Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63131 | Serra de Braners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-braners | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 16, 25, 127, 130, 131, 132, 133, 179. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.79). | XVII-XX | Masia de petites dimensions, emplaçada a l'extrem d'un altiplà conegut com la Plana, molt a prop del lloc de Prades, ja en terme municipal de la Molsosa. Consta d'un cos residencial de planta quadrada que té adossat a llevant un gran cobert (actualment sense teulada) i a ponent un cos més petit, que sembla de construcció força moderna. Disposa de planta baixa més un pis. La construcció és força regular i sembla aixecada en una sola fase. La façana principal, encarada vers migdia, té el portal al costat esquerre. Al nivell del primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i, amb una tipologia semblant, tres finestres més a la façana de llevant. A la part posterior les obertures són més escasses. L'aparell dels murs és força regular, fet amb carreus de mides diverses més o menys escairats, amb grans blocs de pedra picada a les cantoneres. A un extrem del mur posterior es van deixar carreus sobresortints en previsió d'una ampliació pel costat de ponent que no es va arribar a produir. Al sud-oest de la casa es conserva un interessant cobert amb dues plantes, amb femer de volta de pedra al nivell inferior. | 08229-254 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta masia ja existia al segle XVII però probablement és anterior. La inscripció de la façana principal indica l'any 1695 i, segons un capbreu de Castelltallat del 1686, aquest any pagava de cens al Duc de Cardona vuit punyeres de civada i una gallina, pagadores per la Mare de Déu d'Agost, així com el delme de carnelatges. Sabem que en aquesta època la família dels propietaris es deien Serra. El 1683 Manuel Serra es casà amb l'hereva de la casa veïna de can Prat Barrina, Victòria Prat. Des d'aleshores els hereus de can Prat Barrina van passar a tenir també el cognom Serra. Sembla que la casa va sofrir poques modificacions des d'aquestes dates. Actualment és propietat de Figuera, una gran masia situada a la part central de la serra de Castelltallat. | 41.8051600,1.5922200 | 383055 | 4629102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63131-foto-08229-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63131-foto-08229-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63131-foto-08229-254-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la façana principal: 1695La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat corresponent a aquesta masia fa referència no a la casa sinó a un cup. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63160 | Caseta de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-sant-jaume | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 135). | XIX-XX | En ruïna. Sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a l'extrem d'un serrat, amb vistes cap al sud. Forma part d'un contrafort ja a l'extrem ponentí de la serra de Castelltallat, relativament a prop de l'església de Sant Jaume de Salerm. El conjunt és format per un cos residencial més diversos coberts aïllats al sud. El cos residencial és una construcció aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, excepte el de llevant, que es troba semi-esfondrat. És de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal rectangular, emmarcat amb diversos blocs de pedra i, al pis superior, dues petites finestres, també emmarcades amb pedra picada. La resta de façanes pràcticament no té obertures. Els murs són de maçoneria. L'interior està compartimentat en dues crugies. Conserva vestigis de la llar de foc i d'un forn de pa. Segons l'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) un dels coberts de la casa podria haver estat un fortí, possiblement adequat sobre uns antics corrals i que podria tenir relació amb la Guerra de Successió de 1714 o amb les guerres carlines. És de planta rectangular, amb les parets plenes d'espitlleres i amb la resta d'obertures cegades. | 08229-283 | Demarcació de Castelltallat | En un document de 1419 es parla de les 'Cases de Sant Jaume' en un lloc de l'entorn de Salerm. L'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) creu que podria tractar-se d'aquestes ruïnes. Per la seva tipologia constructiva, però, la construcció actual sembla una obra posterior, probablement de l'any 1885, segons indica la inscripció del portal. | 41.7724300,1.5935900 | 383109 | 4625466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: 1885 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63161 | Església de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-salerm | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XVIII | Ermita situada en un turó del Serrat de Sant Jaume, abans d'arribar al cim. Es tracta d'una construcció d'una sola nau, sense absis. Exteriorment, els murs són arrebossats i no presenten decoracions, excepte una fornícula actualment buida amb diverses inscripcions que es troba damunt del portal. El portal és rematat amb un arc senzill i situat a la façana de migdia. A ponent té un campanar d'espadanya com culminació d'una façana llisa. A l'interior, també arrebossat, s'hi aprecia la separació de la nau i el presbiteri. La paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta. El sostre és cobert amb volta ogíval. | 08229-284 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió sobre la datació d'aquesta ermita. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors. Però sembla que la construcció actual és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'un antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. Al matí es deia missa i es resava el rosari. La gent es quedava a dinar i a la tarda, a l'indret conegut encara com la plaça de Sant Jaume, s'hi feia el ball. Hi ahava gent de tots els pobles del voltant: la Molsosa, Prades, Aguilar, Fonollosa... S'hi muntava un bar que gestionaven els estadants de la Casa Nova (al nucli de Castelltallat). Tal com diu una inscripció, durant la Guerra Civil la capella es devia malmetre i el 1939 l'edifici fou reconstruït per Miquel Camps. L'aplec es va reemprendre després de la guerra, però actualment tan sols s'hi fa la missa, per Sant Jaume. | 41.7757500,1.5941300 | 383160 | 4625834 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63161-foto-08229-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63161-foto-08229-284-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en un lateral de l'espadanya: 1790Inscripció a la cornisa que hi ha sota la fornícula: PER LO NOSTRA PARA.Inscripció al bloc de pedra sota la fornícula: 'Reconstrucción por Miquel Camps. 23-6-39. Any de la Victòria'.Té un plafó informatiu del PEIN de la Serra de Castelltallat.Informació facilitada per Roser Parcerisas | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63162 | Monestir de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-jaume-salerm | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XIII-XV | En ruïnes, cobert per la vegetació | Ruïnes d'un antic monestir medieval situat al cim d'un turó del Serrat de Sant Jaume, uns 100 m al sud-est d'on hi ha l'ermita actual de Sant Jaume Salerm. La vegetació cobreix bona part de les restes constructives, que encara són visibles en diversos punts. Per les seves dimensions modestes devia tractar-se d'un petit monestir de dos o tres deodats. Les restes conservades permeten distingir diverses cambres de planta irregular, obrades amb carreus de pedra de tamany petit. Els murs es conserven fins a una alçada d'1 m aproximadament. A tocar del recinte, en el punt més alt del turó, crida l'atenció un túmul circular perfectament definit d'uns 7 m de diàmetre. Segons Albert FÀBREGA (2007) podria tractar-se d'una petita torre, però no es pot descartar que fos un túmul funerari molt més antic. | 08229-285 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió entre l'ermita actual de Sant Jaume Salerm i aquest antic monestir medieval. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors, en una situació relativament propera. Però sembla que la construcció actual de l'ermita és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'aquest antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. En l'actualitat la gent del voltant sol netejar una mica les restes de l'antic monestir perquè no se'n perdi el record. | 41.7751800,1.5952300 | 383250 | 4625769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63218 | Mines del Siller de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-siller-de-bertrans | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament sense restes visibles. Cobert per la vegetació | Antigues mines de lignit emplaçades prop de l'antiga masia de Bertrans. Pràcticament no en queden restes visibles, a excepció d'un amuntegament de residus de color grisós que correspondrien al runam de la mina. La boca de la mina era petita i possiblement ha quedat obturada. Estava situada al costat mateix dels residus (al sud-oest) i actualment és coberta per vegetació. | 08229-357 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines del Siller de Bertrans, eren propietat d'un tal Siller i es trobaven prop del mas de Bertrans. Alguns dels minaires s'allotjaven a la masia de can Prat Barrina, adjacent a la de Bertrans. | 41.8037300,1.5951400 | 383295 | 4628939 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63218-foto-08229-357-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63239 | Font de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bertrans | XIX-XX | Entorn abandonat | Font i viver emplaçats al costat del camí que porta a can Prat Barrina, uns 240 m al sud-oest de l'antiga masia de Bertrans. La font està situada gairebé al nivell de terra i, mitjançant una canalització, l'aigua era conduïda cap a un viver que es troba 10 m més avall i del qual se'n conserva restes del revestiment amb pedra seca. La masia de Bertrans era situada al costat de la de can Prat Barrina, però pràcticament no se'n conserva res. | 08229-378 | Demarcació de Castelltallat | 41.8045000,1.5956300 | 383337 | 4629024 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63239-foto-08229-378-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63144 | Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 133). | XVIII-XIX | En estat d'abandó. Els coberts i part de la casa amenacen ruïna. | Masia de dimensions modestes que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Inclou un cos residencial amb un barri de planta quadrada, situat a migdia, on hi ha adossats diferents coberts. El cos residencial és de planta quadrada i té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, és molt senzilla i presenta un simple portal i una finestra al seu damunt, els dos emmarcats amb maó. A la façana lateral de llevant hi trobem dos nivells de finestres més o menys arrenglerades; la majoria rematades amb un petit arc de pedres a plec de llibre i una amb brancals i llinda de pedra picada. La façana de ponent és de característiques similars però es troba pràcticament coberta per la vegetació. Es tracta d'una construcció senzilla, amb els murs de maçoneria que conserven restes d'arrebossat. Els coberts davanters es troben en estat de semi-ruïna i també envaïts per la vegetació. En general el conjunt ha conservat la tipologia i els volums originaris, malgrat que es troba en estat d'abandó. | 08229-267 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa aixecada al segle XVIII o tal vegada amb anterioritat. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 Fontanet ja hi apareix. | 41.7669600,1.5985300 | 383510 | 4624852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63118 | Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrans-0 | AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 75). | XVII-XX | Masia enderrocada que ha conservat molt parcialment alguns elements | Antiga masia, possiblement d'origen medieval, que ha estat derruïda i de la qual en queden restes molt escadusseres. A la dècada de 1980 els seus propietaris van construir al lloc on hi havia la masia un cobert. De l'antiga masia només en resta un corral i, a la part posterior, el femer, cobert amb volta de pedra. Aquestes construccions es troben enganxades a la masia de can Prat Barrina i separades per un mur de pedra. | 08229-241 | Demarcació de Castelltallat | Aquest lloc era anomenat antigament Breners i és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. En aquest document ja apareix l'església de Sant Martí de Breneres. El topònim actual de Bertrans correspon a la masia, ja que els hereus de Bertrans tenien cura de l'església almenys des del segle XVII. Pel que fa a la masia de Bertrans, és possible que el seu origen fos en època medieval. Al segle XVII era un dels principals masos de Castelltallat, el primer en l'aportació per pagar la cera de la parròquia, amb 14 lliures. Més tard, possiblement al segle XVI, s'edificà en aquest mateix lloc una altra masia gairebé a tocar, la de can Prat Barrina. Ja al segle XX, els propietaris de Bertrans eren la família Capsada, de Cardona. Hi tenien uns masovers que hi van viure fins la dècada de 1970. Posteriorment la casa es trobava en males condicions i va ser derruïda per construir-hi al seu damunt l'actual cobert. | 41.8065400,1.5980000 | 383537 | 4629247 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1799Informació facilitada per Joan Muns i Laia Muns | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63298 | Jaciment paleontològic de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-prat-barrina | <p>ARAGONÈS VALLS (1998). Nota sobre el jaciment d´icnites de la Serra de Catelltallat. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 24-26.</p> | <p>Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d'icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària. El jaciment, que es troba al costat mateix d'un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d'aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d'icnites. Les petjades o icnites corresponen a l'època geològica de l'Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d'anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l'espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars. El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l'esquerra de l'espectador), a l'extrem oposat i entremig. Les petjades formen diferents 'camins' o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d'est a oest. Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat. Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d'altres tendeixen a formes més ovalades i també n'hi ha de tridàctiles (amb tres dits). Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d'humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre. Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d'anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers. L'indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d'animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l'espècie Entelodon magnum. Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.</p> | 08229-437 | Demarcació de Castelltallat | <p>Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l'activitat d'una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d'icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació. Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50. Al Bages s'han trobat restes de l'Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors. També s'han trobat mamífers fòssils d'aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.</p> | 41.8029800,1.5981700 | 383545 | 4628851 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63117 | Can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 23, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 36, 43, 44, 64, 126, 127, 128, 129, 130, 131, 145, 163, 208, 228. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458 GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 74). | XVII-XX | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada en un promontori que domina una vall de pendent suau per on discorre la riera de Barrina. Fins fa poc, la casa estava pràcticament ajuntada amb una altra masia, anomenada Bertrans, de la qual avui només en resten uns coberts. La masia de can Prat Barrina és de planta quadrada, amb coberts pràcticament adossats a migdia i ponent. El cos residencial consta de planta baixa més dos pisos, el superior sobrealçat recentment en el que eren les golfes. Originàriament la casa era més petita i més tard s'eixamplà cap a ponent. L'obra és probablement dels segles XVII-XVIII però amb una remodelació substancial feta a principis del segle XX, quan es va retocar la façana principal, l'escala interior i probablement altres parts de la casa. L'actual façana, doncs, és fruit d'aquesta reforma i d'altres que es van fer a mitjan segle XX, quan es va reconvertir una antiga galeria. Està encarada vers migdia i presenta una aspecte divers, amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb dovelles, un balcó superior i una galeria oberta amb tres arcades. La façana de ponent conserva un aspecte més homogeni, amb dos balcons i una finestra emmarcats amb maó, possiblement modificats també a començament de segle XX. Les façanes de llevant i nord tenen diverses finestres de distribució irregular, algunes també modificades recentment. En un angle hi ha adossat un petit cos corresponent a una tina. L'interior de la casa ha conservat força bé la tipologia originària. Al costat de migdia trobem una construcció que originàriament tenia dues plantes, amb un típic femer amb volta de pedra situat al nivell inferior. És de l'any 1893 (segons una inscripció) i entorn de 1950 es sobrealçà amb totxo per habilitar-hi una granja. Més recentment, aquest cos s'ha remodelat amb murs de pedra per tal de harmonitzar-ne la imatge amb el conjunt i poder-la destinar a allotjament rural. Finalment, uns metres a ponent trobem dos coberts aïllats construïts als anys 1940 i 1960 respectivament. | 08229-240 | Demarcació de Castelltallat | Aquest lloc era anomenat antigament Breners i és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. En aquest document ja apareix l'església de Sant Martí de Breneres. El topònim actual de Bertrans correspon a la masia amb aquest nom, ja que els hereus de Bertrans tenien cura de l'església almenys des del segle XVII. Les dues masies, Bertrans i Prat Barrina, estaven pràcticament enganxades. Possiblement Bertrans era la més antiga, tot i que no en coneixem notícies documentals concretes. Pel que fa a Can Prat Barrina, tal vegada es va originar al segles XVI. Les notícies documentals més antigues conservades a la casa són del segle XVII. En aquesta època els propietaris portaven el cognom Prat. Per diferenciar-lo d'altres Prats, la masia adoptà també el topònim de la riera de Barrina, que passa per davant. L'any 1683 l'hereva Victòria Prat es casà amb un pubill, Manuel Serra, i des d'aleshores els hereus passen a tenir aquest cognom. Els Serra venien de la masia propera de Serra de Breners. A partir de la documentació particular els propietaris han confeccionat l'arbre genealògic de la família. Els següents hereus foren Pere Serra, casat amb Margarida Pujolà; Ramon Serra, casat amb Magdalena Oller; Pere Serra, casat amb Anastàsia Vilalta (1750) i amb Maria Massana (1779); Damià Serra, casat amb Tecla Montaner (1820); Josep Serra, casat amb Maria Morera (1853); Ramon Serra, casat amb Maria Oliva (1884). Fou aquest Ramon Serra Morera qui portà a terme reformes substancials a la casa, tal com ja hem indicat. Els següents hereus foren Josep Serra, casat amb Àngela Llordella (1915); i Ramon Serra, casat amb Concepció Torra (1945). L'any 1975 l'última hereva de cognom Serra, Àngela Serra, es casà amb Joan Muns. Són els actuals propietaris. En aquests darrers anys s'han fet algunes reformes a la masia. El 1958 una antiga galeria que hi havia a la cantonada es transformà en les finestres actuals. Entorn de 1950 es sobrealçà el femer per habilitar-hi una granja, més recentment transformada en allotjament d'agroturisme, que funciona des de 1993. El 2008 les golfes de la masia es van sobrealçar per habilitar-hi un pis per a la filla dels propietaris. | 41.8066600,1.5983400 | 383566 | 4629260 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63117-foto-08229-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63117-foto-08229-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63117-foto-08229-240-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella del portal principal: RAMON SERRA Y MORERA 1913Inscripció en una llinda del cobert de ponent (podria ser la del portal originari de la casa). 1820Inscripció al portal nord del recinte: 1915Inscripció en una llinda del femer: 1893Informació facilitada per Joan Muns i Laia Muns | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63332 | Crostes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crostes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 108). | XIX | En ruïna | Masia de petites dimensions, en estat de ruïna, emplaçada en un petit replà sobre la vall del Torrent Bo. Se'n conserven els murs fins a una alçada d'un metre aproximadament. És una construcció que sembla distribuir-se en dos cossos de planta més o menys rectangular, amb coberts adossats a sud i nord i un altre d'aïllat, uns metres a llevant. Les restes es troben força arrasades i no s'observa cap rastre ni del portal ni de finestres. | 08229-479 | Demarcació de Castelltallat | Aquest mas ja apareix en un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 però ignorem si el seu origen és gaire anterior. | 41.7800200,1.5990200 | 383574 | 4626301 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63332-foto-08229-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63332-foto-08229-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63332-foto-08229-479-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62986 | Perabaldes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perabaldes-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 104). | XVIII-XIX | En ruïna. Li falta la coberta. | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïna, emplaçada en un contrafort meridional de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, a la zona del naixement del Torrent Bo. Se'n conserven els murs perimetrals en general fins a l'alçada de la coberta. El cos residencial té una planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. La casa tenia un cobert davanter i, en l'estat actual, no està gaire clar on devia ser el portal. Podria ser a la façana de llevant, que s'ha esfondrat. Interiorment estava dividida en tres estances. Al mur lateral nord conserva dues finestres amb llindes i brancals de pedra. L'element més interessant és el femer, que es troba uns metres al sud. Es tracta d'una construcció semisoterrada, alineada amb un gran mur de contenció que delimita l'esplanada on es troba assentada la casa, i consta de la típica coberta amb volta de pedra, amb un forat a la part superior per tirar-hi els fems i la palla. | 08229-303 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona els masos Pons i Perabaldés, i els capmasos Folch i Roig estaven units i pagaven censos als Cardona. Tanmateix, és possible que es tracti d'una casa més antiga, ja que aquesta s'anomena Perabaldes Nou. En els darrers temps pertanyia al mas de Biosca, però no en coneixem més notícies. L'any 2007 el PEIN Serra de Castelltallat hi va fer una intervenció per reforçar amb formigó armat la volta del femer. | 41.7855900,1.5994800 | 383622 | 4626919 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63132 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 134). PARCERISAS, Roser (1999). Cal Camps (treball inèdit). | XV-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. El conjunt inclou un gran cos residencial que té adossat a ponent una casa més petita (la masoveria) i a llevant una pallera. També trobem un bon nombre de coberts aïllats al voltant de la casa, alguns de construcció antiga i altres de més recents. El cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. La masia s'ha anat formant en una multiplicitat de fases. La part més antiga és a la part central de la casa. Al segle XVII es va ampliar cap a l'angle nord-est, on trobem un mur de bona factura i fet amb carreus ben escairats. És aquí on hi ha el portal principal, amb arc adovellat i, al seu damunt, un interessant balcó emmarcat amb pedra picada i motllurada. Aquest balcó té una inscripció il·legible però que sembla correspondre al segle XVII. La part de migdia es completà al segle XVIII (hi ha una inscripció del 1776). Aquesta façana destaca per una composició més simètrica, amb una galeria d'arcades a dos nivells i un balcó a cada costat. Al cantó nord, darrere la casa, hi ha les tines i la premsa. A l'interior la casa ha conservat molt bé la tipologia i les característiques tradicionals. La masoveria és una edificació també antiga però més senzilla. Disposa de planta baixa i un pis. La façana principal, encarada vers ponent, té un portal simple i diverses finestres de diferent tipologia, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Té un balcó de fusta que dona accés directament al primer pis. El conjunt conserva molt bé la tipologia i els volums originaris, amb uns pocs afegits moderns. | 08229-255 | Demarcació de Castelltallat | Coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica d'aquest mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (1999). El mas va iniciar-se en època medieval i antigament s'anomenava Sociats. Tot i que el seu origen deu ser anterior, sabem que a finals del segle XV hi viu Pere Sociats i la seva dona Paula. El seu hereu fou Joan Sociats, que es casa amb Càndia, una noia de Trullàs. El matrimoni va tenir un fill i moltes noies. El fill hereu és Pere Sociats Trullàs, que morí el 1552 deixant dona (Gràcia Stella) i una filla petita. Aleshores el batlle de Castelltallat, Cristòfol Figuera, nomena dos tutors i busca un arrendador que pugui tirar endavant el mas. Aquest és Pere Camps, un francès que havia vingut del poble de les Tuxoneres (al bisbat de Rodés) juntament amb la seva mare i un oncle seu capellà. Pere Camps i la seva família arriben a Sociats el dia 28 de desembre de 1552. Des d'aleshores fins al segle XIX el nom que figura en els documents és el de mas Camps de Sociats. El següent hereu va ser Joan Camps Bacardit (1549-1615), el qual molt probablement és autor d'unes interessants anotacions sobre remeis i oracions ancestrals. A la primera meitat del segle XVII Joan Camps Junyent acaba les obres al mas que havia començat el seu pare. El 1693 sabem que el mas Sociats pagava de cens al Duc de Cardona dues gallines i 6 quartans de civada. El 1736 el mas ha crescut, ja que l'hereu Rafael Camps apareix també com a amo de Vila-Seca. Durant la Guerra de Successió Rafael Camps paga l'enterrament d'un soldat portuguès que possiblement feia estada al mas i que morí ofegat el 1717. Ja entrat el segle XX, l'hereva era Josepa Camps Capsada (1914-1984) que es casà amb el pubill Josep Capsada Camps, procedent de cal Roig de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí els hereus porten el cognom Capsada fins a l'actualitat. Almenys en els temps més moderns la masia ha estat vinculada a la capella propera de Sant Jaume de Salerm. La devoció a aquesta capella va tenir un bon reviscolament durant el segle XIX i la primera meitat del XX. S'hi deien moltes misses i els feligresos de l'entorn i feien prometences. Després de la Guerra Civil, el 1939, Miquel Camps va fer reconstruir la capella. Cal Camps formava part de la parròquia d'Aguilar de Segarra. | 41.7667900,1.6029200 | 383874 | 4624827 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una arcada de l'eixida de migdia: Ave Maria Puríssima 1776Inscripció en un balcó lateral, amb una data il·legible que sembla correspondre al segle XVII.Inscripció al cobert sud: 1926Informació oral facilitada per Victòria Serra i Roser Parcerisas | 94|98|85|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63217 | Torre de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-prat-barrina | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. Reg. 7084. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | X-XI | En ruïnes, jaciment molt arrasat | Restes molt escadusseres d'una torre medieval, emplaçada en un turonet vora l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. Concretament, 60 m a l'oest de l'església, a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes sobre l'entorn. Al cim del turó es conserven restes de la fonamentació d'una torre medieval de planta circular fortificada, mentre que en els diferents vessants del turó hi ha quedat nombrosos enderrocs. Als peus del turó es poden observar restes d'un mura força llarg. A tocar d'aquesta estructura hi ha restes d'un àmbit d'habitació de 4 x 2 metres de planta, cobert de runa. També s'hi localitzen vestigis d'una antiga bassa. Sembla, doncs, que en aquest punt hi havia un petit nucli fortificat amb algunes dependències adossades. | 08229-356 | Prop de Sant Martí de Bertrans. Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre d'època alt-medieval, associada l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. L'església apareix situada al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document i altres de posteriors. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Pel que fa a la torre, estava connectada visualment amb altres torres similars, com la Torrota (prop d'Utgés), el nucli de Prades i també amb Claret dels Cavallers. Una altra torre similar és la Torrota de cal Gras (sobre Ratera). Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Tanmateix, les restes conservades a la torre de Bertrans semblen indicar que conformava un nucli fortificat petit però d'una certa entitat, encara que no consta enlloc amb la categoria de castell. Podria ser l'assentament que donà origen, més tard, al mas Bertrans. Aquesta torre era desconeguda i l'incendi forestal de 1998 la va deixar al descobert. El 2006 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona (dirigits per Jordi Gibert i Cristian Folch) van fer una prospecció de l'indret dins un projecte de recerca i van detectar la presència de ceràmiques medievals grises, algunes amb pastes ben compactades i d'altres d'aparença més grollera, amb abundant desgreixant visible. | 41.8070300,1.6023100 | 383896 | 4629295 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63217-foto-08229-356-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63120 | El Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 36, 43, 64, 69, 88, 90, 91, 127, 128, 132, 160, 161, 185. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núms. 69 i 70). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada en un altiplà sobre la riera d'Otgers. Consta d'un cos residencial de planta quadrada que ha tingut ampliacions successives per la banda de llevant. La casa es troba acompanyada per diversos coberts a migdia, alguns de construcció recent, incloent-hi un que s'ha adaptat com a allotjament rural amb la denominació de Caseta de l'Era. La casa principal consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al nord, ha estat força modificada per les obres d'ampliació recents. Ara s'hi pot veure un cos més baix, recentment remodelat, i un porxo modern. Per aquest costat la casa també s'ha dotat d'una terrassa. La part més antiga de la construcció és visible a les façanes de ponent i migdia, on queden algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i altres amb maó. Pel que fa a la Caseta de l'Era, es tracta d'una construcció amb dos cossos adossats que, per la part posterior, té dues plantes. Antigament era un corral i tenia una part obrada amb totxo. Entorn de 1995 l'edificació es va rehabilitar i la part de totxo es substituí per pedra, seguint l'estil tradicional. | 08229-243 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa deu ser una construcció de finals del segle XIX, tal vegada del 1881, segons indica l'única llinda que té una inscripció. L'àvia de l'actual propietària era Francisca Mas Gras. Era afillada, ja que els anteriors propietaris no havien tingut fills, i fou l'hereva. Es va casar amb Ramon Selves Duocastella, que venia de cal Cucala. Posteriorment, durant uns anys els seus fills van marxar a Calaf i a la casa s'hi van quedar uns masovers. El que havia de ser l'hereu va trobar un bon partit i es quedà a Calaf, mentre que el germà segon, Lluís Selves Mas, va tornar per fer-se càrrec de la casa del Marquet. La pubilla va ser Pilar Selves Palà, que es casà amb Pere Duocastella (de la masia de Biosca). Són els actuals propietaris. En els anys més recents els propietaris han reconvertit els coberts que hi havia adossats davant la casa i a llevant per ampliar la vivenda. Entorn de 1995 van rehabilitar un antic corral per tal de destinar-lo a allotjament rural, junt amb altres cases de la propietat: la Cabana i ca l'Alegre. | 41.8135300,1.6027400 | 383944 | 4630017 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda d'una finestra de la façana posterior: 1881Informació oral facilitada per Pere Duocastella i Pilar Selves | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63119 | Església de Sant Martí de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-bertrans | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | XII | Petita esglesiola romànica (de la segona meitat del segle XII) que es troba aïllada prop dels masos Bertrans i Prat Barrina, situada a la punta de l'altiplà on es troben aquestes cases i amb excel·lents vistes sobre la vall. Es tracta d'una construcció d'una sola nau, amb l'absis encarat a llevant, lleugerament cap al nord tot seguint la configuració del terreny. L'absis és semicircular llis, i al centre té una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt fet de dovelles. La façana principal, a ponent, té un portal amb arc escarser adovellat. També té un òcul modern que suplí un finestral cruciforme anterior. A la part superior hi ha un campanar d'espadanya simple, recentment restaurat. El parament és format per carreuons tallats i disposats en filades uniformes. La porta d'entrada, que és l'originària, conserva un bonic forrellat. A l'interior, trobem un arc triomfal i volta apuntada a la nau, mentre que l'absis té volta de quart d'esfera. Els paraments interiors són parcialment enguixats. | 08229-242 | Demarcació de Castelltallat | L'església es troba dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document. L'església de Sant Martí de Breneres es torna a documentar el 1095. No en coneixem més notícies fins al 1428, quan torna a aparèixer en llegats que se li fan. No degué passar de capella rural, dependent de Sant Miquel de Castelltallat. En un turó vora l'església es conserven restes d'una torre alt-medieval. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Aquesta masia estava a tocar de la de can Prat Barrina, però avui pràcticament no se'n conserva res. Després de 1739 s'hi van fer algunes reformes, possiblement per complir les disposicions del bisbe, que manava fer-hi reparacions. L'absis va quedar tapiat amb un envà que feia de suport a un quadre de Sant Martí i a una pintura barroca que imitava un retaule. Actualment tenen cura d'aquesta església els hereus del mas Prat-barrina, que l'han agençada. També hi ha fet una intervenció de consolidació interior els Amics de l'Art Romànic. Almenys un cop a l'any, per la festa de sant Martí, s'hi ret culte. | 41.8071100,1.6030900 | 383961 | 4629303 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63226 | Forn d'obra de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-bertrans | XIX | En ruïna i pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres d'un forn d'obra o teuleria que pertanyia al mas Bertrans. Es troba emplaçat uns 700 m al sud-est de l'antic mas de Bertrans, veí de cal Prat Barrina i avui pràcticament desaparegut. Del forn tan sols en queden restes de la construcció al nivell de fonamentació, sense que es pugui endevinar cap vestigi de la boca del forn. | 08229-365 | Demarcació de Castelltallat | 41.8019800,1.6033200 | 383971 | 4628733 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63226-foto-08229-365-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63148 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 127). | XVIII-XIX | En ruïna, sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, que està emplaçada a la part baixa d'un un coster de la vall del Torrent Bo. Es tracta d'una vall molt tancada, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. La casa tenia una planta quadrada i interiorment estava dividida en tres grans compartiments, el de l'extrem nord amb una alçada lleugerament superior. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres, en general fins a l'alçada de la teulada, però amb alguns trams esfondrats. La façana principal era encarada vers migdia, però a la part on hi havia el portal es troba esfondrada. Al costat de llevant la casa tenia un petit cobert i, més separat i cap a ponent, un altre cobert aïllat. | 08229-271 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819, amb el nom de Torrentbó o Costarrebia. Per la tipologia de les restes constructives conservades no sembla que hagi de ser gaire més antiga d'aquesta data: probablement de finals del segle XVIII. | 41.7729700,1.6060200 | 384143 | 4625509 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63220 | Barraca de pedra seca del Méndez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-mendez | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca situada vora les mines de lignit d'Utgés. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom, i per això és molt recordada. Concretament, la barraca es troba pocs metres a l'oest de la boca principal de la mina, però actualment és coberta en la seva totalitat per la vegetació i no és visible. | 08229-359 | Mines d'Utgés. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Reguant, de Cal Milhomes, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. | 41.8103800,1.6054500 | 384163 | 4629663 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63219 | Mines d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Entorn envaït per la vegetació. Diferents mines en estat desigual | Antigues mines de lignit que, en aquesta zona, incloïen quatre o cinc boques en punts propers. La mina principal i més ben conservada de totes les que es troben a Castelltallat és la que es situa en una petita esplanada prop d'una confluència de diversos camins. La mina s'endinsa sota la roca d'una cinglera en una cavitat que permet entrar-hi, d'uns 5 m d'ample i una fondària considerable però força baixa. Pocs metres a l'oest hi ha la coneguda Barraca del Méndez, ara completament coberta per la vegetació. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom. Una altra boca d'aquestes mines encara visible es troba 60 m a l'oest, al marge nord del camí (coordenades UTM ETRS89 384023; 4629618). En aquest cas només se'n pot veure un petit forat sota la roca, amb esllavissades que en dificulten el pas. | 08229-358 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant,, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Prop de les mines d'Utgés hi havia la bassa amb el mateix nom, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar. | 41.8105900,1.6057000 | 384184 | 4629686 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Hi ha un plafó informatiu col·locat pel PEIN Serra de Castelltallat | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63224 | Font i viver d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 43. | Entorn envaït per la vegetació | Font situada uns 300 metres al nord-oest del mas d'Utgés, actualment en ruïna. Es troba en el curs de la riera del mateix nom. La font actualment ha quedat colgada per la vegetació. Nodreix un viver força gran que servia per regar els horts que diverses cases tenien una mica més avall del viver. | 08229-363 | Demarcació de Castelltallat | 41.8090200,1.6059500 | 384202 | 4629512 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63147 | Rabinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabinat | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 128). | XVIII-XIX | En ruïna. En estat avançat de degradació. | Casa de pagès de petites dimensions, actualment en ruïna, que està emplaçada en un coster de la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació tenia una planta més o menys quadrada. Se'n conserven parcialment i amb trams esfondrats alguns murs, sobretot de la part de migdia, que devia correspondre a la façana principal, més parts dels murs de les cantonades i laterals. No hi ha rastres visibles del portal ni de finestres. Adossada al mur de ponent es conserva una tina cilíndrica. A llevant la casa tenia un cos adossat, del qual pràcticament no en queden traces amb l'excepció d'unes escales que devien conduir a la planta superior. Els murs conservats són fets de maçoneria. | 08229-270 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per les poques restes conservades no sembla que hagi de gaire més antiga d'aquesta data. L'any 1872 pertanyia al mas Biosca i hi residien uns masovers. | 41.7715900,1.6074900 | 384263 | 4625354 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Fons (del mas Biosca) | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63278 | Polvorí de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-de-reguant | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37, 44-45, 132-133. | XX | Estat d'abandó | Polvorí d'unes mines de lignit, concretament de les mines de cal Milhomes o de Reguant, que es troben uns 600 m al nord-est d'aquest lloc. Eren propietat de la família Reguant, de Súria. El povorí es troba al marge d'un camí i consisteix en una cavitat amb diverses petites cambres excavades sota terra. Es distribueix en un petit vestíbul, un corredor d'uns 4 metres de llarg i dues cambres: una al fons i una altra de lateral. Les obertures d'accés són obrades amb maó i força baixes. El corredor té una paret també obrada amb maó i la resta de paret i sostre és excavat sota el terra. | 08229-417 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Sobre les mines de Milhomes, cal dir que eren propietat de la família Reguant de Súria, que també tenien el polvorí anomenat de Reguant. L'encarregat de les mines era un tal Jacint Vilaseca (Cintet), de la casa de cal Palà, a Prades. L'explotació a l'interior de les mines es feia mitjançant vagonetes amb rails. A l'anomenat Museu de l'Avi (al mas Pujol, de Súria, propietat de la família Reguant) s'hi exposa alguna fotografia i documents de l'explotació d'aquesta mina. Valentí Reguant, pare de l'actual propietari, n'havia fet l'explotació. | 41.8093400,1.6081800 | 384388 | 4629544 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63278-foto-08229-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63278-foto-08229-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngel Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63234 | Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/utges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 27, 36, 43, 64, 96, 128, 129, 161, 163. AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 176). | XVII-XIX | En ruïna. En greu perill de degradació | Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, emplaçada al cim d'un turonet dominant sobre una vall en la qual conflueixen diversos torrents que configuren la riera anomenada la Rasa d'Utgés. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb un gran cobert adossat a ponent. Constava de planta baixa més un pis. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres fins a una alçada molt desigual, enmig d'un munt d'enderrocs i en estat força precari. La façana principal devia ser la del sud-oest, que és la que es troba més esfondrada. Els murs, a pedra vista, són fets amb un parament de força qualitat format per petits carreus més o menys escairats. L'interior de la casa s'estructura en tres crugies. La del costat de llevant conserva dos arcs apuntats diafragmàtics que devien correspondre al celler. Un dels murs interiors conserva al nivell del primer pis dues portes emmarcades amb carreus motllurats, un indicador que es tractava d'un mas benestant. Al mur posterior hi ha un possible portal adovellat a la planta baixa i un altre portal motllurat al primer pis. La casa tenia el camí d'accés per la banda de migdia i donava a una era davantera protegida per un marge de pedra seca. | 08229-373 | Demarcació de Castelltallat | D'aquest mas probablement originat en època medieval en coneixem notícia de la segona meitat del segle XVII, quan era un dels principals masos de Castelltallat, el segon en l'aportació que feia per pagar la cera de la parròquia, amb 16 lliures. En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona consta que el propietari era Maurici Otgés, que tenia també part del mas Tornamira. El cens que pagava era de 21 sous barcelonesos i 8 punyeres de civada pagadores per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges corresponents. El mas Utgés encara consta en un llista de cases de Castelltallat de l'any 1819. Els anys 1940 i 1950 les mines de lignit d'Utgés, prop del mas, eren de les més importants de la zona. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Prop de les mines hi havia la font i viver d'Utgés, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar. | 41.8080800,1.6091300 | 384465 | 4629403 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62927 | Barraca de pedra seca 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-65-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10589) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. A l'interior té una menjadora. L'amplada de la barraca és de 3,15 m i la llargada (fins a la menjadora) és de 2,90 m. La menjadora ocupa tota l'amplada de la barraca; en el cantó esquerre fa 40 cm, mentre que en el cantó dret fa 75 cm. L'altura interior és de 3,45 m. La porta fa 92 d'ample i 1,40 m d'altura. El gruix de les parets és de 75 cm. | 08229-65 | Demarcació de Castelltallat | 41.7717300,1.6108800 | 384545 | 4625365 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62927-foto-08229-65-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63216 | Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota | CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). | X-XI | En ruïnes i molt arrasada | Restes molt escadusseres d'una torre de guaita alt-medieval, emplaçada en una carena entre dos torrents, prop d'Utgés. Es troba al capdamunt d'un petit promontori i en un estat molt arrasat, de manera que tan sols s'hi pot observar la fonamentació d'una estructura circular entre un munt d'enderrocs. El diàmetre és molt reduït, d'uns 4 metres i amb un espai interior molt limitat. Aquest punt té comunicació visual amb Sant Martí de Bertans, on hi havia una torre similar, probablement de major entitat, i amb Claret dels Cavallers. | 08229-355 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre de guaita d'època alt-medieval, la qual estaria connectada visualment amb altres torres similars i amb el nucli de Claret dels Cavallers. Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Altres torres similars són la Torrota de cal Gras (sobre Ratera) o la de Bertans (al costat de l'església romànica de Sant Martí de Bertrans). | 41.8055700,1.6104000 | 384566 | 4629122 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63216-foto-08229-355-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63227 | Carbonera de Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL., p. 28 L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet) | XIX-XX | Vestigis molt arrasats | Restes de l'antiga carbonera que pertanyia al mas de can Prat Barrina. Es troba en un petit replà enmig d'un terreny boscós, al costat de la Torrota. De la carbonera només en queda rastre visible en el terra d'un color fosc. Aquesta carbonera pot servir d'exemple de les moltes que hi havia en aquest terme, algunes de les quals es troben llistades en publicacions fetes per la Cooperativa l'Arada. Concretament, les de Claret, Valentines, Boixeda, Soldevila i Bonveí, però n'hi havia moltes més. Segons es recorda, per fer una carbonera es feia una pila de llenya d'alzina i roure tapada amb diferents capes de vegetals i terra. La carbonera es deixava cremant a foc lent durant força temps. El carbó vegetal que se n'obtenia es venia a diferents llocs, com Súria o Manresa. | 08229-366 | Demarcació de Castelltallat | 41.8056600,1.6104100 | 384567 | 4629132 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63317 | Barraca de pedra seca 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-76-0 | XIX-XX | Entorn envaït de vegetació | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula . És al costat de la casa de cal Mensa. | 08229-456 | Demarcació de Castelltallat | 41.7706600,1.6112200 | 384571 | 4625245 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63317-foto-08229-456-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63138 | Església de la Puríssima del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-purissima-del-mas | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83). | XIX | Capella de petites dimensions adossada a l'angle nord-oest de la masia anomenada el Mas. És una construcció senzilla i de petites dimensions, d'una sola nau i sense absis. La façana principal està encarada a migdia. Consta d'un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra que té, sobre la llinda, un senzill òcul. La llinda és decorada amb un anagrama del nom de Maria i té la data MDCCCLXXI; és a dir, 1871. La capella té un petit espai a llevant per a la sagristia i, a la part posterior, té adossada una pallissa. Els murs són de maçoneria. | 08229-261 | A la masia anomenada el Mas. Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. | 41.7997100,1.6106600 | 384577 | 4628471 | 1871 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63138-foto-08229-261-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63139 | Alzina del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas | Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat. Es troba en un petit promontori vora l'era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l'actual, que ja tenia unes dimensions considerables. | 08229-262 | A la masia anomenada El Mas. Demarcació de Castelltallt | 41.7993500,1.6107300 | 384582 | 4628431 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 63150 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-3 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 129). | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en estat de ruïna, que està emplaçada en un altiplà amb bones vistes sobre la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació, de planta més o menys quadrada i amb planta baixa més un pis i golfes, ha estat aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals i, en general, l'estructura de l'habitatge, tot i que ha perdut el sostre. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució simple però regular, amb un portal i dues finestres al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però als laterals les finestres són més petites. Els murs, a pedra vista, són de pedra més o menys disposada en filades. A l'interior la casa està distribuïda en dues crugies, cobertes amb volta de pedra a la planta baixa. Una part del mur interior ha estat confeccionada amb grans carreus de característiques gairebé ciclòpies. També alguns brancals o llindes tenen la particularitat de ser força grans. Es conserva també l'escala i part de les habitacions del primer pis. Al costat de ponent hi ha una barraca de pedra seca. Més a llevant trobem dos coberts aïllats. | 08229-273 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció d'aquesta època; és a dir, del final del segle XVIII o principi del XIX. Fins a mitjans de segle XX encara hi vivien masovers. Després van marxar per anar a Governa. | 41.7707200,1.6113600 | 384583 | 4625252 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63137 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-6 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 14, 43, 58, 59, 131, 133, 162, 164. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83). | XVI-XX | Masia de dimensions modestes que està emplaçada en una petita esplanada d'un dels contraforts nord de l'extrem occidental de la serra de Castelltallat. El conjunt inclou el cos residencial amb un petit barri al sud on hi ha diversos coberts i, a l'angle nord-oest, una petita capella adossada (la Puríssima) així com una pallissa. El cos residencial és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta, i posteriorment s'allargà cap a migdia, de manera que el portal adovellat ha quedat sota una mena de porxo. La façana principal continua orientada cap a migdia. Té un aspecte divers, fruit d'aquesta i altres ampliacions. S'hi poden veure obertures de diferents tipologies: algunes més petites i emmarcades amb llinda i brancals de pedra, i dues rematades amb arc als dos nivells superiors. La resta de murs de la casa són més homogenis. El parament és de pedra, amb restes d'arrebossat, i es conserven diverses finestres emmarcades amb pedra picada. A ponent el mur té tres petits contraforts. Les obertures d'aquest costat sembla que han estat reformades. Pel que fa a la capella, és una petita construcció d'una sola nau. A la part posterior té adossada una interessant pallissa, dotada amb una mena de porxo davanter amb la teulada en voladís. També són interessants els coberts de migdia, enfront d'un petit pati davanter, que conserven perfectament la seva forma tradicional, amb obertures de diferents tipus. La casa està envoltada d'un bonic jardí i, en un petit promontori, vora l'era de la masia, s'aixeca l'anomenada Alzina del Mas, un arbre centenari i emblemàtic de la zona. | 08229-260 | Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. | 41.7996800,1.6108100 | 384589 | 4628468 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta de la façana principal: 1582Finestra de la façana principal: MIQUEL SOLDEVILA A FET FE LA PREn OBRA LO ANY 1850Llinda de la façana de llevant: 1718Inscripció a la llinda de la capella: MDCCCLXXI amb un gravat del símbol de Maria | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63152 | Església de Santa Eugènia de Governa (romànica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-romanica | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XII | En ruïna. Totalment coberta per la vegetació. | Petita església romànica (del segle XII) que es troba en estat de ruïna. Es troba emplaçada en un petit promontori vora un camp, a l'anomenada Solana de Governa, uns 500 m a l'oest del mas Governa i prop del camí que transitava per la carena de la serra de Castelltallat. De l'església en resten els murs perimetrals fins a una alçada d'uns 2,5 metres. Es tractava d'una capella senzilla i austera, obrada amb blocs de pedra sense polir, disposats en filades irregulars. La planta és formada per una sola nau, llarga i estreta, capçada al nord-est per un absis semicircular. No queda rastre de la volta, que devia ser de canó. Al mur de migdia hi ha l'obertura del portal, del qual es conserven els brancals inferiors. En aquest mur hi havia també una finestra d'una sola esqueixada. | 08229-275 | Demarcació de Castelltallat | En un document de l'any 955 en què el comte Borrell II compra unes terres a la zona de Castelltallat a un tal Domenic, ja s'esmenta la ubicació de Guerna (Governa). Aquest era un lloc important de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, semblant al lloc de la Sala però de menor pes. L'any 1031 el lloc ja apareix amb la grafia 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. En els darrers anys s'hi ha realitzat algunes excavacions i treballs de consolidació. | 41.7908000,1.6110700 | 384595 | 4627482 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment està totalment coberta per la vegetació, de manera que els murs pràcticament no són visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63146 | Cau de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-guineu | CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CASTANY LLUSSÀ, J. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero. 3, p .69-75. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1981). 'La balma sepulcral del Cau de la Guineu', Dovella, núm. 3, p. 31-32. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). GUERRERO SALA, L. A (1981). 'El Cau de la Guineu, a la prehistòria del Bages'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 4 (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Manresa, p. 37-44. | XXV aC. | Alteracions diverses des de 1932 fruit d'una explossió. Entorn cobert per la vegetació | Balma sepulcral formada per un gran banc de roca sorrenca, en un extrem de la qual hi ha el jaciment arqueològic. Es troba uns 15 m al nord del camí que va cap al Torrent Bo, en un terreny actualment terrassat amb feixes, prop de l'esmentat torrent. Es tracta d'una para-cista megalítica; és a dir una cista d'enterrament que aprofita una part de la roca però que té una part construïda artificialment. En aquest cas, la cavitat sota la roca ha estat arranjada amb unes lloses, de manera que conforma una mena de cista. L'interior contenia un atapeït conjunt d'ossos, especialment cranis i ossos llargs. Per això es va deduir que es tractava d'un cas típic d'enterrament secundari; és a dir, inhumacions fetes un cop s'ha consumat el procés de descarnament o putrefacció dels cadàvers, i després d'una selecció dels ossos més representatius. La cambra que contenia aquest enterrament mesura 1'40 metres d'amplada, 2 metres de llarg i 0'40 metres d'alçària, i es pot classificar com un model de cista evolucionada del tipus solsonià. Segons l'estudi antropològic fet per Lluís Guerrero, les restes corresponen a uns 30 individus, dels quals un 35 per cent són mediterranis gràcils, un 10 per cent gràcils amb trets robusts, un 52 per cent gràcils amb components alpins. La proporció entre els sexes és equilibrada i l'esperança de vida es situa a l'entorn dels 26'4 anys. L'aixovar o dipòsit funerari que es va recuperar consisteix en un petit fragment corresponent al llavi de terrissa, una làmina de sílex de color tabac bru, un dentàlium i un interessant botó de pedra del tipus Durfort: circular, bicònic i amb una perforació en V d'una gran precisió. Per diferents factors (el botó Durfort, els tipus humans i el model de cista) aquest jaciment es va datar als inicis de l'edat del Bronze (2000-1800 aC). La datació radiocarbònica (corregida amb les calibracions actuals) endarrereixen una mica la cronologia i la situen a mitjans del tercer mil·leni aC. Actualment, els botons del tipus Durfort es relacionen amb l'etapa del veracià, al neolític final. Actualment s'hi observa la presència de blocs possiblement caiguts de la mateixa balma a causa dels successius espolis anteriors a 1981 i de la dinamitació que s'hi va fer l'any 1932. | 08229-269 | Demarcació de Castelltallat | L'existència d'aquesta balma ja era coneguda el 1932, quan fou dinamitada per pagesos de la zona per fer fora una guineu que provocava matances en l'aviram. Aleshores s'hi van recollir tres destrals de pedra polida. Posteriorment, Josep Vila va informar de l'existència del jaciment a l'arqueòleg Miquel Cura, i el 1980 a un professor de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Al cap de poc s'hi realitzaren diverses excavacions clandestines que destruïren una vintena de cranis i bona part dels estrats arqueològics. Entre l'agost i el novembre de 1981 es realitzà una campanya sistemàtica d'excavació (dirigida per Josep Castany i Lluís Guerrero) que va ser motivada pel perill de destrucció dels estrats després de les excavacions furtives. | 41.7688900,1.6121500 | 384645 | 4625048 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63228 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-0 | Recentment restaurada | Font emplaçada en un petit prat, uns 300 m al nord-est de la masia coneguda com el Mas. És un indret agradable i que ha estat adequat amb una taula i bancs de pedra. La font brolla d'un marge revestit amb pedra. Recentment, l'aigua ha estat canalitzada cap a dos abeuradors que s'han construït per al bestiar. Antigament hi havia un viver i un hort, i s'hi anava també a rentar i agafar aigua. | 08229-367 | Demarcació de Castelltallat | 41.8023600,1.6120000 | 384693 | 4628764 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63228-foto-08229-367-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63275 | Bauma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-negra | Indret força abandonat i envaït per la vegetació | Balma situada enmig d'un paratge frondós, uns 100 m al sud-oest de la casa de cal Milhomes, prop del punt on s'inicia un torrent que descendeix en direcció sud cap a la Rasa d'Utgés. La balma té uns 30 metres de llarg i és formada per un bloc de roca de color gris fosc degut a les humitats del lloc. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un indret ombrívol, expliquen el nom de Bauma Negra. Quan hi ha pluja abundant l'aigua salta entremig de la balma i baixa torrent avall. Tot l'indret és ocupat per una interessant vegetació de ribera, amb roures i aurons entre d'altres espècies. | 08229-414 | Prop de cal Milhomes. Demarcació de Castelltallat | 41.8135100,1.6119200 | 384706 | 4630002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63277 | Mines de Mihomes o de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-mihomes-o-de-reguant | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37, 44-45, 132-133. | XX | Boques de les mines tapades, envaït per la vegetació | Antigues mines de lignit emplaçades uns 150 m al sud de la casa de cal Milhomes, al voltant d'una esplanada que hi ha vora un camí. De les mines en queda algun rastre de les cinc o sis boques que hi havia al voltant d'aquesta zona però que actualment es troben pràcticament cobertes. L'esplanada es feia servir per triar el carbó. Actualment tot el sector és ple de vegetació. | 08229-416 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de cal Milhomes o Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Sobre les mines del Milhomes, cal dir que eren propietat de la família Reguant de Súria, que també tenien el polvorí anomenat de Reguant. L'encarregat de les mines era un tal Jacint Vilaseca (Cintet), de la casa de cal Palà, a Prades. L'explotació a l'interior de les mines es feia mitjançant vagonetes amb rails. A l'anomenat Museu de l'Avi (al mas Pujol, de Súria, propietat de la família Reguant) s'hi exposa alguna fotografia i documents de l'explotació d'aquesta mina. Valentí Reguant, pare de l'actual propietari, n'havia fet l'explotació. | 41.8123000,1.6123500 | 384740 | 4629867 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63277-foto-08229-416-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngel Bosch | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63225 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-0 | Entorn ple de bardissa | Font del tipus pou artesià que es troba emplaçada prop de la riera d'Utgés, uns 200 metres al nord-est del mas d'Utgés. Actualment l'entorn proper és ple de bardissa i de difícil accés. En els pous artesians l'aigua subterrània emergeix a la superfície de manera espontània per efusió. Això succeeix quan hi ha hagut fortes pluges i el nivell de la capa freàtica ha augmentat. Aleshores d'aquest pou en surt un raig abundant. | 08229-364 | Demarcació de Castelltallat | 41.8096300,1.6126400 | 384759 | 4629570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades UTM del lloc aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63145 | Cal Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-milhomes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 71). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al sud de l'altiplà d'Otgers, vora un torrent que desemboca a la riera d'Otgers. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada que ha estat aixecada en una sola fase constructiva. Segons la inscripció del portal, el 1862. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució regular en base a dos eixos d'obertures. El portal i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte algunes obertures laterals que s'han reformat modernament i les de la part posterior. Actualment els murs són arrebossats amb ciment. La casa té alguns coberts adossats a ponent. Com a construccions aïllades hi ha un altre cobert més a ponent, parcialment de pedra però ampliat recentment amb totxo i, al nord, una interessant pallissa coberta amb una àmplia teulada amb voladís davanter. El conjunt ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-268 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa no consta en un llista de masies de Castelltallat de l'any 1819. Tal com indica la inscripció del portal, es devia construir el 1862 i sembla aixecada en una sola etapa. Posteriorment es va anar completant amb els diferents coberts. La pallissa, per exemple, té la data de 1914. | 41.8141800,1.6126700 | 384770 | 4630075 | 1862 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1862A la pallissa: JA 1914 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62928 | Barraca de pedra seca 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-66-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10588) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. El diàmetre és de 2,50 m. L'altura interior és d'1,80 m. La porta fa 1,20 m d'altura i té una amplada de 62 cm (exterior) i 45 cm (interior). El gruix de les parets és de 60 cm. | 08229-66 | Demarcació de Castelltallat | 41.7692000,1.6142000 | 384816 | 4625079 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62928-foto-08229-66-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63192 | Caseta de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-loliva | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 52). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un altiplà amb bones vistes cap al nord, prop del naixement de la riera de Coaner i gairebé al límit del terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb un cobert adossat a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. Originàriament la casa era més estreta i posteriorment s'amplià cap a ponent. La façana principal, orientada vers migdia, té una distribució força regular en base a dos eixos d'obertures a la part antiga i un altre a la part ampliada de ponent. Les obertures de la part antiga són emmarcades amb pedra picada, mentre que les de ponent ho són amb maó. El portal és adovellat amb arc escarser. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes les obertures són més escasses i petites. El cobert de llevant consta d'una part antiga feta de pedra ampliada per davant amb obra de totxo. | 08229-323 | Demarcació de Castelltallat | Uns 1200 m al nor-oest d'aquesta casa (ja en terme municipal de Pinós) hi ha la masia de l'Oliva junt a l'església de Sant Pelai de l'Oliva. Els fundadors de la Caseta de l'Oliva devien procedir d'aquest indret. Per la tipologia de la casa es devia aixecar al final del segle XVIII o començament del XX. En un llistat de masos de Castelltallat de l'any 1819 ja hi consta. La inscripció en una llinda de l'any 1856 deu referir-se a alguna reforma o ampliació de la casa. En aquest moment pertanyia a Josep Oliva. En els darrers temps a la casa hi vivien masovers, i actualment està llogada com a segona residència. | 41.8244400,1.6141500 | 384911 | 4631213 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: JOSEPH OLIVA any 1858 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63318 | Barraca de pedra seca 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-77-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop de cal Tenyit. | 08229-457 | Demarcació de Castelltallat | 41.7710500,1.6153600 | 384916 | 4625283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63276 | Roc de Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-milhomes | Roca natural que sobresurt de forma capritxosa i, segons la tradició popular, s'assembla a un bec de perdiu. Està emplaçat en un coster entre dos camps, uns 180 m al sud-est de la casa de cal Mihomes. | 08229-415 | Demarcació de Castelltallat | 41.8128700,1.6145300 | 384922 | 4629927 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 63136 | Cal Genís Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-nou | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 94, 95, 218. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 89). | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que està emplaçada vora el camí d'accés a Castelltallat, al lloc anomenat coma de Cal Genís, just al punt on comença, per la banda oest, la serra de Castelltallat. És una construcció de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes, molt regular i aixecada en una sola fase, l'any 1929 segons la inscripció del portal. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució totalment simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb tres balcons al primer pis i una petita galeria amb arcada al nivell de les golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les obertures són emmarcades amb maó, excepte les de la façana davantera, amb un emmarcament de pedra de major qualitat, tal vegada posterior. La casa està envoltada d'un jardí i té una antiga pallissa de pedra uns metres al sud. Exteriorment, cal Genís Nou ha conservat la tipologia i el volum originari. | 08229-259 | Demarcació de Castelltallat | Cal Genís Vell està situada uns 400 m al sud de cal Genís Nou i està adossada a una masia més gran, anomenada Governa. El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, en un emplaçament més proper al camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat. | 41.7940000,1.6155600 | 384974 | 4627831 | 1929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63191 | Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornamira-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 44, 95, 127, 162. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 80). | XVII-XIX | En ruïnes | Petita masia, actualment en ruïnes, emplaçada en un altiplà d'un contrafort septentrional de la serra de Castelltallat. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, tot i que als costats sud i oest s'han esfondrat gairebé totalment. La casa tenia planta rectangular, amb coberts adossats a nord i sud. Disposava de planta baixa més un pis. Interiorment estava compartimentada en tres estances. Els murs són fets de maçoneria i, el del costat de llevant, conserva dues finestres i un portal. L'exterior de la casa és poc visible ja que es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 08229-322 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona una part del mas Tornamira consta unit al mas Utgés. Fins a mitjans de segle XX la casa encara era habitada. Pels volts de 1953 el propietari era Joan Ferrer Grané que, en aquestes dates, va marxar amb la seva família de masover a Soldevila. Posteriorment la casa fou adquirida pels propietaris del mas Biosca. | 41.8016600,1.6155400 | 384986 | 4628681 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63134 | Església de Santa Eugènia de Governa (segle XVII) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-segle-xvii | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XVII | En estat d'abandó. El sostre i la volta esfondrats. | Església construïda al segle XVII al costat de la masia de Governa per substituir una altra capella, en aquest cas romànica, existent en aquesta propietat i que es trobava en mal estat. Està situada vora el camí que va a la masia, uns 150 m abans d'arribar-hi, al cim d'un altiplà dominant. Actualment es troba en estat d'abandó, amb el sostre caigut. Es tracta d'una capella molt senzilla, que consta d'una única nau, de planta rectangular i sense absis, orientada cap al nord. L'entrada és als peus de la nau, on també hi havia una campanar d'espadanya, actualment ha desaparegut. El portal és adintellat, amb llinda i brancals de pedra amb motllures, i té gravat l'any 1642. L'aparellat dels murs és força irregular, fet amb carreus de tamany més aviat petit. La nau era coberta amb el que sembla una volta apuntada, que recentment s'ha esfondrat. | 08229-257 | A la masia de Governa. Demarcació de Castelltallat | La capella es trobava dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Governa. Aquest lloc és documentat des de l'any 955, quan apareix amb la grafia 'Guerna', mentre que el 1031 ho fa amb la de 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte d'aquesta primitiva església, d'estil romànic i que es devia trobar en males condicions, es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. Ja fa anys que la capella es troba abandonada, però a la dècada de 1980 encara conservava el campanar d'espadanya i la volta. El sostre estava fixat amb un tirant que no va poder evitar el seu esfondrament. | 41.7910100,1.6158800 | 384995 | 4627499 | 1642 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: AÑY 1642 | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63133 | Governa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/governa | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 54, 65, 85, 106, 135,151, 156, 157, 221. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 99). PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XIII-XIX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Aquesta masia es troba adossada a una altra, anomenada cal Genís Vell. És una particularitat que també trobem en altres masos propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Així, el cos residencial de Governa, de planta rectangular, té adossat a l'angle nord-est cal Genís Vell (en ruïnes) i al costat de migdia una àmplia àrea de coberts. Més a llevant trobem dues construccions aïllades: una interessant pallissa i la capella nova de Santa Eugènia de Governa. La masia conserva un aspecte força arcaic, amb murs fets amb un aparell fet de carreus petits i de disposició irregular i, en general, amb poques finestres i petites, cosa que li dóna una aspecte de fortalesa. El mas veí de cal Genís també conserva una tipologia constructiva antiga, amb part d'obra feta amb opus spicatum. La masia de Governa s'ha format almenys en tres fases constructives, que són ben visibles al mur nord. La part més antiga podria correspondre a l'angle nord-oest. D'aquí la casa s'hauria ampliat cap a ponent i també cap al sud, probablement al segle XVIII, segons indiquen algunes inscripcions. La façana principal, encarada vers ponent, és molt austera. L'existència de dues grans esquerdes semblen indicar que aquest sector es va haver de refer després d'un esfondrament, tal vegada fruit d'un terratrèmol. La reconstrucció es devia fer de pressa, de manera que aquesta part conté alguns elements de tipologia diferent (com ara les dues finestres) o bé que semblen reaprofitats, com una pedra d'un forn. A la part dreta, corresponent ja a l'ampliació del segle XVIII, hi ha el portal, adovellat. A la façana de migdia les obertures, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra, són lleugerament més grosses, però tota aquesta part queda parcialment tapada per la presència d'un gran cobert, situat en un terreny amb desnivell. | 08229-256 | Demarcació de Castelltallat | El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Tal com hem indicat, al segle XVIII la casa va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. D'aquest època (1768) es conserva una inscripció que fa referència a un altre membre de la família Governa, que aleshores devia ser l'hereva: Maria Governa. En els darrers temps estava unit al mas Selves, proper al nucli de Castelltallat i junts constituïen una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou el polític Joan Selves i Carné (1898-1934). Més tard, l'heretat es partí i les filles del van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. A mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari. | 41.7911100,1.6168700 | 385077 | 4627508 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana principal, part dreta: 1773 i 1849 (al portal)Inscripcions a la façana de ponent: 176? I 1775Inscripció a la façana nord, al tram central: 1766Carreu amb una interessant inscripció (decorada amb flors als laterals) reaprofitat al portal de la pallissa: MARIA GOVERNA A FET FER LO PREZEN 1768Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 119|85|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63126 | Pedra amb disc solar de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-disc-solar-de-biosca | Indet | Pedra amb un curiós i enigmàtic gravat situada a la façana de ponent de la masia de Biosca. Es tracta d'un carreu de forma rectangular que té gravat el que sembla un disc de característiques solars, amb un cap d'animal al centre. El gravat consisteix en un disc que té un anell exterior compartimentat amb diferents ratlles que configuren particions més o menys homogènies, amb 9 ratlles a la part superior i 16 a la part inferior. Entremig hi ha intercalada la forma d'un Sol a cada costat. Circumscrita a la part central hi ha la figura d'un cap d'animal, possiblement un bou o una cabra amb unes llargues banyes horitzontals. Desconeixem el significat i l'època d'aquest interessant gravat que, tal vegada, podria tenir una funció de protecció. Es descarta l'ús com a rellotge de sol, ja que el tipus de particions no encaixen. Sembla que a les Cases de Matamargó (municipi de Pinós, Solsonès) hi ha una pedra idèntica a aquesta, també situada en un mur del costat de ponent de la masia. | 08229-249 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | 41.7795400,1.6172500 | 385088 | 4626223 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml