hereu fou Joan Planas Rovira, casat amb Rosa Salats i Bertrans (de Riner), la qual estava emparentada amb la família del conegut Tristany, general carlí. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills. El següent hereu fou Josep Planas Salats, casat amb Candelària Martí Raurich (de Castellnou de Seana, l'Urgell). En aquesta època, és a dir a finals del segle XIX o principis del XX, es van portar a terme importants obres al mas: s'edificà un gran edifici com a femer, corral i cort de porcs, es construí una cisterna i un petit pantà (que ja no es conserva) a l'hort amb pedres ciclòpies i es va construir la masoveria, anomenada ca l'Agustí. També es van plantar grans extensions de vinya. Josep Planas va ser secretari en diferents ajuntaments del Bages i per això va canviar de residència, mentre a Les Planes hi vivien de manera fixa unes germanes, a part dels masovers. Segons el seu mateix fill (autor de l'esmentat llibre) Josep Planas es podria considerar un cacic. Tot i que mai va ostentar càrrecs públics, va ser una persona influent en la política de Sant Mateu i també de la zona de Manresa. Morí el 1923. Entre els fills de Josep cal destacar Josep M. Planes Martí, popular periodista i escriptor durant els anys de la Segona República, assassinat el 1936; Pilar Planas Martí, reconeguda pintora que va exposar a Barcelona, Madrid, Xile i Argentina, i el mateix autor del llibre, Joan Planas Martí, que va fer d'advocat a Barcelona. En les següents generacions la propietat del mas s'ha mantingut dins la mateixa família Planas, que continua residint i estant al capdavant del mas. Va seguir en la propietat Francisco Planas Martí, casat amb Jacinta Iglesias Corts, i després Josep Planas Iglesias, casat amb Neus Vilardaga Vilà. L'actual propietari, Joan Planas Vilardaga, va impulsar entre els anys 1993 i 2016 un dels projectes més innovadors en el camp del turisme rural. Amb el lema Paisatge i Aventura, des del ma s'organitzaven unes rutes amb carro per diferents indrets de la serra de Castelltallat.Informació facilitada per Neus Vilardaga 119|98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63181 Solell https://patrimonicultural.diba.cat/element/solell GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 93). XX Casa de pagès que era la masoveria de Soldevila, emplaçada dins el mateix recinte d'aquesta gran masia que es troba molt a prop del nucli de Castelltallat. El conjunt consta d'un cos residencial principal que forma un clos tancat amb diversos coberts i la masoveria, anomenada el Solell. La masoveria està emplaçada a l'angle sud-est del conjunt. Es tracta d'una edificació de dimensions força grans, de planta rectangular. Consta de tres plantes. En la inferior, semisoterrada, hi ha un típic femer cobert amb volta de pedra. A la planta baixa hi trobem l'habitatge, que té l'entrada per llevant i, al seu damunt, les golfes. Es tracta d'una construcció perfectament regular, que sembla feta en una sola fase, probablement el 1914. Els murs són de pedra i les obertures, força petites, emmarcades amb maó, excepte el portal, que és de punt rodó i emmarcat amb pedra. 08229-312 A la masia de Soldevila. Demarcació de Castelltallat No coneixem notícies antigues d'aquest mas, de probable origen medieval. Segons dades del cadastre la casa ja existia l'any 1500. En un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona consta unit al mas Biosca i també al mas Vehí. Els tres pagaven de cens 8 quartans de civada el dia de la Mare de Déu d'Agost més els corresponents delmes i carnelatges. Soldevila era un dels grans masos del nucli de Castelltallat. Tal com indica una inscripció de la casa la família dels propietaris eren els Soldevila. Concretament, el 1858 era Josep Soldevila, que aquest any va fer les obres de reconstrucció de la façana sud, probablement a causa de l'amenaça d'una esquerda. Entorn de 1920 el propietari era Pere Soldevila Comellas, que va cedir els terrenys on es va construir la Casa Nova: el local de Castelltallat que va acollir l'escola, botiga i altres serveis. Les filles de Pere, Mercè i Paquita, són les actuals propietàries. A mitjan de segle XX els amos havien marxat a Camps i la casa va quedar a càrrec de masovers (Joan Ferrer Granés i Margarida). En els darrers temps el conjunt ha estat àmpliament remodelat i rehabilitat. La casa tenia un forn de pega i un forn d'obra. Tal com indica una inscripció, el 1914 es devia construir la masoveria, coneguda com el Solell. 41.7930500,1.6342600 386526 4627701 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció al portal d'entrada: 1914 98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63190 Forn d'obra de can Cucala https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-cucala XIX Destruïda la part superior i posterior del forn Restes d'un forn d'obra o teuleria emplaçat al mas de cal Cucala. Concretament, uns 30 m al nord-est de la casa i vora un petit cobert. Del forn només en resta el mur davanter, adossat al marge d'un camí. En aquest mur es conserven dues obertures inferiors rectangulars corresponents a la boca de la fogaina. La cambra de cocció, situada ala part superior, i la resta d'estructura del forn a la part alta del terreny s'han perdut. 08229-321 A la masia de can Cucala. Demarcació de Castelltallat 41.7742300,1.6412900 387077 4625602 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63102 Església nova de Sant Martí de les Feixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-marti-de-les-feixes BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). XVIII Pintura mural deteriorada. L'interior necessitaria una restauració Capella particular de la masia de les Feixes de Coaner, emplaçada als baixos de la mateixa casa. Es construí el 1712 en substitució d'una antiga capella que ja es trobava vora la masia la qual, al seu torn, s'havia erigit en substitució de l'església romànica originària, totes dedicades a Sant Martí. L'actual capella ocupa la planta baixa de l'últim tram de la construcció de la masia, el que es troba situat més al nord. Exteriorment queda perfectament integrada en el cos de la masia. L'entrada és per la façana de llevant. Consisteix en un simple portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra, i té una petita finestra rectangular al seu damunt. La llinda té la següent inscripció: CE SON MUDADS LAS ARMAS LANY 1712. La capella ocupa tota l'amplada de la casa, de façana a façana. Interiorment és coberta amb volta escarsera. Té com a decoració alguns motllurats simples i queden restes de la pintura mural. A la part central del paviment es conserven dues làpides que corresponen a sepulcres de la família Feixas. Als peus de la nau s'aixeca l'estructura en fusta del cor. És de construcció més recent i, per fer-la, es va anul·lar una antiga capella lateral. 08229-225 A la masia de les Feixes de Coaner. Demarcació de Coaner Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours. 41.8418600,1.6881500 391086 4633050 1712 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63102-foto-08229-225-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Joan Serra Peris 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63169 Forn de ginebró del Codony https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-del-codony XX La part superior del forn s'ha degradat lleugerament Forn de ginebró situat uns 30 m al sud de la masia del Codony. Es tracta d'una estructura molt simple, situada vora el camí i en un terreny amb lleuger pendent. A la part superior hi ha una cavitat més o menys circular en forma d'olla i delimitada parcialment amb pedra seca. És l'olla on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat cap a un petit recipient de forma circular que es troba tallat en una pedra que sobresurt. A la part inferior aquest recipient té un tub de ferro que servia per omplir les ampolles d'oli de ginebró. 08229-292 A la masia del Codony. Demarcació de Castelltallat La masia del Codony és com a mínim del segle XVII. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. Les soques de ginebre es posaven en una mena d'olla, en un forat. Amb l'escalfor s'anava fonent i en sortia un líquid. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. 41.8154500,1.6362000 386726 4630185 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63125 Corts de Biosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-biosca GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.109). PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit) XX Antigues corts de porcs i femer de la masia de Biosca reconvertits en vivenda i que actualment funcionen com a casa d'agroturisme. La construcció, que està adossada a l'angle sud-est de la masia, és de planta rectangular i consta de dues plantes. A la part inferior es conserva l'antic femer, de grans dimensions i amb coberta de volta de pedra. A la part superior hi ha la vivenda. Aquesta part és la que ha estat més reconstruïda en la rehabilitació que s'hi va practicar els anys 1980, quan es va obrar la part alta i s'obriren les diverses finestres. A la façana de migdia s'ha conservat part d'uns coberts adossats, que antigament servien com a magatzems i garatge on es guardava el tractor. Al seu damunt s'hi ha habilitat una terrassa. L'accés a la casa es fa per unes escales que donen directament a la planta superior des de la petita façana de ponent, adossada a la masia. A la façana oposada hi ha un altre portal que dóna accés a l'antic femer. Tots els murs són de maçoneria i a pedra vista. 08229-248 Adossada a la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons 41.7795200,1.6176200 385119 4626221 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
62861 Col·lecció d'art de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 XX-XXI Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. 08229-95 Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n 41.7966100,1.7325800 394701 4627971 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
62862 Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages XXI Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. 08229-96 Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. 41.7966600,1.7326200 394704 4627976 2002 08229 Sant Mateu de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Ramon Oms Pons (escultor) 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63071 Forn de calç de Ballarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ballara XIX Petita esllavissada en un mur lateral Forn de calç que es troba situat uns 10 m a l'est de la casa de pagès de Ballarà. Excepte una petita esllavissada, es conserva íntegrament. Tal com és habitual, consisteix en una cavitat semisubterrània de forma cilíndrica excavada en un terreny amb pendent. La part visible forma una estructura de planta circular feta amb pedra seca, amb una obertura a la part superior a manera de xemeneia i una boca lateral. L'interior del pou és arrebossat i revestit amb pedra. L'estructura té un diàmetre exterior d'uns quatre m i un profunditat de 2 m. Al costat té un marge de pedra calcària que ha estat rebaixat, segurament per proveir de matèria primera el forn. 08229-194 Al costat de la casa de Ballarà. Demarcació de Sant Mateu de Bages La casa de Ballarà per la seva tipologia constructiva podria situar-se al segle XVIII o començament del XIX. Durant el segle XIX formava part de l'heretat de Junyent i Bastardas (masos del terme de Fals, municipi actual de Fonollosa). Mes endavant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX, fou eixamplada i sobrealçada. 41.7958200,1.6983900 391859 4627925 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63071-foto-08229-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63071-foto-08229-194-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63078 Creu Escapçada https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada-0 XXI Creu de pedra col·locada l'any 2009 en record d'una anterior creu que hi havia en aquest indret i de la qual se n'ha conservat la memòria i el topònim: la creu escapçada. Actualment el lloc acull una petita zona de picnic habilitada pel PEIN de la serra de Castelltallat. La creu actual, obra de Joan Borrós Sala (actual propietari del mas proper de Vilalta) consisteix en un bloc de pedra de forma irregular que, a la cara davantera, té en alt-relleu una creu, escapçada per l'asta esquerra, sobre un inici de columna amb capitell. A la part posterior té la següent inscripció: CREU ESCAPÇADA. ANY MMIX J Borrós Sala. El lloc es troba situat a la carena de la serra de Castelltallat i marca el límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat. 08229-201 Al límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat 41.8094800,1.6762900 390046 4629470 2009 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63078-foto-08229-201-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Joan Borrós Sala (escultor) 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63383 Goigs de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol XVIII-XX Tradició es desús Goigs que tradicionalment es veneraven i es cantaven a la capella de Sant Cristòfol de Figuera. Es tracta d'una petita capella romànica adossada al mas Figuera, pertanyent al terme de Castelltallat però a la parròquia de Sant Mateu de Bages. La lletra dels goigs diu: 'De tota la comarca vénen / a Vostra santa capella / i a Figuera la tenen / per consol de tota aquella; / per curar de tots dolors / vos prenem per advocat, / coxos, contrets, amb breus dies / cecs i altres desansiats / amb vostres pregàries pies / Déu per Vos els ha curats: / guarda de malfactors / també vostra pietat'. 08229-530 Capella de Sant Cristòfol de Figuera. Demarcació de Castelltallat 41.8102000,1.6891700 391117 4629534 08229 Sant Mateu de Bages Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63383-foto-08229-530-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Josep M. Riubrogent Tarrés (música) L'exemplar consultat és una edició recent de la qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. La lletra és una adaptació de la versió antiga. La música és de Josep M. Riubrogent Tarrés. Els dibuixos són de Vidal Orive. 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63388 Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra XVIII-XXI Tradició vigent Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. 08229-535 Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo 41.8619500,1.6635700 389080 4635312 08229 Sant Mateu de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Pñero Subirana L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63346 Galeries https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeries BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. XX Bloc d'habitatges per als obrers de la colònia Valls de Torroella construït entre 1907 i 1912 i emplaçat a la riba dreta del Cardener, molt a prop de la fàbrica. Consisteix en una edificació allargassada de planta rectangular, que consta de planta baixa més dos pisos. L'element que el singularitza i li ha donat el nom són les àmplies galeries en dues plantes que s'estenen tot al llarg de la façana principal, encarada a llevant. Es tracta d'un model molt característic d'algunes colònies industrials, especialment del Berguedà. Per la façana posterior els diferents pisos han sofert remodelacions modernes. A la dècada de 1940 l'extrem sud del bloc fou allargat amb un nou tram, en aquest cas de quatre plantes, flanquejat per dos cossos en forma de torre. A la seva part central, però, es manté més o menys la tipologia originaria de la construcció amb algunes galeries. Totes les façanes de l'edifici són arrebossades i pintades de blanc. 08229-493 Carrer Galeries, núms. 1-7. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. Una de les obres més difícils fou la construcció del salt d'aigua. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Posteriorment en aquest local hi hagué també escorxador i el forn de pa. Avui el forn continua funcionant, amb un dels tradicionals forns de llenya. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. 41.8471300,1.7193800 393688 4633596 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63346-foto-08229-493-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63346-foto-08229-493-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63357 Xalets per a directius a la colònia Valls de Torroella https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-per-a-directius-a-la-colonia-valls-de-torroella XX Conjunt de tres xalets construïts a la dècada de 1950 a Valls de Torroella i destinats a càrrecs directius o professionals de prestigi de la colònia. Els tres segueixen una tipologia constructiva similar, caracteritzada per un tipus d'obra feta amb maó blanc. Es tracta d'habitatges que consten d'una o dues plantes, amb uns espais porxats al costat de migdia que donen a jardins. El xalet situat a l'angle sud-est era destinat al metge i tenia en una construcció annexa el dispensari, encara en actiu. El xalet situat a ponent d'aquest era destinat al director. La família Basora s'hi va traslladar entorn de 1956. El xalet situat més al nord era destinat a la família del majordom de la fàbrica. En aquesta època era Francesc Carreras Magem, que s'hi va traslladar amb la seva família també en aquesta època. 08229-504 Carrer de les Torres, Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. 41.8480600,1.7184300 393610 4633701 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63357-foto-08229-504-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63357-foto-08229-504-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Teresa Carreras 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
62976 Plana de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-forques PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, Petita esplanada situada al costat del camí d'accés a Sant Mateu de Bages (actual carretera BV-3003), molt a prop de la capella de Sant Miquel de les Planes i del castell de Sant Mateu on, segons es pot deduir del topònim, antigament hi havia les forques on eren penjats els ajusticiats pel senyor del terme. El topònim 'Plana de les Forques' és esmentat en un document de l'any 1701 conservat a la masia de les Planes quan descriu les afrontacions d'aquest mas: 'els masos i peces de terra juntes termenen a sol ixent amb la plana de les Forques i amb l'honor de l'Esbert, en el cap de la costa d'Antius... ( )'. El fet que aquesta esplanada es trobi al final de la pujada del camí, en una corba pronunciada que hi ha quan aquest arriba a l'altiplà de Sant Mateu, molt a prop de l'església del castell, on en època medieval i encara al segle XVIII hi havia diversos masos que formaven una petit nucli, fa pensar que s'havia triat de manera intencionada com a lloc estratègic perquè la forca servís d'exemple i escarment per a tots els viatgers i la gent del poble que passava pel camí. 08229-123 Carretera BV-3003, km. 5. Demarcació de Sant Mateu de Bages L'any 1381 la família Boixadors, senyors del castell i terme de Sant Mateu de Bages, van ampliar els seus dominis tot comprant al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi d'aquestes terres. És a dir, tant la jurisdicció comuna (mixt imperi) com la criminal (mer imperi) dins del seu terme. Per tant, era el senyor qui exercia la justícia en el terme del castell de Sant Mateu de Bages. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. 41.8019300,1.7476000 395957 4628543 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Neus Vilardaga 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63345 La Carnisseria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carnisseria VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). XIX-XX Casa particular emplaçada a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació aïllada i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i té cossos adossats al nord i a ponent. L'any 1958 i posteriorment, a la dècada de 1980, la casa ha estat ampliada i reformada substancialment, de manera que és poc el que queda de la seva tipologia originària. Tan sols és visible parcialment el mur de pedra a la planta baixa, on hi ha el local de la carnisseria, mentre que la resta de façanes són arrebossades amb ciment i les obertures i balcons són moderns. 08229-492 Carretera de Cardona, 1. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. La casa coneguda com la Carnisseria ja existia l'any 1865, però inicialment era força més petita. A principis de segle XX el propietari era Ramon Ferrer Miralles. El seu fill gran, Josep Ferrer Pont, va viure a la casa veïna de Gibergas, que era de la mateixa família. El seu germà, Ramon, volia ser carnisser. Per això va anar a aprendre l'ofici a la carnisseria Feiné, al carrer del Born de Manresa. Després va iniciar la carnisseria pròpia que estava situada en un petit cobert al nord d'aquesta casa. Al mateix temps als baixos de la casa hi havia un espardenyer de Súria, un tal Guilanyà. Cal dir que a la casa veïna de ca la Pastora també hi havia una carnisseria, de manera que durant un temps a la colònia Valls hi havia dues carnisseries, una al costat de l'altra. L'any 1958 Ramon Ferrer va morir. Aleshores es va ampliar i remodelar la casa, que va adquirir el seu aspecte actual, i la carnisseria es va emplaçar al local més ampli on avui es troba. Els fills del carnisser, Francesc i Jaume, van continuar exercint l'ofici. Des de 1994 continuen portant la carnisseria membres de la següent generació. 41.8483600,1.7217300 393885 4633730 1865 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63345-foto-08229-492-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63344 Ca la Pastora https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora-0 XIX Necessitaria una restauració Habitatge de pisos emplaçat a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació entre mitgeres i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. A diferència de les altres cases veïnes, ca la Pastora, que segueix el model d'una casa popular del segle XIX, ha conservat integrament la seva tipologia constructiva originària. La façana principal té una distribució perfectament regular i simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa té tres portals emmarcats amb pedra picada. El central dóna accés als pisos i els laterals corresponien a locals comercials. Els dos pisos superiors consten de tres balcons a cada planta, i els del primer pis queden remarcats per una barana de fosa motllurada. El mur de la façana és arrebossat i pintat. 08229-491 Carretera de Cardona, 12. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. Per la seva tipologia constructiva, ca la Pastora es pot datar a mitjans o finals de segle XIX. Tal com indica la seva denominació, originàriament hi vivia una família que tenia ramats i també una carnisseria. Cal dir que la casa veïna era precisament la Carnisseria, de manera que durant un temps a la colònia Valls hi havia dues carnisseries, una al costat de l'altra. 41.8481700,1.7221300 393918 4633708 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63344-foto-08229-491-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63343 Ca l'Espelta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta-0 XIX Casa particular emplaçada a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació parcialment entre mitgeres (només pel costat nord) i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos i un petit terrat a la part superior) i té un cos més baix annexat a migdia, el qual dóna a un passatge estret i amb desnivell. A través dels anys ca l'Espelta ha estat força modificada, de manera que la fesomia actual té poc a veure amb la construcció tradicional que devia ser en un principi. Pràcticament només la façana davantera manté l'estructura originària, amb un balcó a l'esquerra i una finestra a la dreta de cadascun dels dos pisos. Els murs són pintats de blanc. La casa tenia tines, que han quedat cobertes. 08229-490 Carretera de Cardona, 13. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. La família propietària de ca l'Espelta eren els Font. A mitjans de segle XX la pubilla, Victòria Font Ballarà, es va casar amb un membre de la família Vilomara. Els seus descendents continuen habitant-hi. En aquesta època s'hi van fer nombroses obres, sobretot al cos lateral que dóna al passatge. La casa té diversos pisos i la planta baixa ha estat ocupada per locals comercials. Durant molts anys hi va tenir el seu taller un sastre. 41.8480700,1.7221800 393922 4633697 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63343-foto-08229-490-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Ramona Guitart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63347 Pisos de la carretera de Cardona https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-la-carretera-de-cardona BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. XX Una part dels blocs substancialment remodelats Conjunt de dos blocs d'habitatges per als obrers de la colònia Valls de Torroella, que van ser els primers que es van construir, entorn de 1903. Estan ubicats a peu de l'antiga carretera de Manresa a Solsona. El bloc situat al nord és el que conserva la tipologia originària. Té una llargada d'uns 30 metres, és de planta rectangular allargassada i consta de planta baixa més dos pisos. Inicialment era el doble de llarg, però fa uns anys se'n va enderrocar la part final per urbanitzar al seu lloc la plaça de Sant Josep. L'edificació es composa de cinc unitats, cadascuna de les quals segueix un esquema similar, en base a dos eixos d'obertures a la façana davantera. Normalment hi trobem un portal i balcons a un costat, mentre que a l'altre costat hi ha finestres. Però en cada unitat la distribució té lleugeres variants. Per la part posterior els pisos s'han ampliat modernament afegint-hi una annex de totxo amb algunes galeries. A les plantes baixes és on s'hi ha ubicat alguns dels serveis de la colònia. Concretament, en aquest bloc encara hi ha l'economat, gestionat des de fa molts anys per la família Lladó. Després de l'escapçament de l'edifici, la façana nord es va rematar amb un gran arc de formigó on hi ha l'accés a dependències de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es troben a la planta baixa. El bloc situat al sud va ser substancialment remodelat a la dècada de 1960 ja que es trobava en males condicions. El resultat és que fou reconstruït pràcticament de nou, de manera que ha perdut completament el seu aspecte originari. Aquest bloc conserva la llargada inicial, que és d'uns 60 metres. Consta de planta baixa més dos pisos. La tipologia originària era similar a l'altre bloc, però després de la remodelació ha quedat distribuït en cinc unitats que segueixen un mateix esquema de distribució, amb quatre finestres per planta a cada unitat. Per la part posterior els pisos han estat dotats de galeries. En els baixos d'aquest bloc encara hi ha el forn de pa, que funciona amb un tradicional forn de llenya. Antigament en aquest mateix local hi havia hagut l'escorxador i la primera església. Ja més recentment, es va aixecar un nou bloc de pisos a l'extrem sud d'aquest. 08229-494 Carretera de Cardona, núms. 4-11. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. Una de les obres més difícils fou la construcció del salt d'aigua. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Posteriorment en aquest local hi hagué també escorxador i el forn de pa. Avui el forn continua funcionant, amb un dels tradicionals forns de llenya. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. 41.8477100,1.7218500 393894 4633658 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63347-foto-08229-494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63347-foto-08229-494-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Ester Llobet Fornells 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63342 Casino i cafè de Valls de Torroella https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-i-cafe-de-valls-de-torroella Anònim (2003). 'Històries del Riu. L'Esbarjo quotidià', Regió7, col·leccionable 150 anys de colònies industrials, fascicle 20 (novembre 2003). Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. XX Conjunt que integra els edificis del Cafè de la colònia de Valls de Torroella així com el local annex a la part posterior on hi ha el Casino; és a dir, una sala on tradicionalment s'hi ha fet les funcions de teatre i altres activitats, com ara els balls o el cinema. L'edifici del cafè, construït el 1921, es pot inscriure dins d'un modernisme de caire popular, i és clarament l'edifici més rellevant d'aquesta part de la colònia. És un construcció de planta quadrada (amb planta baixa més un altell) adossat entre mitgeres a les cases del carrer només per un costat. La façana principal, encarada vers la carretera, destaca per un frontó de perfil sinuós que corona l'edifici. Es tracta d'una façana de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures en dos nivells. L'eix central és més ample i amb el finestral superior de forma corba. Aquests dos nivells de finestres (el superior corresponent a l'altell) es mantenen a la façana lateral nord, mentre que les altres dues tenen construccions adossades. L'edifici del teatre, adossat amb una orientació obliqua a la part del darrere, no té cap element d'interès arquitectònic. L'interior del cafè conserva un interessant conjunt mobiliari en fusta, obra de la dècada de 1950 i fet a gust de l'amo de la colònia. L'àmplia sala s'estructura entorn d'un altell de fusta que ocupa tot l'espai perifèric, deixant al centre una gran obertura fins el sostre. El sostre és format per un artesonat amb grans quadrícules, del quan penja al centre un llum d'aranya. 08229-489 Carretera de Cardona, s/n. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella El Cafè i Casino de la colònia Valls de Torroella es construí l'any 1921. Era propietat de l'empresa, Manufacturas Valls, però de gestió integrada inicialment dins la Cooperativa Valls, que tenia associats bona part dels obrers. El primer responsable del cafè va ser Cassimir Lladó, i la seva família també s'ocupava de la cooperativa i de la barberia. Quan aquest va morir se'n va fer càrrec Ramon Closa, fins que ho va deixar el 1975, i llavors en van assumir la gestió Antoni Claret i Baltasar Flotats. En aquest moment l'empresa va sufragar les despeses de millora del local. Al cap de tres anys i mig la gestió va quedar només en mans d'Antoni Claret i la seva família. Tradicionalment el cafè només s'obria a partir de dissabte a la tarda i durant tot el diumenge, a més de les vigílies de festes. Aquest costum es va mantenir fins l'any 2004. En canvi, el cafè de la fonda obria cada dia. Un dels atractius del cafè és que s'hi jugava, i amb sumes importants de diners. Sovint les partides de cartes s'allargaven a porta tancada fins a altes hores de la nit, i en més d'una ocasió la Guàrdia Civil havia passat a requisar els diners. En la darrera època, l'empresa es feia càrrec de les despeses de manteniment i Antoni Claret es quedava tot el que facturava per les consumicions del cafè. El local annex del casino i teatre és de propietat privada. L'activitat teatral té una llarga tradició a la colònia. En aquest local, a més dels Pastorets s'hi han fet també sessions de cinema i els balls de les festes. La sala es va remodelar interiorment l'any 1981, quan es van tornar a fer els Pastorets després d'una interrupció de força anys. Actualment, gràcies a l'empenta del grup de teatre, la sala torna a tenir una activitat notable. 41.8482700,1.7221300 393918 4633719 1921 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-3.jpg Inexistent Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|105 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63350 Pont de Valls de la Carretera de Salo https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-valls-de-la-carretera-de-salo FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. XX Pont de la carretera que es dirigeix a Salo (BV-3002) sobre el riu Cardener, just a l'entrada de la colònia Valls de Torroella. Està situat a l'inici d'aquesta carretera (al km 0,2). La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a principis del segle XX sota la tutela de la Diputació de Barcelona, per exemple el pont del cementiri de Valls de Torroella, que trobem uns centenars de metres més amunt en la mateixa carretera. El pont té una llargària d'uns 80 metres i consta de quatre arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior conserva les baranes de pedra originàries. Sota el pont s'estén una àmplia zona d'horta conreada pels habitants de la colònia. 08229-497 Carretera de Salo (BV-3002), km. 0,2. Demarcació de Valls de Torroella Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. L'encarregat de les obres es deia Martínez, i d'aquí el nom popular amb què algunes persones encara anomenen aquest pont. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo (una mica més amunt) es devia construir poc després. 41.8459100,1.7199100 393730 4633460 1909 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63350-foto-08229-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63350-foto-08229-497-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Alguns també el coneixen com a Pont del Martínez 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63351 Pont de les Dues Aigües https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-dues-aigues FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. XX Pont de la carretera de Salo (BV-3002) sobre la riera de Vallmanya, just abans que conflueixi amb la riera de Matamargó. D'aquí ve possiblement el nom popular 'de les dues aigües'. Concretament està situat en el tram final d'aquesta carretera (al km. 10,4). La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a principis del segle XX sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont té una llargària d'uns 40 metres i consta de dos arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus de forma més o menys quadrada i disposats en filades. A la part superior les baranes han estat substituïdes per unes de metàl·liques. 08229-498 Carretera de Salo (BV-3002), km. 10,4. Demarcació de Salo Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo (una mica més amunt) es devia construir poc després, igual que el Pont de les Dues Aigües. Segons es diu, en aquest indret la riera tenia sempre aigua abundant i molts vilatans de la zona n'hi anaven a buscar quan no en trobaven enlloc més. 41.8438200,1.6307800 386326 4633342 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63351-foto-08229-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63351-foto-08229-498-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63348 Pisos Nous (de la carretera de Salo) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-nous-de-la-carretera-de-salo BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. XX Bloc d'habitatges per als obrers de la colònia Valls de Torroella que s'emplacen a peu de la carretera de Salo. Foren els tercers que es van construir (inaugurats l'any 1933) i es coneixen com a Pisos Nous. Consisteix en una gran edificació de planta rectangular que consta de planta baixa més tres pisos. Es composa de cinc unitats que segueixen un mateix esquema de distribució, en base a quatre eixos d'obertures a la façana davantera. Els dos eixos centrals tenen balcó i, al centre, hi trobem el portal. Per la part posterior, que dóna a un pati tancat, els pisos tenen galeries o finestres. Les façanes són arrebossades i pintades de color crema. 08229-495 Carretera de Salo, núm. 1-5. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. Una de les obres més difícils fou la construcció del salt d'aigua. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Posteriorment en aquest local hi hagué també escorxador i el forn de pa. Avui el forn continua funcionant, amb un dels tradicionals forns de llenya. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. 41.8465100,1.7194300 393691 4633527 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63348-foto-08229-495-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63348-foto-08229-495-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63258 Resclosa i rec del molí del Ferrer de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-ferrer-de-la-creu XIX-XX Resclosa i rec de l'antic molí que hi havia a la casa avui coneguda com a Ferrer de la Creu. Està emplaçada a la riera de Salo, en un indret on aquesta fa un meandre molt pronunciat. Concretament, la resclosa es situa uns 320 m aigües amunt de la riera. És una resclosa de dimensions considerables, d'uns 20 m de llarg i de planta lleugerament corba. És feta de pedra i formigonada. A la part superior està reforçada amb totxo gris, fruit d'alguna de les múltiples reparacions que ha tingut a conseqüència de les riuades. Al costat de ponent el mur s'adossa a una gran roca que ha quedat encastada a la resclosa i, a continuació, té una comporta metàl·lica de desguàs. Segueixen uns metres de rec delimitat per un mur formigonat i, després d'un gir, el rec segueix paral·lel a la riera per la banda dreta. Consisteix en una vall excavada al terra d'uns 2 metres d'ample i està reforçat amb una pavimentació de ciment a la concavitat de la base. Al llarg dels 320 m del seu traçat el rec es troba en força bon estat de conservació, ja que fins una època força recent s'havia utilitzat per a regar. En el tram final forada una roca abans d'arribar al que era la bassa del molí, actualment el jardí de la casa. 08229-397 Casa Ferrer de la Creu. Demarcació de Salo Originàriament la casa coneguda com cal Ferrer de la Creu era la que avui es diu cal Forner, al nucli de Salo. Encara consta així en la inscripció del balcó, de l'any 1866. En efecte, era la casa del ferrer i estava al costat de la creu de terme de Salo. La ferreria era junt al molí, que es trobava una mica més avall, a l'actual casa que avui es coneix com el Ferrer de la Creu. En els seus orígens la família propietària eren una branca dels Esquius que tenien el Molí de Salo. Un fadristern dels Esquius va marxar de la casa mare per crear un altre molí. Això devia ser a mitjans de segle XIX (segons la inscripció de la casa, el 1866) , unes quatre generacions anteriors a l'actual. Aquesta nova branca dels Esquius tenien el molí i la ferreria al costat de la riera, i vivien a la casa del poble. A mitjan segle XX Emili Esquius Morros va dividir l'heretat en dues parts, una per a cadascun dels seus fills mascles. A Josep Esquius Palà li va tocar la casa del poble, i a Francisco Esquius Palà li va tocar el molí i ferreria. Francisco Esquius va ampliar la petita caseta que aleshores hi havia sobre el molí i va instal·lar-s'hi a viure amb la seva família. El molí funcionava amb una roda hidràulica vertical de dimensions no gaire grans. El mateix sistema que al Molí de Salo. El moviment del molí s'aprofitava també per accionar una manxa d'aire que alimentava la fornal de la ferreria. A la segona meitat del segle XX l'antiga roda es va substituir per una turbina, feta per un manyà de Cardona. El molí va funcionar fins al principi de la dècada de 1970. Entorn de 1987 la casa s'amplià i es reformà per complet adoptant l'aspecte actual. 41.8459400,1.6413400 387207 4633564 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63414 Necròpolis del Collet del Cargol https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-collet-del-cargol OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 193-194, 272-273. SÁNCHEZ, Eduard.; OLIVARES, David (2000). 'La intervenció arqueològica al Collet del Cargol. Estudi d'una necròpolis d'època visigòtica al Bages.'. 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998 (Actes). Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p. 426-431. VII-X Jaciment pràcticament destruït Necròpolis visigòtica actualment desapareguda per la construcció d'una casa. Estava formada per quatre cistes. D'aquestes, se'n conserven dues que van ser traslladades a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, on es poden veure al jardí adjacent. La necròpolis es situava en un promontori de formació tabular, al costat de l'esmentada casa, que es troba al costat de les Granges Agustí i uns 300 m a l'est de l'Església parroquial de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí el relleu baixa en pendent fort fins la riera de les Planes. Tres de les sepultures eren de grans dimensions i de bona factura, fetes amb lloses encabides en fosses excavades a la roca. Aquest tipus de cistes, caracteritzades per la utilització de lloses gruixudes (a partir de 10 cm) són datables entorn del segle VII. Les seves dimensions són superiors a les tombes trapezoïdals típiques del període posterior (segles IX i X). Més enllà d'aquests factors tipològics, la cronologia visigòtica es fonamenta en la troballa d'una sivella a la tomba 2. Les excavacions van posar al descobert una quarta tomba sense la protecció de lloses als costats, excavada a la roca i amb una orientació diferent: est-oest (amb la capçalera a l'oest). Aquesta, d'una tipologia més pròpia d'una època més tardana, a partir del segle IX, indica que el lloc va tenir una certa pervivència com a cementiri i que s'abandonaria en el moment en què es va construir l'església parroquial, documentada a partir del segle X. En l'estudi antropològic s'ha detectat una població de nou individus: tres homes, quatre dones i dos de difícil determinació. 08229-561 Casa al costat de Granges Agustí, nucli de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages L'estudiós Josep Bastardas identifica aquest indret amb el topònim Coma de Puig, que apareix en la documentació medieval i que, segons ell, seria un punt de reunió o trobada dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords; precisament en un lloc sagrat on veneraven els seus avantpassats. Segons aquest estudiós, en el món cultural dels francs el topònim Puig (podio) té aquesta connotació. Així, en un document de l'any 1210 (que es troba en el llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas) i que es refereix a una venda es diu que 'festes estas cosas en lo comptat de Manresa, en lo castell de St Matheu y en lo lloch anomenat la Coma de Puig', bo i equiparant en importància les referències al comtat, al castell i al lloc Coma de Puig. Aquesta necròpolis és el punt més antic del nucli de Sant Mateu de Bages, i era un lloc d'enterrament sense presència de cap església. Després s'hi construí, molt a prop, el castell de Sant Mateu i en un punt també proper l'església parroquial. Un esquema similar es troba a Sant Esteve de Camps (Fonollosa), on trobem unes tombes excavades a la roca en un lloc significatiu, dalt d'un puig, on més tard s'hi construí una església i una torre militar. O també al castell de Talamanca, construït al costat d'una necròpolis. Altres exemples propers en què els topònims Puig mantenen una rellevància fins als segles XIII i XIV són el mas el Puig (al costat del castell de Mejà), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Collet del Cargol és una necròpolis originària d'època visigòtica que s'hauria convertit en un lloc significatiu i de referència de la zona de Sant Mateu. Al seu entorn s'hi bastiren els principals edificis (castell i església) i hauria perviscut almenys fins al segle XIII com a punt de trobada on es prenien els acords importants i s'hi feien pactes. L'any 1992, durant les obres de construcció d'una casa es localitzaren accidentalment tres de les sepultures. Immediatament s'hi realitzà una intervenció arqueològica d'urgència, dirigida per Eduard Sánchez, de l'empresa Arqueociència. L'any següent es portà a terme una nova campanya, dirigida per David Olivares, en la qual es van desmuntar i traslladar dues les tombes (la 2 i la 3) al costat de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages; concretament uns 25 m al sud de la façana de migdia. 41.7942100,1.7389600 395227 4627696 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63414-foto-08229-561-1.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63297 Jaciment ibèric al castell de Castelltallat https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-al-castell-de-castelltallat <p>VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&amp;info=541&amp;menu=129&amp;cat=202&amp;cat_dir=192</p> IV-III aC Jaciment molt arrasat <p>Restes arqueològiques d'un assentament ibèric situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'antic castell de Castelltallat, l'església de Sant Miquel de Castelltallat i l'actual Observatori Astronòmic de Castelltallat. Les excavacions arqueològiques fetes amb motiu de la construcció de l'Observatori van permetre constatar l'existència d'un assentament ibèric anterior al castell medieval, del qual se'n van identificar dues sitges i alguns murs de poca entitat. Entre el material ceràmic recuperat destaquen diversos fragments de ceràmica àtica de figures negres, així com altres produccions d'importació, a més de les ceràmiques autòctones ibèriques. El jaciment es pot situar amb una cronologia que va del segle IV al III aC. Podria tractar-se d'un poblat amb una funció de refugi o defensa, del qual cal destacar la bona visibilitat del turó, amb vistes a llarga distància que arriben fins a la serra del Port del Comte (al nord) i Montserrat (al sud).</p> 08229-436 Castell de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat <p>Amb motiu de la construcció de l'Observatori astronòmic de Castelltallat per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona es van portar a terme un seguit de campanyes d'intervencions arqueològiques entre els anys 1999 i 2001. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. La presència a dalt el turó d'un gran enderroc va fer pensar que es tractava del castell, que tradicionalment s'ha situat a l'entorn de l'església de Sant Miquel. Segons la tradició oral, aquesta església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis castrals. A part de les restes del castell les excavacions van permetre documentar l'existència del jaciment ibèric.</p> 41.7939200,1.6325400 386384 4627799 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-2.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 81|80 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63373 Llegenda del castell de Claret dels Cavallers https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-claret-dels-cavallers CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 764, 766. XX Llegenda amb escàs arrelament popular Segons una llegenda recollida per Joan Amades, que li fou transmesa per Joan Martí de Manresa el 1935, el castell de Claret presidia el poblat de Claret dels Cavallers. Quan els moros van envair Catalunya un gran estol de cavallers i gent d'armes es van fer forts en aquest castell, que els sarraïns de cap manera no podien sotmetre, per més vegades que el van atacar. El cabdill sarraí que assetjava el castell va reunir un gran exèrcit i es va preparar per un atac en una nit de fosca i per sorpresa. Però es va donar el cas que, al moment en què els sarraïns es disposaven a atacar, la lluna va esquinçar els núvols i, enllumenant tot el panorama, va descobrir les intencions dels assetjadors. La gent del castell va refer-se a l'instant, es va llançar a l'atac i va provocar una desfeta entre els moros, que van fugir i van deixar abandonada aquesta contrada. D'aquesta gesta el castell va prendre el nom de Claret, en al·lusió al clar de lluna, nom que es va estendre al poble i a tota la contrada propera i, per recordar el floret de cavallers i gent d'armes que defensaven el castell, se li afegí el qualificatiu de Claret dels Cavallers. En record també de la proesa el senyor de Claret ostentava una mitja lluna en el seu escut com a senyal que, mercès a la lluna, va salvar el castell i va vèncer els sarraïns. 08229-520 Castell de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers 41.8215600,1.6466000 387601 4630850 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63271 Grafits del Castell de Coaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-coaner <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63</p> XIII-XIV <p>Grafits d'època medieval que es troben a l'interior del castell de Coaner. Concretament, a les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat del morter de calç. El conjunt de grafits representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Els vaixells són de vela llatina (triangular) i tenen rems. En algun d'ells s'hi veu també el timó. Per les seves característiques, especialment pels rems, sembla que podria tractar-se de galeres. Una hipòtesi és que les escenes dibuixades podrien correspondre a una batalla naval en la qual hauria participat l'autor, possiblement empresonat a la torre. L'estil dels dibuixos és senzill però d'una gran precisió, de manera que fins i tot es poden comptar perfectament el nombre de rems o s'hi poden veure els plecs de la vela al gràtil. Aquests grafits devien fer-se en la mateixa època en què es varen bastir les arcades interiors, en el segle XIII, o tal vegada en el següent. Les característiques dels vaixells representats també fan suposar aquesta datació. Així mateix, sobre un carreu de l'arcada hi ha gravada una escena amb animals.</p> 08229-410 Castell de Coaner. Demarcació de Coaner <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> 41.8326800,1.7131600 393147 4632000 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63271-foto-08229-410-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'interior del castell està pendent d'una intervenció per protegir els grafits i adequar-lo a les visites. De moment l'interior no és visitable. Imatges: reproduccions d'escenes dels grafits segons un dibuix de J. Bolòs 85 47 1.3 1771 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63262 Creu de la Santa Missió al castell de Salo https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-al-castell-de-salo XX Creu situada al cim del puig anomenat el Castellot, on hi havia l'antic castell de Salo, del qual pràcticament no en queden restes. És una creu de pedra que consta d'un pedestal de forma prismàtica. Té el fust i els braços de secció rectangular. A la cara est s'hi pot llegir la inscripció: 'Santa Missió 1941'. I a la cara oest, al peu, una altra inscripció: 'Missio 1951'. 08229-401 Castell de Salo. Demarcació de Salo Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons es desprèn de les inscripcions d'aquesta creu situada al Castellot de Salo, devia col·locar-se l'any 1951, com a resultat d'alguna de les missions. 41.8441100,1.6435700 387389 4633358 1951 08229 Sant Mateu de Bages Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63262-foto-08229-401-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63016 Creu de terme de Fontanet https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fontanet XX Creu de terme emplaçada al costat del camí de Fontanet, a l'alçada del raval conegut com el Clot de Fontanet. Es tracta d'una creu força moderna (del final del segle XIX o principis del XX) que destaca pel seu sòlid pedestal. El pedestal està format per dos grans blocs de pedra esglaonades. La inferior de forma cúbica i la superior amb una marcada inclinació piramidal. Al seu damunt hi ha el basament, allargat, de la creu. A la part superior s'aixeca la creu, amb les astes de secció rectangular i decorada amb una forma circular al punt d'intersecció. La creu no té cap tipus d'inscripció. 08229-131 Clot de Fontanet Per analogia amb altres creus molt similars i pròximes, com ara la de la Santa Missió (a l'església parroquial de Sant Mateu) o la creu de l'oratori de cal Carné, podria datar-se a finals del segle XIX o principis del XX. La creu està situada al costat d'un revolt del camí, en un lloc que fa una petita esplanada amb bones vistes i al peu de les cases de Fontanet. 41.7898800,1.7226300 393863 4627236 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63338 Resclosa i canal de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. XX Resclosa i subsegüent canal de l'antiga fàbrica de la colònia Valls de Torroella, emplaçada al riu Cardener. Concretament, uns 200 m al nord de la fàbrica, en un paratge amb un interessant vegetació de ribera. La resclosa té una planta marcadament corba i segueix una orientació molt tancada i obliqua respecte al curs del riu, cosa que facilita la desviació d'un important cabal d'aigua cap al canal mitjançant dues grans comportes, avui totalment automatitzades. La resclosa és formada per blocs de pedra perfectament tallats i ha estat formigonada. Té una llargada considerable, de més de 50 m. El canal discorre en un traçat rectilini, delimitat per murs de pedra ben escairada. Ja al tram final fa un gir i es dirigeix entre uns grans murs formigonats cap a l'edifici on hi ha la central hidroelèctrica, situada al costat de ponent de la fàbrica. Actualment, la central continua treballant i generant electricitat. El salt d'aigua es situa en un pou de 12 m de profunditat que té una cota més baixa que la del riu. El canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa sota el riu i desemboca al Cardener a l'alçada de cal Carreter, uns 1.000 metres més avall. Antigament el canal passava pel mig de la fàbrica. 08229-485 Colònia Valls de Torroella La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. 41.8492200,1.7195800 393708 4633828 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana La resclosa marca el límit amb el terme municipal de Súria 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
63336 Fàbrica de la colònia Valls de Torroella https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. XX Conjunt de naus fabrils situades a la colònia Valls de Torroella, concretament a part de la riba dreta, que pertanyien a aquesta colònia industrial dedicada a la filatura i als teixits i que, arran del seu tancament, són ocupades ara per empreses diverses. Es tracta d'un complex de grans dimensions que ocupa una superfície d'uns 140 per 80 metres. Les naus més antigues són les que es troben al sector sud-oest, concretament les tres naus d'aquesta zona, que tenien adossades als extrems la casa del director i una altra casa destinada a personal directiu. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). Les naus són les característiques de tipus fabril, amb els habituals finestrals arrenglerats. La majoria consten de planta baixa més una planta semisoterrània coberta amb volta catalana. En general les plantes baixes han estat substancialment modificades per les instal·lacions de les indústries actuals, mentre que la planta inferior, sense cap funció concreta, conserva força integrament la seva tipologia originària. Hi ha un sistema de galeries subterrànies connectades entre si que recorren aquesta planta inferior, on hi havia instal·lat un interessant sistema d'humidificació i ventilació que aportava les condicions climatològiques òptimes per al procés industrial. Aquest sistema comptava amb una gran turbina elèctrica per bombejar l'aire, que era canalitzat per unes grans conduccions. Aquesta turbina i bona part d'aquestes instal·lacions encara es conserven. 08229-483 Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. 41.8469500,1.7204500 393776 4633575 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63336-foto-08229-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63336-foto-08229-483-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Ester Llobet Fornells 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:37
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml