Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63108 | Cal Trist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trist | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 82). | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta. | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat anomenat serrat de l'Àliga. Es tracta d'una construcció aixecada en una sola fase. És de planta quadrada i conserva els murs exteriors, però ha perdut la coberta. Disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, està formada per un portal adovellat amb arc rebaixat, situat a la dreta, dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, a la primera planta, així com altres finestres menors. La resta de façanes pràcticament no tenen obertures. Els murs són fets amb un aparell de carreus petits més o menys escairats. Interiorment, la casa es divideix en dues crugies. Ha conservat l'inici de l'escala i dos festejadors a les finestres. Uns metres a llevant trobem un petit cobert aïllat, també semiderruït. Tot i el seu estat d'abandó, la casa ha conservat la tipologia i el volum originari, sense modificacions modernes. | 08229-231 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria datar-se al segle XVIII. | 41.8049500,1.6433400 | 387301 | 4629010 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63108-foto-08229-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63108-foto-08229-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63108-foto-08229-231-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63109 | Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corbera | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 9. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 78). | XIX | Estructuralment bo. Entorn abandonat i envaït per la vegetació | Casa de pagès de dimensions modestes que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat, a la part central. Es tracta d'una construcció molt senzilla, aixecada en una sola fase. És de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant, té una porta emmarcada amb maó i una finestra. En la resta de façanes hi trobem poques finestres i petites, també emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. La casa ha conservat la tipologia i el volum originari. | 08229-232 | Demarcació de Castelltallat | Aquest mas ja està documentat l'any 1653, quan el rector de Sant Miquel de Castelltallat arrendà les primícies que tenia als masos Serra, Ferrer, Vallverdú i Corbera i del castell de Claret dels Cavallers. La construcció actual sembla més aviat obra del segle XIX. Era una masoveria de can Ferrer de Claret dels Cavallers. En un inventari de 1885 ja consta com a pertanyent a aquest mas, juntament amb Soler de la Vena i Torribalta. Des de fa uns anys els hereus de can Ferrer es van dividir l'heretat en set parts. A un dels hereus li va correspondre Corbera. | 41.8090900,1.6538900 | 388185 | 4629456 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63109-foto-08229-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63109-foto-08229-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63109-foto-08229-232-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63110 | Vallverdú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallverdu | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 9. | XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna, emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat anomenat serrat de Vallverdú. Les restes de la construcció s'aixequen en una petita esplanada vora el camí. Devia ser una casa modesta, de la qual tan sols en resten dos murs que formen angle, d'una mica més d'un parell de metres d'alçada, amb un munt d'enderrocs al voltant. En l'estat actual no es pot deduir gran cosa de l'estructura que tenia la casa. Uns 40 m al sud, vora el camí, es conserva una tina aïllada, amb les seves dependències a la part posterior. | 08229-233 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquest mas ja està documentat l'any 1653, quan el rector de Sant Miquel de Castelltallat arrendà les primícies que tenia als masos Serra, Ferrer, Vallverdú i Corbera i del castell de Claret dels Cavallers. En els darrers temps va pertànyer a la masia de Figuera. | 41.8129900,1.6627100 | 388924 | 4629877 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63110-foto-08229-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63110-foto-08229-233-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no està inclosa en el Catàleg de Masies | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63111 | Cal Ros (Coaner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-coaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 162). | XIX-XX | En ruïna, ha perdut la coberta. | Casa de pagès de dimensions modestes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat. Es troba molt a prop del mas de cal Bosc però en una posició més enclotada, vora un torrent. Se'n conserven bàsicament els murs perimetrals, especialment el de ponent, mentre que els dels costats de migdia i llevant es troben semiderruïts, i la coberta s'ha esfondrat. La casa és de planta rectangular, i constava de planta baixa més un pis i golfes. Interiorment estava dividida en dues crugies. Conserva un cobert uns metres al sud. Actualment tot l'entorn es troba envaït per la vegetació. | 08229-234 | Demarcació de Coaner | No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII o XIX. | 41.8258400,1.7017100 | 392185 | 4631254 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63111-foto-08229-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63111-foto-08229-234-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63112 | Cal Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maurici | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 143). | XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada vora un meandre de la riera de Salo, força a prop de la masia de les Feixes de Coaner. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, força regular i aixecada en una sola fase constructiva. Consta de planta baixa més un pis. La façana principal té una disposició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb el portal i un petit balcó a la part central. La majoria d'obertures estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'aparell dels murs és fet de maçoneria, actualment a pedra vista. Les façanes laterals pràcticament no tenen finestres, mentre que a la part posterior n'hi trobem algunes de tipologia més senzilla. La casa, que recentment ha estat rehabilitada, conserva íntegrament la tipologia i el volum originari. | 08229-235 | Demarcació de Coaner | Per la seva tipologia constructiva aquesta casa podria ser obra del segle XVIII o principi del XIX. Depenia de la masia de les Feixes de Coaner. | 41.8441200,1.7053200 | 392515 | 4633279 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63112-foto-08229-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63112-foto-08229-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63112-foto-08229-235-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63113 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 144). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 87 | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions modestes que està emplaçada vora la carretera de Salo, prop de la colònia industrial de Valls de Torroella. La casa està envoltada per diversos coberts al sud i est que formen un conjunt de superfície considerable. El cos residencial és de planta irregular, ja que té adossats diversos cossos. Consta de planta baixa més un pis. A migdia hi ha un grup de coberts diversos, alguns de construcció moderna i fets de totxo. Més a ponent trobem una construcció allargassada que acull diverses tines. | 08229-236 | Demarcació de Valls de Torroella | En el Cadastre apareix que l'any de construcció d'aquesta casa és el 1800. En documentació de l'arxiu parroquial de Coaner hi consta que l'any 1850 hi vivia Francesc Pelfort amb la seva família. El nom de la casa sembla indicar que en un principi aquest lloc havia estat un corral per al bestiar. Era una masoveria de la masia anomenada Les Cases, molt propera a Valls de Torroella. | 41.8437700,1.7144500 | 393273 | 4633229 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63113-foto-08229-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63113-foto-08229-236-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63114 | Putxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/putxo | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 1, 15, 23, 25, 31, 34, 48, 53, 72, 73, 185, 208. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 115). | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions força grans que està emplaçada al final d'un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. És un contrafort estret separat per un torrent a banda i banda, un dels quals pren el nom de la mateixa casa, que es troba en una situació privilegiada amb magnífiques vistes sobre Montserrat. El cos residencial era de planta més o menys quadrada, però actualment té adossats diversos coberts al costat de ponent i una caseta de nova construcció a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es troba parcialment tapada per una terrassa construïda en els darrers anys. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, a les plantes superiors, té diversos balcons i finestres. El mur és arrebossat amb ciment. Originàriament la casa era més estreta i a finals del segle XIX s'eixamplà cap a llevant. També ha estat sobrealçada. La resta de façanes pràcticament no són visibles, ja que han quedat cobertes per construccions posteriors. A la planta baixa es conserva l'antic celler, cobert amb volta de pedra, en el qual hi desguassava una tina. | 08229-237 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa devia construir-se pels volts de 1763, en terrenys de la masia de Bonvehí. Es conserva una teula que té inscrita aquesta data. D'altra banda, el primer document de la casa són uns capítols matrimonials de l'any 1795 entre Vicenç Casellas i Maria Bacardit. A partir d'aleshores la família Caselles, que eren parcers de Bonvehí, ha estat al capdavant de la casa. Al final del segle XIX el besavi de l'actual propietari, Bonaventura Casellas, sent el fadrí va tornar a la casa per quedar-s'hi, i va fer les obres per engrandir-la pel costat de llevant. Més recentment els propietaris hi ha fet obres diverses i han arranjat l'entorn amb un ampli jardí. Durant un temps algunes dependències de la casa es van dedicar a allotjament rural. Entorn de l'any 2000 es va construir l'habitatge adossat a llevant per al fill del propietari. | 41.7820900,1.6541200 | 388157 | 4626458 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63114-foto-08229-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63114-foto-08229-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63114-foto-08229-237-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Casellas Casas | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63115 | Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonvehi | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 14, 48, 52, 53, 54, 56, 75, 227. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 105). | XV-XXI | Recentment rehabilitada | Masia d'origen medieval, de dimensions mitjanes, emplaçada al cim d'un turonet a la part mitja d'un contrafort meridional de la serra de Castelltallat, entre els torrents de cal Putxó i de Castelltallat. El cos residencial, de planta irregular, té adossada una pallissa al sud-oest i un cos que sobresurt a la part posterior. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més petita i posteriorment va eixamplar-se per llevant i es va allargar per la part posterior. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat molt renovada en una restauració recent que li ha donat una aparença de casal gòtic, tal vegada aprofitant algun element originari. El portal de la casa és adovellat i, al seu damunt, llueix un finestra coronella (és a dir, amb tres arcs gòtics sostinguts per dues columnetes). La façana de llevant ha estat esponjada d'antics coberts i n'han quedat visibles les traces de la instal·lació d'una premsa i de dues voltes, una de punt rodó i una altra d'apuntada. A la planta superior aquesta façana té finestres i un balcó emmarcats amb llindes i brancals de pedra. La resta de murs tenen poques obertures. A l'extrem nord-oest la casa té una tina adossada. La pallissa, que dóna a una àmplia era avui pavimentada, és una interessant construcció del 1786, molt ben conservada. | 08229-238 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta masia està documentada des del segle XV. Antigament n'estava al front la família Bacardit. En un capbreu del terme de Castelltallat de l'any 1686 hi consta com a propietari Josep Bonvehí. Aleshores pagava com a cens al senyor del terme, els Cardona, vuit punyeres de civada cada any per la Mare de Déu d'Agost més un delme. Segons consta en una inscripció de la pallissa, l'any 1778 el propietari era Josep Bonvehí. La família Bonvehí ha continuat al capdavant de la propietat fins a l'actualitat. En les terres d'aquesta masia van sorgir, sobretot al segle XVIII, diverses cases amb parcers, per exemple la de Putxó, o les més properes de cal Macià i cal Baló. Molt recentment, la casa ha estat rehabilitada. | 41.7861700,1.6457600 | 387469 | 4626922 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63115-foto-08229-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63115-foto-08229-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63115-foto-08229-238-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Gòtic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana: 1786Inscripció a la dovella central de la pallissa: JOSEP BONVEHI FEV FER LO PRESENT LO ANI 1778Informació oral facilitada per Robert Bonvehí | 85|98|93|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63116 | Cal Baló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balo | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 113). | XVIII-XIX | En ruïnes. Li falta la coberta. | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un contrafort meridional de la serra de Castelltallat, molt a prop de la masia de Bonvehí. Actualment la casa es troba envoltada per les instal·lacions d'una granja moderna. La casa és de planta irregular i té diversos coberts adossats als laterals i a la part posterior. Constava de planta baixa més un pis. Actualment ha perdut la coberta i els murs es conserven de manera desigual. L'habitatge sembla aixecat en una sola fase, amb l'afegit posterior dels coberts, que són més baixos. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria. A banda del seu estat de destrucció, la casa ha conservat bé la tipologia originària, sense modificacions modernes. | 08229-239 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva és molt possible que es tracti d'una casa originària del segle XVIII, de característiques semblants a cal Macià o el Putxó que, igual que cal Baló, es trobaven en terrenys propietat de la masia propera de Bonvehí. Com a mínim des de principis del segle XX cal Baló va quedar ja deshabitada. D'aquesta casa s'explica un afer escabrós relacionat amb la casa veïna: a causa d'un adulteri un dels homes va prendre's la revenja amb una truita feta amb vidres. | 41.7825800,1.6502600 | 387837 | 4626517 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63116-foto-08229-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63116-foto-08229-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63116-foto-08229-239-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Robert Bonvehí | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63117 | Can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 23, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 36, 43, 44, 64, 126, 127, 128, 129, 130, 131, 145, 163, 208, 228. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458 GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 74). | XVII-XX | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada en un promontori que domina una vall de pendent suau per on discorre la riera de Barrina. Fins fa poc, la casa estava pràcticament ajuntada amb una altra masia, anomenada Bertrans, de la qual avui només en resten uns coberts. La masia de can Prat Barrina és de planta quadrada, amb coberts pràcticament adossats a migdia i ponent. El cos residencial consta de planta baixa més dos pisos, el superior sobrealçat recentment en el que eren les golfes. Originàriament la casa era més petita i més tard s'eixamplà cap a ponent. L'obra és probablement dels segles XVII-XVIII però amb una remodelació substancial feta a principis del segle XX, quan es va retocar la façana principal, l'escala interior i probablement altres parts de la casa. L'actual façana, doncs, és fruit d'aquesta reforma i d'altres que es van fer a mitjan segle XX, quan es va reconvertir una antiga galeria. Està encarada vers migdia i presenta una aspecte divers, amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb dovelles, un balcó superior i una galeria oberta amb tres arcades. La façana de ponent conserva un aspecte més homogeni, amb dos balcons i una finestra emmarcats amb maó, possiblement modificats també a començament de segle XX. Les façanes de llevant i nord tenen diverses finestres de distribució irregular, algunes també modificades recentment. En un angle hi ha adossat un petit cos corresponent a una tina. L'interior de la casa ha conservat força bé la tipologia originària. Al costat de migdia trobem una construcció que originàriament tenia dues plantes, amb un típic femer amb volta de pedra situat al nivell inferior. És de l'any 1893 (segons una inscripció) i entorn de 1950 es sobrealçà amb totxo per habilitar-hi una granja. Més recentment, aquest cos s'ha remodelat amb murs de pedra per tal de harmonitzar-ne la imatge amb el conjunt i poder-la destinar a allotjament rural. Finalment, uns metres a ponent trobem dos coberts aïllats construïts als anys 1940 i 1960 respectivament. | 08229-240 | Demarcació de Castelltallat | Aquest lloc era anomenat antigament Breners i és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. En aquest document ja apareix l'església de Sant Martí de Breneres. El topònim actual de Bertrans correspon a la masia amb aquest nom, ja que els hereus de Bertrans tenien cura de l'església almenys des del segle XVII. Les dues masies, Bertrans i Prat Barrina, estaven pràcticament enganxades. Possiblement Bertrans era la més antiga, tot i que no en coneixem notícies documentals concretes. Pel que fa a Can Prat Barrina, tal vegada es va originar al segles XVI. Les notícies documentals més antigues conservades a la casa són del segle XVII. En aquesta època els propietaris portaven el cognom Prat. Per diferenciar-lo d'altres Prats, la masia adoptà també el topònim de la riera de Barrina, que passa per davant. L'any 1683 l'hereva Victòria Prat es casà amb un pubill, Manuel Serra, i des d'aleshores els hereus passen a tenir aquest cognom. Els Serra venien de la masia propera de Serra de Breners. A partir de la documentació particular els propietaris han confeccionat l'arbre genealògic de la família. Els següents hereus foren Pere Serra, casat amb Margarida Pujolà; Ramon Serra, casat amb Magdalena Oller; Pere Serra, casat amb Anastàsia Vilalta (1750) i amb Maria Massana (1779); Damià Serra, casat amb Tecla Montaner (1820); Josep Serra, casat amb Maria Morera (1853); Ramon Serra, casat amb Maria Oliva (1884). Fou aquest Ramon Serra Morera qui portà a terme reformes substancials a la casa, tal com ja hem indicat. Els següents hereus foren Josep Serra, casat amb Àngela Llordella (1915); i Ramon Serra, casat amb Concepció Torra (1945). L'any 1975 l'última hereva de cognom Serra, Àngela Serra, es casà amb Joan Muns. Són els actuals propietaris. En aquests darrers anys s'han fet algunes reformes a la masia. El 1958 una antiga galeria que hi havia a la cantonada es transformà en les finestres actuals. Entorn de 1950 es sobrealçà el femer per habilitar-hi una granja, més recentment transformada en allotjament d'agroturisme, que funciona des de 1993. El 2008 les golfes de la masia es van sobrealçar per habilitar-hi un pis per a la filla dels propietaris. | 41.8066600,1.5983400 | 383566 | 4629260 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63117-foto-08229-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63117-foto-08229-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63117-foto-08229-240-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella del portal principal: RAMON SERRA Y MORERA 1913Inscripció en una llinda del cobert de ponent (podria ser la del portal originari de la casa). 1820Inscripció al portal nord del recinte: 1915Inscripció en una llinda del femer: 1893Informació facilitada per Joan Muns i Laia Muns | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63118 | Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrans-0 | AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 75). | XVII-XX | Masia enderrocada que ha conservat molt parcialment alguns elements | Antiga masia, possiblement d'origen medieval, que ha estat derruïda i de la qual en queden restes molt escadusseres. A la dècada de 1980 els seus propietaris van construir al lloc on hi havia la masia un cobert. De l'antiga masia només en resta un corral i, a la part posterior, el femer, cobert amb volta de pedra. Aquestes construccions es troben enganxades a la masia de can Prat Barrina i separades per un mur de pedra. | 08229-241 | Demarcació de Castelltallat | Aquest lloc era anomenat antigament Breners i és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. En aquest document ja apareix l'església de Sant Martí de Breneres. El topònim actual de Bertrans correspon a la masia, ja que els hereus de Bertrans tenien cura de l'església almenys des del segle XVII. Pel que fa a la masia de Bertrans, és possible que el seu origen fos en època medieval. Al segle XVII era un dels principals masos de Castelltallat, el primer en l'aportació per pagar la cera de la parròquia, amb 14 lliures. Més tard, possiblement al segle XVI, s'edificà en aquest mateix lloc una altra masia gairebé a tocar, la de can Prat Barrina. Ja al segle XX, els propietaris de Bertrans eren la família Capsada, de Cardona. Hi tenien uns masovers que hi van viure fins la dècada de 1970. Posteriorment la casa es trobava en males condicions i va ser derruïda per construir-hi al seu damunt l'actual cobert. | 41.8065400,1.5980000 | 383537 | 4629247 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1799Informació facilitada per Joan Muns i Laia Muns | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63119 | Església de Sant Martí de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-bertrans | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | XII | Petita esglesiola romànica (de la segona meitat del segle XII) que es troba aïllada prop dels masos Bertrans i Prat Barrina, situada a la punta de l'altiplà on es troben aquestes cases i amb excel·lents vistes sobre la vall. Es tracta d'una construcció d'una sola nau, amb l'absis encarat a llevant, lleugerament cap al nord tot seguint la configuració del terreny. L'absis és semicircular llis, i al centre té una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt fet de dovelles. La façana principal, a ponent, té un portal amb arc escarser adovellat. També té un òcul modern que suplí un finestral cruciforme anterior. A la part superior hi ha un campanar d'espadanya simple, recentment restaurat. El parament és format per carreuons tallats i disposats en filades uniformes. La porta d'entrada, que és l'originària, conserva un bonic forrellat. A l'interior, trobem un arc triomfal i volta apuntada a la nau, mentre que l'absis té volta de quart d'esfera. Els paraments interiors són parcialment enguixats. | 08229-242 | Demarcació de Castelltallat | L'església es troba dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document. L'església de Sant Martí de Breneres es torna a documentar el 1095. No en coneixem més notícies fins al 1428, quan torna a aparèixer en llegats que se li fan. No degué passar de capella rural, dependent de Sant Miquel de Castelltallat. En un turó vora l'església es conserven restes d'una torre alt-medieval. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Aquesta masia estava a tocar de la de can Prat Barrina, però avui pràcticament no se'n conserva res. Després de 1739 s'hi van fer algunes reformes, possiblement per complir les disposicions del bisbe, que manava fer-hi reparacions. L'absis va quedar tapiat amb un envà que feia de suport a un quadre de Sant Martí i a una pintura barroca que imitava un retaule. Actualment tenen cura d'aquesta església els hereus del mas Prat-barrina, que l'han agençada. També hi ha fet una intervenció de consolidació interior els Amics de l'Art Romànic. Almenys un cop a l'any, per la festa de sant Martí, s'hi ret culte. | 41.8071100,1.6030900 | 383961 | 4629303 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63120 | El Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 36, 43, 64, 69, 88, 90, 91, 127, 128, 132, 160, 161, 185. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núms. 69 i 70). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada en un altiplà sobre la riera d'Otgers. Consta d'un cos residencial de planta quadrada que ha tingut ampliacions successives per la banda de llevant. La casa es troba acompanyada per diversos coberts a migdia, alguns de construcció recent, incloent-hi un que s'ha adaptat com a allotjament rural amb la denominació de Caseta de l'Era. La casa principal consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al nord, ha estat força modificada per les obres d'ampliació recents. Ara s'hi pot veure un cos més baix, recentment remodelat, i un porxo modern. Per aquest costat la casa també s'ha dotat d'una terrassa. La part més antiga de la construcció és visible a les façanes de ponent i migdia, on queden algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i altres amb maó. Pel que fa a la Caseta de l'Era, es tracta d'una construcció amb dos cossos adossats que, per la part posterior, té dues plantes. Antigament era un corral i tenia una part obrada amb totxo. Entorn de 1995 l'edificació es va rehabilitar i la part de totxo es substituí per pedra, seguint l'estil tradicional. | 08229-243 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa deu ser una construcció de finals del segle XIX, tal vegada del 1881, segons indica l'única llinda que té una inscripció. L'àvia de l'actual propietària era Francisca Mas Gras. Era afillada, ja que els anteriors propietaris no havien tingut fills, i fou l'hereva. Es va casar amb Ramon Selves Duocastella, que venia de cal Cucala. Posteriorment, durant uns anys els seus fills van marxar a Calaf i a la casa s'hi van quedar uns masovers. El que havia de ser l'hereu va trobar un bon partit i es quedà a Calaf, mentre que el germà segon, Lluís Selves Mas, va tornar per fer-se càrrec de la casa del Marquet. La pubilla va ser Pilar Selves Palà, que es casà amb Pere Duocastella (de la masia de Biosca). Són els actuals propietaris. En els anys més recents els propietaris han reconvertit els coberts que hi havia adossats davant la casa i a llevant per ampliar la vivenda. Entorn de 1995 van rehabilitar un antic corral per tal de destinar-lo a allotjament rural, junt amb altres cases de la propietat: la Cabana i ca l'Alegre. | 41.8135300,1.6027400 | 383944 | 4630017 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda d'una finestra de la façana posterior: 1881Informació oral facilitada per Pere Duocastella i Pilar Selves | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63121 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 65). | XVII-XIX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès o masoveria de dimensions mitjanes, emplaçada en un altiplà sobre la vall de la riera anomenada la Rasa. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que té adossat a llevant un gran cos corresponent a antics coberts que actualment s'han rehabilitat per ampliar la vivenda. L'antic cos residencial consta de planta baixa més un pis. Originàriament la casa era més curta, i l'antic portal amb llinda i brancals de pedra (amb data de 1647) va quedar integrat dins la casa, després que aquesta s'allargués uns metres al nord. En aquesta façana ara podem veure-hi un portal més senzill, amb llinda de fusta, i dues finestres emmarcades amb pedra picada així com una més recent de maó. Els murs de la casa són de maçoneria, actualment a pedra vista, i les diverses finestres tenen una distribució irregular. Destaca a la façana de migdia la part baixa del mur feta amb opus spicatum. Més enllà de l'ampli cobert de llevant, acabat amb un porxo de construcció recent, es conserva un típic femer cobert amb volta de pedra, mentre que a ponent s'aixeca una pallissa, restaurada després de l'últim incendi. A l'interior de la casa es conserva la llar de foc original, amb el seu conjunt de taula i escons de fusta que tenen gravat l'any 1700. | 08229-244 | Demarcació de Castelltallat | Per la inscripció conservada sabem que l'any 1647 la casa ja existia, però no es pot descartar un origen anterior. Les restes constructives conservades, especialment el petit tram de mur en opus spicatum, podrien indicar un origen força més antic. En temps més recents era una masoveria de can Serra, de Claret de Cavallers. En els darrers anys la família Selves, de la casa propera del Marquet, eren els encarregat de menar les seves terres, mentre que la casa s'utilitzava com a segona residència. Entorn de l'any 2000 els Selves van comprar la casa i la van rehabilitar amb molt bon gust per poder-la destinar a allotjament rural. | 41.8187600,1.6176800 | 385194 | 4630577 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63121-foto-08229-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63121-foto-08229-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63121-foto-08229-244-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del portal interior: 1647Informació oral facilitada per Pere Duocastella i Pilar Selves | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63122 | Cal Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macia-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.114). | XIX-XX | En procés de rehabilitació que ha quedat interromput | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada a l'extrem d'un contrafort meridional de la serra de Castelltallat, prop de la masia de Bonvehí. És una construcció de planta quadrada que recentment s'ha eixamplat amb un gran porxo lateral al costat de ponent. Consta de planta baixa més dos pisos. L'obra sembla feta en una sola fase (probablement al segle XVIII o principis del XIX) i té una disposició força regular. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en dos eixos d'obertures. La porta i les diverses finestres són emmarcades amb pedra picada, amb la particularitat que tenen algunes llindes o carreus de grans dimensions. L'obertura superior esquerra s'ha engrandit en les obres recents. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. A la part posterior té adossada una tina cilíndrica i un petit cobert. En la resta de façanes pràcticament no hi ha finestres, tot i que a ponent té una segona entrada que dóna accés directament al primer pis. Interiorment es distribueix en dues crugies que, a la planta baixa, tenen cobertura amb volta de pedra. La casa, que es troba en un procés de rehabilitació que ha quedat interromput, conserva força bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-245 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva és molt possible que es tracti d'una casa originària del segle XVIII o principis del XIX, de característiques semblants a les cases veïnes de cal Baló o el Putxó. Totes aquestes es trobaven en terres propietat de la masia propera de Bonvehí, d'origen medieval. | 41.7811000,1.6518800 | 387969 | 4626351 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63122-foto-08229-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63122-foto-08229-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63122-foto-08229-245-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63123 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-5 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.116). | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció de planta rectangular amb coberts a banda i banda. Un al costat nord i parcialment a ponent, convertit actualment en terrassa, i un altre al sud. Consta de planta baixa més dos pisos. L'obra sembla feta en una sola fase (probablement al segle XVIII o principis del XIX) i té una disposició força regular. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en dos eixos d'obertures. La porta i les finestres són emmarcades amb pedra picada i tenen les llindes de fusta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Uns metres a ponent de la casa es conserva un cobert. | 08229-246 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Pau, no en coneixem gaires notícies. Segons dades del cadastre, l'any de construcció és el 1860. Al llarg del segle XX ha tingut diversos propietaris. Els darrers han estat la família Planes. | 41.7791900,1.6707400 | 389533 | 4626114 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63123-foto-08229-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63123-foto-08229-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63123-foto-08229-246-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63124 | Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biosca | ABADAL, Ramon d' (1999). Catalunya carolíngia. Vol. IV: Comtats d'Osona i Manresa, segona part. Segona edició, p. 561. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.110). PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit). | XIII-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un altiplà situat a la part meridional i occidental de Castelltallat, un lloc antigament anomenat Calmeits. És un dels masos principals d'aquesta zona de l'antic terme de Castelltallat. El conjunt consta d'un gran cos residencial, amb una construcció adossada recentment reconstruïda que funciona com a allotjament rural (les Corts de Biosca), així com diversos coberts aïllats situats al sud-oest. També hi trobem l'anomenat Viver de Biosca, l'Om de Biosca i una teuleria. El cos residencial és de planta més o menys quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos i golfes. La masia s'ha anat completant en diferents fases. La part més antiga es troba al nucli de la construcció actual. Originàriament l'orientació de la teulada era inversa, amb el carener d'est a oest. Posteriorment la casa es va anar ampliant, sobretot cap a ponent i cap a migdia. En el mur de ponent es poden observar unes quatre fases d'ampliació. La façana principal és avui la de migdia. Té un portal adovellat i, als dos pisos superiors, quatre eixos d'obertures més o menys simètrics. Aquesta façana es va remodelar l'any 1918, segons indica una inscripció, quan es van reconvertir les finestres del primer pis en balcons. La resta de façanes tenen finestres de distribució irregular, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. L'aparell dels murs és fet de maçoneria, amb alguns sectors on hi trobem filades de carreus més o menys escairats. Interiorment, la casa ha conservat molt bé la tipologia tradicional, amb diverses voltes de pedra a la planta baixa i terres enllosats a les plantes superiors. A l'angle sud-est una antiga construcció en dues plantes, que tenia unes corts de porcs a dalt i un gran femer a baix, fou transformada a la dècada de 1980 en segona vivenda i, posteriorment, en casa d'agroturisme que es coneix amb el nom de Corts de Biosca. Al sector sud-oest es conserva una interessant pallissa de dues plantes, que actualment acull un obrador vinculat a l'explotació agropecuària, així com d'altres coberts de força qualitat arquitectònica. Tot el conjunt es troba actualment restaurat de manera modèlica. | 08229-247 | Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 41.7795300,1.6173700 | 385098 | 4626222 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dovella del portal principal: 1692Llinda en un dels balcons de la façana: 1918Inscripció a la llinda d'una porta lateral: 1776Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 94|85|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63125 | Corts de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-biosca | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.109). PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit) | XX | Antigues corts de porcs i femer de la masia de Biosca reconvertits en vivenda i que actualment funcionen com a casa d'agroturisme. La construcció, que està adossada a l'angle sud-est de la masia, és de planta rectangular i consta de dues plantes. A la part inferior es conserva l'antic femer, de grans dimensions i amb coberta de volta de pedra. A la part superior hi ha la vivenda. Aquesta part és la que ha estat més reconstruïda en la rehabilitació que s'hi va practicar els anys 1980, quan es va obrar la part alta i s'obriren les diverses finestres. A la façana de migdia s'ha conservat part d'uns coberts adossats, que antigament servien com a magatzems i garatge on es guardava el tractor. Al seu damunt s'hi ha habilitat una terrassa. L'accés a la casa es fa per unes escales que donen directament a la planta superior des de la petita façana de ponent, adossada a la masia. A la façana oposada hi ha un altre portal que dóna accés a l'antic femer. Tots els murs són de maçoneria i a pedra vista. | 08229-248 | Adossada a la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 41.7795200,1.6176200 | 385119 | 4626221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63126 | Pedra amb disc solar de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-disc-solar-de-biosca | Indet | Pedra amb un curiós i enigmàtic gravat situada a la façana de ponent de la masia de Biosca. Es tracta d'un carreu de forma rectangular que té gravat el que sembla un disc de característiques solars, amb un cap d'animal al centre. El gravat consisteix en un disc que té un anell exterior compartimentat amb diferents ratlles que configuren particions més o menys homogènies, amb 9 ratlles a la part superior i 16 a la part inferior. Entremig hi ha intercalada la forma d'un Sol a cada costat. Circumscrita a la part central hi ha la figura d'un cap d'animal, possiblement un bou o una cabra amb unes llargues banyes horitzontals. Desconeixem el significat i l'època d'aquest interessant gravat que, tal vegada, podria tenir una funció de protecció. Es descarta l'ús com a rellotge de sol, ja que el tipus de particions no encaixen. Sembla que a les Cases de Matamargó (municipi de Pinós, Solsonès) hi ha una pedra idèntica a aquesta, també situada en un mur del costat de ponent de la masia. | 08229-249 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | 41.7795400,1.6172500 | 385088 | 4626223 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63128 | Forn d'obra de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-biosca | XIX | Recentment restaurat | Teuleria o forn d'obra situat uns 150 m al nord-est de la masia del mateix nom. Se'n conserva integrament tota l'estructura, excepte la teulada, que ha estat reconstruïda recentment. El forn segueix la tipologia habitual i té la particularitat que conserva també la bassa que s'utilitzava per remullar l'argila. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, coberta amb arc escarser de maó i amb una obertura de secció convergent. A la part superior trobem la cambra de cocció, que conserva la graella del paviment, amb un seguit de forats. Els murs són de maçoneria al seu exterior i tenen un revestiment interior de maó. Al mur posterior hi ha l'accés a la cambra, amb una porteta i una escala que baixa. Uns metres al nord es conserva la bassa, encara plena d'aigua, de la teuleria. | 08229-251 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest forn o teuleria es va construir segurament durant el segle XIX, aprofitant un antic forn de calç. La teuleria abastia de rajoles, maons i cairons les diferents obres que es feien al mas de Biosca. Per exemple, l'enrajolat de l'era, les reformes de la pallissa, l'engrandiment de la casa pel cantó de la cisterna o bé la construcció de les Corts. Les peces fetes de terra d'argila s'entraven crues i es treien cuites per la porta de la façana posterior, que dóna a peu pla de l'anomenada plaça de la Teuleria. El control de la cuita de l'obra es feia des del cap de les parets, amb l'ajuda d'una forcalla. Les darreres fornades de teules i rajoles es van fer l'any 1929. La teulada de protecció es va fer el 1997. L'incendi de 1998 va cremar-ne algunes llates. Pel que fa a la bassa, no se sap si era anterior a la teuleria o es van construir els dos elements alhora. Aquesta era una bassa amb aigua més neta i s'utilitzava per les feines més delicades del mas. Evidentment, també es feia servir per tal de treballar l'argila abans de posar la pasta al motlle i introduir les peces al forn. | 41.7803400,1.6193000 | 385260 | 4626309 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa de dos plafons informatius | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63129 | Om de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-biosca | Om centenari i de grans dimensions que es troba vora mateix de Biosca, concretament a l'angle nord-est de la masia. | 08229-252 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest arbre ja existia al segle XIX. S'explica l'anècdota que una de les pubilles d'aquesta època va trobar marit perquè la van veure enfilada a l'om i recollint fulles per al bestiar; d'aquí els avistadors van treure la conclusió que era una noia treballadora. | 41.7797500,1.6176400 | 385121 | 4626246 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63129-foto-08229-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63130 | Cal Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castella | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.86). | XIX | En ruïna. Li falta la coberta | Casa de pagès de dimensions modestes, en estat de ruïna, que està emplaçada a la serra de Castelltallat, a la part occidental i vora la carretera que transcorre per la carena. Se'n conserven els murs perimetrals fins a una alçada variable. Es tracta d'una construcció amb dos cossos adossats, els dos de planta rectangular. Tenia planta baixa més un pis. La vegetació ha envaït totalment l'entorn de la casa; per això és difícil esbrinar on era el portal, possiblement a la façana de llevant. L'aparell dels murs és fet amb carreus més o menys escairats i disposats en filades. En el mur més alt s'hi pot observar una finestra. | 08229-253 | Demarcació de Castelltallat | Per la tipologia de les restes constructives podria ser una casa aixecada al segle XVIII o XIX. Entorn de l'any 1900 la casa ja es trobava abandonada. | 41.7994500,1.6402900 | 387038 | 4628403 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63130-foto-08229-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63130-foto-08229-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63130-foto-08229-253-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63131 | Serra de Braners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-braners | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 16, 25, 127, 130, 131, 132, 133, 179. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.79). | XVII-XX | Masia de petites dimensions, emplaçada a l'extrem d'un altiplà conegut com la Plana, molt a prop del lloc de Prades, ja en terme municipal de la Molsosa. Consta d'un cos residencial de planta quadrada que té adossat a llevant un gran cobert (actualment sense teulada) i a ponent un cos més petit, que sembla de construcció força moderna. Disposa de planta baixa més un pis. La construcció és força regular i sembla aixecada en una sola fase. La façana principal, encarada vers migdia, té el portal al costat esquerre. Al nivell del primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i, amb una tipologia semblant, tres finestres més a la façana de llevant. A la part posterior les obertures són més escasses. L'aparell dels murs és força regular, fet amb carreus de mides diverses més o menys escairats, amb grans blocs de pedra picada a les cantoneres. A un extrem del mur posterior es van deixar carreus sobresortints en previsió d'una ampliació pel costat de ponent que no es va arribar a produir. Al sud-oest de la casa es conserva un interessant cobert amb dues plantes, amb femer de volta de pedra al nivell inferior. | 08229-254 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta masia ja existia al segle XVII però probablement és anterior. La inscripció de la façana principal indica l'any 1695 i, segons un capbreu de Castelltallat del 1686, aquest any pagava de cens al Duc de Cardona vuit punyeres de civada i una gallina, pagadores per la Mare de Déu d'Agost, així com el delme de carnelatges. Sabem que en aquesta època la família dels propietaris es deien Serra. El 1683 Manuel Serra es casà amb l'hereva de la casa veïna de can Prat Barrina, Victòria Prat. Des d'aleshores els hereus de can Prat Barrina van passar a tenir també el cognom Serra. Sembla que la casa va sofrir poques modificacions des d'aquestes dates. Actualment és propietat de Figuera, una gran masia situada a la part central de la serra de Castelltallat. | 41.8051600,1.5922200 | 383055 | 4629102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63131-foto-08229-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63131-foto-08229-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63131-foto-08229-254-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la façana principal: 1695La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat corresponent a aquesta masia fa referència no a la casa sinó a un cup. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63132 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 134). PARCERISAS, Roser (1999). Cal Camps (treball inèdit). | XV-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. El conjunt inclou un gran cos residencial que té adossat a ponent una casa més petita (la masoveria) i a llevant una pallera. També trobem un bon nombre de coberts aïllats al voltant de la casa, alguns de construcció antiga i altres de més recents. El cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. La masia s'ha anat formant en una multiplicitat de fases. La part més antiga és a la part central de la casa. Al segle XVII es va ampliar cap a l'angle nord-est, on trobem un mur de bona factura i fet amb carreus ben escairats. És aquí on hi ha el portal principal, amb arc adovellat i, al seu damunt, un interessant balcó emmarcat amb pedra picada i motllurada. Aquest balcó té una inscripció il·legible però que sembla correspondre al segle XVII. La part de migdia es completà al segle XVIII (hi ha una inscripció del 1776). Aquesta façana destaca per una composició més simètrica, amb una galeria d'arcades a dos nivells i un balcó a cada costat. Al cantó nord, darrere la casa, hi ha les tines i la premsa. A l'interior la casa ha conservat molt bé la tipologia i les característiques tradicionals. La masoveria és una edificació també antiga però més senzilla. Disposa de planta baixa i un pis. La façana principal, encarada vers ponent, té un portal simple i diverses finestres de diferent tipologia, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Té un balcó de fusta que dona accés directament al primer pis. El conjunt conserva molt bé la tipologia i els volums originaris, amb uns pocs afegits moderns. | 08229-255 | Demarcació de Castelltallat | Coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica d'aquest mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (1999). El mas va iniciar-se en època medieval i antigament s'anomenava Sociats. Tot i que el seu origen deu ser anterior, sabem que a finals del segle XV hi viu Pere Sociats i la seva dona Paula. El seu hereu fou Joan Sociats, que es casa amb Càndia, una noia de Trullàs. El matrimoni va tenir un fill i moltes noies. El fill hereu és Pere Sociats Trullàs, que morí el 1552 deixant dona (Gràcia Stella) i una filla petita. Aleshores el batlle de Castelltallat, Cristòfol Figuera, nomena dos tutors i busca un arrendador que pugui tirar endavant el mas. Aquest és Pere Camps, un francès que havia vingut del poble de les Tuxoneres (al bisbat de Rodés) juntament amb la seva mare i un oncle seu capellà. Pere Camps i la seva família arriben a Sociats el dia 28 de desembre de 1552. Des d'aleshores fins al segle XIX el nom que figura en els documents és el de mas Camps de Sociats. El següent hereu va ser Joan Camps Bacardit (1549-1615), el qual molt probablement és autor d'unes interessants anotacions sobre remeis i oracions ancestrals. A la primera meitat del segle XVII Joan Camps Junyent acaba les obres al mas que havia començat el seu pare. El 1693 sabem que el mas Sociats pagava de cens al Duc de Cardona dues gallines i 6 quartans de civada. El 1736 el mas ha crescut, ja que l'hereu Rafael Camps apareix també com a amo de Vila-Seca. Durant la Guerra de Successió Rafael Camps paga l'enterrament d'un soldat portuguès que possiblement feia estada al mas i que morí ofegat el 1717. Ja entrat el segle XX, l'hereva era Josepa Camps Capsada (1914-1984) que es casà amb el pubill Josep Capsada Camps, procedent de cal Roig de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí els hereus porten el cognom Capsada fins a l'actualitat. Almenys en els temps més moderns la masia ha estat vinculada a la capella propera de Sant Jaume de Salerm. La devoció a aquesta capella va tenir un bon reviscolament durant el segle XIX i la primera meitat del XX. S'hi deien moltes misses i els feligresos de l'entorn i feien prometences. Després de la Guerra Civil, el 1939, Miquel Camps va fer reconstruir la capella. Cal Camps formava part de la parròquia d'Aguilar de Segarra. | 41.7667900,1.6029200 | 383874 | 4624827 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una arcada de l'eixida de migdia: Ave Maria Puríssima 1776Inscripció en un balcó lateral, amb una data il·legible que sembla correspondre al segle XVII.Inscripció al cobert sud: 1926Informació oral facilitada per Victòria Serra i Roser Parcerisas | 94|98|85|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63133 | Governa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/governa | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 54, 65, 85, 106, 135,151, 156, 157, 221. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 99). PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XIII-XIX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Aquesta masia es troba adossada a una altra, anomenada cal Genís Vell. És una particularitat que també trobem en altres masos propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Així, el cos residencial de Governa, de planta rectangular, té adossat a l'angle nord-est cal Genís Vell (en ruïnes) i al costat de migdia una àmplia àrea de coberts. Més a llevant trobem dues construccions aïllades: una interessant pallissa i la capella nova de Santa Eugènia de Governa. La masia conserva un aspecte força arcaic, amb murs fets amb un aparell fet de carreus petits i de disposició irregular i, en general, amb poques finestres i petites, cosa que li dóna una aspecte de fortalesa. El mas veí de cal Genís també conserva una tipologia constructiva antiga, amb part d'obra feta amb opus spicatum. La masia de Governa s'ha format almenys en tres fases constructives, que són ben visibles al mur nord. La part més antiga podria correspondre a l'angle nord-oest. D'aquí la casa s'hauria ampliat cap a ponent i també cap al sud, probablement al segle XVIII, segons indiquen algunes inscripcions. La façana principal, encarada vers ponent, és molt austera. L'existència de dues grans esquerdes semblen indicar que aquest sector es va haver de refer després d'un esfondrament, tal vegada fruit d'un terratrèmol. La reconstrucció es devia fer de pressa, de manera que aquesta part conté alguns elements de tipologia diferent (com ara les dues finestres) o bé que semblen reaprofitats, com una pedra d'un forn. A la part dreta, corresponent ja a l'ampliació del segle XVIII, hi ha el portal, adovellat. A la façana de migdia les obertures, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra, són lleugerament més grosses, però tota aquesta part queda parcialment tapada per la presència d'un gran cobert, situat en un terreny amb desnivell. | 08229-256 | Demarcació de Castelltallat | El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Tal com hem indicat, al segle XVIII la casa va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. D'aquest època (1768) es conserva una inscripció que fa referència a un altre membre de la família Governa, que aleshores devia ser l'hereva: Maria Governa. En els darrers temps estava unit al mas Selves, proper al nucli de Castelltallat i junts constituïen una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou el polític Joan Selves i Carné (1898-1934). Més tard, l'heretat es partí i les filles del van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. A mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari. | 41.7911100,1.6168700 | 385077 | 4627508 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana principal, part dreta: 1773 i 1849 (al portal)Inscripcions a la façana de ponent: 176? I 1775Inscripció a la façana nord, al tram central: 1766Carreu amb una interessant inscripció (decorada amb flors als laterals) reaprofitat al portal de la pallissa: MARIA GOVERNA A FET FER LO PREZEN 1768Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 119|85|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63134 | Església de Santa Eugènia de Governa (segle XVII) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-segle-xvii | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XVII | En estat d'abandó. El sostre i la volta esfondrats. | Església construïda al segle XVII al costat de la masia de Governa per substituir una altra capella, en aquest cas romànica, existent en aquesta propietat i que es trobava en mal estat. Està situada vora el camí que va a la masia, uns 150 m abans d'arribar-hi, al cim d'un altiplà dominant. Actualment es troba en estat d'abandó, amb el sostre caigut. Es tracta d'una capella molt senzilla, que consta d'una única nau, de planta rectangular i sense absis, orientada cap al nord. L'entrada és als peus de la nau, on també hi havia una campanar d'espadanya, actualment ha desaparegut. El portal és adintellat, amb llinda i brancals de pedra amb motllures, i té gravat l'any 1642. L'aparellat dels murs és força irregular, fet amb carreus de tamany més aviat petit. La nau era coberta amb el que sembla una volta apuntada, que recentment s'ha esfondrat. | 08229-257 | A la masia de Governa. Demarcació de Castelltallat | La capella es trobava dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Governa. Aquest lloc és documentat des de l'any 955, quan apareix amb la grafia 'Guerna', mentre que el 1031 ho fa amb la de 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte d'aquesta primitiva església, d'estil romànic i que es devia trobar en males condicions, es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. Ja fa anys que la capella es troba abandonada, però a la dècada de 1980 encara conservava el campanar d'espadanya i la volta. El sostre estava fixat amb un tirant que no va poder evitar el seu esfondrament. | 41.7910100,1.6158800 | 384995 | 4627499 | 1642 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: AÑY 1642 | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63135 | Cal Genís Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-vell | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 100). PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XIII-XIX | En ruïna. Ha perdut la coberta i part dels murs perimetrals. | Masia de petites dimensions, actualment en ruïnes, situada junt amb una altra masia més gran, Governa; totes dues emplaçades al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Concretament, cal Genís es troba adossada a l'angle nord-est de Governa. El fet d'agrupar-se dos masos en un mateix lloc és una particularitat que també trobem en emplaçaments propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Governa és una masia d'origen medieval i de grans dimensions, desenvolupada en diferents fases fins que s'acabà ajuntant amb cal Genís Vell. La construcció de Cal Genís Vell és probablement una de les parts més antigues del conjunt, ja que es troba a la part més alta del turó i les restes conservades tenen una aparença força arcaica, amb un tram de mur fet amb opus spicatum. La casa tenia una planta més o menys quadrada (d'uns 10 x 10 metres) de les quals resten dempeus els murs nord i, parcialment, el de llevant. Els altres dos es troben semiderruïts. La part conservada no té pràcticament finestres, cosa que dóna a la casa una aparença de torre o fortificació, i no es pot descartar que aquesta fos la funció inicial de l'edificació. Els murs són ferms i amb fets amb un aparell de qualitat, amb carreus de tamany petit però ben disposats en fileres. A la part interior del mur nord és on podem veure-hi un tram d'obra en opus spicatum. La façana de migdia, on hi devia haver el portal d'entrada, s'ha perdut totalment. De l'estructura interior de la casa tan sols queda l'inici de l'escala, adossada a una petita cambra. La casa era petita però alta, i devia tenir tres plantes. | 08229-258 | Demarcació de Castelltallat | El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, uns 400 m al nord i al costat del camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat. | 41.7912400,1.6170000 | 385088 | 4627523 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63136 | Cal Genís Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-nou | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 94, 95, 218. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 89). | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que està emplaçada vora el camí d'accés a Castelltallat, al lloc anomenat coma de Cal Genís, just al punt on comença, per la banda oest, la serra de Castelltallat. És una construcció de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes, molt regular i aixecada en una sola fase, l'any 1929 segons la inscripció del portal. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució totalment simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb tres balcons al primer pis i una petita galeria amb arcada al nivell de les golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les obertures són emmarcades amb maó, excepte les de la façana davantera, amb un emmarcament de pedra de major qualitat, tal vegada posterior. La casa està envoltada d'un jardí i té una antiga pallissa de pedra uns metres al sud. Exteriorment, cal Genís Nou ha conservat la tipologia i el volum originari. | 08229-259 | Demarcació de Castelltallat | Cal Genís Vell està situada uns 400 m al sud de cal Genís Nou i està adossada a una masia més gran, anomenada Governa. El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, en un emplaçament més proper al camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat. | 41.7940000,1.6155600 | 384974 | 4627831 | 1929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63137 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-6 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 14, 43, 58, 59, 131, 133, 162, 164. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83). | XVI-XX | Masia de dimensions modestes que està emplaçada en una petita esplanada d'un dels contraforts nord de l'extrem occidental de la serra de Castelltallat. El conjunt inclou el cos residencial amb un petit barri al sud on hi ha diversos coberts i, a l'angle nord-oest, una petita capella adossada (la Puríssima) així com una pallissa. El cos residencial és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta, i posteriorment s'allargà cap a migdia, de manera que el portal adovellat ha quedat sota una mena de porxo. La façana principal continua orientada cap a migdia. Té un aspecte divers, fruit d'aquesta i altres ampliacions. S'hi poden veure obertures de diferents tipologies: algunes més petites i emmarcades amb llinda i brancals de pedra, i dues rematades amb arc als dos nivells superiors. La resta de murs de la casa són més homogenis. El parament és de pedra, amb restes d'arrebossat, i es conserven diverses finestres emmarcades amb pedra picada. A ponent el mur té tres petits contraforts. Les obertures d'aquest costat sembla que han estat reformades. Pel que fa a la capella, és una petita construcció d'una sola nau. A la part posterior té adossada una interessant pallissa, dotada amb una mena de porxo davanter amb la teulada en voladís. També són interessants els coberts de migdia, enfront d'un petit pati davanter, que conserven perfectament la seva forma tradicional, amb obertures de diferents tipus. La casa està envoltada d'un bonic jardí i, en un petit promontori, vora l'era de la masia, s'aixeca l'anomenada Alzina del Mas, un arbre centenari i emblemàtic de la zona. | 08229-260 | Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. | 41.7996800,1.6108100 | 384589 | 4628468 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta de la façana principal: 1582Finestra de la façana principal: MIQUEL SOLDEVILA A FET FE LA PREn OBRA LO ANY 1850Llinda de la façana de llevant: 1718Inscripció a la llinda de la capella: MDCCCLXXI amb un gravat del símbol de Maria | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63138 | Església de la Puríssima del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-purissima-del-mas | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83). | XIX | Capella de petites dimensions adossada a l'angle nord-oest de la masia anomenada el Mas. És una construcció senzilla i de petites dimensions, d'una sola nau i sense absis. La façana principal està encarada a migdia. Consta d'un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra que té, sobre la llinda, un senzill òcul. La llinda és decorada amb un anagrama del nom de Maria i té la data MDCCCLXXI; és a dir, 1871. La capella té un petit espai a llevant per a la sagristia i, a la part posterior, té adossada una pallissa. Els murs són de maçoneria. | 08229-261 | A la masia anomenada el Mas. Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. | 41.7997100,1.6106600 | 384577 | 4628471 | 1871 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63138-foto-08229-261-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63139 | Alzina del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas | Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat. Es troba en un petit promontori vora l'era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l'actual, que ja tenia unes dimensions considerables. | 08229-262 | A la masia anomenada El Mas. Demarcació de Castelltallt | 41.7993500,1.6107300 | 384582 | 4628431 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 63140 | Casulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casulls | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 111). | XIX | En ruïna. Li falta la coberta. | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en ruïna, que està emplaçada a la part alta d'un contrafort sud (anomenat Solana de Casulls) de la serra de Castelltallat. Se'n conserven els murs perimetrals i interiors pràcticament fins a l'alçada de la coberta, excepte a la part de migdia, on l'estructura es troba més esfondrada. Aquest és justament en el lloc on hi devia haver el portal principal. La construcció és de planta més o menys quadrada i constava de planta baixa més un pis i golfes. El nucli originari es troba a l'angle nord-oest, i posteriorment la casa s'eixamplà cap a ponent i cap a migdia. En aquesta part de migdia es conserva una antiga façana que actualment ha quedat integrada a l'interior. Hi podem veure un portal rematat amb arc escarser i, al seu damunt, una finestra força gran de tipologia similar. A part d'aquesta, la casa pràcticament no té obertures. Els murs són fets amb un aparell força regular, amb blocs de pedra allargats més o menys escantonats. A l'angle nord-oest hi ha adossada una estructura corresponent a una tina. Cap a llevant, vora el camí, queden les restes de dos coberts aïllats. | 08229-263 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa aixecada al final del segle XVIII o principis del XIX. La inscripció en un bloc de pedra fora de context, amb la data de 1810, confirmaria aquesta cronologia. Així mateix, en un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 Casulls ja hi apareix. Tot i això, no es pot descartar que tingui un origen anterior. | 41.7819300,1.6247000 | 385712 | 4626479 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63140-foto-08229-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63140-foto-08229-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63140-foto-08229-263-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en un carreu entre els enderrocs: AÑO 1810 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63141 | Cal Vinyes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyes-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 121). | XIX | En ruïna, sense coberta. En procés greu de degradació | Casa de pagès de dimensions força grans, en ruïna, que està emplaçada al final d'un contrafort sud (anomenat Solana de Casulls) de la serra de Castelltallat. Es troba molt a prop de dues cases més: cal Salvador i cal Jaume Manuel. Se'n conserven les estructures dempeus al costat de llevant, mentre que al costat de ponent la casa es troba molt més derruïda. La construcció és de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té un cobert més baix adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, es troba parcialment esfondrada però conserva a l'esquerra els brancals inferiors del que devia ser el portal. Originàriament la casa era més estreta, i posteriorment es va eixamplar cap a llevant. L'interior d'aquesta part ampliada és coberta a la planta baixa amb voltes de pedra i conserva una tina i una gran pila d'oli. El parament dels murs és de maçoneria. A la façana davantera és de major qualitat, amb alguns carreus escairats. Uns metres al sud es conserva la pallissa de la casa. | 08229-264 | Demarcació de Castelltallat | Cal Vinyes és un antic mas situat al nucli de Castelltallat, probablement d'origen medieval. Cal Vinyes Nou devia ser una casa sorgida originàriament de l'anterior. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 cal Vinyes Nou ja hi apareix. | 41.7771700,1.6293300 | 386088 | 4625944 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63141-foto-08229-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63141-foto-08229-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63141-foto-08229-264-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63142 | Cal Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvador-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 120). | XIX | En ruïnes, sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en ruïna, que està emplaçada al final d'un contrafort sud (anomenat Solana de Casulls) de la serra de Castelltallat. Es troba molt a prop de dues cases més: cal Vinyes Nou i cal Jaume Manuel. Se'n conserven dempeus els murs perimetrals i també algun d'interior. La construcció és de planta rectangular i està formada per doc cossos adossats. El de ponent sembla una ampliació o uns coberts. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a dos eixos d'obertures. A la dreta hi trobem el portal, rematat amb arc escarser. Les quatre finestres d'aquesta façana són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes, força més derruïdes, pràcticament no s'hi observen finestres. A l'angle sud-est es conserven les restes del que sembla un forn de pa. Els murs són de maçoneria. Uns metres a llevant es conserva un antic cobert de la casa. | 08229-265 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa aixecada al segle XVIII o principis del XIX. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 en aquest sector, al costat de Cal Vinyes Nou i cal Jaume Manuel, hi consten dues cases més: Bernaderies i Rialp. Sembla, doncs, que aquest any la casa ja existia i devia tenir un d'aquests dos noms. | 41.7763000,1.6285300 | 386020 | 4625848 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63142-foto-08229-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63142-foto-08229-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63142-foto-08229-265-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63143 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Castelltallat, a la cruïlla d'un altre camí que va cap a can Prat Barrina, a uns 500 m de la masia de cal Pons i del nucli de Castelltallat. Es tracta d'una creu construïda l'any 1906, de tipologia força semblant a altres que es troben al municipi, com ara la creu de Fontanet. Destaca per un sòlid pedestal, que està format per dos grans blocs de pedra esglaonats (el superior amb les arestes inclinades). Al seu damunt hi ha una creu llatina de pedra, amb les astes de secció quadrada i acabades de forma trilobul·lada. A la cara principal, orientada vers migdia, té les següents inscripcions: JUAN PONS [F]ETA L'A[N]Y MCMVI. INRI. Per la part posterior té gravada una creu llatina sobre un triangle. | 08229-266 | Demarcació de Catelltallat | Aquesta creu va ser construïda l'any 1906 per Joan Pons. Es troba als peus del camí ral que passava per aquest sector. Durant la Guerra Civil fou destruïda, i reconstruïda de nou un cop acabada la contesa. Ha estat sempre un punt de trobada pels veïns de Castelltallat, especialment pels homes de Boixeda, el Mas i cal Pons per anar a Calaf. Era també punt de parada a berenar de camí de retorn de l'escola. | 41.7965600,1.6213100 | 385456 | 4628108 | 1906 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada Creu de cal PonsTé un plafó informatiu de l'espai PEIN de la Serra de Castelltallat | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63144 | Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 133). | XVIII-XIX | En estat d'abandó. Els coberts i part de la casa amenacen ruïna. | Masia de dimensions modestes que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Inclou un cos residencial amb un barri de planta quadrada, situat a migdia, on hi ha adossats diferents coberts. El cos residencial és de planta quadrada i té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, és molt senzilla i presenta un simple portal i una finestra al seu damunt, els dos emmarcats amb maó. A la façana lateral de llevant hi trobem dos nivells de finestres més o menys arrenglerades; la majoria rematades amb un petit arc de pedres a plec de llibre i una amb brancals i llinda de pedra picada. La façana de ponent és de característiques similars però es troba pràcticament coberta per la vegetació. Es tracta d'una construcció senzilla, amb els murs de maçoneria que conserven restes d'arrebossat. Els coberts davanters es troben en estat de semi-ruïna i també envaïts per la vegetació. En general el conjunt ha conservat la tipologia i els volums originaris, malgrat que es troba en estat d'abandó. | 08229-267 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa aixecada al segle XVIII o tal vegada amb anterioritat. En un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 Fontanet ja hi apareix. | 41.7669600,1.5985300 | 383510 | 4624852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63144-foto-08229-267-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63145 | Cal Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-milhomes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 71). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al sud de l'altiplà d'Otgers, vora un torrent que desemboca a la riera d'Otgers. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada que ha estat aixecada en una sola fase constructiva. Segons la inscripció del portal, el 1862. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució regular en base a dos eixos d'obertures. El portal i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte algunes obertures laterals que s'han reformat modernament i les de la part posterior. Actualment els murs són arrebossats amb ciment. La casa té alguns coberts adossats a ponent. Com a construccions aïllades hi ha un altre cobert més a ponent, parcialment de pedra però ampliat recentment amb totxo i, al nord, una interessant pallissa coberta amb una àmplia teulada amb voladís davanter. El conjunt ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-268 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa no consta en un llista de masies de Castelltallat de l'any 1819. Tal com indica la inscripció del portal, es devia construir el 1862 i sembla aixecada en una sola etapa. Posteriorment es va anar completant amb els diferents coberts. La pallissa, per exemple, té la data de 1914. | 41.8141800,1.6126700 | 384770 | 4630075 | 1862 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1862A la pallissa: JA 1914 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63146 | Cau de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-guineu | CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CASTANY LLUSSÀ, J. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero. 3, p .69-75. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1981). 'La balma sepulcral del Cau de la Guineu', Dovella, núm. 3, p. 31-32. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). GUERRERO SALA, L. A (1981). 'El Cau de la Guineu, a la prehistòria del Bages'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 4 (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Manresa, p. 37-44. | XXV aC. | Alteracions diverses des de 1932 fruit d'una explossió. Entorn cobert per la vegetació | Balma sepulcral formada per un gran banc de roca sorrenca, en un extrem de la qual hi ha el jaciment arqueològic. Es troba uns 15 m al nord del camí que va cap al Torrent Bo, en un terreny actualment terrassat amb feixes, prop de l'esmentat torrent. Es tracta d'una para-cista megalítica; és a dir una cista d'enterrament que aprofita una part de la roca però que té una part construïda artificialment. En aquest cas, la cavitat sota la roca ha estat arranjada amb unes lloses, de manera que conforma una mena de cista. L'interior contenia un atapeït conjunt d'ossos, especialment cranis i ossos llargs. Per això es va deduir que es tractava d'un cas típic d'enterrament secundari; és a dir, inhumacions fetes un cop s'ha consumat el procés de descarnament o putrefacció dels cadàvers, i després d'una selecció dels ossos més representatius. La cambra que contenia aquest enterrament mesura 1'40 metres d'amplada, 2 metres de llarg i 0'40 metres d'alçària, i es pot classificar com un model de cista evolucionada del tipus solsonià. Segons l'estudi antropològic fet per Lluís Guerrero, les restes corresponen a uns 30 individus, dels quals un 35 per cent són mediterranis gràcils, un 10 per cent gràcils amb trets robusts, un 52 per cent gràcils amb components alpins. La proporció entre els sexes és equilibrada i l'esperança de vida es situa a l'entorn dels 26'4 anys. L'aixovar o dipòsit funerari que es va recuperar consisteix en un petit fragment corresponent al llavi de terrissa, una làmina de sílex de color tabac bru, un dentàlium i un interessant botó de pedra del tipus Durfort: circular, bicònic i amb una perforació en V d'una gran precisió. Per diferents factors (el botó Durfort, els tipus humans i el model de cista) aquest jaciment es va datar als inicis de l'edat del Bronze (2000-1800 aC). La datació radiocarbònica (corregida amb les calibracions actuals) endarrereixen una mica la cronologia i la situen a mitjans del tercer mil·leni aC. Actualment, els botons del tipus Durfort es relacionen amb l'etapa del veracià, al neolític final. Actualment s'hi observa la presència de blocs possiblement caiguts de la mateixa balma a causa dels successius espolis anteriors a 1981 i de la dinamitació que s'hi va fer l'any 1932. | 08229-269 | Demarcació de Castelltallat | L'existència d'aquesta balma ja era coneguda el 1932, quan fou dinamitada per pagesos de la zona per fer fora una guineu que provocava matances en l'aviram. Aleshores s'hi van recollir tres destrals de pedra polida. Posteriorment, Josep Vila va informar de l'existència del jaciment a l'arqueòleg Miquel Cura, i el 1980 a un professor de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Al cap de poc s'hi realitzaren diverses excavacions clandestines que destruïren una vintena de cranis i bona part dels estrats arqueològics. Entre l'agost i el novembre de 1981 es realitzà una campanya sistemàtica d'excavació (dirigida per Josep Castany i Lluís Guerrero) que va ser motivada pel perill de destrucció dels estrats després de les excavacions furtives. | 41.7688900,1.6121500 | 384645 | 4625048 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63147 | Rabinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabinat | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 128). | XVIII-XIX | En ruïna. En estat avançat de degradació. | Casa de pagès de petites dimensions, actualment en ruïna, que està emplaçada en un coster de la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació tenia una planta més o menys quadrada. Se'n conserven parcialment i amb trams esfondrats alguns murs, sobretot de la part de migdia, que devia correspondre a la façana principal, més parts dels murs de les cantonades i laterals. No hi ha rastres visibles del portal ni de finestres. Adossada al mur de ponent es conserva una tina cilíndrica. A llevant la casa tenia un cos adossat, del qual pràcticament no en queden traces amb l'excepció d'unes escales que devien conduir a la planta superior. Els murs conservats són fets de maçoneria. | 08229-270 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per les poques restes conservades no sembla que hagi de gaire més antiga d'aquesta data. L'any 1872 pertanyia al mas Biosca i hi residien uns masovers. | 41.7715900,1.6074900 | 384263 | 4625354 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Fons (del mas Biosca) | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63148 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 127). | XVIII-XIX | En ruïna, sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, que està emplaçada a la part baixa d'un un coster de la vall del Torrent Bo. Es tracta d'una vall molt tancada, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. La casa tenia una planta quadrada i interiorment estava dividida en tres grans compartiments, el de l'extrem nord amb una alçada lleugerament superior. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres, en general fins a l'alçada de la teulada, però amb alguns trams esfondrats. La façana principal era encarada vers migdia, però a la part on hi havia el portal es troba esfondrada. Al costat de llevant la casa tenia un petit cobert i, més separat i cap a ponent, un altre cobert aïllat. | 08229-271 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819, amb el nom de Torrentbó o Costarrebia. Per la tipologia de les restes constructives conservades no sembla que hagi de ser gaire més antiga d'aquesta data: probablement de finals del segle XVIII. | 41.7729700,1.6060200 | 384143 | 4625509 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63150 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-3 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 129). | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en estat de ruïna, que està emplaçada en un altiplà amb bones vistes sobre la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació, de planta més o menys quadrada i amb planta baixa més un pis i golfes, ha estat aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals i, en general, l'estructura de l'habitatge, tot i que ha perdut el sostre. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució simple però regular, amb un portal i dues finestres al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però als laterals les finestres són més petites. Els murs, a pedra vista, són de pedra més o menys disposada en filades. A l'interior la casa està distribuïda en dues crugies, cobertes amb volta de pedra a la planta baixa. Una part del mur interior ha estat confeccionada amb grans carreus de característiques gairebé ciclòpies. També alguns brancals o llindes tenen la particularitat de ser força grans. Es conserva també l'escala i part de les habitacions del primer pis. Al costat de ponent hi ha una barraca de pedra seca. Més a llevant trobem dos coberts aïllats. | 08229-273 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció d'aquesta època; és a dir, del final del segle XVIII o principi del XIX. Fins a mitjans de segle XX encara hi vivien masovers. Després van marxar per anar a Governa. | 41.7707200,1.6113600 | 384583 | 4625252 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63151 | Cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tinet-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 187). | XIX-XX | En estat d'abandonament | Casa de pagès de dimensions molt petites que es troba emplaçada en el sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla. Es troba molt a prop (uns 20 metres al nord) d'una altra casa: les Òlibes. Consisteix en una petita construcció de pedra. | 08229-274 | Demarcació de Sant Mateu | 41.8052500,1.6956900 | 391650 | 4628976 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63152 | Església de Santa Eugènia de Governa (romànica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-romanica | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XII | En ruïna. Totalment coberta per la vegetació. | Petita església romànica (del segle XII) que es troba en estat de ruïna. Es troba emplaçada en un petit promontori vora un camp, a l'anomenada Solana de Governa, uns 500 m a l'oest del mas Governa i prop del camí que transitava per la carena de la serra de Castelltallat. De l'església en resten els murs perimetrals fins a una alçada d'uns 2,5 metres. Es tractava d'una capella senzilla i austera, obrada amb blocs de pedra sense polir, disposats en filades irregulars. La planta és formada per una sola nau, llarga i estreta, capçada al nord-est per un absis semicircular. No queda rastre de la volta, que devia ser de canó. Al mur de migdia hi ha l'obertura del portal, del qual es conserven els brancals inferiors. En aquest mur hi havia també una finestra d'una sola esqueixada. | 08229-275 | Demarcació de Castelltallat | En un document de l'any 955 en què el comte Borrell II compra unes terres a la zona de Castelltallat a un tal Domenic, ja s'esmenta la ubicació de Guerna (Governa). Aquest era un lloc important de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, semblant al lloc de la Sala però de menor pes. L'any 1031 el lloc ja apareix amb la grafia 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. En els darrers anys s'hi ha realitzat algunes excavacions i treballs de consolidació. | 41.7908000,1.6110700 | 384595 | 4627482 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment està totalment coberta per la vegetació, de manera que els murs pràcticament no són visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63153 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-2 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 18, 31, 36, 90, 131, 132, 177, 180.. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 90). | XVIII-XIX | Masia de dimensions mitjanes que està emplaçada en una petita esplanada entre dos turons i dues valls, uns 1.500 m a l'oest del nucli de Castelltallat. El conjunt inclou el cos residencial amb un seguit de coberts al costat de llevant i un interessant femer. El cos residencial és de planta irregular i consta de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una edificació sòlida però austera i sense elements ornamentals (llevat d'un interessant gravat en forma fulles en una de les llindes). Originàriament l'habitatge era curt i, probablement al final del segle XVIII, s'allargà cap al sud. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal adovellat a l'extrem dret i diverses finestres de mida reduïda emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El mur és arrebossat i s'hi ha adossat un cobert a la part baixa. Al costat de llevant la casa s'amplià amb un porxo amb volta de pedra que deixa pas a un antic camí. La resta de façanes de la casa tenen poques finestres, distribuïdes irregularment. A la part posterior, que queda a un nivell més alt, hi ha una zona amb coberts i un petit tancat. A llevant la masia compta amb dos amplis coberts, un dels quals reformat modernament amb maó. Al sud-oest i semisoterrat sota l'era de la masia es conserva un dels típics femers, cobert amb volta de pedra. El conjunt de cal Pons ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-276 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies antigues d'aquesta masia que, probablement, és d'origen medieval. En èpoques més recents era un dels masos importants de Castelltallat. En un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 apareix associat als mas Perabaldés i als capmasos Folch i Roig. En aquest moment els propietaris eren Cristòfol Pons i Miquel Pons (pare i fill), i l'heretat estava subjecta a un cens de quatre punyeres de civada més el corresponent delme de carnelatge. Segons indica la inscripció d'una de les llindes, el 1768 el propietari era Ignasi Pons. Després d'aquesta data es devia fer l'ampliació de l'habitatge cap al sud, cosa que deixaria el mas pràcticament en la seva forma actual. Al segle XIX no sembla que hagi tingut gaires modificacions. Fins a la dècada de 1980 hi vivia un masover. El propietari era del Sunyer de Valldeperes, a Cardona. | 41.7932700,1.6257000 | 385815 | 4627736 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63153-foto-08229-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63153-foto-08229-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63153-foto-08229-276-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda de la façana principal: 1772En una llinda de la façana de ponent: IGNASI PONS 1768Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63154 | Viver de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-soldevila | XIX-XX | Bassa d'aigua o viver situat uns 100 m al sud-est de la masia de Soldevila, al nucli de Castelltallat. Té una planta irregular i una llargària d'uns 18 m. Actualment la bassa està plena i continua servint per regar una petita zona d'horts situats al costat nord. | 08229-277 | Prop de la masia de cal Soldevila. Demarcació de Castelltallat | 41.7923900,1.6349400 | 386581 | 4627626 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63155 | Creu del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-ros | XX | Creu de terme emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al costat de la Casanova. Aquest indret era un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. La creu consta d'una base de planta quadrada amb dos graons i un pedestal octogonal. El fust és de secció octogonal, amb un capitell decorat amb vuit fletxes o llances que assenyalen en direcció amunt. A la part superior hi ha la creu de pedra, amb les puntes trilobul·lades i decorada amb relleus. A la cara sud (on hi ha l'església parroquial) té un relleu de Sant Miquel amb l'espasa alçada i dominant el diable als seus peus. A la cara nord hi ha la figura de la Verge. La figura de Sant Miquel fa al·lusió a l'advocació de l'església parroquial de Castelltallat, dedicada a l'arcàngel. A l'octàgon del pedestal hi ha diverses inscripcions: RE / CONS TRUI / DA [PN?] / L'ANY / SANT / DE / MCML | 08229-278 | Prop de la Casanova. Demarcació de Castelltallat | El fet que s'observin dos tipus de pedra sembla indicar que la base de la creu és més antiga que la resta. Això és el que es desprèn també de la inscripció de la creu, que hauria estat reconstruïda l'any 1950. | 41.7950700,1.6311200 | 386268 | 4627929 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63156 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-2 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 91). L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet), p. 4 | XX | Casa rural de petites dimensions, emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al lloc on hi ha la creu del Ros, que és un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins antics: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. Es tracta d'una construcció senzilla que es va fer per acollir alguns dels serveis bàsics: escola, botiga i bar. Actualment té adossat a ponent un cos de construcció recent que acull un restaurant. La casa antiga és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encara vers el sud-est, presenta una composició senzilla i simètrica en base a dos eixos, amb portal a la part inferior i balcó a la part superior. Els murs són de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. En la resta de façanes les obertures són similars. Sota els careners de la teulada hi ha un òcul a cada banda. A la part posterior la casa té adossats uns cossos més baixos. | 08229-279 | Nucli de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | Els terrenys per la construcció d'aquesta casa van ser cedits per la família Soldevila amb la condició que pogués acollir una escola. La casa va ser construïda entre tots els veïns i, qui no hi va poder posar treball, hi va fer una aportació en diners. Les obres es van fer entre 1915 i 1920. En els primers mesos hi vivia el paleta, que vetllava la casa, i més endavant la família Morera, que ja hi havia tingut la botiga. A més de la botiga, hi havia cafè, bar i escola. L'any 1930 s'hi va establir la família Morera, que portava la botiga. Es proveïa de gènere comprat a Manresa i transportat amb mula i amb el cotxe de línia. També venien carn de xai i productes dels horts veïns. A partir de 1947 les encarregades van ser Mercè Duocastella i Elisabet Morera, i més endavant el 'Pepet' i la 'Mercè'. Al pis de dalt hi havia l'escola i hi vivia el mestre i la família Morera. Entre l'any 1945 i el 1955 l'escola va passar a la rectoria. Molts dels infants s'hi quedaven a dinar. La Casa Nova ha estat el punt de trobada tradicional de la gent de Castelltallat i també el lloc on s'hi celebraven les festes del poble, amb la de Sant Miquel i la de Reis com a protagonistes. Actualment acull el Casal de Castelltallat (inaugurat el 25 de setembre de 2009) i un restaurant, emplaçat al cos annex de recent construcció. | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 1920 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63156-foto-08229-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63156-foto-08229-279-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu de PEIN Serra de Castelltallat | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63157 | Església de Santa Margarida de Bonveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-margarida-de-bonvei | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Margarida de Bonveí', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456. | XII | En ruïna. L'interior ple de runam i en estat pèssim. | Petita capella romànica (datable a la segona meitat del segle XII), que es troba actualment en estat ruïnós. Està emplaçada en un contrafort sud de la serra de Castelltallat, prop de la masia de Bonveí. Es tracta d'una construcció formada per una nau rectangular i un absis semicircular, orientat al nord-est. L'absis és la part més ben conservada i encara s'insinua una part de l'arrencada de la coberta a partir d'una cornisa que giravolta a l'interior de l'hemicicle. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt. Del mur de ponent no en queda pràcticament res, però se sap que era coronat per una espadanya i que s'hi obria la porta d'accés i una finestra cruciforme. L'aparell de l'absis és molt regular, mentre que el de la nau és força més irregular. | 08229-280 | Demarcació de Castelltallat | Es trobava dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Bonveí. No en coneixem notícies documentals d'aquest lloc ni d'aquesta església fins la baixa edat mitjana. El 1428 el degà del Bages fa una contribució econòmica de l'església de Santa Margarida per sufragar reformes fetes a la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. El 1685 figura com a capella de la parròquia de Castelltallat. Al principis dels anys 1970 l'edifici es trobava amb la coberta ensorrada i en estat molt precari, fins que fou posada en venda. Això originà que una bona part de les pedres anessin a parar a la finca de can Brull, a Aiguafreda. Les pedres van ser degudament numerades per reedificar la construcció però per alguna raó aquest espoli fa cessar i l'edifici va quedar mig partit en dos indrets diferents. Actualment l'interior es ple d'enderrocs. | 41.7919200,1.6420700 | 387173 | 4627565 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63157-foto-08229-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63157-foto-08229-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63157-foto-08229-280-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/