Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63007 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-4 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 45). | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada prop de la confluència entre la riera dels Plans i la de Salo, i al costat de l'actual carretera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis), que té adossat un cos més petit adossat al nord, també amb dues plantes però situades a un nivell més alt. Ambdós cossos tenen la coberta a un sol vessant. La façana principal és la de migdia, i actualment ha quedat d'esquena a la carretera. Hi trobem un portal amb arc escarser adovellat així com diferents finestres de tipologia diversa i distribució irregular. La façana de llevant té dos portals a diferent alçada, corresponents als dos cossos. Les finestres són emmarcades amb brancals de pedra i amb llindes de fusta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La casa conserva dues tines. En el seu origen aquesta casa havia estat una fassina d'aiguardent, però d'aquestes instal·lacions no en queda cap rastre. La casa conserva dues tines. | 08229-474 | Demarcació de Mejà | Aquesta casa fou construïda al segle XIX, sembla que el 1880 segons una llinda. Era un moment en què es va fer obres a la carretera de Salo i els guanys de la fassina d'aiguardent que hi havia instal·lada serviren per fer front a les despeses. La van fer construir els propietaris de la casa veïna de cal Batlle. Eren la família Santasusana Puig, que procedia del mas Puig. Però la fassina va funcionar pocs anys, ja que a finals del segle XIX, amb l'arribada de la fil·loxera, va deixar de funcionar. Més recentment, ja entrat el segle XX, s'hi hostatjaven treballadors que feien obres a la carretera. Fa uns anys, la casa fou adquirida pels propietaris del Semís. | 41.8404500,1.6664900 | 389285 | 4632921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1880Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Isidre Dalmases (de cal Batlle) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63008 | Necròpolis La Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-la-frau | AA.DD. (2012).'La necròpolis Ibèrica de la Frau (Castelltallat, Sant Mateu de Bages)'. Segones Jornades d'Arqueologia a la Catalunya Central, Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012. | VI-V aC | El túmul es trobava força degradat | Vestigis d'una necròpolis d'època ibèrica de la qual s'ha identificat i excavat una sola tomba. Es troba emplaçada al capdamunt d'una petita carena allargada situada al vessant meridional de la Serra de Castelltallat, relativament a prop de l'antic castell de Castelltallat. La intervenció arqueològica va poder confirmar l'existència d'una tomba consistent en un túmul amb restes del ritual d'incineració. Concretament, la tomba estava formada per un túmul de planta irregular (que originàriament podria haver estat ovalat i d'uns 3 metres de longitud per 2 d'ample). Al centre del túmul hi havia una petita fossa reblerta per un estrat d'argila amb cendres i amb restes d'una peça ceràmica que correspondria a l'urna cinerària. Entre la ceràmica hi havia restes minúsculs d'ossos cremats, així com fragments de peces d'indumentària, com ara fíbules. Un element singular és que en aquest cas l'urna funerària no quedava enterrada sota terra, com és habitual en les necròpolis de la primera edat del ferro, sinó que era dipositada a l'interior del túmul artificial. És probable que aquesta tomba formés part d'una necròpolis que s'estendria al llarg de la carena. En aquest sentit cal dir que a 100 metres en direcció nord-oest es van localitzar en superfície materials ceràmics ibèrics que podrien indicar l'existència d'una zona d'hàbitat o, tal vegada, la continuació de la necròpolis. Així mateix, sota el castell medieval de Castelltallat hi ha documentada l'existència d'un poblat ibèric, amb una cronologia que va com a mínim des de mitjans de segle V aC fins a mitjans de segle II aC. A partir del material arqueològic recuperat el jaciment de La Frau es pot datar entorn dels segles VI-V aC. És a dir, en un moment de transició entre el final de l'edat del ferro i els inicis del període ibèric antic. Però sembla més aviat que encaixaria en una fase primerenca de la cultura ibèrica. | 08229-475 | Demarcació de Castelltallat | Aquest jaciment fou donat a conèixer per l'arqueòleg Pere Tardà a partir d'una troballa fortuïta. L'octubre de 2011 va ser objecte d'una intervenció arqueològica encarregada a l'empresa Arqueociència i dirigida per Marc Piera Teixidó. | 41.7860400,1.6276400 | 385963 | 4626931 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63008-foto-08229-475-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63008-foto-08229-475-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 80|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63009 | La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardiola-1 | BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, p. 44. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 236). | XI-XIX | En fase de rehabilitació | Antiga guàrdia o lloc de guaita vinculada al castell de Sant Mateu de Bages, posteriorment convertida en un petit mas. Es troba situada en un lloc estratègic, a l'extrem sud-est de l'altiplà de Sant Mateu, amb perfecta connexió visual amb el castell, a uns 1.500 m, i amb un gran domini també sobre la vall que s'obre al sud-est, cap a la plana de la Llauna, la masia de Jaumandreu i la zona de Callús, en el context de la conca del Cardener. Actualment hi trobem un mas de dimensions modestes, de planta irregular i totalment atípic. El cos residencial, que compta només amb planta baixa i golfes, és una construcció complexa, fruit de diverses etapes. El nucli originari es troba a l'angle oest. Concretament, al mur nord-oest s'hi poden veure traces d'antigues construccions fetes amb un aparell de carreus mitjans i ben disposats en fileres. En un punt s'insinua la forma cilíndrica d'una antiga torre, que posteriorment ha quedat integrada a la construcció del mas. També hi ha una part de mur atal·lussat i, més amunt, una barreja de tipus constructius amb una part feta amb carreus reaprofitats. També a l'interior del mas, en aquest mateix sector, es conserven murs fets amb el mateix tipus d'aparellat i un arc apuntat, actualment tapiat. Aquesta hipotètica construcció originària, possiblement en forma de torre de guaita amb les seves dependències, evolucionà cap a un mas medieval, que després s'amplià cap a est i nord. La façana principal del mas, encarada al sud-oest, presenta una aspecte auster i rústec, amb dos senzills portals emmarcats amb brancals de pedra i finestres petites a la planta superior. L'aparell és força més irregular que en l'altre mur. El cos residencial compta amb petits coberts adossats al nord-est i a ponent, així com una tina cilíndrica adossada al sud-est. A llevant trobem una construcció aïllada corresponent a una pallissa, de construcció força antiga i amb un interessant arc apuntat a la part de l'entrada. Una mica més al nord es conserva una tina aïllada. La Guardiola és un exemple atípic i molt interessant d'un mas de característiques medievals que ha quedat fossilitzat en aquesta fase arcaica i que ha tingut poques alteracions modernes. | 08229-124 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | S'ha remarcat en algunes ocasions que des del castell de Sant Mateu de Bages es divisen dos punts de guaita coneguts: al nord-est la torre del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sud-est el mas Guardiola. No coneixem cap notícia documental que vinculi aquest mas com a guaita del castell però tots els factors així ho donen a entendre: el mateix topònim La Guardiola, les restes constructives conservades i l'emplaçament del mateix en un lloc estratègic que abans hem descrit. Segons Jordi BOLÒS (2004: 44) per aquesta vall, i prop del mas Subirana (ja en terme de Fals) hi passava un camí medieval anomenat via Subirana, documentat l'any 950. Aquest camí s'ajuntava més endavant amb el camí de Castelltallat i es dirigia vers les terres de ponent. Així doncs, la Guardiola era, amb gairebé tota seguretat, un lloc de guaita vinculat al castell de Sant Mateu, que probablement en època alt-medieval tenia una torre circular. Una part de la construcció del mas actual podria correspondre a aquesta torre. No tenim cap notícia, però, de la família que custodiava aquesta guàrdia en època medieval. Probablement pertanyia a l'estament militar i tenia llaços de vassallatge amb el senyor del terme. El 'mansus de Gardiolis' com a tal, apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Cecília de Montserrat de l'any 1259. Pagava com a cens al monestir la tasca (una onzena part de la collita). Malauradament, no coneixem notícies més concretes sobre aquest interessant mas. Cal dir que a la banda nord del castell de Sant Mateu hi ha uns turons també amb molt bones vistes i en un punt estratègic de control de camins que són anomenats les Guàrdies. Al cim del turó principal hi ha una barraca que, tal vegada, podria haver estat construïda aprofitant vestigis d'alguna torre de guaita o defensa. | 41.7884600,1.7488900 | 396043 | 4627046 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63010 | Castell de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-mateu | <p>Arbués, C., Sánchez, E. (1995-1997): Memòria de l'excavació arqueològica al castell de les Planes de Sant Mateu de Bages. Núm. 2510 BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 406-407. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Sant Mateu', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 448-449. CABALLÉ, G. (2003): Memòria de l'excavació arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. Núm. mem. 4953 CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages (o de les Planes-) Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 – 771. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 97-98.</p> | X-XIV | En ruïna. Actuació de consolidació. | <p>Castell medieval en estat de ruïna situat al cim d'un turó que s'eleva uns dotze metres sobre el seu entorn, vora la masia de les Planes i l'antic camí d'accés al nucli de Sant Mateu de Bages (actual BV-3003, de Callús a Castelltallat). El cim del turó conforma una plataforma més o menys el·líptica, i la muralla del castell s'adapta a aquesta forma. A l'interior hi trobem un seguit d'estances distribuïdes a banda i banda d'un corredor central. Després de les excavacions que s'hi ha practicat han quedat visibles els basaments i alguna paret d'aquestes estances. L'aparell dels paraments és fet amb carreuons mitjans, escantonats i disposats en filades horitzontals, de clara factura romànica i lligats amb morter. Les estances que es troben a la part central devien correspondre a la part noble del castell, ja que han conservat l'inici de columnes a les portes i l'arrencada d'arcs diafragmàtics a l'interior. A la banda est es conserva una cisterna rectangular amb un angle arrodonit que fa 2,70 metres de llarg i 1,40 d'ample amb una fondària de 1,50 metres. Al nord, una de les estances s'ha identificat com a graner. Al costat est hi havia la porta d'accés al recinte, que donava al corredor central, i al costat sud del portal es conserven restes d'una torre alt-medieval i d'un baluard. Pel costat nord es conserva el tros més gran de muralla, que fa uns 20 metres de llargada i en el punt més alt arriba als 5,5 metres. Les excavacions realitzades en els darrers anys han permès diferenciar tres fases constructives. La primera és dels segles X-XI, moment fundacional al qual pertany el fonament d'una torre. La segona és del segle XIII, quan es produeix una reforma total del castell i aquest adopta una planta ovalada, tot reaprofitant els materials de l'edificació anterior. Finalment, als segles XIII-XIV es modifica la distribució interna de l'edifici, especialment al costat NE. Als peus del turó i vora la carretera hi ha l'església de Sant Miquel de les Planes (parcialment romànica) que era la capella del castell. Entre aquesta església i el turó del castell s'estén un camp on en època medieval es concentraven els masos Corts, Cardó, Conill i Vila, que van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4) en època baix medieval aquests masos formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Cal dir també que des del castell es divisen dos punts de guaita medievals: al nord-est la torre del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sud-est el mas Guardiola que, tot i que no n'hi ha constància documental, ben segur era una torre de guaita vinculada al castell de Sant Mateu.</p> | 08229-125 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Segons Josep Bastardas, el lloc de Sant Mateu de Bages s'ha de relacionar amb l'indret que en un document de l'any 955 s'anomena Terra Witizza. En aquesta zona s'ha documentat arqueològicament una important presència de població visigòtica; concretament la necròpolis (molt propera al castell) del Collet del Cargol, mentre que al subsòl de l'església parroquial (també propera) es conserva un conjunt de tombes antropomòrfiques que es poden datar entre els segles VI i X. El castell de Sant Mateu defensava una part de l'actual terme municipal, concretament la zona sud-oriental. Apareix documentat per primera vegada l'any 983 en l'acta de Consagració del Monestir de Sant Llorenç de Bagà. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia el castell de Sant Mateu. Inicialment el domini eminent era dels comtes de Barcelona, si bé ben aviat els feudataris reals foren els Cardona. Tot i que aquesta dependència dels Cardona podria ser anterior, es confirma l'any 1083. En alguns documents consta una primitiva capella situada al mateix castell, la qual devia perdre's en l'ampliació del recinte i llavors es construí la capella romànica, situada als peus del castell i més a prop del camí. No se sap com el castell de Sant Mateu sortí del domini dels Cardona per passar a la família Boixadors. El cert és que les relacions entre ambdues famílies ja existien abans del 1124, quan es féu una concòrdia entre els Cardona i els Boixadors. Això no obsta perquè els Cardona vinculessin aquest castell al districte vescomtal el 1314. Aleshores el senyor del castell era Berenguer de Boixadors, casat amb Blanca, i a la seva mort (el 1306) passà als seus descendents. El 1381 aquesta família amplià els seus dominis, ja que comprà al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi del castell de Sant Mateu. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. L'incendi que va patir el Bages l'any 1994 va provocar la desaparició de la vegetació que fins aleshores cobria les restes del castell i va empitjorar el seu estat. Durant els anys següents es van portar a terme obres de consolidació i excavacions arqueològiques que van permetre documentar la totalitat de la planta del castell i les fases constructives. Concretament es van portar a terme diversos camps de treball entre 1995 i 1997. Del 2000 al 2003 s'hi han realitzat diverses campanyes encarregades a l'empresa Arqueociència i dirigides per Clara Arbués, Goretti Vila o Gemma Caballé.</p> | 41.8010200,1.7418400 | 395477 | 4628449 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||
| 63011 | Ruïnes dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dels-masos-corts-cardo-conill-i-vila | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XV-XVIII | Masos en ruïna al subsòl. Estat desconegut. | Ruïnes d'un conjunt de masos d'origen medieval que es trobaven situats a l'àrea compresa entre el turó del castell de Sant Mateu i l'església de Sant Miquel de les Planes. En diversos documents, almenys des del 1501, alguns d'ells relacionats amb la masia de les Planes, que es troba situada també molt a prop del castell, es fa esment d'aquests masos, denominats Corts, Cardó, Conill i Vila, els quals van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons la monografia sobre Sant Mateu de Bages escrita per mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4), en època baix medieval formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Els propietaris de la masia de les Planes afirmen que els anys 1950, quan van començar a llaurar amb tractor el camp situat en aquesta zona, hi van aparèixer nombroses restes dels fonaments d'aquestes cases. Cal dir que, darrera l'església de Sant Miquel, a l'altre costat del camí hi ha aparegut també restes òssies pertanyents a l'antic cementiri de l'església. | 08229-126 | Vora l'església de Sant Miquel de les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages | El castell de Sant Mateu és documentat des de l'any 983, i l'església de Sant Miquel de les Planes és una construcció parcialment romànica de les acaballes del segle XII o inicis del XIII. Sembla, doncs, que vora l'església i als peus del castell va sorgir un petit nucli de cases. Aquests masos ja existien al segle XVI, quan es va construir la masia de les Planes, també als peus del castell. De fet, l'any 1501 es troba documentat Sebastià Planas com a batlle del castell i amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 Sebastià consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. En algun moment posterior a aquesta data aquests masos foren abandonats. | 41.8012400,1.7433000 | 395599 | 4628472 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63011-foto-08229-126-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63012 | Ca l'Interès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-linteres | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 224). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en una estribació oriental de l'altiplà de Sant Mateu, prop del terreny conegut com Pla de la Mossa i de la rasa de ca l'Interès. Es tracta d'una edificació que sembla construïda en una sola fase, tot i que d'estructura lleugerament irregular. El cos residencial és de planta rectangular, amb petits coberts als laterals. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, es troba en un desnivell. Des d'un pati enrajolat s'accedeix a un portal del primer pis, mentre que un altre portal inferior dóna accés a una planta baixa semisoterrània. Els portals són emmarcats amb llindes i brancals de pedra, igual que les diverses finestres que es troben repartides per la resta de façanes. Els murs són actualment a pedra vista. Al costat sud, s'aixeca un cobert de pedra de dues plantes. La casa, rehabilitada, ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-127 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons documents de la masia de les Planes, l'any 1801 el propietari d'aquesta masia concedeix una peça de terra a Francesc Simón perquè hi construeixi una casa. No sabem si la construcció es va fer immediatament, ja que en la inscripció d'una llinda la data que hi consta és el 1856.Tot sembla indicar que es va aixecar en una sola etapa. La família propietària eren els Simón. L'any 1909 Jaume Simon Llobet va vendre a Josep Planas Salats, aleshores propietari del mas de les Planes, la casa de ca l'Interès. Ca l'Interès es va mantenir com a propietat dels Planas fins que el 1980, quan Josep Simón, de Barcelona, que afirmava ser descendent dels primers Simon que van habitar la casa, va adquirir-la novament. | 41.7941600,1.7456100 | 395779 | 4627683 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1856Informació oral facilitada per Neus Vilardaga. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63013 | Comallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comallonga | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 209). NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 27. | XVII-XIX | Masia de grans dimensions, documentada des del segle XVII, que està emplaçada al lloc anomenat Plans de Comallonga, al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla. El conjunt està format per diversos cossos residencials, fruit d'ampliacions successives de la masia. La part principal s'allarga al costat nord i té adossat un altre cos al sud-est, configurant una forma de L que queda tancada amb un pati interior. Tota l'edificació queda lleugerament elevada damunt d'un petit promontori. El nucli originari es troba a la part central, que forma un cos lleugerament més baix. Aquí hi trobem la façana principal, encarada a migdia, amb un portal adovellat. Aquest cos es va eixamplar al segle XVIII cap a llevant i posteriorment cap a ponent. Aquest cos de ponent és lleugerament més alt, amb planta baixa més dos pisos i distribuït en base a dos eixos d'obertures, a la primera planta hi ha balcons i, a la planta superior, una galeria amb dues arcades. Els murs de l'edificació són de pedra, amb un aparell de bona qualitat i amb finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Ja fora del recinte tancat, al costat sud-est s'aixeca una interessant pallissa formada per dos cossos adossats davant d'una àmplia era. | 08229-128 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | El cognom Comallonga és a bastament documentat a Sant Mateu de Bages des del segle XI. Aquesta família tenia vincles amb la capella de Sant Andreu de Comallonga, situada dins l'antic terme del castell de Sant mateu però que avui pertany al municipi de Fonollosa. Era una capella rural, vinculada a la parròquia de Sant Mateu, que està documentada per primera vegada el 1221. El mas Comallonga és probable que tingui el seu origen en època medieval, malgrat que les primeres referències que en coneixem són del segle XVII i estan vinculades a la família amb el mateix nom que el mas. De l'any 1607 es coneix una causa pia per donzelles maridar instituïda a la parròquia de Gualba per Melcior Comallonga, el qual pertanyia a la família propietària del mas Comallonga, que era qui pagava les pensions (NOGUERA, 1904: 27). La resta de notícies provenen de les diverses inscripcions de llindes de la casa, i la més antiga és de l'any 1656. En aquesta època es devia aixecar part del nucli més antic del mas. Al segle XVIII, com la majoria de masos, va tenir una ampliació important. En donen testimoni dues inscripcions, una del 1787 i una altra del 1773. Aquesta última especifica que és un fadrí de la casa, Pere Comallonga, qui va contribuir a les obres. Finalment, trobem dues inscripcions més, que corresponen al 1812 i 1881 respectivament. Per tant, al segle XIX la casa fou novament ampliada per adquirir l'aspecte actual. Els Comallonga van continuar vinculats a aquest mas fins al segle XX, quan van marxar a Sabadell. A la dècada de 1970 el doctor Carles Llussà, metge de Manresa, va adquirir el mas Comallonga. Tal com informa la darrera de les inscripcions, el 1976 va fer-hi obres de rehabilitació. | 41.7958900,1.7047300 | 392386 | 4627925 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63013-foto-08229-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63013-foto-08229-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63013-foto-08229-128-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en llinda: 1656Inscripció en llinda: 1787Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana est: 'PERA COMALLONGA FADRI ANY 1773'. A la part inferior apareix un senyal curiós, que podria interpretar-se com una marca del picapedrer. Inscripció en llinda: 1812Inscripció en llinda: 1881Inscripció a la dovella central del portal: COMALLONGA EM FEU 1656. CARLES LLUSSÀ EM REFER 1976.Informació oral facilitada per Carles Llussà | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63014 | Les Òlibes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-olibes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 188). | XIX | En estat de ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, que es troba emplaçada en el sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla. La casa antiga, al costat d'una caseta més petita, també de pedra però de construcció moderna, es troba actualment en estat de semi-ruïna. Se'n conserva dempeus la meitat oest, mentre que l'altra meitat aproximadament està esfondrada. El cos residencial era una construcció de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. La façana principal estava encarada a migdia, però el seu estat d'enderroc no permet veure com era. Els murs són a pedra vista, amb un aparell de força qualitat fet amb carreus de tamany petit. Les finestres que es conserven són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'habitatge tenia un cos més baix adossat a ponent, el qual es conserva gairebé fins a dalt i té una arcada a la part superior. També tenia coberts adossats a la part del darrere. Malgrat el seu estat de ruïna, les parts conservades de la casa mantenen bé la tipologia tradicional, sense afegits moderns. Uns 10 metres al nord hi ha un altre habitatge en ruïnes, força petit, que és cal Tinet. | 08229-129 | Demarcació de Sant Mateu | Segons el Catàleg de masies, es tracta d'una construcció de l'any 1805. Per les seves característiques tipològiques es pot deduir, igualment, que la casa fou aixecada al final del segle XVIII o principis del XIX. Segons el mapa de l'Institut Cartogràfic, en aquest lloc hi consta també la casa de Cal Tinet. Era una masoveria del mas proper de cal Roig fins que, recentment, fou venuda als actuals propietaris. | 41.8050000,1.6958600 | 391664 | 4628948 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63014-foto-08229-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63014-foto-08229-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63014-foto-08229-129-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63015 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-3 | XX | Creu de pedra emplaçada al jardí que es troba a l'exterior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, en una zona enjardinada. Consta d'un sòlid pedestal de forma polièdrica amb la planta quadrada. Al seu damunt hi ha el basament de la creu, allargat i amb quatre cares trilobulades. A la part superior s'aixeca la creu, amb el fust i les astes de secció quadrada. En el punt d'intersecció té un disc decorat amb raigs radials i una inscripció que diu: SANTA MISIÓN 1942. La pedra corresponent a la creu presenta un tipus de talla amb granulat que sembla diferent de la resta i podria ser posterior al pedestal i al basament, tal com es dedueix també de les dates que hi ha inscrites. | 08229-130 | Jardí de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons la inscripció del pedestal, l'any en què es va col·locar aquesta creu és el 1913. D'aquest moment deuen ser el pedestal i el basament de la creu. Posteriorment, durant les dècades de 1940 i 1950, les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció present en el disc central, la part de la creu correspondria a una Santa Missió de l'any 1942. | 41.7953900,1.7348100 | 394884 | 4627833 | 1913 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63015-foto-08229-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63015-foto-08229-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la part superior de la cara oest del pedestal: CREDOInscripció a la part superior de la cara est del pedestal: 1913 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63016 | Creu de terme de Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fontanet | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Fontanet, a l'alçada del raval conegut com el Clot de Fontanet. Es tracta d'una creu força moderna (del final del segle XIX o principis del XX) que destaca pel seu sòlid pedestal. El pedestal està format per dos grans blocs de pedra esglaonades. La inferior de forma cúbica i la superior amb una marcada inclinació piramidal. Al seu damunt hi ha el basament, allargat, de la creu. A la part superior s'aixeca la creu, amb les astes de secció rectangular i decorada amb una forma circular al punt d'intersecció. La creu no té cap tipus d'inscripció. | 08229-131 | Clot de Fontanet | Per analogia amb altres creus molt similars i pròximes, com ara la de la Santa Missió (a l'església parroquial de Sant Mateu) o la creu de l'oratori de cal Carné, podria datar-se a finals del segle XIX o principis del XX. La creu està situada al costat d'un revolt del camí, en un lloc que fa una petita esplanada amb bones vistes i al peu de les cases de Fontanet. | 41.7898800,1.7226300 | 393863 | 4627236 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63017 | El Casetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caseto | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 172). | XVIII | En ruïna. Ha perdut la coberta. | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, situada al vessant sud de la serra de la Sala, força a prop de l'antiga masia de la Sala. Es tracta d'una casa de dimensions modestes, de planta quadrada i amb petits cobert adossats als laterals. Constava de planta baixa més una planta superior sota coberta. La teulada, a dues aigües, s'ha esfondrat. La façana principal, encarada a llevant, consta d'un senzill portal rematat amb una llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb brancals de pedra. Els murs són fets amb blocs de pedra més o menys escairada. A l'interior, que es troba en estat ruïnós, encara són visibles les restes d'un forn de pa. Malgrat el seu estat, la casa ha conservat els volums i tipologia originàries, sense reformes modernes. | 08229-140 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons la inscripció, es tracta d'una casa construïda l'any 1774, la qual s'ha conservat pràcticament sense reformes posteriors. | 41.8173100,1.7216500 | 393827 | 4630282 | 1774 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63017-foto-08229-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63017-foto-08229-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63017-foto-08229-140-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de fusta del portal: 1774 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 63018 | Cal Secaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-secaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 189). | XIX-XX | Casa recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un coster que dóna al torrent de cal Mateu. Es tracta d'una edificació força regular i, en bona mesura, construïda en una sola etapa. És de planta rectangular i té un petit cobert adossat a la part posterior. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució regular, marcada per un eix d'obertures a l'esquerra, amb un portal i dos balcons superiors, mentre que a la dreta trobem dues finestres més petites. Totes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte el balcó superior, rematat amb un arc. La façana de llevant repeteix un esquema similar, amb un balcó de característiques semblants. Els murs són actualment a pedra vista. La coberta, a dues aigües, destaca per un voladís molt marcat a la façana principal. La casa, rehabilitada recentment, ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-141 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquesta casa no té cap inscripció però, per la seva tipologia, podria ser una construcció del final del segle XVIII o principi del XIX. | 41.8043100,1.7229600 | 393914 | 4628838 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63018-foto-08229-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63018-foto-08229-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63018-foto-08229-141-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63019 | Cal Bernaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernaus | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 186). | XIX | En ruïna. Ha perdut la coberta. | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, emplaçada en un coster, prop de la rasa de Figuera. Es tracta d'una casa molt modesta, de planta rectangular i molt estreta, que sembla construïda en una sola etapa. Constava de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a llevant vers un camí, es distribueix en dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La construcció queda arrecerada vora un pendent que ascendeix a l'esquena de la casa, de manera que els murs laterals i posterior gairebé no tenen finestres. Pocs metres al nord hi ha un cobert aïllat i, adossats al costat sud, una mena de bassa, una barraca i un altre cobert. Malgrat el seu estat, la casa ha conservat els volums i tipologia originàries, sense cap reforma moderna. | 08229-142 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia constructiva sembla tractar-se d'una casa del segle XIX. Es va construir en terres del mas Junyent (situat al terme municipal de Fonollosa). Després va passar a la família Pujol, els quals tenien una vaqueria a Manresa i, més recentment, fou adquirida pels propietaris de la masia de Figuera. | 41.8020600,1.6945000 | 391546 | 4628623 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63019-foto-08229-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63019-foto-08229-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63019-foto-08229-142-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Esquerrà | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63020 | Cal Bescompte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bescompte | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 190). | XIX-XX | En estat d'abandó. Conserva la coberta. Construccions auxiliars semi-derruïdes. | Casa de pagès que es troba en estat d'abandonament, emplaçada a la punta d'un coster, prop de la rasa de Figuera. Es tracta d'una casa força gran, de planta irregular. Sembla que originàriament era més ampla i posteriorment s'allargà amb un cos adossat davanter, més estret. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Actualment la façana principal, encarada a migdia, és formada per aquest cos davanter que consta d'un porxo amb quatre galeries quadrades totalment obertes al seu damunt. La planta baixa és ocupada per les tres arcades d'aquest porxo. L'antic portal, fet amb una llinda de tres peces, ha quedat amagat sota l'arc central, mentre que l'extrem dret de la façana ha quedat tancat amb paret. A la banda de llevant hi ha un femer semisoterrat cobert amb volta de pedra. A l'entorn de la casa trobem escampats diversos coberts de pedra de dimensions variables. La casa ha conservat bé els volums i la tipologia originàries. | 08229-143 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons informa la inscripció d'una llinda, podria tractar-se d'una construcció de mitjan del segle XIX (1863) que posteriorment fou allargada amb el cos davanter. Malgrat que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Cap a mitjans del segle XX hi vivia la família Parcerisses. Després va passar a mans de la família Pujol, els quals tenien una vaqueria a Manresa i, més recentment fou adquirida pels propietaris de la masia de Figuera. Els últims masovers que hi vivien van passar a viure a cal Masover de Figuera, ja que es van emparentar amb la família propietària de Figuera. | 41.8009200,1.6937400 | 391481 | 4628498 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63020-foto-08229-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63020-foto-08229-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63020-foto-08229-143-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra del cos de llevant. Año 1863Informació oral facilitada per Pere Esquerrà | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63021 | Cal Saperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saperes | XIX | En estat de ruïna avançat. | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, emplaçada en un petit altiplà vora els Clots de Muntaner. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, de planta irregular. En l'estat actual, força derruïda, és difícil fer-se una idea de devia ser aquesta construcció, que aparentment adopta una forma força atípica. El portal d'entrada sembla insinuar-se a la façana de migdia, al costat d'un petit cos que sobresurt. Els murs són de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. La part que s'ha conservat millor és a l'angle nord-est, on els murs s'aixequen encara fins a una alçada d'uns dos metres i on es poden veure les restes d'una finestra emmarcada amb brancals de pedra. A la façana oest té adossada una tina cilíndrica. L'interior de la casa es troba totalment envaït per la vegetació. | 08229-144 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia constructiva aquesta casa sembla obra del final del segle XVIII o del XIX. | 41.8034200,1.6897400 | 391153 | 4628780 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63021-foto-08229-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63021-foto-08229-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63021-foto-08229-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no s'inclou en el Catàleg de masies. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63022 | Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 176). | XVIII-XIX | Masia d'origen antic, de dimensions mitjanes, que està emplaçada en un petit replà, entre dos serrats vora els Clots de Muntaner. El conjunt està format per un cos residencial més dos coberts aïllats a l'esplanada davantera. L'habitatge és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. La teulada és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està encarada a migdia i ha estat allargada respecte a l'entrada originària. Així, sota un vestíbul-porxo cobert amb volta de pedra hi trobem el portal d'entrada, emmarcat amb unes llargues dovelles. La resta de la façana presenta una galeria central amb dues arcades així com altres obertures més petites, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les façanes laterals tenen finestres de característiques similars distribuïdes al llarg del primer pis. Els murs són fets amb un parament de petits carreus força regular. Pel costat nord-oest la casa té adossat una ampli tancat amb un antic cobert. A la part davantera són remarcables una pallissa i un altre cobert de pedra, molt ben conservats. El conjunt ha mantingut els volums i la tipologia originàries. | 08229-145 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria ser una construcció del segle XVIII o tal vegada anterior. La inscripció de la façana, amb l'any 1796, marca probablement la data en què l'edifici es va eixamplar per la part davantera. | 41.8064600,1.6849100 | 390757 | 4629124 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra incrustada a la façana principal: 1796 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63023 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 232). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular i té un petit cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb portal, balcó i galeria a la part central i finestres més petites als laterals. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la galeria, rematada amb arc escarser fet amb maons. Els murs són fets amb maçoneria i, en les façanes laterals trobem algunes finestres de característiques similars. La casa ha estat rehabilitada recentment i ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. A ambdós costats del pati davanter hi ha coberts de treball. Els horts s'estenien en el terreny terrassat que hi ha davant la casa fins al camí de més avall. | 08229-146 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Ja avançat el segle XX els propietaris de can Fontanet encara mantenien aquest cognom i portaven la botiga del nucli de Sant Mateu de Bages. | 41.7903700,1.7224400 | 393848 | 4627290 | 1876 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1876 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63024 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 230). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es troba al costat de can Fontanet i té unes característiques molt similars a aquesta altra casa. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encara vers el sud-oest, presenta una distribució simètrica en base a dos eixos d'obertures. En el de l'esquerra i trobem el portal i dos balcons superiors. En el de la dreta hi ha finestres més petites. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte el balcó superior, que inicialment era una galeria amb arc, transformada posteriorment en un balcó que està emmarcat amb maó. Els murs són fets de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. A les façanes laterals hi trobem algunes finestres de característiques similars a les anteriors. La casa té un jardí davanter i un seguit de coberts al costat nord-oest. El conjunt ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-147 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. | 41.7904100,1.7222200 | 393830 | 4627295 | 1878 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1878 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63025 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 229). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es troba lleugerament més a ponent que can Fontanet i cal Mateu, però té unes característiques força similars a aquestes altres dues. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular, amb coberts adossats als laterals, i consta de planta baixa més un pis i golfes. La casa, però, està edificada en un terreny amb desnivell i la part posterior només té les plantes superiors. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a dos eixos d'obertures. En el de l'esquerra i trobem el portal, un balcó superior i una finestra. En el de la dreta hi ha finestres més petites. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són fets de maçoneria i conserven un arrebossat blanquinós que, ben segur, també existia a les altres cases però s'ha perdut. Les façanes laterals tenen unes característiques similars, amb els coberts respectius adossats. Trobem un altre cobert de pedra uns metres al nord de la casa. El conjunt ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-148 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Peret, tal com informa la inscripció de la llinda la casa fou construïda l'any 1878 per Pere i Maria Fontanet, possiblement emparentats amb els Fontanet de can Fontanet. L'any 1903 s'amplià amb la construcció del cobert situat al nord. | 41.7906500,1.7215600 | 393775 | 4627323 | 1878 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: BI + BA JESÚS Y MARIA. ANY 1878. PERA Y MARIA FONTANETSInscripció en una llinda del cobert nord: 1903 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63026 | Cal Pep Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-gras | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 233). | XIX | Estructuralment es conserva bé però necessitaria una restauració. | Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Forma part d'una edificació conjunta que inicialment constava de tres cases adossades: cal Pep Gran, cal Joan i un altra avui derruïda. Aquest bloc constructiu adopta una forma allargassada, de planta rectangular, dividida en tres. Les cases consten de planta baixa més un pis i golfes. Les façanes principals, encarades vers migdia, segueixen el mateix patró en cada casa: a la dreta portal rematat amb arc escarser i, a les plantes superiors, dos balcons. A l'esquerra un altre eix amb finestres més petites. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte dues que estan revestides amb ciment. Els murs són de maçoneria. A la façana lateral i posterior cal Pep Gras té adossats uns coberts de pedra, amb un femer a la part inferior. La casa ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-149 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Pep Gras i cal Joan, tal com indiquen les inscripcions de les llindes foren construïdes per dos germans: Josep i Joan Gras l'any 1881. Es tracta de la construcció més recent del raval i situada a la part alta, on hi havia menys aigua. La tercera casa fou derruïda. | 41.7905200,1.7225900 | 393861 | 4627307 | 1881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63026-foto-08229-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63026-foto-08229-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63026-foto-08229-149-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: José Gras 1881 | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 63027 | Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 234). | XIX | Estructuralment es conserva bé però necessitaria una restauració. | Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Forma part d'una edificació conjunta que inicialment constava de tres cases adossades: cal Pep Gran (a l'esquerra), cal Joan (a la dreta) i un altra avui derruïda. Aquest bloc constructiu adopta una forma allargassada, de planta rectangular, dividida en tres. Les cases consten de planta baixa més un pis i golfes. Les façanes principals, encarades vers migdia, segueixen el mateix patró en cada casa: a la dreta portal rematat amb arc escarser i, a les plantes superiors, dos balcons. A l'esquerra un altre eix amb finestres més petites. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte les de la planta superior, emmarcades amb maons. Els murs són de maçoneria. La casa ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-150 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Pep Gras i cal Joan, tal com indiquen les inscripcions de les llindes foren construïdes per dos germans: Josep i Joan Gras l'any 1881. Es tracta de la construcció més recent del raval i situada a la part alta, on hi havia menys aigua. La tercera casa fou derruïda. | 41.7905600,1.7226700 | 393867 | 4627311 | 1881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63027-foto-08229-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63027-foto-08229-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63027-foto-08229-150-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: Joan Gras 1881 | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 63028 | Ca la Montse | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montse | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 235). | XIX-XX | Els elements antics han quedat coberts. | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. La casa presenta actualment un aspecte modern, ja que els murs de pedra han estat arrebossats amb ciment. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que tenia un petit cobert adossat a ponent i un altre de més gran a llevant. Consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al sud-est, ha perdut els elements constructius tradicionals ja que s'hi han obert finestres i portes de nova construcció i la casa s'ha dotat d'una gran balconada. El cobert de llevant s'ha aixecat en part aprofitant els murs d'un antic cobert. | 08229-151 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a ca la Montse, el nom antic d'aquesta casa era cal Ramon. Segons documentació municipal, s'hauria construït el 1850. Ja al segle XX, entorn de 1980 la casa es trobava en ruïnes. Aleshores la va comprar Josep Ortiz, el qual la va reconstruir aixecant de nou parets de pedra i hi va practicar la remodelació actual. També va refer i ampliar el gran cobert de llevant, que servia de magatzem de ferralla. Entorn del 2007 va adquirir l'immoble Joan Serra. | 41.7908500,1.7234400 | 393932 | 4627342 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63028-foto-08229-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63028-foto-08229-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63028-foto-08229-151-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa també coneguda com cal RamonInformació oral facilitada per Joan Serra | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63029 | Casa Nova de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-portella | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 237). | XIX-XX | Casa de nova construcció (probablement del segle XIX) que forma part del conjunt de la masia de La Portella i que està adossada a l'est. Es tracta d'una construcció de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos i golfes. És lleugerament més alta que la construcció antiga. La façana principal, encarada al sud-est, denota que ha estat construïda en dues fases. Es distribueix en dos eixos d'obertures, amb balcons i una galeria rematada amb arc. Totes les obertures són emmarcades amb maó. En els últims temps, la part antiga de la masia funcionava com a masoveria. | 08229-152 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Els documents més antics referits al mas de la Portella són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers. Per la seva tipologia constructiva la Casa Nova de la Portella podria ser una construcció del segle XIX o començament del XX. | 41.7863300,1.7669000 | 397536 | 4626788 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63030 | El Semís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-semis | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 155). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular).</p> | XII-XIX | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, molt ben emplaçada en una petita esplanada conformada per un meandre de la riera de Coaner, als peus de la serra de Torribalta. El conjunt és format per un gran cos residencial, una masoveria també força gran i d'origen antic (almenys del segle e XVII), així com diferents coberts de pedra que es troben a l'entorn de la casa, en els costats sud i oest. Més enllà del perímetre d'aquest nucli hi trobem diverses naus modernes i també el molí del Semís. La masia antiga és una gran construcció de planta rectangular, per bé que amb un costat més irregular a llevant, que és precisament la part més antiga. La casa consta de planta baixa més dos pisos i golfes. El portal d'entrada, adovellat, es troba en un petit tram de façana encarada a llevant (una façana que posteriorment s'eixamplà per engrandir la casa cap aquest costat). Al damunt hi ha un interessant finestral de característiques renaixentistes, el qual ha estat tapiat. Els murs són de maçoneria i conserven restes d'arrebossat. La resta de façanes conserven finestres i balcons de distribució irregular fruit de les diverses fases de creixement de la casa. La majoria de les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana de migdia és la que presenta una distribució més regular, amb quatre grans finestrals als dos pisos. L'interior de la casa es distribueix en grans espais que, al primer pis, són coberts amb volta de pedra. El conjunt ha conservat de manera exemplar la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-153 | Demarcació de Coaner | <p>Coneixem amb força detall la història d'aquest mas gràcies a la publicació d'un estudi monogràfic fer per un parent de la casa: Ramon VILADÉS (2012). Aquest mas ja consta en un document del 1117 en relació a una donació del monestir de Ripoll. El document es guarda a la casa, i fins ara no s'ha pogut esbrinar exactament la relació que hi havia amb l'esmentat monestir. Des d'aquesta època hi ha constància de la família Semís i se'n coneix la seva genealogia, estudiada per un parent capellà de la família, tot i que amb algunes llacunes. El primer membre conegut d'aquesta família és Guillem de Semís (documentat el 1185). Més tard, Guillema de Semís (1281). Fins a l'any 1385 el mas apareix sempre com 'des Semirs'. El nom originari que se'n deriva, els Emirs, és certament evocador de l'època del domini musulmà. A partir de 1559 ja el trobem sempre com a mas del Semís. A partir del segle XIV, quan consta un tal Borràs de Semís (1318), les dades genealògiques s'han pogut documentar amb més continuïtat. El cognom Semís es va mantenir fins a mitjan segle XIX, quan Antònia Semís es casà amb un pubill, Jaume Viladés, provinent del mas de can Viladés (a Sant Amanç, Rajadell). Des d'alehores i fins a l'actualitat els propietaris del mas mantenen el cognom Viladés. Ramon Viladés fa una hipòtesi de l'evolució constructiva del mas des dels seus orígens. Les obres principals estan documentades els anys 1636, 1636-73, 1696, 1705-08 (aquestes d'un volum considerable), i entre 1708 i 1740. Ja als segles XIX i XX es van fer noves obres. Com a mínim ja del segle XVII (l'any 1602, segons la inscripció d'un dels portals) existia la masoveria del Semís, al costat de la casa antiga. No es coneix la data de construcció del molí, al costat del mas, del qual el 1685 se n'amplià la bassa. En aquesta època, segons consta en documents de la casa, era portat per treballadors procedents de la immigració occitana. Aquest molí fariner, posteriorment convertit en serradora, va funcionar fins a la dècada de 1960. Darrerament amb una serra de cinta. La masia també tenia un forn de pega, que encara funcionava a mitjans de segle XX. Ja als segles XIII i XIV el Semís posseïa els masos Piques, Borrell, Jalmar i Soleràs. Més tard també Duarri, Puiggròs (comprat al mas Vilalta entorn del 1700).</p> | 41.8299300,1.6778200 | 390208 | 4631739 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63030-foto-08229-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63030-foto-08229-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63030-foto-08229-153-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-06 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Viladés Inscripció a la dovella del portal principal: 1636 Inscripció en un portal de la façana sud: 1740 Diverses inscripcions interiors, sobretot a la sala, corresponents al segle XVIII Inscripció en una dovella del cobert oest: SALVADÓ VILADÉS SEMÍS 1921 | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 63031 | Masoveria del Semís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-semis | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 156). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). | XVII-XIX | Masoveria construïda al costat del Semís, integrada en el conjunt arquitectònic d'aquesta gran masia emplaçada en una petita esplanada conformada per un meandre de la riera de Coaner, als peus de la serra de Torribalta. La masoveria és una construcció força gran, que consta d'un cos residencial de planta rectangular amb una pallissa adossada al costat de llevant i, més enllà i a un nivell inferior, un femer cobert amb volta de pedra. Tot plegat conforma una construcció de forma allargassada situada davant d'una era de terra que separa la masoveria de la casa antiga. Sembla construïda en una sola fase i posteriorment allargada a la part posterior amb petits cossos adossats. El cos residencial de la masoveria, que consta de planta baixa més un pis i golfes, té la façana principal encarada a migdia, amb un portal central rematat amb un arc escarser adovellat. Al primer pis la façana es distribuïa en dos grans finestrals emmarcats amb brancals de pedra i coronats amb una lleugera forma d'arc. Un d'aquests finestrals ha estat tapiat i a l'altre se li ha afegit una escala davantera per poder accedir directament al primer pis. També en aquesta façana s'obren altres finestres de tamany més peti, i destaca el voladís frontal que forma la teulada en aquest sector. La resta de façanes, reforçades amb diversos contraforts, pràcticament no tenen obertures. Són remarcables els gravats de les dovelles que podem veure al portal situat a la façana posterior, amb una creu paté circumscrita i la data de l'any 1602), i al portal principal, amb l'emblema IHS dins una mandorla envoltada per raigs. La casa ha conservat integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-154 | Demarcació de Coaner | Coneixem amb força detall la història d'aquest mas gràcies a la publicació d'un estudi monogràfic fer per un parent de la casa: Ramon VILADÉS (2012). Aquest mas ja consta en un document del 1117 en relació a una donació del monestir de Ripoll. El document es guarda a la casa, i fins ara no s'ha pogut esbrinar exactament la relació que hi havia amb l'esmentat monestir. Des d'aquesta època hi ha constància de la família Semís i se'n coneix la seva genealogia, estudiada per un parent capellà de la família, tot i que amb algunes llacunes. El primer membre conegut d'aquesta família és Guillem de Semís (documentat el 1185). Més tard, Guillema de Semís (1281). Fins a l'any 1385 el mas apareix sempre com 'des Semirs'. El nom originari que se'n deriva, els Emirs, és certament evocador de l'època del domini musulmà. A partir de 1559 ja el trobem sempre com a mas del Semís. A partir del segle XIV, quan consta un tal Borràs de Semís (1318), les dades genealògiques s'han pogut documentar amb més continuïtat. El cognom Semís es va mantenir fins a mitjan segle XIX, quan Antònia Semís es casà amb un pubill, Jaume Viladés, provinent del mas de can Viladés (a Sant Amanç, Rajadell). Des d'alehores i fins a l'actualitat els propietaris del mas mantenen el cognom Vilaladés. Ramon Viladés fa una hipòtesi de l'evolució constructiva del mas des dels seus orígens. Les obres principals estan documentades els anys 1636, 1636-73, 1696, 1705-08 (aquestes d'un volum considerable), i entre 1708 i 1740. Ja als segles XIX i XX es van fer noves obres. Com a mínim ja del segle XVII (l'any 1602, segons la inscripció d'un dels portals) existia la masoveria del Semís, al costat de la casa antiga. No es coneix la data de construcció del molí, al costat del mas, del qual el 1685 se n'amplià la bassa. En aquesta època, segons consta en documents de la casa, era portat per treballadors procedents de la immigració occitana. Aquest molí fariner, posteriorment convertit en serradora, va funcionar fins a la dècada de 1960. Darrerament amb una serra de cinta. La masia també tenia un forn de pega, que encara funcionava a mitjans de segle XX. Ja als segles XIII i XIV el Semís posseïa els masos Piques, Borrell, Jalmar i Soleràs. Més tard també Duarri, Puiggròs (comprat al mas Vilalta entorn del 1700). | 41.8303000,1.6776300 | 390193 | 4631780 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63031-foto-08229-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63031-foto-08229-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63031-foto-08229-154-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal nord: 1602 | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63032 | Molí del Semís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-semis | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 15 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). | XVII-XX | Estructuralment bo. Entorn envaït per la vegetació. | Antic molí fariner, posteriorment ampliat també com a serradora, que es troba vora la masia del Semís, en un meandre que conforma la riera de Coaner. El conjunt consta de l'edifici del molí (amb un cos adossat al costat nord on es situa la serradora), una gran bassa, el rec (que s'ha perdut en bona part) i les restes de la resclosa. Pel que fa al molí pròpiament, és una construcció de dimensions modestes, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edificació s'aixeca en un terreny en pendent sota la bassa i per la façana més visible, encarada a llevant, té dues finestres emmarcades amb maó. Tal vegada la construcció hagi estat ampliada o modificada al segle XIX però en tot cas sobre una base més antiga. L'entrada era pel costat nord i conserva l'antic portal, amb una inscripció a la llinda del segle XVII. Aquest portal va quedar integrat més endavant en la construcció adossada de la serradora, que és d'una sola planta i té una gran portalada de fusta que ocupa tota la capçalera nord. La part del carcabà (és a dir, l'espai subterrani per on desguassava l'aigua del molí) es troba als baixos de la façana sud. L'interior del molí conserva, tot i que en estat precari, bona part dels mecanismes i l'utillatge corresponent. És a dir: part de l'eix i la roda hidràulica, així com altra maquinària del molí. A la part de la serradora es conserva també el mecanisme de transmissió i l'última serradora. La construcció del molí té adossada a ponent la bassa, de grans dimensions, que adopta una planta irregular i que mesura uns 50 x 30 m. En bona part es tracta d'una bassa excavada al terreny natural que, en la part de llevant, que és la que dóna al molí i té una major profunditat, consta d'un potent mur bastit sobre un desnivell del terreny. Interiorment la bassa conserva en algun punt restes d'un empedrat de revestiment. Es conserva el forat de captació de l'aigua de la bassa cap al molí. La resclosa, que s'ha conservat parcialment, es troba a l'oest de la masia, per on discorre la riera de Coaner. D'aquí sortia el rec, conservat només en alguns trams, que envoltava la masia per la part baixa sota els coberts, tot fent un giravolt semblant al que fa el meandre de la mateixa riera, fins a desembocar a la part sud de la bassa. | 08229-155 | Demarcació de Coaner | Coneixem amb força detall la història d'aquest mas gràcies a la publicació d'un estudi monogràfic fer per un parent de la casa: Ramon VILADÉS (2012). Aquest mas ja consta en un document del 1117 en relació a una donació del monestir de Ripoll. El document es guarda a la casa, i fins ara no s'ha pogut esbrinar exactament la relació que hi havia amb l'esmentat monestir. Des d'aquesta època hi ha constància de la família Semís i se'n coneix la seva genealogia, estudiada per un parent capellà de la família, tot i que amb algunes llacunes. El primer membre conegut d'aquesta família és Guillem de Semís (documentat el 1185). Més tard, Guillema de Semís (1281). Fins a l'any 1385 el mas apareix sempre com 'des Semirs'. El nom originari que se'n deriva, els Emirs, és certament evocador de l'època del domini musulmà. A partir de 1559 ja el trobem sempre com a mas del Semís. A partir del segle XIV, quan consta un tal Borràs de Semís (1318), les dades genealògiques s'han pogut documentar amb més continuïtat. El cognom Semís es va mantenir fins a mitjan segle XIX, quan Antònia Semís es casà amb un pubill, Jaume Viladés, provinent del mas de can Viladés (a Sant Amanç, Rajadell). Des d'alehores i fins a l'actualitat els propietaris del mas mantenen el cognom Vilaladés. Ramon Viladés fa una hipòtesi de l'evolució constructiva del mas des dels seus orígens. Les obres principals estan documentades els anys 1636, 1636-73, 1696, 1705-08 (aquestes d'un volum considerable), i entre 1708 i 1740. Ja als segles XIX i XX es van fer noves obres. Com a mínim ja del segle XVII (l'any 1602, segons la inscripció d'un dels portals) existia la masoveria del Semís, al costat de la casa antiga. No es coneix la data de construcció del molí, al costat del mas, del qual el 1685 se n'amplià la bassa. En aquesta època, segons consta en documents de la casa, era portat per treballadors procedents de la immigració occitana. Aquest molí fariner, posteriorment convertit en serradora, que darrerament funcionava amb una serra de cinta. Les serradores hidràuliques tenien un seguit de màquines que serraven longitudinalment els troncs. En el cas del Semís, a més a més, hi havia hagut un fuster, amb la qual cosa ja fabricava els productes acabats, principalment elaborats amb pins que sortien de la mateixa obaga de la finca. A diferència de les serradores més industrials, que serraven els pins prèviament seleccioants per fer-ne pals, serradores com la de Semís elaboraven principalment taulons i fustes fetes a mida per fer els mobles o gàbies. La serradora del Semís era l'única que hi havia a la zona, i va estar activa fins al final de la dècada de 1960. Antigament hi havia hagut també la serradora de Roquerols. Fins fa uns trenta anys la riera pràcticament no s'assecava mai. Tanmateix, sempre calia racionar l'aigua per mirar que l'activitat no quedés aturada. | 41.8304200,1.6788500 | 390294 | 4631792 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63032-foto-08229-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63032-foto-08229-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63032-foto-08229-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a l'antic portal a la façana nord: 16[??]Informació oral facilitada per Josep ViladésConstrucció no inclosa en el Catàleg de masies | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63033 | Forn de pega del Semís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-semis | L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullet), p. 12 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 139. | XIX | En general es conserva molt bé; només la part de la pastera es troba una mica malmesa | Forn de pega situat molt a prop del Semís i vora el camí que porta a aquesta masia. Tal com és habitual, es troba en el vessant inclinat d'un coster. D'aquesta manera s'afavoria que el quitrà i la pega fluïssin de forma natural cap a les parts inferiors. El forn es composa de les seves parts característiques. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat força profund de forma cilíndrica coronat per una falsa cúpula de pedra i amb una obertura circular a la cúspide. En aquest cas el parament de pedra seca de la part alta és força visible. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant hi ha l'olla, que és un altre forat subterrani, més petit i situat a una cota més baixa, també amb una obertura superior. Els dos recipients tenen un forat que els comunica per la part baixa i que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. Al seu torn, l'olla comunica amb la pastera, situada davant de tot, que consisteix en una mena de regueró ample i excavat a terra, protegit per unes fustes. En aquest cas la pastera s'ha conservat parcialment, incloent-hi unes bigues de protecció a la part superior i un dels quatre taulons (l'inferior) que delimitaven aquesta cavitat. A la pastera s'hi feia la part final del procés en què la pega es refredava i es partia en petites peces, aptes per a ser transportades. | 08229-156 | Demarcació de Coaner | El Semís és una masia de grans dimensions, d'origen medieval i documentada a partir del segle XII. Els propietaris eren la família Semís, que des de mitjan segle XIX van adoptar el cognom Viladés per un casament amb un pubill. El pegaire que venia al Semís era en Joan Tarrés (Joanet de l'Alzina), i abans el seu pare. L'acompanyava el seu fill Isidre. Per fer-lo funcionar pagaven un tant al seu propietari. Aquesta família portava tots els forns de pega de la zona. Els seus pares hi tenien barraques: una pel mosso, una pel ruc i una per a ells. Més endavant ja hi tenien una casa, que es deia cal Masover. La pega la posaven en bidons i la venien a Manresa o d'altres poblacions. Aquest forn va estar en funcionament fins a finals de la dècada de 1950. | 41.8321800,1.6793800 | 390341 | 4631987 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63033-foto-08229-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63033-foto-08229-156-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63034 | La Rovira (Coaner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-coaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 170). | XIV-XX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un petit altiplà enmig d'una vall on comença la riera del Semís, a la serra de Castelltallat. El conjunt consta del cos residencial més uns cobert que formen un pati tancat i, a l'exterior, una pallissa. L'habitatge adopta una planta en forma de L i consta de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una construcció de tipologia força arcaica. La façana principal es troba a l'interior del pati, encarada vers llevant i paral·lela al carener de la teulada. El nucli originari de la masia es va edificar sobre la roca natural, que aflora en forma de vetes inclinades en diferents punts. Aquesta part més antiga es troba a la zona central on hi ha el portal, reformat el 1861. D'aquí la casa es va expandir cap a la dreta (on hi ha un celler excavat a la roca) i també cap a l'esquerra. En el costat dret hi havia un altre portal (avui tapiat) situat a un nivell més alt. Aquesta façana, bastida amb un aparellat de carreus prims i allargats d'aparença força arcaica, mostra les diferents fases. Posteriorment s'hi devien obrir les tres finestres del primer pis, molt homogènies i emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes presenten un aparellat de característiques similars, amb diverses finestres de distribució irregular també emmarcades amb blocs de pedra. Al costat nord la casa té adossades dues tines (una quadrada i una altra de cilíndrica) que desguassen al celler. Al costat sud la casa té una galeria oberta al nivell de les golfes. A llevant hi ha els diversos coberts que tanquen el pati, entre ells un interessant femer cobert amb volta de pedra. Fora del recinte hi ha una interessant pallissa, reconstruïda després del gran incendi de 1994. | 08229-157 | Demarcació de Coaner | Segons Josep Bastardas, l'origen de la Rovira cal situar-lo al segle XIII. En els seus inicis la casa fou habitada per jueus. El més notable, Maimònides Rovira (documentat el 1278). És un fet significatiu que en els llocs on hi ha presència de l'Orde del Temple, com és el cas de la serra de Castelltallat, al seu voltant hi trobem també la presència de jueus, amb els quals existien relacions financeres, de protecció i d'intermediaris. Ja més endavant, al segle XVIII, sabem que el propietari del mas continuava sent un Rovira. Podia ser descendent dels anteriors o bé que hagués adoptat el nom de la masia. Així, segons la inscripció d'una llinda, el 1782 el propietari era Joan Rovira. En aquesta època s'hi van fer algunes reformes, tot i que de caràcter menor, igual que al segle XIX, segons indiquen algunes inscripcions. Això ha permès que el mas hagi conservat un aspecte força arcaic. La seva propietat era força extensa i incloïa almenys els masos de cal Ros, Canigó de la Rovira i mas Fàbrega. Ja al segle XX els propietaris eren la família Esquius, que el van habitar fins al començament de la dècada de 1960. Posteriorment La Rovira fou adquirida pels propietaris del Semís. | 41.8174000,1.6843100 | 390726 | 4630339 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana de ponent: 1782 JOAN ROVIRA ME FESITInscripció al portal d'entrada a la casa: 1861Inscripció al portal del pati: 1908Informació facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Josep Bastardas (en base a documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages: AHPM, 4. Pere de Gravalosa). | 98|94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63035 | Mas Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrega | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 166). | XIX-XX | En semi-ruïna. Ha perdut la coberta. | Mas de petites dimensions emplaçat a la meitat d'un coster que dóna al barranc del Semís. Ha perdut la coberta i es troba en estat de semi-ruïna. Es tracta d'una construcció molt homogènia (sembla que del 1888), de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Està edificada sobre un desnivell del terreny, per la qual cosa la part posterior té una planta menys. La façana principal, encarada vers llevant cap a la vall, presenta una distribució regular, amb dos eixos d'obertures que es corresponen amb les dues crugies amb què s'estructura la casa. A la planta baixa cadascuna de les crugies és sustentada per una volta de pedra. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, amb la particularitat que totes tenen un triangle de descàrrega sobre la llinda. Els murs són fets amb petits carreus més o menys escairats i disposats força regularment. La resta de façanes presenten unes característiques similars però amb menys obertures. La casa té coberts adossats als dos laterals; el de la dreta és de dues plantes i té les obertures emmarcades amb maó. A la part posterior trobem un altre cobert, actualment en estat ruïnós. | 08229-158 | Demarcació de Coaner | No coneixem notícies sobre aquest mas Fàbrega, segons és anomenat a la inscripció de la llinda, i que podria correspondre a una primera fase, més o menys antiga, de la casa. Pel que es desprèn d'aquesta inscripció, l'any 1888 Antoni Esquius va reformar el mas i el va pràcticament aixecar de nou, donant-li l'aspecte actual, amb una tipologia constructiva molt homogènia. Aquest Antoni Esquius devia estar emparentat amb els propietaris de La Rovira, que eren els propietaris de les terres i que també es deien Esquius. El mas Fàbrega va estar habitat fins els volts de 1940, i en l'última etapa hi van passar diverses famílies. | 41.8239200,1.6801200 | 390389 | 4631069 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: ANTONIO ESQUIUS ALIAS MAS FABREGA 1888En el mapa de l'Institut cartogràfic de Catalunya aquesta casa apareix erròniament amb la denominació de Cabana del Bosc.Informació facilitada per Josep Viladés | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63036 | Cal Fanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fanal | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 266). | XIX-XX | Barreja d'estils i elements precaris, sobretot en els coberts | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l'extrem d'un dels contraforts orientals del pla de Sant Mateu. El conjunt, edificat en un terreny amb desnivell, consta del cos residencial més una superfície allargassada de coberts adossats als laterals, així com altres dependències de treball modernes escampades per l'entorn. L'habitatge és una construcció força regular, obrada probablement a finals del segle XIX. És de planta més o menys quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures. Les obertures estan emmarcades amb maó, excepte el portal, molt senzill i rematat amb una llinda de fusta. Al costat de ponent la casa s'ha eixamplat amb obra moderna feta de totxo. La resta de façanes queden tapades pels coberts, de tipologia força irregular. Es conserven diverses tines. El conjunt ha conservat els volums originaris, tot i que amb un bon nombre d'afegits diversos, especialment en els coberts. | 08229-159 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia la construcció de cal Fanal es pot situar al final del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, l'any de construcció és el 1910. Antigament el propietari era Ramon Vilajoana, de la casa de can Torres (Súria), el qual tenia altres immobles en el sector. Des de fa almenys tres generacions (és a dir, des pràcticament els orígens de la casa) la família Soler en són els masovers. L'avi de l'actual masovera era Vicenç Soler Olla, casat amb Angeleta Comellas. Els Soler menaven vinyes i sobretot oliverars. En els darrers anys la propietat a passat per diferents mans. | 41.7965700,1.7548600 | 396552 | 4627939 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels germans Soler | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63037 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 225). | XIX-XX | En estat avançat de ruïna | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, emplaçada a l'esplanada que hi ha vora cal Fanal, al costat d'un camí. Es tractava d'una casa de petites dimensions, però el seu estat de degradació actual, més el fet de trobar-se totalment coberta per la vegetació, no permeten fer-se'n una idea gaire precisa. L'únic que es pot veure és un mur de certa alçada al costat de ponent i restes de la base d'un altre mur a llevant. La part d'entremig és ocupada per enderrocs i bardissa. | 08229-160 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Probablement cal Trempat és una construcció del final del segle XIX o començament del XX, de manera semblant a la casa veïna de cal Fanal. Com a mínim des de mitjan del segle XX la casa ja es trobava en un estat avançat de ruïna. | 41.7969500,1.7512700 | 396254 | 4627986 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63037-foto-08229-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63037-foto-08229-160-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63038 | Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leloi | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 175). PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. | XIII-XIX | En ruïna. Sense coberta i en greu procés de degradació. | Antic casal gòtic de característiques senyorials, posteriorment transformat en una masia, el qual es troba actualment en estat de semi-ruïna. Es troba emplaçat a l'extrem est d'un petit altiplà (anomenat pla de ca l'Eloi), amb excel·lents vistes sobre la conca del Cardener i també amb contacte visual amb la masia de La Sala. Precisament comparteix amb aquesta altra casa unes característiques arquitectòniques i un patró d'edifici pràcticament idèntic i que podria explicar-se per la presència de l'Orde del Temple en aquesta zona. El conjunt té el casal gòtic com a nucli de la construcció, al qual se li va afegir un cos adossat a llevant (al segle XVIII) i un seguit de coberts de treball que avui ocupen les cares sud i oest. El casal gòtic és un edifici de planta rectangular perfectament planificat i regular, força alt i bastit amb uns sòlids murs fets amb carreus rectangulars de tamany mitjà ben disposats en filades. Consta de planta baixa més un pis i planta sota coberta. El portal d'entrada, adovellat, es trobava a la façana est i actualment ha quedat integrat dins l'ampliació del cos lateral. Però la façana més distingida era la de migdia. Sembla que tenia com a elements principals dos finestrals simètrics, dels quals s'ha conservat el de l'esquerra. Es tracta d'un finestral gòtic geminat, el qual ha perdut la columneta central. El de la dreta podia ser de característiques similars, però sembla que es remodelà per transformar-lo en una finestra més petita. La part superior presenta una galeria amb dues arcades que podria ser posterior. En aquesta façana hi ha també una porta molt simple. La resta de façanes del casal tenen diverses finestres, de distribució força regular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Destaca la que hi ha a la façana de ponent, amb una llinda decorada amb un arc renaixentista. L'interior del casal presenta una estructura perfectament planificada que es distribueix en base dues crugies pràcticament simètriques. Així, les dues primeres plantes de l'edifici es sustentaven en tres arcs diafragmàtics ogivals a cada crugia. Això configurava unes àmplies sales de caràcter noble tant a la planta baixa com al primer pis. Aquesta estructura s'ha conservat de manera parcial a causa de l'esfondrament de la part central de l'edifici i de modificacions puntuals fetes en l'última fase de la masia. Cal remarcar que les dovelles dels arcs diafragmàtics, així com altres blocs petris significatius, han estat fets amb un tipus de pedra de color vermellós, un recurs ornamental que s'utilitza de manera similar a La Sala i en altres masies antigues de la zona. Possiblement al segle XVIII, o tal vegada ja amb anterioritat, el casal fou adaptat com a masia convencional bo i afegint-hi el cos de llevant i un bon nombre de coberts. Això no obstant, l'estructura bàsica del casal gòtic s'ha conservat en els seus trets bàsics. Considerem que ca l'eloi és un exemple excepcional d'aquest tipus de casal gòtic rural. Pel fet de conservar l'estructura interior en bona part i amb relativament poques alteracions i per la seva possible vinculació amb els templers. | 08229-161 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Podria ser que aquest gran casal gòtic formés part d'un complex que tenia dos edificis destacats, molt propers, comunicats visualment entre si i de característiques arquitectòniques pràcticament idèntiques. Es tracta de la Sala i ca l'Eloi. Sobre cap dels dos coneixem gaire documentació antiga. En referència a la Sala, la casa o domus està documentada des del segle XII, tot i que molt probablement era anterior. L'estudiós Josep BASTARDAS (2014) sosté la tesi que la Sala era el centre administratiu d'un territori que, a finals del segle X, va passar al domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquest autor també sosté que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat, amb possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i de la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. Pel que fa específicament al mas de ca l'Eloi, l'any 1552 ja apareix amb aquest nom (Aloy). Concretament en un document dels censos del castell de Sant Mateu amb motiu del casament de la filla de l'antic senyor Gàver amb el nou senyor, de la família Peguera (Arxiu Comarcal del Bages, AHPM 4241, notari Antoni Lluís Avellà, 1559-1564). Concretament hi apareix un tal Joan Tries, alies Aloy. Això fa suposar que amb anterioritat la casa ja es coneixia amb aquest nom. Tanmateix, sembla que els Aloy a Sant Mateu de Bages no són anteriors al segle XVI. Segons informa la inscripció d'una llinda de la casa, el 1799 el propietari era Joan Aloy. | 41.8116000,1.7255300 | 394140 | 4629644 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra del cos de llevant: JUAN ALOY ME FESIT 1788 IHSUns 500 m al sud-oest de ca l'Eloi es conserven les restes d'una casa coneguda com a Casalot de ca l'Eloi. | 85|98|93|94|95 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63039 | El Solarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solarot | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 171). | XIII-XVIII | En ruïna. Sense coberta i en procés de degradació. | Mas de petites dimensions, possiblement d'origen medieval, emplaçat a la serra de la Sala, vora el camí que condueix cap el gran casal i l'església de La Sala. De fet, sembla que antigament en aquest sector el camí de La Sala passava lleugerament més al sud, just pel costat d'aquesta casa. Es Tracta d'una construcció senzilla que es troba en semi-ruïna. És de planta quadrada i consta de planta baixa més una planta sota coberta. La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simple, amb un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i una finestra al seu damunt. La llinda de la finestra té gravada una creu patent o templera, i la llinda de la porta té una inscripció difícil de desxifrar. Ambdós elements són d'una gran interès, ja que reforcen la hipòtesi de la presència de l'Orde del Temple en aquesta zona. Tots els blocs de pedra que emmarquen portal i finestra (excepte la llinda amb la inscripció) són d'un tipus de pedra vermellosa utilitzada de manera ornamental, un recurs també present als casals molt propers de La Sala i ca l'Eloi. El parament dels murs està fet amb carreuons disposats força regularment, especialment a la façana sud, que podria ser reaprofitada. La resta de façanes no té obertures, excepte una de molt petita. La casa té un cobert adossat al sud i un forn de pa al costat nord. Uns metres a llevant es conserven les ruïnes d'un antic cobert. Tal com hem dit, la llinda del portal és d'un tipus de pedra grisenca, a diferència de la resta de carreus que emmarquen les obertures, que són de color vermellós. La inscripció i el gravat han quedat malmesos en la part superior a causa d'un escrostonament de la pedra. El text que s'hi pot llegir és el següent: A[ÇO?]ES LO MAS SOLE A[NTICH] APVDVHIT TOR-NAT ADIF(...) Al centre té inscrit el símbol IHS que, a la part superior, té un gravat circular molt malmès, el qual podria contenir novament una creu paté o creu templera. A un costat s'hi aprecia el número 7, que indicaria probablement una data setcentista de la llinda. | 08229-162 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | No coneixem cap notícia documental relacionada amb El Solarot. Per la seva tipologia sembla una construcció obrada en una sola fase, per bé que tal vegada s'aprofità un parament anterior, corresponent a la façana sud. Es tracta d'una casa senzilla però de difícil datació. Podria ser d'origen medieval, però no es pot descartar que es tracti d'una reconstrucció més recent aprofitant material antic. L'aspecte més interessant és, sens dubte, la inscripció i el símbol que es podria relacionar amb els templers. La interpretació de la inscripció, que no és del tot clara degut al seu mal estat, podria anar en el sentit que el mas apodat Solarot es va tornar a edificar en una determinada data del setcents. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que existí una presència important de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat, concretament amb un complex situat més a ponent i un altre més a llevant. Aquest últim tindria dos casals destacats, el de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se en aquesta zona al voltant de ca l'Eloi i la Sala. Considerant aquesta hipòtesi, l'existència del símbol amb la creu patent o templera en una casa tan propera com el Solarot podria tenir dues explicacions. La primera és que es tractaria d'una construcció antiga pertanyent a la milícia del Temple i, consegüentment, marcada amb l'emblema d'aquest orde. En aquest cas podria tractar-se d'un habitatge auxiliar, vora el camí que condueix a La Sala i a ca l'Eloi, i vinculat per proximitat a aquests dos grans casals. Una segona possibilitat és que la casa s'hagués construït més modernament, tal vegada al segle XVIII, aprofitant material petri d'algun d'aquests dos casals. A favor d'aquesta possibilitat hi ha la presència de diversos carreus de pedra vermella reaproditats entre el parament dels murs. Relacionats amb el cognom Soler hi ha diversos masos dels que es té notícia documental en l'àmbit de Sant Mateu de Bages. L'antic mas Folquer (un dels més importants) s'anomenà posteriorment Soler Nou, possiblement per distingir-se del 'Soler antic' (que seria, possiblement, el Solarot). Això és el que sembla deduir-se de la inscripció de la llinda. Hi havia, a més, altres masos denominats Soler, com el Soler del Pla de Sant Mateu. La connotació de la forma actual Solarot, de manera semblant a Casalot, suggereix precisament un Soler vell i en ruïnes. | 41.8187000,1.7162500 | 393381 | 4630444 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63039-foto-08229-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63039-foto-08229-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63039-foto-08229-162-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63040 | Creu templera del Solarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-templera-del-solarot | XIII | Gravat en bon estat, però escantellament a la part inferior. | Llinda d'una finestra de la casa del Solarot que té gravada una creu patent o templera. Es troba a la façana principal, sobre el portal. És formada per un bloc de pedra de forma rectangular, el qual té un escantellament important a la part inferior. La pedra és de color vermellós, com la resta de blocs que emmarquen aquesta finestra i el portal de la casa. Es tracta d'un recurs ornamental que també s'utilitza als grans casals propers de La Sala i ca l'Eloi. Enmig hi ha gravada una creu patent o templera inscrita dins d'una circumferència. La creu ha quedat escapçada en la seva meitat inferior aproximadament. Sota la finestra hi ha el portal, en aquest cas amb un interessant gravat. La llinda del portal és d'un tipus de pedra grisenca, a diferència de la resta de carreus que emmarquen les obertures, que són de color vermellós. La inscripció i el gravat han quedat malmesos en la part superior a causa d'un escrostonament de la pedra. El text que s'hi pot llegir és el següent: A[ÇO?]ES LO MAS SOLE A[NTICH] APVDVHIT TOR-NAT ADIF(...). És una inscripció difícil de desxifrar, però sembla que es refereix a un Mas Soler antic i al fet que aquest es va tornar a edificar. Pel que fa al terme 'APVDVHIT' tal vegada es refereix al fet que el mas era apodat així. Segons una altra interpretació, es podria entendre com 'APUD UNIT TORNAT ADIF[ICAR]'. És a dir: 'segons fou unit i tornat a edificar'. Al centre té gravat el símbol IHS que, a la part superior, té un gravat circular molt malmès, el qual podria contenir novament una creu patent o creu templera. A un costat s'hi aprecia el número 7, que indicaria probablement una data setcentista de la llinda. Aquests dos elements són d'un gran interès, ja que permeten reforçar la hipòtesi que sosté l'estudiós Josep Bastardas sobre la presència templera a la serra de Castelltallat. Tanmateix, cal dir que l'ús de la creu patent no era pas exclusiu de l'Orde del Temple ja que la trobem, per exemple, en masies diverses als segles XVII i XVIII. | 08229-163 | A la casa del Solarot. Demarcació de Sant Mateu de Bages | No coneixem cap notícia documental relacionada amb El Solarot. Per la seva tipologia sembla una construcció obrada en una sola fase, per bé que tal vegada s'aprofità un parament anterior, corresponent a la façana sud. Es tracta d'una casa senzilla però de difícil datació. Podria ser d'origen medieval, però no es pot descartar que es tracti d'una reconstrucció més recent aprofitant material antic. L'aspecte més interessant és, sens dubte, la inscripció i el símbol que es podria relacionar amb els templers. La interpretació de la inscripció, que no és del tot clara degut al seu mal estat, podria anar en el sentit que el mas apodat Solarot es va tornar a edificar en una determinada data del setcents. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que existí una presència important de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat, concretament amb un complex situat més a ponent i un altre més a llevant. Aquest últim tindria dos casals destacats, el de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se en aquesta zona al voltant de ca l'Eloi i la Sala. Considerant aquesta hipòtesi, l'existència del símbol amb la creu patent o templera en una casa tan propera com el Solarot podria tenir dues explicacions. La primera és que es tractaria d'una construcció antiga pertanyent a la milícia del Temple i, consegüentment, marcada amb l'emblema d'aquest orde. En aquest cas podria tractar-se d'un habitatge auxiliar, vora el camí que condueix a La Sala i a ca l'Eloi, i vinculat per proximitat a aquests dos grans casals. Una segona possibilitat és que la casa s'hagués construït més modernament, tal vegada al segle XVIII, aprofitant material petri d'algun d'aquests dos casals. A favor d'aquesta possibilitat hi ha la presència de diversos carreus de pedra vermella reaproditats entre el parament dels murs. Relacionats amb el cognom Soler hi ha diversos masos dels que es té notícia documental en l'àmbit de Sant Mateu de Bages. L'antic mas Folquer (un dels més importants) s'anomenà posteriorment Soler Nou, possiblement per distingir-se del 'Soler antic' (que seria, possiblement, el Solarot). Això és el que sembla deduir-se de la inscripció de la llinda. Hi havia, a més, altres masos denominats Soler, com el Soler del Pla de Sant Mateu. La connotació de la forma actual Solarot, de manera semblant a Casalot, suggereix precisament un Soler vell i en ruïnes. | 41.8186900,1.7163200 | 393386 | 4630442 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63040-foto-08229-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63040-foto-08229-163-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63041 | Cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llirac | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 245). | XVII-XIX | En estat d'abandonament. Coberts en semi-ruïna. Perilla d'iniciar un procés de degradació i esfondrament. | Masia de petites dimensions, emplaçada a l'extrem llevantí d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu, vora la rasa del Llirac. El conjunt és format per un cos residencial amb coberts adossats als costats oest i nord, així com una construcció semiderruïda, al sud-oest, que correspon a la pallissa. La casa, que es troba en estat d'abandonament però conserva la coberta, és de planta rectangular lleugerament irregular. Consta de planta baixa més un pis. Està composta per dues crugies longitudinals que, pel seu ensamblatge, deixen entreveure dues fases de construcció diferents. Sembla que la més antiga és la que s'allarga al costat de ponent, i després s'hi hauria afegit la que es troba a llevant, on hi ha el portal d'accés amb una llinda de l'any 1675. Aquest portal es troba a la façana encarada al sud-oest que, a la part superior, té dues finestres que han estat modificades, una amb llindes i brancals de pedra i l'altra, corresponent a la part antiga, amb llinda de fusta. Els murs són fets de maçoneria. A la façana de llevant es poden veure quatre finestres, dues emmarcades amb blocs i pedra i dues amb maó. En el cobert de la part posterior hi ha una tina amb el seu espai de treball. A l'interior de la casa, el vestíbul d'entrada conserva un interessant paviment fet amb grans lloses. L'edificació ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-164 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | No coneixem notícies documentals d'aquest mas, que podria ser d'origen medieval. Per les característiques constructives, sembla que la part de ponent és la més antiga i, segons informa la llinda del portal, l'any 1675 es va construir o reformar la crugia de llevant. La casa sembla haver tingut poques modificacions des d'aleshores. | 41.7837000,1.7467100 | 395854 | 4626520 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: AÑ 167[5?] | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63042 | Casa prop de cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prop-de-cal-llirac | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes en estat de ruïna, emplaçada enmig d'un altiplà, en un dels contraforts meridionals del pla de Sant Mateu. El conjunt és format per un cos residencial més un grup de tres tines aïllades a llevant i encara una altra construcció de planta quadrada a l'altre costat del camí. Del cos residencial se'n conserven els murs fins a una alçada d'uns dos metres; curiosament, tots fins a un mateix nivell, de manera que han estat consolidats amb ciment a aquest nivell, totalment pla en tots els murs. La casa té una planta rectangular, amb la façana principal encarada al sud-est, on s'hi poden veure dues portes. La distribució interior s'estructura en dues crugies. La que es troba al nord sembla més antiga. Està compartimentada en tres estances, una de les quals té un soterrani cobert amb volta de pedra amb accés mitjançant unes escales. La crugia sud sembla adossada posteriorment. La casa te petits coberts adossats a ponent, un dels quals correspon a una tina, que devia desguassar al soterrani. Uns 40 metres a llevant es conserven dues construccions semi-derruïdes. Una conté una tina i l'altra dues més. Finalment, a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una construcció de planta quadrada, de dimensions força grans, que podria correspondre a una pallissa o tal vegada a un altre habitatge. | 08229-165 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | A jutjar per les restes conservades podria tractar-se d'un petit mas dels segles XVII, XVIII o XIX, semblant al de cal Llirac, que es troba proper. Recentment s'hi ha practicat una consolidació de tots els murs. | 41.7842100,1.7411500 | 395393 | 4626584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63042-foto-08229-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no ha estat inclosa en el Catàleg de masies. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63043 | Cal Patarric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patarric | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 244). | XIX-XX | Casa de pagès de petites dimensions, emplaçada a l'extrem sud d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, molt estreta i alta. Consta de planta baixa més un pis i planta sotacoberta. La façana principal, encarada al sud-oest, té un portal senzill rematat amb arc escarser fet de dovelles i, al damunt, dos balcons amb llindes de pedra. A la façana de ponent, però, hi ha un altre portal que dóna accés directament al primer pis. Aquest és de més qualitat, fet amb llindes i brancals de pedra, igual com la finestra que té al seu damunt. Els murs són fets de maçoneria, actualment a pedra vista. En l'espai que envolta la casa hi trobem dues barraques de pedra seca, sembla que de construcció força recent. La casa ha conservat bé la tipologia i el volum originari. | 08229-166 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per les seves característiques constructives, cal Patarric podria ser obra del final del segle XVIII o del XIX. L'existència d'una casa molt propera, situada a uns 80 m a l'oest, probablement més antiga tot i que es coneix amb el nom de Casa Nova, podria indicar que cal Patarric es va construir aprofitant les restes d'aquesta altra construcció. | 41.7811700,1.7374500 | 395080 | 4626251 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63044 | Casa Nova (prop de cal Patarric) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-prop-de-cal-patarric | XVII-XVIII | En ruïna, entorn cobert de vegetació. | Mas de petites dimensions, en ruïnes, emplaçat un petit promontori situat a l'extrem sud d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu, uns 80 metres a l'oest de cal Patarric. Se'n conserven diversos trams de mur, d'alçades variables, que adopten una forma molt irregular. Les restes de murs i enderrocs abasten una superfície força àmplia a la part superior del promontori. Als dos angles de llevant hi trobem dues estructures de planta circular que podrien correspondre a tines. Tot el conjunt és envaït per la vegetació. | 08229-167 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | El seu emplaçament i les característiques constructives semblen indicar que aquesta és una casa més antiga que cal Patarric, que es troba uns 80 m a l'est. Tot i això, la denominació de Casa Nova indica que es tracta d'un habitatge construït en terrenys d'un mas més antic. Podria tractar-se de cal Llirac o d'una altra casa en ruïnes que hi ha prop d'aquesta. Per tot això, i també per la tipologia de les restes conservades, l'origen d'aquesta casa podria situar-se al segle XVIII o XIX. L'edifici ja es trobava desocupat i en ruïna a la primera meitat del segle XX. Per això és possible que la casa de cal Patarric es construís aprofitant les restes d'aquesta construcció més antiga. | 41.7809500,1.7363100 | 394985 | 4626227 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa rural no inclosa en el Catàleg de masiesInformació oral facilitada per Joan Planas | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63045 | Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggros | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 80-83. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 19. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 68). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). | XIII-XVIII | En ruïna. | Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, que es troba en estat de ruïna. Està emplaçada al cim d'un turó allargassat força alt (de 824 m d'alitud) anomenat, igual que la casa, Puiggròs. Per això el lloc té excel·lents vistes, tant al nord com al sud, vers la serra de Castelltallat. La construcció ha conservat els murs de la part posterior fins a l'alçada de la coberta, mentre que els davanters es troben més derruïts. Disposava de planta baixa, un pis i golfes. Era una masia de planta rectangular i d'estructura basilical, de manera que l'habitatge es composa de tres crugies i té un cobert adossat al costat de llevant. El nucli originari és la crugia de ponent, construïda amb carreus mitjans, més o menys escairats i disposats en filades. Es tracta d'un aparell sensiblement més regular que en la resta de murs, amb algun tram amb pedres a plec de llibre. Aquest primer cos era més baix i, en un moment donat, es sobrealçà i es construïren les dues crugies restants. La façana principal és encarada a migdia, però es troba força esfondrada de manera que no són visibles les restes del portal. A la part alta dels murs queden restes del ràfec de la teulada, fet amb lloses planes. A l'interior de l'habitatge es conserven diverses llindes de fusta i prestatgeries encastades a les parets. També hi ha un forn de pa al mur posterior i una finestra força gran que ha estat tapiada. Excepte aquesta, la casa pràcticament no tenia obertures. En el cobert adossat a ponent s'hi poden veure unes interessants espitlleres a la part baixa. Es tracta d'un exemple interessant de masia de tipologia constructiva arcaica, derivada del mas d'origen probablement medieval i amb poques modificacions posteriors. | 08229-168 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquest mas és d'origen medieval i està documentat el 1335 com a pertanyent al terme de Coaner. Anteriorment era conegut com a mas Torre (FÀBREGA, 2008: 19). Sabem que el 1406 el propietari era Francesc Puiggròs, que havia adoptat el cognom del mas segurament per matrimoni amb una pubilla, però que pertanyia a la família Vilalta, del mas Vilalta. El 1575 els amos de Puiggròs eren Antoni Torroella i el seu fill Joan Torroella, que vivien a Sant Pere Sallavinera. Puiggròs estava en ruïnes i aquest any hi estableix com a masovers Giralt Grandó, pagès francès que va fer-hi obres en els anys posteriors; entre d'altres el forn de pa que encara es conserva. Els anys 1592 i 96 el masover era Antoni Pila. Almenys des de 1791 Puiggròs era en poder dels Vilalta, del mas Vilalta, que també posseïen Gotzems (FÀBREGA, 2018: 80-83). Posteriorment Puiggròs fou venut al Semís, que en continua tenint la propietat. El nucli antic de la casa podria correspondre a l'època medieval. Posteriorment, tal vegada als segles XVII-XVIII, s'hauria ampliat adoptant la planta basilical. | 41.8173200,1.6694100 | 389488 | 4630349 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63046 | Gotzems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotzems | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 83-88. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 169). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 87. | XVII-XVIII | En ruïna. Sense coberta i en procés de degradació. | Masia de dimensions no gaire grans, d'origen antic, que es troba en estat de ruïna. Està emplaçada en una petita esplanada al cim d'un turó, en el context de la serra de Castelltallat. La construcció ha conservat els murs del costat de ponent fins a l'alçada de la coberta, mentre que els de l'altre costat es troben més derruïts. Era una masia de planta gairebé quadrada, amb coberts adossats als laterals. L'habitatge es distribuïa en dues crugies paral·leles al carener de la teulada, a dues vessants. La façana principal, encarada a migdia, conserva una part del portal, que estava rematat amb arc escarser. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i disposats de manera força irregular, i tenen poques finestres. El mur de llevant té dos arcs, actualment tapiats, que comunicaven amb el cobert d'aquest costat. La masia ha estat abandonada sense haver sofert pràcticament modificacions modernes. | 08229-169 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquest mas ja existia almenys al segle XVI, i era propiettat de Joan Vilalta, del mas Vilalta. El 1575 els Vilalta va establir una terra erma del mas Gotzems, on hi havia una cabana, a Pere Santasusana, i el 1583 van establir una peça de terra del mas a Joan Montfort, d'origen francès. El 1746 Gotzems continuava estant en poder dels Vilalta, que van establir el mas a Pere Torrades, pagès de Coaner. La casa devia estar en males condicions, ja que calia fer-hi obres. El 1750 l'hereu de Vilalta estableix Gotzems a Feliu Fontanet de Sant Andreu (FÀBREGA, 2018: 83). Ja al segle XIX i segons dades de l'arxiu parroquial, l'any 1850 en aquesta casa hi vivia Joan Brichs amb la seva família. Per la seva tipologia constructiva el gruix de la casa actual podria ser obra dels segles XVII-XVIII. | 41.8194300,1.6777300 | 390183 | 4630573 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63047 | Pou de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-torres | XIX-XX | Pou d'aigua situat en un una petita esplanada, al costat d'una cruïlla de camins i molt a prop de la masia de can Torres (ja en terme municipal de Súria). El brocal del pou és de planta circular, fet de pedra i amb una obertura davantera quadrada. El pou té la peculiaritat d'estar cobert amb una falsa cúpula obrada amb maó i rematada amb una llanterna també de maó. En aquesta part hi ha fixada la corriola amb la corresponent corda. | 08229-170 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8134300,1.7477300 | 395987 | 4629820 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63047-foto-08229-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63047-foto-08229-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest pou es troba just al límit del termenal entre Sant Mateu de Bages i Súria, per la part de Sant Mateu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63048 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-1 | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Font situada en una vall per on discorre el torrent de cal Mateu, entre el casal de la Sala i el Casetó. La font es troba en una zona humida al voltant del torrent i aflora d'un marge actualment molt cobert per la vegetació. | 08229-171 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8160600,1.7243900 | 394052 | 4630140 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 63049 | Creu del Rector de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-rector-de-coaner | SEGRET RIU, Manuel (2005). Aportacions a la història de la vila de Sant Llorenç de Morunys i comarca. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció històrica-arqueològica, XXXI, Barcelona, p. 171. | XIX | Llosa partida i reajuntada amb ciment. Creu originària perduda. Cúmul de pedres consolidat amb ciment. | Tomba amb una creu on s'hi va enterrar l'any 1822 el rector de Coaner, presumiblement en el lloc on fou assassinat. Està situada en una petita esplanada enmig d'una zona boscosa, prop d'on antigament passava el camí que anava de Sant Mateu a Coaner. Consisteix en una llosa de forma més o menys rectangular, actualment amb una creu moderna de ferro, que reposa sobre un petit cúmul de pedres. La creu originària no s'ha conservat. La llosa mesura 140 cms de llarg i l'amplada va des de 48 cms (a la part més estreta de la capçalera) fins a 52 cms (a la base). Està orientada amb la capçalera cap al sud. Es troba partida per la meitat i rejuntada amb ciment. La llosa té la següent inscripció: RECTO / COANÉ / 25 AGOST / 1822 / PARE / NOSTRE. | 08229-172 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | En aquesta tomba s'hi va enterrar el rector de Coaner, Josep Pujol, segurament en el lloc on fou assassinat el 25 d'agost de 1822. Els fets s'han de situar en el context del Trienni Liberal i en l'última fase d'aquest període, marcada per la insurrecció absolutista i la creació de la Milícia Nacional, que havia de mantenir l'ordre públic i defensar la Revolució. En un moment de gran tensió, el general Antoni Rotten fou destinat a Catalunya amb la missió de reprimir els partidaris reialistes. El 17 de novembre de 1822 va tenir lloc la matança dels Tres Roures, quan 24 manresans reialistes foren afusellats prop de la carretera de can Maçana. Aquest general tenia la intenció de repressaliar també els bisbes de Vic i de Solsona. Això va provocar l'assassinat de diversos religiosos d'aquesta zona, entre ells el rector de Coaner, i dels propietaris dels masos Cinca, Borrells, Trilla i Riart. Més tard, quan els feligresos de Sant Mateu de Bages feien la tradicional romeria a Coaner en les temporades de sequera per tal de demanar pluja, passaven pel camí de Coaner prop d'aquesta tomba i s'hi aturaven a fer algunes pregàries. | 41.8164200,1.7162200 | 393374 | 4630190 | 1822 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Marquet Planas | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||
| 63050 | Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-sala | XX | Creu trencada en diversos fragments. Escrostonaments en la pedra. | Creu de terme que separa els bisbats de Vic i de Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu de Bages i Coaner. Està emplaçada a la carena de la serra de la Sala, uns 900 m al nord-oest del casal de La Sala. Consta d'un pedestal de pedra de planta més o menys triangular sobre el qual es conserva la base de la creu, molt prima. La creu es troba estesa a terra, al costat del pedestal i trencada en diversos fragments. Es tracta d'una creu molt prima, de secció rectangular. El pedestal té una inscripció en cadascuna de les tres cares: SANT MATEU / COANER / 1900. La creu també té inscripcions en cadascuna de les seves dues cares: CREU DE[L BISBA]T DE SOLSONA (amb l'anagrama de la Mare de Déu). BISBAT [DE VIC?] (amb el símbol dels tres claus de Crist). | 08229-173 | Demarcació de Sant Mateu i de Coaner | Segons la inscripció del pedestal, es tractaria d'una creu col·locada en aquest lloc l'any 1900 per tal de marcar la frontera entre els bisbats de Vic i Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu i Coaner. No es pot descartar, però, que anteriorment hi hagués alguna altra creu en aquest indret. | 41.8224900,1.7207500 | 393761 | 4630859 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63051 | Cal Mateu del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-del-clot | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 184). | XIX-XX | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada a la vall que forma el torrent que pren el mateix nom de la casa. Al seu voltant s'hi ha desenvolupat un complex agropecuari de dimensions considerables. El cos residencial de la masia és de planta rectangular i té un gran cobert de pedra adossat a ponent. El nucli originari, però, era més petit. Entorn del 1900 la casa fou allargada per la part davantera i, més recentment, pels volts de 1990, les golfes es transformaren en un segon pis, tot sobrealçant lleugerament la construcció. Així, actualment la casa costa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, perfectament encarada a migdia, és fruit de l'ampliació del 1900. Presenta una composició simètrica, amb un portal adovellat, rematat amb arc escarser i, als dos pisos superiors, tres eixos d'obertures. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Cal dir que totes les que es troben al pis superior són obra del 1990 i imiten l'estil tradicional. A la façana de llevant es conserven diverses finestres antigues, de tamany més reduït. El conjunt conserva una tina. | 08229-174 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquesta masia fou construïda per un fadrí de les Planes, tal vegada a començament o mitjan del segle XIX. Es conserva una llinda amb data del 1863. La família de cognom Planas n'han estat sempre al capdavant, i els actuals propietaris en són descendents. El besavi de l'actual propietari era Valentí Planas Planas. Entorn del 1900 va portar a terme l'ampliació davantera de la casa. Més recentment, la mare de l'actual propietari, que era l'hereva, es casà amb un pubill, de cognom Marquet. | 41.8073300,1.7332400 | 394773 | 4629160 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63051-foto-08229-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63051-foto-08229-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63051-foto-08229-174-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda d'una finestra de la façana est: 1863Aquesta casa és coneguda per la gent de Súria com cal Mateuet.Informació oral facilitada per Isidre Marquet Planas | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63052 | Ca l'Agustí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-de-les-planes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 207). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVIII-XIX | Masoveria de les Planes, coneguda com ca l'Agustí de les Planes, que es troba adossada al nord de la masia, al costat d'un cobert. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, construïda a principis del segle XX, força més regular que l'obra antiga de la masia. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Antigament la casa era més baixa i va ser sobrealçada. La façana principal, encarada a llevant, presenta diferents obertures emmarcades amb maó. A la façana nord té poques finestres i, a ponent, algunes més; totes emmarcades amb maó. La casa ha conservat bé la tipologia constructiva tradicional. | 08229-175 | A la masia de Les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages | D'aquest mas en podem resseguir amb molt detall l'evolució històrica gràcies al llibre escrit per Joan PLANAS (1969), germà del conegut periodista Josep M. Planas, tos dos pertanyents a la família propietària d'aquesta casa. Sembla que l'origen dels Planas es troba a Gaià al segle XIV, i no se sap si fou l'hereu o algun cabaler qui anà a instal·lar-se a Sant Mateu. El cert és que el 1501 es troba a Sant Mateu Sebastià Planas que, a més, és el batlle del castell i l'amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. Aleshores aquests masos i altres formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa (NOGUERA, 1904: 4) i que a principis del segle XVIII encara subsistien. Més tard va desaparèixer. Estava situat en l'actual camp que hi ha entre l'església de Sant Miquel i el castell. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. Sebastià Planas va fer dos testaments amb un lapse de temps molt llarg entremig (un el 1501 i un altre el 1578) cosa que fa pensar que, amb tota probabilitat, es tractava de dues persones diferents. L'hereu de Sebastià fou Pere Planas, que va fer testament el 1582 i el 1594. Fou batlle del terme i es casà amb Joanna. Com a batlle va tenir una actuació rellevant en uns aldarulls que van tenir lloc per la festa major de l'any 1582, els quals es van saldar amb tres morts i dos ferits. L'hereu de Pere fou Joan Planas, casat amb Francesca Torras (de Coaner). Joan va fer testament el 1614. El següent hereu fou Pere Planas, casat amb Caterina Bonsfills. Caterina devia ser manresana i de bona família, ja que tenia drets a la basílica de la Seu. Va fer testament el 1634. El següent hereu fou Josep Planas, casat amb Maria Carner i, en segones núpcies, amb Caterina. Seguint la tradició, Josep també fou batlle de Sant Mateu. Aquest Josep és el que, com hem dit, ratificà l'establiment de caràcter perpetu l'any 1701. En el seu moment devia passar per dificultats econòmiques, ja que va haver de manllevar diners tres vegades a comunitats religioses de Sallent i Moià (de 1680 a 1691). Morí el 1722. Els problemes van continuar a la generació següent amb la pubilla Caterina, que es va casar quatre vegades. Tots els marits van adoptar el cognom Planas però moriren sense fills. La darrera vegada Caterina es va casar amb el vidu Joan Pla, de Sant Mateu, que es comprometia a pagar tots els deutes en els capítols matrimonials i el 1752 quedaven cancel·lats. Caterina morí el 1773 sense fills. L'heretat passà al primogènit d'un oncle: Pere Màrtir Planas. Es casà dues vegades: primer amb Francesca Sitjas i després amb Magadalena Jordana. Va fer testament el 1779. El següent hereu fou Francesc Planas Sitjas, casat amb Magdalena Casals. El següent fou Joan Planas Canals, casat amb Antònia Soldevila (de Castelltallat). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu fou Joan Planas Soldevila, casat amb Maria Rovira Puig. Els seus capítols matrimonials són datats el 1829. Joan morí el 1848 i la seva muller el 1880. Van deixar vuit fills. Durant aquests anys van tenir lloc les diferents guerres carlines, i els propietaris de les Planes no es decantaren per cap dels dos bàndols. Seguint un costum que també practicaren altres cases de la zona solien pagar la contribució dues vegades, una als liberals i l'altra als carlins. Així s'estalviaven possibles represàlies. (Continua a l'apartat Observacions) | 41.8002400,1.7419200 | 395483 | 4628362 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apart Història) El següent hereu fou Joan Planas Rovira, casat amb Rosa Salats i Bertrans (de Riner), la qual estava emparentada amb la família del conegut Tristany, general carlí. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills. El següent hereu fou Josep Planas Salats, casat amb Candelària Martí Raurich (de Castellnou de Seana, l'Urgell). En aquesta època, és a dir a finals del segle XIX o principis del XX, es van portar a terme importants obres al mas: s'edificà un gran edifici com a femer, corral i cort de porcs, es construí una cisterna i un petit pantà (que ja no es conserva) a l'hort amb pedres ciclòpies i es va construir la masoveria, anomenada ca l'Agustí. També es van plantar grans extensions de vinya. Josep Planas va ser secretari en diferents ajuntaments del Bages i per això va canviar de residència, mentre a Les Planes hi vivien de manera fixa unes germanes, a part dels masovers. Segons el seu mateix fill (autor de l'esmentat llibre) Josep Planas es podria considerar un cacic. Tot i que mai va ostentar càrrecs públics, va ser una persona influent en la política de Sant Mateu i també de la zona de Manresa. Morí el 1923. Entre els fills de Josep cal destacar Josep M. Planes Martí, popular periodista i escriptor durant els anys de la Segona República, assassinat el 1936; Pilar Planas Martí, reconeguda pintora que va exposar a Barcelona, Madrid, Xile i Argentina, i el mateix autor del llibre, Joan Planas Martí, que va fer d'advocat a Barcelona. En les següents generacions la propietat del mas s'ha mantingut dins la mateixa família Planas, que continua residint i estant al capdavant del mas. Va seguir en la propietat Francisco Planas Martí, casat amb Jacinta Iglesias Corts, i després Josep Planas Iglesias, casat amb Neus Vilardaga Vilà. L'actual propietari, Joan Planas Vilardaga, va impulsar entre els anys 1993 i 2016 un dels projectes més innovadors en el camp del turisme rural. Amb el lema Paisatge i Aventura, des del ma s'organitzaven unes rutes amb carro per diferents indrets de la serra de Castelltallat.Informació facilitada per Neus Vilardaga | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63053 | Església parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa. AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133. | X-XIX | Església reconstruïda al primer terç del segle XIX en la seva pràctica totalitat, de la qual l'element més destacat és el campanar preromànic. Està situada al nucli de Sant Mateu de Bages, junt a l'antic mas de can Pla, i té adossada en un angle l'edifici de la rectoria. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i sense creuer, molt sòbria. És orientada amb la capçalera cap a l'est, amb uns pocs graus de desviació vers el nord. La façana consta d'un senzill portal emmarcat amb brancals i dovelles motllurades i té un òcul al seu damunt. A la part superior hi podem veure una llosa reaprofitada que conté un relleu i una inscripció gòtiques. En els murs laterals hi trobem igualment un òcul a cada façana, mentre que la part posterior té dues finestres tapiades. L'interior del temple és d'estil neoclàssic i segueix l'ordre jònic. S'estructura en una nau central amb tres capelles laterals per banda, amb un característic cor als peus de la nau. Sobre el presbiteri s'aixeca una cúpula, mentre que la nau és coberta amb voltes de llunetes. Tots els murs interiors són enguixats i pintats de blanc. Entre els elements de més interès que es conserven a l'interior de l'església cal esmentar un sarcòfag gòtic del segle XIV on hi havia enterrat el rector Guillem Despuig, mort el 1392; una bandera de les caramelles de Sant Mateu de l'any 1921 i una altra de les Filles de Maria del 1946. A la zona del presbiteri hi podem veure diferents elements procedents de masies del poble que s'hi van introduir en la remodelació feta després del concili Vaticà II. Concretament, els faristols de les lectures són afaiçonats amb corrons i una pedra de trull, mentre que el del costat de l'epístola (dreta) té a la base una pedra de creu de terme. Rere l'altar s'hi ha col·locat també com a ornament una pica d'oli que té gravada la data de 1800. El campanar és l'element més interessant del conjunt. Es tracta d'una construcció del segle X i constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època pre-romànica. Es tracta d'una torre quadrada situada al mig de la façana de migdia, formada per una ampli sòcol més tres pisos, amb diversos finestrals en forma de ferradura. La torre es conserva gairebé sencera, per bé que se li ha escapçat el cimal i se n'ha atalusat la base. El parament és de pedres escairades a cop de martell en filades d'alçada desigual, unides amb morter. El primer tram té una sola finestra, amb arc de ferradura. A la part superior, els finestrals intermedis són geminats i acabats amb arcs que adopten també una lleugera forma de ferradura. Descansen sobre una columna central sobre la qual hi ha una reproducció dels capitells originaris, que avui es poden contemplar al Museu Comarcal de Manresa. La reproducció va ser feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. La part superior té un finestral a cada cara, rematat amb arc de ferradura. Adossat a l'angle sud-est de l'església hi ha l'edifici de la rectoria, que és un antic mas d'origen gòtic on es conserven diverses tombes antropomòrfiques d'una necròpolis alt-medieval. | 08229-176 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació. | 41.7956200,1.7347000 | 394875 | 4627858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63053-foto-08229-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63053-foto-08229-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63053-foto-08229-176-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Pre-romànic|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la part superior de la façana principal hi ha encastat un baix relleu amb una inscripció gòtica. Té una forma quadrada amb dos arcs i diverses creus. El text de la inscripció (del segle XIV) diu: A. DE PODIO ABADAL QUI ME FECIT. AVE MARIA. No coneixem cap rector de Sant Mateu que respongui al nom de A. de Puig-Abadal, però devia correspondre a algun mossèn que va impulsar alguna part de l'obra de l'església al segle XIV. En la reconstrucció del segle XIX es devia considerar que valia la pena conservar aquest testimoni.En el lloc de Sant Mateu de Bages hi van tenir una presència destacada els visigots. En són testimoni la necròpolis (molt propera a l'església) del Collet del Cargol, mentre que al subsòl de la rectoria de l'església es conserva un conjunt de tombes antropomòrfes alt-medievals, datables entre els segles VI i X. Per tant, anteriors a l'església preromànica. Precisament, l'any 1993 dues de les tombes del tipus cista procedents del Collet del Cargol foren col·locades al jardí davanter de l'església. | 85|98|91|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63054 | Rectoria de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-mateu-de-bages | Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa. AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133. | XIII-XIX | Estructuralment bo. Estances interiors pendents de rehabilitar. | Edifici de l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, que està adossat a l'angle sud-est del temple. És coneguda popularment com el Museu, ja que des de fa uns anys acull una col·lecció d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, que disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, té un portal adovellat i, al seu damunt, una galeria amb arc de mig punt així com diverses finestres i balcons de distribució irregular, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La galeria té un antic pas que comunica amb uns coberts situats uns pocs metres enllà, de manera que entremig s'hi forma un curiós corredor que passa sota una arcada. La façana est compta amb diverses espitlleres a la part baixa i, a les plantes superiors, finestres emmarcades amb pedra, mentre que la façana nord té diversos coberts adossats. L'interior de l'edifici acull a la planta baixa una gran sala destinada a l'exposició permanent d'eines i, en el seu subsòl excavat, s'hi pot veure un conjunt de tombes antropomòrfiques corresponents a una necròpolis alt-medieval anterior a l'església. L'estança situada a la part de llevant correspon a un interessant celler, ja que a part de rectoria la casa havia funcionat com a mas i fins i tot tenia masovers. El celler conserva dos arcs diafragmàtica apuntats i una antiga tina. Al costat hi trobem una sala amb un forn de pa de grans dimensions. La resta d'estances, a les plantes superiors, han conservat força bé la tipologia tradicional, però ncecessitarien una restauració. Per les seves característiques la Rectoria pot considerar-se un edifici d'origen medieval, amb elements gótics com ara els arcs apuntats, engrandit i remodelat sobretot al segle XVIII, tal com indiquen diverses inscripcions de la casa. | 08229-177 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació. | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1797Inscripció en un maó de la volta situada en el Museu: 1798Inscripció en una llinda interior: 1759 | 98|93|85|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63055 | Necròpolis de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-mateu-de-bages | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. BOLOS, J.; PAGES, M (1982). 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Mediaevalia, Annex 1: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, p. 96. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 271-272. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. Dovella, núm. 5. Manresa, p.17-18. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. | VIII-X | Tombes ben conservades. Part de la necròpolis possiblement s'ha perdut, sota l'església. | Necròpolis alt-medieval de la qual es conserven quatre tombes antropomòrfiques excavades a la roca, situades a l'interior de la rectoria de Sant Mateu de Bages, en l'espai que també acull una exposició d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una de les millors mostres d'una necròpolis d'aquest tipus al Bages, malgrat que els enterraments van ser expoliats i no se'n conserven restes materials, a part de les mateixes tombes. La necròpolis devia ocupar una extensió més gran, que possiblement s'estén sota l'actual església. Les quatre tombes són orientades amb el cap mirant cap a l'est. Les capçaleres de les tombes estan tallades tot formant angles rectes. Les seves dimensions són força homogènies, i oscill·len entre llargades d'1,80-1,90 m; amplades a les espatlles entre 0,53 i 0,63 m; amplades als peus de 0,27 m, excepte una, que s'eixampla fins els 0,53 m; la fondària de la majoria ronda els 0,25 i 0,30 m, excepte una que es troba més erosionada. Les tombes anaven cobertes amb lloses i, en la majoria, l'encaix per la coberta ha desaparegut, si bé encara s'intueix en alguns casos. Al costat de les tombes poden observar-se altres estructures excavades a la roca. Alguns retalls són clarament atribuïbles als usos del mas gòtic que s'hi construí al damunt (una possible tina i altres elements relacionables amb la producció de vi), però d'altres retalls de planta rectangular, que es troben entre les tombes i també fora de l'edifici, a tocar del campanar, podrien correspondre a tombes infantils. Cal esmentar, així mateix, la presència en el jardí del costat de l'església de dues tombes del tipus cista traslladades des del jaciment pròxim del Collet del Cargol, d'època visigòtica. | 08229-178 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la tipologia de les tombes poden atribuir-se de manera genèrica a l'alta edat mitjana. Més concretament, aquest tipus de necròpolis excavades a la roca són freqüents entre els segles VI i XII, especialment a les zones rurals. Les de tipus antropomòrfic es consideren les més antigues, amb una datació entorn dels segles VIII-X. Per tant, ben segur que la necròpolis és anterior a la construcció de l'església pre-romànica, datada al segle X. Les tombes van ser localitzades quan, vers l'any 1965, es va rebaixar el paviment de la Rectoria. Aleshores foren excavades, si bé no es van donar a conèixer mai els resultats d'aquests treballs. Els ossos que fins fa poc es conservaven en alguna tomba (volta cranial, ossos llargs, etc.) van ser enterrats recentment al cementiri municipal. Entorn de 1972 l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant un temps. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. L'any 1993 es van emplaçar al jardí davanter de l'església dues tombes visigòtiques del tipus cista procedents de la necròpolis del Collet del Cargol. | 41.7955000,1.7348900 | 394891 | 4627845 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63056 | Campanar de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-mateu-de-bages | Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa. AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133. | X | Restaurat l'any 2000 | Campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. Es troba adossat a la meitat de la façana sud del temple, reconstruït en la seva pràctica totalitat al primer terç del segle XIX. Precisament, l'únic element que es va conservar de la construcció antiga és el campanar: sens dubte l'element més interessant del conjunt. És una construcció del segle X i constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època pre-romànica. La torre, de planta quadrada, és formada per un ampli sòcol més tres pisos, amb diversos finestrals en forma de ferradura. La construcció es conserva gairebé sencera, per bé que se li ha escapçat el cimal i se n'ha atalusat la base. El parament és de pedres escairades a cop de martell en filades d'alçada desigual, unides amb morter. El primer tram té una sola finestra, amb arc de ferradura. A la part superior els finestrals intermedis són geminats i acabats amb arcs que adopten una lleugera forma de ferradura. Descansen sobre una columna central sobre la qual hi ha una reproducció dels capitells originaris, que avui es poden contemplar al Museu Comarcal de Manresa. La reproducció va ser feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. La part superior del campanar té un finestral a cada cara, rematat amb arc de ferradura. La construcció de la torre, lleugerament irregular, forma un prisma de 2,97 m de costat per 15,80 m d'alçada. Les parets internes s'aprimen fent una mena de graó als 5,10 m de terra. Al campanar li fou afegit als segles XII-XIII un coronament en forma de terrat que tenia un ampit amb espitlleres. Amb això passava a ser, de fet, una torre de guaita. En la última restauració l'arquitecte va eliminar aquest afegit volent retornar el campanar a la seva suposada fisonomia preromànica (SITJES, 2013: 133). | 08229-179 | Església de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació. | 41.7955500,1.7347100 | 394876 | 4627850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-3.jpg | Inexistent | Medieval|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|91 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml