Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62954 | Sardana del Jovent de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-jovent-de-sant-mateu | BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). 'El mestre Josep Font', L'Erol, Berga, p. 10-11. | XX | Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent: El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança. Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida. Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats. Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos. Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus. El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer. Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana al cor nostre, aquest bell cant. Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent. | 08229-101 | Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62955 | Llegenda del castell de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-sant-mateu-de-bages | AMADES, Joan (1950-1962). Folklore de Catalunya, Vol. I: Rondallística (rondalles, tradicions, llegendes), Barcelona, Editorial Selecta. GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 238. | XIX | Llegenda amb escàs arrelament popular | Llegenda citada per Joan Amades en el seu llibre 'Folklore de Catalunya' que té com a escenari el castell de Sant Mateu de Bages. Segons es diu, durant un convit que el castellà oferí als senyors veïns, la seva esposa es mostrà excessivament amable amb els hostes, fet que fou recriminat pel seu espòs en acabar la festa. La dama, enutjada, es posà d'acord amb un servent i matà el marit; el col·locaren dins una gerra i l'enterraren al celler del castell. Digueren que havia mort durant un viatge que havia fet. Un dia que un germà del difunt vingué al castell, tot passejant-hi, se li aparegué una ombra que li digué que cavés a l'indret on estava enterrada la gerra. Així ho féu, i descobrí el crim. | 08229-102 | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62956 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-9 | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411-412. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVI-XX | Masia de grans dimensions, originada al segle XVI i que es troba emplaçada a l'extrem est de l'altiplà de Sant Mateu, al costat de l'antic castell de Sant Mateu de Bages. Actualment el conjunt residencial adopta una planta trapezial, amb un gran cobert a migdia que es troba rere un pati tancat, així com l'habitatge de l'antiga masoveria, que està adossat al nord. La masia consta de planta baixa més dos pisos i té la façana principal encarada cap a migdia. Es tracta d'una construcció especialment complexa que s'ha anat formant a través de múltiples fases. El nucli originari es troba a la part central de la casa. De l'antiga façana se'n conserva el portal adovellat, que ha quedat integrat en un vestíbul interior. La façana actual és una ampliació, possiblement del segle XIX. La seva estructura i composició reflecteixen una diversitat de fases; per això presenta diferents tipus d'obertures, sobretot als dos pisos superiors, incloent-hi diversos balcons i una petita galeria amb dues arcades a la planta sota coberta. Majoritàriament les obertures estan emmarcades amb maó. Els murs de la casa són a pedra vista i, en la resta de façanes, presenten igualment una diversitat tipològica, amb finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i un balcó a la façana de llevant, que també té un portal més modern. Més enllà hi ha un cobert amb un gran galeria oberta i, adossat al costat nord, l'edificació de la masoveria, coneguda com ca l'Agustí de les Planes. Es tracta d'una obra en aquest cas força més regular, de principis del segle XX. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. Les diferents obertures estan emmarcades amb maó. Entre els diferents coberts que es troben a l'entorn de la masia destaca per la seva qualitat el que s'aixeca a migdia, construït per Josep Planas Salats a finals del segle XIX o principis del XX. Estava destinat a femer, corral i cort de porcs, però més recentment s'adaptà com a restaurant. El conjunt ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional, tant exteriorment com a l'interior. Després d'un espaiós vestíbul a dins de la casa hi trobem dos cellers coberts amb voltes de rajola en els quals es conserven diverses bótes de fusta o vaixells. A la planta principal hi ha la sala, amb llar de foc, i d'aquí surten dos corredors en direccions oposades vers les diferents cambres de la casa. | 08229-103 | Pla de Sant Mateu | D'aquest mas en podem resseguir amb molt detall l'evolució històrica gràcies al llibre escrit per Joan PLANAS (1969), germà del conegut periodista Josep M. Planas, tos dos pertanyents a la família propietària d'aquesta casa. Sembla que l'origen dels Planas es troba a Gaià al segle XIV, i no se sap si fou l'hereu o algun cabaler qui anà a instal·lar-se a Sant Mateu. El cert és que el 1501 es troba a Sant Mateu Sebastià Planas que, a més, és el batlle del castell i l'amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. Aleshores aquests masos i altres formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa (NOGUERA, 1904: 4) i que a principis del segle XVIII encara subsistien. Més tard va desaparèixer. Estava situat en l'actual camp que hi ha entre l'església de Sant Miquel i el castell. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. Sebastià Planas va fer dos testaments amb un lapse de temps molt llarg entremig (un el 1501 i un altre el 1578) cosa que fa pensar que, amb tota probabilitat, es tractava de dues persones diferents. L'hereu de Sebastià fou Pere Planas, que va fer testament el 1582 i el 1594. Fou batlle del terme i es casà amb Joanna. Com a batlle va tenir una actuació rellevant en uns aldarulls que van tenir lloc per la festa major de l'any 1582, els quals es van saldar amb tres morts i dos ferits. L'hereu de Pere fou Joan Planas, casat amb Francesca Torras (de Coaner). Joan va fer testament el 1614. El següent hereu fou Pere Planas, casat amb Caterina Bonsfills. Caterina devia ser manresana i de bona família, ja que tenia drets a la basílica de la Seu. Va fer testament el 1634. El següent hereu fou Josep Planas, casat amb Maria Carner i, en segones núpcies, amb Caterina. Seguint la tradició, Josep també fou batlle de Sant Mateu. Aquest Josep és el que, com hem dit, ratificà l'establiment de caràcter perpetu l'any 1701. En el seu moment devia passar per dificultats econòmiques, ja que va haver de manllevar diners tres vegades a comunitats religioses de Sallent i Moià (de 1680 a 1691). Morí el 1722. Els problemes van continuar a la generació següent amb la pubilla Caterina, que es va casar quatre vegades. Tots els marits van adoptar el cognom Planas però moriren sense fills. La darrera vegada Caterina es va casar amb el vidu Joan Pla, de Sant Mateu, que es comprometia a pagar tots els deutes en els capítols matrimonials i el 1752 quedaven cancel·lats. Caterina morí el 1773 sense fills. L'heretat passà al primogènit d'un oncle: Pere Màrtir Planas. Es casà dues vegades: primer amb Francesca Sitjas i després amb Magadalena Jordana. Va fer testament el 1779. El següent hereu fou Francesc Planas Sitjas, casat amb Magdalena Casals. El següent fou Joan Planas Canals, casat amb Antònia Soldevila (de Castelltallat). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu fou Joan Planas Soldevila, casat amb Maria Rovira Puig. Els seus capítols matrimonials són datats el 1829. Joan morí el 1848 i la seva muller el 1880. Van deixar vuit fills. Durant aquests anys van tenir lloc les diferents guerres carlines, i els propietaris de les Planes no es decantaren per cap dels dos bàndols. Seguint un costum que també practicaren altres cases de la zona solien pagar la contribució dues vegades, una als liberals i l'altra als carlins. Així s'estalviaven possibles represàlies. (Continua a l'apartat Observacions) | 41.7999800,1.7419800 | 395487 | 4628333 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62956-foto-08229-103-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apart Història) El següent hereu fou Joan Planas Rovira, casat amb Rosa Salats i Bertrans (de Riner), la qual estava emparentada amb la família del conegut Tristany, general carlí. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills. El següent hereu fou Josep Planas Salats, casat amb Candelària Martí Raurich (de Castellnou de Seana, l'Urgell). En aquesta època, és a dir a finals del segle XIX o principis del XX, es van portar a terme importants obres al mas: s'edificà un gran edifici com a femer, corral i cort de porcs, es construí una cisterna i un petit pantà (que ja no es conserva) a l'hort amb pedres ciclòpies i es va construir la masoveria, anomenada ca l'Agustí. També es van plantar grans extensions de vinya. Josep Planas va ser secretari en diferents ajuntaments del Bages i per això va canviar de residència, mentre a Les Planes hi vivien de manera fixa unes germanes, a part dels masovers. Segons el seu mateix fill (autor de l'esmentat llibre) Josep Planas es podria considerar un cacic. Tot i que mai va ostentar càrrecs públics, va ser una persona influent en la política de Sant Mateu i també de la zona de Manresa. Morí el 1923. Entre els fills de Josep cal destacar Josep M. Planes Martí, popular periodista i escriptor durant els anys de la Segona República, assassinat el 1936; Pilar Planas Martí, reconeguda pintora que va exposar a Barcelona, Madrid, Xile i Argentina, i el mateix autor del llibre, Joan Planas Martí, que va fer d'advocat a Barcelona. En les següents generacions la propietat del mas s'ha mantingut dins la mateixa família Planas, que continua residint i estant al capdavant del mas. Va seguir en la propietat Francisco Planas Martí, casat amb Jacinta Iglesias Corts, i després Josep Planas Iglesias, casat amb Neus Vilardaga Vilà. L'actual propietari, Joan Planas Vilardaga, va impulsar entre els anys 1993 i 2016 un dels projectes més innovadors en el camp del turisme rural. Amb el lema Paisatge i Aventura, des del ma s'organitzaven unes rutes amb carro per diferents indrets de la serra de Castelltallat.Informació facilitada per Neus Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62957 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-4 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 216). | XIX | Casa de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta tan sols de la planta baixa d'una casa que està adossada la casa coneguda com La Sala. Concretament, la planta baixa és cal Fuster i el primer pis és la casa coneguda com Les Escoles. Es tracta d'una construcció senzilla, actualment amb murs a pedra vista. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla, amb dos portals rematats amb arcs escarsers fets de maó. | 08229-104 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Cal Fuster podria ser una construcció del 1890. | 41.7957800,1.7315400 | 394613 | 4627880 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62957-foto-08229-104-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62958 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 215). | XIX | Casa de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta tan sols de la primera planta d'una casa que està adossada la casa coneguda com La Sala. Concretament, la planta baixa és cal Fuster i el primer pis es coneix com les Escoles, ja que havia acollit durant molts anys l'escola de nens. Es tracta d'una construcció senzilla, actualment amb murs a pedra vista. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla. El pis superior és ocupat per dos balcons i una finestra, emmarcats amb maó. | 08229-105 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Efectivament en aquesta casa hi havia l'escola dels nens, mentre que la de les nenes es trobava a la planta superior de la Botiga, uns metres més amunt. No sabem des de quan va exercir aquesta funció. Tan sols podem dir que a l'Arxiu municipal hi ha documentació referida a ensenyament primari des de 1861. Entorn de 1960 l'escola de nenes va deixar de funcionar i les nenes del poble foren enviades a Callús. L'escola de nens va durar uns anys més. | 41.7957900,1.7315500 | 394614 | 4627881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62958-foto-08229-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62958-foto-08229-105-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62959 | La Sala (nucli de Sant Mateu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-nucli-de-sant-mateu | XIX-XX | Casa de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció adossada entre dues cases, que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, té el mur semi-arrebossat i presenta un ample portal rectangular (actualment tancat amb una persiana metàl·lica) i al primer pis un seguit de tres finestres-balcons, emmarcats amb maó. | 08229-106 | Pla de Sant Mateu | Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. En concret aquesta casa feia funcions de sala de ball, especialment durant les festes majors. A la segona meitat del segle XX també s'hi representaven obres de teatre amateur i s'hi feien projeccions de cinema. La Sala va exercir de local social fins que recentment s'habilità el nou espai per a aquest ús al costat de l'Ajuntament. | 41.7957300,1.7314300 | 394604 | 4627874 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62959-foto-08229-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62959-foto-08229-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62960 | Can Basiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basiga | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 219). | XIX | Part posterior presenta un estat precari | Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba situada a l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, pràcticament adossada a cal Pich. Es tracta d'una sola construcció que acull dues cases: a l'esquerra cal Bonic i a la dreta can Basiga. El conjunt de l'edificació té una planta irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el carrer, presenta un distribució irregular, amb dos portals i, a la primera planta, dos balcons, tots emmarcats amb llindes i brancals de pedra. La part posterior, molt més irregular, dóna a un pati. | 08229-107 | Pla de Sant Mateu | Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta casa és el 1850. Juntament amb cal Pich va conformar l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, molt a prop de la masia de can Pla i de l'església parroquial. | 41.7965100,1.7329500 | 394731 | 4627959 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62960-foto-08229-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62960-foto-08229-107-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62961 | Cal Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonic | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 218). | XIX | Part posterior i cobert presenten un cert estat precari | Casa de pagès de dimensions petites que es troba situada a l'únic carrer del nucli de Sant Mateu. Es tracta d'una sola construcció que acull dues cases: a l'esquerra cal Bonic i a la dreta can Basiga. El conjunt de l'edificació té una planta irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el carrer, presenta un distribució irregular. La part de cal Bonic té un portal amb brancals de pedra i rematat amb maó i un balcó al pis superior. L'accés actual es fa per un lateral que dóna a un pati posterior, entre dos petits cossos adossats. | 08229-108 | Pla de Sant Mateu | Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta casa (igual que la de can Basiga) és el 1850. Juntament amb cal Pich va conformar l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, molt a prop de la masia de can Pla i de l'església parroquial. | 41.7965900,1.7328500 | 394723 | 4627968 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62962 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-30 | XIX-XX | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Actualment està ubicat en una sala del primer pis de l'edifici consistorial i ocupa una superfície de 64,5 metres lineals. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (1877-2015), 2. Hisenda (1852-2016), 3. Proveïments (1936-1983), 4. Serveis socials (1936-2003), 5. Sanitat (1917-2000), 6. Obres i urbanisme (1937-2016), 7. Seguretat pública (1926-1996), 8. Serveis militars (1926-2001), 9. Població (1924-1997), 10. Eleccions (1930-2015), 11. Ensenyament (1861-1983), 12. Cultura (1953-1996), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919-2011). L'arxiu també custodia el fons del Jutjat de Pau. Així doncs, la documentació conservada és força moderna. La major part de sèries documentals s'inicien entre mitjan i finals del segle XIX i tenen ja una major continuïtat al llarg del segle XX. La documentació més antiga és de l'any 1852. | 08229-109 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | El servei d'arxius de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una primera actuació a l'arxiu municipal de Sant Mateu de Bages que va finalitzar el desembre de 1994. Va consistir en fer una primera classificació i inventari de la documentació. L'any 2002, l'Oficina de Patrimoni Cultural va revisar aquesta primera actuació, va adequar el dipòsit i va tractar i inventariar la documentació generada fins l'any 2001. En l'actualitat s'està duent a terme una nova fase d'actualització consistent en la migració de l'inventari a la base de dades GIAM i en el tractament de la documentació municipal generada fins l'any 2016. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62963 | Església de Sant Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-les-planes | BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 280. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Miquel de les Planes', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 452-453. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miquel de les Planes', Full Diocesà, núm. 3353, Vic (20-07-1975). | XII-XVIII | L'estructura de la nau està reforçada per uns tirants que eviten l'esfondrament de la volta. | Petita capella, parcialment romànica, emplaçada al costat del camí que va al nucli de Sant Mateu, just en el punt on hi ha el trencall cap a la masia de les Planes, i molt a prop també de l'antic castell de Sant Mateu de Bages. De fet, es tracta de l'antiga capella del castell. Té una planta composta per dos cossos (nau i absis), perfectament orientada vers l'est. Del romànic primitiu (probablement de les acaballes del segle XII o inicis del XIII) conserva la part de l'absis i del presbiteri. Es tracta d'un absis carrat (és a dir, de planta quadrangular) amb una finestra de doble esqueixada rematada amb arc monolític. A la banda oposada, als peus de la nau, hi ha una altra obertura estreta, en forma d'espitllera, per on rep llum la capella. En aquest mur de ponent s'hi aprecien restes d'un antic campanar d'espadanya. El portal és situat a la façana de migdia. Es tracta d'un portal molt baix, format per un arc de mig punt construït amb dovelles, endinsat en la paret del mur i remarcat per un arc que sobresurt, a manera d'arquivolta. Va construir-se amb les dovelles originàries romàniques, però, més tard, va esser restaurat i actualment les dovelles no encaixen del tot bé. La seva disposició ha sofert moviments. El parament està fet amb carreus molt ben tallats a la part de l'absis, mentre que a la nau és més irregular. A l'interior l'absis és cobert amb volta de mig punt feta amb bons carreus, la qual arrenca d'una motllura en forma de cornisa. Després d'un arc pre-absidal, comença el cos de la nau, fet amb un aparell de menor qualitat. Interiorment, cada mur lateral té cavitat en forma d'arcada. En la de migdia hi ha inserit el portal, mentre que la de tramuntana possiblement acollia una capelleta. La nau és recoberta també amb volta de mig punt. Aquesta volta, però, no és de pedra, sinó que ha estat obrada amb maons i revestida amb guix. | 08229-110 | Pla de Sant Mateu | Aquesta església es trobava als peus del turó del castell de Sant Mateu. No digué passar de capella castellera, per bé que situada fora del recinte del castell, i posteriorment va subsistir com a capella rural. De fet, en la documentació consta una primitiva capella situada al mateix castell, la qual devia perdre's en alguna ampliació i llavors es construí aquesta altra, més a prop del camí. L'església és documentada per primera vegada l'any 1361, en una deixa testamentària de Pere Comallonga, que hi féu un llegat. A partir del segle XVII se'n té constància a través de les visites que els bisbes de Vic hi feien. El 1663 el bisbe va autoritzar la benedicció de la capella, reconstruïda després d'haver quedat mig ensorrada. Possiblement al segle XVIII va patir una important remodelació que va donar com a resultat la forma actual de la nau. Els propietaris del mas de les Planes, sorgit a redós del castell, fa segles que en tenen cura. Fa uns anys van col·locar uns tirants que reforcen l'estructura. Segons els propietaris, a l'altre costat del camí per la façana de llevant hi ha aparegut en alguna ocasió restes òssies que deuen correspondre a l'antic cementiri de l'església. Actualment s'hi ret culte de manera esporàdica. | 41.8011600,1.7443700 | 395688 | 4628462 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62963-foto-08229-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62963-foto-08229-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62963-foto-08229-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 94|92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62965 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 205). | XIX-XX | En procés de rehabilitació | Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada, força regular i probablement construïda en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos (el segon ha estat sobrealçat modernament amb maó). La façana principal, encarada al sud-est, és senzilla. Consta d'un portal amb llindes i brancals de pedra i diverses obertures a les plantes superiors. Els murs són actualment a pedra vista, fets amb blocs petits parcialment escairats. La casa té coberts adossats als dos laterals. | 08229-112 | Sant Mateu de Bages | Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. En el cas de cal Biel podria tractar-se d'una construcció lleugerament més moderna, tal vegada de principis del segle XIX. Els propietaris de les Planes conserven memòria de la venda del terreny per construir la casa, ara fa uns 200 anys. Actualment es troba en procés de rehabilitació. | 41.8006700,1.7378800 | 395148 | 4628415 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62966 | Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-carner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 241). | XVIII-XIX | Estructuralment bo. Entorn envaít per la vegetació. | Antic molí fariner situat al costat de la rasa de Fontanet, just al punt de confluència amb la rasa del Carner. Es tracta d'un indret obac i molt humit que es caracteritzava per tenir gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. En aquest indret hi ha dues cases més: cal Jepet Subirana (a la dreta) i el Molí (una casa situada a la part més alta, que ha adoptat aquest nom però que no té res a veure amb el molí originari). L'autèntic molí del Carner s'ha conservat estructuralment força bé i consta de tots els elements integrants d'aquest tipus d'infraestructura hidràulica: la casa, la bassa (situada a la part posterior) el rec i la resclosa. Pel que fa a l'habitatge, és una edificació força petita, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. A la planta superior hi havia l'habitatge del moliner, a la planta baixa les instal·lacions del molí i al nivell soterrani la part del carcabà, on encara hi deu haver la roda hidràulica. La façana, encarada al sud-est, té dos portals i, a la planta superior, dues finestres. Aquestes són pràcticament les úniques obertures existents, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Precisament a la llinda de la porta es conserva una inscripció i un gravat molt original i interessant. A més d'informar dels promotors del molí (construït l'any 1777 pels propietaris de cal Carné) té com a decoració central la figura d'un cavaller muntant el seu cavall. Els murs de la casa són fets amb un aparell format per petits carreus. A la part posterior hi ha adossada la bassa, que adopta una planta més o menys triangular. A la part més fonda, on hi havia l'entrada d'aigua cap al carcabà, té una alçada de més de dos metres. L'interior es troba totalment cobert per la vegetació i pràcticament no és visible. El rec té una llargada d'uns 240 m fins a la resclosa. | 08229-113 | Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné. | 41.7813400,1.7235600 | 393926 | 4626286 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 'AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS'. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l'any 1777. Marià Mestre Pons.Informació oral facilitada per Jordi Carné | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 62967 | Llinda del Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-moli-del-carner | XVIII | Llinda situada en un dels portals del molí del Carner que conté un interessant gravat com a decoració d'una inscripció. A la part central, emmarcat dins una orla en forma d'escut, hi ha la figura d'un cavaller muntant el seu cavall, amb una creu al damunt. A ambdós costats, el text de la inscripció és el següent: 'AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS'. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l'any 1777. Marià Mestre Pons. Es tracta d'un magnífic relleu del qual sorprèn la seva presència en un molí fariner. Els seus propietaris actuals la interpreten com una al·lusió a sant Jordi, justificada per la relació d'aquest personatge llegendari amb l'agricultura. També es podria entendre com una al·lusió més general al tema de la cavalleria. Cal dir que la família Fontanet, que són els avantpassats dels actuals propietaris, sembla que en el seu origen era una família de llinatge noble i militar. Un altre fet curiós és que la llinda sembla estar signada per aquest Mariano Mestre Pons, un fet gens habitual. Tal vegada podria tractar-se del picapedrer o del mestre d'obres. | 08229-114 | El Molí del Carner. Sant Mateu de Bages. | El molí del Carné fou construït pels propietaris de cal Carné, un mas que antigament es coneixia com a mas Fontanet i que pertanyia a aquesta família. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Posteriorment van vincular-se amb la Seu de Manresa. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII van adquirir dominis d'una part de les terres que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Molt possiblement, l'obaga de Sant Mateu (avui coneguda com Fontanet) i tal vegada també el sector actualment conegut com Pla de can Server. A la primera meitat del segle XVI els Fontanet van passar una època de dificultat i el 1540 es produí un matrimoni entre l'hereva i Segimon Carner, d'una família en una situació econòmica més avantatjosa. Al principi els nous propietaris s'identificaven com a Fontanet àlies Carner, fins que entorn del 1700 van utilitzar definitivament el cognom Carner. Al principi del segle XVI una branca dels Fontanet s'establiren al mas de Sant Andreu (terme de Fals, Fonollosa). Tal com indiquen les diverses inscripcions, a la segona meitat del segle XVIII, en època de Ramon Carné, hi va haver una important reforma a la casa i la façana s'amplià. Al segle XIX continuà la prosperitat del mas i es construïren a s'ampliaren els coberts laterals. El mas posseïa un molí a la zona de Fontanet (el molí del Carné), que encara es conserva. D'aquí procedeix una de les inscripcions, datada al 1860. A la segona meitat del segle XIX els propietaris van vendre un seguit de parcel·les en les quals s'hi van edificar diverses casetes (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo). Totes elles formen un petit raval vora el camí que constitueix l'accés nord a Sant Mateu, venint del camí de Callús a Castelltallat. També en terres del mas es va propiciar al final del segle XIX el sorgiment d'un altre raval de casetes al lloc conegut com Clot de Fontanet. | 41.7815100,1.7232100 | 393897 | 4626306 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62967-foto-08229-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62967-foto-08229-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jordi Carné i Josep Bastardas | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62968 | Resclosa i rec del Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-carner | XVIII | Entorn envaït per la vegetació. Rec i resclosa es conserven força bé. | Resclosa i rec del molí del Carner, situat vora la rasa de Fontanet, molt a prop del lloc de Fontanet. La resclosa es troba situada uns 200 metres rasa amunt del molí, en un indret frondós on el torrent s'eixampla. Es tracta d'un lloc molt humit que es caracteritzava per tenir una gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. La resclosa està construïda amb carreus de pedra, actualment coberts sota una capa d'arrebossat o de vegetació però que encara són visibles als laterals. Forma un mur de línia irregular però força consistent de més de dos metres d'alçada i força ample. A la riba dreta de la rasa l'aigua era canalitzada cap al rec. Aquest discorre a mitja alçada d'un coster. És excavat al terra i té una amplada d'aproximadament un metre. Té un recorregut d'una 240 metres fins a la bassa del molí. Actualment es troba en bona part cobert per la vegetació. | 08229-115 | Molí del Carner. Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné. | 41.7833300,1.7236400 | 393936 | 4626507 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades referides a l'emplaçament de la resclosa. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62969 | Can Jepet de Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-de-subirana | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 240). | XIX-XX | Cobert adossat semi-derruït, entorn envaït per la vegetació. | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al costat mateix del Molí del Carner, en un indret humit i obac i que antigament tenia fama de tenir aigua abundant. Es tracta d'una construcció força regular, de planta rectangular i que consta de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat al costat nord. La façana principal, encarada cap a l'est, té una composició força regular. El portal és amb llinda i brancals de pedra i, al costat esquerra, té una cambra oberta amb arcada i volta de pedra. A les plantes superiors les obertures (algunes en forma de balcó) són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Recentment s'ha afegit una terrassa sostinguda amb dos pilars de formigó que dóna a la planta sotacoberta. Els murs són de pedra i semi-arrebossats, amb diverses finestres de les mateixes característiques. Per la part posterior té una escala moderna que dóna accés directament a la planta sotacoberta. Pel costat nord, on hi ha el cobert adossat, l'estat de conservació és més precari. En aquesta part es conserven restes d'una premsa. Llevat de la terrassa davantera, la casa ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-116 | Sant Mateu de Bages | La casa més antiga del sector del Molí del Carner és precisament el molí, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons indica la inscripció de cal Jepet de Subirana, aquesta casa s'hauria construït el 1864. Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. Sabem que en temps més recents la casa era propietat de la família Subirana; d'aquí el nom de cal Jepet de Subirana. Ja al segle XX, els Subirana tenien la popular botiga a Manresa coneguda com 'l'Espardenya grossa'. | 41.7813600,1.7237500 | 393942 | 4626288 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra davantera: 1864 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62970 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 242). | XIX-XX | Casa en bon estat. Coberts semi-derruïts. Entorn cobert per la vegetació. | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada al sector del Molí del Carner, en una posició més elevada que les altres dues cases d'aquesta zona. Malgrat el nom amb què és coneguda actualment, no té res a veure amb el molí, que estava en una de les cases que hi ha més avall, tot i que la bassa es troba pràcticament al costat. Es tracta d'una edificació força regular, probablement aixecada en una sola fase, de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i amb grans coberts adossats a l'angle nord-oest. La façana principal, encarada a migdia, té una composició totalment simètrica, amb un portal de llinda de pedra i, a les dues plantes superiors, tres eixos amb obertures. L'eix central remarcat amb un balcó al primer pis i una petita galeria amb arcada a les golfes. Al costat esquerra un petit cobert cobreix parcialment l'extrem de la façana. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest es conserven en estat de semi-ruïna uns coberts de gran alçada, construïts aprofitant el desnivell d'una petita cinglera. Pel seu aspecte sembla que haguessin estat construïts amb la intenció d'acollir diferents tines, tot i que a l'interior les tines no hi són. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-117 | Sant Mateu de Bages | Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. De les tres existents, la casa més antiga és el Molí del Carner, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons una inscripció, cal Jepet de Subirana s'hauria construït el 1864. Segons la inscripció de la casa 'El Molí', aquesta s'hauria construït el 1871. Malgrat el nom amb què es coneguda actualment, aquesta casa no té res a veure amb el molí. La denominació ve del fet que, fa uns anys, era l'única casa d'aquest sector que estava habitada. Durant un temps ho havia estat per una família coneguda amb el nom de Colilles. | 41.7815200,1.7231300 | 393891 | 4626307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llosa sobre la galeria de la façana: 1871. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62971 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-7 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 210). | XVII-XX | Masia de dimensions força grans que ha conservat integrament les característiques tradicionals. Està molt ben emplaçada al damunt d'un turonet allargassat que domina la vall, a la part central del sector conegut com 'l'altre pla'. El conjunt consta d'un cos residencial i diversos coberts aïllats. El cos residencial s'aixeca a la part alta del turó. És de planta rectangular (amb algunes irregularitats a la part posterior) i disposa de planta semisoterrània, planta baixa, un pis i golfes. El cos originari era a la part central, i posteriorment fou ampliat a banda i banda de la façana principal, així com també pel darrere. Aquestes remodelacions podrien ser de la segona meitat del segle XVIII i, l'acabat que li confereix la fesomia actual, de principis del XIX, segons es desprèn de les diverses inscripcions. La façana principal és encarada al sud-oest i presenta una estructura molt homogènia i simètrica, fruit d'aquesta última remodelació que fa ressaltar l'eix central. Aquest ve marcat per un portal amb arc de mig punt i galeries amb dobles arcs rebaixats als pisos superiors. Els murs són a pedra vista, amb un aparell de força qualitat, i tenen diverses obertures al nivell del pis, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior s'observa un balcó rematat amb una àmplia arcada de la mateixa tipologia que els arcs de la façana. Al sud-est hi ha uns grans coberts de pedra amb les obertures emmarcades amb maó, construïts els anys 1768 i 1913, segons dues inscripcions. A l'est s'aixeca un altre gran cobert, construït en un desnivell. Segons una altra inscripció és una obra del 1913. A la part posterior de la casa hi ha un cobert més petit amb una tina i les corresponents dependències de treball. Finalment, separat a una certa distància en direcció nord-oest, trobem una construcció allargassada amb quatre tines quadrades i un ampli cobert a la part posterior. Aquestes devien ser les tines on elaboraven el vi els parcers d'aquest gran mas. | 08229-118 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta masia, que deu ser força antiga i, ja al segle XVIII, fou ampliada. Segons ens informen les diferents inscripcions existents, en aquesta època els propietaris eren la família vila. El 1768 consta Gabriel Vila. Possiblement a principis del segle XIX (1803 segons una altra inscripció) el mateix o un altre Gabriel Vila hi va fer una important remodelació tot construint les arcades de la façana principal i ampliant la casa per darrere. L'any 1768 s'havien construït uns coberts. El 1913 el propietari era Silvestre Vila, qui va fer construir el cobert de l'est. Posteriorment, la casa passà a una pubilla que es casà amb un Torrentsgenerós. Els propietaris actuals són els seus descendents. | 41.7950600,1.7101600 | 392835 | 4627826 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62971-foto-08229-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62971-foto-08229-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62971-foto-08229-118-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: GABRIEL VILA 1768Inscripció en una finestra lateral: 1743Inscripció al cobert del sud-est: GABRIEL VILA 1768Inscripció al cobert del sud-est: M 1916 VInscripció a la porta del cobert est. SILVESTRE VILA TIO 1913 | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62972 | Cal Masover del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-prat | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 228). | XX | Estructuralment es conserva bé però caldria rehabilitar-la. | Casa de pagès de dimensions modestes que, tal com indica el seu nom, era una masoveria del Prat i estava situada un Km al sud-est de la casa principal. Es tracta d'una edificació molt regular, construïda en una sola fase. És de planta gairebé quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el camí, presenta una composició perfectament simètrica, amb tres eixos d'obertures. Les de planta baixa estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra, mentre que les superiors ho estan amb maó. Sembla que inicialment el portal principal era en aquesta façana i, en un moment donat, es modificà per adaptar la porta d'accés a la casa en una façana lateral. Els murs, de pedra semi-arrebossada, tenen poques obertures en els laterals i la part posterior. Al costat de migdia la casa té un petit jardí amb un pou decorat amb rajoles, igual que el portal lateral. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-119 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció, aquesta casa fou construïa l'any 1917 per Silvestre Vila, propietari del Prat, i era una masoveria d'aquest mas. No sembla que hagi sofert gaires modificacions des del seu moment de construcció. | 41.7894600,1.7153200 | 393255 | 4627198 | 1917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També es coneix com a Casa Nova del Prat.Inscripció sobre la llinda d'una finestra de migdia: SILVESTRE VILA 1917 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 62973 | Cal Guinardé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinarde | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 239). MOLINS ROCA, Ernest (2009). Fals, les cases. Manresa, Zenobita Edicions, p. 77-78. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada al costat del camí que va del Molí del Carner al mas de Sant Andreu. El nucli originari era el cos central, de planta quadrada amb planta baixa més un pis i golfes. Recentment s'ha ampliat a banda i banda amb noves construccions fetes de pedra seguint més o menys l'estil tradicional. La façana originària, doncs, era més estreta. La seva distribució és en base a dos eixos d'obertures lleugerament descentrats. En el que està més al centre hi trobem el portal i, al primer pis, un balcó. L'eix de la dreta té finestres de diferents mides. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i la teulada té un ràfec de rajola. Actualment, la casa té força més superfície i s'ha complementat amb una àmplia zona enjardinada. | 08229-120 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Originàriament aquesta casa pertanyia al terme de Fals (Fonollosa) i s'edificà en terrenys del mas de Sant Andreu, molt proper. Va ser pels voltants de 1850 i la va construir el pagès Isidre Ribas Selga, el qual s'hi instal·là amb una nombrosa família composta per la seva dona i sis filles. L'Isidre venia de Rajadell i devia tenir el sobrenom de Guinarder, ja que després d'uns anys inicials en què es va conèixer com can Ribes l'any 1879 ja consta com a cal Guinarder. La dona d'Isidre, Maria Closa Oliva, era originària de Castelltallat i va arribar a ser la dona més anciana del poble. Quan va morir el 1924 havia viscut gairebé cent anys. El 1882 es casà la filla primera del matrimoni, Maria, amb Pere Carbonell Prat, d'Avià. El seu fill d'aquest matrimoni, Joan Carbonell Ribas, va marxar de la casa el 1925 o 26 per anar a viure a Sant Joan de Vilatorrada. Aleshores la casa va passar novament al mas Andreu, propietat d'Eudald Serravinyals, que el 1928 la va vendre a Florenci Carné. Aquest s'hi va instal·lar durant uns anys amb la seva esposa, que era la neboda d'Eudald. Després els Carné van instal·lar-se al mas de Sant Andreu i van llogar cal Guinardé a Rossend Soler Vilalta, que s'hi va estar uns anys fins que va marxar a Callús. La casa ja estava força malament i l'edifici va continuar el deteriorament fins a perdre la teulada. El 1984 fou venuda a un matrimoni de Rubí, que hi van fer algunes obres, i el 1992 es va vendre als propietaris actuals: Domènec Pintó Bascompte, de Fonollosa, i la seva muller Isabel Calderer Guerrero. En els darrers anys s'hi han fet nombroses obres, de manera que la casa i els voltants han sofert una gran transformació (MOLINS, 2009: 77). | 41.7826600,1.7205100 | 393675 | 4626437 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62973-foto-08229-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62973-foto-08229-120-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Calderer Vancell | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62974 | Can Misèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miseria | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 179). | XIX-XX | En ruïna. Sostre esfondrat. | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, situada a la part mitja d'un serrat que mira cap al torrent de Sociats. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, de planta quadrada, que constava de planta baixa més un pis i golfes. La coberta (que no s'ha conservat) era a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta es troba encarada al sud-oest i té un gran esvoranc a la part central, de manera que del portal només se'n conserva una peça del brancal. Els murs són de pedra, fets amb petits blocs escantellats i disposats més o menys en filades, i tenen poques obertures, algunes en forma d'espitllera. L'interior està compartimentat en tres cambres i, a la davantera, es conserva l'escala d'accés al primer pis. La casa té adossat el fonament d'una estructura de forma circular a l'angle nord-est i, a l'angle nord, una tina a la qual s'hi accedia per una rampa. Al costat nord-est, davant de la façana, hi havia un conjunt de coberts que només s'han conservat al nivell dels fonaments. Tot al voltant és ple de pedres dels enderrocs. | 08229-121 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia podria tractar-se d'una casa del segle XIX. Aquesta casa és una masoveria de cal Roig, probblement des dels seus inicis. Pel que sembla, fou aixecada en una sola fase constructiva. | 41.8069000,1.6985700 | 391892 | 4629155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com cal Sastre | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62975 | Romeria a Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-coaner | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 100-104 | XIX-XX | Tradició en desús | Romeria que tradicionalment feien les parròquies de Coaner, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo i Valls de Torroella, així com també altres de fora del terme municipal: Súria, Prades, Valldeperes, Palà de Torroella, Riols i Castelladral, i en alguns documents antics hi consten també les de Camps i Fals. La finalitat era la petició de pluja en casos de sequera a la Mare de Déu de Coaner, que tenia molta devoció en aquestes terres. Des de les respectives esglésies els feligresos sortien en romeria cap al santuari. Els de Sant Mateu portaven la creu amb el Sant Crist de la parròquia. Al Santuari es feia una missa i després un dinar de germanor. En acabat, a l'hora de tornar un vocal anunciava la marxa de cada delegació: 'ara surten els de Prades. Ara surten els de Valldeperes...' Aquesta era una de les manifestacions religioses que tenia un arrelament més fort a Sant Mateu i a la resta de pobles del mig Cardener. | 08229-122 | Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Sens dubte aquesta romeria en petició de pluja per la sequera té els seus inicis en temps remots. La imatge de la Mare de Déu de Coaner ja era venerada al segle XIII. Probablement al segle XVI ja tenia una capella i el santuari actual és de l'any 1648. La Mare de Déu de Coaner era advocada per afavorir la pluja en diferents parròquies de l'entorn. La rogativa per a la pluja més antiga que es coneix a Conaer és del 1701, quan el bisbe dóna permís per treure la marededéu. Existia una mena de protocol segons el qual els batlles o alcaldes de Sant Mateu i Súria acordaven un romiatge conjunt en cas de sequera. Si no tenia els efectes desitjats es tornava a fer el romiatge ampliant el radi amb altres parròquies de l'entorn, fins a Pinós. La rogativa per la pluja tenia tot un cerimonial propi i, si s'aconseguia que plogués, s'hi tornava per fer una acció de gràcies. Els pobles que hem esmentat en la descripció ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots d'aquesta Mare de Déu. Fins els anys 1950 o 1952 la romeria de Coaner encara es celebrava. Més endavant es va perdre. Cal dir que el Santuari de Coaner era molt popular també per a la gent del mig Cardener. Actualment s'hi fa missa només per la festa major de Coaner. Pel que fa a la parròquia de Sant Mateu de Bages, és d'estranyar que mossèn Valentí NOGUERA (1904: 28) no esmenti aquesta romeria en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages quan enumera les principals celebracions religioses del poble. En canvi, sí que esmenta les romeries que feien a la Patrona de la Sala (la Verge Blanca de l'església de la Mare de Déu de la Sala ) en temps de secades i altres calamitats, i també la devoció a Sant Cristòfol de la Figuera. | 41.8327000,1.7114800 | 393008 | 4632004 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga i Josep Peramiquel | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62976 | Plana de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-forques | PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, | Petita esplanada situada al costat del camí d'accés a Sant Mateu de Bages (actual carretera BV-3003), molt a prop de la capella de Sant Miquel de les Planes i del castell de Sant Mateu on, segons es pot deduir del topònim, antigament hi havia les forques on eren penjats els ajusticiats pel senyor del terme. El topònim 'Plana de les Forques' és esmentat en un document de l'any 1701 conservat a la masia de les Planes quan descriu les afrontacions d'aquest mas: 'els masos i peces de terra juntes termenen a sol ixent amb la plana de les Forques i amb l'honor de l'Esbert, en el cap de la costa d'Antius... ( )'. El fet que aquesta esplanada es trobi al final de la pujada del camí, en una corba pronunciada que hi ha quan aquest arriba a l'altiplà de Sant Mateu, molt a prop de l'església del castell, on en època medieval i encara al segle XVIII hi havia diversos masos que formaven una petit nucli, fa pensar que s'havia triat de manera intencionada com a lloc estratègic perquè la forca servís d'exemple i escarment per a tots els viatgers i la gent del poble que passava pel camí. | 08229-123 | Carretera BV-3003, km. 5. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 1381 la família Boixadors, senyors del castell i terme de Sant Mateu de Bages, van ampliar els seus dominis tot comprant al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi d'aquestes terres. És a dir, tant la jurisdicció comuna (mixt imperi) com la criminal (mer imperi) dins del seu terme. Per tant, era el senyor qui exercia la justícia en el terme del castell de Sant Mateu de Bages. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. | 41.8019300,1.7476000 | 395957 | 4628543 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62977 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-12 | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 173). PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. SITJES MOLINS, Xavier (1961). 'L'Art antic a la comarca de Bages. Sta. Maria de la Sala', Bages, núm. 96, Manresa, p. 8. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 19-23.</p> | X-XIX | Casal en semi-ruïna, sense coberta. En greu procés de degradació. | <p>Antiga domus o casal fortificat situat en un altiplà, al vessant d'un turó que es troba a la zona oriental de la serra anomenada precisament de la Sala. Es tracta d'un indret amb un bon domini visual, tot i que estret, sobre la zona d'Antius, cap a l'est del terme de Sant Mateu. També té contacte visual amb el gran casal de ca l'Eloi. La casa, que es troba en estat de semi-ruïna i ha perdut la coberta, té annexada l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. El cos residencial adopta la forma d'una sòlida edificació de planta quadrada, perfectament regular (d'uns 14 metres de costat) i amb espitlleres a la part baixa. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes. La façana principal, orientada vers migdia, presenta un aspecte sobri, amb un mur fet de carreus ben disposats en fileres i amb poques obertures. L'excepció és un gran finestral situat al primer pis que, sesons Xavier SITJAS (2010: 10) era inicialment una finestra biforada o geminada i més tard es convertí en balcó. Està decorada als laterals amb unes impostes decorades amb palmetes que, segons Sitjas, són del tipus romànic tardà. Tal vegada es tracti de peces aprofitades de l'església. Més avall destaquen quatre espitlleres de doble esqueixada alineades al nivell de la planta baixa. Quatre estan capçades amb arcs mitrals o angulars monolítics, molt semblants als que trobem en moltes esglésies romàniques. Més avall trobem el portal d'entrada, fet amb un arc de dovelles de color vermellós. En aquesta façana especialment s'hi poden distingir dos tipus d'aparellat: el que es troba a la part baixa (on hi ha les espitlleres) és de característiques romàniques, fet amb carreuons més petits i amb tendència a la forma quadrada, mentre que al de la part alta hi predominen els carreus de tamany més gran i de forma rectangular. Això indicaria que, possiblement, la base de la construcció és obra dels segles XI-XIII, en correspondència amb els elements romànics, i que posteriorment, tal vegada a partir del segle XV en endavant, va patir diverses refeccions. Els murs de la resta de façanes tenen un tipus d'aparellat semblant i presenten característiques força homogènies. A llevant un sòlid contrafort reforça la paret, que té dos finestrals amb ampits treballats, els quals es podrien datar als segles XVI o XVII. El mur de ponent es troba pràcticament esfondrat, però s'hi observa una espitllera. Segons Xavier Sitjas, l'any 1982 el mur encara estava dempeus i hi havia a la part baixa quatre espitlleres sense esqueixada i d'arc de mig punt. A l'interior de la casa la part oest de la planta baixa és ocupada per un magnífic celler sustentat amb quatre arcs diafragmàtics apuntats. Algunes de les dovelles dels arcs, igual com les del portal d'entrada a la casa, són fetes amb pedra de color vermellós que li donen un aire distintiu. A la part nord es conserven dues tines, una altra a l'interior del celler i una més aïllada a la banda est. Pel costat de migdia es conserven restes d'un muret que conformava un petit pati davanter allargassat. Al sud-est s'estén un ampli cobert d'una sola planta que ha perdut la coberta. A la banda de ponent queda un tram força llarg i ben conservat de l'antic camí d'accés, protegit per bons marges de pedra seca. El camí està associat a alguna estructura gairebé adjacent de funció indeterminada. En un turó situat uns 300 m al sud-est de la Sala es conserven les restes d'una casa coneguda com el Casalot de la Sala.</p> | 08229-132 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de la Sala constituïa un nucli important, d'origen molt antic, en aquesta zona estratègica de la serra de Castelltallat. Cal dir que només uns 800 m a l'est hi trobem un possible jaciment ibèric. Les notícies documentals sobre la Sala, però, són escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s'ha trobat constància de l'església en aquests anys. Molt probablement la casa és anterior a l'església, ja que aquesta no té el portal a la banda de migdia, com és habitual, sinó que pel fer d'haver-hi la casa en aquest costat es va situar a la façana nord. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que, a finals del segle X, era una possessió del noble Sal·la qui, segons aquest autor, dominava la part més oriental de la serra de Castelltallat, coneguda posteriorment com a serra d'Ares o serra de la Sala. El membre més destacat d'aquesta poderosa família fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Segons Bastardas la Sala hauria funcionat com un centre administratiu de les possessions d'aquesta família a la zona. Posteriorment les terres haurien passat dels Sala al monestir de Sant Benet de Bages i, a finals del segle X, a Santa Cecília de Montserrat (segons un document que pertany al fons d'aquest monestir). Aquest monestir va ampliar així els seus dominis en aquesta zona amb la possessió d'un ampli territori que, pels volts del segle XIV, era conegut amb el nom de batllia de Cans (BASTARDAS, 2014). Fos quin fos el seu senyor, el cert és que la rellevància de l'edifici i el fet que disposava d'una església denoten sens dubte que aquest era un centre estratègic en el domini d'aquesta zona de la serra de Castelltallat, inclosa dins l'antic terme del castell de Sant Mateu. De l'anàlisi arquitectònica en podem deduir que la base de la construcció actual és obra dels segles XII-XIII (de característiques romàniques) amb refeccions posteriors, tal vegada a partir del segle XV en endavant, però sense gaires canvis estructurals. Un altre fet rellevant és que molt a prop trobem un altra gran casal, en aquest cas gòtic, però de característiques molt similars. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat. Segons aquest estudiós, l'orde tenia possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. (continua en l'apartat d'observacions)</p> | 41.8182500,1.7291500 | 394451 | 4630378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat d'història) En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici enderrocat que tenia un nom propi que reflectia el seu passat notable: l'Enderrocada. Sembla que, ja en època moderna, la Sala va perdre el seu antic estatus i va funcionar com una masia més convencional. Dels segles XVIII o XIX en són testimoni les diverses tines que, igual com en la majoria d'explotacions rurals, es troben també a la Sala. El conjunt fou abandonat abans de 1966 i, des d'aleshores, alguns elements de l'església van ser espoliats. Pel que fa a l'església, no devia passar de capella rural. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que tenia la consideració de patrona. Ja fa anys que aquesta imatge va desaparèixer i no s'ha pogut localitzar. L'edifici va arribar en bon estat fins als nostres dies, però en abandonar-se el lloc ja havia desaparegut un capitell i una columna del portal, i abans de 1970 desaparegué l'altra columna i el capitell, i després les dovelles de l'arcada. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||
| 62978 | Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 15, 80, 81, 85, 98, 99, 102, 190, 220, 222, 224. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Cristòfol de Figuera', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 455-456. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 177). MAS Y CASAS, José María (1882). Ensayos-históricos sobre Manresa, Manresa, Impremta M. Trullás (2ª edició), p. 165. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 28-30. | XI-XIX | Conjunt restaurat | Masia fortificada, de grans dimensions, emplaçada als peus de la serra de Castelltallat, en un altiplà per on passa un torrent amb el mateix nom de la casa. El casal té un aspecte tancat i de fortificació, i està adossat a l'església romànica de Sant Cristòfol de Figuera. Presenta una estructura de dos cossos units, un d'ells amb un cantó semicircular i vinculat a l'església. El segon, més al sud, adopta una planta més o menys rectangular. El nucli inicial del mas es troba a la part davantera d'aquest cos, on hi ha el portal d'entrada. Des d'aquí el mas s'hauria anat engrandint cap a l'oest, tot i que és difícil determinar-ne les fases, ja que es tracta d'un edifici complex i que presenta nombroses peculiaritats fruit de la seva llarga història. La façana principal, encarada a llevant, presenta un aparellat sòlid i de qualitat, com la resta del conjunt. Les finestres i obertures estan disposades irregularment i sembla que han anat sofrint diverses modificacions. El portal és fet amb un arc de dovelles de color vermellós i refet posteriorment, tal vegada a causa d'una gran esquerda que encara és visible en aquesta façana. A primer pis es conserva un interessant finestral renaixentista. Consta d'un trencaaigües sostingut per dos caps esculpits, que emmarquen una llinda amb arc conopial decorat amb una flor de lis i un trèvol de quatre fulles. En general l'edificació és força alta i disposa de planta baixa més dos pisos i golfes. A la façana de migdia es pot observar com la casa es va anar allargant en diferents fases, sempre però amb un tipus de mur força homogeni i de qualitat. Les finestres i balcons són de diferents tipologies, i hi trobem inscripcions del 1773 i del 1916. Per la banda de ponent la part alta de la façana presenta unes característiques similars, mentre que a la part baixa s'hi ha bastit un espectacular mur atalussat que revesteix un considerable desnivell del terreny en aquest sector i que confereix al conjunt un aspecte total de fortificació. En el talús hi trobem dues obertures que comuniquen amb la planta baixa. Aquest atalussament (fet ja al segle XX) continua sota la torre i a la façana de l'església, que ocupen el vessant nord. Entre el cos residencial i l'església trobem aquest cos constructiu de forma irregular, amb un celobert central, el qual sembla concebut amb una funció d'ensamblatge entre el mas i l'església. En diferents punts els murs presenten esquerdes importants, tal vegada fruit d'algun dels terratrèmols del segle XV. A la banda de migdia el casal té adossat un ampli cobert de treball, així mateix, pel costat nord el recinte queda tancat per un portal que dóna accés a l'entrada, situada sobre una petita elevació del terreny. Al costat de llevant i sota el camí, trobem un interessant construcció subterrània coberta amb una gran volta de pedra que correspon a un femer. Uns metres al nord, s'aixeca una casa més nova: cal masover de Figuera. | 08229-133 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Segons Xavier SITJAS (2010: 29) la fortificació de la part de l'església, que tenia una torre cilíndrica de la qual gairebé no se'n conserva res, té un caràcter unitari i podria situar-se al segle XII. Segons altres autors (BENET et alii, 1984: 456) hauria estat als segles XV-XVI quan aquesta part es va fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent. | 41.8100700,1.6892300 | 391122 | 4629519 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1882Inscripció en una llista al cos davanter lateral: 1888Inscripció en una llinda de la façana sud: PERA ESQUERRÀ 1916Inscripció en una llinda de la façana sud: 1773Inscripció en una sala interior: 1784 Cristòfol FiguerasInformació oral facilitada per Pere Esquerrà | 98|85|94|92 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62979 | Església de Sant Cristòfol de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-figuera | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Cristòfol de Figuera', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 455-456. JUNYENT, Eduard (1949). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado', Hoja Parroquial, núm. 35 (agost de 1949), Vic. MAS Y CASAS, José María (1882). Ensayos-históricos sobre Manresa, Manresa, Impremta M. Trullás (2ª edició), p. 165. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 28-30. | XI-XVI | Restaurada | Petita església romànica encimbellada dalt d'un penyal i amb aspecte de fortalesa, situada junt a la masia de Figuera. Presenta una nau rectangular amb absis semicircular adossat a la masia. L'església va ser fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva dues línies d'espitlleres. També s'afegí sobre l'absis pel cantó sud-est una torre cilíndrica amb aspitlleresa l'alçada del segon pis realçat de l'esgésia, torre de la qual en queda molt poca cosa. El campanar de torre és posterior. L'absis té al centre una finestra de doble esqueixada, rematada amb arc de mig punt adovellat. La capçalera és escapçada per una arcada que comunica amb un edifici de pedra que devia fer funcions de sagristia. L'absis és cobert amb volta d'un quart d'esfera i la nau amb volta de canó seguida, sense arcs torals. Actualment té dos portals. L'originari és el del migdia. És de factura simple i acabat amb arc de mig punt fet amb dovelles. En aquest mateix mur hi ha una finestra, ara tapiada, també amb arc de mig punt adovellat. Al mur de ponent s'obren un portal i una finestra que són moderns. L'aparell és fet amb carreuons escantonats i disposats ordenadament en filades. | 08229-134 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquesta església es troba dins l'antic terme del castell de Castelltallat i no devia passar de capella rural, sufragània de l'església de Sant Mateu. L'any 1646 ja depenia de la parròquia de Sant Mateu i el 1685 consta la seva categoria de sufragània. El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Segons Xavier SITJAS (2010: 29) la fortificació de la part de l'església, que tenia una torre cilíndrica de la qual gairebé no se'n conserva res, té un caràcter unitari i podria situar-se al segle XII. Segons altres autors (BENET et alii, 1984: 456) hauria estat als segles XV-XVI quan aquesta part es va fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent. | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62981 | Església de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. SITJES MOLINS, Xavier (1961). 'L'Art antic a la comarca de Bages. Sta. Maria de la Sala', Bages, núm. 96, Manresa, p. 8. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 19-23.</p> | XIII | Estat ruïnós greu. Gros esvoranc a l'absis. Li falta la coberta. El mur exterior s'obre i amenaça de caure. | <p>Església romànica, actualment en estat ruïnós, que es troba al costat del mas fortificat conegut com La Sala. Es tracta d'una construcció de dimensions modestes, aixecada al segle XIII. És d'una sola nau capçada amb absis semicircular vers el nord-est, seguint la mateixa orientació de la casa. Actualment el centre de l'absis s'ha esfondrat, però tenia una finestra rematada amb arc monolític apuntat. Hi havia mostres que aquesta part de l'absis havia estat sobrealçada. El portal exterior era a tramuntana, fet obligat per la presència de la casa al costat de migdia. Però avui només en queda un forat a la paret. Era un bonic exemple de romànic tardà format per dos arcs de mig punt adovellats emmarcats per una arquivolta decorada amb un motiu geomètric. L'element més interessant eren els dos capitells, decorats amb motius vegetals i similars als de la galeria oriental del claustre de l'Estany: un romànic tardà, tal vegada de la segona meitat del segle XIII. La nau sembla allargada per la banda de ponent, ja que en aquest costat l'aparell no és de tan bona factura. Els murs són fets amb carreuons ben tallats i disposats en filades. A l'interior, la coberta de la nau consistia en un embigat. Ja en els nostres dies, han desaparegut també els capitells de la portalada i altres elements arquitectònics després del procés d'abandonament del lloc en els darrers anys.</p> | 08229-136 | Masia de La Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de la Sala constituïa un nucli important, d'origen molt antic, en aquesta zona estratègica de la serra de Castelltallat. Cal dir que només uns 800 m a l'est hi trobem un possible jaciment ibèric. Les notícies documentals sobre la Sala, però, són escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s'ha trobat constància de l'església en aquests anys. Molt probablement la casa és anterior a l'església, ja que aquesta no té el portal a la banda de migdia, com és habitual, sinó que pel fer d'haver-hi la casa en aquest costat es va situar a la façana nord. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que, a finals del segle X, era una possessió del noble Sal·la qui, segons aquest autor, dominava la part més oriental de la serra de Castelltallat, coneguda posteriorment com a serra d'Ares o serra de la Sala. El membre més destacat d'aquesta poderosa família fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Segons Bastardas la Sala hauria funcionat com un centre administratiu de les possessions d'aquesta família a la zona. Posteriorment les terres haurien passat dels Sala al monestir de Sant Benet de Bages i, a finals del segle X, a Santa Cecília de Montserrat (segons un document que pertany al fons d'aquest monestir). Aquest monestir va ampliar així els seus dominis en aquesta zona amb la possessió d'un ampli territori que, pels volts del segle XIV, era conegut amb el nom de batllia de Cans (BASTARDAS, 2014). Fos quin fos el seu senyor, el cert és que la rellevància de l'edifici i el fet que disposava d'una església denoten sens dubte que aquest era un centre estratègic en el domini d'aquesta zona de la serra de Castelltallat, inclosa dins l'antic terme del castell de Sant Mateu. De l'anàlisi arquitectònica en podem deduir que la base de la construcció actual és obra dels segles XII-XIII (de característiques romàniques) amb refeccions posteriors, tal vegada a partir del segle XV en endavant, però sense gaires canvis estructurals. Un altre fet rellevant és que molt a prop trobem un altra gran casal, en aquest cas gòtic, però de característiques molt similars. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat. Segons aquest estudiós, l'orde tenia possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. (continua en l'apartat d'observacions)</p> | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat d'història) En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici enderrocat que tenia un nom propi que reflectia el seu passat notable: l'Enderrocada. Sembla que, ja en època moderna, la Sala va perdre el seu antic estatus i va funcionar com una masia més convencional. Dels segles XVIII o XIX en són testimoni les diverses tines que, igual com en la majoria d'explotacions rurals, es troben també a la Sala. El conjunt fou abandonat abans de 1966 i, des d'aleshores, alguns elements de l'església van ser espoliats. Pel que fa a l'església, no devia passar de capella rural. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que tenia la consideració de patrona. Ja fa anys que aquesta imatge va desaparèixer i no s'ha pogut localitzar. L'edifici va arribar en bon estat fins als nostres dies, però en abandonar-se el lloc ja havia desaparegut un capitell i una columna del portal, i abans de 1970 desaparegué l'altra columna i el capitell, i després les dovelles de l'arcada. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||
| 62982 | Cal Masover de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-figuera | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 178). | XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada pocs metres al nord de la masia de Figuera, construïda l'any 1918 com a masoveria d'aquesta casa. Es tracta d'una construcció aixecada en una sola etapa i totalment regular. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una composició perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures: a la planta baixa tres portals rematats amb arcs escarsers a planta baixa (el central reformat posteriorment); a les plantes superiors, tres finestres a cada nivell, les del centre ressaltades en forma de balcó o petita galeria. Totes les obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la distribució de les finestres, també emmarcades amb maó, és més irregular. Els murs són actualment a pedra vista. La casa ha conservat molt bé el volum i la tipologia originàries. | 08229-137 | Masia de Figuera. Demarcació de Sant Mateu de Bages | El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Sembla que fou als segles XV i XVI quan l'església, i tot el conjunt, es van fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església, que també presenta un mur compacte i sense obertures. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Segons sembla, als segles XV i XVI l'església va sofrir algunes modificacions i s'adaptà com a fortificació. Per això es sobrealçà i la part superior servia com a mirador. Els murs exteriors de la banda nord i la façana oest es van revestir amb un espectacular atalussament que protegeix dos dels flancs de la casa. No sabem quin era el context que va motivar aquesta important transformació del conjunt fins a deixar-lo convertit pràcticament en una fortalesa. Més tard, encara se li afegí unt torre massissa que devia substituir el primitiu campanar d'espadanya. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent. | 41.8105000,1.6890300 | 391106 | 4629567 | 1918 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62983 | El Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sitjar | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 191). | XVIII-XX | Recentment rehabilitada | Masia de dimensions mitjanes, ben emplaçada al cim d'un turonet al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb coberts adossats als laterals. La casa disposa de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una construcció força regular, que ha conservat els volums originaris però ha estat reformada en els darrers anys, de manera que s'han modificat elements sobretot de les obertures tot conservant, però, l'estil tradicional. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució simètrica, amb un portal adovellat i, a les plantes superiors, tres eixos d'obertures. A l'eix central hi trobem una galeria amb balcó i, a les golfes, una galeria amb tres arcades estretes. A la resta de façanes la casa té obertures similars, algunes fruit també de la última reforma. Davant la façana principal es conserva un femer i, a llevant, diversos coberts. El conjunt compta amb una capella habilitada en una antiga pallissa, que es va inaugurar l'any 2011. El seu interior adopta un estil neoromànic. | 08229-138 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons la inscripció en una dovella, l'any 1757 a la casa s'hi van fer reformes importants, incloent-hi el portal de la façana principal. Podria ser, però, que la masia fos anterior. Almenys des de l'any 1926 els propietaris eren la família Davant. Així consta en una inscripció que hi havia al pou d'aquesta masia. Entorn de la dècada de 1940 Ramon Vila, de la masia veïna del Prat, va adquirir aquesta masia als Davant. Aleshores aquesta família venia carbó en una botiga de Manresa (a la carretera de Cardona). Després del gran incendi de 1994 que va calcinar tot aquest sector, els actuals propietaris van fer una reforma en profunditat de la masia. | 41.7989300,1.7053800 | 392445 | 4628262 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62983-foto-08229-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62983-foto-08229-138-2.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una antiga dovella del portal: 1757Informació oral facilitada per Josep M. Puigdellívol | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62984 | Safareig i pou del Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-del-sitjar | XX | Safareig i pou de la masia del Sitjar, situats sota un marge de pedra seca, vora el camí que va a la casa. El mur de pedra forma dues arcades sota les quals hi ha el pou (a l'esquerra) i el safareig (a la dreta). El pou resta tancat actualment amb una porta metàl·lica. La pica del safareig consta de dues lloses inclinades que donen a una basseta interior. | 08229-139 | Prop de la masia del Sitjar. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La inscripció de la porta (1757) es refereix a la masia del Sitjar. Abans que els actuals propietaris arrangessin el pou hi havia una inscripció de l'any 1926 que feria referència a la família Davant, antics propietaris de la masia del Sitjar. Aquesta masia és del segle XVIII o tal vegada anterior. Almenys des de l'any 1926, doncs, els propietaris eren la família Davant. Entorn de la dècada de 1940 Ramon Vila, de la masia veïna del Prat, va adquirir aquesta masia als Davant. Aleshores aquesta família venia carbó en una botiga de Manresa (a la carretera de Cardona). | 41.7969500,1.7063600 | 392523 | 4628041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta metàl·lica: 1757 El Sitjar.Informació oral facilitada per Josep M. Puigdellívol | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62985 | Cal Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sec-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 15, 29, 94-97, 106, 112, 143. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 84). | XVIII-XIX | Casa tapada per coberts moderns i integrada dins una granja | Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en una esplanada uns 500 m al nord del nucli de Castelltallat. Actualment ha quedat envoltada per les dependències d'una granja que ocupa una superfície considerable. Darrerament, la casa s'ha utilitzat per a usos productius i se li han adossat coberts moderns fets de totxana però el volum originari, amb murs de pedra, és perfectament visible. Tenia una planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat tapada per aquests coberts. Són visibles encara diverses finestres, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra i d'altres amb maó. Per la part posterior la façana té menys alçada ja que està adossada a un terreny amb desnivell. Pel costat de llevant té adossats uns grans coberts de maó, obrats a la dècada de 1960. | 08229-302 | Demarcació de Castelltallat | La casa devia construir-se al segle XVIII, segons indica una inscripció en una pedra. Almenys des de mitjan segle XIX els propietaris eren la família Ferrer, que s'han mantingut fins a l'actualitat. L'avi de l'actual propietari era Miquel Ferrer Rovira, el seu fill Isidre Ferrer Simon, el seu fill Miquel Ferrer Serra, i el seu fill Jaume Ferrer. Cal Sec era una casa modesta, en comparació amb els grans masos de la zona; tenien poques terres i eren força lluny. Per això vivien d'anar a jornal. Antigament la planta superior de la casa tenia dos pisos on hi vivien estadants: ca la Rossa i cal Genís. En el llibre Memòries de Castelltallat (2017) s'inclou un relat de vida de Miquel Ferrer. Durant un temps, a la dècada de 1960, va marxar amb la seva família a viure a la casa propera de cal Genís Nou com a masover. Després van tornar i van construir (als anys 1970) la casa nova que hi ha a la part més alta, can Ferrer i més tard una altra casa per al fill (ja als anys 1990). | 41.7982500,1.6308400 | 386251 | 4628282 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62985-foto-08229-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62985-foto-08229-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62985-foto-08229-302-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Ferrer Serra i Jaume Ferrer | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62986 | Perabaldes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perabaldes-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 104). | XVIII-XIX | En ruïna. Li falta la coberta. | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïna, emplaçada en un contrafort meridional de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, a la zona del naixement del Torrent Bo. Se'n conserven els murs perimetrals en general fins a l'alçada de la coberta. El cos residencial té una planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. La casa tenia un cobert davanter i, en l'estat actual, no està gaire clar on devia ser el portal. Podria ser a la façana de llevant, que s'ha esfondrat. Interiorment estava dividida en tres estances. Al mur lateral nord conserva dues finestres amb llindes i brancals de pedra. L'element més interessant és el femer, que es troba uns metres al sud. Es tracta d'una construcció semisoterrada, alineada amb un gran mur de contenció que delimita l'esplanada on es troba assentada la casa, i consta de la típica coberta amb volta de pedra, amb un forat a la part superior per tirar-hi els fems i la palla. | 08229-303 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona els masos Pons i Perabaldés, i els capmasos Folch i Roig estaven units i pagaven censos als Cardona. Tanmateix, és possible que es tracti d'una casa més antiga, ja que aquesta s'anomena Perabaldes Nou. En els darrers temps pertanyia al mas de Biosca, però no en coneixem més notícies. L'any 2007 el PEIN Serra de Castelltallat hi va fer una intervenció per reforçar amb formigó armat la volta del femer. | 41.7855900,1.5994800 | 383622 | 4626919 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62987 | Església parroquial de Sant Miquel de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-miquel-de-castelltallat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 416. Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192 | XIV-XIX | Església parroquial situada al nucli de Castelltallat, dalt d'un turó i al costat de l'antic castell del mateix nom. És una construcció d'origen medieval modificada en diferents etapes però bàsicament a principis del segle XVIII, quan adoptà un aire neoclàssic. Consta d'una nau central amb capelles laterals a l'esquerra (costat nord). En la reconstrucció es van utilitzar les pedres del castell, ja derruït. Exteriorment és un edifici molt auster, pràcticament sense elements ornamentals. Està voltada tota ella d'un petit jardí i del cementiri. La portalada, a la façana de migdia, és emmarcada amb columnes i frontó d'estil clàssic. S'hi accedeix per una escalinata. A l'angle nord-oest té un campanar en forma de torre de planta quadrada. L'interior presenta una barreja d'estils: gòtic, neoclàssic i altars barrocs. La nau és coberta amb volta apuntada. Als peus té un petit cor. El presbiteri, lleugerament sobrealçat, queda diferenciat de la nau. Al costat nord hi trobem tres capelles laterals cobertes amb volta de creueria; algunes rematades amb interessants claus de volta. La primera capella està dedicada al Roser i la segona al Sant Crist. Tot i que són d'èpoques diferents, interiorment mantenen una unitat. Els murs interiors han estat pintats en l'última restauració amb tons clars. Integrada en el mateix cos de la nau i les capelles laterals hi trobem, en un angle, la sagristia. A l'església es conserven tres retaules barrocs: el major, dedicat a Sant Miquel Arcàngel (de principis del segle XVII) i, a les capelles laterals, el del Roser (amb elements del segle XVII i XIX) i el del Sant Crist (del 1703). A la façana de migdia hi ha encastada una capelleta simple, de l'any 1691, composta per un arc amb dues imatges (sant Isidre i sant Antoni Abat). Als peus de la nau es conserva també una interessant pica baptismal de forma octogonal, protegida dins d'una capelleta coberta amb cúpula en forma de petxina. | 08229-304 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta església, situada als peus del castell de Castelltallat, es troba documentada des de l'any 1031. Abans de 1154 ja consta com a parròquia, funció que ha mantingut fins a l'actualitat. De possible datació medieval es conserven algunes esteles funeràries situades a l'exterior del temple. Segons una hipòtesi proposada per l'estudiós Josep Bastardas, entorn de 1130 el castell i el nucli de Castelltallat, així com altres llocs de la serra de Castelltallat dominades pels Cardona, van estar entrar sota l'òrbita de l'orde del Temple, que en va mantenir més o menys el control fins a la seva dissolució, a principis del segle XIV. De l'església romànica originària no se n'aprecien restes, i posteriorment ha sofert diverses modificacions entre els segles XV i XVIII. A l'any 1582 s'hi afegí la capella del Roser, encarregada a un mestre d'obres occità anomenat Frances Castell. El 1677 l'església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist, a continuació de l'anterior i construïda pels mestres d'obres Francesc Artigues i Joan Bonet, també occitants. Al segle XVIII s'hi tornen a fer reformes, i al XIX es completen les obres tot adquirint l'aspecte actual. El rectorologi de la parròquia és conegut des de 1567, quan era rector Lluc Closa. De 1972 a 1994 ho va ser el popular mossèn Josep M. Riubrogent. L'any 2002 es va portar a terme una restauració interior de l'església i del retaule major. | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62987-foto-08229-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62987-foto-08229-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62987-foto-08229-304-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval|Neoclàssic|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al paviment de la nau hi ha dues tombes d'antics rectors. Una amb la següent inscripció: IC JACET R. PETRUS PORTUSACH RECTOR HV=IVS ECCLAE OBIT DIE 13 JANNUARII ANII 1792.L'altra té una inscripció de l'any 1850 de difícil lectura.Actualment el cementiri és al costat nord-oest de l'església, però al costat de llevant es conserven restes de làpides i sepulcres antics, alguns possiblement medievals. | 93|85|99|96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62988 | Retaule Major de Sant Miquel Arcàngel de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-miquel-arcangel-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>BOSCH, Joan 1990). Els retaules d'Escultura del Bages del segle XVII; Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 160-161, 246. Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVII | Restaurat el 2002 | <p>Retaule de Sant Miquel Arcàngel emplaçat a l'altar major de l'església parroquial de Castelltallat. Es tracta d'un retaule de gran valor, restaurat l'any 2002 pels Serveis de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat. És d'estil barroc i data del 1613. En la línia dels pocs retaules coneguts d'aquesta època primerenca del barroc, es caracteritza per una rigorosa, severa i diàfana composició arquitectònica. Està format per cinc carrers verticals i, de baix a dalt, consta d'un pedestal d'imitació d'obra, predel·la i tres pisos. El tercer s'adapta a l'arc del presbiteri. L'arquitectura del retaule, d'ordre corinti, és formada per columnes que suporten arquitraus i frontons. Les columnes són del tipus balustrada i, en el terç inferior, estan decorades amb caps d'angelots. Pel que fa a l'autoria, només es coneix el nom del fuster que hi va treballar: Hilari Orta, de Manresa. Tanmateix, les pintures s'han atribuït, amb reserves, al pintor manresà Jeroni Soler. Les diverses escenes són pintades sobre tela. A la part inferior la predel·la conté escenes d'intervencions angèliques a l'antic testament: Josué, Moisés travessant el mar Roig, l'expulsió d'Adam i Eva, etc. El primer pis conté altres escenes amb la intervenció de l'arcàngel. La imatge central de Sant Miquel reduint el diable amb la llança i també les laterals són modernes. El segon pis conté cinc pintures amb representacions dels quatre arcàngels als carrers laterals i de la trobada entre sant Francesc i sant Domènec al central, més ample. El tercer pis es composa d'una sola tela central amb la imatge del calvari coronada per un frontó circular i dues volutes en què s'inscriuren unes teles amb les imatges de la Verge i l'àngel de l'Anunciació.</p> | 08229-305 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Aquest retaule és fet l'any 1613 i l'autor de la part arquitectònica és el fuster manresà Hilari Orta. Segons l'especialista en art barroc Joan Bosch, les pintures són un autèntic unicum pel que fa al programa iconogràfic. Es tracta de pintures molt remarcables i que no tenen pràcticament paral·lels en aquesta zona. Bosch les atribueix, amb reserves, al pintor Jeroni Soler, que és el més actiu durant aquest anys a la zona. Jeroni Soler (pare i fill), reconeguts pintors manresans, van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (BOSCH, 1990: 161). Cal dir que els retaules de Claret de Cavallers són molt semblants i es podrien atribuir als mateixos autors.</p> | 41.7937000,1.6330700 | 386428 | 4627774 | 1613 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62989 | Retaule del Roser de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVII, XIX | <p>Retaule dedicar al Roser i situat en una capella lateral de l'església parroquial de Castelltallat. Integra elements dels segles XVII i XIX. Concretament, les taules amb relleus que representen els misteris del Roser i que estan situades a la predel·la i al pis superior són de l'època del barroc (segle XVII). A la predel·la, d'esquerra a dreta, hi trobem les escenes de l'Oració a l'hort, la flagel·lació, Maria i Maria Magdalena a la creu, Coronació d'espines i Camí del Calvari. Al pis superior hi ha les escenes de la Coronació de la Verge i Jesús al Temple; en uns medallons laterals hi ha dues escenes més. La resta, és a dir, l'estructura arquitectònica del retaule, és de començaments del XIX (1805-1817) i va ser encarregada al taller de l'escultor Tomàs Padró, de Manresa. La composició arquitectònica adopta una estructura neoclàssica, amb una imatge de la Verge en una fornícula central.</p> | 08229-306 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>La del Roser va ser la primera capella lateral de l'església i es va construir l'any 1582. Per les caracerístiques de les talles barroques aquestes semblen obres una mica més tardanes, del segle XVII. En desconeixem l'autoria. Tal com hem dit, l'estructura del retaule actual és de començament del segle XIX (1805-1817) i fet pel taller de l'escultor manresà Tomàs Padró.</p> | 41.7937000,1.6329600 | 386419 | 4627775 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-3.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62990 | Retaule del sant Crist de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVIII | <p>Retaule dedicat al Sant Crist i situat en una capella lateral de l'església parroquial de Castelltallat. És d'estil barroc i està datat al 1703. Se'n desconeix l'autoria. Consisteix en un entaulament sustentat amb dues columnes salomòniques per banda, amb un espai central on hi trobem un conjunt escultòric que representa la Crucifixió, amb Maria i sant Joan Evangelista als costats. És remarcable el treball de les quatre columnes salomòniques, decorades amb parres de raïm i angelets, així com el frontó, on hi ha la imatge de Déu Pare entre dos angelets.</p> | 08229-307 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>La del Sant Crist fou la segona capella lateral que es construí a l'església (el 1677), després de la del Roser. El retaule és fet uns anys després, el 1703, segons indica una incripció situada al mateix fris. Correspon, per tant, a la segona etapa de la retaulística barroca (1670-1730) que es caracteritza principalment per l'ús de la columna salomònica. Molt probablement el retaule va ser confeccionat per algun dels nombrosos tallers d'escultors barrocs que en aquesta època hi havia a Manresa. L'interès de les columnes va fer que s'exhibissin a Barcelona amb motiu de l'exposició universal del 1929. Durant la Guerra Civil es va malmetre la base del retaule, que ara és d'obra.</p> | 41.7936800,1.6328900 | 386413 | 4627772 | 1703 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62990-foto-08229-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62990-foto-08229-307-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62992 | Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-castelltallat | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 416. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 92). | XIII-XIX | Casal corresponent a l'antiga rectoria de la parròquia de Castelltallat, situat al costat de l'església, gairebé al cim del turó on hi havia el castell del mateix nom. Es tracta d'una edificació força gran, assentada en un terreny on hi ha una petita cinglera que formava part segurament del perimetre fortificat entorn del castell. Té una planta més o menys rectangular, però formada per multiples cossos, fruit de successives ampliacions als segles XVII, XVIII i XIX. El casal té tres plantes, la inferior adaptada al terreny rocós de la cinglera. La façana més alta i vistosa és la de migdia, que dóna a una petita esplanada. La part més antiga és la de ponent, que té l'aspecte d'una muralla, amb petites finestres a la part alta. En una d'elles hi ha una interessant llinda amb una inscipció decorada amb un sol, estrelles i altres símbols religiosos. La part de llevant, probablement ja del segle XIX, té dues grans arcades que donen accés a una mena de porxo amb una escala sobre la roca. A la part superior hi ha una galeria amb tres arcs d'angles oberts. La casa, però, tenia altres portals més ben comunicats amb l'església. Per exemple a la façana nord hi trobem un portal dovellat amb un petit patí davanter i un pou. A la façana de llevant hi ha un altre portal adovellat. En diverses façanes es conserven finestrals emmarcats amb llindes i brancals de pedra, alguns amb inscripcions. A les feixes que hi ha al sector sud-est es conserven uns sòlids murs de contenció que podrien formar part de la muralla exterior del castell. La casa estava equipada amb estables, celler, tines i altres elements d'una pairalia. També hi havia una gran cisterna, i un sistema de canalitzacions que conduïa l'aigua de les teulades cap al Viver del Rector, situat uns 150 m al sud-est. | 08229-309 | Demarcació de Castelltallat | L'església de Castelltallat, situada als peus del castell de Castelltallat, es troba documentada des de l'any 1031. Abans de 1154 ja consta com a parròquia, funció que ha mantingut fins a l'actualitat. De possible datació medieval es conserven algunes esteles funeràries situades a l'exterior del temple. De l'església romànica originària no se n'aprecien restes, i posteriorment ha sofert diverses modificacions entre els segles XV i XVIII. A l'any 1582 s'hi afegí la capella del Roser, encarregada a un mestre d'obres occità anomenat Frances Castell. El 1677 l'església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist, a continuació de l'anterior i construïda pels mestres d'obres Francesc Artigues i Joan Bonet, també occitants. Al segle XVIII s'hi tornen a fer reformes, i al XIX es completen les obres tot adquirint l'aspecte actual. El rectorologi de la parròquia és conegut des de 1567, quan era rector Lluc Closa. De 1972 a 1994 ho va ser el popular mossèn Josep M. Riubrogent, que encara vivia a la rectoria. Pel que fa a la Rectoria, el nucli originari de la construcció, al nord-oest, devia ser medieval i, segons indiquen les diverses inscripcions de la casa, s'hi van fer importants obres d'ampliació al final del segle XVII, sent rector Pere Aldebò, el 1762, sent rector Pere Portusah (aquest és un dels capellans que té sepultura a l'interior de l'església) i el 1777. Tradicionalment la rectoria funcionava com una rica casa pairal. Tenia les seves terres i horts, com ara el Viver del Rector o la Font del Rector. Recentment el casal ha estat restaurat per la Diputació, i ara és llogat com a segona residència. | 41.7935800,1.6334200 | 386457 | 4627761 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62992-foto-08229-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62992-foto-08229-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62992-foto-08229-309-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dovella central del portal nord: 1777Inscripció en una llinda de la façana de ponent (esquerra): AVE MARIA SIN PECADO COEBDA PERE ADE BO RECTOR 1690, IHS i una creu patéInscripció en una llinda de la façana de ponent (dreta): PATRUS PORTUSACH RTOR 1762Llinda de la façana sud decorada amb relleus d'un sol i dues estrelles: PET A DE BORR TRISCISI ORBV PARA (?) ECCAE ST ND9 VILAETORNCO MCHAELIS CAS I 5 DIDIT AÑO 1679. La interpretació deu tenir relació amb el mestre d'obres que va fer la construcció aquest any.Llinda de la façana sud: 1679 | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62993 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 62). | XV-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba al nucli de Claret dels Cavallers i ha estat des de sempre propietat de can Serra: un dels dos grans masos d'aquest nucli. La casa adopta una planta en forma de L i està adossat, per la part posterior, a uns corrals. Consta de planta baixa més un pis. Es tracta d'una construcció molt senzilla, que té l'entrada principal encarada a migdia. Consisteix en un portal emmarcat amb brancals de pedra i una llinda de fusta. La façana de llevant dóna a un marge de pedra seca. Els murs d'aquest costat són a pedra vista, mentre que la façana principal és arrebossada. A l'interior es conserven restes d'una tina força antiga. La casa està adossada a una construcció allargada formada per diferents dependències. Recentment s'ha afegit a la casa un cobert on es conserva una interessant bassa o viver medieval (documentat als segles XV-XVI). Es tracta de dos dipòsits connectats amb un sistema de filtratge de l'aigua pel mètode de decantació. | 08229-340 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Possiblement en el seu origen aquesta construcció constituïa un espai de serveis del mas de can Serra, del qual n'haurien quedat el viver (documentat als segles XV-XVI) i, possiblement d'època posterior, la tina. No es té notícia de quan es construí l'habitatge ni de les circumstàncies que el van motivar. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra dels segles XVIII o XIX. La casa ha estat sempre propietat del mas de can Serra de Claret dels Cavallers. Actualment hi viu una família que porta a terme una explotació agropecuària de caràcter ecològic i també rutes i activitats turístiques amb cavalls. | 41.8214700,1.6472800 | 387657 | 4630839 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada casa del PastorInformació facilitada per Pere Vidal | 98|85|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62994 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-5 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 54, 75. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 58). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, situada prop del nucli de Claret dels Cavallers. Es tracta d'una edificació de planta quadrada amb un pati posterior. Consta de planta baixa més un pis i golfes. L'obra és molt regular i sembla feta en una sola fase constructiva. La façana principal, encarada a llevant, té una distribució perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb tres portals a la planta baixa, tres finestres amb balconada al primer pis i, a les golfes, uns òculs de forma oval. Actualment aquesta façana és a pedra vista i totes les obertures són emmarcades amb maó. Al costat nord té adossat un cos més petit i, a la façana de migdia hi trobem diverses finestres, també emmarcades amb maó, de distribució més irregular. Al sud la casa té un cobert modern fet de totxo. | 08229-341 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Segons consta en un llibre de notes de les escriptures de la casa Ferrer de Claret dels Cavallers, aquesta casa la va fer edificar Josep Ferrer Viladés l'any 1905 (en la façana consta 1906) en favor del seu fill Pere Ferrer Trulls. Pere era fuster i la casa es va construir enfront d'un roure, amb la condició que Pere pagaria els materials i el treball. La casa incloïa un taller de fusteria a la planta baixa. Aquesta propietat no formava part de l'heretat de cal Ferrer, per tant no es va incloure en el repartiment de l'herència de Josep Ferrer Torres que es va fer recentment, dividint l'heretat en nou parts. | 41.8207100,1.6453900 | 387499 | 4630757 | 1906 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62994-foto-08229-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62994-foto-08229-341-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana principal: Cal Fuster 1906Informació facilitada per Pere Vidal | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62995 | Església parroquial de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-julia-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. COMAS ARS, Bernat (2012). 'Retalls de Coaner (part 3)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 60-79. | XI-XVI | Església romànica, cap de l'antiga parròquia de Coaner, que es dreça al costat de l'antic castell del mateix nom, dins de l'antic recinte emmurallat. Ha conservat molt integrament i amb poques modificacions l'estructura primitiva. Es tracta d'una construcció pertanyent al romànic llombard que es pot considerar un exemple primerenc i encara indecís d'aquest model. Adopta una planta basilical trapezoïdal que presenta tres naus, capçades a llevant per tres absis semicirculars, sent el central més gran. Està decorada amb arcuacions i faixes llombardes que ocupen els absis i els murs exteriors. L'absis presenta una doble decoració de finestres cegues i d'arcuacions, mentre que la cornisa està formada per petits nínxols cecs. A les absidioles també es poden observar decoracions d'arcs cecs llombards treballats en unitats de dos. El fris d'arcuacions de la façana de migdia apareix a mitja alçada, no sota el ràfec de la coberta com és habitual. El treball de decoració, però, és rústec i tot el parament és recobert per morter de calç. Al centre de cada absis hi trobem una finestra, totes de doble esqueixada llevat de la de ponent, cruciforme. L'accés actual, a migdia, data de l'any 1573 i consisteix en un portal adovellat. Ha desplaçat lleugerament el portal originari, del qual se'n conserva un brancal i l'arrencada de l'arc. Destaca el campanar situat als peus de la nau central, de torre quadrada amb finestres geminades en dues cares i senzilles en les altres dues. El campanar podria ser una mica posterior. Els murs són formats per petits carreus simplement escairats, força irregulars, col·locats en filades i lligats amb morter de calç. En general la construcció és força regular als absis però a les façanes es torna més barroera. Una hipòtesi és que la teulada va ser sobrealçada per justificar les irregularitats daquesta façana meridional. Al nord l'església té adossat un edifici en ruïna que era l'antiga rectoria i, més endavant, la casa del comú de Conaer. A l'interior del temple les tres naus són cobertes amb voltes de canó, que a la central es reforcen amb arcs torals. En diferents punts es conserves tres ares de pedra. Una d'elles està col·locada en una capella lateral d'estil renaixentista situada a la nau nord. Consisteix en una estructura arquitectònica encastada a la paret, amb columnes d'ordre dòric que sustenten un entaulament superior amb una petxina. És d'una tipologia pràcticament idèntica a dues capelles que hi ha a l'església propera de Claret dels Cavallers (una datada el 1595) i també a una de l'església de Prades. Al sòl de l'església s'hi conserven tres lloses sepulcrals. | 08229-342 | Demarcació de Coaner | El lloc de Coaner és documentat des de l'any 960 en la forma llatina de Quovece Negro, que va ser interpretat pel lingüísta Joan Corominas com a mata negre o boscúria fosca. L'església apareix citada l'any 1024, quan fou consagrada pel bisbe Ermengol d'Urgell. En l'acta de consagració l'església parroquial es dedicà a la Mare de Déu, però aquesta advocació crea dubtes, ja que molt a prop s'aixeca el santuari de Coaner dedicat a Santa Maria. A més, el 1292 hi ha documentada una església dedicada a Sant Julià de Coaner i una altra, el 1298 a Santa Maria de Coaner. El 1689 Sant Julià era l'advocació de la parròquia. Fins ara es creia que en un principi l'església tenia l'advocació de Maria com a principal i que fou desplaçada posteriorment per la de Sant Julià, que quedà com a definitiva quan el 1654 es construí la nova església i santuari dedicat exclusivament a Santa Maria (BENET et al., 1984: 465). D'altra banda, l'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual santuari dedicat a Santa Maria. Més tard, l'any 1716, es construí el retaule que encara avui es conserva en aquest santuari, encarregat a Segimon Pujol, de Gurb. El rectorologi d'aquesta parròquia és conegut des de l'any 1298 i apareix publicat en el llibre de Ramon Viladés. L'església de Sant Julià va sofrir unes reformes, probablement vers el 1573, segons apareix en una inscripció, que van consistir en el canvi de portal per un d'adovellat. L'11 de maig de 1698 es va fundar una confraria dedicada al Roser. L'església fou parròquia del terme fins que, a resultes del despoblament del territori, ha quedat agregada a la parròquia de la Colònia Valls, ja al segle XX. Cal dir que la parròquia pertanyia inicialment al bisbat d'Urgell i el 1624 s'incorporà al de Solsona (que s'havia creat uns anys abans). A la dècada de 1960 l'església va ser restaurada per la Diputació de Barcelona. Aleshores es van tancar algunes obertures que havien estat fetes modernament. L'erudit decimonònic Josep M. Mas i Casas sostenia que l'església al peu del castell era una mesquita. Aquesta afirmació, però no té cap credibilitat, ja que aquest historiador és conegut per la tergiversació i invenció de diverses fonts documentals. | 41.8322600,1.7133900 | 393166 | 4631953 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62995-foto-08229-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62995-foto-08229-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62995-foto-08229-342-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: 1573Prop de la porta hi ha un fragment de tapa de sarcòfag.De les tres lloses sepulcrals una correspon a l'enterrament d'un rector (Joanes Sala) del 1867. | 85|92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62996 | Altars romànics de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altars-romanics-de-sant-julia-de-coaner | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. PUIG CADAFALCH, Josep; de FALGUERA, Antoni; GODAY CASALS, J (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya, vol. II. Barcelona, p. 187-189. | XI-XII | Erosionats, sobretot en les inscripcions | Conjunt de tres altars de l'època del romànic conservats a l'església de Sant Julià de Coaner. Cada ara pertanyia respectivament a un dels tres absis de l'església. Actualment dos d'ells es troben a l'absis de migdia. El més gran, corresponent a l'altar major, consisteix en un bloc gros de pedra treballat amb el cisell i de froma rectangular. Mesura 155 cms de llargada per 123 cms d'amplada, amb una gruixària de 10 cms. Té un dels cantells escapçat i un relleu, que el resseguia a manera de marc, també fragmentat. Té gravades unes inscripcions de les quals se'n desconeix el significat. L'altra ara consisteix en un bloc de pedra rectangular de 144 cm de llargada per 86 d'amplada, amb un gruix de 15 cms. No té cap ornament ni inscripció. Una tercera ara està col·locada en una capella lateral d'èstil renaixentista, a la nau del nord. És de característiques semblants a l'anterior però una mica més petita. Mesura 143 cms de llargada per 79 d'amplada i una gruixària de 17 cms. Aquestes ares es trobaven abandonades fora del temple fins que fa uns anys, amb la col·laboració dels Amics de l'Art Romànic, foren introduïts de nou a l'interior. | 08229-343 | Església de Sant Julià de Coaner. Demarcació de Coaner | 41.8322300,1.7134600 | 393171 | 4631949 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-3.jpg | Física | Medieval|Romànic | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62997 | Casa del Comú de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-comu-de-coaner | COMAS ARS, Bernat (2012). 'Retalls de Coaner (part 4)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 158). PERAMIQUEL COLS, Josep (2014). 'Aturen les aigües i humitats per salvaguardar Sant Julià de Coaner', El Salí (abril 2014), Súria. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 106. | XVII | En ruïna. Recentment restaurada | Petita casa, actualment en semi-ruïna, que es troba adossada a l'església de Sant Julià de Coaner. Era la casa del comú del terme de Coaner. Es tracta d'un cos de planta rectangular i de dues plantes adossat al nord del temple. La construcció, molt senzilla, té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra a la façana nord, que dóna a una petita plaça. La façana de llevant presenta dos finestrals, un a cada planta. El superior té un ampit treballat i emmarcament de pedra picada. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La construcció ha perdut la coberta i, a l'interior, tan sols conserva algunes estructures a la planta baixa i una escala. | 08229-344 | Demarcació de Coaner | Segons la inscripció del portal aquest edifici s'hauria construït el 5 d'abril de 1637. L'altra inscripció (del 1891) indica una reforma menor que s'hi devia fer al sector nord. És conegut com el Comú perquè és el lloc on es reunia el comú o universitat del terme de Coaner. Anteriorment a la seva construcció el comú es reunia a l'antic cementiri, situat al costat de l'església i del qual fins no fa gaires anys encara se'n conservava un mur. La universitat estava formada per tots els caps de casa, dirigits per un batlle i dos jurats, càrrecs que s'elegien cada dos anys. En una publicació de Ramon VILADÉS (2012:106) es donen a conèixer alguns batlles de Coaner des de 1455, quan ho era Joan de la Fàbrica. Amb la reforma borbònica passarien a ser substituïs per regidors. El 1715 es va fer un intent per reformar el sistema de talles o impostos, però finalment es deixà com estava fins aleshores, repartit en tres talls o segments de riquesa. El tall major i que pagava més era format per les cases de major riquesa: Semís, Feixes, Cases i Ribera. El tall mitjà pels masos Riera, Serra, Solernou i Rovira, i el menor pels masos Gobianes i Xicola. El 1857 es formà l'actual municipi de Sant Mateu de Bages i Coaner passà a ser un dels seus agregats. Ot i això, segons sembla la casa del Comú va mantenir alguns dels serveis bàsics. Segons la tradició oral, la zona inferior sembla que podia haver tingut funcions de calabós i altres dependències sembla que havien fet d'escola. A la dècada de 1970 va fer la funció de pallissa i la coberta es conservava al complet. Anteriorment, a l'era adjacent s'hi portaven a terme les feines del batre. A la planta baixa aquest edifici té comunicació amb l'església i encara acull actualment la sagristia. Entre 2013 i 2014 la Diputació de Barcelona hi va dur a terme una actuació de consolidació i neteja. | 41.8323400,1.7133700 | 393164 | 4631962 | 1637 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62997-foto-08229-344-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: A 5 DE ANY ABRIL 1637Inscripció al mur nord: 1891Aquest edifici apareix en el Catàleg de masies amb el nom erroni de Rectoria antiga de Sant Julià de Coaner | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 62998 | Rectoria de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-julia-de-coaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 160). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 76-77. | XIX-XX | Casa rural que havia estat la rectoria de la parròquia de Sant Julià de Coaner i ara és un habitatge de lloguer, situada al nucli de Coaner i uns vint metres al sud de l'església. És una edificació força moderna, tal vegada del segle XIX, i va substituir la rectoria antiga, que es trobava adossada al temple. Té una planta rectangular i el pis principal es troba sobrealçat, en un terreny amb desnivell. La casa és molt simple i no presenta elements d'especial interès arquitectònic. L'entrada és al nord, sobrealçada i amb una escala davantera que li dóna accés. Els murs són arrebossats amb ciment i tenen diverses finestres més o menys regulars. Per la banda de llevant la casa dóna a un pati junt a un cobert i un hort. | 08229-345 | Demarcació de Coaner | No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta construcció, que sembla força moderna. En fotografies del tombant de segle XIX apareix en un estat força precari. Durant la Guerra Civil de 1936 va ser cremada, i es va reconstruir de nou el 1952 i adquirí l'aspecte actual. El 1953 hi accedí mossèn Rossend Arceda Pons, que hi va viure fins el 1957. Llavors fou nomenat regent de Torroella, però conservant el càrrec de rector de Coaner. Posteriorment l'edifici ha estat adaptat com a habitatge. | 41.8319100,1.7135600 | 393179 | 4631914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62998-foto-08229-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62998-foto-08229-345-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Peramiquel Cols | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 62999 | Pou de glaç de la Ribera de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-ribera-de-coaner | FÀBREGA, Albert (2012). 'El pou de glaç de la Ribera de Coaner', El Salí, revista del Mig Cardener, núm. 210, p. 39. FÀBREGA, Albert (2013). Pous de glaç: Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental, Ed. Farell, p. 54. | XVIII-XIX | Pou de glaç de dimensions força grans i conservat molt integrament. Està emplaçat al peu de la font del Roure, uns 140 m al sud de la casa de la Ribera. L'estructura queda totalment soterrada en un terreny amb pendent, i l'única part visible exteriorment és la boca del passadís d'accés. L'interior segueix la tipologia habitual. És de planta circular i les parets són revestides de pedra, amb coberta de falsa cúpula i una petita obertura superior, actualment cegada. El gel es treia de la bassa propera que hi havia a la font i que actualment és un dipòsit d'aigua. | 08229-346 | Demarcació de Coaner | No coneixem notícies documentals d'aquest pou de glaç. Va ser donat a conèixer per Albert Fàbrega l'any 2012, per una notícia d'Octavi Graells i Pere Ribera. | 41.8328900,1.7339800 | 394876 | 4631997 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62999-foto-08229-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62999-foto-08229-346-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63000 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-1 | FÀBREGA, Albert (2012). 'El pou de glaç de la Ribera de Coaner', El Salí, revista del Mig Cardener, núm. 210, p. 39. FÀBREGA, Albert (2013). Pous de glaç: Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental, Ed. Farell, p. 54. | XIX-XX | Entorn abandonat | Font emplaçada prop de la masia de la Ribera i uns 10 metres més amunt d'un pou de glaç. En aquest indret ombrívol hi trobem un mur de pedra seca amb restes d'una antiga pica. A la part superior hi ha un dipòsit. Antigament era la bassa on s'extreia el gel per al pou. Al costat de la font hi ha un roure antic i molt ample, amb les branques obertes. | 08229-347 | Demarcació de Coaner | 41.8327900,1.7343900 | 394910 | 4631986 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63000-foto-08229-347-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63001 | La Riera de Mejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-meja | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 47). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada a la zona de la vall per on passa la riera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) amb un cobert adossat a la part posterior i una pallissa aïllada. L'habitatge és una edificació força homogènia que sembla aixecada en una sola fase, probablement ja al segle XIX, o principis del XX, però amb unes característiques constructives que denoten la voluntat de seguir el model d'una masia prototípica i amb una composició arquitectònica perfectament simètrica. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució en base a tres eixos d'obertures. En l'eix central hi trobem les obertures principals: portal, una galeria rematada amb arc escarser i, a la planta superior, una altra galeria formada per tres finestrals amb arcs apuntats entre columnetes. Totes les obertures són obrades amb maó. La resta de façanes segueixen la mateixa tipologia constructiva però amb menys finestres i més senzilles, sempre emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. | 08229-468 | Demarcació de Mejà | No tenim notícia sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, correspon al segle XIX o principis del XX.. Segons dades del Cadastre, l'any de construcció seria el 1925. Els propietaris eren la família Serra i vivien a Súria, i actualment n'és la descendent, Eulàlia Serra. A la casa de la Riera hi vivien masovers, concretament la família Jové. Entorn de la dècada de 1930 eren Francesc Jové, casat amb Rosa Casas. | 41.8414700,1.6739300 | 389905 | 4633025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63001-foto-08229-468-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Lluís Rojas Jové, ca cal Rojas | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63002 | Cal Ros (Mejà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-meja | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 19). | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà enmig d'un coster que descendeix ja sota l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Consta d'un cos residencial amb una pallissa i un cobert adossats a la part nord i oest. El conjunt ha tingut una remodelació recent que l'ha transformat substancialment, tot recreant les construccions originàries en base a estereotips tradicionals i medievalitzants, de manera que sovint costa diferenciar les parts autèntiques de les que són imitació. Així, la casa s'ha dotat d'un mur que tanca el recinte i s'ha construït una torre circular amb merlets a l'angle sud-oest. El cos residencial és una construcció originària, feta de pedra, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La façana principal ha quedat coberta per una estructura corresponent a una mena de terrassa amb porxo, possiblement aprofitant algun element preexistent. A la façana de llevant hi trobem un portal que sembla obrat el 1930, però també dues finestres més antigues, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Un element interessant, tot i que sembla també força modificat, és la pallissa: de planta rectangular i sostinguda per tres arcs diafragmàtics. | 08229-469 | Demarcació de Mejà | No tenim notícies sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. Ja entrat el segle XX el propietari era Ramon Badrenes, que va marxar com a masover a cal Fèlix perquè era una casa més gran. Entorn de 1960 va marxar de cal Fèlix i es vengué la propietat a Eduard Bohigues, de Manresa. L'actual propietari és el seu fill. Recentment tot el conjunt ha estat rehabilitat. | 41.8471400,1.6679100 | 389415 | 4633662 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal est: R 1886P. 1930 E BInformació oral facilitada per Lluís Rojas Jové | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7). | XIX | en ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra. | 08229-470 | Demarcació de Salo | En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes. | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63004 | Cal Trespol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trespol | XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna emplaçada enmig d'un camp prop de cal Quelet i cal Solsonet. Tan sols queda dempeus l'angle que formaven dos murs, al nord-oest del recinte, així com restes d'altres murs de poca alçària que delimitaven el cos residencial. Aquest sembla adoptar una planta estreta i llarga, amb un primer nivell enclotat sota terra. Però en l'estat actual, amb les restes cobertes per la vegetació, és difícil deduir la planta general de la casa. Al costat de ponent es conserven restes d'una tina. | 08229-471 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta casa. Per les restes conservades podria ser obra del segle XIX. Al tombant de segle XX hi vivia la família d'Isidre Pelfort, casat amb Teresa Farré. Una filla seva, nascuda en aquesta casa el 22 de desembre de 1907, fou Antònia Pelfort Farré, religiosa caputxina que va desenvolupar la seva tasca al convent d'aquest ordre a Manresa. Des de mitjans de segle XX cal Trespol es troba abandonada i en ruïna. | 41.8512900,1.6355100 | 386732 | 4634165 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63004-foto-08229-471-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa no inclosa en el Catàleg de Masies | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63005 | Cal Xela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xela | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 21). | XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, emplaçada en un coster sota una estribació de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. La construcció ha perdut la coberta però conserva en general els murs i l'estructura excepte a la part davantera, més esfondrada. És formada per un cos de planta rectangular que constava de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat a llevant. És una edificació rural però de qualitat, aixecada probablement ja al segle XIX. La façana principal, encarada vers migdia, és la que es troba més malmesa, i només conserva un portal amb brancals i llinda en forma d'arc escarser. L'interior té una planta molt regular que es distribueix en tres crugies. La central funciona com a distribuïdor, i és on trobem diverses portes fetes amb pedra picada i d'una mateixa tipologia que donen accés cap a les sales laterals, tant a la planta baixa com al primer pis. Els murs de la casa són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes conserva algunes finestres de distribució irregular emmarcades amb llindes i brancals de pedra. | 08229-472 | Demarcació de Mejà | Per la seva tipologia constructiva cal Xela sembla una casa obrada de nova planta al segle XIX. En alguns llocs també es denomina Casa Nova de Ferreric. Cal Ferreric era situada a la part alta del raval de Mejà, però actualment ja no es conserva. | 41.8470300,1.6737100 | 389896 | 4633643 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sembla que tenia una inscripció que estaria molt gastada i il·legible | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63006 | Cal Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-xic-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 17). | XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a la vall de la riera de Salo. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, que s'ha perdut. És una construcció aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Té una planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i un petit cobert adossat al nord. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures; totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'obertura central del primer pis és en forma de balcó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes pràcticament no s'hi observen finestres, tot i que són poc visibles degut a la vegetació. | 08229-473 | Demarcació de Mejà | Per la seva tipologia constructiva cal Ton Xic sembla una casa aixecada al segle XIX i pràcticament sense modificacions posteriors. | 41.8468800,1.6590300 | 388677 | 4633645 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/