Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63158 | Valentines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentines | ABADAL, Ramon d' (1999). Catalunya carolíngia. Vol. IV: Comtats d'Osona i Manresa, segona part. Segona edició, p. 561. AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 45, 48, 60, 65, 95, 96, 115, 116, 128, 168, 208. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 76). | XII-XX | ***afegir Bastardas Templers | Masia de dimensions mitjanes que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat, entre els torrents anomenats Clot de la Quintana i el Clotet. El conjunt forma un clos tancat que inclou el cos residencial més diversos coberts i patis així com una pallissa, situada més a llevant i avui en ruïnes. El cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i planta sota coberta. La façana principal, encarada vers migdia, ha quedat pràcticament tapada pels diferents coberts. Té un portal rematat amb arc escarser i, al seu damunt, un balcó. Les diferents obertures d'aquesta façana, emmarcades amb maó, són força homogènies, probablement fruit d'alguna reforma relativament recent. En canvi, a la façana de ponent es conserven els finestrals originaris, amb llindes i brancals de pedra. En una d'aquestes llindes hi podem llegir la data 1759. Aquest cos principal en té adossat un de més petit a ponent (amb una galeria d'arcades) i un altre a llevant. Entre els coberts del costat sud-oest destaca un femer, cobert amb volta de pedra. | 08229-281 | Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta el lloc de Valentines (ABADAL: 561). Segons l'estudiós Josep Bastardas, el mas de Valentines i el mas Codony tenien el mateix propietari dins d'una Condomina (Coromina) vescomtal, i el mas Valentines pagava un cens a la milícia del Temple. Segles més tard, en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona, ja l'any 1686, el mas Valentines és propietat de Melcior Boschs i Mariana Bosch i Valentines, conjugues. Presten un cens de 8 cortans de civada pagadors per la Mare de Déu d'Agost més el delme de carnelatge. Sembla, doncs, que Melcior Boschs va entrar en aquesta època com a pubill. A mitjan segle XVIII els Bosch (concretament Ramon Bosch) continuaven al capdavant del mas, segons una inscripció conservada a la casa. A la segona meitat d'aquest segle el mas es va ampliar. | 41.8075800,1.6212200 | 385468 | 4629331 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63158-foto-08229-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63158-foto-08229-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63158-foto-08229-281-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal exterior del barri: 1871Inscripció en una llinda de cos adossat a l'est: 1782Inscripció en una finestra lateral oest: RAMON BOSCH / A FET FER LA P= / REZEN AVA / MARIA SIN PE = / CADO ES SETD = / EVS SUPEROM / NIA AÑO 1759Informació facilitada per Josep Bastardas | 119|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63159 | Cal Ponset Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 135). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un contrafort sud de la serra de Castelltallat, al costat de la carretera que va de Castelltallat a Aguilar de Segarra i Fonollosa. La casa és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una edificació aixecada majoritàriament en una sola fase constructiva, probablement al segle XIX. El portal d'entrada és situat a la façana de llevant, que s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb balcons al primer pis i finestres més petites a les golfes. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i els murs són a pedra vista. La façana de migdia ha estat adequada modernament amb diverses terrasses. En la resta de façanes les finestres són més petites. El conjunt ha conservat bé la tipologia i, parcialment, els volums originaris. | 08229-282 | Demarcació de Castelltallat | En un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819 apareix cal Ponset, però no cal Ponset Nou. Per la seva tipologia constructiva cal Ponset Nou podria ser una edificació de la primera meitat del segle XIX. | 41.7663900,1.6292500 | 386062 | 4624747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63159-foto-08229-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63159-foto-08229-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63159-foto-08229-282-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63160 | Caseta de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-sant-jaume | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 135). | XIX-XX | En ruïna. Sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a l'extrem d'un serrat, amb vistes cap al sud. Forma part d'un contrafort ja a l'extrem ponentí de la serra de Castelltallat, relativament a prop de l'església de Sant Jaume de Salerm. El conjunt és format per un cos residencial més diversos coberts aïllats al sud. El cos residencial és una construcció aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, excepte el de llevant, que es troba semi-esfondrat. És de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal rectangular, emmarcat amb diversos blocs de pedra i, al pis superior, dues petites finestres, també emmarcades amb pedra picada. La resta de façanes pràcticament no té obertures. Els murs són de maçoneria. L'interior està compartimentat en dues crugies. Conserva vestigis de la llar de foc i d'un forn de pa. Segons l'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) un dels coberts de la casa podria haver estat un fortí, possiblement adequat sobre uns antics corrals i que podria tenir relació amb la Guerra de Successió de 1714 o amb les guerres carlines. És de planta rectangular, amb les parets plenes d'espitlleres i amb la resta d'obertures cegades. | 08229-283 | Demarcació de Castelltallat | En un document de 1419 es parla de les 'Cases de Sant Jaume' en un lloc de l'entorn de Salerm. L'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) creu que podria tractar-se d'aquestes ruïnes. Per la seva tipologia constructiva, però, la construcció actual sembla una obra posterior, probablement de l'any 1885, segons indica la inscripció del portal. | 41.7724300,1.5935900 | 383109 | 4625466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: 1885 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63161 | Església de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-salerm | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XVIII | Ermita situada en un turó del Serrat de Sant Jaume, abans d'arribar al cim. Es tracta d'una construcció d'una sola nau, sense absis. Exteriorment, els murs són arrebossats i no presenten decoracions, excepte una fornícula actualment buida amb diverses inscripcions que es troba damunt del portal. El portal és rematat amb un arc senzill i situat a la façana de migdia. A ponent té un campanar d'espadanya com culminació d'una façana llisa. A l'interior, també arrebossat, s'hi aprecia la separació de la nau i el presbiteri. La paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta. El sostre és cobert amb volta ogíval. | 08229-284 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió sobre la datació d'aquesta ermita. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors. Però sembla que la construcció actual és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'un antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. Al matí es deia missa i es resava el rosari. La gent es quedava a dinar i a la tarda, a l'indret conegut encara com la plaça de Sant Jaume, s'hi feia el ball. Hi ahava gent de tots els pobles del voltant: la Molsosa, Prades, Aguilar, Fonollosa... S'hi muntava un bar que gestionaven els estadants de la Casa Nova (al nucli de Castelltallat). Tal com diu una inscripció, durant la Guerra Civil la capella es devia malmetre i el 1939 l'edifici fou reconstruït per Miquel Camps. L'aplec es va reemprendre després de la guerra, però actualment tan sols s'hi fa la missa, per Sant Jaume. | 41.7757500,1.5941300 | 383160 | 4625834 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63161-foto-08229-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63161-foto-08229-284-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en un lateral de l'espadanya: 1790Inscripció a la cornisa que hi ha sota la fornícula: PER LO NOSTRA PARA.Inscripció al bloc de pedra sota la fornícula: 'Reconstrucción por Miquel Camps. 23-6-39. Any de la Victòria'.Té un plafó informatiu del PEIN de la Serra de Castelltallat.Informació facilitada per Roser Parcerisas | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63162 | Monestir de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-jaume-salerm | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XIII-XV | En ruïnes, cobert per la vegetació | Ruïnes d'un antic monestir medieval situat al cim d'un turó del Serrat de Sant Jaume, uns 100 m al sud-est d'on hi ha l'ermita actual de Sant Jaume Salerm. La vegetació cobreix bona part de les restes constructives, que encara són visibles en diversos punts. Per les seves dimensions modestes devia tractar-se d'un petit monestir de dos o tres deodats. Les restes conservades permeten distingir diverses cambres de planta irregular, obrades amb carreus de pedra de tamany petit. Els murs es conserven fins a una alçada d'1 m aproximadament. A tocar del recinte, en el punt més alt del turó, crida l'atenció un túmul circular perfectament definit d'uns 7 m de diàmetre. Segons Albert FÀBREGA (2007) podria tractar-se d'una petita torre, però no es pot descartar que fos un túmul funerari molt més antic. | 08229-285 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió entre l'ermita actual de Sant Jaume Salerm i aquest antic monestir medieval. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors, en una situació relativament propera. Però sembla que la construcció actual de l'ermita és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'aquest antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. En l'actualitat la gent del voltant sol netejar una mica les restes de l'antic monestir perquè no se'n perdi el record. | 41.7751800,1.5952300 | 383250 | 4625769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63163 | Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BOLÓS, Jordi; TORNER, Marta (1985). 'El Castellot de Castelltallat. Una construcció rural de la Baixa Edat Mitjana', Cardener, núm. 2, Cardona, p. 99-107. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 85). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2016). Col·lecció diplomàtica de l'Archivo Ducal de Cardona (965-1230), Fundació Noguera (Col·lecció Diplomataris, 71), Barcelona, p. 563-564. Doc. 366. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 23-26. VILA, J.M. (2002). 'L'Arqueologia dels masos'. L'Art Gòtic a Catalunya. Vol III. Arquitectura. Dels palaus a les masies. (coord. RIU, E). Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 242-245.</p> | XIV-XV | En ruïnes, li falta la coberta. Estructuralment els murs semblen estables. | <p>Casal medieval amb característiques de fortificació. Està situat a uns 1.300 m al sud-oest del castell de Castelltallat, i podria correspondre a una sala on residien els castlans o feudataris del castell o bé a algun estament senyorial, segons la tesi que defensa Xavier SITJAS (2010) i que considerem la més probable. O bé un mas fortificat pertanyent a pagesos enriquits, segons la tesi de Jordi BOLÓS i Marta TORNER (1985). El casal, actualment en ruïnes, es troba emplaçat a la carena de la Serra de Castelltallat, en contacte visual amb l'antic castell. Es tracta d'una construcció molt sòlida i pràcticament sense obertures, feta amb un aparell molt regular de carreus petits, disposats en filades i sense lligar amb morter. En diversos punts s'hi observen espitlleres. L'edificació és de planta lleugerament trapezial i mesura 11 x 8 m. Constava de planta baixa més un pis. La casa s'ha conservat dempeus fins a uns 10 m d'alçada, però ha perdut la coberta. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal format per un arc de mig punt una mica rebaixat, confeccionat per grans dovelles. Al costat de ponent d'aquesta façana es conserva una finestra amb traces del que devia ser un arc trilobulat. A les cantonades de la part posterior els blocs que la formen s'imbriquen, sobresortint de la façana, en previsió d'una amplicació de la casa per aquesta banda que no es va arribar a produir. Pels costats de ponent queden els fonaments d'antics coberts o construccions adossades i abundants enderrocs. A l'interior la casa es distribueix en dues habitacions, una de més gran, i una de més petita amb una porta adintellada que s'obre vers el sud-oest. Existí una primera planta, a la que s'accedia, en cas d'urgència, per la part posterior mitjançant una porta sobreelevada sobre el terreny. Possiblement hi havia també una escala de fusta a l'interior. Segons BOLÓS/TORNER (1985), a la planta baixa hi haurien les corts, al primer pis hi hauria el menjador, la cuina i una cambra amb la finestra més sumptuosa.</p> | 08229-286 | Demracació de Castelltallat | <p>L'existència d'aquest casal medieval ha despertat la curiositat i l'interès d'alguns estudiosos, però poques són les certeses que en tenim. El Casalot es troba situat en un pla que controlava els camins que pugen de la vall de Fonollosa i d'Aguilar a Castelltallat, a prop d'on creuaven amb el que transcorria per la carena de la Serra de Castelltallat. Els historiadors Jordi Bolòs i Marta Torner han fet un petit estudi monogràfic de caire arqueològic sobre aquesta casa, posteriorment revisat per Xavier Sitjas, amb unes conclusions força diferents. Però cap d'ells aporta documentació històrica. Sitjas considera que la construcció és una sala fortificada, que es va construir en una sola fase i que podria datar als segles XIV-XV. Per les característiques tipològiques considerem que això és força raonable. Per la seva banda, Bolós/Torner consideren que l'edifici és bàsicament del segle XV, que s'hauria bastit en diverses fases i que s'hauria sobrealçat. Tanmateix, les característiques homogènies de l'aparellat no semblen corroborar aquesta hipòtesi. Segons aquests autors es tractaria d'un mas fortificat pertanyent a pagesos benestants, més que no pas a una família senyorial. Una altra possibilitat que apuntem és en relació amb la tesi que ha formulat l'estudiós Josep Bastardas (2014), el qual sosté que entorn de 1130 la família vescomtal dels Cardona va introduir l'Orde del Temple en diferents punts de la serra de Castelltallat i, en concret, al triangle format pel castell de Castelltallat, Claret dels Cavallers i Vilalta, així com en una zona més a llevant d'aquesta serra. En aquest sentit, les característiques arquitectòniques del Casalot s'avindrien amb algun tipus d'establiment auxiliar del castell. Així, la hipotètica presència templera hauria portat a bastir una domus propera entre els segles XII-XIII. Segons Bastardas, en un document de 1135 sobre els dominis dels Cardona a Castelltallat es fa referència al 'placito de Castrum Talato' (RODRÍGUEZ: 563). El terme placito podria indicar que el castell incloïa alguna mena de dependència externa. El Casalot va ser habitat fins a principis del segle XX, però gairebé no ha sofert modificacions. Això ha permès que la construcció hagi quedat fossilitzada en la seva tipologia originària i molt arcaica.</p> | 41.7975400,1.6342500 | 386533 | 4628199 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63163-foto-08229-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63163-foto-08229-286-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També conegut com Castellot | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||
| 63164 | Cal Jepet del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-del-casalot | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36, 132. 133. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 131). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada a les Costes de cal Jepet: uns contraforts meridionals de la serra de Castelltallat. El conjunt consta d'un cos residencial de planta quadrada amb coberts adossats als laterals i a la part posterior, així com d'altres d'aïllats. El cos residencial consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers llevant, s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb el portal i les finestres emmarcats amb llindes i brancals de pedra. Entre els coberts destaca l'antic galliner: una construcció situada davant de la casa i amb tres plantes, i l'antiga pallissa, que ha estat adequada recentment. En general el conjunt ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-287 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies antigues d'aquesta casa, que per la seva tipologia podria ser una construcció del final del segle XVIII o principis del XIX. El seu nom sembla suggerir que el qui la va construir es deia Jepet i procedia del Casalot: la casa situada molt a prop del castell de Castelltallat. Amb el temps cal Jepet s'anà ampliant amb els diversos coberts. Entorn de la dècada de 1960 era propietat d'un home que tenia un bar a Manresa i la feia servir com a meublé. Cada habitació tenia dos panys: un per tancar per dintre i un altre per fora. Després la casa va passar per un altre propietari que la va tenir uns vuit anys. Entorn de 1981 la va adquirir l'actual propietari, Fèlix Almirall, el qual hi ha fet algunes reformes. | 41.7706500,1.6333200 | 386408 | 4625215 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63164-foto-08229-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63164-foto-08229-287-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Almirall | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63165 | Castelltallat (mas en ruïnes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltallat-mas-en-ruines | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 112). | Indet. | En ruïnes, sense coberta i en procés de degradació | Antiga masia de petit tamany, actualment en ruïnes, que està emplaçada a la Solana de Sadernà: un contrafort meridional de la Serra de Castelltallat. Concretament, es troba uns 1.500 m al sud-est del nucli de Castelltallat. La masia s'assenta en un terreny inclinat, al vessant de llevant d'aquest serrat, de manera que la part davantera tenia una planta més. Se'n conserven els murs perimetrals del cos residencial, excepte el de llevant, que s'ha esfondrat. La casa tenia una planta més o menys quadrada, i constava de planta baixa més un pis. L'única porta conservada és a la façana de ponent, però possiblement la façana principal es trobava en el mur esfondrat de llevant. Interiorment la casa es distribuïa en dues crugies, i la del costat sud sembla posterior. Adossada al mur de ponent es conserva la fonamentació d'una construcció semi-circular de funció desconeguda. Podria tractar-se d'una torrella de vigilància ja que, quan estava dempeus, des de la part superior probablement es podia establir connexió visual amb el castell de Castelltallat. Tanmateix, pel seu aspecte no sembla una construcció gaire antiga. La casa tenia coberts adossats als costats nord i sud, així com una construcció aïllada a llevant. | 08229-288 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, pel fet d'anomenar-se Castelltallat i per la seva situació relativament pròxima al nucli on hi havia el castell, podria ser d'origen força antic. Sembla que pel costat hi passava un camí en sentit nord-sud que discorria per la carena del serrat i que comunicava Castelltallat amb la zona de Fonollosa. Amb les dades disponibles és difícil donar una datació d'aquest mas, que podria ser originari d'època medieval i reformat posteriorment. | 41.7818400,1.6422500 | 387170 | 4626445 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63166 | Tomba del General Vallmanya (megàlit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-general-vallmanya-megalit | CARRERAS, E (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del riu Cardener (Bages). En memòria de Miquel Cura i Morera '. Pyrenae. vol. 2, 36, p.41-85. CURA, M (1975). 'Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Catalunya'. XIII Congreso Nacional de Arqueologia. Huelva. CURA, M. 'El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat'. Cypsela. I. CURA, M (1991). 'Noves aportacions al megalitisme català: revisió de les sepultures del 'solsonià' amb l'aparició de les primeres cambres neolítiques'. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà-Andorra, p.262-264. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, p.7 - 12. PERICOT, L (1950). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; núm. 4). SERRA VILARÓ, J (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà. | XXII-XVIaC | Lloses caigudes, lleugerament coberta per la vegetació | Dolmen de dimensions modestes emplaçat a la carena d'un petit serrat que divideix dues valls, a nord i sud. Es troba més al nord de la Serra de Castelltallat i tocant ja a la riera de Coaner. No hi ha consens entre els diferents autors sobre la seva tipologia. Podria ser una cista o gran caixa megalítica, una cambra pirinenca, una cambra neolítica o una arca amb vestíbul-pou. Està orientat en sentit oest-est, amb una lleugera inclinació cap al nord, i en el seu estat actual conserva tres lloses corresponents a la cambra. Concretament, una a la capçalera de ponent i una llosa a cada lateral. En relació amb la planta publicada pel seu excavador, Mn. Serra Vilaró, hi faltaria una llosa petita del lateral sud. La llosa lateral nord s'ha partit en dues parts. Al cantó de ponent s'amunteguen algunes lloses, més petites, mentre que en el costat nord-est hi ha, quasi a tocar amb la llosa del lateral nord, una altra llosa de grans dimensions que podria haver estat la cobertera o bé la llosa lateral que tancaria el sepulcre. El túmul que cobria el megàlit es troba molt erosionat, però se'n poden apreciar lleus vestigis al voltant immediat de la cambra. Les lloses són de gres. Segons els treballs fets per Oriol Font, les mides són: 2,5 m de longitud; 1,7 m d'amplada a l'inici de la cambra; 1,35 m d'amplada a l'altura de la capçalera; 0,95 m d'altura (ambdues lloses laterals). Segons CARRERAS (2005), devia tenir un túmul d'uns 10 m de diàmetre, el qual no apareix en la planta publicada per Mn. Serra Vilaró. En el moment de l'excavació mn. Serra Vilaró ja es trobà que el sepulcre estava remogut, però encara hi recollí 69 peces dentàries, la qual cosa indica que es tractava d'un sepulcre col·lectiu. També hi documentà alguns fragments de ceràmica: un fragment de vora d'un vas campaniforme regional, del tipus pirinenc, amb decoració incisa, i un fragment informe de ceràmica amb decoració a base d'unglades (Serra Vilaró, 1927). Aquests materials indicarien una cronologia dins el calcolític o començaments del bronze inicial. Pel que fa a la tipologia del megàlit, hi ha diferents criteris. Ha estat classificat com una cista megalítica (Daura et al., 1995). Miquel Cura (1975) també havia defensat aquesta línia, tot i que ben aviat va entendre que es tractava d'una possible cambra pirinenca (1976) fins que, més endavant, va parlar d'una probable cambra neolítica (1991). Per Oriol Font, que l'estudià l'any 2003, no és possible determinar amb certesa la tipologia arquitectònica d'aquest megàlit. No descarta que sigui una arca amb vestíbul-pou, tot i que s'inclina més aviat per un dolmen simple del tipus cambra pirinenca, o bé una gran caixa megalítica. Mañé el classificà com una arca amb vestíbul-pou (2004), atès que la planimetria aixecada per Serra Vilaró reflecteix una llosa, de menors dimensions que les dues laterals, en el costat sud de la cambra, marcant la continuació d'aquest lateral (1927). | 08229-289 | Demarcació de Castelltallat | Mossèn Serra Vilaró va excavar aquest megàlit a la dècada de 1920. El seu estat no ha canviat gaire respecte a la planimetria publicada després d'aquesta excavació. Posteriorment, ja el 2003, un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per Josep Oriol Font Cot hi va portar a terme una campanya de prospecció. | 41.8257600,1.6168700 | 385139 | 4631355 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El material procedent de les excavacions es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63167 | Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roters | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 44, 45, 48, 100, 127, 144. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FEIXAS GARCÍA, Francesc (1993). Breus dades històriques de l'arbre de la família Feixas (treball particular). GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 66). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida, p. 143-151. | XIII-XX | Masia d'origen medieval, de dimensions mitjanes emplaçada vora el torrent anomenat la Rasa i uns 2 km a l'oest de Claret de Cavallers. El conjunt consta del cos residencial més diversos coberts aïllats, alguns de nova construcció. Sembla que la construcció originària era una torre quadrada, situada a l'angle nord-oest i que es conserva, tot i que rebaixada de l'alçada inicial. Al seu voltant es devien formar les primeres estances de la masia, més tard ampliada pels costats sud i est fins atènyer les dimensions actuals. Tanmateix, la casa té una estructura complexa, fruit de múltiples fases. Actualment el cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. Pels costats nord i oest s'ha ampliat amb coberts o cossos adossats. El portal d'entrada (del 1871) és a llevant. Les finestres són de tipologia diversa i de distribució irregular, fruit de les successives modificacions de la casa. A l'interior l'habitatge ha conservat bé la tipologia tradicional. Als baixos hi trobem estances amb arcs apuntats i una llinda amb un interessant gravat d'una creu patent sobre el monticle de Gòlgota. Un dels elements més rellevant és una gran cisterna, al costat nord. Es tracta d'una obra feta amb carreus perfectament regulars i d'una gran perfecció tècnica, que recollia les aigües pluvials mitjançant canalitzacions de pedra. El brocal de la cisterna es troba en una terrassa i comunica amb el dipòsit, situat al nivell inferior. Aquesta obra podria correspondre als segles XVI-XVIII. Sembla que en algun moment d'aquest període es va fer una remodelació important a la casa. D'aquesta fase seria una interessant porta decorada amb motllures que es troba a la sala i que més tard va quedar tapiada. Pel que fa a l'antiga torre, estava obrada amb carreus ben tallats que encara es poden observar en algun sector, tot i que el parament actual és arrebossat. En una fotografia de principis de segle XX encara es pot veure la seva alçada originària, i posteriorment es va rebaixar al nivell de la teulada. | 08229-290 | Demarcació de Castelltallat | En el seu origen el mas Roters era una torre de defensa. Al segle XI es pot relacionar amb la família militar dels Rodballs (pròxima als Cardona), que en tindria el domini útil, mentre que el domini directe seria dels Cardona i/o de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona. En un testament de l'any 1151 els germans Ramon i Guillem de Cardona (nebots del vescomte Ramon Folc II) fan donació d'una condomina o coromina vescomtal situada a Rodballs a l'almoina de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XII hi ha documentat un litigi de la família Rodballs amb la casa vescomtal de Cardona i la col·legiata de Sant Vicenç precisament pel domini de Roters. Segons un document de 1135, però, aquest any Roters no tenia castlà i els Rodballs ja feia temps que no hi eren. Els Cardona posaren al capdavant de les dominicatures a la zona de Calonge i la Molsosa a Pere Guillem Biosca, que es cuidà de buscar una solució per a Roters i altres masos (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564). Segons aquest document, el 1135 formava part d'una condomina vescomtal (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). Un altre document important és el testament que el vescomte de Cardona Guillem va fer el 20 de març de 1213 (RODRÍGUEZ, 2009: 143), on consta que fa una deixa a Berenguer de Claret, fill del comanador del Temple Bernat de Claret, del mas Roters de Castelltallat. Segons Josep Bastardas, a partir d'aquesta data Roters entraria dins l'esfera de l'Orde del Temple, igual que el castell molt proper de Claret de Cavallers i altres llocs de la serra de Castelltallat. A aquest moment podria correspondre la creu patent o templera dalt del Gòlgota que trobem en una llinda del mas. Segons Bastardas, Bernat de Claret seria el responsable d'organitzar un complex templer en diferents punts de la serra de Castelltallat. Alguns estudiosos consideren que els Claret podrien ser una branca de la família dels Cardona a través de la línia dels Claramunt. Una prova indirecta d'això podrien ser les similituds entre el gravat de Roters i l'escut dels Claramunt, que consisteix en un turó florit amb una flor de lis. Així doncs, la creu de Roters podria correspondre al segle XIII, moment en que el mas tenia forma de torre, que es comunicava visualment amb Claret dels Cavallers, i tal vegada aleshores s'hi haurien començat a construir algunes dependències. En els segles posteriors Roters devia evolucionar cap a un mas més convencional. Segons consta en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona, l'any 1686 estava unit al mas veí de Codony i prestava un cens i carnelatge als ducs. Tenim el dubte, però, de si aquest mas Codony es refereix a l'actual Codony o al Codonyot: una casa també molt propera, que sembla força antiga i des de temps immemorials està unida a Roters. Des del segle XVII coneixem la genealogia dels propietaris de Roters gràcies a un treball de recerca familiar fet per un parent de la família: Francesc Feixas García, de Barcelona. El 1673 es va produir un matrimoni entre Mariana Roters, l'hereva del mas, i un pubill de nom Jaume Feixas Masana, procedent de Rajadell. Des d'aleshores els hereus del mas han portat el cognom Feixas. Els següents hereus foren: Josep Feixas Roters (nascut el 1675), Josep Feixas Vilajoana (nascut el 1702), Josep Feixas Guitard (nascut el 1752), Pere Feixas (el 1777), Ramon Feixas Rivalta (el 1801), Josep Feixas Bonsfills (el 1840), Benet Feixas Bonsfills (el 1855), Antoni Feixas Tomasa (el 1883), Josep Feixas Puigdellívol (el 1909) i Miquel Feixas Camps (el 1948). Durant els anys de postguerra van funcionar prop de Roters diverses mines de carbó, les quals eren explotades per un tal Copons. Molts dels homes que treballaven a les mines vivien com a estadants a la masia. Les mines de Roters no van funcionar gaires anys, ja que eren de les menys rendibles. | 41.8151200,1.6265700 | 385926 | 4630161 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63167-foto-08229-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63167-foto-08229-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63167-foto-08229-290-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: 1871Informació facilitada per Josep M. Feixas i per Josep Bastardas | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63168 | Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codony | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 67). | XVII-XXI | En procés de rehabilitació | Masia de dimensions modestes, emplaçada vora el torrent anomenat la Rasa, força a prop de Roters i uns 2 km a l'oest de Claret de Cavallers. Actualment se'n conserva el cos residencial, mentre que la pallissa i un corral que hi havia adossat es van destruir en un dels darrers incendis forestals. El cos residencial és de planta rectangular, i consta de planta baixa més un pis i golfes. La casa té dos portals adovellats: una a la façana de migdia, situat a l'interior d'un porxo que ha estat refet en pedra l'any 2003. Antigament aquest porxo amb galeria superior era obrat amb maó i tenia una forma similar a l'actual. L'altre portal es troba a la façana nord. Antigament per aquest costat hi passava el camí i sembla que aquesta era l'entrada habitual. Fa uns anys es van enderrocar les dependències d'un celler que hi havia adossat a aquesta façana. I a l'angle nord-est hi havia el corral. Els murs de la casa són de pedra. A la façana de llevant es poden observar una diversitat de finestres de distribució irregular. Les antigues eren emmarcades amb maó i l'any 2003 foren remodelades. L'interior de la casa, que es distribueix en tres crugies, ha conservat força integrament la tipologia tradicional. També es conserven dues tines cilíndriques. | 08229-291 | Demarcació de Castelltallat | Els masos Roters i Codony apareixen en referències documentals anteriors al segle XII. Tenim el dubte, però, de si el mas Codony originari és l'actual Codony o el Codonyot. El Codonyot està molt ben situat al cim d'un turó i la construcció té un aspecte antic. Des de temps immemorials el Codonyot ha estat unida a Roters. Així, en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. A l'interior de la masia del Codony es conserven dues llindes del segle XVII. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. La casa tenia també una teuleria i un viver al costat de la font del Codony. Des d'aquí es regaven els horts i l'aigua es canalitzava mitjançant una canonada de plom cap a un safareig que hi havia davant de la casa, on ara hi ha un petit cobert. | 41.8158100,1.6359000 | 386702 | 4630225 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63168-foto-08229-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63168-foto-08229-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63168-foto-08229-291-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda interior: 1661Informació facilitada per Josep M. Feixas, de Roters, i per Josep Bastardas | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63169 | Forn de ginebró del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-del-codony | XX | La part superior del forn s'ha degradat lleugerament | Forn de ginebró situat uns 30 m al sud de la masia del Codony. Es tracta d'una estructura molt simple, situada vora el camí i en un terreny amb lleuger pendent. A la part superior hi ha una cavitat més o menys circular en forma d'olla i delimitada parcialment amb pedra seca. És l'olla on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat cap a un petit recipient de forma circular que es troba tallat en una pedra que sobresurt. A la part inferior aquest recipient té un tub de ferro que servia per omplir les ampolles d'oli de ginebró. | 08229-292 | A la masia del Codony. Demarcació de Castelltallat | La masia del Codony és com a mínim del segle XVII. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. Les soques de ginebre es posaven en una mena d'olla, en un forat. Amb l'escalfor s'anava fonent i en sortia un líquid. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. | 41.8154500,1.6362000 | 386726 | 4630185 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63170 | Font i viver del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-del-codony | XX | Font i viver situats uns 200 m al sud de la masia del Codony, vora un camí. La font és de toll i es troba sota una petita estructura d'obra. El lloc és adequat amb una taula de pedra enmig d'una pineda. A l'altra banda del camí hi ha el viver, en el qual hi neix l'aigua. Una petita presa tanca un recinte, que adopta una forma angulosa i és revestit amb pedra. Aquest viver servia per regar els horts que la masia del Codony tenia en la llengua de terra que va d'aquí cap a la casa. També en sortia una canonada de plom (actualment de plàstic) que conduïa l'aigua fins a un safareig que hi havia davant la casa. Actualment aquest safareig s'ha convertit en un cobert. Durant un temps a la font hi havia instal·lat un motor submergible. | 08229-293 | Demarcació de Castelltallat | A l'interior de la casa es conserven dues llindes del segle XVII. Probablement la masia és anterior. En un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. La casa tenia també una teuleria i un viver al costat de la font del Codony. Des d'aquí es regaven els horts i l'aigua es canalitzava mitjançant una canonada de plom cap a un safareig que hi havia davant de la casa, on ara hi ha un petit cobert. | 41.8142600,1.6367500 | 386770 | 4630052 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63170-foto-08229-293-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63171 | Forn d'obra del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-codony | XIX | Part superior escapçada. | Forn d'obra o teuleria situat uns 120 m al nord-est de la masia de Codony, al costat d'un camí. Se'n conserva tota l'estructura inferior i, per la part superior, queda escapçat. El forn segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina. A la part superior es conserva parcialment la cambra de cocció, que ha quedat coberta per la vegetació. Aquest forn pertanyia a la masia del Codony. En una situació propera, vora la font de Codony, hi ha les restes d'un altre forn d'obra, de tipologia més arcaica. | 08229-294 | Demarcació de Castelltallat | 41.8167200,1.6371000 | 386803 | 4630325 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63171-foto-08229-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63171-foto-08229-294-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 63172 | Forn d'obra del Codony (antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-codony-antic | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). 'Forns antics de ceràmica a la Catalunya central', Dovella, núm. 101, Manresa, p. 4-10. | Indet. | Element pràcticament destruït | Restes molt parcials d'un forn d'obra, situat al costat de la font del Codony, uns 200 m al sud de la masia d'aquest nom. Es troben al talús de ponent del camí, en un terreny que ha quedat escapçat pels arranjaments d'aquest camí. Les restes conservades són molt minses i semblen d'una tipologia atípica, probablement més arcaica que les teuleries habituals. Es pot veure una part d'una volta de la fogaina i, al seu damunt, unes conduccions verticals o xemeneies d'un color gris fetes amb materials calcaris. Segons Albert FÀBREGA (2009) es podria pensar que és d'època baixmedieval o moderna. | 08229-295 | Demarcació de Castelltallat | 41.8142800,1.6365700 | 386755 | 4630055 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63172-foto-08229-295-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63173 | Tina de Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-codony | XIX | Ha perdut la coberta, interior reblert de terra. | Tina aïllada emplaçada en un coster, uns 500 m al nord-oest de la masia del mateix nom. Es tracta d'una construcció que segueix la tipologia característica, amb un cos de planta quadrada, situat en un terreny amb desnivell. L'interior conté una tina cilíndrica, de la qual se li han extret els cairons. A la part exterior de la construcció hi trobem la boixa, que està protegida per tres grans pedres a l'interior d'un petit cobert adossat. Les pedres sobresortints al mur nord indiquen que es preveia allargar la construcció amb un mur imbricat per aquesta banda per tal de construir altres tines. Però finalment no es van arribar a fer. Aquesta tina es troba en terres de Codony. | 08229-296 | Demarcació de Castelltallat | 41.8179200,1.6303900 | 386248 | 4630467 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63174 | Codonyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyot | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 72). | XII-XIX | En ruïna, sense coberta. | Masia de dimensions modestes, possiblement d'origen medieval i actualment en ruïnes, molt ben emplaçada al cim d'un turonet proper a Roters. Se'n conserva el cos residencial de manera parcial fins a l'alçada de la coberta. És una edificació de planta quadrada que tenia planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció feta amb aparell de bona qualitat i homogeni, amb carreus més o menys escairats i disposats en fileres. No s'observa que hagi tingut diferents fases de construcció, però per la tipologia de l'obra podria ser força antiga, possiblement medieval. La façana principal, encarada vers llevant, s'ha esfondrat en bona part i només s'insinua l'obertura del portal. A la façana nord es conserva un finestral emmarcat amb llindes i brancals de pedra, i amb festejadors per la part de dins. A l'interior l'habitatge es distribuïa en dues crugies. La casa tenia una pallissa adossada al sud. | 08229-297 | Demarcació de Castelltallat | Els masos Roters i Codony apareixen en referències documentals anteriors al segle XII. Tenim el dubte, però, de si el mas Codony originari és l'actual Codony o el Codonyot. El Codonyot està molt ben situat al cim d'un turó i la construcció té un aspecte antic. Des de temps immemorials el Codonyot ha estat unida a Roters. Així, en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. Més recentment, la casa era habitada per masovers. A la primera part del segle XX era Miquel Dalmases Company (1913-2017). El va succeir un tal Jordana, que va marxar-ne pels volts de 1930. Després de la guerra civil de 1936 el propietari de Roters va ensorrar la teulada per evitar que s'hi refugiessin els maquis. | 41.8139500,1.6241400 | 385722 | 4630035 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63174-foto-08229-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63174-foto-08229-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63174-foto-08229-297-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Feixas, de Roters, i per Josep Bastardas | 119|85|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63175 | Llinda amb creu patent de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-amb-creu-patent-de-roters | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FEIXAS GARCÍA, Francesc (1993). Breus dades històriques de l'arbre de la família Feixas (treball particular). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida, p. 143-151. | XIII | Llinda d'una porta de la masia de Roters que té gravada una creu patent, possiblement relacionada amb l'Orde del Temple. La porta es troba a l'interior de la casa, concretament al sector sud-est, a la planta baixa, i pertany a les cambres adjacents a la torre medieval que és la construcció originària d'aquest mas. Al centre de la llinda, a la part inferior, hi ha gravada una creu patent sobre una forma de monticle arrodonit que representa el mont Gòlgota. Es tracta d'una imatge que es pot associar a la simbologia templera, especialment a partir d'estudis comparatius de símbols que es troben en una presó francesa de templers. L'estudiós Josep Bastardas sosté la hipòtesi que l'Orde del Temple va establir-se a la serra de Castelltallat entorn de l'any 1130, entre d'altres llocs al castell proper de Claret dels Cavallers. Hi ha documents que relacionen el mas de Roters amb membres de l'Orde del Temple, en concret amb Berenguer de Claret, fill del comanador del Temple Bernat de Claret. | 08229-298 | Masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | En el seu origen el mas Roters era una torre de defensa. Al segle XI es pot relacionar amb la família militar dels Rodballs (pròxima als Cardona), que en tindria el domini útil, mentre que el domini directe seria dels Cardona i/o de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona. En un testament de l'any 1151 els germans Ramon i Guillem de Cardona (nebots del vescomte Ramon Folc II) fan donació d'una condomina o coromina vescomtal situada a Rodballs a l'almoina de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XII hi ha documentat un litigi de la família Rodballs amb la casa vescomtal de Cardona i la col·legiata de Sant Vicenç precisament pel domini de Roters. Segons un document de 1135, però, aquest any Roters no tenia castlà i els Rodballs ja feia temps que no hi eren. Els Cardona posaren al capdavant de les dominicatures a la zona de Calonge i la Molsosa a Pere Guillem Biosca, que es cuidà de buscar una solució per a Roters i altres masos (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564). Segons aquest document, el 1135 formava part d'una condomina vescomtal (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). Un altre document important és el testament que el vescomte de Cardona Guillem va fer el 20 de març de 1213 (RODRÍGUEZ, 2009: 143), on consta que fa una deixa a Berenguer de Claret, fill del comanador del Temple Bernat de Claret, del mas Roters de Castelltallat. Segons Josep Bastardas, a partir d'aquesta data Roters entraria dins l'esfera de l'Orde del Temple, igual que el castell molt proper de Claret de Cavallers i altres llocs de la serra de Castelltallat. A aquest moment podria correspondre la creu patent o templera dalt del Gòlgota que trobem en una llinda del mas. Segons Bastardas, Bernat de Claret seria el responsable d'organitzar un complex templer en diferents punts de la serra de Castelltallat. Alguns estudiosos consideren que els Claret podrien ser una branca de la família dels Cardona a través de la línia dels Claramunt. Una prova indirecta d'això podrien ser les similituds entre el gravat de Roters i l'escut dels Claramunt, que consisteix en un turó florit amb una flor de lis. En el cas de Roters la flor s'hauria transformat en una creu patent. Així doncs, la creu de Roters podria correspondre al segle XIII, moment en que el mas tenia forma de torre, que es comunicava visualment amb Claret dels Cavallers, i tal vegada aleshores s'hi haurien començat a construir algunes dependències. En els segles posteriors Roters devia evolucionar cap a un mas més convencional. Segons consta en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona, l'any 1686 estava unit al mas veí de Codony i prestava un cens i carnelatge als ducs. Tenim el dubte, però, de si aquest mas Codony es refereix a l'actual Codony o al Codonyot: una casa també molt propera, que sembla força antiga i des de temps immemorials està unida a Roters. Des del segle XVII coneixem la genealogia dels propietaris de Roters gràcies a un treball de recerca familiar fet per un parent de la família. | 41.8151000,1.6266600 | 385933 | 4630159 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63175-foto-08229-298-2.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 63176 | Mines de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-roters | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament no queden rastres de la mina | Vestigis d'una petita explotació minera de carbó o lignit feta durant els anys de postguerra prop de la masia de Roters. Concretament les mines de Roters constaven d'aquest punt d'extracció i dos més, emplaçats més o menys a un centenar de metres a l'oest de la masia. Aquest punt en concret es troba en un terreny amb pendent on s'hi pot apreciar una terra de color grisós i blavós i un lleuger esvoranc al lloc on hi havia la boca de la mina. Fa uns anys encara es podia entrar uns metres pel forat de la mina, que actualment ha quedat tapada. Les tres mines de Roters eren de poca entitat i, en general, les restes que en queden són molt poc visibles. | 08229-299 | Prop de la masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines de Roters, eren explotades per un tal Copons. Molts dels homes que hi treballaven vivien com a estadants a la masia de Roters i ajudaven en les tasques diverses del mas. Aquestes mines, però, eren poc rendibles i van ser explotades durant poc temps. Cal dir que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. | 41.8161800,1.6223300 | 385576 | 4630285 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l'Arada Cooperativa i per Josep M. Feixas, de Roters | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 63177 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 54). | XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada al costat d'un turonet, en una vall on transcorre el tram inicial de la riera de Coaner. El cos residencial conserva els murs fins a l'alçada del sostre però ha perdut la coberta. És de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis, i té adossats uns coberts a la part de migdia que es troben semi-derruïts. La casa sembla construïda en una sola fase. La façana principal, encarada vers llevant, presenta un portal i una finestra emmarcades amb llindes i brancals de pedra i, al pis superior, dues finestres emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria. L'interior de la casa és distribuït en dues crugies. Conserva vestigis de les escales i un forn de pa. | 08229-300 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa era una masoveria del mas Serra, de Claret dels Cavallers. No en coneixem més notícies històriques però per la seva tipologia constructiva podria ser obra del segle XIX, tal vegada de l'any 1887, tal com indica la inscripció damunt del portal. Hi vivien masovers però ja fa molts anys que la casa està abandonada. Recentment l'han adquirida els propietaris del Marquet. | 41.8249300,1.6310900 | 386319 | 4631244 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63177-foto-08229-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63177-foto-08229-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63177-foto-08229-300-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra encastada sobre el portal: P2T 1887Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63178 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 53). | XIX | En ruïnes. Li falta la coberta | Casa de pagès de dimensions petites, en estat de ruïna, que està emplaçada enmig d'un coster, gairebé amagada, en el context d'una vall per on transcorre el tram inicial de la riera de Coaner. Se'n conserven els murs perimetrals fins a una alçada variable, en algun sector fins gairebé la coberta. La casa era de planta més o menys quadrada i constava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant, es troba semi-derruïda i actualment tapada per la vegetació. Interiorment estava dividida en dues estances. Els murs són de maçoneria. La casa conserva un cobert aïllat uns 30 m a l'oest. | 08229-301 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies històriques d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. Recentment l'han adquirida els propietaris del Marquet. | 41.8268200,1.6296000 | 386198 | 4631456 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63178-foto-08229-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63178-foto-08229-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63178-foto-08229-301-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63179 | Castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltallat | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Castelltallat', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456-457. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 407-408. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 58-60. VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IVaC-XIII | Ruïnes ben conservades | <p>Restes de l'antic castell de Castelltallat situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'església de Sant Miquel de Castelltallat i, des de fa uns anys, l'Observatori Astronòmic. El conjunt ocupa una superfície de planta més o menys quadrada d'uns 20 x 20 metres. S'hi poden diferenciar diverses fases constructives. De la primera etapa (878-948) se'n conserven els fonaments d'una torre de planta quadrada, arrebossada amb morter de calç, que està situada al vessant nord-est del turó. A mitjan segle X se li va adossar una construcció rectangular allargassada a la part més alta, junt amb una sèrie de petits habitacles amb les seves llars de foc que podrien pertànyer als seus constructors. Aquestes primeres edificacions conformaven la fesomia del castell en els seus inicis. Cap a mitjan del segle XI es construí el recinte murallat que forma la planta actual. El castell tenia com a elements destacats l'antiga torre i la sala rectangular adjacent, i el nou espai es va anar compartimentant en diferents àmbits, amb la construcció d'una nova sala a ponent i un pati central que patiria una reducció progressiva de l'espai. La resta de murs i estructures corresponen a diferents ampliacions i remodelacions dels segles XII-XIII. L'abandó del castell es produí cap a finals del segle XIII o inicis del XIV, amb una ocupació esporàdica al segle XVII, quan sembla que s'utilitzà el pati com a zona de conreu.</p> | 08229-310 | Demarcació de Castelltallat | <p>Les intervencions arqueològiques han permès constatar l'existència d'un assentament ibèric al cim d'aquest turó, del qual s'han documentat sitges i alguns murs de poca entitat, amb una cronologia que va del segle IV al III aC. El castell de Castelltallat es troba documentat per primera vegada l'any 937 amb la denominació de castro Montedono, tot i que ja hem dit que els testimoni arqueològics permeten afirmar que el seu origen és anterior, com a mínim de finals del segle IX. L'any 948 el comte dóna a Santa Cecília de Montserrat unes parellades i diferents terres que té a 'Archa' i 'Mulier Mortua', llocs situats al comtat de Manresa i en terme del 'castro Montedonno'. Durant tot el segle X es continua mantenint aquesta denominació fins que en una donació datada del 996 es comença a utilitzar la denominació de 'castrodon, qui dicitur Castro tallato'. Més endavant en algun cas s'utilitza la forma llatinitzada castroscisso. Era un castell termenat. Andreu Galera planteja la hipòtesi que a partir d'un únic terme castral de grans dimensions, el Montdó, es generessin a partir del darrer quart del segle X altres termes més petits: el de Castelltallat, el del castell de Sant Mateu i el de Fals. El domini eminent del Castelltallat era en mans dels comtes de Barcelona que tenien moltes propietats en el terme d'aquest castell, com ho demostren les donacions comtals al monestir de Santa Cecília de Montserrat fetes a mitjan segle X i pel fet que es tracta d'un dels castells que la comtessa Ermessenda va empenyorar el 1023 al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que havien signat. El domini feudal havia estat confiat a la casa vescomtal de Cardona (ja consta així l'any 1010 ) dins l'òrbita de la qual es va mantenir fins a època moderna. Al segle XI hi ha documentada una família de castlans que es cognominava Castelltallat i que apareix als diversos actes de la família vescomtal de Cardona, ja sigui com a testimonis o com a marmessors. La principal i gairebé única figura d'aquesta dinastia de castlans fou Ermemir de Castelltallat, fill de Bel·lúcia, que entre 1039 i el 1050 jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i a la seva muller Elisabet pels honors comtals i concretament per la parròquia de Castelltallat. Després ja no es troba documentada una línia clara de castlans. L'historiador Andreu Galera fa referència a Ermemir de Castelltallat com a membre del grup de 'fideles' que envoltava el vescomte de Cardona i que amb els seus fills es trobava entre els caps de llinatge vescomtal a la primera meitat del segle XI. Aquesta família s'expandí amb la tinença d'altres castells situats al comtat de Manresa. Entorn de l'any 1080 el castlà de Castelltallat era Bernat Berenguer, que va jurar fidelitat al vescomte Folch II de Cardona pels castells de Castelltallat i de Molsosa. L'any 1156 el castell de Castelltallat apareix en mans de Ramon de Cardona que, segons Serra Vilaró, era un fill bastard del vescomte cardoní, per la qual cosa sembla clar que en aquell moment el castell es trobava sota el domini directe de la casa de Cardona que en podia disposar de manera lliure. (continua a l'apartat observacions)</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Segons una hipòtesi proposada per l'estudiós Josep BASTARDAS (2014), entorn de 1130 aquest castell i altres llocs de la serra de Castelltallat dominades pels Cardona (Claret dels Cavallers i Vilalta, així com la zona de la Sala i ca l'Eloi) haurien entrat sota l'òrbita de l'Orde del Temple. Possiblement no hauria estat per gaires anys, de manera que quan aquest orde va ser dissolt, a principis del segle XIV, ja no hi tindrien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. A partir d'aquest moment, segons les dades arqueològiques, el castell és abandonat i es produeix el seu enrunament progressiu. L'any 1314 el castell de Castelltallat fou inclòs entre els que passaren a formar part del vescomtat cardoní. Posteriorment, quan Pere el Cerimoniós va crear el comtat de Cardona el 1375 hi va incloure el castell de Castelltallat, que també va passar a formar part del Marquesat a partir de finals del segle XV. Els Cardona passaren a exercir-hi tota la jurisdicció civil i criminal probablement per usurpació i no pas per compra, la qual cosa va crear un greu conflicte ja en època de Jaume I. Durant aquest període apareix esmentat el cavaller Jaume Soler com a castlà de Castelltallat els anys 1314 i 1347, i ja en el segle XVI es documenta Bernat de Peguera amb aquest mateix càrrec. Les característiques i l'evolució del castell es coneixen sobretot gràcies a les campanyes d'intervencions arqueològiques dutes a terme entre els anys 1999 i 2001, motivades pel projecte de construcció d'un observatori astronòmic per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. Segons la tradició oral, l'església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis del castell. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||
| 63180 | Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soldevila-1 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 46, 74, 95, 141, 151, 178, 199, 200, 201. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 95). | XVI-XX | Masia de dimensions considerables emplaçada en un replà del turó on hi ha el nucli de Castelltallat, molt a prop de l'església i la Rectoria. El conjunt consta d'un cos residencial principal que forma un clos tancat amb diversos coberts i una masoveria. El cos residencial s'assenta sobre un terreny amb pendent que ha estat terrassat en diversos nivells per poder-hi construir la casa, que consta de tres plantes. L'edificació adopta una planta irregular i té al seu davant un pati amb un gran mur de contenció davanter que serveix per aplanar al terreny entorn de la masia i que acull a sota algunes dependències. El portal principal de la casa es troba a la façana de llevant i és rematat amb arc escarser. Aquesta façana ha quedat modificada per l'existència de diversos cossos adossats. La façana més regular és la de migdia, distribuïda amb tres balcons al primer pis i sustentada per tres contraforts a la part baixa. Tanmateix, per les traces d'una antiga esquerda en aquest sector sembla que aquesta façana va haver de ser totalment reconstruïda, probablement l'any 1858. A l'angle nord-oest crida l'atenció un edicle alt i estret en forma de torre que servia de colomer, en el qual els coloms podien entrar i sortir amb llibertat. A l'angle sud-est s'aixeca un altre habitatge, anomenat el Solell, que és l'antiga masoveria. I encara al nord-est s'ha adaptat una antiga pallissa com a habitatge, anomenat també masoveria. | 08229-311 | Demarcació de Castelltallat | Sembla que aquest mas és d'origen medieval i estava vinculat al monestir de Santa Cecília de Monterrat. Segons dades del cadastre la casa ja existia l'any 1500. En un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona consta unit al mas Biosca i també al mas Vehí. Els tres pagaven de cens 8 quartans de civada el dia de la Mare de Déu d'Agost més els corresponents delmes i carnelatges. Soldevila era un dels grans masos del nucli de Castelltallat. Tal com indica una inscripció de la casa la família dels propietaris eren els Soldevila. Concretament, el 1858 era Josep Soldevila, que aquest any va fer les obres de reconstrucció de la façana sud, probablement a causa de l'amenaça d'una esquerda. Entorn de 1920 el propietari era Pere Soldevila Comellas, que va cedir els terrenys on es va construir la Casa Nova: el local de Castelltallat que va acollir l'escola, botiga i altres serveis. Les filles de Pere, Mercè i Paquita, són les actuals propietàries. A mitjan de segle XX els amos havien marxat a Camps i la casa va quedar a càrrec de masovers (Joan Ferrer Granés i Margarida). En els darrers temps el conjunt ha estat àmpliament remodelat i rehabilitat. La casa tenia un forn de pega i un forn d'obra. Tal com indica una inscripció, el 1914 es devia construir la masoveria, coneguda com el Solell. | 41.7930500,1.6339300 | 386498 | 4627701 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63180-foto-08229-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63180-foto-08229-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63180-foto-08229-311-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en un balcó de la façana sud: FETA FE L PREENE OBRA JOSEP SOLDABILA AÑ 1858Portal de la masoveria (casa del Solell): 1914 | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63181 | Solell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solell | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 93). | XX | Casa de pagès que era la masoveria de Soldevila, emplaçada dins el mateix recinte d'aquesta gran masia que es troba molt a prop del nucli de Castelltallat. El conjunt consta d'un cos residencial principal que forma un clos tancat amb diversos coberts i la masoveria, anomenada el Solell. La masoveria està emplaçada a l'angle sud-est del conjunt. Es tracta d'una edificació de dimensions força grans, de planta rectangular. Consta de tres plantes. En la inferior, semisoterrada, hi ha un típic femer cobert amb volta de pedra. A la planta baixa hi trobem l'habitatge, que té l'entrada per llevant i, al seu damunt, les golfes. Es tracta d'una construcció perfectament regular, que sembla feta en una sola fase, probablement el 1914. Els murs són de pedra i les obertures, força petites, emmarcades amb maó, excepte el portal, que és de punt rodó i emmarcat amb pedra. | 08229-312 | A la masia de Soldevila. Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies antigues d'aquest mas, de probable origen medieval. Segons dades del cadastre la casa ja existia l'any 1500. En un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona consta unit al mas Biosca i també al mas Vehí. Els tres pagaven de cens 8 quartans de civada el dia de la Mare de Déu d'Agost més els corresponents delmes i carnelatges. Soldevila era un dels grans masos del nucli de Castelltallat. Tal com indica una inscripció de la casa la família dels propietaris eren els Soldevila. Concretament, el 1858 era Josep Soldevila, que aquest any va fer les obres de reconstrucció de la façana sud, probablement a causa de l'amenaça d'una esquerda. Entorn de 1920 el propietari era Pere Soldevila Comellas, que va cedir els terrenys on es va construir la Casa Nova: el local de Castelltallat que va acollir l'escola, botiga i altres serveis. Les filles de Pere, Mercè i Paquita, són les actuals propietàries. A mitjan de segle XX els amos havien marxat a Camps i la casa va quedar a càrrec de masovers (Joan Ferrer Granés i Margarida). En els darrers temps el conjunt ha estat àmpliament remodelat i rehabilitat. La casa tenia un forn de pega i un forn d'obra. Tal com indica una inscripció, el 1914 es devia construir la masoveria, coneguda com el Solell. | 41.7930500,1.6342600 | 386526 | 4627701 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal d'entrada: 1914 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63182 | Selves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/selves | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 18, 26, 38, 110, 111, 135, 137, 150-154, 156-158, 182-185, 198. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 103). | XV-XX | Masia de grans dimensions situada en un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. La casa es troba molt ben emplaçada al cim d'un turonet força dominant, amb bones vistes i amb contacte visual amb el turó on hi havia el castell de Castelltallat, molt proper. El conjunt adopta una planta irregular, fruit de múltiples ampliacions des d'un nucli originari més reduït. Consta de planta baixa més dos pisos. La part més antiga és la del sector nord-est, on trobem uns murs de molt bona qualitat, fets amb carreus petits però ben escairats i disposats en filades. Per aquesta banda la construcció, molt alta, té un aspecte de casa fortificada. S'hi conserva una petita finestra amb un interessant arc mixtilini de tradició renaixentista. D'aquest nucli inicial la casa s'amplià cap al sud i l'oest. Actualment la façana principal és la de migdia, i queda pràcticament tapada per un petit pati davanter amb coberts. Al primer pis d'aquesta façana s'hi ha afegit una galeria amb tres arcades. La façana de ponent sembla obra ja del segle XIX, i l'any 1953 s'hi va adossar una escala d'inspiració gaudiniana que permet accedir al pis superior. A l'angle sud-oest hi ha adossat un petit habitatge que era la masoveria. A la part de ponent, separada del conjunt, trobem una interessant pallissa, amb una gran obertura en forma d'arcada i cobert voladís a la part davantera. Al costat nord hi ha adossat un cobert més baix. | 08229-313 | Demarcació de Castelltallat | En un turó molt a prop d'aquesta casa hi ha vestigis d'un poblat ibèric. Amb una posició també dominant i molt propera a l'antic castell de Castelltallat, les Selves devia ser un dels masos primerencs que en època medieval es va establir al voltant d'aquesta fortalesa, com Governa, Soldevila o cal Pons. Igual que altres masos de la zona, té la particularitat d'estar situat gairebé a tocar d'un altre mas, en aquest cas cal Vinyes Vell. Segons dades del cadastre, consta que ja existia el 1492. En un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona el mas Selva consta que era propietat de Jaume Vutgés o Utgés i Selva. No pagava cens com la majoria de masos, sinó només el delme i carnelatge. Des del seu nucli originari a la part nord-est, amb un tipus de construcció que sembla una fortificació, el mas va créixer i va prosperar durant els segles XVII, XVIII i XIX. Està clar que era un dels masos principals de Castelltallat, però no en coneixem gaires notícies antigues. Almenys en els darrers temps Selves estava unit al mas Governa i era una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou Joan Selves i Carné (1898-1934): un influent periodista, advocat i polític durant la segona República. Quan era petit la seva família es traslladà del mas Selves a Manresa. Joan es llicencià en dret i exercí com a advocat. Durant el període republicà fou el primer alcalde de Manresa i més tard ostentà diversos càrrecs al govern de la Generalitat: conseller d'Agricultura i Economia, de Governació, comissari d'ordre públic i Governador General de Catalunya. Morí el 29 de juny de 1934. En èpoques més recents a la masia de Selves hi havia masovers, i diversos membres de la família Selves hi anaven a estiuejar. La propietat ja s'havia partit i les filles del propietari van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. | 41.7882900,1.6319600 | 386326 | 4627175 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana de ponent: 1827Porta sobre l'escala lateral de ponent: 1879Inscripció a l'escala de ponent: 1953Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63183 | Cal Vinyes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyes-vell | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 16, 38, 46, 81, 105, 106, 142. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 102). | XVII-XX | Masia de dimensions considerables, situada en un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. La casa es troba emplaçada en un promontori molt proper a un altre on hi ha el mas de les Selves, amb bones vistes i amb contacte visual amb un altre turó on hi havia el castell de Castelltallat. El cos residencial de la masia adopta una planta rectangular força uniforme que té adossat a ponent un seguit de coberts. Disposa de planta baixa més un pis i planta sotacoberta. La façana principal, encarada vers migdia, sembla força antiga i presenta un parament de bona qualitat fet amb petits carreus. El portal és producte d'una refecció amb dovelles que formen un arc escarser. A la part superior té diverses obertures en forma de balcó. Sobre una d'elles hi ha encastats dos blocs de pedra amb arcs apuntats que semblen aprofitats d'alguna construcció romànica. Per aquesta banda la casa té un pati davanter tancat per un barri. Originàriament la construcció era més estreta i, en un moment donat, s'amplià cap a llevant amb un cos que té una galeria superior i tres balcons a la façana exterior. Per la banda nord, la casa té un cos adossat corresponent a antigues tines i, per la part de ponent, hi ha un llarg cobert. La casa és envoltada actualment per una zona enjardinada. Uns metres al sud té una construcció aïllada corresponent a una pallissa. | 08229-314 | Demarcació de Castelltallat | Igual que altres masos de la zona, cal Vinyes Vell té la particularitat d'estar situat gairebé a tocar d'un altre mas, en aquest cas Selves. És probable que tots dos siguin d'origen medieval, tot i que cal Vinyes sembla una construcció més modesta i de menor entitat que Selves. No coneixem notícies antigues de cal Vinyes. El mas devia prosperar al llarg dels segles XVIII i XIX. En aquest últim segle es construí el barri i, probablement també en aquest moment, es fundà una casa situada uns 1500 metres al sud i coneguda com cal Vinyes Nou. Durant la primera meitat del segle XX a cal Vinyes Vell hi vivia un masover, procedent de cal Camps (Aguilar de Segarra). Entorn de la dècada de 1960 la casa estava força ensorrada. Llavors la va comprar Montserrat Redondo i Santi Roig (metge) i la van rehabilitar. | 41.7892300,1.6311800 | 386263 | 4627281 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63183-foto-08229-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63183-foto-08229-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63183-foto-08229-314-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal del barri, a llevant: 1871.Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63184 | Cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-manuel | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 30, 79, 83, 90. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 119). | XIX | En ruïna, li falta la coberta. | Casa de pagès, actualment en ruïnes, de dimensions mitjanes, emplaçada gairebé a tocar del torrent de la Vall. És una edificació de planta quadrada (amb un petit cobert adossat a llevant) i consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs, de maçoneria, es conserven fins a la part superior però s'ha perdut la coberta. La façana principal, encarada a migdia, presenta un portal i un finestral emmarcats amb pedra picada. També hi ha encastat un element petri semblant a una boca de forn, probablement reaprofitat. A la façana oest hi trobem tres petites finestres, també emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Interiorment, la casa estava dividida en dos àmbits. Al costat de ponent conserva un cobert aïllat que, en el mur que dóna al torrent, té una interessant obertura en forma d'arc. | 08229-315 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva, aquesta casa podria ser obra del final del segle XVIII o principis del XIX (tal com indica la inscripció en una de les llindes, del 1802). | 41.7757400,1.6276300 | 385944 | 4625787 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63184-foto-08229-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63184-foto-08229-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63184-foto-08229-315-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra de la façana principal: 1802 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63185 | Cal Ponset Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset-vell | XVIII-XIX | En ruïna i molt malmesa | Restes molt escadusseres i totalment en ruïnes de l'antic mas de cal Ponset Vell. Estan emplaçades vora la pista que va de Fonollosa a Castelltallat, seguint el torrent de la Vall. Uns 300 m al sud-est hi ha cal Ponset Nou. De l'antiga casa de cal Ponset Vell tan sols en queden un amuntegament de pedres vora un camí i la construcció del femer, que és la part més sencera. El femer conserva els murs perimetrals i la volta de pedra. | 08229-316 | Demarcació de Castelltallat | En un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819 apareix cal Ponset, però no cal Ponset Nou. Fins a mitjans de segle XX cal Ponset Vell encara es conservava dempeus. Aleshores la va comprar un tal Canonge (d'Aguilar de Segarra) i la va desmuntar per aprofitar-ne la pedra. | 41.7680200,1.6252800 | 385735 | 4624933 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no té fitxa del Catàleg de MasiesInformació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63186 | Cal Panxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-panxeta | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 122). | XIX | En ruïna | Casa de pagès, actualment en ruïnes, de petites dimensions i emplaçada a l'extrem sud d'un contrafort de la serra de Castelltallat anomenat Solana de Sadernà. Es tracta d'una casa molt senzilla, de planta rectangular que consta de planta semisoterrània i planta baixa. L'interior està dividit en dues cambres i té un cobert adossat a llevant. La part més ben conservada és la façana sud, on hi trobem dues portes que donen accés a dues cambres semisoterrades cobertes amb voltes de pedra. Una de les portes és rematada amb una llinda d'una sola peça amb arc rebaixat. A la façana nord el mur es troba mig esfondrat i sembla que és aquí on hi havia el portal. A l'altre costat del camí, a la banda nord, es conserven les restes d'uns coberts amb una tina. | 08229-317 | Demarcació de Castelltallat | Cal Panxeta ja consta en una llista de cases de Castelltallat de l'any 1819. En tot cas, per la seva tipologia no sembla gaire més antiga d'aquesta data. Segons informació oral, fou bastida totalment per un sol home. | 41.7778900,1.6462200 | 387493 | 4626002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63186-foto-08229-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63186-foto-08229-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63186-foto-08229-317-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63187 | Roure de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jaume-manuel | Roure emblemàtic situat al costat de la font de cal Jaume Manuel, en una petita esplanada. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Aquest roure va sobreviure a l'incendi del 18 de juliol de 1998. | 08229-318 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739600,1.6271100 | 385898 | 4625591 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63187-foto-08229-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 63188 | Font de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jaume-manuel | XIX-XX | Font emplaçada en una petita esplanada on hi ha també l'emblemàtic roure anomenat de cal Jaume Manuel. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Es tracta d'una font de clot que ha estat adequada amb una escala que condueix a la cavitat i una coberta amb falsa cúpula de lloses planes, semblant a les que tenen les barraques de vinya. La font té una pica de pedra reaprofitada. L'aigua d'aquesta font abastia les cases de cal Jaume Manuel i cal Salvador. També s'hi abeuraven els rucs i servia per regar un hort que hi havia al costat. Actualment es troba en procés d'assecament. | 08229-319 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739000,1.6271500 | 385901 | 4625584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 63189 | Can Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucala | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 16, 118, 119, 120. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 132). | XVIII-XX | Masia de dimensions modestes emplaçada al final d'un contrafort meridional de la Serra de Castelltallat, entre dos torrents. És una edificació de planta irregular que consta de planta baixa més un pis. El nucli originari es troba a l'angle nord-oest i posteriorment s'amplià amb cossos cap a migdia i llevant. És a migdia on s'aixeca la façana principal, que compta amb un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i una galeria d'una sola arcada a la planta superior, emmarcada amb maó. El cos adossat de llevant té un portal d'accés als baixos i, a la planta superior, finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest hi ha adossat un cos cilíndric corresponent a una tina. A la banda de migdia s'aixeca una construcció de coberts separada de l'edifici principal mitjançant un petit patí interior tancat per un portal. Uns 30 m al nord-est trobem un cobert aïllat al costat de les restes d'un antic forn d'obra o teuleria. | 08229-320 | Demarcació de Castelltallat | Per la seva tipologia constructiva podria ser un mas d'origen antic, ampliat modestament als segles XVIII-XIX. Cal Cucula ja apareix en una llista de masos de Castelltallat de l'any 1819. A principis de segle XX era propietat de la masia de Selves i hi vivien masovers. Entre d'altres hi va passar la família Manau. | 41.7739400,1.6409700 | 387050 | 4625570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63189-foto-08229-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63189-foto-08229-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63189-foto-08229-320-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63190 | Forn d'obra de can Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-cucala | XIX | Destruïda la part superior i posterior del forn | Restes d'un forn d'obra o teuleria emplaçat al mas de cal Cucala. Concretament, uns 30 m al nord-est de la casa i vora un petit cobert. Del forn només en resta el mur davanter, adossat al marge d'un camí. En aquest mur es conserven dues obertures inferiors rectangulars corresponents a la boca de la fogaina. La cambra de cocció, situada ala part superior, i la resta d'estructura del forn a la part alta del terreny s'han perdut. | 08229-321 | A la masia de can Cucala. Demarcació de Castelltallat | 41.7742300,1.6412900 | 387077 | 4625602 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 63191 | Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornamira-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 44, 95, 127, 162. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 80). | XVII-XIX | En ruïnes | Petita masia, actualment en ruïnes, emplaçada en un altiplà d'un contrafort septentrional de la serra de Castelltallat. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, tot i que als costats sud i oest s'han esfondrat gairebé totalment. La casa tenia planta rectangular, amb coberts adossats a nord i sud. Disposava de planta baixa més un pis. Interiorment estava compartimentada en tres estances. Els murs són fets de maçoneria i, el del costat de llevant, conserva dues finestres i un portal. L'exterior de la casa és poc visible ja que es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 08229-322 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona una part del mas Tornamira consta unit al mas Utgés. Fins a mitjans de segle XX la casa encara era habitada. Pels volts de 1953 el propietari era Joan Ferrer Grané que, en aquestes dates, va marxar amb la seva família de masover a Soldevila. Posteriorment la casa fou adquirida pels propietaris del mas Biosca. | 41.8016600,1.6155400 | 384986 | 4628681 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63192 | Caseta de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-loliva | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 52). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un altiplà amb bones vistes cap al nord, prop del naixement de la riera de Coaner i gairebé al límit del terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb un cobert adossat a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. Originàriament la casa era més estreta i posteriorment s'amplià cap a ponent. La façana principal, orientada vers migdia, té una distribució força regular en base a dos eixos d'obertures a la part antiga i un altre a la part ampliada de ponent. Les obertures de la part antiga són emmarcades amb pedra picada, mentre que les de ponent ho són amb maó. El portal és adovellat amb arc escarser. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes les obertures són més escasses i petites. El cobert de llevant consta d'una part antiga feta de pedra ampliada per davant amb obra de totxo. | 08229-323 | Demarcació de Castelltallat | Uns 1200 m al nor-oest d'aquesta casa (ja en terme municipal de Pinós) hi ha la masia de l'Oliva junt a l'església de Sant Pelai de l'Oliva. Els fundadors de la Caseta de l'Oliva devien procedir d'aquest indret. Per la tipologia de la casa es devia aixecar al final del segle XVIII o començament del XX. En un llistat de masos de Castelltallat de l'any 1819 ja hi consta. La inscripció en una llinda de l'any 1856 deu referir-se a alguna reforma o ampliació de la casa. En aquest moment pertanyia a Josep Oliva. En els darrers temps a la casa hi vivien masovers, i actualment està llogada com a segona residència. | 41.8244400,1.6141500 | 384911 | 4631213 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: JOSEPH OLIVA any 1858 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 63193 | Cementiri de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-valls-de-torroella | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 46 | XIX | Cementiri de Valls de Torroella, situat vora la carretera que va a Mejà (BV-3002), uns 300 m després de la sortida del nucli urbà. Està format per un recinte tancat de planta rectangular que té l'accés a llevant. En aquesta part hi trobem una obertura amb arc de mig punt tancada per un portal reixat i rematada amb una senzilla creu. L'interior es distribueix entorn d'un jardí central amb dues fileres de xiprers. Té una capelleta al final i pavellons amb nínxols als laterals. Per la part posterior el recinte s'ha ampliat lleugerament amb obra de formigó en els darrers anys. | 08229-324 | Demarcació de Valls de Torroella | A l'inici de la colònia industrial de Valls de Torroella els seus habitants feien els enterraments a la parròquia de Torroella (Navàs). Amb el creixement de la colònia els habitants de Valls van demanar un cementiri propi. Aquest nou cementiri va ser beneït el 13 de juny de 1931 per mossèn Ramon Canal, rector de Torroella. | 41.8446900,1.7159000 | 393395 | 4633330 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63193-foto-08229-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63193-foto-08229-324-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal, molt gastada, que porta a confusió ja que sembla llegir-s'hi 18[?], però el cementiri és posterior. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63194 | Pont del Cementiri de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cementiri-de-valls-de-torroella | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Pont de la carretera que va a Salo (BV-3002) sobre la riera de Salo, just abans que aquesta desemboqui al Cardener. Està situat poc abans del km. 1 d'aquesta carretera. La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a les primeres dècades del segle XX. Té una llargària d'uns 60 metres i consta de dos arcs escarsers, amb les voltes formigonades. El pilar central és de planta oval i està rematat amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior conserva les baranes de pedra originàries. | 08229-325 | Demarcació de Valls de Torroella | Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo es devia construir poc després. La seva tipologia és característica dels ponts obrats a les primeres dècades del segle XX. | 41.8443600,1.7164500 | 393440 | 4633292 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63194-foto-08229-325-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63195 | Can Serra (Claret dels Cavallers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-claret-dels-cavallers | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 60). SALVADÓ I MONTORIOL, Joan (2012). El Monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles XI-XII. Universitat de Lleida. Tom. III. Segles XI-XII, (898-1123), p. 1408-1415, doc. 956. SANJUST, Àngel (1955). Breus notes històriques de l'arbre de la família de la casa Serra de Claret de Cavallers. Manresa, Impremta Sant Josep. | XV-XX | Masia de grans dimensions i històricament molt important, situada al lloc de Claret dels Cavallers, que es troba en una serra paral·lela a la de Castelltallat però més al nord, just al punt de confluència entre la riera de Coaner i una altra coneguda com la Rasa d'Utgés. És un dels dos grans masos que hi ha a Claret dels Cavallers i que es troben en part units formant una mena de petit carrer intermedi, ja que en un principi pertanyien a la mateixa família. Can Serra es troba a la part alta, tocant a l'antic castell i a l'església. El casal té una planta irregular, composta de diferents cossos que són fruit de múltiples ampliacions. Consta de planta baixa més dos pisos. La casa es va expandir de manera complexa en base a dos nuclis originaris, el primer situat al sud-oest (més o menys sobre l'antic portal adovellat) i el segon al nord-est (entorn d'una primitiva construcció de planta quadrada). Els dos nuclis es van expandir en diferents costats i van acabar emplenant l'espai intermedi, on actualment hi ha un pati al descobert amb el brocal d'una cisterna. La façana principal de la casa és molt atípica, ja que ha quedat gairebé tapada dins el carreró intermedi de separació amb el mas Ferrer. Té un portal adovellat a la part central i la resta d'elements reflecteixen les esmentades ampliacions, amb diversos finestrals emmarcats amb llindes i brancals de pedra de distribució irregular. A la part nord-est hi trobem una galeria superior amb tres arcades (una cegada) i, a la planta baixa, dues grans arcades actualment cegades. Aquests elements lliguen al nord amb un antic portal de grans dimensions, també cegat, que està ornamentat amb dos interessants gravats, datats a l'any 1679. Aquesta part d'obra correspon ja als segles XVII i XVIII, i originàriament les arcades formaven un porxo per on passava el carreró intermedi abans que el 1911 fos modificat per obrir l'actual carrer. En aquest sector hi trobem diversos elements petris reaprofitats, com un rosetó d'església o un fragment de làpida sepulcral. La façana nord mostra la gran alçada de l'edifici, obrat en un terreny amb desnivell i ocupat bàsicament a les dues plantes superiors, on hi ha diverses finestres i balcons. Per la banda oposada (al sud-oest) la casa connecta amb la masoveria de can Serra mitjançant un porxo i, més al nord, una interessant galeria porticada (datada del 1796) feta amb arcs rebaixats. Aquesta galeria connecta també amb l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, parcialment adossada a la casa. El mas de can Serra tenia connexió amb la masoveria mitjançant el pont, que donava a una curiosa habitació amb alcova. L'interior del mas ha conservat molt bé la tipologia originària, per bé que amb algunes remodelacions, com la que s'hi va dur a terme entorn de 1910 amb l'engrandiment de l'escalinata i la remodelació de l'àmplia sala, decorada amb pintures del germà de Josep Mestres Cabanes. Els baixos d'aquest sector de la casa, d'estructura molt complexa, conserven una cisterna de gran qualitat feta amb carreus perfectament tallats. A l'angle nord-oest del conjunt hi ha una construcció amb tines que està adossada als murs conservats de la muralla del castell a l'interior dels quals es conserva una interessant cisterna coberta amb arc apuntat. Al nord hi trobem una bonica pallissa de dues plantes amb coberta davantera en voladís, la qual té una àmplia era enrajolada. A llevant hi ha una altra construcció aïllada, composta per diverses edificacions: l'antiga pallissa (amb inscripció de 1676), un cobert on hi havia un antic viver, un corral... El conjunt està adossat a una altra casa (de construcció més moderna) coneguda com ca l'Espinac. | 08229-326 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El lloc de Claret dels Cavalleres és documentat ja l'any 1031. És possible que aleshores ja hi haugés un castell. L'església és documentada el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). Als segles XIII i XIV era parròquia. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que entorn de 1135 Claret dels Cavallers va entrar sota el domini de la milícia de l'Orde del Temple, juntament amb altres llocs a ponent de la serra de Castelltallat (Vilalta i el castell de Castelltallat) i també a llevant de la mateixa. Posteriorment, amb la dissolució d'aquest orde a principis del segle XIV, o possiblement ja abans, el lloc retornaria als Cardona, que n'haurien conservat el domini directe. D'altra banda, Albert FÀBREGA (2008) aporta informació sobre famílies de rang inferrior als Cardona que, a partir del segle XIV, van exercir drets senyorials sobre el castell de Claret dels Cavallers, com els Sant Guillem, els Sescomes i, sobretot, els Peguera. Cap als segles XV i XVI el complex casteller derivà en un mas. Aquests anys l'única casa situada a Claret dels Cavallers que apareix en els fogatges és can Serra. L'any 1505 hi ha constància del casament entre Joan Serra i Angelina. A partir d'aquest moment l'historiador Francesc Serra n'ha resseguit la genealogia, i fins a principis del segle XIX el cognom Serra va mantenir-se entre els propietaris del mas. El següent hereu fou Pere Serra, casat el 1540 amb Maria Feixes, de Coaner; Joan Serra es casà el 1565 amb Margarida. El 1587 al nucli de Claret dels Cavallers el mas Serra continuava sent el mas principal, que tenia una altra casa coneguda com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret dels Cavallers. Seguint amb la genealogia dels Serra, el següent hereu fou Pere, que es casà el 1606 amb Càndida; Joanna Serra es casà amb Pere Gras, pubill que adoptà el cognom Serra; el seu hereu, Pere Serra, es casà el 1625 amb Esperança; Josep Serra es casà amb Maria (del castell de Terrassola); Francesc Serra es casà el 1691 amb Maria Giol (de Sant Feliu Sasserra); Pere Serra es casà el 1720 amb Maria Navel; Francesc Serra es casà el 1743 amb Antònia Oller (filla del mas Oller, avui Oller del mas, de Manresa), Pere Serra es casà el 1771 amb Maria Massana (del mas Massana, de Fals). En aquesta època els Serra tenien també el mas Fumera de Castelladral. Anton Serra es casà el 1805 amb Francesca Casajoana (de Rocafort) i en segones núpcies amb Rosa Sanjust (de Serrateix). Anton era carlí i fou afusellat per les tropes liberals a Prades el 1833. El substituí com a hereu del mas el seu germà Joan Serra, casat amb Maria Galobardes. Cap dels seus fills no va sobreviure al matrimoni, i l'herència passà a una germana, Rita Serra, casada amb Tomàs Sanjunt i Palà. El següent hereu fou Pere Sanjust Serra, casat amb Magdalena Llordella. El següent hereu fou Pere Sanjust, casat el 1908 amb Maria del Miracle Casas, de Matamargó. A la generació següent entrà un pubill de cognom Torrentó, oriünd de Viver i Serrateix. A partir d'aleshores els propietaris mantenen aquest cognom. Entorn de 1920, però, van deixar-hi de residir de manera permanent i van quedar uns masovers, que vivien a la masoveria de can Serra. | 41.8215000,1.6469600 | 387631 | 4630843 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63195-foto-08229-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63195-foto-08229-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63195-foto-08229-326-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en un finestral de la façana sud-est: 1615Inscripció en una llinda al patí de la façana sud-est: PERA SERRA I Holle 1767Làpida sepulcral encastada a la façana sud-est, entre dos arcs. El text, gastat i de difícil lectura, diu: 'ES ASPEIO QUE... OMBRE SE DEVE...'. Segurament és un epitafi que fa referència a la idea que la mort és un mirall de la vida. Al portal cegat de la façana nord, gravat amb el símbol d'una serra i l'any 1679; placa amb gravat en forma de raigs solars i 'Any 1679'.Inscripció en una llinda de la primera pallissa, a l'est: 1676Inscripció en una llinda de fusta a la paret lateral oest de la primera pallissa. 1677Llinda de la galeria de ponent que connecta amb l'església: 1796Altres inscripcions: 1852 (pati nord d'entrada); 1860 (tines adossades al mur del castell)Informació facilitada per Pere Vidal i Josep Bastardas | 85|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63196 | Can Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 61). | XVI-XIX | Fa anys que resta deshabitada. En procés de rehabilitació | Masia de grans dimensions i històricament molt important, situada al lloc de Claret dels Cavallers, que es troba en una serra paral·lela a la de Castelltallat però més al nord, just al punt de confluència entre la riera de Coaner i una altra coneguda com la Rasa d'Utgés. Junt amb can Serra, és un dels dos grans masos que hi ha a Claret dels Cavallers i que es troben en part units formant un petit carreró intermedi, ja que en un principi pertanyien a la mateixa família. Can Ferrer es troba a la part baixa, tancant el nucli per la banda sud-oest. Aquest casal és més modern que can Serra, i ha estat construït amb una estructura molt més regular. És de planta més o menys rectangular, i té adossat a ponent una petita caseta que està datada el 1601 i és més antiga que el mas principal. Aquest habitatge conserva una tina força antiga, sense rebestir amb cairons. El mas principal consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal, encarada vers el nord-est, reflecteix una distribució en tres crugies. Al centre té un portal adovellat, amb un balcó al seu damunt. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i el mur és fet amb un parament força regular, fet de petits carreuons. A la seva dreta aquesta façana té adossat un cos (actualment semiderruït) que aplegava les estances on normalment feien vida els seus propietaris. La façana del sud-est és de característiques similars que la principal, i també força regular. Les obertures (finestres i un balcó) es troben als dos pisos superiors, mentre que la part baixa només té alguna petita espitllera. En aquesta banda el mur té una gran alçària, a conseqüència del desnivell del terreny, i la casa té adossats uns coberts (actualment semi-derruïts), sense obertures i amb aspecte de muralla. La façana que ve a continuació, encarada a migdia, també és de gran alçada i amb característiques de muralla, igual que la masoveria de can Serra, adjacent. Pel que fa a la façana nord-oest, que dóna a la part alta i al carreró intermedi amb can Serra, és només de dues plantes. Ha estat remodelada amb un portal rematat amb arc escarser (amb inscripció de 1894) i diverses finestres emmarcades amb pedra picada. Al mateix lloc de Claret dels Cavallers hi ha la masoveria de can Ferrer, situada al sud-est del nucli, així com una altra construcció aïllada corresponent a una pallissa, situada a l'extrem sud. | 08229-327 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El lloc de Claret dels Cavalleres és documentat ja l'any 1031. És possible que aleshores ja hi haugés un castell. L'església és documentada el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). Als segles XIII i XIV era parròquia. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que entorn de 1135 Claret dels Cavallers va entrar sota el domini de la milícia de l'Orde del Temple, juntament amb altres llocs a ponent de la serra de Castelltallat (Vilalta i el castell de Castelltallat) i també a llevant de la mateixa. Posteriorment, amb la dissolució d'aquest orde a principis del segle XIV, o possiblement ja abans, el lloc retornaria als Cardona, que n'haurien conservat el domini directe. D'altra banda, Albert FÀBREGA (2008) aporta informació sobre famílies de rang inferrior als Cardona que, a partir del segle XIV, van exercir drets senyorials sobre el castell de Claret dels Cavallers, com els Sant Guillem, els Sescomes i, sobretot, els Peguera. El complex casteller derivà en el mas de can Serra, documentat ja al segle XV. En un principi la casa situada al sud era coneguda com can Serra de Baix. És a partir de l'any 1587, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, que aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret de Cavallers. El següent hereu fou Pere Ferrer, casat el 1616 amb Agnès (de Monistrol de Calders). El 1610 havia rebut el mas Ferrer de les Basses, situat a la Molsosa, i el 1619 s'adquirí el mas Corbera. El següent hereu fou Manuel Ferrer, casat el 1636 amb Jerònima Jaumandreu (de Fals) i en segones núpcies amb Mariàngela Guilanyà (de Navès); el seguí Francesc Ferrer, casat el 1656 amb Caterina Guilanyà; Joep Ferrer, casat el 1685 amb Maria Vila (d'Artés). El 1710 es va vendre el mas Ferrer de les Basses. El següent hereu fou Francesc Ferrer Vila, casat el 1715 amb Teresa Fàbrega Pilar, filla d'un ciutadà honrat de Barcelona. Pere Ferrer Bastardes es casà el 1761 amb Caterina Semí Vallbona, de Sant Salvador de Torreolla. Pere Ferrer Semís es casà amb Antònia Feixes (de les Feixes de Coaner). Miquel Ferrer Feixes es casà el 1833 amb Teresa Viladés Parcerisses (de Sant Amanç de Rajadell). Josep Ferrer Viladés es casà el 1859 amb Maria Trulls (de Castelltallat). En un inventari de 1885 la família posseïa els masos Ferrer, Corbera, Soler de la Bena i Torribalta. L'any 1893 Josep Ferrer edificà una altra casa al mateix poble de Claret, enfront del portal del corral. El següent hereu fou Miquel Ferrer Trulls, que el 1897 es casà amb Maria Torres Vilar (de Riells). El seu fill, Josep Ferrer Torres, es casà el 1931 amb Josefa Giró (de Sant Celoni). L'any 1905 es construí una nova casa davant la font del Roure, i el 1910 Miquel Ferrer va fer instal·lar gas acetilè al mas. L'any 1911 el carrer de Claret dels Cavallers es va remodelar, separant la casa Ferrer de can Serra pel pastadó de can Ferrer. Anteriorment, el carrer passava per sota de l'eixida de can Serra. El 1923 la família havia quedat molt reduïda i es traslladà a una casa de Súria. Entorn de 1960 la casa va quedar totalment deshabitada i, més recentment, l'heretat ha estat dividida en nou parts que han anat a parar a diferents hereus. Entre ells s'han repartit tres habitatges a Claret dels Cavallers més altres masoveries que pertanyien a la finca: Torriblata, Fontfreda, cal Fuster o Corbera. | 41.8213300,1.6470500 | 387638 | 4630824 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó de la façana principal: Miquel Ferrer 1859Llinda d'un portal a l'oest del carreró: 1601Llinda de la porta balconera de la façana sud: 1859Portal de la façana que dóna al carreró: 1894 (amb una creu i diverses ferradures) | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63197 | Església de Sant Pere de Claret de Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-claret-de-cavallers | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit. SALVADÓ I MONTORIOL, Joan (2012). El Monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles XI-XII. Universitat de Lleida. Tom. III. Segles XI-XII, (898-1123), p. 1408-1415, doc. 956. | XIV-XVI | Església situada al nucli de Claret dels Cavallers, sota l'antic castell de Claret, avui en ruïnes, i adossat parcialment al mas de Can Serra. Es tracta d'una obra de difícil adscripció, amb elements probablement romànics, tot i que majoritàriament és una construcció dels segles XV i XVI. Té com a advocació principal la de Sant Pere. Presenta una nau rectangular sense absis, amb campanar d'espadanya doble i molt ferm per a dues campanes que encara es conserven. Sota d'ell i en el centre de la façana hi ha una petita finestra vertical per on penetra la llum. Tota la façana principal i el parament dels arcs de l'espadanya presenta uns carreus ben treballats i disposats en fileres, i podrien correspondre a la construcció romànica. Bona part de la construcció és adossada al mas i a un edifici annex que fa de sagristia, i el portal d'entrada es troba al lateral sud, junt a una única finestra espitllerada. Aquest portal dóna a un petit patí porticat que ha quedat tancat entre can Serra i la masoveria de can Serra. Aquesta façana de migdia té un parament més irregular. El portal és adovellat i sense cap decoració, tal vegada romànic, tot i que el bon estat de les dovelles fa dubtar que sigui autèntic. L'interior és cobert amb volta ogival, sense arcs. Sembla correspondre a un moment de transició entre l'últim gòtic i el Renaixement, de manera que es podria situar al segle XVI. Les dues capelles laterals són clarament renaixentistes. Concretament, la capella del Roser (al costat nord) té una inscripció que la data al 1595. La capella de sant Isidre, al costat oposat, és d'una tipologia pràcticament idèntica, que consisteix en una estructura arquitectònica encastada a la paret, amb columnes d'ordre dòric que sustenten un arc escarser amb petxina superior. Sembla tractar-se d'un model estereotípat que es repeteix de manera gairebé idèntica a les esglésies properes de Coaner i Prades. Com a fet excepcional cal remarcar que a l'església s'hi conserven tres retaules de tradició renaixentista i primera època del barroc. Així mateix, al costat esquerra de la capella del Roser sembla que hi havia un altre altar, probablement gòtic, actualment desaparegut. Originàriament la nau era més curta, i el 1911 s'allargà uns metres per la capçalera i es construí una sagristia nova en un lateral, cosa que comportà el trasllat de l'altar i el retaule major. La porta de la sagristia, de factura renaixentista, potser es va traslladar d'una ubicació anterior o bé es va fabricar a imitació d'un estil anterior. Altres elements d'interès que es conserven a l'interior són la trona, els bancs, dues piques beneiteres de finals del segle XVI, dues lloses sepulcrals sense inscripció (utilitzats per als enterraments de membres de les famílies dels dos masos principals: can Serra i can Ferrer). Als peus de la nau també es conserva un interessant cor, recolzat sobre un embigat de fusta. | 08229-328 | Demarcació de Claret de Cavallers | La primitiva església de Claret probablement estava situada al cim del turó, prop del castell. Segons notícies orals, a la banda de ponent s'hi van recollir restes òssies que podrien correspondre al cementiri. L'església és documentada el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). Sabem que a final del segle XIII i principi del XIV era parròquia (FABREGA; SERRA, 2008: 5, 9), i que pertanyia al bisbat de Vic. Se'n coneix el nom del rector l'any 1296, Ramon de Castell, que també ho era de l'església de Sant Pere de Vilata, o el 1358 (Bernat Serra). Segons una hipòtesi que sosté l'estudiós Josep Bastardas, entorn de 1135 Claret dels Cavallers hauria entrat sota el domini de la milícia de l'orde del Temple juntament amb altres llocs a ponent de la serra de Castelltallat (Vilalta i el castell de Castelltallat) i també a llevant de la mateixa. Posteriorment, amb la dissolució d'aquest orde a principis del segle XIV, o possiblement abans, el lloc retornaria als Cardona, que n'haurien conservat el domini directe. En un moment donat, potser a finals del segle XVI, l'església va passar a ser sufragània de Sant Miquel de Castelltallat. La construcció actual probablement s'edificà als segles XIV o XV, ben segur sobre restes d'un temple romànic anterior. La volta ogíval sembla correspondre a un moment de transició entre l'últim gòtic i el Renaixement. Probablement al final del segle XVI (podria ser el 1595, segons una inscripció) s'hi va fer una reforma important, amb la construcció de la part clarament renaixentista de l'església: porta de la sagristia i capelles laterals. Finalment, l'any 1911 l'església de Claret es tornà a remodelar. La sagristia, que era darrera l'altar, es va fer nova al costat de migdia, i la nau es va allargar a la part de les columnes i dels altars del Roser i Sant Isidre fins a l'altar Major; en total uns 2,80 metres. L'obra la va fer un paleta i un guixaire de Manresa. Pel que fa als retaules, el de l'altar major, dedicat a Sant Pere, s'atribueix a un taller manresà, probablement el dels Rubió (BOSCH, 1990: 256). El treball de pintura i daurat probablement són obra de Jeroni Soler (el pare o bé el fill), reconeguts pintors manresans que van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (FÀBREGA, 2014: 6). Aquest retaule major es podria situar al voltant de l'any 1600. Una mica posterior és el retaule de Sant Isidre. Finalment, el retaule del Roser fou contractat el 2 de desembre de 1651, i va costar 150 lliures. El va pagar Manuel Ferrer, del mas de cal Ferrer de Claret de Cavallers. És obra del taller manresà dels Rubió, tot i que a causa de la mort inesperada de Josep Rubió, l'any 1666, va ser acabat pel taller dels Generes. Sembla que el daurat del retaule va fer-se l'any 1678 pel mestre Perarnau. | 41.8214900,1.6467400 | 387612 | 4630842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63197-foto-08229-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63197-foto-08229-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63197-foto-08229-328-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Medieval|Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Vidal | 94|95|85|93|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63198 | Retaule major de Sant Pere de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere-de-claret-dels-cavallers | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | En procés de restauració | <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'altar major de l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Es tracta d'un retaule d'estructura plana, característic de l'etapa plateresca, format per diferents taules pintades a l'oli i separades per columnes i elements de fusta tallada i policromada. Les columnes són acanalades (del tipus balustrada) amb capitells corintis, i en els entaulaments hi trobem caps de putti o angelets. El retaule s'estructura en quatre cossos o pisos (dividits en cinc carrers) més un sòcol. El primer pis conté la predel·la, amb cinc escenes. D'esquerra a dreta: Sant Miquel lluitant contra un dimoni, un àngel de la guarda i un infant, el sant Sudari, sant Sebastià i sant Bernardí de Siena. El segon pis té al centre la imatge de sant Pere en una fornícula (es tracta d'una imatge moderna). A l'esquerra dues escenes: Jesús camí del Calvari amb sant Pere en primer pla amb les claus, i en la segona l'alliberament miraculós de sant Pere de la presó. A la dreta dues més: la conversió de sant Pere en deixeble i la crucifixió de Pere cap per avall. El tercer pis presenta cinc escenes més, d'esquerra a dreta: un àngel de genolls, sant Jeroni fent penitència, Jesús donant les claus a sant Pere, sant Joan Baptista i la Verge davant d'un llibre obert. L'àtic conté una única taula que representa la Crucifixió de Crist. En el remat del retaule sorprèn la representació d'un cap que treu la llengua de forma burlesca. Les semblances de l'estil pictòric d'aquest retaule amb el Major de Castelltallat, especialment en les escenes de major qualitat, com ara l'escena central en què sant Pere rep les claus, han fet pensar que ambdós podien haver sortit del mateix taller, i més tenint en compte que l'església de Claret dels Cavallers tenia clars vincles amb la de Castelltallat, ja que n'era sufragània. Sembla, però, que el retaule de Claret dels Cavallers seria una mica anterior, ja que denota una tècnica menys madura, i es podria situar al voltant de l'any 1600. Pel que fa a l'autoria, la part escultòrica es pot dir que és obra d'un taller manresà. Probablement es tracta del taller dels Rubió (BOSCH, 1990: 256). Pel que fa al treball de pintura i daurat, probablement és obra de Jeroni Soler. Tant el pare com el fill són reconeguts pintors manresans que van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (FÀBREGA, 2014: 6). L'especialista en escultura barroca Joan Bosch no tracta a fons aquest retaule en el seu excel·lent llibre sobre els tallers d'escultura al Bages del segle XVII perquè no hi va poder accedir.</p> | 08229-329 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>L'any 1912 el fuster Pere Ferrer i Trulls va restaurar l'altar major, concretament els baixos i la part de l'altar. El 1918 el retaule va ser restaurat pel pintor i daurador Lluís Trulls i Soldevila. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que alguns van ser desmuntats i es van trencar. A la dècada de 1940 es va realitzar una restauració de la part corresponent a l'altar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.8215100,1.6468300 | 387620 | 4630844 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Atribuït al taller dels Rubió de Manresa (escultura) | Informació facilitada per Pere Vidal | 95|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 63199 | Retaule de Sant Isidre de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-claret-dels-cavallers | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral a la banda de migdia. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un sòcol i s'estructura en tres nivells o pisos, amb tres carrers cadascun. Els carrers estan separats amb columnes del tipus balustrada. Al centre trobem una escultura de sant Isidre dins d'un nínxol apetxinat. A la mà dreta té la rella d'una arada i l'esquerra està en una actitud d'haver sostingut algun altre objecte. El bancal o predel·la conté tres escenes que semblen representar els tres estaments de la societat. A l'esquerra veiem tres personatges que serien els burgesos, mercaders o banquers; al centre dos personatges amb espases que representarien el braç militar; a la dreta tres personatges que mostres objectes sagrats, en representació del braç eclesiàstic. Al primer pis o cos central la taula de l'esquerra mostra sant Judes Tadeu amb una massa i una destral; a la dreta hi trobem sant Antoni de Pàdua portant un lliri a l'espatlla. El pis superior acull en l'escena central la Mare de Déu coronada com a reina del cel envoltada de penitents. A la dreta hi ha un clergue i un frare dominic de peu pregant; al carrer de l'esquerra es veuen dos personatges amb capa i espasa, sembla que dialogant. En general aquest retaule té una arquitectura molt similar a la del retaule major d'aquesta mateixa església. Això fa suposar que va sortir del mateix taller i en la mateixa època. Probablement, doncs, el retaule de Sant Isidre és contemporani del de Sant Pere: s'hauria confeccionat entorn del 1600 al taller dels Rubió, de Manresa.</p> | 08229-330 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>No es coneixen notícies històriques de la realització d'aquest retaule. Pels trets estilístics i per comparació amb el retaule major d'aquesta mateixa església i amb el retaule de Castelltallat es pot situar entorn del 1600, i correspon al renaixentisme de tradició plateresca. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que aquest va ser desmuntat i mostra algunes taules trencades. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule de Sant Isidre està pendent d'una bona restauració.</p> | 41.8214900,1.6468700 | 387623 | 4630842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63200 | Retaule del Roser de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-claret-dels-cavallers | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | <p>Retaule pertanyent a l'època del barroc, situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral al costat nord. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un pedestal i s'estructura en un sòcol (sense predel·la), dos pisos i àtic, cadascun dividit amb tres carrers. Aquest és el més modern dels tres retaules que es conserven en aquesta església, concretament va ser realitzat l'any 1651. La decoració dels elements arquitectònics és més complexa que en els altres dos retaules i denota ja uns models característics de la primera etapa del barroc barroc (vigent entre 1620 i 1670). Cada carrer està separat amb columnes acanalades del tipus balustrada, d'ordre corinti. Al primer carrer hi trobem (a l'esquerra) Jesús al palau de Pilat colpejat pels soldats i, a la dreta, la Flagel·lació. Al segon pis (a l'esquerra) es representa l'adoració dels pastors i (a la dreta) els tres Reis d'Orient. El carrer central és ocupat per una talla de la Verge del Roser (que no és l'originària) situada dins un nínxol apetxinat. La part superior o àtic conté, a l'esquerra, la representació d'un àngel i, a la dreta, l'Esperit Sant en forma de colom i la Verge Maria. Les dues escenes es complementen formant l'Anunciació. A la taula central hi trobem una representació de Crist ressuscitat. A la part inferior del retaule, on hi ha el crucifix, hi podem veure dues ferradures, que són l'emblema de cal Ferrer, la casa que va pagar el retaule.</p> | 08229-331 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>El contracte per la construcció d'aquest retaule es va fer el 2 de desembre de 1651, i va costar 150 lliures. El va pagar Manuel Ferrer, del mas de cal Ferrer de Claret dels Cavallers. És obra del taller manresà dels Rubió, tot i que a causa de la mort inesperada de Josep Rubió, l'any 1666, va ser acabat pel taller dels Generes. Sembla que el daurat del retaule va fer-se l'any 1678 pel mestre Perarnau. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule del Roser està pendent d'una bona restauració.</p> | 41.8215000,1.6467800 | 387616 | 4630843 | 1651-66 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Rubió i taller dels Generes, de Manresa (escultura); mestre Perarnau (daurat) | Informació oral facilitada per Pere Vidal | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 63201 | Castell de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claret-dels-cavallers | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Diversos autors (2010). Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Diplomatari 50, vol. III. Fundació Noguera. Barcelona. Doc. 671, p. 1120-1123. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida. SALVADÓ I MONTORIOL, Joan (2012). El Monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles XI-XII. Universitat de Lleida. Tom. III. Segles XI-XII, (898-1123), p. 1408-1415, doc. 956. SANJUST, Àngel (1955). Breus notes històriques de l'arbre de la família de la casa Serra de Claret de Cavallers. Manresa, Impremta Sant Josep.</p> | XI-XV | Restes molt escadusseres, castell pràcticament destruït | <p>Restes força escadusseres d'un antic castell, emplaçat al cim del turonet que d'aixeca just sobre l'església de Sant Pere i del mas de can Serra, en el nucli de Claret dels Cavallers. La planta de la fortalesa devia seguir l'orografia allargassada del turó en sentit est-oest, en un espai no gaire més llarg d'una vintena de metres. De la construcció tan sols en resten diversos murs que formen angle i tanquen el que devia ser la muralla per llevant. El mur té una alçada d'uns 8 metres i està parcialment tapat per un cobert amb tines obrat posteriorment. El parament és de qualitat, format per carreus força grans i ben disposats en filades. Aquests murs conformaven una cambra que, a la seva planta inferior, encara conserva una cisterna coberta amb una interessant volta apuntada i dotada amb diverses mènsules, molt ben conservada. Les estances superiors d'aquesta estructura no s'han conservat, però sembla que a mitjan segle XIX encara es conservava el brocal de la cisterna. Més cap a ponent del turó s'observen restes molt més exígües d'alguna estructura fonamentada sobre la roca, i per bona part del turó es troben restes d'enderrocs i de morter amb calç. Probablement el recinte jussà de la fortalesa inclouria les actuals cases de can Serra, masoveria de can Serra i can Ferrer, així com la mateixa església. Les façanes de migdia d'aquestes cases, bastides sobre un terreny amb fort desnivell, tenen l'aparença d'una muralla, amb la part baixa atal·lussada i sense obertures. És probable que part de les restes vinculades a l'antiga fortificació hagin quedat integrades en aquestes edificacions actuals o bé al seu subsòl.</p> | 08229-332 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Aquest lloc està documentat l'any 1031 com un alou que era d'un germà del castlà de Castelltallat, i l'església apareix el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). En aquesta època altmedieval no està clar que existís un castell i, en tot cas, una possible fortificació no tenia un terme definit, com sí el va tenir posteriorment (BENET, 1984: 460). Sembla que al seu origen formava part del comtat de Cerdanya, tot i que també podria ser que pertangués al de Barcelona. Amb anterioritat al segle XIII són poques les notícies que coneixem de Claret dels Cavallers. L'estudiós Josep Bastardas sosté una tesi, que tot seguit resumim, sobre el seu origen i la posterior vinculació a l'Orde del Temple. Entre d'altra documentació, aporta notícies extretes de l'arxiu familiar del mas Bastardas (de Fals) i del diplomatari recentment publicat dels Cardona (RODRÍGUEZ, 2009). Segons Bastardas, a principis del segle XI el lloc s'anomenava Terra de Llívol (terra de livolo) tal com consta en un document de 1013 i d'altres de posteriors. N'hauria quedat el testimoni d'un turó proper anomenat Puigdellívol. El nom de Llívol pertanyia a una dama poderosa que tenia possessions en aquesta terra de frontera. Les terres de Llívol i altres propietats haurien passat als Cardona en la segona dècada del segle XI, i constituïen un conjunt de dominicatures vescomtals o condomines que en alguns casos es compartien amb l'església de Sant Vicenç de Cardona. Al voltant de 1134 el lloc hauria entrat sota influència de l'Orde del Temple i, segons Bastardas, seria el moment en que s'hi construí un castell o domus. S'hauria anomenat Cavalleria de Talamanca. El terme cavalleria indicaria que s'hi armaven cavallers. Mentre que el nom de Talamanca tindria a veure amb qui en va ser el primer responsable, Bernat Ramon de Talamanca, que apareix en un document de 1094, el qual amb el seu successor Guillem de Talamanca hauria dirigit la cavalleria. Josep Bastardas apunta la possibilitat que aquesta cavalleria podria ser la mateixa que en fonts alienes als Cardona era coneguda com a Cavalleria Graniana (és a dir, de Granyera) perquè hauria estat sota el domini de la comanda templera de Granyera. En un document de l'any 1134 s'especifica que la Cavalleria Graninana era un noviciat auspiciat per les màximes autoritats on nombrosos cavallers, principalment de la marca del Llobrebós i la Segarra, van jurar fidelitat al Temple (DD.AA., 2010: 1120 ). Des de finals del segle XII Bernat de Claret fou comanador de Gardeny (a Montsó) i era també membre de la comunitat de Granyera. Aquest important personatge de l'Orde del Temple hauria pres el relleu dels Talamanca en la direcció de la Cavalleria. El seu fill, Berenguer, va obtenir de la família vescomtal de Cardona el privilegi de posserir una torre a l'actual mas de Roters, molt proper a Claret dels Cavallers. Segons la hipòtesi de Josep Bastardas, Claret de Cavallers formava part d'un complex a la part de ponent de la serra de Castelltallat, juntament amb el mas Vilalta i el castell de Castelltallat. Claret de Cavallers seria el lloc on els que havien de ser armats cavallers feien el seu jurament. Un fet que ho reforça és que en un document l'església s'anomena Sant Pere de 'Iuro'. El mateix topònim de Claret dels Cavallers reforça aquesta idea, ja que faria referència a la família ja esmentada, que estava emparentada amb els Claret que eren senyors de Torà i de Cervera. L'epítet 'dels Cavallers' s'hauria imposat per diferenciar aquest lloc d'una altre, a Torà, també pertanyent a la família Claret i que s'anomenava Claret dels Pagesos. Recentment al cementiri de Claret dels Cavallers s'hi ha localitzat una estela funerària amb una creu patent, cosa que reforçaria la hipòtesi de la presència templera. Una altra tradició (que prové del Diccionari Nomenclàtor de Pobles de Catalunya) diu que el topònim prové de l'anomenada Casa del Cavaller, antiga denominació del castell. (Continua a l'apartat observacions)</p> | 41.8215600,1.6466000 | 387601 | 4630850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63201-foto-08229-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63201-foto-08229-332-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Possiblement la presència de l'Orde del Temple no hauria durat gaires anys, de manera que quan es va dissoldre, a principis del segle XIV, ja no hi tenien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. Per la seva banda, Albert FÀBREGA (2008) no dóna crèdit a la hipòtesi templera i considera que fins a finals del segle XIII no es pot reconstruir de manera fiable la història d'aquest lloc. Per aquest autor la primera referència a tenir en compte és del 1296, quan el bisbe de Vic nomena rector a la parròquia de Claret dels Cavallers. Als segle XIV es constata que el lloc de Claret estava vinculat als comtes i després ducs de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. En un rang inferior, altres famílies continuaven exercint drets senyorials sobre el castell de Claret. Així, en un document de 1309 consta que la família Sant Guillem (que probablement es pot identificar amb el castell de Sant Guim, de la plana de Guissona) tenien drets sobre el castell de Claret dels Cavallers, i també que aleshores el batlle del terme era Bernat de Claret, que era fill de Ferrer de Claret dels Pagesos. Tot i que el fet que la família Claret tingui diverses branques en dificulta la seva adscripció, segons Fàbrega aquesta branca provenia de Claret dels Pagesos. Al segle XV la senyoria pertanyia a la família Sescomes i l'any 1404, per casament de la pubilla Elisabet Sescomes amb Joan de Peguera, passà a aquesta segona família. Al segle XV els senyors continuaven sent una branca dels Peguera. Joan Peguera Vilata morí abans de 1431 i el succeí el seu fill Joan de Peguera i Sescomes (mort després de 1466), i a aquest el seu fill Joan de Peguera i Sorribes, i a aquest Bernat de Peguera i Jorba. Quan aquest va morir, el 4 de març de 1564, es va fer un invenari dels béns del castell de Claret dels Cavallers. Gràcies a aquest document sabem que el castell posseïa un estable, un celler, una cuina, tres cambres i un pastador. Aleshores el castell era habitat, però gairebé segur que no pels Peguera, que tenien el seu casal senyorial a Manresa. És possible que estigués ocupat per masovers, els quals estan ben testimoniats ja al segle XVII. L'hereva de Bernat Peguera fou Isabel Peguera, casada amb Gaspar Llentes, de Manresa, de manera que el domini de Claret va passar als Llentes. El 1589 el titular era Marc Antoni Llentes i de Gàver. El 1617 consten com a senyors dels castells i termes de Claret, Salo i Matamargó Jeroni de Peguera i el seu fill Jacint de Peguera, habitants de Manresa. L'any 1651 Jordi de Peguera i Guilla consta com a habitant del castell de Claret dels Cavallers. Ja al segle XVIII, concretament el 1730, el senyor alodial del terme era el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, pertanyent als Jesuïtes. Abans sembla que ho havia estat l'abat de Cardona. D'altra banda, fins a mitjan segle XVII hi ha documentada l'existència de masovers al castell de Claret. Cal dir que Claret dels Cavallers era considerada una 'quadra' independent, però en la documentació sempre apareix formant part del terme de Castelltallat, fins que l'any 1857 quedà integrat dins el municipi de Sant Mateu de Bages. Pel que fa als masos que van configurar el petit nucli a redós del castell, sabem que fins el 1587 només hi havia un mas principal, el Serra, i un altre de secundari que es coneixia com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu d'un casament, aquest últim va passar a ser el mas Ferrer de Claret de Cavallers. Durant els segles XVII i XVIII aquest petit nucli de Claret de Cavallers devia expandir-se i adquirir l'aspecte actual. L'any 1911 el carrer de Claret dels Cavallers es va remodelar i s'obrí el carreró actual, ja que abans el pas entre els dos masos discorria per un porxo sota can Serra. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||
| 63202 | Masoveria de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-serra | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 59). | XVI-XIX | Casa d'origen antic (segles XVII-XVIII), que en els últims anys havia estat la masoveria de can Serra de Claret dels Cavallers, però de la qual se'n desconeix la funció originària. Es troba encaixonada a l'angle sud del conjunt del mas, i adossada a la casa principal mitjançant un porxo i, per la banda de llevant, adossada a una altra petita casa que, al seu torn, es troba adossada a can Ferrer: l'altre gran mas d'aquest indret. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis i golfes (originàriament tenia una planta més semisoterrània). Es troba al vessant sud d'un terreny amb desnivell, a tocar del turó on hi havia el castell de Claret dels Cavallers. La façana sud de la casa és la que tancava el recinte per aquest sector i constitueix una mena de recinte jussà de l'antic castell. Està formada per un mur de gran alçada que adopta les característiques d'una muralla, amb la part baixa atal·lussada i sense obertures. Les obertures es concentren als tres nivells superiors. L'accés d'aquesta casa es troba al costat nord, a la part on hi ha el porxó que connecta amb la masia de can Serra i que dóna també al carreró que separa can Serra i can Ferrer. Cal dir que aquest sector sud-est de Claret dels Cavallers mostra una evolució constructiva força complexa. L'edificació més antiga és el petit habitatge situat més a l'est, que connecta i és propietat de can Ferrer (datat per una llinda al 1601), després es construí l'habitatge que és propietat de can Serra (probablement al mateix segle XVII i ampliat al XVIII), i finalment el porxo o pas elevat que comunica amb can Serra, fet en diverses fases, l'última el 1796, coincidint amb una galeria porticada que dóna a l'església. L'interior de la casa té una distribució força atípica. Els baixos semisoterranis antigament formaven una estança allargada, i al segle XIX va ser colmatada amb enderrocs. Les habitacions de les plantes al seu damunt semblen correspondre a una casa modesta. Probablement el 1796 a la planta superior s'hi habilità una curiosa alcova, equipada amb una comuna adjacent. L'obra, que és feta amb bons carreus motllurat, constrasta amb la resta de l'habitatge. Aquesta part connecta amb can Serra mitjançant el pas elevat, i segurament era una estança noble que quedava seprada de la casa principal. | 08229-333 | Nucli de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | A partir d'una inscripció que es troba al final del carreró, pertanyent ja a can Ferrer, es pot deduir que la masoveria de can Serra ja existia l'any 1601. De fet, la tipologia constructiva sembla força antiga. Cap als segles XV i XVI el complex casteller de Claret dels Cavallers derivà en un mas. Aquests anys l'única casa situada a Claret dels Cavallers que apareix en els fogatges és can Serra. L'any 1505 hi ha constància del casament entre Joan Serra i Angelina. A partir d'aquest moment l'historiador Francesc Serra n'ha resseguit la genealogia, i fins a principis del segle XIX el cognom Serra va mantenir-se entre els propietaris del mas. El següent hereu fou Pere Serra, casat el 1540 amb Maria Feixes, de Coaner; Joan Serra es casà el 1565 amb Margarida. El 1587 al nucli de Claret dels Cavallers el mas Serra continuava sent el mas principal, que tenia una altra casa coneguda com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret dels Cavallers. Seguint amb la genealogia dels Serra, el següent hereu fou Pere, que es casà el 1606 amb Càndida; Joanna Serra es casà amb Pere Gras, pubill que adoptà el cognom Serra; el seu hereu, Pere Serra, es casà el 1625 amb Esperança; Josep Serra es casà amb Maria (del castell de Terrassola); Francesc Serra es casà el 1691 amb Maria Giol (de Sant Feliu Sasserra); Pere Serra es casà el 1720 amb Maria Navel; Francesc Serra es casà el 1743 amb Antònia Oller (filla del mas Oller, avui Oller del mas, de Manresa), Pere Serra es casà el 1771 amb Maria Massana (del mas Massana, de Fals). En aquesta època els Serra tenien també el mas Fumera de Castelladral. Anton Serra es casà el 1805 amb Francesca Casajoana (de Rocafort) i en segones núpcies amb Rosa Sanjust (de Serrateix). Anton era carlí i fou afusellat per les tropes liberals a Prades el 1833. El substituí com a hereu del mas el seu germà Joan Serra, casat amb Maria Galobardes. Cap dels seus fills no va sobreviure al matrimoni, i l'herència passà a una germana, Rita Serra, casada amb Tomàs Sanjunt i Palà. El següent hereu fou Pere Sanjust Serra, casat amb Magdalena Llordella. El següent hereu fou Pere Sanjust, casat el 1908 amb Maria del Miracle Casas, de Matamargó. A la generació següent entrà un pubill de cognom Torrentó, oriünd de Viver i Serrateix. A partir d'aleshores els propietaris mantenen aquest cognom. Entorn de 1920, però, van deixar-hi de residir de manera permanent i van quedar uns masovers, que vivien a la masoveria de can Serra. | 41.8213300,1.6468100 | 387618 | 4630824 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Tot i que en el seu origen la funció d'aquesta casa ens és desconeguda en l'etapa final va ser la masoveria de can Serra i actualment es coneix amb aquest nom.Llinda en una paret nord que dóna a la galeria porticadai: 1796Llinda d'un portal a l'oest del carreró (de l'habitatge propietat ja de can Ferrer): 1601Inscripció al mur inclinat de reforç de la façana sud: 1852 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63203 | Masoveria de can Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-ferrer | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 64). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que és una masoveria de can Ferrer emplaçada, igual que la casa principal, al nucli de Claret dels Cavallers. Concretament, uns 20 metres a l'est de can Ferrer. És un habitatge de planta rectangular amb un cobert adossat a migdia. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció regular i bastida en una sola fase. La façana principal, encarada vers llevant i mirant cap a l'exterior del recinte, es distribueix en tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha un portal rematat amb arc escarser i, als dos pisos superiors, finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana oposada, que dóna a l'interior del recinte que forma el nucli de Claret dels Cavallers, té només els dos pisos superiors. La construcció s'allarga per migdia amb un cobert de dimensions similars a la casa que es va afegir el 1917. | 08229-334 | Nucli de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | El mas de can Ferrer és una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers i té un llarga història. Tal com indiquen les inscripcions, el 1892 l'hereu d'aquest mas va fer construir la masoveria i el seu fill, Miquel Ferrer, va portar a terme la construcció del cobert el 1917. | 41.8214900,1.6472800 | 387657 | 4630841 | 1892 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63203-foto-08229-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63203-foto-08229-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63203-foto-08229-334-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al portal de ponent: Jose Ferre 1892En una dovella del portal del cobert: Miquel Ferre 1917. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63204 | Oratori de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-la-mare-de-deu-de-coaner | Anònim (1913). Sant Mateu de Bages. Coaner. Més creus processionals. Contractes d'argenters manresans, Revista Ilustrada Jorba, núm. 53 (novembre 1913), Manresa, p. 427. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. COMAS ARS, Bernat (2012). 'Retalls de Coaner (part 3)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVII | Es conserva en bon estat, tot i que alguns elements petris s'han esquerdat o trencat. | Oratori dedicat a la Mare de Déu de Coaner que es va construir l'any 1645 al lloc on, segons la tradició, es va fer la troballa de la imatge. L'emplaçament és al costat de la riera de Coaner i als peus del turó on s'aixeca el santuari dedicat a aquesta marededeu, al costat del camí antic que resseguia la vall de la riera i del qual en aquest punt sortia un trencall que permetia ascendir fins al santuari. Cal dir, però, que l'oratori es construí tres anys abans que el santuari, tot i que sembla que ja existia una capella anterior. L'oratori es troba en un indret amb encant vora la riera de Coaner tot formant una evocadora placeta. El fons està delimitat per un marge de pedra, al centre del qual s'aixeca l'oratori en forma de pilar i amb una fornícula superior. L'interior conté una imatge pintada sobre fusta de la Mare de Déu. Té una inscripció que diu: 'Santa Maria de Coaner. Pregueu per nosaltres', i està firmada per un tal G[uillem] Vilaseca. La pintura, d'estil popular i molt hierètica, possiblement és del mateix segle XVII. El pilar és fet amb grans blocs de pedra picada. El més interessant és la coberta, formada per un bloc monolític. Davant del pedró o columna hi ha un altar. | 08229-335 | Prop del Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Segons una llegenda, recollida per P. Camós a 'Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña' quan descriu la Mare de Déu de Coaner, en aquest indret hi va haver la troballa de la imatge de Maria (ANÒNIM, 1913). El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, també es recull en els goigs i diu que a de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de trobar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pabelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada, justament on després es construí l'oratori com a recordança, mentre que la imatge es custodià al santuari que s'aixecà al cim del turó. L'obra de l'oratori es construí arran d'una visitat pastoral fet el 5 de setembre de 1645. Així ho recull el rector Salvador Antoni Joan en un document notarial de l'arxiu parroquial de febrer del mateix any, en el qual s'ordena la construcció de l'oratori. El mestre encarregat de l'obra fou Pere de Cardona; possiblement el mateix que tres anys després va construir el santuari al cim del turó. L'onze de desembre van començar les obres de l'oratori. El El preu foren 12 lliures (COMAS, 2012). | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 1645 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63204-foto-08229-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63204-foto-08229-335-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 63205 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. COMAS ARS, Bernat (2012). 'Retalls de Coaner (part 3)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. | XVII | Restaurat en els darrers anys | Esglesia situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d'aquest turó, segons la tradició, s'hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner. Es tracta d'una edificació de mitjan segle XVII molt regular i d'estructura simple. És de planta rectangular amb un petit cos adossat a la part de migdia (darrerament servia de botigueta on es venien els records del santuari) i el cementiri adossat al costat nord. Per la banda de llevant, la capçalera té adossat un petit cos de dues plantes (tal vegada ja del segle XIX) que correspon a la sagristia. La façana principal del santuari es troba a la banda oposada (a ponent) i té al davant l'esplanada on es fan els aplecs. Està rematada amb una espadanya doble i té un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra, amb una mena de frontó al damunt. També hi ha una petita rosassa. Bona part dels murs mantenen l'arrebossat i d'altres l'han perdut, de manera que ha aflorat un parament de pedra fet amb carreuons més o menys disposats en fileres. Els recents treballs de restauració han mantingut i consolidat tant les parts arrebossades com la pedra vista. A la façana de migdia trobem un portal més petit però de característiques similars al principal. Al costat hi ha un pati on arribaven els feligresos venien pel camí i pujaven al turó per les escales de migdia. L'interior del temple és cobert amb volta de canó i té un petit cor a l'entrada. Tots els murs interiors són enguixats. L'altar conserva un retaule barroc realitzat el 1716 per l'escultor Segimon Pujol, de Curb. La imatge de la Mare de Déu de Coaner, que anava situada en aquest retaule, es conserva a l´església de la Colònia de Valls de Torroella. Es tracta d'una talla policromada d'estil romànic, del segle XIII. L'església també conserva, a un costat, el seu púlpit. | 08229-336 | Demarcació de Coaner | El lloc de Coaner és documentat des del 960 i l'església apareix citada l'any 1024, quan fou consagrada pel bisbe Ermengol d'Urgell. En l'acta de consagració l'església parroquial es dedicà a la Mare de Déu, però aquesta advocació crea dubtes, ja que molt a prop s'aixeca l'actual santuari de Santa Maria. A més, el 1292 hi ha documentada una església dedicada a Sant Julià de Coaner i una altra, el 1298 a Santa Maria de Coaner. El 1689 Sant Julià era l'advocació de la parròquia. Fins ara es creia que en un principi l'església tenia l'advocació de Maria com a principal i que fou desplaçada posteriorment per la de Sant Julià, que quedà com a definitiva quan es construí el 1654 una nova església dedicada exclusivament a Santa Maria (BENET et al., 1984: 465). D'altra banda, l'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. També Bernat COMAS (2012) s'inclina per aquesta possibilitat, i aporta indicis que farien pensar que existí una capella anterior dedicada a Santa Maria, però tal vegada en un altre indret on no n'haurien quedat vestigis. Sigui com sigui, el 1648 es va construir l'actual santuari. El 7 de setembre d'aquest any Joan Semís encarregava com a representant de la gent del terme la construcció de la capella de Nostra Senyora de Coaner, juntament amb la seva rectoria. Va rebre l'encàrrec el mestre de cases Pere Baixa, pel preu de 160 lliures. Segurament es tracta del mateix mestre que tres anys abans ja havia construit un oratori al peu del mateix turó. L'obra de l'església es devia acabar el 1654, segons indica la inscripció de la llinda d'una porta (COMAS, 2012). Més tard, l'any 1716, es construí el retaule que encara avui es conserva en aquest santuari, encarregat a Segimon Pujol, de Gurb. El 2001 el retaule va ser restaurat per iniciativa de l'associació Amics de Coaner. Més tard, el 2012, retaule i capella van ser restaurats. El Santuari de Coaner ha estat molt popular entre els pobles de l'entorn, especialment perquè s'hi feien unes romeries multitudinàries per demanar pluges en cas de sequera. Ja més recentment, el Centre Excursionista de Súria hi organitza una caminada cada any. Actualment s'hi celebra missa només un cop a l'any, per la Festa Major de Coaner. | 41.8327100,1.7114500 | 393005 | 4632005 | 1654 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63205-foto-08229-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63205-foto-08229-336-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal sud: 1654 | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 63206 | Retaule del santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. VILAMALA, Joan (2015). 'Noves aportaciona a l'obra de Segimon Pujol (1668-1759)'. Ausa, núm. 27, Patronat d'Estudis Osonencs, Vic, p. 145-162. VILAMALA, Joan (2016). 'Fantasia barroca', El Salí (octubre 2016), Súria, p. 34-40.</p> | XVIII | Recentment restaurat, però tal vegada li convindria una restauració més definitiva | <p>Retaule d'època barroca situat a l'altar major de l'església santuari de la Mare de Déu de Coaner. És obra de Segimón Pujol de Gurb, qui el va fer entre 1715 i 1716. S'incsriu en el període intermedi de la retaulística barroca, caracteritzat per l'ús de la columna solomònica. Es tracta d'una obra de tamany mitjà en fusta tallada i policromada, que adopta la forma reticular característica dels retaules de tipus narratiu. S'estructura en cinc carrers i, en alçada, consta de pedestal, predel·la i tres cossos o pisos més àtic, aquest últim conservat molt parcialment. A la fornícula central s'hi aixeca un templet amb pedestal on hi havia la imatge romànica de la Verge de Coaner, que des de fa uns anys es guarda a l'església de Valls de Torroella. Al nivell de pedestal hi trobem l'altar, de pedra, sobre el qual hi ha una escalinata de cinc graons i, a la part central, el sagrari. A ambdós costats del pedestal hi ha sengles portes que donen al cambril on hi havia la imatge. La predel·la consta de les següents escenes, d'esquerra a dreta: Oració a l'hort de Getsemaní, Flagel·lació, Coronació d'espines i Camí del Calvari. El primer pis, a l'esquerra, té l'Anunciació i el Naixement de Jesús i, a la dreta, la Presentació de Jesús al Temple i la visita d'Isabel a Maria. Al segon pis hi trobem la Resurrecció, l'Ascensió, la Pentacosta i Jesús al Temple. El segon i tercer pis són separats per un ampli entaulament ric en decoració. El tercer pis només té tres escenes: l'Assumpció de Maria, la Crucifixió i la Coronació de la Verge. L'àtic, que només era al carrer central i ha pràcticament desaparegut, devia representar la figura del Pare Etern. Les parts d'ensemblatge són decorades amb angelets i decoració vegetal entre els elements arquitectònics. Les columnes són de tipus salomònic.</p> | 08229-337 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>El retaule va ser realitzat entre 1715 i 1716. Aquest segon any es va finalitzar i és el que figura en una inscripció del mateix retaule. L'autor és Segimón Pujol (1668-1759), de Gurb, que prové d'una nissaga de retaulistes d'aquesta població. És un autor poc estudiat ja que pertany a la fase del barroc tardà, menys considerat. L'estudiós Joan VILAMALA (2015, 2016) li ha dedicat diversos articles en els quals ressegueix amb força detall la seva biografia. Segimon va fer el seu aprenentatge amb els Moretó de Vic i posteriorment es traslladà al taller dels Grau, a Manresa. Aquí va conèixer Josep Sunyer, que el va influir notablement. Segons Vilamala, per les escenes del rosari Pujol es va inspirar en gravats, entre d'altres, d'Agustí Pujol, un dels millors escultors catalans. Entre els retaules de Segimon Pujol hi ha el del Roser de Matamargó, que va realitzar juntament amb el seu fill el 1730. El retaule de Coaner s'emmarca encara en la segona etapa de la retaulística barroca, caracterítzada per l'ús de la columna de tipus salomònic. En ple 1715, després de la Guerra de Successió, es tractava ja d'un model tardà, que es pot explicar pel context rural del seu autor.</p> | 41.8327000,1.7115800 | 393016 | 4632004 | 1716 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segimon Pujol (treball d'escultura) | Inscripció de la data del retaule en el primer graó de l'escalinata: 1716. | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 63207 | Troballa de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-coaner | Anònim (1913). Sant Mateu de Bages. Coaner. Més creus processionals. Contractes d'argenters manresans, Revista Ilustrada Jorba, núm. 53 (novembre 1913), Manresa, p. 427. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | Llegenda o tradició sobre la troballa de la Mare de Déu de Coaner. La recull P. Camós a 'Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña' quan descriu la Mare de Déu de Coaner. El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, diu que molts segles enrere prop de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de torbar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pavelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada. Creient que era aquesta la voluntat divina se li edificà en un turó proper una capelleta que, pel fet de ser massa petita després va ser enderrocada per construir-hi l'actual. Així mateix, en els goigs de Nostra Senyora de Coaner es relaten els mateixos fets: Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixeda hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder. Aquesta marededéu ha estat invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. | 08229-338 | Oratori i santuari de la Mare de Deu de Coaner. Demarcació de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc