Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62904 | Barraca de pedra seca 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-42-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11831) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. A l'interior té una llar de foc amb xemeneia, una fornícula i una espitllera. Exteriorment té un ràfec de pedres volades, una xemeneia amb tres pedres verticals tapades amb una llosa plana i remata la coberta un magnífic cimadal. Per sobre del marge, a tocar la barraca, hi ha una canal de pedra per recollir l'aigua de la pluja i evitar que es filtri dins la barraca. | 08229-42 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7932100,1.6848700 | 390731 | 4627653 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62904-foto-08229-42-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62905 | Barraca de pedra seca 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-43-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11835) | XIX-XX | Conjunt molt ben restaurat, conservat i actualment en ús. | Barraca doble composta de dues cambres. Té dues portes a l'exterior i les estances comunicades interiorment. L'estança esquerra és circular, amb coberta de falsa cúpula. Té un conjunt vertical de cocó/fornícula i era utilitzada pel pagès. L'estança dreta, rectangular, utilitzada per l'animal de càrrega, té una menjadora i una espitllera. La menjadora té una biga de fusta per evitar que l'animal es trenques les dents. El sostre és de bigues de fusta. Exteriorment les dues estances tenen un ràfec de pedres volades i un magnífic cimadal remata l'estança circular. | 08229-43 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7933000,1.6863100 | 390851 | 4627661 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62905-foto-08229-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62905-foto-08229-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 62906 | Barraca de pedra seca 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-44-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11833) | XIX-XX | Petit esfondrament | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb porta de llinda plana. Té un conjunt vertical de cocó/fornícula, una espitllera i un prestatge volat. Exteriorment té restes d'un ràfec volat i dues petites esllavissades de la paret exterior | 08229-44 | Demarcació de Castelltallat | 41.7947800,1.6735700 | 389795 | 4627842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62906-foto-08229-44-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 62907 | Barraca de pedra seca 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11725) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana i dues espitlleres. | 08229-45 | Demarcació de Castelltallat | 41.7822200,1.6615800 | 388777 | 4626462 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62907-foto-08229-45-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62908 | Barraca de pedra seca 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-46-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11724) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana i dues espitlleres. Està construïda amb pedres planes primes que la diferencien d'altres barraques. | 08229-46 | Demarcació de Castelltallat | 41.7817600,1.6645900 | 389026 | 4626408 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62908-foto-08229-46-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62909 | Barraca de pedra seca 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-47-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11726) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana i dues espitlleres. Està construïda amb pedres planes primes que la diferencien d'altres barraques. | 08229-47 | Demarcació de Castelltallat | 41.7795000,1.6617300 | 388785 | 4626160 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62909-foto-08229-47-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62910 | Barraca de pedra seca 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-48-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11723) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té un cocó i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08229-48 | Demarcació de Castelltallat | 41.7790200,1.6634200 | 388924 | 4626105 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62910-foto-08229-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62911 | Barraca de pedra seca 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-49-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11721) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08229-49 | Demarcació de Castelltallat | 41.7789500,1.6680300 | 389307 | 4626091 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62911-foto-08229-49-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62912 | Barraca de pedra seca 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-50-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 8926) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. Les dimensions són de 2 x1,80 m, amb una altura interior de 2,10 m. La porta té una amplada de 50 cm i una altura d'1,20 m. | 08229-50 | Demarcació de Castelltallat | 41.7762400,1.6183300 | 385172 | 4625855 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62912-foto-08229-50-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62913 | Barraca de pedra seca 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-51-1 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12048) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta de ferradura, amb porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-51 | Demarcació de Castelltallat | 41.7735800,1.6290000 | 386054 | 4625546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62913-foto-08229-51-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62914 | Barraca de pedra seca 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-52-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12051) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. La coberta exterior és de pedres i lloses planes. | 08229-52 | Demarcació de Castelltallat | 41.7748600,1.6320700 | 386312 | 4625684 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62914-foto-08229-52-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62915 | Barraca de pedra seca 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-53-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12052) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera, un ràfec de pedres planes volades i la coberta exterior acabada amb pedres i lloses planes | 08229-53 | Demarcació de Castelltallat | 41.7735800,1.6336700 | 386442 | 4625540 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62915-foto-08229-53-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62916 | Barraca de pedra seca 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-54-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12049) | XIX-XX | Petit esfondrament | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres planes volades i la coberta. | 08229-54 | Demarcació de Castelltallat | 41.7724900,1.6290800 | 386059 | 4625425 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62916-foto-08229-54-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 62917 | Barraca de pedra seca 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-55-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 8928) | XIX-XX | Barraca de pedra seca adossada a un marge de planta rectangular, amb porta de llinda plana. La planta mesura 4 x 1 m, amb una alçada interior de 2,30 m. La porta fa 70 cm (amplada interior) i 60 cm (amplada exterior); i té una alçada d'1,25 m. El gruix de les parets és de 60 cm. | 08229-55 | Demarcació de Castelltallat | 41.7716800,1.6246200 | 385687 | 4625341 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62917-foto-08229-55-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62918 | Barraca de pedra seca 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-56-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 8927) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana. La planta tendeix a ser un triangle en que el costat més llarg fa 2,45 m (una de les parets és una mica torta, de manera que el triangle és irregular). L'alçada interior és de 2 m. La porta té una amplada de 60 cm i una alçada d'1,45 m. | 08229-56 | Demarcació de Castelltallat | 41.7715900,1.6258400 | 385788 | 4625329 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62918-foto-08229-56-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62919 | Barraca de pedra seca 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-57-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12050) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té un cocó i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08229-57 | Demarcació de Castelltallat | 41.7697200,1.6258600 | 385786 | 4625121 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62919-foto-08229-57-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62920 | Barraca de pedra seca 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-58-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12047) | XIX-XX | Esfondrament lleu | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera i una esllavissada sobre la llinda del portal. | 08229-58 | Demarcació de Castelltallat | 41.7693200,1.6291500 | 386059 | 4625073 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62920-foto-08229-58-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 62921 | Barraca de pedra seca 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-59-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12046) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera. | 08229-59 | Demarcació de Castelltallat | 41.7681100,1.6292800 | 386068 | 4624938 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62921-foto-08229-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62922 | Barraca de pedra seca 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-60-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12045) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera i un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-60 | Demarcació de Castelltallat | 41.7679000,1.6304900 | 386168 | 4624913 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62922-foto-08229-60-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62923 | Barraca de pedra seca 61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-61-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12014) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb porta de llinda plana. | 08229-61 | Demarcació de Castelltallat | 41.7711900,1.6343100 | 386491 | 4625273 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62923-foto-08229-61-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62924 | Barraca de pedra seca 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-62-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12013) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb porta de llinda plana. Està adossada a un marge que té una escala amb tres graons volats al lateral dret del portal. La coberta exterior està rematada amb un caramull (pedra vertical). | 08229-62 | Demarcació de Castelltallat | 41.7701300,1.6349100 | 386539 | 4625155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62924-foto-08229-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62925 | Barraca de pedra seca 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-63-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12271) | XIX-XX | Pràcticament enderrocada | Barraca de pedra seca en estat de semi-ruïna, de planta circular i amb porta de llinda plana. Tan sols es conserva la façana principal. | 08229-63 | Demarcació de Castelltallat | 41.7691000,1.6343000 | 386487 | 4625041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62925-foto-08229-63-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 62926 | Barraca de pedra seca 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-64-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12010) | XIX-XX | Esfondrament lleu | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. | 08229-64 | Demarcació de Castelltallat | 41.7704700,1.6378300 | 386783 | 4625189 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62926-foto-08229-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 62927 | Barraca de pedra seca 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-65-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10589) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. A l'interior té una menjadora. L'amplada de la barraca és de 3,15 m i la llargada (fins a la menjadora) és de 2,90 m. La menjadora ocupa tota l'amplada de la barraca; en el cantó esquerre fa 40 cm, mentre que en el cantó dret fa 75 cm. L'altura interior és de 3,45 m. La porta fa 92 d'ample i 1,40 m d'altura. El gruix de les parets és de 75 cm. | 08229-65 | Demarcació de Castelltallat | 41.7717300,1.6108800 | 384545 | 4625365 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62927-foto-08229-65-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62928 | Barraca de pedra seca 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-66-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10588) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. El diàmetre és de 2,50 m. L'altura interior és d'1,80 m. La porta fa 1,20 m d'altura i té una amplada de 62 cm (exterior) i 45 cm (interior). El gruix de les parets és de 60 cm. | 08229-66 | Demarcació de Castelltallat | 41.7692000,1.6142000 | 384816 | 4625079 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62928-foto-08229-66-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62929 | Barraca de pedra seca 67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-67-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 13359) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una xemeneia al racó del fons a l'esquerra, i ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-67 | Demarcació de Salo | 41.8592300,1.6456700 | 387590 | 4635034 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62929-foto-08229-67-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 62930 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-2 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 238)</p> | XI-XIX | <p>Masia de tamany mitjà d'origen medieval, molt ben situada al cim d'un turó força dominant en forma d'altiplà. Està formada per un recinte tancat que inclou el cos residencial originari (situat a ponent), que en els últims temps era la masoveria, i l'anomenada casa nova, una construcció probablement del segle XIX (adossada a l'est). El cos originari és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, és poc visible ja que s'ha eixamplat amb un cos de construcció recent. El portal originari era adovellat però fou tapiat quan es substituí per un altre de més recent, el qual està rematat amb una llinda d'arc rebaixat i emmarcat amb maons. Té una inscripció de l'any 1775. Els murs de la casa són de pedra, en alguna part fonamentats directament sobre la roca, i conserven algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior la casa té una cisterna en forma de pou. El cos de nova construcció, lleugerament més alt, és construït en dues fases. Disposa de planta baixa més dos pisos i té les obertures (diversos balcons i finestres) emmarcades amb maó. Tota la façana principal és tancada per un clos que conforma un petit pati interior. A ponent es conserva una interessant construcció de pedra amb set tines. A l'interior de la casa es conserva una altra tina, aquesta de pedra. A l'est s'aixeca una construcció de pedra que corresponia a corral i pallissa. Davant de la casa hi ha també una bassa circular.</p> | 08229-68 | Sant Mateu de Bages | <p>Els documents més antics referits a aquesta masia són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers.</p> | 41.7863800,1.7666300 | 397513 | 4626794 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62930-foto-08229-68-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal nou: 1775 | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62931 | La Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rabassola | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 120.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 182).</p> <p>PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, P. 39.</p> | XI-XIX | Estat de conservació excel·lent | <p>Masia de dimensions considerables, d'origen medieval, que està emplaçada al cim d'un turonet, molt a prop de la carretera. Ha conservat molt bé la tipologia i les característiques tradicionals. Està formada per dos cossos adossats que formen una gran edificació de planta rectangular. El més antic és el del costat nord: de planta rectangular i amb coberta a dues vessants amb el carener d'est a oest. El cos més modern (datat però al segle XVIII) està adossat a migdia i té el carener de la teulada en la direcció oposada; és a dir, de nord a sud. El cos més antic s'estructura en tres crugies i conserva l'antic portal adovellat, que ha quedat integrat sota les voltes de pedra del cos ampliat. El conjunt de l'edificació conforma una obra molt sòlida i regular, amb tots els murs actualment a pedra vista. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Als baixos conserva dues interessants arcades (a llevant) i diverses obertures a la resta de plantes emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i algunes convertides en balcons. La façana principal es troba actualment en el cos ampliat, encarada a migdia, i presenta una composició força simètrica, amb balcons i finestres al primer pis i una petita galeria amb dues arcades a les golfes. Pel costat de llevant la façana ha estat allargada, seguint però el mateix esquema. L'interior de la casa es troba reformat però amb gran cura per conservar la tipologia tradicional. Entre d'altres elements d'interès destaca l'antic celler, sostingut amb arcs apuntats, un forn de pa o una cisterna que recollia les aigües pluvials. Antigament a la casa hi havia una gran tina. El conjunt es completa amb un petit cobert adossat a l'angle sud-oest de la casa i un galliner, situats a l'antiga era. Al costat de llevant hi ha una bassa i diversos coberts de pedra de construcció recent.</p> | 08229-69 | Sant Mateu de Bages | <p>Segons documentació de l'arxiu Bastardas, aquest mas ja existia al segle XI. L'any 1520 l'habitava un tal Celdoni Sala, segons consta al llibre particular de la família Gàver (a l'Arxiu Comarcal del Bages) en una venda d'una peça de terra. En aquesta època, concretament en el fogatge de Sant Mateu de Bages del 1553, hi apareix un tal Sebastià Rabassola. Per tant, aquest cognom també existia al terme. Com a mínim des del segle XVII la família Fontanet n'estava al front. Concretament, per un document del 1646 referit a la Guerra dels Segadors tenim notícia d'un tal Joan Fontanet, de la Rabassola, que havia de ser reclutat aquell any (PLANAS, 1969: 39). Així mateix, una de les inscripcions de la casa ens informa que el 1787 Pere Fontanet va fer construir el cos de migdia. L'any 1933 el mas passà per herència a Josep Basomba, pare de l'actual propietari. Els Basomba procedien d'una casa amb el mateix nom situada a la zona de la Molsosa, on estaven establerts des de l'any 1550. L'actual propietari, d'ofici fustaire, ha fet nombroses obres de restauració i millora de la casa, que actualment presenta un aspecte esplèndid. També va fer construir els diversos coberts que hi ha al costat de ponent.</p> | 41.8103200,1.7130500 | 393101 | 4629517 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62931-foto-08229-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62931-foto-08229-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62931-foto-08229-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana de cos sud: 'Pera Fontanet la feta fer 1787' Inscripció en una llinda de la façana sud: 1840 Inscripció en una llinda interior: 1728 Algunes llindes amb inscripcions no són de la casa sinó de procedències diverses. Entre elles una de l'any 1857 i una altra del 1662. Notícies orals facilitades per Josep Basomba Giralt. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 62932 | Forn d'obra de la Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabassola | XVIII | Molt derruït | Restes d'un forn d'obra o teuleria de la masia de la Rabassola. Es conserva en ruïnes i molt parcialment, en un marge amb pendent vora un camí. La part conservada correspon als fonaments de l'estructura, on hi havia la fogaina, però tan sols en queden restes dels murs laterals i posterior. El mur davanter, on hi devia haver la boca de la fogaina, es troba destruït i l'interior de la cambra és cobert per la vegetació. És possible que l'estructura del forn hagi quedat parcialment soterrada, una mica més avall del que la situació actual permet de veure. La cambra de cocció, situada a la part superior, sembla totalment destruïda. | 08229-70 | Sant Mateu de Bages | Aquest forn pertanyia a una masia propera, anomenada la Rabassola. En aquesta casa es conserven teules fetes en aquest forn que tenien uns curiosos dibuixos i estaven marcades amb dates corresponents a la divuitena centúria. Deu fer força anys que el forn es troba en desús, ja que l'actual propietari ja no l'havia vist mai a funcionar. | 41.8061300,1.7153600 | 393286 | 4629049 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt. | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 62933 | Ruïnes d'un antic mas prop de Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-prop-de-rabassola | XI-XIV | En ruïna i pràcticament desaparegut | Restes molt escadusseres d'un antic mas, en estat totalment derruït. Segons l'actual propietari, fa uns anys les restes eren més visibles però s'ha anat prenent molta pedra d'aquest indret per fer obres a la masia de la Rabassola i també en altres construccions. Actualment tan sols s'observa una amuntegament de pedres entre la vegetació, vora un camí. Segons l'actual propietari de la masia de la Rabassola aquest era el mas originari. Tanmateix, considerem que l'emplaçament i les característiques de l'actual mas de la Rabassola fan pensar que l'emplaçament originari d'aquesta masia és el mateix que actualment. Aquesta construcció propera en ruïnes podria tractar-se d'algun altre mas que va quedar abandonat ja fa molts anys. Es troba situat a l'extrem est d'un serrat que és una estribació nord-sud de la serra de la Sala. Mentre que la Rabassola domina el pas a l'oest, per la vall del torrent de Fontanet. Aquest altre mas dominava el vessant est, prop del torrent de cal Mateu. | 08229-71 | Sant Mateu de Bages | 41.8140900,1.7184900 | 393559 | 4629929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 62934 | La Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rabassa | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 32, 120, 121.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 174).</p> <p>PÉREZ-BASTARDAS, Alfred (1991). Els Bastardes. Estudi genealògic d'una família catalana. Barcelona, p. 53-56</p> | XI-XX | <p>Masia d'origen medieval de petites dimensions, que s'ha conservat amb forces modificacions, les quals n'han alterat la fesomia tradicional. El conjunt, que es troba molt ben emplaçat al cim d'un turó força dominant, té una estructura força atípica, ja que consta de dos habitatges units formant una espècie d'angle o L, cadascuna amb els seus coberts adossats. Sembla que la casa més antiga és la de migdia, la qual té un afegit modern que cobreix totalment l'antiga façana. Aquesta casa, de planta irregular, consta de planta baixa més dos pisos. Els murs exteriors antics pràcticament no són visibles. Al costat de llevant té adossats una bona superfície de coberts, obrats amb pedra i amb les obertures emmarcades amb maó: una construcció ja del segle XX on hi havia corrals. El segon habitatge, situat al costat nord, és de planta més o menys rectangular i disposa també de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia vers un pati central, no presenta elements d'especial interès i sembla força reformada als segles XIX o XX, amb balcons i finestres que destaquen sobre un mur actualment a pedra vista. Just a l'angle que formen les dues cases s'aixeca una caixa d'escales que dóna accés vertical als dos habitatges i una torre quadrada que remata la construcció, tot construït a mitjan segle XX pel pare de l'actual propietària. Aquest element contribueix a donar un aspecte força atípic a la masia. Per la part posterior (nord) la construcció ha conservat més integrament la tipologia tradicional, que consisteix en un mur de pedra només perforat per escasses obertures de petites dimensions. Per aquesta banda la construcció s'assenta sobre l'extrem de l'altiplà, en alguns punts directament sobre la roca. El conjunt conserva un parell de tines.</p> | 08229-72 | Sant Mateu de Bages | <p>Segons documentació conservada en l'anomenat llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas (originari del mas Bastardes de Fals) la Rabassa era un dels masos més importants de la zona ja al segle XI, tot i que la datació del primer document, de l'any 1094, està escrita d'una manera que pot donar peu a confusió. En aquest document se'ns informa que els habitants d'aquest mas tenien les terres aprisiades pels seus besavis. En el llibre d'Urbici també consta l'establiment al mas de la família Rebassa l'any 1210, quan Ramon de Varcebre i la seva esposa Arsendis van empenyorar el domini directe del mas a Maurici Rebassa. La família Rebassa va tenir a partir d'aleshores el domini propi i alodial de l'heretat. Sembla que els Rebassa eren una família de pagesos adinerats. Prou com per dotar les seves filles amb un dot quantiós. A partir d'aleshores els Rebassa es feren un lloc entre les principals famílies del terme de Sant Mateu. En un capbreu de l'any 1334 del monestir de Santa Cecília de Montserrat a la demarcació anomenada batllia de Cans consten els següents masos: Rebassa (Sant Mateu), el Berers (Sant Miquel de Castelltallat) i el Soldevila (Castelltallat). El mas Rebassa posseïa un ampli territori. En el fogatge de Sant Mateu de Bages de l'any 1497 apareix un tal Macià Rabaça, i en el de 1553 apareix un Bartomeu Rabassa, però no sabem si vivien al mas. El 1576 Anton Puigdellívol, àlies Bastardas, es casà amb Magina Rebassa, pubilla del mas Rabassa. Per aquest motiu els Bastardas van rebre la documentació d'aquest mas, que és la més antiga que es troba en l'anomenat llibre d'Urbici. A partir d'aleshores el cognom Rebassa es va perdre al capdavant d'aquest mas, que va quedar vinculat als Bastardas de Fals. No coneixem més notícies del mas fins èpoques més recents, quan la família Ferrer ha habitat la casa almenys des de fa tres generacions. L'avi de l'actual propietària era Miquel Ferrer, i el seu fill i hereu fou Joan Ferrer, el qual va fer aixecar les construccions del costat de llevant, el bloc d'escales i la torre. Durant la postguerra els maquis van assaltar sovint aquesta masia per prendre'n provisions.</p> | 41.8130900,1.7054400 | 392473 | 4629834 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62934-foto-08229-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: Rosa Ferrer 1866. Informació facilitada per M. Carme Ferrer i Josep Bastardas. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62935 | Capitells preromànics de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-preromanics-de-sant-mateu-de-bages | <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. RUBIRALTA, Lluís. Memòries (document inèdit). [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Mateu de Bages', Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> | X-XI | <p>Conjunt de quatre capitells procedents del campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, actualment conservats (i exposats) al Museu Comarcal de Manresa. Concretament, tenen els números d'inventari MCM 4187-4190. Els capitells són esculpits amb pedra sorrenca i mesuren uns 25 cms d'alçària. La forma s'adscriu a l'esquema bàsic derivat de l'ordre corinti. És a dir, tenen una forma tronco piramidal invertida que es corona amb tres daus a cada cara. Tres dels capitells presenten dos registres superposats de fulles molt elementals, mentre que el quart presenta un motiu ornamental vegetal diferent. Els quatre capitells pertanyen al tipus conegut com a corinti califal. Més concretament, entrarien dins un dels tipus estudiats per Félix Hernández i Georges Gallard sobre els quals encara no hi ha un consens per saber si es tracta d'obres del segle X o bé pertanyen ja al primer art romànic.</p> | 08229-73 | Museu Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi, 40. 08240 - Manresa | <p>El lloc de Sant Mateu de Bages està vinculat a vestigis pertanyents a l'època visigòtica (necròpolis del Collet del Cargol) i, en el lloc mateix de l'església, a una altra necròpolis de tombes antropomorfes datable entre els segles VI i XII. L'església preromànica, de la qual se n'ha conservat el campanar, és datada al segle X. Concretament, es consagrà l'any 983, moment en el que el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Cal suposar, doncs, que aleshores pertanyia als Cardona. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. L'edifici havia sofert diverses reformes, però l'any 1831 fou substituït per un nou edifici ja que l'antic es trobava molt malmès, el qual es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només es conservà l'antic campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i tots els elements mobiliaris van quedar destruïts, excepte un sarcòfag gòtic. Pel que fa al campanar, va ser restaurat l'any 2000 tot restituint-lo a la seva forma primitiva. L'obra s'inaugurà el 2002. A la part dels finestrals geminats s'hi van reconstruir les columnes centrals i, al damunt, s'hi va col·locar una reproducció dels capitells originaris, feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. Els capitells originaris van ser traslladats al Museu de Manresa en el context de la Guerra Civil de 1936, quan l'anomenat Equip de Salvament del Patrimoni de la capital del Bages va dur a terme una important tasca per protegir l'art religiós que estava en perill arran dels fets revolucionaris. Lluís Rubiralta, responsable d'aquest equip, esmenta com es va procedir al desmuntatge d'aquests capitells el dia 1 de desembre de 1936, junt amb altres objectes de l'església i de l'arxiu parroquial. Hom suposa que els capitells preromànics actualment exposats al Museu són els que aleshores es van extreure de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 91|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 62936 | Torre de la Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-rabassa | SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 134-135. | XIV-XV | Parcialment esfondrat | Vestigis d'una possible torre medieval de característiques singulars per les seva forma molt estreta. L'estudiós Xavier SITJES (2013) amb moltes reserves li dóna una datació a la baixa Edat Mitjana i la considera una possible torre de defensa. La construcció es troba als peus del turó on hi ha la masia de la Rabassa (ja existent al segle XI). Es tracta d'una construcció de planta rectangular en forma de torre molt estreta i força alta, situada al marge d'un camp i prop del camí que va a la masia. Se'n conserven parcialment els murs nord i est, fins a una alçada màxima d'uns 3,5 m. Els murs sud i oest es troben semi-enderrocats i només se'n conserva la base, ja que l'estructura es fonamenta en el mateix marge del camp. Les dimensions exteriors són 5 per 2,5 m. L'aparell dels murs és de qualitat, format per carreus de mida mitjana que formen fileres irregulars. La gruixària dels murs, molt ferms, és d'un metre. L'espai interior sorprèn per la seva estretor (tan sols un metre d'amplada), i en l'estat actual, totalment cobert de vegetació, es fa difícil determinar quines característiques tenia. Sembla insinuar-se, més exteriorment que no pas a l'interior, una mena de cornisa que indicaria l'existència d'una segona planta, ja que la construcció era més alta del que s'ha conservat. Xavier Sitjas considera que podria tenir tres pisos de poca alçada amb sostres embigats. No s'aprecia rastre de la coberta. Aquest edicle presenta diversos aspectes difícils de desxifrar. En primer lloc la seva forma tan estreta i poc funcional junt amb el fet que no s'hi observi cap porta ni tampoc cap obertura, tan sols uns petits forats. Es tracta d'una construcció molt ferma i de notable qualitat, situada en el context d'uns camps propers a la masia però no sembla que tingués cap ús agrícola. Els propietaris de la Rabassa no ha sabut mai quin era el sentit d'aquesta construcció i, segons havien sentit a dir, en algun moment s'hi van recollir ossos. Pel que fa a la datació, no es pot descartar que sigui una construcció del segle XIX, però també és possible, tal com suggereix X. Sitjes, una datació baix-medieval. Sí que es pot descartar l'ús com a habitatge o cobert de treball. Finalment, hi ha la possibilitat que es tractés d'algun tipus de monument funerari, però llevat de la troballa de restes òssies i del fet que era un element ben visible al pas del camí, no hi ha cap més indicador en aquest sentit. Xavier Sitjes s'inclina per la hipòtesi d'una torre defensiva. Si aquest fos el cas, la seva posició a la part baixa del turó, al costat del camí, indicaria que la seva funció era més la vigilància o control d'aquest itinerari que no pas la guaita del territori. | 08229-74 | Sant Mateu de Bages | Segons documentació conservada a l'arxiu Bastardes, del mas Bastardes de Fals, al segle XI la Rabassa era un dels masos més importants de la zona. En un capbreu de l'any 1334 del monestir de Santa Cecília de Montserrat a la demarcació anomenada batllia de Cans consta aquest mas junt amb d'altres. El mas Rabassa va ser propietat de l'esmentat mas Bastardes i posseïa un ampli territori. No coneixem més notícies fins èpoques més recents, quan la família Ferrer ha habitat la casa almenys des de fa tres generacions. | 41.8121000,1.7053200 | 392462 | 4629724 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62936-foto-08229-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62936-foto-08229-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 62937 | Cal Carné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carne | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 192).</p> | XIV-XIX | <p>Masia d'origen medieval, de dimensions mitjanes, que ha conservat molt integrament les característiques tradicionals. Està emplaçada a l'extrem nord-oest de l'altiplà de Sant Mateu, vora el camí que donava accés a Sant Mateu per la banda nord, enllaçant amb el camí de Callús a Castelltallat. Tradicionalment ha estat un dels masos principals d'aquesta zona. El conjunt està format per un cos central on hi ha l'habitatge, de planta rectangular i amb coberts adossats als dos costat, els quals conformen un pati o barri de forma quadrada i tancat per un portal. L'habitatge és una construcció força regular, que consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est, ha estat allargada uns metres i actualment disposa d'un porxo a la planta baixa amb tres arcades. Segons dues inscripcions, aquesta ampliació es va fer a la segona meitat del segle XVIII. La façana originària ha quedat rere el porxo i conserva un portal adovellat. La façana actual és a pedra vista i presenta una composició asimètrica però força regular, amb dos balcons al primer pis, sobre el porxo, i una ampla arcada central d'arc rebaixat. La resta de façanes de la casa han conservat perfectament la tipologia tradicional, amb un aparell força regular, fet amb carreus mitjans, i finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior la casa conserva un interessant pou amb cisterna. Els coberts laterals, de pedra, són construccions de bona qualitat i ben conservades, possiblement aixecats al segle XIX, segons indiquen les inscripcions. A l'angle sud-est destaca una interessant pallissa.</p> | 08229-75 | Pla de Sant Mateu | <p>Antigament aquest mas era conegut com a mas Fontanet i pertanyia a la família amb aquest nom. Els Fontanet eren de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits), i posteriorment van vincular-se amb la Seu de Manresa. Segons l'estudiós Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII van adquirir dominis d'una part de les terres que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Molt possiblement, l'obaga de Sant Mateu (avui coneguda com Fontanet) i tal vegada també el sector actualment conegut com Pla de can Server. L'any 1281 hi ha documentat un tal Pere de Fontanet, de Sant Mateu, com a avalador d'un cavaller, i el 1282 un Bernat de Fontanet, cavaller, relacionat amb un deute contret amb un jueu de Cardona. Els Fontanet van relacionar-se amb les famílies més importants del territori, com els Bastardas i els Andreu (veïns seus), o els Soler i els Rebassa. Els Fontanet posseïen el mas Fontanet, al nucli de Sant Mateu de Bages (actualment cal Carné). Aquest mas és probablement d'origen medieval, tot i que els primers documents que es conserven a la casa són del segle XVI. En aquesta primera meitat del segle XVI els Fontanet van passar una època de dificultat i el 1540 es produí un matrimoni entre l'hereva i Segimon Carner, d'una família en una situació econòmica més avantatjosa. Al principi els nous propietaris s'identificaven com a Fontanet àlies Carner, fins que entorn del 1700 van utilitzar definitivament el cognom Carner. Al principi del segle XVI una branca dels Fontanet s'establiren al mas de Sant Andreu (terme de Fals, Fonollosa). Tal com indiquen les diverses inscripcions de cal Carné, a la segona meitat del segle XVIII, en època de Ramon Carné, hi va haver una important reforma a la casa i la façana s'amplià. Al segle XIX continuà la prosperitat del mas i es construïren o s'ampliaren els coberts laterals. El mas posseïa un molí a la zona de Fontanet (el molí del Carné), que encara es conserva. D'aquí procedeix una de les inscripcions, datada al 1860. A la segona meitat del segle XIX els propietaris van vendre un seguit de parcel·les en les quals s'hi van edificar diverses casetes (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo). Totes elles formen un petit raval vora el camí que constitueix l'accés nord a Sant Mateu, venint del camí de Callús a Castelltallat. També en terres del mas es va propiciar al final del segle XIX el sorgiment d'un altre raval de casetes al lloc conegut com Clot de Fontanet, prop del molí. Aquestes cases pagaven un cens. L'any 1914 Francesc Carné, avi de l'actual propietari, va fer construir una creu i un oratori al trencall que va de la carretera a cal Carné. En l'actualitat la família Carné continua habitant el mas.</p> | 41.7979900,1.7284300 | 394358 | 4628129 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62937-foto-08229-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62937-foto-08229-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62937-foto-08229-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó dret: RAMON CARNE ANY 1767 Inscripció a la llinda del balcó esquerre: 1796 Inscripció en un carreu de la pallissa (cobert est): CARNÉ ANY 1858 Inscripció a la dovella de la porta del cobert oest: PERA ROBIRA J SANS 1860 (aquesta dovella procedeix del molí del Carné) prop de Fontanet, el qual s'ha conservat. Informació facilitada per Jordi Carné i Josep Bastardas | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62938 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-3 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 194).</p> | XIX | <p>Casa de pagès de dimensions modestes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que està adossada a cal Vicenç, totes dues cases amb les façanes encarades al nord-est, vers el camí. Consta de planta baixa més golfes, i té la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció senzilla, actualment a pedra vista, amb algunes obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Al nord-est té adossat un petit cos que sobresurt, a l'interior del qual es conserva una tina. A la part posterior la casa té un cobert de pedra aïllat que es troba en una zona ocupada per horts. Una mica més enllà, les cases veïnes estan envoltades per diverses naus corresponents a antigues granges.</p> | 08229-76 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. Els Vilalta van ser la família que va habitar cal Cisteller, els quals eren parents amb els Simon, que van ocupar cal Vicenç. Els vesabis de Valentí Vilalta, l'actual propietari, ja vivien a la casa. El seu sobrenom ve de l'avi de l'actual propietari, també anomenat Valentí Vilalta, que era cisteller d'ofici i músic afeccionat. Era un personatge molt popular, que solia voltar per les cases, especialment en època de verema, fent cistells o coves.</p> | 41.7993700,1.7297200 | 394468 | 4628281 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62938-foto-08229-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62938-foto-08229-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta: 1869 Informació oral facilitada per Valentí Vilalta | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62939 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 195).</p> | XIX | <p>Casa de pagès de dimensions modestes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que està adossada a cal Cisteller, totes dues cases amb les façanes encarades al nord-est, vers el camí. Consta de planta baixa més una planta sota coberta, i té la teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció senzilla, actualment amb la façana arrebossada en la qual destaquen la porta i, a la planta superior, les tres finestres, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Al costat de llevant la casa té adossat un cobert modern fet de totxana que dóna, per la part interior, a un pati amb terrassa. Una mica més enllà, les cases veïnes estan envoltades per diverses naus corresponents a antigues granges.</p> | 08229-77 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. Els Vilalta van ser la família que va habitar cal Cisteller, els quals eren parents amb els Simon, que van ocupar cal Vicenç.</p> | 41.7993100,1.7298500 | 394478 | 4628274 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62939-foto-08229-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta: 1871 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62940 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-1 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 198).</p> | XIX | Recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions modestes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta rectangular, que consta d'una planta baixa (semi-soterrània) més dos pisos, amb unes corts adossades a ponent. La casa té dues portes, una situada a la façana que dóna al camí (al nivell del primer pis) i una altra situada a la façana oposada i que es pot considerar la principal (al sud-oest) i a nivell de planta baixa. Exteriorment, la construcció ha conservat molt bé la tipologia tradicional, que es caracteritza per murs a pedra vista, amb totes les obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana i amb un interessant ràfec de rajola. A l'angle nord-est té un petit cos adossat que sobresurt corresponent a una tina. La casa es troba en una zona envoltada per diverses naus d'antigues granges.</p> | 08229-78 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. Tal com diu la inscripció, cal Músic ha estat rehabilitada l'any 2013.</p> | 41.7989500,1.7300900 | 394498 | 4628234 | 1887 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal sud-oest: MASIA DE L'ANY 1887 REHABILITADA PER JOSEP MARIA MANAU FARRÉ L'ANY 2013 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||
| 62941 | Ca l'Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larturo-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 193).</p> | XX | Recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció aïllada que ha conservat molt integrament la tipologia originària. És de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos, amb coberts adossats a les dues façanes laterals. La façana principal, encarada al sud-est, té una composició pràcticament simètrica, amb un senzill portal lateral a la planta baixa, dos balcons al primer pis i dues finestres amb baranes al pis superior. Totes aquestes obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la casa presenta obertures d'una tipologia semblant, ja que es tracta d'una construcció molt regular que sembla edificada en una sola fase.</p> | 08229-79 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. L'avi de l'actual propietari, Francisco Carné, és qui va fer construir la casa que, en principi, anava destinada a un germà seu, de nom Artur, el qual hi va viure poc temps i no va tenir descendència. Posteriorment passà a ser una masoveria de cal Carné. La casa ha estat rehabilitada i, des dels volts de l'any 2000, fa funcions de turisme rural.</p> | 41.7998000,1.7292600 | 394430 | 4628329 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi Carné | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 62942 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-4 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 197).</p> | XIX | <p>Casa de pagès que forma part d'una edificació conjunta amb una altra casa bessona (cal Costa) i que està situada prop del camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, tot formant part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada, de tipologia molt regular. La meitat esquerra correspon a les Cases, mentre que la meitat dreta és cal Costa. Els dos habitatges disposen de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simètrica per als dos habitatges, cadascun amb un portal emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb arc escarser a planta baixa; al primer pis una obertura que correspon a balcó i una finestra per habitatge i, al segon pis, dues finestres més per habitatge. Totes les obertures, llevat dels portals, són emmarcades amb uns maons de gran tamany en una paret actualment a pedra vista. Les variacions entre les dues cases es troben en els coberts que tenen adossats als laterals i a la part posterior. A les Cases aquests coberts, de pedra, són més baixos i les obertures de la façana posterior de la casa són més petites. Exteriorment les dues cases han conservat molt integrament la tipologia tradicional, i l'única reforma que trenca lleugerament l'harmonia del conjunt és el modern balcó-terrassa de formigó a la part davantera.</p> | 08229-80 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX (segons dades del cadastre, l'any de construcció de les Cases és el 1870), i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla.</p> | 41.7983100,1.7300200 | 394491 | 4628163 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62942-foto-08229-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62942-foto-08229-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62942-foto-08229-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 62943 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-1 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 196).</p> | XIX | <p>Casa de pagès que forma part d'una edificació conjunta amb una altra casa bessona (coneguda com les Cases) i que està situada prop del camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, tot formant part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada, de tipologia molt regular. La meitat esquerra correspon a les Cases, mentre que la meitat dreta és cal Costa. Els dos habitatges disposen de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simètrica per als dos habitatges, cadascun amb un portal emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb arc escarser a planta baixa; al primer pis una obertura que correspon a balcó i una finestra per habitatge i, al segon pis, dues finestres més per habitatge. Totes les obertures, llevat dels portals, són emmarcades amb uns maons de gran tamany en una paret actualment a pedra vista. Les variacions entre les dues cases es troben en els coberts que tenen adossats als laterals i a la part posterior. A cal Costa hi ha un cobert modern de totxana força ampli, junt amb altres construccions de pedra i maó que eixamplen la casa per la part posterior. A la façana posterior la casa presenta diverses obertures en forma de balcó. Exteriorment les dues cases han conservat molt integrament la tipologia tradicional, i l'única reforma que trenca lleugerament l'harmonia del conjunt és el modern balcó-terrassa de formigó a la part davantera.</p> | 08229-81 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX (segons dades del cadastre, l'any de construcció de les Cases és el 1870), i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla.</p> | 41.7984000,1.7300700 | 394495 | 4628173 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62943-foto-08229-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62943-foto-08229-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62943-foto-08229-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament aquesta casa es coneixia com ca l'Agustí | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62944 | La Botiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botiga | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 217).</p> | XIX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció aïllada, d'una tipologia popular pròpia del tombant del segle XIX-XX, que ha conservat molt integrament les seves característiques tradicionals. La casa és de planta pràcticament quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una composició força simètrica. A planta baixa hi ha tres portals idèntics (el de l'esquerra actualment tapiat): rematats amb arc escarser i emmarcats amb maó. Els dos pisos tenen tres finestres-balcó, en alguns casos complementades amb una finestreta lateral. La resta de façanes presenten diverses obertures de distribució més irregular. Al costat de ponent la casa té diversos coberts adossats, força moderns. Durant molts anys aquest edifici havia acollit la botiga del poble, i l'interior encara conserva la disposició i part del mobiliari pertanyent a aquest establiment. El segon pis, que havia estat l'escola de nenes, actualment és destinat a habitatge de lloguer, al qual s'hi accedeix per una escala de ferro lateral.</p> | 08229-82 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Tal com indica la inscripció en una finestra de La Botiga, aquesta casa la va construir Silvestre Vila. Quan aquest va morir passà al seu nebot, Melcior Vila, avi de l'actual propietària. Durant molts anys a la planta baixa hi havia la botiga del poble i, al segon pis, l'escola de nenes, mentre que l'escola dels nens era en una altra casa, anomenada Les Escoles, una mica més avall. Entorn de 1960 l'escola va deixar de funcionar i les nenes del poble foren enviades a Callús. L'escola de nens va durar uns anys més. Pel que fa a la botiga, que havia estat en mans de diverses persones, va tancar pels volts del 2004.</p> | 41.7959900,1.7318600 | 394640 | 4627903 | 1914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra del primer pis: SILVESTRE VILA AÑO 1914 Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 62945 | Ca l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantonia-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 214).</p> | XX | <p>Casa de pagès de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció adossada, força estreta, de planta rectangular. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla, amb diferents obertures emmarcades amb maó. La porta i algunes de les finestres han estat modificades modernament.</p> | 08229-83 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. No coneixem notícies concretes sobre l'origen de ca l'Antònia, que podria ser una construcció del tombant de segle XIX al XX. La casa va estar uns anys desocupada i a la dècada de 1970 el pare dels actuals propietaris la va comprar i la va reformar.</p> | 41.7957100,1.7313500 | 394597 | 4627872 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 62946 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 213).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció aïllada, una mica apartada de la resta de cases, que té una distribució força regular amb un gran pati davanter que forma un clos tancat de forma quadrada. L'habitatge, de planta quadrada, té adossats coberts per tots els costats excepte al mur de migdia. La casa consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia vers el pati, presenta una estructura amb dos eixos d'obertures lleugerament asimètrics. Les obertures són amb llindes i brancals de pedra i, en alguns casos, emmarcades amb maó però seguint una tipologia semblant. A la planta superior una antiga arcada ha estat reduïda a balcó. A la part posterior es conserva una bassa. Els diferents coberts, que ocupen una superfície força extensa, són majoritàriament antics i de pedra, excepte els de l'angle nord-oest. Dos murs perimetrals tanquen el pati al costat del camí. Exteriorment, el conjunt ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-84 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Segons la inscripció d'una llinda, Francisco Farrés hauria fet construir la casa de ca la Mariona l'any 1880. Posteriorment s'anà engrandint amb la construcció dels diversos coberts.</p> | 41.7950400,1.7311900 | 394583 | 4627798 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'un balcó del primer pis: FRANCISCO FARRES 1880 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62947 | Cal Mestrill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestrill | XVIII-XX | Els diferents coberts i sectors de la casa es conserven en un estat desigual. | <p>Petita masia que es troba al final d'un camí al llarg del qual ha sorgit un raval de Sant Mateu. La casa està emplaçada a l'extrem oest de l'altiplà de Sant Mateu, en un petit replà entre el rocam de les cingleres. El conjunt és format per la casa més diverses construccions aïllades en forma de coberts als extrems sud i nord. Entremig queda la casa, una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Originàriament era més curta, ja que tenia la façana principal i el portal encarats a migdia. Però ja en temps antics es va allargar per aquest sector i el portal es va traslladar a la façana est. Fa uns anys, els estralls provocats per un incendi van obligar a reconstruir algunes parts de la casa, cosa que n'ha desfigurat, almenys en part, l'aspecte originari. Així, els murs nord i oest han conservat la tipologia tradicional, que consisteix en un parament de pedra amb petites obertures, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs est, sud i parcialment el que es troba a l'oest s'han reconstruït amb un aplacat de pedra i en part amb totxo. Són interessants els coberts de pedra, de tipologia molt arcaica, que es conserven al costat de migdia, gairebé a tocar de la casa, així com la gran pallissa que s'aixeca al nord, amb dues grans obertures en forma d'arcades.</p> | 08229-85 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Segons la inscripció de la llinda de l'antic portal aquesta masia es va construir l'any 1749. La família Pessarrodona n'és propietària des de fa almenys tres generacions. En el gran incendi forestal de 1994 aquesta va ser pràcticament l'única casa del nucli de Sant Mateu que en va quedar afectada. Algunes de les estructures danyades es van haver de reconstruir.</p> | 41.7929400,1.7286200 | 394366 | 4627568 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62947-foto-08229-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62947-foto-08229-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62947-foto-08229-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda interior de l'antic portal: 1749 Informació oral facilitada per Enric Pessarrodona | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62948 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-3 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 221).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes que s'aixeca aïllada a l'extrem sud-est del nucli de Sant Mateu de Bages. És una construcció de planta rectangular, estreta i força alta, que disposa d'una planta semi-soterrània més dos pisos i golfes, amb coberts adossats al costat nord. La façana principal és encarada a llevant, ja que antigament pel costat de migdia hi havia altres cases adossades i el camí passava per darrera. La façana dóna a una petita terrassa (construïda entorn de la dècada de 1930) que es troba elevada sobre un soterrani. Es distribueix en bases a tres eixos d'obertures, amb finestres i un balcó emmarcats amb pedra. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i en la resta de façanes les obertures són molt petites. Encara es pot veure l'antic portal d'entrada, que era al costat nord. Són interessants els coberts adossats a aquesta banda, on es conserva un femer semi-soterrani cobert amb volta de pedra i, més a l'extrem, unes corts de porcs. A la part posterior de la casa hi ha un bassó: una petita bassa de forma oval que abans les dones utilitzaven per rentar la roba. També es conserva una tina, una cisterna i un pou. Exteriorment el conjunt ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-86 | Pla de Sant Mateu | <p>Tal com informa la inscripció d'una llinda, Pere Simon fou qui va construir aquesta casa pels volts de 1858, i d'aquí ve el sobrenom de cal Pere. Era un fadrí que provenia de la casa propera de ca l'Interès. Des d'aleshores la família Simon han estat els propietaris i residents de la casa. L'any 1902 Isidre Simon (avi de l'actual propietari) va construir o va fer obres als coberts del sector nord. Gabriel Simon (pare de l'actual propietari) va construir la terrassa davantera entorn de 1930. També va foradar a barrinades la roca que es trobava davant d'aquest pati per tal de fer-hi passar el camí, ja que anteriorment passava pel costat de darrera. Originàriament pel costat de migdia cal Pere estava adossada a dues cases més: cal Melitó i cal Gareta, i, més enllà, cal Ramon. Entorn de 1980 aquestes construccions estaven en ruïna i foren enderrocades per l'actual propietari.</p> | 41.7952500,1.7336700 | 394789 | 4627818 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra esquerra de la façana: 1858 PERA SIMON Inscripció en una pedra del cobert nord: 1902 Informació oral facilitada per Josep Simon Grau | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62949 | Cal Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 200).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de dimensions modestes, originària probablement al segle XVIII, que es troba emplaçada en un promontori al costat del camí d'accés a Sant Mateu pel costat nord-est. És una construcció de planta rectangular que consta d'un cos més baix situat al nord, que és l'originari (amb planta baixa més un pis) i un cos més alt al sud (amb planta baixa més dos pisos). El cos originari és força petit. Té la façana principal encarada a llevant i consta d'un portal adovellat i, al damunt, una finestra emmarcada amb llinda i brancals de pedra. Al seu costat, una altra finestra ha estat convertida en balcó. El mur és a pedra vista i amb un aparell de bona qualitat. El cos adossat al sud ha estat construït en dues fases, i presenta una distribució a la façana davantera força irregular. Té obertures de diferents tipus, algunes emmarcades amb maó. En la façana de migdia destaca una doble galeria amb dues arcades als dos pisos superiors que dóna actualment a una terrassa. La coberta d'aquest cos té un interessant ràfec volat fet de rajola. La resta de façanes conserven trams de mur amb un aparell de bona qualitat, fet amb petits carreus disposats en filades, i s'hi poden veure finestres emmarcades amb pedra i també amb maó. Es conserva una tina. Exteriorment, la casa ha conservat força bé la tipologia originària, tot i que actualment es troba envoltada de grans naus i altres dependències de treball modernes que fan la funció de granja. Tan sols el cobert més proper a la casa és de tipologia tradicional.</p> | 08229-87 | Pla de Sant Mateu | <p>Cal Pubill sembla una masia aixecada al segle XVIII (segons la inscripció del portal, del 1706), tot i que no es pot descartar un origen anterior. Ja al mateix segle XVIII el petit cos originari es va ampliar per la banda sud (a la façana de migdia hi consta l'any 1787), però aquesta ampliació es devia fer en diverses fases i es completà al segle XIX. Els propietaris de la casa eren la família Pubill. Ja al segle XX, els Pubill van emigrar a Sudamèrica i es vengueren el mas. Entorn de 1950 la va adquirir Isidre Casas (pare dels actuals propietaris), que hi va fer reformes bàsicament a l'interior.</p> | 41.7980600,1.7337200 | 394798 | 4628130 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62949-foto-08229-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62949-foto-08229-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62949-foto-08229-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella central del portal: 1706 Llinda a la façana de migdia: 1787 Informació oral facilitada per Xavier Casas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62950 | Creu de la Plaça de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-sant-mateu-de-bages | XX | <p>Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l'actual edifici de l'Ajuntament i la casa anomenada La Creu. Consta d'un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d'una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt. És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics. Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció: 'Atura't, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l'empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial'. El primer graó del pedestal és d'un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.</p> | 08229-97 | Plaça de la Creu | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d'aquesta època.</p> | 41.7968100,1.7324800 | 394693 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 62951 | Creu i oratori de cal Carné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-oratori-de-cal-carne | XX | Conjunt format per una creu i un oratori que es troben a la cruïlla entre la carretera de Callús a Castelltallat (BV-3003) i el camí que dóna accés a la masia de cal Carné i també al nucli de Sant Mateu pel costat nord-oest. La creu està formada per un pedestal de pedra de forma polièdrica semblant a un cub. Al damunt hi ha la creu, també de pedra, amb les astes eixamplades. A la cara davantera del pedestal hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO CARNÉ 1914'. Al seu costat s'aixeca l'oratori, que consisteix en un pilar de secció quadrada, fet amb carreus de tamany força gros. A la base té un petit pedestal i la part superior és rematada amb una pedra piramidal. La fornícula, de forma quadrada, és a la part superior. A l'interior hi ha una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de Montserrat, amb una recreació de les muntanyes al fons. Està protegida per una reixa i un vidre. | 08229-98 | Pla de Sant Mateu | Tal com informa la inscripció de la creu, aquests elements foren col·locats l'any 1914 per iniciativa de Francesc Carné, propietari de la masia de cal Carné. Constituïen una mena de fita i un punt de recés per als viatgers que circulaven per l'antic camí de Castelltallat a Callús i, al mateix temps, un indicador de l'accés a la masia de cal Carné i també al poble de Sant Mateu per aquesta banda. | 41.8008100,1.7280000 | 394327 | 4628443 | 1914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62951-foto-08229-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62951-foto-08229-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 62952 | Cementiri de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | Cementiri de Sant Mateu de Bages, situat vora el camí de can Serra, uns 400 m al sud-est del nucli del poble. Està format per un recinte tancat de planta trapezial, amb un mur de pedra que a la part davantera, encarada al nord, és més curta que en la posterior. Té un portal conformat per grans carreus que marquen una pilar a banda i banda d'una porta reixada, amb un frontó de forma semicircular en el qual hi ha gravada una calavera. L'interior és un espai amb gespa, truanes i tres xiprers, que té com a element central un únic mausoleu, propietat de la família Pubill. Els pavellons amb nínxols es troben a la part posterior i al lateral esquerre. | 08229-99 | Pla de Sant Mateu. Camí de can Serra | Entorn de la dècada de 1870 es va impulsar la construcció de cementiris allunyats dels nuclis urbans en la majoria de poblacions, entre d'altres motius per raons d'higiene. En el cas de Sant Mateu, segons la data que figura en el portal, el cementiri va inaugurar-se l'any 1889. | 41.7939100,1.7347300 | 394875 | 4627668 | 1889 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62952-foto-08229-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62952-foto-08229-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data a la reixa del portal: 1889 | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 62953 | Pou de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pla | XIX | Pou d'aigua situat al costat del camí que va del nucli de Sant Mateu a can Pla i a l'església. El brocal és de planta circular, fet de pedra i amb una senzilla obertura davantera quadrada, sense porta. La boca del pou està tancada amb una tapa metàl·lica. La coberta és plana, de pedra, i sembla restaurada de fa poc. Té un banc lateral de pedra. Aquest pou és força profund i tenia aigua abundant. Era propietat de can Pla, però molta gent del poble hi anava a buscar aigua. Antigament, al costat del pou hi havia una bassa on la gent hi anava a rentar la roba. | 08229-100 | Pla de Sant Mateu | 41.7958800,1.7335500 | 394780 | 4627889 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62953-foto-08229-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc