Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63086 | Serra de Castelltallat (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-castelltallat-pein | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>Espai d'interès natural (declarat PEIN) que abasta el conjunt de la serra de Castelltallat i, en conseqüència, una part molt substancial del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Concretament, l'espai protegit té com a límit nord la riera de Coaner i, pel sud, diversos torrents que es troben a la part meridional del terme. Actualment, la superfície total de l'àrea PEIN és de 4.961 ha, de les quals la gran majoria es troben dins del municipi de Sant Mateu de Bages (4.796 ha). Les 165 ha restants corresponen al municipi de Súria. La serra de Castelltallat, originada per un plegament contemporani a la formació dels Pirineus fa 16 milions d'anys, s'estira en direcció sud-oest i nord-est, entre la Molsosa i el riu Cardener. Separa les valls de les rieres de Coaner (al nord) i de Rajadell (al sud). A la zona de Sant Mateu rep el nom de Serra de la Sala. Es tracta d'una serra de relleu suau per ambdues vessants, coronada per una altiplà estructural que assoleix els 900 m d'altitud. És una excel·lent mostra del paisatge mediterrani i submediterrani, amb predomini del bosc dins un mosaic en què hi són representats dos grans dominis de vegetació. Els vessants obacs tenen un domini de les rouredes seques de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). Actualment d'aquesta roureda només en resten petits retalls, ja que ha estat substituïda per grans pinedes de pinassa i pi roig. Els vessants solells, en canvi, són coberts per la vegetació mediterrània del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En aquest ambient hi predominen les brolles calcícoles, sobretot on abans hi havia feixes, que ocupen una gran extensió, acompanyades de pinedes de pi blanc, junt amb retalls de garrigues o prats secs. És de remarcar la presència de ruac (Ononis tridentata) en aquelles brolles on el substrat conté petites capes de guix. La fauna és la típica dels boscos mediterranis. Entre les espècies més representatives hi trobem porcs senglars, cabirols, llebres, conills, guineus, perdius o aus rapinyaires.</p> | 08229-209 | Zona central del municipi | <p>La Serra de Castelltallat va ser declarada PEIN l'any 1992 per la importància de la gran massa de bosc de pinassa que es troba als seus vessants. Ha estat sovint afectada per incendis forestals; especialment el gran incendi de la Catalunya central que va tenir lloc el 1994, i també el de 1998. L'espai natural compta amb diversos elements d'atracció. Entre els més representatius hi ha l'observatori astronòmic inaugurat fa uns anys, emplaçat en un punt dominant de la serralada, a 910 m d'altitud.</p> | 41.8096500,1.6636600 | 388997 | 4629505 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63011 | Ruïnes dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dels-masos-corts-cardo-conill-i-vila | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XV-XVIII | Masos en ruïna al subsòl. Estat desconegut. | Ruïnes d'un conjunt de masos d'origen medieval que es trobaven situats a l'àrea compresa entre el turó del castell de Sant Mateu i l'església de Sant Miquel de les Planes. En diversos documents, almenys des del 1501, alguns d'ells relacionats amb la masia de les Planes, que es troba situada també molt a prop del castell, es fa esment d'aquests masos, denominats Corts, Cardó, Conill i Vila, els quals van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons la monografia sobre Sant Mateu de Bages escrita per mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4), en època baix medieval formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Els propietaris de la masia de les Planes afirmen que els anys 1950, quan van començar a llaurar amb tractor el camp situat en aquesta zona, hi van aparèixer nombroses restes dels fonaments d'aquestes cases. Cal dir que, darrera l'església de Sant Miquel, a l'altre costat del camí hi ha aparegut també restes òssies pertanyents a l'antic cementiri de l'església. | 08229-126 | Vora l'església de Sant Miquel de les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages | El castell de Sant Mateu és documentat des de l'any 983, i l'església de Sant Miquel de les Planes és una construcció parcialment romànica de les acaballes del segle XII o inicis del XIII. Sembla, doncs, que vora l'església i als peus del castell va sorgir un petit nucli de cases. Aquests masos ja existien al segle XVI, quan es va construir la masia de les Planes, també als peus del castell. De fet, l'any 1501 es troba documentat Sebastià Planas com a batlle del castell i amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 Sebastià consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. En algun moment posterior a aquesta data aquests masos foren abandonats. | 41.8012400,1.7433000 | 395599 | 4628472 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63011-foto-08229-126-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63268 | Gibergas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gibergas-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 139). Http://www.santmateudebages.cat/index.php?menu=123 | XX | Casa rural situada als afores del nucli de Valls de Torroella, vora el pas de l'antic camí ral de Manresa a Cardona, posteriorment carretera. Es tracta d'una edificació aixecada en una sola fase constructiva (el 1909) i seguint el model de les cases rurals de començament del segle XX, amb una estructura austera però perfectament regular i simètrica. L'edificació és de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana, encarada a llevant, és perfectament alineada amb la carretera. Es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb tres portals a la planta baixa i, als nivells superiors, tres balcons a cada planta. Els murs són de pedra, en aquesta façana arrebossats i pintats, mentre que en la resta es conserva un semi-arrebossat antic. Les façanes laterals tenen alguna obertura emmarcada amb llindes i brancals de pedra i, al sud, una petita galeria amb dues arcades al nivell de les golfes. A la part posterior s'hi ha adossat un cos més baix. | 08229-407 | Valls de Torroella, s/n. Demarcació de Valls de Torroella | El mas Gibergas està documentat als segles XIII-XIV. Així mateix, el nom Gibergas, d'origen germànic, ens fa remuntar a l'alta edat mitjana i al moment de la repoblació. Antigament la casa tenia una ermita al costat, de la que ja no en queda cap rastre. Fins el segle XVIII la família propietària encara conservava el cognom Gibergas. Entorn de 1800 aquest es va perdre pel casament d'una hereva, Agnès Gibergas, amb un pubill, i el cognom passà a ser Ferrer. Entorn de 1850 en aquesta casa s'hi va produir un fet escabrós quan un escamot de lladregots va perpetrar un assassinat múltiple. El fet va tenir un important ressò i aparegué, per exemple, en diaris d'abast estatal, com el Ateneo de Madrid o el Faro de Vigo. Els assaltants van assassinar tots els membres de la família excepte uns pocs que en el moment dels fets es trobaven absents. Els mossos d'esquadra van poder detenir a Lleida alguns membres de la banda; entre ells, el seu cabdill, conegut com el Sec d'Artés. A partir d'aquest episodi el mas Gibergas va quedar molt tocat. Uns cinquanta anys més tard, el 1909, Ramon Ferrer Miralles va construir una nova casa a tocar de la carretera de Cardona i molt a prop de la colònia industrial de Valls de Torroella, que havia entrat en funcionament cinc anys abans. Cal dir que fins aleshores Gibergas era una de les masies importants de la zona. Posseïa una amplis terrenys que incloïen dues masoveries: cal Carnisser i les Comes. I bona part de la nova colònia industrial es va edificat en terrenys que pertanyien a aquest mas. La nova casa construïda vora la colònia es coneix com Gibergas Nou, i els seus propietaris són els descendents de la família que habitava l'antic mas. Pel que fa a Gibergas Vell, durant els anys posteriors va passar per diversos amos. Entorn de 1980 fou adquirit per Emili Castellà, procedent d'Orriols (Navàs), que n'és l'actual propietari. Llavors la casa es trobava en molt mal estat i s'hi van portar a terme importants reformes. | 41.8495600,1.7213000 | 393851 | 4633864 | 1909 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63268-foto-08229-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63268-foto-08229-407-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: Año 1909 R.F.Informació oral facilitada per Ramon Ferrer Tomasa. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63206 | Retaule del santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. VILAMALA, Joan (2015). 'Noves aportaciona a l'obra de Segimon Pujol (1668-1759)'. Ausa, núm. 27, Patronat d'Estudis Osonencs, Vic, p. 145-162. VILAMALA, Joan (2016). 'Fantasia barroca', El Salí (octubre 2016), Súria, p. 34-40.</p> | XVIII | Recentment restaurat, però tal vegada li convindria una restauració més definitiva | <p>Retaule d'època barroca situat a l'altar major de l'església santuari de la Mare de Déu de Coaner. És obra de Segimón Pujol de Gurb, qui el va fer entre 1715 i 1716. S'incsriu en el període intermedi de la retaulística barroca, caracteritzat per l'ús de la columna solomònica. Es tracta d'una obra de tamany mitjà en fusta tallada i policromada, que adopta la forma reticular característica dels retaules de tipus narratiu. S'estructura en cinc carrers i, en alçada, consta de pedestal, predel·la i tres cossos o pisos més àtic, aquest últim conservat molt parcialment. A la fornícula central s'hi aixeca un templet amb pedestal on hi havia la imatge romànica de la Verge de Coaner, que des de fa uns anys es guarda a l'església de Valls de Torroella. Al nivell de pedestal hi trobem l'altar, de pedra, sobre el qual hi ha una escalinata de cinc graons i, a la part central, el sagrari. A ambdós costats del pedestal hi ha sengles portes que donen al cambril on hi havia la imatge. La predel·la consta de les següents escenes, d'esquerra a dreta: Oració a l'hort de Getsemaní, Flagel·lació, Coronació d'espines i Camí del Calvari. El primer pis, a l'esquerra, té l'Anunciació i el Naixement de Jesús i, a la dreta, la Presentació de Jesús al Temple i la visita d'Isabel a Maria. Al segon pis hi trobem la Resurrecció, l'Ascensió, la Pentacosta i Jesús al Temple. El segon i tercer pis són separats per un ampli entaulament ric en decoració. El tercer pis només té tres escenes: l'Assumpció de Maria, la Crucifixió i la Coronació de la Verge. L'àtic, que només era al carrer central i ha pràcticament desaparegut, devia representar la figura del Pare Etern. Les parts d'ensemblatge són decorades amb angelets i decoració vegetal entre els elements arquitectònics. Les columnes són de tipus salomònic.</p> | 08229-337 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>El retaule va ser realitzat entre 1715 i 1716. Aquest segon any es va finalitzar i és el que figura en una inscripció del mateix retaule. L'autor és Segimón Pujol (1668-1759), de Gurb, que prové d'una nissaga de retaulistes d'aquesta població. És un autor poc estudiat ja que pertany a la fase del barroc tardà, menys considerat. L'estudiós Joan VILAMALA (2015, 2016) li ha dedicat diversos articles en els quals ressegueix amb força detall la seva biografia. Segimon va fer el seu aprenentatge amb els Moretó de Vic i posteriorment es traslladà al taller dels Grau, a Manresa. Aquí va conèixer Josep Sunyer, que el va influir notablement. Segons Vilamala, per les escenes del rosari Pujol es va inspirar en gravats, entre d'altres, d'Agustí Pujol, un dels millors escultors catalans. Entre els retaules de Segimon Pujol hi ha el del Roser de Matamargó, que va realitzar juntament amb el seu fill el 1730. El retaule de Coaner s'emmarca encara en la segona etapa de la retaulística barroca, caracterítzada per l'ús de la columna de tipus salomònic. En ple 1715, després de la Guerra de Successió, es tractava ja d'un model tardà, que es pot explicar pel context rural del seu autor.</p> | 41.8327000,1.7115800 | 393016 | 4632004 | 1716 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segimon Pujol (treball d'escultura) | Inscripció de la data del retaule en el primer graó de l'escalinata: 1716. | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||
| 62975 | Romeria a Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-coaner | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 100-104 | XIX-XX | Tradició en desús | Romeria que tradicionalment feien les parròquies de Coaner, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo i Valls de Torroella, així com també altres de fora del terme municipal: Súria, Prades, Valldeperes, Palà de Torroella, Riols i Castelladral, i en alguns documents antics hi consten també les de Camps i Fals. La finalitat era la petició de pluja en casos de sequera a la Mare de Déu de Coaner, que tenia molta devoció en aquestes terres. Des de les respectives esglésies els feligresos sortien en romeria cap al santuari. Els de Sant Mateu portaven la creu amb el Sant Crist de la parròquia. Al Santuari es feia una missa i després un dinar de germanor. En acabat, a l'hora de tornar un vocal anunciava la marxa de cada delegació: 'ara surten els de Prades. Ara surten els de Valldeperes...' Aquesta era una de les manifestacions religioses que tenia un arrelament més fort a Sant Mateu i a la resta de pobles del mig Cardener. | 08229-122 | Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Sens dubte aquesta romeria en petició de pluja per la sequera té els seus inicis en temps remots. La imatge de la Mare de Déu de Coaner ja era venerada al segle XIII. Probablement al segle XVI ja tenia una capella i el santuari actual és de l'any 1648. La Mare de Déu de Coaner era advocada per afavorir la pluja en diferents parròquies de l'entorn. La rogativa per a la pluja més antiga que es coneix a Conaer és del 1701, quan el bisbe dóna permís per treure la marededéu. Existia una mena de protocol segons el qual els batlles o alcaldes de Sant Mateu i Súria acordaven un romiatge conjunt en cas de sequera. Si no tenia els efectes desitjats es tornava a fer el romiatge ampliant el radi amb altres parròquies de l'entorn, fins a Pinós. La rogativa per la pluja tenia tot un cerimonial propi i, si s'aconseguia que plogués, s'hi tornava per fer una acció de gràcies. Els pobles que hem esmentat en la descripció ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots d'aquesta Mare de Déu. Fins els anys 1950 o 1952 la romeria de Coaner encara es celebrava. Més endavant es va perdre. Cal dir que el Santuari de Coaner era molt popular també per a la gent del mig Cardener. Actualment s'hi fa missa només per la festa major de Coaner. Pel que fa a la parròquia de Sant Mateu de Bages, és d'estranyar que mossèn Valentí NOGUERA (1904: 28) no esmenti aquesta romeria en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages quan enumera les principals celebracions religioses del poble. En canvi, sí que esmenta les romeries que feien a la Patrona de la Sala (la Verge Blanca de l'església de la Mare de Déu de la Sala ) en temps de secades i altres calamitats, i també la devoció a Sant Cristòfol de la Figuera. | 41.8327000,1.7114800 | 393008 | 4632004 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga i Josep Peramiquel | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63370 | Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-sant-mateu-de-bages | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició actualment vigent | Les caramelles tenen una important tradició i arrelament a Sant Mateu de Bages, i han estat tradicionalment vinculades al ball de Cascavells. En l'actualitat es fan cantades de caramelles i balls de cascavells el dissabte i diumenge de Pasqua. La colla de Sant Mateu i la de Castelltallat s'han ajuntat i recorren amb cotxes les cases de les dues demarcacions. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de nenes. De manera independent actualment també es fan caramelles a Valls de Torroella i a Salo. | 08229-517 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Valls de Torroella | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63371 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-3 | AMADES, Joan. Costumari català, vol. VI 'La Setmana Santa i el Cicle pasqual', Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 146, 167, 168. JUANOLA, Francesc (1955). Ball de cascavells de Sant Mateu de Bages, Harmonització i instrumentació de Francesc Juanola, Sabadell, Edicions Musicals Arrahona, núm. 91. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició vigent | Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Mateu de Bages aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, el dissabte i diumenge de Pasqua. Després d'haver-se perdut durant uns anys, a la dècada de 1970 el ball es va recuperar tal com es feia a principis de segle XX. Els balladors es posen uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que fan sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formen quadrenes o grups de quatre. Es necessiten un mínim de vuit camillaires o balladors, tot i que poden arribar a ser tants com càpiguen en rotllana a l'era de la casa on ballen. Originàriament era ballat només per homes joves, però des de fa uns anys s'hi ha incorporat també les noies. A la dècada de 1960 Joan Planes descrivia de la següent manera el ball: 'hi ha un cap de colla que porta una bandera bastant gran i que recolza a la seva espatlla dreta. Comença, la dansa, desfilant els balladors en filera índia i marcant una rodona; les seves passes són ritmades i solemnes. Tot d'una, obeint un senyal de la música, els balladors que ocupen nombres senars s'encaren amb els que segueixen, marcant ambdós uns quants punts amb el peu dret; ve després una altra figura, en la qual els balladors salten, entrecreuant les cames, per la mateixa rodona; de seguit, en fan una altra, girant, de dos en dos i de quatre en quatre, entorn d'un eix figurat, que agafen amb la mà dreta o l'esquerra, alternativament. El ball, que comença amb cadència pausada, va marcant a cada figura un compàs més viu, per acabar amb una sardana molt ràpida, que hom remata amb un fort i uniforme cop de peu a terra, de tots els balladors' (PLANAS, 1969: 76). El folklorista Joan AMADES (1990) fa una descripció encara més detallada del ball, acompanyat de gràfics amb els moviments i la partitura de la música. En l'actualitat la tradició es manté el dissabte i diumenge de Pasqua, quan es recorre amb cotxes les cases dels pobles de Sant Mateu i Castelltallat. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de noies. A més del ball tradicional de cascavells es balla un ball nou cada any. | 08229-518 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat | Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascavells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). No tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi Sant Mateu de Bages, però sabem que era un dels llocs on estava més arrelat. A començament del segle XX (1908) es disposa d'una fotografia de la colla de balladors de Sant Mateu de Bages. Una altra prova d'això és que el folklorista Joan Amades posa com a exemple del ball de cascavells el que es feia a Sant Mateu (AMADES, 1990: 167-168). De l'any 1955 es coneix una harmonització i instrumentació del ball de cascavells de Sant Mateu feta per Francesc Juanola. Després d'uns anys en què el ball es va deixar de fer, a la dècada de 1970 es va recuperar amb l'assessorament de gent gran que encara recordava com es ballava a principis de segle XX. En aquest moment es va gravar la música que s'havia tocat tradicionalment, i aquesta gravació que encara es balla avui dia. En l'actualitat, a Sant Mateu de Bages així com en altres pobles de la comarca, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals o Navàs, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62930 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 238) | XI-XIX | Masia de tamany mitjà d'origen medieval, molt ben situada al cim d'un turó força dominant en forma d'altiplà. Està formada per un recinte tancat que inclou el cos residencial originari (situat a ponent), que en els últims temps era la masoveria, i l'anomenada casa nova, una construcció probablement del segle XIX (adossada a l'est). El cos originari és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, és poc visible ja que s'ha eixamplat amb un cos de construcció recent. El portal originari era adovellat però fou tapiat quan es substituí per un altre de més recent, el qual està rematat amb una llinda d'arc rebaixat i emmarcat amb maons. Té una inscripció de l'any 1775. Els murs de la casa són de pedra, en alguna part fonamentats directament sobre la roca, i conserven algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior la casa té una cisterna en forma de pou. El cos de nova construcció, lleugerament més alt, és construït en dues fases. Disposa de planta baixa més dos pisos i té les obertures (diversos balcons i finestres) emmarcades amb maó. Tota la façana principal és tancada per un clos que conforma un petit pati interior. A ponent es conserva una interessant construcció de pedra amb set tines. A l'interior de la casa es conserva una altra tina, aquesta de pedra. A l'est s'aixeca una construcció de pedra que corresponia a corral i pallissa. Davant de la casa hi ha també una bassa circular. | 08229-68 | Sant Mateu de Bages | Els documents més antics referits a aquesta masia són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers. | 41.7863800,1.7666300 | 397513 | 4626794 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal nou: 1775 | 98|119|94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62931 | La Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rabassola | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 120. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 182). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, P. 39. | XI-XIX | Estat de conservació excel·lent | Masia de dimensions considerables, d'origen medieval, que està emplaçada al cim d'un turonet, molt a prop de la carretera. Ha conservat molt bé la tipologia i les característiques tradicionals. Està formada per dos cossos adossats que formen una gran edificació de planta rectangular. El més antic és el del costat nord: de planta rectangular i amb coberta a dues vessants amb el carener d'est a oest. El cos més modern (datat però al segle XVIII) està adossat a migdia i té el carener de la teulada en la direcció oposada; és a dir, de nord a sud. El cos més antic s'estructura en tres crugies i conserva l'antic portal adovellat, que ha quedat integrat sota les voltes de pedra del cos ampliat. El conjunt de l'edificació conforma una obra molt sòlida i regular, amb tots els murs actualment a pedra vista. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Als baixos conserva dues interessants arcades (a llevant) i diverses obertures a la resta de plantes emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i algunes convertides en balcons. La façana principal es troba actualment en el cos ampliat, encarada a migdia, i presenta una composició força simètrica, amb balcons i finestres al primer pis i una petita galeria amb dues arcades a les golfes. Pel costat de llevant la façana ha estat allargada, seguint però el mateix esquema. L'interior de la casa es troba reformat però amb gran cura per conservar la tipologia tradicional. Entre d'altres elements d'interès destaca l'antic celler, sostingut amb arcs apuntats, un forn de pa o una cisterna que recollia les aigües pluvials. Antigament a la casa hi havia una gran tina. El conjunt es completa amb un petit cobert adossat a l'angle sud-oest de la casa i un galliner, situats a l'antiga era. Al costat de llevant hi ha una bassa i diversos coberts de pedra de construcció recent. | 08229-69 | Sant Mateu de Bages | Segons documentació de l'arxiu Bastardas, aquest mas ja existia al segle XI. L'any 1520 l'habitava un tal Celdoni Sala, segons consta al llibre particular de la família Gàver (a l'Arxiu Comarcal del Bages) en una venda d'una peça de terra. En aquesta època, concretament en el fogatge de Sant Mateu de Bages del 1553, hi apareix un tal Sebastià Rabassola. Per tant, aquest cognom també existia al terme. Com a mínim des del segle XVII la família Fontanet n'estava al front. Concretament, per un document del 1646 referit a la Guerra dels Segadors tenim notícia d'un tal Joan Fontanet, de la Rabassola, que havia de ser reclutat aquell any (PLANAS, 1969: 39). Així mateix, una de les inscripcions de la casa ens informa que el 1787 Pere Fontanet va fer construir el cos de migdia. L'any 1933 el mas passà per herència a Josep Basomba, pare de l'actual propietari. Els Basomba procedien d'una casa amb el mateix nom situada a la zona de la Molsosa, on estaven establerts des de l'any 1550. L'actual propietari, d'ofici fustaire, ha fet nombroses obres de restauració i millora de la casa, que actualment presenta un aspecte esplèndid. També va fer construir els diversos coberts que hi ha al costat de ponent. | 41.8103200,1.7130500 | 393101 | 4629517 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62931-foto-08229-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62931-foto-08229-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62931-foto-08229-69-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana de cos sud: 'Pera Fontanet la feta fer 1787'Inscripció en una llinda de la façana sud: 1840Inscripció en una llinda interior: 1728Algunes llindes amb inscripcions no són de la casa sinó de procedències diverses. Entre elles una de l'any 1857 i una altra del 1662.Notícies orals facilitades per Josep Basomba Giralt. | 85|94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62932 | Forn d'obra de la Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabassola | XVIII | Molt derruït | Restes d'un forn d'obra o teuleria de la masia de la Rabassola. Es conserva en ruïnes i molt parcialment, en un marge amb pendent vora un camí. La part conservada correspon als fonaments de l'estructura, on hi havia la fogaina, però tan sols en queden restes dels murs laterals i posterior. El mur davanter, on hi devia haver la boca de la fogaina, es troba destruït i l'interior de la cambra és cobert per la vegetació. És possible que l'estructura del forn hagi quedat parcialment soterrada, una mica més avall del que la situació actual permet de veure. La cambra de cocció, situada a la part superior, sembla totalment destruïda. | 08229-70 | Sant Mateu de Bages | Aquest forn pertanyia a una masia propera, anomenada la Rabassola. En aquesta casa es conserven teules fetes en aquest forn que tenien uns curiosos dibuixos i estaven marcades amb dates corresponents a la divuitena centúria. Deu fer força anys que el forn es troba en desús, ja que l'actual propietari ja no l'havia vist mai a funcionar. | 41.8061300,1.7153600 | 393286 | 4629049 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt. | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62933 | Ruïnes d'un antic mas prop de Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-prop-de-rabassola | XI-XIV | En ruïna i pràcticament desaparegut | Restes molt escadusseres d'un antic mas, en estat totalment derruït. Segons l'actual propietari, fa uns anys les restes eren més visibles però s'ha anat prenent molta pedra d'aquest indret per fer obres a la masia de la Rabassola i també en altres construccions. Actualment tan sols s'observa una amuntegament de pedres entre la vegetació, vora un camí. Segons l'actual propietari de la masia de la Rabassola aquest era el mas originari. Tanmateix, considerem que l'emplaçament i les característiques de l'actual mas de la Rabassola fan pensar que l'emplaçament originari d'aquesta masia és el mateix que actualment. Aquesta construcció propera en ruïnes podria tractar-se d'algun altre mas que va quedar abandonat ja fa molts anys. Es troba situat a l'extrem est d'un serrat que és una estribació nord-sud de la serra de la Sala. Mentre que la Rabassola domina el pas a l'oest, per la vall del torrent de Fontanet. Aquest altre mas dominava el vessant est, prop del torrent de cal Mateu. | 08229-71 | Sant Mateu de Bages | 41.8140900,1.7184900 | 393559 | 4629929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||||
| 62934 | La Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rabassa | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 32, 120, 121. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 174). PÉREZ-BASTARDAS, Alfred (1991). Els Bastardes. Estudi genealògic d'una família catalana. Barcelona, p. 53-56 | XI-XX | Masia d'origen medieval de petites dimensions, que s'ha conservat amb forces modificacions, les quals n'han alterat la fesomia tradicional. El conjunt, que es troba molt ben emplaçat al cim d'un turó força dominant, té una estructura força atípica, ja que consta de dos habitatges units formant una espècie d'angle o L, cadascuna amb els seus coberts adossats. Sembla que la casa més antiga és la de migdia, la qual té un afegit modern que cobreix totalment l'antiga façana. Aquesta casa, de planta irregular, consta de planta baixa més dos pisos. Els murs exteriors antics pràcticament no són visibles. Al costat de llevant té adossats una bona superfície de coberts, obrats amb pedra i amb les obertures emmarcades amb maó: una construcció ja del segle XX on hi havia corrals. El segon habitatge, situat al costat nord, és de planta més o menys rectangular i disposa també de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia vers un pati central, no presenta elements d'especial interès i sembla força reformada als segles XIX o XX, amb balcons i finestres que destaquen sobre un mur actualment a pedra vista. Just a l'angle que formen les dues cases s'aixeca una caixa d'escales que dóna accés vertical als dos habitatges i una torre quadrada que remata la construcció, tot construït a mitjan segle XX pel pare de l'actual propietària. Aquest element contribueix a donar un aspecte força atípic a la masia. Per la part posterior (nord) la construcció ha conservat més integrament la tipologia tradicional, que consisteix en un mur de pedra només perforat per escasses obertures de petites dimensions. Per aquesta banda la construcció s'assenta sobre l'extrem de l'altiplà, en alguns punts directament sobre la roca. El conjunt conserva un parell de tines. | 08229-72 | Sant Mateu de Bages | Segons documentació conservada en l'anomenat llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas (originari del mas Bastardes de Fals) la Rabassa era un dels masos més importants de la zona ja al segle XI, tot i que la datació del primer document, de l'any 1094, està escrita d'una manera que pot donar peu a confusió. En aquest document se'ns informa que els habitants d'aquest mas tenien les terres aprisiades pels seus besavis. En el llibre d'Urbici també consta l'establiment al mas de la família Rebassa l'any 1210, quan Ramon de Varcebre i la seva esposa Arsendis van empenyorar el domini directe del mas a Maurici Rebassa. La família Rebassa va tenir a partir d'aleshores el domini propi i alodial de l'heretat. Sembla que els Rebassa eren una família de pagesos adinerats. Prou com per dotar les seves filles amb un dot quantiós. A partir d'aleshores els Rebassa es feren un lloc entre les principals famílies del terme de Sant Mateu. En un capbreu de l'any 1334 del monestir de Santa Cecília de Montserrat a la demarcació anomenada batllia de Cans consten els següents masos: Rebassa (Sant Mateu), el Berers (Sant Miquel de Castelltallat) i el Soldevila (Castelltallat). El mas Rebassa posseïa un ampli territori. En el fogatge de Sant Mateu de Bages de l'any 1497 apareix un tal Macià Rabaça, i en el de 1553 apareix un Bartomeu Rabassa, però no sabem si vivien al mas. El 1576 Anton Puigdellívol, àlies Bastardas, es casà amb Magina Rebassa, pubilla del mas Rabassa. Per aquest motiu els Bastardas van rebre la documentació d'aquest mas, que és la més antiga que es troba en l'anomenat llibre d'Urbici. A partir d'aleshores el cognom Rebassa es va perdre al capdavant d'aquest mas, que va quedar vinculat als Bastardas de Fals. No coneixem més notícies del mas fins èpoques més recents, quan la família Ferrer ha habitat la casa almenys des de fa tres generacions. L'avi de l'actual propietària era Miquel Ferrer, i el seu fill i hereu fou Joan Ferrer, el qual va fer aixecar les construccions del costat de llevant, el bloc d'escales i la torre. Durant la postguerra els maquis van assaltar sovint aquesta masia per prendre'n provisions. | 41.8130900,1.7054400 | 392473 | 4629834 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: Rosa Ferrer 1866.Informació facilitada per M. Carme Ferrer i Josep Bastardas. | 98|119|85|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62936 | Torre de la Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-rabassa | SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 134-135. | XIV-XV | Parcialment esfondrat | Vestigis d'una possible torre medieval de característiques singulars per les seva forma molt estreta. L'estudiós Xavier SITJES (2013) amb moltes reserves li dóna una datació a la baixa Edat Mitjana i la considera una possible torre de defensa. La construcció es troba als peus del turó on hi ha la masia de la Rabassa (ja existent al segle XI). Es tracta d'una construcció de planta rectangular en forma de torre molt estreta i força alta, situada al marge d'un camp i prop del camí que va a la masia. Se'n conserven parcialment els murs nord i est, fins a una alçada màxima d'uns 3,5 m. Els murs sud i oest es troben semi-enderrocats i només se'n conserva la base, ja que l'estructura es fonamenta en el mateix marge del camp. Les dimensions exteriors són 5 per 2,5 m. L'aparell dels murs és de qualitat, format per carreus de mida mitjana que formen fileres irregulars. La gruixària dels murs, molt ferms, és d'un metre. L'espai interior sorprèn per la seva estretor (tan sols un metre d'amplada), i en l'estat actual, totalment cobert de vegetació, es fa difícil determinar quines característiques tenia. Sembla insinuar-se, més exteriorment que no pas a l'interior, una mena de cornisa que indicaria l'existència d'una segona planta, ja que la construcció era més alta del que s'ha conservat. Xavier Sitjas considera que podria tenir tres pisos de poca alçada amb sostres embigats. No s'aprecia rastre de la coberta. Aquest edicle presenta diversos aspectes difícils de desxifrar. En primer lloc la seva forma tan estreta i poc funcional junt amb el fet que no s'hi observi cap porta ni tampoc cap obertura, tan sols uns petits forats. Es tracta d'una construcció molt ferma i de notable qualitat, situada en el context d'uns camps propers a la masia però no sembla que tingués cap ús agrícola. Els propietaris de la Rabassa no ha sabut mai quin era el sentit d'aquesta construcció i, segons havien sentit a dir, en algun moment s'hi van recollir ossos. Pel que fa a la datació, no es pot descartar que sigui una construcció del segle XIX, però també és possible, tal com suggereix X. Sitjes, una datació baix-medieval. Sí que es pot descartar l'ús com a habitatge o cobert de treball. Finalment, hi ha la possibilitat que es tractés d'algun tipus de monument funerari, però llevat de la troballa de restes òssies i del fet que era un element ben visible al pas del camí, no hi ha cap més indicador en aquest sentit. Xavier Sitjes s'inclina per la hipòtesi d'una torre defensiva. Si aquest fos el cas, la seva posició a la part baixa del turó, al costat del camí, indicaria que la seva funció era més la vigilància o control d'aquest itinerari que no pas la guaita del territori. | 08229-74 | Sant Mateu de Bages | Segons documentació conservada a l'arxiu Bastardes, del mas Bastardes de Fals, al segle XI la Rabassa era un dels masos més importants de la zona. En un capbreu de l'any 1334 del monestir de Santa Cecília de Montserrat a la demarcació anomenada batllia de Cans consta aquest mas junt amb d'altres. El mas Rabassa va ser propietat de l'esmentat mas Bastardes i posseïa un ampli territori. No coneixem més notícies fins èpoques més recents, quan la família Ferrer ha habitat la casa almenys des de fa tres generacions. | 41.8121000,1.7053200 | 392462 | 4629724 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62936-foto-08229-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62936-foto-08229-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62965 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 205). | XIX-XX | En procés de rehabilitació | Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada, força regular i probablement construïda en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos (el segon ha estat sobrealçat modernament amb maó). La façana principal, encarada al sud-est, és senzilla. Consta d'un portal amb llindes i brancals de pedra i diverses obertures a les plantes superiors. Els murs són actualment a pedra vista, fets amb blocs petits parcialment escairats. La casa té coberts adossats als dos laterals. | 08229-112 | Sant Mateu de Bages | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. En el cas de cal Biel podria tractar-se d'una construcció lleugerament més moderna, tal vegada de principis del segle XIX. Els propietaris de les Planes conserven memòria de la venda del terreny per construir la casa, ara fa uns 200 anys. Actualment es troba en procés de rehabilitació. | 41.8006700,1.7378800 | 395148 | 4628415 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62966 | Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-carner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 241). | XVIII-XIX | Estructuralment bo. Entorn envaít per la vegetació. | Antic molí fariner situat al costat de la rasa de Fontanet, just al punt de confluència amb la rasa del Carner. Es tracta d'un indret obac i molt humit que es caracteritzava per tenir gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. En aquest indret hi ha dues cases més: cal Jepet Subirana (a la dreta) i el Molí (una casa situada a la part més alta, que ha adoptat aquest nom però que no té res a veure amb el molí originari). L'autèntic molí del Carner s'ha conservat estructuralment força bé i consta de tots els elements integrants d'aquest tipus d'infraestructura hidràulica: la casa, la bassa (situada a la part posterior) el rec i la resclosa. Pel que fa a l'habitatge, és una edificació força petita, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. A la planta superior hi havia l'habitatge del moliner, a la planta baixa les instal·lacions del molí i al nivell soterrani la part del carcabà, on encara hi deu haver la roda hidràulica. La façana, encarada al sud-est, té dos portals i, a la planta superior, dues finestres. Aquestes són pràcticament les úniques obertures existents, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Precisament a la llinda de la porta es conserva una inscripció i un gravat molt original i interessant. A més d'informar dels promotors del molí (construït l'any 1777 pels propietaris de cal Carné) té com a decoració central la figura d'un cavaller muntant el seu cavall. Els murs de la casa són fets amb un aparell format per petits carreus. A la part posterior hi ha adossada la bassa, que adopta una planta més o menys triangular. A la part més fonda, on hi havia l'entrada d'aigua cap al carcabà, té una alçada de més de dos metres. L'interior es troba totalment cobert per la vegetació i pràcticament no és visible. El rec té una llargada d'uns 240 m fins a la resclosa. | 08229-113 | Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné. | 41.7813400,1.7235600 | 393926 | 4626286 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 'AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS'. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l'any 1777. Marià Mestre Pons.Informació oral facilitada per Jordi Carné | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||
| 62969 | Can Jepet de Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-de-subirana | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 240). | XIX-XX | Cobert adossat semi-derruït, entorn envaït per la vegetació. | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al costat mateix del Molí del Carner, en un indret humit i obac i que antigament tenia fama de tenir aigua abundant. Es tracta d'una construcció força regular, de planta rectangular i que consta de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat al costat nord. La façana principal, encarada cap a l'est, té una composició força regular. El portal és amb llinda i brancals de pedra i, al costat esquerra, té una cambra oberta amb arcada i volta de pedra. A les plantes superiors les obertures (algunes en forma de balcó) són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Recentment s'ha afegit una terrassa sostinguda amb dos pilars de formigó que dóna a la planta sotacoberta. Els murs són de pedra i semi-arrebossats, amb diverses finestres de les mateixes característiques. Per la part posterior té una escala moderna que dóna accés directament a la planta sotacoberta. Pel costat nord, on hi ha el cobert adossat, l'estat de conservació és més precari. En aquesta part es conserven restes d'una premsa. Llevat de la terrassa davantera, la casa ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-116 | Sant Mateu de Bages | La casa més antiga del sector del Molí del Carner és precisament el molí, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons indica la inscripció de cal Jepet de Subirana, aquesta casa s'hauria construït el 1864. Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. Sabem que en temps més recents la casa era propietat de la família Subirana; d'aquí el nom de cal Jepet de Subirana. Ja al segle XX, els Subirana tenien la popular botiga a Manresa coneguda com 'l'Espardenya grossa'. | 41.7813600,1.7237500 | 393942 | 4626288 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra davantera: 1864 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62970 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 242). | XIX-XX | Casa en bon estat. Coberts semi-derruïts. Entorn cobert per la vegetació. | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada al sector del Molí del Carner, en una posició més elevada que les altres dues cases d'aquesta zona. Malgrat el nom amb què és coneguda actualment, no té res a veure amb el molí, que estava en una de les cases que hi ha més avall, tot i que la bassa es troba pràcticament al costat. Es tracta d'una edificació força regular, probablement aixecada en una sola fase, de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i amb grans coberts adossats a l'angle nord-oest. La façana principal, encarada a migdia, té una composició totalment simètrica, amb un portal de llinda de pedra i, a les dues plantes superiors, tres eixos amb obertures. L'eix central remarcat amb un balcó al primer pis i una petita galeria amb arcada a les golfes. Al costat esquerra un petit cobert cobreix parcialment l'extrem de la façana. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest es conserven en estat de semi-ruïna uns coberts de gran alçada, construïts aprofitant el desnivell d'una petita cinglera. Pel seu aspecte sembla que haguessin estat construïts amb la intenció d'acollir diferents tines, tot i que a l'interior les tines no hi són. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-117 | Sant Mateu de Bages | Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. De les tres existents, la casa més antiga és el Molí del Carner, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons una inscripció, cal Jepet de Subirana s'hauria construït el 1864. Segons la inscripció de la casa 'El Molí', aquesta s'hauria construït el 1871. Malgrat el nom amb què es coneguda actualment, aquesta casa no té res a veure amb el molí. La denominació ve del fet que, fa uns anys, era l'única casa d'aquest sector que estava habitada. Durant un temps ho havia estat per una família coneguda amb el nom de Colilles. | 41.7815200,1.7231300 | 393891 | 4626307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llosa sobre la galeria de la façana: 1871. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63392 | Resclosa i rec de l'antic molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-lantic-moli-del-puig | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4. | X-XVIII | Resclosa desapareguda, rec envaït per la vegetació | Vestigis de l'antic molí del Puig que es troben a la riera de Salo. El Puig és el mas que va substituir l'antic castell de Mejà, i el molí es trobava en les seves terres. Concretament, la resclosa es trobava uns 800 m al nord/nord-oest del Puig, a l'indret on la riera fa un meandre molt pronunciat i hi trobem una codina que aprofita un camí per travessar la riera. Aquí es poden veure dues fileres de forats (de forma rectangular) excavats a la roca de la codina, que eren els encaixos on quedava fixada l'antiga resclosa de fusta. A la riba dreta de la riera en surt el rec que segueix uns 20 metres a l'oest de la riera i en paral·lel a l'actual camí, transcorrent en direcció sud. El rec té una llargada d'uns 500 metres, i se'n poden veure trams més o menys conservats a la part inicial, després de la resclosa, i a la part final, tot i que actualment es troba sota una espessa capa de vegetació. Seguint la tipologia habitual, és un rec estret i excavat al sol natural. En el tram final fa un gir a llevant i entra en un camp de conreu on hi havia la casa del molí, de la qual ja fa anys que no en queda cap rastre. (Les coordenades UTM ETRS89 del punt final són 388980;4633299). El terreny del camp s'ha modificat força a conseqüència dels treballs de conreu. Segons testimonis, antigament s'hi podia veure un sòlid mur de contenció confeccionat amb grossos carreus. | 08229-539 | Riera de Salo. Demarcació de Mejà | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment devia passar al mas el Puig, successor d'aquest castell. Quan el castell de Mejà va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Molt probablement, doncs, el molí del Puig és d'origen medieval. No sabem fins quan devia funcionar, però ja entrat el segle XX feia temps que pràcticament no en quedava res. | 41.8469300,1.6614300 | 388876 | 4633647 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63392-foto-08229-539-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases, de cal Batlle | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63055 | Necròpolis de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-mateu-de-bages | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. BOLOS, J.; PAGES, M (1982). 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Mediaevalia, Annex 1: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, p. 96. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 271-272. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. Dovella, núm. 5. Manresa, p.17-18. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. | VIII-X | Tombes ben conservades. Part de la necròpolis possiblement s'ha perdut, sota l'església. | Necròpolis alt-medieval de la qual es conserven quatre tombes antropomòrfiques excavades a la roca, situades a l'interior de la rectoria de Sant Mateu de Bages, en l'espai que també acull una exposició d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una de les millors mostres d'una necròpolis d'aquest tipus al Bages, malgrat que els enterraments van ser expoliats i no se'n conserven restes materials, a part de les mateixes tombes. La necròpolis devia ocupar una extensió més gran, que possiblement s'estén sota l'actual església. Les quatre tombes són orientades amb el cap mirant cap a l'est. Les capçaleres de les tombes estan tallades tot formant angles rectes. Les seves dimensions són força homogènies, i oscill·len entre llargades d'1,80-1,90 m; amplades a les espatlles entre 0,53 i 0,63 m; amplades als peus de 0,27 m, excepte una, que s'eixampla fins els 0,53 m; la fondària de la majoria ronda els 0,25 i 0,30 m, excepte una que es troba més erosionada. Les tombes anaven cobertes amb lloses i, en la majoria, l'encaix per la coberta ha desaparegut, si bé encara s'intueix en alguns casos. Al costat de les tombes poden observar-se altres estructures excavades a la roca. Alguns retalls són clarament atribuïbles als usos del mas gòtic que s'hi construí al damunt (una possible tina i altres elements relacionables amb la producció de vi), però d'altres retalls de planta rectangular, que es troben entre les tombes i també fora de l'edifici, a tocar del campanar, podrien correspondre a tombes infantils. Cal esmentar, així mateix, la presència en el jardí del costat de l'església de dues tombes del tipus cista traslladades des del jaciment pròxim del Collet del Cargol, d'època visigòtica. | 08229-178 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la tipologia de les tombes poden atribuir-se de manera genèrica a l'alta edat mitjana. Més concretament, aquest tipus de necròpolis excavades a la roca són freqüents entre els segles VI i XII, especialment a les zones rurals. Les de tipus antropomòrfic es consideren les més antigues, amb una datació entorn dels segles VIII-X. Per tant, ben segur que la necròpolis és anterior a la construcció de l'església pre-romànica, datada al segle X. Les tombes van ser localitzades quan, vers l'any 1965, es va rebaixar el paviment de la Rectoria. Aleshores foren excavades, si bé no es van donar a conèixer mai els resultats d'aquests treballs. Els ossos que fins fa poc es conservaven en alguna tomba (volta cranial, ossos llargs, etc.) van ser enterrats recentment al cementiri municipal. Entorn de 1972 l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant un temps. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. L'any 1993 es van emplaçar al jardí davanter de l'església dues tombes visigòtiques del tipus cista procedents de la necròpolis del Collet del Cargol. | 41.7955000,1.7348900 | 394891 | 4627845 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63057 | Museu de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | La majoria dels objectes han estat netejats i restaurats | <p>Exposició permanent d'eines i utillatge agrícola antic que està emplaçada en una sala de la Rectoria de Sant Mateu de Bages. Concretament, ocupa un ampli espai de la planta baixa on també es pot veure el conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca que van ser descobertes al subsòl d'aquest punt de l'edifici. La col·lecció consta d'un conjunt variat d'eines i també de màquines antigues, les quals estan acompanyades d'unes cartel·les informatives. Entre d'altres objectes hi trobem aixades, pics i eines per cavar; arades, mesures, garbells, carretons... També hi ha objectes domèstics antics, com ara esclops, balances, una pastera, una filadora, un burro per escalfar els llits... La col·lecció també consta d'algunes màquines més grosses, representatives dels primers temps de la mecanització del camp. Entre d'altres: una embaladora primitiva, una maquina de ventar, un esterrossadora, una màquina per a aixafar cànem o una màquina de desgranar blat de moro. També es conserva una gran màquina de segar, procedent de la masia de cal Carné, que ha estat restaurada i completada per un fuster. Durant un temps va estar exposada a l'exterior com a mostra d'homenatge als antics segadors. Recentment, però, ha estat reubicada per motius de seguretat a l'interior de l'edifici. A l'antic celler de la Rectoria, també a la planta baixa, es conserven alguns objectes més, pendents de restaurar.</p> | 08229-180 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les tombes excavades a la roca van ser localitzades al subsòl de la Rectoria pels volts de l'any 1965 en uns rebaixos del paviment. Uns anys més tard, entorn de 1972, l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant uns anys. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. Pel que fa a les plantes superiors de l'edifici de la Rectoria, van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troben desocupades i pendents d'una rehabilitació.</p> | 41.7955700,1.7349700 | 394898 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63405 | Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 125). | XIX | Casa de pagès de petites dimensions que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció molt estreta, de planta rectangular, i que té un tancat a la part posterior amb unta tina de forma cilíndrica. L'obra és regular i aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, s'estructura en base a dos eixos d'obertures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes només hi trobem unes finestres minúscules. El parament dels murs, a pedra vista, denota que s'hi han efectuat diferents refeccions. | 08229-552 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Massana, era una casa de lloguer. Cap a mitjans de segle XX la van adquirir els propietaris de can Jan Boixeda. | 41.7787800,1.6719200 | 389630 | 4626067 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda d'una finestra de la façana principal: 1839Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63406 | Cal Jepetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepeto | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 117). | XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció de planta rectangular amb un cos adossat al nord-est i una tina cilíndrica adossada al cantó oest. Consta de planta baixa més un pis i golfes. L'obra sembla haver estat aixecada en dues fases. La més antiga és la del costat de ponent, on hi ha l'eix del portal, un balcó i una finestra. Després s'hi hauria afegit la part de llevant. Sobre el cos més baix adossat a llevant recentment s'hi ha habilitat una terrassa. | 08229-553 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Jepetó, segons dades del cadastre l'any de construcció és el 1850. A mitjans segle XX el propietari era un tal Llobet. Cap a la dècada de 1980 va morir i uns anys més tard la casa fou adquirida per Manuel García Ballesta i la seva muller Teresa Vilaseca. Els pares de Teresa havien estat masovers a Bacardit de Llumars. Recentment s'hi ha fet obres a la teulada, canviant lleugerament l'eix del carener i també s'ha habilitat la terrassa. | 41.7791100,1.6713800 | 389586 | 4626105 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet, i Manuel García Ballesta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63204 | Oratori de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-la-mare-de-deu-de-coaner | Anònim (1913). Sant Mateu de Bages. Coaner. Més creus processionals. Contractes d'argenters manresans, Revista Ilustrada Jorba, núm. 53 (novembre 1913), Manresa, p. 427. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. COMAS ARS, Bernat (2012). 'Retalls de Coaner (part 3)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVII | Es conserva en bon estat, tot i que alguns elements petris s'han esquerdat o trencat. | Oratori dedicat a la Mare de Déu de Coaner que es va construir l'any 1645 al lloc on, segons la tradició, es va fer la troballa de la imatge. L'emplaçament és al costat de la riera de Coaner i als peus del turó on s'aixeca el santuari dedicat a aquesta marededeu, al costat del camí antic que resseguia la vall de la riera i del qual en aquest punt sortia un trencall que permetia ascendir fins al santuari. Cal dir, però, que l'oratori es construí tres anys abans que el santuari, tot i que sembla que ja existia una capella anterior. L'oratori es troba en un indret amb encant vora la riera de Coaner tot formant una evocadora placeta. El fons està delimitat per un marge de pedra, al centre del qual s'aixeca l'oratori en forma de pilar i amb una fornícula superior. L'interior conté una imatge pintada sobre fusta de la Mare de Déu. Té una inscripció que diu: 'Santa Maria de Coaner. Pregueu per nosaltres', i està firmada per un tal G[uillem] Vilaseca. La pintura, d'estil popular i molt hierètica, possiblement és del mateix segle XVII. El pilar és fet amb grans blocs de pedra picada. El més interessant és la coberta, formada per un bloc monolític. Davant del pedró o columna hi ha un altar. | 08229-335 | Prop del Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Segons una llegenda, recollida per P. Camós a 'Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña' quan descriu la Mare de Déu de Coaner, en aquest indret hi va haver la troballa de la imatge de Maria (ANÒNIM, 1913). El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, també es recull en els goigs i diu que a de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de trobar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pabelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada, justament on després es construí l'oratori com a recordança, mentre que la imatge es custodià al santuari que s'aixecà al cim del turó. L'obra de l'oratori es construí arran d'una visitat pastoral fet el 5 de setembre de 1645. Així ho recull el rector Salvador Antoni Joan en un document notarial de l'arxiu parroquial de febrer del mateix any, en el qual s'ordena la construcció de l'oratori. El mestre encarregat de l'obra fou Pere de Cardona; possiblement el mateix que tres anys després va construir el santuari al cim del turó. L'onze de desembre van començar les obres de l'oratori. El El preu foren 12 lliures (COMAS, 2012). | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 1645 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63204-foto-08229-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63204-foto-08229-335-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62984 | Safareig i pou del Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-del-sitjar | XX | Safareig i pou de la masia del Sitjar, situats sota un marge de pedra seca, vora el camí que va a la casa. El mur de pedra forma dues arcades sota les quals hi ha el pou (a l'esquerra) i el safareig (a la dreta). El pou resta tancat actualment amb una porta metàl·lica. La pica del safareig consta de dues lloses inclinades que donen a una basseta interior. | 08229-139 | Prop de la masia del Sitjar. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La inscripció de la porta (1757) es refereix a la masia del Sitjar. Abans que els actuals propietaris arrangessin el pou hi havia una inscripció de l'any 1926 que feria referència a la família Davant, antics propietaris de la masia del Sitjar. Aquesta masia és del segle XVIII o tal vegada anterior. Almenys des de l'any 1926, doncs, els propietaris eren la família Davant. Entorn de la dècada de 1940 Ramon Vila, de la masia veïna del Prat, va adquirir aquesta masia als Davant. Aleshores aquesta família venia carbó en una botiga de Manresa (a la carretera de Cardona). | 41.7969500,1.7063600 | 392523 | 4628041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta metàl·lica: 1757 El Sitjar.Informació oral facilitada per Josep M. Puigdellívol | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63154 | Viver de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-soldevila | XIX-XX | Bassa d'aigua o viver situat uns 100 m al sud-est de la masia de Soldevila, al nucli de Castelltallat. Té una planta irregular i una llargària d'uns 18 m. Actualment la bassa està plena i continua servint per regar una petita zona d'horts situats al costat nord. | 08229-277 | Prop de la masia de cal Soldevila. Demarcació de Castelltallat | 41.7923900,1.6349400 | 386581 | 4627626 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63176 | Mines de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-roters | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament no queden rastres de la mina | Vestigis d'una petita explotació minera de carbó o lignit feta durant els anys de postguerra prop de la masia de Roters. Concretament les mines de Roters constaven d'aquest punt d'extracció i dos més, emplaçats més o menys a un centenar de metres a l'oest de la masia. Aquest punt en concret es troba en un terreny amb pendent on s'hi pot apreciar una terra de color grisós i blavós i un lleuger esvoranc al lloc on hi havia la boca de la mina. Fa uns anys encara es podia entrar uns metres pel forat de la mina, que actualment ha quedat tapada. Les tres mines de Roters eren de poca entitat i, en general, les restes que en queden són molt poc visibles. | 08229-299 | Prop de la masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines de Roters, eren explotades per un tal Copons. Molts dels homes que hi treballaven vivien com a estadants a la masia de Roters i ajudaven en les tasques diverses del mas. Aquestes mines, però, eren poc rendibles i van ser explotades durant poc temps. Cal dir que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. | 41.8161800,1.6223300 | 385576 | 4630285 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l'Arada Cooperativa i per Josep M. Feixas, de Roters | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63155 | Creu del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-ros | XX | Creu de terme emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al costat de la Casanova. Aquest indret era un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. La creu consta d'una base de planta quadrada amb dos graons i un pedestal octogonal. El fust és de secció octogonal, amb un capitell decorat amb vuit fletxes o llances que assenyalen en direcció amunt. A la part superior hi ha la creu de pedra, amb les puntes trilobul·lades i decorada amb relleus. A la cara sud (on hi ha l'església parroquial) té un relleu de Sant Miquel amb l'espasa alçada i dominant el diable als seus peus. A la cara nord hi ha la figura de la Verge. La figura de Sant Miquel fa al·lusió a l'advocació de l'església parroquial de Castelltallat, dedicada a l'arcàngel. A l'octàgon del pedestal hi ha diverses inscripcions: RE / CONS TRUI / DA [PN?] / L'ANY / SANT / DE / MCML | 08229-278 | Prop de la Casanova. Demarcació de Castelltallat | El fet que s'observin dos tipus de pedra sembla indicar que la base de la creu és més antiga que la resta. Això és el que es desprèn també de la inscripció de la creu, que hauria estat reconstruïda l'any 1950. | 41.7950700,1.6311200 | 386268 | 4627929 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63275 | Bauma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-negra | Indret força abandonat i envaït per la vegetació | Balma situada enmig d'un paratge frondós, uns 100 m al sud-oest de la casa de cal Milhomes, prop del punt on s'inicia un torrent que descendeix en direcció sud cap a la Rasa d'Utgés. La balma té uns 30 metres de llarg i és formada per un bloc de roca de color gris fosc degut a les humitats del lloc. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un indret ombrívol, expliquen el nom de Bauma Negra. Quan hi ha pluja abundant l'aigua salta entremig de la balma i baixa torrent avall. Tot l'indret és ocupat per una interessant vegetació de ribera, amb roures i aurons entre d'altres espècies. | 08229-414 | Prop de cal Milhomes. Demarcació de Castelltallat | 41.8135100,1.6119200 | 384706 | 4630002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 63217 | Torre de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-prat-barrina | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. Reg. 7084. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | X-XI | En ruïnes, jaciment molt arrasat | Restes molt escadusseres d'una torre medieval, emplaçada en un turonet vora l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. Concretament, 60 m a l'oest de l'església, a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes sobre l'entorn. Al cim del turó es conserven restes de la fonamentació d'una torre medieval de planta circular fortificada, mentre que en els diferents vessants del turó hi ha quedat nombrosos enderrocs. Als peus del turó es poden observar restes d'un mura força llarg. A tocar d'aquesta estructura hi ha restes d'un àmbit d'habitació de 4 x 2 metres de planta, cobert de runa. També s'hi localitzen vestigis d'una antiga bassa. Sembla, doncs, que en aquest punt hi havia un petit nucli fortificat amb algunes dependències adossades. | 08229-356 | Prop de Sant Martí de Bertrans. Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre d'època alt-medieval, associada l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. L'església apareix situada al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document i altres de posteriors. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Pel que fa a la torre, estava connectada visualment amb altres torres similars, com la Torrota (prop d'Utgés), el nucli de Prades i també amb Claret dels Cavallers. Una altra torre similar és la Torrota de cal Gras (sobre Ratera). Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Tanmateix, les restes conservades a la torre de Bertrans semblen indicar que conformava un nucli fortificat petit però d'una certa entitat, encara que no consta enlloc amb la categoria de castell. Podria ser l'assentament que donà origen, més tard, al mas Bertrans. Aquesta torre era desconeguda i l'incendi forestal de 1998 la va deixar al descobert. El 2006 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona (dirigits per Jordi Gibert i Cristian Folch) van fer una prospecció de l'indret dins un projecte de recerca i van detectar la presència de ceràmiques medievals grises, algunes amb pastes ben compactades i d'altres d'aparença més grollera, amb abundant desgreixant visible. | 41.8070300,1.6023100 | 383896 | 4629295 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63217-foto-08229-356-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63259 | Castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 3-5. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | X-XV | Pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres del que havia estat el castell de Salo, emplaçat al cim del puig anomenat el Castellot, al costat de l'església i del petit poble de Salo. Es tracta d'un punt estratègic al costat de la riera de Salo, on aquesta fa un seguit de meandres. De l'antiga construcció del castell pràcticament no en queden restes visibles. Al cim del turó s'hi ha plantat diverses antenes de televisió i també hi ha una creu de la Santa Missió de l'any 1951. Els fonaments del castell han quedat colgats i actualment tot l'indret és ple de vegetació, cosa que fa molt difícil trobar-ne rastres. Segons la Catalunya Romànica, els murs conservats correspondrien a l'angle nord-oest d'un edifici de planta quadrada. Aquesta fortificació havia de comptar amb les seves muralles i torres de defensa, mentre que el nucli actual de Salo formaria part del recinte jussà. La ubicació del castell, damunt d'un turó allargassat, li permetia disposar d'una primera defensa natural del recinte, que es reforçaria mitjançant les muralles d'un recinte sobirà. Pel que fa al recinte jussà, es conserven visibles restes de les seves muralles de tancament integrades en l'urbanisme actual i en el subsòl. | 08229-398 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquest castell pertanyia al comtat de Berga i tenia al seu càrrec la defensa de la vall de la riera de Salo, abans de Duarri, juntament amb el castell de Mejà, amb el qual formava un conjunt unitari. És documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i, després de l'estroncament de la dinastia, als de Barcelona, igual com succeí amb els castells de Coaner i Mejà. Com a feudataris comtals hi hagué en un principi el senyor de Castelladral. Així, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat diverses vegades als comtes de Cerdanya (entre 1068 i 1117) i després als de Barcelona (entre 1117 i 1135). Després d'aquesta data no coneixem més notícies fins el 1196, quan el castell es troba en mans de la família Òdena, que en disposava com si fos un castell patrimonial. No hi ha cap notícia sobre possibles famílies de castlans. El segle XIV el castell de Salo apareix om a domini de la casa de Cardona, que segurament l'havia adquirit dels Òdena, i el 1314 fou vinculat al vescomtat que crearen amb els béns que tenia la família i continuà així fons a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63259-foto-08229-398-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63266 | Cementiri de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-salo | XIX | Cementiri del poble de Salo, que està adossat a l'església parroquial pel costat sud. Forma un recinte de planta més o menys quadrada amb el portal d'accés a l'est, encarat a l'únic carrer del poble. El portal és simple i té una creu de pedra a la part superior. La llinda té la següent inscripció: SURGITE MORTUI ET VENITE AD JUDICUM. JUAN DUOCASTELLA ALBAÑIL. AÑO 1881. La sentència bíblica en llatí es refereix al fet de posar-se en peus entre els morts per anar cap al Judici Final. A l'interior del recinte trobem tres galeries amb nínxols i un petit jardí central amb quatre xiprers. | 08229-405 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Entorn de la dècada de 1870 es va impulsar la construcció de cementiris allunyats dels nuclis urbans en la majoria de poblacions, entre d'altres motius per raons d'higiene. En el cas de Salo, segons la mateixa inscripció del portal, el nou cementiri es va inaugurar l'any 1881 i el lloc escollit va ser al costat mateix de la mateixa església, ja que es devia considerar que les poques cases que aleshores conformaven el nucli del poble no es veien afectades en aquest sentit. El paleta que va fer l'obra fou Joan Duocastella. | 41.8442800,1.6437600 | 387405 | 4633376 | 1881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63266-foto-08229-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63266-foto-08229-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63269 | Creu de terme de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-salo | XX | Creu de terme emplaçada a l'entrada del poble de Salo, prop del pas de l'antic camí i actual carretera. Consta d'una grada de pedra, que sembla antiga, mentre que el fust i la creu, de pedra igual que la grada però amb un tipus de talla més moderna, són una reconstrucció posterior a la Guerra Civil. La grada té dos graons més un pedestal més alt, de forma cúbica. El fust és de secció octogonal i la creu és simple, amb les astes de secció rectangular. En un medalló central té sengles inscripcions, una a cada cara. A la cara est: els símbols Alfa i Omega junt a un crismó. A la cara oest: 2ª Re 1995. | 08229-408 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquesta creu es va reconstruir sobre la grada originària després de la Guerra Civil. Segons indica la inscripció, l'any 1995 s'hi va fer una segona reparació. | 41.8434700,1.6427300 | 387318 | 4633288 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63269-foto-08229-408-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63281 | Creu de la Plaça de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-salo | XX | Creu de terme de nova construcció sobre un pedestal antic, emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una font, també de moderna creació. El pedestal és de planta rectangular, format per dos blocs de pedra. El fust i la creu són de pedra, amb una talla moderna. La creu té una base ornamentada amb quatre sols, un a cada cara. Al centre té un medalló amb un crismó gravat. | 08229-420 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | 41.8448000,1.6439800 | 387424 | 4633434 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63281-foto-08229-420-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63282 | Font de la Plaça de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-salo | XX | Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna. A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d'un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu 'SALO'. El brollador és encastat en un muret fet de maó i l'aigua raja sobre una pica de pedra. | 08229-421 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | 41.8448000,1.6440400 | 387429 | 4633433 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63282-foto-08229-421-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63240 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 26). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions força grans, emplaçada al poble de Salo. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. Té un cos adossat al nord, d'una sola planta, així com un gran cobert aïllat més al nord. La façana principal és encarada al sud-est i alineada amb l'únic carrer del poble de Salo. Es distribueix de manera regular en base a tres eixos d'obertures. A l'eix central hi trobem el portal, un balcó i una finestra rematada amb arc. Als dos laterals hi ha finestres. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la superior central, en forma d'arc. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. A la façana sud hi ha tres finestres de distribució més irregular. El cos adossat té les obertures emmarcades amb maó i sembla una construcció posterior (de finals del segle XIX o començament del XX). A la part posterior té un porxo. Així mateix, el gran cobert aïllat és una edificació de característiques industrials (aixecat l'any 1950), amb dues plantes i grans obertures al nivell superior. | 08229-379 | Poble de Salo, s/n.. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a aquesta casa en particular, originàriament era coneguda com a cal Ferrer de la Creu, i encara consta així en la inscripció del balcó, de l'any 1866. En efecte, era la casa del ferrer i estava al costat de la creu de terme de Salo. La ferreria era junt al molí que hi havia una mica més avall, a l'actual casa que avui es coneix com el Ferrer de la Creu. En els seus orígens la família propietària eren una branca dels Esquius que tenien el Molí de Salo. Un fadristern dels Esquius va marxar de la casa mare per crear un altre molí. Això devia ser a la primera meitat o mitjans de segle XIX (segons la inscripció de la casa, el 1866), unes quatre generacions anteriors a l'actual propietari. Aquesta nova branca dels Esquius tenien el molí i la ferreria una mica més avall, al costat de la riera, i vivien a la casa del poble. A mitjan segle XX Emili Esquius Morros va dividir l'heretat en dues parts, una per a cadascun dels seus fills mascles. A Josep Esquius Palà li va tocar la casa del poble, i a Francisco Esquius Palà li va tocar el molí i ferreria. Josep Esquius va posar un forn de pa a la casa del poble, el qual va estar en funcionament fins al final de la dècada de 1960. D'aquí ve el nom actual de cal Forner. Més tard s'hi va instal·lar una petita botiga i també un bar, que va subsistir fins a la dècada de 1980. El 1950 es va construir el gran cobert aïllat que s'aixeca al nord de la casa. Entorn de 2003 els fills del forner es van vendre la casa a l'actual propietari: Santi Baldomà. | 41.8436500,1.6429600 | 387337 | 4633307 | 1866 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63240-foto-08229-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63240-foto-08229-379-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó: 1866 FARRE DE LA CREUInscripció al gran cobert aïllat: 1950Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63241 | Cal Clotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clotet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 22). | XX | Casa o torre construïda el 1950 i que segueix l'estil noucentista de postguerra. Està emplaçada a Salo i és l'edificació que més es diferencia de la resta de cases del poble, d'un estil més popular. Consta d'un cos principal de dues plantes, on hi ha l'habitatge, més un pati elevat i adossat al costat sud i un altre al costat nord. L'edificació es singularitza per diversos elements que li donen relleu, obrats o destacats amb maó: tribuna, porxo d'entrada i dues llucanes a la coberta. El conjunt té dues façanes rellevants. La primera, encarada a l'est i alineada amb el carrer, presenta a la planta baixa tres grans obertures que corresponien a l'antiga botiga que hi havia establerta. Al pis superior sobresurt una tribuna central flanquejada per un balcó a cada banda. La segona façana, encarada al nord, dóna a un pati i té com a element destacat el portal amb porxo que dóna accés a l'habitatge per la planta superior. La façana sud té algunes finestres, mentre que el mur posterior és arrebossat amb ciment i només té un petit balcó com a element d'interès. La coberta, a quatre vessants, destaca per les dues llucanes (una amb tres obertures i l'altre amb un òcul) i un interessant ràfec amb cabirons de ciment. | 08229-380 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a cal Clotet, antigament en aquest solar hi havia tres cases: cal Jaume, cal Cosme i cal Galls. Els anys de postguerra Joan Clotet Vila va unificar les propietats i el 1950 hi construí la torre actual. Anteriorment la família Clotet havia viscut en diferents cases d'aquest sector, en les quals tenien botiga. Joan Clotet tenia un camió i es dedicava a transportar i comerciar, a més de fer anar la botiga que, amb la nova edificació, ocupava tota la planta baixa. Pels volts de 1959 va marxar a Lleida i la botiga va quedar tancada. Posteriorment va tenir altres negocis en diferents indrets. Actualment la casa continua sent propietat dels Clotet. | 41.8449600,1.6440900 | 387433 | 4633451 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63241-foto-08229-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63241-foto-08229-380-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa de ceràmica al portal: 1950Informació oral facilitada per Francesca Clotet Clotet (Paquita) | 98|106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63242 | Cal Noi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 22). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al nord la casa de cal Pastor. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, amb un encaix en forma de queixal amb cal Pastor. Consta de planta baixa més un pis. És una edificació força regular i que sembla aixecada en una sola fase, al segle XIX. La façana principal és encarada a l'est i dóna a l'únic carrer de Salo. Presenta un portal rematat amb arc escarser amb finestres laterals i, al pis superior, un balcó central i dues finestres laterals. Totes les obertures són emmarcades amb maó. La resta de façanes tenen altres obertures de distribució més irregular. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La casa ha conservat bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-381 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a cal Noi, la seva tipologia constructiva suggereix que podria haver estat aixecada a la segona meitat del segle XIX. Era propietat del Molí de Salo. Durant uns anys va estar llogada al Clotet (de la casa veïna de cal Clotet), el qual la va rellogar a diferents famílies. Actualment la propietària és una filla del Molí de Salo. | 41.8452400,1.6442400 | 387446 | 4633482 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63242-foto-08229-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63242-foto-08229-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63242-foto-08229-381-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63243 | Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 31). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al sud la casa de cal Noi. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, amb un encaix amb cal Pastor. Consta de planta baixa més un pis i un nivell més semisoterrani. La façana principal, encarada a llevant, té més aviat l'aspecte d'un cobert. És possible que originàriament fos un annex de cal Noi. Té un petit portal i dues finestres, totes emmarcades amb maó, així com un portal més gran d'accés a una dependència de treball. A la façana posterior la casa té una planta més, semisoterrània. Al seu damunt hi ha dos nivells amb finestrals moderns emmarcats amb maó. A la planta baixa conserva una corriola al sostre que s'utilitzava per sacrificar els animals. | 08229-382 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Per la seva tipologia constructiva cal Pastor sembla aixecada a la segona meitat del segle XIX. Pels volts del tombant de segle XX la va comprar el propietari del Molí de Salo, Josep Esquius Portella, i encara forma part d'aquesta heretat. L'any 1920 va ser remodelada o reconstruïda. El sobrenom de la casa ve del fet que hi vivia un pastor que tenia ramats i també venia carn; per això també era coneguda com cal Carnisser. Era el masover d'aquesta casa i tenia els seus tractes amb l'amo del Molí de Salo. Segons es diu, per anunciar que tenia carn els dissabtes després de missa tocava un cornet. Des de fa uns anys la casa s'ha adaptat per fer-hi allotjament de turisme rural. | 41.8453600,1.6442500 | 387447 | 4633495 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63243-foto-08229-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63243-foto-08229-382-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63244 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 33). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al nord la casa coneguda com la Fusteria. Es tracta d'una edificació de planta irregular, que consta de planta baixa més un pis. Està formada per diferents cossos adossats en una distribució complexa. El portal d'accés principal es troba a migdia i dóna a l'únic carrer de Salo, que aquí es divideix en dos passatges, a banda i banda de la casa. La porta es situa sota un interessant porxo amb una terrassa superior (avui coberta amb vidre) i amb un ampli voladís a la teulada. Aquest porxo davanter està adossat a una cos més alt que, per la façana de llevant, molt curta, té un balcó al primer pis. La part de ponent té una planta menys, ja que la construcció s'assenta parcialment sobre una gran massa rocosa que continua al sud de la casa, on s'hi ha habilitat una escala excavada a la roca. La casa ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-383 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Antigament aquesta casa era coneguda com a cal Teodoro. Fa uns anys fou adquirida per la família Costa, els actuals propietaris. | 41.8454400,1.6444000 | 387460 | 4633504 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63244-foto-08229-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63244-foto-08229-383-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció actualment no visible des de l'exterior: 1733A la zona del porxo la casa té una creu paté gravada en pedra i pintada de vermell així com un gravat que imita una escena mitològica d'estil romànic. Es tracta d'escultures fetes pel mateix propietari de la casa.Informació oral facilitada per Joan Costa | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63245 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-5 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 34). | XIX-XX | Parcialment en ruïna | Casa rural de dimensions mitjanes, parcialment en ruïnes, emplaçada al poble de Salo. Es situa entre mitgeres, amb cal Costa al sud i la Fusteria al nord. La façana principal d'aquesta casa era la de ponent, i actualment es troba esfondrada. La cara oposada, a llevant, és la més ben conservada. Té un petit cos adossat, més baix, obert a la part superior en forma de galeria. S'hi accedeix per una rampa. | 08229-384 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Antigament en aquesta edificació hi havia dues cases, una s'anomenava cal Pissater, i era propietat del Molí de Salo. En aquest lloc hi havia hagut una barberia i també el cafè del poble. | 41.8454900,1.6444700 | 387466 | 4633510 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63245-foto-08229-384-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63245-foto-08229-384-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana oest: 1769 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63246 | La Fusteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fusteria | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 35). | XVIII | Construcció abandonada, parts envaïdes per la vegetació | Casa rural, de dimensions petites, emplaçada al poble de Salo. Té adossada al sud la casa coneguda com cal Teixidor. Es tracta d'una edificació formada per dos cossos, amb planta baixa més un pis. El cos situat més al nord és una construcció força precària que s'assenta sobre una elevació del terreny per on s'hi accedeix per una mena de rampa. Hi trobem un portal molt senzill que dóna accés directament al primer pis. Bona part d'aquest sector es troba en estat precari i envaït per la vegetació. La part més ben conservada i visible és la façana de llevant, on es veu el mur de maçoneria, a pedra vista, i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Als baixos d'aquesta casa es conserven antigues tines. | 08229-385 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Aquesta casa formaria part d'aquest nucli inicial. Segons el Catàleg de Masies, la construcció podria ser de l'any 1780. Antigament hi havia una fusteria, tal com el seu nom indica. | 41.8456200,1.6445300 | 387471 | 4633524 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63246-foto-08229-385-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63246-foto-08229-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63246-foto-08229-385-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63247 | Casa Feixas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-feixas | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 16. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 36). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions força grans, emplaçada al poble de Salo. És una edificació aïllada que es troba al final del poble, envoltada per un ampli jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. A la part nord-est té adossat un cos, també de dos pisos, de construcció molt recent. El cos principal és una edificació regular i que sembla aixecada en una sola fase. La façana principal, encarada vers el sud-est, es distribueix en base a tres eixos d'obertures. El central és format per un portal emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb arc escarser i, al seu damunt, té un balcó i una obertura de les golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Totes les obertures han estat cobertes amb un revestiment de ciment. A la part posterior la casa té una terrassa. El conjunt ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-386 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a cal Feixas, sembla una construcció aixecada al segle XIX. El rector de Salo hi tenia dominis. Els propietaris eren la família Simon. Un dels seus membres fou mossèn Ramon Simón Capdevila (1884-1940), que fou capellà a Serrateix i a la colònia Monegal (Gironella). Posteriorment va passar a una família que era coneguda amb el sobrenom de Pissater. Més endavant la va comprar Florenci Feixas. Els actuals propietaris són els seus néts. Entorn de l'any 2000 van construir-hi el cos adossat. | 41.8458400,1.6446000 | 387477 | 4633548 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63247-foto-08229-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63247-foto-08229-386-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament era coneguda com cal Simon i també com a cal PissaterInformació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63248 | L'Estudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestudi-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 27). | XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo i que antigament havia estat l'escola. És una edificació aïllada que es troba al costat d'un camí que baixa pel cantó de llevant. És de planta rectangular i es troba assentada en un terreny amb fort desnivell. Per això la part davantera té planta baixa més un pis i la part posterior consta d'una planta suplementària semisoterrània. L'edificació és força regular i sembla aixecada en una sola fase. La façana principal, encarada al nord-oest, té dues portes. La de la planta baixa donava accés a l'habitatge del mestre. La del pis superior donava accés a l'escola mitjançant un pont que comunica amb la part alta del camí. Al costat d'aquesta porta n'hi ha una altra d'idèntica però actualment inoperativa, ja que dóna al buit. Els murs laterals i posteriors de la casa, fets de maçoneria i actualment a pedra vista, tenen altres finestres de distribució força regular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa ha conservat molt bé la tipologia i el volum originari. | 08229-387 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | Tal com indica la inscripció conservada, és possible que la casa fos aixecada per Jaume Clotet l'any 1907. En un moment donat es destinà a escola, de manera que la planta superior acollia les aules i a la planta inferior hi vivia el mestre. A la segona meitat del segle XX era una escola nacional mixta. Joan Esquius recorda algunes de les mestres, vingudes de diferents províncies d'Espanya: Maria Lamuza, Paquita Sancho o Carmen Peláez. L'escola es va mantenir fins al final de la dècada de 1980. | 41.8435000,1.6433600 | 387370 | 4633290 | 1907 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63248-foto-08229-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63248-foto-08229-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63248-foto-08229-387-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la porta superior esquerra de la façana principal: JAUME CLOTET 1907Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63249 | Cal Fuster (Salo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-salo | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 28). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo. És una edificació aïllada que es troba al costat de llevant del carrer de Salo. És l'única casa en aquesta banda, que té un fort pendent i que antigament era ocupada per alguns coberts de les cases. És una edificació de planta quadrada, amb un pis superior i una planta semisoterrània. L'accés es fa per una mena de pas elevat que dóna directament a la porta que hi ha al pis superior, a la façana de ponent. Als murs de ponent i sud són visibles diverses finestres de distribució força regular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Actualment els murs són arrebossats i pintats, i tan sols queda visible la pedra picada de les cantoneres i la que emmarca les obertures. | 08229-388 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | Per la seva tipologia constructiva aquesta casa podria ser originària del segle XIX o principis del XX. A mitjan segle XX hi vivia un fuster, de cognom Bosch, que hi va treballar fins la dècada de 1960. Era un fadrí provinent de la masia de Valentines, en terme de Castelltallat. Després hi van continuar vivint les seves filles i, més endavant, unes senyores que feien de modistes i perruqueres. Posteriorment la casa ha estat desocupada durant uns 30 anys i, recentment, ha estat venuda. | 41.8437700,1.6435400 | 387386 | 4633320 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63249-foto-08229-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63249-foto-08229-388-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 62950 | Creu de la Plaça de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-sant-mateu-de-bages | XX | <p>Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l'actual edifici de l'Ajuntament i la casa anomenada La Creu. Consta d'un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d'una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt. És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics. Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció: 'Atura't, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l'empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial'. El primer graó del pedestal és d'un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.</p> | 08229-97 | Plaça de la Creu | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d'aquesta època.</p> | 41.7968100,1.7324800 | 394693 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||
| 63362 | Font de la Tulipa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tulipa | XX | Font emplaçada al nucli de Valls de Torroella, concretament a la plaça de Sant Josep i en un entorn enjardinat vora l'accés a les dependències municipals. El disseny i el treball escultòric són obra d'Isidre Abarca, picapedrer i escultor de la mateixa localitat. La font consisteix en una columna de formigó complementada amb diferents elements petris que li donen la forma d'una tulipa. Aquests elements són una base circular al peu, una pica també circular situada a la part baixa i feta d'una sola peça, i un element de coronació en forma de quatre pètals de tulipa, amb un pàmpol al seu interior, ja que la font serveix també com a farola. Cal dir que els quatre pètals de la tulipa estan orientats segons els punts cardinals, i tenen les següents inscripcions: S[ud] 1995, VTTMSM (Valls de Torroella, municipi de Sant Mateu); N[ord] Abarca; E[st]; O[est]. Aquesta font fou construïda el 1995, al mateix temps que la Font del Mirador, situada vora la riba del Cardener i també obra d'Isidre Abarca. Cal dir que diversos elements procedien dels mateixos blocs que es van utilitzar en la font del Mirador, per tal de poder aprofitar millor el material. Concretament, es tracta de pedra sorrenca grisa, procedent de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet. | 08229-509 | Plaça de Sant Josep, colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480000,1.7216000 | 393873 | 4633690 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63362-foto-08229-509-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Abarca | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml