Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63029 | Casa Nova de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-portella | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 237). | XIX-XX | Casa de nova construcció (probablement del segle XIX) que forma part del conjunt de la masia de La Portella i que està adossada a l'est. Es tracta d'una construcció de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos i golfes. És lleugerament més alta que la construcció antiga. La façana principal, encarada al sud-est, denota que ha estat construïda en dues fases. Es distribueix en dos eixos d'obertures, amb balcons i una galeria rematada amb arc. Totes les obertures són emmarcades amb maó. En els últims temps, la part antiga de la masia funcionava com a masoveria. | 08229-152 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Els documents més antics referits al mas de la Portella són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers. Per la seva tipologia constructiva la Casa Nova de la Portella podria ser una construcció del segle XIX o començament del XX. | 41.7863300,1.7669000 | 397536 | 4626788 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62930 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 238) | XI-XIX | Masia de tamany mitjà d'origen medieval, molt ben situada al cim d'un turó força dominant en forma d'altiplà. Està formada per un recinte tancat que inclou el cos residencial originari (situat a ponent), que en els últims temps era la masoveria, i l'anomenada casa nova, una construcció probablement del segle XIX (adossada a l'est). El cos originari és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, és poc visible ja que s'ha eixamplat amb un cos de construcció recent. El portal originari era adovellat però fou tapiat quan es substituí per un altre de més recent, el qual està rematat amb una llinda d'arc rebaixat i emmarcat amb maons. Té una inscripció de l'any 1775. Els murs de la casa són de pedra, en alguna part fonamentats directament sobre la roca, i conserven algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior la casa té una cisterna en forma de pou. El cos de nova construcció, lleugerament més alt, és construït en dues fases. Disposa de planta baixa més dos pisos i té les obertures (diversos balcons i finestres) emmarcades amb maó. Tota la façana principal és tancada per un clos que conforma un petit pati interior. A ponent es conserva una interessant construcció de pedra amb set tines. A l'interior de la casa es conserva una altra tina, aquesta de pedra. A l'est s'aixeca una construcció de pedra que corresponia a corral i pallissa. Davant de la casa hi ha també una bassa circular. | 08229-68 | Sant Mateu de Bages | Els documents més antics referits a aquesta masia són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers. | 41.7863800,1.7666300 | 397513 | 4626794 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal nou: 1775 | 98|119|94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62873 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9421) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana feta amb troncs de fusta. La coberta té set troncs de fusta amb lloses de pedra i terra. | 08229-11 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7907800,1.7635800 | 397267 | 4627286 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62873-foto-08229-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62872 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9422) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades rematant la coberta. | 08229-10 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7909600,1.7628500 | 397207 | 4627307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62872-foto-08229-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62871 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9423) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades. | 08229-9 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7916800,1.7621100 | 397146 | 4627388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62871-foto-08229-9-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62870 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9424) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada a un marge de la protecció lateral de la carretera BV-3003. Té porta de llinda plana. | 08229-8 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7919900,1.7616900 | 397112 | 4627423 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62870-foto-08229-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62874 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5913) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. El sostre és ensorrat. Probablement la coberta era feta amb pedra i bigues de fusta. | 08229-12 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7879100,1.7600500 | 396969 | 4626972 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62874-foto-08229-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62876 | Barraca de pedra seca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5911) | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada. | 08229-14 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7849100,1.7598400 | 396947 | 4626639 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62876-foto-08229-14-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62875 | Barraca de pedra seca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5912) | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-13 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7874700,1.7593600 | 396911 | 4626924 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62875-foto-08229-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62869 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4142) | XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. És força gran i té ràfec de pedres planes a la coberta i una gran xemeneia. Aquesta barraca fou construïda i utilitzada pels peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera. | 08229-7 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7948900,1.7588000 | 396876 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62869-foto-08229-7-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63036 | Cal Fanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fanal | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 266). | XIX-XX | Barreja d'estils i elements precaris, sobretot en els coberts | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l'extrem d'un dels contraforts orientals del pla de Sant Mateu. El conjunt, edificat en un terreny amb desnivell, consta del cos residencial més una superfície allargassada de coberts adossats als laterals, així com altres dependències de treball modernes escampades per l'entorn. L'habitatge és una construcció força regular, obrada probablement a finals del segle XIX. És de planta més o menys quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures. Les obertures estan emmarcades amb maó, excepte el portal, molt senzill i rematat amb una llinda de fusta. Al costat de ponent la casa s'ha eixamplat amb obra moderna feta de totxo. La resta de façanes queden tapades pels coberts, de tipologia força irregular. Es conserven diverses tines. El conjunt ha conservat els volums originaris, tot i que amb un bon nombre d'afegits diversos, especialment en els coberts. | 08229-159 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia la construcció de cal Fanal es pot situar al final del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, l'any de construcció és el 1910. Antigament el propietari era Ramon Vilajoana, de la casa de can Torres (Súria), el qual tenia altres immobles en el sector. Des de fa almenys tres generacions (és a dir, des pràcticament els orígens de la casa) la família Soler en són els masovers. L'avi de l'actual masovera era Vicenç Soler Olla, casat amb Angeleta Comellas. Els Soler menaven vinyes i sobretot oliverars. En els darrers anys la propietat a passat per diferents mans. | 41.7965700,1.7548600 | 396552 | 4627939 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels germans Soler | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62868 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12963) | XIX-XX | Té un petit enderroc | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. Té ràfec de pedres volades. Al marge de la dreta del portal hi ha una escala. | 08229-6 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7973100,1.7522700 | 396338 | 4628025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62868-foto-08229-6-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subiana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63037 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 225). | XIX-XX | En estat avançat de ruïna | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, emplaçada a l'esplanada que hi ha vora cal Fanal, al costat d'un camí. Es tractava d'una casa de petites dimensions, però el seu estat de degradació actual, més el fet de trobar-se totalment coberta per la vegetació, no permeten fer-se'n una idea gaire precisa. L'únic que es pot veure és un mur de certa alçada al costat de ponent i restes de la base d'un altre mur a llevant. La part d'entremig és ocupada per enderrocs i bardissa. | 08229-160 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Probablement cal Trempat és una construcció del final del segle XIX o començament del XX, de manera semblant a la casa veïna de cal Fanal. Com a mínim des de mitjan del segle XX la casa ja es trobava en un estat avançat de ruïna. | 41.7969500,1.7512700 | 396254 | 4627986 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63037-foto-08229-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63037-foto-08229-160-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62864 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4194) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada,. Té dues espitlleres, porta de llinda plana i ràfec doble de pedres planes volades a la coberta. | 08229-2 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8094600,1.7488600 | 396074 | 4629378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62864-foto-08229-2-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62877 | Barraca de pedra seca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-15-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 13739) | XIX-XX | Estat d'esfondrament avançat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula, que es troba en estat d'esfondrament important. Amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades rematant la coberta. | 08229-15 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7862700,1.7491300 | 396059 | 4626803 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62877-foto-08229-15-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63009 | La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardiola-1 | BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, p. 44. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 236). | XI-XIX | En fase de rehabilitació | Antiga guàrdia o lloc de guaita vinculada al castell de Sant Mateu de Bages, posteriorment convertida en un petit mas. Es troba situada en un lloc estratègic, a l'extrem sud-est de l'altiplà de Sant Mateu, amb perfecta connexió visual amb el castell, a uns 1.500 m, i amb un gran domini també sobre la vall que s'obre al sud-est, cap a la plana de la Llauna, la masia de Jaumandreu i la zona de Callús, en el context de la conca del Cardener. Actualment hi trobem un mas de dimensions modestes, de planta irregular i totalment atípic. El cos residencial, que compta només amb planta baixa i golfes, és una construcció complexa, fruit de diverses etapes. El nucli originari es troba a l'angle oest. Concretament, al mur nord-oest s'hi poden veure traces d'antigues construccions fetes amb un aparell de carreus mitjans i ben disposats en fileres. En un punt s'insinua la forma cilíndrica d'una antiga torre, que posteriorment ha quedat integrada a la construcció del mas. També hi ha una part de mur atal·lussat i, més amunt, una barreja de tipus constructius amb una part feta amb carreus reaprofitats. També a l'interior del mas, en aquest mateix sector, es conserven murs fets amb el mateix tipus d'aparellat i un arc apuntat, actualment tapiat. Aquesta hipotètica construcció originària, possiblement en forma de torre de guaita amb les seves dependències, evolucionà cap a un mas medieval, que després s'amplià cap a est i nord. La façana principal del mas, encarada al sud-oest, presenta una aspecte auster i rústec, amb dos senzills portals emmarcats amb brancals de pedra i finestres petites a la planta superior. L'aparell és força més irregular que en l'altre mur. El cos residencial compta amb petits coberts adossats al nord-est i a ponent, així com una tina cilíndrica adossada al sud-est. A llevant trobem una construcció aïllada corresponent a una pallissa, de construcció força antiga i amb un interessant arc apuntat a la part de l'entrada. Una mica més al nord es conserva una tina aïllada. La Guardiola és un exemple atípic i molt interessant d'un mas de característiques medievals que ha quedat fossilitzat en aquesta fase arcaica i que ha tingut poques alteracions modernes. | 08229-124 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | S'ha remarcat en algunes ocasions que des del castell de Sant Mateu de Bages es divisen dos punts de guaita coneguts: al nord-est la torre del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sud-est el mas Guardiola. No coneixem cap notícia documental que vinculi aquest mas com a guaita del castell però tots els factors així ho donen a entendre: el mateix topònim La Guardiola, les restes constructives conservades i l'emplaçament del mateix en un lloc estratègic que abans hem descrit. Segons Jordi BOLÒS (2004: 44) per aquesta vall, i prop del mas Subirana (ja en terme de Fals) hi passava un camí medieval anomenat via Subirana, documentat l'any 950. Aquest camí s'ajuntava més endavant amb el camí de Castelltallat i es dirigia vers les terres de ponent. Així doncs, la Guardiola era, amb gairebé tota seguretat, un lloc de guaita vinculat al castell de Sant Mateu, que probablement en època alt-medieval tenia una torre circular. Una part de la construcció del mas actual podria correspondre a aquesta torre. No tenim cap notícia, però, de la família que custodiava aquesta guàrdia en època medieval. Probablement pertanyia a l'estament militar i tenia llaços de vassallatge amb el senyor del terme. El 'mansus de Gardiolis' com a tal, apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Cecília de Montserrat de l'any 1259. Pagava com a cens al monestir la tasca (una onzena part de la collita). Malauradament, no coneixem notícies més concretes sobre aquest interessant mas. Cal dir que a la banda nord del castell de Sant Mateu hi ha uns turons també amb molt bones vistes i en un punt estratègic de control de camins que són anomenats les Guàrdies. Al cim del turó principal hi ha una barraca que, tal vegada, podria haver estat construïda aprofitant vestigis d'alguna torre de guaita o defensa. | 41.7884600,1.7488900 | 396043 | 4627046 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63047 | Pou de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-torres | XIX-XX | Pou d'aigua situat en un una petita esplanada, al costat d'una cruïlla de camins i molt a prop de la masia de can Torres (ja en terme municipal de Súria). El brocal del pou és de planta circular, fet de pedra i amb una obertura davantera quadrada. El pou té la peculiaritat d'estar cobert amb una falsa cúpula obrada amb maó i rematada amb una llanterna també de maó. En aquesta part hi ha fixada la corriola amb la corresponent corda. | 08229-170 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8134300,1.7477300 | 395987 | 4629820 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63047-foto-08229-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63047-foto-08229-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest pou es troba just al límit del termenal entre Sant Mateu de Bages i Súria, per la part de Sant Mateu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62976 | Plana de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-forques | PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, | Petita esplanada situada al costat del camí d'accés a Sant Mateu de Bages (actual carretera BV-3003), molt a prop de la capella de Sant Miquel de les Planes i del castell de Sant Mateu on, segons es pot deduir del topònim, antigament hi havia les forques on eren penjats els ajusticiats pel senyor del terme. El topònim 'Plana de les Forques' és esmentat en un document de l'any 1701 conservat a la masia de les Planes quan descriu les afrontacions d'aquest mas: 'els masos i peces de terra juntes termenen a sol ixent amb la plana de les Forques i amb l'honor de l'Esbert, en el cap de la costa d'Antius... ( )'. El fet que aquesta esplanada es trobi al final de la pujada del camí, en una corba pronunciada que hi ha quan aquest arriba a l'altiplà de Sant Mateu, molt a prop de l'església del castell, on en època medieval i encara al segle XVIII hi havia diversos masos que formaven una petit nucli, fa pensar que s'havia triat de manera intencionada com a lloc estratègic perquè la forca servís d'exemple i escarment per a tots els viatgers i la gent del poble que passava pel camí. | 08229-123 | Carretera BV-3003, km. 5. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 1381 la família Boixadors, senyors del castell i terme de Sant Mateu de Bages, van ampliar els seus dominis tot comprant al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi d'aquestes terres. És a dir, tant la jurisdicció comuna (mixt imperi) com la criminal (mer imperi) dins del seu terme. Per tant, era el senyor qui exercia la justícia en el terme del castell de Sant Mateu de Bages. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. | 41.8019300,1.7476000 | 395957 | 4628543 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 62863 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 14238) | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, coberta amb falsa cúpula. Té una petita finestra i la porta de llinda plana. | 08229-1 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8108800,1.7462500 | 395860 | 4629538 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62863-foto-08229-1-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63041 | Cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llirac | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 245). | XVII-XIX | En estat d'abandonament. Coberts en semi-ruïna. Perilla d'iniciar un procés de degradació i esfondrament. | Masia de petites dimensions, emplaçada a l'extrem llevantí d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu, vora la rasa del Llirac. El conjunt és format per un cos residencial amb coberts adossats als costats oest i nord, així com una construcció semiderruïda, al sud-oest, que correspon a la pallissa. La casa, que es troba en estat d'abandonament però conserva la coberta, és de planta rectangular lleugerament irregular. Consta de planta baixa més un pis. Està composta per dues crugies longitudinals que, pel seu ensamblatge, deixen entreveure dues fases de construcció diferents. Sembla que la més antiga és la que s'allarga al costat de ponent, i després s'hi hauria afegit la que es troba a llevant, on hi ha el portal d'accés amb una llinda de l'any 1675. Aquest portal es troba a la façana encarada al sud-oest que, a la part superior, té dues finestres que han estat modificades, una amb llindes i brancals de pedra i l'altra, corresponent a la part antiga, amb llinda de fusta. Els murs són fets de maçoneria. A la façana de llevant es poden veure quatre finestres, dues emmarcades amb blocs i pedra i dues amb maó. En el cobert de la part posterior hi ha una tina amb el seu espai de treball. A l'interior de la casa, el vestíbul d'entrada conserva un interessant paviment fet amb grans lloses. L'edificació ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-164 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | No coneixem notícies documentals d'aquest mas, que podria ser d'origen medieval. Per les característiques constructives, sembla que la part de ponent és la més antiga i, segons informa la llinda del portal, l'any 1675 es va construir o reformar la crugia de llevant. La casa sembla haver tingut poques modificacions des d'aleshores. | 41.7837000,1.7467100 | 395854 | 4626520 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: AÑ 167[5?] | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62879 | Barraca de pedra seca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-17-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 13737) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. | 08229-17 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7846000,1.7462700 | 395819 | 4626621 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62879-foto-08229-17-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63012 | Ca l'Interès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-linteres | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 224). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en una estribació oriental de l'altiplà de Sant Mateu, prop del terreny conegut com Pla de la Mossa i de la rasa de ca l'Interès. Es tracta d'una edificació que sembla construïda en una sola fase, tot i que d'estructura lleugerament irregular. El cos residencial és de planta rectangular, amb petits coberts als laterals. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, es troba en un desnivell. Des d'un pati enrajolat s'accedeix a un portal del primer pis, mentre que un altre portal inferior dóna accés a una planta baixa semisoterrània. Els portals són emmarcats amb llindes i brancals de pedra, igual que les diverses finestres que es troben repartides per la resta de façanes. Els murs són actualment a pedra vista. Al costat sud, s'aixeca un cobert de pedra de dues plantes. La casa, rehabilitada, ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-127 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons documents de la masia de les Planes, l'any 1801 el propietari d'aquesta masia concedeix una peça de terra a Francesc Simón perquè hi construeixi una casa. No sabem si la construcció es va fer immediatament, ja que en la inscripció d'una llinda la data que hi consta és el 1856.Tot sembla indicar que es va aixecar en una sola etapa. La família propietària eren els Simón. L'any 1909 Jaume Simon Llobet va vendre a Josep Planas Salats, aleshores propietari del mas de les Planes, la casa de ca l'Interès. Ca l'Interès es va mantenir com a propietat dels Planas fins que el 1980, quan Josep Simón, de Barcelona, que afirmava ser descendent dels primers Simon que van habitar la casa, va adquirir-la novament. | 41.7941600,1.7456100 | 395779 | 4627683 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1856Informació oral facilitada per Neus Vilardaga. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62878 | Barraca de pedra seca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-16-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 13738) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. | 08229-16 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7861000,1.7456900 | 395773 | 4626788 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62878-foto-08229-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62882 | Barraca de pedra seca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-20-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12966) | XIX-XX | Esfondrament petit | Barraca de pedra seca de planta circular amb un tancat adossat que estava cobert amb un sostre de troncs de fusta i lloses de pedra, actualment ensorrat. La barraca està coberta amb falsa cúpula i té porta amb llinda plana. | 08229-20 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7907400,1.7445900 | 395689 | 4627304 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62882-foto-08229-20-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62963 | Església de Sant Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-les-planes | BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 280. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Miquel de les Planes', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 452-453. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miquel de les Planes', Full Diocesà, núm. 3353, Vic (20-07-1975). | XII-XVIII | L'estructura de la nau està reforçada per uns tirants que eviten l'esfondrament de la volta. | Petita capella, parcialment romànica, emplaçada al costat del camí que va al nucli de Sant Mateu, just en el punt on hi ha el trencall cap a la masia de les Planes, i molt a prop també de l'antic castell de Sant Mateu de Bages. De fet, es tracta de l'antiga capella del castell. Té una planta composta per dos cossos (nau i absis), perfectament orientada vers l'est. Del romànic primitiu (probablement de les acaballes del segle XII o inicis del XIII) conserva la part de l'absis i del presbiteri. Es tracta d'un absis carrat (és a dir, de planta quadrangular) amb una finestra de doble esqueixada rematada amb arc monolític. A la banda oposada, als peus de la nau, hi ha una altra obertura estreta, en forma d'espitllera, per on rep llum la capella. En aquest mur de ponent s'hi aprecien restes d'un antic campanar d'espadanya. El portal és situat a la façana de migdia. Es tracta d'un portal molt baix, format per un arc de mig punt construït amb dovelles, endinsat en la paret del mur i remarcat per un arc que sobresurt, a manera d'arquivolta. Va construir-se amb les dovelles originàries romàniques, però, més tard, va esser restaurat i actualment les dovelles no encaixen del tot bé. La seva disposició ha sofert moviments. El parament està fet amb carreus molt ben tallats a la part de l'absis, mentre que a la nau és més irregular. A l'interior l'absis és cobert amb volta de mig punt feta amb bons carreus, la qual arrenca d'una motllura en forma de cornisa. Després d'un arc pre-absidal, comença el cos de la nau, fet amb un aparell de menor qualitat. Interiorment, cada mur lateral té cavitat en forma d'arcada. En la de migdia hi ha inserit el portal, mentre que la de tramuntana possiblement acollia una capelleta. La nau és recoberta també amb volta de mig punt. Aquesta volta, però, no és de pedra, sinó que ha estat obrada amb maons i revestida amb guix. | 08229-110 | Pla de Sant Mateu | Aquesta església es trobava als peus del turó del castell de Sant Mateu. No digué passar de capella castellera, per bé que situada fora del recinte del castell, i posteriorment va subsistir com a capella rural. De fet, en la documentació consta una primitiva capella situada al mateix castell, la qual devia perdre's en alguna ampliació i llavors es construí aquesta altra, més a prop del camí. L'església és documentada per primera vegada l'any 1361, en una deixa testamentària de Pere Comallonga, que hi féu un llegat. A partir del segle XVII se'n té constància a través de les visites que els bisbes de Vic hi feien. El 1663 el bisbe va autoritzar la benedicció de la capella, reconstruïda després d'haver quedat mig ensorrada. Possiblement al segle XVIII va patir una important remodelació que va donar com a resultat la forma actual de la nau. Els propietaris del mas de les Planes, sorgit a redós del castell, fa segles que en tenen cura. Fa uns anys van col·locar uns tirants que reforcen l'estructura. Segons els propietaris, a l'altre costat del camí per la façana de llevant hi ha aparegut en alguna ocasió restes òssies que deuen correspondre a l'antic cementiri de l'església. Actualment s'hi ret culte de manera esporàdica. | 41.8011600,1.7443700 | 395688 | 4628462 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62963-foto-08229-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62963-foto-08229-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62963-foto-08229-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 94|92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62881 | Barraca de pedra seca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drag Verd de Sitges (codi 12965) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. | 08229-19 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7911000,1.7436200 | 395609 | 4627346 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62881-foto-08229-19-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63011 | Ruïnes dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dels-masos-corts-cardo-conill-i-vila | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XV-XVIII | Masos en ruïna al subsòl. Estat desconegut. | Ruïnes d'un conjunt de masos d'origen medieval que es trobaven situats a l'àrea compresa entre el turó del castell de Sant Mateu i l'església de Sant Miquel de les Planes. En diversos documents, almenys des del 1501, alguns d'ells relacionats amb la masia de les Planes, que es troba situada també molt a prop del castell, es fa esment d'aquests masos, denominats Corts, Cardó, Conill i Vila, els quals van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons la monografia sobre Sant Mateu de Bages escrita per mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4), en època baix medieval formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Els propietaris de la masia de les Planes afirmen que els anys 1950, quan van començar a llaurar amb tractor el camp situat en aquesta zona, hi van aparèixer nombroses restes dels fonaments d'aquestes cases. Cal dir que, darrera l'església de Sant Miquel, a l'altre costat del camí hi ha aparegut també restes òssies pertanyents a l'antic cementiri de l'església. | 08229-126 | Vora l'església de Sant Miquel de les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages | El castell de Sant Mateu és documentat des de l'any 983, i l'església de Sant Miquel de les Planes és una construcció parcialment romànica de les acaballes del segle XII o inicis del XIII. Sembla, doncs, que vora l'església i als peus del castell va sorgir un petit nucli de cases. Aquests masos ja existien al segle XVI, quan es va construir la masia de les Planes, també als peus del castell. De fet, l'any 1501 es troba documentat Sebastià Planas com a batlle del castell i amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 Sebastià consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. En algun moment posterior a aquesta data aquests masos foren abandonats. | 41.8012400,1.7433000 | 395599 | 4628472 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63011-foto-08229-126-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62885 | Barraca de pedra seca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 1300) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de forma bessona composta, amb porta de llinda plana, planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Està composta per dues estances comunicades interiorment, una per l'animal amb una menjadora i dues espitlleres i l'altre per les persones. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-23 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7880700,1.7430900 | 395560 | 4627010 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62885-foto-08229-23-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62956 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-9 | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411-412. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVI-XX | Masia de grans dimensions, originada al segle XVI i que es troba emplaçada a l'extrem est de l'altiplà de Sant Mateu, al costat de l'antic castell de Sant Mateu de Bages. Actualment el conjunt residencial adopta una planta trapezial, amb un gran cobert a migdia que es troba rere un pati tancat, així com l'habitatge de l'antiga masoveria, que està adossat al nord. La masia consta de planta baixa més dos pisos i té la façana principal encarada cap a migdia. Es tracta d'una construcció especialment complexa que s'ha anat formant a través de múltiples fases. El nucli originari es troba a la part central de la casa. De l'antiga façana se'n conserva el portal adovellat, que ha quedat integrat en un vestíbul interior. La façana actual és una ampliació, possiblement del segle XIX. La seva estructura i composició reflecteixen una diversitat de fases; per això presenta diferents tipus d'obertures, sobretot als dos pisos superiors, incloent-hi diversos balcons i una petita galeria amb dues arcades a la planta sota coberta. Majoritàriament les obertures estan emmarcades amb maó. Els murs de la casa són a pedra vista i, en la resta de façanes, presenten igualment una diversitat tipològica, amb finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i un balcó a la façana de llevant, que també té un portal més modern. Més enllà hi ha un cobert amb un gran galeria oberta i, adossat al costat nord, l'edificació de la masoveria, coneguda com ca l'Agustí de les Planes. Es tracta d'una obra en aquest cas força més regular, de principis del segle XX. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. Les diferents obertures estan emmarcades amb maó. Entre els diferents coberts que es troben a l'entorn de la masia destaca per la seva qualitat el que s'aixeca a migdia, construït per Josep Planas Salats a finals del segle XIX o principis del XX. Estava destinat a femer, corral i cort de porcs, però més recentment s'adaptà com a restaurant. El conjunt ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional, tant exteriorment com a l'interior. Després d'un espaiós vestíbul a dins de la casa hi trobem dos cellers coberts amb voltes de rajola en els quals es conserven diverses bótes de fusta o vaixells. A la planta principal hi ha la sala, amb llar de foc, i d'aquí surten dos corredors en direccions oposades vers les diferents cambres de la casa. | 08229-103 | Pla de Sant Mateu | D'aquest mas en podem resseguir amb molt detall l'evolució històrica gràcies al llibre escrit per Joan PLANAS (1969), germà del conegut periodista Josep M. Planas, tos dos pertanyents a la família propietària d'aquesta casa. Sembla que l'origen dels Planas es troba a Gaià al segle XIV, i no se sap si fou l'hereu o algun cabaler qui anà a instal·lar-se a Sant Mateu. El cert és que el 1501 es troba a Sant Mateu Sebastià Planas que, a més, és el batlle del castell i l'amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. Aleshores aquests masos i altres formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa (NOGUERA, 1904: 4) i que a principis del segle XVIII encara subsistien. Més tard va desaparèixer. Estava situat en l'actual camp que hi ha entre l'església de Sant Miquel i el castell. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. Sebastià Planas va fer dos testaments amb un lapse de temps molt llarg entremig (un el 1501 i un altre el 1578) cosa que fa pensar que, amb tota probabilitat, es tractava de dues persones diferents. L'hereu de Sebastià fou Pere Planas, que va fer testament el 1582 i el 1594. Fou batlle del terme i es casà amb Joanna. Com a batlle va tenir una actuació rellevant en uns aldarulls que van tenir lloc per la festa major de l'any 1582, els quals es van saldar amb tres morts i dos ferits. L'hereu de Pere fou Joan Planas, casat amb Francesca Torras (de Coaner). Joan va fer testament el 1614. El següent hereu fou Pere Planas, casat amb Caterina Bonsfills. Caterina devia ser manresana i de bona família, ja que tenia drets a la basílica de la Seu. Va fer testament el 1634. El següent hereu fou Josep Planas, casat amb Maria Carner i, en segones núpcies, amb Caterina. Seguint la tradició, Josep també fou batlle de Sant Mateu. Aquest Josep és el que, com hem dit, ratificà l'establiment de caràcter perpetu l'any 1701. En el seu moment devia passar per dificultats econòmiques, ja que va haver de manllevar diners tres vegades a comunitats religioses de Sallent i Moià (de 1680 a 1691). Morí el 1722. Els problemes van continuar a la generació següent amb la pubilla Caterina, que es va casar quatre vegades. Tots els marits van adoptar el cognom Planas però moriren sense fills. La darrera vegada Caterina es va casar amb el vidu Joan Pla, de Sant Mateu, que es comprometia a pagar tots els deutes en els capítols matrimonials i el 1752 quedaven cancel·lats. Caterina morí el 1773 sense fills. L'heretat passà al primogènit d'un oncle: Pere Màrtir Planas. Es casà dues vegades: primer amb Francesca Sitjas i després amb Magadalena Jordana. Va fer testament el 1779. El següent hereu fou Francesc Planas Sitjas, casat amb Magdalena Casals. El següent fou Joan Planas Canals, casat amb Antònia Soldevila (de Castelltallat). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu fou Joan Planas Soldevila, casat amb Maria Rovira Puig. Els seus capítols matrimonials són datats el 1829. Joan morí el 1848 i la seva muller el 1880. Van deixar vuit fills. Durant aquests anys van tenir lloc les diferents guerres carlines, i els propietaris de les Planes no es decantaren per cap dels dos bàndols. Seguint un costum que també practicaren altres cases de la zona solien pagar la contribució dues vegades, una als liberals i l'altra als carlins. Així s'estalviaven possibles represàlies. (Continua a l'apartat Observacions) | 41.7999800,1.7419800 | 395487 | 4628333 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apart Història) El següent hereu fou Joan Planas Rovira, casat amb Rosa Salats i Bertrans (de Riner), la qual estava emparentada amb la família del conegut Tristany, general carlí. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills. El següent hereu fou Josep Planas Salats, casat amb Candelària Martí Raurich (de Castellnou de Seana, l'Urgell). En aquesta època, és a dir a finals del segle XIX o principis del XX, es van portar a terme importants obres al mas: s'edificà un gran edifici com a femer, corral i cort de porcs, es construí una cisterna i un petit pantà (que ja no es conserva) a l'hort amb pedres ciclòpies i es va construir la masoveria, anomenada ca l'Agustí. També es van plantar grans extensions de vinya. Josep Planas va ser secretari en diferents ajuntaments del Bages i per això va canviar de residència, mentre a Les Planes hi vivien de manera fixa unes germanes, a part dels masovers. Segons el seu mateix fill (autor de l'esmentat llibre) Josep Planas es podria considerar un cacic. Tot i que mai va ostentar càrrecs públics, va ser una persona influent en la política de Sant Mateu i també de la zona de Manresa. Morí el 1923. Entre els fills de Josep cal destacar Josep M. Planes Martí, popular periodista i escriptor durant els anys de la Segona República, assassinat el 1936; Pilar Planas Martí, reconeguda pintora que va exposar a Barcelona, Madrid, Xile i Argentina, i el mateix autor del llibre, Joan Planas Martí, que va fer d'advocat a Barcelona. En les següents generacions la propietat del mas s'ha mantingut dins la mateixa família Planas, que continua residint i estant al capdavant del mas. Va seguir en la propietat Francisco Planas Martí, casat amb Jacinta Iglesias Corts, i després Josep Planas Iglesias, casat amb Neus Vilardaga Vilà. L'actual propietari, Joan Planas Vilardaga, va impulsar entre els anys 1993 i 2016 un dels projectes més innovadors en el camp del turisme rural. Amb el lema Paisatge i Aventura, des del ma s'organitzaven unes rutes amb carro per diferents indrets de la serra de Castelltallat.Informació facilitada per Neus Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62883 | Barraca de pedra seca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-21-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12967) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té un ràfec de pedres planes volades. | 08229-21 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7907900,1.7421100 | 395483 | 4627313 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62883-foto-08229-21-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63052 | Ca l'Agustí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-de-les-planes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 207). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVIII-XIX | Masoveria de les Planes, coneguda com ca l'Agustí de les Planes, que es troba adossada al nord de la masia, al costat d'un cobert. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, construïda a principis del segle XX, força més regular que l'obra antiga de la masia. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Antigament la casa era més baixa i va ser sobrealçada. La façana principal, encarada a llevant, presenta diferents obertures emmarcades amb maó. A la façana nord té poques finestres i, a ponent, algunes més; totes emmarcades amb maó. La casa ha conservat bé la tipologia constructiva tradicional. | 08229-175 | A la masia de Les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages | D'aquest mas en podem resseguir amb molt detall l'evolució històrica gràcies al llibre escrit per Joan PLANAS (1969), germà del conegut periodista Josep M. Planas, tos dos pertanyents a la família propietària d'aquesta casa. Sembla que l'origen dels Planas es troba a Gaià al segle XIV, i no se sap si fou l'hereu o algun cabaler qui anà a instal·lar-se a Sant Mateu. El cert és que el 1501 es troba a Sant Mateu Sebastià Planas que, a més, és el batlle del castell i l'amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. Aleshores aquests masos i altres formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa (NOGUERA, 1904: 4) i que a principis del segle XVIII encara subsistien. Més tard va desaparèixer. Estava situat en l'actual camp que hi ha entre l'església de Sant Miquel i el castell. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. Sebastià Planas va fer dos testaments amb un lapse de temps molt llarg entremig (un el 1501 i un altre el 1578) cosa que fa pensar que, amb tota probabilitat, es tractava de dues persones diferents. L'hereu de Sebastià fou Pere Planas, que va fer testament el 1582 i el 1594. Fou batlle del terme i es casà amb Joanna. Com a batlle va tenir una actuació rellevant en uns aldarulls que van tenir lloc per la festa major de l'any 1582, els quals es van saldar amb tres morts i dos ferits. L'hereu de Pere fou Joan Planas, casat amb Francesca Torras (de Coaner). Joan va fer testament el 1614. El següent hereu fou Pere Planas, casat amb Caterina Bonsfills. Caterina devia ser manresana i de bona família, ja que tenia drets a la basílica de la Seu. Va fer testament el 1634. El següent hereu fou Josep Planas, casat amb Maria Carner i, en segones núpcies, amb Caterina. Seguint la tradició, Josep també fou batlle de Sant Mateu. Aquest Josep és el que, com hem dit, ratificà l'establiment de caràcter perpetu l'any 1701. En el seu moment devia passar per dificultats econòmiques, ja que va haver de manllevar diners tres vegades a comunitats religioses de Sallent i Moià (de 1680 a 1691). Morí el 1722. Els problemes van continuar a la generació següent amb la pubilla Caterina, que es va casar quatre vegades. Tots els marits van adoptar el cognom Planas però moriren sense fills. La darrera vegada Caterina es va casar amb el vidu Joan Pla, de Sant Mateu, que es comprometia a pagar tots els deutes en els capítols matrimonials i el 1752 quedaven cancel·lats. Caterina morí el 1773 sense fills. L'heretat passà al primogènit d'un oncle: Pere Màrtir Planas. Es casà dues vegades: primer amb Francesca Sitjas i després amb Magadalena Jordana. Va fer testament el 1779. El següent hereu fou Francesc Planas Sitjas, casat amb Magdalena Casals. El següent fou Joan Planas Canals, casat amb Antònia Soldevila (de Castelltallat). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu fou Joan Planas Soldevila, casat amb Maria Rovira Puig. Els seus capítols matrimonials són datats el 1829. Joan morí el 1848 i la seva muller el 1880. Van deixar vuit fills. Durant aquests anys van tenir lloc les diferents guerres carlines, i els propietaris de les Planes no es decantaren per cap dels dos bàndols. Seguint un costum que també practicaren altres cases de la zona solien pagar la contribució dues vegades, una als liberals i l'altra als carlins. Així s'estalviaven possibles represàlies. (Continua a l'apartat Observacions) | 41.8002400,1.7419200 | 395483 | 4628362 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apart Història) El següent hereu fou Joan Planas Rovira, casat amb Rosa Salats i Bertrans (de Riner), la qual estava emparentada amb la família del conegut Tristany, general carlí. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills. El següent hereu fou Josep Planas Salats, casat amb Candelària Martí Raurich (de Castellnou de Seana, l'Urgell). En aquesta època, és a dir a finals del segle XIX o principis del XX, es van portar a terme importants obres al mas: s'edificà un gran edifici com a femer, corral i cort de porcs, es construí una cisterna i un petit pantà (que ja no es conserva) a l'hort amb pedres ciclòpies i es va construir la masoveria, anomenada ca l'Agustí. També es van plantar grans extensions de vinya. Josep Planas va ser secretari en diferents ajuntaments del Bages i per això va canviar de residència, mentre a Les Planes hi vivien de manera fixa unes germanes, a part dels masovers. Segons el seu mateix fill (autor de l'esmentat llibre) Josep Planas es podria considerar un cacic. Tot i que mai va ostentar càrrecs públics, va ser una persona influent en la política de Sant Mateu i també de la zona de Manresa. Morí el 1923. Entre els fills de Josep cal destacar Josep M. Planes Martí, popular periodista i escriptor durant els anys de la Segona República, assassinat el 1936; Pilar Planas Martí, reconeguda pintora que va exposar a Barcelona, Madrid, Xile i Argentina, i el mateix autor del llibre, Joan Planas Martí, que va fer d'advocat a Barcelona. En les següents generacions la propietat del mas s'ha mantingut dins la mateixa família Planas, que continua residint i estant al capdavant del mas. Va seguir en la propietat Francisco Planas Martí, casat amb Jacinta Iglesias Corts, i després Josep Planas Iglesias, casat amb Neus Vilardaga Vilà. L'actual propietari, Joan Planas Vilardaga, va impulsar entre els anys 1993 i 2016 un dels projectes més innovadors en el camp del turisme rural. Amb el lema Paisatge i Aventura, des del ma s'organitzaven unes rutes amb carro per diferents indrets de la serra de Castelltallat.Informació facilitada per Neus Vilardaga | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63010 | Castell de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-mateu | <p>Arbués, C., Sánchez, E. (1995-1997): Memòria de l'excavació arqueològica al castell de les Planes de Sant Mateu de Bages. Núm. 2510 BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 406-407. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Sant Mateu', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 448-449. CABALLÉ, G. (2003): Memòria de l'excavació arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. Núm. mem. 4953 CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages (o de les Planes-) Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 – 771. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 97-98.</p> | X-XIV | En ruïna. Actuació de consolidació. | <p>Castell medieval en estat de ruïna situat al cim d'un turó que s'eleva uns dotze metres sobre el seu entorn, vora la masia de les Planes i l'antic camí d'accés al nucli de Sant Mateu de Bages (actual BV-3003, de Callús a Castelltallat). El cim del turó conforma una plataforma més o menys el·líptica, i la muralla del castell s'adapta a aquesta forma. A l'interior hi trobem un seguit d'estances distribuïdes a banda i banda d'un corredor central. Després de les excavacions que s'hi ha practicat han quedat visibles els basaments i alguna paret d'aquestes estances. L'aparell dels paraments és fet amb carreuons mitjans, escantonats i disposats en filades horitzontals, de clara factura romànica i lligats amb morter. Les estances que es troben a la part central devien correspondre a la part noble del castell, ja que han conservat l'inici de columnes a les portes i l'arrencada d'arcs diafragmàtics a l'interior. A la banda est es conserva una cisterna rectangular amb un angle arrodonit que fa 2,70 metres de llarg i 1,40 d'ample amb una fondària de 1,50 metres. Al nord, una de les estances s'ha identificat com a graner. Al costat est hi havia la porta d'accés al recinte, que donava al corredor central, i al costat sud del portal es conserven restes d'una torre alt-medieval i d'un baluard. Pel costat nord es conserva el tros més gran de muralla, que fa uns 20 metres de llargada i en el punt més alt arriba als 5,5 metres. Les excavacions realitzades en els darrers anys han permès diferenciar tres fases constructives. La primera és dels segles X-XI, moment fundacional al qual pertany el fonament d'una torre. La segona és del segle XIII, quan es produeix una reforma total del castell i aquest adopta una planta ovalada, tot reaprofitant els materials de l'edificació anterior. Finalment, als segles XIII-XIV es modifica la distribució interna de l'edifici, especialment al costat NE. Als peus del turó i vora la carretera hi ha l'església de Sant Miquel de les Planes (parcialment romànica) que era la capella del castell. Entre aquesta església i el turó del castell s'estén un camp on en època medieval es concentraven els masos Corts, Cardó, Conill i Vila, que van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4) en època baix medieval aquests masos formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Cal dir també que des del castell es divisen dos punts de guaita medievals: al nord-est la torre del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sud-est el mas Guardiola que, tot i que no n'hi ha constància documental, ben segur era una torre de guaita vinculada al castell de Sant Mateu.</p> | 08229-125 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Segons Josep Bastardas, el lloc de Sant Mateu de Bages s'ha de relacionar amb l'indret que en un document de l'any 955 s'anomena Terra Witizza. En aquesta zona s'ha documentat arqueològicament una important presència de població visigòtica; concretament la necròpolis (molt propera al castell) del Collet del Cargol, mentre que al subsòl de l'església parroquial (també propera) es conserva un conjunt de tombes antropomòrfiques que es poden datar entre els segles VI i X. El castell de Sant Mateu defensava una part de l'actual terme municipal, concretament la zona sud-oriental. Apareix documentat per primera vegada l'any 983 en l'acta de Consagració del Monestir de Sant Llorenç de Bagà. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia el castell de Sant Mateu. Inicialment el domini eminent era dels comtes de Barcelona, si bé ben aviat els feudataris reals foren els Cardona. Tot i que aquesta dependència dels Cardona podria ser anterior, es confirma l'any 1083. En alguns documents consta una primitiva capella situada al mateix castell, la qual devia perdre's en l'ampliació del recinte i llavors es construí la capella romànica, situada als peus del castell i més a prop del camí. No se sap com el castell de Sant Mateu sortí del domini dels Cardona per passar a la família Boixadors. El cert és que les relacions entre ambdues famílies ja existien abans del 1124, quan es féu una concòrdia entre els Cardona i els Boixadors. Això no obsta perquè els Cardona vinculessin aquest castell al districte vescomtal el 1314. Aleshores el senyor del castell era Berenguer de Boixadors, casat amb Blanca, i a la seva mort (el 1306) passà als seus descendents. El 1381 aquesta família amplià els seus dominis, ja que comprà al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi del castell de Sant Mateu. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. L'incendi que va patir el Bages l'any 1994 va provocar la desaparició de la vegetació que fins aleshores cobria les restes del castell i va empitjorar el seu estat. Durant els anys següents es van portar a terme obres de consolidació i excavacions arqueològiques que van permetre documentar la totalitat de la planta del castell i les fases constructives. Concretament es van portar a terme diversos camps de treball entre 1995 i 1997. Del 2000 al 2003 s'hi han realitzat diverses campanyes encarregades a l'empresa Arqueociència i dirigides per Clara Arbués, Goretti Vila o Gemma Caballé.</p> | 41.8010200,1.7418400 | 395477 | 4628449 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||
| 62866 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. | 08229-4 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8079700,1.7412300 | 395438 | 4629221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62866-foto-08229-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62884 | Barraca de pedra seca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12968) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té un ràfec de pedres planes volades i dues espitlleres. | 08229-22 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7901700,1.7414800 | 395430 | 4627245 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62884-foto-08229-22-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62880 | Barraca de pedra seca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-18-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12964) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades. | 08229-18 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7926600,1.7413300 | 395421 | 4627522 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63042 | Casa prop de cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prop-de-cal-llirac | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes en estat de ruïna, emplaçada enmig d'un altiplà, en un dels contraforts meridionals del pla de Sant Mateu. El conjunt és format per un cos residencial més un grup de tres tines aïllades a llevant i encara una altra construcció de planta quadrada a l'altre costat del camí. Del cos residencial se'n conserven els murs fins a una alçada d'uns dos metres; curiosament, tots fins a un mateix nivell, de manera que han estat consolidats amb ciment a aquest nivell, totalment pla en tots els murs. La casa té una planta rectangular, amb la façana principal encarada al sud-est, on s'hi poden veure dues portes. La distribució interior s'estructura en dues crugies. La que es troba al nord sembla més antiga. Està compartimentada en tres estances, una de les quals té un soterrani cobert amb volta de pedra amb accés mitjançant unes escales. La crugia sud sembla adossada posteriorment. La casa te petits coberts adossats a ponent, un dels quals correspon a una tina, que devia desguassar al soterrani. Uns 40 metres a llevant es conserven dues construccions semi-derruïdes. Una conté una tina i l'altra dues més. Finalment, a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una construcció de planta quadrada, de dimensions força grans, que podria correspondre a una pallissa o tal vegada a un altre habitatge. | 08229-165 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | A jutjar per les restes conservades podria tractar-se d'un petit mas dels segles XVII, XVIII o XIX, semblant al de cal Llirac, que es troba proper. Recentment s'hi ha practicat una consolidació de tots els murs. | 41.7842100,1.7411500 | 395393 | 4626584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no ha estat inclosa en el Catàleg de masies. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62865 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4197) | XIX-XX | Enderroc al sostre. | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-3 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8085200,1.7406400 | 395390 | 4629283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62865-foto-08229-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63085 | La Ribera (zona de ribera al Cardener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-zona-de-ribera-al-cardener | Espai d'interès natural al voltant del paratge conegut com la Ribera, que es troba en un dels meandres que fa el riu Cardener en passar per la població de Súria, just al punt on desemboca la riera de Coaner. Una mica més amunt s'estén una esplanada que és coneguda com el pla de Barbeies, i molt a prop hi ha dues masies històriques: la Riera i la Ribera. La zona més propera al riu i a la riera de Coaner es caracteritza pel paisatge conformat per les valls dels dos cursos fluvials, que en aquest punt són molt obertes i van acompanyades d'un interessant bosc de ribera. Prop de la masia de la Ribera hi ha la resclosa i l'inici del canal de la fàbrica Jover, ja en terme municipal de Súria. Es tracta d'un indret molt tranquil i d'un gran interès natural i paisatgístic. | 08229-208 | Demarcació de Coaner | 41.8347600,1.7400000 | 395379 | 4632197 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 63083 | Resclosa i canal de la fàbrica Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-jover | FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 351-352. REGUANT, Josep (1997). Súria, història en imatges. 1894-1975. Col·lecció fotografia històrica, 4. Angle Editorial; Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 15 | XIX-XX | Resclosa i canal de la fàbrica Jover, actualment encara en ús, que es troben al paratge conegut com la Ribera, en un meandre format pel riu Cardener, aigües amunt de Súria. La resclosa i l'inici del canal estan en terme municipal de Sant Mateu de Bages, mentre que la fàbrica es troba ja en terme de Súria. L'indret on hi ha situada la resclosa és una vall oberta, de notable interès natural i paisatgístic, on el riu assoleix una amplada considerable. La resclosa és de grans dimensions (uns 70 m de llarg), feta de formigó i de planta lleugerament corba. L'aigua és desviada cap al lateral esquerre del riu i, mitjançant dues grans comportes, entra al canal. En el primer tram hi ha un ampli espai de desguàs per on el cabal sobrant retorna al curs del riu mitjançant un desnivell esglaonat. El canal té una amplada d'uns 5 m i és també formigonat. Es dirigeix cap a la fàbrica en un recorregut curt, d'uns 300 m, que segueix el meandre del riu. | 08229-206 | Demarcació de Coaner | Joan Jover i Serra, pare del futur marquès de Gelida, va construir la fàbrica Jover entre 1872 i 1876. El 1907 la fàbrica tenia 7.000 fusos i donava feina a 300 treballadors. El 1916 el propietari era Bonaventura Jover i Mota. El juny de 1924 la fàbrica va deixar de treballar i l'any següent la societat Filatures Labor, S.A. se'n va fer càrrec fins al seu tancament. Per les característiques tècniques força desenvolupades la resclosa i el canal tal com s'han conservat en l'actualitat podrien ser obra d'alguna remodelació feta a principis del segle XX, amb les corresponents modernitzacions per dotar la infraestructura de comportes automàtiques. | 41.8337600,1.7399400 | 395373 | 4632086 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63083-foto-08229-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63083-foto-08229-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 62867 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda doble. Té dues espitlleres i ràfec de pedres planes sobre la coberta. | 08229-5 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8070200,1.7404600 | 395372 | 4629117 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62867-foto-08229-5-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63407 | Pas de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-sala | HUÉLAMO, J.M. Inventari del Patrimoni Cultural de Súria. Diputació de Barcelona - Ajuntament de Súria, 2000. | VIII-I aC. | Jaciment molt arrasat | Possible jaciment d'època ibèrica situat en una zona elevada a la confluència de la serra de la Sala i la serra de Costafreda, en un punt amb excel·lents vistes en totes direccions. Aquest terreny d'inclinacions suaus és ocupat actualment per un petit camp i, a la part més alta, comença un altre vessant ocupat per un bosc jove. En aquesta part alta, entre la vegetació s'hi observen pedres de possibles enderrocs. Hi ha constància que en aquest indret, després dels incendis de la dècada de 1990 que feien practicable la prospecció visual en superfície, s'hi van recollir alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada de cocció oxidant i també de pasta de sandvitx. Les poques dades conegudes fan pensar en algun tipus d'assentament de caràcter indeterminat d'època ibèrica, que no hauria deixat restes constructives aèries; tal vegada una estació de vigilància, de comunicació, un refugi de pastors o un santuari. Cal dir que 800 m a l'oest hi trobem l'antic nucli de la Sala, que inclou un important mas d'origen alt-medieval i l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. | 08229-554 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8191400,1.7390000 | 395271 | 4630464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es troba just en el termenal entre els municipis de Sant Mateu de Bages i Súria.Informació oral facilitada per Josep Rodríguez de Súria | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63075 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-7 | COMAS ARS, Bernat (2010-2016). 'Retalls de Coaner ', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 154). | XVII-XIX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen probablement medieval, emplaçada en una esplanada vora un meandre del riu Cardener que es coneix com la Ribera, justament en el punt de confluència amb la riera de Coaner. El conjunt és format per un cos residencial, amb una petita capella adossada, més coberts aïllats al nord i al sud de la casa. L'habitatge és format per diferents cossos disposats en una planta més o menys rectangular i amb cobertes també de diferent orientació. L'edificació consta de planta baixa més un pis i golfes, i és fruit de diverses ampliacions. La part més antiga es troba a ponent i, ja al segle XVII, es va anar ampliant cap a llevant. La façana principal, encarada cap a migdia, és conseqüència d'aquestes successives ampliacions i presenta una distribució irregular. El portal actual, fet amb llinda i brancals de pedra, es troba en aquesta part més llevantina. La resta d'obertures són de tipologies diferents: amb emmarcament de pedra o, a les parts més altes, de maó, incloent-hi diverses galeries rematades amb arcs escarsers. Les del nivell de les golfes tenen baranes d'obra calada. El parament dels murs és fet de maçoneria. A la façana posterior destaquen diverses finestres emmarcades amb pedra i amb ampits treballats. Al costat de ponent la casa té un cobert que s'obre fent una mena de porxo. La capella és adossada a l'extrem est del cos residencial i queda perfectament alineada amb la façana. És una peça senzilla que ocupa la planta baixa de la construcció, i té com a element destacat una interessant inscripció a la llinda del portal. Hi veiem representat un símbol de la Mare de Déu que està acompanyat d'una mitja lluna, una creu i un sol; al seu costat hi ha del símbol de Crist (IHS). La resta de la inscripció diu: 'ANI 1688. NOSTRA SENYORA DE LA PIETAT SENYORA N'. Exteriorment, el conjunt ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris, amb poques modificacions modernes. | 08229-198 | Demarcació de Coaner | En el paratge conegut com la Ribera hi havia dos masos antics situats molt a prop d'un de l'altre: la Ribera i la Riera. Els dos són d'origen medieval, tot i que la Ribera seria el més antic. L'historiador Bernat Comas, nebot de l'actual propietari de la Riera, ha publicat a la web dels Amics de Coaner uns 'Retalls històrics' sobre aquest terme, que inclouen algunes referències a aquest i altres masos de la zona (COMAS). Cal dir que els documents antics que es conservaven a la casa foren cremats durant la Guerra Civil de 1936. Els Riera i els Ribera eren dues famílies diferents, tot i que al llarg dels anys hi va haver diversos enllaços matrimonials entre elles. El mas de la Riera apareix documentat almenys des de principis del segle XIV. En un fogatge de 1553 el propietari era 'Joan Vila, dia Riera' (possiblement, doncs, un pubill). A mitjans segle XVII hi ha documentada a la casa la presència de mossos procedents de la immigració occitana (COMAS, 2010). Segons la inscripció d'una llinda, l'any 1660 era Joan Riera. Segons es desprèn d'altres inscripcions, fou en a la segona meitat del segle XVII quan la casa s'eixamplà notablement, de manera que ja hauria quedat més o menys tal com està ara. Així mateix, el 1688 es construí una capelleta dedicada a Nostra Senyora de la Pietat, impulsada per Joan Riera, amo de la casa, i el seu germà mossèn Josep Riera, comissari del Sant Ofici (COMAS, 2012). Entorn de 1830 l'explotació forestal de la zona s'intensificà notablement, segons es desprèn d'un llibre de comptes de Joan Mercadal, aleshores amo de la Riera (COMAS, 2015). A finals del segle XVIII el cognom Riera s'havia perdut a conseqüència del casament de l'hereva de la casa amb un pubill. Eren els rebesavis de l'actual propietari, que porta el cognom Ars. En els anys més recents s'han fet lleus reformes exteriors a la casa, que han consistit en habilitar una terrassa a la part superior. | 41.8337100,1.7383500 | 395241 | 4632083 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63075-foto-08229-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63075-foto-08229-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63075-foto-08229-198-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda actualment emplaçada en un cobert: 1660 Joan RieraInscripció a la llinda del portal principal: IHS 1683Informació oral facilitada per Josep Ars | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63414 | Necròpolis del Collet del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-collet-del-cargol | OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 193-194, 272-273. SÁNCHEZ, Eduard.; OLIVARES, David (2000). 'La intervenció arqueològica al Collet del Cargol. Estudi d'una necròpolis d'època visigòtica al Bages.'. 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998 (Actes). Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p. 426-431. | VII-X | Jaciment pràcticament destruït | Necròpolis visigòtica actualment desapareguda per la construcció d'una casa. Estava formada per quatre cistes. D'aquestes, se'n conserven dues que van ser traslladades a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, on es poden veure al jardí adjacent. La necròpolis es situava en un promontori de formació tabular, al costat de l'esmentada casa, que es troba al costat de les Granges Agustí i uns 300 m a l'est de l'Església parroquial de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí el relleu baixa en pendent fort fins la riera de les Planes. Tres de les sepultures eren de grans dimensions i de bona factura, fetes amb lloses encabides en fosses excavades a la roca. Aquest tipus de cistes, caracteritzades per la utilització de lloses gruixudes (a partir de 10 cm) són datables entorn del segle VII. Les seves dimensions són superiors a les tombes trapezoïdals típiques del període posterior (segles IX i X). Més enllà d'aquests factors tipològics, la cronologia visigòtica es fonamenta en la troballa d'una sivella a la tomba 2. Les excavacions van posar al descobert una quarta tomba sense la protecció de lloses als costats, excavada a la roca i amb una orientació diferent: est-oest (amb la capçalera a l'oest). Aquesta, d'una tipologia més pròpia d'una època més tardana, a partir del segle IX, indica que el lloc va tenir una certa pervivència com a cementiri i que s'abandonaria en el moment en què es va construir l'església parroquial, documentada a partir del segle X. En l'estudi antropològic s'ha detectat una població de nou individus: tres homes, quatre dones i dos de difícil determinació. | 08229-561 | Casa al costat de Granges Agustí, nucli de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'estudiós Josep Bastardas identifica aquest indret amb el topònim Coma de Puig, que apareix en la documentació medieval i que, segons ell, seria un punt de reunió o trobada dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords; precisament en un lloc sagrat on veneraven els seus avantpassats. Segons aquest estudiós, en el món cultural dels francs el topònim Puig (podio) té aquesta connotació. Així, en un document de l'any 1210 (que es troba en el llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas) i que es refereix a una venda es diu que 'festes estas cosas en lo comptat de Manresa, en lo castell de St Matheu y en lo lloch anomenat la Coma de Puig', bo i equiparant en importància les referències al comtat, al castell i al lloc Coma de Puig. Aquesta necròpolis és el punt més antic del nucli de Sant Mateu de Bages, i era un lloc d'enterrament sense presència de cap església. Després s'hi construí, molt a prop, el castell de Sant Mateu i en un punt també proper l'església parroquial. Un esquema similar es troba a Sant Esteve de Camps (Fonollosa), on trobem unes tombes excavades a la roca en un lloc significatiu, dalt d'un puig, on més tard s'hi construí una església i una torre militar. O també al castell de Talamanca, construït al costat d'una necròpolis. Altres exemples propers en què els topònims Puig mantenen una rellevància fins als segles XIII i XIV són el mas el Puig (al costat del castell de Mejà), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Collet del Cargol és una necròpolis originària d'època visigòtica que s'hauria convertit en un lloc significatiu i de referència de la zona de Sant Mateu. Al seu entorn s'hi bastiren els principals edificis (castell i església) i hauria perviscut almenys fins al segle XIII com a punt de trobada on es prenien els acords importants i s'hi feien pactes. L'any 1992, durant les obres de construcció d'una casa es localitzaren accidentalment tres de les sepultures. Immediatament s'hi realitzà una intervenció arqueològica d'urgència, dirigida per Eduard Sánchez, de l'empresa Arqueociència. L'any següent es portà a terme una nova campanya, dirigida per David Olivares, en la qual es van desmuntar i traslladar dues les tombes (la 2 i la 3) al costat de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages; concretament uns 25 m al sud de la façana de migdia. | 41.7942100,1.7389600 | 395227 | 4627696 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63414-foto-08229-561-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62886 | Barraca de pedra seca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12969) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té un ràfec doblat de pedres a la coberta i una espitllera. | 08229-24 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7875100,1.7389700 | 395217 | 4626953 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62886-foto-08229-24-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 62888 | Barraca de pedra seca 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-26-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Alejandro Ramos Tuca (codi 12971) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té una espitllera a la part posterior. | 08229-26 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7854200,1.7390000 | 395216 | 4626721 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62888-foto-08229-26-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63066 | Església de Sant Martí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-planes | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de les Planes', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 453-454. OLIVARES, D.; TORRAS, M. 'Memòria de la neteja i adequació de l'església de Sant Martí de les Planes. Sant Mateu de Bages, 21 de juny-4 de juliol de 1993'. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí de divulgació i informació, núm. 100, p. 435-442. VILLEGAS MARTÍNEZ, Francesc (1981). 'Recuperació d'una església romànica del Bages: Sant Martí de les Planes', Dovella, núm. 3 (desembre, 1981), p. 35-37. | XII-XIII | Església en ruïna, excavada i consolidada. | Antiga església romànica, actualment en ruïnes, que es troba situada en un emplaçament atípic, enmig d'un coster que descendeix per la banda nord respecte al pla de Sant Mateu de Bages. És una edificació romànica datable al final del segle XII o potser ja al XIII. Consta d'una petita nau gairebé quadrada i té la particularitat que està capçada per un absis rectanglar, lleugerament més estret. L'orientació és cap a llevant, amb una certa desviació cap al nord. El portal es trobava al capdavall del mur de migdia. Les mides de la nau són 9,54 m de llargària per 6,6 m d'amplària. Els murs, que en alguns punts es conserven fins a més de dos metres d'alçada, presenten un aparell de qualitat, fet amb grossos carreus. Estan farcits amb pedra a l'interior i tenen un gruix considerable, d'1,25 m. La gruixària dels murs en relació a les dimensions modestes del temple li devien conferir un aspecte sòlid i massís. Sembla que la capçalera era il·luminada per tres estrets finestrals. En el mur nord s'hi observa una certa dislocació del parament que alguns han atribuït a un possible terratrèmol. A l'interior el paviment és resseguit per una bancada força ample que devia servir per seure, mentre que la part del presbiteri, separada amb dos graons, era lleugerament més alta. Als murs laterals de l'absis hi ha tres petits forats que devien servir per guardar-hi objectes. En la intervenció de neteja de l'any 1993 es va posar al descobert un habitacle adossat al mur de migdia del presbiteri, el qual no es va arribar a excavar. Exteriorment hi ha altres murs al costat sud-oest, que semblen correspondre a una altra edificació annexa, actualment soterrada. Un aspecte que ens crida l'atenció d'aquesta església és la seva ubicació en un punt excèntric, enmig d'un coster, en un lloc on no hi ha cap mas i molt a prop d'una altra església romànica, la de Sant Miquel de les Planes. Aquesta altra era la capella del castell de Sant Mateu i es troba uns 400 m al sud-est de la de sant Martí. La relació entre una església dedicada a sant Martí (situada en una cota més baixa) i una església dedicada a sant Miquel (al cim d'un turó) és característica de l'època alt-medieval i molt habitual, per exemple, en terres del Prepirineu. El fet que l'església dedicada a Sant Miquel es trobi en una elevació dominant s'explica pel simbolisme d'aquest arcàngel com a custodi i protector. Per això ens sembla que l'església de Sant Martí no té gaire sentit si no s'entén en relació amb la de Sant Miquel, totes dues dins de la propietat de la masia de Les Planes. Així mateix, és probable que vora l'església hi passés algun camí antic. | 08229-189 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | D'aquesta església se'n coneixen poques dades. Apareix esmentada l'any 1361 quan entre d'altres esglésies de Sant Mateu es fa un llegat a Sant Martí, que ha de correspondre a aquesta església. Segurament no va passar de capella rural, sufragània de la de Sant Mateu. El segle XVII ja devia estar sense culte. El 1981 els Amics de l'Art Romànic van fer una neteja del lloc, ja que les ruïnes es trobaven mig colgades. Això va suposar que s'excavés en part el conjunt i va permetre determinar el perímetre de la construcció. L'any 1993 s'hi realitzà una intervenció arqueològica, encarregada a l'empresa Arqueociència, que va anar a càrrec de David Olivares i Marc Torras i que va consistir en la neteja i adequació de l'església. Segons sembla, molta de la pedra enderrocada ha estat utilitzada en les construccions de les cases veïnes. | 41.8034900,1.7386200 | 395214 | 4628727 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62965 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 205). | XIX-XX | En procés de rehabilitació | Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada, força regular i probablement construïda en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos (el segon ha estat sobrealçat modernament amb maó). La façana principal, encarada al sud-est, és senzilla. Consta d'un portal amb llindes i brancals de pedra i diverses obertures a les plantes superiors. Els murs són actualment a pedra vista, fets amb blocs petits parcialment escairats. La casa té coberts adossats als dos laterals. | 08229-112 | Sant Mateu de Bages | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. En el cas de cal Biel podria tractar-se d'una construcció lleugerament més moderna, tal vegada de principis del segle XIX. Els propietaris de les Planes conserven memòria de la venda del terreny per construir la casa, ara fa uns 200 anys. Actualment es troba en procés de rehabilitació. | 41.8006700,1.7378800 | 395148 | 4628415 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63043 | Cal Patarric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patarric | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 244). | XIX-XX | Casa de pagès de petites dimensions, emplaçada a l'extrem sud d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, molt estreta i alta. Consta de planta baixa més un pis i planta sotacoberta. La façana principal, encarada al sud-oest, té un portal senzill rematat amb arc escarser fet de dovelles i, al damunt, dos balcons amb llindes de pedra. A la façana de ponent, però, hi ha un altre portal que dóna accés directament al primer pis. Aquest és de més qualitat, fet amb llindes i brancals de pedra, igual com la finestra que té al seu damunt. Els murs són fets de maçoneria, actualment a pedra vista. En l'espai que envolta la casa hi trobem dues barraques de pedra seca, sembla que de construcció força recent. La casa ha conservat bé la tipologia i el volum originari. | 08229-166 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per les seves característiques constructives, cal Patarric podria ser obra del final del segle XVIII o del XIX. L'existència d'una casa molt propera, situada a uns 80 m a l'oest, probablement més antiga tot i que es coneix amb el nom de Casa Nova, podria indicar que cal Patarric es va construir aprofitant les restes d'aquesta altra construcció. | 41.7811700,1.7374500 | 395080 | 4626251 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63313 | Barraca de pedra seca 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-72-0 | XIX-XX | Part del cobert esfondrada | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb un cobert al costat. Té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És al costat de cal Patarric | 08229-452 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7812700,1.7374200 | 395078 | 4626262 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63313-foto-08229-452-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63312 | Barraca de pedra seca 71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-71-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada. Té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És al costat de cal Patarric | 08229-451 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7811400,1.7374100 | 395077 | 4626247 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63312-foto-08229-451-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.