Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63258 | Resclosa i rec del molí del Ferrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-ferrer-de-la-creu | XIX-XX | Resclosa i rec de l'antic molí que hi havia a la casa avui coneguda com a Ferrer de la Creu. Està emplaçada a la riera de Salo, en un indret on aquesta fa un meandre molt pronunciat. Concretament, la resclosa es situa uns 320 m aigües amunt de la riera. És una resclosa de dimensions considerables, d'uns 20 m de llarg i de planta lleugerament corba. És feta de pedra i formigonada. A la part superior està reforçada amb totxo gris, fruit d'alguna de les múltiples reparacions que ha tingut a conseqüència de les riuades. Al costat de ponent el mur s'adossa a una gran roca que ha quedat encastada a la resclosa i, a continuació, té una comporta metàl·lica de desguàs. Segueixen uns metres de rec delimitat per un mur formigonat i, després d'un gir, el rec segueix paral·lel a la riera per la banda dreta. Consisteix en una vall excavada al terra d'uns 2 metres d'ample i està reforçat amb una pavimentació de ciment a la concavitat de la base. Al llarg dels 320 m del seu traçat el rec es troba en força bon estat de conservació, ja que fins una època força recent s'havia utilitzat per a regar. En el tram final forada una roca abans d'arribar al que era la bassa del molí, actualment el jardí de la casa. | 08229-397 | Casa Ferrer de la Creu. Demarcació de Salo | Originàriament la casa coneguda com cal Ferrer de la Creu era la que avui es diu cal Forner, al nucli de Salo. Encara consta així en la inscripció del balcó, de l'any 1866. En efecte, era la casa del ferrer i estava al costat de la creu de terme de Salo. La ferreria era junt al molí, que es trobava una mica més avall, a l'actual casa que avui es coneix com el Ferrer de la Creu. En els seus orígens la família propietària eren una branca dels Esquius que tenien el Molí de Salo. Un fadristern dels Esquius va marxar de la casa mare per crear un altre molí. Això devia ser a mitjans de segle XIX (segons la inscripció de la casa, el 1866) , unes quatre generacions anteriors a l'actual. Aquesta nova branca dels Esquius tenien el molí i la ferreria al costat de la riera, i vivien a la casa del poble. A mitjan segle XX Emili Esquius Morros va dividir l'heretat en dues parts, una per a cadascun dels seus fills mascles. A Josep Esquius Palà li va tocar la casa del poble, i a Francisco Esquius Palà li va tocar el molí i ferreria. Francisco Esquius va ampliar la petita caseta que aleshores hi havia sobre el molí i va instal·lar-s'hi a viure amb la seva família. El molí funcionava amb una roda hidràulica vertical de dimensions no gaire grans. El mateix sistema que al Molí de Salo. El moviment del molí s'aprofitava també per accionar una manxa d'aire que alimentava la fornal de la ferreria. A la segona meitat del segle XX l'antiga roda es va substituir per una turbina, feta per un manyà de Cardona. El molí va funcionar fins al principi de la dècada de 1970. Entorn de 1987 la casa s'amplià i es reformà per complet adoptant l'aspecte actual. | 41.8459400,1.6413400 | 387207 | 4633564 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63259 | Castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 3-5. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | X-XV | Pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres del que havia estat el castell de Salo, emplaçat al cim del puig anomenat el Castellot, al costat de l'església i del petit poble de Salo. Es tracta d'un punt estratègic al costat de la riera de Salo, on aquesta fa un seguit de meandres. De l'antiga construcció del castell pràcticament no en queden restes visibles. Al cim del turó s'hi ha plantat diverses antenes de televisió i també hi ha una creu de la Santa Missió de l'any 1951. Els fonaments del castell han quedat colgats i actualment tot l'indret és ple de vegetació, cosa que fa molt difícil trobar-ne rastres. Segons la Catalunya Romànica, els murs conservats correspondrien a l'angle nord-oest d'un edifici de planta quadrada. Aquesta fortificació havia de comptar amb les seves muralles i torres de defensa, mentre que el nucli actual de Salo formaria part del recinte jussà. La ubicació del castell, damunt d'un turó allargassat, li permetia disposar d'una primera defensa natural del recinte, que es reforçaria mitjançant les muralles d'un recinte sobirà. Pel que fa al recinte jussà, es conserven visibles restes de les seves muralles de tancament integrades en l'urbanisme actual i en el subsòl. | 08229-398 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquest castell pertanyia al comtat de Berga i tenia al seu càrrec la defensa de la vall de la riera de Salo, abans de Duarri, juntament amb el castell de Mejà, amb el qual formava un conjunt unitari. És documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i, després de l'estroncament de la dinastia, als de Barcelona, igual com succeí amb els castells de Coaner i Mejà. Com a feudataris comtals hi hagué en un principi el senyor de Castelladral. Així, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat diverses vegades als comtes de Cerdanya (entre 1068 i 1117) i després als de Barcelona (entre 1117 i 1135). Després d'aquesta data no coneixem més notícies fins el 1196, quan el castell es troba en mans de la família Òdena, que en disposava com si fos un castell patrimonial. No hi ha cap notícia sobre possibles famílies de castlans. El segle XIV el castell de Salo apareix om a domini de la casa de Cardona, que segurament l'havia adquirit dels Òdena, i el 1314 fou vinculat al vescomtat que crearen amb els béns que tenia la família i continuà així fons a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63259-foto-08229-398-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63260 | Plaixats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaixats | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 37). | XIX-XX | Algunes parts, sobretot els coberts, es troben en estat d'abandó | Masia de petites dimensions emplaçada en un altiplà entre la riera de Salo i el torrent de la Vena. La part residencial està formada per dos cossos adossats amb planta en forma de L, amb coberts adossats a nord i sud, així com una construcció aïllada corresponent al femer. El cos més antic és el que es troba situat al nord, mentre que el de ponent sembla una continuació del primer. És més senzill i té la coberta a un sol vessant. Els dos, però, comparteixen unes característiques constructives similars i semblen bastits amb poc temps de diferència. Les façanes principals d'ambdós cossos presenten una estructura semblant, amb un portal cadascun, una petita finestra lateral i, a la planta superior, dues obertures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i algunes tenen l'ampit motllurat. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de murs pràcticament no són visibles obertures. Els coberts han conservat de manera força íntegra la seva tipologia arcaica. El de migdia consta de dues plantes. En els que es troben al nord, parcialment en ruïna, s'hi observa una tina cilíndrica. També és interessant el femer, de dues plantes i amb la característica volta de pedra que cobreix la part inferior. | 08229-399 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. La inscripció conservada del 1881 podria indicar una reforma feta aquest any. | 41.8419500,1.6519700 | 388082 | 4633107 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó de la façana sud: 1881 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63261 | La Rovira (Salo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-salo | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 39). | XVIII-XX | Masia de dimensions mitjanes emplaçada a la part alta d'un serrat anomenat Obaga de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada amb un antic cobert adossat al sud-oest. La casa ha tingut una rehabilitació important per ser adaptada com a vivenda actual, de manera que la majoria d'obertures s'han modificat i s'han fet intervencions al cobert i a l'entorn. La façana principal, encarada vers migdia, conserva un portal adovellat antic i en té un altre al costat de més recent. La resta d'obertures s'han modificat, igual que les de la façana lateral. La casa manté una estructura en base a tres crugies. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. El cobert lateral s'ha adaptat amb una terrassa superior coberta. | 08229-400 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta masia que, per la seva tipologia constructiva, podria ser una obra majoritàriament del segle XVIII, amb un probable origen anterior. En els darrers anys era propietat del mas de Cal Paradís. Entorn de l'any 2000 la van adquirir els actuals propietaris, quan la casa estava molt malmesa i pràcticament només en quedaven els murs exteriors. En poc temps la casa va ser rehabilitada i el seu entorn enjardinat. | 41.8384900,1.6396000 | 387049 | 4632739 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63261-foto-08229-400-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63262 | Creu de la Santa Missió al castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-al-castell-de-salo | XX | Creu situada al cim del puig anomenat el Castellot, on hi havia l'antic castell de Salo, del qual pràcticament no en queden restes. És una creu de pedra que consta d'un pedestal de forma prismàtica. Té el fust i els braços de secció rectangular. A la cara est s'hi pot llegir la inscripció: 'Santa Missió 1941'. I a la cara oest, al peu, una altra inscripció: 'Missio 1951'. | 08229-401 | Castell de Salo. Demarcació de Salo | Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons es desprèn de les inscripcions d'aquesta creu situada al Castellot de Salo, devia col·locar-se l'any 1951, com a resultat d'alguna de les missions. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 1951 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63262-foto-08229-401-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63263 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 227). | XV-XX | Recentment rehabilitada | Masia de dimensions força grans, de probable origen medieval, que està emplaçada a la part alta d'un altiplà anomenat Pla de can Gras. Aquest altiplà es troba al sector conegut a Sant Mateu com l'altre Pla. El conjunt és format per un cos residencial de planta totalment irregular, que consta de semisoterràni, planta baixa i un pis. Inclou un barri amb diversos coberts al sud-est, així com una altra construcció aïllada amb coberts a ponent i una gran bassa excavada al terra. La casa s'assenta sobre la roca natural i té una estructura molt complexa, fruit de múltiples fases d'ampliació. El nucli originari es troba a la part central i segueix els contorns de la roca, per això moltes de les parets són corbes. D'aquí la casa s'expandí cap al sud i cap a l'oest. Segons les diverses inscripcions que es troben en aquest sector, el creixement important es devia produir a la segona meitat del segle XVIII. En una data posterior, probablement ja al segle XIX, es bastí el cos que sobresurt a migdia amb dues galeries a la part superior. Actualment la façana on hi ha l'accés principal és la de ponent, on també hi ha el portal del barri i diverses finestres de distribució irregular. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són fets amb un parament de carreus petits més o menys escairats, actualment a pedra vista. A l'angle nord-oest hi ha un cobert adossat i un cos arrodonit amb tines. Els murs i les obertures d'aquest sector nord són també molt irregulars, però de bona qualitat arquitectònica. A llevant i migdia el conjunt és ocupat pels coberts que tanquen el barri. La façana del sud-oest (integrada a l'interior del barri) té un altre portal i diverses obertures de diferent tipologia i èpoques. La casa té diversos murs de gran gruixària que condicionen una distribució interior laberíntica. Al soterrani hi trobem una estança allargassada i de planta corba que correspon al celler, el qual conserva antigues bótes de fusta. Al subsòl i adaptada a la roca hi ha una cisterna de gran capacitat que recull les aigües pluvials, amb el brocal a la terrassa superior. En general, l'interior ha conservat molt bé la tipologia tradicional. En la seva restauració, molt curosa i respectuosa, s'han utilitzat elements provinents d'altres masies. Una part de la casa s'ha adaptat recentment com a residència de turisme rural. | 08229-402 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'estructura i la tipologia d'aquest mas suggereixen que té un origen medieval. Segons l'estudiós Ernest Molins, és possible que en aquesta època fos conegut com a mas Rovira, documentat al segle XV. Almenys des del segle XVIII els propietaris eren la família Gras. Recentment un parent de la família, Sebastià Roma Rius, en va fer l'arbre genealògic. L'hereu documentat més antic és Francesc Gras (nascut entorn de 1735). El següent fou Josep Gras (nascut entre 1765-75), casat amb Teresa Bertran. El següent fou Francesc Gras, casat amb Francesca Junyent Bacardit. En la següent generació trobem una pubilla, Rosa Gras Junyent, casada amb Josep Carné Galí, que procedia del mas les Selves de Castelltallat. Pel fet d'estar emparentat amb els Carné el conegut polític republicà, Josep Selvas i Carné (1898-1934), va tenir una certa relació amb can Gras. Josep Carné Galí es casà en segones núpcies amb Magadalena Comaposada Oliveras, i el següent hereu fou Joan Carné Comaposada (1863-1936). Aquest es casà amb Àngela Riba Canela i, en segones núpcies, amb Felissa Davalillo Canela (1882-1964). Aquesta era la vídua de Marcel·lí Rius Basedas i tenia dos fills del seu primer matrimoni, que foren els hereus: Josep Rius Davalillo i Maria Rius Davalillo (1901-1988). Entorn de 1968 Montserrat Pobill Roca (sogra de l'actual propietari) va comprar can Gras a la que llavors n'era propietària, Maria Rius, juntament amb la masia propera de Junyent (ja en terme de Fonollosa). La finca era molt gran però més tard es va segregar. Montserrat Pobill havia viscut a cal Torres (Antius) i volia retornar a un lloc proper als seus orígens. En el gran incendi de 1994 la casa va perdre la coberta i quedà molt malmesa. Durant els anys posteriors l'actual propietari, Miquel Rovira, l'ha anat rehabilitant ell mateix i ha habilitat una part de les habitacions a turisme rural. | 41.7887700,1.7125600 | 393024 | 4627125 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63263-foto-08229-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63263-foto-08229-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63263-foto-08229-402-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda de la façana nord: 1750En una llinda de la façana sud: 1782A l'interior de la casa hi ha diverses inscripcions en llindes del segle XVIII: 1756 i altresA les bótes de fusta del celler: 1659, 1753, 1761Al corral de ponent, inscripció en pedra reaprofitada: Francisco Gras 1764Informació oral facilitada per Miquel Rovira | 94|85|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63264 | Horts de can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-gras | XIX-XX | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Antiga zona d'horta que pertanyia a la masia propera de can Gras i que actualment és ocupada per una interessant vegetació de ribera enmig d'una fondalada humida per on baixa la rasa del Carner. Fa uns anys, abans que a Fontanet s'hi instal·lés una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages, tota aquesta zona era molt abundant en aigua. Per això els propietaris de can Gras van triar-la per habilitar-hi els seus horts, en un punt relativament llunyà de la casa però que els permetia aprofitar les aigües pluvials, que baixaven canalitzades a través dels camps. Això es feia mitjançant un sistema de canalitzacions que començava als camps situats sota la masia del Prat, on hi ha el canvia de vessant que desguassa en direcció sud-est. Així, l'aigua de les pluges era canalitzada pels marges d'un camp allargassat que es coneix com el Clot del Prat. Es tracta de rases laterals que conflueixen al lloc anomenat el Poal, al final dels camps, on desembocaven en un torrent o rasa que avui és pràcticament sec, anomenat del Carner, el qual aquí inicia un descens amb fort desnivell que compta amb diversos salts d'aigua. En una esplanada a mig descens hi havia els horts, avui ocupats per un canyissar i una frondosa vegetació. En quest indret també hi havia una font, avui pràcticament seca. En paral·lel a aquest torrent i seguint la vall hi passava el camí antic que venia de Comallonga i can Gras per dirigir-se cap a cal Guinardé i el molí de cal Carner. | 08229-403 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7861300,1.7177800 | 393454 | 4626825 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63264-foto-08229-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63264-foto-08229-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63265 | Creu de terme del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-prat | XX | Creu de terme emplaçada en un turonet on hi ha un encreuament de camins, prop de cal Masover del Prat. Consisteix en un pedestal format per un bloc de pedra de forma quadrangular de costats inclinats amb un fust cilíndric al seu damunt. La creu és de ferro i té les astes obertes en una forma semblant a la flor de lis. En una cara hi té la inscripció 'A Cristo Redentor' i en l'altra '1913'. Per aquest indret hi passava l'antic camí que venia de Comallonga i can Gras per dirigir-se cap a cal Guinardé i el molí de cal Carner, seguint la vall de la Rasa del Carner. | 08229-404 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Tal com indica la inscripció, aquesta creu de terme devia construir-se l'any 1913. El pedestal és similar a altres creus de la zona que es van fer en aquesta època. Aquest devia ser un dels punts on es beneïen els camps en el transcurs del ritual de benedicció el terme. | 41.7890200,1.7176300 | 393446 | 4627146 | 1913 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63265-foto-08229-404-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63266 | Cementiri de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-salo | XIX | Cementiri del poble de Salo, que està adossat a l'església parroquial pel costat sud. Forma un recinte de planta més o menys quadrada amb el portal d'accés a l'est, encarat a l'únic carrer del poble. El portal és simple i té una creu de pedra a la part superior. La llinda té la següent inscripció: SURGITE MORTUI ET VENITE AD JUDICUM. JUAN DUOCASTELLA ALBAÑIL. AÑO 1881. La sentència bíblica en llatí es refereix al fet de posar-se en peus entre els morts per anar cap al Judici Final. A l'interior del recinte trobem tres galeries amb nínxols i un petit jardí central amb quatre xiprers. | 08229-405 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Entorn de la dècada de 1870 es va impulsar la construcció de cementiris allunyats dels nuclis urbans en la majoria de poblacions, entre d'altres motius per raons d'higiene. En el cas de Salo, segons la mateixa inscripció del portal, el nou cementiri es va inaugurar l'any 1881 i el lloc escollit va ser al costat mateix de la mateixa església, ja que es devia considerar que les poques cases que aleshores conformaven el nucli del poble no es veien afectades en aquest sentit. El paleta que va fer l'obra fou Joan Duocastella. | 41.8442800,1.6437600 | 387405 | 4633376 | 1881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63266-foto-08229-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63266-foto-08229-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63267 | Gibergas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gibergas-vell | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 140). http://www.santmateudebages.cat/index.php?menu=123 | XIII-XX | Les reformes han desdibuixat la construcció antiga | Masia de dimensions força grans, emplaçada en un altiplà vora la conca del riu Cardener i de l'antic camí ral que anava cap a Cardona. Consta d'un cos residencial de planta trapezial, amb planta baixa més dos pisos, i té una gran construcció aïllada a llevant que integra diversos coberts, algun d'origen antic i fet amb pedra. La casa ha conservat més o menys el volum originari però ha perdut en bona part la fesomia tradicional, ja que les reformes que després de les reformes que ha tingut en els darrers anys els murs han quedat coberts amb un arrebossat de ciment, les finestres s'han engrandit i també s'han habilitat terrasses a migdia i al nord. Per això, de l'antiga construcció en queden pocs rastres exteriorment. A la façana de ponent la casa té un portal amb arc de punt rodó que devia ser adovellat. A la façana nord es conserven diverses tines, utilitzades ara com a dipòsits. La façana de migdia té una mena de porxo sota la terrassa amb tres grans arcs que, al seu interior, deixa entreveure les característiques del parament originari, fet amb carreus més o menys escairats i de forma atalussada a la part baixa, amb algunes espitlleres. Els elements més interessants es troben a l'interior de la casa, que en algunes estances de la planta baixa ha conservat la tipologia tradicional. Per exemple, amb un arc de pedra a l'entrada o el típic celler, cobert amb volta de pedra. L'interior de la casa denota diverses fases d'ampliació: un nucli originari que es troba al nord-est, i d'aquí, la construcció s'expandí cap a migdia i cap a ponent. | 08229-406 | Demarcació de Valls de Torroella | El mas Gibergas està documentat als segles XIII-XIV. Així mateix, el nom Gibergas, d'origen germànic, ens fa remuntar a l'alta edat mitjana i al moment de la repoblació. Antigament la casa tenia una ermita al costat, de la que ja no en queda cap rastre. Fins el segle XVIII la família propietària encara conservava el cognom Gibergas. Entorn de 1800 aquest es va perdre pel casament d'una hereva, Agnès Gibergas, amb un pubill, i el cognom passà a ser Ferrer. Entorn de 1850 en aquesta casa s'hi va produir un fet escabrós quan un escamot de lladregots va perpetrar un assassinat múltiple. El fet va tenir un important ressò i aparegué, per exemple, en diaris d'abast estatal, com el Ateneo de Madrid o el Faro de Vigo. Els assaltants van assassinar tots els membres de la família excepte uns pocs que en el moment dels fets es trobaven absents. Els mossos d'esquadra van poder detenir a Lleida alguns membres de la banda; entre ells, el seu cabdill, conegut com el Sec d'Artés. A partir d'aquest episodi el mas Gibergas va quedar molt tocat. Uns cinquanta anys més tard, el 1909, Ramon Ferrer Miralles va construir una nova casa a tocar de la carretera de Cardona i molt a prop de la colònia industrial de Valls de Torroella, que havia entrat en funcionament cinc anys abans. Cal dir que fins aleshores Gibergas era una de les masies importants de la zona. Posseïa una amplis terrenys que incloïen dues masoveries: cal Carnisser i les Comes. I bona part de la nova colònia industrial es va edificat en terrenys que pertanyien a aquest mas. La nova casa construïda vora la colònia es coneix com Gibergas Nou, i els seus propietaris són els descendents de la família que habitava l'antic mas. Pel que fa a Gibergas Vell, durant els anys posteriors va passar per diversos amos. Entorn de 1980 fou adquirit per Emili Castellà, procedent d'Orriols (Navàs), que n'és l'actual propietari. Llavors la casa es trobava en molt mal estat i s'hi van portar a terme importants reformes. | 41.8500100,1.7245300 | 394120 | 4633910 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63267-foto-08229-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63267-foto-08229-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63267-foto-08229-406-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una paret interior inscripció de 1730 aprox.Llinda d'una finestra sud: 1826Informació oral facilitada per Emili Castellà i Ramon Ferrer Tomasa. | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63268 | Gibergas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gibergas-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 139). Http://www.santmateudebages.cat/index.php?menu=123 | XX | Casa rural situada als afores del nucli de Valls de Torroella, vora el pas de l'antic camí ral de Manresa a Cardona, posteriorment carretera. Es tracta d'una edificació aixecada en una sola fase constructiva (el 1909) i seguint el model de les cases rurals de començament del segle XX, amb una estructura austera però perfectament regular i simètrica. L'edificació és de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana, encarada a llevant, és perfectament alineada amb la carretera. Es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb tres portals a la planta baixa i, als nivells superiors, tres balcons a cada planta. Els murs són de pedra, en aquesta façana arrebossats i pintats, mentre que en la resta es conserva un semi-arrebossat antic. Les façanes laterals tenen alguna obertura emmarcada amb llindes i brancals de pedra i, al sud, una petita galeria amb dues arcades al nivell de les golfes. A la part posterior s'hi ha adossat un cos més baix. | 08229-407 | Valls de Torroella, s/n. Demarcació de Valls de Torroella | El mas Gibergas està documentat als segles XIII-XIV. Així mateix, el nom Gibergas, d'origen germànic, ens fa remuntar a l'alta edat mitjana i al moment de la repoblació. Antigament la casa tenia una ermita al costat, de la que ja no en queda cap rastre. Fins el segle XVIII la família propietària encara conservava el cognom Gibergas. Entorn de 1800 aquest es va perdre pel casament d'una hereva, Agnès Gibergas, amb un pubill, i el cognom passà a ser Ferrer. Entorn de 1850 en aquesta casa s'hi va produir un fet escabrós quan un escamot de lladregots va perpetrar un assassinat múltiple. El fet va tenir un important ressò i aparegué, per exemple, en diaris d'abast estatal, com el Ateneo de Madrid o el Faro de Vigo. Els assaltants van assassinar tots els membres de la família excepte uns pocs que en el moment dels fets es trobaven absents. Els mossos d'esquadra van poder detenir a Lleida alguns membres de la banda; entre ells, el seu cabdill, conegut com el Sec d'Artés. A partir d'aquest episodi el mas Gibergas va quedar molt tocat. Uns cinquanta anys més tard, el 1909, Ramon Ferrer Miralles va construir una nova casa a tocar de la carretera de Cardona i molt a prop de la colònia industrial de Valls de Torroella, que havia entrat en funcionament cinc anys abans. Cal dir que fins aleshores Gibergas era una de les masies importants de la zona. Posseïa una amplis terrenys que incloïen dues masoveries: cal Carnisser i les Comes. I bona part de la nova colònia industrial es va edificat en terrenys que pertanyien a aquest mas. La nova casa construïda vora la colònia es coneix com Gibergas Nou, i els seus propietaris són els descendents de la família que habitava l'antic mas. Pel que fa a Gibergas Vell, durant els anys posteriors va passar per diversos amos. Entorn de 1980 fou adquirit per Emili Castellà, procedent d'Orriols (Navàs), que n'és l'actual propietari. Llavors la casa es trobava en molt mal estat i s'hi van portar a terme importants reformes. | 41.8495600,1.7213000 | 393851 | 4633864 | 1909 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63268-foto-08229-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63268-foto-08229-407-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: Año 1909 R.F.Informació oral facilitada per Ramon Ferrer Tomasa. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63269 | Creu de terme de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-salo | XX | Creu de terme emplaçada a l'entrada del poble de Salo, prop del pas de l'antic camí i actual carretera. Consta d'una grada de pedra, que sembla antiga, mentre que el fust i la creu, de pedra igual que la grada però amb un tipus de talla més moderna, són una reconstrucció posterior a la Guerra Civil. La grada té dos graons més un pedestal més alt, de forma cúbica. El fust és de secció octogonal i la creu és simple, amb les astes de secció rectangular. En un medalló central té sengles inscripcions, una a cada cara. A la cara est: els símbols Alfa i Omega junt a un crismó. A la cara oest: 2ª Re 1995. | 08229-408 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquesta creu es va reconstruir sobre la grada originària després de la Guerra Civil. Segons indica la inscripció, l'any 1995 s'hi va fer una segona reparació. | 41.8434700,1.6427300 | 387318 | 4633288 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63269-foto-08229-408-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63270 | Castell de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-coaner | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. CABAÑERO, B (1996). Los castillos catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Pujades, J. (2001): Memòria de l'excavació arqueològica desenvolupada l'any 2001 al Castell de Coaner. Núm. mem. 3723. COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 52-55.</p> | X-XIV | Restaurat el 2001 | <p>Antic castell del qual en resta una torre circular i els fonaments d'unes estances adjacents que devien correspondre a l'habitatge del castlà. Està situat sobre un turó rodejat en part de penya-segats i al costat de la masia de can Serra i de l'església parroquial de Coaner. La torre de Coaner és una construcció creada per a la defensa col·lectiva i un bon exemple dels primers castells de torre circulars. Té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m. Exteriorment es troba ben conservada i pràcticament no té obertures. La porta, com era habitual, es troba a una alçada considerable, en aquest cas a uns 7 m de terra, al nivell del primer pis i encarada a llevant. Té els brancals avançats respecte l'arc, essent l'obertura exterior de la porta més ampla que a l'extrem inferior. El parament és fet amb pedres trencades, sense escairar ni polir, unides amb morter de calç i disposades en filades, per bé que en alguns trams sembla perdre la regularitat. S'aprecia una clara línia de separació entre la part més alta i la part baixa, que podria correspondre a la separació entre dos pisos. A la part superior es mantenen encara els merlets com a element defensiu. L'espai interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. La separació dels nivells superiors ve donada per dues arcades situades al centre de la torre que van d'una banda a l'altra. A les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat de morter de calç, es conserven una sèrie d'interessants grafits, datats als segles XIII o XIV. Representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Sobre un carreu de l'arcada, també hi ha gravada una escena amb animals. Les excavacions realitzades l'any 2001 han posat el descobert dues estances al costat nord, gairebé adossades al mas de can Serra, i vestigis del recinte murat que envoltava la torre. Aquests treballs van permetre documentar sis fases evolutives del conjunt. S'hauria iniciat a la segona meitat del segle X, moment en què s'aixecà la torre amb els merlets inclosos. Al segle XI hi hauria la primera expansió del recinte fortificat, mentre que al llarg de l'edat mitjana es farien contínues reformes fins al 1300, quan es remodelaria la torre i el castell. Entorn d'aquests anys es van realitzar els grafits. A partir del segle XVII el castell s'aniria abandonant com a lloc residencial.</p> | 08229-409 | Nucli de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> | 41.8326700,1.7131900 | 393150 | 4631998 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||
| 63271 | Grafits del Castell de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-coaner | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63</p> | XIII-XIV | <p>Grafits d'època medieval que es troben a l'interior del castell de Coaner. Concretament, a les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat del morter de calç. El conjunt de grafits representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Els vaixells són de vela llatina (triangular) i tenen rems. En algun d'ells s'hi veu també el timó. Per les seves característiques, especialment pels rems, sembla que podria tractar-se de galeres. Una hipòtesi és que les escenes dibuixades podrien correspondre a una batalla naval en la qual hauria participat l'autor, possiblement empresonat a la torre. L'estil dels dibuixos és senzill però d'una gran precisió, de manera que fins i tot es poden comptar perfectament el nombre de rems o s'hi poden veure els plecs de la vela al gràtil. Aquests grafits devien fer-se en la mateixa època en què es varen bastir les arcades interiors, en el segle XIII, o tal vegada en el següent. Les característiques dels vaixells representats també fan suposar aquesta datació. Així mateix, sobre un carreu de l'arcada hi ha gravada una escena amb animals.</p> | 08229-410 | Castell de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> | 41.8326800,1.7131600 | 393147 | 4632000 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63271-foto-08229-410-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'interior del castell està pendent d'una intervenció per protegir els grafits i adequar-lo a les visites. De moment l'interior no és visitable. Imatges: reproduccions d'escenes dels grafits segons un dibuix de J. Bolòs | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||
| 63272 | Can Serra (Coaner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-coaner | COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 159). | XVI-XX | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada al costat del castell de Coaner, a la part alta d'un turó que s'aixeca vora la riera de Coaner. El conjunt conta d'un cos residencial de planta irregular, amb planta baixa més dos pisos, més dos grups de coberts aïllats: un a migdia (denominat en el Catàleg de Masies com a masoveria de can Serra) i un altre a ponent. La torre del castell queda al centre d'aquestes tres edificacions. El cos residencial de la masia s'assenta sobre un terreny amb desnivell, ja al vessant est del turó. És una edificació irregular i formada en múltiples fases constructives. El nucli originari es troba en una estança de 6 x 6 metres situada a l'angle nord-oest. Aleshores hi havia un portal adovellat a la façana nord que encara és visible. D'aquí la casa s'expandí cap a llevant i posteriorment cap a migdia. En les diverses fases la casa ha tingut diferents portals d'entrada. Actualment la façana principal, encarada a migdia, és força irregular, amb un portal rematat amb arc escarser i diverses finestres als pisos superiors. Algunes conserven llindes i brancals de pedra, però d'altres han estat modificades. La façana de llevant té un aspecte auster, gairebé de muralla, amb dues arcades a la part inferior. El parament és de maçoneria, actualment a pedra vista, i les finestres es concentren als nivells superiors, en l'últim pis en forma de petites galeries allargades. L'interior de la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional, sobretot a la planta baixa, on es conserva el celler i tres tines. Contra el que es podria esperar pel fet de ser l'hereva del castell, en general can Serra és una masia força humil i sense elements arquitectònics sumptuosos. Pel que fa al cobert del sud, hi havia el galliner, corts, pallissa, estable i femer. Els coberts de ponent corresponien a uns corrals on es guardava el ramat de la casa. | 08229-411 | Nucli de Coaner. Demarcació de Coaner | Al segle XVI el castell de Coaner estava ja sota el domini dels ducs de Cardona i va anar perdent pes fins que, al segle XVII, va deixar d'habitar-se. Com succeí en molts altres casos, entorn del segle XVI sorgí al costat del castell un mas aixecat pels que n'havien estat els castlans. Aquest nou mas és el de can Serra, que a mitjans de segle XVI formava part de les possessions del mas Soler Nou, situat molt a prop i que tenia també una gran quantitat de terres i altres masos. El propietari era Joan Solernou, que el 1550 va donar en casament la seva filla Constança Solernou a Narcís Torras de Serrateix i, com a dot, li va cedir a més del mas del castell els de Bertran, la Coma i Podades. D'aquesta manera l'heretat va quedar dividida i es va estalviar de pagar impostos molt elevats (COMAS, 2010). Aquesta és la parella fundadora de la nissaga de can Serra. A partir d'aquí els propietaris de la masia disposen de l'arbre genealògic de la família. L'hereu d'aquest matrimoni fou Francesc Torras Solernou (1557-1599), i l'hereu d'aquest Francesca Torras Riera (1582-1632). Per falta de descendència l'heretat passà a un fill de cosí, Isidre Serra (1630-1712). Però a la següent generació el cognom es tornà a canviar pel de Rossell, ja que l'hereu fou el fill de Margarida Serra casada el 1652 amb Antoni Rossell, de Cardona. Els següents hereus foren Ramon Rossell Serra (1657-1736), Joan Rossell Altamís 81691-1764), Ramon Rossell Claret (1729-1809), Josep Rossell Matamala (1762-1821), Valentí Rossel Pujols (1810-1842), Domènec Rossell Capsada (1836-1920), Francesc Rossell Castellà (1895-1956), Àngel Rossell Santamaria (1915-1977) i Isidre Rossell Oliva (1945), que és l'actual propietari. Can Serra va ser habitat de manera permanent pels seus propietaris fins el 1957. Anteriorment, Francesc i Àngel Rosell (avi i pare de l'actual propietari) encara vivien fonamentalment de l'agricultura, la ramaderia i els treballs al bosc. Posteriorment van traslladar-se a Súria. | 41.8326800,1.7133900 | 393166 | 4631999 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63272-foto-08229-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63272-foto-08229-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63272-foto-08229-411-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Rossell Oliva | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63273 | Can Serra de Coaner (coberts) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-coaner-coberts | COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 136). | XIX-XX | Construcció aïllada corresponent a coberts de la masia de can Serra de Coaner, situats al sud d'aquesta masia, els quals en el Catàleg de Masies apareixen amb la denominació de masoveria de can Serra. En realitat aquesta construcció mai va ser una masoveria, sinó coberts de la masia que acollien el galliner, corts, pallissa, estable i femer. Fa uns anys la construcció s'habilità com a habitatge i hi va viure una família durant uns cinc anys. Es tracta d'una construcció de planta allargada, amb planta baixa més un pis, situada entre can Serra i l'era de la casa. La façana principal, encarada a migdia, ha estat modificada quan es va habilitar com a habitatge. Antigament les dues plantes d'aquesta part eren ocupades per la pallissa. Actualment presenta una porta d'accés mitjançant una escala que condueix directament al primer pis. Les obertures d'aquesta façana i de la lateral de ponent també han estat modificades. | 08229-412 | Masia de can Serra de Coaner. Demarcació de Coaner | Al segle XVI el castell de Coaner estava ja sota el domini dels ducs de Cardona i va anar perdent pes fins que, al segle XVII, va deixar d'habitar-se. Com succeí en molts altres casos, entorn del segle XVI sorgí al costat del castell un mas aixecat pels que n'havien estat els castlans. Aquest nou mas és el de can Serra, que a mitjans de segle XVI formava part de les possessions del mas Soler Nou, situat molt a prop i que tenia també una gran quantitat de terres i altres masos. El propietari era Joan Solernou, que el 1550 va donar en casament la seva filla Constança Solernou a Narcís Torras de Serrateix i, com a dot, li va cedir a més del mas del castell els de Bertran, la Coma i Podades. D'aquesta manera l'heretat va quedar dividida i es va estalviar de pagar impostos molt elevats (COMAS, 2010). Aquesta és la parella fundadora de la nissaga de can Serra. A partir d'aquí els propietaris de la masia disposen de l'arbre genealògic de la família. L'hereu d'aquest matrimoni fou Francesc Torras Solernou (1557-1599), i l'hereu d'aquest Francesca Torras Riera (1582-1632). Per falta de descendència l'heretat passà a un fill de cosí, Isidre Serra (1630-1712). Però a la següent generació el cognom es tornà a canviar pel de Rossell, ja que l'hereu fou el fill de Margarida Serra casada el 1652 amb Antoni Rossell, de Cardona. Els següents hereus foren Ramon Rossell Serra (1657-1736), Joan Rossell Altamís 81691-1764), Ramon Rossell Claret (1729-1809), Josep Rossell Matamala (1762-1821), Valentí Rossel Pujols (1810-1842), Domènec Rossell Capsada (1836-1920), Francesc Rossell Castellà (1895-1956), Àngel Rossell Santamaria (1915-1977) i Isidre Rossell Oliva (1945), que és l'actual propietari. Can Serra va ser habitat de manera permanent pels seus propietaris fins el 1957. Anteriorment, Francesc i Àngel Rosell (avi i pare de l'actual propietari) encara vivien fonamentalment de l'agricultura, la ramaderia i els treballs al bosc. Posteriorment van traslladar-se a Súria. | 41.8325200,1.7133200 | 393160 | 4631982 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63273-foto-08229-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63273-foto-08229-412-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Rossell Oliva | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63274 | Bassa de can Serra de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-serra-de-coaner | XVIII-XIX | Bassa pertanyent a la masia de can Serra de Coaner, emplaçada uns 40 m al sud-sud/est de la mateixa casa, en un paratge frondós que trobem a la fondalada que hi ha sota la casa. La bassa rep les aigües de la Font de can Serra, situada un km al nord de la masia. De la font és conduïda mitjançant tubs cap a la pica que hi ha a l'entrada de la masia i, d'aquí, cap a la bassa. La bassa té un mur de pedra en forma de presa que estanca l'aigua en una raconada. De la bassa l'aigua és canalitzada cap als horts, situats 100 m al nord i al costat de la riera de Coaner. | 08229-413 | Masia de can Serra. Demarcació de Coaner | Al segle XVI el castell de Coaner estava ja sota el domini dels ducs de Cardona i va anar perdent pes fins que, al segle XVII, va deixar d'habitar-se. Com succeí en molts altres casos, entorn del segle XVI sorgí al costat del castell un mas aixecat pels que n'havien estat els castlans. Aquest nou mas és el de can Serra, que a mitjans de segle XVI formava part de les possessions del mas Soler Nou, situat molt a prop i que tenia també una gran quantitat de terres i altres masos. El propietari era Joan Solernou, que el 1550 va donar en casament la seva filla Constança Solernou a Narcís Torras de Serrateix i, com a dot, li va cedir a més del mas del castell els de Bertran, la Coma i Podades. D'aquesta manera l'heretat va quedar dividida i es va estalviar de pagar impostos molt elevats (COMAS, 2010). Aquesta és la parella fundadora de la nissaga de can Serra. A partir d'aquí els propietaris de la masia disposen de l'arbre genealògic de la família. L'hereu d'aquest matrimoni fou Francesc Torras Solernou (1557-1599), i l'hereu d'aquest Francesca Torras Riera (1582-1632). Per falta de descendència l'heretat passà a un fill de cosí, Isidre Serra (1630-1712). Però a la següent generació el cognom es tornà a canviar pel de Rossell, ja que l'hereu fou el fill de Margarida Serra casada el 1652 amb Antoni Rossell, de Cardona. Els següents hereus foren Ramon Rossell Serra (1657-1736), Joan Rossell Altamís 81691-1764), Ramon Rossell Claret (1729-1809), Josep Rossell Matamala (1762-1821), Valentí Rossel Pujols (1810-1842), Domènec Rossell Capsada (1836-1920), Francesc Rossell Castellà (1895-1956), Àngel Rossell Santamaria (1915-1977) i Isidre Rossell Oliva (1945), que és l'actual propietari. Can Serra va ser habitat de manera permanent pels seus propietaris fins el 1957. Anteriorment, Francesc i Àngel Rosell (avi i pare de l'actual propietari) encara vivien fonamentalment de l'agricultura, la ramaderia i els treballs al bosc. Posteriorment van traslladar-se a Súria. | 41.8322700,1.7137300 | 393194 | 4631953 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63274-foto-08229-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63274-foto-08229-413-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63275 | Bauma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-negra | Indret força abandonat i envaït per la vegetació | Balma situada enmig d'un paratge frondós, uns 100 m al sud-oest de la casa de cal Milhomes, prop del punt on s'inicia un torrent que descendeix en direcció sud cap a la Rasa d'Utgés. La balma té uns 30 metres de llarg i és formada per un bloc de roca de color gris fosc degut a les humitats del lloc. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un indret ombrívol, expliquen el nom de Bauma Negra. Quan hi ha pluja abundant l'aigua salta entremig de la balma i baixa torrent avall. Tot l'indret és ocupat per una interessant vegetació de ribera, amb roures i aurons entre d'altres espècies. | 08229-414 | Prop de cal Milhomes. Demarcació de Castelltallat | 41.8135100,1.6119200 | 384706 | 4630002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||||
| 63276 | Roc de Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-milhomes | Roca natural que sobresurt de forma capritxosa i, segons la tradició popular, s'assembla a un bec de perdiu. Està emplaçat en un coster entre dos camps, uns 180 m al sud-est de la casa de cal Mihomes. | 08229-415 | Demarcació de Castelltallat | 41.8128700,1.6145300 | 384922 | 4629927 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 63277 | Mines de Mihomes o de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-mihomes-o-de-reguant | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37, 44-45, 132-133. | XX | Boques de les mines tapades, envaït per la vegetació | Antigues mines de lignit emplaçades uns 150 m al sud de la casa de cal Milhomes, al voltant d'una esplanada que hi ha vora un camí. De les mines en queda algun rastre de les cinc o sis boques que hi havia al voltant d'aquesta zona però que actualment es troben pràcticament cobertes. L'esplanada es feia servir per triar el carbó. Actualment tot el sector és ple de vegetació. | 08229-416 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de cal Milhomes o Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Sobre les mines del Milhomes, cal dir que eren propietat de la família Reguant de Súria, que també tenien el polvorí anomenat de Reguant. L'encarregat de les mines era un tal Jacint Vilaseca (Cintet), de la casa de cal Palà, a Prades. L'explotació a l'interior de les mines es feia mitjançant vagonetes amb rails. A l'anomenat Museu de l'Avi (al mas Pujol, de Súria, propietat de la família Reguant) s'hi exposa alguna fotografia i documents de l'explotació d'aquesta mina. Valentí Reguant, pare de l'actual propietari, n'havia fet l'explotació. | 41.8123000,1.6123500 | 384740 | 4629867 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63277-foto-08229-416-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngel Bosch | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63278 | Polvorí de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-de-reguant | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37, 44-45, 132-133. | XX | Estat d'abandó | Polvorí d'unes mines de lignit, concretament de les mines de cal Milhomes o de Reguant, que es troben uns 600 m al nord-est d'aquest lloc. Eren propietat de la família Reguant, de Súria. El povorí es troba al marge d'un camí i consisteix en una cavitat amb diverses petites cambres excavades sota terra. Es distribueix en un petit vestíbul, un corredor d'uns 4 metres de llarg i dues cambres: una al fons i una altra de lateral. Les obertures d'accés són obrades amb maó i força baixes. El corredor té una paret també obrada amb maó i la resta de paret i sostre és excavat sota el terra. | 08229-417 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Sobre les mines de Milhomes, cal dir que eren propietat de la família Reguant de Súria, que també tenien el polvorí anomenat de Reguant. L'encarregat de les mines era un tal Jacint Vilaseca (Cintet), de la casa de cal Palà, a Prades. L'explotació a l'interior de les mines es feia mitjançant vagonetes amb rails. A l'anomenat Museu de l'Avi (al mas Pujol, de Súria, propietat de la família Reguant) s'hi exposa alguna fotografia i documents de l'explotació d'aquesta mina. Valentí Reguant, pare de l'actual propietari, n'havia fet l'explotació. | 41.8093400,1.6081800 | 384388 | 4629544 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63278-foto-08229-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63278-foto-08229-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngel Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63279 | Dolmen de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-vena | -XXIV/XIII | Dolmen conservat en estat fragmentari. Túmul parcialment afectat | Vestigis d'un megàlit de cambra simple (dolmen) situat en un punt destacat de la serra de Torribalta. Es tracta d'un lloc amb excel·lents vistes cap a la vall que s'obre al sud i est. Se'n conserven les restes del túmul circular de pedres i la cambra central, en forma de caixa quadrangular, constituïda mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment i una d'horitzontal a mode de coberta. Les restes del túmul apareixen malmeses en part per la proximitat del camí forestal i l'arrencada d'arbres posterior a un dels incendis. De la cambra tan sols resta en posició originària una gran llosa lateral de gairebé 3 m de llarg, encara que força inclinada per la pressió del terreny. La cronologia d'aquesta estructura abraçaria des del neolític final fins el bronze inicial. La tipologia és la mateixa que la dels dolmens de Coaner i de la Creu de l'Espelta. | 08229-418 | Demarcació de Salo | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner i també amb el de la Creu de l'Espelta, tots ells situats a la serra de Torribalta. Sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.). | 41.8315900,1.6393500 | 387016 | 4631973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63280 | Viver de can Serra de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers | XX | Viver o bassa amb una zona d'horta emplaçat al marge esquerre de la riera de Coaner, uns 500 m al nord-oest de la masia de can Serra de Claret dels Cavallers. Es tracta d'una obra de molt bona qualitat. És de planta rectangular i mesura uns 10 m de llargada. Els murs són fets amb carreus de tamany força gran i disposats en filades perfectament regulars. La bassa es troba en un terreny amb desnivells i terrassat, de manera que el mur més alt es troba a la part baixa, al sud. Al nord s'ha aprofitat per habilitar-hi tres piques de safareig fetes amb les mateixos carreus superiors del mur. La bassa també té diversos sobreixidors. L'anomenat Hort de can Serra s'estén a llevant de la bassa i avui continua conreat. L'aigua és conduïda al viver des de la Font de l'Hort de can Serra, situada uns 200 m al nord-oest, a la mateixa riera de Coaner. | 08229-419 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Aquest viver fou construït pel propietari del mas de can Serra, de Claret dels Cavallers. Era Pere Sanjust Serra i va morir precisament el dia que es va posar en funcionament aquesta obra, que va rebentar i el mur va caure-li al damunt. Va ser l'any 1897 i tenia 38 anys. El mas de can Serra, d'origen medieval, és una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers. | 41.8242400,1.6428000 | 387290 | 4631152 | 1897 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63281 | Creu de la Plaça de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-salo | XX | Creu de terme de nova construcció sobre un pedestal antic, emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una font, també de moderna creació. El pedestal és de planta rectangular, format per dos blocs de pedra. El fust i la creu són de pedra, amb una talla moderna. La creu té una base ornamentada amb quatre sols, un a cada cara. Al centre té un medalló amb un crismó gravat. | 08229-420 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | 41.8448000,1.6439800 | 387424 | 4633434 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63281-foto-08229-420-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63282 | Font de la Plaça de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-salo | XX | Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna. A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d'un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu 'SALO'. El brollador és encastat en un muret fet de maó i l'aigua raja sobre una pica de pedra. | 08229-421 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | 41.8448000,1.6440400 | 387429 | 4633433 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63282-foto-08229-421-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63283 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-0 | XIX-XX | Indret poc cuidat i envaït per la vegetació | Font emplaçada a la riba esquerra de la riera de Coaner, junt a una antiga zona d'horta que pertany, igual que la font, a la casa també anomenada Fontfreda, situada uns 120 m al sud. Es troba en una petita esplanada amb una vegetació frondosa, tot i que avui en estat d'abandó. La font és emmarcada en una estructura de pedra en forma d'angle. Al seu darrera queden restes d'un viver, del qual l'aigua sortia canalitzada cap als horts, que es troben a l'altra banda de l'actual camí. Antigament, el camí passava per darrera el viver. L'indret està equipat amb una taula de pedra. | 08229-422 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8265100,1.6571200 | 388483 | 4631386 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63283-foto-08229-422-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63284 | Forn d'obra de cal Ferrer de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-ferrer-de-claret-dels-cavallers | XIX | S'ha perdut l'estrutura superior. Envaït per la vegetació. | Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 120 m al nord-oest del nucli de Claret dels Cavallers. Es troba al marge d'un camí, en un terreny amb desnivell. Se'n conserva íntegrament tota l'estructura subterrània i li faltaria la part superior. A diferència de la majoria de forns d'obra, el de Claret té la singularitat de tenir una forma cilíndrica, en lloc de quadrada. Això fa que tingui unes diferències tipològiques clares en els seus elements constructius, especialment a la part inferior. El forn està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, en aquest cas de planta circular, sostinguda per una mena de falsa cúpula. Aquí és on s'hi introduïa la llenya per cremar. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, molt grossa i rematada amb un arc escarser fet de maó, amb una obertura convergent o d'una sola esqueixada que deixa al seu interior una obertura molt més petita. A la part superior trobem la cambra de cocció, també de planta circular i enfonsada sota el terreny. La part interior és revestida amb maons, i el mur té una porta d'accés a ponent. La cambra mesura 4,40 m de diàmetre exterior i uns 3 m de diàmetre interior. Aquesta cambra s'ha conservat només fins al nivell del sòl, mentre que la part d'estructura superior i la coberta s'han perdut. Uns 25 metres al sud i a una cota superior hi ha un dipòsit que era alimentat mitjançant una conducció que provenia de la font de cal Ferrer, situada més al sud. Aquesta font també subministrava aigua a la masia de cal Ferrer. El dipòsit és de planta quadrada, obrat amb maó i revestit amb ciment al seu interior. Es devia utilitzar per remullar l'argila amb la què es feien les peces que es coïen al forn. | 08229-423 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8195400,1.6450800 | 387471 | 4630628 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63284-foto-08229-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63284-foto-08229-423-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63285 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-1 | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410-411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29, 31. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 8). | X-XX | Necessitaria obres de rehabilitació | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al cim d'un promontori que domina un altiplà al nord de la riera de Salo, entre la rasa de Sant Genís i la riera de Santa Susanna. El conjunt de construccions, que ocupa tot el cim, consta d'un gran cos residencial de planta rectangular (amb quatre plantes), el qual té coberts adossats a ponent, formant un recinte tancat o barri. Al sud hi ha la petita capella de Santa Susagna, que queda envoltada per una gran zona de coberts. El cos residencial és fruit de diverses fases d'ampliació i força irregular. La part més antiga es la del centre, on hi trobem llindes amb inscripcions de 1651 i 1675. D'aquí la casa es va expandir cap a llevant, cap a ponent i cap al nord. La façana de migdia és la més visible. Consta d'un portal adovellat que dóna accés a un pati interior, i té obertures de diferent tipologia i èpoques. A la façana de ponent es conserva el que era el portal d'accés pròpiament a la casa, adovellat. Aquesta façana és la més regular i s'hi poden veure dos rengles de finestres emmarcades amb pedra picada, amb inscripcions corresponents als segles XVIII i XIX. A l'angle sud-est la casa s'amplià al segle XVIII amb una galeria de dos pisos amb arcades, la qual s'allarga amb un pas porticat que connecta amb la capella. Sota aquest pas es pot veure el brocal d'una gran cisterna subterrània que ocupa bona part del subsòl, inclòs probablement el de la capella. La façana de llevant és molt irregular i sembla refeta en diverses ocasions. Conserva un portal amb llinda del 1772. L'interior de la casa conserva força bé la tipologia tradicional. A la planta soterrània hi ha un típic celler amb volta de pedra. | 08229-424 | Demarcació de Salo | L'origen del mas Santa Susanna cal relacionar-lo amb l'església del mateix nom, situada al seu costat. L'àmbit territorial de l'església formava una petita quadra jurisdiccional que és prou ben coneguda a través de diferents documents. La primera notícia és de l'any 966, quan el comte Seniofred de Cerdanya-Berga donà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el seu delme del puig de Santa Susagna, al qual se'ns informa que hi havia una sagrera i molins, oliveres i llinars, que es trobaven a la ribera del riu Duarri (riera de Salo). L'any 975 es produí una nova donació comtal, en aquest cas del comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga, en la qual donava al monestir més possessions i drets, entre ells l'església de Santa Susagna i la de Sant Joan de Cans. El monestir de Sant Llorenç va mantenir la possessió d'aquests béns fins l'any 1207 quan l'abat vengué a Ramon de Súria el mas Santa Susagna, situat al terme del castell de Salo. La família Súria (segurament els castlans d'aquest castell proper) va mantenir la possessió de la quadra de Santa Susagna fins el 1430, quan Jaume de Súria la donà a l'abat de Cardona. Aquesta possessió portà de seguida problemes a l'abat i el 1435 es desencadenà un plet amb Gabriel Mujall perquè no es pagaven les càrregues que s'havien establert en la donació. Una sentència de l'any 1453 fou contrària a les pretensions de Francesc Besora. La possessió de la quadra per l'abat de Cardona queda clara en un document de 1597 en el qual els habitants de la quadra de Santa Susagna fan homenatge a l'abat de Cardona, Francesc Ferran. Posteriorment, aquest domini quedà englobat en el del terme del castell de Salo. (BENET et al., 1988: 410). Tot sembla indicar que el mas Santa Susanna és una derivació d'aquella primera sagrera, que devia anar quedant reduïda a un sol mas. La família propietària del mas eren els Santa Susanna, que també tenien el mas de Pedrafita o Perafita i posteriorment (probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX) van construir la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. Segons la inscripció d'una llinda, el 1749 el propietari era Ramon Santa Susanna. Durant el segle XVIII el mas es va engrandir i es construí la galeria de llevant. Es conserven diferents inscripcions en llindes d'aquesta època: 1717, 1749, 1772. Per tradició oral sabem que entorn del tombant de segle XX, o una mica més endavant, els propietaris eren Rafael Santasusanna i la seva muller Isabel, els quals van perdre dues filles a causa del tifus. Després de la Guerra civil encara van viure uns anys al mas Santa Susanna. Després l'home va morir i la mestressa es traslladà a Manresa. Per falta de descendència la propietat va passar a un nebot, resident al mas de cal Vilomara, a Castellfollit del Boix. Fins aleshores a Santa Susanna hi convivien els propietaris (a la primera planta) i els masovers (a la segona planta). Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas va entrar com a masover, primer a Pedrafita i, al cap d'uns anys, a Santa Susanna. El seu fill va ser Josep Tomasa Torras, i el fill d'aquest, Joan Tomasa Puig, que encara és el masover. | 41.8519600,1.6545100 | 388311 | 4634215 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En llindes de la façana sud: 1651, 1675Llinda a la façana de ponent: Ramon Santa Susanna Fet fer Isidro Garriga Mestre de cases any 1749Llinda a la façana de ponent: MDMCCCXXVIIAl brocal de la cisterna: 1717Llinda del portal de la façana est: 1772Al balcó de la façana sud: 1864. Porta de la façana oest: 1859Portal del barri (oest): 1865Informació oral facilitada per Joan Tomasa Puig | 94|119|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63286 | Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrafita | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 1). | XVII-XX | Masia de petites dimensions emplaçada al cim d'un promontori vora el naixement de la riera de Santa Susanna. La casa s'assenta sobre la roca natural que aflora en diferents punts d'aquest turonet. D'aquí el nom de Pedrafita o Perafita. La casa és actualment de planta quadrada, amb un cos davanter adossat, i consta de planta baixa més dos pisos. El nucli originari és força més petit i es trobava a la part posterior de la casa. Sembla que era una petita quadra per a animals que s'anà ampliant cap al sud. L'any 1907 es construí el cos adossat a la façana davantera i ja més recentment els actuals propietaris han engrandit la casa per la part de llevant. Així doncs, la façana principal, encarada a migdia, queda coberta per aquests cossos. A les façanes de oest i nord són visibles els murs originaris, amb un parament de maçoneria i finestres de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. | 08229-425 | Demarcació de Salo | El mas Pedrafita o Perafita estava inclòs en un àmbit territorial al voltant de l'església de Santa Susagna que formava una petita quadra jurisdiccional. Aquesta església està documentada des de l'any 966. L'any 1597 la quadra de Santa Susagna estava sota el domini de l'abat de Cardona, i posteriorment aquest domini quedà englobat en el terme del castell de Salo (BENET et al., 1988: 410). No coneixem notícies antigues referides en concret al mas de Perafita, que podria tenir un origen força antic. Almenys des del segle XIX la família propietària eren els Santa Susanna, del mas proper amb aquest mateix nom emplaçat al costat de l'església de Santa Susagna. Posteriorment, probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX, aquests propietaris van construir també la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. El mas de Perafita era habitat per masovers. Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas hi va entrar com a masover. Al cap d'uns anys, però, va passar a fer també de masover al mas de Santa Susanna. A mitjans de segle XX els masovers eren Francesc Vidal i la seva esposa Rita Rojas Carol. Anteriorment també havien estat uns anys de masovers a Santa Susanna. A principis de la dècada de 1970 van marxar a Manresa. L'any 1973 la casa fou adquirida per Patrick Mills i la seva esposa Valerie Mills, d'Austràlia i la Gran Bretanya respectivament, que encara en són els propietaris. En els anys posteriors han fet nombroses obres per rehabilitar la casa, engrandir-la i adequar-ne l'entorn. | 41.8687000,1.6441600 | 387481 | 4636087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda en un portal interior de la casa: 1677 (aquesta inscripció és procedent d'una altra casa i la data és retocada).La casa és coneguda amb el nom de Pedrafita o PerafitaInformació oral facilitada per Patrick Mills i Lluís Rojas Jové | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63287 | Església de Santa Susagna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-susagna | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410-411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29, 31. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 8). | XVII-XVIII | Estructuralment estable. Interior en estat precari. | L'església de Santa Susagna està documentada des de l'any 966, però la construcció actual és força moderna, probalbment dels segles XVII o XVIII. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, sense absis, que està adossada a la masia anomenada amb el mateix nom mitjançant un pas amb porxo que connecta amb una galeria de la casa. Al sud i est la capella queda integrada dins una gran zona de coberts del mas. La capella és molt austera i sense cap ornamentació exterior. Fa uns anys, el campanar d'espadanya es va esfondrar a causa d'una ventada. La façana principal, encarada més o menys a ponent, és feta amb un parament de carreus força grans i ben disposats en filades. Té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. La llinda té una inscripció en la qual hi constava l'any de construcció, però actualment és molt gastada i pràcticament il·legible. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó, amb restes d'arrebossat i pintura que imita un aparellat de carreus. A la part de l'altar té dues fornícules. En la superior hi havia una imatge de Santa Susanna i, a la inferior, un Sagrat Cor. Als peus de la nau es conserva l'estructura de fusta corresponent a un petit cor, actualment en molt males condicions. En l'estat actual no és visible cap vestigi que pugui correspondre a la primitiva església romànica. Cal suposar que aquesta es trobava o bé al subsòl de l'església actual o bé en algun altre punt, al cim del turó que ara és ocupat per la masia. | 08229-426 | Masia de Santa Susanna. Demarcació de Salo | L'àmbit territorial de l'església de Santa Susagna formava una petita quadra jurisdiccional que és prou ben coneguda a través de diferents documents. La primera notícia és de l'any 966, quan el comte Seniofred de Cerdanya-Berga donà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el seu delme del puig de Santa Susagna, al qual se'ns informa que hi havia una sagrera i molins, oliveres i llinars, que es trobaven a la ribera del riu Duarri (riera de Salo). L'any 975 es produí una nova donació comtal, en aquest cas del comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga, en la qual donava al monestir més possessions i drets, entre ells l'església de Santa Susagna i la de Sant Joan de Cans. El monestir de Sant Llorenç va mantenir la possessió d'aquests béns fins l'any 1207 quan l'abat vengué a Ramon de Súria el mas Santa Susagna, situat al terme del castell de Salo. La família Súria (segurament els castlans d'aquest castell proper) va mantenir la possessió de la quadra de Santa Susagna fins el 1430, quan Jaume de Súria la donà a l'abat de Cardona. Aquesta possessió portà de seguida problemes a l'abat i el 1435 es desencadenà un plet amb Gabriel Mujall perquè no es pagaven les càrregues que s'havien establert en la donació. Una sentència de l'any 1453 fou contrària a les pretensions de Francesc Besora. La possessió de la quadra per l'abat de Cardona queda clara en un document de 1597 en el qual els habitants de la quadra de Santa Susagna fan homenatge a l'abat de Cardona, Francesc Ferran. Posteriorment, aquest domini quedà englobat en el del terme del castell de Salo. (BENET et al., 1988: 410). Tot sembla indicar que el mas Santa Susanna és una derivació d'aquella primera sagrera, que devia anar quedant reduïda a un sol mas. La família propietària del mas eren els Santa Susanna, que també tenien el mas de Pedrafita o Perafita i posteriorment (probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX) van construir la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. Segons la inscripció d'una llinda, el 1749 el propietari era Ramon Santa Susanna. Durant el segle XVIII el mas es va engrandir i es construí la galeria de llevant. Es conserven diferents inscripcions en llindes d'aquesta època: 1717, 1749, 1772. Per tradició oral sabem que entorn del tombant de segle XX, o una mica més endavant, els propietaris eren Rafael Santasusanna i la seva muller Isabel, els quals van perdre dues filles a causa del tifus. Després de la Guerra civil encara van viure uns anys al mas Santa Susanna. Després l'home va morir i la mestressa es traslladà a Manresa. Per falta de descendència la propietat va passar a un nebot, resident al mas de cal Vilomara, a Castellfollit del Boix. Fins aleshores a Santa Susanna hi convivien els propietaris (a la primera planta) i els masovers (a la segona planta). Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas va entrar com a masover, primer a Pedrafita i, al cap d'uns anys, a Santa Susanna. El seu fill va ser Josep Tomasa Torras, i el fill d'aquest, Joan Tomasa Puig, que encara és el masover. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser profanada i se'n van cremar les imatges de fusta. L'interior va quedar molt malmès i, durant els darrers anys, s'ha utilitzat en ocasions com a magatzem i no s'hi ha fet cap restauració. | 41.8518100,1.6547100 | 388327 | 4634198 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63287-foto-08229-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63287-foto-08229-426-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Tomasa Puig | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63288 | Pou de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-santa-susanna | XIX-XX | Obertura parcialment esfondrada | Pou d'aigua emplaçat al costat del camí que va cap a Perafita. La part exterior adopta la forma d'una barraca de pedra seca, amb coberta de falsa cúpula i una obertura en una de les cares per on es treia l'aigua. Aquesta obertura s'ha desfet parcialment. La cavitat del pou no té gaire profunditat. | 08229-427 | Demarcació de Salo | 41.8603600,1.6483400 | 387813 | 4635155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63288-foto-08229-427-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63289 | Caseta de Santasusanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-santasusanna | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 3). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en un altiplà, uns 500 m al nord-oest de la masia de Santa Susanna. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos, amb un cos adossat al nord, una terrassa moderna adossada a la façana principal i altres coberts de tipologia diversa al voltant de la casa. El cos residencial és força regular i sembla bastit en una sola fase. La façana principal, encarada a llevant, és poc visible per la presència de la terrassa. Es distribueix en base a dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes són poc visibles a causa dels coberts. Per la part del darrere les finestres del pis superior són emmarcades amb maons. La casa té al seu entorn diverses naus corresponents a una antiga granja i també un habitatge de construcció recent. | 08229-428 | Demarcació de Salo | Aquesta casa fou construïda pels propietaris de la masia de Santa Susanna, probablement a finals del segle XVIII o ja al XIX. Els propietaris d'aquest mas portaven el cognom Santa Susanna, i també posseïen el mas de Pedrafita o Perafita. La Caseta de Santasusanna era habitada per masovers. Lluís Masafrets Giralt i la seva esposa Filomena Santasusanna Prat van venir-hi com a masovers a inicis del segle XX. Lluís era fill de la Molsosa. El seu fill, Josep Masafrets Santasusanna, va néixer el 1923 ja en aquesta casa i va construir les naus de la granja. Es va casar amb Núria Marsiñac Vilaseca, que continua habitant la casa com a masovera. | 41.8563200,1.6524500 | 388147 | 4634702 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63289-foto-08229-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63289-foto-08229-428-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Núria Marsiñac Vilaseca | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63290 | Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claret-de-la-serra | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 6.7. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 2). | XIII-XX | Estructuralment estable però en estat d'abandó | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al cim d'un turó rocallós i gairebé encastellat, en una posició dominant en el context de la serra de les Garrigues, ja al nord del terme de Salo. El conjunt és format per un gran cos residencial (de planta irregular i amb planta baixa i dos pisos), que té cossos adossats a la part davantera i posterior, amb coberts aïllats també al sud i est. La construcció originària queda pràcticament coberta pels cossos adossats, sobretot el que es va construir el 1858 davant de la façana principal i que forma un petit habitatge independent, amb un petit pati interior. És en la façana lateral que dóna al sud-oest on són més visibles les característiques d'aquest cos originari, fet amb un parament de qualitat, amb carreus més o menys escairats i amb poques obertures. Les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les altres dues façanes queden pràcticament cobertes per la vegetació. El cobert allargat de migdia acull quatre tines. Al sector de llevant s'aixeca una magnífica construcció (del 1743) corresponent a la pallissa, oberta en la cara que dóna a una esplanada on hi havia l'era. Als seus costats hi ha altres coberts de moderna construcció fets amb totxo. | 08229-429 | Demarcació de Salo | Els propietaris d'aquest mas d'origen medieval eren els Claret, una família que amb diferents branques també trobem a Claret dels Cavallers, Claret dels Pagesos (actualment Claret de Figuerola) i Cellers al voltant del segle XIII, però la seva genealogia en aquests moments no està del tot aclarida. Segons un document de 1309, el cavaller Bernat de Claret, fill de Ferrer de Claret dels Pagesos, vivia a la parròquia de Santa Margarida de Mejà i, per tant, segurament a Claret de la Serra (FÀBREGA, 2008: 7). Per la seva banda, Josep BASTARDAS (2014) considera que la família Claret tenia lligams amb el Bernat de Claret que a finals del segle XII fou comanador de la comanda templera de Gardeny (Montsó) i un personatge molt destacat dins l'orde del Temple. A Claret de la Serra la família dels Claret hi va subsistir fins ben entrat el segle XIX. A principis d'aquest segle es produí un casament de la pubilla, Maria Claret, amb l'hereu del mas Genovès, situat al nucli de Salelles (Sant Salvador de Guardiola). Es deia Pere Genovès i havia nascut el 1798. Amb aquest casament el patrimoni dels dos masos quedà unit, i des d'aleshores fins a l'actualitat els hereus van passar a dir-se Genovès i residien en el mas de Salelles. Gràcies a l'arbre genealògic fet per la família Genovès sabem que els següents hereus foren: Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d'un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s'hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles i de Mejà. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l'actual propietària. | 41.8622300,1.6614600 | 388905 | 4635346 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 150 m a l'est es conserva un interessant pou, de gran profunditat, situat al costat del camí.A la pilastra de la pallissa: 1743A la llinda del portal del cos de llevant: 1858 | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63291 | Cal Fuster de Roquerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-roquerols | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 23). | XIX-XX | Casa rural de dimensions modestes emplaçada, juntament amb la de Roquerols, en una esplanada vora la riera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis) amb un cobert d'orientació esbiaixada adossat a ponent i un cos més baix adossat a llevant. La façana principal, encarada vers el sud-est, presenta una estructura molt simple, amb un portal lateral i tres finestres al pis superior emmarcades amb maó. Modernament s'hi ha habilitat una escala que dóna accés directament al primer pis. Tots els murs són arrebossats amb ciment i només queden visibles les pedres cantoneres. Els baixos de la casa s'han habilitat per acollir un restaurant. | 08229-430 | Demarcació de Salo | L'origen de les tres cases que hi havia al sector de Roquerols (la coneguda amb el mateix nom de Roquerols més cal Fuster de Roquerols i cal Perico de Roquerols) tenen el seu origen en una serradora que els amos del poderós mas de les Cases de Matamargó (Pinós) van instal·lar en aquest lloc al voltant de 1876. Cal dir que els Casas posseïen diversos masos en aquesta zona. Era una de tantes serradores que funcionaven, mitjançant una roda hidràulica, a les ribes de la riera de Salo. La serradora va funcionar fins a la dècada de 1960, però després del seu tancament els amos van desmuntar les instal·lacions, se'n van emportar les peces i actualment no en queda cap rastre. Roquerols és la casa més gran i situada en una cota més alta, ja que era on vivia algun membre de la família Casas. A cal Fuster hi ha una pedra amb inscripció del 1876 que fa referència a Josep Casas i Gibert. Es tracta d'algun membre d'aquesta família que devia ser l'impulsor de les cases. En les altres dues, més petites, hi vivien treballadors de la serradora. Entorn de 1965 Anselm Montalà Tristany i la seva esposa, Maria Coma Serra, van establir-se com a masovers a cal Fuster de Roquerols. Al cap d'uns anys van comprar les tres cases al que aleshores n'era el propietari, Ramon Casas Boladeras. Anselm Montalà portava una granja i feia també de transportista amb un camió. Entorn de 1992 Maria Coma i la seva filla, M. Àngels Montalà Coma, van obrir un restaurant a cal Fuster de Roquerols que encara està en actiu. Per això van adaptar els baixos de la casa, mentre que actualment la seva residència és a Roquerols. Pel que fa a cal Perico de Roquerols, fins la dècada de 1970 encara era habitada per uns llogaters. Més endavant fou enderrocada i actualment no en queden pràcticament rastres. | 41.8432200,1.6361000 | 386767 | 4633269 | 1876 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63291-foto-08229-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63291-foto-08229-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63291-foto-08229-430-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pedra encastada a la façana de ponent: José Casas y Jibert año 1876Informació oral facilitada per M. Àngels Montalà Coma | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63292 | Roquerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roquerols | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 22). | XIX-XX | Casa rural de dimensions força grans emplaçada, juntament amb la de cal Fuster de Roquerols, en una esplanada vora la riera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis) amb un petit cos adossat a la part posterior. La casa ha estat força modificada en els darrers anys, de manera que conserva el volum originari però les obertures s'han adaptat, fent-les més regulars. Actualment els murs són a pedra vista, amb dos rengles de finestres a les façanes sud i oest. La façana est també ha estat molt transformada. Antigament hi havia una tina on ara hi ha un petit porxo d'entrada. La façana posterior ha conservat en major grau les finestres originàries, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'entorn de la casa ha estat adequat i enjardinat. | 08229-431 | Demarcació de Salo | L'origen de les tres cases que hi havia al sector de Roquerols (la coneguda amb el mateix nom de Roquerols més cal Fuster de Roquerols i cal Perico de Roquerols) tenen el seu origen en una serradora que els amos del poderós mas de les Cases de Matamargó (Pinós) van instal·lar en aquest lloc al voltant de 1876. Cal dir que els Casas posseïen diversos masos en aquesta zona. Era una de tantes serradores que funcionaven, mitjançant una roda hidràulica, a les ribes de la riera de Salo. La serradora va funcionar fins a la dècada de 1960, però després del seu tancament els amos van desmuntar les instal·lacions, se'n van emportar les peces i actualment no en queda cap rastre. Roquerols és la casa més gran i situada en una cota més alta, ja que era on vivia algun membre de la família Casas. A cal Fuster hi ha una pedra amb inscripció del 1876 que fa referència a Josep Casas i Gibert. Es tracta d'algun membre d'aquesta família que devia ser l'impulsor de les cases. En les altres dues, més petites, hi vivien treballadors de la serradora. Entorn de 1965 Anselm Montalà Tristany i la seva esposa, Maria Coma Serra, van establir-se com a masovers a cal Fuster de Roquerols. Al cap d'uns anys van comprar les tres cases al que aleshores n'era el propietari, Ramon Casas Boladeras. Anselm Montalà portava una granja i feia també de transportista amb un camió. Entorn de 1992 Maria Coma i la seva filla, M. Àngels Montalà Coma, van obrir un restaurant a cal Fuster de Roquerols que encara està en actiu. Per això van adaptar els baixos de la casa, mentre que actualment la seva residència és a Roquerols. Pel que fa a cal Perico de Roquerols, fins la dècada de 1970 encara era habitada per uns llogaters. Més endavant fou enderrocada i actualment no en queden pràcticament rastres. | 41.8425800,1.6356000 | 386724 | 4633198 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63292-foto-08229-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63292-foto-08229-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63292-foto-08229-431-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per M. Àngels Montalà Coma | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63293 | Quius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quius | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 38). | XVIII-XX | Masia de dimensions mitjanes emplaçada en un altiplà al sud de la riera de Salo. Consta d'un cos residencial (de planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats a ambdós costats de la façana principal, de manera que formen una mena de passatge força ample. El cos residencial ha sofert poques modificacions i conserva molt bé els volums i la tipologia tradicional. Presenta una estructura força regular en base a tres crugies, que es reflecteixen en tres eixos d'obertures a la façana principal, encarada vers el sud-oest. Al centre hi ha un portal rematat amb arc escarser. En el primer pis hi trobem tres obertures (la central en forma de petit balcó). Finalment, les tres finestres de la planta superior són molt menudes. El parament dels murs és fet amb carreus més o menys escairats i, a la façana davantera, conserva l'arrebossat tradicional. Les façanes nord i oest, en canvi, són a pedra vista i s'hi observa millor l'aparellat dels murs, de força qualitat. Aquí les finestres tenen una distribució irregular i són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'interior de la casa ha conservat molt bé la tipologia i les característiques constructives tradicionals. Els dos coberts laterals són antics i fets amb pedra, però ampliats modernament amb obra de totxo. Entre les noves construccions hi ha un femer de pedra, a l'angle nord-oest. | 08229-432 | Demarcació de Salo | Per la seva tipologia constructiva es pot deduir que aquesta masia té un origen força antic, probablement medieval. No en coneixem notícies més antigues, però almenys des del segle XVIII pertanyia a la família Casas, propietaris de les Cases de Matamargó. Aquest poderós mas del terme de Pinós posseïa altres heretats en aquesta zona. La inscripció del portal principal (Ramon Casas 1770) fa referència al que aleshores era el propietari. Entorn de 1963 s'hi van establir com a masovers Joan Jordana i la seva esposa, Maria Muns. Procedien de Claret dels Cavallers. El seu fill fou Joan Jordana, casat amb Dolors Castañé, que van continuar com a masovers dels Casas de Matamargó. | 41.8386200,1.6332900 | 386526 | 4632761 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63293-foto-08229-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63293-foto-08229-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63293-foto-08229-432-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: Ramon Casas 1770Finestra de la façana nord: 1849Informació oral facilitada per Dolors Castañé | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63294 | Solsonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solsonet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 14). | XVIII-XX | Casa de pagès de petites dimensions, emplaçada a la punta d'un altiplà amb bones vistes cap al sud, vers la riera de Salo. Consta d'un cos residencial que originàriament era de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i que fou allargat per la banda de ponent. També té un cobert adossat a l'angle nord-est i un cobert aïllat a ponent. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució regular, amb un portal a l'esquerra i, a la planta superior, dues finestres. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i les finestres tenen l'ampit treballat. El parament és fet amb carreus més o menys escairats però de mides diverses i de manera molt irregular. HI trobem encastat un element petri reaprofitat, semblant a una pica. En el mur posterior les finestres són emmarcades amb maó. En general la casa ha conservat molt integrament els volums i la tipologia tradicional. | 08229-433 | Demarcació de Salo | Probablement aquesta casa fou construïda el 1765, tal com indica la inscripció de la llinda. En la inscripció que hi ha al seu damunt, a la finestra, hi devia constar el promotor de l'obra, però està erosionada i no s'acaba de llegir. Als segles XIX o XX la casa va tenir algunes ampliacions, però mantenint les seves dimensions modestes. | 41.8494800,1.6341100 | 386613 | 4633966 | 1765 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63294-foto-08229-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63294-foto-08229-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63294-foto-08229-433-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1765A la llinda de la finestra sobre el portal, inscripció incompleta: A fet fer la P[resent] obra | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63295 | Cal Galabardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galabardi | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 6). | XVII-XX | Masia de petites dimensions emplaçada a l'extrem d'un contrafort, al nord de la riera de Salo. És formada per dos cossos adossats en forma de L, i consta de planta baixa més un pis, així com un cobert aïllat al sud. El cos residencial situat al nord-est és el més antic, de l'any 1690 segons una inscripció. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és molt senzilla. Consta d'un portal adovellat amb arc escarser i dues finestres al pis superior emmarcades amb llindes i brancals de pedra, així com una petita espitllera. La façana del cos adossat, aixecat ja al segle XVIII, té unes característiques similars, amb un portal més petit. Per la banda de llevant aquest cos té una mena d'eixida amb quatre finestres rematades amb arcs que sembla que originàriament havien tingut columnes però s'haurien perdut. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. En la resta de façanes trobem alguna finestra al primer pis, distribuïda irregularment. Són emmarcades amb pedra i alguna amb l'ampit treballat. Al costat de l'antic mas s'aixeca una altra casa de construcció moderna. | 08229-434 | Demarcació de Salo | Segons ens informen les dates en dues llindes de la casa el primer cos va construir-se al segle XVII (1690). Posteriorment, el 1763, s'hauria bastit el cos de migdia. No coneixem notícies de la casa en aquesta època. Més recentment hi vivien masovers i la propietat va passar per diferents mans: el propietari de Plaixats de Matamargó, una immobiliària, Elisendo Bayo i Jordi Mas. Antigament l'heretat era força més gran i es va segregar en diferents parcel·les, que van comprar els veïns de l'entorn. Pels volts de 1998 va comprar la casa l'actual propietari, Ramon Borràs, procedent del mas veí de cal Quelet. La casa moderna que s'aixeca al costat de la vella ja l'havia edificat Elisendo Bayo. | 41.8508000,1.6425200 | 387313 | 4634102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63295-foto-08229-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63295-foto-08229-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63295-foto-08229-434-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la finestra de la façana sud-oest: 1690En una finestra del cos sud. 1763Informació oral facilitada per Ramon Borràs | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63296 | Església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29. | XVII | En semi-ruïna. Gran esvoranc a la façana principal | Capella rural situada uns 200 metres al nord de la masia de cal Galabardí, i a un km de distància aproximadament del poble de Salo. Es tracta d'una construcció senzilla, de la segona meitat del segle XVII. És d'una sola nau de planta rectangular, orientada gairebé amb exactitud sobre l'eix est-oest. La façana principal, encarada a ponent, té actualment un gran forat al mur. Al damunt hi ha una petita finestreta i, sobre la teulada, un típic campanar d'espadanya. La façana de migdia té un portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, que devia ser l'accés principal. Més avall hi ha una segona porta més senzilla. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i conserven parcialment l'arrebossat tradicional. L'interior del temple és cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. La zona del presbiteri es troba una mica elevada mitjançant un graó. Es conserva l'altar de pedra i, al seu darrera, tres fornícules obertes al mur de capçalera. El paviment és enrajolat. | 08229-435 | Demarcació de Salo | Les inscripcions conservades en la mateixa església semblen indicar que es tracta d'una construcció de la segona meitat del segle XVII, possiblement del 1669. Era una capella destinada al culte públic, no pas d'una casa particular. Segons explica mossèn Josep Carol en el seu llibre sobre Salo, era objecte de gran devoció popular, fins al punt que, a la pràctica, sant Genís passà a ser el tercer patró del poble de Salo i en les celebracions litúrgiques de la Festa Major, el 24 d'agost, s'oficiava aquí en lloc de fer-ho al temple parroquial. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou saquejada i des de llavors quedà fora de culte. El que aleshores era masover de cal Galabardí va utilitzar-la com a magatzem i obrí l'esvoranc a la paret. | 41.8525600,1.6425000 | 387315 | 4634297 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sud és decorada amb una creu que té una curiosa forma antropomòrfica esquemàtica, així com la següent inscripció: Any 1669Hi ha rajoles en les que hi consta l'any 1680. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63297 | Jaciment ibèric al castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-al-castell-de-castelltallat | <p>VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IV-III aC | Jaciment molt arrasat | <p>Restes arqueològiques d'un assentament ibèric situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'antic castell de Castelltallat, l'església de Sant Miquel de Castelltallat i l'actual Observatori Astronòmic de Castelltallat. Les excavacions arqueològiques fetes amb motiu de la construcció de l'Observatori van permetre constatar l'existència d'un assentament ibèric anterior al castell medieval, del qual se'n van identificar dues sitges i alguns murs de poca entitat. Entre el material ceràmic recuperat destaquen diversos fragments de ceràmica àtica de figures negres, així com altres produccions d'importació, a més de les ceràmiques autòctones ibèriques. El jaciment es pot situar amb una cronologia que va del segle IV al III aC. Podria tractar-se d'un poblat amb una funció de refugi o defensa, del qual cal destacar la bona visibilitat del turó, amb vistes a llarga distància que arriben fins a la serra del Port del Comte (al nord) i Montserrat (al sud).</p> | 08229-436 | Castell de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Amb motiu de la construcció de l'Observatori astronòmic de Castelltallat per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona es van portar a terme un seguit de campanyes d'intervencions arqueològiques entre els anys 1999 i 2001. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. La presència a dalt el turó d'un gran enderroc va fer pensar que es tractava del castell, que tradicionalment s'ha situat a l'entorn de l'església de Sant Miquel. Segons la tradició oral, aquesta església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis castrals. A part de les restes del castell les excavacions van permetre documentar l'existència del jaciment ibèric.</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||
| 63298 | Jaciment paleontològic de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-prat-barrina | <p>ARAGONÈS VALLS (1998). Nota sobre el jaciment d´icnites de la Serra de Catelltallat. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 24-26.</p> | <p>Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d'icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària. El jaciment, que es troba al costat mateix d'un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d'aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d'icnites. Les petjades o icnites corresponen a l'època geològica de l'Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d'anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l'espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars. El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l'esquerra de l'espectador), a l'extrem oposat i entremig. Les petjades formen diferents 'camins' o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d'est a oest. Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat. Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d'altres tendeixen a formes més ovalades i també n'hi ha de tridàctiles (amb tres dits). Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d'humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre. Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d'anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers. L'indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d'animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l'espècie Entelodon magnum. Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.</p> | 08229-437 | Demarcació de Castelltallat | <p>Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l'activitat d'una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d'icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació. Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50. Al Bages s'han trobat restes de l'Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors. També s'han trobat mamífers fòssils d'aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.</p> | 41.8029800,1.5981700 | 383545 | 4628851 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63299 | Tres Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tossals | CAMPRUBÍ, R (1981). 'Descobriment d'un nou monument megalític al Bages'. Dovella, núm. 11 (desembre 1981), p. 41-44. CAMPRUBÍ, R.; GARCIA, A (1982). Monument megalític 'Els Tres Tossals'. Inscultures a Sant Mateu de Bages. Sallent, Estudi del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí. FÀBREGA, A (2002). 'Les inscultures dels Tres Tossals'. Dovella. Núm. 76 (Estiu 2002), p. 15-25. SÁNCHEZ, E. (1988): Memòria sobre les prospeccions realitzades a la carretera nova de Súria i a les variants de l'eix del Llobregat (Bages-Berguedà), 1988. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1238. | XXV-XVI aC | En els darrers anys s'ha erosionat i malmès | Roca amb inscultures o gravats megalítics en el lloc anomenat Tres Tossals. El jaciment s'emplaça en un petit replà a la part alta del vessant de ponent del puig dels Tres Tossals, en un context de bosc de pi. Es pot considerar tal vegada la mostra més destacada d'art rupestre del Bages. Els gravats es troben en el bloc superior d'un conjunt de roques sedimentàries. Consisteixen en un seguit de línies laberíntiques que descriuen un dibuix abstracte que uneix tres cassoletes (dues de planta circular i una de tendència rectangular), i que acaba en una mena d'espina de peix o espiga invertida. Per la tipologia d'aquests gravats podrien ser atribuïts, amb reserves, al període comprès entre el neolític final i el bronze inicial. Les anomenades inscultures megalítiques són un dels fenòmens arqueològics que ha donat peu a una més àmplia diversitat d'interpretacions i que s'ha atribuït també a un ampli ventall de possibilitats cronològiques (ja siguin anteriors, contemporànies o posteriors al megalitisme). També han estat molt presents en les tradicions populars i el folklore. Algunes de les interpretacions que s'han donat són: decoració o simbolisme associat als megàlits, funcions rituals diverses (ofrenes, libacions...), cultes de fertilitat, per recollir aigua de la pluja, marques del territori, mapes astronòmics... Pel que fa a la cronologia, Albert Fàbrega s'inclina per relacionar els gravats dels Tres Tossals amb el fenomen megalític i, probablement, amb els inicis de l'edat del Bronze, ja que a Catalunya sembla que gairebé totes les cassoletes i reguerons són contemporanis de dolmens i menhirs. | 08229-438 | Demarcació de Valls de Torroella | La troballa d'aquest jaciment es va fer el 1982, després d'uns incendis, per part del veí de Súria Josep Rodríguez i el van donar a conèixer membres del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí (FAES); concretament, Ramon Camprubí i Antoni García. Tot i això, Albert FÀBREGA (2002: 16) considera que aquest element megalític podria haver esta al·ludit indirectament en una Història de Catalunya escrita per Antoni Aulèstia l'any 1887, quan fa referència a les hipotètiques arrels orientals del nom de Súria. L'agost de 1988, amb motiu de la construcció de la carretera de Súria a Palà, s'hi va fer una prospecció d'urgència dirigida per J.M. Defaus i Eduard Sánchez. El febrer de l'any 2000 membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) i del Centre Excursionista de Súria van realitzar una còpia del gravat mitjançant un procés força complex en tres fases (calc, digitalització i traçat), de manera que van obtenir una imatge digitalitzada força precisa del gravat, publicada en un article a la revista Dovella (FÀBREGA, 2002). | 41.8419700,1.7309200 | 394637 | 4633009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63299-foto-08229-438-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63300 | Cal Domenjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domenjo | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 18). | XVII-XX! | Antiga masia reconstruïda pràcticament de nou. Les obres estan paralitzades | Antiga masia de dimensions mitjanes emplaçada a un extrem de l'altiplà on es troba el raval de Mejà, amb bones vistes sobre la vall de la riera de Salo. L'edificació de la casa ha estat pràcticament refeta de nou en una actuació del 2013, de manera que actualment el conjunt és format per aquest cos més un cobert antic a llevant i un seguit de naus corresponents a una granja moderna escampades al voltant. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Els murs són de pedra però s'han aixecat de nou, i l'interior també és de nova construcció. Les façanes principals són les de llevant i ponent, i es distribueixen en base a tres eixos d'obertures, seguint més o menys el model d'una masia tradicional. A la cara nord s'hi ha planificat una terrassa i la façana té una balcó al pis superior. L'única construcció que manté la tipologia originària és el cobert de llevant, que es troba actualment en males condicions i semi-derruït. | 08229-439 | Demarcació de Mejà | Cal Domenjó és la casa més antiga del raval de Mejà que actualment es troba en un altiplà sobre la riera de Salo. De l'antiga masia pràcticament no en queda pràcticament res, però devia ser un mas important i sobre les seves terres al segle XIX s'hi van establir casetes més petites que actualment formen aquest raval. Cal Rojas, per exemple, fou construïda el 1882 i al principi pagava un cens a cal Domenjó. A les primeres dècades del segle XX Cal Domenjó es trobava en decadència i va passar per diferents amos que tenien dificultats econòmiques, de manera que va acabar en subhasta pública. La va comprar Àngel Soler Carol, que era el propietari de cal Pastor. El nou propietari buscava una casa més gran, ja que cal Pastor era molt petita. La néta d'Àngel es casà amb Lluís Rojas Jové, de cal Rojas. D'aquesta manera les dues propietats van quedar unificades. | 41.8504400,1.6657500 | 389241 | 4634031 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un balcó: Restaurada per P. Soler 2013Inscripció trobada en una llinda interior corresponent al segle XVIIInformació facilitada per Lluís Rojas Jové | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63301 | Cal Rojas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rojas-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 9). | XIX | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l'altiplà on hi ha el raval de Mejà, al nord de la riera de Salo. El cos residencial és una edificació de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té un cobert adossat a ponent. Al seu entorn hi trobem naus pertanyents a granges i una altra casa de recent construcció. El cos principal ha estat aixecat en una sola fase. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució totalment regular, en base a tres eixos d'obertures. En l'eix central hi trobem les obertures principals: portal, balcó... totes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La resta de façanes conserven les finestres originàries. A la part posterior hi ha adossada una tina. Antigament en aquest sector el nivell del terreny era més alt, cosa que permetia accedir directament a l'obertura de la tina. A l'est hi ha una petita pallissa que ha quedat integrada en coberts de construcció més recent. | 08229-440 | Demarcació de Mejà | Cal Rojas fou construïda pel rebesavi de l'actual propietari el 1882. Es deia Josep Rojas Mas i procedia de Vilaseca, a Cardona, on era masover. Poc després, el 1887, es construí la pallissa. La nova casa s'establí en terres del mas de cal Domenjó, i al principi pagava un cens, però després els Rojas van comprar la casa, amb la seva mínima porció de terreny. L'hereu de Josep fou Joan Rojas Botifoll; l'hereu d'aquest Josep Rojas Santasusanna, i el següent Joan Rojas Carol, el qual va tenir tres fills: Josep, Lluís i Marina. A la dècada de 1970 els propietaris van aixecar una casa de nova construcció al sud-oest de l'antiga. | 41.8535200,1.6660900 | 389275 | 4634373 | 1882 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63301-foto-08229-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63301-foto-08229-440-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al balcó de la façana principal: Josep Rojas Jové 1882A la pallissa: 1887 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63302 | Cal Pastor (Mejà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-meja | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 23, 24. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 10). | XIX | Habitatge arrasat, cobert en estat d'abandó | Cobert de treball de l'antiga casa de cal Pastor, emplaçada en un coster sota l'altiplà on es troba el raval de Mejà. La casa està totalment arrasada i l´únic que en queda és aquest cobert on s'hi feien els treballs d'elaboració del vi. És una petita construcció de planta rectangular i amb dues plantes, situada en un terreny amb desnivell. A la cara davantera hi trobem dos portals, un dels quals tapiat, i dues finestres a la part superior. Totes les obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Per la part posterior s'accedeix al que sembla una tina quadrada. El nivell inferior està dividit en dues cambres, una de les quals ha quedat tapiada. L'habitatge de cal Pastor es trobava uns metres al nord, i només se'n veu algun rastre als marges de les feixes. | 08229-441 | Demarcació de Mejà | No tenim notícies sobre l'origen d'aquesta casa, però suposem que devia construir-se, com la majoria del raval de Mejà, al segle XIX. Era una casa molt petita, i els propietaris eren la família Soler. A la dècada de 1880 devia néixer Àngel Soler Carol, que més tard va ser l'hereu. A principis del segle XX Àngel va aprofitar que l'antic mas de cal Domenjó, força més gran, estava en subhasta pública per comprar-lo i traslladar-s'hi a viure. Dos dels germans d'Àngel van fer carrera sacerdotal dins de l'orde dels claretians. Els dos havien nascut a cal Pastor. Josep M. Soler Carol va néixer el 1889 i fou destinat a la Guinea espanyola. Sebastià Claret Carol va desenvolupar la seva tasca sacerdotal en una missió a la Xina. Després de la marxa d'Àngel Soler la casa de cal Pastor va quedar abandonada i ja fa molts anys que es troba en l'estat actual de ruïna. | 41.8524200,1.6688300 | 389500 | 4634247 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63302-foto-08229-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63302-foto-08229-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63302-foto-08229-441-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Lluís Rojas Jové | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63303 | Cal Perellarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perellarg | GIRBAL JAUME, Eduard (1923). La tragedia de ca'l Per Llarch (reeditada el 2006 per Edicions de 1984). GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 12). SERRA SALA, Joan M. (1983). 'La vida quotidioana al poble de Salo a principis de segle XX', Dovella, núm. 8 (gener-febrer, 1983), p. 19-23. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada en un contrafort sud de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Al seu costat hi ha cal Sebastià: una casa que tenia característiques similars però que ha estat reconstruïda de nou. El cos residencial de cal Perellarg és de planta rectangular amb un petit cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat bastida en una sola fase constructiva i presenta una distribució regular en base a tres eixos d'obertures. A l'eix central hi trobem les obertures principals, com el portal i balcons. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la central superior, rematada amb arc. Originàriament la casa era molt ampla i curta, fins que el pare de l'actual propietari la va allargar per la part posterior, obrada ja amb totxo. La resta de murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. La casa és envoltada per naus corresponents a granges. També hi trobem tres antigues barraques de vinya, una de les quals té un clos davanter on s'hi guardaven els porcs abans de matar. | 08229-442 | Demarcació de Mejà | Abans que s'hi edifiqués la casa en aquest indret ja hi havia tres barraques de parcers que treballaven les vinyes de la zona. La casa de cal Perellarg fou construïda el 1833 per Ramon Esquius. Va tenir dos fills que van continuar vivint en aquest lloc: Pere i Florenci Esquius Mas. El segon era casat però cap dels dos va tenir fills. Del 1884 és la inscripció en una llinda que fa referència a Pere Esquius, que llavors era l'hereu. Aquesta era una zona de molta vinya i els propietaris subsistien sobretot de l'elaboració del vi. Com que ni Pere i Florenci van tenir descendència la casa va passar a la germana de la dona de Florenci. Els seus descendents són la família Cabellol. L'actual propietari és Jaume Cabellol Sunyé. A prop de cal Perellarg hi ha cal Sebastià (Catàleg de masies, núm. 11). Pels volts de 2007 aquesta casa va ser totalment refeta de nou, i ara hi viu un fill de Jaume Cabellol. Un fet molt remarcable és que l'escriptor i periodista Eduard Girbal i Jaume (Girona 1881- Barcelona 1947) es va inspirar en aquesta casa, i concretament en Pere Esquius Mas, per escriure una de les seves novel·les. Girbal s'enquadra dins del grup d'escriptors ruralistes de principis de segle XX. En l'època immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial va passar una temporada al poble de Salo i d'aquí en va treure un cicle titolat 'L'agre de la terra' format per dos llibres de narracions i dues novel·les: Oratjol de la Serra, La estrella ab cua, la tragèdia de ca'l Pere Llarch i la Cuaranya. D'aquestes, La tragèdia de cal Pere Llarg (publicada el 1923 i reeditada el 2006 per Edicions de 1984) està inspirada en el personatge real de Pere Esquius Mas. En ella l'autor retrata el món dur i descarnat d'una casa rural en una línia similar a Solitud, de Caterina Albert. La dona del protagonista, anomenada Custòdia, és víctima dels costums d'una societat masclista i tancada, amb una relacions humanes tenses i plenes de passions extremes que la condueixen a un final tràgic i esperpèntic alhora. En el seu moment la novel·la es va considerar escandalosa i per això va ser silenciada, però més darrerament el seu autor ha estat reivindicat. | 41.8522600,1.6708300 | 389666 | 4634227 | 1833 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del balcó: 1884 Pedro EsquiusA la llinda d'una finestra: 1833Informació oral facilitada per Jaume Cabellol Sunyé | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63304 | Cal Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carol | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 10-13 GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 20). | XIX-XX | Casa de pagès de petites dimensions emplaçada en un contrafort sud de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. El cos residencial és de planta irregular, amb planta baixa més un pis, i és format per tres cossos adossats que corresponen a diferents fases de construcció. El cos originari és el que es troba al centre, i posteriorment la casa s'amplià cap al sud i s'hi afegiren coberts a la part posterior. El portal actual es troba en aquest cos davanter, obra del final del segle XIX o principis del XX. Igual que la resta d'obertures en aquesta part, és emmarcat amb maó. El cos originari és de major qualitat arquitectònica, amb algunes finestres de pedra picada. Els murs són de maçoneria, amb semi-arrebossat tradicioanal. Al sud es conserva un cobert aïllat, amb base de pedra i posteriorment ampliat. | 08229-443 | Demarcació de Mejà | Segons explica mossèn Josep Carol, fill d'aquesta pairalia, en el seu llibre sobre Salo, la casa fou construïda per Josep Carol i la seva muller Antònia Auguets. Devia ser a la primera meitat del segle XIX, en una data semblant a la que es van aixecar altres cases d'aquest raval, com cal Perellarg. El sobrenom antic era cal Rebec, però en els darrers temps els propietaris van preferir canviar-lo pel del seu cognom, cal Carol. Els fundadors de la casa, Josep i Antònia, van tenir nou fills. El quart era Joan Carol Auguets, nascut el 1868, i fou el primer d'una corrua de fills d'aquesta casa amb vocació religiosa i que van fer carrera eclesiàstica. Joan fou ordenat sacerdot però morí molt jove, ofegat a les Fonts del Llobregat el 5 de desembre de 1895. El sisè germà fou Josep Carol, nascut el 1873. Va desenvolupar la seva activitat dins l'orde dels caputxins en llocs tan diversos com les Filipines, França i Barcelona. Segons sembla, era un predicador nat. La setena germana era Carme Carol, que ingressà a la congregació de Filles de Sant Josep i fou destinada a Madrid i Cardona. L'hereu de la casa fou Francesc Carol, casat amb Maria Companys. En la segona generació dels nascuts en aquesta casa hi va haver cinc germans. Dos van seguir la vocació religiosa: la filla tercera era Carme Carol, que va néixer el 1896 i ingressà a l'institut de Religioses Dominiques de l'Anunciata; el fill petit fou Antoni Querol, nascut el 1879 i pertanyent als salesians. Ja al segle XX, un altre capellà nascut en aquesta casa fou Josep Carol, autor del llibre esmentat. Els Carol van viure en aquesta casa fins a la dècada de 1980, quan van marxar per anar a Valls de Torroella, tot i que en mantenen la propietat. | 41.8504700,1.6683300 | 389455 | 4634031 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63304-foto-08229-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63304-foto-08229-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63304-foto-08229-443-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament la casa era coneguda com cal Rebec | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63305 | Església de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 6.7. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. | XIX | Ermita que, segons una inscripció, fou edificada el 1886 però probablement sobre alguna capella anterior. Està emplaçada al cim d'un petit promontori rocallós i assentada directament sobre una massa rocosa, uns 150 metres a l'est del lloc de Claret de la Serra. La capella actual és una edificació força regular i sembla bastida en una sola fase. Consta d'una nau amb absis a la capçalera, perfectament orientada a llevant. La nau mesura 16'15 m per 3'05 m, i l'absis fa 3,30 m de fons per 2'5 d'ample. La façana principal, encarada a ponent, és simple i presenta un portal rematat amb una llinda amb arc rebaixat i, al seu damunt, un òcul. La teulada és rematada amb un arc d'espadanya. El mur davanter és fet amb blocs de pedra força grossos reblerts amb pedra més petita, un tipus de parament que és propi del segle XIX. La inscripció de la llinda (1886 D.C.) confirma aquesta datació. La resta de murs són semi-arrebossats. Segons Josep CAROL (1992: 30) l'absis podria ser romànic, però considerem que aquesta atribució és dubtosa, atenent a la unitat de la construcció. L'interior és cobert amb volta de pedra i les parets són enguixades. Davant de l'entrada s'estén una petita placeta formada per un terraplè de pedres. | 08229-444 | Demarcació de Salo | El lloc de Claret de la Serra és documentat des de molt antic i era un nucli important a l'alta edat mitjana. Els propietaris eren els Claret, una família que amb diferents branques que també trobem a Claret dels Cavallers, Claret dels Pagesos (actualment Claret de Figuerola) i a Cellers al voltant del segle XIII, però la seva genealogia en aquests moments no està del tot aclarida. Segons un document de 1309, el cavaller Bernat de Claret, fill de Ferrer de Claret dels Pagesos, vivia a la parròquia de Santa Margarida de Mejà i, per tant, segurament a Claret de la Serra (FÀBREGA, 2008: 7). Per la seva banda, Josep BASTARDAS (2014) considera que la família Claret tenia lligams amb el Bernat de Claret que a finals del segle XII fou comanador de la comanda templera de Gardeny (Montsó) i un personatge important dins l'orde del Temple. A Claret de la Serra la família dels Claret van subsistir fins ben entrat el segle XIX. A principis d'aquest segle es produí un casament de la pubilla, Maria Claret, amb l'hereu del mas Genovès, situat al nucli de Salelles (Sant Salvador de Guardiola). Es deia Pere Genovès i havia nascut el 1798. Amb aquest casament el patrimoni dels dos masos quedà unit, i des d'aleshores fins a l'actualitat els hereus van passar a dir-se Genovès i residien en aquest mas de Salelles. Gràcies a l'arbre genealògic fet per la família Genovès sabem que els següents hereus foren: Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d'un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s'hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles i de Mejà. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l'actual propietària, que continua sent propietària també de la capella de Sant Martí. Tot i que no coneixem notícies antigues sobre aquesta capella, diversos factors indueixen a pensar sobre la seva antiguitat: la proximitat a Claret de la Serra, l'advocació de Sant Martí, que és molt pròpia del moment alt-medieval, i l'existència d'una imatge antiga de sant Martí, de la qual els propietaris actuals no es saben la ubicació. Aquesta possible capella antiga hauria estat reformada o reconstruïda el 1886, segons indica la llinda. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63305-foto-08229-444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63305-foto-08229-444-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1886 D.C. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63306 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 4). | XVIII-XX | En estat d'abandó. Estructuralment la construcció es conserva dempeus | Masia de petites dimensions emplaçada a l'extrem d'un contrafort nord de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Està formada per un cos residencial, de planta rectangular amb planta baixa més un pis, que està adossat a una pallissa i té un petit cos adossat a l'angle nord-est. També hi ha un cobert aïllat més a ponent. La façana principal, encarada a migdia, presenta una aspecte atípic, ja que té un portal molt senzill, amb llinda de fusta, que ha estat tapiat. En aquesta façana hi trobem dues finestres superiors, emmarcades amb llindes i brancals de pedra, així com una petita construcció adossada que té la data de 1757. La resta de murs són poc visibles perquè tenen construccions adossades i per la vegetació que els envolta. Els murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. La construcció és interessant perquè ha mantingut l'estructura d'una petita masia setcentista amb molt poques modificacions, tot i que la part posterior de la casa sembla una ampliació posterior. A l'interior es conserva molt integrament la tipologia originària. A la primera estança de la planta baixa hi ha la llar de foc amb forn de pa. A ponent hi trobem una estança semisoterrània coberta amb volta de pedra que corresponia a un estable. Al primer pis el terra és enrajolat. Al costat de la casa és interessant l'àmplia pallissa, que sembla obra ja del segle XIX. | 08229-445 | Demarcació de Mejà | Segons les inscripcions conservades, el gruix d'aquesta masia és obra de mitjans de segle XVIII, tot i que no es pot descartar que la casa tingui un origen anterior. Almenys en els darrers temps pertanyia a la gran heretat de Claret de la Serra, que era la masia més antiga i amb més terres d'aquesta zona. Cal Fèlix era habitada per masovers. L'últim va ser Ramon Badrenes, que era el propietari de cal Ros i va traslladar-se a cal Fèlix perquè l'habitatge era més ampli Entorn de 1960 va marxar i des d'aleshores la casa ha restat deshabitada. | 41.8595500,1.6738800 | 389932 | 4635032 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra de la construcció adossada a la façana: 1757Inscripció interior en una llinda de fusta a la porta que dóna a l'estable: 1762Informació facilitada per Lluís Rojas Jové | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 63307 | Serramorena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramorena | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 13). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada a la part central de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos, el qual té adossat al sud-oest un cobert de recent construcció i un altre a la part posterior. La casa està envoltada per altres construccions corresponents a una granja moderna. Originàriament era més petita, i fou ampliada per la part davantera i posterior. En els darrers anys ha estat reformada substancialment: els murs són arrebossats amb ciment, s'ha afegit una terrassa a la part davantera i s'han regularitzat les obertures. El resultat és que exteriorment gairebé no és visible la construcció tradicional, tot i que la casa ha conservat els volums originaris. A l'interior es conserva el celler i una tina. | 08229-446 | Demarcació de Mejà | Serramorena va ser construïda pels avantpassats de la família Puig, que encara hi viuen. Probablement va ser al segle XIX, com és el cas en la majoria de casetes que formen el raval de Mejà situat en aquest altiplà. El primer personatge del que tenen record és Joan Puig Prat, que va néixer entorn de 1909 ja en aquesta casa. La seva esposa era Lídia Tomasa Puig, filla de Claret de la Serra. L'hereu fou Ignasi Puig Tomasa. Des del seu record els Puig han estat sempre propietaris de Serramorena, que era una casa molt humil i amb poc terreny. Treballaven com a parcers en terres dels masos més grans, com els de Claret de la Serra i Horta. Principalment vivien de la vinya i del treball de bosc, i anaven a vendre vi en pobles de l'entorn, com per exemple a Su. | 41.8544800,1.6726600 | 389822 | 4634471 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63307-foto-08229-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63307-foto-08229-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63307-foto-08229-446-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Ignasi Puig Tomasa i Joan Puig Mujal | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc